Cor Infantil de Sant Cugat (Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer, directors)

Cor Jove de lOrfe Catal (Esteve Nabona, director)Cor de Noies Exaudio (Jlia Ses, directora)

Cor Pliade (Jlia Ses, directora)Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora)

DIuMENgE, 28 DE fEbrEr DE 2016 18.00 hCicle Coral Orfe Catal Sala de Concerts

Festa de la Msica Coral

Amb la collaboraci de:

Trobans a:

www.palaumusica.cat

La Festa de la Msica Coral del segle xxiLa Festa de la Msica Coral que avui recuperem, t com a origen la Festa de la Msica Catalana que lOrfe Catal promogu entre el 1904 i el 1922. Aquesta celebraci musical prenia com a model la festa dels Jocs Florals de poesia orga-nitzats per lAjuntament de Barcelona i, aix com els Jocs Florals llorejaven els versos dels poetes catalans, la Festa de la Msica Catalana tenia com a objectiu impulsar la composici coral i ms tard tamb altres gneres i formes musicals dautor catal. La Festa de la Msica Catalana es va crear a principi de segle xx amb la intenci dincrementar el catleg coral dautors catalans en una poca de plena efervescncia del mn coral, amb la creaci de noves corals i orfeons, i amb una evident i limitada producci coral dautoria catalana. La vinculaci de la fam-lia Millet en lorganitzaci dels Jocs Florals de Barcelona explica la idea original de traslladar a lmbit musical una festa que llos les virtuts dun art que mant estreta relaci amb la poesia, tal i com el poeta modernista Joan Maragall va de-senvolupar en el seu magnfic assaig Elogi de la poesia. A lexposici que es troba actualment al Foyer del Palau de la Msica Catalana es pot conixer ms a fons lorigen de la Festa de la Msica Catalana.

Tenint molt presents aquests antecedents la Festa de la Msica Coral que avui ens aplega vol recuperar el paper importantssim que aquesta celebraci va tenir per a la msica catalana, com a creaci dun terreny fecund perqu els nous creadors puguin donar a conixer les seves composicions per a formacions corals. Com el seu nom indica, i recuperant tamb la idea primignia, la Festa de la Msica Co-ral centralitza linters en el gnere coral, mbit en el qual actualment existeixen espais insuficients per a la nova creaci. Aix doncs, amb lobjectiu destimular els compositors daqu i de fora a incrementar el repertori actual per a cors, lOr-fe Catal va convocar el 2015 passat el 1r Concurs Internacional de Composici Coral Festa de la Msica. Amb la voluntat que la Festa de la Msica Coral sigui una celebraci en qu tingui cabuda tota la famlia coral catalana, aquest festeig t la collaboraci de la Federaci Catalana dEntitats Corals (FCEC), que va convo-car els VI Premis Internacionals Catalunya de composici coral coetniament. Les obres premiades dambds concursos veuen aqu i avui la llum per primer cop i desitgem que sincorporin al repertori habitual dels nostres cors.

Mercedes Conde Pons, directora de la Revista Musical Catalana

LEscola Coral rep el mecenatge de:

I

Cor Infantil de Sant CugatElisenda Carrasco i Oriol Castanyer, directors

Tradicional catalana (arr. Josep Oll*)La pres de Lleida 2

Tradicional catalana (arr. Albert Guinovart)Margarideta 2Oriol Castanyer, piano

Concepcin Meseguer (1966) Brujas, hadas y sirenas* 3Ivy Jiang, soloJoanna Rosell, recitat

Premi a la millor composici coral per a cor infantil del I Concurs Internacional de Composici Coral Festa de la Msica Coral, convocat per lOrfe Catal, 2015.

Cor Jove de lOrfe CatalJosep Buforn, pianoEsteve Nabona, director

Gabriel Faur (1845-1924)Les Djins 5

Josep Maria Guix (1967)Why is my verse* 4

Menci especial del jurat en la categoria de cor mixt del I Concurs Internacional de Composici Coral Festa de la Msica Coral, convocat per lOrfe Catal, 2015.

Cristfor Taltabull (1888-1964)Comiat de lnima 7

Gerard Lpez Boada (1969) Three japanese songs* 4

Premi a la millor composici coral per a cor juvenil del I Concurs Internacional de Composici Coral Festa de la Msica Coral, convocat per lOrfe Catal, 2015.

*Estrenes absolutes

II

Cor de Noies Exaudio i Cor PliadeJlia Ses, directora

Eva Ugalde (1973)Ave Maria 2

Paul Ayres (1970) The players ask for a blessing* 4

Premi a la millor composici coral per a veus iguals del I Concurs Internacional de Composici Coral Festa de la Msica Coral, convocat per lOrfe Catal, 2015.

Juan Bernardo Latini (1975)Can de fer cam* 3

Premi a la millor composici de msica coral a cappella sobre un text en llengua catalana per a veus iguals (nivell de dificultat interpretativa mitj/baix) dels VI Premis Catalunya de Composici Coral de la Federaci Catalana dEntitats Corals, 2015.

Fernando Marina (1962)Tres canciones sobre textos de Lorca* 8

La guitarraEl silencioPaisaje

Cor MadrigalMireia Barrera, directora

Joaquim Serra (1907-1957)Capvespre 4

Josep Barcons Palau (1978) Els somnis de lHelena* 3

Premi a la millor composici de msica coral a cappella sobre un text en llengua catalana per a veus mixtes (nivell de dificultat interpretativa mitj/baix) dels VI Premis Catalunya de Composici Coral de la Federaci Catalana dEntitats Corals, 2015.

Joan Magran (1988) Come fontana piena. Madrigale* 3

Premi a la millor composici coral per a cor mixt del I Concurs Internacional de Composici Coral Festa de la Msica Coral, convocat per lOrfe Catal, 2015.

Mariona Vila (1958) Can de lhome parat al cant* 5Llus Vidal, pianoOna Cardona, clarinetDavid Xirgu, percussi

Menci especial a la millor obra sobre un text en llengua catalana del I Concurs Internacional de Composici Coral Festa de la Msica Coral, convocat per lOrfe Catal, 2015.

Programa

Brujas, hadas y sirenas (Concepcin Meseguer, text i msica)

Abracadabra pata de cabra,abracadabra cola de ratn,ojos de sapo, piel de culebra,sal y pimienta; esta es la pocin.Una bruja despeinadacon su escoba y su zurrnen el Reino de las Hadasuna noche apareci.No temis que soy un hadaque una bruja arrebatde su cuna de oro y plata,pero nadie la crey.La brujita desterradahasta el mar azul llegy encontrose una sirenabello canto se escuch:oe...oe...oe...Vente conmigo a la mar,surcars los siete mares.Vente conmigo a la mar,dormirs sobre corales.Las olas te mecern,con perlas te vestirsy podrs jugar con los delfinesy el caballito de mar.Todo eso tendrs si t te vienesconmigo al mar.

RECITAT:Y la bruja, que era un hadade su cuna arrebatada,escuch tan bello cantoque qued embelesada.De mano de la sirenaentr a la mar saladay ya nunca ms se supode la bruja despeinada

Y podrs jugar con los delfinesy el caballito de mar.Y la bruja buena con la sirenase fue a la mar.

Textos

La pres de Lleida (tradicional catalana)

A la ciutat de Lleida nhi ha una presde presos mai nhi manquen, petita, bonicaprou nhi porta el bar, lireta, lirNhi ha trenta-tres presos, canten una canlha treta i lha dictada, petita, bonicael ms jove de tots, lireta, lirLa nina sels escolta, de dalt del miradora cada posadeta, petita bonicaen davalla un gra, lireta, lirEls presos se nadonen i paren la cancanteu, canteu, bons presos, petita, bonicai se us dar el perd, lireta, lir.

Margarideta (tradicional catalana)

Margarideta llevat de mat, que ns tard de matinada Margarideta llevat de mat, que ns tard de mat.Prou men llevaria jo,si mitges en tenia. Prou men llevaria jo,per mitges no en tinc, no.Pere va a la plaa,Pere ja lhi compra,Pere ja lhi porta,Pere ja s aqu,Margarideta llevat de mat. Margarideta llevat de mat, que ns tard de matinada Margarideta llevat de mat, que ns tard de mat.Prou men llevaria jo,si sabates en tenia. Prou men llevaria jo,per sabates no en tinc, no.Pere va a la plaa,Pere ja lhi compra,Pere ja lhi porta,Pere ja s aqu,Margarideta llevat de mat.

Les Djins (Gabriel Faur)Text de Victor Hugo (1802-1885)

Murs, villeEt port,AsileDe mort,Mer griseO briseLa briseTout dort.

Dans la plaineNait un bruit.Cest lhaleineDe la nuit.Elle brameComme une meQuune flammeToujours suit.

La voix plus hauteSemble un grelot.Dun nain qui sauteCest le galop.Il fuit, slance,Puis en cadenceSur un pied danseAu bout dun flot.

La rumeur approche,Lcho la redit.Cest comme la clocheDun couvent maudit,Comme un bruit de fouleQui tonne et qui rouleEt tantt scrouleEt tantt grandit.

Dieu! La voix spulcraleDes Djinns!... - Quel bruit ils font!Fuyons sous la spiraleDe lescalier profond!Dj steint ma lampe,Et lombre de la rampe,Qui le long du mur rampe,Monte jusquau plafond.

Cris de lenfer! voix qui hurle et qui pleure!Lhorrible essaim, pouss par laquilon,Sans doute, o ciel! sabat sur ma demeure.

Le mur flchit sous le noir bataillon.La maison crie et chancelle penche,Et lon dirait que, du sol arrache,Ainsi quil chasse une feuille sche,Le vent la roule avec leur tourbillon!

Prophte! Si ta main me sauveDe ces impurs dmons des soirs,Jirai prosterner mon front chauveDevant tes sacrs encensoirs!Fais que sur ces portes fidlesMeure leur souffle dtincelles,Et quen vain longle de leurs ailesGrince et crie sur ces vitraux noirs!

De leurs ailes lointainesLe battement dcrot.Si confus dans les plaines,Si faible, que lon croitOur la sauterelleCrier dune voix grleOu ptiller la grleSur le plomb dun vieux toit.

Les Djinns funbres,Fils du trpas,Dans les tnbresPressent leur pas;Leur essaim gronde;Ainsi, profonde,Murmure une ondeQuon ne voit pas.

Ce bruit vagueQui sendort,Cest la vagueSur le bord;Cest la plaintePresque teinteDune saintePour un mort.

On douteLa nuitJcoute: -Tout fuit,Tout passe;LespaceEffaceLe bruit.

Murs, ciutati port,asilde mort,mar grisaon es trencala brisa tot dorm.

Al planeix un soroll.s lalde la nit.Bramacom una nimaque una flamasempre segueix.

La veu ms agudasembla un picarol.Dun nan que saltans el galop.Fuig, es llana,i desprs en ca