Què no és la filosofiaFilosofia 1r Batxillerat

Curs 2017-2018

Filosofia, ciència i religió

El pensament filosòfic està a meitat de camí entre el pensamentreligiós i el pensament científic. A diferència del teòleg, el filòsofno es refugia en forces o éssers sobrenaturals ni tracta els seusproblemes de forma dogmàtica, sinó que examina les coses per símateix, críticament; no fonamenta la veracitat de les seuesafirmacions acudint a l'autoritat d'una revelació, sinó apel·lant ala racionalitat de les mateixes. Tanmateix, a diferència delcientífic, el filòsof no s'ocupa de qüestions empíriques, sinó deproblemes especulatius; a més a més, no determina la correcció oincorrecció de les seues respostes a aquests problemes realitzantexperiments.(Introducció a El pensament filosòfic, en Universitas, nº 13. Barcelona: Salvat, 1987)

Pensament religiós

RELIGIÓ, TEOLOGIA

Pensament filosòfic

FILOSOFIA

Pensament científic

CIÈNCIA

Quins tipus de pensament presenta el text? Quines són les seues característiques diferenciadores?

Filosofia i religió

En el text, en parlar de les diferències entre la filosofia i la religió (teologia), es diu que el pensament religiós és basa en éssers sobrenaturals, que es justifica en l’autoritat d’una revelació (llibres sagrats, profetes) i que, en conseqüència, és dogmàtic. Per tal de completar aquesta distinció, anem afegir dues característiques més:

El pensament filosòfic no cerca la salvació transcendent de l’ànima, sinó la comprensió de la realitat.

La filosofia no comporta rituals ni cultes.

Filosofia i ciència

La filosofía no es idéntica a la ciencia y una de las cosas que las diferencian es en que la ciencia de hoy es de especialistas. Es tan difícil hacer avanzar a la ciencia que si se quiere aportar un granito de arena hay que asimilar primero todo lo hecho hasta ahora. Y llegamos al especialista científico que sabe cada vez más sobre cada vez menos y al final lo sabe casi todo sobre casi nada. Esto hace que la ciencia nos dé una visión fragmentada del mundo. La imagen científica del mundo es la de un espejo roto. Y el filósofo es el que tiene la visión de conjunto.Jesús Mosterín, fragment de l'entrevista feta per Francesc Arroyo per a EL PAÍS (18/3/00). Babelia, 434.

Filosofia i coneixement ordinari

Entenem per coneixement ordinari aquell coneixement que tenim de la realitat a través de les dades que ens aporten els sentits i de les opinions més comunes de la nostra societat i el nostre temps, allò que també anomenem sentit comú o saber de la vida.

Ara bé, aquest coneixement, tot i no ser sempre fals, es construeix sobre un nombre limitat d’observacions i d’experiències, no sempre rigoroses, i accepta idees sense haver-les qüestionat prèviament, sense validar-ne l’origen ni discutir o conèixer el fonament. És, per tant, un coneixement espontani, poc fonamentat i, fins a cert punt, ingenu. La característica d’aquest tipus de coneixement és que, fins i tot quan és vertader, no se sap per què ho és.

La filosofia, per contra, és una activitat intel·lectual més rigorosa, fonamentada i racional, i sovint els seus resultats entren en conflicte amb la informació que percebem i amb les creences del sentit comú.

Filosofia i artLa filosofia i l’art es poden relacionar pel fet que les dues activitatscomuniquen idees mitjançant les quals és pot representar la realitat iinterpretar-la. Però es diferencien en els continguts que transmeten i enla forma en què ho fan: La intenció última de la filosofia és conéixer la realitat: la seua

preocupació és cognoscitiva. En canvi, l’art té una finalitat lúdica(entretindre), emocional i estètica (recerca de la bellesa).

A més a més, l’art (pintura, literatura,...) fa servir recursos bendiferents a la filosofia: mentre l’art es basa en símbols, imatges imetàfores que busquen provocar emocions, la filosofia construeixel seu discurs mitjançant arguments en els quals les idees sónjustificades racionalment i presentades amb coherència lògica.

La ciència no ha tornat supèrflua la filosofiaConsiderada des d'un cert punt de vista, la filosofia és clarament parasitària. No estic usant la paraula "parasitària" en un sentit despectiu o abusiu. Vull dir simplement que la filosofia, tal com existeix de fet, pot ser considerada com quelcom que s'alimenta a expenses d'altra cosa. La filosofia de la ciència, per exemple, pressuposa el desenvolupament de la ciència, de la qual s'alimenta reflexionant sobre els pressupòsits i la seua metodologia o la seua lògica. De forma semblant, el filòsof moral assumeix la vida moral de l'home com un fenomen o conjunt de fenòmens, el converteix en un objecte intencional i examina, per exemple, conceptes bàsics tals com allò just, el bé i l'obligació, el paper dels principis morals i la naturalesa de l'argument moral. Per la seua banda, el filòsof de la religió pressuposa l'existència històrica de la religió i reflexiona, per exemple, sobre les característiques del llenguatge religiós. Pel que fa al filòsof de l'art, és obvi que, en la mesura en què és filòsof, no pinta quadres ni composa simfonies. Ni tampoc, si és prudent, usurpa les funcions del crític d'art. El que fa és indagar, per exemple, la naturalesa del judici estètic. (...) La filosofia pressuposa i extrau el seu aliment de certs tipus d'experiències o activitats de primer ordre. I mentre persistisquen aquests diferents tipus d'activitat o experiència humana, continuaran existint les disciplines filosòfiques rellevants.

El desenvolupament de la ciència empírica ha exclòs, òbviament, l'intent de resoldre problemes científics amb mètodes no científics. Però és palesament fals que el desenvolupament de la ciència haja tornat supèrflua la filosofia. Ha donat origen a la filosofia de la ciència. I mentre existisca la religió hi haurà lloc per a la filosofia de la religió.F. C. Copleston, “La filosofia tal como yo la veo”, en La lechuza de Minerva: ¿Qué es la filosofía?. Madrid: Cátedra, 1979, pp. 159-60.

Què vol dir que la filosofia és parasitària? Com ho argumenta Copleston?

FILOSOFIA

Sobre la tasca de la filosofia

La principal ocupación de la filosofía es cuestionar y aclarar algunasideas muy comunes que todos nosotros usamos cada día sin pensarsobre ellas. Un historiador puede preguntarse qué sucedió en talmomento del pasado, pero un filósofo preguntará: ¿qué es eltiempo? Un matemático puede investigar las relaciones entre losnúmeros pero un filósofo preguntará: ¿qué es un número? Un físicose preguntará de qué están hechos los átomos o qué explica lagravedad, pero un filósofo preguntará: ¿cómo podemos saber quehay algo fuera de nuestras mentes? Un psicólogo puede investigarcómo los niños aprenden un lenguaje, pero un filósofo preguntará:¿por qué una palabra significa algo? Cualquiera puede preguntarsesi está mal colarse en el cine sin pagar, pero un filósofo preguntará:¿por qué una acción es buena o mala?Thomas Nagel, citat per F. Savater: Las preguntas de la vida. Barcelona: Ariel, 1999.