Mikel Ruiz de Gauna Responsable Wealth Services Andbank

L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 1 1 0

Divendres, 29 de novembre del 2019

A Andbank premiem avui que pensis en demàInverteix amb Andbank igaudiràs de la darrera tecnologia

Aquesta campanya va dirigida a persones residents i no residents al Principat d’Andorra. La selecció d’obsequis dependrà de l’import de les inversions en fons d’inversió, segons s’especifica en el contracte. Els obsequis que obtingui el client per la present campanya, tenen consideració de rendiments en espècie a l’efecte de l’IRPF. Les condicions de la campanya estan a la seva disposició a qualsevol de les oficines d’Andbank. La campanya és vàlida fins al 31/12/2019.

Andorra Turisme preveu 1,5 milions de visitants durant l’hivernLa xifra total de la temporada significa un augment en el nombre de turistes del 2,2%

Jover reivindica davant l’OCDE la feina en matèria de transparència

Rendibilitat del 6,13% del fons SIGMA-IH Balanced

Destaca que les diverses avaluacions realitzades «s’han superat amb bona nota»

El producte d’inversió d’Andbank és un dels millors en la seva categoria

Pàg 4 Pàg 4Pàg 4

Consultori fiscalNomcognomPàg 3

Nomcognom

Nomcognom

Pàg 3Pàg 2

Necessitat d’un nou model andorrà de valoracions immobiliàries

Les garanties que pot sol•licitar el proveïdor per minimitzar els crèdits incobrables

Fiscalitat d’inversions immobiliàries a l’estranger

L a c o s m o l o g i a filosòfica s’encarrega de l’estudi de l’espai i e l t e m p s . C a d a m e s d e n ove m b re

coincideixen a Andorra dos fets teòricament no correlacionats; la preparació de l’enllumenat nadalenc i l’increment de les consultes fiscals. Quan pagaré l ’any que ve? Quina quantitat he d ’aportar al pla de pensions? Puc generar algun tipus de rendiment negatiu per compensar les rendes cobrades durant l’any? Aquestes són les preguntes habituals en aquesta època de l ’any. No obstant això, sovint cau en l’oblit les implicacions tributàries que poden generar en altres països les nostres inversions a l’estranger. Per la seva complexitat, i per ser la més freqüent, és convenient analitzar a quin impacte

fiscal estem exposats a Espanya per disposar d’un immoble en aquest país.

El principal tribut espanyol a tenir en compte és l’Impost sobre la Renda de No Residents, d’ara endavant IRNR, en el qual la càrrega impositiva variarà en funció de la destinació que se li do-ni a l’immoble.

En el cas de béns d’ús propi, el ren-diment a declarar serà el resultant de multiplicar el valor assignat a cada im-moble pel seu propi ajuntament, «va-lor cadastral», per un coeficient que varia entre el 2% i l’1,1% en funció de l’any en què es realitza aquesta taxa-ció. El tipus de gravamen aplicable a aquest tipus de rendes serà del 24% i s’haurà de procedir a l’autoliquidació durant l’any natural següent a la seva meritació.

Si, per contra, l’immoble està ar-rendat s’haurà de tributar per l’import rebut de l’arrendatari, sense possibi-litat de deducció de despeses. El ti-pus impositiu serà del 24% que s’haurà de fer front dins dels vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, oc-tubre i gener per a rendes amb meri-tació en el trimestre natural anterior.

El tercer tipus de renda sotmès a gravamen en l’IRNR és l’obtenció d’un guany patrimonial procedent de la venda d’immobles. Amb caràcter ge-neral, la plusvàlua vindrà determina-da per la diferència entre els valors de transmissió i d’adquisició, si bé hi ha aquest guany pot ser reduït per l’apli-cació de certs règims transitoris. El tipus de gravamen aplicable serà del 19% tenint el caràcter de pagament

Passa a la pàgina següent

El consum d’energia segueix la tendència a la baixa de principi d’anyLa gasolina és el grup que presenta variacions positives amb un 7,4%, mentre que la resta descendeixen

Pàg 4

BUSINESS2 Divendres, 29 de novembre del 2019

Per reforçar el dret de crèdit dels pro-veïdors i garantir el cobrament de les operacions amb ajornament de paga-ment hi ha dos grans categories de ga-ranties: en primer lloc, les garanties personals; i en segon lloc, les garanti-es reals. Les garanties personals s’ano-menen així perquè és una persona físi-ca o jurídica que garanteix el compli-ment de l’obligació de pagament d’una altra persona. En aquesta classe de ga-ranties figuren els avals i fiances. Les garanties reals són aquelles en les que no respon del pagament del deute una persona sinó una cosa. El creditor tin-drà dret a alienar el bé per cobrar el seu deute. En aquest tipus de garanti-es es troben les hipoteques i les peces.

La utilització de terceres persones amb solvència contrastada permet assegurar el cobrament de les opera-cions mercantils. Els avaladors i fia-dors són tercers que res tenen a veu-re amb el negoci de què neix el deute, i que no obstant això es responsabilit-zen del pagament. Els avaladors i fia-dors són una forma fàcil i barata (sem-pre que no siguin entitats bancàries, ja que aquestes cobren comissions per risc de signatura) de reforçar les ga-ranties de cobrament, sempre que els avaladors siguin solvents. En llenguat-ge corrent es denomina avalador a la persona que garanteix el compliment

Les garanties que pot sol•licitar el proveïdor per minimitzar els crèdits incobrables

Mitjançant aquest document, es pro-tegeix de forma molt segura tota inci-dència d’impagament que pugui pro-venir d’una operació de compravenda amb alt risc. Quan el deutor és una so-cietat amb poca solvència és conveni-ent que algun dels socis sigui fiador de totes les operacions, ja que en cas d’in-solvència de l’empresa estarà obligat a fer personalment el pagament dels deutes societàris. Així s’involucra di-rectament als socis o administradors, quedant aquests obligats a respondre de forma solidària amb els seus propis béns enfront del proveïdor i per la su-ma total del deute. A la fiança no ha de fer-se constar cap limitació ni en l’im-port ni en el temps perquè tingui ca-ràcter solidari i cobreixi la totalitat de l’import que figura en el document. En conseqüència, si es produeix l’impa-gament, el creditor pot dirigir les se-ves accions de reclamació, indistinta-ment contra la societat o el fiador, en aquest cas els socis o els administra-dors del negoci. No obstant això, qual-sevol pot ser fiador, verbigràcia una al-tra societat vinculada o no a l’afermat.

També és convenient que en el contracte de fiançament es faci cons-tar expressament que el fiador renun-cia als seus beneficis d’excussió, divi-sió i ordre, establint de forma expres-sa una clàusula d’obligació solidària, ja que en cas contrari el fiador pot an-teposar els seus drets. Quan la fian-ça es presta de forma solidària, el fia-dor queda obligat en els mateixos ter-mes que el deutor principal de manera que si es produeix un incompliment de pagament, el creditor pot dirigir-extrajudicialment o judicialment, de manera simultània o successiva con-tra el deutor principal i contra el fia-dor (o fiadors), podent sol·licitar l’em-bargament i execució dels actius de tots ells. La consolidació pot ser realit-zada tant per a alguna operació mer-cantil determinada com per a un con-junt d’operacions durant un termini de temps determinat o amb caràcter in-definit. En aquest cas, hauran de dei-xar-se plenament concretats els ex-trems pels quals es podrà reclamar als fiadors l’impagament de les factures que el proveïdor emeti.

d’una obligació. No obstant això, en llenguatge jurídic això no és exacte, ja que només existeix aval en l’obliga-ció canviària, és a dir quan una perso-na física o jurídica garanteix el paga-ment d’un document canviari. Quan una persona garanteix el pagament de qualsevol mena d’operació que no si-gui mitjançant la signatura d’un títol canviari, esdevé fiador, però jurídica-ment no pot ser denominat avalador.

En els casos que la posició comer-cial del subministrador sigui prou sòli-da i tingui dubtes sobre la bona fi de les operacions, el proveïdor pot sol·licitar del client sempre que sigui comercial-ment factible, un mal anomenat «aval bancari» -així s’anomena corrent-ment i incorrectament en el llenguat-ge quotidià una consolidació d’una en-titat de crèdit- que garanteixi plena-ment el pagament de les transaccions comercials. Aquest «aval bancari» (fi-ança bancària) ha de ser solidari res-pecte al pagament, i en cas que el deu-tor no pugui fer front a les obligacions, l’entitat bancària haurà de fer-se càr-rec de l’abonament de les factures. El creditor ha d’exigir sempre que la co-bertura sigui la més àmplia possible i que les clàusules de l’«aval bancari» in-diquin clarament que el banc serà de forma incondicional responsable soli-dari del pagament renunciant expres-sament als beneficis de divisió, excus-sió i ordre.

El millor és disposar d’un model de fiança bancària redactat pel servei ju-rídic de l’empresa i lliurar-lo a l’entitat que va a estendre la fiança; d’aques-ta manera el proveïdor té la seguretat que la fiança suposarà una cobertura

total del risc i que no van a aparèixer clàusules desfavorables. Encara que l’ideal és aconseguir un fiançament in-definit, és freqüent que els avals ban-caris tinguin un termini de validesa, de manera que el creditor haurà de con-trolar el termini de temps que cobreix l’«aval bancari», ja que normalment els avals tenen una data de caducitat, pas-sada la qual no tenen validesa.

La fiança bancària més conveni-ent és l’anomenada: «aval a primer re-queriment» que és una garantia irre-vocable, no condicionada, abstracta i independent de l’obligació causal ga-rantida. L’entitat bancària que pres-ta aquest tipus de consolidació ha de pagar a primera demanda, de mane-ra que n’hi ha prou que s’hagi complert el venciment de l’obligació garantida i que el beneficiari hagi exigit el paga-ment a l’entitat financera avaladora, perquè aquesta procedeixi immedia-tament al pagament de l’aval. En l’aval a primer requeriment no és necessari per cobrar que el creditor aporti pro-va documental de l’impagament, ni ha d’acreditar l’incompliment de les obli-gacions contractuals per part del deu-tor avalat. Consegüentment el banc està obligat a pagar el deute sense cap tramitació legal. No obstant això, hi ha molts models de fiances bancàries, i amb clàusules molt variades, per la qual cosa sempre és aconsellable que l’advocat de l’empresa revisi el model abans d’acceptar-ho.

La millor garantia de cobrament és aconseguir que el comprador aboni les factures amb pagament ajornat mit-jançant el lliurament de pagarés ava-lats per una entitat bancària, ja que

-com hem vist- l’aval canviari gaudeix d’una protecció superior que li atorga la Llei. L’entitat financera haurà d’efec-tuar el pagament del document can-viari amb caràcter solidari, deslligant aquesta obligació de compliment del contracte que va donar lloc a la crea-ció del títol canviari avalat. D’aquesta manera el creditor té la certesa abso-luta que cobrarà donada l’elevada sol-vència i serietat de les entitats bancà-ries andorranes i també de les euro-pees. També es pot instrumentar l’aval en lletres de canvi. L’aval del pagaré el realitzen les entitats financeres po-sant en el revers la frase «Per aval de» amb indicació del nom de l’avalat, es-crivint la data en què s’emet l’aval, a més el nom i domicili del banc o caixa d’estalvis que subscriu l’aval i amb in-dicació de l’apoderat que signa. En la lletra de canvi ja hi ha un espai reser-vat al revers per l’aval. Així mateix, cal vigilar que els avals no tinguin limita-cions pel que fa a quantitats garanti-des, límits de temps; o sigui, reduir el temps que disposa la forquilla per di-rigir-se contra l’avalador, o limitaci-ons personals; és a dir, designar no-més a una persona com a beneficiària de la garantia.

El creditor també pot demanar un aval mercantil tant per a alguna ope-ració comercial en particular com per al conjunt de les operacions amb un determinat deutor durant un termini de temps que pot ser determinat o in-definit. La consolidació consisteix en el fet que un fiador respon de compli-ment de les obligacions de pagament de l’afermat i si aquest no realitza el pagament, haurà de fer-ho al seu lloc.

Pere Brachfield

CEO de Brachfield Credit & Risk Consultants

a compte de l’impost la retenció del 3% del preu de venda, que haurà estat prèviament practicada per la persona que adquireix el bé. Per descomptat, en el cas que la retenció sigui superior a la quota hi haurà el dret a la devolu-ció de l’excés retingut. En aquest cas la declaració de l’impost s’ha de fer en un termini de tres mesos comptats a par-tir d’un mes de la data de la venda que té la persona que va adquirir l’immoble per ingressar la retenció.

Un altre tribut de caràcter esta-tal que afecta els titulars d’immobles a Espanya és l’Impost sobre el patri-moni el qual grava béns i drets que es-tiguin situats, puguin exercitar-se o hagin de complir-se en territori es-panyol. Estaran obligats a declarar els subjectes passius dels quals la quo-ta impositiva, un cop aplicat el mínim exempt de 700.000 euros, resulti a in-gressar i també aquells qui el valor de béns i drets sigui superior a 2.000.000 d’euros, encara que la quota resultés negativa.

D’altra banda, hi ha també cer-tes obligacions fiscals en l’àmbit lo-cal com ara l’Impost sobre béns im-mobles que és exigit pels ajuntaments. En aquest cas, l’import a pagar s’ob-tindrà de multiplicar el valor cadas-tral, anteriorment esmentat, pel tipus de gravamen definit en cada muni-

cipi. El termini per efectuar el paga-ment també varia en funció de la loca-litat, si bé normalment oscil·la al vol-tant dels mesos de setembre, octubre i novembre.

Ressenyar també que per al com-pliment d’aquestes obligacions fiscals no existeix obligació de nomenar re-presentant davant l’Administració Tri-butària espanyola i que la majoria de tràmits es poden fer tant presencial-ment com telemàticament.

Finalment, s’ha de tenir en comp-te que amb la formació d’un nou go-vern a Espanya es poden produir can-vis legislatius que afecten els impos-tos anteriorment descrits. En aquest sentit, i tenint en compte les cada ve-gada més freqüents sentències dels tribunals espanyols al respecte, seria desitjable una conciliació de les dife-rències existents en la normativa tri-butària entre residents dins i fora de la Unió Europea o de l’espai econòmic europeu.

De tot això es desprèn la gran com-plexitat legal que pot comportar la materialització de qualsevol mena d’inversió en un país estranger com pot ser l’adquisició d’un immoble. És per això, que resulta altament reco-manable consultar amb un expert lo-cal en la matèria les implicacions le-gals i tributàries que es poden generar al realitzar qualsevol classe d’inversió a l’estranger.

Ve de la pàgina anterior

BUSINESS 3Divendres, 29 de novembre del 2019

Consultori fiscal

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fron-teres (d’ara endavant, DTF) número CV0142R-2018, del 17 de setembre del 2019, amb relació al canvi de criteri per part de l’Administració sobre la trans-missió d’un terreny mitjançant la dona-ció d’una societat a una persona física resident fiscal a Andorra.

El 18 de desembre del 2018, el direc-tor general del DTF va emetre una re-solució d’una consulta tributària, per la qual se sol·licitava el criteri de l’Admi-nistració respecte a una operació que consisteix a donar un bé immoble afec-te a l’activitat econòmica d’una socie-tat a favor d’una persona física resident fiscal a Andorra, la qual també destina-rà aquest bé a una activitat econòmica.

Això no obstant, després d’iniciar-se un procediment de revocació sobre

consum subjecte a l’impost i per tant, resol el DTF a la primera qüestió plan-tejada pel consultant, disposant que a la Societat no li serà d’aplicació l’article 6.6 esmentat anteriorment.

D’altra banda, en relació amb la se-gona qüestió, el DTF es remet al De-cret legislatiu de l’1-8-2018 de publica-ció del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara endavant, TRLIRPF), sobre el fet generador, on es disposa a l’article 4 que no estan subjec-tes a aquest impost les rendes següents:

«a) Els guanys i les pèrdues de capi-tal derivats de les transmissions de béns que estiguin subjectes a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions pa-trimonials immobiliàries.

b) Les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre tí-tol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’asseguran-ça sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.»

Per tant, respon el DTF a la segona qüestió plantejada pel consultant, que tenint en compte l’article 4 del TRLIRPF, l’adquisició per part de la persona física mitjançant donació de la parcel·la afec-ta una activitat econòmica no està sub-jecta a l’IRPF.

Jaime Mesas

l’esmentada resolució, el director amb l’informe previ vinculant de la Comissió Tècnica Tributària, va acordar en data 23 d’agost del 2019, revocar parcialment la resposta vinculant emesa pel DTF el 18 de desembre del 2018, perquè s’havia de modificar el criteri sobre l’adquisició mitjançant donacions de béns immo-bles afectes a una activitat econòmica.

En aquest sentit, la societat B, com a Soci Únic de la societat A, va dur a ter-me una aportació no dinerària a la soci-etat A, consistent la mateixa en l’apor-tació d’una parcel·la afecta una activitat econòmica.

Al respecte, la societat consultant es planteja realitzar una donació de la meitat de la referida parcel·la a una per-sona física resident fiscal al Principat d’Andorra, que destinarà a una activi-tat econòmica, malgrat això, es qües-tiona la tributació a efectes de l’Impost General Indirecte (d’ara endavant, IGI) per part de la societat donant, així com a efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara endavant, IRPF) per part de la persona física do-natària.

Amb referència a la primera qües-tió plantejada sobre el concepte tri-butari de l’IGI, el DTF es remet al De-

cret legislatiu del 5-4-2017 de publi-cació del Text Refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General In-directe (d’ara endavant, TRLIGI), en re-lació amb el fet generador de l’impost, on l’article 4 preveu el següent: «Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realit-zats en el territori andorrà per empre-saris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el de-senvolupament de la seva activitat eco-nòmica, amb independència de la fina-litat o dels resultats perseguits en l’ac-tivitat econòmica o en cada operació en particular.»

Així mateix, l’article 7 del TRLIGI, re-ferent a la consideració de lliurament de béns, disposa a l’apartat 1 que: «Es considera lliurament de béns la trans-missió del poder de disposició sobre els béns corporals, fins i tot si es realitzen mitjançant la cessió de títols represen-tatius d’aquests béns. [...]»

D’altra banda, disposa el DTF que hi ha certes operacions que s’assimilen als lliuraments de béns, concretament, l’article 8 del TRLIGI estableix que: «Es consideren operacions assimilades al lliurament de béns a títol onerós l’au-toconsum de béns. A l’efecte d’aquest impost, es considera autoconsum de béns les operacions següents fetes sen-se contraprestació:

[...]

- La transmissió del poder de dispo-sició sobre béns corporals que integren el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari.

[...]»D’acord amb els preceptes esmen-

tats, si la societat donant es conside-ra empresari o professional als efectes de l’IGI i la parcel·la que és objecte de donació forma part del seu patrimo-ni empresarial o professional, aques-ta operació es considera un autocon-sum. Consegüentment, el fet en qües-tió s’assimila a un lliurament de béns a títol onerós.

Així mateix, l’esmentada normati-va preveu a l’article 6 una sèrie d’opera-cions que no es troben subjectes a l’im-post. Concretament, l’article en qüestió disposa a l’apartat 6, que les operaci-ons d’autoconsum previstes als articles 8 i 10, sempre que no s’hagués atribu-ït a l’obligat tributari el dret d’efectuar la deducció total o parcial de l’impost efectivament suportat amb motiu de l’adquisició o la importació dels béns, no es troben subjectes l’IGI.

Tanmateix, atès que la societat do-nant quan va adquirir la parcel·la no va exercir el dret a la deducció de l’IGI per-què en aquell moment no era aplicable la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’IGI i que, per aquest motiu, la societat no va suportar l’impost, la donació efectuada per la consultant es considera un auto-

Necessitat d’un nou model andorrà de valoracions immobiliàries

El concepte de valoració im-mobiliària ha rebut dife-rents definicions per la doc-trina. Una de les definicions que trobem en uns dels ma-

nuals de referència «Valoració immo-biliària: Teoria i pràctica» de González Nebreda, Turmo de Padura i Villaronga (2006) manifesta que «valorar és associ-ar una quantitat dinerària a un determi-nat bé o dret, en funció de les seves qua-litats i com a conseqüència d’una situa-ció de mercat determinada». Tan àmplia com la seva definició, cal destacar que poden ser objecte de valoració diferents tipologies d’immobles.

També existeix diversitat de finalitats per les quals un immoble se sotmet a va-loració, així les coses, ens centrarem en aquest article en les diferents finalitats de la valoració d’un immoble. D’aques-ta manera, les normes per a la valoració d’immobles es troben contingudes en normes cadastrals, urbanístiques i tri-butàries, entre d’altres. Per tant, serà ne-cessària la interpretació de les unes o les altres en funció de la finalitat que busqui la valoració.

VALORACIONS URBANÍSTIQUES

El valor urbanístic és el valor de confor-mitat amb la normativa urbanística vi-gent, principalment del sòl urbà i urba-nitzable. Haurem també de considerar el valor urbanístic del sòl no urbanitzable, tenint en compte, aquelles implantaci-ons d’immobles en aquesta mena de sòl, tals com instal·lacions esportives, ener-gètiques o turístiques, per posar alguns exemples. Així també, haurem de tenir en compte que moltes limitacions impo-

Una de les normes clau en la valoració d’immobles a Espanya és l’Ordre Minis-terial ECO/805/2003. Aquesta estableix les normes de valoració de béns immo-bles i de determinats drets per a certes finalitats financeres i ha estat modifica-da en diferents ocasions.

Segons aquesta s’entén per valor de mercat o venal d’un immoble (VM), el preu al qual podria vendre’s l’immoble, mitjançant contracte privat entre un venedor voluntari i un comprador inde-pendent en la data de la taxació en el cas que el bé s’hagués ofert públicament en el mercat, que les condicions del mer-cat permetessin disposar del mateix de manera ordenada i que es disposés d’un termini normal, tenint en compte la na-turalesa de l’immoble, per a negociar la venda.

De vital importància serà el Valor de taxació (VT). Aquest és el valor que la present Ordre estableix com a tal per a cada tipus d’immoble o dret a valorar. Aquest valor serà el valor jurídic o amb efectes jurídics per a les finalitats inte-grants en l’àmbit d’aplicació d’aquesta.

NORMES INTERNACIONALS DE VALORACIÓ

(IVS) COM A ESTÀNDARD DE REFERÈNCIA

Finalment, i en un escenari d’una An-dorra oberta a operacions internaci-onals, no podem deixar de parlar de RICS. Les valoracions de conformitat amb els estàndards de RICS (de la Ro-yal Institution of Chartered Surveyors) són les valoracions utilitzades a efec-tes de valoració en operacions immo-biliàries amb component internacio-nal. Andorra ha avançat en l’assump-ció un marc fiscal homologable, també ho hauríem de fer en l’àmbit de les va-loracions immobiliàries. I l’estandar-dització millora l’homologació de les valoracions.

Crec sincerament que a Andorra, on la normativa d’inversió estrangera en posiciona com a plaça d’inversió Inmo-biliaria internacional, s’hauria de tendir a renovar les normes de valoració im-mobiliària per a poder ser homologades a nivell internacional. Aquest fet afavo-riria les operacions amb aquesta com-ponent internacional, ja que totes esta-rien subjectes a Normes Internacionals de Valoració (IVS International Valuati-on Standards).

lor cadastral és un valor universal i cons-tant de tots els béns immobles d’acord amb la seva situació i característiques. Bàsicament, el valor cadastral es deter-mina a partir del valor de mercat. S’entén per valor de mercat el preu més proba-ble pel qual es podria alienar, o aprofitar en el cas de concessions administrati-ves, entre parts independents, un bé im-moble lliure de càrregues. A més, el valor cadastral és un valor fixat per l’Adminis-tració que pot discutir-se en el marc d’un procediment administratiu.

Hem de destacar les controvèrsies que les valoracions immobiliàries estan tenint i tindran en els nostres Tribunals amb relació a la seva transcendència fis-cal. Això succeeix arran de diferents in-terpretacions de les normes, de la man-ca d’una eficaç metodologia de valoració i de la dispersió normativa en la matèria.

VALORACIÓ D’IMMOBLES A L’ESTAT ESPA-

NYOL: L’ORDRE MINISTERIAL ECO/805/2003

sades per la normativa de riscos naturals (caiguda de blocs, molleres, allaus, etc.) han transformat en sols no urbanitza-bles, i conseqüentment amb una devalu-ació important del seu valor, sòls que an-teriorment tenien un valor a l’alça.

Tornant a les normes de valoració ur-banística, podem remetre’ns al Regla-ment urbanístic, per exposar la norma que ha tingut un intens efecte en el de-senvolupament reglamentari dels crite-ris de valoració urbanística recollits en la Llei general d’ordenació del territo-ri i urbanisme. Aquest Reglament ha tin-gut per objecte la millora del funciona-ment del mercat del sòl, per a fer-lo més transparent i eficient. Per tant, aplicarem les normes contingudes en aquest regla-ment bàsicament a efectes d’expropia-ció forçosa i en supòsits de reparcel·lació.

En aquest punt podem concloure, amb relació al valor del sòl, que aquest depèn bàsicament del règim urbanístic que l’afecta. Així mateix, al valor del sòl

es veu afectat tant per les modificacions normatives de Govern (delimitació de noves tipologies de riscos naturals, per exemple) com pels canvis en la classifi-cació i qualificació urbanística derivats de la mateixa normativa Comunal (revi-sions dels POUP).

VALORACIÓ A EFECTES TRIBUTARIS I LA SEVA

RELACIÓ AMB EL CADASTRE

Per començar cal precisar, tal com es-menta Mochón López en la Revista Quin-zena Fiscal núm. 22/2008 de l’editorial Aranzadi que «Els béns i drets no tenen una valoració única en el sistema tributa-ri». Al contrari, cada figura tributària pot establir unes regles pròpies de valoració.

Així podem dir que als béns immobles els correspon un valor cadastral que ens servirà generalment, per a calcular de-terminats tributs a pagar sobre aquest bé, en funció de l’operació jurídica que s’ha dut a terme. De conformitat amb l’article 14 de la Llei del Cadastre, el va-

ElenaRedondoSòcia de Manubens Advocats Andorra

BUSINESS4 Divendres, 29 de novembre del 2019

El Govern lloa davant l’OCDE la tasca realitzada en transparència

Baixa el consum d’energia a l’octubre i només augmenta la gasolina

El ministre de Finances, Eric Jover, i el secretari d’Estat d’Afers Financers In-ternacionals, Marc Ballestà, van par-ticipar en el plenari del Fòrum Global per l’intercanvi d’informació fiscal i la transparència de l’OCDE. La trobada, que es desenvolupava a París va servir també per celebrar el desè aniversa-ri d’aquesta iniciativa. Jover va recor-dar els esforços que s’han fet des del Principat en els darrers anys, apostant per a l’homologació i la transparència fiscal i va remarcar que «el resultat d’aquesta feina és visible a través de les diferents avaluacions que s’han su-perat amb bona nota».

Com a mostra d’aquests avenços Jo-ver va reivindicar la darrera avaluació per part del Global Fòrum, on Andorra va rebre una valoració general de ‘lar-gely compliant’ o, el que és el mateix, d’acompliment en gran mesura i va as-solir la màxima qualificació en sis dels deu indicadors.

El titular de la cartera de Finances del Principat va aprofitar la seva esta-da a la capital francesa per mantenir, a més, diverses reunions bilaterals amb representants d’altres països que hi participaven.

El consum d’energia en tones equivalent en petroli (TEP) durant el mes d’octubre va ser de 18.642, el que representa una variació percentual negativa del 4,2% respecte al mateix mes del 2018. El grup amb dades representatives que presenta variacions positives respecte al mateix mes del 2018 és gasolina, amb un 11,3%. D’altra banda, fuel domèstic, amb un -7,3%; gasoil locomoció, amb un -7,1%; propà, amb un -5,9% i electricitat, amb un -1,6% presenten variacions negatives destacables, tal com assenyalen les da-des fetes públiques per Estadística.

De gener a octubre d’aquest any hi va haver un consum d’energia en TEP de 177.899, és a dir, un 2,7% menys res-pecte al mateix període de l’any 2018. El grup que presenta variacions positives respecte al mateix període del 2018 és gasolina, amb un 7,4%. Per contra, fuel domèstic, amb un -9,0%; propà, amb un -6,4%; gasoil de locomoció, amb un -2,5% i electricitat, amb un -1,6% pre-senten variacions negatives destaca-bles.

Pel que fa a les dades acumulades dels darrers dotze mesos, el consum d’energia ha estat de 217.700 TEP, fet que suposa una variació percentual nega-tiva respecte al mateix període ante-rior del -2,4%. Com en els casos ante-riors, té una variació positiva gasolina, 7,6%. En canvi, fuel domèstic, amb un -10,3%; propà, amb un -6,6%; electrici-

Previsió d’augment d’un 2,2% en el nombre de turistes a l’hivernAndorra Turisme calcula que es poden superar els 1,5 milions de visitants durant la temporada

A n d o r r a T u r i s m e preveu un increment de l’entrada de turistes d’un 2,2% durant la temporada d’hivern.

Betim Budzaku, gerent de l’organisme, va declarar que aquest augment a l’hivern és molt important perquè «estem parlant d’unes xifres molt respectables», que poden superar l’1,5 milions de turistes. La previsió de l’entitat mostra tres bases de creixement: un 2,1% en el mercat espanyol, un 3% en el francès i un 2% en el mercat internacional. Tot i així, va aclarir que aquestes previsions es fan basant-se en una situació sense sorpreses. «Pel que sembla hem començat bé amb la neu i tindrem un bon pont de desembre, que fa preveure uns bons resultats».

El nombre de turistes ha crescut moltíssim des del 2012-2013, va expli-car Budzaku, qui va insistir en el fet que la temporada d’hivern es troba molt es-table i consolidada des de fa anys i on s’ha de treballar més «és a les temporades d’estiu i primavera, perquè ara ja podem dir que el mes de juliol és també tempo-rada alta». L’entitat destina més de 3,5 milions en aquesta campanya, una xi-fra similar a la de l’any passat. «En l’ante-rior campanya d’hivern vam destinar un milió d’euros als esdeveniments espor-tius per la Copa del Món i aquesta des-pesa aquest any no la tenim i estem fent un equilibri».

Totes aquestes dades es van donat a conèixer durant la presentació de la campanya d’hivern. Una de les novetats és la promoció a Itàlia, un nou mercat, que segons va indicar Budzaku, «té tots

SIGMA-IH Balanced, producte d’inversió estrella d’AndbankEn el transcurs d’aquest any, fins a data d’avui, el producte d’inversió d’Andbank, fons SIGMA-IH Balan-ced, ha donat una rendibilitat als seus inversors del 6,13%, convertint-lo d’aquesta manera en un dels millors productes que es troben en la seva ca-tegoria. Entre el 2016 i el 2019, el fons ha brindat un retorn als seus inver-sors del 7,24%, un percentatge supe-rior a altres productes de caracterís-tiques similars.

Aquesta evolució positiva li ha per-

mès (a banda de tenir una bona acolli-da entre els titulars dels plans de pen-sions d’Andbank a Andorra) doblar els seus actius sota gestió al 2019. Per a José Caturla, director de Global As-set Management del Grup Andbank, «el nostre SIGMA-IH Balanced es dife-rencia de la resta de la gamma de fons d’inversió Sigma Investment House d’Andbank per la seva aposta per la gestió activa», afegint que «entre les claus de l’èxit que han fet mereixedo-ra a la seva classe P de quatre estrelles

Morningstar, es troba sens dubte la combinació de l’expertise local i glo-bal dels nostres equips de renda fixa i variable».

Aquest producte va ser llançat al 2015, amb l’objectiu d’oferir als seus inversors un creixement a llarg termi-ni del seu capital i els seus ingressos i, a més, d’una estratègia d’inversió ava-lada per un sòlid ‘track record’, compta amb una estructura de comissions que des de l’entitat descriuen com «molt competitiva».

tat, amb un -1,6% i gasoil locomoció, amb un -0,8% presenten variacions negati-ves destacables.

Pel que fa al consum d’energia elèctrica, cal destacar que durant el mes d’octubre va ser de 39.192 MWh, és a dir, una variació percentual nega-tiva de l’1,6% respecte al mes d’octubre de l’any anterior. Els grups que presen-ten variacions positives respecte al ma-teix mes del 2018 són indústries, amb un 27,6%; administracions, amb un 11,6%; usos domèstics, amb un 7,0% i hoteleria i restauració, amb un 0,9%. D’altra banda, presenten variacions negatives altres serveis amb un 42,6%; construcció i an-nexes, amb un 25,0%; serveis financers, amb un 11,2%; estacions d’esquí, amb un 9,9% i distribució, amb un 3,9%.

De gener a octubre del 2019 hi va ha-ver un consum d’energia en MWh de 446.778 és a dir, un -1,6% respecte al ma-teix període de l’any anterior. Els grups que presenten variacions positives des-tacables respecte al mateix període del 2018 són indústries, amb un 173,5%; ad-ministracions, amb un 58,4%; estacions d’esquí, amb un 34,9%; usos domèstics, amb un 19,8% i enllumenat públic, amb un 6,4%. Per contra, altres serveis, amb un -77,8%; construcció i annexes, amb un -52,1%; distribució, amb un -3,0%; serveis financers, amb un -3,0% i altres distribuïdores, amb un -2,1% presenten variacions negatives destacables.

tims anys. «Els britànics no són com els llatins i les previsions les fan a un any vis-ta». És per aquesta raó que Budzaku creu que aquest any no hi ha temps perquè la situació del Brexit pugui tenir un efecte.

La campanya de promoció de l’hivern ja es va iniciar el 13 de novembre als mer-cats llunyans i a França, i s’estendrà fins a finals de març als dos països fronterers. A Espanya és on la promoció comença més tard, passat el dia de Reis, perquè des de l’entitat consideren que durant el Nadal ja hi ha campanyes desenvolupa-des pels comuns i per les estacions.

formar el nombre d’excursionistes que rep el país (persones que no es queden a dormir) en turistes, que són els que pas-sen, com a mínim, una nit al Principat.

En aquesta línia, Budzaku es va mos-trar preocupat per la situació a Catalu-nya, un dels mercats principals. «És una incògnita per a tothom» i «el que més preocupa és l’efecte que pot tenir el tan-cament de la frontera». Per altra banda, no va ser tan pessimista amb el mercat britànic per la situació de Thomas Co-ok i Neilson i del Brexit. Va declarar que anirà bé, amb la línia consolidada dels úl-

els ingredients perquè funcioni». Tam-bé va explicar que els resultats d’aques-tes campanyes no s’observen fins al cap de quatre o cinc anys d’estar-les fent i que un dels objectius és diversificar el mercat amb altres països europeus. Tot i així, va declarar que no es poden espe-rar resultats similars com els d’Espanya, França o el Regne Unit. De cara a aquests mercats, es vol mantenir la xifra d’Espa-nya «que és molt bona» i sobretot millo-rar la de França «perquè hi estem fent una inversió important». Un altre dels objectius d’Andorra Turisme és trans-