FITXA 31: MONESTIR DE POBLETJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Edifici Monestir de Poblet

Autor desconegut

Cronologia 1163-1316

Tipologia monestir

Materials Pedra i fusta

Estil gòtic

Localització Vimbodí (Tarragona)

Júlia López Valera

CONTEXT

La fundació del monestir de Poblet va començar amb la petició feta pel comte RamonBerenguer IV a l’abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) l’any 1150, en laqual demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades deconquerir als musulmans. Els monjos hi van arribar un any més tard i, desprésd’explorar el territori i constituir-hi una organització monàstica bàsica, van començarels treballs arquitectònics l’any 1166.

Al final del segle XIV, Pere III el Cerimoniós féu esculpir als arcs del creuer del’església les tombes d’Alfons II el Cast i Jaume I el Conqueridor, la seva i la de lesseves esposes i fills, i convertí així el monestir en Panteó Reial de la Corona d’Aragó.

Júlia López Valera

CONTEXT

Sepulcre Alfons II el Cast

Sepulcre de Jaume I el Conqueridor

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El monestir de Poblet és conformat per una successió de tres recintes emmurallats, elmés interior dels quals constitueix l’àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai té coma eix principal el claustre, que es constitueix en centre de la vida monacal. Les quatrecrugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats quedelimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d’acord amb l’austeradecoració geomètrica i floral dels capitells.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Davant del refectori, a l’ala nord, hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix lafont on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Aquesta font és un elementcaracterístic dels monestirs cistercencs.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

A l’est s’obre la sala capitular, un auster espai quadrat amb quatre pilars octogonalsal centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d’on arrenquen enpalmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. Al terrahi ha les tombes d’alguns abats.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

L’església del monestir és de planta basilical de tres naus amb capelles laterals en undels costats, el transsepte, on hi ha els sepulcres reials i dues capelles, i capçaleraamb deambulatori o girola i cinc capelles radials. La nau central està coberta amb lavolta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus lateralspresenten una coberta de volta de creueria.

El caràcter auster dels murs es trenca amb l’espectacularitat del cimbori gòticoctagonal del creuer, els panteons reials i el gran retaule d’alabastre del segle XVI,obra de Damià Forment, que decora l’altarmajor

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El dormitori, una immensa nau gòtica de 87 m de llargada i 10 m d’amplada, té un sostrede fusta de dos aiguavessos ,i 19 arcs apuntats recolzatss sobre potents mènsulestreballades delicadament.

Júlia López Valera

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

L'aïllament respecte dels nuclis urbans era una de les condicions de l’orde del Cister,que amb aquesta mesura volia procurar que els seus integrants estiguessin allunyatsdel món. Aquesta voluntat d'aïllament és evident en el mur que envolta el conjuntmonàstic.

Júlia López Valera

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

L’austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l’orde del Cister. Peraixò, i seguint les pautes d’oració i treball (ora et labora) marcades per Sant Benet esvan determinar les dependències principals del monestir: una església, per poderpregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de l’orde del Cister;el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i un dormitori tambécomunitari. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més del claustre.

És evident doncs, que es tracta d’una estructura arquitectònica pensada en relacióamb les activitats que s’hi feien.

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

El monestir de Poblet respon a l’ideal de monestir de l’orde del Cister, nascut aCiteaux (Borgonya francesa) el 1098 com a resposta a l’ostentació de poder en quehavia caigut l’abadia de Cluny.

La introducció d’aquest orde monacal a Catalunya va portar al Principat l’anomenatgòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per lafuncionalitat i l’austeritat. Aquests principis arquitectònics van ser els que van definirels paràmetres que posteriorment seien utilitzats en el gòtic meridional de la Coronad’Aragó, tal com es pot observar al Saló del Tinell de Barcelona.