Festa de les lletres 2011

2

Escola Cal Soler Festa de les lletres 2011Escola Cal Soler Festa de les lletres 2011Escola Cal Soler Festa de les lletres 2011Escola Cal Soler Festa de les lletres 2011

BENVINGUTS AL PLANETA LITERARI

Molt a prop de casa nostra, just allà on la imaginació topa amb la realitat, es troba la galàxia Gutemberg. Si mireu amb el vostre telescopi hi trobareu un planeta que, com la Terra, és habitat. És el planeta literari. Els seus habitants s’agrupen en països. Els astrònoms

del diferent nacionalitats que els han estudiat, no s’acaben de posar d’acord amb el nombre i nom dels països. Tot els habitants del planeta literari conviuen en pau, no hi ha fronteres i tots

plegats poden treballar junts, riure plegats... Sense fer distinció del país de procedència. Una vegada a l’any celebren la seva festa. Tots plegats es troben en un

gran aplec on es celebren grans actes. Hi ha la celebració del conte; la trobada de la novel·la; l’espectacle de la poesia; la seriosa reunió de l’assaig; el dens congrés de l’enciclopèdia i, fins i tot, els habitants més artístics, es troben per a celebrar la festa del cal·ligrama. En aquesta publicació, hi trobareu reproduïda part de la celebració

d’aquest any.

Els habitants del planeta literari ballant una dansa en rotllana.

3


ELS NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL HEM VISITAT EL ZOO

DE BARCELONA. HEM VIST MOLTS ANIMALS I ENS HA AGRADAT MOLT.

MIREU ELS DIBUIXOS D’ANIMALS QUE HEM FET:

LA CLASSE DELS IL·LUSTRADORS I les IL·LUSTRADORES de 3 anys HEM DIBUIXAT CAVALLS

4


5

LA CLASSE DELS PINTORS I PINTORES LA CLASSE DELS PINTORS I PINTORES LA CLASSE DELS PINTORS I PINTORES LA CLASSE DELS PINTORS I PINTORES De 4 anys De 4 anys De 4 anys De 4 anys

HEM DIBUIXAT DOFINSHEM DIBUIXAT DOFINSHEM DIBUIXAT DOFINSHEM DIBUIXAT DOFINS


6


7


8

LA CLASSE DELS ESCRIPTORS I ESCRIPTORES, de LA CLASSE DELS ESCRIPTORS I ESCRIPTORES, de LA CLASSE DELS ESCRIPTORS I ESCRIPTORES, de LA CLASSE DELS ESCRIPTORS I ESCRIPTORES, de 5 anys5 anys5 anys5 anys,

HEM DIBUIXAT PINGÜINS.HEM DIBUIXAT PINGÜINS.HEM DIBUIXAT PINGÜINS.HEM DIBUIXAT PINGÜINS.


9


10


11

LA CLASSE DELS ARQUITECTES DE PRI-MER, HEM ESCRIT UNS RODOLINS DE

FRUITES I ANIMALS.


12


13


LA CLASSE DELS DIRECTORS I

DIRECTORES DE CINEMA DE SEGON, HEM REALITZAT UN CÒMIC

14


continua

15


16


LA CLASSE DELS ESCULTORS DE CICLE MITJÀ HEM ESCRIT CAL·LIGRAMES

Els cal·ligrames uneixen la poesia i l’obra gràfica. Els nois i noies de Cicle Mitjà han elaborat els seus... Tota una feinada: Pensar el poema, escriure’l amb bona cal·ligrafia i anar donant la forma de la imatge que volen que tingui la

Eduard

Ylènia

Said

17


Gerard

Karla Toni

La meva biciLa meva biciLa meva biciLa meva bici

El conillEl conillEl conillEl conill La guitarraLa guitarraLa guitarraLa guitarra

18


Martina

Cheng Pheng

Africa

El El El El ratpenatratpenatratpenatratpenat

El El El El meu aranyameu aranyameu aranyameu aranya

El El El El cranccranccranccranc

19


Aina

Marina

Redouan

L’ocellL’ocellL’ocellL’ocell

La papalonaLa papalonaLa papalonaLa papalona

L’avióL’avióL’avióL’avió

20


Elena

Gemma

La bruixaLa bruixaLa bruixaLa bruixa

L’EscolaL’EscolaL’EscolaL’Escola

21


Mario

Judit

L’ocellL’ocellL’ocellL’ocell

La músicaLa músicaLa músicaLa música

La papallonaLa papallonaLa papallonaLa papallona

22


Mireia

Pau

Aida

La marietaLa marietaLa marietaLa marieta

El meu robotEl meu robotEl meu robotEl meu robot

El gosEl gosEl gosEl gos

23


EL ROBATORI

Un dia hi havia una noia que va guanyar una

copa, però al dia següent li van robar. Després

va cridar al Carl perquè fes d’espia i l’ajudés a

buscar pistes.

En Carl va anar a casa de la Sam,

però no hi havia cap pista. El lladre s’havia endut el trofeu

sigil·losament i sense moure res de la casa. Segurament portava

guants.

Després d’observar detalladament totes les habitacions, van sortir de

casa i hi van veure moltes petjades. Les van seguir i van comprovar que

conduïen a casa de la Sahou. Hi havia moltes pistes i van entrar a casa de

la Sahou i al final van trobar la copa de la Sam.

Redouan ChadidRedouan ChadidRedouan ChadidRedouan Chadid

EL RACÓ DEL CONTE DE LA CLASSE DELS CUINERS, DE CICLE SUPERIOR

Els nois i noies de la classe de Cicle Superior vam rebre l’encàrrec de participar en aquest recull tpt escrivint un conte.

Esperem que passeu una bona estona.

24


JO I L’ESPAI

Hola, em dic Judit. Tinc el cabell llarg, ros i

ondulat. Tinc un gos que es diu Cotó. El meu somni és

anar a l’espai i per això ho intentaré. He fet un coet

amb una caixa de cartró i amb uns coixins a dins.

Aquesta nit marxaré i per això he fet 10 entrepans i he

omplert dos garrafes d’aigua. Ara mateix acabo de

pujar i encendre el coet i m’he emportat el Cotó. Ja

estem pujant amunt!Veig casa meva i la de la tieta

Pepa. Ja som a dalt! Veig estrelles, la Lluna. i fins i tot

Venus! Però hi ha un petit problema:

un forat negre que ens hi estem apropant.

Uf! Hem passat just pel costat, però ens hem perdut. Que es això? És una

nau! I hi ha dos extraterrestres. Tot i que són molt bonics.

- Escolteu! Ens ajudeu?

- És clar que sí, amics terrestres, peluts i pelats - van respondre.

- Uau! Parlen en la nostre llengua!

Ara mateix pugem a la seva nau. És molt petita per fora i molt grossa

per dins. Hi ha moltes màquines i ara mateix aterrem en el seu planeta.

- Estem a Calicònia, el nostre planeta - van dir.

Ara baixem. Hi ha molts extraterrestres.

- Jo Cotinià, ell meu germà, Pertinià.

- Què és això? - vaig preguntar.

- És porta màgica, posa la mà a dins i tu seràs

a casa teva i gos també -va dir Pertinià.

Primer voldria quedar-me unes quantes hores, però el Pertinià diu que he

25


de marxar. Poso una mà a la porta i amb l’altre agafo el Cotó. Ja sóc a ca-

sa.- Hola Judit! - va dir la Pepa.

- On eres? - va dir la mare.

- M’he perdut.

Ara no tornaré a l’espai tot i que trobaré a faltar els meus dos amics el Cotinià

i el Pertinià.

Jana FarréJana FarréJana FarréJana Farré

EL TAURÓ I LES DUES AMIGUES

Hi havia una vegada dues nenes que es deien Ari i Eva. L’Ari era rossa

amb els cabells llisos. Tenia els ulls blaus i

no portava ulleres. L’Eva era morena amb

els cabells arrissats. Tenia els ulls blaus i

portava ulleres. L’Ari i l’Eva se’n van anar

amb els seus pares. Les nenes portaven

una barqueta per anar-se’n enmig del

mar.

Un cop enmig del mar, les nenes van

decidir anar a nedar. Es van tirar de cap

a l’aigua. El tauró es va adonar que les nenes estaven nedant a l’aigua, i

que estaven molt lluny de la barca. El tauró volia menjar-se-les però primer

es va menjar la barqueta, per què les nenes no poguessin marxar. Quan ja

s’havia menjat la barca, va anar cap a les nenes, però l’Ari es va adonar

que venia un tauró i li va dir a l’Eva a temps per marxar nedant molt ràpid.

El tauró cada vegada s’apropava més, més i més, però les nenes va

arribar a les roques i es van salvar. L’Ari els ho va explicar els pares i van

marxar feliços. Conte contat, conte acabat, aixeca la mà si t’ha agradat.

Edurne GonzálezEdurne GonzálezEdurne GonzálezEdurne González

26


EL BOSC CREIXA

Vet aquí una vegada una nena que es deia Xiham i un nen que es deia

Xaham, que vivien en un bosc anomenat Creixa. Sempre estaven jugant

amb els animals i el Xaham feia com el Tarzan.

Un dia plujós mentre anava provant de

saltar d’arbre en arbre, va caure de cul i va

veure dos nens que estaven plorant. Sense

saber què fer, va anar a buscar la Xiham

perquè segurament ella sabria com ajudar-los.

Mentre els estava observant ben bocabadat des de lluny, la Xiham va anar-

los a veure i els va preguntar què els passava. “Perquè ploreu?”, va dir la

Xiham. Ells van dir que estaven perduts i per això se’ls van emportar a la seva

caseta de l’arbre gran i els hi van posar la roba neta i seca com la que

portaven ells de Tarzan. Van jugar a tota mena de jocs i es van divertir molt,

fins que de cop i volta va sortir una serp molt llarga i gorda i l’Alexandra i

l’Andreu es van espantar. Els nens de la selva els van explicar que no era

perillosa i la van poder tocar. Després van anar a pescar i van pescar molts

peixos. En van pescar un de ben gros i a la nit se’l van menjar per sopar i

van anar a dormir. Mentre dormien van sentir un soroll i es van aixecar. El

Xaham, el nen de la selva, va anar seguint el soroll fins al riu. Un cop allà li va

sortir un monstre molt gran. Era una serp marina. La va matar amb una

llança i van poder dormir tranquil·lament la resta de la nit.

Pel matí, els nens de la selva van acompanyar l’Andreu i l’Alexandra a

casa seva, i el Xaham i la Xiham els hi van regalar la roba de la selva que

els havien deixat inicialment i també la llança. Es van abraçar tots i se’n van

anar. I això és tan veritat, com que el conte s’ha acabat.

Ilhame OuchenIlhame OuchenIlhame OuchenIlhame Ouchen

27


LA LA LA LA DESAPARICIÓDESAPARICIÓDESAPARICIÓDESAPARICIÓ DEDEDEDE LESLESLESLES DUESDUESDUESDUES AMIGUESAMIGUESAMIGUESAMIGUES

És un poble molt antic i molt petit, té poques tendes, no té cinema, però

si té biblioteca. M’agrada molt on visc.

Ostres, que no m’he presentat! Jo sóc la Maria. Sóc molt llesta i molt alta,

i m’agrada jugar sempre al joc dels policies, amb la meva millor amiga. I ens

ho passen molt bé juntes.

Un dia el meu pare em va dir que aniríem a passejar pel poble. Jo li vaig

dir que si podíem anar amb la Joana, la meva millor amiga. Ell em va dir

que sí, però que primer havia de trucar-la. Ella em va dir que sí, llavors vam

quedar a casa seva. Em vaig banyar, i després em vaig vestir. Quan vam

arribar a casa de la Joana em va dir que ella estava enfadada amb el seu

pare, tot i així ell va deixar-la marxar amb nosaltres. El seu pare era molt bo.

Vam passar la tarda jugant al parc de la imaginació. Vam jugar al joc

dels policies. I quan vam sortir de la caseta, el meu pare no hi era. El vam

buscar una bona estona, però res de res. Així que vam

decidir anar a buscar el policia del poble, però no el vam

trobar. Van anar al bosc a veure si vèiem el policia.

Mentrestant el pare va anar al parc, i com que no les va

veure es va espantar molt.

Llavors va avisar a la meva mare i a la de la Joana. Van

trucar al policia, i entre tots van buscar les dos amigues.

Les van buscar moltes hores i ja era negra nit, així que els pares van decidir

tornar cap a casa. Unes hores després algú va trucar al timbre de la porta.

Érem nosaltres, la Maria i la Joana, que ens havíem perdut pel bosc i ens va

costar molt trobar el camí a casa. Estàvem ferides, i teníem molta gana,

però sobretot estàvem molt contentes de tornar a ser a casa amb els nostres

pares.

Ruth CrespoRuth CrespoRuth CrespoRuth Crespo

28


ON ÉS LA GOSSA?ON ÉS LA GOSSA?ON ÉS LA GOSSA?ON ÉS LA GOSSA?

Una tarda, el Toni, el Jacob i la Carme amb la seva gossa, estaven a la

plaça Espanya, és a dir, en un parc. El Toni va proposar de jugar a l’ix 15 i tots

hi van estar d’acord. Mentre la Carme parava, el Jacob i el Toni s’amagaven

en una caseta. La gossa, que estava lligada en un pal, va veure un ocell i va

intentar atrapar-lo, però com que estava lligada no va poder, així que va

estirar molt fort i es va deslligar i va anar darrere l’ocell.

Quan els nens van parar de jugar a l’ix 15 van anar a buscar la gossa

per jugar amb ella, i va ser llavors que es van adonar que no hi era. La

Carme es va posar molt nerviosa perquè la gossa era del seu pare i havien

d’estar a casa a les 7:30 i eren les 6:30, només tenien una hora per trobar la

gossa. Els nens es van posar a buscar-la

desesperadament. Una estona després, el Jacob

va trobar les petjades de la gossa i les van seguir.

Van arribar fins a una esplanada que hi ha al

costat del riu Llobregat. Allà van buscar la gossa

per tota l’esplanada però no hi era, en canvi, sí

que van trobar més petjades i les van seguir.

Les petjades els van portar fins a una casa petita

al costat del riu. Dins de la caseta hi havia un

home molt estrany, els nens van observar tota la

caseta des de les finestres. Van veure la cuina, el

menjador, el lavabo i els dormitoris, però no van

trobar la gossa. Quan començaven a marxar van sentir bordar un gos i la

Carme va dir que era la seva gossa. La van tornar a sentir un altre cop, però

més a prop. Els nens van veure una ombra i es van amagar darrere d’una

alzina molt gran. Des de l’alzina van veure l’home amb la gossa i una

29


bossa d’esport. L’home es va parar davant d’ells per obrir la bossa, i en va

treure una obra d’art i una pila de diners. Va comptar els diners i va tornar a

ficar-ho tot a la bossa, va lligar la gossa a un arbre i se’n va anar. Els nens van

sortir de l’amagatall i van afanyar-se a agafar la gossa i marxar.

Mentre anaven cap a casa, la Carme va decidir explicar-li tot a sa ma-

re. Quan van arribar a casa eren les vuit en punt, van entrar i la mare els va

renyar per arribar tard, però la Carme la va interrompre per explicar-li tot el

que havia passat.

Li van dir que estaven al parc, que la gossa havia desaparegut, que van

seguir les petjades fins al riu Llobregat, a una caseta on a dins hi havia un ho-

me estrany que van veure com treia una obra d’art i diners. Quan va acabar

d’explicar-li, la mare li va dir que fa poc havien robat una obra d’art en un

museu i que no havien atrapat el lladre. Els nens li van dir a la mare que tru-

qués a la policia i la mare ho va fer. Els policies li van dir que anirien a la ca-

seta ara mateix. Els nens i la mare van anar a veure si atrapaven al lladre.

En arribar a la caseta, sortia un policia amb el lladre. Un altre policia li va

agrair que els hagués dit on era el lladre, que havia robat una obra de Picas-

so feia unes setmanes. Els nens i la mare van sortir al diari i van descobrir que

la gossa va arribar a la caseta gràcies a un ocellet que hi havia al parc

Sol MarínSol MarínSol MarínSol Marín

30


UN VIATGE A L'ÀFRICA

Vet aquí una vegada sis noies: la Laia, la Marina, l’Eva, la Carla, la Fina i

la Sofia que van anar d’excursió en cotxe al desert de l’Àfrica.

Quan van arribar, van buscar algun lloc on no hi hagués vent. Fins ben

entrada la nit no el van trobar, i llavors es van posar a dins del sac de dormir

perquè feia molt vent. L’Eva i la Sofia van notar el fred i el vent que feia, van

sortir del sac de dormir i el fort vent del desert les va empentar. Pel matí les

altres quatre noies es van despertar, i no van trobar ni la Sofia ni l’Eva. Feia

un sol que no t’ho creies, i com que s’havien despertat tard, no tenien

temps d’esmorzar.

No podien perdre més temps, les noies havien de buscar la Sofia i l’Eva.

La Carla va recordar que tenia un localitzador de persones, el va treure de

la motxilla, però de sobte va recordar que al desert no hi havia cobertura.

L’Eva i la Sofia estaven tremolant de por, les quatre noies estaven cridant

“Eva, Sofia, on esteu?”. La Sofia les va sentir i les va veure. L’Eva estava molt

cansada, les noies hi van anar corrents i es van abraçar i les sis noies es van

posar molt contentes. I tot i l’ensurt, no van tornar a casa, van continuar la

seva aventura per l’Àfrica, gaudint de tots els seus racons misteriosos i me-

ravellosos. Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat.

Wiam NourWiam NourWiam NourWiam Nour

31


GOTZILLA, EL LLANGARGAIX RADIOACTIU

Fa temps enrere, a la ciutat de Nova York, uns llangardaixos van pondre

un ou gegant i d’allà va néixer en Gotzilla, un llangardaix

gegant que va provocar el temor a l’illa de la llibertat. En

Gotzilla era un llangardaix gegant i va pondre 200 ous.

En Gotzilla va destrossar gairebé tota l’illa, fins que en

Jaumet i en Pepito el van matar. Després van anar a

buscar a la Jana i a la Sandra. Van anar a buscar un

refugi i van trobar una cova on hi havia els 200 ous de

Gotzilla. En menys de 20 segons es van obrir tots de cop,

com si s’haguessin posat d’acord en obrir-se tots alhora.

Tots van córrer a amagar-se i van decidir enderrocar la cova. Tal dit i tal fet,

van marxar corrents i en Jaumet i en Pepito van enderrocar la cova amb

l’ajuda dels seus ajudants. En Gotzilla va veure les seves cries mortes i va

atacar en Pepito, en Jaumet, la Jana i la Sandra. Però va quedar enredat

amb els cables d’un pont. En Pepito va ordenar

als seus homes que la disparessin i li van fer cas, li

van començar a disparar al coll fins que la van

matar.

Tota l’illa va quedar salvada i tot va acabar bé i

per si no fos prou en Pepito i la Jana es van casar i

van tenir 2 fills. I conte contat, aquest conte s’ha

acabat.

Mireya SubiratsMireya SubiratsMireya SubiratsMireya Subirats

32


UN GRAN PROBLEMA

Hi havia una vegada dos nens i un gos que es deien Genís, Marc i Bir-

ku. En Genís i en Marc eren dos nens com qualsevol altre, però en Birku

era un gos molt ric, i tenia dues cases, l’una als afores de la ciutat, i l’altre

enmig del camp.

Avui estaven a la casa dels afores. Els tres estaven jugant al camp de

futbol que tenia en Birku a la seva súper casa, però es van cansar de ju-

gar. En Marc i en Birku se’n van anar a fer un tomb per la muntanya i el

Genís no hi va poder anar perquè havia d’anar a comprar. El bosc era

molt gran. El Marc i en Birku s’ho estaven passant molt bé, però quan voli-

en tornar cap a casa no trobaven el camí de tornada. El Marc i el Birku s’-

havien perdut pel bosc! En Birku va caure i es va trencar la pota. En Marc

va trucar al Genís però no hi havia cobertura. Al cap d’una estona, ho va

tornar a intentar i aquesta vegada sí que va agafar el telèfon i li va expli-

car tot el que havia passat. En Genís va dir que ja anava cap allà i que

portarien al Birku al veterinari. Al cap d’una estona va arribar el Genís i li va

preguntar al Marc que com estava, i li va dir

que es trobava bé. Quan van arribar a la ciutat

van portar al Birku al veterinari i li van ficar unes

venes i li van dir que no s’havia de moure gaire

durant dues setmanes. Dues setmanes després

el Birku ja tornava a jugar a futbol amb el Marc i

el Genís.

Genís SánchezGenís SánchezGenís SánchezGenís Sánchez

33


AL BOSCAL BOSCAL BOSCAL BOSC

Hi havia una vegada dues noies que es deien

Marina i Martina, que van fer una excursió al bosc.

La Marina té els cabells de color castany, i porta

un vestit de color rosa i té els ulls de color verd. La

Martina té els ulls de color blau i porta un vestit de

color verd. Un dia les noies se’n van anar al bosc i

van trobar una casa molt gran que semblava estar

encantada. Hi van entrar a fer un cop d’ull malgrat

que tenien por. Es van espantar molt quan de

sobte la porta es va tancar i no podien sortir.

Llavors el Jack va anar a buscar-les al bosc. Després de molta estona mirant

a banda i banda del bosc, va trobar la casa encantada. Va obrir la porta a

poc a poc i hi va entrar silenciosament. Finalment, va trobar les noies en un

racó assegudes, les va abraçar i van sortir a fora de la casa encantada on

van trobar un cotxe que no funcionava.

Les noies i el Jack tenien molta gana. La Marina va menjar una poma,

la Martina, un plàtan i el Jack, una taronja molt gran. Després va aparèixer un

helicòpter del que va baixar un noi molt guapo i va salvar als tres joves. Els va

acompanyar a casa seva. Es van fer molt amics i cada setmana es veien

per passar una estona junts. Anys més tard eren inseparables. El Jack es va

casar amb la Marina i la Martina es va casar

amb aquell jove que es deia Jordi. La Marina va

tenir tres filles i la Martina va tenir tres filles i un fill.

I.... Conte, contat, conte acabat.

Yousra KarkacheYousra KarkacheYousra KarkacheYousra Karkache

34


BALAG GOXBALAG GOXBALAG GOXBALAG GOX

Hi havia una vegada quatre nens que es deien: Miquel, Xavi, Issam i Soufian.

Un dia anant pel carrer, de lluny van veure un llum i es van anar apropant,

apropant, apropant... quan van arribar, van obrir la porta i només entrar van

veure que la porta havia desaparegut. Es va encendre el llum i van poder

veure que es trobaven al costat d’una porta d’un castell molt gran.

El Miquel va dir: - Va, entrem cap a dins!

Quan van ser dins, van pujar per les escales fins arribar a una habitació, van

mirar per la finestra; el Xavi, estava més endarrerit, i quan va mirar a la seva

esquerra, sense saber com va caure quatre pisos. En arribar a baix de tot va

veure un monstre; espantat, el Xavi va tornar a pujar amunt per dir als seus

amics el que havia vist.

Els amics no se’l creien, però quan van veure que es tractava d’un monstre

de veritat, van començar a fugir a corre-cuita pensant que els volien devorar.

Però el monstre no se’ls volia menjar, els volia ajudar a sortir del castell; ja que

si es quedaven al castell es convertirien en uns monstres com ell.

En Soufian i l’Issam van atacar el monstre, però el monstre, era bo; no va res-

pondre a l’atac i no els va fer gens de mal. D’un fort cop, el monstre va tren-

car la porta i els nens van sortir; van trobar la porta que els havia dut fins al

castell i entrant per ella van tornar a casa seva.

El monstre els va seguir i quan va sortir de la

porta, els nens van poder veure que no es

tractava de cap monstre, era un nen corpulent

que jugava molt a futbol i es deia Alfred. I con-

te contat, conte acabat, aixeca la mà si t’ha

agradat.

Mohamed LekdimMohamed LekdimMohamed LekdimMohamed Lekdim

35


EL BALL A CERVELLÓ

Hi havia una vegada dos nenes que es deien Cornèlia i Sam que

estaven a classe de hip-hop i la professora els ensenyava el ball més guai

del món.

L´any passat quan van guanyar el

trofeu, se’l va quedar la Cornèlia. “Aquest

any si guanyem me’l quedaré jo”, va dir

la Sam. El ball que els ensenyava era

molt difícil però després d’intentar-ho

molt, els hi va sortir. En acabar l’assaig,

van anar a casa de la Cornèlia i la Sam

li va preguntar si podrien fer una festa de

pijames. I li va dir que sí i van trucar a

totes les amigues, però no podien perquè estaven de viatge. Van fer una

festa les dos soles i ho van passar molt bé. Després de fer-se la manicura

van veure una pel·lícula de Justin Bieber, mentre menjaven crispetes. Quan

aquesta va acabar, es van adormir ràpidament perquè estaven cansades.

Al dia següent, la Sam es va despertar abans que la Cornèlia, li va

preparar per esmorzar el que més li agradava: ous fregits amb beicon. Va

despertar la dormilega, i després d’esmorzar es van preparar per anar a

ballar. Quan anaven cap al concurs de ball, la Sam es va tòrcer el peu. El

metge els va dir que no podria ballar, així que van buscar una substituta.

Van ballar molt bé i van guanyar. I com que la Sam estava trista per no

haver pogut ballar, li van regalar el trofeu.

Andrea OrtegaAndrea OrtegaAndrea OrtegaAndrea Ortega

36


LA CURSA DE GOSSOS

Fa anys i anys hi havia tres gossos de trineu que havien de participar en

una cursa de gossos que durava dos dies. La Manchitas i el Dòlar eren els

ajudants del Rex, que era el líder del

grup.

Durant el primer dia van córrer molt i van

agafar molta distància respecte als altres

gossos participants. Quan es va fer de nit

van trobar una de les coves més

importants de la zona que tenia molts

diamants. A les sis del matí del dia

següent, van emprendre la marxa, però quan estaven a 400 quilòmetres, la

Manchitas es va trencar una pota.

El Rex la va agafar per la pell i la portava a coll perquè descansés una

mica. Uns quilòmetres més endavant, el Dòlar va caure per un barranc. En

Rex i la Manchitas van continuar la cursa i van guanyar. Després van tornar

amb ajuda per rescatar el Dòlar. Tres anys més tard, el Rex i la Manchitas

van tenir gossets molts bonics.

Tomás UrbanoTomás UrbanoTomás UrbanoTomás Urbano

37


LA MANSIÓ MISTERIOSA

Estàvem a la Selva Negra de Hawaii, buscant bolets. Venien amb mi,

l’Albert que era alt i gras i sempre volia anar a lavabo; la Maria, grassa i

molt llesta; i el Marc, alt i llargarut. De sobte va aparèixer un gos que ens

perseguia. De tant córrer i córrer, ens vam perdre.

Vam buscar algun lloc per refugiar-nos, i vam trobar una mansió miste-

riosa. No hi havia ningú. Els propietaris de la mansió serien rics. De cop i vol-

ta un mono rei va sortir amb confetis i globus, semblava una festa. El mono

era molt ric i era el propietari de la mansió. La mansió tenia 30.000 metres

quadrats, 150 habitacions, 30 suits i 5 lavabos gegants de 1.000 metres

quadrats. Les habitacions eren molt grans, amb 5 llits enormes, 2 jacuzzis

súper grans i una piscina de 100 metres. L’Albert va preguntar si podia anar

al lavabo, que era gegant.

La Maria, el Marc, l’Albert, i jo ens volien quedar a dormir a la suite més

gran que hi havia. El mono ens va dir que sí, que ens podíem quedar. Ens

vam alegrar molt i ens hi vam quedar per sempre. Conte contat, conte

acabat i aixeca la mà si t’ha agradat.

Forran ObradorsForran ObradorsForran ObradorsForran Obradors

38


ELS INVESTIGADORS

Hi havia una vegada 3 nois i 1 noia que es

deien: Manolo, que és el que sempre té una

idea, la Margarida, que és la més curiosa de

tots, el Josep, que no és gens tímid, i el

Ramon, que és el cosí del Josep i sempre té

el material necessari per cada ocasió.

Un dia volien anar al costat de la platja a

atrapar peixos per examinar-los al laboratori

del Ramon. El Ramon va deixar una canya i

una ret a cadascú però, com anaven al costat de la platja? Amb 2 llanxes

que tenia el Ramon, és clar! Van anar al costat de la platja, i només

començar, ja van pescar 10 peixos diferents, després com que la mar estava

molt tranquil·la, el Manolo, com sempre fa a tot arreu, es va adormir. No se

sentia res, seguien pescant en silenci, una estona més tard, el Josep va

pescar una cosa que pesava molt. No sabia si era un peix, però tot així, fos el

que fos, es va escapar, i de sobte va mossegar la llanxa que on anaven el

Josep i el seu cosí Ramon.

Llavors es van adonar que era un tauró i la Margarida va atrapar el tauró

amb la ret, perquè el tauró no es cruspís als cosins. El tauró va empènyer al

Manolo i la Margarida que anaven en una altra llanxa, fins a una illa molt

estranya.

Les palmeres no eren verdes, eren de color blau, els micos eren taronges i els

cocos vermells. De sobte el Manolo va tenir una idea: i si investiguem

aquesta illa? Va preguntar el Manolo a la Margarida. Semblava deserta, però

no ho era, perquè una espècie de tribu va saltar de darrera les plantes i les

palmeres. La tribu va capturar els 2 investigadors perduts.

39


Els de la tribu van anar al seu campament, després el Manolo és va adonar

de 2 coses. La primera era, que la tribu es deia LUMPALUMPIANS, i la segona

era que els volien rostir al volcà. Era com una ofrena pel seu Deu, però havi-

en de fer una dansa, això ho va descobrir pel nou llibre de tribus. El qual tam-

bé tenia un diccionari i el Manolo va intentar parlar en lumpalumpià, però

sense voler, li va dir al cap de la tribu que els macarrons de la seva mare te-

nien gust de calçotets. Això va fer que el cap s’enfadés. Es van saltar la dan-

sa i van anar directament a llençar-los pel volcà. Van tardar unes tres hores

en arribar al volcà. Van pujar al volcà i els van llançar.

Va ser una sort que el Josep i el Ramon estiguessin vius i van venir amb

un helicòpter. Van deixar anar l’escala i abans que el Manolo i la Margarida

toquessin la lava es van poder agafar a l’escala, van pujar a l’helicòpter i tots

junts van tornar a la seva ciutat.

Adrià ArroyoAdrià ArroyoAdrià ArroyoAdrià Arroyo

40


L’ESPAI

Vet aquí una vegada a l’espai, hi havia un Cargol extraterrestre que vivia

amb la seva família. La Lulita era la seva germana i el Valentí i la Valentina,

els seus pares. Tot anava molt bé fins que un dia el Rip, el millor amic del

Cargol, va desaparèixer.

- Hola Lulita, has vist el meu amic? - va preguntar el Cargol.

- No, aquest matí no l’he vist - va dir la Lulita.

- Però on pot ser? - tornà a preguntar el Cargol.

- Potser ha sortit amb el plat volador – li va dir la mare Valentina.

Després d’una llarga estona, el Cargol va anar a preguntar per tots els

planetes, però ningú l’havia vist per això va sortir amb la seva nau a buscar el

plat volador. Quan el va trobar estava tot destrossat. Els llums verds i blaus del

plat volador eran molt bonics i ara estaven trencats i el vidre també.

Mentrestant, el Rip estava atrapat dins d’una habitació on feia molta

calor i portava tots els dies pensant una idea per sortir d’aquella habitació

tan calenta, però no li venia cap idea el cap per escapar-se d’aquell

malvat. Però com que el Rip té el cos en forma d’espiral i és molt prim, i la

porta d’aquella habitació és una xarxa, pot escapar. En Rip ha tingut una

bona idea i així tornarà a viure amb la seva família.

41


EL QUADREEL QUADREEL QUADREEL QUADRE

Fa poc, en una ciutat, una família que no era rica però

tampoc pobre tenien un quadre molt valuós. Però hi havia

un problema; ningú de la família sabia que el quadre era

tan valuós.

Un dia, per casualitat, en Jake va mirar quin valor tenia

aquell quadre anomenat “LA FELICITAT ETERNA”. Va buscar i

buscar fins que va trobar el quadre i va descobrir que valia

milions i milions d’euros. Es va assabentar tota la família, fins i

tot la mare Teresa. En aquesta família sempre els robaven perquè la casa

no tenia finestres.

Una nit, el lladre els va robar el quadre però sort que feia poc que havien

instal·lat una alarma. El lladre va escapar-se però va xocar amb una cadira.

La policia el va atrapar i se’l va endur a comissaria. Van tornar a casa a

recollir el quadre perquè hi havia un home molt ric que el volia comprar. Ells

es van fer rics i aquest conte s’ha acabat. Aixeca la mà si t’ha agradat.

Alex PérezAlex PérezAlex PérezAlex Pérez

El sol, que era el qui l’havia atrapat, era un malvat de veritat. El Cargol va

trobar la casa del sol, però no podia entrar per què la porta estava cremant.

Mentre buscava una altra entrada, va trobar el Rip, que sortia per entre mig

de la xarxa. Es van abraçat i van tornar cap a casa.

I com que era l’aniversari del Cargol extraterrestre; la Lulita, el Valentí i la

Valentina van preparar la seva festa d’aniversari. Quan van arribar a casa ho

van celebrar junts i amb tots els altres habitants del planeta i van ser feliços

per sempre més.

Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat.

Fàtima OuhdaFàtima OuhdaFàtima OuhdaFàtima Ouhda

42


EL MISTERI

Fa molts anys, Sam Fisher es va retirar de

l’agència policial. Sam Fisher té una filla de 5

anys que es diu Sarah. Un dia, Kestrel va informar

-lo que la seva filla havia desaparegut.

- Ha estat en Green! – va dir en Sam.

- Qui és en Green? – va respondre en Kestrel.

- Green era el meu ajudant i em va enganyar.

Kestrel va trucar per telèfon en Center.

- Ei, tinc un problema – li va dir.

- Què ha passat?

Sam li va explicar que la seva filla havia desaparegut. Quatre dies

després en Center, després d’investigar, ja sabia on era la Sarah i li va dir a en

Sam.

- És a l’illa Met.

- Kestrel vine amb nosaltres – li va demanar en Sam.

Kestrel i Center van agafar unes pistoles i tots tres van anar fins a l’illa Met.

Un cop allà, en Sam els va dir que s’introduïssin a la claveguera que ell els

esperaria a l’altra banda per si en Green intentava fugir. Deu minuts més tard,

al transmissor d’en Sam es va sentir la veu d’en Kestrel.

- Tenim un problema.

- Què passa? – va respondre-li en Sam.

- Tenim dos enemics a sobre nostre. Podem disparar?

- Sí, d’acord.

En Sam va escoltar els trets.

- Kestrel, Center, va tot bé?

- Sam, acaba d’aparèixer en Green i ens està apuntant amb la seva pistola.

43


-Ara mateix vinc!

Mentre en Sam corria per la claveguera per ajudar als seus amics, va

- Kestrel? Center?

- Sam, en Green acaba de matar en Center!

- Ha, ha, ha. El proper seràs tu, Sam Fisher. – va sentir en Sam que cridava en

Green.

- Retirada!!! – va exclamar en Sam. - Espera, Sam, tinc una idea. No portaves

dotze explosius? - Bona pensada, posarem els explosius al voltant de l’illa Met

– va dir en Sam – però primer hem de localitzar la Sarah i matar en Green.

Sam i Kestrel van aconseguir sortir de la claveguera i deixar en Green

enrere. Mentre en Kestrel repartia els explosius, en Sam intentava localitzar la

seva filla. Dues hores més tard, van trobar en Green que intentava fugir.

- On et penses que vas, Green? On és la Sarah? – va dir en Sam tot enfadat.

- Et matarem si no ens ho dius – va cridar en Kestrel.

Però abans que se n’adonessin en Green ja havia tret la seva arma i va

disparar en Kestrel. I quan es disposava a disparar a en Sam, en Kestrel, ferit i

des de terra, va disparar en Green a la cama.

- Digue’ns on és la Sarah! – va exigir en Sam. - Està tancada al soterrani. No

em mateu. – va suplicar en Green. - Ràpid, Sam. T’has d’afanyar, no queda

gaire perquè l’illa voli pels aires!

En Sam va córrer tant com va poder cap al soterrani de la casa. Va

cridar desesperat la seva filla i quan la va trobar, sense perdre ni un segon, va

agafar-la en braços i va sortir ben ràpid cap a fora. I de cop...Buuuum!

Kestrel i Green van mirar astorats el gran núvol de pols que s’havia format

al voltant de la casa. S’haurien salvat? I quan en Kestrel ja es pensava que

havia perdut el seu amic, una ombra va aparèixer. Era en Sam i la seva filla,

ferits però vius.

Samuel RoldánSamuel RoldánSamuel RoldánSamuel Roldán

44

Escola Cal SolerEscola Cal SolerEscola Cal SolerEscola Cal Soler Sant Vicenç de CastelletSant Vicenç de CastelletSant Vicenç de CastelletSant Vicenç de Castellet

Abril 2011

http://www.xtec.cat/ceip-calsoler/ [email protected]

Festa de les lletres 2011

Documents

Transcript of Festa de les lletres 2011