Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane

FITXA 53: SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANEJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Edifici San Carlo alle Quattro Fontane

Autor Francesco Borromini (Bissone, 1599-Roma, 1667)

Cronologia 1634-1667

Tipologia església

Materials Maó i estuc

Estil barroc

Localització Roma (Itàlia)


BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Francesco Castelli va començar treballant a la cantera amb el seupare, com a picapedrer, però aviat anà a Milà a estudiar, on tallàmarbre per a la catedral.El 1619 arribà a Roma, on canvià el seu cognom pel de Borromini, icomençà a treballar per un parent, llunyà Carlo Maderno, al Vaticà.També col·laborà amb Bernini al palau Barberini. Als pocs anys detreballar junts es produí entre ells una enemistat que duraria persempre. Durant el pontificat d'Inocenci X (1644-55) guanyà la confiançadel papa i desplaçà a Bernini del lloc d’arquitecte principal deRoma. Quan es nomenat papa Alexandre VII (1655-57) de nouocupa el primer lloc Bernini i l’enfrontament entre ambdósarquitectes es fa més intens. Borromini es dedica a completar els interiors de Sant’Ivo allaSapienza i Sant Joan de Laterà. També completa la façana de SanCarlo.Els últims temps de la seva vida va caure en una profunda depressióque el va dur al suïcidi.


CONTEXT HISTÒRIC

Els Estats Pontificis, amb Roma com acentre, es trobaven en un moment àlgid, i lesidees de la Contrareforma s’imposaven alspaïsos catòlics. Fou un segle de grandesenvolupament artístic, l’art era l’expressiódel poder religiós. San Carlo alle Quattro Fontane s’ha desituar en aquesta època d’expansió i reformaurbanística de la ciutat de Roma. L’època enque els papes, a través de les manifestacionsartístiques, tant religioses com civils,demostraven la seva força i poder. Lesesglésies barroques van començar a ser lamostra més clara d’aquest art religiós quevolia impressionar, juntament amb la sevadecoració escultòrica i pictòrica.


L’obra de Borromini és molt original. Les principals característiques són:

1.Ús de l’ordre gegant, de forma complementària i alternada.2. La planta central, com la de moltes de les esglésies barroques.3. Dinamisme espacial. Aquest basat en el joc de la corba, la contracorba, l'el·lipsi i elsespais còncaus i convexos, duts a la màxima expressió per reflectir moviment.4. Ús de la llum.5. Incorporació de l’escultura a l’arquitectura.6. Materials simples i econòmics.7. Esquema geomètric modular.

Sant'Ivo alla Sapienza (1642-60).

Sant'Agnese in Agone (1652-53)


DESCRIPCIÓ FORMAL

BORROMINI estructura la façana del’església de San Carlino en dos pisos.Cadascun es divideix entres carrers a partird’una combinació de columnes menors icolumnes enormes, anomenades d’ordregegant. Ambdós cossos estan separats per unentaulament que reprodueix l’ondulaciócreada pel joc de formes còncaves i convexesque hi ha entre els carrers laterals i el carrercentral.

Al pis inferior, al nínxol central, hi ha laimatge de sant Carles Borromeo sota les alesde dos querubins. Al pis superior hisobresurten un petit templet o edicle i elmedalló sostingut per àngels que trencal’entaulament. Tant el medalló com lescolumnes d’ordre gegant potencien la sensacióde verticalitat i, per tant, de lleugeresa.


DESCRIPCIÓ FORMAL

La planta es pot definir a partir d’un espai centraloctogonal de costats ondulats, al qual s’han afegit,a l’eix longitudinal, dos elements semicirculars :vestíbul i capella major.

capella major

entrada

planta flexible


DESCRIPCIÓ FORMAL

En alçada, 16columnes d’ordrecompost permetenhabilitar portes,nínxols i capelles alsintercolumnis, sobreles quals unentaulament segueixles formes capriciosesde la planta i sosté lesquatre voltes dequart d’esfera quecobreixen les capellesi el vestíbul.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Entre les quatre voltes, s’hi articulen quatrepetxines àmplies que defineixen una cúpula ovaladaespectacular, decorada amb cassetons geomètrics –octàgons, creus i hexàgons- que es van fet més petitsseguint les lleis de la perspectiva.

Aquest recurs augmenta la sensació d’espai interior, l’amplitud del qual es veu reforçadaencara més per la llum blanca que entra per les lluernes del llanternó que corona la cúpula.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Un ocell blanc, l’Esperit Sant, sobreun fons daurat, corona la cúpula.


DESCRIPCIÓ FORMAL

El petit claustre del convent ésexemple de la llibertat en l’ús delsordres que feia Borromini. Utilitzava ellèxic tradicional amb una gramàticacompletament nova.


ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

El solar ocupat pelconvent de Sant Carlinoes troba en la cruïlla deles antigues Strada Pia iStrada Felice, traçadespels papes Pius IV i SixtV, en un lloc consideratclau per l’urbanismeromà.A les 4 cantonades delsdos carrers s’hidisposaren quatre fontsque donen nom al lloc. Borromini superà ambèxit les irregularitats delterreny i aprofità lespetites dimensionsd’aquest


FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

San Carlo va ser el primer encàrrec que li van fer individualment a Borromini. Els paresTrintaris, que decidiren a Madrid aixecar un convent a Roma, van encarregar un conjuntformat pel convent, una església i un claustre.

San Carlo alle Quattro Fontane és significativa en la seva trajectòria perquè consisteixen la seva primera església i claustre, i la darrera façana que va fer. En ella s’hi fusionenuna sèrie de tradicions independents en un tot únic i coherent, suggerent i revolucionari.

Borromini mostrava sempre una tècnica angoixada, insegura, insatisfeta i turmentada.El seu màxim rival, Bernini, era tot el contrari, segur i satisfet de la seva obra. Quan vaacabar la façana de Sant Carlo Borromini es va suïcidar, alguns diuen que perquèconsiderà que l’obra no estava a l’alçada d’allò que volia expressar.



Borromini, en cada nova obra, augmentaval’elegància i la intensitat del ritme, juntament ambuna gran tensió interior. La seva darrera obra fou la façana de San Carlo ise la considera com la culminació de la sevatrajectòria artística. Va ser contemporània a lacolumnata de Sant Pere de Bernini, consideradal’obra més unitària i global del Barroc. En canvi lade Borromini ha quedat com la més discontínua,fragmentada i antimonumental. La seva façana representa la fusió en el grau mésalt de l’arquitectura i l’escultura. L’ull no potdescansar, ja que pràcticament no queda paretlliure.Borromini va preferir utilitzar materials dúctils imal·leables (maó i estuc) en comptes dels marbresi materials nobles que se solien utilitzar en altresconstruccions.



L’església de San Carlo a l’ordre delsTrinitaris Descalços, una congregaciómonàstica pobre o austera. Total’ornamentació pictòrica i escultòrica estàdedicada al seu fundador, Sant CarlesBorromeu. El centre de la cúpula elpresideix l’Esperit Sant, símbol de laTrinitat.

Borromini va ser elpreferit dels ordresreligiosos a l’horad’encarregar elsseus edificisreligiosos.


A la cantonada on es troba l’esglésiade San Carlo hi ha 4 fonts, duesdedicades a les deesses Juno i Diana,i les altres dues dedicades als riusTiber i Arno.



MODELS I INFLUÈNCIES

Borromini s’inspirà en els últims dissenys de Miquel Àngel, com la Capella Sforza aSanta Maria Major de Roma. La façana s’ha relacionat amb el teple romà d’El Deir, aPetra, que podia haver vist en un dibuix o gravat. El sistema d’anar fent més petits elscassetons a la cúpula el va treure del Panteó de Roma

Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane

Education

Transcript of Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane