Treball Final de Grau

Filtracions de llumLlumTFG

Eugènia Granell Prado

Treball Final de Grau

Presentació de tres projectes:Filtracions de Llum

LlumTFG

Juny del 2013Eugènia Granell Prado

Niu: 11152820Tutor: Albert Valera García

Abstract

Introducció. Treballs anteriors

Una reflexió sobre el context cultural a Barcelona

FILTRACIONS DE LLUMDescripció del projecteMontatge expositiuFilmacionsEspais

LLUMDescripció del projecte

TFGDescripció del projecte

Conclusions

AnnexosBibliografiaCarta del tutorAgraïments

3

5

8

10121416

22

24

26

27282930

1

RESUM / ABSTRACT

Durant les següents pàgines trobarem te-mes universals com ara el temps, la llum i la creació, i d’altres més concrets i contempo-ranis com són l’art, la percepció visual i les institucions artístiques a Barcelona.

Aquest treball és la memòria del projecte final de grau, on presento tres treballs, “Fil-tracions de Llum”, “Llum” i “TFG” i podem veure les visions i conclusions que realitzo tant al voltant dels meus darrers projectes de la carrera de Belles Arts, com de l’art i el seu context artístic. Gràcies al projecte Filtracions de Llum, m’he pogut comunicar amb diferents centres expositius i això jun-tament amb el final de la meva etapa com a estudiant, m’ha dut una reflexió sobre el context artístic en el que em trobo. Un pro-jecte que inicialment va començar d’una manera molt romàntica, amb l’atracció que va provocar en mi la llum que entrava per la finestra d’una sala d’exposicions, ha evolucionat vers una reflexió més profunda sobre l’art i el seu futur i les seves institu-cions. Però que és l’art sinó una finestra cap a una reflexió mes profunda?

In the following pages you will find univer-sal themes such as time, light and creation, and other more specific and contemporary like art, visual perception and artistic insti-tutions in Barcelona.

This work is the final project report of Be-lles Arts, which presents three works: “Li-ght Leaks”, “Light” and “GFR” and we can see the views and conclusions I make about my recent projects in Belles Arts, the art itself and the artistic context. Thanks to Light Leaks project, I could communicate with various exhibition centers. This com-munication, made at the end of my time as a student, brought me to meditate about the artistic context in which I find myself. A project that initially began in a very ro-mantic way, with the attraction the light caused me coming through the window of a showroom, has evolved towards a deeper reflection about the art, its future and its institutions. But what is art but a window to a deeper reflection?

3

Presentació

Fins ara, sempre he treballat des de l’escultura, encara que els meus últims treballs a la facultat han estat immaterials. Poc a poc m’he anat apartant de la materialitat, esbo-rrant la meva empremta fins a trobar-me com observadora, creadora passiva. Aquest deixar de fer, ha estat una evolució involuntària, potser metàfora de la meva evolució artística o potser del empobriment en quant a polítiques culturals es refereix. En un punt, no sé si crític, però si més no significatiu, on teòricament s’acaba una fase d’apre-nentatge per afrontar la realitat del món artístic i al aixecar la mirada per fer un petit anàlisis superficial t’adones que el jardí perfecte que t’avien descrit es massa perfecte, tant que potser no el pots ni trepitjar...

Tot i aquesta visió d’un jardí perfecte, inaccessible, nosaltres seguim treballant, bus-cant la manera de filtrar-nos dins aquest món buscant les escletxes que ens permetin crear els nostres propis espais, petits jardins, amb l’esperança que aquest jardí tan per-fecte i racionalment pensat es naturalitzi i evolucioni juntament amb l’entorn.

5

TREBALLS ANTERIORS

A continuació us presentaré una petita mostra d’alguns dels treballs realitzats fins ara, per tal que em pugueu situar. Com he comentat anteriorment, fins ara m’he mo-gut sempre al voltant de la materialitat de la escultura, he treballat des de el ferro a la llana, passant per el fang el bronze o fins i tot el paper. Un dels meus últims tre-balls, per exemple, ha estat un llibre, “Topo utopia” que ve del grec i significa donar lloc al no lloc. Per realitzar aquest treball em serveixo d’una maquina d’escriure a la que he modificat i llimat totes les lletres exceptuant sis d’elles: u, t, o, p, i, a. El lli-bre, doncs, el conforma un seguit de tex-tos escrits amb aquesta màquina, per dife-rents persones que escriuen al voltant de la Utopia. El resultat final és un llibre ple de textos utòpics on no hi pots llegir el contin-gut exceptuant les lletres que conformen la paraula utopia. Amb aquest treball, la meva acció com ha creadora ja comença a distanciar-se. Aquest distanciament també el trobem amb la obra pedra de riu, on jo simplement deixo una pastilla de fang a un riu, i es el mateix riu el que modela el fang.

Per contextualitzar el treball “TFG” he de parlar de dos dels meus treballs “Temps re-trobat” i “Temps acumulat” els quals tenen com a fil conductor la figura de la magdale-na i el temps. A “Temps Retrobat” la mag-dalena actua com un indicador d’un temps, fràgil, fugitiu, sensorial. El títol fa referència directa a l’obra de Proust “la recerca del temps perdut” i la famosa anècdota de la magdalena i la capacitat de quelcom tan simple com una magdalena por arribar a crear grans emocions. En canvi a “Temps acumulat”, els papers de les magdalenes s’apilen un a un. Aquí parlem d’un temps pesat, que es suma minut a minut. És la metàfora de la vida, on dia a dia el temps

6

s’acumula com a estrats, es fossilitza, fent estralls a la pròpia peça i desdibuixant els seus límits. Aquesta acumulació ens fa partícips de la sensació del pas del temps, d’un temps viscut i real. Totes dues obres són realitzades amb bronze, material propi de l’escultura, un material extremament físic pel seu propi pes .En aquestes dues peces ja veiem també una certa distància entre jo com a creadora i la obra, ja que, les peces no són inter-pretacions de la realitat, sinó que són la magdalena i els propis papers que m’han servit com a base de la obra. Aquesta tècnica de distanciació com a creadora agafant directament elements quotidians de la vida real, sense crear-ne de nous, ja ho he treballat amb anterioritat, vegeu doncs “Escultures de butxaca” on a partir d’uns mocadors oblidats a les butxaques dels pantalons i després de ser rentats per la rentadora, els he agafat i passat a bronze.

7

Reflexió sobre el context cultural a Barcelona

“Si els museus fossin hospitals, se’ns moririen els malalts pels passadissos”

Pepe Serra

Efectivament, la cultura i l’art estan malalts i no hi ha una infraestructura capaç d’aguan-tar. La cultura mor d’inanició .

Ens trobem en un moment culturalment delicat. Els problemes econòmics han afectat a gairebé tot. Fins fa uns anys es donava per fet que gaudíem d’estabilitat econòmica i que aquesta estabilitat ens duia a un progres constant que crèiem imparable. Ara estem en temps d’austeritat, i un sector com la cultura és especialment sensible, i més encara, en un país on les arts han funcionat sempre amb els mínims.

Crec que ens trobem amb un problema de substrat. Els últims anys hem anat abonant superficialment, i des de fora la imatge era d’un gran territori verd i sà, però al retallar aquest adob, veiem com el substrat s’ha anat empobrint i que quan faltin aquestes plantes ara grans i vigoroses, no hi haurà res que hi pugui créixer, el substrat serà to-talment àrid.

Des de la Barcelona preolímpica hem vist com s’ha invertit molt en construir una ciutat de catàleg, en la marca Barcelona, en moltes i grans infraestructures, que de cara a l’exterior llueixen, però són buides de contingut, de la base. Pensàvem que el primer era construir i que ja s’omplirien per art de màgia, però la infraestructura i el contingut han d’anar de la mà i ara més que mai. Promocionem molt bé la Barcelona modernista, sí, tenim a Miró, a Picasso i a Tàpies (i cada un d’ells un museu que el representa), però Barcelona no pot viure eternament d’ells, quin és doncs el futur artístic de la ciutat? On estan situats els artistes i productors culturals? Hem de mirar endavant, i això no esta passant, veiem per exemple el tancament o “rescat” de estructures imprescindi-bles per l’art contemporani català com són ACVic, Can Xalant i segurament Can Felipa. Aquests vivers de futurs artistes, ara van caient un rere l’altre sota un discurs d’austeri-tat. El tancament d’aquestes estructures imprescindibles per al futur de l’art, posen de manifest el poc interès que té el govern català en el sector artístic i més concretament en l’art contemporani. De mica en mica es buida la pica , adéu a la producció artística i adéu també al futur artístic.

8

Jorge Luís Marzo, denuncia precisament aquestes polítiques governamentals que, de manera creixent, marginen la creació contemporània a favor d’un art mercantilitzat. La cultura és tractada per part de la política, com a eina comercial i d’atracció turística, duent-nos d’aquesta manera, a una instrumentalització de la cultura. Conseqüentment a aquest utilitarisme comercial de la cultura, que busca un art sense conflictes, ens por-ta a una banalització de l’art contemporani, i també a una separació entre art i societat.

Però no per això hem de perdre tota esperança d’un futur cultural. Em de lluitar per seguir endavant. Sí hi ha un problema econòmic molt important, però hem de mirar tot el que es pot fer amb el que ja tenim. Hem de ser crítics, el museu ha de ser un espai social, de reflexió i de coneixement, un generador d’idees i de continguts i tot això s’aconsegueix no quantificant la gent que hi entra, sinó com entren al museu i com en surten, enriquint d’aquesta manera, el teixit artístic i cultural que tant necessitem reforçar avui en dia. “Tot comença en un espai buit” ens diu Ignasi Aballí reflexionant sobre el fet creatiu, doncs ara proposo, ja que el context en el que ens trobem, ens esta buidant per complert el sistema artístic i cultural, creem. El buit imposa, és veritat, ens fa tirar enrere, ens fa dubtar, però també és una oportunitat per omplir-lo de bones i grans idees.

9

FILTRACIONS DE LLUM

Un matí, al entrar a una sala d’exposicions, em quedo atrapada observant la llum que és filtra per la finestra i s’imprimeix sobre la paret de sala. A partir d’aquesta atracció, co-menço a formular-me una sèrie de preguntes: Que és el que m’atrau d’aquesta llum? És simplement per l’espai on està situada? És menys digne d’admiració i reflexió la llum, que una de les obres artístiques que són o han estat penjades a la mateixa paret? Es questa deriva de preguntes, sobre el sentit del propi art, el seu llenguatge i el paper de la pròpia institució artística desencadenada gràcies a la simple observació de la llum el que em por-ta a iniciar “Filtracions de llum”.

Aquest projecte es basa en un registre videogràfgic de la llum dins diferents espais expo-sitius de Barcelona. Durant aquest projecte m’he estat movent per diferents museus de la ciutat, els mateixos que tants cops he visitat anteriorment en busca de reflexió, d’inspira-ció o simplement per a passejar. Aquest cop, però, l’objectiu de les meves visites era un altre, trobar la llum natural que es filtra per les finestres d’aquestes institucions i apareix reflectida sobre les seves parets blanques, registre d’un passat i un futur creatiu. Aquestes llums a les que, tot i trobar-se en un espai on acostumem a passejar amb una actitud d’ob-servació i reflexió, no acostumem a parar-hi atenció, les passem per alt. En el meu projecte m’apropio d’aquestes llums i les aïllo del seu context original, per exposar-les projectades una al costat de l’altre sobre diferents llenços en blanc. Els llenços de 130 per 97 cm. ens

10

Llums trobades al MNAC, Arts Santa Mònica i al MACBA

els trobem al terra recolzats a la paret, donant una imatge de temporalitat, d’un espai no fixat, en construcció o evolució. Amb aquesta instal·lació aconseguim connectar diferents sales d’art de Barcelona en un mateix espai i moment creant amb la simple presència de llum un espai comú de pensament. Amb aquest espai es posa en evidència cada una de les llums, de manera que podrem observar les seves diferencies i similituds, i alhora intuir el pas del temps. La presència dels llenços té dos funcions, per un costat donen materialitat a la llum i a l’espai i aquesta sensació d’espai en evolució, per l’altre costat és una forma d’autoafirmació d’obra artística per l’element tradicional de les Belles Arts.

Totes les llums de la instal·lació han estat extretes dins diferents espais dedicats a l’exhibi-ció d’art -MACBA, MNAC, Fundació Suñol, Can Felipa-, espais amb una forta ressonància artística. Tot i que normalment els espais expositius són espais on s’intenta evitar la entra-da directa de la llum solar a causa de la repercussió que pot tenir en la visualització i con-servació de les obres d’art, sempre hi ha algun raig que aconsegueix filtrar-se i establir-se sobre les parets reservades a l’art. En aquest esdeveniment hi veig una gran poètica, ja que, per un costat, la simple visió de la llum ja és quelcom captivador, la bellesa, naturali-tat i el moviment ja ens commouen igual que ens captiva observar una foguera. Però per altre costat la “tenacitat” de la llum per aconseguir entrar en aquests espais em sembla també força interessant i digne d’admiració a l’hora que graciós per les similituds que hi veig amb la pròpia realitat del propi món artístic.

Per altre costat, també hi ha d’altres qüestions sobre la pràctica artística, els límits de l’art i la institució. És art tot el que veiem a les parets d’un museu? On són realment els límits? És la institució artística el lloc natural de l’art? Penso que ens trobem en un bon moment per qüestionar-nos les coses i aquest treball es una finestra cap al qüestionament crític de l’estat actual.

11

Llum de la Fundació Suñol

PROJECTE EXPOSITIU

TEXT EXPLICATIU:

Títol: Filtracions de llum

Text explicatiu: “Filtracions de llum” es basa en un registre videogràfic de la llum dins diferents espais expositius. Concretament la llum que es filtra dins aquests espais i apareix reflexada sobre les parets dedicades a l’espai creatiu. El registre es sobre les parets ara buides però registre d’un passat i un futur creatiu. Són aques-tes llums que es reflexen sobre les parets les que podem veure en la instal·lació.

Sala d’exposició:

Aula Ángel Ferrant Univesritat de Barcelona, Facultat de Belles arts

12

Frames d’una de les projeccions de l’exposició

Formalització de l’obra:

La instal·lació està formada per quatre filmacions en format vertical projecta-des sobre quatre llenços recolzats a la paret i col·locats un al costat de l’altre.

MATERIALS NECESARIS PER A LA INSTAL•LACIÓ:

4 llenços de 130x964 projectors4 bases de projectors4 peanyes de 90 cm.2 portàtils2 allargs 4 cables vga2 conversors hdmi-vga

13

INSTAL·LACIÓ I ADEQUACIÓ A L’ESPAI:

FILMACIONSFrames de les filmacions realitzades als diferents centres

Els tres uperiors, Fundació Siñol / tres centrals, Fundació Joan Miró / tres inferiors, Can Felipa

14

Els tres superiors, MACBA / tres centrals, Arts Santa Mònica / tres inferiors,, MNAC

15

CONTEXTUALITZACIÓ

El centre cívic Can Felipa de Poblenou, és un equipament públic, de l’Ajunta-ment de Barcelona. Inicia la seva activitat al 1996, amb un projecte cultural i pluridisciplinar obert a creadors, que posa especial interès en la producció artística emergent. La sala d’art de Can Felipa està integrada a la xarxa de sales d’art de la ciutat i té un paper clau en els circuits de creació emergent de Catalunya. Té com a objectius donar suport a l’art emergent i als joves creadors en el seu procés de professionalització i treballar per a la produc-ció i difusió de les arts visuals, apropant-les a nous públics.En durant aquest 2013 es troba en un moment delicat ja que l’ajuntament s’està plantejant tancar l’espai.

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Dia de la Filmació: 20 d’Abril del 2013Persona de contacte: Joana Hurtado

La filmació a Can Felipa va ser francament agradable, Joana Hurtado em va atendre ràpidament i amb ganes, tot i trobar-se just en mig de dies incerts per a l’espai, ja que just havien anunciat el possible tancament del centre i estaven movent cel i terra per defensar el seu projecte, va tenir l’amabilitat d’acompanyar-me personalment. Es quelcom encoratjador poder començar un projecte amb persones amb tanta energia. Referent a l’espai, que cal dir, la llum d’aquella sala es preciosa, i el dia que ens acompanyava va donar encara mes força a les gravacions ja que la incertesa del futur del centre es podia veure reflexat en la inestabilitat de la llum.

Centre Cívic Can FelipaPallars, 27708005 BarcelonaT. 932 563 840http://www.cccanfelipa.cat

HorarisDe dilluns a divendres, de 8 a 22h.Dissabtes, de 8.30 a 21h.Horaris sala d’exposicionsDimarts a dissabte, de 17 a 21h.

TarifesEntrada gratuïta

CENTRE CÍVIC CAN FELIPA

16

CONTEXTUALITZACIÓ

La Fundació Suñol és una entitat privada sense ànim de lucre que mostra al públic la col·lecció d’art contemporani propietat de Josep Suñol i, al ma-teix temps, impulsa un projecte per tal d’afavorir la difusió i la producció artística d’avantguarda.A part de la col·lecció de Josep Suñol, disposa de Nivell Zero, un espai on tindran cabuda tot tipus d’activitats sobre les arts compromeses amb el segle XXI.

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Dia de la Filmació: 06 de Maig del 2013Persona de contacte: Xavier de Luca

La llum de la Fundació Suñol va ser el detonant d’aquest projecte, es per això que personalment li tinc un apreci especial. Xavier de Luca també em va atendre molt amablement, fins i tot em va obrir les portes abans de l’obertura al públic deixant-me moure sola lliurement per l’espai. Què pot haver mes inspirador que veure’t sola, en silenci, en un espai com aquest? Si parlem de la llum, és la que vaig trobar quan es filtrava darrere una cortina i amb el moviment de la mateixa veiem com la llum apareix i desapareix.

Fundació SuñolPasseig de Gràcia, 9808008 BarcelonaT. 934 961 032www.fundaciosunol.org

HorarisDe dilluns a divendres, d’11h a 14h i de 16h a 20h.Dissabtes de 16h a 20h.Diumenges i festius tancat.

TarifesTarifa normal: 6 €Tarifa reduïda: 3 €

FUNDACIÓ SUÑOL

17

CONTEXTUALITZACIÓ

La Fundació Joan Miró està oberta al públic des de 1975, i a part d’un espai de referència de l’obra de Joan Miró, neix amb la voluntat de pos-sibilitar el coneixement i la difusió de l’art més actual, en totes les seves vessants. Cada temporada presenta un ampli ventall d’activitats i exposi-cions amb la finalitat d’apropar l’art i les diferents manifestacions artísti-ques al gran públic. La Fundació es financia gràcies a l’ajut d’institucions públiques i entitats privades. Va ser la primera institució pública creada a la ciutat de Barcelona amb la voluntat de centrar la seva activitat en l’art contemporani.

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Dia de la Filmació: 08 de Maig del 2013Persona de contacte: Anna Noëlle

La Fundació Miró ha estat un espai de referència per a mi des de ben petita i tenia ganes de poder venir a gravar. Vaig tenir la gran sort de que l’Anna Noëlle m’atengués personalment, ella no solament em va deixar entrar a porta tancada, sinó que em va acompanyar personalment en tot moment, també li agraeixo la dedicació de posar-me en contacte amb el MNAC, ja que estava tenint problemes en rebre una resposta. En referència a la llum de la Miró vaig trobar interessant aquesta llum un xic surrealista aconsegui-da gràcies a l’entorn enjardinat del museu, es quelcom significatiu ja que pocs museus gaudeixen d’aquest entorn.

Fundació Joan MiróParc de Montjuïc, s/n08038 Barcelona934 43 94 70www.fundaciomiro-bcn.org

Horari: De dimarts a dissabteDe 10h a 19h (d’octubre a juny)De 10h a 20h (de juliol a se-tembre)Dijous de 10h a 21.30hDiumenges i festius de 10h a 14.30hDilluns no festius tancat

TarifesEntrada general:Adults 11 €reduïda 7 €Temporal:adults 7 €reduïda 5 €

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

18

CONTEXTUALITZACIÓ

El MNAC es funda al 1990 a partir d’un seguit de fusionsde col•leccions i museus. El consorci del museu el constitueixen, la Generalitat de Catalun-ya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Administració General de l’Estat.La seva col•lecció comprèn totes les arts i té la missió d’explicar un discurs global de l’art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. A banda de la conservació i restauració, també vol difondre, així com do-nar a conèixer tot allò relacionat amb la recerca, tant des del punt de vis-ta de la història de l’art com de la museologia (conservació, restauració, documentació i difusió).

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Dia de la Filmació: 08 Maig del 2013Persona de contacte: Charo Canals

Al MNAC em va ser força complicat contactar amb la persona adequada per que em donés el permís, però un cop aconseguit a la hora de parlar amb ells ja estava al museu gravant amb total llibertat. En aquest gran espai va ser complicat trobar la llum, però sempre n’hi ha alguna. També trobo interes-sant l’experiència en l’espai, doncs suposo que a causa de gravar en aquest context més clàssic, tant el personal de sala com els visitants es quedaven parats al veure’m gravant i fotografiant una paret “buida”, fins i tot la gent es va sorprendre tant que em van preguntar, fet que no m’ha passat a cap dels altres espais.

MNACPalau Nacional Parc de Montjuïc 08038 BarcelonaT. 936 220 376http://www.mnac.cat

HorariHorari hivern (1/10 - 30/4): de Dt. a Ds. de 10 a 18 h; Dg. i festius de 10 a 15 hHorari d’estiu (1/5 - 30/9): de dt. a ds. de 10 a 20 h; Dg. i festius de 10 a 15 hDl.: tancat (tret dels festius)

TarifesEntrada general:Adults 12 €reduïda -30%Temporal:adults a consultarreduïda -30%

MNAC

19

CONTEXTUALITZACIÓ

L’any 1984 es converteix en una sala d´exposicions de la Generalitat de Catalunya. S’autodefineix com a un espai de confluència i d’encreuament de diverses disciplines de la creació artística contemporània amb la cièn-cia, el pensament i la comunicació.El centre veu l’art com a interpel.lació del gaudi estètic, del coneixement i de l’experimentació a l’abast d’una comunicació emocional i crítica. Cièn-cia, com a cultura, concebuda com un dels nuclis de la creativitat. Comu-nicació, com a objecte d’atenció i reflexió en les seves interrelacions amb l’art i la societat, i com a plataforma d’existència i d’expressió del mateix centre.

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Dia de la Filmació: 14 de Maig del 2013Persona de contacte: Neus Purtí

A Arts Santa Mònica van tenir una resposta molt ràpida i oberta, cosa que s’agraeix. El dia que vaig anar a gravar va resultar estar molt tapat però tot i així vaig aconseguir trobar la llum a la par mes interior i també més caracte-rística de la institució, les seves escales centrals. A la filmació veiem l’ ombra de les escales i el moviment de l’inferior podem intuir el trànsit de gent al exterior de la rambla.

Arts Santa MónicaLa Rambla, 7 08002 BarcelonaT. 935 671 110www.artssantamonica.cat

HorarisDe dimarts a divendres d’11h a 21h. Dissabtes de 15h a 20h Diumenges, dilluns i festius tancat

TarifesEntrada gratuïta

ARTS SANTA MÒNICA

20

CONTEXTUALITZACIÓ

El MACBA va obrir les seves portes 1995. Gràcies al consorci, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Ministeri de Cul-tura i Fundació Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Amb la misió de transmetre l’art contemporani, oferir multiples visions i generar debats crítics sobre l’art i la cultura. La seva col·lecció s’ha anat ampliant basada en un recorregut pels principals referents artístics de l’actualitat; també ha desenvolupat diferents línies de treball, recerca i reflexió del fet artístic.

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Dia de la Filmació: 27 de Maig del 2013Persona de contacte: Victòria Cortés

El MACBA és l’última de les institucions que vaig anar a gravar i la que em va costar més. En el MACBA vaig haver de presentar una carta del tutor especi-ficant que el treball no era lucratiu i per altre costat també em van fer pagar l’entrada pertinent a l’espai. Un cop aconseguit el permís vaig poder entrar sense cap problema i filmar lliurement. La llum del MACBA, va ser una mica complicada, ja que de tanta que hi ha em va ser mes complicat trobar aque-lla la llum especial que buscava.

MACBAPlaça dels Àngels, 1 08001 Barcelona T. 934 120 810www.macba.cat

HorarisDilluns a divendres 11 h - 19.30 hDissabtes 10 h - 21 hDiumenges i festius 10 h - 15 hDimarts no festius tancat

TarifesEntrada general:Adults 9 €reduïda 7 €Temporal:adults 6,5 €reduïda 5 €

MACBA

21

LLUM

La llum és una de les coses més bàsiques de l’existència, sense llum no hi ha vida. I no tant sols això, sinó que restaríem a la foscor, completament cecs, sense distingir formes ni colors. Hem evolucionat al voltant de la llum, des de l’antiguitat hem adorat la llum, l’hem necessitat per fer créixer els nostres cultius, per comptar el pas del temps, i ens hem val-gut d’ella per situar-nos a l’espai durant les nostres derives. La llum sempre ha estat bàsica per la nostra existència, i l’art no és una exepció, sempre l’hem vist representada, perquè sense llum no hi ha imatge. Ja els impressionistes al s.XIX es van adonar de la seva importància i van intentar, en certa manera, alliberar la llum del llenç. Volien plasmar els efectes de la llum natural al llenç mitjançant una representació del món mes directe i espontani centrant-se en l’efecte que produeix la llum natural sobre els objectes.

22

A partir del projecte “Filtracions de llum” a sorgit aquest altre treball, “Llum”. Aquest es centre amb la importància de la llum, amb la llum com a element creador d’imatge i es separa de les institucions artístiques per relacionar-se directament amb l’espai real. “Llum” es tracta d’una acció o instal•lació mòbil on, simplement situo a l’espai un llenç en blanc, teòricament buit de contingut i d’imatge, de manera que interactuï directament amb la llum natural i l’espai de manera que la imatge apareix sense una intervenció direc-ta. Aquesta imatge produïda per la llum sobre el llenç no està lligada al llenç, sinó que el llenç serveix únicament com a revelador de la imatge. La imatge del mateix llenç canviarà segons el situem en un espai on la llum sigui homogènia o en un altre on es filtri a traves de les fulles d’un arbre. Segons el moment del dia, segurament si ens situem al davant hi podrem veure la nostra ombra projectada. Encara que la font de llum sigui sempre la mateixa, el sol, la llum i les ombres varien segons el context, igualment passa amb qual-sevol obra artística, no es pot tenir un control sobre la pròpia obra ja que segons on sigui mostrada i per qui sigui rebuda, segurament la percepció de la mateixa canviarà significa-tivament.Podríem dir que aquesta no-obra, és una investigació sobre la imatge, la producció visual i la obra d’art en relació a la pròpia experiència de la vida de l’home com a subjecte de coneixement. Ens trobem amb una dualitat entre aparença i realitat, perquè quan mirem un llenç blanc, tenim molt clar que és blanc...però es realment blanc? Si ens i fixem mes detalladament segurament veurem que té una certa rugositat que provoca petites ombres mes fosques, o que hi ha algun canvi lumínic que fa variar la tonalitat del blanc o potser algun reflex li dona algun color com el vermell. Llavors podem afirmar que el 99% dels cops que mirem un llenç en blanc, segurament no es blanc del tot, ja que la realitat que l’envolta, la llum i les ombres canvien constantment, i en conseqüència la imatge del llenç també. Durant la vida diària, acceptem moltes coses que, després d’un anàlisis més rigo-rós, apareixen plenes d’evidents contradiccions. Hi ha algun coneixement tant cert que ningun home raonable pugui dubtar d’ell?

23

TFG

TFG és un projecte clarament enfocat al Treball Final de Grau. Sovint ens trobem amb coses tant absurdes com estipular 438 hores per dedicar al Tre-ball Final de Grau (ni una més, ni una menys?) o pensar que es poden estipular uns dies concrets de treball, quan la realitat és que, crear un projecte artístic, forma part de la vida diària, del dia a dia i el minut a minut, és quelcom que dus sempre a sobre.

Des de l’inici del temps que s’ha estipulat per dedicar al Treball Final de Grau o TFG, estic acumulant tots els papers de les magdalenes que consumeixo durant els meus esmorzars dels dilluns i dimarts, que són els dies que, teòricament, hem de dedicar a realitzar el tre-ball. L’ acumulació de papers parteix el dia 18 de Febrer primer dilluns del segon semestre, i s’acabarà el mateix dia de la presentació. De manera que a la obra final ens trobarem un cúmul de papers de magdalenes consumides els dilluns i dimarts al llarg de tot el segon semestre fins a la presentació final del TFG, demostrant d’aquesta manera la meva dedi-cació plena al projecte.

L’esmorzar, per a mi, és l’inici del dia, quan tot comença. Mai surto de casa sense haver-me pres un cafè amb llet i dues magdalenes. Aquest ritual diari, es converteix en un treball que, igual que un presidiari marca a la seva cel•la contant els dies per al seu alliberament o un nàufrag marca els dies a la paret d’una caverna per no embogir esperant el seu rescat, jo marco els dies per la entrega del meu treball final de grau.

En aquesta obra veiem una pila de papers de magdalenes apilats sobre una peana. Són els papers que envolcallen la magdalena i resten com a rebuig després d’haver estat con-sumida. Em serveixo de l’acció acumulativa dels papers com a marcador de temps, aquest cúmul deixa constància de l’acció del temps, com el temps no passa envà i paper sobre paper té una conseqüència, ja sigui material o immaterial, veiem com una simple acció quotidiana, com es l’esmorzar, causa un efecte en l’espai.

24

25

Conclusions

L’art i l’artista evolucionen juntament amb la societat, i això te repercussions directes amb la producció cultural, de manera que l’art es capitalitza igual que el seu entorn. En els darrers anys, hem anat veient una constant museïtzació de la producció artística. Això és degut a la pròpia necessitat de l’art de ser vist, i de la institució de ser solvent. Aquest fet crea una paradoxa, ja que la política de la institució repercuteix directament en la producció cultural del moment. Cada cop més la obra es crea pensant en la paret blanca, reclama l’espai vuit de la sala d’exposicions i busca la justificació de la institució. Així doncs, es crea una mena d´art “a la carta”, on l´artista i la seva obra romandran en-cotilladas pels paràmetres que cada institució marqui. És evident, doncs, que si bé hom té efectivament llibertat creativa, aquesta llibertat quedarà castrada en el moment en que busqui el recolzament institucional.

A punt d’acabar Belles arts i a les portes de l’inici de la meva suposada vida laboral com a artista, m’he trobat amb una crisis de representació. Amb el incert futur artístic en el que em veig rodejada i sense saber molt bé quina direcció vull prendre, m’he vist afectada per el no rés i per el buit, he vist com l’absència, s’ha apoderat de mi i ha inundat els meus treballs. Suposo que com a resposta inconscient a aquesta demanda per part dels sistemes de visualització d’art que cada cop demanden més una producció artística com a objecte de valor, aquest últim semestre, tot i presentar tres treballs, el resultat final ha estat no-material. Acostumada a la fisicitat de l’escultura amb la que he treballat fins ara, he iniciat un rumb on la falta d’una producció material ha marcat el camí i encara no sé cap a on em portarà. En aquests últims treballs he començat un període amb una poètica del no treball, del descrear i del silenci, i es que els silencis també parlen.

Amb aquest projecte he vist com una paret blanca, gracies a la llum. esdevé presència i no absència; he vist també, com per un artista la predisposició a veure, es casi mes important que la de crear. Un gran mestre em va dir: “a vegades la feina de l’artista consisteix en senyalar amb el dit allò que molta gent te al davant i no pot veure”. Doncs segurament és el que jo d’alguna manera he fet, senyalar, obrir finestres, veure la quo-tidianitat i la vida diària com a font d’inspiració, perquè l’obra no està en l’objecte, sinó en l’espectador. L’obra no funciona sense algú que l’observi i reflexioni sobre ella, i això per a mi és l’art, una forma de reflexió i de crítica, una forma de veure el món.

26

Annexos

27

Fonts documentals

Es difícil poder concretar una bibliografia ja que durant el procés d’elaboració d’un projecte et vas nodrint constantment de diferents fonts. Cito algunes de les que m’han semblat mes significatives:

Arribas, Sonia “ Imagen y autodestrucción de la cultura: El museo ficticio de Marcel Broodthaers”

Dan Cameron entrevista a Ignasi Aballí <http://www.ignasiaballi.net/pdf/DCameron_Cast.pdf>

Haacke, Hans “Museos, gestores de conciencia”

Lupión Romero, Daniel “Marcel Broodthaers: décors. La exposición es la obra”

Marzo, Jorge Luis “L’era de la degradació de l’art i de la política cultural a Catalunya”

Ray, Gene “hacia una teoría crítica del arte” <http://eipcp.net/transversal/0806/ray/sp>

Rech, A., Turrell, J., & Torres, A. M. (2005). James Turrell (Vol. 9). Images Modernes.

Sloterdijk, P. (2002). El arte se repliega en sí mismo. Brumaria, (1).

Smith, Chris “Conferència: La relació entre la política, el govern i les arts”

Tarkovski, A. (1991). Esculpir en el tiempo: reflexiones sobre el arte, la estética y la poética del cine. Rialp.

28

Carta del Tutor

BENVOLGUTS SENYORS:

Eugenia Granell, esta desenvolupant el seu Treball Final de Grau en el Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts, del que jo soc el seu tutor.

El seu projecte vol apropiar-se de l’espai preparat per mostrar l’art –les sales d’exposició de diferents institu-cions de la nostre ciutat- a través de filmacions en vídeo dels canvis que es produeixen per l’incidencia de la llum natural.

Aquet recull de gravacions formaran una instal•lació que serà la seva obra final de Grau en la nostre Facultat.

Es per aquest motiu , que els demano li facilitessin poder efectuar les gravacions que constituiran l’element clau d’ aquesta instal•lació. Reunim en una sola obra diferents es-pais i moments de les principals institucions d’Art de la nostra ciutat, el seu projecte vol crear un lloc comú on espai, llum i referència a la i’institució s’articulin.

Agraint molt sincerament la seva col•laboració.

Cordialment. Albert Valera. Professor del Departament d’Es-cultura. BBAA. Universitat de Barcelona.

29

Agraïments

M’agradaria mostrar la meva gratitud als diferents centres expositius que m’han per-mès filmar dins les seves instal·lacions, i especialment al les persones que m’han atès cordialment, no haguera pogut dur a terme aquest projecte sense la seva col·laboració.

Gràcies especialment al meu tutor, Albert Valera, que m’ha animat i ajudat amb els meus dubtes.

30

Juny del 2013Eugènia Granell Prado

Niu: 11152820Tutor: Albert Valera García