El Monestir de Santa Maria dEscarp: 800 anys dhistria Quadern didctic 29/04/2014 Monestir de lAigua Maria Jess Llavero, Judith Carrion, Victor Velez, Anna Sez

Aqu teniu un esquema en qu podeu veure representada la societat de lpoca

medieval.Fixeu-vos que t forma de pirmide, i aix t una explicaci: la pirmide t unabase

ampla i una punta molt estreta. Aix simbolitza la quantitat de gent quehi havia a cada

estament.

Fou un temps en qu el rei era el primer dentre els nobles, per aix ocupa la cspide de la

pirmide,tot i que era un senyor feudal ms. Per sota del rei hi havia els nobles. Aquests tenien

moltes riqueses iprivilegis i a vegades es dedicaven a lluitar. En lltim estament shi trobava la

major part de la poblaci:els pagesos, que es dedicaven a treballar la terra, i els artesans i

comerciants de les ciutats.

El rei i nobles podien jutjar, castigar i dictar ordes illeis sobre els camperols, tambels cobrava

impostos, imposava peatges a les mercaderies que travessaven els seus dominis i regulaven el

dret de caa, pesca i explotaci dels boscos.Els privilegis de nobles i eclesistics suposaven no

treballar en oficis manuals no pagar drets ni impostos. La resta de la poblaci no teniacap

privilegio.

El poble no elegia els seus dirigents, el poder tenia un carcter sagrat. La seva legitimitat

depenia de la successi dinstica, per calia que fos legitimat (recolzat) per la mxima

autoritat religiosa.

El ser dun estament o un altre no tenia a veure amb els diners ni les propietats, ni amb la

intelligncia, ni el valor, ni amb la sort. Noms es podia pertnyer a cada estament per

naixementi noms en casos excepcionals es podia accedir a lescala superior de la pirmide

social.

Els nostres pobles tenien una quarta part de la poblacidara, noms aquella que els recursos

que en tenien a labast els permetia: els camps de cultiu, les pastures, laigua, etc. Els temps

eren violents, cavallers mercenaris i nobles que volien acrixer la seves riqueses atacaven a

camperols i esglsies que estaven sota la protecci daltres nobles o del rei. Per aquesta ra els

habitants dels pobles sarraulien entorn a castells o monestirs buscant la seva protecci.

Els camins eren difcils i la gent no es movia tant com ara dels seus pobles i viles. Els pobles es

relacionaven en les festes, fires i mercats on sintercanviaven productes, es feien tractes. El

calendari de tota aquesta activitat venia fixat pel calendari religis.

Els monestirs eren eines per repoblar territoris que per causa de les guerres, per les seves

dificultats de comunicaci o altres raons shavien quedat sense habitants o b en llocs que la

riquesa de les seves terres feia preveure que es podria assentar una vila.

El clergat secular, el conformen aquells que han estat nomenats pel bisbe corresponent

per exercir per delegaci la cura dnimes en parrquies, esglsies i ermites.

En el cristianisme, els monjos, estan, encara ara, agrupats en lo que es coneix com clergat

regular, ipertanyien a ordes monstiques com els benedictins, cistercencs, cartoixos,

franciscans, etc., en oposici al clero secular o seglar.

CISTERCENCS, ELS MONJOS BLANCS

El Cster s una orde que va sorgir com a reacci a lorde dominica, rica important i acomodada

en el luxe.El principal objectiu dels fundadors delCster va imposar la prctica estricta de la

Regla de San Benet i el retorn a la vida contemplativa, ms a prop del cristianisme originari, la

pobresa, lausteritat i lapropament a la natura.

La regla de Sant Benet: Ora et Labora, s a dir, resar i treballar. Els cistercencs buscaven viure

del seu treball i per aquesta ra no volien donacions de terres ms enll de les que poguessin

treballar els monjos que formaven cada comunitat i allunyant-se del luxe buscaven poder

dedicar ms temps a loraci

Lalba, lescapulari i la cogulla

ORGANITZACI DEL TEMPS

La vida dels monjos sadaptava a les estacions i a lhorari solar, aix a lhivern lhora dinici de la

jornada s ms tard que a lestiu. En torn a aquest horari es repartien en treballs manuals, les

oracions en comunitat ila lectura devocional privada. Els treballs eren completament

necessaris en una primera poca per a aconseguir la supervivncia material de la comunitat

monstica.

VOCABULARI

El 1213 el mn estava immers en batalles duns contra els altres. Hi havia que eren pel territori

com el conflicte que mantenia Pere I, el catlic, amb Sim de Montfort que li va arrabassar

Carcassona i Besiers i que se enfrontaren en la batalla de Muret en setembre de 1213 on el rei

Pere va ser venut i mort. Tanmateix abans daquesta derrota va haver negociacions en les que

van participar tres monjos de lorde del Cster, Ral de Fontfreda, Pere de Castellnou i Arnau

Amalric, que en aquell moment era abat de Citeaux (1200-1212). Sembla que daquesta relaci

va sorgir la primera idea de fundar un monestir cistercenc en Escarp, un territori que havia

estat incorporat feia molt poc temps a la corona catalano-aragonesa; una zona que es trobava

en el lmit de terres que pertanyien al senyoriu de Montcada. El cas s que en 1213, acabada la

batalla de Muret i enterrat el rei Pere I, larquebisbe envi amb els privilegis atorgats a un grup

de monjos del Cster que sarribaren fins la confluncia del Segre amb el Cinca, en un lloc que

complia tots els requisits ideals de lorde per la fundaci duna nova casa de lorde.

Els primers anys van ser difcils, per van millorar quan Jaume I va confirmar els privilegis i va

ampliar les donacions atorgades en la fundaci del Monestir. Va ser aleshores quan es va

iniciar les millors dcades dEscarp. Va participar en la conquesta del Regne de Valncia i

Mrcia amb diners i guerrers i el rei els recompens amb donacions de terres i el perms de

fundaci de nous monestir (el de Benifass), tamb van participar en la conquesta de Mallorca.

Van ser els millors temps: els seus abats intervenen en conflictes entre les comunitats de

Poblet i Santes Creus entre altres; van ampliar les seves donacions i van ampliar el Monestir.

Noms passades unes poques dcades, va comenar a tenir problemes de supervivncia, el

bisbat de Lleida els va reclamar part de les rendes i la casa dels Montcada una part de les

propietats. El 1591, grcies a la intervenci de labat de Poblet Oliver Boteller, el papa va cedir

el patronatge del monestir a Felip II. Aix volia dir que les seves propietats i rendes eren

intocables, tot i que una part anava al rei i a ms aquest tenia el dret de triar labat entre un

trio proposat pel convent.

La primera meitat del XVII va ser un segle de creixement econmic i de poblaci. s en aquest

moment que es documenta una nova ampliaci i la reforma de lesglsia, es construeix la

portalada i el campanar que encara est en peu. Durant la guerra dels Segadors (1640-1652)

sutilitza una part de caserna i va ser el primer cop que sabem que es fortifica amb un mur a

tot el voltant dels diferents edificis que formaven el Monestir. A partir daleshores tots sn

problemes. Van crixer els conflictes i les resistncies dels vens de la Granja i Massalcoreig

creixen, pel pagament de delmes i primcies, per ls de laigua, de les barques o de

lobligatorietat ds del mol o del forn.

Durant la guerra de successi (1702-1714) les tropes de Felip V tornen a installar-se en el

Monestir com si fos una caserna en el seu pas cap a Lleida en el 1707 i refan les fortificacions

que shavien fet durant la guerra dels segadors, sembla que aleshores noms es qued un nic

monjo, Francesc Llop, els dems havien anat a refugiar-se a Poblet. Al final del segle XVIII la

comunitat dEscarp es veu obligada a donar a la nova rama cistercenca dels trapenses, el

priorat que encara posseen en Maella.

Redudes les propietats, amb dificultats per cobrar les rendes, amb menys monjos dels

necessaris per poder portar el Monestir. En el segle XIX les tropes de Napole tornen a ocupar

el Monestir i a refer i ampliar els murs de defensa en els lmits dels dos rius al 1809 guerra del

Francs. El rei Ferran VII torna al 1814 i lany 1820 va ser desamortitzat per primer cop i ja de

forma definitiva en 1838, quan ja va deixar dexistir definitivament.

.

Fundaci 1213

1223

Fundaci de Sta Maria de Benifass

Conquesta de Valncia amb Jaume I 1230

Va participar en la conversi

al Cster del monasterio de Lavaix

1583 La comunitat dEscarp estava

formada per quatre monjos de

Poblet.

1591 El Papa va cedir el patronatge del

monestir a Felipe II

1264 Donaci al Monestir de lesglsia de

Santa Susana en Maella

1268 Fundaci del Monestir de Ntra. Sra.

De GratiaDei en Valncia

1838 El ms de juny de 1838 es posaven

a la venda els bns de la

desamortitzaci de Mendizbal

1645-

1650

Ocupaci del Monestir i conversi

en caserna

1707-

1714

Ocupaci del Monestir i conversi

en caserna

1808-

1814 Ocupaci del Monestir i conversi

en caserna

1796 Donaci a la Trapa del Priorat de

Sta. Susana en Maella

Batalla de Muret

Mort de Pere I

1238 Conquesta de Valncia per Jaume I

1266 Conquesta de Mrcia per Jaume I

1272 Creaci dels Consolats del Mar

1588

1585

Derrota de lArmada Invencible

Corts de Mons

1591 El Concili Tarraconense (reuni de

bisbes obliga a predicar en catal

1640-

1652

Guerra dels Segadors

1702-

1714

Guerra de Successi

1789-

1799 Revoluci Francesa

1812

Guerra del Francs

Constituci liberal

1837 Nova constituci liberal

Abolici del delme

MONESTIR DESCARP

ESTILS ARQUITECTNICS POSSIBLES

XI-XIII

XIV-XVI

XVII-XVIII

VOCABULARI ELEMENTS ARQUITECTNICS

N 1: Antiga capella de Sant Esteban, funerria, del segle XII. N 2: Infermeria vella del

segle XII. N 3: Claustre de Sant Esteban o de la infermeria, segle XIII. N 5: Biblioteca del

segle XIV. N 6: Sala Capitular. N 7: Capella primitiva, desprs sagristia antiga. N 8:

Pandes del claustre del segle XIII. N 9: Panda de principis del segle XIII, la ms antiga. a:

Lavabo en el claustre. N 10: Antic dormitori de conversos, desprs convertit en llagars. N

11: Cuina i dependncies. N 12: Refectori de finals del segle XII. N 13: Calefactori i

barberia. N 14: Antic refectori de conversos i desprs bodegues. N 15: Atrio del claustre

encarregat per labat Copons. N 16: Sagristia nova del segle XVIII. P.R.: Porta Reial que

dna accs al conjunt del monestir.