/flflT LLOREflÇ DE/ CflROR//AR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * MARÇ DE 1983 * N° 80

QUI HO SERA?

Editorial FLOR DE CARD -2- (46)

DAVANT LES ELECCIONS MUNICIPALS

Dins la vida d'un poble, o d'un pais, hi ha cir^cumstàncies que posen al descobert l'auten-ticitat de les relacions «ociáis. Situäcions^quedeixen clar ei grau de vertadera convivència.Moments històrics que mesuren el nivell cul-tural; la riquesa o pobresa de les relacionshumanes; la vivència cristiana, o sols religiósitat sociològica, d'una població.

Una d'aquestes circumstàncies, succeeix da-vant un temps d'eleccions, sobretot d'elec-cions municipals.

Perquè són unes setmanes en què es posa demanifest a la vegada, la capacitat de lluitaper convèncer els electors (a nosaltres, els Iqui hem de votar) de que el seu programa,els seus plans de govern municipal són els mi_ !Hors per respondre a les necessitats del po- ;ble.

Per tant, és lluita. Però, per a que lluiten?

Per aconseguir un poble on tots els seus habi_tants puguin col·laborar a resoldre, entre tots,les necessitats de tot tipus. Totes les neces-sitats. Des de la urgència de potenciar la pagesia (sector de cada dia més degradat), pas_sant per les qüestions urbanístiques, sanità-ries, escolars, etc. etc., fins a les necessi-tats més amagades al fons del cor de les per_sones, com són: creixement cultural autèntic,participació real en la vida del poble, que suposa esser-ne protagonistes i no espectadors,etc. etc.

Aquest objectiu marca (o hauria de marcar)l'estil d'una campanya electoral. Quan s'hapreparat un programa, al llarg de moltes ho-res de feina il·lusionada, es pot esperar unaexposició clara i apassionada d'aquest programa. Claretat i apassionament frui ts de la convicció d'ésser el millor programa pel bé delpoble. Ara bé, per això hem de demanar:¿Com podria exposar-se sense respecte per atotes les persones del poble, siguin quines si-guin les seves idees? ¿Com es podria cercarel bé del poble sense enriquir la capacitat deconvivència respectuosa? ¿Com cercar el béde les persones sense començar respectantles mateixes persones?

Perquè cada partit, cada candidatura, té unmateix objectiu, una mateixa meta: una mi-llora integral de la vida del poble i de tots icada un dels seus habitants. La diferenciaesta en la forma d'aconseguir aquesta idènti_ca meta. Quan votam, el que triam és aques_ta forma o estil. Que ha d'ésser el resultat

de les prioritats (problemes que el grup con-sidera més urgents o de més transcendència);del tipus de mitjans que es proposen emprarpreferentment; de la garantia'que ofereix lahistòria de les persones que seran capdavan-teres, etc. etc.

Repetim la pregunta d'abans: ¿Com es potcercar el bé de totes les persones sense res_pectar TOTES les persones? Un estil de carnpanya mostra com serà una administració municipal. Posa damunt Ía taula si és veritat omentida que cerca el bé de TOTES les per-sones del poble. Perquè no hem d'oblidar que,malgrat les idees de cadascú, el poble el for_mam tots, i per tant, el poble és de tots.

I encara dues consideracions més.

Una primera i fonamental. Un temps d'elec-cions, endemés de deixar clar la capacitat delluita i de respecte... a vegades també mos -tra un "menfotisme", un fals "passar de poli-tica", que sol amagar molta covardia o fortsinteressos inconfessables. No exercitar aques^ta oportunitat de lluitar per millorar el pobleno ho hem de confondre mai amb una formade respecte per les persones. Més bé, sol és-ser just al revés. Amb veu baixa n'hi ha quediuen: "...mentre els altres s'esforcen, jo a-profitaré per anar a lo meu... i llavors podrécriticar-ho tot i a tots..." Aquesta actitud es_devé molt més negativa, més nefasta per lacomunitat, que les possibles sortides de botador dels qui hi posen tot quant saben en lalluita poli'tica per aconseguir un poble millor.

I la segona. La darrera paraula la tenim sempré nosaltres, els electors. Votar és la darre-ra paraula d'una campanya. ¿Podem donar elvot als qui, siguin quins siguin, hagin demos-trat, amb insults o de maneres semblantsflueno volen, o no saben, cercar el bé de totesles persones del poble?

(Editorial de la revista Santa Bàrbara, fullparroquial de Vilafranca de Bonany)

Per a la revista del mes que ve, que sortiràpoc més o manco la setmana abans de les e-leccions, oferim gratui'tament una pàgina dela revista a cada una de les candidatures quees presentin.

Els originals s'han de presentar, com a mà-xim, el dia 20 d'abril.

Batec FLOR DE CARD -3- (47)

MES DE FEBRER

P'es febrer,un dia en es sol i un altre en es braser.

Febrert curt,amb vint-i-vuit dies en surt.

2.- Festa de ses mares cristianes.L'any 1685, a Son Pont neix el pintor Mi-

quel Pont i Cantallops.

3,- Avui fa 27 anys de l'any de la neu.Sant Blai. Duen els senyorets a beneir.

5.- Tornen els al·lots que acompanyats per mes_tres han anat a la Molina.

6.- Excursió llorencina al Castell del Rei de Pollença.

8.- Surten al Bolleti'Oficial de la provincialesbases de l'oposició per a cobrir la plaça d'or-denança de l 'Ajuntament.

9.- Inauguració de l'Estació Depuradora a SonServera. f

Mor Margalida Gelabert Cànaves, de SonCarrió, als 61 anys.

10.- Dijous jarder. Fresses i blavet. No hi haescola.

A les cinc i mitja, festa de fresses a l'Es_cola Nova,.

11.- Cau neveta.Neix Amador Joan Nebot Massanet, fill

d'Amador i Caterina, a Son Carrió.

12.- Noces. Salvador Vives Alemany i BàrbaraGenovart Femenias.

Se suspèn sa rua de Cala Millor, a causadel mal temps.

14.- A la "Sala Rigai", es fa una pel·lícula encatalà: "La Plaça del Diamant", basada en lafamosa novel.la de Mercè Rodoreda.

15.- Darrer dia. Fresses.Moren Andreu Sansó Esquina "Setri'"als 59

anys i Jaume Servera Llinàs "Manolo", als 67.

16.- Comença la Quaresma.

17.- El Senat aprova l'Estatut.Mor Antoni Adrover Miquel, de 69 anys.

19.- Els col·laboradors de "Flor de Card" es reuneixen a sopar a Sa Guàtlera.

20.- El grup d'excursionistes va a Sa Torre deLluc.

Mor Joan Calmés Calmés "Capellot", als86 anys.

L'any 1617, després de 7 anys de separa-

ció, Sant Llorenç s'uneix de bell nou a Mana-cor.

21.- Neix Joan Tomàs Matamalas Llodrà, fillde Tomeu i Caterina.

22.- Aprovació definitiva de l'Estatut a les.Corts.

23.- Una noticia bomba. El Govern anuncial'expropiació de prop de 400 empreses del grupRumasa.

24.- A la Biblioteca Municipal Salvador Cal-més, conferència sobre educació, que dóna eldoctor en Psicologia Francesc Sansó Duran.

Mor Joan Sureda Alcover "de Sa Riba". 85anys.

25.- Un grup nombrós parteix cap a Andorra.

26.- Accident a la carretera d'Artà, de resul-tes del qual mor l'artanenc Miquel ServeraTorres, de 41 anys.

27.- Mor Berna't Duran Servera "Moragues".Tenia 71 anys.

28.- Comencen a asfaltar la Plaça Nova.

M. Calmés i P.J.Llull

Bolleti-revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Març de 1983. Número 80.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra).

COL·LABORADORS

*Miquel Rosselló: Portada. "*Maria Calmés: Batec, Si lleu, Tresoreria.*Pere Josep Llull: Batec, Mecanografia.*Josep Cortès: Entrevista, Espipellades, Da-des del 81, Crònica Informal.

*Guillem Pont: Guillem Calmés, Els quatreClotets, Sant Llorenç, ahir.

*Antoni Sansó: PSM, Transcripció.*Card en Festa: Nota informativa.*Miquel Vaquer: AP.*Bartomeu Pont: CDS*Bartomeu Brunet: UM*Ignasi Humbert: PSOE*Bernat Sureda: GRUPO SON CARRIÓ*Tomeu Pistola: Gloses*Mateu Calmés: L'EScola*Biel Florit: Contarella pagesa.*Ramon Rosselló: Història.*Francesc Clapés: Costums.*Jaume Santandreu: Alerta a les PP.*Miquel Sureda: Esports

Entrevista FLOR DE CARD -4- (<t8)

Am b n'Antoni Cuc, del Partit Socialista deMallorca acabam la sèrie d'entrevistes que haviem promès que faríem als caps de llista deles properes eleccions municipals. A darrerahora sembla que hi haurà una llista d'indepen-dents a Son Garrió, però ni l'espai ni el tempspermeten incloure una altra entrevista a la revista d'aquest mes. Passades les eleccions in-tentarem sebre quins comptes són els seus.- Trob que per començar, ja que és sa prime-ra vegada que te presentes a unes eleccions,mos hauries de dir dos mots sobre sa teva trajectòria política.

-Bé, jo devia tenir quinze o setze anys quanva començar a interessar-me sa politica. Ana-va a un col·legi de frares i feia s'única políti-ca que mos deixaven fer: no sabia quins erenets uns i ets altres perquè només en coneixiauns. Pensa que mos feien resar perquè no guanyassen ses esquerres a ses eleccions france-ses! Són coses que, avui, després d'haver evo-lucionat bastant, em fan rialles i també unamica de ràbia. A poc a poc vaig anar cone-guent un poc més sa política i després d'esservei militar, fent feina a Cala Ratjada, vaigconèixer es qui havia d'ésser es meu mestrepolític. Era comunista i em va ajudar a enténdre més ses coses fins que em va introduirdins el PCE. Fins i tot vaig anar-quinze 'diesa Madrid per fer un curset i conèixer més d'aprop aquesta política. A tot això hi afegeixesque varen ser uns anys que vaig llegir molt sobre història, filosofia, política,... i vaig aca-bar essent un homo d'esquerres. Amb so tempshe anat evolucionant cap a un sentit més na-cionalista i avui estic amb el PSM.

-Perquè deixares el PCE i passares al PSM?

- El vaig deixar quan vaig veure que era mas-sa centralista i no donava pás a ses idees na-cionalistes. Jo no em trobava bé dins unes re-unions on es castellà era primer que es mallor_quí, on es parlava més d'ets assumptos nacio-nals que d'es nostros. A més jo no vaig fermai política comunista, sinó que era una espècie de teòric amb idees nacionalistes, que a lallarga va veure que es partit no era allò quejo me pensava. Això i altres circumstàncies feren'que me n'anàs cap a una idea més nostrai la vaig trobar dins el PSM.

-Hi influiren es fets d'Euskadi i sa fuita d'etsintel·lectuals?

-És clar que això va influir bastant. A méscrec que tots es polítics diguem locals, petits,tenim una persona, un polític de més catego-ria que ve a ser una mica es model a seguir,.lo també el tenia. Per a jo es m i i J o r polít 'C.

es qui em donava més confiança dins el PCEi dins s'Estat Espanyol era en Ramón Tamames.Sa seva sortida i s'expulsió d'una sèrie de gentem va fer reflexionar, fins arribar a sa conclu-sió de que sa meva idea d'es partit era moltdiferent de sa que tenia una sèrie de gent queduia molts d'any dins el PCE. I no és que noels respecti, però tenim idees diferents sobrelo que ha de 'ser un partit d'esquerres.

-Au idò, ara que ja sabem d'on véns, quins sónets aspectes millors d'aquests quatre anys, se-gons es teu veure?

-Per jo lo millor és que hem passat d'una dic-tadura a una democràcia. Avui es poble par-ticipa un poc, no tant com jo voldria, però co-sa hi ha. Abans es governador posava es batlei es batle posava es regidors -que crec que pintaven poc- i feia lo que volia. Avui, es quenoltros poguem elegir es qui mos han de gover_nar, es que tenguem més llibertat política i des'altra, encara que no sigui perfecta, crec quesempre és millor que lo que teníem abans.

-I es pitjors?

-Lo que ha estat pitjor a Sant Llorenç i a ni-vell nacional és que crec que no s'han sabutadaptar. No s'han sabut atracar an es poble, i

4l'v

FLOR DE CARD -5- (^9)

això per jo és molt greu, perquè ha creat undesencant que pot fer arribar a pensar que entre dictadura i democràcia no hi ha diferència.

-Ja que en parles, ¿a què creus que es degutque an es principi sa gent anàs an es plens iara no?

-Mira, per jo això està bastant clar: si es principals, es primers que haurien de f er "politica"no en fan, arriba un moment que sa gent se'nfot d'ells i de sa politica. Com tu saps anar aun pie an aquest poble només és per seguirun costum, perquè no mos temem de res mésque lo que ells volen. Jo consider que es quemos deim "politics" som es primers que hemde donar exemple, i no com ara, que hi ha re-gidors que pareix que només frissen que acabies ple per anar-se'n, si és que hi van.Es ple hauria d'ésser un lloc on se pogués opi_nar i participar, i no com ara que és com anara veure una pel·lícula, i a més dolenta. Aque£ta gent que només hi està per figurar són esqui estan matant sa democràcia, i es qui ençara creim en ella no ho podem consentir.

-¿I com s'hauria de fer per a que sa gent po-gués prendre oart activa en sa politica muni-cipal?

-Per jo una de ses passes seria que no hi ha-gués aquesta divisió entre regidors-assistents,entre Ajuntament-poble. És clar que a un mo-ment determinat s'ha de fer es ple, peròs'haurien de cercar un moments en què sa gent hîpogués dir sa seva. Una altra passa seria quees regidors se cercassin unes persones que elsajudassin, unes persones enteses en sos assumptos de sa seva cartera, en una paraula, f er par_ticipar sa gent de fora en sa politica munici ~pal. S'Ajuntament ha de tenir un contacte mésobert i més viu amb so poble.

-¿Quin sector d'es poble esperes que vos voti?

-Es joves. Crec que es joves són es primersvotants d'es PSM, perquè són es més desen-cantais de sa poli'tica. Han viscut es canvi desa dictadura a sa democràcia i, per lo que ve-uen, creuen que tots fan lo mateix, que totosón iguals. Inclus hi ha hagut amics meus quem'han dit que no em presentas, que no hi ha-via res que fer, però jo me neg a donar-ho totper perdut. Enc que vegem es nostro ideal anes final d'una escala i encara sigui molt lluny,no mos podem turar en es replà, sinó que poca poc hem d'anar pujant escalons.A més d'es joves també esperam es vot de to-ta sa gent que s'ha sentit defraudada i de saque creu que ja és hora de veure cares i ideesnoves p'es nostro poble.

-Aspires a ser b'atle?

-A lo primer que aspir és a entrar dins s 'Ajuntament, perquè voldria demostrar a sa gentque sa política no és tan bruta com alguns vol_drien i, principalment, perquè sàpiguen lo quepassa allà dins. Aquest Ajuntament que haviade ser un mirall, com deia es nostro batle, noho ha estat, i ets altres regidors tampoc nohan fet res perquè ho fos.Si he de ser batle o no és sa gent que ho hade dir, però sa nostra política és a més llargplac.-Com a bon marxista deus haver fet una anà-lisi concreta d'es nostro poble, ¿quines possibi_litats hi veus d'entrar?

-Crec que si es números no s'erren en podemtreure un, i inclus des. En sebre ses llistes iveure es programes, però, podrem fer una anàlisi més completa. Ara, hem d'anar a treurees màxim possible.

-¿I què poden fer un o dos nacionalistes d'es-queires dins un ajuntament pressumiblementgovernat per gent de dretes i centralista?

• -Ja t'he dit que sa nostra tasca és a llarg plac,però intentarem demostrar que necessitam unpartit que faci feina per Mallorca, perquè etsaltres se preocupen més de sa Peninsula quede ses Illes, i sempre mos deixen darrera. Sientram i feim ses coses ben fetes sa geni ar-ribarà a confiar en noltros.

-Com van ses relacions amb sos altres grups?

-Molt bé. Inclus pareix que n'hi ha que em fan

NOTA

més cas d'es que tocaria. Per ventura em ve-uen tan jove i políticament dèbil que creuengué seré bo de dominar, per io que crec queés un cas fals. Si és aixi' se'n duran un bon xasço. Si van de bona fe i se volen dur bé ambsos que hauran de fer feina aquests quatreanys seran ben rebuts. Encara que tots em faein cas, però, amb so que més pari és amb sobatle actual. Sa meva idea hagués estat que sagent progressista de Sant Llorenç hagués anatdins una sola llista, ara bé, crec que es batleha fallat i jo no he volgut anar amb una gentque crec que no entén molt bé es significat deses sigles d'es seu partit. Per això, encara queem sàpiga un poc de greu dividir es vot, esperque sa gent entengui es perquè hi ha dues llis_tes socialistes.

-¿Amb qui estaries disposat a pactar?

-Abans de ses eleccions amb ningú. Primerhem de sebre es vots que té cadascú i es re-gidors que ha tret, aixi com es programes eleetorals. Després ja en parlarem. Tots es quehas entrevistat han dit que miraran més sespersones que es partits i jo també pens igualque ells, perquè un persona pot ésser honradaindependentment de que sigui de dretes o d'esquerres.

-Ala idò, afegeix-hi lo que vulguis.

-thicament vull demanar a sa ¿ent, principal-ment a sa gent jove, que vagi a votar. Que noquedin dins ca-seva i mos donin una oportuni -tat d'intentar fer un poble on s'hi pugui viure.Demanaria també que sa gent no votàs sensepensar a qui voten. Es poble els estarà agrai't.

Josep Cortès

* MATERIAL FOTOGRÀFIC

* ARTICLES DE LABORATORI

^

General Mola. 11-E(Baix de'» Cos)

Tel. 554078 MANACOR

FLOR DE CARD -6- (50)

GUILLEM CALMES. NOTA ACLARATORIA

Si m'ho permete-i voldria fer una nota d'acla-riment. Com podeu suposar no és per contes-tar a cap d'aquestes llengües vipérines que,des d'estona, aprofiten qualsevol excusa pertractar ignominiosament a la revista i/o elsseus col·laboradors. Tot entreten! Paciència.

El que em mou és aclarir, tal vegada, algúnpossible malentès en relació a l'article de mes^tre Guillem Calmés. El que va sortir publicatsolament és una part, la conclussió, d'un tre-ball que vaig fer l'any 80. Vull dir que hi manca cosa davant i cosa darrera. D'altra bandaés una conclussió personal -i per tant errable-però que mantenc; Guillem Galmés és, sensedubtar-ho, un llorenci' important, i per a mila base d'aquesta afirmació és més la seva tas_ca didàctica, com a mestre, curta però prof unda, que no la vertent social. Sense que aixòpretengui desmerèixer en res el que va fer, si_no tot el contrari; per a mi sobre les realitzacions socio-culturals de molts conegudes, hi hala tasca pedagògica, aquest seriós intent detreure l'escola fora de l'aula, una escola avuiencara no superada.

I permeteu-me que remarqui l'errabilitat d'a-questa conclussió, a la qual vaig arribar des-prés d'haver fetes vuit entrevistes (11 perso-nes) a gent llorencina que el tractà personal-ment -majoritàriament ex-alumnes-; haver consultat una vintena de documents (expedientacadèmic, full de serveis, llibres d'actes, "ElMagisterio Balear"...) i d'haver llegit mitja dot^zena de llibres.

I no vull acabar sense afegir-hi dues coses:

- Si qualcú em demostras que vaig errat, apor_tant noves dades o enfocaments al treball re-alitzat, no solament estaria ben disposat afer les corresponents correccions públiques,sinó que a més n'estaria profundament agrai'tcar mai no s'esgoten les possibilitats d'inves-tigació.

- Sincerament pens, des de l'estima que emmereix, que ell desaprovaria l'apassionamenta qualsevol tasca d'investigació.

Gràcies

Guillem Pont

PSM FLOR DE CARD -7- (51)

ELECCIONS MUNICIPALS I DEMOCRACIA

Llorencins, prest podrem visitar, podrem veure d'aprop, fins i tot els més atrevits gosa-ran tocar una vegada més les urnes. Aques-tes urnes que ens treuen del sostre una vegada o dues cada quatre anys perquè noltros,poble, poguem complir amb un dels drets puntais que ens concedeix la democràcia, i po-guem cridar ben fort, com crida la Trinca auna cançó: "JA HE VOTAT".

Però no hem de caure en lo que voldrien al-guns i creure que això és tot el que ens con-cedeix la democràcia. Si només es redueix aanar a votar de tant en tant i entre elec-cions i eleccions i despreocupar-se de la vi-da pública, perdonau-me, però aquesta democràcia no tan sols és molt pobra sinó que apoc a poc deixarà d'existir.

Quan el poble no fa poli'tica sempre succe-eix que uns pocs la fan per ell i contra ell.Per això és necessari, ara més que mai, preocupar-se per la política del nostre poble síno volem que la facin en contra nostre.

A les vinents eleccions tenim l'ocasió de ferpoli'tica, tenim l'ocasió per assentar un canvireal dins el nostre poble i el nostre pafs, per_què aquestes municipals mos afecten d'unamanera més directa, ja que els ajuntamentssón els centres de poder més pròxims als ciutadans; són els llocs on es prenen les decisi-ons sobre les qüestions que ens afecten d'unamanera més directa; i són unes eleccions ontots ens coneixem.

Per tot això hem de conseguir entre tots posar d'una punyetera vegada l 'Ajuntament iles institucions del nostre poble i país al servei d'aquest poble i pais, i no com volen elsde sempre: que el poble estigui al seu servei.

S'ha de conseguir obrir les portes -Je la casade la vila als llorencins i llorencines perquèsiguin ells -a través dels representants queelegesquin- els qui governin el nostre poble.

Ja basta d'ésser enganats, ja basta de fer debeneits, perquè entre tots els qui ens presentarn arribarem a dir molts de dois, faremmolta demagògia, moltes promeses, sortiranmoltes d'idees, tots voldrem quedar bé. Peraixò i perquè tots mos coneixem, el vot quedonarem a les pròximes eleccions ha de serun vot responsable i reflexiu, ha de ser unvot pensat per fer del nostre poble un poble

un poc millor, un poble que miri cap enda-vant i no cap endarrera.

Llorencins, entrau amb nosaltres a l 'Ajunta-ment, ara més que mai, perquè encara nosom ni a mitjan carni'.

Pel nostre poble i pel nostre pais, pensau elvostre vot.

Antoni Cuc - PSM

Vet-aquí els integrants de la candidatura delPARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA:

1.- Antoni Sansó Servera "Cuc"2.- Josep Ferragut Salom (Mestre d'escola)

3.- Caterina Roig Marimon4.- Jeroni Francesc Llodrà Sureda "Monito"

5.- Josep Forteza Amengual "Blau"

6.- Caterina Mesquida Soler "De Son Pont"

7.- Guillem Femenias Estelrich "Petxina"

8.- Francesc Calmés Riera "De Sa Botigueta"

9.- Caterina Servera Sansó "Catina Pisca"

10.- Gabriel Pont Sureda "Tenre"

11.- Antoni Llull Planisi•»

I

12.- Bernat Calmés Sureda "Sollo"

13.- Bàrbara Mesquida Nicolau

Card en FestaNOTA INFORMATIVA

En Junta General de dia 11 de febrer de1983 va ésser anomenada per unanimitat peral càrrec de presidenta del grup CARD ENFESTA a Miquela Fullana Dalmau. Enhorabo-na.

CARD EN FESTA

AP FLOR DE CARD -8- (52)

ALIANZA POPULAR, en coalición electoral con el PARTIDO DEMÓCRATA POPULAR y laUNION LIBERAL, incluyendo en ella algunos independientes, presenta la lista electoral queconcurrirá el próximo dia 8 de mayo a las Elecciones Municipales de Sant Llorenç des Car-dassar.

Todas las personas que la forman se presentan con la máxima ilusión puesta en el bien delMunicipio y están dispuestas a trabajar con ahinco para defender los intereses de nuestro pueblo y que son de todos.

Somos conscientes de los grandes problemas por resolver que existen actualmente en el Mu-nicipio y que van desde el Saneamiento y Alcantarillado hasta la insuficiencia de Aulas en lasEscuelas, sin excluir otros muchos más y sin olvidar también importantes los propiosde nues-tra zona turistica, y que estamos dispuestos a buscar soluciones adecuadas si salimos elegidos.

En este primer contacto con el pueblo, queremos manifestar y comunicar que nos ponemospor entero a disposición de TODOS y esperando nos apoyen con su VOTO porque nuestro me-jor deseo es no defraudarles.

Por el grupo

Miguel Vaquer

CANDIDATURA DE ALIANZA POPULAR EN EL MUNICIPIO DE SANT LLORENÇ

N° 1 Alcalde D. MIGUEL VAQUER MELIS (FALERA)

N° 2 D. PEDRO BAUZA VAQUER (MAURI)

N° 3 D. BERNARDO ROSSELLÓ MESQUIDA (POLIT)

N° 4 Da JUANA SANTANDREU SALAS (SA CENTRAL)

N° 5 D. JUAN VAQUER CALDENTEY (VAQUER)

N° 6 D. TOMAS BAUZA GAYA (LLEVORIM)

N° 7 DP MARIA. GELABERT BAUZA (SON FORADAT)

N° 8 D. LORENZO SANSO BAUZA (S'ELECTRIC)

N? 9 Da ANA MARIA JAUME GIRART (ROSETA)

N° 10 D. MONSERRATE UMBERT SERVERA (MENA)

N° 11 D. MARTIN ROSSELLÓ BAUZA (QUAPT)

Suplente 1° D. JUAN LLINÀS BALLESTER (LLINÀS)

Suplente 2° D. LORENZO CALMES JAUME (MESTRE)

Suplente 3° D. JUAN CALDENTEY DOMENGE (SALETES) ¡W

C&&&&&SA GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra Porto Cristo - Cala Millor T 570193 _presupuestos sin compromiso

CDS FLOR DE CARD -9- (53)'

SANT LLORENÇY LAS ELECCIONES MUNICIPALES

La vida de nuestro pueblo se encuentra ahoracon la posibilidad de hacer repaso, de hacerbalance de sus logros y sus errores. De estebalance cada ciudadano sacará sus propias conclusiones y luego, libremente, dia 8 de mayodepositará una papeleta en la urna dando suconfianza a una lista de hombres y mujeresque le parecen más capacitados para gober-nar nuestro ayuntamiento.

Como candidato del Centro Democrático y Social quiero deciros que mi candidatura com-bina dos elementos que pocas veces se danconjuntamente: un partido joven y hombrescon experiencia. Como sabéis, el CDS nacióal separarse Suárez de una UCD deshecha porlas luchas internas. Se ha demostrado, con ladisolución de dicho partido, que después dehaber protagonizado, con el liderazgo de Suárez, la difícil transición UCD ya no tenia ra-zón de ser. En cambio, España necesitaba unpartido que no fuera de vencedores ni venci-dos, que no fuera la izquierda radical ni la derecha autoritaria. CDS pretende ser eso, co-mo debe ser.

Por eso somos un partido joven y a la vez tenemos hombres de probada experiencia. Nues^tro presidente y li'der nato, Adolfo Suárez es^tá en plena forma. Nuestro partido no es unpartido oportunista y por eso, aún a pesar deunos resultados en las legislativas no demasiado triunfales dada la bipolarización, el CDSno deja de ofrecer su propuesta electoral. Ensu visita a Sant Llorenç, Adolfo Suárez y Jo-sep Mèlia dejaron bien claro cuales son nues_tras intenciones: una España y una Mallorcaabiertas al progreso, tolerantes en su convi-vencia, sin otro poder que el civil, respetuo-sas con la tradición y amantes de la moderni_dad.

Pensad en todo ello cuando hagáis las reflexiónés necesarias para decidir vuestra intenciónde voto. Pensad que Sant Llorenç y Mallorcanecesitan hombres y mujeres ponderados, sinradicalismos inoportunos ni conservadurismosde intereses. Pensad en la experiencia de loshombres de la candidatura de CDS, recordadsu trayectoria profesional. Votad el CentroDemocrático y Social porque nuestros hom-bres siempre han trabajado por Mallorca. Tepido tu voto para la candidatura del CDS deSant Llorenç y también por la candidatura alConsell. Vota CDS. Vota por Mallorca. "Comhem dit sempre".

Bartolomé Pont

Como pueden comprobar esta candidatura seadapta al manifiesto presentado. ,

1.- Bartolomé Pont Estelrich "Carbó"

2,- Bartolomé Mestre Sancho "Bovet"

3.- Pedro A. Umbert Sancho "De Son Vives"

k.- Miguel Sur'eda Duran "Rave"

5.- Pedro M. Font Jaume "Joi"

6.- Juan Sureda Ballester , "Serveri'"

7.- Bmé. Domenge Comila "Ses Rotes Noves"

8.- Antonio Servera Gelabert "Pistola"

9,- Margarita Mora Vicens "Comare"

10.- Juan Salas Melis

11.- Jaime Girart Alberti' "Son Garriga"

12.- Gmo. Domenge Umbert

13.- José Santandreu Sansó "

"Rotes Noves"

"Treufoc"

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS

Calle Mayor, 71Teléfono 569211

UM FLOR DE CARD -10- (54)

La coalició electoral UNIÓ MALLORQUINA(UM) presenta la llista de candidats a les elec-cions municipals, convocades per al dia 8 demaig de 1983.Com que és un partit de nova creació i perventura n'hi ría que no el coneixen, adelanta-rem uns quants punts del seu programa.* És un partit absolutament mallorquí', talcom diu el seu nom, que vol fer feina per alpoble.'* A nivell local som-gent nova, amb idees noves, i amb ganes de millorar al màxim totsels servicis del municipi.* Si guanyam, som conscients de l'herènciaque ens deixaran els nostres antecessors, pe-rò amb molta voluntat per part nostra i unpoc d'ajuda de tot el poble, ens creim capa-ços de conseguir els millors fruits.Quan xerram d'herència no ens referim a places, jardins, obres culturals i altres realitza-cions, sinó a les dificultats que hi ha hagutfins ara per a recaptar i invertir.* També som conscients de que no s'han d'augmentar els imposts municipals, sinó que s'hade recaptar el màxim possible i a son temps,a través de la Hisenda Pública, i no amb re-trassos; gestionar oportunament totes les sub-vencions que es puguin conseguir, a travésdels òrgans regionals o nacionals per revita-litzar l'economia local i no haver de pregarals creditors de l'Ajuntament, quan venguin acobrar uns serveis, que tornin al cap d'un pa-rell de dies o Déu sap quan.* Coneixem els problemes de l'educació delsnostres fills, deguts, en gran part, a la man-ca d'espais i, a vegades, a l'absència dels professors.* Necessitam camps per a la pràctica d'al-guns esports.* També creim que és necessari construir unslocals per acollir les persones de la terceraedat que estiguin totsols o desamparáis, perhonrar-los pel que han fet anteriorment pernoltros.* Quant a la zona costera, creim que s'ha depotenciar i cuidar, perquè és la major fontd'ingressos del poble.

Si. De totes aquestes coses en som conscients.Per això ens presentam, per ajudar amb el nos_tre esforç a millorar tot el d'aquest Sant Llorenç que tant-estimam. Si creis en noltros iamb les nostres idees, votau-nos. Segur queno us defraudarem. ,,

Bartomeu Brunet

Candidatura de la UNIÓ MALLORQUINA

1.- Bartolomé Brunet Riera "Busco"2.- Miguel Mascaró Meìis "De Ca'n Coll"3.- Antonio Qrdinas Pascual

4.- Bartolomé Domenge Riera "Gosti1'5.- Andrés Salas Melis "D'es Garatge"6.- Justo Pérez Sanchiz "Apotecari"

7.- Pedro Sánchez Gómez "Vidrier"

8.- Lorenzo Cabrer Brunet "Rafeló"

9.- Juan Santandreu Servera "Paler"10.- Gonzalo Gil Morey

11.- Antonio Artigues Riera "Randa"

12.- Mateu Caldentey Roig "Paulo"13.- Juan Garrió Duran

CLÍNICA VETERINÀRIA

J T . 55A265J

Hernán Cortés, 3MANACOR

HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 tardeCONSULTAS. 1V30a1'30

ELBurgués, s/n.°

(detrás parque municipal)Tel. 58 15 79FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 8 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1

" I H I I I I I I

PSOE FLOR DE CARD -11- (55)

Cuando aún no ha empezado formalmente lacampaña electoral, podemos prever que seráuna campaña dura y difícil principalmente para aquellos en que la ética es un principio fundamental de su propia existencia, para aque-llos que basarán la campaña en la conviven-cia pacífica y en el entendimiento con todoslos grupos que formarán el nuevo consistorio,los que no harán de su campaña un principiode revanchismo.

Pienso que los que tenemos la responsabilidadde dirigir esta campaña, deberíamos hacer unesfuerzo para limar asperezas e intentar ha-cer una campaña lo más limpia posible, sindescalificaciones personales de los candidatos,"los me han dicho", "he oido decir", "fulanode tal ha hecho", "sutano es", todas estas frases, estos rumores, estas falsedades y calum-nias que se usan continuamente para despres-tigiar a los otros candidatos es hora ya quesean desterradas para siempre, porque piensoque este tipo de campaña no conduce a nadapositivo, sino todo lo contrario, las enemista-des entre familias o simplemente entre ami-gos son traumas que deberían hacernos razo-nar un poco, ya que creo que no vale la penaque por el simple hecho de estar incluido eriuna lista u otra defendiendo posturas diferentes se tenga que renunciar a estas amistadeso al cariño de estos familiares.

Si partimos de la base que todos queremos trabajar por y para el bien de la comunidad, lasdiferencias no son tantas y los objetivos no sealejan mucho uno del otro y por tanto piensoque lo que tenemos que hacer, es un esfuerzounitario y contribuir lo mejor que sepamos ahacer un pueblo cada día mejor.

Pero dificilmente podremos lograrlo, si pre-viamente hemos interpuesto una barrera entre todos nosotros, una barrera de insultos, deataques a la persona, falsedades, infundios,bulos, rumores o calumnias. Dificilmente si aun candidato le han llamado hijo de puta, la-drón, cornudo u otras cosas por el estilo porparte de otros candidatos, dificilmente digo,estará dispuesto a colaborar porque entre e-llos se habrá interpuesto una barrera que posi_blemente no vuelva a abrirse jamás.

Por ello quisiera hacer un llamamiento a to-dos y a cada uno de los grupos políticos, seandel color que sean, que olviden de una vez portodas, las deficiencias físicas o mentales, quese respete la intimidad, que la vida privadasea respetada; porque.como dice el Evangelio

"El que esté libre de pecado que tire la pri-mera piedra". Pediría que se ilusionara a nues_tro pueblo, no con mentiras, difamaciones obulos lanzados desde cualquier rincón de unataberna o de cualquier otro lugar; sino que lo

; hicieran con un programa de trabajo que ten-' diera a la mejora constante de nuestro pue-

blo; y que una vez terminadas las eleccionesi nos pusiéramos a trabajar codo a codo, sin te

ner que mirar hacia atrás con ira, sino mirani do hacia adelante, con ilusión y que las amis_

tades de siempre lo sigan siendo, más unidasi si cabe, a través de la hermosa tarea de re-

gir durante un tiempo los destinos de nuestropueblo. Si así fuera habríamos dado una lec-

! ción de "bon seny", nuestro pueblo ganaría y; la democracia saldría profundamente fortale-I cida.

Ignasi Humbert RoigCabeza de lista por el P.S.O.E.

j El Partido Socialista Obrero Español (PSOE)| presentará la siguiente candidatura

: En una próxima publicación el PSOE presen-j tara su programa de trabajo en el consistorio¡ para estos próximos cuatro años.I

1.- Ignasi Humbert Roig

2.- Mateo Puigrós Sureda

3.- Antonio Melis Brunet

4.- Salvador Calmes Calmes

5.- Mateo Calmes Umbert

6.- Jaime Cánaves Artigues

i 7.- Gabriel Puigrós Brunet

8.- Juan Roig Ginartf

9.- Francisco Calmes Umbert

I 10.- Gabriel Estelrich Bauza

11.- José Alvarez Alejo

12.- Bartolomé Juan Umbert

13.- Rafael Hernández Rivera

PSOE

CANÇONS FLOR DE CARD -12- (56)

Va resultar que jo vaig fer tres anys de feinaa Ca'n Duai i teniem una cusseta molt ma-gra -jo no vaig veure mai que li donassin unboci' de pa-, i un dia va escapar una ovellade Pocafarina i se va mesclar amb ses. deCa'n Duai. Va venir es pastor a cercar-la iquan va veure aquesta cussa tan magra vadir:

-Toni, aquesta cussa no te serveix, està moltmagra.

-No, -va dir ell- no me serveix.

-Idò si t'interessa una cussa bona a Pocafari-na n'hi ha una de demés. L'han de treure.

-Idò vendré a veure-la.

I jo, es vespre, quan debaixava, vaig encon-trar sa cussa i li vaig dir:

Si te'n vas a Ca'n Duaipots dir 'diós an es pa,i llavors de s'altre menjarno te voràs plena mai,berenaràs d'un badaii no s'entrevessarà.

Però no ho va creure, i el sendemà va passares portell a veure es panorama de per allà.Se topa amb sa magreta que cercava capollsde figa per davall ses figueres, i jo dic: "A-ra se saludaran, aquestes dues cusses", i mevaig posar a escoltar.

I ja ho crec!, sa grassa diu:

Jo venc de Pocafarinai tu te n'hauràs d'anar,perquè no pots treballardegut a s'estar tan prima.

I sa magreta va alçar es cap i diu:

Amb jo ja tens es retrato,ja te pots orientar;no he tastat pus es pades de que me'n vaig anarde l'amo en Mateu Beato.

1 feia set anys! S'altra diu:

Això són fracassos grossos;me'n torn cap an es portell,perquè vos veuen ets ossosque vos travesses sa pell!

Ara ja estau avisada;-va dir sa magreta-

si vos convé m'escoltau;o del contrari cobrauaixi'com a mi m'han pagada.

De fam/ I la va acompanyar fins an es por-tell. Quan hi varen esser sa magreta li diu:

Es pitjor que un Purgatoria Ca'n Duai per un ca.Molts de pics he de menjarde ses fleumes que fa en Toni.

I feina unes escopitadetes aixi'de petites!

L'amo en -Tomeu Pistola

Davant ses pròximes eleccions municipals, esque formam es GRUPO SON CARRIÔ hempensat que lo millor p'es nostro poble eratreure es màxim possible de concejals, i aixi',juntats amb sos carrioners que surtin de sesaltres llistes, podrem conseguir més cosesper Son Carrió.

N'hi ha que diven que noltros anam ambAlianza Popular i que1 li farem costat a s'hora d'elegir es batle, però no és ver. Noltrosdonarem es vot a sa llista més votada, per-què creim que es batle ha de ser es que ten-gui més vots de tot es poble. Pensam que anes batle l'hauria de triar es poble, però jaque sa llei no ho permet, noltros farem lopossible perquè sa llista que guany tengui esbatle.

De totes maneres sempre tombarem més decap an es grups que no mos facin sa compe-tència posant carrioners dins sa llista.

Esperam que sa majoria d'es carrioners do-nin es seu vot an es GRUPO SON CARRIÓ,

Bernardo Sureda

CANDIDATURA DEL GRUPO SON CARRIÓ

1.- Bernardo Sureda Calmés

2.- Pedró Santandreu Servera

3.- Miguel Adrover Bestard

k.- Gabriel Vives Fullana

5.- Miguel Puigrós Servera

6.- Mateo Roig Binimelis

7.- Mateo Frau Galmés

8.- Antonio Santandreu Galmés

9.- Bartolomé Roig Servera

10.- Juan Sureda Brunet

-11.- Gabriel Llull Febrer

«o

^S0f12.- Antonio López Sánchez

13.- Pedro Galmés Gelabert

Els quatre clotets FLOR DE CARD -13- (57).

Vista la cursa des de l'altra part de la barre-ra, només sent ara un desig: que la campanyaelectoral i la post-elecció d'enguany sigui més"neta" que no la de fa quatre anys.Serà prova inequívoca de que hem madurat a-quest ésser democràtic tan difícil d'abastar.

NETA= Que no és bruta, que els afanys i de-ficiències personals no s'han d'abrigar o taparamb injúries, mitges veritats i altra carnassasemblant.

La primera sorpresa ja la tene anotada (un diaun bon amic em digué que unes eleccions sempré són una caixa de sorpreses i encara m'hocrec).Mai m'haguera pensat que hi hagués tants dellorencins -i els que són- disposats a figurar-sigui per sentiment o per fer el favor de manllevar noms i llinatges- en una llista electoral.Sis llistes suposen 6 x (11+2) = 78 persones.Vaja! Qui s'ho haguera pensat mai, ara fa deuanys!

Després de l'exposició que féu na Paca Salvàsobre el què és? i què fa? el SMOE (ServeiMunicipal d'Orientació Educativa) d'Artà, l'enveja em pujà a la cresta i em vaig preguntar¿Si els artanencs tenen aquest servei, perquèno l'hem de tenir nosaltres?¿O és que tal vegada els nostres nins no te-nen els mateixos problemes? ¿O és que no pagam també els imposts?

POBLE

PER'bONEb FLOR DE CARD

Intentaré explicar el "dibuixet" del mes passat.Tenim un poble, Sant Llorenç, fruit d'unes cir_cumstàncies: físiques, econòmiques, polítiques,històriques... interrelacionades i que el cons-

! titueixen o configuren determinades persones,; els ilorencins.Aquesta comunitat dóna per diverses circums^tàncies un grapat de persones que, essent ele-ment del Poble, fan Flor de Card, una revistaque incideix -poc o molt, en un o altre sentit-

i sobre les persones que en llegeixen part o latotalitat i que comenten el que han entès delque han llegit. Comentaris que, quan s'estenen,d'alguna manera modifiquen -llevant, posant oenfortint- els article's d'altres revistes futures.D'altra banda "fer" la revista implica arribara determinades informacions i/o enfocs qued'alguna manera impliquen canvis personals iconseqüentment de continguts d'articles de larevista.Hi ha, idò, relacions que van i vénen entre elstres conceptes abstractes exposats, per la qualcosa al modificar els elements d'un o varis conceptes (persones que fan la revista o articleso persones que regeixen la vila o...) el conjunt

! sofreix -o hauria de sofrir- modificacions mal^grat les finalitats o metes llunyanes permanei_xin aparentment o real invariables.D'aquí sorgeix aquella exclamació: "I com vo-leu que no cavii Flor de Card!".

Guillem Pont

Espipellad FLOR DE CARD -14- (58)

Vet-aqui' una bona notícia per a Sa Revista: segons es darrer control dela OJC, es holding FLOR DE CARD-INTERVIU s'ha convertit en so grupd'empreses periodístiques amb major tirada a s'Estat Espanyol.I aqui' se pensen que som quatre rates que només mos llegeixen es des-enfeinats!

Es nacionalistes estam de festa: amb s'implantació de UNIÓ MALLOR-QUINA a Sant Llorenç, una bona partida de personatges que -s'ha dedir- no s'havien distingit precisament per sa seva tendència mallorqui-nista, han obert ets ulls a "sa veritat".Males llengües, com sempre, diven que lo que passa és que tenen méscomanderà que ideologia, però jo, que ja sabeu que no crec en sa malafe d'es polítics, som d'es parer que sa conversió s'ha estrevenguda gracies a sa "Flama de la Llengua Catalana", que ha il·luminat es seus enteniments, com un autonòmic Esperit Sant d'es Paisos Catalans.

^\ I / És evident, Flor de Card està de moda.

—O— Prova d'això és que una bona partida de llorencins en volen/ l\

uiHiinuviim

tenir unacol·lecció completa, per poder consultar TOTS e'ts esdeveniments d'esdarrers onze anys a Sant Llorenç; i, com que mos han pres de ses mansgairebé tots ets originals, hem mirat de fer fotocòpies d'es númerosexhaurits.Si hi ha algú interessat en conseguir toms complets de qualsevol any,té temps fins a darreries d'abril per fer-mos-ho sebre.Es preu serà de 3.500 ptes. per tom enquadernat.

Amb permís de s'Autoritat, baix sa seva presidència i si es temps noho impedeix (*), divendres dia 15 d'abril, a les 9'30 d'es vespre i a saRectoria, es torejaran

6 HERMOSOS BRAUS 6de sa ramaderia de Sant Llorenç des Cardassar, és a dir, es caps dellista de totes ses candidatures que se presenten a ses eleccions muni-cipals.Sa taula rodona estarà organitzada per Flor de Card i es respectableels podrà fer totes ses preguntes que li passin per s'escudeller.

(*) En realitat ni hem demanat permís a s'Autoritat -ara ja no s'ésmester- ni hi haurà altra presidència que sa d'ets espectadors que compareguin; i si ve del cas que fa mal temps amb sa Rectoria tendremun bon cobri. Es símil l'hem utilitzat només per suggerir una figurançataurina. ¿Que no trobau que hem fet bé?

Una cosa és ben clara: si tots es partits treuen es regidors que confientreure, haurem de comanar una dotzena grossa de cadires per posar enes saló d'actes de s'Ajuntament, que ses que hi ha no bastaran per res.I ja que hi som, podrem dir an es fuster que en faci tres o quatre demés grosses, que es baties sempre han tengut un puntet de preferènciasobre ets altres regidors.Es mal és que diuen que "un cantar sol fer s'ase i s'altre fa es traginer"

Es poble està salvat!Amb aquests vuitanta llorencins que se presenten amb s'ÛNICA intenció d'arreglar tot lo que està fotut, ses coses no mos poden anar maïmalament.Només hi ha :una cosa que em preocupa: deu estar molt barrinat s'as-sumpto que n'hàgim de mester tants per compondre'l!

Tranquils, que Flor de Card segueix essent sa millor revista d'es poble.

Josep Cortès

L'Escola ,FLOR DE CARD -15- (59)

LLUITANT PER L'ESCOLA

Durant es mes de març, com activitats pro-mogudes per S'A.P.A. hem tengut una confe-rència de pedagogia a sa Rectoria, on parlàNa Franciscà Salvà d'Artà, i dues reunionsper tractar de temes més o manco urgents. Agrai'm s'assistència a sa conferència i esperamque es pares també col·laboreu amb sos mes-tres i dirigents de s'Associació per tractar detrobar ses solucions que consideram més im-mediates.

Per part de S'Ajuntament s'han col·locat esdiscos de prudència de proximitat a una Escóla a sa Carretera d'Artà.

Com de costum vos present un resum d'es temes tractats i ets acords presos a ses dues reunions de dia 3 i de dia 15 d'es mes de març.

1.- Dirigir un escrit a sa Delegació d'Educa-ció i Ciència referent an es problemes greusd'es Col·legi de B.U.P. d'Artà, ja que si nos'amplia s'edifici p'es pròxim curs 1983-84,no podran admetre més alumnes de sa Comar_ca.

2.- Presentar també up escrit a sa Delegació,exposant es problemes d'es nostro Col·legi deSant Llorenç, i solucions p'es pròxim curs.

3.- Abonar ets atrassos a sa professora auxi-liar de Pàrvuls.

4.- Sol·licitar juntament amb sos mestres esdies festius, segons es calendari laboral, res-pectant ses tradicions i costums d'es nostropoble.

5.- Estudiar un poc millor es "Seguro Escolar",sa seva eficàcia i obligació.

.6.- Dirigir- una instància a s'Ajuntament refe-rent a problemes de manteniment i conserva-ció de S'Escola.

7.- Transmetre suggerències de pares an esmestres quan se mos demani sa nostra inter-venció.

Mateu Calmés ümbert

Secretari de S'Associació de Pares d'Alumnes

JOIERIAFEMENIAS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8* T. 569072

BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

BANESTOLa mayor empresa bancària de Españaa su servicio. .'

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

-ER - PONT

C. Nou, 35 "3T 56 93 10 Sant Llorenq

Contarella pagesa FLOR DE CARD -16- (60)

EJLS DALLONS DEL MUL DE L'AMO ENBIEL XULLA

MÉS O MANCO UNA CONTARELLA

Un temps, fa molts d'anys ja, quan, conten, lavida d'una persona no valia un gafet, no valiaun pet de puta, valia manco que un plat de fa-va pelada freda..., totes les matinades compa-reixien homes morts, tirats, per les voreres ,dels camins forans, com ara moixos i eriçonsper les ribes de les autopistes. Quan, conten ,diuen, hi havia un enorme consum d'oli de rici'i les explotacions agricoles d'aquest singular ilaxant producte eren ben rendables. Quan elspocs avions que hi havia semblaven anar ambclovella d'ametlla i manifestaven certa debili-tat visceral en tirar com una espècie de potsde llet condensada amb carnet de bomba sobrela gent escarrufada i temorega...

Deia que, segons conta la gent vella encara bai_,xet-baixet, amb el tremolor atàvic d'un residude por, aquell temps en què una colla d'enllu- ;menats manaven molt per la gràcia d'un Déudeterminat, dels hàbits, de l 'uniforme, dels do- ¡blers, o de les pistoles, si', sobretot les pistoles, ials poblets petits de la plana mallorquina d 'en 'mig, els pagesos que per circumstàncies de l'edat, defectes físics o etcèteres se n'havien lliurats d'anar a pegar trets als fronts peninsulars,ells, continuaven dins una aproximació a la nor_malitat laboral: sembraven, recollien, i decla-raven la collita com estava manat o no la de-claraven..., i, dins la boca silenci, saliva ambresidus de pallús i silenci. I a alçar el braçquan pertocava. I a cantar el "cara al sol", elsnins, a les escoles, matí i horabaixa. I "VivaFranco!", en lloc de bon dia. I...

Llavors, aquell temps, quan els homes de lespistoles comandaven molt, tot, a sol post, quanles garbes estaven escampades ja damunt l'era,l'aviram dormia, i el flaire suau de sopes escal^dades s'esvaia a poc a poc dins la nit camperola, aquesta gent, molts d'aquests pagesos, en-cara amb arestes d'ordi entre la pell i la cami_a, els feien agafar el fusell i anar, peu-rossec,peú-rossec - pensau, després de garbejar tot losant dia! -, per les foranes del poble. Els feienfer guàrdies per allò de l'"extraperlo". Pensa,em conten, i si havien d'entrar pel carni' deCostitx, els enviaven al de Montuiri! Bé. Au.,La repressió de l'"extraperlo", sobretot de ce-reals i llegums, era ben dirigida i profitosa perals cacics. Caciquetxos, ben sovint, però,no hodubteu, un caciquetxo amb una arma carrega-da a la corretja es torna un cacicarro. Sempre.

Sense excepcions.

L'amo en Joan "Nofret" i l'amo en Sion "Calderer", eren amics de l'amo en Biel "Xulla". Bo-no, amics, coneguts; bon dia i bones tardes, isi vols res aqui'és ca-teva, m'ertteneu?;'un es-quit de"caçalla',' avui el pagues tu, demà gastjo, i prou, sabeu el que vull dir? No passavadia que no es vessin els nostres tres personat-ges, o al conró, o a la taverna.

Bono idò, un dia, fosca negra ja, anava l'amoen Biel "Xulla" cap a cases, carro buit, nnrrr,nnrrr, arriiiü!, punyia al mul amb la verga deles corretjades, anaven gairebé d'eima cap aca-seva, carni' del poal d'aigua fresca i del platde sopes de col. La coj fa anar ximples, deien.Venga col! Nnnrrr, arriii...! Va ser llavors, justarribant al revolt de la "Costa del Pinaret" ,quan, tru-trup, es topà de morros amb en "No-fret" i en "Calderer" que, mosquetó en mà imanta a l'esquena, feien una paròdia de "guàr_dia" just su-allà.

-"Alto!; Arriba España!", digué en "Calderer".

-"Alto!; Arriba España!", insistí en "Nofret".

FLOR DE CARD -17- (61)

L'amo en Bien "Xulla" els mirà de fit a fit,al-çà una cella, ensumà el tuf de "mesclat" delque anaven "perfumais" els dos subjectes, i...

-Arriii, mul..., que per aqui' l'horatge put...!

-"Alto he dit...!", en "Calderer".

-"Arriba España, he dit...!", en "Nofret".

-"Arriba" els collons del mul...!; que si no fugiud'enmig, vos inflaré a llenderades, putes sagrades!

I sols havia caminat cinc o sis passes quan senti' els clec-clec dels "cerrojos" dels fusells. Iaquella veu bauba i empalagosa pel most del"mesclat":

-Per collons, els meus, i tu o baixes ara ma-teix del carro i t'acostes aquf o no ho faràsmai...!

Va baixar. Ja ho crec que va baixar. Vermellcom un pebre de cirereta ben madur, però vabaixar, si'. No s'ho arribava a creure, però sentia els canons dels dos fusells que li escarrin-xaven l'espinada, que eren d'una credibilitat absoluta.

Tenia dona i quatre infants petits. L'empreso-naren. Un dels dos empresonadors tenia molt debo a Ciutat, amb un alt cap de f alange. El jut-jaren per traidor a la Pàtria i el condemnarena vuit anys de presó. Vuit. Els va complir en latotalitat. Mestrestant, .la dona i els infants, a-guantaren com pogueren, o sia, malament.

Va sortir de la presó en molt mal estat fi'sic imental. Semblava sempre emporuguit, temorec,sempre a punt d'arrancar a córrer...

Va morir als pocs anys. Sense estar malalt, de-ia el metge.

Prenia la fresca. Havia sopat bé. Fumava un eigarret de quarteró amb el delicte que ho solia"fer sempre. Feia una nit tranquil·la, enllunadai fresca. Devers setembre, devia ser. Posà lamà sobre l'espatlla del seu fill Pep, i quan a-quest es regirà, féu un somriure ample, i, comaquell que et vol contar un secret molt secret,U digué: "Arriba España!", fluixet, molt flui-xet...

Tombà el coll i es va morir, com un ropit da-vall d'una llova.

Biel Florit Ferrer

CA'S SERVERICardassar, 25 * SANT LLORENÇ

^SSPCardassar, 17

PUESTA A PUNTO

DIAGNOSIS - ELECTRICIDAD - AUTO - RADIO

Fontaneria y electricidad

ORDINAS FEBRER

Mayor, 22 - Tel. 5591OOSAN LORENZO

História COStUmS FLOR DE CARD -18- (62)

1501.- L'Hospital General de Mallorca fa captiris en el terme de Manacor.

1510.- El delme reial del terme de Manacord'aquest any fou: bestiar.37 lliures, hortalis-sa 3 lliures i 6 sous, els blats (blat, ordi i ci_vada) 200 lliures, vi 6 lliures i 10 sous,el cor_ral reial (lloc on era tancat el bestiar que feia tala) 2 lliures i k sous, la corredoria i car_celleria k lliures i 10 sous. (ARM RP 3.904s.f.) Aquest mateix any Pere Pereto, PerotAndreu i Francesc Angelats varen haver depagar una multa de 24 lliures acusats "decert avalot seguit en la vila de Manacor".

1516.- A instància dels vinyaters del termede Manacor, i seguint una antiga consuetud ipràctica, els jurats i consell elegiren un ban-der (encarregat de posar multes). (ARM LC259 f. 60v)

1518, 13 maig.- Els jurats de la vila de Manacor compren 100 llances a raó de 30 sous cada una, per distribuir-les entre els veihats,davant l'amenaça dels pirates.

1553.- Era rector de Manacor Nicolau Mun-tanyans, canonge sagristà de la Seu i inquisi-dor de Mallorca. (AMM pergamins n9 45)

1573, 25 setembre.- El Gran i General Con-sell tracta que el pont que és en el carn f deManacor "se és del tot arruinai e com sia cami' tant general e universal en aquell se se-guesca en lo hivern grans inconvenients peresser carni' tant continuo e necessari". L'anysegüent el Consell tornava tractar sobre a-quest pont i determinà ajudar (ARM AGC 39f. 30, 43).

1586.- La vila de Manacor vol posar fi alsplets que mena contra els ciutadans que te-nen possessions en el terme i no paguen elsimposts (ARM Presidais Decrets f. 147v).

1587, 24 novembre.- Es parla de reduir elsimposts a Pere Blanquer perquè ara no con-ra les terres, i aixi's'animarà a cultivar-les.

1591, 10 gener.- Els jurats i mostassaf de Manacor han exposat davant el Gran i GeneralConsell que tenen "cert camf que per lesgrans aygües los habitadors i moradors de dita vila no poden contractar i dit camí té necessitat de reparar y adobar perquè aquellspuguen venir en la present Ciutat". El Con-sell va determinar que els jurats del Regnedonassin 300 lliures. (ARM AGC 45 f. 24).

Ramon Rosselló

Durant es govern del Rector Santandreu, se va com-prar es solar per fer S'Escola Nova,per on han pas^sat tants de nins fins que fa uns quants anys que,seguint ses disposicions del Magisteri, tancarenS'Escola Nova o Escola Parroquial, a on tenim tantsde records de sa nostra infantesa i'd'aquelles mor±ges o religioses que tant se sacrificaren per totes poble. Déu les ho pagarà. Recordam aquells granspins que hi havia, aquell jugador per anar-hi esdiumenges després des Catecisme, tants de records.Així anaren passant ets anys. Després s1 enrajoia saParròquia.

Se feien a sa Parròquia grans festes molt solemnesentre elles hi havia ses 40 hores, que se feien perses festes de Nadal dedicades al Sant Crist, esmesde maig, o siga es mes de Maria, molt solemne, sesfestes de la Mare de Déu Trobada. Des de llavors espoble ha tengut més devoció a la Mare de Déu. Sesfestes de la Nova Capella, que no se poren olvidar.

Es temps seu hi havia unes Congregacions, o sigaes Congregants, ets Exploradors, lluïsos,sa Congr£gació Mariana, que en aquell temps estava molt ar-relada a dins Mallorca a totes ses Parròquies. Ai-xí anaven passant ets anys de Pastor de sa nostraParròquia, tenint amb ella grans alegries i qual-que disgust que passa dins aquest món, que és unavall de llàgrimes.

Per algunes circumstàncies d'aquell temps que no hiimporta explicar, va venir a predicar sa Corema ala Parròquia el Reverend Sr. Pere Bonnin de Mana-cor, al qual el Sr. Rector Santandreu posà en es 11bre de Cròniques de la Parròquia. Era un gran sacei_dot, tenia molt de zel, i era molt piados i un granexemple p'es feels.

Després de ses festes de Pasqua el Sr. Bisbe de MaHorca li comunicà un nou destí, que va ser es po-ble de Santa Margalida, on també el reberen amb mol_ta d'alegria. Havia estat a Sant Llorenç prop de 25anys. Que Déu nostro Senyor, el gloriós Sant Llo-renç i la nostra estimada Mare de Déu Trobada l'hagin pagat amb grans gràcies per lo que se va sacri_ficar p'es poble i per sa Parròquia. Després de saseva mort l'han recompensat amb una corona de glò-ria. Demanam a Déu que els doni ja el repòs etern,i descansin en aquella pau vertadera que és la g lòria del cel i que ells intercedesquen per nosal-tres davant Déu nostre Senyor.

Francesc Clapés

*

Dades de 1981 FLOR DE CARD -19- (63)

El Servei d'Estudis del Consell General Irt?r-insular ha publicat un recull de les Dades deBalears de 1981.Reproduïm aquí les que fan referència a SantLlorenç.

POBLACIÓ

Població de dret 197019751981

Població de fetDefuncions 1970-1981Neixements 1970-1981Inmigrants 1970-1981Creixement absolut 1970-1981Creixement vegetatiu 1970-1981Densitat (Hab/Qm2) 1970

1981Creixement de la densitat

INDÚSTRIA

Indústries noves 1970-1981AmpliacionsTallers artesansHotels oberts a l'hivernPlacesOcupació hotelera (%) Juny

JuliolAgostSetembreOctubre

• NovembreTotal hotelsPlaces

ASSISTÈNCIA SANITARIA

Metges JnsaludMetges en exerciciAsseguratsFarmàciesATS

ESCOLA .

Pública

Privada

EscolesUnitatsLlocsPreescolarEGBEscolesUnitatsLlocsPreescolar

3924414939555278

528499

60+31-29

5064

28%

110

143976

901009799807638

7871

23

188922

214

55018

37513

120106

ESTADÍSTIQUES MUNICIPALS

Hectàrees cultivadesTurismesVelomotorsTaxisPolicia municipalLlicències d'obres majors %

Llicències d'obres menors

TAXES

Llicències urbanístiquesRecollida de fems 1.Explotació de les platgej 6.Plusvàlues 1.Despeses sumptuàriesCirculació de vehicles 1.

Funcionaris plantillaContractatsPressupost ordinari 45.Pressupost d'inversions 8.Impost territorial 7.

VARIS

Telèfons Línies 'Aparells

KWH venuts ús domèstic 1.no domèstic 2.força motriu 5.total 10.

Metres de costa de s'IllotPuig més alt AlparaJaç del torrent de n'Amer (Qm2)Altitud del pobleExtensió (Qms2)

Recollit per Josep

i

82101219286

253

2152

695.000530.000982.000380.000418.000149.000

1215

686.000600.000004.000

496755

917.296969.145513.429399.870

150487

71M101

82'08

Cortès

^E *<*Í ^t^\A pollos Vfc'*'3! ast £7v

<$>/) ¿•Ç* Calle Sureda, 1

fyfo C*x

Col·laboració FLOR DE CARD -20- (6<0

ALERTA A LES PP

Quan obr, cada minut, el diccionari del viure,per cercar-hi els mots que més estirn i neces-sit, quan pas llista als instruments, a les einesde la lluita, meva i diària, em trob que les paraules, per una part més entranyables i perl'altra més perilloses, les paraules que em do-nen més coratge i, al mateix temps més ràbia,aquestes paraules es troben, en aquests mo-ments, gairebé totes a la lletra P.

Com si em fes un test psicotècnic d'associa-ció d'idees (cadascú que respongui al seu gusti a la seva manera) en cercaré algunes, dinsun repàs ràpid i directe, encara que escafei't ipartidari.

Aquesta seria la pregunta: Què em suggerei -xen aquests mots? Quines contradictòries sen-sacions em desperten aquestes paraules?

POBLE.- Somni. Utopia. Il·lusió. Follia. Goig.Arribar un dia a ser Poble, a tenir consciènciade Poble, sentiment de Poble, govern de Poble.

- Ràbia. Desesperació. Més ràbia. Mol_ta de ràbia. Més desesperació. Perquè està dor_mit. Perquè sembla que li agrada que li doninpel sac des de sempre, per a sempre i des detots els costats.

PAÍS. - Sentor de Terra. Gust de Nissaga. Sabor d'herència. Rampa d'Història. Olor de Pà-tria. Desig. Curolla de cosa nostra, de casanostra. Concreta. A l'abast, commensurable.Calfret tel·lúric.

- Frustració. Confusió. Impotència.Sa-nadi'ssima sensació d'absència. Sanadi'ssims sa-nadors i sanats. Impotència. Més, encara. Sen-timent, ensumada, socorrim, certesa de ser u-na trista, esclafada, impossible Colònia, de serun Poble bord, una Terra destrossada, una Pà-tria venuda, banyuda, fotuda.

PERSONA.- Meta. Carni'. ProcésCanes de ser-ho. Molt. Però molt persona. De que ho siguinels altres. Tots. Tots persones. Persones. Ho-mes i dones, masculins, femenins i neutres.Tots persones. Lliures. Assenyats. Tendres.Senzills. Definits. Agradables. Amables. Vius. O-currents. Arrelats. Valents. Coratjosos. Perso-nes. Oh, Persones.

- Sentiment de poca cosa. Traume.Complexe. Un mai estar satisfet. Un mai arri-bar-hi. Un mai acabar la tasca. Cansament. Soletat. Tristesa. Desesperança. Desconfiança.Tots. Jo. Jo com tots. Som una pobra gent. Però després per afegitó et trobes amb la genteta. I per délions t'has de trobar també amb lagentussa. Ai, la gentussa!

POLÍTICA.- Instrument necessari. Eina per ar-ribar a fer Poble. Uns dels medis per intentaraixecar el Pais. Opció personal. Manera de donar cara. Forma de realitzar una,feina concreta, analitzada. Carni' de ser i comportar-tecom a ciutadà.

- Cau de genetes que cerquen el poder. Lloriguera d'enveges. Disfràs d'interessosparticulars. Clot de fems de la comanderà, dela figurera. Escenari de les més contradictòri-es comèdies. Giracasaques. Llit on es colgueni es descolguen els matrimonis més absurds iinsospitats. Embull per a molta de gent. Malrecord per a molta de gent que encara et diu:Alerta, alerta, alerta.-Espectacle. Tristor.

PAPA.- Record d'infància. Catecisme.Subcons_cient de respecte. Desig d'unitat. Enyorançade Joan XXIII. Anhel de retorn als inicis,a l'Evangeli. Comprensió. Estima. Necessitat.

- En aquests moments ràbia. Tot un ra-bier. En el fons llàstima. Peguera. Plorerà. Ràbia. Perquè és un dels factors més forts de reculada. Perquè és un dels politxons més fermsdel sistema. Vergonya dels disbarats cienti'ficsque diu damunt el sexe.

PUTA.- Llàstima. Molta llàstima quan ens re-ferim a les persones que han de viure d'aquestofici. Llàstima per tots aquells que ho passenputa. Ganes. Compromis. Propòsit. Determina-ció. Opció. De treballar, de seguir treballantper la marginació.

- Ganes. Infinites ganes. Infiniti'ssimesganes d'enviar-ho tot. Tot. Poble. Pais. Papa.Politica a ca una valenta Puta. D'enviar-hotot al mateix lloc on tu ara, estimadi'ssim lec-tor, m'envies a mi. Gràcies.

Jaume Santandreu

grua/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

Crònica informal FLOR DE CARD -21- (65)

Creis-me, benvolguts lectors, vaig estar mésde tres hores invocant els déus de les lletresper veure si il·luminarien el meu entenimenti m'assenyalarien un carni per començar ambl'agudesa acostumbrada la crònica del Ple deldos de març, però va ser completament inútil.-Idò molt poques feines tenies!-, em podria acusar un pluriocupat lector, més àvid de sebreles il·lustríssimes noticies que no de perdre eltemps amb les meves cròniques pseudoliterà-ries. I segurament tendria raó, però és que josom dels qui pensen que si no hi posàssim unaescarrinxada de literatura, no hi hauria déuque s'empassàs les pallisses municipals, permolt glorioses que fossin.

De totes maneres, per no temptar la pacièn-cia dels lectors, passaré ai bessó, de l'assum£te i diré que començaren amb l'apertura deles pliques dels que tenien ganes de construirel pont de Son Garrió. N'hi va haver dues, unade n'Amador Martinez Fernández, que en de-manava 2.075.000 pts. i una altra d'en JordiSansó Calmés, que en volia 2.278.000. S'agafàla més barata, la de n'Amador, i no en parla-ren pus.

En el segon punt, el bâtie, com a bon socia-lista que és, i amb ganes d'ajudar a FelipeGonzalez a crear els 800.000 llocs de feinapromesos a la campanya electoral , proposàque tots els obrers contractats per serveis tecnies (jardineria, recollida de fems,...) passas-sin a la plantilla fixa de l'Ajuntament. El re-gidor Bauçà, ene que es presentas -l'altra ve-gada- amb els socialistes, considerà que eramolta gent per un ajuntament com el nostre iproposà que se'ls perllongàs el contracte tresmesos més, i que es deixas la resolució defi-nitiva per al proper Consistori. Gairebé totsels demés regidors li contestaren que "ARAno volem treure defora ningú" (Supòs que elmot "ara" volia dir dos mesos abans de les e-leccions), a lo que en Mauri replicà que elltampoc, que lo únic que deia és que trobava que era millor deixar-ho per als altres. Obviament, el punt fou aprovat, per la qual co-sa a partir.d'ara el PSOE ha de parlar de cre-ar set-cents noranta-nou mil nou-cents vuitanta-nou llocs de feina. ¿I que no és guapo això?

Com mig de passada notificaren que els re-buts impagats de contribucions del 77 i del 78havien prescrit, lo que vol dir que bona nit siet colgues i fins l'any que ve, que prescriuranels del 79, i Déu ajud a s'enganat!

En Damià Barceló, que se'n cuida del pape-rum de Sa Coma, troba que l 'Ajuntament li ha

de pagar deu milions grossos de pessetes, enconcepte de despeses d'electricitat i de man-teniment de la urbanització. La Corporació,per unanimitat, trobà que el tal Dami^ miràsa veure si li reia, o sigui, que pujàs damuntun dit i veuria Madrid, i que no anàs de ber-bes, que estam en temps d'eleccions.

Dins l'apartat de precs i preguntes, el batlellegí un escrit de l'Obra Cultural Balear demànant un telegrama de recolzament per a l'actede la duita de la "Flama de la LLengua Cat£lana" a Lluc. El regidor Domenge, gran defènsor de les arques municipals, aportà la sevaopinió: "Si no mos ha de costar res, ja va bé".

-oOo-

Tres setmanes més tard, dia 21, Sants Fabio-la i Benet, tornaren arreplegar la Corporació.No em faceu dir si era una sessió normal oextraordinària, perquè tanmateix no ho sé; loque si'sé és que ja passavad'hora de començari ni el primer batle ni el segon havien comparegut. -"I qui s'ha de seure a sa cadira?"-, demanava un. -"No ho sé"-, responia l'altre.-"Qualcú haurà de fer de batle!"-, argumenta-va un tercer. Però no es posaven d'acord, i,com que sembla que el rellotge se'n fot debaties i de regidors i anava fen t la seva via,decidiren començar sense batle, . ja veurem!Llàstima que tot d'una comparegués en To-meu Carbó, perquè ens perdérem l'ocasió deviure una anàrquica experiència municipal, queprometia esser la mar d'interessant. Per ven-tura un altre dia hi haurà més sort!

D'aquest dia no registraré res pus -la pà-gina ja és plena i el cap de redacció no emconcedeix ni una retxa més-. Sols faré cons-tar que els nous plans de les Normes Subsidi^ries estan a punt d'ésser exposats al públic.Únicament els manquen un parell de pinzellades per part dels regidors i no estaran gairea donar-los-les.

Josep Cortès

Si lleu... FLOR DE CARD -22- (66)

3 4 5^7 8 9 10 HORITZONTALS.- 1-Si'mbol del Cobalt. 2-Peça de vestir llarga finsprop dels peus, usada generalment per estar per casa o treballar.3-Bola esfèrica emprada per jugar a futbol. 4-Si'mbol del Iode. Queconté goma. ^-Cinquanta. Al·legoria que conté una ensenyança moral. 6-El. primer home. Príncep musulmà de l'índia. 7-Adverbi. Ti-rar les xarxes de pescar al mar. 8-Altar. Terminació verbal. 9-Te-nir amor a una persona o cosa. 10-Cara del dau marcada amb unpunt.

VERTICALS.- 1-Article. 2-Vocal. Nota musical. 3-Simbol del Fòs-for. Arrest en el funcionament d 'un motor. ^-Conjunt de bigues.Símbol del radi. 5-Fig. animació, passió, amb què hom fa una co-sa. Part de cadascun dels dos membres inferiors de l'home des del

genoll fins al peu. 6-Seient tou sense espatller d'origen turc. El qui escel.ieix en un esport. 7-Fatigar el cervell, marejar, amb sorolls. 8-Ant., batre, colpejar. 9-Ferir un ocell d'ala. 10-Pre-fix llati' usat en la formació de mots cienti'fics, significant separació, allunyament.

SOPA DE LLETRES

F L OG I UM S TA M ÈN A DA S IC GO IR SG L SL L E

R D EP L L

R SS OD L

SAA

C AE BU O

R DL FL E

.1OU

N L LT V EF D RS G OA T CM R E

P NI AE PT AX UO E

üM

LA

D NO IL TI XT LA C

PROBLEMA

Cercar un nùmero de tres xifres, sabent:- Les tres xifres sumen 10 unitats.- La suma de les xifres de les unitats i les desenes és igual a la

meitat menys 0'5 de la xifra de les centenes.- El número no té cap zero i la xifra més petita ésla de les de-

senes.

FUGA DE VOCALS

N_ C_N_C V_R_T_TS M_S

Q L S Q S P N S N

_NC_RT_D_S

M B L C R .Deu publicacions perta-nyents a Premsa Forana.

ENDEVINALLA

Què és allò com un ventall

que p'ets arenals verdetja

i per sa casa culetja

molts de pics sense aturall?.

SOLUCIONS Maria Calmés

* 2 T Z P S3 ojauinu jg

VW3190Hd

• im

pquiBuasuad sa anb saj anb sap-Bljaoua saiu SIEIUSA oauoo OM

t

S1VDOA 3Q VOnj

•Ejauejâ EUH

V11VNIA3CIN3

Ha vv i

v

dvy0uv

s vy v lAiv v1 V 3V N9 V yv n oI O Tv i v

O 3

vy v

Nw vV d'JI d9

OQ V

1I

D

X1INV

13,-1U

SIVH3HD S10W

V d

Ii n

0 Va dVi Vn N1 01 flH V

A 3 H

H3110 SS

3 1 1D 3 a

S3HI311

w

v

(1>13d

3 1 1Sn Ho oC D D1 Va N

vw

n i o0 1 d

VdOS

Esports FLOR DE CARD -23- (67)

Dos tragos fuertes en un solo mes han sido duros de digerir para un Cardassar que,domingotras domingo, deshoja la margarita de estapresente liga, hoy cojo plaza y el otro me a-peo, ha sido el son que ha bailado durante elmes de marzo.

La visita del Esporles abrió la esperanza, alsalir vencido por 2-1 de nuestro feudo; a pe-sar de su juego preciosista, no pudo aguantarel ritmo de un Cardassar arrollador en entu-siasmo. Después de jugar una primera partemuy movida, con ligero dominio local, los dosporteros se veian amenazados una y otra vezpor sus delanteros opuestos. Gracias a una feliz intervención de Monroig, el público ento~naba los primeros alirones al ver llegar a lared el balón. Era el 1-0, y con este resultadose llegaba a la primera mitad del encuentro.

Nada más empezar la segunda mitad, en unode los constantes ataques locales, Cánovas logra el gol de la tranquilidad y desarbolar el equipo contrario, que veia cómo se desmoronéban todos sus elementos, fisica y moralmente.

Con un Esporles desdibujado, el Cardassar noquiso vivir de rentas, y las ocasiones de golse repetían una y otra vez. Pero ya que enfútbol no hay lógica, en contraataque rápidoy en dudosa posición, el Esporles conseguia elgel del honor, terminando en un dos a uno a-pretado, lo que pudiera haber sido una golea-da.

El día 13 en campo del Arenal, el Cardassarconseguia un valioso empate, después de ade-lantarse en el marcador con jugada rápida deAmer a los primeros compases del partido.Nopudo aguantar todo el encuentro, pero si' con-seguia arrancar un punto de uno de los cam-pos más difíciles de la primera preferente. Apesar de la critica regional, de jugar un par-tido malo, lograba de esta forma afianzarse yseguir con fundadas aspiraciones a esta tan ansiada liguilla de ascenso.

Dia 20, C ARD ASSAR-AL ARÓ (el plato fuertedel presente). El Alaró ha sido el equipo conmás garra que ha desfilado-por el Campo Municipal de Sant Llorenç; con un fútbol rápidoy fuerte se lanzó al ataque desde el primerminuto, formando un bloque compacto que loslocales no podían controlar.

En la primera mitad de claro dominio visitante, es cuando lograria éste su gol, de fuerteremate a media vuelta, que nada pudo hacer

el meta Fons para detenerlo.

En la 2§ mitad el Cardassar, con el viento asu favor y el marcador en contra, se lanza aun ataque decidido, que aunque no podia des-bloquear la defensa visitante, al recoger unsaque de falta, Cánovas logra el empate, co-rrespondiendo el público con fuerte ovación.

Con el gol se calman los nervios y crecen lasansias de triunfo, pero la férrea y algo brus-ca defensa visitante no dio opción a ampliary coger ventaja, dando el resultado por defi-nitivo. Durante los últimos veinte minutos, secrearon situaciones de peligro ante la metacontraria y sin embargo donde se metió el baIon fue en la local.

El último respiro lo dio el linier levantando elbanderín anulando el gol, qut en lasgradas yase cantaba. Este mini Señor, de esta forma,barre los sinsabores de sus últimas actucionesde claro color anticardassar.

Miquel Sureda

FÚTBOL SALA

Esta£>ágina deportiva no puede olvidarse de estahazaña y título de flamante campeón, el logradopor este grupo de deportistas, que con las siglasy patrocinados por CRISTALERÍA SAN LORENZO, hanparticipado y ganado el torneo "Manacor".Para festejar esta gesta tuve una charla con losprincipales responsables directos de este grupo,Jorge Sansó y Sebastián Miquel.-Cómo ha sido este torneo?-Además de lograr el campeonato, ha sido un com-pleto éxito, superando con creces al oel año pa-sado.-¿Que características tiene este juego y a quieneslo aconsejáis?-El campo no tiene unas medidas rígidas, algo másgrande que una pista de tenis, una hora de dura-ción con cinco minutos de descanso y un minutopor bando de tiempo muerto con cambio de jugado-res por ambos bandos a juicio de los respectivosentrenadores. La pelota algo más pequeña y pesa-da que el fútbol normal, cosa que al principio resulta algo extraño, la práctica puede hacerla

cualquier persona amante del fútbol y del deporte.-¡Vosotros habéis asimilado la extrañeza muy rá-pidamente! Además de ganar el torneo tenéis al iraximo goleador, Jerónimo Miquel. Enhorabuena porel título y que sirva para animar a los que toda-vía son simples espectadores.

!

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -24- (68)

BOLEROS

Mesos passats es parlà d'un grup de balladcysque guiava "Madò Mónita". Era devers l'any50 quan es feren una "foto de recuerdo". Va-ja esbart! ¿Us heu fixat de quina manera mésfeel es passen les fesomies de pares a fills?

Sortiren a ballar a vila externa vàries vegades,a Manacor, Son Macià, Son Garrió,...

Ells són, d'esquerra a dreta i per files

* Gaspar Femenias "Pisca", Miquel Fornés,Antoni Xamena, Francesca Sureda "Racona", Çolau Pasqual "ue ca Na Busca" i Miquel Torres.

* Llinàs "Martineta", Antònia Roig "Fava", Caialina Salas "Campins", Catalina "Polida",

Francesca Salas "Parrina", Catalina Sancho"Brun", Francisca "Garrida".

* Llinàs "Martineta", Joan Estarellas "Xaret",Maria "Corona", Antoni Salas "Vellaca", MariaRiera "Meca", Antoni Pascual "Cus" i Barto-meva Salas "Campins".

* Úrsula Santandreu, "de Sa Central", AntoniaCaldentey "Garbeta", Miquel Sureda "Rave" iMargalida Roig "Fava".

(Fotografia gentilment cedida perMargalida Martí)

Guillem Pont