Fesalut Nº 35 Agosto 2011

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI ’SEGRE’.TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE.TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

ENTREVISTAEva de Luis,

actriu de la sèrie ‘Polseres vermelles’

MEDICINACom podemdormir millor

DERMATOLOGIAEl sol i la pell

ALIMENTACIÓEls edulcorantsnaturals

Contingut pàgines 32-46

1,20E U R O S

n35 AGOST 2011

FESALUT 35 OK:Maquetación 1 25/07/11 17:00 Página 1

REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT


3

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25667 56 02 25

[email protected]

DIRECTOR EDITORIAL:Lluís Gómez Bonet

[email protected]

Projecte, continguts i redacció:Mariona Mesull

[email protected] · Tel. 973 20 80 25

Dissenyadors:Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga

[email protected]

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO:CENTRE KINE

MIREIA PASCUAL, infermera del CAP1er. de Maig. Àmbit d’Atenció Primària

DRA. ARES YUGUERO,col·legiada núm. 952

DR. XAVIER SORIA, responsable de l’àreade dermatologia a Avantmedic. Lleida

HOSPITAL MONTSERRAT

CRISTINA PUÑET I BOIRA,coordinadora del grup de treball

POLICLÍNIC LLEIDA

GSS Gestió de Serveis Sanitaris

DRA. ANDREA SANFELIU,fou l’especialista en oftalmologia infantil a

l’Institut Lleida d’Oftalmologia

FEDERACIÓ D’ENTITATSPER A LA SALUT

Edita: LGB editoresC/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida

Tel. 667 56 02 25 · Fax 973 208 [email protected]òsit Legal: L-449-2005

Fesalut no es fa responsable de les opinionsex pres sades pels col·laboradors

en els escrits signats.


4


Sumari fesalut 35

n35 AGOST 2011

30L’estrabisme

Consells pràcticsper dormir millor

16

28Càncer de còlon

6

10

11

121418

20

22

23

24

32

6

1811

A fons .......................................................ENTREVISTA A EVA DE LUIS

Publireportatge........................................CENTRE KINE: OSTEOPATIA INFANTIL

Alimentació..............................................EDULCORANTS NATURALS

Serveis personals i salut pública .............Ara actualitat ...........................................Salut .........................................................COM TENIR CURA DELS NOSTRES PEUSEL SOL I LA PELL

Reportatge ...............................................HOSPITAL MONTSERRAT

Lectura.....................................................NOVETATS

Actualitat .................................................BREUS

Col·legis oficials .......................................COL·LEGI OFICIAL DE TREBALLADORS SOCIALS

Activitats..................................................NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

5

Síndrome xurriacada cervicalen l’accident de trànsit

26


6

A FONS I ENTREVISTA

La feina d’actriu és moltinestable. O treballesmoltíssimes hores perquètens molta feina obusques feina perquèno en tens gens!

““


Actriu catalana, va estudiar al Col·legi del Teatre i,més endavant, a l’Institut del Teatre, l’especialitatde teatre musical.

Parla català, castellà, anglès i francès.

Darrerament, l’hem pogut veure a la televisió endiferents sèries com Polseres vermelles, Tretze anys

i un dia, Laberint de passions, El comisario i El cor

de la ciutat.

També ha participat en telemovies com Mentiras,dirigida per Miguel Perelló, amb Esther Arroyo iImanol Arias; Maresme, de Rosa Vergés, ambMiquel Sitjar, Jose Corbacho i Anna Barrachina,entre d’altres, o minisèries de producció inter-nacional com Le Dernier Seigneur des Balkans.

Al teatre, ha treballat en produccions com Una

maleta, dos maletes, tres maletes, dirigida per AbelFolch al Teatre Condal; El otro lado de la cama,dirigida per Josep Maria Mestres al Teatre Apolo deBarcelona, i al Teatre Nacional de Catalunya ambRòmul el Gran, dirigida per Carles Alfaro; Un ram de

mar, amb Joan Castells, o Lo cor de l’home és una

mar, a les ordres de Teresa Vilardell.

Pregunta.- Actualment, et veiem a la sèrie detelevisió Polseres vermelles en el paper demare de l’Ignasi, un dels polseres. Ens potsexplicar aquesta experiència? Resposta.- Ha estat una feina molt especial: la im-plicació de tot l’equip, la delicadesa amb què estractaven determinats temes, treballar amb actors tanjoves i, alhora, tan professionals, la direcció de PauFreixas, el guió d’Albert Espinosa, la fotografia deJulián Elizalde… en definitiva, un luxe. Ho repetiriademà mateix!

P.- Anant enrere en la teva trajectòria profes-sional, has treballat en tots els àmbits de lainterpretació: TV, teatre, cinema, musicals…Quin va ser el teu primer paper com a actriuprofessional? R.- L’any 94, quan estava acabant el meu primer cursen una escola d’interpretació, un dels professors,Giorgio Pastore, ens va proposar fer un espectacle ca-baret a la sala Nitza de Barcelona. Va ser la primeravegada que em vaig posar davant del públic.

No hi havia text, tan sols músiques, silencis, coreo-grafies… Eren personatges molt extrems, les músiqueseren boníssimes i els espectadors interactuaven ambels actors. Va ser molt especial. Una primera vegadaúnica i irrepetible. Al Giorgio li dec moltes coses, so-bretot, la seva capacitat per il·lusionar.

P.- En quin gènere et trobes més còmoda?R.- Són universos tan diferents! Tots tenen màgia idonen moltes satisfaccions. Suposo que si hagués detriar, ho faria en funció del moment de la vida. Sónhoraris molt diferents. Als rodatges hi ha molts des-plaçaments i horaris molt anàrquics; al teatre, assajos,nits, gires…

Sóc incapaç de dir-te quin m’agrada més. El teatre téun feedback immediat. Tant fas, tant reps, i el públic

Eva de Luis,actriu catalanaespecialitzada en teatre musical

7

ENTREVISTA I A FONS

BIOGRAFIA EVA DE LUIS


t’ho demostra allà mateix, és molt gratificant. Latelevisió i el cinema són treballs més minuciosos, hiha equips tècnics espectaculars! És com un trenca-closques, vull dir: la llum, l’attrezzo, el so, els movimentsde càmera, la lingüista, el guió, l’estilisme, el director,la fotografia, l’actor… Tot ha de quadrar a la perfeccióper donar una seqüència per bona.

És molt intens, i el treball de l’actor és més íntimperque la càmera ho demana.

P.- Molts actors comenteu que quan no feu te-atre, trobeu a faltar el calor del públic. Com-parteixes aquesta opinió? R.- És veritat! Sentir des de dalt de l’escenari comrespira el públic, com riu o com s’emociona és una ex-periència única i irrepetible! Però també penso que,en un rodatge, si pares bé l’orella, pots percebre elbatec de la seqüència, el ritme, l’emoció… És com unaorquestra simfònica on tothom està connectat i con-centrat en un sol objectiu. I això és molt màgic.

P.- Parlant de teatre, has fet tant musicalscom text. Què t’agrada més? R.- Bé, en realitat, tot i que vaig estudiar l’especialitatde teatre musical a l’Institut del Teatre, n’he fet moltpoc, però els pocs musicals que he fet els he gauditmoltíssim! La música arriba allà on no arriben les pa-raules.

D’altra banda, al teatre de text, un bon autor converteixles paraules en música per a l’ànima i l’actor és l’ins-trument per fer-les sonar.És a dir, que si em demanes què prefereixo, et diré elteatre, així, a seques.

P.- Parlem una mica de salut. Tens algun secretper cuidar-te que puguis compartir amb elsnostres lectors?R.- No tinc gaires secrets. Bec molta aigua i m’encanten

les infusions. També procuro menjar sa, però tinc unsecret inconfessable: sóc addicta a les patates fregides!No me’n puc estar!

P.- T’agrada més menjar carn o peix? I les ver-dures?R.- Definitivament, m’agrada més el peix, però desobte hi ha un dia que necessito menjar un bonentrecot a la planxa o amb salsa roquefort i aleshoresho he de fer! Les verdures em tornen boja, crues i cui-nades, al vapor, a la planxa, en amanida… Les faig demil maneres, m’encanta variar!

P.- Acostumes a anar als restaurants o prefe-reixes cuinar a casa?R.- Uf! M’agrada molt cuinar i em relaxa. Quan tincgent a sopar, m’agrada preparar plats originals i sabo-rosos. Sempre acabem tots a la cuina xerrant ambuna copa d’un bon vi.

P.- Quan et trobes de rodatge, sobretot ambsèries de televisió diàries, t’emportes la car-manyola o et fas un bon entrepà?R.- Si l’horari m’ho permet, preferixo menjar a casa,però això passa poc sovint. Normalment mengem decàtering i solen ser bastant bons i equilibrats.

P.- Practiques algun esport? R.- Combino el ioga amb el pilates i vaig a la piscinasempre que puc.P.- Com és el teu dia a dia quan descanses?

8

A FONS I ENTREVISTA


R.- La feina d’actriu és molt inestable. Permet poques èpoquesde descans. O treballes moltíssimes hores perquè tens moltafeina o busques feina perquè no en tens gens! Però si m’hopreguntes, et diré que el meu dia a dia quan no treballo éscom el de qualsevol dona del món que tingui fills i notreballi.

Llevar-se, esmorzar, portar la nena a l’escola,fer rentadores, els llits, anar a comprar,engegar l’ordinador i treballar, fer eldinar i, a la tarda, gaudir de la pe-tita, sortir a passejar, tornar aengegar l’ordinador, fer tru-cades i, si puc, quedar amb els amics algun ves-pre.

P.- I el plat que t’haurien de cuinarper ficar-te a la butxa-ca?R.- Una amanida feta amb imaginació,un bon peix al forn o, posats a de-manar, un plat de foie amb compotade poma i reducció de Pedro Xi-ménez!

P.- En quin projecte treba-lles actualment? I quinssón els de futur?R.- El més immediat és unprojecte personal que esticengegant, una petita aven-tura. M’encanten els nensi estic muntant un talleretde teatre al Masnou.Aquest estiu veurem cmha funcionat.

Pel que fa a altres pro-duccions, prefereixo no parlar del que notinc al sac i ben lli-gat!

ENTREVISTA I A FONS

9


Als cinc mesos, vam començar amb el puré de fruita i, apartir d’aquí, va ser l’inici del nostre patiment. Quan inten-tàvem fer-lo menjar, vomitava. El pediatre ens deia queell mateix es provocava els vòmits i que ja li passaria.

Aquesta situació, però, es va anar allargant tot el primerany. Fins i tot hi havia dies que vomitava fins a quatrevegades. Per tant, estàvem més que preocupats.

Als 15 mesos, li van diagnosticar reflux gastroesofàgic ivam iniciar un tractament mèdic farmacològic (via oral),dieta i, a la nit, havia de dormir amb el matalàs del llitaixecat 25 cm per la part del capçal, per evitar el reflux del’estómac. Tot i que el Roger semblava que havia milloratuna mica, el pediatre del poble no veia clara la situació iens va derivar a l’Hospital Sant Joan de Déu. Volia que va-loressin la situació del nostre fill. Allà, li van fer moltesproves, fins i tot psicològiques, però no hi havia res que ensajudés a aconseguir una solució definitiva.

Als 4 anys i mig es va presentar un altre problema: el nenestava molt cansat i apàtic. El vam portar al pediatre i livan detectar una pneumònia al pulmó esquerre i, després,al dret. El tractament que li van subministrar li va oca-sionar greus trastorns a l’estómac i, per tant, vanempitjorar els problemes digestius. Com a conse-qüència, van augmentar els vòmits.

Com és lògic, cada cop anava augmentant el rebuigdel Roger pel menjar i, per tant, nosaltres estàvem cadacop més preocupats i desorientats. Sortosament, un diauna amiga ens va dir:

Per què no proves l’osteopatia?

En aquells moments, nosaltres no havíem sentit parlar d’a-questa especialitat, però, per una part, la confiança enaquesta teràpia que manifestava la nostra amiga i, per

l’altra, la desesperació per la situació en què ens trobàvemvan fer que ens decidíssim a provar-ho.

Vam trucar al servei d’osteopatia del Centre Kine i ens vaatendre el director del centre, Jordi Segura. Ell és el pro-fessional que va aconseguir el canvi positiu en la nostravida. Ens va explicar que els vòmits poden aparèixer quanels nens i les nenes pateixen parts mecanitzats aconseqüència de les compressions excessives quees produeixen al crani a l’hora del part (ja que elcrani d’un nadó és molt sensible a les pressions de les espà-tules, fòrceps...). Li va diagnosticar una compressió delnervi vague o pneumogàstric situat a la sortida del crani.Segons ens va explicar, aquest nervi és molt important al’hora d’afavorir les funcions digestives. Per això, el Rogertenia, d’una banda, una dificultat important a l’aconseguirunes bones digestions i, d’altra banda, un problema de lafunció de la vàlvula que hi ha a l’entrada de l’estómac(càrdies), que és la que evita el vòmit i el reflux dels alimentsi dels àcids de l’estómac. Un cop vam tenir el diagnòstic,vam començar el tractament.

El canvi va ser substancial: va passar de no tolerar elsaliments quan arribaven a l’estómac a començar amenjar i a gaudir menjant!

En l’actualitat, el Roger fa una vida normal com qualsevolaltre nen de la seva edat. A més, ha pogut aconseguir el seusomni, que era jugar a futbol —activitat que abans no podiarealitzar pels problemes digestius i pel cansament crònic ila fatiga que li creava la carència d’aliments.

Gràcies, Jordi, per la qualitat de vida que has donat alnostre fill i, de retruc, a la nostra família!

10

PUBLIREPORTATGE I CENTRE KINE

El Roger va néixer l’any 2002. El seu partva ser una mica complicat. Va sortir ambl’ajuda d’unes espàtules i respiravaamb dificul tat, però després de lareanimació, va reaccionar i tot va anarbé.

El Roger cada vegada vomitava més...OSTEOPATIA INFANTIL


11

EDULCORANTS NATURALS I ALIMENTACIÓ

El Roger cada vegada vomitava més...OSTEOPATIA INFANTIL

Edulcorantsnaturals

Els sucres artificials (com l’aspartam, el ciclamat i la sa-carina) i el sucre blanc comú, processat amb químics,són productes que ofereixen escàs valor nutritiu. A mésa més, poden representar un perill per a la salut. Peraixò, moltes persones prefereixen substituir-los peropcions naturals com l’estèvia, el xarop d’erable o elsmalts, entre d’altres; aquests són els anomenants edul-corants naturals que permeten endolcir i, alhora, aportenvitamines i minerals a l’organisme.

ALGUNS EDULCORANTS NATURALSEl sucre cru de canya. S’extreu de forma natural de lacanya de sucre (sense químics ni refinació) i conté mi-nerals com ara calç, ferro o fòsfor, entre d’altres, ivitamines com A, B1, B2, B6 i E.

Fructosa. Aquest tipus de sucre es troba en la fruitafresca i en gairebé totes les verdures. La fructuosa ésde fàcil digestió i aporta una font ràpida d’energianutritiva. No obstant això, no es recomana prendre-hoen grans dosis, ja que, segons diversos estudis, potaugmentar el colesterol.

Mel. La mel és una opció saludable per endolcir, ja queconté vitamines, minerals, aminoàcids lliures, proteïnesi substàncies aromàtiques. No obstant això, en comparacióamb el sucre, conté gairebé el doble de dolç. Per aquestmotiu, es recomana consumir-la en petites quantitats.

Xarop d’erable. Aquest xarop s’obté de la saba d’unavarietat d’auró i conté valuosos minerals com ferro, calcio potassi, entre d’altres, que ajuden a la digestió. És im-portant assenyalar que aquest producte aporta menyscalories que el sucre i la mel, i, a més a més, és mésfàcil de digerir que els sucres de canya i de remolatxa.El seu PH d’acidesa no representa un perill per al’esmalt dental.

Estèvia. Aquesta és una planta originària del Paraguaii, encara que és més dolça que el sucre, gairebé no técalories i és ben tolerada pels diabètics, ja que conté un

principi actiu, l’esteviòsid, que actua sobre les cèl·lulesdel pàncrees i fa que se secreti insulina de forma signi-ficativa, la qual cosa no afecta els nivells de sucre a lasang.

A més d’aquesta propietat curativa, l’estèvia ofereixaltres grans beneficis per a la salut com els següents:

• Combat els bacteris com el candida albicans, que estroben a la mucosa bucal i a la vagina.

• Millora el metabolisme en general i fins i tot promoul’absorció de greixos, cosa que facilita la pèrduade pes.

• Ajuda en el procés digestiu i regula l’acidesaestomacal.

• Combat, si s’aplica de forma externa, les arruguesi taques, i promou una ràpida cicatrització de la pell.

• Regula els batecs del cor i ajuda a baixar la tensióarterial elevada.

Els malts. Una altra alternativa per a l’endolcimentnatural són els malts, tant de blat com d’arròs o ordi.Aquests contenen molts nutrients (proteïnes i minerals)i el procés que tanca el maltejat és natural, ja ques’espera la seva germinació per triturar els brots, esdeixa fermentar en aigua i, després, cal que s’espesseixin.D’aquesta manera, part dels seus hidrats de carboni esconverteixen en maltosa, que està composta per glucosa.No obstant això, a l’elaborar-los, cal que no quedin ambrestes de plaguicides.

La fruita dessecada. Des de fa milers d’anys, al PròximOrient s’ha dessecat a l’aire lliure o al sol la fruita,encara que en l’actualitat també es pot realitzar aquestprocés als forns. A l’eliminar-ne el líquid, es potencia elseu sabor ensucrat. Alguns exemples de fruita dessecadasón les panses, pinyes, figues seques, mangos i nabius.

EN EL PROCESSAMENT DELS SU-CRES ARTIFICIALS S’HAN UTILITZATQUÍMICS QUE ENCARA NO SE SAPAMB EXACTITUD DE QUINA MANERAPO-DEN INTERVENIR I AFECTAR LANOSTRA SALUT


La Xarxa de Centres Oberts i Ciberaules va celebrar lafesta de final de curs amb un flashmob a la plaça Paeria iun aperitiu al Centre Cívic de l’Ereta. El flashmob va con-sistir en una coreografia organitzada pels grups de jovesdels diferents centres oberts i ciberaules de la xarxa, i hivan participar 85 adolescents d’entre 13 i 18 anys. L’acteva comptar amb l’assistència de la regidora de Serveis Per-sonals i Salut Pública, Maria Rosa Ball. La Xarxa de Cen-tres Oberts i Ciberaules de Lleida està constituïda per dues

ciberaules, tres centres oberts municipals, i quatre centresoberts de titularitat privada. Entre tots atenen 496 infantsi joves de la ciutat.

Aquests serveis organitzen activitats en horari extraesco-lar amb la finalitat d’estimular el desenvolupament per-sonal, fer reforç escolar i fer un treball integral per a lasocialització i adquisició d’hàbits de menors entre 3 i 18anys, compensant així les necessitats socioeducatives delsmenors atesos.

12

SERVEIS PERSONALS I SALUT PÚBLICA

Uns 85 adolescents participen en el ‘flashmob’ de cloendade la Xarxa de Centres Oberts i Ciberaules

El projecte Estudi psicosocial de les persones en situacióde sense llar i anàlisi d’una proposta d’intervenció haestat el treball guanyador de la 23a edició del premi Fer-ran Salsas i Roig de Salut Mental i Comunitat, que atorgal’Ajuntament de Rubí. El treball, que s’ha imposat entreun total de 25 estudis presentats d’àmbit nacional i in-ternacional, ha estat elaborat pel Servei d’Intervenció enSalut Mental i Exclusió Social (Sismes).

Aquest dispositiu neix fruit de la col·laboració de la regi-doria de Serveis Personals i Salut Pública de l’Ajunta-ment de Lleida i el servei de Psiquiatria, Salut Mental iAddiccions de Gestió de Serveis Sanitaris-Hospital deSanta Maria. L’objectiu del Sismes és millorar l’atencióde les persones en situació de sense llar afectades de tras-torn mental sever de la ciutat de Lleida. L’estudi estàapadrinat per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida(IRBLleida), entitat que promou la investigació a les terres de Ponent, i compta amb la col·laboració de laFundació La Caixa.

L’estudi pretén determinar el nombre de persones en si-tuació de sense llar afectades de trastorn mental sever iconèixer la seva realitat, així com valorar la viabilitat d’unmodel d’atenció que faciliti l’accés als recursos sanitarisi socials d’aquesta població. Els resultats poden eviden-ciar la necessitat d’implantar en un futur un programaespecífic de suport per a aquestes persones a Lleida. Elpremi Ferran Salsas i Roig és un homenatge al doctorFerran Salsas, un dels pioners en el disseny i desenvolu-pament de polítiques de salut comunitària. Salsas vaestar estretament vinculat a la ciutat de Rubí fins a laseva mort el 1987.

Un treball elaborat per la Paeriai l’Hospital de Santa Maria guanya

el premi Ferran Salsas i Roig

Una representació de cinc alumnes de la Universitat al’Abast de la UAB va visitar la Paeria. La regidora MariaRosa Ball va donar la benvinguda als estudiants i els vamostrar els salons de sessions i del retaule, on van podercontemplar el retaule de la Mare de Déu dels Paers i laCarta Pobla. Ball els va explicar la història de la Paeria iva destacar alguns esdeveniments i edificis històrics dela ciutat.

Els alumnes són estudiants d’Història que han visitat lacapital del Segrià. Es tracta de persones més grans de 50anys que han accedit a la Universitat Autònoma de Bar-celona, a través de l’Escola de Postgrau, amb el programaUniversitat a l’Abast.

Una representació d’alumnesde la Universitat a l’Abast de

la UAB visita la Paeria


13

L’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb el CentreExcursionista de Lleida, va organitzar el passat 17 dejuny una sortida de senderisme per a la gent gran a lavall de Mulleres, naixement de la Noguera Ribagorçana.L’excursió s’emmarca en l’actual edició de les sortides apeu promogudes que l’Àrea de Gent Gran de l’Ajunta-ment i el Centre Excursionista organitzen any rere any.

Com la resta de sortides, la marxa està pensada i adap-tada per a la gent gran, amb la finalitat que es gaudeixide la natura alhora que es practica un dels esports ambmés possibilitats per a aquest col·lectiu, ja que permetajustar el ritme a les possibilitats de cada persona.

L’activitat de senderisme per a la gent gran consisteixen un ampli ventall de sortides planificades i adaptadesa les necessitats d’aquest col·lectiu, on es pot gaudir dela natura alhora que practicar un esport tan saludablecom el senderisme.

El passat 25 de març es va iniciar una nova edició d’a-questa activitat amb una caminada per l’embassamentde Sant Llorenç de Montgai, que va comptar amb l’as-sistència d’unes 25 persones. Durant el curs passat esvan portar a terme un total de 4 sortides, amb una par-ticipació total de més d’un centenar de persones.

Senderisme per a la gent grana la vall de Mulleres

El servei municipal d’intèrpretde llengua de signes, també a l’estiu

L’Ajuntament de Lleida ofereix el servei d’intèrpret dellengua de signes per a persones sordes també a l’estiu,amb l’horari de dilluns a divendres, de 09.00 a 14.00 h.Aquest servei municipal gratuït es va iniciar al mes dedesembre a fi d’aconseguir la plena participació i inte-gració en la societat d’aquest col·lectiu, superant lesseves mancances comunicatives i arribant de forma igua-litària a la informació i als serveis municipals. El serveies gestiona des de la regidoria de Serveis Personals iSalut Pública.

El servei està disponible tant per a les persones sordes isordcegues que necessitin fer ús d’un intèrpret a títolindividual, així com per a les entitats de la ciutat que hodemanin. A més, es pot contactar amb les intèrprets dellengua de signes de l’Ajuntament des de qualsevol or-dinador que compti amb càmera web itingui instal·lat el programa per tru-cades via Internet Skype.

Així, per contactar-hi i sol·licitarinformació sense necessitat dedesplaçar-se a l’Ajuntament,els usuaris i usuàries del ser-vei només han de buscar l’u-suari Serveis Personals dins elprograma Skype i contactar-hi enl’horari establert.

PER SOL·LICITAR EL SERVEI

El demandant es pot adreçar al telèfon de l’Àrea dePersones amb Discapacitat de l’Ajuntament:973 700 374 / 973 700 374

o a través de l’adreça de correu:[email protected] la reserva amb tres dies d’antelació

També es pot fer per Internet, omplint el full de peticióque s’habilitarà al lloc web de la regidoria de ServeisPersonals i Salut Pública:http://serveispersonals.paeria.es/


14

ARA ACTUALITAT

La Diputació de Lleida destina 1,5 milions d’euros a la posada en marxad’una unitat de diagnosi i tractament de demències i a la reforma

de les consultes externes a l’Hospital Santa Maria

El president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, i el presidentdel Consell d’Administració de l’em-presa pública de la Generalitat Ges-tió de Serveis Sanitaris, Josep San-tamaria, van signar el conveni decol·laboració per a la posada enmarxa d’una unitat de referència peral tractament i diagnòstic dels tras-torns cognitius i demències i a la re-forma de les consultes externes del’Hospital Santa Maria de Lleida.

Mitjançant aquest conveni, la Dipu-tació de Lleida subvenciona amb1.500.000 euros l’empresa Gestió deServeis Sanitaris. Aquesta quantitatcorrespon a l’import total de l’obrade construcció de la unitat de refe-rència per al tractament i diagnosidels trastorns cognitius i demències

i a la reforma de les consultes exter-nes. La licitació i execució dels tre-balls anirà a càrrec de l’empresa Ges-tió de Serveis Sanitaris.

Gilabert va recordar que, en el darrerany, la corporació ha fet una inversióde més de 6 milions d’euros als hos-pitals Arnau de Vilanova i Santa Ma-ria de Lleida. Aquesta quantitat in-clou els 2,2 milions de l’Hospital deDia de l’Arnau de Vilanova, els 2,1milions d’euros de la Unitat de pe-diatria, els 1,5 milions de la Unitatde demències i la reforma de les con-sultes externes i els 300.000 eurosde l’heliport.

La nova unitat de referència per altractament i diagnòstic dels tras-torns cognitius i demències es farà

mitjançant la remodelació de l’edificide l’antiga comunitat religiosa. Entotal, disposarà d’una superfície de665 metres quadrats construïts.

La reforma de l’àrea de consultes ex-ternes es farà amb la modificació dela distribució existent. L’àrea admi-nistrativa se separarà dels disposi-tius clínics i se situarà a la planta 0de l’ala est de l’hospital.

D’aquesta forma, l’espai que deixil’àrea administrativa permetrà afegir10 consultes externes més.

Mitjançant aquest conveni,la Diputació de Lleida

subvenciona amb1.500.000 euros l’empresaGestió de Serveis Sanitaris


www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200

15

El president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, i el secretarigeneral de l’Associació HumanitàriaDiscapacitats de Catalunya (ASCAT),Juan Luque, van signar un protocolde col·laboració per impulsar la re-collida selectiva d’olis vegetals decuina per part de persones amb dis-capacitat.

La Diputació de Lleida, a través dela seva àrea de Medi Ambient, assis-teix els ajuntaments per donar res-posta als reptes ambientals que te-nen plantejats i avançar cap a lasostenibilitat. Per la seva part, AS-CAT és una entitat sense ànim de lu-cre que es dedica a la inserció laborali social en l’empresa ordinària de lespersones amb discapacitat.

La recollida selectiva dels olis decuina, tant en l’àmbit domèstic comde restauració, escoles, consumidorsindividuals i comerços és un pro-blema, ja que és difícil instal·lar con-tenidors especials per a aquests re-sidus al carrer i la recollida porta aporta té un elevat cost. La conse-qüència és que, malgrat ser un residuvaloritzable, la majoria acaba abocat

a les xarxes de clavegueram i generaproblemes de depuració de les ai-gües. Davant d’aquesta situació, laDiputació de Lleida i ASCAT han sig-

nat aquest protocol de col·laboracióamb l’objectiu d’impulsar un pro-jecte de recollida selectiva d’olis ve-getals de cuina per part de personesamb discapacitat que tindrà la seu aAlcarràs i que donarà feina inicial-ment a 40 discapacitats. Aquest pro-jecte suposarà una oportunitat per ala seva inserció social i laboral.

Signatura del protocol de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l’Asso-ciació Humanitària Discapacitats de Catalunya (ASCAT) per impulsar

la recollida selectiva d’olis vegetals de cuina

La Diputació de Lleidai ASCAT han signat un convenide col·laboració amb l’objectiu

d’impulsar un projectede recollida selectiva d’olisvegetals de cuina per part

de persones amb discapacitat


MEDICINA I CONSELLS PRÀCTICS PER DORMIR MILLOR

MIREIA PASCUALInfermera del CAP 1er. de MaigÀmbit d’Atenció Primària

16

Consells pràctics perdormir millor

El son és necessari per mantenirun perfecte equilibri físic i psíquic,i per despertar-se fresc i animatper agafar forces per iniciar el nou dia


• Intenteu anar a dormir i aixecar-vos sempre a la mateixa hora.Tenir l’hàbit us ajudarà a dormir. No aneu a dormir ni intenteudormir fins que no tingueu son.• No dormiu durant el dia. Al matí, no estigueu molta estona al llitsi no dormiu. No utilitzeu el dormitori durant el dia.• Feu activitat física cada dia a primera hora.No feu exercici just abans d’anar a dormir.• Durant el dia, intenteu que us toqui una estona el sol (eviteu leshores de més intensitat).

• Eviteu menjar en excés abans d’anar a dormir, però tampocaneu a dormir amb gana. Un vas de llet tèbia us pot ajudar aagafar el son.• Deixeu de fumar (al començament, el son empitjora, peròdesprés millorarà).• Preneu només cafeïna al matí i sense abusar-ne.• No begueu alcohol, almenys quatre hores abans d’anar a dormir.La ingesta excessiva d’alcohol, tot i que produeix somnolència,és una causa freqüent de despertar-se a la nit.• Mantingueu l’habitació en condicions òptimes per dormir (sensesoroll, temperatura sobre els 20ºC, sense excés de llum, benventilada, etc.).

• Feu rutines abans d’anar al llit (rentar-vos les dents...). Un banyd’aigua calenta abans d’anar a dormir també ajuda a relaxar-vos.• Buideu la bufeta urinària abans d’anar a dormir.• Intenteu distreure-us de les preocupacions del dia, almenys doshores abans d’estirar-vos.

• Quan us estireu al llit, feu una activitat relaxant com escoltarmúsica suau, llegir textos senzills i relaxants...• Si en teniu, assegureu-vos que els dispositius (ulleres, audífons,caminador...) estiguin al costat del llit.• Intenteu prendre els medicaments que provoquin activitat, comorinar (diürètics), al més aviat possible, per evitar despertar-se ala nit.• Pregunteu al metge si algun medicament dels que preneu uspodria estar provocant l’insomni i, si és així, ajusteu el tracta-ment.• Si us desperteu a conseqüència del dolor, demaneu al metge untractament per al motiu.• Si algun cop utilitzeu medicaments per dormir, intenteu quesiguin durant un temps limitat.• Seguiu els consells del vostre metge i/o infermera.

el cuidador in-

17

Consells pràctics perdormir millor

Recomanacions bàsiques


• És fonamental hidratar cada diala pell de tot el peu. Es recomanautilitzar cremes que continguinurea, especials per a peus, jaque les altres cremes hidratantsno són eficients amb les plantesdels peus i els resultats no seranvisibles.

• Cal evitar eliminar les pells dià-riament utilitzant eines no ade-quades. La pell actua com aprotectora del nostre esquelet imúsculs, i la capa superficial ocòrnea no es pot eliminar cadadia perquè automàticament se’ngenera més.

• S’ha d’intentar evitar la hidratacióexcessiva en les zones interdi-gitals per evitar maceracions dela pell, ja que és molt fina i méshumida que la resta.

• Protecció solar. És fonamentalprotegir els peus de les radia-cions solars. La pell del dorsdel peu és molt fina i sensible is’han d’evitar les cremades pro-vocades pel sol.

>> UNGLES ..........................

• Cal utilitzar un calçat còmode,ampli i flexible que no pressioniel peu i no faci mal.

• Les sandàlies han d’anar sempreben subjectes, per evitar malsmoviments i donar més estabi-litat al peu.

• Han de portar una sola lleuge-rament gruixuda i no rígida, peramortir les passes.

• S’ha d’utilitzar calçat amb ma-terials transpirables i de qualitat.D’aquesta manera s’evitaran re-escalfaments, picors, sudoracióexcessiva...

>> CALÇAT ............................

Els peus són els grans oblidats del nostre cos. Sónla base de suport del nostre esquelet i és en ells onrecau tot el pes del nostre cos. Tot i aquesta res-ponsabilitat que tenen, nosaltres no els propor-cionem l’atenció necessària fins que ens comencenles molèsties. Com en totes les disciplines de lapodologia, també. Cal dir que amb una bona curadels peus durant l’any i seguint unes pautesbàsiques i uns consells fàcils podem fer gaudir elsnostres peus d’una salut envejable.

Ara a l’estiu, se’ns activa una alarma a l’hora de cuidar els peus. Els hem delluir amb sandàlies, els hem d’ensenyar a la piscina i es necessita un tractamentd’urgència.

18

SALUT I COM TENIR CURA DELS NOSTRES PEUS

DP. Ares Yuguero i TorresCol·legiada núm. 952

nostres peusCOM TENIR CURA DELS

• Després de la dutxa i ara a l’es-tiu, amb piscina i platja, els peusi les ungles s’han d’eixugar per-fectament, ja que la humitat de-teriora la làmina unguial i la cu-tícula, que és la barrera que ensprotegeix de l’entrada de fongs.Com més humitat hi tinguem,més facilitat tindrem de facilitarinfeccions.

• Sempre ens hem de tallar lesungles rectes i sempre és millordesprés del bany, ja que no re-sulta tan difícil. D’aquesta ma-nera evitarem les ungles encar-nades i patologies associades.

• Es recomana no abusar delsesmalts unguials, ja que són unproducte químic aplicat a la là-mina unguial que provoca elseu ressecament i torna la unglamés fràgil i d’un color més gro-guenc. En conseqüència, l’úsde l’acetona per treure l’esmalttambé resseca l’arrel de l’ungla.

• Respectar la cutícula. Si l’elimi-nem, estem acabant amb la bar-rera protectora natural de lanostra ungla. S’ha de conservari hidratar-la per tal d’evitar quees ressequi i es mantingui sana.

RECOMANACIONSA SEGUIR TOT L’ANY

< Tot i tenir cura dels peus, sempre és recomanable fer una visita

al podòleg, l’especialista dels peus, per tal de dur un control de

l’estat dels peus i, sobretot, davant de qualsevol anomalia que

se’ns pugui presentar.

>> PELL .................................


L’època de l’estiu convida a sortir a l’exterior i gaudir delsol. Per tothom són coneguts els efectes beneficiosos quel’astre té en les persones, com ara la milloria en l’estatd’ànim, l’aspecte més saludable que confereix el bronzejato el paper fonamental en la síntesi de vitamina D a lapell. Malgrat això, hi ha una sèrie de riscos als qualsestarem exposats i que val la pena repassar-los per tald’evitar-los.

Quan ens exposem de forma inadequada al sol, la nostrapell pateix una sèrie de canvis tant a curt com a llargtermini. De manera immediata, es produeix la típica cre-mada, que es manifestarà amb un envermelliment inicialde la pell, acompanyat de molèsties com ara pruïja,coïssor o fins i tot dolor, seguits d’una posterior descamació.En aquells casos en què la cremada solar és de més in-tensitat, no només la pell es posa vermella, sinó quepodem observar l’aparició de butllofes i el consegüentrisc de cicatrius posteriors.

A llarg termini, l’exposició al sol repetida durant anys faque la pell pateixi tot un seguit de canvis permanents.Com de ben segur ja deveu haver sentit algun cop, la pellté memòria. Aquests canvis consisteixen en un engruixi-ment, seguit d’un nombre més elevat d’arrugues i taquesque poden ser tant clares com fosques. En definitiva, unenvelliment de la pell més destacat. En aquells casos mésdesafortunats, a part de l’envelliment cutani, l’exposiciócrònica al sol també pot desencadenar l’aparició d’uncàncer cutani, els anomenats carcinomes o epiteliomes.En el cas dels melanomes, la seva aparició es relacionamés amb l’exposició solar intermitent, per exemple, elsol de les vacances i el fet d’haver-se cremat sobretot enl’edat infantil o juvenil.

Per tots els motius anteriorment exposats, és necessarifer una exposició al sol adequada i responsable. Algunesmesures a tenir en compte són la fotoprotecció en formade cremes de protecció solar o filtres solars. Aquestss’han d’aplicar de forma generosa 20-30 minuts abans

de sortir al sol —el fotoprotector ben posat és aquell quees posa a l’apartament i no a la platja—, reaplicar-lo cada1 o 2 hores, sobretot si un es banya, i utilitzar uns índexsde protecció adequats. De forma genèrica, un índex deprotecció 30 o superior seria adequat. Es desaconsella entot cas proteccions inferiors a 15, ja que s’ha demostratque són totalment ineficaces en la prevenció del càncercutani. En el cas dels nens de menys d’un any de vida, s’hauria de fer servir uns filtres de protecció especialsanomenats filtres físics, també amb índexs elevats. Val lapena dir que, en els darrers anys, la Unió Europea ha ho-mogeneïtzat el sistema a l’hora d’establir els índexs deprotecció i, a dia d’avui, el valor màxim de protecció és50+.

Altres mesures de fotoprotecció consistirien en l’úsd’ulleres de sol, gorres o barrets i samarretes, i en nenspetits, banyadors especials que cobreixen més superfíciede pell. Aquests banyadors, que encara són poc habitualsal nostre medi, cada cop es veuen més, sobretot en àreesaltament conscienciades pel càncer cutani com per exempleAustràlia, que pateix els efectes nocius del forat de lacapa d’ozó.

A part de les mesures de fotoprotecció, no hauríem dedescuidar les mesures de fotoevitació, ja que, en definitiva,no hi ha cap millor protecció que estar a l’ombra. Enaquest sentit, s’haurien d’evitar les exposicions solarsimportants en nens petits, sobretot durant els tres primersanys de vida, ja que se sap que és en aquesta edat quanl’exposició solar juga un paper més important a l’hora dedesenvolupar un futur melanoma. En canvi, en la poblaciógeneral es recomana evitar les hores centrals del dia,concretament de les dotze del migdia a les quatre de latarda.

Dr. Xavier SoriaEspecialista en dermatologia medicoquirúrgica i venereologiaMetge adjunt. Servei de Dermatologia.Hospital Universitari Arnau de VilanovaResponsable de l’àrea de Dermatologia a Avantmedic. Lleida

Fig.1: Engruiximent important de la pell que provoca arruguesmarcades a la regió de la nuca.Fig. 2: Taques blanques i marrons produïdes per l’acció crònicadel sol.

Fig. 3: Taca pigmentada a la cara anomenada Lentigen solar otaca de sol.Fig.4: Melanoma maligne.

19

EL SOL I LA PELL I SALUT

el sol i la pell


Donde nadie te encuentreAlicia Giménez Bartlett.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

Un psiquiatre de la Sorbona especialitzat en ments criminals viatja a la Bar-celona del 1956. Vol realitzar un estudi sobre el cas de Teresa Pla Meseguer,anomenada la Pastora, una dona acusada de vint morts. Només un periodistabarceloní sembla tenir claus importants al voltant del personatge. Al llargde la seva recerca, han d’esquivar la vigilància dels guàrdies, distingir lespistes veritables de les falses i evitar els mil obstacles que els surten al pas.La novel·la es converteix en una aventura que ens descobreix les misèries ila humanitat d'una Espanya terrible.

El tiempo entre costurasMaría Dueñas

La jove modista Sira Quiroga abandona Madrid en els mesos previs al’alçament, arrossegada per l’amor desbocat cap a un home a qui gairebé noconeix. Tots dos s’instal·len a Tànger. Sola i pressionada per deutes aliens, laSira es trasllada a Tetuan, la capital del Protectorat espanyol al Marroc. Ambargúcies inconfessables i ajudada per amistats de dubtosa reputació, creauna nova identitat i aconsegueix posar en marxa un selecte taller de costuraon atén clientes d’orígens remots i presents insospitats. A partir de llavors, eldestí de la protagonista queda lligat a un grapat de personatges històrics.Entre tots l’empenyen cap a un arriscat compromís en què les teles, lespuntades i els patrons del seu ofici es convertiran en la façana visible d’unassumpte molt més tèrbol i perillós.

Els articles que el director d’Expo, Daniel Poohl, ha reunit en aquest volumsón una selecció dels centenars de textos que Larsson va escriure i publicara propòsit de les idees a les quals va consagrar la seva vida: la defensa delsdesprotegits, els immigrants, la lluita contra l’extremisme feixista en unàmbit internacional i la denúncia al maltractament i la discriminació contrales dones. És la faceta d’un periodista compromès i batallador, diferent de lade l’exitós escriptor de la saga Millennium.

La voz y la furiaStieg Larsson.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

Para Ana (de tu muerto)Nuria Roca | Juan del Val

L’Ana va conèixer l’escriptor Carlos Pacheco quan tot just era una adolescenti va compartir vint anys amb ell. Amoral, apassionat i genial, el Carlos vaser, per a bé i per a mal, el més extraordinari que li ha passat a l’Ana.Després d’una relació intensa i turmentada, l’Ana vol ser normal. Aquestobjectiu serà l’autèntica aventura de la seva vida. I si una mort fos la sevasegona oportunitat? Una trama plena de sorpreses en què res és el quesembla i que es desenvolupa entre bastidors en el món editorial. Unanovel·la arrasadora, irresistible i addictiva des de la primera línia.

22

LECTURA I NOVETATS


23

BREUS I ACTUALITAT

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25

El Banc de Llet Materna de Catalunya s’ha estrenatsubministrant els primers biberons naturals a nadonsprematurs en risc després de recollir 100 litres dellet materna de mig centenar de donants.

La directora del primer Banc de Llet Materna deCatalunya, la biòloga Gemma Valeta, ha explicatque la idea de crear el banc va sorgir de la necessitatd’alimentar els “nadons prematurs extrems”, ja quela mare no podia alletar-los, bé per tenir alguna pa-tologia o per altres circumstàncies.

Aquests nadons i els que tenen risc de patologia di-gestiva o intestinal o dèficit immunitari són elsúnics destinataris de la llet que recull el nou banc,dependent del Banc de Sang i Teixits del Departamentde Salut, i sempre sota prescripció del neonatòleg.

El nou Banc de Llet Materna de Catalunya, el sisèque funciona a Espanya, facilita un equip d’extracciói conservació de llet a les mares donants de tot Ca-talunya, que no cobren res per les seves donacions,i recull als domicilis els pots que aquestes omplenamb la seva llet i que han de conservar a la nevera.A Europa, funcionen actualment uns 200 bancs dellet materna i només al Brasil, país on hi ha unagran tradició d’alletar, 200 bancs més.

Els únics requisits per poder ser donant de llet ma-terna és estar alletant el seu propi fill, tenir proullet, presentar bona salut i acreditar uns hàbits devida saludables.

No poden donar la seva llet aquelles mares queprenen determinats fàrmacs, consumeixen drogueso altres tòxics, tenen malalties infeccioses o cròniques,ni les que són fumadores o consumeixen begudesalcohòliques.

2.300 persones van tenir un ictus a Catalunya l’anypassat, xifra que representa un increment del 15,5%respecte del 2005. D’aquestes, prop del 14% vanmorir, un percentatge que es redueix any rere anygràcies a les accions preventives i a la millora de l’a-tenció d’emergència per a aquestes malalties.

La intervenció ràpida és vitalL’ictus fa referència a un seguit de malalties (apo-plèxia, embòlia cerebral, trombosi cerebral, feridura,vessament cerebral…).

L’ictus afecta, sobretot, a la població d’edat avançada,tot i que cada cop es donen més casos en menors de65 anys. De fet, és la primera causa de mort entreles dones catalanes i la tercera entre els homes, i ésla primera causa de discapacitat mèdica en adults.

El Departament de Salut compta amb un pla directorde la malaltia vascular cerebral que integra, sotauna perspectiva territorial, tot un seguit d’actuacionsadreçades a reduir l’impacte d’aquestes malalties:la promoció de la salut i prevenció de malalties vas-culars, el diagnòstic precoç, el tractament adequat ila rehabilitació.

A més, el 2006 es va implantar a Catalunya el codiictus, un codi d’emergència que compta amb unaxarxa d’hospitals comarcals i tretze hospitals de re-ferència, i que millora la rapidesa del tractament del’ictus agut. Així, des de la seva posada en marxa, lamortalitat ha baixat del 15,5% dels casos al 13,6%registrat aquest 2011.

El Banc de Llet Maternade Catalunya

s’estrena amb 50 donants i 100 litres

Baixa la mortalitat perictus a Catalunya

en cinc anysperò augmenta el nombre de casos


24

COL·LEGIS OFICIALS I COL·LEGI OFICIAL DE TREBALLADORS SOCIALS

La discapacitat

TREBALLANT CAP A UNA MILLOR

CRISTINA PUÑET I BOIRACoordinadora del grup de treball

A mitjans dels anys 80, en una zona rural de terres lleidatanes, la Roseta, una padrina alegre i treballadora, vaveure com, a poc a poc, la seva vida canviava com a conseqüència d’una demència senil. Enmig de moments deserenor i d’altres de foscor, la seva filla gran va decidir deixar de treballar per fer-se càrrec de l’atenció i cura de laseva mare, les 24 hores del dia, durant els llargs dotze anys que va durar aquesta situació.

Mai se li va dir quin era el seu grau de discapacitat i, ni molt menys en aquells anys, el grau i nivell de dependència,cosa que, d’haver existit, possiblement hauria fet més suportable la tasca de la seva cuidadora.

qualitat de vida“

“


Durant molts anys, i fins ben entrat el segle XX, l’atenció a les personesdiscapacitades s’integrava dins de les accions de la beneficència, senseque es diferenciés massa aquest col·lectiu d’aquells que eren dements,pobres i indigents.

Avui dia, afortunadment, les coses han canviat molt. L’atenció a lespersones amb discapacitat és un dels grans reptes de l’acció social, que, deforma sectorial i especialitzada, duu a terme tractament adequat per a lesdiferents formes de discapacitat (física, psíquica o mental i sensorial).

Segons una enquesta sobre discapacitats, deficiències i estat de salut del’Institut Nacional d’Estadística, el 1999, a Espanya hi havia 3,5 milionsde discapacitats, xifra que suposava el 9% de la població. Tanmateix, elpercentatge de discapacitats en persones més grans de 65 anys superavael 32%. Malgrat els avenços en la prevenció i detecció precoç de malalties,aquesta xifra ha continuat creixent en els darrers anys, a causa del grannombre de lesions provocades per accidents (especialment de trànsit,però també laborals) i a l’augment de l’esperança de vida.

L’acció social pública ha fet un gran pas en el plantejament global del’atenció a la discapacitat. No obstant això, ens queda molt per caminar imolt per fer.

Per aquest motiu, des del Col·legi de Diplomats en Treball Social iAssistents Socials de la delegació de Lleida ha sorgit, de forma es-pontània i voluntària, un grup de treball format per 12 treballadoressocials que desenvolupen la seva tasca professional en l’àmbit de ladiscapacitat. L’objectiu del grup era i és treballar en quelcom quepugui facilitar la forma de treballar d’aquest col·lectiu professionali, com a contrapartida, contribuir a millorar la qualitat de vida deles persones amb discapacitat i la de les seves famílies.

A tots ens agrada molt parlar de qualitat de vida, però no hem d’oblidarque, per a aquest col·lectiu, la qualitat de vida passa per la qualitat d’unservei, la d’una gestió i la d’un producte. I és aquí on, amb el nostre tre-ball diari com a professionals, hem d’implicar-nos i assumir responsabili-tats.

Després d’haver reflexionat sobre aquests aspectes, vam creure convenienttreballar en un projecte d’actualització de les entitats en l’àmbit de la dis-capacitat a Lleida. Això permetrà que els professionals puguem conèixerquè fa cada entitat, amb l’objectiu de no duplicar esforços i poder derivarencertadament els usuaris.

Les que integrem aquest grup detreball volem agrair al Col·legi queens hagi facilitat un espai de reuniói tot el suport necessari per treballaren aquest projecte, cosa que femamb molta il·lusió, i crec que man-tenir la il·lusió és part fonamentalde la clau de l’èxit.

25

COL·LEGI OFICIAL DE TREBALLADORS SOCIALS I COL·LEGIS OFICIALS

Avui dia, l’atenció a les persones

amb discapacitat ésun dels grans reptes

de l’acció social

L’acció social pública ha fet un gran pasen el plantejament global de l’atencióa la discapacitat. No obstant això,ens queda molt per caminar i molt per fer


26

REPORTATGE I LA XURRIACADA CERVICAL

La síndrome de la xurriacada cervical és la patologiamés prevalent derivada dels accidents de trànsit, jaque provoca el 34% de totes les seqüeles que es pro-dueixen en aquest tipus d’accidents.

La seva gran incidència (1,5/1.000 habitants) i els al-tíssims costos personals i econòmics que es derivend’aquest procés la converteixen en una de les patologiesque generen més atenció, tant per part dels ciutadanscom pels professionals sanitaris i les entitats assegu-radores.

Diversos factors incideixen en la probabilitat de presentaraquest tipus de lesions. Respecte al sexe, les donespresenten el 70 per cent de les lesions per xurriacadacervical, si bé els homes tenen lesions greus amb unafreqüència d’1,5 vegades superior al sexe femení. Res-pecte a la ubicació dels ocupants al vehicle sinistrat,els passatgers que ocupen el seient davanter corren

més risc que els passatgers dels seients del darrere o elconductor.

Mecanisme de produccióEn els accidents de trànsit, la columna cervical es potlesionar fins i tot en xocs a poca velocitat. La majoriade lesions cervicals es produeixen en col·lisions a velo-citats inferiors a 40 km/h.

Dr: ADOLFO LAFUENTE CUENCA, director mèdic de TRAUMARE SL.

Síndrome de xurriacada cervicalen l’accident de trànsit

EL 2009 ES VAN PRODUIR A ESPANYA 88.251 ACCIDENTS DE TRÀNSIT AMB UN TOTAL DE 127.680ACCIDENTATS. A CATALUNYA, 24.663 ACCIDENTS VAN PROVOCAR 33.203 LESIONATS, I A LAPROVÍNCIA DE LLEIDA, 1.280 ACCIDENTS DE TRÀNSIT VAN CAUSAR 1.816 ACCIDENTATS, DELSQUALS 51 INDIVIDUS VAN SER VÍCTIMES MORTALS.


27

LA XURRIACADA CERVICAL I REPORTATGE

TRAUMARE SL (accidents de trànsit) · C/ Alcalde Sol, 4 · LLEIDA · Tel.: 973 268 599

Hi ha una relació directa entre la violència de l’impactei la gravetat de la lesió. En una col·lisió posterior, elvehicle colpejat accelera cap endavant i, amb aquest, lapersona ocupant de l’automòbil. La inèrcia del capforça el clatell cap enrere, a l’extensió, mentre que elcos es desplaça cap endavant. Quan el cotxe arriba aaturar-se, bé per la frenada del conductor o perquè im-pacta contra un altre objecte, el cap i el tronc segueixendesplaçant-se cap endavant fins a trobar la resistència,generalment del cinturó de seguretat, on el cos s’atura iel cap segueix cap endavant, acció que provoca la flexióde la regió cervical.

Diversos estudis biomecànics demostren que, en unxoc posterior a 13 km/h, el cap adquireix 2,5 vegadesl’acceleració del vehicle. Les lesions més freqüents esprodueixen a nivell del segment vertebral C5-C6.

Si en el moment de l’impacte la posició del cap no ésl’anatòmica i està rotada, les tensions sobre les vèrtebresa l’estendre i flexionar la columna són més fortes i pro-porcionalment les lesions produïdes. En els xocs frontals,l’acceleració del cap és inferior i, com a conseqüència,les lesions produïdes són de menys intensitat.

Simptomatologia clínicaL’avaluació clínica d’un pacient que se sospita que potpresentar una síndrome de xurriacada cervical hauriade començar per una descripció exhaustiva de l’accident,de la localització al vehicle, així com dels antecedentsdel pacient.

Cal documentar bé l’existència de patologia o dolorcervical previs, ja que moltes de les lesions derivadesd’aquesta patologia impliquen finalment una acció legalamb determinació de seqüeles i s’ha de diferenciar béla incapacitat derivada de la lesió preexistent o de lapatologia actual.

La simptomatologia principal referida pels pacientsamb síndrome de xurriacada cervical és dolor cervical,cefalea, dolor escapular o interescapular, dolor al musclei, en ocasions, amb irradiació per l’extremitat superiorfins a la mà, vertigen i problemes auditius.

El dolor cervical i el mal de cap apareixen en la majoriad’aquests pacients. La resta de símptomes tenen unafreqüència variable.

El dolor cervical es pot manifestar com un dolor sord,continu o agut que acompanya el moviment del coll,referit a la regió del clatell i que s’acostuma a acompanyar

de rigidesa i contractura muscular amb irradiació enuna o les dues escàpules, a la regió interescapular i/ol’àrea suboccipital com a patró de dolor muscular quecorrespon a lesions de les facetes articulars de les vèr-tebres cervicals, dels discos vertebrals, dels lligamentsintervertebrals i la diferent musculatura del segmentcervical.

Quan la irradiació és cap a l’espatlla o cap a l’extremitatsuperior fins a la mà, és un patró de dolor radicular ihan de descartar-se radiculopaties per lesions de lesarrels nervioses cervicals com a conseqüència del me-canisme de tracció d’aquestes, en el moviment de fle-xoextensió .

Cal realitzar una exploració exhaustiva del segmentcervical i avaluar l’alineació de la columna cervical i elsseus moviments actius i passius, palpació de les promi-nències òssies, així com de tots els grups musculars.

El dolor selectiu agut a la palpació i l’evidència d’algunadeformitat o desplaçament hauria d’alertar el metge del’existència d’alguna fractura o luxació.

També s’hauria de fer una exploració neurològicacentral, per descartar lesions encefàliques secundàriesa l’accident, i una exploració neurològica perifèrica peravaluar la força motora i els reflexos de les extremitatssuperiors, així com la sensibilitat en els diferents der-matomes d’aquestes per descartar lesions de les arrelsnervioses cervicals .

(Primera part)


En el curs de l’últim segle, l’expectativa de vida s’haelevat de 55 a 77 anys en l’home i de 58 a 82 en la dona,i l’amenaça de la tuberculosi ha estat substituïda per ladel càncer.

Si bé és cert que és possible observar-lo en nens, elshomes i dones més grans de 40 anys constitueixen lapoblació amb més risc de desenvolupar càncer colorectali la freqüència s’incrementa a partir dels 40 anys ràpi-dament fins a la vuitena dècada.

Tot i que la majoria de les manifestacions clíniques queexplica un pacient no tindran relació la majoria devegades amb el diagnòstic de càncer, els símptomescom dolor abdominal intermitent, debilitat i sagnat di-gestiu són claus per reduir la incidència de tumors enuna etapa avançada i, per tant, la mortalitat.

Actualment, disposem de diferents alternatives tera-pèutiques per al càncer colorectal que van des de la ci-rurgia més conservadora, com pot ser una polipectomiaendoscòpica o una resecció local transanal per lesionsT1, fins a la resecció abdominoperineal amb amputaciótotal del recte-anus i colostomia definitiva. A més amés, hi podem afegir la radioteràpia pre i postoperatòria,

així com la quimioteràpia neoadjuvant i adjuvant. Tenintpresent com a objectiu fonamental la curabilitat méselevada amb la inferior morbiditat i recurrència local,la cirurgia és el tractament més efectiu per a la curació

28

REPORTATGE I GSS

El càncer és una de les malalties de més rellevàn-cia per la seva incidència, prevalença i mortalitat.Aquesta incidència augmenta cada any al nostrepaís, alhora que disminueix la mortalitat, reflex delsavenços en el diagnòstic precoç i el tractament.

La biologia molecular ens permet conèixer factorsbiològics que poden predir el pronòstic del tumor queté el pacient, així com si respondrà al tractament quese li administra i en quina mesura.

Càncer de còlonDr. Xavier Rodamilans de la OCap de Servei de Cirurgia. Hospital de Santa Maria.Gestió de Serveis Sanitaris

ELS SÍMPTOMES COM DOLORABDOMINAL INTERMITENT, DEBILITAT I SAGNAT DIGESTIUSÓN CLAUS PER REDUIR LA INCIDÈNCIA DE TUMORS EN UNA ETAPA AVANÇADA I, PER TANT, LA MORTALITAT


29

GSS I REPORTATGE

del càncer colorectal i s’ha d’oferir com aprimera opció quan el pacient presentaunes condicions físiques adequades, el quepassa en prop del 90% dels casos.

A més del seu paper en el tractamentcuratiu, la cirurgia té un paper importanttant en el diagnòstic i estadiatge com en eltractament pal·liatiu d’aquesta malaltia.

Els objectius de la cirurgia són la resecciódel segment de còlon o recte afectats ambmarges adequats, la resecció dels ganglisque drenen el segment digestiu involucrati la reconstrucció intestinal, sempre queaquesta sigui possible.

Avui dia existeix una clara tendència a lavia d’abordatge laparoscòpic per accedir ala zona afectada. Les reseccions que es re-alitzen es basen en l’eliminació adequadade la part de còlon o recte afectades i el seuteixit limfàtic i vascular.

La cirurgia colorectal laparoscòpica ha as-solit tal grau de desenvolupament que, enl’actualitat, té una mortalitat operatòriainferior a un 1% en pacients sotmesos atractament quirúrgic electiu. I tot i que lamorbiditat de la cirurgia colorectal està di-rectament relacionada amb la qualitat dela tècnica quirúrgica i del domini anestèsic,múltiples estudis d’abast mundial mostrenque el temps de supervivència, temps lliurede malaltia i la recurrència tumoral són si-milars o millors als obtinguts per cirurgiaconvencional, però ofereixen tots els avan-tatges propis de la cirurgia laparoscòpica,la qual cosa millora la qualitat de vida dels

pacients. Generalment, aquest tipus d’in-tervencions no acostumen a tenir efectessecundaris severs i el pacient pot sortir del’hospital entre 4 i 7 dies després de la ci-rurgia.

SÓN MOLTES LES VARIABLES QUEAFECTEN LA CURACIÓ DEL CÀNCERCOLORECTAL:

En l’actualitat, la gran majoria dels tumorsrectals estan localitzats entre 6 i 12 cm delmarge anal i poden ser tractats amb reseccióanterior baixa i conservació d’esfínter ambanastomosi terminoterminal colorectal.L’èxit d’aquestes operacions depèn de l’es-tadi de la malaltia, l’experiència del cirurgiài del tipus de pacient.

Las sutures automàtiques han afavoritaquest tipus de tècniques i en gairebé totsels pacients operats no es requereix unacolostomia.

La recurrència local en les lesiones de recteextirpades oscil·la entre el 20 i 45% i s’as-socien a operacions inadequades amb mar-ges laterals positius, per no haver extirpatel mesorecte complet.

L’aparició de nous fàrmacs, juntament ambla visió multidisciplinària que ofereixen elsserveis d’oncologia al nostre país, a travésd’una rigorosa coordinació entre els trac-taments dels diferents especialistes (oncòlegsmetges, patòlegs, radiòlegs, cirurgians ioncòlegs radioteràpics) involucrats en aques-ta patologia, ha fet que, en els darrers anys,vagi canviant constantment la història na-tural d’aquest tipus de càncer.

L’evolució de la cirurgia ha permès no només una longevitat més elevada, sinótambé una millor qualitat de vida. En l’última dècada, la supervivència de qui té càncer decòlon avançat s’ha duplicat, però el cost del tractament ha augmentat 320 vegades.

Les preferències del pacient i la disponibilitat dels recursos tindran un paper important enla selecció de les proves de detecció: detecció de sang amb femta, colonoscòpia,colonografia per TC, proves d’ADN dels excrements, etc.

En els pròxims anys, el cost de l’atenció mèdica serà un gran repte. La societat ha de definirquants recursos està disposada a dedicar a la seva salut, i una vegada que la societat posiaquest sostre de recursos, l’Administració ha d’afrontar el gran desafiament d’administrareficaçment i eficientment els fons que li ha assignat la comunitat. Un país seriós, queconsideri la salut un dret, ha de tenir pressupostos responsables i gestors eficients.


30

PUBLIREPORTATGE I L’ESTRABISME

L’estrabisme La importància de la sinergia metge-pacient-famíliadavant un bebè o un nen afectat per aquesta alteració visual

Estrabisme significa absència deparal·lelisme dels eixos visuals,és a dir, els dos ulls no són ca-paços de mirar el mateix objecte.Si l’estrabisme és sempre delmateix ull, es torna gandul (am-bliop) per desús. En néixer, elsulls gairebé no hi veuen i elsmoviments oculars no tenen co-ordinació. Dels 3 als 6 mesos vaaugmentant l’agudesa visual iels moviments es fan més coor-dinats. Així doncs, abans delssis mesos no s’ha d’intentar con-firmar un estrabisme.

l’estrabisme

Què és?


La família acostuma a apreciar eldefecte motor ja en els primersmesos de la vida si és congènit. Siés adquirit, es manifesta abans oal voltant dels tres anys, edat en laqual es pot explorar bé el nen per-què ja hi sol col·laborar.

Durant l’exploració, cal captivar,exercir atracció sobre el nen, permantenir-lo amb els ulls obertsmitjançant objectes plens de color(si és possible, ninots coneguts i,fins i tot, que emetin sons).

Explorar comporta estudiar el bebètot jugant, fent màgia. És molt im-portant sintonitzar durant la pri-mera visita, ja que això obre elcamí per establir un bon diagnòstic.Evidententment, això comportaque el tractament sigui eficaç. Endefinitiva, la relació metge-pacientha de ser generosa. El nen captaben aviat què es respira a l’ambienti si s’està a la defensiva no s’obtenenels resultats adequats.

El segon repte del procés és comtransmetre el missatge als pares.

Una de les claus perquè el tracta-ment sigui eficaç és assolir una es-treta col·laboració amb la famíliade l’infant amb estrabisme.

Acostumen a estar nerviosos, plo-rosos davant la possible confirmaciód’allò que no voldrien escoltar. “Téestrabisme!” A continuació, allòque més els neguiteja és l’estètica,és el signe d’alarma. De seguida,pregunten si ja es pot operar.

Abans d’arranjar el problema motoro estètic, hem de dedicar tot elnostre esforç a millorar la visió,perquè l’edat d’inici d’un tractamentés fonamental per evitar una am-bliopia (ull gandul) i en moltesocasions per tenir una bona visióbinocular (veure-hi amb els dosulls alhora) o no.

Aconseguir la visió binocular és lamàxima il·lusió d’un estrabòlegperquè, en definitiva, és la valoraciód’un treball ben fet.

Un treball, això sí, que s’ha per-llongat durant anys i que ha reeixitper la interacció entre metge, pa-cient i família. El metge dóna lespautes de forma personalitzada iamb autoritat perquè als pares,generalment, els costa assumiraquest llarg camí.

Aconseguir que s’estableixi unabona comunicació és tot un art.En tot aquest procés, els pares hijuguen un paper molt important,més que l’oftalmòleg.

Un nen obeeix, està obert a tot, ésextremadament sensible. Si homli fa veure les coses belles, acceptaràles ordres sense problemes. I a lafamília, la que té un poder immensés la mare, ja que sol tenir una re-lació més íntima i duradora ambel fill. Així doncs, la salut visualdels nostres fills és una empresade tots: dels professionals, dels pa-res i també dels nens.

31

L’ESTRABISME I PUBLIREPORTATGE

UNA DE LES CLAUSPERQUÈ EL TRACTAMENTSIGUI EFICAÇ ÉS ASSOLIR

UNA ESTRETACOL·LABORACIÓ AMB

LA FAMÍLIA DE L’INFANTAMB ESTRABISME

Abans d’arranjarel problema motor o

estètic, hem de dedicartot el nostre esforça millorar la visió

Dra. Andrea Sanfeliufou l’especialista en oftalmologia infantil a l’Institut Lleida d’Oftalmologia.

Especialitat de la qual ara s’encarrega la doctora Carolina Rivas


La pell té memòria. A partir d’aquesta realitat es vanplantejar les quatre ponències presentades en una inte-ressant jornada realitzada a Salou, organitzada perl’Associació Espanyola contra el Càncer (aecc), en quèva participar activament SAR la princesa d’Astúries.

La princesa Letizia, presidenta d’honor permanent del’aecc, en un discurs en què va alternar català i castellà,va recordar que el 40% d’aquest càncer es pot preveniri es pot curar en un 90% dels casos amb un diagnòsticprecoç. A més, va insistir en la importància d’inculcarhàbits saludables especialment als joves perquè “laprevenció és essencial”.

La princesa d’Astúries va apostar per la protecció ade-quada i per evitar el sol de 12 a 17 hores, ja que són elsfactors cancerígens més evitables, com indica l’Acadèmiade Dermatologia i Veneorologia. “Estar bronzejat noés estar guapo, és danyar la pell”, va comentar.

Les ponències van oferir la possibilitat d’escoltar perso-nalitats de gran rellevància en els temes presentats:

La primera Què és el càncer de pell?Com es detecta? Com podem evitar-lo?Va anar a càrrec del doctor José Carlos Moreno,president de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia iVenereologia.

En la segona va intervenir la doctora Maria S. Soengas,investigadora del Centre Nacional d’Investigació Onco-lògica, que va donar a conèixer els avenços en la in-vestigació del càncer de pell.

La directora de l’Observatori aecc del Càncer-AssociacióEspanyola contra el Càncer, Naiara Camba, va presentarel resultat d’un important treball realitzat per aquest ob-servatori envers el comportament de la societat engeneral davant la prevenció del càncer de pell.

En la quarta ponència, les psicòlogues Belén Fernándezi Eva Figuera, i la metgessa Mercedes Río, professionalsde l’aecc, van incidir en el que cal fer davant del repteque presenta l’augment del càncer de pell en la societatactual.

A la jornada hi va assistir un gran nombre de representantsde les juntes provincials de l’aecc de Catalunya, autoritatsi professionals de tot Espanya.

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

32

ACTIVITATS

El president de l’aecc de Catalunya i Lleida, Manuel López,els ponents i membres de les juntes catalanes, amb laprincesa d’Astúries.

La psicooncòloga i coordinadora de l'aecc a Lleida, Eva Fi-guera en la seva intervenció.

JORNADA DE CONSCIENCIACIÓ ENVERS EL CÀNCER DE PELL

LA PRINCESA LETIZIA, PRESIDENTA D’HONORPERMANENT DE L’AECC, VA RECORDAR QUEEL 40% D’AQUEST CÀNCER ES POT PREVENIR

I ES POT CURAR EN UN 90% DELS CASOSAMB UN DIAGNÒSTIC PRECOÇ


El sol exerceix un paper important en la salut de l’ésserhumà quan es pren en les dosis adequades. No obstantaixò, quan l’exposició a la radiació solar és excessiva,ens podem cremar.

Segons les dades preliminars de l’estudi Comportamentsde protecció solar i percepció de risc de càncer de pellen la població espanyola, realitzat per l’Observatori delCàncer de l’aecc, a partir dels 10 anys, la conscienciacióde protecció dels petits dels efectes del sol descendeix.

S’aprecia certa tendència a reduir la protecció dels fillsa mesura que es van fent grans, cosa que fa queestiguin més exposats als efectes nocius del sol. Aquestany, el material informatiu de la campanya està espe-cialment dedicat als més petits, amb cartells i díptics

distribuïts per totes les comarques lleidatanes, espe-cialment a les piscines i en els grups participants en lesdiferents activitats programades per a nens i joves.

A Lleida, s’han distribuït entre els grups que participenen algunes de les propostes de Sportmania més de 300kits compostos per una bossa, una gorra, una pilota deplatja, un arruixador i un divertit llibret per entendremillor la necessitat de protegir-se del sol.

CAMPANYA DE PROTECCIÓ SOLAR I CÀNCER DE PELL

33

ACTIVITATS

Entrega del Kids.

A CONTINUACIÓ, PODEM LLEGIR TOT UN SEGUITDE RECOMANACIONS QUE L’AECC CONSIDERAQUE HEM D’ENSENYAR A NENS I ADOLESCENTS:

• Recorda buscar-li una bona ombra entre les 12 i les4 de la tarda.

• Evita que romangui sota el sol durant molt detemps.

• És important que protegiu els seus ulls amb ulleresde sol.

• Utilitza para-sols, barrets, gorres, samarretes...quan es posi directament al sol.

• Les cremes amb un nivell de protecció alt són lesúniques que ens protegiran dels raigs més perillosos.S’han de aplicar després de cada bany o cada 2 ho-res.

• Recorda que has de protegir-te quan facis unaactivitat a l’aire lliure.

• És important beure aigua sovint. Una pell ben hi-dratada es protegirà millor dels raigs solars.


SERVEI DE SUPORTAL DOL DE PONENT

Lleida, 15 de setembre

Aforament limitat, cal inscriure’s via telèfon o correu.

Hora: 19.30 h. · Lloc: Servei de Suport al dol de Ponent

Presentació del llibre ‘El camino del duelo’ del Sr. Xavier Muñoz

En el taller de somnis aprendrem mètodes per recordar els somnis, ens aproximarem a la sim-bologia onírica per a la seva interpretació i sabrem com provocar somnis que resolguin unconflicte específic. La finalitat del taller de somnis és descobrir eines per apropar-nos al nostreinconscient, reprendre a somiar, per recuperar la nostra saviesa i poder avançar en el nostrecreixement intern.

• El perquè dels somnis • La interpretació• La simbologia • Tipus de somnis i experiències relacionades...

Horari: dissabte de 10.00 a 14.00 h · de 15.30 a 20.30 hdiumenge de 09.00 a 14.30 h (màxim 10 inscrits)

TALLER DE SOMNIS Lleida, 24 i 25 de setembre del 2011

A QUI VA DIRIGIT AQUEST TREBALL? Interessa a les persones que desitgin treballar ambassumptes problemàtics en la seva vida, en les seves relacions de parella, de pares-fills,relacions complexes, etc.

ELS PARTICIPANTS ESTARAN DISTRIBUÏTS EN DOS GRUPS: les persones que ho desitgin,Constel·lar, i tots els que hi participaran com a representants. És important que en fer lareserva de plaça, es faci constar en quin grup voldreu participar.

Ponent: Dr. Jauli Horari: matí de 10.00 a 14.00 h · tarda de 16.00 a 20.00 h

El doctor Jauli és doctor en psicologia per la Universitat Complutense de Madrid. La seva tesi doctoralla va realitzar sobre la Percepció de l’error en els mandos intermitjos d’una organització, i va obtindreel cum laude per unanimitat.

Actualment, es desenvolupa com a psicoterapeuta a l’Institut Hipòcrates de Barcelona.

CONSTEL·LACIONS individuals i familiars Lleida, 1 d’octubre del 2011

34

ACTIVITATS

ACTIVITATS SETEMBRE-OCTUBRE 2011


DOWN LLEIDA

35

ACTIVITATS

Sònia Salvia Ortiz, com a representant del programade voluntariat social i cultural de joves amb síndromede Down i altres discapacitats intel·lectuals (Nous Vo-luntaris) de la nostra entitat, ha estat premiada en la pri-mera edició dels Premios Nacionales de Juventud delministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat en lacategoria voluntariat.

L’acte es va realitzar el passat 4 de juliol al ministeri deSanitat i va estar presidit pel vicepresident primer delGovern, Alfredo Pérez Rubalcaba; la ministra de Sanitat,Política Social i Igualtat, Leire Pajín, i el president deljurat dels premis.

L’associació Down Lleida, premiada pel ministeri de Sanitat

Tonet Ramírez, membre de la selecció espanyola denatació i jove de Down Lleida, va tornar el dimarts 5 dejuliol a Lleida amb dues medalles dels Special Olympicsque es van celebrar a Atenes, Grècia, del 24 de juny al4 de juliol.

La primera, com a campió del món en la modalitat 50metres croll; la segona, de bronze, en la modalitatrelleus 4x50 estils, i quart del món en 50 m esquena.Als Jocs hi han participat 7.000 atletes provinents de127 països, amb un total de 22 competicions. La pròximaedició se celebrarà a la localitat de Pyeongchang (Coreadel Sud) l’any 2013.

UNA COMITIVA DE DOWN LLEIDAI DOWN ESPANYA HI VA ESTAR PRESENT

FAMILIARS I AMICS VAN REBRE EL NEDADORMEDALLISTA OLÍMPIC

Un jove de Down Lleida, campió del món de natació dels Specials Olympics d’Atenes


L’organització sempre ha posat esforços i mitjans perafavorir i promoure una inclusió de les persones ambdiscapacitat a les TIC. En aquest sentit, ASPID hacreat espais de formació i accés a les noves tecnologiesi, alhora, sempre s’ha esforçat per implementar i in-corporar en l’acció de la pròpia organització els últimsavenços en aquest àmbit.

A tall d’exemple, ASPID va crear la seva primera pàginaweb l’any 2001. Uns anys més tard, es va superar ambla incorporació d’una nova eina web amb més potencia-litats i que és la que, fins a l’actualitat, hem ofert alsnostres associats.

Paral·lelament, en aquests anys també hem creat unaeina de comunicació: la newsletter, i també hem inclòs

les nostres accions dins les xarxes socials més rellevants:Facebook i Twitter. En l’actualitat, ASPID ha aconseguitun pas més en la inclusió a l’esfera TIC i ha creat laseva nova pàgina web www.aspid.cat

Significarà un pas més endavant per a l’organització.Així s’accedeix a l’esfera 2.0, on un dels valors mésdestacables serà la bidireccionalitat en la informació icomunicació amb els nostres associats i amicsd’ASPID, així com el vincle constant amb les xarxessocials més populars (Facebook, Twitter i blocs).

Amb aquesta pàgina web pretenem reforçar la comuni-cació i participació de totes aquelles persones interessadesen les activitats que desenvolupem dia a dia.

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSFÍSICS DE LLEIDA

36

ACTIVITATS

PRESENTACIÓ DEL NOU WEB D’ASPID Per estar més a prop teu!


HI TROBAREU• Informació d’actualitat i una agenda de les activitats que la nostra organització posa en funcionament cadasetmana.

• Secció d’accés restringit únicament i exclusivament per als socis de l’entitat, que, a través d’unacontrasenya, podran accedir a continguts d’informació d’ajuts, subvencions, etc.

• Hem millorat el sistema de comunicació del newsletter per enviar-vos tota la informació actual de formagratuïta. Donar-s’hi d’alta és un procés senzill, només cal introduir el correu electrònic on voleu que us arribi lainformació sobre ajuts, notícies d’interès general, matèria específica sobre la diversitat funcional, activitats socials,trobades, actes, etc., i confirmar la sol·licitud d’alta al servei de newsletter.

• Espais de treball per als grups que funcionen actualment a l’entitat (grup d’accessibilitat, grup de salut, grup d’ocii lleure i dinamització).

• Accés a les principals xarxes socials com Facebook o Twitter.

• Sistema de contacte a través de missatges SMS directes al teu telèfon mòbil.

Cliqueu CREAR COMPTE NOU per accedir a l’espai de socis

Hem millorat el sistemade comunicació del newsletter

37

ACTIVITATS

Benvinguts/des!

Per a qualsevol dubte i/o consulta, contacteu al telèfon: 973 22 89 80 o bé,envieu correu electrònic a [email protected]


Des de ben petits intentem inculcar als nens i les nenesla importància que té una bona higiene dental. Rentar-se la boca es transforma en un acte gairebé involuntarique ens acompanyarà durant tota la vida i que enspermet, a part d’una bona imatge —no oblidem que laprimera carta de presentació és el físic—, tenir cura iresponsabilitat de la nostra salut dental i digestiva. Si hofem correctament —cuidar-nos les dents—, en la majoriadels casos la nostra dentadura ens acompanyarà durantuna gran part de la nostra vida i ens facilitarà una bonadeglució, la manca d’infeccions, un bon aspecte físic,etc.

Fins aquí algú s’ha posat vermell? Però què passa sino parlem de salut dental, sinó de salut sexual?

La sexualitat ens acompanya tota la vida (fins i totabans que surtin les dents i també després de perdre-les), però és més fàcil parlar d’higiene bucal que desalut sexual. Per què? Ens preocupa tenir una càries,perdre les dents, la dentadura postissa... És més, podemparlar amb tranquil·litat de tot això des de ben petitssense que ningú se senti incòmode. Us proposem unexercici on hem canviat tots els termes relacionats ambdents per termes relacionats amb sexualitat.

Des de ben petits intentem inculcar als nens i les nenesla importància que té una bona salut afectiva i sexual.Parlar i viure amb naturalitat l’expressió de les emo-cions, els canvis del cos, l’autoerotisme, el desig,l’enamorament, el desenamorament i la frustració,l’atracció, el respecte pel propi cos, l’orientaciósexual, etc., es transforma en un acte gairebé involuntarique ens acompanyarà i que ens permet, a part d’unabona imatge interior i exterior (no oblidem que l’afectivitati l’autoestima van agafades de la mà), tenir cura i res-ponsabilitat de la nostra salut física, psicològica,sexual i reproductiva. Si ho fem correctament, lanostra afectivitat i sexualitat ens aportaran unes relacionsintra i interpersonals positives, respecte, coherència iresponsabilitat cap a unes experiències sexuals méssaludables i gratificants.

La higiene bucal i la sexualitat no són tan diferents comsembla. Al final, totes dos busquen el benestar físic ipsicològic de la persona.

Una bona educació afectiva i sexual dóna llibertat perno sentir culpa, por i/o vergonya. El silenci sobre aquest

tema no aporta més que la perpetuïtat en les falses cre-ences, la inhibició de la resposta sexual i de l’expressióde l’afectivitat i la sexualitat, així com el deterioramenten el creixement i desenvolupant integral de la persona.

Volem persones crítiques i responsables? El silencino és la solució i, per aquest motiu, l’Associació Antisidade Lleida, des de l’any 1991, treballa per:

• Fomentar el desenvolupament d’hàbits i recursos per-sonals que reforcin l’adolescent i el facin menys vul-nerable. Enfortir l’autoestima i l’autonomia de l’alumnat,el respecte pels altres i per la diferència, així comcomportaments no discriminatoris, promovent actitudsresponsables per fer front i resoldre situacions conflic-tives.

• Facilitar eines a les mares i pares perquè puguinacompanyar l’adolescent en aquest procés i, a lavegada, créixer plegats.

• Promoure la corresponsabilització dels diferents mem-bres de la comunitat (mares, pares, educadors/es, ad-ministracions, sanitaris, etc.) involucrats en el creixementi desenvolupament de l’adolescent.

• Crear espais de reflexió i comunicació en temesreferents a l’afectivitat i la sexualitat.

ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LLEIDA

38

ACTIVITATS

PER TENIR UNA BONA SEXUALITAT, CUIDA’T LES DENTS


Què suposa viure amb Alzheimer?Després de digerir l’impacte de la meva malaltia, vaiganalitzar el problema i vaig tractar d’ordenar el meu futurd’acord amb la meva nova situació. Segons el diagnòsticde la neuròloga, em vaig informar del seu desenvolupamenti vaig prendre les mesures apropiades perquè m’afectéspoc en el dia a dia. M’és de gran ajuda l’assistència alstallers d’estimulació i el tracte rebut pel personal.

En què li va afectar quan se li va diagnosticar la ma-laltia?No em va afectar en gran manera. De seguida em vaigconscienciar que havia d’assumir-ho i em vaig proposarun pla per intentar frenar, en la mesura del que siguipossible, l’avanç de la malaltia. Alguns dels familiars vanser els primers que em van dir que havia d’acudir almetge, ja que notaven alguna petita deficiència al conduiri pronunciar certs noms.

En què creu vostè que afecta la seva família?Crec que els afecta força, però procuro parlar poc deltema. En el futur els afectarà més i sé que s’incrementaràla meva dependència i seran més necessaris els seusserveis. Però, a poc a poc, tots anirem enfrontant les si-tuacions que es vagin produint.

En l’àmbit sanitari, creu que els afectats tenen tot elsuport necessari per afrontar els canvis?Crec que els mitjans són suficients per a l’estadi en què,de moment, em trobo. Però per als malalts en estadismés avançats, falta personal per poder atendre’ls millor.Els centres dedicats estan sobrecarregats. A llarg termini,seria bo per al malalt i els seus familiars crear un hospitalde dia i una residència per a afectats d’Alzheimer de totsels estadis.

Pensa que l’Administració té en compte les necessitatsque comporta aquesta malaltia?Doncs, personalment, crec que l’Administració hauria detenir clar que la profilaxi, tot i que és més costosa, a lallarga resulta més barata. Aquesta s’aconsegueix amb lainformació i la formació.

La malaltia anirà en augment i, per tant, cal avançar-se:crear nous centres com el nostre, que comença a estarsaturat; contractar més personal, descarregar les famíliesde la despesa econòmica i donar suport als familiars ambels recursos necessaris.

L’Administració ha de tenir clar que els recursos empratsper a aquest tipus de malaltia representaran un augmentde la qualitat de vida dels malalts i els seus familiars.

Pensa que és positiva l’estimulació cognitiva?El treball que s’efectua als tallers de psicoestimulació ésextraordinari; el tracte, exquisit; els coneixements i laseva aplicació, molt efectius i pràctics, i el tracte entre elsmalalts, molt agradable i distès.

L’estimulació amb manualitats, pintures, gimnàs, música,ordinador, gossos, etc., acoblant-les al nivell de l’estadide la malaltia en cada malalt, requereix una gran dedicaciói coneixements del personal que treballa en aqueststallers i, a més a més, la paciència i afecte amb què enstracten resulta de gran utilitat per als malalts i per a lafamília és un gran alleujament.

Podria donar un consell per als que acaben de serdiagnosticats?Sobretot, acceptar la malaltia amb resignació, sense au-toinculpar-se o culpar algú per tenir-la. Disminuir l’estrèso l’angoixa recordant amargament el passat o preocu-pant-se pel futur. Viure una vida sana. Dieta mediterrània,fer exercici físic (caminar: bons i llargs passejos). Exercicimental (llegir diaris, revistes, novel·les curtes i, en especial,contes). Efectuar exercicis matemàtics, escriptura, geo-grafia... Recordar el passat, noms de familiars i d’amicsactuals i antics (RECORDAR ÉS TORNAR A VIURE).Viure la vida amb intensitat però sense angoixes, senseidees de revenges, sense presses i sense grans desitjosde viure situacions noves.

El senyor Juan assisteix amb regularitat als tallersd’estimulació. Acaba de ser diagnosticat i, donada laseva capacitat per afrontar la malaltia, constitueix ungran suport per als altres usuaris.

ENTREVISTA AL SR. JOAN, USUARI DEL’ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARSDE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA

39

ACTIVITATS


El passat diumenge 10 de juliol es va celebrar la18a edició del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple, onmés de 900 piscines de tot l’Estat, 630 a Catalunya, imés de 1.000 voluntaris van col·laborar en la jornadade la natació solidària amb les persones afectadesd’esclerosi múltiple.

A Lleida i província es van mullar en 104 piscines. Laseu central va ser el Club Natació Lleida. Entitats, au-toritats i persones conegudes de diferents àmbits llei-datans van sincronitzar el seu rellotge a les 12 delmigdia i es van tirar simultàniament a la piscina per unacausa solidària.

Com a convidat especial en la jornada Mulla’t 2011 vamcomptar amb la presència del medalla d’or i bronze ennatació als Jocs Paralímpics d’Atenes, Tonet Ramírez,voluntari en moltes ocasions del Mulla’t, que va rebreuna emotiva ovació i el reconeixement de tots els assis-

tents i de desenes de nedadors que, com ell, practiquenaquesta disciplina.

La cantant lleidatana Marina va interpretar, un copmés, l’himne del Mulla’t, acompanyada per la resta departicipants de la jornada presents a les piscines delClub Natació Lleida.

També vam gaudir de l’actuació del grup musical Skatadel Club Banyetes. La sorpresa del dia ens la vadonar el pintor lleidatà Josep Maria Alarcón, que vafer entrega a l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol d’unacreació seva titulada Vitalium.

Des de la Fundació Esclerosi Múltiple i des de l’Hospitalde Dia Miquel Martí i Pol volem donar les gràcies a laGeneralitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, elsajuntaments de la província que hi col·laboren, els clubsesportius, tots els centenars de voluntaris que fanpossible que aquesta jornada sigui un èxit i a tota la so-cietat en general. Per això...

GRÀCIES A TOTS!!

18a EDICIÓ DELMULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE

40

ACTIVITATS

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDAESCLEROSI MÚLTIPLE

ASSOCIACIÓ DE LLEIDA


El Dia Mundial de la Salut Mental se celebra el 10d’octubre. Per què ho fem? Per reivindicar els dretsde les persones afectades de problemes de salut mentali també per fomentar entre els membres de la comunitatl’empatia, la solidaritat i la comprensió envers aquestcol·lectiu.

Cada any organitzem el concurs de cartells amb ellema del Dia Mundial, per tal que tothom, a la sevamanera, pugui expressar allò que sent respecte a lasalut mental, sobretot aquells que més en poden parlar.

El lema d’aquest any és:

LA GRAN APOSTA: INVERTIR EN SALUT MENTAL

CONCURS DE CARTELLS DEL DIA MUNDIALDes de fa tres mesos hem portat a terme un programad’hàbits saludables, en què s’han treballat diferentsàmbits com la millora d’hàbits alimentaris,el foment del’exercici físic i, amb tot això, poder enfortir la nostra au-toestima.

Aquest projecte ha demostrat la seva efectivitat, ja queestimula i millora la qualitat de vida de les personesateses.

En aquest període hi han participat sis usuaris. D’altrabanda, hem pogut explicar i gaudir de l’experiència dediversos professionals de l’àmbit de la salut, com dietistes,una experta en alimentació de cultiu ecològic i unllicenciat en INEF especialitzat en esports per a personesamb trastorn mental.

Esperem poder repetir aquesta experiència i establiraquest programa impulsat per Feafes, amb el patrocinide Lilly, com un programa englobat en els serveisd’atenció de persones amb trastorn mental sever que,des de Salut Mental Ponent, portem a terme.

41

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT

VIVIR-SALUD-HABLE-MENTE!

PER A MÉS INFORMACIÓ

Club social LA BRÚIXOLA 973 22 10 19 / 610 26 63 41 [email protected]

La salut mentalés cosa de tots!


La Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleidava aplegar 200 persones en la seva caminada Fins alMoll de l’Os, amb el propòsit d’aconseguir més implicacióen les donacions de medul·la òssia.

Va ser una jornada molt engrescadora amb bon temps ibones cares per part dels participants. La caminadaestà inclosa dins del programa de Lleida Camina,federació organitzadora de les marxes, curses i caminadesque aplega diverses entitats esportives, culturals i del’àmbit de la salut de les nostres comarques.

Ja ho diuen: caminar és tan senzill com respirar i,mentre camines, fas anar el cor i el cap, fas conversaamb la resta de participants i entres en un estat dereflexió sense treva. Omples l’esperit de valors fins avessar. Sí, certament, caminar és recomanable a totesles edats sense distinció de sexe.

Lleida Camina fomenta aquest hàbit de la mà de diversesentitats que, tot caminant, hi aporten un valor afegit. Ésel cas de la Lliga contra el Càncer de les Comarques deLleida, que ho fa per la leucèmia, sensibilitzant sobre lanecessitat d’aconseguir més donants de moll d’os.

LA DONACIÓ DEL MOLL D’OSAvui dia, la leucèmia es combat des de la investigació,que cada dia ens dóna més satisfaccions i descobertesque obren l’esperança a un proper guariment de lamalaltia. El voluntariat dóna suport als afectats i familiars,ja sigui en suport psicològic, pisos d’acollida per a adultso la Casa dels Xuklis per als infants. Finalment, laleucèmia té un tractament quasi infalible que és ladonació de medul·la òssia.

Qualsevol persona en edat compresa entre 18 i 55 anysi amb bona salut en pot ser donant.

Per fer-ho, després d’adquirir un compromís amb ellmateix, ha d’anar al banc de sang del nostre centre dereferència: l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Allàli explicaran en què consisteix la donació i, desprésd’una breu història clínica que corrobori la seva idoneïtatper a donant, se li farà una petita extracció de sang quepermetrà estudiar els seus antígens de compatibilitatque serviran per cercar el receptor que més s’hi escaigui.Senzillesa i compromís, dos mots inseparables per atots aquells que penseu a ser donants. Val la pena pen-sar-hi.

LES DONACIONS A PONENTEl 2010 hi va haver un increment notable de les donacionsde moll d’os gràcies a la participació de la Lliga, que,juntament amb el Banc de Sang, van fer campanya en

42

ACTIVITATS

LA LLIGA CAMINA ‘FINS AL MOLL DE L’OS’

LLIGA CONTRA EL CÀNCERDE LES COMARQUES DE LLEIDA

La Lliga contra el Càncer de les Comarques deLleida va aplegar 200 persones en la seva ca-minada Fins al Moll de l’Os, amb el propòsitd’aconseguir més implicació en les donacionsde medul·la òssia.


algunes poblacions coincidint amb les jornades dedonació de sang que tenen lloc a les diferents capitalsde comarca. De fet, és possible aprofitar l’acte dedonació de sang per informar-se de la donació de molld’os i, si és el cas, aprofitar el moment per donar lamostra per fer-se donant, si així s’ha decidit i la salut hopermet.

Solidaris fins al moll de l’os, aquest és el motiu que ensuneix i que esperem que cada any aplegui més gent imés poblacions. Per això, volem fer una crida a tothoma participar en aquests esdeveniments esportius.

SORTEIGS ENTRE ELS PARTICIPANTSAl final de la caminada, es van lliurar, per sorteig, dos re-gals: un cedit per la perruqueria Cebado i l’altre, una

pintura donada pel pintor Lleidatà Toni Uceda. Les foto-grafies recullen el moment del lliurament.

VISITA A LA COOPERATIVA FRUCTÍCOLASANUI FRUITS

Els caminants per la leucèmia van poder gaudir d’unavisita explicativa a Sanui Fruits i van menjar fruita per re-posar forces.

43

ACTIVITATS

LA LLIGA CAMINA ‘FINS AL MOLL DE L’OS’

TEXT: Enric Martí Suau, president de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida · FOTOS: Núria M. Torrebella

LLIGA’T vol agrair als caminadors la seva participació; a tots els promotors,entitats i administracions, el seu recolzament incondicional, i a tots aquells que després

de pensar-vos-ho us heu decidit de fer-vos donants de moll d’os, moltes gràcies.


ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICSDE CATALUNYA

44

ACTIVITATS

BIOMECÀNICA NENS PER PREVENCIÓ DEL PEU DIABÈTICEl dia 4 de juliol, el servei de podo-logia de l’Associació de Diabèticsde Catalunya delegació de Lleidava realitzar la biomecànica i l’estudicomputeritzat de la marxa als nensde l’associació per fer prevenció delpeu diabètic des dels inicis. La iniciativa es tornarà a repetir almes de setembre per a tots aquellsnens que no van poder assistir-hi.

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICSTERRES PONENT

L’Associació de Diabètics Terresde Ponent de Lleida, que actual-ment ja compta amb 200 famíliesassociades, ha rebut el primerdonatiu d’una empresa de lesterres de Lleida. SERMAN PORTs’ha solidaritzat amb l’associacióADTP per impulsar els projectesque aquesta vol dur a terme.

ESPAI SALUT C/ Henry Dunant,1

dilluns de 17 a 20 h.i dimarts de 10 a 13 h.

Tel. 973 106 834 - 636 306 472(Gemma)

RECORDEU QUE ENS PODEU TROBAR A:

CENTRE CÍVIC DE BALÀFIAC/ Terrassa, núm. 1Tel. 973 248984 - 669 000 529 Maria Barqué / 636 306 472 GemmaDe dilluns a divendres de 09.30 h a 13 h i dilluns i dimecres de 17 a 20 h

ESPAI SALUTC/ Henry Dunant,1 · Tel. 973 106 834 pregunteu per ADC LLEIDADilluns de 17 a 20 h i dimarts de 10 a 13 h.

TENIM DUES SUBDELEGACIONS:

LES BORGES BLANQUESPlaça de la Constitució, Centre Cívic sala 2 · Tel. 973 14 28 50 Dimarts de 10 a 12h i dijous de 17 a 19h

TÀRREGAC/ Segle XX, nº 2 Centre Entitats (antic Correos) · Tel. 973 31 41 51 El primer dilluns de cada mes, de 10 a 13 hi el segon dilluns de cada mes, de 18 a 20 h.

[email protected]


45


46

Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida973501503 · 639610603

ANNA MARIA GALLARDO PALAU [email protected]

TEL.: 696 909 065CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONAJESÚS PALAU COLELL 639 444 118

626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi)[email protected]

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida973 221 019 · 973 261 406

JOSEP SEGARRA i GEMMA [email protected]

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET

[email protected]

Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida

973 70 53 64 · ALBA [email protected]

www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Carrer Henri Dunant, 125003 Lleida

973 106 834 · ERNEST [email protected]

Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida

973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR [email protected] · www.downlleida.org

ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 LleidaCENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2669 000 529 · MARIA BARQUE

[email protected]

C/ Alfons II, 14649 873 838

ALEXANDRA SAN MARTIN [email protected]

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia25005 Lleida

607 794 950 · www.contraelcancer.orgENRIC MARTÍ

[email protected]

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

Cl. Henry Dunant, núm. 125003 Lleida659 647 808

MERCHE GARCÍ[email protected]

CENTRE REHABILITADOR

DE LA VEU DE LLEIDA

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148 · MARY BOMETÓN

[email protected]

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida

973 234 074 · 636 683 071 · PILI [email protected]

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26

[email protected]ÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA

Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 [email protected]

Lluís Besa, 17, baixos25002 Lleida

973 261 111 i 973 288 169JOAN SAURA

[email protected]

C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida

973 228 980 · 973 225 468 (F)

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos25006 LLEIDA

973 228 988 i 973 228 987JOANA ESPUGA

[email protected]

QUI SOM


c. Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA

Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69

www.codilleida.org

my Off Ice Centro de NegociosDespatx nº9

c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a08003 BARCELONA

Tel. 679 48 83 24

c. València, 494-498 baixos08013 BARCELONA

Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 [email protected]

www.podocat.com

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a25007 LLEIDA

Tel. i Fax. 973 28 07 21www.tscat.cat

Avda. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA

Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33

Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532

[email protected]

Carrer Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA

Tel. 93 4245102

D.T. de Lleida del COPC.c. Major 43, 3r, c.

25007 LLEIDATel. 973 230 437

Bruc 72-74, 5a08009 BARCELONA

Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52

[email protected]

Bisbe Ruano, 20Pral. 1a

25006 LLEIDATel. i fax. 973 27 10 19

Rambla d’Aragó, 14 Principal25002 LLEIDA


Jaume II, 7 bis, entlo, 125001 LLEIDA


Henry Dunant,125003 LLEIDA

Tel. 973 106 [email protected]

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44

25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA

Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66

47

COL·LABORADORS OFICIALS


Fesalut Nº 35 Agosto 2011

Documents

Transcript of Fesalut Nº 35 Agosto 2011