FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume

7/31/2019 FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume

1/44

NO

USMITJ

ANS,

VE

LLSMIT

JANS?

anlisicrticadaplicaionsinteractives


2/44

Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci

- 2 - n

de

x

1. Presentaci .......................................................................

2. Premisses .........................................................................

2.1. fonaments terics ..............................................

2.2. metodologia comparativa ..................................

3. especial Jap: edicions digitals......................................

3.1.cromograma - taula comparativa........................

3.2.unaedicideperlalt:BBC...............................

3.2.1.propostes de millora..............................

3.3.unaedicideperlmig:Reuters........................

3.3.1.propostes de millora..............................

3.4.unaedicideperlbaix:LaNacin...................

3.4.1.propostes de millora .............................

4. Qu pensaria Manovich?..................................................

4.1.sobrelainterfcie..................................................

4.2.sobrelaiconograa............................................

4.3.sobreelsprincipisdelsnousmitjans...............

4.4.un estil diferent ...................................................

5.Annexos............................................................................

3

4

5

9

10

12

13

19

20

26

27

30

31

32

33

34

35

38
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.1.cromogramahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.2.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.2.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.3.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.3.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.4.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.4.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.1.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.2.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.3.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.4.unhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.4.unhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.3.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.2.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/4.1.sobrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.4.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.4.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.3.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.3.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.2.1.proposteshttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.2.unahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/3.1.cromograma


3/44


- 3 -

presentaci

Escric aquesta presentaci tot just quan he acabat el treball. Vaig

pensar fer-ho en una conclusi, per crec que ser interessant fer-ho

en aquest espai perqu es pugui captar el tarann que he volgut oferir

a aquesta anlisi comparativa de mitjans.

1. El primer que trobareu ser la descripci dels criteris que mhan

servit per poder fer una comparaci sistemtica i acurada entre

els diferents mitjans. Haurien pogut ser uns altres, per he in-

tentat que fossin el ms ajustats possible a la meva experincia

com a lector i com a alumne de Fonaments i Evoluci dels Mit-

jans.

2. Tot seguit podreu accedir a la classicaci sorgida daquests

criteris. Ho faig amb un cromograma que intenta, de manera

visual, ubicar al lector de manera rpida en els punts forts i les

febleses de les diferents edicions. Aquesta classicaci, igual

que els criteris, hauria pogut ser una altra i probablement dife-

reixi de la daltres companys. Sigui com sigui, he intentat que la

meva tria sigui en tot moment fonamentada, raonada i crtica.

3. A partir daquesta classicaci podreu llegir la valoraci concre-

ta de tres mitjans, els escollits per representar el perl alt, mig i

baix de la comparaci.

4. Finalment podreu llegir la meva valoraci general i les propos-

tes de millora. Aquest punt s de cabdal importncia dins del

treball perqu aqu busco les connexions que hi ha entre els

diferents models de premsa digital i les idees proposades per

Manovich. Probablement us adoneu que ns aquest punt del

treball Manovich apareix ms aviat poc. No ha estat un oblit, s

purament intencional. A lhora destablir una metodologia de tre-

ball he buscat centrar-me primer en la comparaci per analitzar

els mitjans, deixant pel nal una valoraci/reexi ms concep-

tual sobre el tema.

Espero que us sigui dinters.


4/44


- 4 -

premisse

s

fona

mentsteric

ssobreelsc

riterisdeco

mparaci


5/44


- 5 -

Analitzar de manera comparativa i crtica els continguts multim-

dia i el tractament que realitzen diverses versions online de diferents

mitjans de comunicaci no ser tasca fcil. No ser tasca fcil perqu

cal ser conscient que darrere de cadascuna daquestes versions hi

ha moltes hores de reexi i de feina, malgrat que de vegades els

resultats no sajustin al que seria desitjable. I no ser fcil perqu, en

cap cas, em puc considerar una persona prou experta com per fer una

crtica acurada.

Aix doncs, realitzar la meva anlisi fonamentant-la sobre dos m-

bits: els coneixements terics apresos al llarg de lassignatura i lexpe-

rincia acumulada desprs danys ds de la Xarxa.

fonaments terics

El primer pas per poder fer una anlisi comparativa seriosa entre

mitjans ser establir els fonaments terics que marcaran els criteris de

comparaci. Seran els segents:

Criteri1:UNITATCOMUNICATIVA

Qualsevol mitj de comunicaci hauria de ser capa doferir, en

primer terme, una manifesta unitat comunicativa. Tal i com indi-

ca Salaverra1, aix permetr a lusuari accedir a la informaci

mitjanant lharmonitzaci de diversos elements informatius a

travs de diferents codis dins la interfcie. Es valorar:

que el contingut multimdia tingui una integraci har-

mnica dels elements.

que presenti una organitzaci lgica dels continguts.

1 Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental

[article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/

EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >
http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm


6/44


- 6 -

Criteri2:CONTINGUT

La nalitat ltima dels mitjans de comunicaci s gestionar el

dret a la informaci dels ciutadans. Per aquest motiu un dels

seus objectius ser oferir continguts de qualitat, tant a nivell in-

formatiu com a nivell daccessibilitat dintefcie. Sanalitzar:

lestructura dels continguts, la seva disposici com a

elementsqueestructurenunainterfcie.

el graudaccessibilitat que presenten els continguts.

Criteri3:INFORMACIENFORMATMULTICODI

Levoluci de les Noves Tecnologies ha provocat que la difusi

de la informaci no afecti noms al text i la imatge (imatge ente-

sa com fotograa xa), sin al text, la imatge i el so en els seus

diferents formats i combinacions2. Es valorar lequilibri que hi

hagi entre:

ls que es fa del textescrit.

la presncia darxiusdeso per reforar la unitat infor-

mativa.

la presncia darxiusdevdeo que complementin la in-

formaci.

ls que es fa del materialfotogrc i els diferents for-matsdepresentacidelesmateixes.

la presncia dinfograesdinmiques (mapes interac-

tius,grquesactualitzables,...).

la presncia dinforgraes esttiques (mapes, gr-

ques,...).





7/44


- 7 -

Criteri4:USABILITATICONSISTNCIA

Segons el Currculum destndards web Opera, sentn per usa-

bilitat3 aquella qualitat prpia duna pgina web que es comporta

de manera racional i prevista.

En la matexia lnia, es tindr en compte la seva consistncia4, s

a dir, la impressi que cada pgina o part del contingut pertany a

la mateixa web grcies a la integraci lgica i ordenada de la na-

vegaci, la paleta cromtica, les formes, les icones i la tipograa.

Juntament amb laccessibilitat, aquest s un dels criteris que a

priori ms poden afavorir ls dun portal web en detriment dal-

tres, ja que lusuari busca una interfcie amigable, propera i sen-

zilla que li faciliti la nevagaci i la cerca dels continguts desitjats.

Es valorar:

el nivell de sosticacidelainterfcie.

el comportamentracionaliprevisibledelaweb.

la consistncia del portalenlasevaglobalitat.

Criteri5:INTERACTIVITAT

La interactivitat, en contra del que es podria pensar, no s un tret

caracterstic dels nous mitjans. Tal i com arma Manovich5 i aix

ens ho presenta tamb Salaverra6, la interactivitat com a tret

consubstancial de lunivers multimdia s qestionable.

Un lector/usuari duna edici digital pot ser completament pas-

3 CURRCULUM DESTNDARDS WEB [article en lnia] MOSAIC-UOC [data de consulta: 15 dabril de

2011]

4 CURRCULUM DESTNDARDS WEB [article en lnia] MOSAIC-UOC [data de consulta: 15 dabril de

2011]

5 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era

digital. (pg. 151). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.6 Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental


http://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.html


8/44


- 8 -

siu davant del format multimdia, b perqu lobjecte interactiu

prcticament no ofereix possibilitats a lusuari, b perqu aquest

decideix no accedir als continguts o desconeix que hi pot acce-

dir. Es valorar:

lespossibilitatsdinteraccidelusuariamblapresen -

taci dels continguts.

la possibilitat de construcci de diferents itineraris

dinformaci.

Criteri6:PRESNCIADINFOGRAFIES

Les edicions digitals de les grans plataformes dinformaci ofe-

reixen un contrapunt a les edicions impresses: la constant actua-

litzaci. Aquesta actualitzaci no s aplicable noms al contingut

textual, sin tamb a les infograes. Mapes, grques i estads-

tiques poden donar resposta instntania a noves situacions. Es

valorar:

lactualitzaci de contingutssobreeltemainformatiu

concret.

la presnciadinforgraesdinmiques que permetin a

lusuariinteractuarambelscontinguts.

Criteri7:PRESNCIADECANALSPARTICIPATIUS

Leclosi de la web 2.0 ha obligat als grans mitjans a reubicar-se.

Ara els usuaris es converteixen tamb en partceps, ns i tot en

productors de continguts informatius. Per aquest motiu es impor-

tant tenir en compte la capacitat que els mitjans tenen dacceptar

el feed-back i la participaci dels lectors. Es valorar:


9/44


- 9 -

la presnciadecanalsobertsdeparticipaci,bsica-

mentdecomentarisotweetsanotciesoarticlesde

bloc.

Criteri8:XARXESSOCIALS

Aquest s, sens dubte, un dels puntals sobre el que es recolza

la difusi de continguts dels grans mitjans. Ja sigui perqu dispo-

sen daquestes plataformes o perqu ofereixen la possibilitat als

usuaris de vicular-hi els continguts, les xarxes socials han adquirit

una importncia vital per la visibilitat dels grans mitjans a la Xarxa.

Es valorar:

la presnciailapossibilitatdevinculaciaxarxesso -

cialsentotselsseusformats(Facebook,Twitter,Tuen -

ti,meneame,blocs,sindicacionsRSS).

metodologia comparativa

Desprs dun estudi acurat de les nou edicions digitals sha creat

una taula basada en la visualitzaci comparativa en colors (cromogra-

ma. En funci de la valoraci que rebin les edicions en cadascun dels

apartats es mostrar un color:

perl alt

perl mig

perl baix

Un cop realitzada la taula, sescolliran els tres enllaos que sajustin

ms a la classicaci global de perl alt, mig i baix.


10/44


- 10 -

es

pecial

Jap:

edicion

sdigitals

perf

ldelesedic

ionsdigitals

delsmitjans

decomunicaci


11/44


- 11 -

Les edicions digitals sobre el terratrmol del Jap centraran la nos-

tra anlisi comparativa, comparant els especials de nou grans mitjans

de comunicaci1 per extreuren els resultats.

1 Voldria remarcar aqu que la tasca comparativa no ha estat senzilla. He intentat en tot moment ce-

nyir-me als criteris marcats per hi ha una part important de valoraci com a usuari que no es pot obviar.

Per aix s possible que la meva comparaci i classicaci potser no sigui del tot ajustada en algun

moment. Valorar des del punt de vista de lusuari comporta establir certs criteris personals i, per tant, no

del tot objectius.

imatge 01

imatge 02

imatge 03

imatge 04

imatge 05

imatge 06

imatge 07

imatge 08

imatge 09

imatge 10


12/44


- 12 -

CROMOGRAMA-taulacomparativa

Desprs dhaver estudiat i recollit les impressions de totes i cadas-

cuna daquestes edicions especials1 sha confeccionat un cromogra-

ma per poder classicar-les en tres perls: alt, mig i baix.

1 Podreu trobar lesborrany amb les valoracions de tots els mitjans al segent enlla: < http://

dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtf >

UNIA

TCOMUNICATIVA

ACCESSIBILIATACONTINGUTS

FORMATMULTICODI

USABILITATICONSISTNCIA

INTE

RACTIVITAT

INFO

GRAFIES

CANALSPARTICIPATIUS

XARXESSOCIALS

RTVE

ELPAS

ESKUP

ELMUNDO

REUTERS

LANACIN

NYTIMES

BBC

CNN

THEGUARDIAN

perlalt

perlalt

perlalt

perlalt

perlbaix

perlbaix

perlbaix

perlbaix

perlmig

perlmig
http://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtf


13/44


- 13 -

unaedicideperlalt:BBC

Mhauria pogut quedar amb qualsevol altra de les edicions que reu-

neixen condicions de perl alt. Les edicions anglosaxones estan molt

cuidades (entre daltres motius perqu tenen un abast mundial), per

algunes edicions de mitjans estatals superen amb nota aquesta com-

parativa i tenen poc que envejar. Aix doncs, voldria mencionar dins

daquest grup les edicions de RTVE i El Mundo, exemple de la bona

feina que sest fent a nivell de mitjans al nostre estat.

Malgrat tot, crec que ledici digital de la BBC1 reuneix una srie

de condicionant que la fan, sota el meu criteri, la ferma candidata adestacar sobre la resta. Anem a desgranar per qu.

1 BBC. Japan earthquake [especial en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 16 dabril de 2011]

Disponible a < http://www.bbc.co.uk/news/world-asia-pacic-12711226 >

imatge 11
http://www.bbc.co.uk/news/worldhttp://www.bbc.co.uk/news/world


14/44


- 14 -

Ledici digital de la BBC presenta, a ligual que RTVE o

El Mundo, una interfcie que es basa en el concepte dunitat

comunicativa2. Els diferents codis sintegren dins de la mateixa

interfcie i els continguts propis de lespecial estan recollits de

manera conjunta, evitant daquesta manera la dispersi i acu-

mulaci dentrades informatives, com passa per exemple amb

el New York Times.

La BBC s una de les corporacions que vetllen amb ms

cura per laccessibilitat de les seves plataformes. Aix es nota2 Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e

instrumental [article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de 2011] < http://www.ucm.es/

info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm>

En aquesta captura de la pgina dinici de la BBC es pot observar cla-

rament lestructura organitzada en blocs, aix com els encapalaments

que els identiquen.

imatge 12


15/44


- 15 -

en la presentaci de la seva interfcie: mida de font correcta,

interliniat ajustat per garantir una bona lectura, correcta elecci

de colors per facilitar un contrast adient i estructuraci lgica

dels continguts en blocs temtics interelacionats entre ells.

Cada bloc de notcies cont un ttol que permet ubicar-lo de

manera immediata dins de la interfcie (veure la imatge anteri-

or). Cal apuntar aqu que el tema dels encapalaments no s

menor. La BBC, pionera en temes daccessibilitat per persones

amb discapacitats3, ha ents que la base de laccs universal

es troba en els estndards4.

Collocar encapalaments a linici de cada bloc permet que

les tecnologies dassistncia (com sn els lectors de panta-

lla per invidents) interpretin de manera correcta la informaci

semntica i presentacional de la pgina, donant un plus de

qualitat al format.

La usabilitat i la consistncia tamb estan molt cuidats. La

barra de navegaci sempre s visible i en tot moment el lector

sap on es troba.

3 BBC. My web - My way [articles en lnia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21 dabril de

2011] < http://www.bbc.co.uk/accessibility/ >

4 Sentn per estndars aquell conjunt de prctiques que permeten implementar de manera

correcta i universal el codi HTML i CSS necessari per crear una pgina web. Ajustar-se als

estndards far que la pgina tingui un bon nivell semntic i presentacional, a ms de facilitar

laccs a persones amb discapacitats. Podeu trobar ms informaci a la web dOpera.

OPERA. Currculum destndards web [articles en lnia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21dabril de 2011] < www.opera.com/company/education/curriculum/ >

Fragment de la barra de navegaci. La seva ubicaci permanent a la part

superior facilitat la navegabilitat a lususari.

imatge 13
http://www.bbc.co.uk/accessibilityhttp://www.opera.com/company/education/curriculumhttp://www.opera.com/company/education/curriculumhttp://www.bbc.co.uk/accessibility


16/44


- 16 -

Les icones contenen una forta crrega visual i semntica, fet

que facilita a lusuari saber a quin tipus darxiu accedir abans

dactivar lenlla. La seva interfcie dna un punt de sostica-

ci, trobant lequilibri just. No s excessivament complexa per

tampoc s massa simple, fet que empobriria el resultat nal.

Per altra banda, presenta una gran varietat de blocs infor-

matius en diferents codis, en una proporci molt semblant a la

que dna El Mundo. Per a diferncia daquest, els diferents

formats queden integrats dins de la mateixa interfcies, no cal

accedir a un enlla o a un repositori per arribar-hi. El lector ho

t tot a m i ja dentrada es pot fer una idea de qu s el que

voldr o no voldr seleccionar.

Un altre punt interessant s ls que es fa de les icones, que

contenen fora semntica i orienten amb exactitud al lector,

que sap qu obrir abans de fer el clic. A ms, ls racional

daquests elements dinterfcie fa que el portal adquireixi molta

consistncia, generant sensaci dunitat formal i comunicativa.

Diferents exemples dicones emprades per identicar el contingut dels

diferents enllaos.

imatge 14


17/44


- 17 -

Un dels punts forts de la BBC s lalt nivell dinteractivitat

que presenta, tant pel que fa a la creaci ditineraris informa-

tius com pel que fa a ls de les infograes.

Tots els articles presenten un llistat darticles relacionats, fet

que facilita que el lector pugui assegurar la traabilitat de les

informacions, ja que pot anar resseguint diferents ls sense

perdres, sabent que sempre podr tornar al document font.

Com no podia ser duna altra manera, els continguts sn

extremadament dinmics. Hi ha constants actualitzacions que

permeten al lector estar informat en tot moment dels ltims

aconteixements relacionats amb el tema que es tracta. Aques-

ta s precisament una de les caracterstiques ms valuoses de

la premsa digital i cal saber-la administrar correctament. Una

edici digital que no sactualitza no s en absolut interessant

pels usuaris.

El tema de les infograes dinmiques i esttiques mereixe-

ria un captol a part. Sn ptimes, duna qualitat excepcional

(al mateix nivell que les infograes de El Mundo o el New York

Times, tot i que aquestes darreres sn ms difcils de trobar

dins duna interfcie poc clara i excessivament carregada).

Captura de dues infograes sobre les rpliques del terratrmol i lestat de

la central de Fukushima.

imatge 15


18/44


- 18 -

I no sn infograes ptimes noms per la seva qualitat gr-

ca, sin pel seu concepte inherent dinteractivitat5.

Potser el seu punt feble resta en els pocs canals partici-patius que presenta. Els lectors no tenen la possibilitat de fer

comentaris als articles. Cal dir, per, que sn encara molts els

mitjans que es mostren reacis en aquest aspecte, probable-

5 Al seu article Interactividad en infografa de prensa, Albeto Cairo arma que un dels ob-

jectius de les infograes s aconseguir que hi hagi un intercanvi dinformaci entre el lector

i un sistema articial de gesti. Aquesta interactivitat pot ser de perl baix (infograa linial/

horitzontal que permet al lector avanar o retrocedir a partir de botons) o de perl alt (el lector

pot interactuar directament amb la informaci, combinar-la de diferents maneres per extreure

conclusions i crear un criteri propi).

University of North Carolina at Chapel Hill. Interactividad en infografa de prensa [en lnia]. Ar-

ticle publicat al volum Maloej 15, mar 2008 [data de consulta: 15 dabril de 2011]. Disponible

a < http://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomaloej.pdf >

Captura duna mateixa infograa en dos estats diferents. Mostra de ma-

nera clara el principi de variabilitat de Manovich. En funci de la sol

licitud del lector la infograa presenta una o altra interfcie.

imatge 16
http://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdf


19/44


- 19 -

ment perqu tampoc hi ha massa cultura de dileg virtual. En

aquest sentit, la premsa esportiva (ms emocional i visceral

que la premsa generalista) s que guarda un llarg bagatge, tot

i que sovint els comentaris no guarden cap norma detiqueta.

De la mateixa manera, ofereix un redut per sucient ventall

de vinculaci amb xarxes socials (Facebook, Twitter i reenvia-

ment per mail).

propostes de millora

Es fa difcil plantejar propostes de millora a una soluci que

est fora ben trobada. Malgrat tot, sempre hi ha quelcom mi-

llorable. I en aquest cas serien dels canals de comunicaci que

es poden establir entre la lnia editorial i els lectors.

A diferncia de la premsa escrita, la versi digital fa desapa-

rixer aquesta mena de carta al director, lnic recurs que un

diari i un lector tenien destablir un ux bidireccional, un espai

on poder expressar lliurement i on crear debat.

s ben cert que les experincies diuen que tot sovint els

usuaris no acaben de ser del tot correctes. Per tot depn tam-

b de la iniciativa que sels ofereixi.

Aporto la idea, al meu parer extremandament estimulant, de

ledici digital de The Guardian. En un dels seus espais ofe-

reix la possibilitat de crear un banc didees per estabilitzar la

planta nuclear de Fukushima.6 El diari digital es converteix,

amb aquesta proposta, en generadora didees de manera col-

laborativa, creant un interessant banc de recursos.

6 THE GUARDIAN. [article en lnia] WEB OFICIAL. [data de consulta: 15 dabril de 2011]

Disponible a
http://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/reader-ideas-fukushima-nuclear-planthttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/reader-ideas-fukushima-nuclear-planthttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/reader-ideas-fukushima-nuclear-planthttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/reader-ideas-fukushima-nuclear-plant


20/44


- 20 -

unaedicideperlmig:REUTERS

La lnia que marca la diferncia entre una edici de perl alt i una

de perl mig s molt prima. Dentrada ning dubta de la qualitat dels

continguts. Per estem parlant dedicions digitals i les valoracions esdecideixen per petits detalls. Lespecial actualitzat de Reuters1 podria

quedar ubicat dins daquest perl mig, juntament amb ledici de la

CNN, amb qui comparteixen certes caracterstiques.

1 REUTERS. Japan earthquake [especial en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 16 dabril de

2011] Disponible a < http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297 >

imatge 17
http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297


21/44


- 21 -

Al seu favor podrem dir que es fa una actualitzaci constant

de la informaci, presentada en un format de missatge sensi-

blement curt (recorda a les entrades de Twitter) que genera

una lectura dinmica i gil.

En contra haurem de dir que lespecial prcticament es limi-

ta al format de text, oferint un baix nivell dunitat comunicaiva,

amb molt poques fotograes i un s inexistent dinfograes. Per

trobar-les (i de manera escassa) cal remetres a ledici princi-

pal.

s, amb diferncia, la interfcie que presenta la unitat co-

municativa ms dispersa. Com hem comentat amb anterioritat,

el seu format recorda a les entrades de Twitter, sensiblement

curtes i gils per llegir, per no afavoreixen laprofundiment en

els continguts.

Per altra banda, la unitat comunicativa dun mitj es calibra

en funci de la capacitat que t dintegrar diferents formats per

completar els continguts duna notcia. Reuters integra molts

pocs formats dins del seu especial, limitant-se prcticament en

la seva totalitat a text i alguna imatge xa. Igual que passa amb

el cas de EL PAS, molts dels articles enllacen amb ledici

digital principal, on s que es poden trobar altres formats. Aix

genera una soluci poc integrada per a lusuari.

Laccessibilitat al lloc s correcta. Tal i com ha sha comentat

amb lexemple de la BBC, els pasos anglosaxons estan fora

sensibilitzats amb el tema de laccs universal als recursos en

lnia. Una mida de font correcta, tipograes sense serifa, co-

lumnes de text amb una amplada ajustada i uns colors amb

bon contrast fan que la lectura sigui fcil i agradable.


22/44


- 22 -

Captura de les darreres entrades registrades a lespecial de Reuters so-

bre el desastre del Jap. Com es pot observar, el contingut s mnim i

sempre redirigeixen a altres enllaos.

La seva estructura, per, s molt simple, basada en un for-

mat dentrades amb missatges no massa llargs i basats sobre-

tot en el codi textual.

Els seus avantatges i inconvenients ja els hem comentat.

Afavoreix una lectura rpida i gil, en tres minuts pots estar

al dia dels darrers aconteixement. Per deixa de banda certa

profunditat de continguts i la riquesa daltres formats, com lau-

diovisual o linfogrc. Per completar els continguts cal anar

sempre a ledici principal o a blocs de periodistes de Reuters.

Pel que fa al format multicodi de lespecial, presenta un n-

dex molt baix ds de diferents formats. Com es pot observar

en la imatge anterior i en la imatge de la pgina 19, el format

escollit prcticament obliga a cenyir-se al text. Lestructuraci

dentrades en una nica columna dna poc joc per a la modu-

laritat. Els espais queden tancats i sembla que introduir nous

elements trencaria la disposici original. bviament, per poder

accedir a la informaci en altres formats es pot accedir a ledi-

ci principal.

imatge 18


23/44


- 23 -

Captura de la barra de navegaci de lespecial Reuters sobre el Jap.

Com es pot observar si saccediex a ledici digital, la barra superior per-

met registrarse o accedir a alguna de les xarxes socials ms habituals,

per no dna lopci de navegar o ubicar el lloc on es troba el lector.

Pel que fa a la mobilitat dins del lloc, presenta una bona

consistncia com a pgina. Fruit de la seva simplicitat, sem-

pre es t la sensaci destar navegant per un mateix lloc. Na-

turalment, aix t la seva explicaci perqu en cap moment

lespecial sobre el Jap ofereix la possibilitat daccedir a altres

continguts relacionats.

Dins daquesta edici la navegabilitat tampoc s massa cla-

ra. Lusuari pot accedir a diferents articles per es troba a faltar

una barra de navegaci que doni accs als continguts informa-

tius. De la mateixa manera, no hi ha aprotament de les icones

per donar crrega consistncia visual i semntica als articles.

Lespecial presenta poques possibilitats dinteracci, ms

enll de llegir els articles o enllaar amb ledici mare. El que

ens trobem quan accedim a ledici principal s que ofereix un

altre format ms ajustat on lusuari pot escollir entre altres opci-

ons i altres formats i on tamb pot fer s dels canals oberts de

comunicaci per interactuar amb altres usuaris.

El tema de les infograes s potser un dels ms justets, te-

nint en compte que estem parlant dun mitj dabast mundial.

Dentrada hem de dir que a lespecial que estem valorant no hi

ha una sola entrada infogrca, fet que empobreix notablement

laccs als continguts.

S que en podem trobar a ledici principal si enllacem des

de lespecial. Per aqu tamb les expectarives sesvaeixen

fora.

imatge 19


24/44


- 24 -

Captura de lenlla a la infograa que es pot trobar a ledici principal de

Reuters. La seva qualitat informativa i grca s alta, per li falta cert

dinamisme en comparaci amb les infograes daltres mitjans.

Ledici principal presenta algunes infograes (Reuters les

descriu com Interactive map) que no permeten cap tipus din-

teracci ms enll de passar endavant i endarrere. La qualitat

grca s innegable, per difcilment suportaria una compa-

raci seriosa amb les infograes de la BBC, El Mundo o NYTi-

mes, mitjans que ofereixen infograes duna gran quailitat gr-

ca, dinmica i interactiva.

Pel que fa als canals de participaci, les diferents entradesdonen la possibilitat de participaci per mai des de la matei-

xa pgina. De fet, es fa difcil saber com poder participar en

aquests articles (se suposa que estan vinculats al hashtagde

Twitter).

En contraposici, si accedim a ledici principal el format es

torna molt ms transparent pel lector, que a primer cop dull

sabr que t canals oberts de comunicaci i els podr localitzar

imatge 20


25/44


- 25 -

Captura de lencapalament dun article de ledici principal de Reuters.

Com es pot observar, es veu clarament la pestanya que enllaa amb els

comentaris, aix com el nombre de comentaris ja realitzats.

Captura dels diferents canals que

sobren a la versi principal de

Reuters per poder compartir con-

tinguts a les xarxes socials. Com

es pot observar, reuneixen les

ms importants.

amb molta facilitat. Aquest fer indiscutible queda reforat amb

el volum dentrades que podem trobar: a lespecial prctica-

ment no en trobem, mentre que a ledici principal els comen-

taris dels lectors abunden fora.

Finalment presenta un ampli ventall de vinculaci amb xar-

xes socials (Facebook, Twitter, Linkedin). A ms, es poden se-

guir els blocs informatius a travs de Facebook, Twitter, RSS i

Youtube.

imatge 21

imatge 22


26/44


- 26 -


Abans dexposar algunes iniciatives per millorar ledici digital que

hem estat valorant, voldria tornar a insistir en qu el que aqu hem

valorat ha estat lespecial actualitzat que ha ofert Reuters durantsaquestes setmanes sobre el Jap, no els articles que es poden trobar

a ledici principal.

bviament, ledici principal recull a mode despecial tots els con-

tinguts propis de lesdeveniment, unint diferents formats, amb una uni-

tat comunicativa molt superior a ledici que ha estat objecte destudi.

Ledici principal de Reuters no t res a envejar a la daltres gransmitjans, com podria ser la BBC o la CNN.

Ledici especial que hem valorat ens ha perms localitzar certes

mancances que es podrien millorar:

la unitat comucativa requereix un esfor adicional per part dels

professionals de la informaci i el disseny. El format digital no en

t prou sent un repositori dentrades o denllaos. Aquesta unitat

comunicativa demana que els continguts puguin ser completats

des de diferents ptiques i formats. Introduir un major nombre

de dentrades en format infogrc, audiovisual o geolocalitzador

dna profunditat a la informaci.

les infograes haurien destar ms presents i ms treballades.

Un gran grup de comunicaci com Reuters hauria de donar un

plus de qualitat als seus lectors amb un ventall ms apli dinfo-

graes dinmiques i ms interactives.

els canals de participaci queden desatesos. Hauria de ser ms

senzill saber com i on participar, donant opci al lector perqu

ledici es converteixi en un especial 2.0 que genera un ux de

comunicaci didees en els dos sentits.


27/44


- 27 -

unaedicideperlbaix:LANACIN

La Nacin destaca entre totes les edicions digitals sobre el desas-

tre del Jap per tenir el desenvolupament ms pobre. Cal reconixer

que la seva edici principal no dista gaire daltre formats que ja hemvalorat en aquest treball, fet que la collocaria entre les versions de

perl mig.

Per si ens limitem a valorar el seguiment que aquest mitj ha fet

sobre la tragdia del Jap1, la qesti canvia fora. Anem a expli-

car-ne els motius.

1 LA NACIN. Japn: un escenario atmico [especial en lnia] PREMSA DIGITAL.[data de consulta: 20

dabril de 2011] Disponible

imatge 23
http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244


28/44


- 28 -

Captura de la infograa que composa la informaci sobre el tsunami del

Jap. En aquesta imatge presenta desplegat un dels dos mens.

Aquesta edici presenta una unitat comunicativa pobra. La

seva interfcie sobre la crisi del Jap es limita a una infograa

dinmica que enllaa amb altres infograes. Prescindeix en-

gran mesura de formats importantssims a lhora de completar

digitalment la informaci.

Laccs a la informaci s mnim. Es fa molt difcil esta-

blir qualsevol traabilitat sobre els continguts perqu lespecial

es converteix en un carrer sense sortida. Per altra banda, en

cas que lusuari vagi directament a ledici digital del diari tindr

moltes dicultats per trobar altres continguts informatius. bvi-

ament, aquesta manca delaboraci de continguts informatius

est ntimament lligada a la nulla actualitzaci de dades.

Tal i com hem comentat abans, el format multicodi que

ofereix s molt limitat. La interfcie est composada per una

infograa que pretn ser dinmica per que noms accepta el

desplegament de dos mens.

imatge 24


29/44


- 29 -

Captura de la capalera de lespecial. A la part dreta de la mateixa es po-

den apreciar els enllaos a diferents xarxes socials, aix com a la subs-

cripci RSS.

Tot i aix la consistncia de la pgina s bona, ja que

la navegaci i els elements de lespecial queden totalment in-

tegrats dins de la interfcie de ledici digital. No cal perdre de

vista, per, un detall que sha esmentat amb anterioritat. Un

cop el lector deixa aquesta interfcie per integrar-se a ledici

principal, la navegaci es fa dicultosa i es perd la traabilitat

sobre aquesta informaci, es fa prcticament impossible poder

seguir el l daquests continguts.

El perl dinteractivitat que aporta s baix. Els continguts

sn limitats i el lector difcilment pot accedir a altres continguts

per crear el seu propi itinerari informacional.

Independentment de la pobra actualitzaci de contin-

guts, el dinamisme de la interfcie s molt pobre. Presenta una

nica infograa amb dos nics mens que es poden desplegar

i que sempre contenen la mateixa informaci. Tot i que el seu

grau de sosticaci s baix, apte per qualsevol usuari, la seva

sola presncia no enriqueix el resultat.

Pel que fa als canals participatius la situaci tampoc mi-

llora massa. No ofereix cap canal perqu el lector pugui parti-

cipar directament i la presncia denllaos a altres recursos s

nulla.

S que ofereix la possibilitat dobrir aquests contingutsa xarxes socials: presenta un redut ventall de vinculaci amb

xarxes socials (Facebook, Twitter).

imatge 25


30/44


- 30 -


Desprs de veure altres especials al llarg daquest treball, les pro-

postes de millora sorgeixen prcticament de manera natural. Veiem

unes quantes:

cal donar unitat comunicativa a la interfcie. Es necessita treba-

llar la informaci des de diferents formats complementaris. Aix

doncs, seria molt recomanable la presncia de continguts en

formats audiovisual i textual.

cal actualitzar els inputs informatius. Una sola entrada a linici

de lespecial no garanteix que aquesta mantingui la seva ac-

tualitat al llarg els dies. Els fets del dia a dia sencarregaran de

demostrar que la informaci queda rpidament obsoleta.

cal garantir la traabilitat de la informaci. La navegaci pel lloc

ha dassegurar al lector la possibilitat de tornar enrere si ho creu

convenient, sabent en tot moment on es troba i a on pot accedir.

Quan aquesta navegabilitat es fa opaca lusuari fcilment opta

per abandonar-la.

cal assegurar cert grau dinteractivitat entre el lector i la inter-

fcie/mitj. Si aquesta interactivitat es limita a fer clics per obrir

o tancar enllaos els continguts es fan menys atractius. Aix

tamb inclou la possibilitat de poder participar fent comentaris.

cal millorar lacabat de les infograes. Noms cal fer un cop dull

a altres mitjans per veure que aquest s un aspecte que, ben

cuidat, dna un grau ms de qualitat ls continguts. Les infogra-

es, ja siguin dinmiques o esttiques, sn un aspecte que cal

cuidar amb ganes.


31/44


- 31 -

QU

PENSARIAMA

NOVICH

?

elsm

itjansdepr

emsadigital

sotaelprism

adeManov

ich


32/44


- 32 -

Seria molt pretencis per la meva part posar-me en el lloc

de Manovich i pensar que amb les meves idees i tot laprs al llarg

daquesta assignatura podria arribar a fer una valoraci crtica i lcida

dels mitjans estudiats.

Per tota la base terica assolida ns al moment ha perms poder

mirar totes aquestes edicions ja no tan sols amb els ulls dun usuari

sin tamb dalg que comena a entendre certes conceptualitzaci-

ons amagades darrere dels nous mitjans.

sobrelainterfcieAl llarg del treball sha insistit molt en el concepte dunitat comu-

nicativa exposada per Salaverra1. Malgrat que pot semblar un tema

menor, la unitat comunicativa acabar situant uns mitjans per sobre

daltres que no la implementin correctament.

Oferir una edici digital no s simplement unir en una mateixa inter-

fcie diferents formats, s unir-los amb ordre i coherncia deixant que

operin entre ells mitjanant la remediaci.2 A partir daquest concepte

Manovich planteja el sentit de la interfcie dels nous mitjans.

Si aquestes es limiten a unir de manera cojuntural diferents formats

no estaran donant resposta al concepte 2.0, concepte que per sobre

de tot busca triar, escollir, reformular i reformatar per oferir la informa-

ci des de noves perspectives.

El que potser encara no est escrit s quina ha de ser aquesta

organitzaci, hi haur mltiples solucions. Lusuari, acostumat a na-

vegar per la Xarxa, buscar interfcies amigables, netes i amb una

usabilitat i accessibilitat transparent.


[article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >


digital. (pg. 141). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.


33/44


- 33 -

Quan la combinaci de diferents formats es converteix en una amal-

gama delements la seva comprensi es fa difcil. Quan la combinaci

de diferents codis es converteix en un bloc unitari que t sentit, que es

complementa i samplia, llavors es troba la unitat comunicativa

A partir dara les plataformes digitals no noms hauran de gestio-

nar el nostre dret a la informaci, tamb hauran de gestionar la millor

manera daccedir a ella des dInternet. Prenent les paraules de Mano-

vich, una pantalla dordinador connectat a la xarxa es converteix en

una pantalla per on podem accedir a llocs a milers de quilmetres de

distncia.3

Desprs de navegar durant hores entre mitjans de premsa escrita

he arribat a la conclusi que la nova interfcie de la premsa digital

no s lluny, per encara est per arribar. En major o menor grau tots

els mitjans adopten una presentaci semblant, per encara t marge

devoluci.

sobrelaiconograaTotes les interfcies estudiades es basen en metfores visuals cls-

siques.4 Aix permet que lus de certes parts de la interfcie sigui to-

talment intutiu. Identicar una cmera de fotos amb una fotograa,

un bot davanament, propi dels reproductors, amb un vdeo o una

petita grca amb dades estadstiques o infograes genera un discurs

organitzatiu que se situa en el nivell del metallenguatge. Tal i comapunta Manovich, els nous mitjans de premsa digital, a ligual que la

gran majoria, han estat hbils a lhora daprotar els previs culturals

per crear nous llenguatges visuals.

3 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la eradigital. (pg. 146). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.




34/44


- 34 -

sobreelsprincipisdelsnousmitjans

La mateixa naturalesa de les edicions digitals fa que puguem trobar

exemples dels principis en qualsevol rac daquests portals:

estem parlant dedicions digitals basades en arxius informtics

creats en codi binari. Aquest principi, tret identitari, permetr fer

modulacions, variacions i automatitzacions.

totes les edicions presenten un alt grau de modularitat. Les no-

tcies sn unitats que es poden tractar per si soles o b es po-

der introduir entre daltres, fet que permet variar laspecte de la

interfcies.

el fet que les edicions impresses es redactin i maquetin sobre

format digital fa que els continguts es puguin reutilitzar per les

versions digitals, reforant ms laspecte modular del mitj.

la premsa digital ofereix un alt grau de variabilitat. El lector pot

accedir a diferents disposicions de la interfcie en funci de la

selecci que esculli. Cada enlla cont la potencialitat de variar

amb un sol clic laparena i el contingut.

tot el procs daccs a la infor-

maci est plenament auto-

matitzat. Ns un exemple les

vinculacions a les xarxes soci-

als. Totes les edicions digitals ofereixen la possiblitat daccedir

a aquella xarxa social que se desitgi per vincular informaci.

Aquestes icones conserven un procs dautomatitzaci total.

la premsa digital est generant transcodicaci cultural. El trac-

tament informtic de la informaci est creant noves maneres

dentendre la premsa ms enll del que ns ara ha generat la

premsa escrita.

Captura de les icones que

permeten vincular continguts

informatius i xarxes socials.

imatge 26


35/44


- 35 -

un estil diferent

Laplicaci e-Peridico s una nova interfcie que busca adaptar la

informaci a una lectura rpida, cmoda i multimdia.5 Ofereix un nou

concepte de navegaci sobre la interfcie, ja que no es tracta dunapgina web sin dun format compacte programat sobre Flash des

don lusuari pot accedir a diferents continguts informatius.

La interfcie mostra la representaci de la

informaci com a control.6 Davant duna orga-

nitzaci que estandaritza laccs a la informa-

ci, la prpia interfcie dna la possibilitat de

personalitzar-la, destablir diferents itineraris,

de triar els blocs de continguts i el format en

qu shi vol accedir.

5 EL PERIDICO [articles en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 dabril de 2011] Disponiblea: < http://epreader.elperiodico.cat>



imatge 27

imatge 28
http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=28http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=28


36/44


- 36 -

La interfcie centra latenci en un sol contingut, donant-li persona-

litat prpia. Marca un clar parallelisme amb la pantalla de TV o de ci-

nema, mitjans que es converteixen en els principals dipositaris de les

metfores i estratgies organitzatives de la informaci i que nodreixen

les interfcies actuals.7 Per aix s la interfcie i el seu metallenguatge

la que pren absolut protagonisme, encetant un nou model de premsa

digital, diferent al que ns ara sha estat fent.

La transici dels continguts per la interfcie proposa un retorn a les

formes clssiques, reprenent el concepte de rotlle de papir de Egipte,

Grcia i Roma.8 La navegaci amb les etxes del cursor fa que lusuari

entengui que la informaci desborda la pantalla, que la interfcie s

la mscara que enquadra la informaci per que aquesta escapa del

marc fsic i samaga ms enll del que es pot veure per la nestra.

La interfcie genera una gran unitat comunicativa. Els continguts se

centren i el lector t el control total sobre tots els formats. Cada bloc

de contingut guarda, de manera integrada i estandaritzada, diferents

formats que complementen la informaci (text, vdeo, fotograes,...),

formats que sn fcilment ubicables grcies a les icones.




imatge 29


37/44


- 37 -

El llenguatge iconogrc s molt potent. La interfcie genera tot un

discurs organitzatiu sense disposar una sola lletra perqu es basa en

elements que ja formen part de la nostra cultura i resulten familiars als

lectors.9 La interfcie aprota els culturals previs per adoptar la forma

nal.

Tots aquests motius fan que aquesta edici tingui entitat prpia i es

diferenci clarament de la seva versi germana10, que respon clara-

ment al format clssic que han adoptat la gran majoria dels mitjans de

premsa escrita quan han fet el pas al mn digital.

Tan sols un punt en contra a destacar: no hi ha actualitzaci de con-

tinguts. I aquest s un gran handicap que caldr solventar. Tots tenim

ben clar que lactualitzaci s un dels objectius de la Xarxa i deixar

aquest aspecte de banda fa perdre opcions. Si algun dia la interfcie

permet una actualitzaci tan gil com la duna plana web la proposta

ser innitament ms interessant.

Malgrat tot, laposta seva va ser clara. Van adaptar els continguts a

un format ja consolidat dins de la Xarxa: la pgina web. El Peridico,

amb la seva iniciativa, obre un nou cam per explorar.

Primer va ser el diari, desprs la pgina web, ara tenim una nova

interfcie que pot acabar generant un nou model cultural. El temps dirsi lusuari shi troba cmode. El lector acabar dictant si aquesta nova

interfcie es pot consolidar.


10 EL PERIDICO [articles en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 dabril de 2011] Disponi-

ble a: < http://www.elperiodico.cat/ca/>
http://www.elperiodico.cat/cahttp://www.elperiodico.cat/ca


38/44


- 38 -

AN

NEXOS

relacidimatgesicites


39/44


- 39 -

imatges imatge 01: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011] < http://www.rtve.

es/noticias/catastrofe-japon/>

imatge 02: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011] imatge 03: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]

imatge 04: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011] < http://www.el-

mundo.es/especiales/2011/terremoto-japon/>

imatge 05: PHOTOSHOP [data de captura: 20 dabril de 2011]












imatge17: PHOTOSHOP [data de captura: 22 dabril de 2011]



40/44


- 40 -

com/Event/Japan_earthquake2?Page=297>




imatge22: PHOTOSHOP [data de captura: 22 dabril de 2011] < http://www.reu-

ters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422 >





imatge27: PHOTOSHOP [data de captura: 30 dabril de 2011] < http://epreader.

elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fech

a=30/04/2011&idioma=1> imatge28: PHOTOSHOP [data de captura: 30 dabril de 2011]

imatge29: PHOTOSHOP [data de captura: 30 dabril de 2011] < http://epreader.

elperiodico.cat >
http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://www.reuters.com/places/japanhttp://www.reuters.com/places/japanhttp://www.reuters.com/article/2011/04/21/ushttp://www.reuters.com/article/2011/04/21/ushttp://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30http://epreader.elperiodico.cat/http://epreader.elperiodico.cat/http://epreader.elperiodico.cat/http://epreader.elperiodico.cat/http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=30/04/2011&idioma=1http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301324232.htmlhttp://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://www.reuters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422http://www.reuters.com/article/2011/04/21/ushttp://www.reuters.com/article/2011/04/21/ushttp://www.reuters.com/places/japanhttp://www.reuters.com/places/japanhttp://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297


41/44


- 41 -

citespgina 5

Salaverra R. Aproximacin al concepto de multimedia desde los planos co-

municativo e instrumental [article en lnia] WEB [data de consulta: 16 dabril de

2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >

pgina 6




pgina 7

CURRCULUM DESTNDARDS WEB [article en lnia] MOSAIC-UOC [data de

consulta: 15 dabril de 2011]

CURRCULUM DESTNDARDS WEB [article en lnia] MOSAIC-UOC [data de

consulta: 15 dabril de 2011]

Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin.

La imagen en la era digital. (pg. 151). EE.UU.: Massachussets Institute of

Technology/The MIT Press.




pgina 12

Podreu trobar lesborrany amb les valoracions de tots els mitjans al segent

enlla: < http://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esbor-

rany.rtf >

pgina 13

BBC. Japan earthquake [especial en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta:

16 dabril de 2011] Disponible a

pgina 14



http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://www.bbc.co.uk/news/worldhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.bbc.co.uk/news/worldhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtfhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://mosaic.uoc.edu/ac/le/ca/m2/ud2/index.htmlhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm


42/44


- 42 -

pgina 15

BBC. My web - My way [articles en lnia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21

dabril de 2011] < http://www.bbc.co.uk/accessibility/ >

OPERA. Currculum destndards web [articles en lnia] WEB OFICIAL [data de

consulta: 21 dabril de 2011] < www.opera.com/company/education/curriculum/>

pgina 18

University of North Carolina at Chapel Hill. Interactividad en infografa de prensa

[en lnia]. Article publicat al volum Maloej 15, mar 2008 [data de consulta: 15

dabril de 2011]. Disponible a < http://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulom-

aloej.pdf >

pgina 19

THE GUARDIAN. [article en lnia] WEB OFICIAL. [data de consulta: 15 dabril

de 2011] Disponible a < http://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/read-

er-ideas-fukushima-nuclear-plant >

pgina 20

REUTERS. Japan earthquake [especial en lnia] PREMSA DIGITAL [datade consulta: 16 dabril de 2011] Disponible a

pgina 27

LA NACIN. Japn: un escenario atmico [especial en lnia] PREMSA DIGITAL.

[data de consulta: 20 dabril de 2011] Disponible

pgina 32




Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La

imagen en la era digital. (pg. 141). EE.UU.: Massachussets Institute of Techno-

logy/The MIT Press.

pgina 33
http://www.bbc.co.uk/accessibilityhttp://www.opera.com/company/education/curriculumhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htmhttp://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://especiales.lanacion.com.ar/multimedia/item.asp?m=244http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297http://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/readerhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdfhttp://www.opera.com/company/education/curriculumhttp://www.bbc.co.uk/accessibility


43/44


- 43 -







pgina 35

EL PERIDICO [articles en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 dabril

de 2011] Disponible a: < http://epreader.elperiodico.cat>




pgina 36




Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La

imagen en la era digital. (pg. 126). EE.UU.: Massachussets Institute of Techno-logy/The MIT Press.

pgina 37




EL PERIDICO [articles en lnia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 dabril

de 2011] Disponible a: < http://www.elperiodico.cat/ca/>
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://epreader.elperiodico.cat/http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://www.elperiodico.cat/cahttp://www.elperiodico.cat/cahttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://epreader.elperiodico.cat/http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch11604/EE.UU


44/44


FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume

Documents

Transcript of FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume