575Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

Núm. 266Setembreoctubre2006

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu Santjustenc

Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc, Carrer de l’Ateneu, 5 i 7.08960 Sant Just Desvern.Web: http://www.florsloreto.com/seas.Adherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Colonització de la muntanya pels telearrossegadorsi les cadiretes a l’estació d’esquí de Boí-Taüll.

Foto de Jordi Gironès.

SEAS

576 Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

CALENDARI

SOPAR DE MOTXILLA I CONCURS

14 setembre — Veredicte del juratdel Cincurs Fotogràfic 2005 a les 8 delvespre al local social. Les deli-beracions del jurat no seran públi-ques.

16 setembre — Sopar de Motxillaal Pati del Roure de l’Ateneu a les 9del vespre. Durant la trobada elsassistents efectuaran la votació per ala millor fotografia popular delConcurs Fotogràfic i tot seguit esrepartiran els premis als guanyadors.

CICLE «LA INDUSTRIALITZACIÓ»

6 octubre— Conferència «Lafarga catalana» per EstanislauTomàs, a les 20.30 h al local social.

8 octubre— Excursió de Begur aPalamós (Baix Empordà), ambsortida del Parador a les 7 del matí.

10 novembre— Conferència«Aigua i vapor. Fonts d’energia peral tèxtil» per Santiago Riera, a les20.30 h al local social.

12 novembre— Excursió fent uncircuït a l’entorn de Sant Pere deMontgrony (Ripollès), amb sortidadel Parador a les 7 del matí.

1 desembre— Conferència «Laindustrialització del Llobregat i delCardener» per Llorenç Ferrer, a les20.30 h al local social.

3 desembre— Travessia de la

serra de Miralles (Anoia), ambsortida del Parador a les 8 del matí.

«ELS BOLETS I EL SEU HÀBITAT»

27 octubre— Conferència «Elsbolets i el seu hàbitat» per JoaquimPahissa, a les 20.30 h al local social.

29 octubre— Sortida pràcticamatinal a la serra de Collserola coma complement a la xerrada deldivendres.

PESSEBRE

2 i 3 desembre— Col·locació delPessebre de la SEAS a la Montanhad’Uishèra (Val d’Aran).

CUITA AL SOL

3 juny— La companya ImmaRubio va participar, representant laSEAS, a la III Cuita al Sol consistenten assolir el cim del Monteixo abansque el sol deixi d’iluminar-lo. A lacursa hi van participar 93 dones i ala categoria masculina foren 409.

CAMINADA POPULAR

1 octubre— 11a CaminadaPopular de la SEAS perCollserola. Sortida de l’Ateneu ales 9 del matí. Inscripcions del 26al 28 de setembre al local de laSEAS de 8 a 9 del vespre.

577Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

EDITORIAL

LA HIPOTECA DE LESESTACIONS D’ESQUÍ

Tot just fa un any, el responsablede l’estació d’esquí de Boí-Taüll deia«si l’actual situació de la nostraestació fos inamovible tindríem moltpoques garanties de futur». És a dir,les estacions d’esquí necessàriamenthan de continuar colonitzant nousterrenys perquè si no estancondemnades al seu tancament!.

Els promotors ignoren inten-cionadament el factor climàtic que faque cada vegada tinguem hivernsamb menys nivositat i que laprimavera s’avanci escurçant sovintels períodes esquiables. Això noimporta perquè el que realmentimporta és créixer urbanísticament;es tracta de fer força apartamentsperquè això genera molts diners pera les empreses constructores. És el casde la futura estació de la «Vall Fosca– Interllacs» que ocuparà un notableespai de la muntanya de Filià (PallarsJussà), i que ja ha disparat l’afanyconstructiu a la Vall Fosca. Elspromotors de l’esquí ja somien aconnectar Boí-Taüll amb aquestafutura estació. No importa si mancala neu, diran que en faran d’artificial,i que això permetrà «donar vida» alspobles de l’entorn.

I aquest és precisament el puntclau del debat. Donar vida és ocuparterreny muntanyenc amb apar-

taments que només estaran ocupats15 dies l’any?, se’n beneficiaranrealment els pobladors de la regió onomés els qui vendran els seusterrenys a les immobiliàries?.Pretendre fer-nos creure que lamobilització d’esquiadors portanegoci a tots els pobles de l’entornés una fal·làcia perquè les mateixesestacions d’esquí ja tenen curad’oferir «in situ» els màxims serveispossibles sense que calgui desplaçar-se als pobles veïns. Cert que oferirantreball a algú de la contrada per ferde monitor a l’hivern, però l’any témolts mesos i la resta de mesos el quehi haurà serà unes instal·lacionsdesertes, farcides de ferros i cables deben poc interès paisatgístic, i capfeina per als joves.

Cal més imaginació per afavorirla vida dels pobles muntanyencssense hipotecar les seves muntanyesamb més estacions d’esquí queacaben essent deficitàries (Espot) ique algunes vegades han de tancar(Llessui) i que, en més d’una ocasió,ha costat diners públics tot i tractant-se d’un negoci privat i d’un esportque, cal tenir-ho en compte, no éspracticat per bona part dels nostresciutadans i no és pas un esport as-sequible a totes les butxaques.

Calen menys àrees esquiables imés oferta turística basada apromocionar els valors paisatgísticssense haver de malmetre’ls.

578 Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

ON ANEM?

SANT BARTOMEU DEFRAGUERAU, UN DELSLLOCS MÉS BONICS DECATALUNYA

Josep Lluís Solé i Clivillés

Els homes moltes vegades caiemen l’exageració i dir que aquestparatge és un dels més bells de Ca-talunya evidentment ho és. Encaraque sempre és bo d’evitar-les, deixeu-me no fer cas d’aquest savi consellclàssic, i afirmar, sense mala cons-ciència, que l’ermita de Sant Bar-tomeu mereix la qualificació abansesmentada.

Imagineu al fons d’un barrancuna petita ermita romànica, de pedra,amb l’absis orientat a Jerusalem. Alnord, esculpit sobre la llinda de laporta l’escala al cel (scala dei), i unxic més amunt la roda de molí,símbol d’Ulldemolins. La paret sud,il·luminada pel sol de febrer. Un so-litari xiprer, amb una forma cònicade geometria perfecta, la guarda comun solitari sentinella que ens dóna labenvinguda.

Al seu costat s’hi troba un petitpla arbrat, rodejat pels alts murs deles roques característiques delMontsant, amb els seus colors grisosi grocs, les quals, com gegantsferotges i immòbils, semblen pro-tegir-la.

Una balma propera, obrada, on

en altres temps s’hi guardava elramat, té en el seu extrem unsdegotalls d’aigua, recollida en unscossis rodons, excavats a la roca delterra. L’aigua, fresca i bona, és unaautèntica benedicció. Algunesufanoses heures s’enfilen paretamunt.

Torrent avall, l’ermita s’aguantaper un marge construït sobre roca,dominant el barranc, ara fron-dosíssim. Un rierol, tan sols una cintad’aigua, neix als seus peus, sota lapedra que fa de fonament a l’edi-ficació. Al fons el Montsant, poderósi proper.

Sant Bartomeu de Fragueraru. Foto deJosep Umbert

579Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

Emplaçament solitari i recollit. Lacontradicció d’un paisatge a escala del’home, en un entorn màgic i gegantí.Seguiu les feixes horitzontals de roca,a banda i banda del barranc, i lesperspectives diferents us sorpren-dran.

Una placa a la roca de darrere del’absis diu: «Silenci profund, enaquestes soledats Déu t’escolta».

No cal, però, cap sentimentreligiós per escoltar el silenci i sentirl’atracció de Sant Bartomeu.

Aquest lloc de retir i de silenci,utilitzat pels ermitans de laMuntanya Santa, és situat a la serrade la Llena, al barranc de SantBartomeu, el qual porta les sevesaigües a la riba dreta del riuMontsant, distant a un quart d’horamàxim de camí. Encara que ambprecisió no està a la serra del Mont-sant, que s’aixeca a la riba esquerradel riu, la seva geologia és la mateixa,la tan característica de les vallsinteriors de la Muntanya Santa.

El 24 d’agost, dia de Sant Barto-meu, la gent d’Ulldemolins celebraun aplec a l’ermita. Joan Amades ensexplica que segons la tradició el santera fill de Sants, i encara ara la sevaFesta Major cau en aquesta diada. Ala ciutat de Barcelona sofrí martiri, icom que li fou arrencada la pell, elscarnissers el tingueren com a patró.

Llegim en un escrit d’IsabelAmorós que l’ermita ja és docu-mentada l’any 1160, sent la cons-trucció romànica que es troba més al

sud del nostre país. Fou habitada perFra Guerau, de qui agafa el nomaquesta contrada. Aquest frareeremita hi visqué en solitari i guanyàfama d’home sant i de gran conei-xedor de les herbes remeieres percurar els malalts. La seva anomenadafou tan gran que el rei Alfons el cridàper guarir la reina Sança. Agraïts, lidonaren la propietat del lloc, que méstard passà a dependre de la cartoixad’Scala Dei.

A la publicació La vall d’Ullde-molins d’en Modest Montlleó, hitrobem un petit text de Modest

Parets rocalloses al congost deFraguerau. Foto de Jordi Gironès.

580 Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

Bargalló, publicat inicialment alCentre de Lectura de Reus el 1920, itambé els goigs a llaor de Sant Bar-tomeu de Fraguerau, on es repeteixaquest verset.

Si el Montsant us acolliaperfumat i lluminós,no ens neguéssiu l’alegriaBartomeu, Sant gloriós

Per arribar-hi, podeu deixar l’autoal coll dels Lladres, a prop del Km.26 de la carretera d’Ulldemolins a laGranadella. Aquest coll, a la carenade la serra de la Llena, té una vistamagnífica, el Montsant a una banda,i a l’altra, en un dia clar, el Pirineu.Des d’aquest punt surt un camí,marcat com a GR, que davalla percamps i feixes abandonades. Passa ala vora de grans balmes obrades, queservien de resguard a pagesos ipastors. Després del mas del Jaumetde l’Era, hi veureu un monòlitdedicat a la ITV. Sí, heu llegit bé, larevisió dels vehicles. El motiu ésl’ajuda que donà la concessionàriaper a la reforestació d’aquesta zona,rere els incendis de fa uns anys.

Una valleta, encara amb bancalstreballats, i una forta baixada ensporten al fons del barranc, per onseguirà, a partir d’ara, el camí. Passaper dins d’un immens pont de roca,format per grans lloses, ques’aguanten sobre roques laterals amanera de parets. Al sortir-ne, un plainclinat presenta unes curioses

ondulacions, com a grans «rippels»de les sorres del desert o del fonsmarí. Una mica més avall se’nspresenta el miracle de Sant Bartomeu.

Un camí alternatiu seria sortir dela bonica ermita de Sant Antoni, onhi arriba una pista asfaltada desd’Ulldemolins. Ara pot servir derefugi i bar, a càrrec d’un herbolaride Reus, enamorat del Montsant, quehi puja els caps de setmana. Val lapena veure-hi la formosa avingudade xiprers encarada a l’església, itambé entrar a la petita capella, ambun sostre de volta completamentirregular, tota emblanquinada, id’una senzillesa molt atractiva.

Des de Sant Antoni seguirem lapista que, pel coll de Prat i la font dela Gleva, arriba a les Cadolles Fondes,uns gorgs espectaculars d’aigüestransparents, que contemplarem desd’una imposant balconada. Con-tinuarem pel camí que pel margeesquerre del riu Montsant segueixaquesta vall extraordinària, la deFraguerau. Les roques i parets quetanquen la vista són espectaculars. Elcamí és ben traçat i planer.

A una hora i escaig, un pontpenjat, llarg i movedís, però moltsegur, travessa el riu i ens permetagafar el sender, que pel fons de lavall de Sant Bartomeu, passant pelpeu de formacions rocalloses deformes suggeridores, arriba a l’er-mita.

Si disposeu de dos autos, usrecomanaria deixar-ne un al coll dels

581Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

Lladres i l’altre a Ulldemolins, perajuntar els dos itineraris sensenecessitat de tornar pel mateix indret.L’excursió no és gens llarga ni dura,però és tan agradable que seria undisbarat fer-la amb presses.

Per acabar, tan sols vull dir-vosque si algun dia em perdo, busqueu-me a Sant Bartomeu.

Excursió feta al febrer de 2006amb Carme Morist, Maria Congost,Josep Maria Pons, Andreu Valls iJosep Umbert, autor d’una de lesfotografies que acompanyen l’escrit.Vull agrair a Joan del Castillo, des defa anys ulldemolinenc d’adopció, elfer-me conèixer les dues revisteslocals citades a la bibliografia.

Ulldemolins amb la serra de la Llena al fons. Foto de Jordi Gironès

BIBLIOGRAFIA

• Amades, Joan. CostumariCatalà. Vol IV. Editorial Salvat iEdicions 62.

• Amorós, Isabel. L’ermita de SantBartomeu. La Veu del Priorat. Núm.35, any1993.

• Montlleó, Modest. La vall deUlldemolins. Antologia de prosa i poesia.Any 1980.

• Mapa de la Serra del Montsant.Editorial Piolet.

582 Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

ACTIVITATS

LA SERRA DE LA FEMBRAMORTA (ANOIA)

Josep Maria Rius i Barreda

La Fembra Morta, situada al sud-oest de Montserrat, agrupa unconjunt de muntanyes antigues,erosionades i arrodonides.

En el seu vessant nord encaraconserva un mantell vegetal ric ivariat amb alzines, pi blanc i pipinyer, mentre que al vessant sud, elbruc blanc, la ginesta i la farigolaesdevenen un esclat de colors a laprimavera.

Les panoràmiques sobre l’Anoia,a banda i banda del mateix riu, sónamplíssimes i també ho són les de lesmuntanyes i planes que voregen elriu Llobregat. I no oblidem lesprimeres visions esporàdiques de lamuntanya de Montserrat quan lavegetació ho permet fins quefinalment podem contemplar tota lamuntanya sencera.

Per arribar-hi agafem l’autovia A-2 en direcció a Igualada fins a l’hoteldel Bruc a partir d’on ens desviem ala dreta per continuar per l’antiga N-II, deixant també a la dreta lacarretera que va al coll de canMaçana. Després de 5 Km, i un coppassat el punt quilomètric 570, hemd’agafar una pista a l’esquerra. Calseguir uns 600 metres fins arribar auns prats i un magatzem de palla del

mas de can Soteres on hi ha unacruïlla de pistes i un bon aparcamenton podem deixar els vehicles.

Comencem a caminar seguint elcamí de la dreta amb senyals del GR-172. Deixem un trencall a la dreta ipassem per sobre d’una cabana de laque només es veu la teulada, i pelcostat dels camps de conreu de canSoteres. Hem de seguir el GR sensefer cas dels trencalls que surten adreta i esquerra fins que, en un revolttancat a la dreta, surt de la nostraesquerra un camí amb un filetd’aigua que delata el lloc on hi ha lafont del Ferro, situada uns 30 metresmés amunt. És una mina d’aiguaferruginosa tancada amb un reixatque crida la nostra atenció.

Tornem al GR fins que en un altrepronunciat revolt a la dreta, ambunes roques de conglomerat, indicaque som al torrent de les Coves. Aquíhi ha una pista a la dreta, la qualseguirem tot baixant. Deixarem uncorriol a l’esquerra que farem servirdesprés per tornar al GR, i continuema la nostra esquerra baixant ambmolta atenció per no passar-se uncorriolet que a l’esquerra ens mena ales coves de Cal Llucià. Aquestescoves tenen un traçat laberíntic i enelles s’han fet troballes corresponentsa l’Edat del Bronze. És millor entrar-hi per la segona boca, molt mésaccessible que la primera, i caldriadur frontals o lots.

583Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

Tornem enrere i per l’esmentatcorriol, a la nostra dreta i moltmalmès per les «màquines infernals»,tornem al GR on en poca estonaarribem al mas de cal Muset. Masiarestaurada a finals del segle passatamb una torre de curioses i fan-tasioses finestres. A la llinda d’unaporta hi ha la data de 1812 i en unaaltra es llegeix «Joan Muset 1863». Aldarrere de la casa hi ha un bassiol ien aquests entorns fou trobada al1934 una tomba d’època neolítica.

Seguim endavant i en 10 minuts,a través d’un trencall a la dreta,arribarem al castell de Castellolí. Estroba situat en un turó a 584 md’altitud i en resten dempeus alguns

panys de parets amb filades d’opusspicatum i construccions posteriors al’època medieval. L’any 989 apareixesmentat com a «Kastro Odolina» imés endavant en una crònica del reiJaume I apareix escrit com a «CastellAuli». Les primeres notícies d’unsenyor del castell de Castellolíapareixen a partir del 1139. A laprimera meitat del segle XIII,Castellolí figurava com a propietatfeudal del monestir de Sant Cugat iposteriorment passà a formar partdel vescomtat de Cardona.

Davant la petita esplanada queera l’antic fossar, hi veiem un absisamb arcuacions llombardes i lesenes,úniques restes de la capella romànica

Castell de Castellolí. Foto de Josep maria Rius

584 Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

de Sant Vicenç de Castellolí.Ara, hem de tornar sobre els

nostres passos pel GR durant 15 mini aleshores prendrem una pista a ladreta que en pendent continuat, i en15 min més, ens durà al coll de canMuntaner. Ample coll que ens deixadavant nostre la vall de can Aguileraamb els turons de la Monja i la Mugaa la dreta. Una pista apta per avehicles porta, per l’esquerra, al cimde la Fembra Morta on hi ha unrepetidor i un observatori perdetectar incendis. La seguiremdeixant un trencall a l’esquerra i més

endavant, també a l’esquerra, uncorriol que s’acaba al mig del bosc.No serà fins al tercer trencall al’esquerra que deixarem l’avorridapista per un caminot pel mig del boscque farà a la primavera les delíciesde tot caminador, i que ens durà finsa una pista ampla que seguirem depujada durant uns 200 metres.Prenem atenció perquè veurem unemboscat caminet que surt al’esquerra amb un gir pronunciat ique, en només 5 minuts, ensconduirà sobre el torrent de lesRoques Blanques i, sorpresa!Montserrat!. Si el dia és adient,l’estada en aquest punt convida acomentar, fotografiar o senzillamentcontemplar el paisatge.

Només ens cal retornar a la pistaper on hem pujat i, ara per la dreta ide baixada, en 20 o 25 min arribarema can Soteres i poc més enllà al’aparcament on hem deixat el cotxe.

L’excursió té una durada de 3.30a 4 hores, més 1.30 h. entre esmorzari visitar els topants que hemesmentat. Tot això ho comprovaremen la propera temporada de matinals.Aquest recorregut ha estat fet durantels matins dels diumenges 7 i 14 demaig amb la Joana i el Josep Maria.

Cal Muset. Foto de Josep Maria Rius

585Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

ACTIVITATS

SORTIDA DE VETERANS ALVALLE DE LA FUEVA I PEÑAMONTAÑESA

Jordi Farràs

A la sortida de l’any passat jas’intuïa una pujada a la PeñaMontañesa, ja que en passar-hi persota algun pardalet ho va xiuxiuejar.I aquest any hem gaudit altra vegadad’una magnífica sortida i d’unasuada espectacular per arribar al cim.

Bé, explicarem una mica la sortidad’aquest any 2006. Aquesta vegadavàrem fer estada a l’hotel Apolo deL’Ainsa on sopàrem, dormírem,esmorzàrem i dinàrem. Amb moltagana ens vam fer càrrec d’un bufetlliure i molt bo, estant de pas moltben atesos, fets que fa que el reco-manem per fer-hi una estada i visitarde pas la zona que l’envolta.

Aquest any formàvem l’expedició45 persones, entre expedicionaris iacompanyants. La sortida fou comsempre a les 7 del matí amb els cotxesdistribuïts pel Pere retrobant-nos aBenavarri per anar a esmorzar al’àrea de picnic de San Menardo queconeixia el Pere. Val a dir que és unlloc molt maco tocant a Benavarri onhi ha un pou d’aigua del qual ragenles fonts en forma de bou de bronze,el pou es troba situat dins del’església octogonal on, segons lallegenda, uns bous van trobar el sant

que miraculosament va fer brollaraigua motiu pel qual es va construirl’església al damunt.

Una vegada esmorzats i descan-sats, emprenguérem la marxa vers elmonestir budista de Penillo on hipujàrem enmig d’una forta calorada.Arribats allí no vam poder entrar-hiperquè estaven fent una cerimòniaper això només visitàrem els exte-riors, fent les respectives fotos icarretera i manta fins al pobleabandonat de la Puebla de Muro deRoda, indret on s’arriba desprèsd’una forta pujada amb cotxe per unapista una mica espectacular que estanarreglant. La visita al poble va serforça entretinguda ja que anàvemsobrats de temps. Val la pena depujar-hi ja que es divisa una vistafantàstica, ho estan arreglant per alturisme, però és força complicat. Deretorn a la carretera, anàrem a dinaral Santuari de la Nostra Senyora deBruins, lloc amb taules i ombres i una

Pujant per la tartera. Foto de Jordi Farràs

586 Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

casa de colònies amb piscina«tancada». Després de fer la mig-diada, tot buscant les ombres els quepodien, vam adreçar-nos a l’hotelApolo; una vegada allí el «jefe» Peredonava fe que ja havíem arribat idonava les claus a qui pertocava.Quines dutxes més sanes vamprendre després de tants quilò-metres, i quantes cerveses ens vamprendre, però el dia no havia acabati encara havíem d’anar a visitar elmonestir de Sant Juan de Toledo, jaque hi teníem una visita concertada.L’església és d’estil romànic i ambpintures descobertes durant la sevareconstrucció. Desprès de la visita totentusiasmats veiem els voltors comvolaven i restaven aturats a uns 400metres de nosaltres.

Arribats altre cop a l’hotel de capal bufet lliure i a sopar. Quin sopar!,tothom menjava el que volia i no

s’acabava!, però tot té un límit i éshora d’anar a dormir que el diu-menge dia 2 tenim l’esmorzar a les6.30 del matí per poder marxar aviat,perquè entre «pitos i flautes» aviates fan les vuit. Però l’esmorzar tornaa ser potent i hem de cremar caloriespel que marxem còmodament ambels cotxes fins a La Collada on deixemels cotxes i, com a muntanyencs, enshem estalviat un fort desnivellperquè ja en tenim prou amb els 700metres de pujada que ens esperen!.Que innocents!, ens creiem tots moltforts, però quan sortim del bosc iarribem al pedregam —el qual ja nodeixarem fins que tornem— la cosaes complica; els més forts ja estanmolt avançats, però els qui anem aldarrere no les tenim totes i pel camíes va quedant gent que diu que ja entenen prou —aquests sí que sónsavis— perquè la pujada no acabamai i és molt feixuga. Com sempre,els veterans arriben primer i cansatsd’esperar es posen bé per a la foto adalt del cim, que guapos que queden,però ves per on encara restem perarribar el Jaume Campreciós i unservidor. Treuen el cap per damuntnostre i ens donen ànims dient queja hi som, però no s’acaba mai i aixòque són 700 metres amb dues horesaproximades, però per nosaltres elrellotge corre menys del que vol-dríem. Finalment arribem a dalt i ensfan la foto de rigor a nosaltres sols.L’ascensió ha estat dura, però valia lapena.

El Marcel·lí i el Pere, «ànimes» de les sortidesde Veterans. Foto de Joaquim Carbonell.

587Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

Tot i que estava una mica ente-renyinat, malgrat el bon dia, hemgaudit d’unes vistes meravelloses, peròtot s’acaba i hem de retornar pedresavall. Quin trencament de cames,quines caigudes, no ens estem de res iles pedres inestables no ens deixenreposar, però que ràpid que baixem.De mica en mica anem arribant, els unsmés d’hora i els altres més tard, i ensretrobem a La Collada on hi ha elscotxes, això sí que és una meravella!.Ja refrescats a la font que fad’abeurador, desfem la pista finsarribar al riu Cinca; aquí els mésfogosos se’n van a banyar i els mésprudents ho fem a l’hotel. Mentrenosaltres patíem la pujada a la Peña,les turistes de la colla anaren a visitarel poble de L’Ainsa amb la seva plaçaMajor i la seva església, si bé nosaltres

ja el vàrem visitar en una altra sortidade veterans per aquests indrets. I comque feia calor les turistes també s’ana-ren a refrescar a la piscina.

Acabàrem la sortida de veteransamb el dinar al mateix hotel i el caixerMarcel·lí a la porta perquè no li fem elsalt i deixem de pagar la sortida. Unany més i ja són 30. Espero que l’edatdel Pere i del Marcel·lí s’aturi i puguincontinuar organitzant aquestessortides tant entranyables, i a la vegadatant nutritives i plenes decompanyerisme, i espero que l’anyvinent ens tornin a sorprendre ambuna altra sortida meravellosa. No pucesplaiar-me més perquè el butlletí éspetit, però hi han de tenir cabuda totesles activitats de la Secció per la qualcosa us animo a participar-hi per donarfe de les activitats que fem a la SEAS.

Al cim de la PeñaMontañesa.

Foto de JoaquimCarbonell.

588 Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

CICLE SOBRE LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA

Octubre 6 «La farga catalana» per Estanislau Tomàs8 Visita: Museu del Suro de Palafrugell

Excursió: de Begur a Callella de Palafrugell (Baix Empordà)Novembre 10 «Aigua i vapor. Fonts d’energia per a la indústria tèxtil» per

Santiago Riera12 Visita: Museu de la Farga Palau de Ripoll

Excursió: circuït a l’entorn de Montgrony (Ripollès)Desembre 1 «La industrialització del Llobregat i del Cardener» per Llorenç

Ferrer 3 Visita: Museus de la Pell (Igualada) i del Paper (Capellades)

Excursió: travessia de la serra de Miralles (Anoia)Gener 12 «La indústria paperera» per Miquel Gutiérrez

14 Visita: Museu de les Mines de BellmuntExcursió: d’Ulldemolins al Toll de l’Ou (Priorat)

Febrer 9 «Les colònies industrials» per Rosa Serra 11 Visita: pendent de decidir a la Cerdanya

Excursió: Estany d’Auda (Capcir) amb raquetesMarç 9 «Dones i indústria tèxtil a Catalunya» per Montserrat Llonch

11 Visita: Museu de l’Automòbil de SilsExcursió: santuari dels Àngels (Gironès)

Abril 13 «La construcció de la xarxa ferroviària» per Pere Pascual 15 Visita: Museu de la Sal de Cardona

Excursió: De Súria a Coaner (Bages)Maig 11 «La industrialització a Catalunya en el segle XX» per Carles

SudriàVisita: Museu del Ter de Manlleu

13 Excursió: Sta.Maria Besora, Bellmunt, salt de la Salgueda i Vidrà(Osona)

Juny 3 Visita: Museu de les Mines (Fígols)Excursió: cingles de Vallcebre (Berguedà)

Juny 17 Visita: Núria i/o RipollExcursió de cloenda: gorges de Núria (Ripollès)

Organitzat conjuntament amb el Centre d’Estudis Santjustencsi coordinat per Llorenç Ferrer

Les conferències seran a les 20.30 h. i mitja hora abans es passarà un video sobre la industrialització

589Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

INFORMACIÓ DE LA SECCIÓ

ACORDS DE LA JUNTA

Reunió del 12 de juny de 2006

—Es comenta la bona marxa queestà tenint la comissió encarregadad’iniciar l’estudi de propostes per alsactes que es programaran pel 75èaniversari de la Secció, i es recordaque la comissió restarà sempre obertaa noves incorporacions perquè calque en els actes hi participi la majorquantitat possibles de companys.

—La darrera Marxa deRegularitat ha estat la que ha tingutmés participació de totes les que hemfet fins ara amb 46 equips i 98excursionistes, a més dels 20col·laboradors. A l’èxit departicipació cal afegir-hi eld’organització segons els propisparticipants.

—Bona part de la reunió ha estatdedicada a tractar detalls de lesproperes activitats de la Caminada,Sopar de Motxilla i ConcursFotogràfic.

—Es tracta la consulta rebuda desde l’Ajuntament sobre l’ús que se’nfaria per part de la SEAS delrecòdrom del Casal de Joves en casque fos millorat, i es decideixtraslladar la consideració que nopodem assegurar un ús suficient perpart nostra que justifiqui una inversióimportant.

Reunió de l’11 de juliol de 2006

—S’informa sobre la proposta defer conjuntament amb el Centred’Estudis Santjustencs les duesmatinals de caire cultural del propercurs, i es considera encertada laproposta.

—Joan Gómez recorda a la Juntaque deixarà de representar la SEASa la Vegueria del Baix Llobregatdesprés de tres anys de fer-ho.Alhora que se li agraeix la bona tascafeta es recorda la necessitatd’aconseguir que algun company ensrepresenti a la reunió mensual, jasigui membre o no de la Junta.Qualsevol interessat pot adreçar-se aalgun membre de la Junta actual.

—S’han rebut els detalls de laproposta dels «100 cims» sorgida através de la Federació. Tots elsexcursionistes que vulguinparticipar-hi poden assessorar-se através de la nostra Secció, la qual seràla que validarà els cims fets davantla Federació.

—Els organitzadors del Sopar deLluna Plena confirmen el nou èxit departicipació d’enguany que ha estatde 65 companys. Ha tingut lloc alsantuari del Coll de les Guilleries. Depas es comenta que a la sortida deVeterans hi van participar 45companys.

590 Butlletí de la SEAS, 266 – Setembre-octubre 2006

SEASButlletí de la Secció Excursionista de l’Ateneu SantjustencAny XL, núm. 266

Equip d’edició del butlletí: Daniel Cardona, Isidor Cònsul,Ferran de la Fuente, Jordi Gironès i Agustí Revilla (taula de redacció),Jordi Gironès (autoedició), Elisabeth Bart (tramesa),i Josep Nuet (dissenyador de la maqueta).Correcció de textos: Servei Local de Català.

Índex

Amb la col·laboració de:

CISTELLERIA BALLART, Bonavista, 82, tel, 933 71 13 64

DISSENY MOBLES, Creu, 42, tel. 933 7212 52

FLORS LORETO, Creu 66, tel. 933 72 31 03

FORMA CUINA, Creu 60, tel. 934 73 35 59

LLIBRERIA RESSENYA, Creu 54, tel. 933 71 08 43

IMMACULADA AMAT, JUST AMIGÓ, MARCEL·LÍ CAMATS, FRANCESC HOMEDES

Portada: Colonització de la muntanya pels telearrossegadors i les cadiretesa l’estació d’esquí de Boí-Taüll. Foto de Jordi Gironès.Calendari ......................................................................................... 576Editorial: la hipoteca de les estacions d’esquí .................................... 577Sant Bartomeu de Fraguerau, per Josep Lluís Solé i Clivillés ............... 578La serra de la Fembra Morta, per Josep Maria Rius i Barreda ............. 582Sortida de Veterans a la Peña Montañesa, Jordi Farràs ...................... 585Cicle sobre «La industrialització a Catalunya» .................................... 588Informació de la SEAS ...................................................................... 589