Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini

Pragmàtica i gènere epidíctic

Corpus de Salutacions de Festa Major

Barcelona: La Ribera (1989-2000)

Compilació: Barbara Berini

Direcció: Xavier Laborda

Lingüística. Universitat de Barcelona

LaRiberaReviu

FestaMajar de La Ribera

PI~a de les Olles i Rodalies

de 1'1 al3 de setembre de 1989

LA RIBERA REVIU ('<.3u I

, "

La Ribera pOI presumir amb ,orgull d'atresorar en cadas-cun deis seus carrers, bona part de la historia de Barce-lona.

,

La Ribera, histórica y bella, noble i encisadora; afortuna-

dament peL,tots nosaltres desperta i va recuperant pas a

pas, carrers, places~';keaHic¡'s'iiracons, par fer.;'~e "más'bonica i atráient.

;," ,>"";C,,' ,":; '"

~.,?':"¡:;"

Si un barri reviueá'pérque!aarr~ra. séÚ'tá'gent qu'eI'estima

i qué'ah6nrm~~}~Dtl'.~:rnperlycFR aFIJn'fu,t,ur'millor. I volem

ser al seu ~o.~tat:;,'"H, ," "

Aprófif6U áq'Uests"di'e~de"festa ¡gresca par ~ir ,a tothom

qu,ef,I;~;n~R~'~~G~e,~jH;~JL j ,,;.'""

, ""i!0 ;;, r"

Bona Festq. Major!(1,)\3.); .,'",-,:,;",;.,. ,:.<.. . ~;¡

:.iJóári1Clos i Matheu';'<:"'L'n!';l":f;;"

R~gX~qtr~t-~~i~ent Districte Ciutat Valla

","

a' s speraera,

~ta Major de la Ribera

:le 7 al 9 desetembre-;..

'.f

\. ~~ W

Pl.Ali\RJRMAD'ernw5.A

.d Barcel- ."" .",' ". . 'DElARIBERA '..' Juntamente oua

.. ~ , ~.\:;'.,.._'. ('."".:i,..."j;"",,'..A~"':':,;";;1;..:~~~'L,~,f' ";""f~~ ~ "0";C1.~. -:' ¿ : ".,.'.= ,~ ,:'.~.:';#"""""':";~.~~~, !.ii>~...~...~,..",..",.,

LA RIBERAUSESPERA

,La Riberaconserval'encísdeIs,seusestretsi ombrívolscarrers

medievals,i unambientcaliddebarrioPotserperaixotédarrerament

un irresistibleatractiupera la gentdelmóndel'art, quehaescollitlesrodaliesdel'antic mercatdel Bornpertreballari viure.

Aquestt~~~vingut~sónunestímulpelsvelnsdesemprequefanpossibleaquestarecuperacióambel seuesforci treballquotidia.

Deixeu-medoncsqueusconvidia retrobar-nosambLaRibera,

enelsseus.carrersi lessevesplaces,araqueelstornema omplirderesta.No usquedeua;caSa,La Ribetausespera.

.~1

Bona Festa Major a tothom!

JoanClosi MatheuRegidor-PresidentDistricteCiutatVella

LA RIBERAOSESPERA

La Riberaconservael encantodesusestrechasj sombreadascallesmedievales,y unambientecálidodebarrio.Quizáporesotieneúltimamenteunirresistibleatractivoparalagentedelmundodelarte,quehaescogidolos,alrededoresdelantiguomercadodelBorneparatrabajary vivir.

Estosreciénllegadossonun estímuloparalosvecinosdesiempre

quehacenposibleestarecuperacióncon su esfuerzoy trabajocotidiano.

Dejadmepuesqueosinvitea reencontrarnosconLa Ribera,ensuscallesy plazas,ahoraquelosvolvemosa tenerllenosdefiesta,

No osquedéisencasa,la Riberaosespera.

¡Feliz Fiesta Mayor a todos!

JoanClosi 'Matheu

Regidor-PresidenteDistrito Ciutat Vella

+1-Jtt

PLATAFORMAO'ENTITATSDE LA RI..RA

.

."". .Ajuntament deBarcelona

SALUTACI Ó

Quan I'estiu s'acaba, La Ribera, vestida amb les seves millorsgajes, fa I'ullet a Barcelona, convidant-Ia a que celebri ambellala seva Festa Major.

Aquesta Ribera, ha despertat renovada i embellida, oferint elsseus atractius histories i moderns, a tots aquellsque la valenadmirar. '

La Festa és temps de 'joia i goig, decelebració, d'alegria.

Que disfruteude la FestaMajard~;I;rcl3)bera!'/'"

XAVIERC~~~S}I" MASJOAN

REG ID()R-~H E$!'É)fE'r;.Ji:,[)IS1B ICTECI UTATVE LLA" i' ,7'.¡ ',i, ..," ""o.., ' , "', ' "c'"

,SALUTACION

Cuando el verano se acaba, La Ribera, vestida con sus mejoresgalas, guiña un ojo a Barcelona g-Qnyj~~táDdoJ~aque celebre

11 F'

M \t'\l.J,i 'O,\f"¡ Ó:J\1t \ lcon e a su lesta ayor.' ¡,'YA' ",1,." I ~t>" {'; )

Esta Ribera, ha despertado renovada i embellecida, ofreciendosus atractivos hitóricos y modernos, a todos aquellos quela quieran admirar.

La Festa es tiempo de júbilo y alborozo, de celebración, dealegría. ¡Que disfrutéis de la Fiesta Mayor de la Ribera!

XAVIER CASAS I MASJOANREGIDOR-PRESIDENTDISTRICTECIUTATVELLA

SALUTACI Ó

Felicitats Ribera:

Aquest 92 sera pec...totsels ciutadans de Barcelo-na un any inoblidable pero, si cap, encare ho sera més perals ve'¡'nsde la Ribera. -

Enguany,lestesteshanomplertelscarrersdelbarríde ballsi espectacles; lesde Primavera,Carnestoltes,Festivalde Jazz, "El Grec" ens van engalanarels carrersper rebreelshostesolímpics.Lesclatde joiadurantaquest16diesquerecordaremtata la vida hantingutcontinu'ltatam.bla Paralim-piada i éS ara, al final d'aquest estiu, que la Ribera volacomiadar-hoamb la sevatesta Majo[

Distrutemd'aquest dies de gresca i xerinolaambels ve'¡'ns, visitants,turistes i amb tothom que des dEVaquest'92 són a la Ribera "AMICS PEA SEMPAE".

Repeteixo: FelicitatsRibera.

XAVIEA CASAS I MASJOANREGIDOR-PRESIDENT DISTRICTECIUTATVELLA

SALUTACIÓN

Felicidades Ribera:

Este 92 será para todos los ciudadanos de Bar-celona un año inolvidablepero, si cabe, todavía lo será máspara los vecinos de la Ribera.

Este año las fiestas han llenado las calles del ba-rriode bailes y espectáculos; las de Primavera, Carnaval, Fes-tivalde Jazz, "El Grec" nos engalanaron las calles para reci-bir a los huéspedes olímpicos. El estallido de alegría duranteestos 16 días que recordaremos toda la vida han tenido con-tinuidad con la Paralimpiada y es ahora, al finalde este vera-no, cuando la Ribera quiere despedirlo con su fiesta Mayo[

Disfrutemosde estos días de fiesta y diversióncon losvecinos,visitantes,turistasy con todos los que desdeeste '92 están en la Ribera "AMIGOSPARASIEMPRE".

Repito: Felicidades Ribera.

XAVIER CASAS I MASJOANREGIDOR-PRESIDENTE DISTRITO CIUTAT VELLA

FESTA MAJOR DE LA RIBERA

SALUTACIÓ CA~q31,.,

El temps de vacances per gran part deis nostres ve"insha passatdeixant enrera aquests dies de tranquilitat i descans que tantafalta tejen.

El barri de la Ribera cada any és el que retorn~amb més toreesi amb més ganes de comen9ar a consumir-les.

I ho fa, i tant, de la millar forma i més envejable. Amb la sevaFesta Majar.

Aquests dies no pararan de bailar, de jugar amb els nens, depetar la xerrada amb qualsevol que passi per la pla9a i com

nosaltre~vuI9\Ji ter passar el temps ~n_a_gu~stsfant~stics Qarrers,/ a I'ombre d'un arbre o sota I'arc d'una porta miLlenaria. .'

" -1-. ?- tV\.I' rCt. \ 1V ..

......

Seran tres dies, només tres, pero els recordarem tins I'anyvinent, perqu'e qui pot oblidar aquella can9ó que arriba rebotada

pels estrets carrerons, que et ta dirig,ir I,espasses a la pla9a de lesOlles?

Gaudiu ve'ins de la Ribera de la nostra testa, pero sobrejot

gaudir del vostre barrí i de la seva gent.-Felicitats, Ribera.

XAVIER CASAS I MASJOANREGIDOR-PRESIDENT DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

Festa Major de la Ribera16, 17 i 18 de setembre de 1994

n--=--~= 1;

Ajuntament de BarcelonaDistricte de Ciutat VeDa

PlAWORIIA D'ENTITATS

DELARI8ERA


SALUTACIÓ (~

,El barrí de ,~~ R!,Q~;r;;t és de.s, de"f~ uns aJ}Ys ~,.l .~

l--paradigma de com Ciutat Vena pot arribar a ser)

,. tgasis de tranquilitat i pauSen mig d'una ciutat,~ ',- --. - "'-._, ",.-,-' .""'0 1 .'

en la que es viu massa depr<fsa, on el brogit i elsoroll de Barcelo'na es torna silenci i intensitat

en els se1ls carrers. Es significatiu i un motínd' orgu l!.,que cada cap més sovint/el~ visitantscomenten als comerciants i als veins del barrique els hi agradaria viure a la Ribera.

EI~ seús carrer~ recu perats gracies a les naves i( magnífiques pavimentacions així com amb la

millar il.luminació, també halrecuperat el quepossiblement era més dificil, la seva vida social.Aixó,..~a est~!__possible merces a grups i entitatscom 1a:"Co'missió de Festes de la Ribera que ambe~_~eu.~sfor<; i empenta va inÍclar aquestesF~.~tes _Majors.~que, són Ja tradicionals i.esperádes' no només pels propis vein~ sino permolts visltants que valen gaudir d' aquestambients,(9P1iliar i acollidor. Un any més elDistrlcte de Ciutat Vella ha col.laborat en~""""---"' ~-"-'-"'--"-"--""--""-"--"""---'--"' -, --, -_. -_o.'-". " .. ,

aque,sta Festa per tal que el programa tinguiesp~~tac:!~s cé!da cap més interessants. Perósereu vosaltres qui amb la vostra presencia ipart:icipació seguireu fent que aquests die s~iguin elsmés curts de rallY i que en el 9;5visquem esperanf plegats que tornin a arribar.

Ribera, Bona Festa Major.

"", ,~." ~.Xavier Casas i Masjoan. .

Regidor-President Districte de Cintat Vella

CiOIII9SIf»

lE JIZS'DI:S

lElA "IIIIII:RA

FESTA MAJaR DE LA RIBERA

Benvolguts ve"ins,Benvolgudes ve"ines,

"Elbarri de La Ribera, en tornar de vacances reprén la normalitat amb la seva

Festa Major.Com tra~~al de I'estiu, la música, la testa i la xerinola envairanels carrers delrñOstrEfl5arn.

L'obertura deis Jardins d'Allada-Vermell,de la Caserna de Sant Agustí com aCentre Ocupacional i properament com a Centre Cívic, I'arribada deis primersestudiants universitaris a les aules de la Pompeu Fabra, la nava pavimentaciódeis carrers del barri, J'enJlumenat,el clavegueram i el mobiliariurba han tet~- .

que la Ribera sigui!t un barri sanament envejat par la resta de la Ciutat.Gairebé la totalitat deis espais del barri han estat milloratsi els pocs quereste tiaviat es beneficiaran d'aquesta actuació integral. Ha arribat el momentper la Ribera de que, un cop finalitzatsels projectes que estan' en marxa,I'inversiódeixi pas a un bon manteniment del que s'ha assolit tant a nivellurbanístic corr'l .social o económico,

Es I'hora de convidar a tots els ciutadans de la resta de la ciutat a participar ala~ testa. Hem demostrat que aquest és un barri antic i alhora innovador.El PIs de Mobilitatés I,Jnbon exemple de com els ve"insde la Ribera són .

símbol de la tolerancia i de la capacitat de dialeg deis ciutadans de Barcelona.

AquestanY1comsempreJelsve"inssereu amfitrionsde la vostra testa, una~sta que té la seva perllongaciódurant I'anyamb els concerts que programeudes de la Comissióde Festes, amb les sortides i les excursionsde cap desetmana.

IEs evident que a la Ribera us ho sabeu passar d'alló més bé i compartir la! vostra alegria. .

Felicitats La Ribera per la vostra gresca, pel vostre barri peró, sobre tal, par lavostra gent.

Visca la Festa Major.

Xavier Casas i MasjoanRegidor-President del Districte de Ciutat Vella

.,.,


Benvolguts amics,

Velero invitar a tot el nostre barri, a tots vosaltres, ve"ins i amics, a participar~[lla nQstraFesta Majar. Par nosaltres, aquest any té un significat especial, ja,que cumplim 10 anys coro Comissió de Festes i esperem aterir-vos i compartirla mateixa alegria amb la qual s'han desenvoll}pat lotes les testes de LaRibera.

També el temps transcurrit d6s de la F~sta Major del'any passat ha siguI molíespecial per nosaltres coro Plataform_ad'Entitats de la Ribera. L'Ajuntamentens ha entregat un local per la nostra entitat. Esperem tenir la nava seu parfinals d'aquest any.

l.continuem desenvolupan11anostra tasca, coro sempre. Intentem cada díamillorar, amb la col.laboració de tots, aquest barrí tan carismatic de la nostraCiutat. Toís plegats estero recuperant, poc a poc, la imparable activitat que laRibera va tenir durant molts segles. Els coLlectius s'estan unint par treballarjunts. Fa uns mes$os va crear-se l'Associació d'Empresaris d'Hosteleria de laRibera, que inclou a Bars i Restaurants del barrí. Us donem la benvinguda.

Pero, en aquest moment, lo més important par nosaltres és la Festa Majar, ala qual us convidem amb tot el pláér del món. Hem incorporal més activitats ihem facílitatel/accés de tothom a algunes tan significatives coro l'Antologia dela Sarsuela i la Cantada d'Havaneres. Us esperem par passart:'lobé.

./!--

Benvingüts al vostre barri, ti La Ribera.

""'-

Emili Cota EscribanoPresident de la Comissió de Festes

i de la Plataforma de Entitats de La Ribera

. FESTAMAJaR DE LA RIBERA

A La Ribera és Festa Major.

Sempre que aixo passa, sempre que els veins i el Districte es po-sen d'acord per organitzar uns dies de diversió i de joc, persones icarrers es vesteixen de gala per rebre tot el que ve.

És obligar, aquests dies, sortir de.casa a buscar la festa, córrerpels carrers per cercar la cercavila -que per aixo té aquest nom-, ?per seguir i perseguir amb el cos i amb els peus l'orquestra quetoca per a nosaltres, per baIlar amb els gegants els nens, els jovesi els grans, per gaudir deis jocs i les activitats infantils, per fermés esport que mal, per fer o escoltar 111úsicai, d'una manera es-pecial, per trabar-nos a tot arreu i parlar i f}xplicar-nos i jugar idisfrutar.

rJ-'

'- \1 .

Aquest nostre barri té la sort de formar part del Casc Antic, elbressol de la Ciutat de Barcelona. Un barri que, sense perdre laseva enfilar, esta en renovació contínua pel que fa a les viespúbliques i als edificis antics. Amb 1'esfon; de tots anem guanyanten qualitat de vida. Organitzar festes és una manera més de fer-ha. Aprofitem la FESTA MAJOR. Passeln-ho el millar quepuguem. Una bono festa i un bon estiu.

Joan Fuster i SobrepereRegidor del Districte de Ciutat Vena

- FESTAMAJOR DE LA RIBERA""") ".

c." ¡'l "",~,

Benvolguts amics:,fe

Estem aqul, una vegada més, per cel.lebrar la nostra FESTAMAJaR, la festa de La Ribera de Barcelona. I ho fem amb moltoptimisme i plens d'agraiment a tot el barri per la sevacomprensió demostrada amb les festes de l'any passat. Moltesgracies a tots en nom de la Comissió de Festes i, moltespecialment, en el meu propio

El temps ha passat i un any més arriba la nostra FESTA MAJaR.En aquesta ocasió hem reforzar una mica el programa ambl'objectiu de que tothom!!!. passi molt bé. Aquest es un barri oberta tots, i la nostra festa participa d'aquest esprit d'obertura.

Una vegada més, hem de dir que La Ribera continua treballant,com sempre. Veins i comerciants participen activament en les"rasques del barri i contribueixen al seu desenvolupament. Aquest

barrr1hofem entre torso.el

Ara, després de treballar, toca la diversió. Incorporen a la FESTAMAJaR DE LA RIBERA 1996 dues novetats: una mostra de moda

al carrer Rec i l'apadrinament deis Gega1Jtsfets per la gent grande PRISBA. Esperen que siguin "duesacres macos per vosaltres.

"" , clr.r';' '~

./

Per últim, vuiflnvitar ills ciutadans de tata Barcelona a la nostratesta. Estic conven(:ut que serd una bona ocasió per coneixer idisfrutar del nostre barrio

Bones testes a tothom.' Passeu-7o molt bé./)

,11. 1.


i de la Plataforma d'Entitats de La Ribera

II.lms. Srs., Sres. i Srs.: 3~~~ 1 p~J

Vull agraYr al President de la Plataforma d' Entitats de la Riberal'honor que m'ha fet convidant-me a sumar la meya ven a les de tots els quipregonen la Festa Major d'enguany. M'uneixen a Ciutat Vella profunds lligams:vaig néixer i visc al Barri de la Merce, em vaig enamorar al del Portal del'Angel i treballa a la Ciutadella. EIs meus records infantils de carrer i debarrí tan olor a cavall: el del carro que repartía l'alfals -la frescor delqual contrastava profundament amb la decrepitut de l'entorn- en aquells tempsen blanc i negre en que es criaven animals per al propi consum a les cases(gallines, conills...); aquells perxerons de la Moritz; les llargues files decarros per al transport i cavalls que dormien al carrer Ample-Ancha-GeneralPrimo de Rivera-Ample i els espepentics cavalls del carruatge deIs morts.AIgunes nits -les menys- també feien olor de revetlla, de revetlla i d'orguede maneta i de banderoles de colors que unint en forma de penjoll les paretsdel carrer encara el feien més estret.' Tots sabíem d'on veníem, molts meynson érem i uns pocs on anavem.

Pero avui som a La Ribera. Aquest vell barrí que s'aplega vara SantaMaria del Mar ens parla -ha sabeu- d'un passat artesanal i corporatiu; demercaders, navegants, comerciants, professionals, personatges, doncs, quebasaven en la informació, la comunicació i la tecnica la seva raó de ser i decrear. La Ribera. Escenari construIt d'una manera tan dura i d'una manera tanpTural.

L'Emili Clota ens diu des del Programa d'Actes que la Festa Major de laRibera pot ser també una bona ocasió per conéixer i disfrutar del nostrebarrio Aprofitant aquests verbs -conéixer, disfrutar- jo diría que conéixerel barrí de la Ribera és ja una manera de disfrutar-lo. ~s ben cert, uns diesde festa poden ser una oportunitat excepcional per reconciliar-nos propis iextranys, joves i grans amb aquestes velles pedres, en altres tempsconsiderades antihigieniques -ha pensara encara algú?-. No hem d' oblidar,pero, una observació que ha estat molt repetida pels comentaristes de la vidaurbana al llarg de la historia, des de l' histor iador grec Tucídides aldramaturg angles Shakespeare, des del polític barceloní del segle XVIIINarcísFeliu de la Penya (1709) a l'alcalde Maragall: Les ciutats no les componen lespedres, sinó els habitants.

Podem recórrer la Ribera de diverses maneres. Potser per carrers, desdel de l'Argenteria -antic camí a la mar- fins al deIs Mirallers on va néixerel 1824 el president de la primera República, Francesc Pi i Margall; des delcarrer de Montcada, la historia del qual es remonta fins l' any 1153 quanGuillem de Montcada va comprar uns terrenys per construir-se un palau que donaorigen al barrí de Vilanova del Mar, nom que antigament rebe el barrí de laRibera; fins al carrer d'en Tripó que va tenir un teatret, a un tercer pis,on comen~aren a representar-se obres en catala a finals del segle XVIII; sensedeixar de banda els carrers que no sortiran mai a les postals, els que mai noveuran els turistes si no és corrent en defensa deIs seus interessos. Segonsdiuen, un deIs trets que caracteritzen a totes les ciutats en aquest final desegle és l' inseguretat, estigma aquest que, de manera justificada o no,acompanya sempre la imatge de tata Ciutat Vella. Diversos grups socials venenadvertint des de fa uns anys de cóm es deteriora la vida ciutadana. Aquestaconsciencia de la inseguretat és un fet real que perjudica fonamentalment albarrí i és imperiosament necessari resoldre-ho d' una manera definitiva,evitant, d'altra banda, de caure en una generalització que ens dugui aactituts racistes o xenofobes que, en definitiva, són sempre producte deltemor que provoca en nosaltres allo que és diferent. Malgrat tot aixo, calveure-hi el desordre de la vida, al marge deIs codis hipocrites -admirables,aixo sí- de la bellesa. La bellesa l'hi han posada els vius i els morts, i el

seu treball [i tinc molt presents aquí als amics perduts, en Jordi Solsona el

més recent de tots]. Un altre recorregut possible és l'historic-monumental,

comen~ant per Santa Maria del Mar, edificada -a partir del 1329- sobre les

arenes de la antiga platja, i acabant per les últimes incorporacions al

patrimoni: les obres integrades al Passeig del Born o al carrer de Montcada.

Fent aquest recorregut cal fixar-se en les fa~anes -quan caminem, mirem massaal terra- i en les estatues i endevinar-hi l'evolució de l'esperit, l'evolució

de la mirada urbana i deIs programes de vida. Les estatues són, en elles

mateixes, historia de la historia i historia del gust, així, tot buscant una

mostra heterogenia, ens podem fixar en la Font del Geni Cata la -al Pla de

Palau (centre economic basic de la ciutat a mitjans del segle XIX i lloc

central i monumental per excel.lencia durant tot el segle)-: inagurada el

1856, simbolitza el caracter catala. Les figures femenines representen les

quatre províncies i els quatre dolls d'aigua, els rius Llobregat, Ebre, Segre

i Ter. El monument a Antoni López i López, nascut a Comillas i que féu la seva

fortuna amb el trafic d'esclaus i altr~s negocis colonials; destaca la sevamilitancia contra l'abolició de l'esclavitud i contra la independencia de les

colonies; el seu monument fOil conegut popularment com el negro Domingo;enderrocat el 1936, fOilrestablert després del 1939. El monument a Picasso fetper Tapies al passeig que du el nom del malagueny.1

'. També es pot ter el recorregut de les places i els espais lliures,

~lliberats o per alliberar. En les places hi ha el més generós de les ciutats

~ avares, l'espai que es van saber regalar elles mateixes a pesar de tatal'especulació, i s'hi veu el poder de l'exigencia popular davant la privacitat

i que es va fer per convertir la llibertat d'espai en estilística i memoria.

Places de Santa Maria, del Fossar de les Moreres, de les Glles, Pla~a delBorn. Com Santa Maria del Mar, el Born es sinonim del barri de Ribera. Des del

segle XIII al XVIII el cor de la ciutat estigué a la pla~a del Born, puix que

foil el lloc habitual de tata mella d'actes públics. En totes les celebracions

i testes populars que tenien lloc a Barcelona la pla~a del Born ocupava unlloc rellevant ja que era escenari de justes, representacions teatrals o

curses de braus. La paraula "born" significa originariament punta de la llan~a

de justar per passar després a al.ludir al torneig en general o allloc on es

celebraven les justes. I aixo va ser el Born per la noblesa barcelonina:

l'esplanada de les justes i torneigs tancada pels palaus, des deIs finestrals

deIs quals els senyors contemplaven la lluita, amistosa o a mort, deIs

cavallers i vassalls: el primer torneig del que se'n té notícia escrita, entre

un criat del comte d'Urgell i un cavaller angles, s'esdevení el 9 de novembredel 1372. Pel poble el Born significa passeig, perque s'hi celebraven moltes

testes ciutadanes, profanes i religioses, com les processons i elcarnestoltes. Per a l'església, el Born va ser també la pla~a deIs "actes de

fe", deIs actes inquisitorials. Pels comerciants i artesans, pels camperols

i ciutadans en general, el Born era el lloc tradicional de les fires i

mercats. Fires, algunes de les quals especialitzades, com ara la d'argenteria

o la del vidre, aquesta darrera per Cap d'Any. La importancia d'aquestes

darreres manifestacions, unida a l'increment de la població, que va obligar

a millorar el proveIment de la ciutat i els punts de venda, motiva que el Born

esdevingués al segle XVIII un lloc predominantment de mercat (no hem d'oblidar

que el barri de Santa Maria del Mar foil un deIs sectors amb més presencia

comercial i gremial ininterrompuda des de l'Edat mitjana). Al segle XVIII elBorn passa de ser el cor de l'area més densa i el centre de 'tata' la ciutat

a convertir-se en un apendix de l'Esplanada: queda, per tant, directament

amena~at pels canon s de la Ciutadella, la construcció de la qual s'inicia

mitjan~ant un Reial Decret de Felip V el 1715. A causa de les sevesdimensions, calgué destruir una bella part del barri de la Ribera -sen'enderrocaren 1.262 cases i edificis religiosos sense que els seus habitantsrebessin cap indemnització. A punt van estar de ter el mateix amb Santa Mariadel Mar, ja que aleshores es considerava el gotic com un art barbar i senseelegancia. Les autoritats militars es feren enrere arran de les fortes

protestes populars, ates que el temple era un deIs pocs espais públics delbarrio La nava situació periferica d'aquest espai urba, historicament tan

important en la sociabilitat ciutadana, esdevé el testimoni de l'atemptat

brutal perpetrat sobre l'imaginari urba. L'adquisició deIs terrenys de la

Ciutadella pel municipi, el 1869, permetria la remodelació d'aquest espai, queseria determinat per la construcció (1874-6) d'un mercat central cobert,

d'estructura metal.lica, amb 720 parades de venda. El ferro de les armadures

defineix un espai absolutament original per aquel! temps. Aquest metal!

constitueix una nava alternativa que la tecnica moderna oferia davant de

l'historicisme (el monument més representatiu d'aquest tipus de construcció

és la torre Eiffel, construIda a París amb motiu de l'exposició universal del

1889). El Born fOilprojectat per Antoni Rovira i Trias i Josep M. Cornet i Mas

i realitzat per Josep Fontseré. El primer, l'arquitecte municipal Rovira i

Trias~ fOil també autor deIs mercats de la Barceloneta (1873), de Sant Antoni

(1879) i de la Concepció, de la font de la Pla~a Reial (1876) i de les

balaustrades del Saló o Passeig de Sant ~oan (1887); d'altra banda, l'enginyerindU$trial Cornet i Mas també havia col.laborat amb Rovira en el mercat de

Sant Antoni; en quant al mestre d'obres Josep Fontseré, altres obres seves sonla Cascada i l'Umbracle del Parc de la Ciutadella.

Si hi ha itineraris ja codificats, fins i tot obligatoris, en queden

cent de possibles, com el literari, de la ma deIs quadres de costums de

l'Emili Vilanova; de Santiago Rusiñol que va naixer en el número 37 del carrer

de la Princesa, de la princesa Isabel, futura reina d'España; Rusiñol reflectí

l'anima d'aquella Barcelona que el va veure naixer en la célebre L'auca del

senyor Esteve, personatge aquest que com diu el seu autor "amb trenta anysd'estar a la botiga, coneixia el cor hUIDa de tot el barrí de Ribera". Narcís

Oller que amb La febre d'or ens mostra una burgesia que veu créixer la seva

autoritat económica i social arran de l'especulació de la borsa o Josep Maria

de Sagarra que amb la seva obra Vida privada construeix una crónica meitatcostumista, meitat proustiana, de la decadencia de l'aristocracia barcelonina.

En alguns recorreguts pot ser bo dur a la ma una guía, com ara la de

Cirici o la de Carandell o la de Vázquez Montalbán, entre d'altres. Cada racó

té la seva erudició i, si portem una guía, durem una mica de cultura i recorda la memoria.

Us n'haureu adonat del protagonisme que han tingut el Born i la pla~a

del Born. Un Born que avui tenim sense funció definida, tancat i algú diría

que abandonat. Si la nostra ciutat ha passat de ser una ciutat industrial a

ser una ciutat cultural (Joan Clos), cal adobar, regenerar els teixits més

vells o malalts, i per tant la Ciutat Vella batiría de tenir prioritat, encara

que, ¿per a quí es regenera una part de la ciutat on s'han quedat els mésvells i els més pobres? i ¿des de quins centres d' interessos economics o

socials, que són els que donen vida fonamentalment a una zona urbana? Potser

creant una oferta cultural que -en paraules de Vázquez Montalbán- mogui

d'altres Barcelones cap aquesta Barcelona vella, com els matrimonis joves que

visiten als pares ancorats per la biología personal i urbana, classes passives

d'una ciutat passiva. Per cert, aquests joves matrimonis potser de menys de

trenta anys, tal vega da viuen a l'Eixample gracies a la bondat d'un credit defins a trenta anys i al set per cent, benefici que comparteixen amb els

propietaris d'aquella zona que pretenguin dur a terme obres de rehabilitació.

Cal tornar a ter servir un monumentalisme obsolet per mitja de la

readaptació. Si la cultura ha de ser l'eix central de la Barcelona del segle

XXI (Pasqual Maragall), pensem que el nivell cultural d'un pobre s'expressa

amb la bona educació, amb el comportament cívic i amb la preservació del que

són béns col.lectius. I el Born ho és, i el nostre barrí ho és. Es per aixo

que inspiren la meya reflexió les paraules del nostre alcalde quan diu: no

condemnem allo que esta construit, el que és historie ho considerem patrimoni

cultural, al lo que veiem cada dia ens oprimeix o ens estimula; la natura és

el que se'ns ha donat, la ciutat és el que hem construIt. Paraules que em duena dir: no condenem el Born, no condemnem el barri; el nostre barri és historie

i el Born també ho és; a110 que veig cada dia és el barr i i el Born i,

certament, la seva visió m'oprimeix i m'estimu1a; si la ciutat és el que hem

construIt, el barrí és, en bona mesura, el que ens ha construIt o el que ha

ajudat a dissenyar el perfil de la nostra identitat: haver nascut a... o viure

a... és, sovint, un tret definitori o definitiu en l'apriorisme de tatarelació.

Potser per ara no cal anar més lluny i esperar que els fets creIn una

consciencia del possible, pero estem de testa i sí podem recórrer el barrí,llegir-10, sentir-nos hereus de totes les seves arqueo1ogies. Un barri, com

una ciutat, call1egir-lo deixant que la mirada es perdí en els espais mínims

més que en les gran s estructures. De vegades, l'orgull d'una ciutat no l'hem

de buscar en els grans edificis, sinó ~n aquest treba1l constant que fa deIsantics barris uns barris dignes de ser viscuts. El faci1 és ter ciutats del

no-res. El difícil és equilibrar les ciutats i cuidar día rera día allo quemai sortira a les fotos.

Amigues, amics, des de l'esperan<;a en construir sobre la ciutatconstruIda, des de l'esperan<;a,sempre des de l'esperan<;a:BONES FESTES!

Octavi Iglesias i VivancoCatedratic

Professor de l'I.E.S. Jacint Verdaguer

FESTAMAJOR DE LA RIBERA

..,

Festa Major una altra vegada. La Ribera\sobreix alegria i bon humor. MoltaJeina Jeta pels organitzadors, pero Jeta de,guat, ;ambganes que tot el veinat gaudeixid'aquests dies de gresca, amb les figures populars de laJesta i qntb les figureshumanes també, voltant pels carrers, al ritme de la música de les gralles i els timbals.

A la Festa hi ha de tot iJorr;a: activitats per als grans i per alspetits; en reaUtatlotes les activitats són per a tots, perque tots tenim ganes de jugar aquests dies, desimular que som inJants, d'allunyar-nos de la seriositat i de la Jormalitat del món deisadults i de navegar pel riu de carrers que la Ribera limita, saltant i ballant, cridant icantant, traient-nos del damunt tots els complexos.

Per aixó hem de participar en tot el que se'ns propasa, en tot alió que entre totshem organitzat, en tot el que vagi sortint de cada moment i de cada situació.Participem en tot el que se'ns presenta, pero organitzem també de manera espontanianaves activitats; sempre, aixó si, amb el respecte que es mereixen tots els nostresvei"nsi amb l'ordre que li cal a la ciutat, al barri de Ribera, perque tothom hi puguiestar i hi pugui disfrutar.

Fem una crida a la Festa Major, unaJesta més)d'un any més~-peró única, perquequan les celebracions esprogramen amb el cor i amb el sentiment, 'iquan s'hi parti- ,

cipa de manera col.lectiva i completa, cada una d'elles és irrepetible.

Ens hi trobarem tots! Fins aviar!

Joan Fuster i SobrepereRegidor del Districte de Ciutat Vella

Xavier Casas i MasjoanPresident del Consell delDistricte de Ciutat Vella

Setembre de 1997

FESTAMAJOR 'DE LA RIBERA

Benvolguts amics:

Ha passat un any i tornem a celebrar la Festa Major de la Ribera. Aquest anyhem volgut incorporar un lema a la nostrafesta: La Ribera amb la Merce. 1 aixo perdiverses raons: '

./

La primera es la proximitat de la Festa Major a la gran Festa de la ciutat deBarcelona. Aquesta proximitat uneix La Ribera encara més a la resta de la ciutat. 1volem que aquesta unió sigui completa. Per' aixa, algunes de les activitats queotindran lloc en el nostre barri constituiran una part de la Gran Festa de la Merce.Sera una bona ocasió perque els nostres veins d'altres barris ens visitin.

La segona ~s ellloc especial que nosaltres creiem que ocupa La Ribera dins dela nostra ciutat. No ho diem nosaltres. Personalitats, i no precisament del barri,diuen que La Ribera és la veritable essencia de Barcelona. Jo puc dir que en aquestbarri es poi trabar de tolo Constitueix, per si mateix, una petita ciutat, oberta atothom. L 'amplia varietat comercial, la mixtura entre art i popularitat, la unió delpassat i el present... i, sobretot, la qualitat humana deIs seus habitants.

Aquest any té, per a nosaltres, e/s organizadors de la F esta, un especialsignificat:(~{Jmplim deu anys com Comissió de FesteS'. Encara quedem dues personesd'aquella Comissió que, plens d'i!.lusió, varem fundar un dia. Altres amics s 'han analincorporant durant e/s anys i avui comptem amb un grup de col.laboradors quetreballen perque vosaltres, veins, comerciants i amics, tingueu una bona Festa.

Aixo és el que us desitjo jo i tata la Comissió: Felir; Festa Major 19971



FESTAMAJOR DE LA RIBERA L , '>(

La Plataforma d'Entitats de la Ribera ens obsequia amb una nova FestaMajo!; organit::ada com sempre, amb molla empenta i una gran creativitat.

Les activitats de la Festa Major són sempre iguals en la forma, pero solen serdiferents en la manera de dur-Ies a terme, perque en cada Iloc i cada any hi haalguna aportació nova i diferent, fruit de les circumst¿ll1cies i de les tendencies decada moment.

En aquets/no hi falten les cerca vi/es per animar tots els veii1s i les veiiws aafegir-se al seguici, el concert per afinar I'oida, els jocs infantils per a tots els nensi les nenes encara que tinguin 70 anys, el sopar per.l/epar-s'hi els dits, el bal/ amborquestra per moure I'esquelet, les havaneres amb el rom cremar per agitar elmoca-dor blanc, i tampoc no hi falten, en aquesta ocasió, I'original i moguda Maratód'aerobic perfer circular la sang i I'aparició del comen; al carrer per animar lavista deIs vianants.

Totfa Festa, tots fem festa i hem d'aprofitat el clima agradable del mes desetembre, que encara ens permet, i millor que mai, passar-nos-ho bé vagarejant pe[CQlTe!:

Fins avia t.Joall Fuster i Sobrepere

Regidor del Districte de Ciutat Vella

Un any més de Festa. Continuem cel.lebrant el final de I'estiu amb la FestaMajor del nostre barrio 1 ho fem amb la mateixa il.lusió que el primer dia.

Han passat mo/tes coses des de que es 'vafundar la Comissió de Festes de laRibera. Pero, per nosaltres, lo important es que continuem avanr;ant cap a un mónmil/OI:

El nostre barri ha mil/orat. 1 tant que ha mil/orat.' Pero continuem éssent criticsperque volem que la Ribera sigui encara mil/OI: Contemplem, optimistes, comdiverses persones i empreses del reste de la ciutat han elegit la Ribera com el seuI/oe d'habitatge o de trebal/. Tots els ens donan il.lusió i prestigi, Són un fort motiuper 110parar mai. Com tots aquells que hall apostar pel barri desde fa molts anys.

Volem que la Festa Major d'aquest any sigui. m((; que mai. UI1homenatge alots els \'ei;1Si comerciants de la Rihera. Es la vostra Festa. Inlentarem que sigui lo

mil/or posihle, perÓ nec~\'item la vostra alegria per Raudir-Ia plenament.

1:11 el meli 110m i en el de tola la Comissirj de Fesles: Fe Ii(' Fesla Major /99R,'

El1lili Cota EscribanoPresident de la Col1lissiÓ de Feste.....

i de la Platld'orl1l11 d'Entitats de La Ribera


Participació de tot8

Un any més, la Platafonna de la Ribera ens invita a participar a la Festa Major. Quanhem deixat enrera les vacances d' estiu, el barri de la Ribera ja esta preparat persorprendre'ns de nou i ter-nos més agradable el retom a 1'activitat diaria.

Gracies a l' esfor~ de tots els vei'ns i de totes les associacions participants, tomarem aseguir les cercaviles, a baIlar pels carrers del barri i els més joves mostraran les seveshabilitats en les competicions esportives i els jocs infantils. Alhora, la Ribera ens tor-na a demostrar el seu esperit renovador, i enguany ens ofereix l'homenatge aldesaparegut Tete Montoliu amb un concert de jazz.

Sera bo que ningú no s'ho deixi perdre i cadascú faci la seva aportació a la Festa.Sens dubte, és la participació de tots els vei'ns i vei'nesla que fa possible que cada anyles restes siguin diferents i tinguin nous atractius. Hi esteu tots convidats!

Katy Carreras-MoysíRegidora del Districte de Ciutat Vena


)

Una bona Festa per un bon any

Hem arribat al 1999, a l'últim any del mileni, i volem festejar-lo amb la millor Festa Major. AnyreTaany hem viscut tots junts joies i triste~es, riures, perdues, trionfs... i continuem amb la nostraFesta.

Penso que aquest any podem ter una bODace1.lebració.La hem fet quan els nostres comer90sanaven pitjor i els nostres carrers estaven sense pavimentar. Mai es pot dir que tot es perfecte, perotenim un barri del que podem estar molí orgullosos. Els nostres carrers han guanyat en bellesfla, lesnostres joies artístiques, com la Basílica de Santa María del Mar, també. Obrim més museus. Fins itot un Museu de la Xocolata! Tenim cada vegada mis visitants i nous comer90s i locals amb un gustexquisit inician la seva activitat al nostre barrioPodem estar ben feli90s pel que hem aconseguit ambno pocs esfor90s.

Per aixo, he assenyalat que aquest era un bon any. Es l'últim any d'un segle que ha significatmoltÍssim pel barrí de la Ribera. Varem comen9ar el segle XX amb frenetica activitat comercial,

~ amb un Mercat del Bom plé de gent, de vida, de llum... Després van arribar els anys de decadencia.1El Bom es va tancar, l' activitat va disminuir...i nostres antecesors, i després nosaltres, varem conti-

nuar lluitant. Fins a la decada deIs 80, que va marcar l'inici de la recuperació del barrioHemtreballat molt durant tots aquests anys, pero lo hem aconseguit. El nostre barri toma aes ser un fortreferent cultural de la ciutat, un nucli d' art, de comer9, d'historia, de vanguardia...

Encara quedan coses per ter, encara queden fronts per lluitar, encara queden critiques, aspects amillorar. Pero avui podem gaudir d'una de les testes més boniques de la ciutat, en un entom preciós,amb una gent especial. Per aixo, us convido, en l'última Festa abans d'un segle que ser'aencaramillor, a pasar-lo molí bé.

Bona Festa Major!



n~

PLATAFORMA D'ENTITATS

DE LA RIBERA

FESTAMAJaR DE LA RIBERA."...................................................... .. .. .. .. .: Quin goig tornar a estar de testa major a la Ribera, el barri bohemi :: barceloní, continuador de la tradició artesanal medieval i bressol de la :: modemitat creativa. Quin millor escenari podem trobár per unes testes :. .: que uns carrers que formen part d'un deIs indrets més vitals de la ciutat :: i en són, al mate ix temps, una part molí important de la seva historia? :. .. .. .: La Ribera, tan vitalista ella, i tan disposada sempre a acollir els :: visitants o els nous habitants de Barcelona, ens ofereix música etnica :. .: africana com a un deIs plats forts de les seves testes, i t~~rangues i :: balls i havaneres i rom cremat, sense oblidar un espectac1e de cabaret, :: tant del gust deIs mariners que arribaven a port i que durant decades :. .: van ser un element caracteristic del barrio :. .. .. .: De mariners, ara n'hi ha pocs, pero de gent amb ganes de passar- :: s'ho bé n'hi ha molía. Aprofiteu, dones, aquestes testes amb que ens :: acomiadarem de l' estiu i, per que no?, escalfem motors per a la Merce. :. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .

: Ajuntament ~)de Barcelona :. .. .. Districtede CiutatVena .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .: KatyCarreras-Moysi :. .. Regidora del Districte de Ciutat Vella .. .. .. .. .. .. .. ... ... .. .. .. .. ..:. . . . . . . . . . . . . .: . RIBERA 2000 .:. . . . . . . . . . . . . . :. ... ..... ......................

FESTAMAJaR DE LA RIBERA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. .. .. .: Un barri del segle XXI? :. .: Dins d'uns dies comen<;ara la primera Festa Major de la Ribera del nou mil.lenni. Per :: nosaltres, coro a Comissió de Festes, representa una gran satisfacció haver arribar a :: aquest punt, amb una Festa Majar cada vegada més consolidada i que compra cada any :. amb mes participació de vosaltres, ve"ins,comerciants i amics del nostre barrio .. .. .: M'agradaria moltíssim parlar solament de l'ambient festiu que comen<;arem a viure el :: proper día 14, pero la realitat quotidiana fa obligatoria la referencia a altres qüestions :. menys agradables. .. .. .: Coro tots vosaltres heu vist, el barrí de la Ribera ha experimentar una gran transformació :: els últims anys. Comerciants de rota la vida i nous han apostar molt fart pe! barrí, per :: dotar-lo, conjuntament amb els ve'ins, d'una millar qualitat de vida. 1 aixó es nota. Nous r :. comer<;os, nous locals de restauració, nous dissenys, nous paisatges urbans...La Ribera \ .J: ha canviat, i molt. 1 ara, que tot anava millar, que comen<;avem a gaudir d'una veritable ~ :,: joia al nostre entorn, assistim, desolats, a un espectacle gens agradable: la delinqüencia al \ :'. carrero Tenint en compre aquesta situació ens manca vigilancia. Ve'ins i comerciants .. .. controlem a diari els deliqüents. Hem demanat forces de seguretat de paisa per afrontar J .: aquesta situació. Volem un barrí segur per a les nostres fami1íesi visitants. :. .. .: Per una altra banda, he de dir que el barrí ha experimentar una transformació cultural i :. social tan profunda que a vegades tot "es dispara" una mica. Em refereixo als .: establiments d'oci nocturn, que teneD naves normatives des de fa UDSmesas. Demanem :: solament dues coses: respecte als ve'ins i compliment de l' acordat.:. .. /.. Per últim, demano la col.laboració de tots per mantenir net el barrio Es cert que hi ha més .: escombraries als carrers, pero hem de tenir en compre que hi ha més volum de ve'ins, :: vianants i turistes en general. Ha augmentat el servei municipal de neteja, pero a vegades :. no es nota. Nosaltres, coro a ve'ins i comerciants, hem de procurar que els nostres carrers .. .. no s' embrutin. .. .. .: A pesar d'aquestes realitats, nosaltres, i cree que tots vosaltres també, comen<;arem la :. nostra Festa amb optirnisme i ganes de passar-nos-ho molt bé. Us invitem a tots a gaudir .. -. .. de la Festa, amb diferents acres que li donen un carácter molt popular. Es tracta d'una ..

1. .

. Festa per a torso Per a vosaltres. Perque us a merelxeu. .. .. .

. BonaFestaMaiorRibera2000! .. ~ .. .. .. .. .. .: Emili Cota Escribano :. President de la Comissióde Festes .. .. i de la Plataforma d'F',ntitats de la Rihera .. .. .. .. .. ... .. ... .. ... ..: ..: RIBERA 2000 .: :.. ... ..... ....................

FESTAMAJOR DE LA RIBERA.............................................................. .. .. .. .: JANO EN LA RIBERA :. .. .. .: Saturnofavorecióa Janopermitiéndole :: ver a la vez el pasado y elporvenir. :. ¿EstuvoJanoalgunavez enLa Ribera? .. .: Seguroquesí. :. .. .. .. .. .. .. .. Tiempo atrás, en el transcurso de un acto social, Emili .. .: Cota me anunció que yo sería el pregonero de la próxima Festa :: Major. Mi sorpresa fue mayúscula, por lo que repliqué que esa :: responsabilidad debe recaer en el político de turno. Pero Mingo, :: el secretario de la Plataforma de La Ribera, presente en la con- :. .: versación, rechazó de plano mis argumentos al decir, con una :: contundencia que no admitía dudas, «serás tú, lo hemos decidi- :: do». Así las cosas, convieneque antes de entrar en el capítulo :: festivo haga un breve y necesario repaso al papel jugado por La :. .: Ribera en el intenso proceso de rehabilitación que vive Ciutat :: Vella. Sitúo, pues, el tono político en primer plano. :. .. .: La historia demuestra que La Ribera de principios de :. .: siglo era un barrio humanamente vivo, sin practicamente otra in- :: dustria que no fuese el comercio tradicional, como pusiera de :: relieve Rusiñol en su celebrada Auca del Senyor Esteve. En La :: Ribera se instalaban artesanos -agrupados en calles q~e reci- :. .: bían el nombre de los oficios que desempeñaban-, para convi- :: vir con personajes de la talla de Pi i Margall y del poeta Joan :: Salvat Papasseit o Agustina Zaragoza, la guerrillera que pasó a :: los anales con el nombre de Agustina de Aragón después de ha- :. .. berresididoenla calleMirallers. .. .. .. J .: La Ribera ,tiene su propia catedral en Santa María del :: Mar desde 1384.Tenía, desde 1876, la mejor despensa de la :. .. .. .. .. .. .. ............... ... .:

( >.

~~~~ ~111111 :... ,...... . . . . . . . . ...

.'-

FESTAMAJORDELARIBERA.............................................................. .. .. .. .. .. .. ciudad, el Born, y entre los Palacetes de la calle Montcada, desta- .. .: ca el que alberga al Museo Picasso. Esos tres puntales, hay mu- :: chos más, alimentan alma, cuerpo y espíritu de La Ribera. En :: este punto, es preciso recordar que un alcalde llamado Porcioles :: firmó el acta de defunción del Born (su cierre era la defunción). :. .: Corría el 6 de agosto de 1971 y La Ribera recibió un tremendo :: mazazo en la mismísima médula de su tejido social. La decisión :: municipal de clausurar las dependencias de la primera gran obra :: de arquitectura de hierro que hubo en Catalunya, significó para- :. .: lizar un trepidante ritmo de vida que empezaba, cada día, hacia :: las dos de la madrugada para poner en funcionamiento el engra- :: naje de los 70 almacenes de coloniales, 10 de droguería y 16 de :: pesca salada, que constituía el formidable mecanismo impulsor :. .: de la economía de un barrio que con este importante capital hu- :: mano y económico nunca hubiera tenido que conocer momentos :. , . .. cntlcos. .. .. .. .: La medida de Porcioles -quien ni siquiera se planteó solu- :: ciones alternativas,así erannuestras autoridadesde antes-, marcó :: en La Ribera el inicio de una degradación galopante que exigía :: adoptar posturas reivindicativas radicales para frenar un proceso :: de declive que arrastraba en su caída libre al conjunto de Ciutat :. .: Vella con su Raval perdido, descompuesto y olvidado; su :: Barceloneta claramente abandonada y con la entrañable Rambla :: sumida en la postración más absoluta. :. .. .. .: Este desolador panorama desencadenó una profunda catarsis ve- :: cinalliderada por dos personajes que quiero citar como muestra :: de reconocimiento a su labor de entonces,principios de los ochen- :: ta, labor en la que aún siguen empeñados: Pep García y Emili :. . .: Cota. Ambos, y sus gentes, se volcaron desde sus respectivas or- :: ganizaciones para recuperar el machacado corazón de la ciudad. :: La situación política, hace veinte años, era convulsa. La expe- :. .. .. .. .. .. .. .. ... .: (.. RIBERA 2000 ...) :~. .~........ . . . . . . . ..

FESTAMAJORDELARIBERA.............................................................. .. .. .. .: dictadura que dejábamos atrás, provocaba el atropellado desor- :: den de las actuaciones vecinales. Pero :. .. .: este hipotético caos no impedía tener algunas ideas muy claras. :. .: Por ejemplo, era evidente e incuestionable que los poderes públi- :: cos debían intervenir para atajar el desánimo general y así esti- : -

: mular la colaboraciónde la iniciativaprivada en elurgente e inape- :: lable proyecto de recuperación de una decrépita Ciutat Vella que :. ., .: ensombrecía por momentos su relevante trayectorIa anterIor. La :: jugada no era sencilla. La apuesta, fortísima, de alto riesgo y sin :: compensaciones lucrativas. No se trataba, en modo alguno, de :: propiciar despreciables movimientos especulativos. En esa línea :: de trabajo, Pep García, Emili Cota y un puñado de acompañantes :. .: (lamentablementeentoncespocos), galvanizarona un entorno que :: requería actuaciones drásticas y apasionadas como las efectua- :: das por Ramon Torner, responsable de la hoy desaparecida em- :. .. presa Confort, en e12l de la calle Flassaders o en los Porxos d' en .. .: Fonseré, cuya polémica restauración resultó incomprendida en :: algunos círculos vecinales. Todo es historia. :. .. .: Caer en la nostalgia es un error y castigar al prójimo :. .: con relatos de asuntos viejos, debería estar castigado por la ley. :: Por eso, quiero que interpreten este ya largo escrito como lo que :: quiere ser, un ejercicio de memoria colectiva para que no se olvi- :: de que esta fiesta de hoyes fruto de un pretérito felizmente supe- :. .. rado. Por lo tanto, tras advertir contra falsos Optimismos induci- .. .: dos por dirigentes interesados en que nos creamos que esto es :: Jauja, fijaré mi atención en un presente que aquí, en La Ribera, :: observo expléndido: vuelven los artesanos a instalarse en sus ca- /:. .. lles; las galerías de arte, cada día aparecen más, ofrecen esplén- .. .: didas exposiciones;nuevos establecimientosmuestran al paseante :: atractivos escaparates; se multiplica la oferta de bares, cafeterías :: y restaurantes (igual que cuando existía el Born, afortunadamen- :: te) para satisfacer la demanda de los paladares más exigen- :. .. .. .. .. .. .. .. ... ... .: ".(..RIBERA 2000 ). ~ :.. .... ..... .................

FESTAMAJORDELARIBERA.............................................................. .. .. .: tes; muchas fachadas recuperan felizmente su primer color; rin- :: cones lóbregos y sombrios ven el sol... Así, el paisaje en La Ribe- :: ra se muestra despejado y vivo, repito, vivo. Eso es lo mejor. :. .: Vivo, porque recibe la fuerza de la savia joven. El vigor de los:: jóvenes que viven orgullosos en La Ribera o que vienen de las:: partes altas de la ciudad a La Ribera a trabajar o a disfrutar, se :: contagia. Se contagia la vitalidad, la energía, las ansias de con- :. .: quistar el porvenir; se contagia la ilusión por prosperar en un :: entorno grato, apacible y dinámico. Todo a la vez, todo en un :: mismo tiempo. Ahora. :. .. .. .. La suma de los valores que aporta la juventud con la .. .: veteranía y conocimientos de los «resistentes» de La Ribera da :: resultados tan espléndidos que hasta pueden palparse. Si añadi- :: mos el compromiso de trabajar a fondo, de no bajar la guardia:: para resolver 10mucho que aún queda pendiente, contraido por :. .: los responsables municipales (me consta que la regidora Katy :: Carreras está empeñada en ello. Ánimo, Katy) y la invitación al :: resto de administraciones públicas (Generalitat, administración:: centraly europea) a que contribuyan en la operación que nos :. .: ocupa, el despegue de La Ribera alcanzará niveles estratosféricos, :: igual que cuando existía el Boll. Por cierto, ¿se pueden acelerar :: los trabajos de su definitiva recuperación? :. .. .. .: Emili, Mingo, Toni, Gloria, componentes de la Plata- :: forma de La Ribera, feliz Festa Majar. Nunca agradeceremos :: bastante vuestros esfuerzos para que La Ribera encare el nuevo :: milenio con las mejores y más dulces perspectivas.Tan dulces:. .

. . son que hasta el Museo del Chocolate ha decidido instalar aquí .. .: sus dependencias. Será por algo. :. .. .: Feliz Festa Majar, amigos y felicidades :. .. porunaRiberaqueconsideromía. .. .. .. .: ENRIC PANTALEONIi ANDREU :. .. .. .. .. .. ... ... .: 00 o o o.. o ooo..(ooRIBERA 2000 OOOO}o 00 o o.. o. o o..:.. ..

....................

Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini

Education

Transcript of Fm barcelona La_Ribera_1989-2000_barbaraberini