REVISTA DE SALUT I BENESTAR

FESALUTÊES ÊREG ALAÊE NCARTADAÊAM BÊELÊDI ARIÊ SEGRE.TAMBƒÊLAÊT ROBARËSÊALÊT EUÊQU IOSCÊH ABITUALÊALÊPREU ÊDÕ1,20ÊÛ

Contingut pàgines 38-46

n44 MAIG 2012

ENTREVISTAJosep Pifarré

MEDICINADetecció immediatadel càncer de mama

NUTRICIÓCom controlarla gana

DE PETITSLa prevenciód’accidents

2

3

AMB LA COLáLABORACIî DE:

Edita: LGB editores á 667 56 02 25C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 á 25001 Lleida

Fax 973 208 130 á prensa@lgbeditores.comDip˜ sit legal: L-449-2005

FESALUT no es fa responsable de les opinions ex pres sadespels colá laboradors en els escrits signats.

Director editorial:Llu’s G— mez Bonet á lluis@lgbeditores.com

Projecte, continguts i cap de redacci— :Mariona Mesull

prensa@lgbeditores.com á Tel. 973 20 80 25Dissenyadors:

Gemma Pi– eiro i Carlos Mayorgagemma@lgbeditores.com

COLáLABOREN EN AQUEST NòMEROJOSEP PIFARRƒ

Director dels Serveis Territorials i gerent dela Regi— Lleida, Alt Pirineu i Aran

HORTéNSIA REVƒ S I ESTHER FARRƒAgents de Salut

DRA. MARIA CHINƒ SEGURAPediatra

MARIA FERRER GILLlevadora de lÕ HUAV

SALUT CORSË I TERESA ALCAIRETutores de lÕ Escola Terres de Ponent

DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessa. Especialista en Nutrici—

ILERDENTCOLá LEGI DE TREBALL SOCIAL DE LLEIDA

JESò S MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMê

Pod˜ legs. Especialistes en Biomecˆ nica i Cirurgia Podol˜ gicaROYAL LLEIDA

MIREIA PASCUALInfermera. Ë mbit dÕ Atenci— Primˆ ria

DRA. GEMMA VALLS I RICARTEspecialista en Ginecologia i Obstetr’cia

DRA. ANA MARIA RETAMERO FDZ.Metgessa i coach

HOSPITAL MONTSERRATDR. SAMUEL PINî S

Director de la Plataforma Lˆ ser de Nexus Biom• dicDR. CORTADA

Ur˜ leg. Policl’nic LleidaDR. JOSƒ MORALES

Metge dÕ Atenci— Primˆ riaFEDERACIî DÕ ENTITATS PER A LA SALUT

CORRECCIî DE LAS REVISTA

973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell á 25003 Lleida á Fax 973 28 99 70

traducci— I correcci— I interpretaci—

4

5

n44 MAIG 2012

ENS TROBARË S A:

www.youkioske.com/search/fesalut

Sumari fesalut 44

EntrevistaJosep Pifarré

6

El treball socialsanitari

16

Accidents enla gent gran

22

Reeducaciódietètica

27

Publireportatge ...................................................... 8 LLEIDA SÕ APRIMA AMB ENTULê NEA

De petits .................................................................. 9LA PREVENCIî DÕ ACCIDENTSBANC DE LLET MATERNAESCOLA TERRES DE PONENT

Nutrició ................................................................. 14TINC GANA

ILERDENT ................................................................. 15ILERDENT ACONSELLA SOBRE LA PREVENCIîI EL TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS

LA CLê NICA DE PODOLOGIA ....................................... 18ONICOCRIPTOSI O UNGLA ÓINCARNATAÓ

ROYAL LLEIDA ......................................................... 20ESPORT ESTIU

INSTITUT DE REPRODUCCIî CEFER-LLEIDA ................. 24IAD, INSEMINACIî ARTIFICIAL AMB SEMEN DE DONANT

HOSPITAL MONTSERRAT ........................................... 28UNITAT DE DETECCIî IMMEDIATA DEL CË NCER DE MAMA

NEXUS .................................................................... 30ADIPOCITñ LISI PER INTRALIPOTERË PIA

LABORATORIS SALVAT .............................................. 32UROSENS, LA SOLUCIî PER A LA CISTITIS RECURRENT

Ara actualitat ....................................................... 34Teràpies naturals ................................................. 36SUPERAR LA DEPRESSIî NATURALMENT

Activitats .............................................................. 38NOTê CIES DE LA FEDERACIî DÕ ENTITATS PER A LA SALUT

6

ENTREVISTA I JOSEP PIFARRƒ

Com afronta el nou càrrec i quins són els seus reptes en aquesta nova etapa?És un càrrec força important, i la veritat és que em fa il·lusió. Malgrat que són temps difícils, penso que ara cal inventar i reinventar algunes coses.Sabem que no tindrem més diners, per això l’estratègia que s’ha de seguir al nostre territori és posar com a centre estratègic del sistema sanitari l’Atenció Pri-mària, fer realitat l’aliança estratègica entre els dos grans hospitals que tenim aquí a Lleida, el Santa Maria i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i tota l’empresa pública de Gestió de Serveis Sanitaris. L’aliança no vol dir ni fusió, ni absorció ni res de tot això, el que vol dir és sumar i multiplicar. Crear xar-xes entre els diferents professionals sanitaris i depar-taments, potenciar el paper de la salut pública com a eina de prevenció de la salut de totes les persones.

En definitiva, unificar processos en fluxos de pacients i de la gestió unificada.

Pot posar-ne un exemple?La línia de salut mental seria un exemple de línia unificada. El flux de pacients està unificat, però hi ha diferents proveïdors que es coordinen i treballen con-juntament.

L’Atenció Primària és la porta d’entrada d’assistència als pacients. El metge de capçalera és el professional que ho articula tot. Ha de continuar sent el centre del sistema sanitari. Canviar coordinacions.

La prevenció és un camp i una manera d’entendre la medicina en què penso que hem de treballar mit-jançant l’Agència de Salut Pública, ens de nova crea-ció dirigit per l’anterior director dels Serveis Territo-

Josep PifarréDirector dels Serveis Territorials i gerent de la Regió Lleida, Alt Pirineu i Aran

“Esperem no haver de fer més mesures de contenció econòmica durant aquest any”

M. Mesull

Josep PifarréVaÊ nŽ ixerÊ aÊ LleidaÊ lÕ anyÊ 1969Ê iÊ Ž sÊllicenciatÊ enÊ MedicinaÊ iÊ CirurgiaÊperÊ laÊ UniversitatÊ deÊ LleidaÊ iÊllicenciatÊ enÊ PsicologiaÊ perÊ laÊUniversitatÊ NacionalÊ dÕ Educaci— ÊaÊ Dist nciaÊ (UNED).

TŽ Ê especialitzaci— Ê enÊ PsiquiatriaÊiÊ est Ê doctoratÊ enÊ PsiquiatriaÊ iÊPsicobiologiaÊ perÊ laÊ UniversitatÊdeÊ Barcelona.

AÊ mŽ s,Ê Ž sÊ vicedeg Ê iÊ capÊdÕ estudisÊ deÊ laÊ FacultatÊ deÊ Me-dicinaÊ deÊ Lleida.

.................................................

7

JOSEP PIFARRƒ I ENTREVISTA

rials de Salut a Lleida, el Dr. Antoni Mateu.

Per què aposten per dedicar recursos i esforços en la prevenció en lloc de dedicar-los a reduir llistes d’espera o a contractar el personal sanitari que hi havia abans de les retallades?En posaré un exemple. Si evitem amb la prevenció el tabaquisme, evitarem també les malalties que hi van associades i, per tant, es reduiran les intervencions quirúrgiques, els tractaments i les proves. És clar que hem de pensar en el present, però també en el futur. La majoria de recursos sanitaris no es gasten en salut pública, sinó en hospitals, tractaments i personal sa-nitari, quan realment l’impacte en el sistema és molt gran.

Que en pensa, del fet que el Govern espanyol hagi decidit donar la targeta sanitària només a qui la co-titzi?Amb aquesta acció, el Govern de Madrid fa un canvi molt important en el sistema, perquè tornem al mo-del més antic de la Seguretat Social.En aquest sentit, crec que és un pas enrere en el que serien les prestacions sanitàries universals.

I del nou copagament a les farmàcies per als medi-caments?De copagament, sempre n’hi ha hagut. Hem de ser realistes, el canvi és que aquest copagament apa-reix en col·lectius que fins ara no pagaven, com el de les persones jubilades. Crec que és una pena, però, d’altra banda, vivim en un moment molt complicat i hem d’assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari.

Tenen previst fer noves retallades?Amb l’esforç de contenció que es va fer l’any passat, déu n’hi do! Crec que Catalunya va ser molt conscient del que passava i va prendre unes mesures d’ajust pressupostari abans que altres autonomies. Nosaltres esperem no haver de fer més mesures de contenció econòmica durant aquest any.

Vostè fins ara era al capdavant de la Unitat de Sa-lut Mental de l’Hospital de Santa Maria. Podríem dir que era a l’altra banda... Com va viure les retalla-

des? Creu que s’hauria pogut fer res diferent?Penso que es va entendre. La situació era molt com-plicada, era dramàtica, i per assegurar la continuïtat del sistema sanitari calia fer accions.

Algunes mesures es van poder consensuar i d’altres no tant, però vistes en perspectiva l’impacte a la pràc-tica clínica habitual no ha estat tan important. També gràcies a l’esforç del personal sanitari. Cal agrair-los molt la seva comprensió.

Estem parlant d’un nou model de salut?Crec que s’haurien de generar xarxes, sobretot en mo-ments en què no creixerem econòmicament.

Crear xarxes entre els diferents professionals sanita-ris de diferents centres i departaments, entitats lo-cals, ajuntaments, Diputació... Intentar fer un canvi de model en què el centre sigui el pacient, el ciutadà; i som nosaltres els que ens hem d’articular per donar la millor resposta.

El Pla de Salut Català ja s’ha adaptat al territori lleida-tà, i tenim previst una reunió en els propers dies amb els professionals per crear aquesta xarxa, de manera que l’eina que tenim per desenvolupar aquestes xar-xes és el nou pla de salut, que pretén sumar esforços i il·lusionar.

I com s’il·lusiona un professional que pateix les reta-llades de diferents formes?Doncs intentant que puguin participar més en les de-cisions. Estem estudiant unes mesures més participa-tives, de manera que els professionals assistencials, els que reben els pacients, puguin fer accions de mi-llora.La primera acció en concret que farem és fer una en-questa als professionals sanitaris perquè expliquin punts forts i febles i propostes per millorar.

Tenen previst la construcció de nous centres sanita-ris?Es construirà el CAP de l’Onze de Setembre i es po-sarà en marxa l’Hospital de Balaguer, i a Tàrrega tam-bé hi ha un projecte sobre la taula.

“Es construirà el CAP de l’Onze deSetembre i es posarà en marxa l’Hospitalde Balaguer, i a Tàrrega també hi haun projecte sobre la taula”

“La primera acció que farem és feruna enquesta als professionals sanitarisperquè expliquin punts forts i febles i propostes per millorar”

entulínea és el primer mètode d’aprimament a Espanya avalat científicamentLa Fundació d’Educació per la Salut (FUNDADEPS) ha atorgat a Entulínea l’aval científic i tècnic que garanteix un aprimament saludable amb el suport de reunions setma-nals dirigides per qualificats agents de salut.

Hortènsia Revés i Esther Farré són les responsables que setmana rere setmana desenes de lleidatans millorin

l’alimentació i s’aprimin menjant de tot i de forma saluda-ble.

Com definiríeu entulínea?H: Es un programa d’aprimament didàctic basat en la die-ta mediterrània, en l’activitat física i en el suport grupal. I és que a través de les nostres reunions setmanals aconse-guim que les persones vagin adquirint hàbits saludables d’una manera efectiva i duradora.

E: Les reunions són fonamentals: s’hi aprèn moltíssim, la gent surt motivada i amb les piles carregades per a tota la setmana.

El programa Entulínea també es coneix popu-larment com la dieta dels punts… Per què?E: Els punts són una eina que utilitzem al programa Entu-línea per aprendre a fer les eleccions correctes i així apri-mar-nos menjant de tot i de forma saludable. Cada aliment té un valor per punts, segons la seva composició nutricio-nal, i cada persona té un pressupost diari per consumir, segons la seva constitució i estil de vida. A part, tots tenim uns punts extra setmanals per poder invertir en la nostra vida social o en algun caprici. És un luxe aprimar-se sense patiment!

H: I sempre seguint les pautes saludables que expliquem al programa.

Quin és el primer pas per a qui vulgui provar el programa Entulínea?E: Anar a una reunió!

PUBLIREPORTATGE I ENTULê NEA

reunions a lleidaAv. de les Garrigues, 17 altell A monitora: Esther FarrŽdimarts a les 16 i a les 18 h dimecres a les 16, a les 19 i a les 21 h

C/ Repœ blica del Paraguai, 31 altell C monitora: Hort• nsia RevŽ sdimarts a les 10 h dijous a les 17 h

EsÊ recomanaÊ arribarÊ 10Ê minutsÊ abansÊ deÊ lÕ iniciÊ deÊ laÊ reuni— .900 22 22 20www.entulinea.esWeight Watchers España

Amb Entulínea, millora l’alimentació, activa’t i aprima’t

com?

dient

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓsobre horaris, preus i altres,

podeu trucar al telèfon gratuït o consultar el web:

900 22 22 20 · www.entulinea.es

Lleida s’aprimaamb

menjant de tot,sense prohibicionsi sense patiments!

“

ESTHER FARRÉHORTÈNSIA REVÉS

9

PREVENCIî DÕ ACCIDENTS I DE PETITS

Els accidents són la primera causa de mort a partir del segon any de vida i fins als 40 anys. En el lactant i pre-escolar predominen els accidents domèstics, sobretot les contusions, ferides i cremades; en l’escolar, les intoxi-cacions, i en l’adolescent, les caigudes i els accidents de trànsit.

A CADA ETAPA S’HA DE PRESTAR ATENCIÓ A DIFERENTS ASPECTES EN FUNCIÓ DE LES CAPACITATS DE L’INFANT

De 0 a 2 anys• Adapteu les baranes del bressol a l’edat del nen i uti-

litzeu sempre un bressol homologat (separació de bar-rots adequada, pintures i vernissos no tòxics).

• No li poseu cadenes, cintes ni cordons al voltant del coll.

• Doneu-li joguines adequades a la seva edat, eviteu ob-jectes petits o desmuntables i tingueu una cura especial amb les joguines dels germans grans.

• Eviteu que els nens usin bosses de plàstic com a jogui-nes, perquè podrien ficar-hi el cap dins i ofegar-se.

• Tingueu cura amb els globus, perquè en intentar inflar-los podrien aspirar i asfixiar-se.

• Protegiu els endolls i vigileu que el nen no hi estigui prop mentre planxeu o cuineu.

• Per cuinar, feu servir els fogons interiors i poseu el mà-nec del cassó o la paella cap a dins.

• Tingueu cura quan s’encén el forn: les portes transpa-rents criden l’atenció del nen petit i pot cremar-se.

• Retireu de l’abast dels nens els productes de neteja de la llar. No s’han de guardar mai en ampolles o envasos de refrescos.

• Deseu els medicaments amb clau; sovint tenen formes i colors que recorden els caramels.

• No li doneu mai caramels ni fruita seca.• No deixeu a l’abast del nen objectes petits (monedes,

botons...) ni ganivets, ni tisores ni altres elements ta-llants.

• No deixeu el nen tot sol al bany, perquè podria rellis-car, colpejar-se o ofegar-se.

• Vigileu el nen quan sigui prop d’una piscina.• No fumeu mai en presència del nen, i menys amb el

nen en braços.

Entre 2 i 6 anys• Les terrasses i els balcons han de tenir baranes altes

a les quals els nens no puguin enfilar-se. Separeu les plantes o calaixeres de la barana.

• Les portes de les cases han de romandre tancades, de manera que el nen no pugui obrir-les fàcilment.

• Les finestres de les habitacions han de tenir un tanca-ment de seguretat o disposar de baranes o reixes, al-menys a les habitacions dels nens.

• Vigileu el forat de l’escala. Protegiu l’accés per evitar així que els nens hi puguin caure.

• No deixeu que els nens corrin o es barallin en habita-cions on hi ha endolls elèctrics, de butà o altres gasos.

• Procureu que al carrer els nens juguin en llocs segurs.

• No permeteu que agafin objectes de terra ni de papere-res o galledes d’escombraries.

• El millor ensenyament per als nens és l’exemple. Mai s’han de infringir les normes de seguretat viària quan es passeja o viatja amb els nens.

• Ensenyeu-li aviat a creuar els carrers i a usar els se-màfors.

• Ensenyeu-lo a nedar com més aviat millor.

• No deixeu que s’acosti a animals desconeguts i ensen-yeu-li a tenir precaució amb el seu propi gos o animal domèstic.

• No s’hauria de donar al nen fruita seca o aliments que puguin provocar ennuegament fins que tingui 4 o 5 anys.

• No doneu mai begudes alcohòliques al nen, tampoc en dates assenyalades.

• Tingueu a mà el telèfon de l’Institut Nacional de Toxi-cologia (24 hores): 91 562 04 20.

DRA. MARIA CHINƒ SEGURAPediatra. ABS Bordeta-Magraners. LleidaUnitat de Pneumologia Pediˆ trica. HUAV

Cl’nica Perpetu Socors. Lleida

La prevencióD’ACCIDENTS

Atès que els nensno són conscients del perill,

és molt importantvigilar-los, però sense

angoixar-los, perquèpuguin explorar i descobrir

el món que els envoltasense riscos

10

DE PETITS I BANCS DE LLET MATERNA

MARIA FERRER GILLlevadora de lÕ HUAV

BANCS DE LLET MATERNA

La llet materna conté tots els nutrients que el nostre fill ne-cessita els primers 6 mesos de vida, el protegeix d’infeccions, conté anticossos que li reforcen el sistema immunològic i afavo-reix el seu desenvolupament neurològic i visual

Coneix-los i col·labora-hi!!Som coneixedors dels beneficis de la llet materna per al nadó i per a la mare.En el cas de la mare, prevé l’osteoporosi, és un factor protector del càncer d’ovari i de mama i ens ajuda a recuperar més ràpidament la figura.

Tots aquests beneficis es multipliquen en el cas d’un nadó prematur, amb pes baix quan neix, amb certes malalties o sotmesos a intervencions quirúrgiques, ja que són nadons molt més fràgils. Però hi ha ocasions en què la mare no pot alletar el seu fill perquè pateix alguna malaltia que ho contra-indica (VIH, leucèmia...), està rebent tractament farmacolò-gic o s’ha mort.

Els bancs de llet maternavan sorgir per intentar cobriraquesta necessitat

Objectiu del bancsde llet materna

El seu objectiu és assegurar l’alimentació amb llet materna a tots els nadons que ho necessitin per prescripció mèdica i que no poden ser alletats per la seva pròpia mare. L’OMS els va acreditar com una de les millors estratègies sanitàries per disminuir la mortalitat infantil.

Són centres sanitaris on es recull, proces-sa i conserva la llet de mares donants amb totes les garanties sanitàries, i que després s’ofereix a nadons que la necessiten i que no poden obtenir-la de les seves mares.

A l’Estat espanyol hi ha actualment sis bancs de llet materna: Palma de Mallorca, Madrid, València, Granada, Saragossa i Barcelona, tots inclosos en l’àmbit de la sanitat pública.

PODEU TROBAR-NE MÉS INFORMACIÓ A:

BANC DE LLET MATERNAmamabancdelletmaterna@bstcat.net.

www.bancsang.net

Anima’t i comparteix el teu do!

11

Qui pot ser donant?Mares que hagin donat a llum fa menys de 6 mesos, estiguin donant el pit als seus nadons, gaudeixin de bona salut i tinguin hàbits de vida saludables. Cal fer una entrevista personal per verificar que no hi ha contraindicacions per a la donació, i et demanaran el consentiment per fer-te una anàlisi de sang per des-cartar infeccions que no farien apta la llet.

Recollida de la lleti transport al Banc de LletEs proporciona a les mares un extractor manual, en-vasos de recollida i etiquetes identificatives. La llet és recollida al domicili de la donant i s’envia al Banc de Llet, on és processada.

Aquesta llet passa nombrosos controls sanitaris, es-tudis microbiològics i nutricionals, es pasteuritza i conserva degudament etiquetada en congelador fins al seu enviament als hospitals.

La llet que passi aquests controls estarà a punt per ser administrada, sota prescripció mèdica i previ consentiment informat, als nadons que la necessitin.

A què em compromet com a donant?A donar de manera altruista la llet que desitgis. No s’està obligat a donar una quantitat concreta ni du-rant un període de temps determinat. Pots deixar de donar quan tu ho decideixis, només has d’avisar el banc. El compromís més important és comunicar al Banc de Llet si es produeix algun canvi de salut o presa de medicació.

La donació és voluntària, anònima i confidencial

A qui s’ajuda amb la donació de llet?• Nadons de pes baix o prematurs (entre 800 i 1.500

g) amb risc de patologia digestiva o intestinal o dèficit immunitari.

• Nens al·lèrgics o amb intolerància a la llet de fór-mula.

• Nadons sotmesos a cirurgies d’aparell digestiu, ja que la llet materna és de digestió més fàcil i millora la recuperació intestinal.

12

DE PETITS I ESCOLA TERRES DE PONENT

SALUT CORSË I TERESA ALCAIRE,tutores de 3r / 4t de Cicle Mitjˆ

Salut i alimentacióL’educació per la salut és una tasca que implica tothom: pares, mares i educadors; per això les escoles, en col·laboració amb les famílies, ens plantegem com poder tractar un tema tan seriós com l’alimentació

Etapa escolarImportància de l’alimentació i la nutricióUna alimentaci— adequada durant lÕ etapa escolar Ž s un factor clau que determinarˆ , en gran mesura, la salut que tindrem en la nostra etapa adulta. A mŽ s, alimentar-se bŽ contribueix a garantir una infˆ ncia amb energia, vitalitat, bellesa, intelá lig• ncia i alegria. Aix’ doncs, des de la perspectiva de la salut, una alimentaci— saludable i la prˆ ctica habitual dÕ exercici f’sic afavoreixen que gaudim dÕ una bona salut, men-tre que, en cas contrari, tenim mŽ s possibilitats de patir malalties o disminuir el nostre benestar f’sic.

Els nens i les nenes s— n mŽ s vulnerables que les persones adultes a una nutrici— pobra; la taxa de creixement durant aquest per’ode i el seu sistema immunol˜ gic es poden veure afectats per uns hˆ bits alimentaris incor-rectes, situaci— que fa augmen-tar el risc de possibles problemes. DÕ altra banda, no sÕ ha dÕ oblidar que la base de les compet• ncies intelá lectuals, socials i emocionals que sÕ estableixen durant la infˆ ncia tambŽ estan relacionades amb lÕ alimentaci— i la nutrici— .

Què fem des de l’escola?“Petits gourmets”Una de les activitats que duem a terme a la nostra escola, Te-rres de Ponent, per poder relacionar aquests hàbits impres-cindibles amb l’alimentació s’anomena “Petits gourmets”. Està organitzada per l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, per l’Institut Municipal de Comerç i per la Regidoria de Mer-cats i Consum de l’Ajuntament de Lleida.

Una nutrició correcta durantels primers anys afavoreixel bon desenvolupament motor,cognitiu i comportamental, i tambéestimula les habilitats socials i influeixen el nivell d’assoliment educatiu

ESCOLA TERRES DE PONENT

13

Des del cicle mitjà es participa en tallers per als alum-nes al Mercat de Balàfia anomenats Pares, això no m’agrada i Avui no hi ha foc. En aquests tallers, introdueixen els infants al món de la nutrició, la sa-lut i la gastronomia, en el marc de venda del producte fresc i de temporada per excel·lència.

Objectius d’aquesta activitat

• Educar-los en la ingesta d’aliments saludables per aconseguir que no sigui només el gust la qualitat de-terminant en l’elecció dels aliments. • Aprenen a elaborar plats senzills “sense risc”, com amanides de fruita, entrepans freds i salses. També s’engresquen preparant còctels amb diferents sucs de fruita i xarop de grosella i, finalment, per decorar les taules fan animals a partir de peces de fruita.

Anem al mercat

L’observació que fem de les parades del mercat és una manera dinàmica, lúdica i alegre d’introduir els nens i les nenes en el món dels aliments naturals i saluda-bles. Aquesta proposta ens serveix de molt bona ex-cusa per motivar-los a conèixer, valorar i apreciar la importància del consum de fruites i verdures en les nostres dietes.

És molt útil explicar-los per a què serveixen els ali-ments i d’on procedeixen per potenciar la salut com a meta màxima d’una bona alimentació. Tot el que fa referència a la compra, l’elaboració d’àpats, el para-ment de la taula, etc. és una oportunitat d’aprendre i gaudir del menjar, i això afecta el comportament i els hàbits alimentaris.

Plantejament de l’activitat

Cada vegada que planifiquem una activitat fora de la quotidianitat de l’aula fem prèviament una posada en comú de la proposta.Així doncs, plantegem una conversa-diàleg sobre el taller que fan, la manera com s’han de comportar, si hi han anat mai anteriorment... Aprofitem per introduir una mica el tema que mou el taller i prendre consciència de la importància d’una bona alimentació.Després de la sortida, fem de cuiners i cuineres. Algu-nes de les receptes que elaborem a l’escola van lligades a les nostres festes tradicionals, com els panellets, les galetes de Nadal, la mona... Totes les activitats que fem abans, durant i després comparteixen la concepció pedagògica que l’alumnat és el motor del seu propi procés d’ensenyament-apre-nentatge.

ESCOLA TERRES DE PONENT I DE PETITS

S’aprèn a travésde l’experimentació,la participacióactiva i el foment dela seva creativitat

14

NUTRICIî I TINC GANA

DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessaEspecialista en Nutrici—

Tinc gana!

Quan parlem de gana podem referir-nos a dues coses ben diferents. En català acos-tumem a utilitzar la mateixa paraula, però quan diem gana podem parlar de fam o “hambre”, o bé parlar d’“apetito”

Es pot picar de manera sanaAquest espai que hi ha entre àpats de vegades tempta a picar qualsevol cosa. Una cosa fàcil de fer és realitzar activitats en aquests espais de temps. No obstant, es pot picar d’una manera sana, i són recomanables aquells aliments amb poques calories, però rics en fibres i proteïnes, ja que la fibra i les proteïnes tenen un efecte saciant. Per exemple, una peça de fruita, una torrada integral amb gall dindi o un iogurt descremat amb muesli.

*

Parlem de fam o “hambre” quan la gana és una necessitat vital, un senyal que envia l’organisme quan necessita nutrients que fan que la sensació de tenir gana sigui la crida desesperada del cos per obtenir algun nutrient que li falta.

En canvi, l’“apetito” és una apetència, un desig de menjar per plaer, on intervenen factors com les olors, l’aspecte, els sabors, la presentació dels aliments i també el context o la situació en què ens trobem. De vegades l’hàbit de picar tothora ens porta a voler menjar una cosa perquè sempre ho hem fet, i quan no la tenim la trobem a faltar.

La qüestió és que ignorar-los o sucumbir al desig no soluciona el problema, sinó que deixa la porta oberta perquè els mals hàbits s’instaurin.

La majoria de vegades que tenim gana es tracta d’aquesta última.

Què hem de saber per controlar la gana?

La primera pregunta que ens hem de fer seria: Real-ment tinc gana? És a dir, menjaria qualsevol cosa per necessitat o vull només allò que ara em ve de gust!

Depén de com contestem la pregunta per indicar-nos si realment tenim gana o substituïm menjant una al-guna altra cosa com podria ser avorriment, preocupa-ció, nerviosisme...

Què podem fer per controlar la gana?

Una cosa bàsica és repartir els àpats al llarg del dia: es recomana fer-ne 5 i no 3. Si només fem esmorzar, entre dinar i sopar es deixa massa temps entre àpats i poden aparèixer les ganes de picar qualsevol cosa o bé s’arriba a l’àpat següent amb una gana desme-surada. Menjar poc i sovint és la millor manera per no deixar-se portar per l’apetència.A banda d’això, hi ha més coses de les que podem te-nir cura, les quals són fàcils i ajudaran a tenir contro-lada aquesta sensació de gana

A taula

Com es menja és també important. Quan som a tau-la hem d’estar relaxats, menjar amb calma, dedicar el temps necessari a cada plat i mastegar bé els ali-ments. Menjar ràpid o amb ansietat fa que es mengi més del necessari. Cal menjar d’una manera ordena-da: no s’han de menjar les postres abans que el segon plat o el segon abans que el primer.Un cop s’han servit els plats, és aconsellable retirar la safata de taula, ja que convida a menjar més coses. De la mateixa manera, un cop s’han acabat les postres convé no allargar gaire els espais de sobretaula, que també fan seguir picant.

15

ILERDENT I PUBLIREPORTATGE

16

EL TREBALL SOCIAL SANITARI I COL·LEGI DE TREBALL SOCIAL DE LLEIDA

El treball socialsanitariLA PRESÈNCIA DEL TREBALL SOCIAL EN CONTEXTOS SANITARIS DATA DE FA MÉS D’UN SEGLE ALS ESTATS UNITS I EN ALGUNS PAÏSOS D’EUROPA, I DES DE FA MÉS DE 50 ANYS A ESPANYA

La finalitatdel treball social en salut

No és només el coneixement dels esdeveniments que intervenen en el malestar psicosocial, sinó la inter-venció dirigida a prevenir l’aparició de les dificultats o conflictes i a oferir mesures de tractament el que permetrà superar, o pal·liar, el patiment personal.

El treball social sanitari

Facilita que l’usuari/ària, una vegada retorni al seu medi habitual, continuï mantenint un nivell i una qualitat de vida adequats al seu entorn, tant pel que fa als seus propis recursos, com als que la xarxa co-munitària li pot oferir.

El treballador social sanitari és coneixedor de l’impacte de les malalties i les seves causes socials, i els efectes que aquestes tenen sobre la vida dels malalts i/o la família, i intervindrà per evitar que es quedin aturats en aquesta etapa i els acompanyarà en aquest procés.

El treballador social sanitari és agent de canvi, facilitador d’eines i de promoció de les habilitats socials de la persona i del seu entorn, així com optimitzador de recursos de la xarxa de salut.

17

COL·LEGI DE TREBALL SOCIAL DE LLEIDA I EL TREBALL SOCIAL SANITARI

En els nostres dies, que tothom anomena de canvi, i en què la paraula “crisi” ha colpejat la nostra societat, les polítiques públiques no poden respondre com abans a aquesta nova realitat.

Cal tenir present com afrontar aquests nous reptes, com continuar endavant, com ajudar a no generar més exclusió i com des de la nostra professió del Treball Social Sanitari s’ha de generar una tasca integradora que ens permeti participar en la decisió de noves polítiques que puguin prevenir i gestionar tots aquest malestars, insatisfaccions i tensions perquè no reverteixin provocant malalties del cos i de la ment, ja que implicaria tornar a buscar suport en el sistema sanitari.

La malaltia suposa un trenca-ment de la persona amb la seva vida quotidiana, de ve-gades de manera sobtada i sobre-vinguda. Tot lÕ entorn i la dinˆ mica personal i social de cada persona es trenca, i tambŽ la de les seves fa-m’lies, i mŽ s, evidentment, en casos dÕ hospitalitzaci— .

La salut i la malaltia s— n pro-cessos socials i personals en qu• lÕ aspecte somˆ tic, psicol˜ gic i so-cial (juntament amb el relacional, cultural i • tic) estan relacionats i s— n indissociables, i tenen conseqŸ • n-cies tant en lÕ atenci— de la salut de la comunitat (salut pœ blica), com en els individus i els grups.

“

“

18

o ungla “incarnata”Quan parlem de patologia de les ungles hem d’incloure també el teixit que l’envolta, entès en conjunt com l’aparell unguial.

Està format per la mateixa ungla o lˆ mina unguial, d’estructura dura però flexible, formada per cèl·lules de la pell especialitzades; per la matriu unguial, que és una invaginació de la pell que reposa sobre la falange distal del dit i on es forma l’ungla; pel llit unguial, que és on reposa l’ungla i s’hi enganxa; pels canals periunguials, que és la pell que hi ha a ambdós costats de la làmina i que la direccionen cap endavant, i pels límits proximal i distal de l’ungla, anomenats eponi-qui i hiponiqui.

L’ONICOCRIPTOSI

ƒ s lÕ enclavament de lÕ ungla sobre els teixits que lÕ envolten, tant els laterals com la part mŽ s distal. Quan això passa, produeix do-lor, inflamació i de vegades infecció de l’aparell unguial.

ONICOCRIPTOSI

PUBLIREPORTATGE I ONICOCRIPTOSI O UNGLA Ò INCARNATAÓ

ESTUDI BIOMECË NICDE LA MARXAPODOLOGIA ESPORTIVAPODOLOGIA INFANTILCIRURGIA OBERTA /CIRURGIA MISATENCIî PRIMË RIA DEL PEU

ONICOCRIPTOSI: UNGLA CLAVADA AMB INFECCIÓ

DEL TEIXIT PERIUNGUIAL

EXTIRPACIÓ DE L’UNGLA INCARNATA

ASPECTE DEL DITQUAN EL TEIXIT QUE

ENVOLTA L’UNGLA OCUPI L’ESPAI INTERVINGUT

19

ONICOCRIPTOSI O UNGLA Ò INCARNATAÓ I PUBLIREPORTATGE

ENS HEM TRASLLADAT:C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23

www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com

JESÚS MARCELINO REYES i ARIAN MARCELINO ARGEMÍ. Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

Quines són les seves funcions?Protegir l’extrem dels dits, perquè estan en contacte amb el medi extern, i ajudar a realitzar la propulsió del peu en el moment del pas, ja que amb la seva estruc-tura consistent actua com una palanca rígida.

L’alteració que presentem avui és molt freqüent i té un origen traumàtic o microtraumàtic de repetició, és a dir, petits cops que acaben provocant l’aparició de la pa-tologia sense adonar-nos-en.

L’onicocriptosi és l’enclavament de l’ungla sobre els teixits que l’envolten, tant els laterals com la part més distal. Quan això passa, produeix dolor, inflama-ció i de vegades infecció de l’aparell unguial.

Evolució de la patologiaComença amb una molèstia quan ens calcem una sabata amb la punta estreta o quan practiquem un esport. Llavors busquem la punta de l’ungla que mo-lesta i la tallem, sense tenir en compte que en fer-ho l’enclavament es produirà més enrere.

Quan es torna a clavar, el dolor és pitjor i costa més arribar a l’origen de l’enclavament.

En aquest punt apareix la inflamació del canal periun-guial i el dolor empitjora: molesta amb qualsevol ca-lçat, i fins i tot amb la pressió dels llençols en fer força sobre el dit. Moltes vegades a la inflamació s’hi suma la infecció i el dolor és cada vegada més sever.

És un cercle viciós difícil de tractar, ja que a mesura que tallem l’ungla, el teixit del voltant queda alliberat de la pressió de la mateixa làmina i ocupa el seu lloc, de manera que quan torni a créixer es clavarà de nou.

Factors predisposantsAlguns dels factors que predisposen l’onicocriptosi són la suor, el calçat amb punta estreta, els galindons que provoquen la compressió del primer dit amb el segon, alguns tipus d’ungles i formes dels dits, l’edat (com més joves, més suor i més activitats físiques) i el sexe (el calçat femení).

PrevencióEls mètodes de prevenció seran, per tant, tot el con-trari: controlar l’excés de sudoració, optar per calçat més ample, tallar les ungles rectes i, si malgrat tot es

claven, anar a un especialista abans d’arribar a les si-tuacions d’urgència abans descrites.

TractamentEl tractament quirúrgic es realitza de forma ambula-tòria i en acabar el pacient pot caminar sense dificul-tat. Es basa a eliminar l’element que causa la lesió, és a dir, la part d’ungla que es clava, però també a reduir-ne les causes principals, com la realineació de l’ungla perquè creixi en línia recta cap endavant i no desviant-se cap als costats, i, si escau, la reducció del teixit periunguial, que molts cops està hipertrofiat (massa gros) i obstaculitza el creixement normal de l’ungla. Per evitar que torni a créixer, de la part reseccionada se n’elimina la matriu. D’aquesta manera ens allunyem d’intervencions més agressives que extirpen tota la là-mina i tenen una recuperació lenta i moltes vegades insatisfactòria.

En definitiva, es tracta de reduir les dimensions de la làmina per fer-la més estreta. La tècnica no deixa cica-triu, ja que no hi ha punts de sutura perquè s’actua per sota de la pell; en una setmana ja es pot utilitzar calçat normal i en un mes l’aspecte és perfectament normal.

La majoria de vegades ens trobemen aquesta situació i l’única opció viable és la cirurgia;si ho haguéssim advertit abans es podria fer un treball de prevencióper evitar-ho

>>

20

PUBLIREPORTATGE I ROYAL LLEIDA

Aquest any, res de deixar-los avorrits a casa, res de televisi— i videoconsoles a totes hores... No hi ha excuses. El millor per oxigenar el cer-vell, el cos i lÕ esperit s— n les Estades Esporti-ves del Royal: esport i diversi— de la mˆ de personal qualificat i professional. El benestar i la salut dels menuts Ž s molt important per a tots nosaltres, i per aix˜ hem preparat un pro-grama molt complet en qu• combinem diver-si— i aprenentatge mentre cuidem la seva sa-lut. Ò Mens sana in corpore sanoÓ. Feu-lo vostre amb les nostres estades esportives.

Jugaran a pˆ del i a futbol, faran jocs i ta-llers, activitats aquˆ tiques adaptades al seu nivell...

Atenci— pares i mares, Royal us proposaun estiu diferent per als vostres fills

Preu i qualitat sense competènciaNo ho dubtis, les places són limitades!

55Û /setmanals PER SOCIS

65Û /setmanals

PER A NO SOCIS

21

ROYAL LLEIDA I PUBLIREPORTATGE

22

ATENCIî PRIMË RIA I ACCIDENTS EN LA GENT GRAN

Amb l’edat, les possibilitats de perdre l’equilibri s’incrementen, tant per problemes de visió, oïda i coordinació, com per nombroses malalties. Una de cada vint caigudes a la llar produeix una frac-tura òssia i, d’aquestes, una de cada cinc esdevé una fractura de maluc.

Aquestes tenen una alta taxa de mortalitat i, a més, la majoria dels pacients perden la seva independència to-talment després de la fractura. Per evitar les fractures de maluc, una bona opció són els protectors, que es porten sota la roba i esmorteeixen el maluc en cas de caiguda.

Hi ha unes recomanacions bàsiques per impedir els ac-cidents més habituals, com les caigudes, les intoxica-cions o les cremades en la gent gran.

Les caigudesPel que fa a les caigudes, hi contribueixen factors de la naturalesa pròpia de la persona gran, que ja presenta alteracions degeneratives i que originen una major de-bilitat muscular i un dèficit als sistemes de relació com l’equilibri, la vista i l’oïda. Per evitar caigudes, caldria seguir unes recomanacions, tant per part de la persona gran com per l’entorn que l’envolta. A més, una caiguda en aquesta etapa de la vida pot ser molt greu, no tant pel traumatisme, sinó per la descompensació en l’estat de salut i la necessitat d’enllitament o immobilització.

En l’agreujament del resultat de la caiguda, l’osteoporosi és un factor determinant, ja que la malaltia debilita l’os, però és neces-sari un traumatisme (el provocat per la cai-guda) perquè es produeixi. Per tal de pre-venir aquestes caigudes, hi ha una sèrie de recomanacions per a la gent gran i que els que conviuen amb ells han de saber.

Portar un calçat adequat, dur les ulleres graduades cor-rectament en cas de portar-ne, evitar catifes que rellis-quin o obstacles a la llar, una bona il·luminació, portar un bon control de la medicació i, sobretot, evitar riscos innecessaris, així com realitzar exercici regularment per contribuir a mantenir l’equilibri.

La persona gran ha de portar sabates còmodes, ben adaptades al peu, sola de goma i sense taló. Si calgués, s’han d’ajudar amb un bastó o caminador. Cal tenir tot el necessari del dia a dia a l’abast de la mà, sense neces-

ACCIDENTSen la gent granLa gent gran és un dels grups de risc més ampli i pateixen molts accidents, la majoria dels quals es podrien evitar

Una de cada vint caigudesa la llar produeix una

fractura òssia i, d’aquestes,una de cada cinc esdevé una

fractura de maluc

23

LA CLê NICA DE PODOLOGIA I PUBLIREPORTATGE

MIREIA PASCUALInfermera

Ë mbit dÕ Atenci— Primˆ ria

sitat de pujar en cadires o escales. No han d’aixecar-se del llit de cop, sinó que primer cal asseure’s una estona abans d’incorporar-se. Han d’anar al seu ritme, no vo-ler abastar més del que el cos demana. Cal evitar que el terra rellisqui i no s’han de posar catifes al mig del pas per evitar ensopegar, així com qualsevol objecte al mig del pas o cantonada. S’han de col·locar agafadors tant a les escales com al bany. Cal tenir una bona il·luminació a casa, i sobretot a les escales. I cal adaptar-se a la perso-na, individualitzant en cada cas, les mesures segons les necessitats en cada moment.

Les intoxicacions Quant a les intoxicacions, pel que fa als aliments, pot ser que estiguin mal conservats i que la persona gran no noti les alteracions d’olor o gust, o a la confusió d’ingredients alimentaris per altres d’utilitzats en la neteja. Els aliments han d’estar ben rentats, ben con-servats i ben cuinats. S’ha de mirar la data de caducitat periòdicament.

Les intoxicacions per medicaments és una altra de les causes més freqüents en la gent gran, principalment pels factors intrínsecs de la persona, com la disminució visual, la dificultat en la lectura dels noms dels medica-ments, la confusió de les capses, dels comprimit, etc. Per tant, cal evitar prendre medicaments no prescrits pel metge. S’han de desar els medicaments en un lloc fresc i sec (i en alguns casos a la nevera), segons indica el fabri-cant. Cal guardar cada medicament al seu envàs original i conservar el prospecte per si sorgeix algun dubte. S’ha de saber per a què serveix cada un dels medicament que es prenen, la seva dosi i el nombre de cops que s’ha de prendre al llarg del dia. Es recomana apuntar-ho a les capses del medicament.

La intoxicació per gas (ja sigui carbó, gas butà o gas ciu-tat) és una altra causa freqüent de mort en gent gran. La pèrdua o disminució dels sentits de l’olfacte i els descuits provoquen moltes intoxicacions. En podem fer prevenció evitant la utilització de brasers de carbó, xe-meneies i estufes de butà.

S’han de revisar periòdicament les instal·lacions de gas (per part dels professionals del sector). No s’han d’adormir on hi hagi encesos brasers o estufes. I quan van a dormir, cal assegurar-se que està tot ben apagat.

24

PUBLIREPORTATGE I INSEMINACIî ARTIFICIAL AMB SEMEN DE DONANT (IAD)

INSEMINACIÓ ARTIFICIALamb semen de donant

Consisteix en la introducci— dÕ espermatozoides procedents dÕ un donant en lÕ aparell reproductor d’una dona amb la finalitat d’aconseguir un embaràs. LÕ edat dels donants ha de ser superior a 18 anys. SeÕ ls informa del carˆ cter an˜ nim de la donaci— i de la manca de drets sobre el nen que neixi. La captaci— de donants es fa habitualment entre la poblaci— universitˆ ria, el nivell dÕ intelá lig• ncia acostuma a ser mitjˆ -alt, disposen de temps per fer les donacions (en volem unes 20) i s— n ben acceptats pels receptors.

Donants aptesCal destacar que als bancs de semen cada vegada tenim més dificultats per trobar donants APTES.FEM UN ESTUDI PREVI ALS DONANTS PER:• Detectar possibles malalties genètiques o cromosòmiques • Detectar possibles infeccions transmissibles pel semenEl donant no pot ser adoptat, perquè en aquest cas no pot aportar informació mèdica sobre els seus progenitors.La història clínica familiar i personal és molt important per seleccionar els donants. Davant del mínim dubte, el descartem.El col·lectiu idoni per ser donant de semen és el d’estudiants universitaris d’entre 18 i 25 anys.La mostra de semen és recollida pel donant al Banc de Semen.

Dra. GemmaValls i RicartEspecialistaen Ginecologiai Obstetrícia

L’objectiu principalde la selecció de donantsde semen és assegurar el seu bon estat de salut ila qualitat de la mostra de semen

....................................................

“ “

IAD

25

INSEMINACIî ARTIFICIAL AMB SEMEN DE DONANT (I.A.D.) I PUBLIREPORTATGE

Institut de Reproducci—CEFER-LLEIDA

C/ Governador Montcada, 13 baixos25002 Lleida á EspanyaTel. 973 27 30 69 Fax 973 980 896lleida@institutocefer.comwww.institutocefer.com

C/ Governador Montcada, 13 baixosC/ Governador Montcada, 13 baixos

Tel. 973 27 30 69

lleida@institutocefer.comwww.institutocefer.com

C/ Governador Montcada, 13 baixos25002 Lleida á EspanyaTel. 973 27 30 69 Fax 973 980 896lleida@institutocefer.comwww.institutocefer.com

Dones a qui s’aplica1. Pacients amb azoospèrmia (falta d’espermatozoides) 2. Per evitar la transmissió de malalties genètiques a la descendència (i que en l’actualitat no es disposa de DGP-diagnòstic genètic preimplantatori)3. Fallides de FIV-ICSI en què la causa és masculina4. Dona sense parella masculina (tant si no té parella com si té parella homosexual)

La quantitat mínima d’espermatozoides mòbils reco-manats per a la inseminació és de 5 milions.

La congelació del semen del donant facilita l’anonimat i permet una selecció del millor donant per a una dona, ja que disposem de múltiples mostres simultàniament.

La llei obliga al seguiment per part del Banc de Semen dels resultats de les inseminacions amb semen d’un donant i a complir el límit màxim legal de sis naixe-ments per donant.

La pacientÉs imprescindible un estudi de fertilitat de la dona abans de la inseminació, ja que ens permet conèixer si es pot realitzar la IAD o s’ha de plantejar una altra tècnica com la FIV (fecundació in vitro). La taxa de gestació amb IAD disminueix a partir dels 35-37 anys.

La IAD es realitza amb espermatozoides mòbils des-prés d’un rentat de la mostra descongelada per elimi-nar així possibles factors seminals que poden reduir la fertilitat, com els anticossos antiespermatozoides.

L’estimulació ovàrica per realitzar la IAD és una es-timulació suau per aconseguir entre 1 i 3 fol·licles, s’inicia el tercer dia del cicle, amb injeccions subcutà-nies durant 8 o 10 dies i controls ecogràfics cada 2 o 3 dies.

El dia òptim es fa la inseminació. És una tècnica indo-lora, no requereix anestèsia i permet fer vida absoluta-ment normal i sense repòs a la sortida del centre.

LÕ Institut CEFER Ž s membre fundador dÕ ANACER (Asociaci— n Nacional de Cl’nicas Privadas de Reproducci— n). ISO 9001:2008.

ÉS UNA TÈCNICA INDOLORANo requereix anestèsia i permet fer vida absolutament normal i sense repòsa la sortida del centre

L’OBJECTIU és aconseguir la gestacióo evitar avortaments en parelles estèrilso infèrtils i aconseguir el naixement de nens sans en parelles amb risc genètico infeccions

............................................................................................

............................................................................................

............................................................................................

............................................................................................

26

27

En aquest article vull dedicar unes paraules de su-port a totes aquelles persones a les quals la vida els presenta un repte de canvi. De vegades estem immersos en una manera de fer, sense reflexió, sense decidir si ens fa feliços o pel contrari aquell hàbit pot acabar sent destructiu.

D’altra banda, conscients de la necessitat de canvi, se’ns fa difícil elaborar una estratègia o “full de ruta” per tal d’aconseguir aquella manera de fer o de ser que fa millorar la nostra felicitat.

Si parlem de canvi d’hàbits dietètics, el tema es complica. Són molts els pacients diabètics, hiperten-sos o amb problemes de colesterol que són tractats amb fàrmacs que es podrien reduir, i fins i tot deixar de prendre.

D’altra banda, en pacients amb malaltia establerta podem aconseguir un bon control, i fins i tot sense fàrmacs.

Progressivament, hem d’interioritzar en les nostres vides maneres d’actuar que millorin la nostra salut física, mental i espiritual.

Si tenim la capacitat d’emmalaltir, tenim la capa-citat de sanar-nos. Hi ha moments viscuts en què ja ho hem intentat, hem fracassat i creiem que no en serem capaços. Canviar tot això ens suposarà invertir una energia que ens pensem que no tenim.

Cal interpretar les experiències anteriors com un aprenentatge, perquè totes són positives. Aquesta experiència anterior ens pot servir per fer una anàli-si del que vam fer de manera incorrecta. Si de la nostra actuació esperem un resultat diferent, hau-rem d’actuar de manera diferent.

El més important és aconseguir el nostre objec-tiu. Amb quants intents? Amb els que calgui.

REEDUCACIî DIETéTICA I PUBLIREPORTATGE

REEDUCACIÓ

dietètica

Dra. Ana Maria Retamero Fernández, metgessa i coach. Consulta Mèdica de Reeducació Dietètica

Cal recordar que el tractament bàsic és una dieta adequada,i aconseguint un pes saludable podem prevenir l’aparicióde malalties i sentir-nos millor

REEDUCACIî DIETéTICA

a

UN SERVEI CENTRATEN LES PACIENTS •REDUEIXELTEMPSD’ESPERA.

•REDUEIX L’ANSIETAT,ATÈSQUEESREALITZENLESPROVESÊ DIAGNñ STIQUESÊ IÊ SEÕ NÊ Dî NAÊ ELÊ RESULTATÊELMATEIXDIA.

•EN CAS QUE CALGUI UNA INTERVENCIÓ QUIRÚR-GICA, AQUESTA OPERACIÓ ES POT REALITZAR ALNOSTREÊ HOSPITALÊ ENÊ 48Ê HORES.

DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES DE LA MAMA

CONSULTA D’UN SOL DIA (2-3 hores)La unitat de mama està dissenyada per oferir al mateix dia (2-3 hores) tot el procediment diagnòstic i el seu resultat en aquelles persones que casualment es loca-litzin al pit alguna lesió susceptible de ser analitzada.

Mamografies digitalitzades amb alta definició d’imatge.

Ecografies de la mama. Aspiració de quists mamaris guiada amb ecografia.

Citologia-punció amb agulla fina (paaf). Ê ƒ sÊ laÊ bi psiaÊobtingudamitjançantlapuncióambunaagullafina,amblaÊ qualÊ sÕ obtenenÊ generalmentÊ c• lá lulesÊ a• llades.

Anàlisi de les descàrregues de líquid pel mugró.

Biòpsies de mama amb agulla gruixuda (bag) “core biopsia”.Ê AquestaÊ bi psiaÊ esÊ potÊ realitzarÊ deÊ duesÊ mane-res:Ê Ê

• Amb una intervenció quirúrgica. És un procediment traumàtic, ja que necessita una intervenció quirúrgi-ca. Ê

• Amb una agulla gruixuda: extirpació de nòduls ma-maris sense cirurgia. Ê ƒ sÊ possibleÊ extirpar,Ê mitjan• antÊunaÊ t• cnicaÊ ecoguiada,Ê elsÊ n dulsÊ mamarisÊ senseÊ rea-litzarÊ operacionsÊ quirœ rgiquesÊ i,Ê perÊ tant,Ê senseÊ cicatrius.ƒ sÊ elÊ m• todeÊ recomanat,Ê moltÊ segur,Ê mŽ sÊ r pidÊ iÊ m’nima-mentÊ invasiu.ÊEsÊ potÊ realitzarÊ aquestaÊ punci— Ê mitjan• antÊ duesÊ t• cni-ques:

1. Biòpsia ecoguiada (bag) per a lesions ocultes no pal-pables. Ê

UnÊ copÊ colá locadaÊ lÕ agullaÊ enÊ posici— Ê deÊ predispar,Ê esÊpremÊ elÊ disparadorÊ iÊ laÊ partÊ interiorÊ deÊ lÕ agulla,Ê queÊ Ž sÊlaÊ queÊ succionaÊ elÊ teixit,Ê iÊ enÊ surtÊ laÊ mostraÊ moltÊ r pida-ment.Ê

NecessitaÊ anest• siaÊ localÊ iÊ Ž sÊ indolor.

2. Biòpsia estereotàxica digital de la mama a taula prona per a lesions ocultes no palpables.

ƒ sÊ laÊ bi psiaÊ obtingudaÊ iÊ guiadaÊ perÊ provesÊ dÕ imatgeÊ queÊdeterminenÊ laÊ posici— Ê dÕ unaÊ lesi— Ê aÊ lÕ espaiÊ tridimensional.ÊMitjan• antÊ aquestÊ procedimentÊ esÊ podenÊ analitzarÊ lesionsÊmam riesÊ deÊ pocsÊ milá l’metres.Ê

NecessitaÊ anest• siaÊ localÊ iÊ Ž sÊ indolor.

28

PUBLIREPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT

Unitat de detecció immediatadel càncer de mama

DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER DE MAMA: RESULTAT IMMEDIATEn 20 minuts s’obté un diagnòstic de benignitat o malignitat de la lesió

EQUIP MÈDIC: Director clínic de la Unitat: Dr. Edelmiro Iglesias Mar-tínez · Radiologia: Dr. Juan Antonio Latasa Gimeno i Dr. Josep M. Royo Alonso · Patòleg: Dr. Ramón Egido García · Senologia i Cirurgia de la Mama: Dr. Edelmiro Iglesias Martínez · Oncologia: Dr. Antonio Roset Benito · Equip de cirurgia plàstica · Supervisora d’Infermeria: Mar Gamero Díaz · Infermeria: Eva Escobar Ortiz, Cristina Aige Pujal i Marian Varea Hernández · TRACTAMENT PLURIDISCIPLINARI DEL CÀNCER DE MAMA

SOL·LICITA LA PRIMERA VISITA 973 26 63 00 • www.hospitalmontserrat.com

29

HOSPITAL MONTSERRAT I PUBLIREPORTATGE

3030

PUBLIREPORTATGE I ADIPOCITOLISI PER INTRALIPOTERË PIA

ADIPOCITÒLISI

Dins dels tractaments no quirúrgics per re-duir el greix localitzat, i després dels modes-tos resultats obtinguts amb totes les tècni-ques a base d’ultrasons, s’ha erigit com a referent en aquest àmbit una nova tècnica que, per la seva eficàcia i seguretat, és, ara per ara, l’única alternativa comparable a la li-posucció i a les tècniques quirúrgiques afins.

Ens referim, òbviament, a l’adipocitòlisi, un tractament en el qual, mitjançant la tècnica de la intralipoteràpia, s’injecta directament al teixit adipós una solució detergent que tren-ca l’adipòcit, la cèl·lula que emmagatzema el greix.

A mŽ s, la tumesc• ncia que aquesta substˆ ncia pro-dueix en el teixit adip— s permet que lÕ aplicaci— posterior d’ultrasons externs augmenti la seva eficàcia per produir una microcavitaci— efectiva en aquest teixit i, per tant, que ambd— s aconsegueixin conjuntament un efecte sin• rgic que, com apuntˆ vem anteriorment, no tŽ parang— amb la resta de tècniques no quirúrgiques actuals per a aquest fi i que compta amb lÕ avantatge addicional que evita la flacciditat posterior i millora l’aspecte i la textura de la pell.

PER INTRALIPOTERÀPIA

la solució definitivasense cirurgia pera l’eliminació delgreix localitzat

31

ADIPOCITOLISI PER INTRALIPOTERAPIA I PUBLIREPORTATGE

C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.nexusgroup.es

APLICACIÓ DEL TRACTAMENTPER A LÕ APLICACIî DEL TRACTAMENT SE SE-GUEIX EL PROTOCOL SEG† ENT:• Un cop descartats els casos no indicats, i desprŽ s de la pertinent hist˜ ria cl’nica, es realitza una anˆ li-si de la composici— corporal i valoraci— de lÕ estat nutricional mitjan• ant impendanciometria, aix’ com una plicometria (mesurament del plec de greix), juntament amb la delimitaci— i el mesurament de la zona que sÕ ha de tractar i dels per’metres de les ˆ rees adjacents. • Tot seguit, mitjan• ant la t• cnica de la intrali-poteràpia (molt específica d’ús exclusiu per a metges entrenats), s’infiltra directament al teixit gras la substància detergent que induirà el bui-dament del contingut de l’adipòcit i dissoldrà el greix, que finalment s’eliminarà via limfàtica i urinària. • Passats uns minuts, es procedeix a lÕ aplicaci— dÕ ultrasons externs amb uns parˆ metres determi-nats, que, com hem explicat, complementaran el tractament i en milloraran els resultats. Aquestes sessions dÕ ultrasons es repeteixen amb freqŸ • ncia setmanal mentre duri el tractament i, a mŽ s, es po-den combinar amb altres tractaments, com el dre-natge limfˆ tic o la carboxiterˆ pia per maximitzar-ne l’eficàcia o tractar paral·lelament problemes asso-ciats (per exemple, celá lulitis) a la zona en qŸ esti— .

Dins dÕ aquests cœ muls de greix es poden tractar tant els anomenats primaris (de caire hormonal i/o hereditari), que es localitzen sobretot a la mei-tat inferior corporal (Ò cartutxeresÓ , cara interna de cuixes i genolls, etc.), com els secundaris (lligats

als hˆ bits alimentaris), mŽ s freqŸ entment situats a la meitat superior corporal (abdomen, flancs, plec torˆ cic, papada, cara posterior dels bra•o s, etc.) i els patol˜ gics o Iatr˜ gens (relacionats amb determi-nades patologies o amb lÕ œ s de certs fˆ rmacs) com la Ògepa de bœ falÓ o alguns lipomes.

La reducci— del greix que sÕ aconsegueix Ž s per-manent en totes aquestes, si bŽ en les de tipus secundari, pel fet que estan relacionades amb la ingesta, poden recuperar-se parcial o totalment en cas que es guanyi pes.

Finalment, cal dir que s— n necessˆ ries generalment diverses sessions, variables segons cada cas, per assolir resultats comparables o superposables a la liposucci— , si bŽ des de la primera ja sÕ objectiva la disminuci— del cœ mul de greix en qŸ esti— . El tracta-ment Ž s molt poc molest, perfectament tolerat i no requereix cap tipus de convalesc• ncia.A mŽ s, com que la substˆ ncia injectada Ž s un de-rivat de l’àcid desoxicòlic, un component fisiològic de la bilis, els efectes secundaris s— n prˆ cticament inexistents i, si es produeixen, s— n lleus (calor, en-vermelliment, pru• ja...), locals i de durada curta.

Per totes aquestes caracter’stiques explica-des, l’adipocitòlisi per intraliopteràpia és actual-ment, sens dubte, el referent dels tractaments no quirœ rgics per tractar el greix localitzat, sola o combinada amb ultrasons, i Ž s, per la seva seguretat i eficàcia, un dels tractaments més solálicitats en lÕ • poca preestival.Aquesta tècnica

no està indicada per tractar el sobrepès ni l’obesitat,sinó, com hem dit, elscúmuls de greix localitzatresistents a qualsevoltractament dietètic

Un equipprofessionalal vostre serveicada diaDr. Samuel Pin— s, colálegiat 2825Màster Universitari en Medicina EstèticaEspecialista universitari en Medicina EstèticaMembre numerari de la Societat Espanyolade Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus BiomèdicDirector mèdic de les clíniques Nexus

32

PUBLIREPORTATGE I UROSENS. LA SOLUCIÓ PER A LA CISTITIS RECURRENT

33

34

ARA ACTUALITAT

Reñé presideix la inauguració de la jornada“La sanitat a Catalunya en un escenari postcrisi”

El president de la Diputació de Llei-da, Joan Reñé, va presidir la inau-guració de la jornada La sanitat a Catalunya en un escenari postcrisi, que es va celebrar a la sala d’actes de la Diputació de Lleida. L’acte va comptar amb la participació de la presidenta de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) i organit-zadora de la jornada, Cristina Con-tel, i del regidor de l’Ajuntament de Lleida, Oriol Yuguero. Durant la seva intervenció, Reñé va afirmar que han aparegut nous models socials en els darrers anys que plantegen escenaris complexos amb canvis demogràfics i sanitaris permanents.

També es va referir al fet de la de-manda d’atenció sanitària que fa la societat a les institucions públiques i privades. En aquest sentit, va explicar que davant els canvis en el model de gestió, les administracions necessiten el suport i la complicitat dels ciuta-dans per tirar endavant el sistema del qual s’ha dotat la societat, i va recor-

dar que cal ser més eficaços i efectius en les polítiques socials i assisten-cials.

El president de la Diputació va dir que cal potenciar la sanitat pública, però que cal harmonitzar-la amb la sani-tat privada que aporta creixement econòmic, llocs de treball, potencia la recerca i treballa en la inversió tecno-lògica i en l’atenció als ciutadans i a la comunitat.

Durant la jornada, el doctor Marc Guerrero, vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR

Party), va oferir una conferència sota el títol Un canvi d’època: els reptes del nostre benestar.

També es va parlar sobre l’evolució econòmica del sector sanitari privat a Catalunya, els models sanitaris euro-peus enfront la crisi econòmica, i hi ha hagut una taula rodona amb el tí-tol És possible el pacte sanitari?

El president de la Diputació de Lleidarep l’Associació d’Inserció Sociolaboral Troballes

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va rebre el president de l’empresa Associació d’Inserció Sociolabo-ral Troballes, Albert Puchol, i el seu gerent, Manuel Díaz.

En la reunió, Reñé va mostrar el seu interès pel projecte que duu a terme l’associació, que recupera, recicla i reuti-litza roba i altres objectes i els posa a la venda a preus as-sequibles per a famílies amb pocs recursos.

Troballes recull fins a 700.000 quilos de roba a l’any que la gent dóna de manera voluntària. A més, també ofereix oportunitats d’inserció sociolaboral creant nous llocs de treball.

L’associació celebrarà una desfilada solidària amb roba re-ciclada el pròxim 24 de maig.

A la imatge, d’esquerra a dreta,Oriol Yuguero, regidor de l’Ajuntament

de Lleida; Joan Reñé, president dela Diputació de Lleida, i Cristina Contel,

presidenta d’ACES

35

á T

La Diputació de Lleida acull la presentació de les colòniesoncològiques de l’Associació Espanyola contra el Càncer a Lleida

La Diputació de Lleida va acollir la presentació de la tretzena edició de les Colònies Oncològiques de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC)-Catalunya contra el Càncer de Lleida. L’acte, presidit per la diputada de CiU Josefina Bernades, va comptar amb la participació de la coordinadora de l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida, Eva Figuera; la psicooncòloga i coordinadora de les colònies, Dolors Zapata, i l’alpinista Juanjo Garra.

Aquestes colònies d’estiu, que orga-nitzen l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida i la Junta Local de la Val d’Aran, es faran del 15 al 22 de ju-liol a l’alberg Era Garona de Salardú.

L’objectiu d’aquesta activitat, de la qual es beneficien un centenar de

nens d’entre 7 i 15 anys de tot l’Estat espanyol que pateixen aquesta malal-tia, és millorar la qualitat de vida del nen i de la seva família. A les colònies oncològiques es treballen diferents aspectes que afavoreixen l’expressió emocional i l’autoajuda entre iguals, la millora de l’autoestima, l’autonomia i la independència i la

promoció d’hàbits saludables, entre d’altres. Durant la presentació, també es va donar a conèixer un muntatge audiovisual amb l’alpinista Juanjo Garra, que ha col·laborat de forma al-truista amb l’associació per participar en uns premis. La Fundació Inocente Inocente convoca els Premis Inocen-te 2012, on un personatge conegut apadrina un projecte social vinculat a la infància. L’alpinista Juanjo Ga-rra apadrina l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC)-Catalunya contra el Càncer de Lleida i la seva ac-tivitat de colònies.

Aquest projecte se sotmetrà a votació popular.

La més votada guanyarà 10.000 euros per invertir en el projecte.

La Diputació de Lleida acull la presentació de les activitats amb motiu del 10è aniversari del Servei de Suport al Dol de Ponent

La sala de premsa de la Diputació de Lleida va acollir la presentació de les activitats organitzades pel Servei de Su-port al Dol de Ponent amb motiu del seu 10è aniversari. L’acte va comptar amb la participació de la diputada de CiU Josefina Bernades; la directora de l’entitat, Anna Ma-ria Gallardo, i la presidenta de l’entitat, Miriam Lorenzo.

Els actes de celebració del desè aniversari s’inicien el 19 d’abril a Tàrrega, amb un sopar-col·loqui a Tàrrega, i s’allarguen fins al mes de desembre amb diverses activi-tats pictòriques, fotogràfiques i literàries. Els actes se ce-lebraran entre les ciutats de Lleida i Tàrrega. La diputa-da de CiU Josefina Bernades va recordar els 10 anys de

presència a la societat de l’entitat, així com el benefici que el Servei de Suport al Dol de Ponent ha representat per a moltes persones de les comarques de Lleida que s’han vist sorpreses per la mort d’un familiar i que han necessitat su-port psicoterapèutic per superar aquesta situació.

El Servei de Suport al Dol de Ponent és una entitat crea-da l’any 2002 amb l’objectiu de donar suport psicosocial a persones que viuen la mort d’un ésser estimat. Aquesta en-titat va néixer com a espai de suport i es dirigeix a diferents àmbits d’actuació en el dol, des de l’atenció personalitzada a persones en dol, passant per la intervenció comunitària i per la formació.

36

TERË PIES NATURALS I SUPERAR LA DEPRESSIî NATURALMENT

L’actual conjuntura, en què facis el que facis sem-bla inútil per sortir del forat, produeix un estat d’ànim depressiu característic mitjançant el que en psicologia s’anomena “indefensió apresa”, de-finit com la incapacitat percebuda de resoldre les situacions que ens amenacen. La desesperança es converteix així en la forma habitual d’entendre la realitat, la tristesa, l’emoció predominant i la inactivitat, la conducta més freqüent.

Per superar les depressions lleus-moderades des de la medicina natural aconsellem un seguit de mesures no medicamentoses d’utilitat provada.

Metge d’Atenció Primària.President de la Secció Col·legialde Metges Acupuntors, Homeòpatesi Naturistes del COM Lleidawww.doctormorales.es

Dr. José Morales

No podem canviarel món, però

sí a nosaltresmateixos

La nostra opcióhauria de ser

viure el present,que és l’única cosa

real que tenim,buscant oportunitats

d’aprendre i fer, i mantenintla serenitat enmig

de la crisi

Superarla depressiónaturalment

37

SUPERAR LA DEPRESSIî NATURALMENT I TERË PIES NATURALS

PSICOLOGIAPracticar activitats gratificants, especialment les que reforcen el sentiment de comunitat, solida-ritat i autoeficàcia. Evitar l’aïllament. Realitzar cada nit una llista amb 5 motius d’agraïment al dia transcorregut. Conrear i fomentar l’optimisme. Ocupar-se en activitats útils i solidàries encara que no siguin remunerades. Evitar els programes de ràdio-TV que fomenten el pessimisme i la por. El ioga o la meditació poden ajudar-nos a recupe-rar la serenitat i controlar l’espiral de pensaments negatius.

ACTIVITAT FÍSICALa pràctica d’exercici moderat com a mínim cinc dies per setmana s’ha mostrat tan eficaç com la medicació i la forma més poderosa d’induir la secreció d’endorfines. Practiqueu exercici, que, a més, diverteixi, i, si és possible, relacioneu-vos amb altres persones.

DIETÈTICA,S’HAN MOSTRAT ÚTILS:Moderació o millor abandonament de l’alcohol i el cafè.Dieta rica en Omega 3: recomanem el peix blau (sardines, verat, salmó) almenys quatre vegades per setmana, i per a vegetarians, una cullerada diària d’oli de lli o una ració de nous. També és pos-sible prendre’ls en forma de suplements.

Ingesta d’aliments rics en vitamines del grup B, àcid fòlic i vitamina C, o bé prendre un suplement multivitamínic que els contingui.

PLANTES MEDICINALSL’hipèric s’ha mostrat tan eficaç com els fàrmacs an-tidepressius. Si prens altres medicaments, comen-ta-ho al teu metge abans d’iniciar-ho per les inte-raccions que poden produir-se, especialment amb anticoagulants i amb altres fàrmacs antidepressius. S’aconsella prendre-ho millor en forma farmacèuti-ca que en planta per a un control millor de la quan-titat de principi actiu. Tingueu en compte que ne-cessiteu almenys quatre setmanes per notar-ne els efectes.

Si, a més, hi ha ansietat o insomni, podeu afegir-hi valeriana, passionera o melissa.

ACUPUNTURAL’OMS reconeix la seva eficàcia en la depressió lleu-moderada. Es creu que, com que indueix canvis en els neurotransmissors cerebrals, són, per tant, una bona opció natural en mans d’un sanitari acreditat.

Homeopatia: són molts els remeis utilitzats.

Els més freqüents són: Arsenicum album, Ignatia i sípia.

“EL IOGA O LAMEDITACIÓ PODEN

AJUDAR-NOS A RECUPERAR LA SERENITAT I CONTROLAR

L’ESPIRAL DEPENSAMENTS NEGATIUS”

38

PUBLIREPORTATGE I LA CLê NICA DE PODOLOGIAACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

SORTIDA A LA SAGRADA FAMÍLIA

ACTIVITATS a la Val d’Aran

SOPAR ANUALEl 19 de febrer, dos autocars de socis, familiars i sim-patitzants de lÕ associaci— vam fer una excursi— molt es-pecial en homenatge als socis i s˜ cies: vam visitar la Sagrada Fam’lia, un dels llocs mŽ s espectaculars de Barcelona.

Campanya de protecció solar a la neu Per a la campanya de c ncer de pell iniciada el mes de desembre en colá laboraci— amb lÕ estaci— dÕ esqu’ Baqueira-Beret i el Conselh Generau dÕ Aran, sÕ han realitzat diverses ac-cions de sensibilitzaci— i difusi— dels missatges preventius amb la distri-buci— mŽ s de 5.000 d’ptics entre les instalá lacions de lÕ estaci— dÕ esqu’, als 10 punts informatius instalá lats en diferents llocs, a lÕ hotel de lÕ estaci— , oficines de turisme de Vielha i Salar-dœ i diversos establiments de restau-raci— de lÕ Aran. Aquestes activitats van finalitzar amb la participaci— a la Cursa Naut Aran.

Campanya de Prevenció del Càncer de CòlonLÕ AECC sÕ ha sumat un any mŽ s a la campanya promoguda per lÕ Alian• a per a la Prevenci— del C ncer de Co-lon, de la qual forma part lÕ Associaci— Espanyola contra el C ncer.

Portar una dieta equilibrada, rica en fruites i verdures, i fer exercici f’sic poden jugar un paper fonamental en el desenvolupament dÕ aquest tipus de tumor.A travŽ s de les juntes locals sÕ ha distribu• t material informatiu sobre la prevenci— del c ncer de c lon.La Junta Local de lÕ AECC a la Val en colá laboraci— amb Tavernes Urtau, va fer una activitat especial i deliciosa

amb lÕ elaboraci— dÕ un pinxo amb l -mines de bacall amb salsa de ceps i oferint els diners de la seva degusta-ci— a donar suport a les prestacions de lÕ associaci— a les comarques ara-neses.

Festival infantil a l’EscorxadorNens i nenes de Lleida van ballar, cantar, recitar i dansar perqu• nens i joves dÕ arreu de lÕ Estat espanyol pu-guin participar dÕ aquestes activitats i dÕ altres a les Col nies Oncol giques que, en la seva tretzena edici— , es realitzaran a Salardœ . Als alumnes de la Coral Mater Salvatoris, Esco-la dÕ Acordi— , FactoriÕ d (ball espor-tiu), Estudi de Mœ sica Montagut, Grup de Ball Granados de la Casa dÕ Andalusia, rapsoda Denis Borraz i les colles Guspira i Somni del Grup Sardanista Montserrat i els seus di-rectors i acompanyants, al TOAR i a lÕ Ajuntament de Lleida... Gr cies!

Nosaltres pensem que arribar a la curaci— total del cˆ n-cer de mama ha de ser travŽ s de la investigaci— .

El 30 de mar• , va tenir lloc, al restaurant La Masia, el sopar anual de lÕ associaci— .Aquesta any era un sopar mŽ s especial, ja que vam lliurar un donatiu a la Beca Marta Santamaria per a la investigaci— del cˆ ncer de mama.

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

29 de maig. Colálecta anual de lÕ AECC a Lleida

VAM PASSAR UN DIA TAN MAGNÍFIC QUE ENS VANQUEDAR GANES DE TORNAR-HI

39

ACTE D’INAUGURACIÓ DE LA JORNADA • Hora: 9.45 h

PONÈNCIA “LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA” • Hora: 10.15 hPonents: a cˆ rrec del Dr. Llu’s Rossell— , reumat˜ leg i coordinador

de la Unitat de Fibromiˆ lgia i S’ndrome de Fatiga Cr˜ nicade lÕ Hospital Santa Maria de Lleida i del Dr. J. Antoni Prat, dÕ INEFC de Lleida.

Presentat per la vicepresidenta de Fibrolleida, Maite Monta– Ž s.

PONÈNCIA “LA FIBROMIÀLGIA COM A MALALTIA CRÒNICA” • Hora: 11.45 h Ponents: a cˆ rrec de la Dra. Montserrat Conde Seijas, reumatòloga i especialista en fibromiàlgia. Presentat per Carme Campoy, coordinadora de la Unitat de Fibromiˆ lgia de lÕ Hospital Santa Maria.

ACTE DE CLOENDA • Hora: 12.45 hReconeixement i agra• ment a les mŽ s veteranes per la seva colá laboraci— amb Fibrolleida.

LECTURA DEL MANIFEST • Hora: 13.00 hLloc: als jardins de lÕ Hospital Santa Maria

Ponents: a cˆ rrec de la secretˆ ria de Fibrolleida, Rosa Vicente Garcia,acompanyada per un grup de mœ sics de lÕ Auditori de Lleida.

DINAR DE GERMANOR • Hora: 14.30 h Lloc: al restaurant La Fonda del Nastasi

Preu: 20 Û socis, 25 Û no socis.

CAMINADA POPULAR PER LA MITJANA • EXHIBICIÓ DEL TALLER DE TAI-TXI • Dia: 12 de maig

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIA I SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LLEIDA

CELEBREM DOS ANYS DEL CENTRE DE REHABILITACIÓ DE LA VEUEl dia 18 dÕ abril vam celebrar el segon aniversari de la nostra associaci— .Volem donar les gr cies a totes aquelles persones, socis/s cies, colá laboradors/es i professionals, que ens donen suport en el dia a dia i per confiar en la nostra tasca.

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA

dÕ INEFC de Lleida.

DIADA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA · 9 DE MAIG

PROGRAMA D’ACTES DE LA DIADA

40

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA

UN JOVE AMB SÍNDROME DE DOWNACTUALITZARÀ EL FACEBOOK DE LA LLOTJA

El passat dia 21 de mar• , Dia Mun-dial de la S’ndrome de Down, va tenir lloc la signatura del conveni de colá laboraci— entre la Fundaci— Tea-tre de la Llotja i Down Lleida. Ë ngel Ros, alcalde de la ciutat i president de la Fundaci— , i Pilar Sanju‡ n, presidenta de Down Lleida, van signar aquest acord, que tŽ com a objectiu fomentar la integraci— so-cial i laboral dels joves amb s’ndro-me de Down.

Aquest conveni permetrˆ que Joan Sorribes, un jove de Down Lleida, pugui fer prˆ ctiques labo-rals a La Llotja, i serˆ lÕ encarregat dÕ entrevistar els actors i mœ sics que passin pel teatre i, tot se-guit, dÕ actualitzar la xarxa social Facebook. Se lÕ anomenarˆ , per tant, Ò Joan, el reporter de la Llo-tjaÓ .

En Joan mostrarˆ a la ciutadania tot all˜ que hi ha darrere dels especta-cles tot fent entrevistes, fotografies, muntatges audiovisuals, etc.

Joan Sorribes va ser un dels actors de la pelá l’cula ÒHeroisÓ, escrita per Albert Espinosa i Pau Freixas.

Aquest film va tenir molt èxit i va canviar la concepci— del tractament de la s’ndrome de Down al cinema, ja que per primer cop no es feia una pelá l’cula centrada en la s’ndrome, sin— que una persona amb s’ndro-

me de Down formava part de la his-tòria que explicava el film.De moment, Joan Sorribes serˆ el primer jove que hi colá laborarˆ , per˜ la previsi— Ž s anar incorporant al-tres joves de Down Lleida que tam-bŽ tinguin inter• s per formar-se en lÕ ˆ mbit period’stic.

A la imatge Joan Sorribes a la signatura del conveni de col·laboració entrela FUNDACIÓ TEATRE DE LA LLOTJA

I DOWN LLEIDA

41

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARSDE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA

REFLEXIONS SOBRE EL NOU CENTRE D’AFA A TARRAGONA

EL TEMPS PASSA A POC A POC

Les persones que formem part de les Associacions de Familiars de Malalts dÕ Alzheimer i altres dem• ncies de Lleida ens congratulem de la inauguraci— del Centre de Respir Rosa dÕ Abril el 23 de mar• a Tarragona.

LÕ ajuntament dÕ aquesta ciutat ha posat a disposici— de lÕ Associaci— de Familiars de Malalts dÕ Alzheimer de Tar-ragona un local preparat perqu• puguin donar serveis dÕ estimulaci— cognitiva a les persones diagnosticades.

A AFALL, anem posant el nostre gra dÕ arena perqu• tant a les fam’lies com als malalts no els sigui tan dur el dia a dia de la malaltia. Esperem que les nostres ins-titucions siguin conscients que en una crisi econ˜ mica com lÕ actual una fam’lia amb un malalt dÕ Alzheimer Ž s una fam’lia Òsubmergida en la crisiÓ, a la qual cal prio-ritzar les ajudes. ƒ s per aquest motiu que felicitem una vegada mŽ s lÕ alcalde de Tarragona per la iniciativa de construir un centre per als malalts de la seva ciutat.

Maria Ant˜ nia RecasensSecretˆ ria FAFAC i vicepresidenta CEAFA

El temps passa lentament. De vegades no mÕ adono de quin dia Ž s, no sŽ si Ž s dissabte, dilluns o dimecres. NomŽ s sento que avui estic cansada. Avui la mare sÕ ha tornat aixecar de nit per buscar no sŽ quins draps o tovalloles, o potser eren llen• ols. No ho sŽ , de vegades penso que s— c la que necessito que em revisin la mem˜ ria. S’, devien ser llen• ols el que cercava. Ja portem sis dies dÕ imaginˆ ria, cercant alguna cosa o vestint-se pensant que Ž s de dia i seÕ n va als tallers. I quan li dic que encara no sÕ ha fet de dia, em renya com quan era una nena i em fa un gest com que lÕ angoixo, que nÕ estic sempre pendent i la privo de llibertat. Ai mare, la teva llibertat! I la meva i el meu desig de descansar!Avui no ha volgut posar-se el jersei que vam triar per anar als tallers, diu que no li queda bŽ , ja no sŽ quants retocs porta. GairebŽ Ž s millor que es posi el que ella vulgui, per˜ com he de deixar que porti el mateix tota la setmana? BŽ , a veure qu• mÕ invento per poder posar-li una roba que no la disgusti.I a lÕ autobœ s:Mare: Quin dia Ž s avui? Jo: ƒ s dimecres dia 12.M: Quants dies queden per acabar la setmana?

Y: Dos, mare.M: Fem tard! Y: No, mare, anem bŽ . M: Quin dia Ž s avui? Y: Dimecres mare...M: Fem tard, quants dies queden per no anar al taller?Avui tindrŽ cura de posar-li el mateix plat que al pare, perqu• no vull que es disgusti com la darrera vegada i no mengi. Sort que el pare tŽ molta paci• ncia i se lÕ estima molt, perqu• si no aix˜ seria una batalla campal durant els ˆ pats.I per fi arriba la nit, li donaré una infusió ben calenteta perquè puguem dormir encara que sigui un parell dÕ horetes i... des-cansar.De tota manera, quan tÕ observo al meu costat a la cuina, agraeixo que mÕ expliquis les teves batalles de joventut una vegada i una altra, sentir la teva cantarella per casa i mirar-te quan tÕ enfades i arrufes les celles com fent entendre que lÕ equivocada s— c jo. T’estic agraïda per tot el que has fet per nosaltres fins ara i és just que jo tÕ ho torni.

Compten amb uns 300 m2

i jard’ , en ple barri de Sant Pere i Sant Pau

Mila R. Calder— n. Logopeda AFALL

42

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSDE LLEIDA

UNS LLIBRES MOLT ESPECIALSEn una població lleidatana hi vivia la Caterina, una jove de fa-mília noble que sempre estava avorrida. Dia rere dia restava tancada en una habitació on llegia devocionaris, cosia i resava. Feia molt de temps que el seu pare havia marxat de casa per no tornar mai més i la seva mare havia mort feia un parell de mesos d’una estranya malaltia.

La seva era una magnífica i colossal residència; tanmateix, la Caterina mai havia pujat més amunt del segon pis. Des que era ben petita la seva progenitora li prohibí l’accés a les golfes sense donar-li cap més explicació que era simplement un lloc llefardós, sòrdid i misteriós.

Un dia trist d’hivern, en què la boira no deixava veure res a través de les finestres, la Caterina s’atreví a pujar al pis de dalt. Les golfes eren un espai nou per a ella, un lloc de proporcions enormes, ple d’andròmines velles i inservibles. Allí, enmig de mobles espatllats per la guerra passada, hom topava amb un cofre tancat i barrat. Això encuriosí la Caterina, que no s’aturà fins que trobà un martell per forçar la tanca.

A mesura que obria la tapa del caixó, estranyes imatges de monstres, cavallers, reis i princeses vingueren a la seva ment. Quan pogué fixar-se en el contingut de l’arca, va veure que estava plena de llibres.

Obrí un compendi històric per una pàgina qualsevol que resul-tà que estava il·lustrada amb un gravat que no tingué temps de mirar. De sobte, observà on abans havien estat les golfes de casa un borrombori humà que corria amb desesperació. Els revoltats vestien amb pellingots, calçaven velles espardenyes, tenien el rostre famèlic i el gest excitat.

Ella, elegant com sempre, es trobava als peus d’un edifici i veia com la munió de gent era cada cop més propera. Quan la turba gairebé l’abastava, començà a córrer i tancà el tom que sostenia entre les mans.

En aquell moment, l’edifici desaparegué i els que pretenien prendre’l, també. De nou, la Caterina es trobà al rebost de casa seva, envoltada de trastos usats. Prengué un altre exemplar. La noia llegí uns fulls fins que arribà a una pàgina il·lustrada i, un altre cop, les figures prengueren vida.

Ella caminava per una regió desconeguda i veié un ridícul ca-valler que galopava, amb la llança preparada per atacar un molí de vent.

Davant la insòlita escena, la Caterina no va poder contenir-se el riure i el cavaller la sentí. Es girà per envestir-la i ella decidí tancar també aquell exemplar.

La noble Caterina retornà a les seves golfes, es refregà els ulls i féu el propòsit de no obrir cap més volum. De tota manera, va anar llegint els títols dels toms fins que arribà a un Nou Testament.

Pensà que no li podia passar res si fullejava un escrit d’aquesta naturalesa, però estava equivocada. De seguida es trobà enmig d’una munió d’homes que li tiraven pedres i l’escridassaven. Abans que la lapidació anés més enllà, tancà el catecisme i revingué a les golfes.

Intuí que es feia l’hora de dinar, desà tots els llibres que havia xafardejat i marxà cap a la seva habitació.

Una criada no trigà a arribar per dir-li que l’àpat ja era a punt. Però en entrar a la cambra, la minyona va exclamar:

-Senyoreta, com s’ha fet aquesta ferida a la cama?

(La Caterina es mirà la cama, que estava sagnant, i li entrà el dubte. El mal se l’havia fet accidentalment a les golfes o…?)

Meritxell Botargues i Palasí

ACTIVITATS

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25

43

ACTIVITATSACTIVITATS

El 8 de juny, des de lÕ Associaci— ASPID organitzem els PREMIS ASPID, que ja han arribat a la dissetena edi-ci— .

ELS Ë MBITS ON ES TENEN EN COMPTE LES CAN-DIDATURES Sî N:1. Solidaritat: pel desenvolupament, realitzaci— i la pro-moci— dÕ estudis, investigacions i activitats que suposin un impuls en la participaci— de les persones amb dis-capacitat.2. Comunicaci— : per promoure projectes orientats a aconseguir la integraci— .3. En l’àmbit social, per a lÕ eliminaci— de barreres ar-quitect˜ niques.

4. Empresa: en lÕ ˆ mbit laboral, per potenciar qualse-vol activitat orientada a facilitar la feina de les persones amb discapacitat.5. Innovaci— : afavorir projectes destinats a les ajudes t• cniques i lÕ autonomia de les persones amb discapa-citat f’sica.Aquest any, lÕ acte dÕ entrega dels premis estarˆ presidit per la M.H. Sra. Nœ ria de Gispert i Catalˆ , presidenta del Parlament de Catalunya.

LÕ objectiu primordial dÕ aquests premis Ž s donar visibilitat i suport a entitats, institucions o persones f’si-ques que sÕ hagin distingit per la tasca desenvolupada a favor de la normalitzaci— social de les persones amb discapacitat

CELEBRACIÓ DE LA XVII EDICIÓ DELS PREMIS ASPID

ACTE DELS PREMIS ASPIDDia: divendres 8 de juny • Hora: 19 h

Lloc: saló d’actes de l’edifici del Rectoratde la Universitat de Lleida

44

ACTIVITATS

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

DIADA ESPECIAL DE CYCLING AL GIMNÀS EKKEEL GIMNÀS

COL·LABORA AMB LA FEM

El passat 31 de mar• es va cele-brar, un cop mŽ s, la diada especial de ÒcyclingÓ al gimnˆ s Ekke a favor de la Fundaci— Esclerosi Mœ ltiple i amb el patrocini de lÕ empresa Pe-dales Mundo, que va donar 1 Û per

cada inscrit. La jornada va estar plena de solidaritat i participaci— i sÕ hi van inscriure mŽ s de 400 per-sones, que van pedalar i van de-mostrar novament que Lleida Ž s solidˆ ria.

També cal donar les gràcies a Down lleida, que un cop més va demostrar la seva solidaritat

Una vegada mŽ s, el gimnˆ s Curves ha colá laborat amb la Fundaci— Esclerosi Mœ ltiple de Lleida.

Moltes gràciesa tot l’equip de Curves

per la seva col·laboració

Sr. Josep Presseguer, segon tinent dÕ alcalde de Lleida; Sr. Joan Saura, de-legat de Benestar i Fam’lia; Sr. Miquel Plana, senador per CiU; Sr. Miquel Padilla, vicepresident de la Diputaci— de Lleida; Sr. Rafa Carpi, Regidoria dÕ Esports de lÕ Ajuntament de Lleida; Sr. Oriol Yuguero, regidor de Salut de lÕ Ajuntament de Lleida; Sra. Montserrat M’nguez, tinent dÕ alcalde de Lleida i regidora de Serveis Personals, i Sra. M. JosŽ Horcajada, regidora del PP a lÕ Ajuntament de Lleida.

VAM COMPTAR AMB LA VISITA I PEDALADA DE NOMBROSOS REPRE-SENTANTS DEL Mî N DE LA POLê TICA DE LLEIDA:

45

ACTIVITATS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT

ACTIVITATS juny 2012

Dia: 2 de juny de 2012Horari: de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h

Preu del taller: 70 €

1. Concepte de “dependència emocional”2. Característiques del dependent emocional

3. Com és la persona escollida pel dependent emocional?4. Causes de la dependència emocional

5. Principals símptomes de la dependència emocional i les sevescaracterístiques nocives

6. Fases del cicle de l’addicció7. Passos per a la recuperació emocional

8. Diferència entre dependència emocional i patològica9. Característiques d’una relació saludable

Informació i reserves:Per telèfon, 973 501 503 - 639 610 603,

o bé envia un correu amb les teves dades personals a info@serveidedolponent.org

Per a la reserva de plaça s’ha de fer l’ingrés a “la Caixa”: 2100 3604 15 2200146452(cal posar el nom en fer l’ingrés).

Codependència emocionalPROGRAMA DEL TALLER

Recés de cap de setmana

ACTIVITATS

Dies: 16 i 17 de juny del 2012

Lloc: Ivars d’Urgell (Lleida) • Karuna Casa d’Espiritualitat, carrer Jardí, 23

Preu: 145 € per persona, tot inclòs

Més informació: 973 501 503 • info@serveidedolponent.org

46

QUI SOM

47

COL·LABORADORS OFICIALS

48