flDANYSMIR©ILLES BALEARS

Revista de l'AssociacióCultural Ariany.

Setembre -• Octubre 1993. jN. 187 PVP: 300 ptes.

í — .- -_ „ „ .. .„ ._ ... „ ._ ... „ „ „ „ .

Ja s'hacomençat satercera fase

decanalització

de ses aigües.

Entrevista a n'escol·laboradorsd'Ariany de Sa

Germandat de Donantsde Sang.

Ha sortit al carrer la darreranovel·la de Guillem Frontera,

titulada "Un cor massamadur".

El proper número, especial XXV anys de "Sa Fulleta",amb interessants col·laboracions.

—2-

Dia 6 de setembre ens vadeixar en Gabriel Sancho Pomar(Banyeta), tenia 37 anys i erafadrí.

d ' octubre ens vadeixar l'amo en Miquel RibotFrontera (Massanet), tenia 97anys i era viudo.

Dia 13 de setembre ens vadeixar l'amo en GabrielGenovard Ferrer (Corona), tenia86 anys i era viudo.

Dia 21 d'octubre ens vadeixar madò Maria CànavesMestre (Tubeta), tenia 84 anysi era fadrina.

Descansin en pau.

ARIANYhsviata Local Independent

Plaça de sa Creu, 207529 Ariany

Telèf.: 56 12 87D,L,« IW 207-1971

Edita;Associació Cultural Ariany

Grup de Redacció;Gabriel Frontera MestreJaume Taberner RibotCatalina Pont JuliàTomeu Bauçà Frontera

Ifcrgalida Tabemer RibotJoan Molinea Julià

Dibuixos;Jaune Capó Sanaó

ImprimeixiApóstol y Civilizador

*****

Els articles, cartes icomunicats publicats

en aquesta revista solsexpresen l'opinió dels

seus autors.

Dia 29 d'octubre va néixeren Miquel Àngel Ribot Mestre,ill d'Antoni i de na Maria.Enhorabona als pares!

PluviòmetreSetembreDia 4" 9" 19" 23" 24Total

. . .

. . .

* * *

. 4

. 2

. 5

.31

. 9

.51

1.1.1.1.1.1

OctubreDia 2" 8" 19" 2011 21" 22" 23" 26" 27" 28Total

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .« . •* • .. r~«

. . .

. 5

.31

. 5

. 4

. 9

. 7

. 4

.17

. 2

.30114

1.1.1.1.1.1.1.1.1.1.1.

Nota: les persones queestiguin interessades en que espubliqui alguna fotografia., an'aquest apartat l'han de ferarribar a la redacció de lareïrista. El grup de redacció noes compromet anar. a cercar-les,per tant no mos responsabilit-zam dels possibles descuits.

CANÇONS DEDICADES ÂN'ES MEU COSÍ; ENSEBASTIÀ DE SAFIGUERETA.Sebastià vaig estar content,

quan me vares convidar,i ara davant tota la gent,les gràcies te vull donar,a\aii t'he vengut a brufar,com tu ara estàs vegent,i perquè estiguis més content,es teu germà Gabriel un parell de

cançons te llegirà.

Es molts d'anys te vull donar,perquè sinó faltaria,Déu te don salut i-vida,i en es cent anys puguis arribar,i tots es que aquí ara hi ha,poguem contemplar en Sebastià,amb so coneixement ben clar,així com el veim cada dia.

Que molts d'anys puguis cumplir,fent sa cara de jovenet,no ets calTO i camines ben dret,d'això tu pots presumir.

Vuitanta anys vares cumplir,Sebastià ara fa un parell de dies,i avui ses penes i alegries,també sa volen unir,perquè Déu ho vol així,i d'ell no en podem fugir,i hem de seguir ses seves profecies.

Ets un cosí acabat,i tens moltes condicions,jo et fas aquestes cançons,perquè t'ho tens ben guanyat,sempre has estat educat,amb molt bones relacions,jo crec que amb ses te\res oracions,ja tendrás el cel guanyat.

Ara et faig sa darrera,més no te vull insistir,pensa que tens un cosí,que ho és en Joan Frontera*que també és de raça teva,i per tots desitja un bon fi.

Temps dels "Morts" -3-

A aquest apartat de la Fulleta he procurat adequarels tones de costums populars a les dates en que aparei-xien; i com que ja som dins el mes de Novembre trobque estaria bé parlar un poc d'allò que no fossen matan-ces o tafones, temes que ja hem tocat altres vegades, idedicar quatre paraules a un altre que també hi escau:Els morts.

Ja sé que és un poc mal d'emprendre, però si ensagrada recordar costums perduts i històries ja oblidadesno el podem deixar passar per alt ja que també la sevacel '-bracio comporta usos i actituts ben populars.

El costum de dedicar un dia del calendari a recor-dar iots els difunts és ben antiga ferm. Ja ho feien les ci-vilitzacions antigues; romans i grecs tenien també diesconcrets on recordaven els seus parents difunts i tambéconeixien les visites als cementeris.

Idò heu de saber que els cementeris tal i com lesconeixem avui en dia, o sia, en recintes tancats a lesafores dels pobles, acondicionáis i beneïts per tald'enterrar-hila gent, sóncosí relativa-ment moderna.Un temps, idesde els co-mençamentsdel Cristianis-me, els mortss'enterravendins les esglé-sies. Es feiabé a un fossargeneral o bé ales capelles siel temple era gran.

Hi havia gent, sobretot, la gent rica i poderosa quedeixava ben clar al seus testaments que volien ésser en-terrades a tal o qual capella, ja que ells eren qui havienaportat diners per a la seva construcció o manteniment,o també perquè sentien especial devoció al sant o imatgea la que estava dedicada. No oblideu tampoc que elsgremis d'artesans i oficis disposaven en propietat de lacapella del seu patró o patrona i naturalment del fossar olloc d'entarrament que hi havia en ella. I així trobamque hi havia nobles que volien ésser enterrats a la Seu oals grans convents ciutadans: Sant Francesc, Sant Do-mingo, etc, i menestrals que ho feien per desig o perquèles corresponia, a la capella o altar del seu gremi d'ofi-ci. No hi havia altra manera d'enterrar, si bé a aquellsmorts que l'Església els negava l'entarrament en terrasagrada, els duien a un camp apartat dedicat a aquestmenester.

Tots heu vist al trispol de les esglésies parroquialsantigues les lloses funeràries que tapen aquelles tombes ifossars; són ben coneixedors encara a moltes d'elles elsescuts que duen gravats damunt i que corresponen alsllinatges familiars de families nobles o als distintiusd'oficis i gremis. Aquesta forma d'enterrar es va per-llongar durant segles.

Però el Rei Carles III d'Espanya va voler aturarallò i va dictar ordres den clares devers l'any 1770: erentan antihigèniques aquelles pràctiques d'entarrament quedisposà que s'adaptassin troços de terra propietat delsmunicipis, a una distància prudencial del pobles i ciu-tats, que fossen consagrats i declarats terra sagrada, s'hiconstruís una capella o oratori i que allà sense excusas'hi enterras a la gent.

Hi ha historiadors mallorquins que conten quequan enterraven a dins els temples era tal l'olor que avoltes si respirava, que els fidels que assistien a lescel.labracions solien dur a les mans un mocador banyat

de perfum pertapar-se el nasde tant en tantper no sentirtant la pudorque sortia delloses i tombesmal tancades oplenes deencletxes.

La delRei era unasàvia disposi-ció, però lagent avesada a

tants d'anys de fossars parroquials no ho va prendre bé,i de cap manera volien ésser enterrats a "... dins un se-menter", com algun erudit va dir. I burlaven l'ordrecom porien.

Hi va arribar a haver a Ciutat families botifarresque a l'hora de deixar el difunt ho feien segons les lleiso sia, al cementeri, però llavors de nit i d'amagat els'enduien a enterrar dins les seves capelles de sempre onhi tenien els avantpassats.

Això va durar fins que el 1823 el Rei Ferran VIIse posà fort i s'acabaren aquells embuis i mangarrufes.A partir de llavors ja mai més s'obriren les tombes pa-rroquials. Els ajuntaments bastiren els seus cementeris,que són el que poc més poc manco hem conegutnosaltres.

Ja veis que el no voler cumplir les lleis ja ve d'en-fora; i n'hi havia que ni de morts i tot.

Francesc Vallcaneras

S-'han acabat les festes, lesvacances, els banys a la lar o ala piscina i en les primeresbrusques, coaençam un nou curs,per uns escolar, per altres defeina i per altres polític.

Les notícies que apareixena n'aquesta secció, són per totsels gusts i moltes d'elles tenenque veure amb aquest inici d'ac-tivitats, però altres, tenen uncaire més bé de curiositat, refe-rint-se a fets o persones rela-cionades amb el nostre poble icom no! també hi trobareu un bongrapat de notícies relacionadesamb el Pla de Mallorca, en elqual, Ariany està integrat.

EL PLA, COMARCA DIACCIÒ ESPECIAL

I ja que hi som, començaremper algunes notícies ralax;ionadesamb la Mancomunitat del Pla.

D'aquests dos mesos, destaca-ria l'abundant informació que hasortit a la premsa damunt lasol·licitud per part del Pla deMallorca al Ministeri d Adminis-tracions Públiques, perquè lanostra comarca fos declaradad'Acció Especial.

En principi, el nostre batle,president de la Mancomunitat del

Uti poc de totPla, havia tengut una sèrie dereunions amb Salvador Cànoves,president de la Mancomunitat delRaiguer, per presentar la sol·li-citud junts ja que així tendrienmés força i semblava q-ue així esfaria, de fet, anaren a Madrid,juntament ai el President del CIMJoan Verger, per entrevistar.seamb el Director general del Mi-nisteri, Pedró Eusebio i al ma-teix temps parlar de les posiblesajudes a les dues comarques, peròsorprenentment i sense gaire ex-plicacions, en una sessió extra-ordinària del Pla, es va decidirper 11 vots a favor, 2 en contrai una abstenció, presentar la pe-tició al CIM perquè després latransmetis al Ministeri d'Admi-nistracions Públiques, separada-ment del Raiguer.

Vist desde fora, semblaésser que hauria sigut millor feruna força conjunta, però dins po-lítica hi ha tantes mogudes itants d'interessos, que una per-sona arriba a no saber lo que hade pensar; lo que és cert i segurés que el Pla va presentar lasol·licitud per separat del Rai-guer.

Pareix ésser, que les especta-

tives de que ens concedesquinles ajudes, són bastant positivesi suposarien uns ingressos durantquatre anys del voltant de 500• liions de (k que es destinariena corregir les deficiències ¿'in-fraestructura i a equiparar elgrau de qualitat de vida a lesdemés zones d'Espanya.

Concretament es destinarieni de Manera especial a la cana-lització de les aigües, tema es-trella d'inversions a n'aquestsdarrers anys -i que encara no estàacabat en la seva totalitat.Una altra inversió a realitzar ,

consistiria en la recuperació,restauració o acondicionament decamins i carreteres.En definitiva, lo que es vol in-tentar, és millorar el nivell devida del Pla, que s'està degra-dant a. marxes forçades, jasia per l'envelliment progressiu,o perquè els joves, que no volensentir parlar de "fer feina an'es camp", s'en van a Palma o ala vorera de mar a treballar.

Esperem que hi hagi sort, queel Ministeri d'Administració enspugui fer arribar aquestaajuda i així entre un pocd'aquí un poc d'allà i molta fei-na i voluntat nostra, feim anaraquesta comarca endavant.

Joan Verger. Antoni Pascual. Salvador Cànoves.

NETEJA DE TORRENTS

Que lo de la brutor als to-rrents és una "brutor", ningú hodubta i que quan venen les to-rrentades tothom ja espera inun-dacions, també es veritat, peròja ho sabeu "Mos ne recordam deSta. Barbara quan trona" i lla-vonces ja no té remei; però en-guany, sembla que la Mancomunitats'hi ha posat en temps i hasol·licitat o pensa sol·licitar atotes les Administracions corres-ponents que mantenguin nets isense romaguers els torrents isíquies del Pla en la finalitatde que quan venguin les primerestormentes no passin desgràcies.

El principal problema, és queel tema no correspon tan sols auna Administració ja que perexemple els torrents corren a cà-rrec del Govern i les síquies,tenen una competència d^ambit mu-nicipal per lo que suposa un ne-cessària col·laboració entre di-verses administracions.

No sé si arribarem a temps ono però almanco s'haurà intentat.

DEFENSEM .EL PLA

El passat 9 d'Octubre, es vacelebrar a Llubí un acte que baixel lena "Defensem el Pla" i pre-sidit per un mural que represen-tava el "Guernica" d'En Picasso,com a símbol de la lluita contrala intolerància, va reunir a mésde dues mil persones en un am-bient a on es mesclaven les pro-testes (Aigua de .Sa Marineta,urbanització de Cala Petita,incineradora de Son Nuviet a Pe-tra, etc. etc.) amb la músicafolklòrica i el rock.

Entre actuació i actuació,s'anaven llegint manifests, es-sent l'acte central, un discursde l'escriptor Gabriel Janer Ma-nila, referint-se- a la "Rondallad'En Gosti Lladre", comparantl'ofuscació d'un personatge dela rondalla, en la que sentim elapobladors de Pla quan veim queens volen prendre els recursosque encara conservan, per donar-

Un poc de totlos a altres que les han desapro-fitats.

L'escriptor va tancar el seudiscurs amb uns versos de MariaAntònia Salvà, remarcant la ne-cessitat de no Malgastar l'aiguai anirrant a tota !>• gtnt de ~.a''Part Forana" a lluitar «n -otesles forces.

LA 33 EDAT A SA DRAGONERA

Com s'ho passen aquests de sa3* edat!!!

Aquest és un comentari moltextès pel poble i la veritat, ésque fan un poc d'enveja ja quequan no tenen excursió, tenenviatge i quan no, dinar o sopar i"si això és guerra...." peròs'ho mereixen i més! ja han fetfeina a bastament.

Idò bé al passat 21 de setem-bre, els majors de 70 anys, varenfer una excursió pagada per l'A-juntament a "Sa Dragonera".

Varen venir entussiasmats, jaque a part de menjar una

paella, com no havien menjat mai!les varen dur a enrevoltar l'illaen barca i això ja va esser lomai vist.

Per els més jovenets, o sia,pels majors de 65 anys la varenrepetir el dia primer d'octubreperò no va haver-hi tanta sortja que va fer mal temps i no va-ren poder embarcar per anar aSa Dragonera i varen haver dequedar a terra però així i tot,també tot foren alabances.

Un comentari generalitzat, foulo important que és el nostrebatle ja que per lo vist l'illadepèn directament d'ell i l'em-pleat que hi ha allà el té engran estima.

CENTRE UNIVERSITARI ARIANY

Així com ho llegiu i heu que-dat sorpresos, vaig quedar jo desorprès el dia que vaig veure pu-blicat a la premsa que s'inaugu-raven les activitats al "CentreUniversitari Ariany".

He de confessar, que desconei-xia l'existència d'aquest centre,

-5-

que per descontat no està aAriany i el meu coret d'arianyerse va omplir de goig al pensarque algú hagués agafat el noi delnostre poble per lligar-lo a uncentre qualificat d'estudis.

Em vaig posar a fer investiga-cions i el resultat ha sigut queés un centre que fa prop de 25anys que funciona, promogut ibaix la direcció espiritual del'Opus Dei, però obert a totapersona encara que no sia de l'O-pus i que té per finalitat mi-llorar la seva vida tant d'estu-dis com de treball tant en l'as-pecte humà com espiritual.

La formació d'aquest centre,segons D.Bernat Oliver, responsa-ble del mateix i que em va aten-dre en tota classe d'atencions,és variadíssima començant per unabiblioteca a on universitarist'ajuden a resoldre els problemesque puguis tenir en estudis,fins a una sèrie d'activitats comcursets de català, guiterra, etc.tertulies amb destacades persona-litats i moltes altres activitatsque es va comprometre a exposaren un article que ens entregaráper propers números.

Vaig demanar a D.Bernat elperquè del nom d'Ariany i no m'hova saber dir en certesa, encaraque li sembla una decissió decaire molt humà i que tractaràd'investigar per poder-hodonar-nos-lo a conèixer.

Des d'aquí, tan sols el desigde que les seves finalitats escomplesquin i les gràcies peremprar el nom d'Ariany per unafinalitat tan noble com és laformació de persones.

EN PERE RIERA A LA RADIO

Si durant el passat mes d'Oc-tubre heu tengut ocasió d'escol-tar a la FM, Radio Balear, elsdiumenges de 8'15 a 9 del matí,haureu tengut una agradablesorpresa ja que a n'aquestes ho-res, un paisà nostre, En PereRiera, diu una missa oficiada alConvent de Sta.Magdalena de Palma

promoguda pels Missioners del Sa-grat Cor i les longes canongesesde Sant Agustí, dirigida als Ma-lalts de tota Mallorca.

Si no heu tengut ocasió, no uspreocupeu ja que segurament elproper mes de Gener, tendreu oca-sió de tornar-lo escoltari comprovar el carisma que té EnPere, molt jove encara, però jaamb una gran experiència i donsper .poder comunicar a n'aquestagent tan necessitada d'estímuls ibones paraules.

NOU CURS ESCOLAR

Com deia al començament, estama principis de curs i per tant,les escoles ja han començat.

A Ariany, com sabeu, es potcursar tot l'EGB, fins l'octau.

El número d'alumnes matricu-lats és de 56, distribuïts de la

següent manera:Educació Infantil:

- De 3 anys n'hi ha 5- De 4 anys, n'hi ha 7- De 5 anys, n'hi ha 1

Educació Primària:- De Primer n'hi ha 2- De Segon, n'hi ha 2- De Tercer, n'hi ha 6- De Quart, n'hi ha 5

E.G.B.:De Cinquè, n'hi ha 10De Sisè, n'hi ha 6De Setè, n'hi ha 8I de Vuitè, n'hi ha 4.

Els mestres, són Maria FornèsRosselló, que s'encarrega de l'e-ducació infantil i té els infantsde 3, 4 i 5 anys, amb un totalde 13.

N Antònia Ramis Amorós, s'en-carrega dels tres primers cursosd'educació primària i en té 10.

En Jaume Oliver Bauzà, ésl'encarregat dels cursos quart icinquè amb uns total de 15 alum-nes.

I ja per acabar, l'encarregatdels tres darrers cursos, és EnPere Vich Salom amb un total de18 alumnes.

El professor d'Educació Físicaés En G abriel Crespí Perelló.

... ; ¿_

EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES

I si ha començat "s'escola"pels infants, també ha coaençatpels majors.

La Mancomunitat del Pla, haorganitzat, un any més, l'educa-ció per adults, consistent ambuna oferta educativa que va desde l'alfabetització, al GraduatEscolar, la Formació Professionalamb cursets d'Administratiu, Au-xiliar de clínica, cuina,Anglès, Alemany, Mecanografia,Informàtica, Història, Cuina,Tall i confecció, Ceràmica, etc..amb una paraula, en las facili-tats que donen, ja que no costani un duro, qui no estudia, ésperquè no vol.

Però a dir veritat, la respos-ta arianyera, ha sigut sorprenetja que a hores d'escriurà aquestainformació, hi havia 175 inscritsper realitzar diversos cursetsdistribuïts de la següent manera:

- Anglès, 25- Alemany, 23- Català, 2- Informàtica, 10- Cuina, 20- Auxiliar de Clínica, 15- Tall i Confecció, 10- Ceràmica, 14- Macramé, 18- Punt Mallorquí, 18- Jardí d'Infància, 3- Monitor de Temps Lliure, 4- Electricitat, 8- Administratiu, 4

S'ha de dir que hi ha gent,que fa un parell de cursets, osia, que no són 175 persones di-ferentes que estudien, però aixíi tot, és molt agradable veureaquesta aninació i aquestes ganesd'aprendre que hi ha al nostrepoble i que indubtablement, aju-darà a elevar el nivell culturald'Ariany.

Els horaris dels cursets, vande les 5 a les 10 de la nit is'imparteixen alguns a Ariany ialtres a algun altra poble de laMancomunitat ja que si no hi hala -gent suficient, s'han de jun-tar uns quants pobles.

I ja per acabar, fer saber quetot és gratuït, subvencionat pelMinisteri d'Educació i Ciència,la Conselleria de Cultura, elINEM i la Mancomunitat del Pla.

NOVEL·LA D^EN GUILLEM FRONTERA

El passat 27 d'Octubre, es vapresentar a Palma, l'ûltiia no-vel·la del nostre paisà GuillemFrontera amb el títol "Una cormassa madur".

Segons les notes aparegudes atota la premsa, es tracta d'unaobra pròpia de la maduresa a laque ha arribat En Guillem.

El poeta Bartomeu Fiol, que vafer la presentació del llibre,

va significar que és una obra de"bona criança, lucidesa piatosa ide llenguatge normal", en la qualel protagonista, ja madur, tornaa Mallorca i es troba amb la donade la qual havia estat enamorat ala seva joventut, fet que romp laplacidesa a la qual havia arri-bat.

Encara es complica més, quanapareix la filla de la seva ena-morada que provoca en el protago-nista una ruptura de tots elsseus projectes ja que lo quesomniava, era viure tranquili tenir una maduresa, sense tur-bulències, pulcre i assossegada,però les circumstàncies ho fanimpossible. Segons En Guillem, esvolia instal·lar en el confort deno creure en res, de matar lespassions, però la realitatli fa prendre decissions no cer-cades.

Un crític, ha definit l'obracom "Una història d'amor i desa-mor intimista i de profunda re-flexió existencial que abordadadesde la serenitat que otorga lamaduresa, aboca inevitablementcap a l'hivern de la vida. "

Veient l'acollida que ha ten-gut aquesta novel·la, per altrapart molt esperada ja que cal re-cordar que desde 1984 en què apa-regué "Una dolça tardor",no n'havia escrita altra,no dubt de l'èxit que tendra iaixò és-el que desitjam des d'a-questes pàgines.

Un poc de iot

Guillem Frontera

I ja que hi són,, recordaré queaquesta és la séptima novel·lad'En Guillem. Les anteriors, ambuna de les quals va conseguir el"Premi Ciutat de Palma", son:

Els Carnissers, PremiCiutat de Palma (1968).

- Cada dia que calles.(1969 )- Rera els turons del re-

cord. (1970)- Tirannosaurus. (1977)

La ruta dels cangurs(1979)

- Una dolça tardor. (1984)

EL PLA, COMARCA D'ACCIÓ ESPECIAL

Parlava, al començament d'a-questa secció, de les grans pos-sibilitats de que "El Pla", fosconsiderada comarca d'acció es-pecial. Idò bé, a l'hora de

tancar aquesta "Fulleta" i com adarrera informació, el passat 25d'Octubre, el CIM en sessió ex-traordinària i per unanimitat de

Pobles que formen laMancomunitat Pla rJeMallorca.

-7-

tots els seus membres, va aprovarel programa d'acció especial perles comarques del Pla i del Rai-guer de Mallorca.

Aquest programa, hauràd'ésser ratificat pel Ministerid'Administracions Públiques i su-posarà unes inversions de 2.026milions de ftt. que s'hauran dedestinar a la millora de les in-fraestructuras dels pobles de lesdues Mancomunitats. Aquestes in-versions, es duran a terme a par-tir de 1994 fins a 1997.

Les ajudes per la mancomunitatdel Pla, es repartiran de la se-güent manera:

- Durant l'any 1994, 526milions.

- L'any 1995, 367 milions.- L'any 1996, 312 milions.- I l'any 1997, 225 milions.

El Ministeri d'Administra-cions Publiques, aportarà 859 mi-lions, el CIM, 494 milions i elsAjuntaments i 76 milions.

Pel que respecta al nostre po-ple, aquests quatre anys i peraquest concepte, rebrà 32.565.000de Ik. que per cert, som el poble

que en rebem menys.

CAP AL XXV ANIVERSARI

I per aquesta vegada, ja aca-bam. El proper número, serà espe-cial ja que farà 25 anys que a-questa Fulleta surt, recordau,1 de Gener de 1969.

Per aquest motiu, estam prepa-rant un número extraordinari alqual intentarem hi col·laborintots aquells que han escrits poco molt al llarg de tots aquestsanys, endemés de gent relacionadaamb Ariany o que tenguin algunacosa per contar-nos del nostrepoble.

També animam a tots els quevolgueu a que ens escrigueu qua-tre paraules a fi de fer un núme-ro extraordinari en tots els se-tits.

Esperam ajuda i preparau.vosa rebre una Fulleta que passarà ala història.

Biel Tovell

-8-

villancetsEl dibuixant manacorí, Martí

Busquets, guanyador, unesquantes vegades, de concursosde cartells, ira crear com asímbol dels villancets de PortoCristo 1993, un banderíd'àngels cantors, per la qualcosa el Patronat del Concursvol expressar-li el seuagraijnent. Aquest primeresdeveniment és con el pregód'aquestes festes nadalenquesque són els diversos actes delXXII Concurs de Villancets de-Porto Cristo 1993.

Fases eliminatòries: elsdivendres 26 de no\rembre, 3 i10 de desembre.

Gran final: divendres 17 dedesembre.

Entrega de premis: dimecres22 de desembre.

Sempre a les vuit del vesprea la parròquia de Ntra. Sra.del Carme.

Un jurat format perespecialistes del cant otorgarápremis i trofeus per més d'unmilió de pessetes.

Una \regada més, el Concursalegrarà les vetlades dedesembre a Porto Cristo,gràcies a les sub\rencions delGovern, del Consell, del'Ajuntament, de l'Associacióde veïns i la participaciód'entitats privades, comerços i

particulars, i la col·laboracióde "Sa Nostra" i la "BancaMarch".

Ben prest es publicaran lesbases, similars a les de l'anypassat. Però ja poden començara treballar tots els quivulguin participar en aquestConcurs obert a totbom qui nosia professional.

Viatge a SantiagoEl passat 9 d'octubre una

trentena d'arianyers varen anarde viatge a Santiago deCompostela, hi varen estar kdies, de passada anaren aPortugal, lloc a on es podencomprar moltes coses a bonpreu.

Segons les impresionscaptades a n'es que hi anaren,so varen passar de lo millor.

A Santiago de Coipostelaassistiren a sa "misa delperegrino" i poderen contemplarl'espectacle del "botafurneiro".

El més destecable és quetots varen tornar a Ariany i enganes de tornar partir.

SiquiesFa unes quantes setmanes que

s'ha començat sa tercera fasede canalització de ses aigües,aquesta ja és sa darrera icomprèn tots es carrers queencara no hi han fet sessíquies, s'ha de recordar queaquestes obres, el Consorcid'aigües des Pla les vaadjudicar a l'empresa Codagua iaquesta les ha subcontratades al'empresa Fonthisa.

Idò ja tomam tenir partd'es poble amb sos carrersenlaire, esperem que sigui perpoc temps.

'LA BALEAR"és en part nostra

c L'hospital infantil "LA BALEAR"fou fundat per mallorquinsl'any 1927 a l'Havana, Cuba.

c Avui necessiten medicinesperquè no sofreixin dolormils de nins.

' Anau a la farmàcia de més aprop i hi veureu exposada la llistade medicaments específicsque necessiten per salvar-se.

NO HO DEIXEU PER A MÉS TARD ü

+Creu Roja Espanyola

El meu recordatori personal „9_

El passat 27 de setembremorí a Ciutat Na DolorsGuilabert Barceló, aquella quetantes vegades vengué a Arianyi que tots vosaltres coneixíeui estimàveu.

Quan ja fa més de deu anysjo raig començar a venir perAriany no m'esperava mai queamb el temps arribaria aestimar tant aquest poble i elsamics que aquí hi tene. Quanvaig començar a venir jam'acompanyava Na Dolors.

A Ariany raig descobrir eltresor de l'amor per la CulturaPopular i de la millor maneraque es pot fer: a travers depersones que he estimat iestimaré mentre visqui. Ehaquest descobriment, en aquestamor, també m'acompanyava NaDolors.

Els meus amics eren els

seus. Els meus delits també, ivaig compartir amb ella aquí, aAriany, els millors moments queaquells deu anys joves i plensde projectes em depararentrescant i gaudint darreraballs, cançons, tonades i,sobre tot, persones, gent iamics. En aquesta alegriasempre m'acompanyà Na Dolors.

Vivències que ara sense ellasols puc recordar i guardar comun gelós tresorer. M'hauréd'avesar a que a partir d'ara atota feina nova, a tot projecteil·lusionat, a tot ball oalegria, sia a Ariany o aqualsevol altre banda, no hihagi Na Dolors, però TOSassegur que a totes aquestescoses, a totes aquestes bandes,sempre, sempre, m'acompanyaràNa Dolors.

Xisco Vallcaneras.

Nota: el grup de redacciód'aquesta revista, es volIafegir a n'aquest petithomenatge a Na Dolors, qui nova veure Na Dolors algunavegada?, i sempre amb aquellasimpatia que la caracteritzar.

Ara més que mai té sentitaquella cançó que diu:"Trobarem a faltar el teusomriure..."

Recordant al Pare TugoresNota: Deix publicar a n'aquesta revista una carta del

qui ara fa un any que ens va deixar, P. Jaume Tugores,TOR; carta no contestada per raons del meu accident desalut. En ella, es veu el seu interès per Ariany i la sevatranquilitat davant la mort. Bons exemples del P.Tugores, e.p.d.

Antoni Rubí, Pvre.

Artà, 23 de maig de 1992Rev. D. Antoni Rubí Ribot, Pre.

Distinguit i benvolgut amic, Pau i Bé:

D'aquesta vegada, no pas! M'ho he dit aquest matí, quanhe llegit (a la revista ARIANY) el preciós article que vostèens ha regalat i les estupendes contestes que ha danat als dosentrevistadors. "D'aquesta vegada no pas". I em referia, ésclar, al ja vell desig de posar-li unes lletres de cordialsalutació. A vostè i a la seva benamada germana Magdalena.De tots dos guard el millor dels records. Vostè i ella sempreem tractaren beníssim, sobretot durant aquells anys de viure almeu poble.

D'altra banda, vull manifestar-li, estimat Don Toni, quem'he alegrat moltíssim quan he observat que, amb 85 anysdamunt l'esquena, té encara una memòria prodigiosa i un bell.escriure.

Ha contat beníssim lo de Pasqua de fa 50 anys, i ha estatencertadíssim amb les respostes donades durant l'entrevista.Tot li sia enhorabona, estimat D. Toni! I que Jesús i Maria li

conservin el cap tan clar, i la vida i l'enteniment!

Ja sé, ja, que fa uns anys que no he anant a veure'ls ni avostè ni a na Magdalena. I en tene ganes ferm! Però, arribat aaquest convent fa quatre anys i mig, arribat fet "un pedaçbrut" (en quant a salut física i anímica), he hagut d'anarmoltíssim de metges. Ahir mateix vaig sortir de la ClínicaRotger, on hi he estat dos dies més per qüestions de proves,anàlisis, etc. I, d'altra banda, he hagut d'atendre'a algunesobligacions (poques) que encara m'acompanyaven. Peròl'incovenient més greu que tene per anar a Santa Margalida ésen sentit doble: a) no hi ha correu Artà - Santa Margalida; b)no tene cotxe, ni gros ni petit.

Voldria, idò, que vostè comprengués per què no he anata visitar-lo.

Encara no em poren tenir com a caldera vella, però ésben cert que sempre tene "o bony o forat". Havia d'estarnomés uns quants mesos a Artà, però ja fa quatre anys i migque hi som. De totes maneres, resti ben clar, estimat D. Toni,que estic tranquil i serè, perquè em sent totalment en mans deDéu i baix de la protecció dolcissima de Maria Santíssima.Com St. Pau, puc repetir, i repélese: "Sé de qui m'he fiat".

Repélese mon sincer agraïment pel bé immens que vostèva fer al poble d'Ariany, a la meva família i a aquest frare. Niho puc oblidar, ni ho vull oblidar.

Oremus ad invicem. Una abraçada cordial. Afm. i vellamic,

J. Tugores, TOR

»10-Entrevista a ... n'en Llorenç i na Francisca

CoLlaboradors de sa Germandat de Donants de Sang

En Llorenç i na Francisca són escol·laboradors de Sa Germandat deDonanants de Sang de Mallorca,d'Ariany, fa uns 17 ò 18 anys que hosón, podríem dir que són etsrepresentants de sa Germandat aAriany, per saber unes quantes cosesdamunt aquesta institució, a ells enshem dirigit, i les hem fet unes quantespreguntes.

Què és Sa Germandat de Donantsde Sang de Mallorca?

Sa Germandat és una cosa que s'haviade fer perquè sa comprava sang illavonces es venia, i passava que quan sen'havia de menester no n'hi havia, se vafer per regular es que donaven i es querebien sang, per tenir més seguretat, pertenir sempre sa sang que s'havia demenester.

Era una cosa molt necessària percoordinar totes se entrades i sortides desang.

Pensau que avui en dia, amb sa novamedecina se fan moltes d'operacions i esnecessita molta de sang i si no hi haguésun organisme que ho coordinas tot noaniria bé, ja que cada persona té el seupropi grup sanguini i si no hi haguésuna institució que controlas tot això,difícilment es sabria a on anar a cercarsang del grup que es necessita.

Actualment, només n'hi ha una,però abans no ni havia dues?

Sí, abans hi havia sa Creu Roja i saSeguretat Social, hi havia 2 equips, duesfurgonetes,... ses despeses eren dobles,tot era per duplicat i només per un fi, jaque si sa Seguretat Social necessitavasang anava a sa Creu Roja i ni donaven iviceversa.

Sempre hem sentit dir que sa sangno té preu, que és una cosa que no espot comprar.

Això és vera, sa sang no té preu, jaque és una cosa que no es pot fabricar, isi tengués preu seria molt elevat, pensauque ets costs per conservar una bossa desang pujen a 13.(XX) ptes, només es

conservar-la, figurau-vos si tambés'hagués de pagar sa matèria prima.

Actualment, quants de donants hiha?

Ara s'acosten a n'es 30.000, es de saSeguretat Social, perquè es que abans endonaven a sa Creu Roja encara no hiestan contabilitzats, i és ben bo de ferque n'hi hagués 10 ó 12 mil.

Balears som sa quinta comunitatAutònoma d'Espanya en donants deSang.

Balears, és autosuficient?

Es autosuficient en condicionsnormals, si hi hagués per exemple unaccident d'avió que 200 personeshaguessin de menester sang al mateixtemps no bastaria, però com que hi hacontactes amb totes ses associacions dedonants de sang d'Espanya tot d'unan'enviarien.

Quin procés segueix sa sang abansde posar-la a una altra persona?

Bé, a sa sang no la posen així com latreven, d'ella s'en treven una sèrie de

derivats com poden ser seshemoglobulines, es plasma i altrescoses. A quak ú només li posen etshématies, a altres ses plaquetes, això-dependeix de sa malalatia que tenguin.

A Ariany, quants de donants hiha?

Actualment n'hi ha uns 160, peròdins aquests hi estan inclòs es donantsque per un motiu o s'altre ja no endonen, hi ha uns donants actius i unsdonants passius.

Cada vegada que vénen a treurer-nequantes d'extraccions Fan a Ariany?

Entre 25 i 30, això dependeix molt desi es dia que vénen hi ha un funeral, o sihi ha alguna excursió, etc.

Aquest número, trobau que sónmolts o pocs?

Per un poble com Ariany està més omanco bé, lo que passa que a Ariany hiha molts pocs homes, per exemple si fan25 extraccions, 18 són dones i 7 ò 8 sónhomes, no sé si ses dones són mésvalentes que ets homes,o que deu passar.

Aquest número està estancat, pujao davalla?

Aquest número davalla, perquè decada vegada hi ha més baixes per edat imenys altes, de nous n'hi ha 1 ò 2 cadavegada que vénen i baixes n'hi ha més.

Què hi ha més gent jove o vella?

Hi ha més gent vella, de joves encomencen molt pocs, s'hauria demotivar més a n'es joves.

En canvi es vells quan arriben an'es 65 anys les sap molt de greu nopoder-ne donar més.

Què diríeu a n'es joves perquès'aniniassin un poc més?

"A Ariany hi hamés dones que homesque són donants, nosabem si deu ésser

perquè elles són mésvalentes"

Que venguessin i perdessin sa por,que això no és res i que pensin que sónes que probablement hauran de menestersang es dia de demà, ja que o bé leshauran d'operar o per culpa d'algunaccident,...

Aquesta por, és per contreuremalalties, per es mal, o per què?

Bé això de contreure algunamalaltia com es SIDA és impossible, totlo que empleen és estèril i només ho

empleen una vegada, o sia que sesagulles quan l'han empleada un pic ja setira, de contreure malalties no n'han detenir gens de por.

Por a n'es mal, tampoc es excusa,

"Diríem a n'esjoves que no tenguin

por i que es facindonants, ja que ells a

lo millor un diahauran de menester

sang"

perquè es mal només és una punyideta ija està

Endemés cada vegada que trevensang a una persona l'hi envien unsanàlisis ben complets i totalmentgratuïts, que si això ho haguessin depagar costaria uns doblers.

Quines condicions sónnecessàries per ésser donant de sang?

Ésser major de 18 anys i menor de65, no n'hi ha pus. Llavonces si hanpres certs medicament han d'esperar unatemporada, o si t'han operant fa poctemps també.

Cada quin temps vénen aAriany?

Solen venir dues vegades ambs'any, ara vendran dia 4 de desembre.

-11-l ina persona cada quin temps en

pot donar?

Cada 2 mesos, però si n'està 3millor, en condicions normals és cada 3mesos.

Cada vegada, quina quantitaten treven?

Això dependeix d'una sèrie de coses,per exemple es pes, ara posen una bossade 350 gr. i ells ja veuen si la porentreure plena o deixar-la mig buida.

Si ara un donant d'Ariany, esdia que vénen no en pot donar, o no hi

"Ses úniquescondicions per ésser

donant són , éssermajor de 18 anys i

menor de 65"

pot anar, com ho ha de fer?

Pot anar a sa Creu Roja o a SonDureta, o si sap que sa unitat móvil és aun poble veinat pot anar a donar-ne allà,metres faci es temps prudencial que non'hagi donada.

Esperem que amb aquesta xerradaanimem a ses persones que encara nosón donants de sang a fer-s hi, iprincipalment a n'es joves, ja que ells sivolen en poden donar, coses més malesdefer es fan.

Catalina Pont iJaume Tabemer.

"La Sang no té preu,perquè no es pot fabricarn

# •* * # * •*

La pròxima extracció a Ariany,serà dia 4 de desembre

ja se vos informarà oportunament.

"12~ La Premsa Forana va estar present a les trobadesempresarials en alta mar.

El passat divendres dia 8 d'octubre, va tenir lloc l'encontre de 200 empresaris illencs i estrangers en unajornada a alta mar organitzada per "Sa Nostra" Caixa de Balears, Foment Industrial de Balears i Conselleria deComerç i Indústria del Govern Balear. L'interessant diada es desenvolupà dins el vaixell, cedit per la CompanyiaTransmediterrànea, "Ciudad de Salamanca" que, malgrat el mal temps i els molts marejos de quasi tots els queviatjàvem, ens va portar fins a l ' illa de Cabrera, lloc on s'ens va servir un exquisit dinar.

A l'esdeveniment hi eren presents tots els mitjans de comunicació de les Illes i d'altres d'estrangers. LaPremsa Forana fou també convidada a aquesta diada a alta mar i estigué representada per Jaume Casasnovas delSetmanari Veu de Sóller.

L esmentat encontre fou qualificat pels presents com "molt interessant" ja que d'ell es pogueren extreureimportants conclusions i, sobretot, compromisos per part de les instàncies polítiques com, per exemple, l'afirmaciódel Conseller de Comerç i Indústria, Cristòfol Triay, qui va anunciar que la seva Conselleria s'ha proposat reforçari revitalitzar la indústria empresarial de les Balears.

Per la seva banda el Foment Industrial va anticipar que convidarà 25.000 empresaris de 30 països a travésde la C.E. perquè participin a la Fira de Negocis que tindrà lloc el proper any. Aquesta fira anomenada"Europalliances", donarà la possibilitat de posar en contacte empresaris de distints països i donar-los la possibilitatd'establir negocis plegats, tant amb temes d'exportació com d'importació.

Miriam Izquierdo, representant de la Comissió Europea General XXIII, es mostrà totalment a favor de lespeites i mitjanes empreses ja que elles són el 60% del producte interior brut de la C.E. i representen una majoriamolt important del percentage dels llocs de feina dins Europa. Miriam Izquierdo donà complida informació referentals projectes de futur de la Comissió General XXIII, que comportaran importants actuacions a totes les illes quepertanyen a països de la C.E.

Joan Forcads, President de SaNostra, va lloar la importància d'aquestencontre entre empresaris ja queaquestes accions són les que faran quedins el proper any 1994 poguem gaudirde noves esperances de futur queajudaran a dur a bon port les aspiracionsdels empresaris de tot arreu i el que mésimportant, la creació de riquesa i llocsde feina.

Alexandre Forçades,ex-Conselbr d'Economia i Hisenda vaapuntar, a una molt interessant i bendocumentada intervenció, que és unaforça necessari dirigir el futur de lesBalears cap a la creació d 'un ParcTelemàtic que convertiran les Illes en unlloc privilegiat d'entre tota Europa.

WHWeWBâlfi/MÎflMiîHHW

fffOBAi

mL L E T R E S BARREJADES

SOL·LUCIONS ALS P A S S A T E M P S S S I E R jO A R• .. .— • i i n —. —»-" - ^—

TEST CULTURAL.-

1) L'any 1570

2) Fins l'any 1887

3) D.Toni Jordà

4) L'any 1935- De Madrid. W

LLETRES CREUADES.-

HORITZONTASL.- A) D. B) Bar. C)Fèmur. D) Mirador. E) Milè. Idus.F) Manetes. G) Ramat. H) Ret. I)T

VERTICALS.- 1) M. 2} Mim. 3) Fi-lar. 4)-Berenar. 5) Dama. Omet.5) Ruditat. 6) Rodet. 7) Rys. 8)S

L'aventura de la vidaJoan Pau II o la veu de la llibertat

Vaig llegir fa temps unes paraules que em varenimpresionar bastant, tot referint-se a Sant Tomàs i a la sevaobra, les quals han estat moltes vegades punt important de lameva reflexió: "El sant coneix les respostes importants,mitjançant una ràpida intuició arrelada en l'amor; el teòleg,mitjançant el discórrer intel·lectual que enfonsa les arrels enl'estudi. Quan ambdues coses es junten per fer un sant d'unteòleg, Déu fa un regal excepcional a la humanitat".

I aquest gran regal, certament el tenim actualment amb elPapa Joan Pau H.

Acaba de sortir a la llum l'Encíclica "Veritatis Splendor" icrec que és una bon motiu per parlar-ne i animar-vos allegir-la.

De què parla l'Encíclica? Fonamentalment dels acteshumans, de totes aquelles coses que feim i per què les feirn. ésa dir dels valors morals, avui en dia tan mal tractats i quasidesapareguts de l'horitzó humà. Perquè hem de tenir encompte que aquest món modern, amb totes les sevespossibilitats i llibertats, ha creat, arreu de la terra un estil devida difícilment coherent amb els valors tradicionals i enl'autèntic sentit de la llibertat.

Hem de dir per altra banda, que actes morals, actes humansi actes lliures són una mateixa cosa. I aquest sentit de llibertatés el que volem dur a l'anàlisi i a la reflexió.

»13-

Diu el nou Catecisme de l'Església Catòlica que la llibertatfa de l'home un subjecte moral. Per tant, si arribam a laconclusió de que la moralitat actualment és escassa o nula, onqueda doncs la llibertat?, què és en definitiva la llibertat? I laresposta la seguim trobant en el Catecisme: "La llibertat és en

l'home una força de creixement i de maduresa en la veritat ien la bondat. En la mesura que l'home fa més bé es va fenttambé més lliure".

La moralitat no és quelcom reservat per a les personescreents o practicants d'una religió, sinó que és qualque cosaque ve exigida pel fet d'ésser persones. Per tant. l'intentgeneralitzat per enfonsar l'ordre moral suposa negarl'existència d'una naturalesa específicament humana i per tantfugir del regne de la llibertat.

Això és precisament el que vol despetar dins la Humanitatl'Encíclica papal: l'autèntic sentit de la llibertat.

I és dins aquesta veu forta del Papa -com ha declarat elCardenal Ratzinguer- que es fa predicador dels grans valorsmorals, on s'adverteix un optimisme que entreveu la presènciade Déu en el cor humà, amb el convenciment de que lescapacitats morals de l'home han de ser, alhora, i poden serdespertades novament.

No hi ha dubte que la mes trepitant aventura de la vida apesar dels obstacles, cada dia més forts que trobam com acompanys del nostre caminar, és la de conquerir l'autènticallibertat.

Maria Caldentey Frontera

L'OCB convoca els Premis 31 de desembre

Amb la d'enguany els Premis 31 de desembre han arribat a la seva VII edició assolint una importància remarcable dinsla societat balear. Instaurats coincidint amb el XXV aniversari de la creació de l'Obra, agafen el nom de la diada de Mallorca,dia de l'entrada del Rei en Jaume a Medi ma Mayurka, i es convoquen per premiar l'actuació de persones i d'entitats civils ocol·lectives que hagin destacat per la seva voluntat de servei al nostre poble.

La present edició dels Premis compta amb dues innovacions:

• Neix el Premi Josep M. Llompart adreçat a premiar qualsevol persona de les Illes distingida per la seva dedicació a latasca normalitzadora de la llengua, la cultura o la identitat nacional.

• El Premi Gabriel Alomar es destina a reconèixer i promoure qualsevol actuació que, tenint en compte el conjunt delsPaïsos Catalans, hagi permès expressar amb normalitat la catalanitat de les Balears.

Els altres premis són: Francesc de Borja Moll, destinat a entitats; Emili Darder, premia el món educatiu; BartomeuOliver, actuacions a barris i centres; Miquel dels Sants Oliver, treballs escrits o àudio-visuals i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Tothom pot proposar candidats a la Junta Directiva de l'OCB, inclus per telèfon. Hi ha moltes persones i entitats peraquestes terres que mereixen que el seu esforç sigui reconegut» suggerir la seva candidatura ja és un reconeixement a la sevafeina.

El premi per els guardonats serà una escultura de Pere Martínez Pavia i es lliurarà, en la que s'ha convertit Nit de laCultura de les Illes, dia 17 de desembre, nit que reuneix un ampli sector del món econòmic, social, i com és clar, intel·lectualde la nostra societat.

-14- EscolaEls nins d'educació infantil ens han emriat aquests dibuixos, cada nin es vadibuixar a ell mateix.

Ma Neus Mascaró Bauçà Guillem Bauçà Soriano

-15-El conseller de Cultura» Educació i Esports mantingué unaentrevista amb el Ministre d'Educació i Ciència.

Bartomeu Rotger, va aprofitar per demanar l'accelaraciódel traspàs de les competències educatives

El conseller de Cultura, Educació iEsports del Govern Balear, BartomeuRotger, es va entrevistar el passat 22 desetembre amb el ministre d'Educació iCiència de l'Estat espanyol, GustavoSuárez Pertierra.

Aquesta entrevista va tenir caràcterprotocolan, com una primera presa decontacte entre el màxim responsabled'educació, de l'Estat espanyol i el de laComunitat Autònoma Balear, però elconseller aprofità l'oportunitat per abordartemes concrets com l'acceleració deltraspàs de les competències educatives ila construcció del nou conservatori demúsica.

P.- Sr. Conseller, quina valoració feisde l'entrevista mantinguda amb el ministred'Educació?

R.- Estic molt satisfet d'aquest encontre,el ministre ha mostrat una actitud positivai cordial, plasmada en una gran receptivi-tat i una clara disposició a concretar lescoses, encara que amb prudència i rigor.

P.- Sens dubte, uns dels temes tractatsmés importants ha estat el del traspàs deles competències educatives, quines hanestat les vostres peticions i a quins nousacords heu arribat?

R.- La proposta principal feta al minis-tre ha estat l'acceleració del traspàs de lescompetències educatives, amb l'objectiuque en el període d'un any, el GovernBalear pugui disposar de les competènciessobre la UIB. El que significaria guanyarun any respecte a l'acordat en el pacteautonòmic, i en dos o tres anys, tenir lescompetències de la resta del sistemaeducatiu, pel qual ja hem fet estudis definançament i estam preparats per aco-llir-les.

El ministre ha comprès que, encara quesigui un tema d'estat, les Illes Balearstenen una tradició i una llengua moltconcretes, però no .serà una autènticaautonomia fins que no pugui gestionar-seel seu sistema educatiu i que si bé accep-tam la LOGSE, el nostre sistema educatius'ha de tenir en compte.

Amb aquesta finalitat, i en un clima deconfiança recíproca, vàrem acordar insti-

tucionalitzar converses periòdiques entrerepresentants del Ministeri i de la Conse-lleria, tant per concretar els terminis de lacessió de les competències com per altresqüestions com són l'educació d'adults, laformació del professorat i l'adequació dela delegació del MEC a les estructures dela Comunitat Autònoma.

Així, el primer encontre que comptaràamb la participació del director generald'Educació de la Conselleria, BartomeuCasasnovas, tindrà lloc per primera vega-da cap a finals d'octubre, a fi d'establir lesconverses prèvies per preparar les trans-

Palma, que ha cedit un solar per a laconstrucció del nou centre de formació.Precisament per al finançament de lesobres de construcció d'aquest nou edifici,que serà el primer de tot l'Estat espanyolque acompleixi les normes de reformamusical, vaig sol·licitar al ministre la co-l·laboració del MEC, amb l'aportació de500 milions de pessetes, a la qual cosa elministre es va comprometre a respondreben aviat.

P.- Com a conseller d'Educació de laComunitat Autònoma Balear, quin haestat el missatge principal que ha volgut

El Conseller amb el Ministre

ferències.P.- Un altre dels temes plantejats va ser

la construcció del nou conservatori, hihaurà cooperació per part del Ministeri enaquest projecte?

R.- Al ministre li vaig explicar la ur-gència per aconseguir la transferènciaimmediata del Conservatori de Música iDansa i de la xarxa d'escoles de música,de les quals la Comunitat Autònomanomés té la gestió, com la necessitat de laconstrucció d'un nou conservatori.

A les Balears som pioners a tenir unConservatori que funciona gràcies a lacol·laboració de tres institucions com sónla Conselleria, el CIM i l'Ajuntament de

deixar clar al Ministeri?R.- El missatge més important que vaig

voler deixar clar al ministre és la necessi-tat que el Govern Central cedeixi lescompetències educatives al més aviatpossible al Govern Balear, per podertreballar des d'aquesta Conselleria i acon-seguir una educació de qualitat i adaptadaa les necessitats de la nostra Comunitat.Hem de tenir les competències, acceptamla LOGSE, però amb unes connotacionsdistintes, com a conseqüència de les pe-culiaritats pròpies de la nostra comunitat,que la fan diferent a la resta de l'Estat, itenint em compte el nostre model edu-catiu, elaborat des de fa sis anys.

-16- PassatempsTrobareu ses solucions a sa pagina 1? d'aqueste revista.

TEST CULTURAL.-

S-i repassau "Sa Fulleta"del nés passât, podeu treure no-tes històriques realment interes-sants ja que entre el sermó deD. Nadal a la missa de la Festai l'escrit d'En Francesc Vallca-neres damunt la Mare de Déu d'A-tocha, hi ha una sèrie de citeshistòriques, que segurament moltsde nosaltres desconeixíem; és peraquest motiu, que a n'aquest testrecordarem una sèrie fets en lafinalitat de refrescar o donar aconèixer un poc de la nostra his-tòria.

1) De quin any tenim constànciaque a Ariany tenim una capellài que el Bisbe Diego d Arnedova donar l'ordre a l'Ec'ònom dePetra perquè la vengués abeneir?

- L'any 1950- L'any 1570- L'any 1717- L'any 1901

2) L'any 1717, el Marquès d'A-riany, feu construir una novacapella que la va dedicar a laMare de Déu d'Atocha, però sa-bries dir fins quin any aques-ta simple capella no va passara ésser vicaria fixa a la qualsi podien impartir tots elssacraments?

- Fins l'any 1795- Fins l'any 1881- Fins l'any 1915- Fins l'any 1887

3) Saps el nom del primer capellàfixe que tenguérem a Ariany?

- D. Martí Truyols- D. Miquel Gual- D. Toni Jordà- D. Toni Rubi

4) El pas de Vicaria a Parròquia,sabs a quin any es va produir?

- L'any 1935- L'any 1900- L'any 1982- L'any 1953

5) Si et dic que la Haré de Déud'Atocha Is la Patrona d'A-riany, no descobrirà res jaque és prou conegut, però e»sabries dir de quina altraciutat d'Espanya també és la

patrona?

- De Barcelona- De Madrid- De València- De Sant Sebastià

LLETRES BARREJADES

Si ets afeccionat al folkloreo a les costums mallorquines, notendras gens mal de fer resoldrela barreja d'aquesta vegada jaque només has de trobar el nomde 9 dances que encara ara s'in-terpreten a la nostra illa.

C O S S I E R S A RF A J O E I P T M BA F V M A S C I O ON L O A E S P Q R LD Z U T L E S D A EA D O E Q L O R T RN J T I Y I E A O OG F T X T U P T N SO Q W E R G O A S FS D E S Q A C F T U

REFRANYER POPULAR

Qui bada, cau.

Qui calla, hi consent.

Qui dia passa, any empeny.

Qui bé tanca, bé obri.

Quan l'Octubre fa la fi, TotsSants és es matí.

Quan l'Octubre està finit, morla mosca i el mosquit.

PENSAMENTS

La felicitat, no ve de fora,sinó que cadascú la duu a dinsell mateix.

(Monserrat Caballé)

La passió, no pensa en les con--seqüències.

(W.Somerset Maugham)

- Res que valgui la pena, es con-segueix sense esforç.

(Jorge Salinas)

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) Cine-cents a lanumeració romana. B) Llocpúblic on serveixen begudes. C)Os llarg i robust que va de dalta baix de la cuixa. D) Lloc alte-ros des d'on es pot mirar i veureuna gran extensió de terreny.E) Mil·lèsim. En el calendari romàel dia 13 de cada mes, excepte enels de Març, Maig, Juliol i Octu-bre que era el 15. F) Persona quetreballa o maneja les coses gros-serament, sense traça. G) Conjuntd'animals de la mateixa espècieque es crien i es fan pasturarplegats. H) Filats o xarxa per apescar o per caçar ocells. I)Consonant.

VERTICALS.- 1) A la numeració ro-mana, representa mil. 2) Enl'antiguitat, petita comèdiafamiliar lleugera i festiva;l'actor que la representava. 3)Reduir a fil una matèria tèxtil.4) Menjar a mitjan capvespre. 5)Dona d'alta posició social. 3-pers. sing. pres. indicatiu delverb ometre. 6) Rudesa. 7) Objec-te de forma cilíndirca al voltantdel qual s'enrrotlla un fil. 8)Nadiu o propi de Rússia. 9) Con-sonant.

1 2 3 4 5 6 7 8 9

B i e l T o v e l · l

Excursió a Sa Dragonera -17-

A les nou d'es danati vàrempartir,d'es nostre poble arianyer,

A les nou d'es dematí vàrem partir,d'es nostre poble arianyer,un autocar que vengué,per s'excursió poder seguir.

Cinquanta-cinc en vàrem pujar,a s'autocar que vengué,tots d'es poble arianyer,que anàrem a passetjar.

Quan agafàrem carretera,enlloc mos vàrem aturar,i a Palma vàrem arribar,sense fer-ne cap volterà.

A Bellver férem aturada,això va esser lo primer,debaixàrem tots a s'explanada,allà férem sa berenada,de coca molt ben arreglada,i a tots mos va caure molt bé.

Quan vàrem haver berenat,un rato mos vàrem passejar,i llavors tomàrem arrancar,quan tothom va estar encotxat.

Pel Terreno vàrem passar,fins arribar a Porto Pi,i a s'autopista vàrem seguir,i a Santa Ponça vàrem arribar.

Però aqui no férem parada,i sa ruta vàrem continuar,dos túnels nous vàrem estrenar,que no hi havíem passat cap vegada.

Dos túnels que són una meravella,per lo ben treballats que estan,una tira de llums a cada part hi ha,amb una il·luminació molt clara,i sa gent que pasa per allà,tota s'en va encantada.

A Andraitx ja vàrem aribar,sense fer-ne cap parada,sa carretera és mal forjada,que a penes podíem passar.

Arribàrem a s'Arracó,amb volterà i més volterà,amb un dia de primera,a Sant Elm férem sa darrera estació.

Aqui tots vàrem davallar,tota s'excurció ben cumplida,i amb sa barca "Margarita",cap a Sa Dragonera vàrem embarcar.

Dos viatges varen fer,de Sant Elm a Sa Dragonera,amb una mar de primera,i tot va anar la mar de bé.

Arribàrem a Sa Dragonera,a ses cases de sa possessió,amb molta d'il·lusió,perquè ningú sabia con era.

Una vegada haver arribat,molts anàrem a passejar,per uns miradors que hi ha,i aviat va estar trescat.

A Sa Dragonera no hi ha carreteres,una molta estreta n'hi ha,per un guarda que hi ha allà,per ell fer ses seves carreres.

Allà mos tractaren molt bé,perquè trobàrem taula posada,abaix d'una gran envelada,i a continuació ho contaré.

Ido trobarem uns camarers,d'una gran categoria,allà només hi havia alegria,que es vells no necessiten res més.

Com dic que bé mos varen tractar,aqui abaix d'aquesta envelada,mos feren una paella ben encertada,que tots passàrem gust de dinar,perquè res hi va faltar,gambes, peix i tallada,i llavors es que tenia més gana,també podia reenganxar.

Llavors meló i ensaimada,i cafè també en varen fer,whisky i cafè també,com a darrera passada.

Aquí un parell de cançons jo vaig fer,quan vàrem acabar de dinar,i ara les vull recordar,perquè tot surti més bé.

Aqui abaix d'aquesta envelada,a sa vorera de mar,a Sa Dragonera acabam de dinar,i tot ha anat una monada.

Senyor batle d'Ariany,les gràcies l'hi volem dar,i si l'any qui ve mos toma convidar,que quedi tan bé com enguany.

Aqui sa festa s'acabà,i ja vàrem haver de partir,i es primers que varen venir,fórem es primers en embarcar.

I cap a sa barca altra vegada,i molts ja tenien jmireia,voltàrem tota Sa Dragonera,que allò és una monada,la mar que anava molt calmada,i tot va anar de primera.

Una hora vàrem voltar,vorera vutei'a sa Draguera,amb unes vistes de primera,que un passava gust de mirar.

A Sant Elm tomam arribar,amb sa barca "Margarita",allà miràrem alguna vista,es temps que vàrem esperar.

lha hora i mitja se va tardar,en venir s'altra expedició,que això era sa condició,de Sa Dragonera també enrevoltar.

Una vegada tots haver arribat,a s'autocar vàrem anar,i quan tothom va estar encotxat,cap a Ariany tomàrem arrencar.

De Sant Elm vàrem surtir,i es sol ja anava ponguent,mentres que tota la gent,contenta tota va venir.

Va esser una excurció agradada,per tots es qui hi varen assistir,perquè molts deien pes carni,vaja una excurció encertada.

Si en feim d'altre ho peguem dir aixi,i que arribem sense novetat,que això és lo més apreciat,parlant amb ben mallorquí.

S'enhorabona vull donar,a n'es ranxers de Sa Dragonera,perquè mos han fet un arroç paella,que més ja no se pot desitjar,de bon gust i paladar,que quan la vérem ja feia mangerà.

Ara ja faig sa darrera,i avui acabarem aixi,que molts d'anys per tots vull dir,que així ho fa en Joan Frontera,ara ja hem vist Sa Dragonera,i d'ella en roguem discutir.

-18- Ariany temps enrera

j j

2<\ 30

X

ß

r £ > ?Ir » t » i & ^

2b ^

•ò 3 *j

/ià! ¿Z ^3 ^

33 3M sr ^¿r

«í 10¿o

¿1

o i ïí

1.-- Àngela Julià Ribot (Sandica).2.- Magdalena Mestre Genovart (Sandica).3.- Magdalena Cànaves Mestre (Genera).4.» Rosita nuxà Caldentey (De C'as Mestre).5.- Catalina Pont Genovart (De Sa Creu).6.- Maria Ribot Riera (Frau).7.-- Magdalena Mestre Lladó (De C'as Ferrer).8.-- Margalida Font Bauçà (Pujóla).9." Catalina Curient Llull (Gallina).10.-- Catalina Joan Mestre (De C'an Joan Joan).11.- Franciscà Mesquida (Mesquida).12.- Magdalena Martí Matas (Mates).13.- Bel Susama Sansó (Teca).

U.- Bel Genovart Gual (Petit).15.- Maria Frontera Ribot (Roqueta).16.- Bàrbara Mas Mayol (Moixeta).17.-- Bel Sansó Susama (Teca).1.8.- Franciscà Mestre Mestre (De Ses Cases Noves).19.- Margalida Bauçà Bauçà (De C'an Bauçà).20,- Catalina Ribot Billoch (Billoch).21.- Antònia Darder Font (Ribes).22.- Paula Horrach Gomis (Magre).23.- Maria Ribot Billoch (Billoch).24.-- Margalida Mestre Font (Polla).25.-- Sor Antònia.26.- Franciscà Rigo Caldentey (Rigo).27.- Maria Mestre Genovart (Sandica).28.- Jerònia Sansó Susama (Teca).29.- Franciscà Curient Llull (Gallina).30.- Antònia Curient Llull (Gallina).31.- Margalida Genovart Ferrer (De Ca S'Escolà).32.- Maria Genovart-Font (Biela)..33.- Jerònia Sansó Susama (Teca).34.- Catalina Darder Mestre (Palla).

35.- Maria (Menuda).

36.- Aina.Mestre Capó (Capó).

-19-

¿ QUINS SÓN, ELS NACIONALISMES PERILLO-SOS?

N'hi ha que diuen que els nacionalismes sónperillosos. I no anirien gaire errats... si no fosperquè s'equivoquen de nacionalisme. Perquèel perill, mirau per on, l'atribueixen alsnacionalismes que, com el nostre, aspiren tansols a garantir l'existència d'un poble tal comés en el món. Ben prou alerta van ells,emperò, a dir-ne ni una sobre elsnacionalismes que, a més de no amollar elmac del dret a la permanència de llursrespectives nacions -cosa ben legítima-, noen tenen prou i, fort i no et moguis, volenengolir-se altres realitats nacionals.

Ho venc a dir perquè, a les Balears, alnacionalisme castellà, que se serveix dequalsevol entitat estatal sempre que li facifalta, ara, a través de Retevisión, li ha pegatper començar a escapçar clapes que puguinrebre les emissions dels dos únics canals quefan servir la nostra llengua íntegrament.Emissions que aquest nacionalisme, sigui ditde passada, manté fora de la legalitat que ellmateix estableix així com li convé. Vet acíper què, probablement, en aqueixs canals, apenes gosen parlar-hi del nostre arxipièlag. Iés cert que els nacionalismes -els de domini,clar- com més tenen més volen. Ja veuremcom, si la nostra societat calla i mira,aquesta agressió-experiment social -si cuela

L_J Clapes on la gent diu la dona

Hi Clapes on la gent diu sa dona

Per Jordi Caldentey

cuela- serà tan sols un precedent per mésenvant, en una altra tongada, envestir contra larecepció de les emissions a Mallorca i situardefinitivament la trinxera del nostre recobramentlingüístic a les fites de les cuatro provincias delPrincipat. -No perdem de vista que no tenimcap canal baleario "per manca depressupost" (!)-.

¿Qui s'imagina el nacionalisme català punyintper escapçar regions de llengua castellana onpoguessin rebre televisió en castellà? ¿Quin és,el nacionalisme perillós? Per cert, també, si elnacionalisme castellà es creia realment que elcatalà és una llengua espanyola ¿estaria tanestugós de la difusió de la nostra llengua... tansols dins el seu territori històric? És que notenen empena!

NOTÍCIA DE L'ARTICLE SALAT

Avui situarem en el mapa les clapes on s'usapopularment l'article salat, és a dir, el que feimservir a la part més grossa de Mallorca en dir sadona, sa lluna, s'ase, i també les clapes on s'usal'article normatiu és a dir, el que fan servir aPollença quan diuen la dona, la lluna, l'ase.

És bo que tothom sàpiga que no és vera, quel'article salat sigui exclusiu de les Balears, comtampoc no és cert que l'altre article sigui exclu-siu del Principat i de València. Antigament, auna gran part del Principat, es va fer serviraquest article i bona prova en són la partida denoms de lloc actuals d'aquella regió que, enca-ra ara, el conserven, com són ara -i em limit aescriure tan sols els que sé de cor- Sant Joandes Pi, Sant Just des Vern, Sant Climent SesCebes, S'Agaró, Sa Riera, Sant Hilari Sa Calm, iuna bona partida més que no m'ha llegut cercar ique tene ganes d'un dia arreplegar arreu i posaren el mapa.

A més a més, no hem de perdre de vista queels mallorquins feim servir l'article normatiu enparaules de categoria, com són ara El Rei, ElBon Jesús, El Cel, L'Infern, el món, i un sens fid'altres mots.

Ho venc a dir perquè n'hi ha que sempre se-guit fan bandera de l'article salat com a contra-posició al normatiu i donen a entendre que ésúnic i exclusiu de les Balears allà on, ben alrevés, no fa més que demostrar que elsrepobladors de Mallorca varen venir de la partoriental de la Catalunya Vella, que és allà on esfeia servir aquest bellíssim article popularnostre.

-20- Sa Farola Orelluda

- Com anam?•- I ja ho veus, ara et volia

demanar una cosa.- Digués.- I que han de tomar votar

prest?- I això?- No, perqué feia un parell

d'anys que s'Ajuntament no feiacap excursió per es vells i araen poc temps n'han fetes dues.

- Que jo sàpiga no han detornar votar, però no eren duesexcursions, és que en feren unaper majors de 70 anys i una peres més joves.

- I a on anaren?-- A Sa Dragonera!

I què hi ha molts dedragons?

- O no hi anares tu?-- Jo no, perquè tenia sa

ciàtica remugúela.•- Idò no saps que te vares

perdre!- Perdre? no vaig perdre

res!, a noi tros mos varen duudues ensaïmades, una per s'homoi una per jo!

•• Dues? i què les heu fetes?- Ja n'he congelada una per

Nadal, i amb s'al tre n'hemmullada tota sa setmana. Cadadematí amb so cafè amb llet mos

barrinàvem un bon trosd'ensaïïnada.

- Ja ho devies sebre tu, queno anassis a s'excursió perqualque cosa era...

- No, no ho sabia, però m'envaig anar a sa de Santiago, iper cert que no t'hi vaig veurea tu.

- Noltros no hi pogéremanar, perquè a n'es meu homo lifeia por allò que fan volar perdins l'església de Santiago,allò que sa diu es "fumeiro",idò tenia por que no li caiguésdamunt.

- Això no són excuses !, loque ho féreu per no pagar i arat'escuses amb s'homo, es quesou més estrets que es c...

-Venga!!! no serà tant!, icom vos m anar?

-- Molt bé, allò és preciós,i llavonces també vàrem anar acomprar a Portugal, i allà sique ho és barato f ! !

- I què no m'has duit res?- I en tens de barra!!!, i

tu que m'has fet part des'ensaïïnada?

Jesús què mires deprim!!!, deixeu anar, jo m'envaig.

•• I a on vas tan de pressa?

- Vaig a apuntar-me a puntmallorquí i a macramé.

- I això d'es "matame", quèpûtes és?, i què vos ensenyen apegar tirs?

•- I ho ets ben poma !, aixòés una cosa que t'ensenyen afer curtines, lampares,tapetes, i coses d'aquestes.

-- I a on s'apunten per feraquestes coses?

- A damunt ca es metge, no itambé hi ha més coses, inglés,alemán...

- I què paguen res?-Ara surt l'ofici!!!, a tu

només te va bé lo que sigui defranc.

- Ell si no fas es cap viucada punt hi som, ara ja vénena cobrar ses contribucions, iper ca meva ja han començat sessiquis, i pots estar ben segursque mos tocaran bé sa butxaca.

- I tu t'enreies quan lesfeien per ca nostra! ara sabràslo queés bo!

- Te dic que menos mal queja no fan serenates per sesverges, perquè en so temps quevaren estar destapades qualcúhi hagués caigut dedins.

- I xerrant de ses verges,què no feres bunyols?

- Sí punyeta! ben grossos iamb un bon forat! i per totsSants tanibé.

•• Ara que parles de TotsSants, és ben necessari queengrandesquin es cementeri,perquè sa meva cunyada volcomprar una tomba i no hi halloc per fer-ne.

- Més valdria que comprassinun forn crematori! i així noemplearien tant de puesto, non'hi hauria cap de necessitatd'engrandir ni fer tombesno\res.

A jo això de cremar nom'agrada.—1 a jo sí, tanmateix que han

d'anar a contemplar-te.-- Deixeu anar, a jo vull que

ne duguin flors per Tots Sants.- Tu si que ets una bona

flor!, au au^anem, tanmateix nosom d'es mateix parer

•- 'Idò massa n'em parlat.- A reveure!