flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Novembre del 2012 * núm. 408

L'Escola Nova

En aquest número:

* Editorial: Llibertat d'expressió* L'exercici de l'autoritat (Jeroni Llambias)* Anècdota i Fotografies antigues (Pau Quina)* Dèiem, Madrid ens roba i Conferència de Pere Morey (Tomàs Martínez)* Jugar a tirar pedres i Lectures referides (Guillem Pont)* Concert de santa Cecília i Una cova sense estrella (Ignasi Umbert)* Nota de premsa i Això no pot quedar així (Plataforma pel tren de L0levant)* València: la Mallorca que vol el PP (Joan Gomila)* Els Trescadors van als miradors de s'Arxiduc (Aina Salas i Maria Eugènia Jaume)* L'Institut Ramon Llull i Crònica informal (Josep Cortès)* Tertúlia de cafè (Joan Roig)* Els alumnes de l'escola Mestre Guillem Galmés sembren pins al coll d'Artà* El temps de novembre (Mateu Rigo)

Editorial 2 (214)

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Car-dassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@premsaforana.catTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Domiciliacions: Antònia Galmés: 971 569471Novembre del 2012Número 408Dipòsit legal: PM 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza, Antònia Galmés,

Guillem Quina, Joan Santandreu, Guillem Soleri Ignasi Umbert

Taula

Josep Cortès L'Escola Nova PortadaL'Institut Ramon Llull 15Crònica informal 20

Jeroni Llambias L'exercici de l'autoritat 3Defuncions 17

Pau Quina Anècdota 4Fotografies antigues 6

Tomàs Martínez Dèiem 4Madrid ens roba 5Pere Morey 17

Guillem Pont Jugar a tirar pedres 8Una mente feliz 17

Ignasi Umbert Concert de santa cecília 9Una cova sense estrella 13

Plataforma pel tren Nota de premsa 10Això no pot quedar així 11

Joan Gomila La Mallorca que vol el PP 12Salas/Jaume Els miradors de s'Arxiduc 14L'escola Donam vida al futur 16Joan Roig Tertúlia de cafè 18Mateu Rigo El temps de novembre 19Forteza/Galmés Distribució

Nota

Els articles apareguts en aquesta revista expressenúnicament l'opinió dels seus propis autors. Del'Editoral se'n fan responsables el director i el consellde redacció.

Llibertat d'expressió

El Govern del Partit Popular ha redactat un borrador de Llei de símbolsen el qual es reserva el dret d'utilitzar la bandera i l'escut oficials de lesIlles Balears, per la qual cosa podrà multar entre 3.000 i 12.000 eurostotes aquelles persones o entitats que els facin servir per motius ideològicso publicitaris. Fins i tot hi ha un article en el qual també fa extensiva laprohibició a les "imitacions", fent clara referència a la senyera quatri-barrada. Davant aquest despropòsit se'ns ocorren molts comentaris, quevan des de l'encollonament fins a la indignació, ja que es tracta d'un claratemptat contra la llibertat d'expressió que no es veia des dels millorsanys del franquisme. Tot això s'emmarca dins la fertotge campanya que el Govern ha llançatcontra la llengua i la cultura de les Balears, i que ha rebut el rebuig deciutadans i institucions amb la col·locació del llaç amb les quatre barres.Què pretenen, aquests subjectes, que la gent no pugui portar senyeres ales futures manifestacions? Que els mestres que mostren cara per lallengua no portin el llaç? Que el retirin de les façanes de les escoles,ajuntaments, institucions i associacions? Que l'Obra Cultural Balear, elConstància, el Baleares, els Castellers de Mallorca, l'Associació deComerciants d'Inca o el Grup Ciclista Sant Llorenç, per només posaralguns exemples, canviïn els seus escuts per no contradir la llei? Podràportar el seu escut el Barça, quan jugui contra el Mallorca? Tambémultaran els particulars que pengin senyeres o banderes mallorquines ales finestres de caseva el dia del Corpus? Si això no és fer el ridícul mésespantós ja ens diran quin altre nom li posam. El que és més que evident és que d'ençà que hi ha democràcia lesIlles no havien tengut mai un Govern tan ferest com aquest, sobretot enel que fa referència a la cultura de les Illes. I ells es diuen "conservadors"i "populars", si no volen ni conservar allò que els llegaren els seusavantpassats i que el poble se'n cuida bé de conservar? Que en prenguinnota aquells que militen en aquest partit, perquè si no alcen la veu contraaquestes mesures en seran tan responsables com ells i el temps elspassarà factura. Que no ho dubtin. El Partit Popular ha tengut altres dirigents, però ni en Cañellas, enSoler o en Matas s'havien atrevit mai a proposar unes lleis que atemptentan clarament contra la llibertat d'expressió, un dret recollit a la mateixaConstitució i que ara pretenen controlar, en un desesperat i infructuósintent d'aplicar el pensament únic, el seu, el que hi havia abans que lagent exercís el dret a votar. Però que no es facin il·lusions, que no ho aconseguiran, així com no hova aconseguir en Franco durant gairebé quarantat anys de dictadura.La gent seguirà portant senyeres, llaços i posarà les quatre barres alsescuts de les seves institucions o on li doni la gana, tant si els agradacom si no. No en mancaria d'altra!

Un dia que dos dels deixebles de Jesús lidemanaren ocupar els dos primers llocs, ien sentir-ho els altres deu s'indignaren per-què també volien els llocs preferents, Jesúsaprofita per explicar-los com s'ha d'entendrel'autoritat i ho fa amb paraules com aques-tes: "Ja sabeu que en totes les nacions, elsqui figuren com a governants disposen delsseus súbdits com si en fossin amos, i elsgrans personatges mantenen els altresdavall el seu poder. Entre vosaltres no hade ser així: qui vulgui ser important, ha deser el vostre servidor, i qui vulgui ser elprimer, ha de ser l'esclau de tots". Així expli-ca Jesús l'exercici de l'autoritat. Jesús ens ve a dir: un pare o una mare defamília no hauria de pensar i dir "Com quejo som el cap de família, ho farem així perquèvull. He dit així, perquè sí, i calleu! No tincperquè donar explicacions a ningú." I un polític no hauria d'actuar d'aquestamanera: "com que posseeixo els vots hofaré com convé als meus i als nostres resul-tats a les properes eleccions, independent-ment de les opinions i manifestacions delpoble! I un capellà, un bisbe, o un papa no hauriad'entendre l'autoritat així: "Com que l'auto-ritat som jo, en aquests i altres temes notindrem en compte l'experiència de la co-munitat ni el pensament d'uns o altres teò-legs. Jesús diu: "Entre vosaltres no ha de seraixí; qui vulgui ser gran que miri de servir".Mireu el Fill de l'Home, que no ha vingut afer-se servir, sinó a servir els altres i a donarla vida, sense desentendre's dels problemesdels altres ni del sofriment de ningú". L'E-vangeli ho ha resumit molt bé: "Qui vulguiser el primer ha de ser el criat de tothom". No podem oblidar que aquesta manerad'exercir l'autoritat no sempre ens surt denatural, fàcilment ens em decantem: a totsens surt el dictador i l'autoritari que portemdintre. Aquesta manera evangèlica d'exercir

l'autoritat només s'aconsegueix des d'unaopció decidida que renovem cada matí, querepassem cada migdia, que examinem cadanit, i que mirem de mantenir amb un granesforç i molta capacitat de sacrifici. I una cosa més, per exercir l'autoritat comun servei, a la manera que Jesús explica al'evangeli, no és suficient amb la bona ac-titud dels qui exerceixen un o altre càrrecdins el camp polític i eclesial, sinó que tambéfarien falta moltes reformes estructurals iorganitzatives molt més participatives i de-mocràtiques, que facilitessin i obliguessinels dirigents a viure l'autoritat com un au-tèntic servei a la gent i a les comunitats. Enaquest moment pot servir d'exemple del queno s'hauria de fer: el secretisme a l'hora

L'exercidi de l'autoritat Jeroni Llambias

d'anomenar bisbe d'un o altre lloc o prevered'una o altra comunitat. O també l'actuacióde molts polítics i partits que perquè hanresultat elegits a unes eleccions es creuenamb el dret de fer el que volen, fins i totprendre decisions que res tenen que veureamb el programa amb què es presentaren ales eleccions i pel qual foren elegits. Exercirl'autoritat com a servei suposa tenir encompte les correccions contínues que elpoble expressa de moltes maneres I tambéseria necessari un canvi profund en l'actitudde tots aquells que actuen sempre des delservilisme i l'adulació, cercant el favor delqui pot ser l'ascendeixi si es manté en unevident estat d'afalagament continuat.Jesús diu: res de tot això.

Parròquia 3 (215)

Per riure un poc (i per burlar-me de mi ma-teix) us contaré una anècdota real (i ab-surda) que em va passar en els meus pri-mers passos com a picapedrer. Els prota-gonistes de la història són un servidor (quedevia tenir uns 18 anys i feia el meu primerestiu a l'obra amb els Palers) i en Nofre San-cho (que era el meu cap). Idò resulta que fèiem feina al carrer de laFruiteria Sanxo o del mecànic Xesc (ara norecord com es diu, però es troba situat de-vora la plaça del Quesito, perquè us en faceuuna idea), quan en Nofre de sobte es vagirar cap a mi i em va demanar quina horadevia ser. Jo, tot confiat, li vaig dir que devien serles 8.30 (tot això sense mirar el rellotge,

Més enllà del batiport 4 (216)

Anècdota Pau Quina

només per intuïció) i ell va somriure i em vadir que no, que ja devien ser les 9 hores,hora d'anar a berenar. Jo, tot indignat, livaig tornar dir que no, que era impossibleque fos tan tard. I ell es veu que em vaveure tan jovenot i tan llançat que va posarunes messions que eren les nou. Jo sensedubtar vaig acceptar: ens jugaríem el xopetde l'horabaixa. Vaig anar fins a la meva bossa i quinasorpresa me'n vaig endur quan vaig des-cobrir que efectivament el rellotge marcavales nou en punt (ni un segon més, ni unsegon manco). Empipat (la fúria adolescent)vaig acceptar la derrota, però que ja tor-naríem a jugar. I efectivament, durant aquellestiu vaig desafiar en Nofre més d'una ve-gada, però el molt sempre endivinava deple si eren les nou del matí. Temps després em va confessar com s'hofeia: no tenia cap rellotge amagat, ni sabiamirar el sol com els pastors (tot això li haviaatribuït per justificar les meves derrotes),simplement sentia la sirena de la fusteriade ca'ls Agostins, que precisament sonava(fluixet, però si t'hi fixaves se sentia) hora

d'anar berenar. En resum, vaig pagar la novatada, però afavor d'en Nofre he de dir que deprés albar, a l'hora de la veritat, mai em va deixarpagar-li cap beure, ans al contrari ell emsolia convidar sovint.

Frase del mes: "L'experiència és una pintaque aconseguim quan ja som calbs" (MaoTse Tung, poeta i polític xinès)

FA QUARANTA ANYSNovembre de 1972

Exemplar número 10 de la revista. L'11 denovembre es presentava el llibre "Nu" deJaume Santandreu. La Junta Municipal, dia 11 d'octubre de1972 autoritzà la distribució de 50.000pessetes com a subvenció entre "La Veda","CD Cardassar" i "Club Card".

FA TRENTA ANYSNovembre de 1982

Revista número 76. 2000 pessetes valial'enquadernació dels dotze números de Florde Card de l'any 1982. També pujava elspreus de subscripció en 12 pessetes men-suals, o sigui set cèntims d'euro. 71 milions de pessetes era el pressupostque presentava a aprovació el consistoride Sant Llorenç, o sigui un poc més de425.000 euros.

Josep Cortès entrevistava Ignasi Hum-bert, que havia estat batle pel PSOE.

FA VINT ANYSNovembre de 1992

Número 188. La portada de la revistaanava dedicada a l'embelliment de SantLlorenç amb la publicació de la següentglosa:

"Entre parets clivellades,papers espelleringats,cables d'electricitat,persianes mal pintadesi rajoles espenyades,no vos pareix que és urgentun bon pla d'embellimentque mos arregli es racons?O passaran amb cançonssi ho deim a s'Ajuntament?

Guillem Pont dedicava la seva col·labo-ració "Gent de la nostra gent" a Jaume Gal-

més que havia guanyat el Premi de poesiajove Salvador Espriu. Pere Santandreu lifeia una entrevista.

FA DEU ANYSNovembre de 2002

Número 298 de la revista. A la portadauna taca negra i les sigles del Partit Popular.La revista es feia ressò del desastre del Pres-tige que aquests dies es jutja. Josep Melià Ques era el convidat a lesTertúlies del Molí d'en Bou. El polític teniaresponsabilitats com a Conseller d'Ordena-ció del Territori. En versió original, laRoyal ShakespeareCompany oferia al'auditori sa Màniga"King Lear".

Tomàs Martínez

Dèiem

Aquests dies, amb motiu del movimentindependentista català, ha sortit a rotllo queuna de les causes que fomenten la desafec-ció de Catalunya respecte d'Espanya ésl'espoli fiscal a què es veu sotmesa Cata-lunya. Les xifres manejades han estat de16.000 milions d'euros anuals, un 8% delPIB (producte interior brut). I les Illes Ba-lears, com anam en aquest tema? Idò heude creure i pensar, i pensar i creure que, se-gons les dades fetes públiques per l'Estatque corresponen a l'any 2008 (mai més s'hanfet públiques altres dades), les Illes Balearsaporten a l'Estat 3.190 milions d'euros quemai tornen. Això suposa el 14,2% del PIB(6,2 punts més que Catalunya!!!) Altres dades, no oficials, consideren quedes del 1995 al 2012 les Illes Balears hemaportat a Espanya 57.000 milions d'euros,o sigui prop de 3.500 milions d'euros cadaany que han anat i no han retornat. Un 13%del PIB. A Alemanya, per llei, cap lànder, l'equiva-lent a la comunitat autònoma, pot aportarmés d'un 4% del seu PIB a l'Estat. Sabeuquina seria la diferència per a les Illes Ba-lears si s'aplicàs aquesta norma: en lloc depagar 3.500 milions d'euros cada any en pa-garíem 1.077, o sigui, que cada any podríemdisposar per a educació, sanitat, benestarsocial i altres herbes de 2.423 milions d'eu-ros extres. Els pressuposts de la Comunitat Autò-noma per l'any 2013 preveuen una retalladade 350 milions d'euros (un 10 % del que en-tregam a l'Estat). Si Espanya ens deixàs decobrar durant quaranta dies, els pressu-posts de les Illes Balears no haurien desofrir cap retallada. Els pressuposts de l'Estat per al 2013contemplen les següents inversions, quevaren ser publicades per Josep Cortès aFlor de Card:

Comunitat Inversió % / total habitants Euros/ habitant

Andalusia 1.632'84 15'3 8.424.102 193'82Castella i Lleó 1.587'11 14'9 2.558.463 620'33Galícia 1.309'08 12'3 2.795.422 468'29Catalunya 1.262'30 11'9 7.539.618 167'42Madrid 1.078'65 10'1 6.489.680 166'21València 654'45 6'1 5.117.190 127'89C.La Mancha 612'33 5'8 2.115.334 289'47Astúries 426'07 4 1.081.487 393.96Múrcia 408'56 3'8 1.470.069 277'91Euskadi 350'36 3'3 2.184.606 160.37Aragó 328'96 3'1 1.346.293 244'34Extremadura 327'60 3'1 1.109.367 295'30Canàries 269'54 2'5 2.126.769 126'73Cantàbria 159'55 1'5 593.121 269'00Balears 78'72 0'7 1.113.114 70'72La Rioja 64'51 0'6 322.955 199'74Ceuta 44'13 0'4 82.376 535'71Navarra 25'34 0'2 642.051 39'46Melilla 22'77 0'2 78.476 290'15

O sigui que, essent la comunitat autònomaque més doblers envia a Madrid, quan éshora de fer inversions Madrid ens dedicael 0,7% del total del pressupost de l'Estatper a inversions, mentre que a Andalusiahi dedica el 15,3%, a Castella i Lleó, el 14,9%,a Galícia, el 12,3, a Catalunya, l'11,9% i aMadrid el 10,1%. Però si no bastava perriure's de nosaltres, comprovam quan feimnúmeros amb la població que a les IllesBalears li toquen 70,72 euros per habitant,mentre que a Castella i Lleó n'hi destinen620; a Ceuta 535 ; a Galícia, 468 ; a Astúries,394 ;a Extremadura, 295; a Melilla, 290, ...

està bé ser solidari, però una cosa és sersolidari i una altra ser beneit.En poques paraules, no poden acabar eltren de Manacor a Artà perquè necessitam100 milions d'euros, però poden fer l'AVE aGalícia per valor de més de 1.000 milionsd'euros.Mentrestant tenim la menor inversió eneducació i en sanitat, el preu de la benzinaés el més car de tota Espanya, les pensionssón les més baixes de l'EstatAmb aquests números ja podeu contestarla pregunta inicial: Madrid, ens roba?

Economia 5 (217)

Madrid ens roba Tomàs Martínez

Continuam amb les imatges antigues dela família Mena. Primer de tot trobam ves-tides de pageses a Antònia Mena i ÀngelaCastella. Després a Maria Bulla i FranciscaMena.

A continuació tenim l'església ben en-ramellada i a l'escola un bon grapat de per-sones. De dalt a baix: a darrere hi ha la monjaSolaies, na Margalida i Joana Canyeta, ?,Margalida Mena, ?, Antònia Barbota, ?, ?,?, Maria Salora, una Ordines i na CatalinaVellaca. La resta no els coneixem. També tenim una estampa de la Banda deMúsica de principis del segle XX. Sols hi

Fotografies antigues 6 (218)

coneixem tres germans: el repadrí Meneta,el de la 1a fila de davant; padrins de sesSolaies del carrer Major i d'en Llocià, el 2nde la fila de davant i el 6è de la fila d'enmig. També trobam la família de ca na Menadins el corral de ca seva , a la carretera d'Artà(avui és Mossén Galmés, núm. 40). Igual-ment és una fotografia dels anys 20 i noméshi falta una filla que aquest dia no hi era.

I continuam als anys 20 amb la carreterad'Artà. El carro està per damunt de ca sesComisses. No coneixem tota la gent, peròhi ha part de la família de ses Menes. Un poc més tard, al 1937: Antònia Mena i

Biel Teuler. Del mateix any: Margalida iFrancesca Menes.Per acabar:-Els quatre germans l'any 1937: Margalida,Francesca, Antònia i Biel.

-Na Tonina Mena i Antoni Teuler amb tresdels seus fills i la mare (1940).

Pau Quina

Fotografies antigues 7 (219)

Dia d'estiu, potser finals. No em refiode la memòria, tan sols veim i recordamel que volem veure i recordar. Horaimprecisa, però entre les tres i les cinc;sol de justícia, les ovelles i els se-nyors encara sesten. El cel ben clar,cap núvol; ni un d'aquells “emmacar-ronats” de Mn. Galmés ni un d'aquellscotonosos o de pinzellada. Res, celnet. En aquesta hora diàfan i blanqui-nós motivat per la forta claror del Sol,un astre que, pel que diuen, enscondiciona molt més del que pensam,si fins i tot, és capaç de fer obrir lesflors de cama-roja en dia ennuvolat! Fa calor. Fa temps que no plou i lahumitat és alta. Un dia “xalocós” queen diuen per aquí. D'aquells que quante n'adones, sense fer gaire movimentcorporal, et fa regalimar una gota desuor pel clatell. Idò en el baté de sol vaig contemplar unaimatge que creia perduda. De fet restavaen el record però ni me n'adonava. En el solar -bé no sé si és solar o fincarústica- que hi ha entre el torrent i la piscinamunicipal, entre el camí de Calicant i la casadel jutge, en aquests solar deia, hi havianins que, jugaven a tirar pedres!! S'adonaren de la returada del cotxe i emmiraren, alguns amb el braç alt i pedra a lamà. Transitaven entre els terrossos del terrenyque havia sofert la tradicional llauradad'estiu. Devers vint metres lluny de la paretpartionera del torrent. I sobre aquesta unabotella de vidre que, segurament, havienagafat d'aquell contenidor proper que sem-pre en va ple, de botelles buides. Una vegada acceptada la sorpresa emvaig fixar en els detalls. Tots eren morenetsi de cabells curts. En vaig conèixer dos,dies abans havien jugat a “amarrar i en-calçar” el cotxe després d'un estop. (Elsvaig veure i per això, en comptes de pitjarl'accelerador, vaig obrir la porta i els vaigtrobar agotzonats rere el cotxe. A la pregunta-què feis aquí?, em van respondre amb undesafiant -Res, i què? mentre se n'anavencorrent). Eren ells dos més altres tres, un dels qualsfeia de controlador de botelles rompudes ode recollidor de pedres, no ho sé, però eraa l'interior del torrent mentre els altres, entre

els terrossos es preparaven per tirar el mac.Ara que hi pens, el que hi havia en el llit deltorrent devia ser el nou, el menys apreciat,o el més flexible, o... perquè a més de noparticipar, tampoc no podia contemplar lesjugades dels altres. I, per afegitó, estavaexposat a rebre alguna pedrada perduda.Em sembla que “els tiradors” no eren massaconscients de la imposició o capacitat desacrifici (?) del “recollidor”. Bé la qüestió és que jugaven a tirar pe-dres! Una activitat ben preturística, inhe-rent en aquells infants que s'han d'espavilarsols per trobar entreteniments i entrena-ments per a la vida. Reproduïen uns jocs que, segurament, enel seu Magreb originari són encara ben

Bellver08 8 (220)

Jugar a tirar pedres Guillem Pont

vius, però que aquí, fa molts d'anysque són enterrats i substituïts per latelevisió, les activitats extraescolarso els jocs de casa. La imatge em va portar a aquells jocsque fèiem nosaltres per devers sa co-va de ses Genetes i Son Tàrrec a finalsdels cinquanta i principis dels seixantadel segle passat (ui, que sembla delluny dit així!). Ben mirat els nostresjocs de “tirar pedres” encara eren mésbèsties perquè tirar pedres a una bo-tella tan sols era un entrenament perfer punteria. El que realment ens inte-ressava era ferir a qualsevol de la“pandilla dels contraris”, i si se li podiafer un bon braverol, millor. La cultura del nacional-catolicismeimperant ens havia ben instruït: hihavia bons i dolents i els dolents eren,

sempre, els altres. Vist amb la perspectivadels temps i de les lectures resulten bentranscendents aquesta teringa de missat-ges que hem anat interioritzant: bons,dolents, ferir, dominar... Ben mirat també hi havia valors positius -sempre n'hi ha-, com el de la disciplina,l'esforç... i la capacitat de jugar sense ju-guetes! Ara mateix sense una forta i motivadoraambientació, davant la proposta de “jugara tirar pedres”, segurament la majoria denins t'enviarien a filar estopa. O encara pit-jor, es girarien i se n'anirien sense dir res. Sigui per la raó que sigui, jugar a tirarpedres, és encara un joc viu en el SantLlorenç de l'any 2012. Idò!

Un any més, la Banda de Música lloren-cina ha celebrat el dia de la seva patrona,santa Cecília, amb un concert que calqualificar d'extraordinari, amb l'esglésiaquasi plena de seguidors entusiasmats notan sols pel repertori, que era prou inte-ressant, sinó també per l'execució de lespeces interpretades, algunes conegudescom "Ghost", de la coneguda pel·lícula delmateix títol i d'altres com "Eó", que jahavíem tingut l'oportunitat de poder es-coltar-la. El concert es va iniciar amb "Pilars of theEarth" ("Els pilars de la Terra") -conegudatrilogia literària de l'escriptor gal·lès KenFollet-, amb una partitura del compositornord-americà Frank Erickso. Va seguir ambl'esmentada "Ghost", d'Alex North, com-positor nord-americànascut el 1910 i mort el1991, autor de nom-broses partitures percinema, destacant en-tre moltes d'altres "Untramvia anomenat de-sig", "La mort d'unviatjant", "Viva Za-pata", "Les sandàliesdel pescador", "Cleo-patra" o "Vides re-bels". Ambdues pecesextraordinàries. Acteseguit van interpretar"Condacum", del bel-ga Jan Van der Roost,peça d'una musicalitatextraordinària i magní-ficament interpretadaper la jove banda llo-rencina. Per finalitzarla primera part, hoferen amb una sèrie depeces curtes del com-positor holandès Ja-cob de Haan, nascut el

1959 i autor de nombroses peces per abandes de música; en concret es va in-terpretar "The Universal Band Collection"("Col·lecció universal de peces per a ban-des"), composta per cinc parts: "WesternGirl" ("L'al·lota de l'oest"), "Just a Ballad"("Només una balada"), "Play the game",("Juga el joc"), "San Diego" i "Final dance"("El darrer ball"); de les cinc parts jodestacaria "Just a Ballad". Acabada la primera part i després que laPresidenta es dirigís a l'auditori per a agrairla seva assistència i presentar dues novescomponents, Alícia Oliver i Catalina Dal-mau, va començar la segona part, dedicadatotalment a autors mallorquins. La primerapeça interpretada és d'Antoni Genovard,nascut a Artà, si bé fa molts d'anys que viua Sant Llorenç i se'l pot considerar llorencíd'adopció; la peça, "Ocells de mar", era i ésuna revisió de la mateixa ja estrenada alsanys noranta; va sorprendre molt grata-ment als assistents la musicalitat i la ma-jestuositat de la composició que en algunsmoment arribà a un clímax simfònic ex-traordinari i la nostra banda la va interpretarmagníficament. Desconec si té moltes

obres com aquesta però si és així caldriaorganitzar un concert només amb obresseves. A continuació, es va interpretar "Illesde foc", del compositor palmesà Emili Vivas,que també va delitar als assistents, tant perla música com per la interpretació que elsnostres músics en feren; la peça està di-vidida en varis moviments, on en cada notaun pot imaginar com són aquestes "Illesde foc"dins el pensament de l'autor; mag-nífica peça que no basta escoltar-la unasola vegada. Finalment, interpretaren la jaconeguda "Eó", del porrerenc Joan Mar-torell; com sempre, els nostres músics ferenuna interpretació fantàstica, sense por iamb mestria. Una vegada haver finalitzat elprograma, tots els assistents romperen dedret a aplaudir llargament la banda pelmagnífic concert que ens van oferir i elpúblic va poder gaudir d'un bis, repetint"Just a Ballad", ("Només una balada"). Iara cal esperar amb impaciència el properconcert, que la Presidenta va anunciar, sino hi cap inconvenient, per la festa de SantAntoni. No cal faltar-hi.

Ignasi Umbert

Música 9 (221)

Concert de Santa Cecília 2012

Quina vergonya! Un any després, el Go-vern ni té respostes ni sap el que ha de fer. Dia 31 de juliol de 2011 el Govern Balearanuncià la suspensió de les obres del trende Llevant (Manacor-Artà). Llavors hoqualificàrem com "un error majúscul ja querenunciar a aquesta infraestructura (i laseva extensió fins a Cala Rajada) quan hiha signat un conveni de finançament ésuna decisió errònia, poc meditada, reven-gista i que augmenta el desequilibri territo-rial de Mallorca" Dia 31 d'octubre de 2011 el Govern Balearcomunicà a les empreses constructores laparalització de les obres pel termini d'unany. Al llarg d'aquest darrer any s'han fetreunions entre el Govern Balear i els batlesde la comarca, entre els batles de la comarcai el Ministeri de Foment, entre el GovernBalear el Ministeri de Foment en el ques'anomena la comissió de seguiment delConveni ferroviari. Hi ha hagut desafor-tunades declaracions del conseller Com-pany en què deia que tenien 5 o 6 projectesdamunt la taula per fer en aquest traçat.D'altres declaracions desacreditant la feinafeta, la inutilitat de la infraestructura isobretot una contínua cerimònia de la con-fusió amb dades falses sobre el cost deltren. I encara pitjor, una política activa imanifesta per a la desincentivació, amb fets(neteja, avaries, manca de puntualitat, man-ca de vagons, etc), l'ús del tren. Tota aques-ta política culmina fa dues setmanes ambla denúncia dels sindicats que el 40% delsusuaris no paga el bitllet. Són tan curts queno tenen altra sistema per a baixar les xifresdels usuaris del tren que obrir la porta i nocontar-los. Des de la Plataforma pel Tren de Llevantlamentam que aquesta infraestructura hagiquedat paralitzada, quan ja se n'ha executatmés del 50%, sense tenir cap objectiu clar,

i que estigui sotmesa a un progressiu dete-riorament que no fa més que tudar el ques'havia fet i que s'hagi de tornar a pagar perrefer-ho. Lamentam que el Govern Balear renunciía una infraestructura finançada des delMinisteri de Foment. Que el 2012, elMinisteri de Foment destini a les Illes Ba-lears 7 dels 6.043 milions destinats al trans-port ferroviari a tot l'estat espanyol (PEIT),i el que és més greu, que el Govern Balearno sàpiga què fer al respecte, demostrantun autisme patològic amb la més gran iimaginable incompetència política. Quinavergonya! Lamentam, encara més, que el Partit Po-pular dels diferents municipis de la comarca,que s'ha posat la camiseta reivindicativadel tren i s'han sumat sempre a les nostresreivindicacions, faci ara anques enrere,mostrant una absoluta manca d'indepen-dència i de criteri, i una total submissió,anant sempre al dictat dels seus caps dePalma. No reivindicam la posada en marxa d'unainfraestructura, tal com férem l'any passat,entenem que hi ha prioritats, però seguimdemanant:1. Que s'exigeixi el compliment del Conveniferroviari de la línia Manacor-Artà-CalaRajada.

2. Que es renegociï amb el Ministeri deFoment l'addenda anual de les aportacions.3. Que es faci un calendari real per a lafinalització de la línia fins Artà i lacontinuació fins a Cala Rajada. Mentre, com fa 14 anys, seguim pensantque el tren NO és cap caprici:* El ferrocarril és el transport públic perexcel·lència. Cap altre mitjà de transport ésigualment sostenible, ni ambientalment, nisocialment, ni econòmicament, diguin elque diguin els que escriuen o parlen al dic-tat dels que comanden.* El transport en vehicle privat és una deles principals fonts d'emissió de diòxid decarboni, responsable del canvi climàtic.Aquí no tenim altra opció de transport. AlLlevant de Mallorca no es pot viure sensecotxe.* Un tren no fragmenta el territori, el trenno fa diferències: gent de qualsevol edat,classe social o condició física, amb algunadiscapacitat, un fadrí o una família nom-brosa... tots poden anar en tren.* El tren ens fa més sociables: dins el trenes pot participar d'una conversa, admirar elpaisatge, parlar amb el veïnat, dormir ollegir.* Arribar a la feina després d'un embús i lamateixa història de sempre per trobaraparcament no ens ajuda a començar bé lajornada. I no hi podem arribar d'altra manera.* El tren és un transport segur. La morta-litat a les carreteres assoleix cada any unesxifres que escarrufen. I per molt que les des-doblem o "autopistem", mai no seran tansegures com un tren.* Als pobles que estan comunicats per tren,es crea més activitat econòmica. Necessitau més motius per a justificar lademanda d'un tren?

Transport 10 (222)

Nota de premsa Plataforma pel tren de Llevant

CARTA OBERTAAL PRESIDENT DE LA CAIB

Sr. Bauzá, això no pot quedar així La plataforma pel tren de Llevant denun-cia l'estat d'abandó de les obres del tren deLlevant. Iniciades les obres, feina feta enmés del 50% i licitada un 20% més, el Go-vern Balear que vostè presideix ha co-mençat a liquidar els contractes amb lesempreses adjudicatàries. Any i mig sense fer res, les obres estanen un estat deplorable. S'han negat, hi habarreres tomades, és un femer! Sr. Bauzá,això no pot quedar així. Els principals beneficiaris per aquestesobres som els més perjudicats. Denunciam que, des del vostre govern,no hi ha cap voluntat d'acabar les obres.No hi ha cap voluntat d'establir una reno-vació del conveni ferroviari amb el Ministeride Foment per tal de concretar un nou calen-dari d'obres. En una paraula, no hi ha capvoluntat de fer-hi feina. Mentrestant, el Govern Balear que vóspresidiu segueix invertint en el megalòmanprojecte de l'inviable Palau de Congressos,en el segon cinturó i en la reconversió de laplatja de Palma. Teniu doblers per al quevoleu. I a Madrid també: "El 2013 el ferro-carril és el sector amb més recursos i mésinversions. El 47% del Ministeri de Foment,4.705 M•. El nou Plan de Infraestructuras, Trans-

portes y Vivienda (PITVI) 2012-2024 d'untotal de 136.627 milions destinarà el 39%(la major partida), és a dir, 52. 733 milions ainversions ferroviàries a la península. I capeuro per a les Illes? Cap? És just? Lògic?Comprensible? Si sou capaç d'aconseguir la inversió demés de 300 milions d'euros en carreterespel Ministeri de Foment en compliment delConveni de carreteres, no podeu fer res peltren? No som ciutadans d'aquesta comuni-tat? Les obres estan a mig fer, això no potquedar així. Sr. President, si heu d'anar a Madrid ademanar el que ens correspon, anau-hi.Nosaltres també hi anirem, ens tendreudevora. Si alguna cosa s'ha fet malament ihi ha responsabilitats penals anau alsjutjats, nosaltres ens presentarem com aacusació particular. Tendreu el nostresuport. Però no ens deixeu de banda, noens faceu ciutadans de tercera, no ensmenyspreeu, no vos rigueu de nosaltres.Nosaltres ho podem entendre tot. Fa 14anys que hi anam darrere. No serà ara quetirarem la tovallola o defallirem. Sabemesperar, però també sabem qui són i on sónels barruts. Les obres estan a mig fer, aixòno pot quedar així. Vos demanam, una vegada més, diligèn-cia. Sou el representant de tots els mallor-quins i a tots heu de servir. En cas contrari,cap a ca vostra. El vostre partit polític, alprograma electoral, NO feia cap referènciaa aturar el tren, a no acabar-lo o a reconver-tir-lo. Tot i això, gent amb interessos creatsper no veure el tren en marxa, deia (abansde les eleccions) que si guanyàveu aturaríeuel tren. Sr. Bauzà: Prou! Les obres estan a mig fer,això no pot quedar així. Vos demanam queparleu clar. Que digueu què voleu fer. Que

manifesteu per què una infraestructuraqualificada al pla de mobilitat de 2006,aprovada per unanimitat pel Govern Balear(que en aquell moment també es trobavaen mans del vostre partit) i qualificada coma necessària i urgent, el darrer any s'ha con-vertit en el dimoni i motiu de rebuig delvostre Govern. Vos adjuntam un seguit de fotografies quefarien empegueir qualsevol persona res-ponsable amb dos dits de seny. Les obresestan a mig fer, això no pot quedar així. Vos demanam que vos reuniu amb la restade forces polítiques i consensueu i planifi-

queu el futur del tren de Llevant. Les obresestan a mig fer, això no pot quedar així. Nocreis que ja ens toca? De debò pensau queaixò pot quedar així?

Plataforma pel tren de Llevant

Això no pot quedar així

Transport 11 (223)

Venim de gira de València. La situaciósociolingüística del valencià és desastrosa.A la barriada de l'hotel no l'he sentit parlara ningú al carrer. Urbanísticament la zonasembla un aeroport. Allò que quan estudia-va Geografia a la facultat, el professor Pi-cornell en deia "No Llocs" perquè d'imper-sonals poden trobar-se a qualsevol espaidel món. És un dels fruits de l'especulació ide la devastació territorial de la follia mésfollia que hem viscut. Als bars on treballagent humil, immigrants de diferents llocsdel món, ni l'entenen al valencià, res ni "Bondia". Una altra perla de la no integració delsnouvinguts. Al centre, a vints minuts cami-nant la cosa millora, però és magra. La vidavalenciana resta atrapada a casa, a les xer-rades entre pares i padrins; als fills ja elsparlen castellà. Com es pot perdre aquestpreuat patrimoni? El món de l'espectacleno se n'escapa. Mir la cartellera d'algunsdiaris. Dels dotze teatres que trobam a Va-lència, només tres programaran en valencià.Per més inri de llibertat informativa aquí espriva de veure una televisió com TV3, peròEl mundo obvià de la seva programació lanostra obra: La història robada, (la vidad'un batlle republicà assassinat pel feixis-me) i dóna la programació de les futuressetmanes. A València amaguen la veritat. Fa vint anysque hi mana un PP desastrós, que fa empe-gueir. Un vint per cent dels seus diputatsestan imputats en casos de corrupció. Sifossin un partit polític representarien latercera força política. Com han arribat alpoder? Doncs per una banda perquè elsho han regalat els socialdemòcrates, perl'altre la mentida financera dels últims anysque feia creure als pobres que podien viurecom a rics (Ara molts ja saben que no podranpagar la hipoteca), i de l'altre perquè Madridha sabut airejar molt bé l'anticatalanisme.D'això en viu el PP; ERC els ho ha posattan fàcil com en Josep Guià proclamant queValència és Catalunya. La realitat és bendiferent. A València un valencianoparlantés ciutadà de segona categoria: el valenciàno és requisit a l'administració i a l'ensenya-ment la línia en valencià no té prou suportde l'administració deixant fora d'aquestalínia a més de 100.000 xiquets. On és la lli-bertat d'escollir l'aprenentatge de la llen-gua? De la llengua pròpia! Del que hauria

de ser natural en un estat de dret on la llen-gua pròpia en fos l'eina normal de comu-nicació. Un món de mentides això és el quehi ha. Un món de mala consciència. Quemillor que acaba amb una llengua per a nopensar-hi més i poder descansar a la fi. Aixòés el que estan fent a València. Però això sí:espectacles de fórmula 1, Terra Mítica, Cala-trava... Pa i circ al poble. Davant d'ell, elspolítics de la dreta s'expressen en castellàmenyspreant la cultura pròpia, però vessenla llagrimeta davant del, segons ells, colo-nialisme català que els pretén robar AusiasMarch i Joanot Martorell, (fins i tot la gepe-rudeta se'n portarien), i s'emocionen davantla senyera coronada mentre canten honorsi glòria a Espanya. Llàgrimes de cocodril.Amunt la Cam i el Banco de Valencia!!! Ixuts i potades a Mestalla, que no en faltin.Però els Raimon, els Ovidi... pur oblit, purodi. Amb La història robada, l'any passatactuàrem a Alacant. En dos dies de conviureal campus universitari de Sant Vicent, novàrem sentir parlar valencià a cap estudiant.Les coses han empitjorat molt des de queférem les primeres actuacions aquelles ter-res i establírem els primers contactes ara famés de vint anys. L'anticatalanisme no haservit per preservar el valencianisme. Ansel contrari. Políticament han preferit fer elpaís de la taronja i les falles. Per cert que almateix diari Las provincias llegeisc que elssupermercats valencians comercialitzenmajoritàriament taronja sud-africana. El quèfaltava! Sense llengua, sense cultura i sen-se taronges. L'ave els ha convertit en laplatja de Madrid, i a Castelló tenen un ae-roport fantasma on hi volen papallones. Jase'n conformen. Tot plegat una bona falla. Avui llegesc que el conseller Bosch esvol emmirallar en el sistema educatiuvalencià, de fet el país valencià és el miralldel PP per a Mallorca. Què no? Igual queallà despersonalitzar-la i decantar-la de larealitat lingüística i cultural catalana és unaprioritat. L'altre prioritat és la de procurarl'hegemonia del castellà. La disfressa és lallibertat, en realitat la ignorància, i atià elfoc de la immigració descontrolada, des-protegida, despersonalitzada, majoritària aMallorca que no se sent el català com allengua pròpia. No, no estan al mateix nivellel català que el castellà. És com fer jugar

l'equip d'alevins amb el primer equip, ju-garan 11 contra 11 i amb un bon àrbitre se-gurament, però quin serà el resultat? A quies vol enganyar? Quantes televisions espoden veure amb una llengua o amb l'altre?Quans mitjans de comunicació, quanteseines posa l'estat per a la no discriminacióde la llengua pròpia? Quantes normativeshi ha que protegeixen el castellà? Quantespersones bilingües actives català-castellàconeixeu de cultura castellana? Poquíssi-mes! Quantes persones bilingües coneixeude cultura catalana? Totes! Però no els hibasta. Vaja puta anomalia això de les llen-gües regionals per a la hidalguía espanyola,tan prestigiosa a Europa, com en De Guin-dos i en Rajoy sortint d'un pastís, vestitsde teletubies, repartint optimisme econòmic. La mort de la llengua es deu a una claraestratègia política: promoure l'ús o no es faper llei; com atorgar-li mitjans o no, de pres-tigi per a la població; fent-la sentir seva ono, als nouvinguts, i fent estimar o no unpatrimoni de valor incalculable als seus par-lants. I no hi valen demagògies, insensa-teses i altres perles que sentim dia sí i diatambé en la direcció d'anar contra la nostrallengua per fer hegemònica la llenguaespanyola. Però a l'Ajuntament de Sant Llorenç hanascut un àngel. La regidora Catalina Ferrer,que fa dos anys promocionava les sevescamisetes per Catalunya Ràdio, fa que quanla majoria de progrés de la Sala intenta feralguna iniciativa en favor de la llengua da-vant l'aguiat lingüístic den Bauçà, ai no,Bauzá volia dir, la nina surti del plenari, ambuns ullets pobrissons, al·legant que estàen contra de fer política de la llengua po-sant dins el mateix sac els qui pretenen po-sar eines per a la seva defensa i els qui de-sitgen relegar-la a un ús minoritari. Oh lla-grimeta, quina pena la regidoreta! De fet naCata pot fer lliurement tots els ridículs del'auca al plenari, com si vol fer l'ullastreesbrancat parlant de les jardineres del PouVell; però pretendre levitar pels cels de lapau lingüística, davant l'etnocidi, promo-gut pel PP, que ens durà a la valencianit-zació de Mallorca, en un anar de Nadal aSant Esteva, situa la regidora en unaabsoluta manca de credibilitat.

Joan Gomila

València: la Mallorca que vol el PP

Llengua i política 12 (224)

El Papa Benet XVI acaba de presentar elseu darrer llibre de la trilogia sobre la in-fància de Jesús. La cosa no tindria massaimportància si no fos el Papa el qui escriusobre aquest tema, perquè llibres sobre lainfància de Jesús n'hi ha a balquena, comtambé hi ha moltes pel·lícules que posenimatge a aquest esdeveniment tan impor-tant per als cristians, i en els darrers anystambé pels comerciants, així com també elsmilers de pintures dedicades a la Nativitat.Per tant, sorprèn que ara el Papa descobreixialgunes coses que fins ara havien estat unaveritat indiscutible i així ho havia sentit pre-dicar des de la meva infantesa. La tradició de fer betlems no apareix finsel segle XIII, més de mil anys després delnaixement de Jesús, en concret el 1230 aGreccio, província del Lazio (Itàlia), i segonsdiuen va ésser idea de sant Francesc d'As-sís, autor del primer betlem del qual es ténotícia i ho va fer com una representacióimaginària del que suposadament haviaocorregut 1.200 i pico d'anys abans a Bet-lem. L'evangelista Mateu és l'encarregat decontar-nos un poc com va ésseraquell nai-xement miraculós, itant és així que el propi santJosep dubta de valent si trencarel compromís subscrit amb elpares de Maria un any abans.Perquè aquest era el costum peraquelles terres d'Orient: el fetd'anun-ciar el compromís ma-trimonial, formalment equivaliaa estar casats però havien d'es-tar un any sense viure junts i acases separades i sense captipus de relació marital. I peraltra banda, s'ha que tenir encompte que, segons les imat-ges que els pintors ens hantransmès, sant Josep ja era unhome d'edat ben avançada i

Maria era una donzella de 15 o 16 anys,cosa habitual en aquests tipus de casa-ments en aquells temps; per tant, no ésd'estranyar que l'home pensés que Maria lihagués adornat el front i volgués rompre elcompromís. La veritat és que és una micaestrany que Maria no li hagués fet saber alseu marit el que li havia dit l'arcàngelGabriel sobre el miraculós infant que tindria,es veu que hi havia una manca de comu-nicació. Per cert, com se sap que era l'ar-càngel Gabriel i no Rafel o Miquel? Què ésque hi havia algú que escoltava darrera laporta per a saber el què li va dir l'esmentatarcàngel? Segons diuen, els àngels i ar-càngels no són visibles, no tenen cos físic,són esperits, i se suposa que no hi havianingú més a l'estança amb Maria per a saberel que li va dir i després contar-ho a tothom(Mateu, Cps 1 i 2; Lluc, Cp 1, vs 29-33). Però l'evangelista Mateu en cap momentens parla d'ases o someres ni de bous, sibé és ver que menciona una estrella peròsegurament ho fa per a donar continuïtat ala narració, com tampoc parla de pastoretsque l'anessin a adorar, tenint en compte queJudea té el mateix clima mediterrani quenosaltres i en aquell temps de bous i de va-ques no sembla que n'hi hagués massa iles ovelles a l'hivern solen romandre a cobrii no se solen treure a pasturar durant la nit.Per tant, enguany, quan faceu el betlem, jano és necessari que hi poseu el bouet ni lasomereta, ni tampoc l'estrella damunt lacova; ara pareix, en paraules de Benet XVI,

que és una supernova, i, per cert, Mateutampoc n'esmenta cap cova. M'he de su-posar que era una boval/païsa normal icorrent, no sé si com les de per aquí o no,perquè tampoc ens diu que tingués capmenjadora, tal com ens ha contat durantcents d'anys la tradició betlemnita. Però una cosa sí ha quedat clara: Mariava néixer verge, com totes les dones, vatenir un fill i va seguir essent verge, i santJosep es va convertir en pare putatiu, per-què el pare real va ésser l'Esperit Sant,simbolitzat amb un colom!!! Per cert, si llegiu Gènesis Cp 30, vs 22-24també veureu que Déu o l'Esperit Sant jaho havia practicat a això de fer nodrir lesdones sense haver-hi hagut relació sexual. En fi, a poc a poc es va desmuntant totauna història que havia costat cents d'anysconformar-la; no fa massa, el Papa Joan PauII ens va fer saber que els llimbs, lloc onanaven els infants morts sense batiar i elsjusts que havien viscut abans de Crist, noexistien, que havia estat una mala inter-pretació dels teòlegs, com el que havienfet amb les teories sobre el moviment de laterra fetes per Galileu, i ara Benet XVI diuque això de la composició de la cova deBetlem s'ha de retocar, ja no hi ha ni bou niase ni estrella i ben prest desapareixeranels reis, uns reis que ningú sap d'on erenreis o d'on venien. I així, després serà elpurgatori, després vindrà l'acceptació deldivorci del que s'hagi o no consumat el ma-trimoni i acceptarà que les dones puguin

ésser sacerdots o sacerdo-tesses; a poc a poc s'anirandesmuntant tota una sèriede mites creats per a man-tenir una religió que fosatractiva, i això tan sol espodia fer mitjançant la por,infern, purgatori, etc. i/oamb promeses de paradisosimaginaris que ningú havist mai, creant històries taninfantils i a vegades taninverosímils que a una per-sona que ho vulgui raonarli és impossible trobar res-postes, i davant això, dog-ma de fe, o el pitjor: anate-ma, condemnació eterna.Tu tries.

Església 13 (225)

Una cova sense estrella, ni ase ni bou Ignasi Umbert

"(…) en días tormentosos cuando una tras

otra las olas van rompiendo en los acan-

tilados y se precipitan en cascadas de es-

puma. Oscuras y profundamente gime el

"bufador" en el hueco de la Foradada

cuando le embisten las olas cual si de ca-

ñonazos se tratara, y muy cerca de noso-

tros, en las alturas, escuchamos el pode-

roso aleteo de los buitres en la montaña".

Descripció de sa Foradada

Arxiduc Lluís Salvador

Després d'un vespre molt mogut, me-teorològicament parlant, arriba el dia del'excursió als "Miradors de l'Arxiduc". Comja és habitual, ens trobam a les vuit a laparada de Can Taverner i després de feruna llista amb molta cura de la gent presenti dels cotxes que hi ha, partim amb destí aca madò Pilla, Deià, des d'on comença l'ex-cursió. Malauradament aquest cop l'excur-sió no és completa, la guia principal, AinaSalas, després d'una lesió al turmell, no hapogut ser present a la seva sortida, peròcol·labora amb l'escriptura de la crònica. Partim des de Ca madò Pilla cap a Deiàpassant per davant la font de Miramar oCoberta, i, seguidament, ens desviam capa la dreta i per amunt travessant la posses-sió de la casa de s'Heura i tot seguit enstrobam amb la cova del Beat Ramon Llull.

La deixam a mà dreta i després d'unes ex-plicacions d'en Felip Forteza, seguim camíper amunt i ben aviat ens trobam amb elmirador dels Ermitans o de s'Ullastre, on laseva vegetació atura la vista. Després tra-vessam l'alzinar dirigint-nos a les Ermites

Velles, on les seves runes ens demostrenl'antiguitat de l'ofici, seguint les petjadesdel Beat. Començam a baixar i entre lesalzines veim com surt la torre des Puig desVerger, on destaca el seu estil àrab. Enhaver-la visitada baixam per un tirany onna Maria Mesquida explica el que és unforn de calç, i ja ens trobam amb el miradordels Tudons i el tan esperat berenar. Al llocretem un minut de silenci en homenatge ala guia Aina Salas. Després de berenar, i amb un freter alsossos, tornam agafar cametes cap a ca madòPilla i ens desviam escales per avall cap almirador des Pi o del Niu del Corb, el miradormés aeri de tota la caminada, des d'on s'hiveu l'Estaca. Seguint el tirany ens trobamamb unes balmes, que consten d'uns pe-drissos on s'hi troba la font de s'Ermitaret.Entrant en mig de l'alzinar ens saluda elberenador del Beat Ramon Llull, el qualamaga la capella del Beat darrera seu. Tornam unes passes enrere i desviant-nos cap a l'esquerra, veim la cova dels Sera-fins i una mica més amunt el mirador delsPontets, que està caracteritzat per posseir21 pontets que combinen amb les marjades.Tot seguit, seguim camí per amunt i passantper dins la gran balma de les coves de Po-

Els miradors de s'Arxiduc

Els Trescadors 14 (226)

nent observam un relleu de Ramon Llull, iaixí, arribam al mirador del Guix, des d'on jacontemplam el següent mirador, molt indi-vidual, el mirador de la Ferradura, d'on escontemplen unes magnifiques vistes de SaForadada. Agafam tirany per avall i, tot travessantun torrentet, l'alzinar ens porta al miradorde les Quatre Puntes, còpia d'una torre ma-nacorina. Ben aviat, seguint el camí, ja po-

dem veure el mirador del Figueral. I de capa cap, baixam cap al poblet mariner de s'Es-taca, on aprofitam el seu encant per dinar ifer un alè. A partir d'aquí ja partim per amunt, on unsmetres més a dalt ens espera el mirador des'Erassa, el més gros de tots els que hemvisitat, li pegam una ullada i seguim peramunt pel camí de sa barrera de sa Marina.Amunt amunt, arribam al mirador Nou oBlanc, que als seus peus amaga la cova des'Ermità, i darrer lloc que visitam. Acabamla pujada i arribam carretera endavant, denou a ca madò Pilla, on es conclou lasortida. En conclusió, magnifica excursió "domin-guera", amb unes vistes espectaculars iuns grans ajudants. Moltes gràcies a tots.

Aina Salas i Mª Eugènia Jaume

Els Trescadors 15 (227)

A la ja llarga llista de mesures contra lanostra llengua i la nostra cultura que hapres el govern de José Ramón Bauzá -ambel seu ideòleg, l'inefable Carlos Delgado quel’assessora (o mana) a cau d’orella quanno caça cérvols-, s’hi ha afegit ara l’abandóde l’Institut Ramon Llull, que s’encarregade promocionar la llengua i cultura cata-lanes arreu del món. Vegem el que ja du fet en relació al catalàd’ençà que governa: Ha implantat la lliureelecció de llengua a les escoles, acabantamb la immersió lingüística, que donavapreferència al català; en aquest sentit ja dugastats infructuosament més de 18.000euros en cartes per intentar convèncer elspares de què sol·licitin l’ensenyament encastellà i, a més, pretén prohibir dins lesaules les manifestacions dels mestres enfavor de la llengua catalana. Ha aprovat laLlei de la Funció Pública, que ja no obligaels funcionaris a sebre català, sinó que no-més ho converteix en un mèrit. Ha tancatles emissores de ràdio i televisió que nomésemetien en català: Televisió de Mallorca iOna Mallorca. Ha suprimit les ajudes a lesempreses i associacions que editaven lli-bres o revistes en la nostra llengua i tambéha elimitat les subvencions a entitatsemblemàtiques com l’Obra Cultural Balearo els Blavets de Lluc. Ha tancat l’Espai Ma-

llorca, a Barcelona, que projectava les nos-tres tradicions, edicions de llibres, gastro-nomia, festes, etc. al Principat… Podríemseguir, però ja se n’ha parlat moltes vegadesi no cal insistir-hi més. La darrera decisió ha estat sortir de l’Ins-titut Ramon Llull, una decisió que defineixperfectament la seva postura i que és de-guda, segons va declarar Bauzá, al seu des-acord amb el caire independentista que va

prenint el Govern de la Generalitat, opinióque fou corroborada posteriorment pelconseller de Cultura Rafael Bosch. Així,idò,el Govern Balear deixarà d’aportar fonsa l’Institut -en realitat l’aportació nomésera del 7% del total- i s’allunyarà per segonavegada -la primera en temps de Jaume Ma-tas- de la institució que porta el nom delmallorquí més universal que hi ha hagutmai: Ramon Llull. Ramon Llull va esser un dels creadors

del català literari, ja que fou dels primersque va escriure en la nostra llengua obresde caràcter filosòfic, místic i teològic. Elllorencí Salvador Galmés va prendre com atasca la transcripció de les seves obres i hiva dedicar gairebé tota la vida, per això pro-bablement ni l'un ni l'altre deuen esser gaireadmirats pels nostres dirigents polítics, quehan declarat la guerra a tot el que no siguiel pensament únic d'una Espanya estan-tissa i uniformitzadora que renega dels seuspropis fills. El Círculo Balear, els gonellistes, els quiodien el català i, en general, tots aquellsque es renten les mans cada vegada que elGovern Balear ataca la nostra llengua po-den estar ben contents. La resta, no hodubtin, continuarem la lluita i me’n fot sim’acusen de pegar massa vegades sobreel mateix clau.

L'Institut Ramon Llull Josep Cortès

El dia 21 de novembre, de bon matí, elsalumnes vam iniciar una sortida en direccióal coll d'Artà. Tots teníem clar el nostreobjectiu, que era reforestar una zona quehavia estat cremada l'estiu abans. Ens posàrem el casc i agafàrem les bicicle-tes disposats a posar-nos en marxa per arri-bar al nostre destí. Després d'un camí depujades i d'algunes baixades, vam arribaral coll d'Artà. Quan vàrem ser allà dalt vàrempoder apreciar un paisatge fantasmagòric idesolador. Estava desert!! No hi havia vida,només algunes restes d'escombraries, terrai pedres. Allà ens esperaven uns monitorsde l'empresa "IBANAT"... ells ens van ex-plicar la gran importància de replantar i detenir cura del nostre entorn. Després de la xerrada ens van oferir unmeravellós berenar de pizza, una peça defruita i una botella d'aigua, que ens va aju-dar a recuperar forces per poder dur a termeun treball excel·lent. Amb moltes ganes i il·lusió vam començara plantar els arbres: pins, alzines i ullastres.El procediment que vam seguir per plantar-los va ser el següent:-Primerament, vàrem fer un clot amb l'ajudad'una aixada.-Després, vàrem agafar l'arbre i el ficàrem alcentre del clot, tapant les seves arrels ambterra.-Un cop tapades les arrels i pitjada la terra,vàrem col·locar una protecció de plàstic re-ciclat en forma de tub, on a l'interior que-daria introduïda la planta.-Finalment, vàrem posar dues estaquesamb l'ajuda d'un martell i llavors les fer-màrem al tub protector. Per acabar, vàremintroduir pedres al seu voltant. Després d'haver sembrat els arbres, ensn'anàrem tots cansats, però, al mateix temps,contents. Agafàrem les bicicletes i posant-nos el casc, vàrem començar a pedalejarper arribar a l'escola. Quina rapidesa! (vampensar tots en arribar a l'escola), ja que latornada tot era baixada. Un cop allà ensvàren regalar uns pins per poder-los sem-brar i cuidar-los. En definitiva, el nostre objectiu es vacomplir. Gràcies al nostre esforç vàremtornar a donar vida al coll d'Artà, la visió

fantasmagòrica va desaparèixer i es vatransformar en una visió agradable i sa-tisfactòria. Cal tenir cura del medi ambient:un arbre, una nova vida.

L'escola 16 (228)

Donam vida al nostre futurLes muntanyes del coll d'Artà tornaran a ser les que erengràcies als alumnes de l'escola Mestre Guillem Galmés

Text: Àngela Brunet, Lara Caldentey,Marina Carbone, Ricard Mesquida

Fotografia: Bernat Rosselló

Flor de CardRecordau que la del desembre serà la darrera "Florde Card" que es publicarà. Si hi voleu enviar algunarticle, ara és l'hora.

Tot el que ens fa ser nosaltres és associata una sèrie de patrons i de connexions dexarxes neuronals. Si aconseguim canviaraquestes xarxes, nosaltres també podemcanviar. Teràpia de l'exposició: enfrontar-se i su-primir els records que retgiren (mirar ara-nyes o serps). Cada vegada que portam a la ment un re-cord aquest es modifica i es diposita comsi fos recent. Podem aprendre a regular les nostresemocions reavaluant la nostra manerad'interpretar les coses. Concentrar-se en un únic objecte (respi-

ració, paisatge) pot blocar el torrent depensaments i imatges. La “meditació d'atenció plena” implicaque la persona adopti un paper de testimonidistant (sortir de tu). Gran part del neguit i la preocupació noesdevé d'elements externs sinó de la inter-pretació que en fem. Per assegurar un canvi permanent és ne-cessari alterar els circuits cerebrals. Neurociència=Buda: Posar etiquetes alssentiments i tractar-los com objectes d'a-

Una mente feliz, d'Elaine FoxNoves tècniques per a redissenyar el nostre cervell. De la por a la floració

Lectures referides 17 (229)

tenció poden empènyer una sensació dedesafecció vers les experiències negatives. Les persones amb capacitat d'exagerar lesemocions tenen un nivell més alt de ben-estar i felicitat. El control de la situació és un element

crucial pel nostre benestar. (Es controla

quan es participa en les decisions. Inves-

tigació del vellets que triaven dia i pel-

lícula). Esterbrook. Paradoxa del progrés: Desdels 50 ençà ha augmentat la riquesa peròno la felicitat. Les necessitat bàsiques estan cobertesperò no la connexió amb els altres ni el sentitde la vida. Per florir: forma física, activitat, dieta sa-ludable + sensació de control. Felicitat: Gran quantitat d'emocions po-sitives (3 a 1 en relació a les negatives) i dediversió + estar plenament compromesosamb la nostra vida + trobar un sentit al nos-tre món que vagi més enllà de la vidaquotidiana. El que ens fa més feliços es implicar-nosen alguna cosa que tengui sentit per a nos-altres. Tots som capaços d'entregar-nos auna causa i esforçar-nos per tal d'obtenirun objectiu valuós (Referències a Csiks-zentmihalyi en relació a les “condicions”del procés per arribar a la meta).

Guillem Pont

Dia 6 de novembre, a la biblioteca de SantLlorenç, convidat per l'OCB, Pere MoreyServera impartí la conferència titulada:"Mossèn Alcover, el caçador de paraules irondalles". Pere Morey viu el món de les RondaiesMallorquines des de petit, i des del momenten què pogué llegir, és un entusiasta del'obra d'en Jordi des Racó i així ho va ferpalès al llarg de la conferència. Qui era mossèn Alcover, quan i on va néi-xer, quina era la seva família, on estudià,com va iniciar l'aventura del diccionari i comva recollir les rondaies conformaren la pri-mera part de la conferència. A la segona, relacionà les Rondaies Ma-llorquines amb els contes clàssics, com elsdels Germans Grimm o els recollits per Char-les Perrault i les contarelles de diferentspaïsos, féu una classificació elaborada per

Pere Morey Tomàs Martínez

ell mateix de les Rondaies Mallorquines illegí i comentà alguns fragments de les mésemblemàtiques. Una conferència divertida i documentadaque fou seguida amb atenció pel públic.

* El dia 5 de novembre va morir a l'hospitalde Manacor en Pedro Femenias Ordinas,conegut a Sant Llorenç com en Pedro

Ordines. Era casat i tenia 71 anys. Que elvegem en el cel.

* A resultes d'undesgraciat accidentdomèstic, el dia 16de novembre va a-cabar la seva vidaen Jon Llull, cone-gut com en Talaia.Era llorencí i tenia72 anys. Que el ve-gem en el cel.

NOTAAquest mes hi ha hagut altres defuncions,però el rector no ens n'ha pogut informarperquè s'està recuperant d'una operació.

Defuncions

Jaumet: Se vos saluda. Com veis es finald'una aventura de quaranta-dos anys? Mosenyorarem o ses noves tecnologies mosdeixaran espais perquè també puguem col-laborar? Una altra: que mos n'hem d'anaracomiadant pegant com quasi sempre o jase pot deixar anar? Bé, voltros mateixos. Xesc: Bé, no serà sa darrera, o sí? Ja m'ha-vies assustat. Bé, com diu sa cançó, quanqualque cosa se mor, qualque cosa teva semor. Això mos llevarà es contacte directeamb una casta de gent i mos posarà indirec-tament amb una altra, però sa vida segueix. Julià: Seguint també amb un refrany, diréque tot lo novell és bell. Amb això vull dirque ara érem uns quants amb sa quasi obli-gació, almanco una vegada en es mes, decercar sa manera d'omplir un espai. Aques-ta nova manera de comunicar va començaramb un grapat de gent jove -i qualcun deno tan jove- i preparada que escriu cadadia, i segons veig es joves de cada dia min-ven i més d'un d'es majors encara no s'hi haposat. Veurem meiam què passa. Ramon: Tu sempre tan optimista. Ara noveus que es joves, com que no visquerensa nostra transició i veient lo desencantatsque hem quedat, passen de política i depolítics? Però jo confiï en sa quantitat detemes que poden aportar tota aquesta gentnova amb ganes de dir qualque cosa. Esper,en contra de sa teva opinió, que de cadadia seran més es compromesos o, com amínim, ets afeccionats a oferir-nos notícieso opinions. Tomeu: Jo, com que estic molt ficat ambsa gent jove i amb s'esforç de sa disciplinade s'esport, veig que es joves no se fermentan fàcilment com mos fermàven noltros,però, en contra de lo que pareix, quan secomprometen, se comprometen segura-ment tant o més que noltros. Això sí, elscosta bastant més. S'estimen més sa llibertati això els fa parèixer menys compromesos. Mariano: Basta veure que avui els veustan enamorats com per parèixer-te impos-sible sa seva ruptura, i els basta aixecar-se

malament un matí i tot se'n va en oris. I aixònomés és per ses ganes de llibertat, de po-der fer lo que a un li dóna le gana sempre,però sí, els veig responsables. Jaumet: Ja veig que teniu ses idees claresde com pot anar això, a pesar de què ningúm'ha parlat de sa diferència entre llegir auna pantalla o de pla damunt una taula. Bé,de moment passem a parlar un poc desnostros, per regla general impresentables.Comences tu, Xesc? Xesc: Són tan llests que són incapaçosd'estalviar si no foten es pobre. Mos expo-sam, si duren molt, a veure com per anarper sa carretera amb so cotxo haurem detreure un tiquet i passar per caixa. Julià: Com és que no fan una llei d'unapu... vegada que digui: Per haver robat aixòvos toca tant de presó i a partir des dia queacabeu es càstic, per lladres, mos haureude tornar es dobbers. Així bastaria per aca-bar tot lo començat sense duplicar es cost. Ramon: A mi, lo que me fa molt de mal noés només que mos robin, lo que me treudes solc és veure com creuen en sa nostraimbecil·litat i en sa seva superintel·ligència.S'altre dia, amb so trui de sa banca, vaigsentir na Cospedal explicant que sa crisi deBankia era per culpa de s'anterior Govern.Ells, ni tan sols en Rato, tenien res que veu-re. Després va acusar el PSOE de ser esprimer Govern en fer retallades, oblidant-se d'un tal Aznar, que se va carregar es fun-cionaris. També el va acusar de no ajudar-li en sa reforma anticrisi. Sra. Cospedal, esprimer en so demanar ajuda no va ser un talZapatero i vostès l'enviàreu a mamar? Men-tides, Sra. Cospedal, mentides i més men-tides. Així entràreu i així sortireu. Tomeu: Jo, com a esportista però tambécom a ciutadà, els demanaria: Com és queno cobrau tot es deute d'es clubs de futbolamb Hisenda? Per què es futbolistes deprimera línia a sa resta d'Europa paguendes d'es quaranta-dos per cent a Anglaterrafins an es cinquanta en es Països Nòrdics,passant per Alemanya, Itàlia, Holanda, etc.mentres que aquí, com a Quixots que som,només paguen entre es vint-i-quatre i esvint-i-vuit? Per què no deixau es treballadortranquil i pegau per aquí i per ses gransempreses? Per què? Xesc: Vos veig molt calents i no mosconvé, que podríem tenir una pujada desang. Val més agafar sa nostra mala sort enbroma, per això ara vos contaré ses tres

reencarnacions d'un des millors polítics quehem tengut dins sa darrera democràcia, elSr. Fraga Iribane. Fins el 1966 va ser dic-tador; desprès ja va fer sa Llei de Premsa ide Cinema i ell mateix se va anomenarlliberal; i a partir del 77 va resultar ser ungran demòcrata. Això va ser un camaleó! Julià: Jo també seguiré amb sa broma,perquè no n'hi veig altra. A un discurs d'enRajoy: Ciutadans, ciutadanes, poble intel·li-gent, gràcies an es vostro suport noméshe perdut cinc punts en intenció de vot,per tant, moltes gràcies. No vos preocu-peu, tranquils, jo seguiré incomplint es nos-tro programa, perquè veig que voltros mosenteneu i vos podem seguir putetjant. I aracridau amb mi: Visca s'esser pobres! Viscas'esclavitud! Visca s'antiga Espanya, de saqual no havíem d'haver sortit mai! I tota sagent: Visca! Visca! I llavors, grupets de gent:Això és un líder, quina cosa més fantàstica,i noltros sense tèmer-mos. Visca es PP!Visca! Ramon: Jo, ara me resulta que n'he senti-des moltes d'aquesta espècie especial, perpoder fer un acudit graciós, però se veuque les he agafades tan seriosament quenomés se m'ocorre: PP: Partit Podrit; PP,Pasta pes Parent. Ho sent molt, però ara nome'n record de més. Ja podeu dir ses ditescorresponents i deixar es polítics tranquils. Xesc: Per què es Balears som incapaçosde fer un partit de centre, amb suficientsvots com per poder fer renou per deversMadrid? Quan tendrem una democràcia realdes poble? Una persona un vot, i no votarpartits, sinó líders. Julià: Jo te'n contaré un que me va fermolta gràcia. Va sortir a s'Ultima Hora i deiaaixí: Això era un pare que castigava s'al·lotper ses seves males notes en es col·legi, i lideia: Bandarra, inútil, vago, no n'has duitani una, què vols? Que m'assenyalin amb sodit per haver produït un altre Rajoy a Es-panya? Mariano: Un matrimoni estava assegut auna terrassa i en es costat hi seia una donatotalment gata que feia senyes a s'homo.Sa dona li demana: La coneixes? Sí, és sameva ex-novia i m'han contat que d'ençàque le vaig deixar no ha anat pus clara. Déumeu, diu sa dona, com hi pot haver gentamb tanta forca com per poder celebrar unaconteixament així durant tants d'anys?

Joan Roig

Tertúlia de cafè 18 (230)

El temps 19 (231)

Comentari

Bones i fresques,Ha arribat l'hivern de cop, però ja estamacostumats a què arribi sense avisar. Supòsque tothom haurà anat a fer llenya per podermenjar llonganissa i botifarrons, ja que aracomença el temps de les matances.Han arribat també els primers flocs de neu ala serra de Tramuntana i ara que escric m'hancomentat via facebook que les fonts Ufaneshan rebentat.Com de costum, us pos les da-des d'aquest mes de novembre.

Mateu Rigo

Crònica informal 20 (232)

Josep Cortès

El ple extraordinari de dia 29 de novembretambé va començar tard, com sol esser ha-bitual, però aquesta vegada no només vaesser culpa del batle -que va arribar ambretràs- sinó també de na Manuela, que permor d'una indisposició fou la darrera queva ocupar el seient; fins i tot els del seugrup estaven una mica preocupats, peròper sort no va esser res i la sessió es va po-der dur a terme amb normalitat, és a dir:amb retràs, insults, crits i només parlant elbatle i na Manuela, llevat d'una petitaintervenció de na Catalina Ferrer. Lo normal. Avui el tema eren els Pressuposts mu-nicipals per al 2013, dels quals no feia comp-tes parlar-ne gaire perquè només llegirenl'infome de batlia i no vaig tenir temps d'a-puntar les xifres que donaren, però desprésm'el passaren per correu-e i ara no em quedamés remei que dir-hi qualque cosa.-T'han fotut bé, idò...

-Sí, no feia comptes perdre-hi tant de temps.

El batle va començar dient que el pres-supost era de devers quinze milions i migd'euros i que, bàsicament, se seguirien elsmateixos eixos que enguany: reducció deldeute bancari fins 1.155.000 euros, mante-niment dels serveis que afecten els ciuta-dans, sobretot les escoletes i els serveissocials i gairebé nul·la inversió, per tal comno hi ha subvencions per part de les insti-tucions autonòmiques, i el Govern Balearencara ens deu al voltant de dos milionsd'euros, que si no els paga podem arribar atenir problemes de liquiditat. També va co-mentar que durant el 2012 hem rebut propde 350.000 euros, a compte de la devolucióde l'IVA de l'empresa Bellver SA i va acabardient que per al 2013 no està previst apujarels imposts i per al 2014 fins i tot es plante-gen baixar l'IBI reduint els tipus o els valorscadastrals.-O sigui, que no hi ha un duro...

-Ni un, i encara devem prop de set milions

an es bancs.

Na Manuela, després de considerar queel batle havia fet un informe tècnic, no po-lític, de queixar-se de què passaven de l'o-

posició i d'opinar que havien duit una malagestió econòmica, va centrar la seva críticaen cinc punts. El primer, l'assignació alsgrups polítics, perquè considerava que ellshavien de rebre molt més que els altres per-què tenien més representació. El batle li vacontestar que des de feia anys tenien acor-dat assignar una part per cada grup polítici una altra per cada regidor, per tal que elsmés petits no quedassin gairebé sense res.-Se veu que això d'es finançament des

partits polítics està damunt fulla, perquè

cada dia surt p'es diaris a ses cròniques

d'es tribunals...

-Sí. Fa uns mesos només xerraven de Va-

lència i Madrid, però ara també s'hi ha

afegit Palma... El segon, l'elevat cost de l'auditòrium SaMàniga, que cada any té unes quebres difí-cils de suportar. En els pressuposts es re-baixa el sou del director, però na Manuelava dir que havia sentit dir que una donahavia dit que li havien dit a ella dins el fornque li compensarien de qualque manera...-Aquests serveis sempre són deficitaris,

basta mirar es palau de congressos de

ciutat... I tanta sort que no arribaren a

construir es palau de s'òpera d'en Cala-

trava dins la mar, que sinó...

En el tercer es queixava de què els de l'o-posició no tenen accés a l'empresa muni-cipal Bellver SA, ja que només formen partde la Junta de Govern els mateixos de l'Equipde Govern de l'Ajuntament. El batle li vacontestar que l'empresa es va crear amb laintenció de recuperar l'IVA, cosa que s'està

complint i que es va prendre l'acord de quèels gestors fossin els mateixos que els dela Corporació, cosa que permet la llei. En el quart també es va queixar de què norebien informació de la depuradora, tot ique s'hi havien gastat 330.000 euros endeficiències. El batle va argumentar que jatenia 15 anys i que darrerament s'havia sig-nat un nou contracte de manteniment queprobablement els sortiria més barat. NaManuela no ho veia gens clar i va acabardient que la depuradora era una m...-Valga sa redundància!

En el cinquè va amollar tota la seva ar-tilleria en la baixa productivitat de la policiamunicipal, sobretot en el que feia referènciaa l'inspector, al qual li han pagat 24.000euros per feines no reconegudes durant elsdarrers tres anys. Va concloure dient que"la gente está acojonada".-I tenia raó, sobretot si se referia a Carlos

Delgado, que per lo vist se va retratar amb

es collons d'un cérvol damunt es cap i re-

galimant sang per sa cara... Surt fins i tot

a sa wikipèdia.

-Sí. Un espectacle molt edificant per part

d'es conseller de Turisme...

-Una pregunta: I d'es Pressuposts de l'any

que ve no en va parlar, na Manuela? De

lo que fan comptes ingressar i com fan

comptes gastar-s'ho?

-Només va parlar de lo que t'he dit.

-I va acabar així?

-Sí, i jo me'n vaig venir amb un capellet de

vidre i ets al·lots p'es camí, maquets i ma-

quets i no me'n deixaren bocí!

Dia 21 de desembre, a les 20.00, a sa Rec-toria en Guillem Pont farà la presentaciód'un llibre de Josep Cortès sobre el municipide Sant Llorenç. En el llibre hi ha els dibuixos de les an-tigues cases de possessió que surtenen el mapa del cardenal Despuig, totsels molins, els edificis singulars deSant Llorenç i Son Carrió, els pouspúblics, les fonts, les sínies i unarelació de tots els jaciments arqueo-lògics del terme municipal. Al costat de cada dibuix hi ha unafitxa on s'esmenta la ubicació de l'e-difici, la referència cadastral, la seva

descripció i les referències històriques ques'han publicat en els darrers 40 anys. Elsjaciments arqueològics també comptenamb les planimetries i les coordenadesUTM, per tal de facilitar la seva localització.

Presentació d'un llibre sobre Sant Llorenç

Josep Cortès i Servera

SANT LLORENÇ DES CARDASSAREdificis singulars, possessions, molins, pous, jaciments arqueològics

Col·lecció Es Pou Vell