formació grups de treball

MEMÒRIA D’APLICACIÓ

FORMANT UN GRUP

DE TREBALL

SEMINARI EDUCAR I CONVIURE. L’ACTUACIÓ DEL

COORDINADOR DE CONVIVÈNCIA DELS CENTRES

ESCOLARS. CEP Palma 29.01.09-25.03.09

Míriam Coll Torres

DNI 46955931M

JUSTIFICACIÓ

Durant les sessions del seminari de formació dedicat a la convivència escolar hem tractat

temes molt interessants i que, de ben segur, m’han oferit la possibilitat d’observar el clima de

convivència del centre on estic treballant amb unes altres ulleres. Són moltes les coses que

podem fer per millorar aquest ambient, que moltes vegades es troba en estat d’ebullició

donades les característiques de les diferents persones que s’hi troven implicades.

He triat la temàtica de la formació de grups per dos motius:

1. Cal, que per arribar a un clima de confiança i càlid, on tothom es trobi a gust

compartint la mateixa tasca i amb unes intencions educatives comunes, existeixi

primer un sentiment de pertanyença al grup de feina en qüestió. Per tant, abans de

rebre els alumnes al principi del curs escolar, resulta de vital importància que existeixi

un compromís per part de tot el claustre (a més de la resta de la comunitat educativa),

on la principal intenció sigui que, a partir dels esforços de tots els membres (i no

només d’uns pocs), es pugui arribar a un fi comú. Això, només será possible des del

coneixement dels diferents participants, així com del coneixement de les diferents

inquietuts que ens motiven a desenvolupar la nostra tasca docent.

2. Donada la situació del centre on estic destinada pel present curs, crec que és essencial

que es porti a terme un programa de formació de grup. En el CP Es Puig, de Sóller,

igual que a molts altres centres de les Illes Balears, ens trobam amb què la plantilla

que compon el claustre no és del tot estable; cada tres o quatre anys és produeix la

substitució, en un 40-50%, dels membres que desenvolupen la tasca docent directa a

l’alumnat. És evident que aquest fet resulta molt favorable per a la comunitat si

consideram la diversitat com a element enriquidor, però alhora, pot resultar un tant

caòtic si no dedicam els esforços necessaris perquè el nou grup de docents es sentin

part integrant de la comunitat del centre. No es tracta únicament, per altra banda, de

situar-los en el context i que coneguin quines són les intencions educatives que es

defensen i que es volen desenvolupar, sinó de potenciar els canals de comunicació

adients perquè tota la comunitat educativa pugui beneficiar-se de la interrelació entre

els distints membres. En paraules de Boqué (Mediación escolar: unidos ante el

conflicto. Revista Perspectiva CEP, núm.8): “el fet de conviure no es tradueix en

accions de l’un per a l’altre, sinó “amb” l’altre. Consequentment, una bona convivència

s’ha d’aconseguir entre tots i totes”. No cal incidir més en el fet que, perquè regni un

bon clima de convivència entre els alumnes, és necessari primer que aquest clima

existeixi entre el claustre.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

DADES D’IDENTIFICACIÓ

El centre on es desenvoluparà la intervenció és el CP Es Puig, de Sóller. Està situat a la part

forana del poble. Oficialment, es tracta d’un centre d’Educació Primària de dues línies, tot i

que en el present curs compta amb tres grups al segon nivell del segon cicle, tres grups al

primer nivell del tercer cicle i quatre grups al segon nivell del tercer cicle. Per altra banda,

compta amb una aula ASCE, on hi ha escolartizats quatre alumnes amb nee i amb diferents

modalitats d’escolarització. La plantilla està composta per 28 docents de les diferents

especialitats, a més d’una ATE, una fisioterapeuta, l’orientadora i la treballadora social. Un

46% de la plantilla està treballant al centre de forma estable. El centre aten, de forma

aproximada, a uns 315 alumnes.

DADES DE LA PROPOSTA D’INTERVENCIÓ

La proposta està pensada per al grup de 32 persones que composen el claustre. Es tracta d’un

grup heterogeni pel que fa a interessos i motivacions.

La temporalització de la intervenció es planteja durant el primer mes del proper curs escolar

(per aquest motiu, la valoració de la proposta queda pendent de realitzar). S’han planificat

tretze sessions, de diferent durada. En alguns casos (sobretot en els primers quinze dies)

comptam amb una major amplitud horaria, i podem adaptar les sessions als moments que més

ens convenguin en relació a la feina. Quan el curs hagi començat, les sessions hauran de

realizar-se durant l’horari exclusiu. Seria bo plantejar-se la possibilitat de realitzar qualque

dinar o berenar, com a moment previ o posterior al desenvolupament de les sessions, així com

diferents activitats d’índole lúdica (excursions, visites culturals, sessions de risoteràpia, ioga…)

Tot i l’esmentat, m’atreveria a apuntar que durant les primeres sesssions, sobretot, podria ser

convenient realitzar les activitats just abans del berenar. D’aquesta forma afavoriríem que en

aquest moment d’esbarjo la feina realitzada tengués continuitat, així com potenciar que el

moment de plaer pugui ésser compartit amb la resta.

Els continguts que es proposen són:

a) Presentació del grup

b) Coneixement de les persones que composen el grup

c) Autoestima i estima cap els/les altres

d) Confiança en sí mateix/a i confiança envers els altres

e) Comunicació. Treball mitjançant les diferents formes de comunicació, escolta activa,

consens

f) Cooperació

g) La pau

h) La guerra

Els objectius que es pretenen assolir en relació als continguts són:


Conèixer les dades bàsiques de les persones que composen el grup

b) Coneixement de les persones que composen el grup

Cercar els aspectes que tenen en comú les distintes persones que

formen al grup


Mostrar la conveniència de demostrar autoestima

Mostrar la conveniència de demostrar estima envers els altres


Confiar en les capacitats amb què compta cada persona

Confiar en les capacitats de les altres persones per poder afrontar els

conflictes de forma positiva


consens

Entendre i compartir la idea que una bona comunicació és molt

important per a la resolució de conflictes des d’una perspectiva

constructivista

Treballar la comunicació verbal i la no verbal.

Treballar la escolta activa

Aprendre a parlar des d’un/a mateix/a

f) Cooperació

Entendre i compartir la idea que amb el treball de tots (amb totes les

nostres capacitats i potencialitats) podem assolir un objectiu comú de

forma eficaç.

Entendre la diferència com a un valor i font d’enriquiment mutu.

g) La pau

Crear un espai de discussió

Descubrir la història de lluita i voluntat que hi ha darrera de la

interpretació de Pau Casals en “El cant dels ocells”

h) La guerra

Crear un espai de discussió

Qüestionar la guerra com a estrategia de resolució de conflictes

Les activitats que s’han planificat són les que segueixen a continuació. En aquest moment es

mostren classificades en funció del contingut que es treballa:


- Presentació formal del grup

- Conèixer els noms

- Em pica…

- Bon dia!!

- Pio-pio

- Sec, i sec bé!

- El fantasma

- Fer carantonyes

b) Coneixement

- Aprendre a escoltar els companys

- Les meves 5 coses

- Miralls de coneixement

- Fila de…

- Si et despistes et pregunten


- Llista de virtuts

- La festa de les mans de colors

- L’esquirol sense casa

- Abraçades musicals

- … , i què?

- Aplaudim

- Ball del xipi-xipi


- Tunel fosc

- El cuc cec


consens

- Parafrassejant

- Jo-missatge

- Escolta activa

f) Cooperació

- El plat d’arrós

- Escala de valors

- Volley-ball per a persones amb paraplègia

- Sóc un elefant molt cansat

- La família al complet

- La serp

g) La pau

- La pau. El cant dels ocells

- La pau (no) és…

h) La guerra

- Star-Spangled Banner

PLANIFICACIÓ DE LES SESSIONS

NÚMERO DE

SESSIÓ

ACTIVITATS PROPOSADES OBJECTIU QUAN DURADA

1

Presentació formal del grup

Conèixer els noms

-Conèixer les dades bàsiques de les persones que composen el

grup

A elecció de

l’equip directiu

1 hora

2

Bon dia!!

Em pica…

El fantasma


grup

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

1 hora

3

Fer carantonyes

Aprendre a escoltar els companys


grup.

-Cercar els aspectes que tenen en comú les distintes persones

que formen al grup

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

50 minuts

4

Pio-pio

Les meves 5 coses

Fila de….


grup.


que formen al grup

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

1 hora

5

Sec i sec bé!

Miralls de coneixement

Si et despistes et pregunten


grup.


que formen al grup

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

1 hora

NÚMERO DE

SESSIÓ


6

Llista de virtuts

… i què?

Ball del xipi-xipi

Aplaudim

-Mostrar la conveniència de demostrar autoestima

-Mostrar la conveniència de demostrar estima envers els altre

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

50 min

7

L’esquirol sense casa


-Mostrar la conveniència de demostrar estima envers els altres

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

1 hora

El cuc cec

-Confiar en les capacitats amb què compta cada persona

-Confiar en les capacitats de les altres persones per poder

afrontar els conflictes de forma positiva

La festa de les mans de colors



NÚMERO DE

SESSIÓ


8

Abraçades musicals

Túnel fosc



-Confiar en les capacitats amb què compta cada persona

-Confiar en les capacitats de les altres persones per poder

afrontar els conflictes de forma positiva

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

1 hora

Escolta activa

-Entendre i compartir la idea que una bona comunicació és

molt important per a la resolució de conflictes des d’una

perspectiva constructivista

-Treballar la comunicació verbal i la no verbal.

-Treballar l’escolta activa

-Aprendre a parlar des d’un/a mateix/a

9

Jo-missatge

Parafrassejant

-Entendre i compartir la idea que una bona comunicació és

molt important per a la resolució de conflictes des d’una

perspectiva constructivista

-Treballar la comunicació verbal i la no verbal.

-Treballar la escolta activa

-Aprendre a parlar des d’un/a mateix/a

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

50 minuts

30-40 minuts

Volley-ball

-Entendre i compartir la idea que amb el treball de tots (amb

totes les nostres capacitats i potencialitats) podem assolir un

objectiu comú de forma eficaç.

-Entendre la diferència com a un valor i font d’enriquiment

mutu.

NÚMERO DE

SESSIÓ


10

Escala de valors

El plat d’arrós





mutu.

Es recomana

realizar-les abans

del berenar

1 hora

11

Sóc un elefant molt cansat





mutu.

A elecció de

l’equip directiu

30 minuts, més el que es

vulgui allargar la

discussió

La pau (no) és

Discussió a partir de l’activitat i

lectura de l’article

-Crear un espai de discussió

12

La serp





mutu.

A elecció de

l’equip directiu

1 hora i 45 minuts

La pau. El cant dels ocells


-Descubrir la història de lluita i voluntat que hi ha darrera de la

interpretació de Pau Casals en “El cant dels ocells”

NÚMERO DE

SESSIÓ


13

Star-Spangled Banner


A elecció de

l’equip directiu

1 hora i 10 minuts, més

el que es vulgui allargar

la discussió

La familia al complet



objectiu comú de forma eficaç. / Entendre la diferència com a

un valor i font d’enriquiment mutu.

EXPLICACIÓ DE LES ACTIVITATS

PRESENTACIÓ FORMAL

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

Tots els docents es presenten a la resta, dient el seu nom i, se’ls suggereix que donin

información del tipus: edat, especialitat, altres centres de treball…

A continuació, se’ls facilita un full amb unes frases que no estan acabades. N’han de triar

un parell o tres, acabar-les i després expresar-les als companys

MATERIAL:

Fotocòpies del full de frases inacabades (veure annex 1)

AVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT:

El dinamitzador/a demana què els ha semblat l’activitat i com s’han sentit. Cal que el grup

determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat d’emprar

aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?

CONÈIXER ELS NOMS


Com que es tracta d’un joc que té molt a veure amb la mímica, resulta interessant que

el/la dinamitzador/a de l’activitat hi participi activament per servir de model. Aquest/a

buscarà la mirada dels docents per a trobar-ne un amb qui canviar la seva posició en el

centre; per això, caminen un cap a l’altra i donen mitja volta, mirant-se sempre als ulls per

fer el canvi de posició (no s’han de donar mai l’esquena). Aquesta passa es repeteix per

part dels altres, a partir de la persona que queda al centre, que és qui escull amb qui fer el

canvi.

A continuació, resulta interessant realitzar el mateix moviment, però aquest cop, tothom

ha de dir el seu nom. A la tercera ronda, es fa el mateix moviment, diuen el nom del

company amb qui es vol canviar el lloc i es fan una reverència, sempre evitant donar

l’espatlla al company i mirant-se als ulls.


Es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per

comprovar fins a quin grau s’han memoritzat els noms.




BON DIA!!


Els docents es situen en cercle. Cada un d’ells saluda de forma diferent a la resta. Els

companys han de repetir la seva salutació. Tothom ha de saludar.

A continuació, han de dir “bon dia” amb l’entonació que vulguen; la idea és la mateixa en

aquest cas: els companys han de repetir el que diuen els altres, amb la mateixa entonació.

Com a tercera passa, s’ introdueixen el nom de les persones. Aquest cop, afegint gestos

corporals i gestuals. Els altres han de contestar: “Bon dia (Pep)!”, amb la mateixa

entonació i imitant els gestos d’en (Pep).


Al final es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per





EM PICA…


Els docents es col.loquen en rotllana i es tria qui comença el joc. El que comença diu al

company/a de la seva dreta: “sóc na (Maria) i em pica el cap (o qualque altre part del cos),

mentre es grata allà on ha dit que li pica. Al que es dirigia ha de dir: ets na ( Maria) i te pica

el cap (mentre es grata el cap); jo sóc en (Joan) i em pica l’orella (o qualque altre part del

cos) mentre es grata allà on ha dit que li pica. La resta procedeixen del mateix mode,

procurant no equivocar-se.Si algú s’equivoca o no recorda el que ha de dir, ha d’anar a la

capsa de les proves escrites per agafar un paper on hi trobarà una prova a realitzar per

poder seguir jugant.

MATERIAL:

Una capsa i les proves escrites en papers menuts







EL FANTASMA


Els docents seuen en rotlle. A qui comença el joc s’el tapa amb una manta o llençol (és el

fantasma). En aquest moment els del rotlle s’han de canviar de lloc i, un d’ells, ha de sortir

del lloc on es realitza el joc. Un cop estan tots seguts, el fantasma ha de mirar d’endevinar

qui és que falta.

MATERIAL:

Una manta o llençol







FER CARANTONYES


Els docents es seuen de genolls en cercle. Comença un voluntari: ha de dir el nom d’un

company/a. El company esmentat ha de dir el nom dels companys/es que té a la dreta i a

l’esquerra i, a continuació, dir el nom d’una altra persona perquè segueixi el joc.

A continuació, s’afegeix la dificultat: un docent ha de dir el seu nom acompanyat d’una

carantonya amb les mans a la cara. El company que ha esmentat el primer ha d’imitar la

carantonya i dir el nom dels companys que té a la seva dreta i esquerra. El company de la

dreta, farà la carantonya amb la mà esquerra i, el company de l’esquerra, farà la

carantonya amb la mà dreta. A continuació, dirà el nom d’una altra persona perquè

segueixi el joc.

En l’exemple, un company ha dit “Maria”; aquesta fa la carantonya (indicada per les

fletxes) i, alhora, ho han fet en Pep (company de la seva dreta) i n’Aina (la companya de la

seva esquerra).

Es pot anar eliminant als que no ho fan o s’equivoquen de mà, fins que quedin quatre

companys/es







APRENDRE A ESCOLTAR ELS COMPANYS


Els docents seuen en parelles, una persona davant l’altre. Cal que un dels companys escolit

a l’altre durant 1 o 2 minuts, per després intercanviar els rols. Cal que el que parla, li conti

a l’oient quin és el seu nom, quin és el darrer llibre que ha llegit, a què li agradava jugar de

petit/a i un parell de trets que el defineixen millor.

Un cop tothom ha escoltat i ha estat escoltat, tots expliquen el que els ha contat el/la

company/a.


Com us heu sentit essent escoltats? Com us heu sentit escoltant? Ha estat fàcil? Difícil?

Com us heu sentit escoltant al company que parlava de vosaltres?

Quines dificultats han sorgit? Com les podem resoldre?

Seria pràctic realizar l’activitat amb els alumnes? Per què? Per a què serveix?

PIO-PIO


Els docents fan una rotllana asseguts al terra. Un d’ells es situa al centre, amb els ulls

tapats amb un mocador; es tracta del pollet. Els de la rotllana fan de mare i, per això,

piulen (“pio-pio”). Quan el pollet reconeix la veu d’una de les mares, haurà d’asseure’s a

sobre i dir: “pio-pio”. La mare contesta: “pio-pio”. El pollet ha de dir: “Ets en/na...” (i dir el

nom del company/a). Si el pollet endevina qui fa de mare, aquest company passa a fer de

pollet.

MATERIAL:

Un mocador







LES MEVES 5 COSES


En parelles o trios, cadascú ha de dir 5 coses que cap dels altres conegui prèviament sobre

sí mateixa. Si algú en sap cal buscar-ne una de nova fins arribar a cinc. Seguidament, les

altres diuen cinc coses que en sàpiguen i que encara no hagi dit la persona de qui es parla.

Es fa el mateix amb la resta de companys/es del petit grup.

Després cal buscar cinc coses que tots comparteixin.

Finalment, cinc coses que cadascú tingui no compartides amb cap dels companys/es.

Avaluen entre elles.

Posada en comú remarcant el que més els ha cridat l’atenció del que ha sortit de cadascú.


Com us heu sentit? Han sortit moltes coses que no coneixíeu? Què coneixíeu? Pensàveu

que coneixíeu més o menys a l’altre?

Sents que conèixer l’altre t’influeix a preocupar-te per ell/a?

Hi ha dues persones iguals?

Cal que el grup determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat

d’emprar aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?

FILA DE…


Els docents s’han d’ordenar alfabèticament seguint diferents criteris: nom, edat, gustos

musicals, aficions, nombre de fills,… a sobre d’un banc o filera de cadires sense perdre

l’equilibri.

MATERIAL:

Un parell de bancs o diverses cadires


Ha estat fàcil o difícil? Quines dificultats han sorgit? Com les podem solventar?

Coneixíeu ja la informació que es requeria dels vostres companys?

Per a què serveix l’activitat? Es podria emprar amb el vostre grup d’alumnes? Per què?

SEC I SEC BÉ


Es tracta d’un joc de rotllada, asseguts. Es tria a sort un jugador, a qui es taparan els ulls

amb un mocador. Aquest jugador farà tres voltes enmig del rotllo i després es dirigirà a

seure damunt d’un company del grup dient:“Sec i sec bé!”. La resta de jugadors demanarà:

“I damunt qui seus?” El jugador, palpant la roba, la cara... Haurà d’endevinar qui és la

persona sobre la qual s’ha assegut. Aquesta, passarà a ser el següent jugador central.

MATERIAL:

Un mocador


Es pot demanar a dues o tres persones que diguin tots els noms que recorden per


Com us heu sentit? Ha estat fàcil? Difícil? Com heu solventat les dificultats que apareixien?

Per a què serveix l’activitat? Es podria emprar amb el vostre grup d’alumnes? Per què?

MIRALLS DE CONEIXEMENT


S’organitza el grup en dos cercles concèntrics, en el que les persones del cercle interior

miren enfora, i les persones del cercle exterior miren endins, de manera que tothom

quedi amb una parella enfront mirant-se a la cara.

Es dóna aproximadament un parell de minuts perquè en cada parella un li digui a l’altre

qui i com imagina que és. Seguidament ho contrasten per comprovar si les expectatives

imaginades es corresponen a la realitat.

Es repeteix l’operació diverses vegades canviant de parella. Les persones del cercle

exterior, a l’avís del dinamitzador/a, es traslladen a la dreta fins trovar una nova parella.


Com us heu sentit durant l’exercici? Què us ha passat?

Fins a quin punt la percepció que teníeu dels vostres companys s’ha correspost amb la

realitat?

La idea prèvia que ens fem d’una persona, influeix en la relació? De quina manera? Què

ens ha fet modificar-la?

Cal que el grup determini per a què serveix aquesta activitat i que es plantegi la possibilitat

d’emprar aquesta dinàmica amb el grup d’alumnes. Per què és convenient? Per què no?

SI ET DESPISTES ET PREGUNTEN


Col·loquem les persones del grup dretes en cercle. Una persona A comença: mira a una

altra B fixament, en diu el nom i en línea recta es dirigeix a ocupar el seu lloc. En sentir el

seu nom i immediatament, la persona B mira a una C, en diu el nom i es dirigeix a ocupar

el seu lloc. Al seu torn, la persona C farà el mateix amb una D, etc. En tot moment hi ha

d’haver algú caminant al mig del cercle. Si alguna persona es queda bloquejada sense

saber dir cap nom, restarà quieta al mig del cercle, aleshores la resta del grup té dret a

fer-li dues preguntes; quan les hagi contestades continuarà, dirà el nom d’una nova

persona del cercle i es dirigirà a ocupar el seu lloc.


Al final demanem a algun membre del grup que digui tots els noms que recordi de

companys i companyes i que indiqui qui són. Es repetirà dos o tres cops, d’aquesta

manera, comprovem el nivell de memorització dels noms.

Per a què serveix aquesta dinámica? La prodriem emprar amb el nostre grup d’alumnes?

Per què és convenient? Per què no?

LLISTA DE VIRTUTS


Cada docent escriu sis virtuts pròpies en un paper. En acabar, es passeja per l’espai i

emplena la llista dels altres amb un parell de virtuts més.

Posada en comú del que ha escrit cadascú i del que li han escrit els altres.

MATERIAL:

Paper i bolígraf


Com us heu sentit escrivint les vostres virtuts? Com us heu sentit escrivint virtuts dels

altres? Com us heu sentit quan heu vist les virtuts que han anotat els altres sobre

vosaltres?

Per a què serveix aquesta activitat? És aplicable a l’aula, amb els alumnes? Per què?

…, I QUÈ?


Cada persona escriu a un paper una característica seva que no es considera massa

positiva. Un cop tothom ho ha escrit, ho comparteix amb els companys: “jo sóc així, i

què?” I l’aferra a un plafó

MATERIAL:

Paper, bolígraf, cinta d’enganxar (o paper auto-adhesiu)


Com us heu sentit escrivint i expressant allò que creis que no és massa positiu de la vostra

personalitat?

Com us heu sentit escoltant el que deien els companys?

Per a què serveix aquesta dinámica? Podria traslladar-se a l’aula? Quins inconvenients hi

trobau? Quins punts a favor?

EL BALL DEL XIPI-XIPI


Els mestres fan un rotlle. Un d’ells, ballarà per dintre d’aquest, passant per davant de tots

els companys i en el sentit de les agulles del relotge al ritme de la cançó:

Avui he ‘nat de pesca

he vist a na Xesca

na Xesca m’ha ensenyat a ballar xipi-xipi

En aquest moment, l’infant s’atura i es col.loca de cara al company que trii i segueixen la

cançó al mateix temps que fan mambelletes:

balla xipi-xipi

balla xipi-xipi

balla xipi-xipi

balla molt bé.

A continuació, aquest dos s’agafen del braç i ballen plegats per dintre del rotlle, passant de

nou per davant de tots els companys i en el mateix sentit que abans. Quan arriba el

moment d’aturar-se, es separen i fan mambelletes amb dos companys, que també

acabaran agafats del braç i ballaran per dintre del rotlle. Així, fins que tot el grup de

mestres acaba ballant per parelles i dibuixant un cercle amb el seu moviment, una parella

darrera l’altra.


Com us heu sentit ballant? Com us heu sentit quan un company us ha escollit per ballar

amb ell/a?

Per a què serveix l’activitat? Cal que el grup es plantegi la possibilitat de treballar aquesta

dinàmica dins l’aula. Quins beneficis té? Quins punts en contra?

APLAUDIM


El grup de docents es posa en cercle. Es demana que surti un/a voluntari/a al centre. Així

ho hauran de fer tots, d’un en un, perquè la resta els aplaudeix o els diu qualque floreta.


Com us heu sentit entrant al cercle i essent aplaudits per la multitut? Us ha resultat fàcil?

Difícil? Per què?

Com us heu sentit afalagant al company/a que entrava al cercle? Ha estat fácil? Difícil?

Per què?

Per a què serveix aquesta activitat? Seria útil traslladar-la a l’aula? Per què?

L’ESQUIROL SENSE CASA


Els docents es col·loquen per parelles i s’agafen de les mans, deixant un buit entre les

dues persones. Les parelles seran les cases. Dins de cada casa hi ha d’haver un esquirol

(un altre mestre/a) i a fora de les cases un altre esquirol i un ca (un altre docent). Quan

el/la dinamitzador/a toca el xiulet, el ca ha de començar a encalçar l’esquirol, el qual ha de

mirar de no ser enxampat. Si es veu en perill, pot entrar dins una casa, fent sortir, alhora, a

l’esquirol que l’ocupava abans. Aquest serà ara l’esquirol encalçat pel ca.

Quan sonen dos cops de xiulet, tots els esquirols s’han de canviar de casa. El que es

queda sense casa ha de procurar, de nou, no ésser encalçat pel ca. Si el ca caça un

esquirol, aquests dos es canvien els papers.

MATERIAL:

Un xiulet


Com us heu sentit quan heu entrat en una casa? I quan n’heu hagut de sortir? Com us heu

sentit essent perseguits pel llob?

Quina finalitat té aquesta dinàmica? Seria la mateixa si la traslladesim a l’aula? Per què?

EL CUC CEC


Abans de començar a jugar s’ha d’haver preparat la sala amb anterioritat, col.locant

els diferents obstacles per tot l’espai de joc.

Es formen dos grups, que es col.loquen en fila (un darrera l’altra), agafats per les espatlles

i en un extrem de l’espai de joc. El cap de cada grup porta els ulls tapats. Cada grup haurà

d’arribar a la meta intentant evitar els obstacles. Per això, les persones de cada grup

hauràn de donar les indicacions oportunes al seu cap respectiu. Però per això, no és podrà

parlar: el darrer de la fila ha de donar les indicacions al de davant seu donant-li tocs a

l’espatlla amb les mans (si han de girar a la dreta, colpeja a l’espatlla

dreta; si volen dirigir-se a l’esquerra, un cop a l’espatlla esquerra; si han de caminar recte,

un cop al centre de les espatlles). El penúltim haurà de fer el mateix amb el de davant seu,

i així successivament fins que les instruccions arribin al cap del grup. Si un dels grups es

topa amb un dels obstacles, haurà de tornar a començar.

MATERIAL:

Un mocador

Tot tipus d’objectes (cadires, taules bancs, joguines…) que es puguin fer servir d’obstacles.


Com us heu sentit com a cap de fila? Com us heu sentit com a guies? Ha esta fàcil? Difícil?

Com podríem superar les dificultats?

Per a què serveix aquesta dinàmica? Podria ésser desenvolupada amb els vostres

alumnes? Per què?

LA FESTA DE LES MANS DE COLORS


El grup es col·loca en cercle. L’animador introdueix la historia: “Una mà de molts colors

volia muntar una festa. Per poder-la fer buscava altres mans de molts colors, que a més

de venir, l’ajudessin a organitzar-la, per això busca mans de molts colors amb moltes

qualitats, cada una d’elles amb una qualitat diferent…”

La mà de molts colors que comença (la de l’animador) busca una mà de molts colors amb

alguna qualitat específica que algú té i la va a trovar: “la mà de molts colors busca una mà

de molts colors organitzada” i agafa la mà de na (Maria), l’organitzada del grup.

Seguidament, la mà de na (Maria) busca una mà de molts colors amb una altra qualitat, i

una nova persona s’afegeix a la cua. I així fins completar un cercle amb totes les persones

del grup.


Com us heu sentit quan us han escollit? Com us heu sentit quan us ha tocat escollir un

company/a? Ha estat fácil evocar les qualitats dels companys/es? Difícil?

Quina finalitat persegueix aquesta dinàmica? Pot ser emprada a nivell d’aula? Per què?

ABRAÇADES MUSICALS


Els docents es mouen lliurement, ballant, per l’espai mentre sona la música. Quan aquesta

deixa de sonar, s’han d’abraçar amb un company. En el moment que torna a sonar la

música, les parelles ballen juntes fins que torna a aturar-se el so. En aquest moment,

s’abracen de tres en tres. A continuació, tornaran a ballar, però aquest cop de tres en tres.

El procés del joc continuarà del mateix mode fins que acaba tot el grup classe ballant

plegats i fent-se una gran abraçada.

MATERIAL:

Equip de música i Cd amb la peça musical escollida


Com us heu sentit ballant? Com us heu sentit quan us han abraçat? Com us heu sentit

ballant amb un o més companys/es?

Per a què serveix l’activitat? Cal que el grup es plantegi la possibilitat de treballar aquesta

dinàmica dins l’aula. Quins beneficis té? Quins punts en contra?

TUNEL FOSC


Un grup de mestres es col·loquen un darrera l’altra, però no de forma lineal, sinò

desorganitzada, imitant les curves d’una carretera, per exemple. Un cop situats per tot

l’espai, cal que construeixin un túnel. Per això, obrin les cames i les deixen en forma de

“V”, girada. Un company es tapa els ulls amb un mocador i es col·loca de genolls al principi

del túnel. Les persones per sota de les quals passa, han de dirigir els seus moviments

(indicant si s’ha de moure a la dreta o esquerra, endavant o endarrera...) Quan el que

passa pel túnel, arriba al final, es situa l’últiim i un altre persona es tapa els ulls per

procedir de la mateixa forma. Resulta interessant anar canviant la forma del túnel perquè,

així, es canviïn les instruccions que ofereixen i els moviments que cal realitzar.

MATERIAL:

Un mocador


Com us heu sentit mentre us donàven instruccions? Com mentre us dirigien?

Ha esta fàcil? Difícil? Com podríem superar les dificultats?

Per a què serveix aquesta dinàmica? Podria ésser desenvolupada amb els vostres

alumnes? Per què?

ESCOLTA ACTIVA


Els docents es col·loquen en parelles. Una persona de la parella parla durant tres minuts

sobre allò que desitja, mentre l’altra escolta activament. Després s’inverteixen els rols.


Us ha costat escoltar? Què ens ha fet sentir que ens estaven escoltant?

Quines dificultats han sorgit? Com les podem resoldre?

Seria pràctic realizar l’activitat amb els alumnes? Per què? Per a què serveix?

JO-MISSATGE


Explicar en què consisteix el jo-missatge. Repartir les fitxes i donar prou temps perquè les

responguin. Avaluar i confirmar el que s’ha entès.

MATERIAL

Fotocòpies de les fitxes (veure annex 2)

Bolígraf


Com us heu sentit? Ha estat fácil? Difícil?

Quines dificultats han sorgit? Com es poden resoldre?

Quan pot ser útil el jo-missatge?

PARAFRASSEJANT


Es reparteix una fitxa a cada participant. S’explica en què consisteix el parafrasseig i com

respondre la fitxa. Es deixa temps perquè cada participant respongui. Avaluar i comprobar

el nivell de comprensió de com utilitzar el parafrasseig.

MATERIAL

Fotocòpia de la fitxa (veure annex 3)

Bolígraf


Per a què serveix?

És fácil? Difícil?

Quins problemes han sorgit? Què ens cal per solucionar-los?

En quines situacions pot ser útil?

VOLLEY-BALL PER A PERSONES AMB PARAPLÈGIA


Els docents surten al pati, on s’haurà disposat el material necessari. Es fan quatre grups

per tal de jugar dos partits simultàneament. Els participants han d’imaginar que tenen una

paraplègia i, per tant, només conserven la mobilitat en el tronc superior per jugar a volley-

ball.


Com us heu sentit com a individus? Com us heu sentit com a equip?

Ha estat fàcil? Difícil?

Quins problemes han sorgit? Què cal per solucionar-los?

Per a què ens serveix aquesta dinámica? Seria útil jugar amb els nostres alumnes? Per

què?

ESCALA DE VALORS


Introduïm l’activitat comentant la importancia dels valors i què entenem com a valor (cal

haver realitzat una lectura prèvia).

Demanem que, individualment, pensin en aquells valors que són importants per a ells i

elles i els ordenin de més a menys importants. Seguidament, cadascú dibuixa la casa en

què desitjaria viure i hi col·loca dintre els valors que ha escollit, distribuïts de la manera

que consideri més adequada (a la cuina, a les finestres…)

Feim petits grups i els repartim uns anuncis que haurem escollit prèviament. Demanem a

cada grup que comenti els anuncis i discuteixi sobre quins valors creuen que transmeten,

així com quins valors pensa que estan més reconeguts en el nostre entorn social. A

continuación, demanem a cada grup que faci un mural d’una ciutat i que hi col·loqui els

valors socials comentats allà on creguin convenient. Poden aprofitar els anuncis per fer el

mural.

Finalment, es fa un gran mural col·locant el conjunt de cases fetes individualment en un

cantó (formant simbòlicament un poble), i les ciutats fetes en petit grup a l’altre cantó

(formant una gran ciutat). Es contrasten els valors expressats en unes i altres, i s’obre un

debat sobre els valors personals i els socials, les semblances i les diferències entre els uns i

els altres, i com ens hem de posicionar al davant d’aquests.

MATERIAL:

Article: Introducció de conceptes: pau, violència, conflicte. Marina Caireta Sampere, Cécile

Barbeito Thonon (veure arxiu al blog: www.laconvivenciaespossible.wordpress.com )

Anuncis de revistes o diaris.

Paper d’embalar, retoladors, estissores i cola


Tenim tots la mateixa escala de valors individuals? Què comporta que els vostres valors

personals siguin iguals o diferents respecte als dels companys/es?

Els valors que individualment considerem importants, coincideixen amb els que imperen

socialment? Els valors des dels quals desitgem pensar i actuar, coincideixen amb els valors

des dels quals pensem i actuem? Amb quines dificultats ens trobam per assolir-ho?

És important prendre’n consciència I explicar des de quins valors fem les coses? Per què?

Creus que és habitual fer-ho?

Per a què ens ha servit aquesta dinàmica? Podríem traslladar-la a l’aula? Per què?

EL PLAT D’ARRÓS


Descrivim una situació extrema on tinguem un únic plat gegant d’arròs. Situem al grup al

voltant del plat i en l’altre extrem de l’aula, hi col·locarem una cullera també gegant, de

dos o tres metres. Donem instruccions perquè a la de tres vagin a buscar la cullera i

comencin a menjar.

La situació a explicar podria ser: “Has desembarcat conjuntament amb els teus companys

i companyes a una illa deserta. Després de molts dies sense menjar, trobeu un plat d’arrós

gegant del que segur us podeu alimentar tot el grup. Esteu seguts al seu voltant i us

comencen a roncar el budells. El problema és que només disposeu d’una cullera enorme

per posar-vos l’arrós a la boca. Preparats, llestos… ja!”

MATERIAL:

Plat d’arrós gegant i cullera gegant (pot ésser construit pels alumnes del curs anterior,

com a activitat artística de voluntariat)


http://www.laconvivenciaespossible.wordpress.com/

Com us heu sentit? Què ha succeït al començament?

Com veieu a la resta de companys/es quan competíeu pel menjar i el mànec de la cullera?

En algun moment us heu identificat amb els vostres enemics? Per què? Heu aconseguit

menjar tots?

Us recorda a alguna situació de la vida fora del centre? Sentiu que en el dia a dia del

centre ens trobem davant situacions similars?

Quines objectius vol assolir aquesta dinàmica? Ho podem treballar a l’aula? Per què?

SOC UN ELEFANT MOLT CANSAT


Els docents seuen en rotlle, de genolls i amb les mans al davant (amb l’esquena corva),

com si d’un elefant a quatre potes es tractés. Practiquen la següent frase, alhora que

practiquen també el ritme amb els moviments de les mans, que a continuació s’expliquen:

Les lletres indiquen el braç i la mà que es mou amb els cops de veu:

sóc: mà dreta

un elefant: mà esquerra

molt: mà dreta

cansat: mà esquerra

Aixequen el braç que toca, imitant el moviment d’ondulació de la trompa d’un elefant,

perquè toqui de nou al terra quan acabi la frase o la paraula. Cal treballar força les passes i

fer-ho de forma coordinada, tots els companys alhora.

Resultarà interessant introduir diferents variants:

- Picant al terra tots al mateix temps.

- Fer tota la seqüència de forma individual, un darrera l’altre.

- Fer-ho un darrera l’altre, com en el cas anterior, però aquest cop, el que continua els

moviments, pica amb la mà dreta quan el company del costat acaba la frase, (quan

pica amb la mà esquerra al terra) de forma simultànea.

- Que siguin 2 o més docents (separats en la rotllana) els que comencin la seqüència al

mateix temps, perquè després, la segueixen els companys dels seus respectius costats.



Quines complicacions han anat sorgint? Com les podem solventar?

Per a què serveix aquesta activitat? La podem traslladar a l’aula? Per què?

LA PAU (NO) ÉS


Es demana a una persona que descrigui a la resta del grup un objecte (un raspall de dents,

una pastanaga, etc.), un estat d’ànim, etc. descrivint-lo amb 10 frases on expliqui “allò que

no és” mentre que la resta del grup prova d’endevinar-ho.

Repetir-ho unes quantes vegades amb diferents objectes.


En general, és més fácil reconèixer una cosa si es defineix allò que és o dient el que no és?

Com faríem l’exercici si haguéssim de definir el que no és la pau? Creieu que és fàcil definir

la pau d’aquesta manera? Per què?

Com podríem definir la pau amb allò que sí és?

Quina finalitat persegueix aquesta dinàmica? Pot ser trasllada a l’aula? Per què?

LA SERP


Dos docents voluntaris comencen el joc: han d’encalçar als altres. Cada cop que un

company és encalçat, s’ha de col·locar al darrera del que l’ha tocat, agafant-lo per la

cintura. A poc a poc, s’aniran formant dues files (són les serps). Quan ja no quedi ningú per

encalçar, les dues serps es col.loquen una davant l’altra. Han de còrrer molt per mirar de

tocar la cua de l’altre amb el cap (el cap de la serp A ha de tocar la cua de la serp B, i a la

inversa)





LA PAU. EL CANT DELS OCELLS


Distribuïm, per terra i en diferents punts de la sala, un bocí gran de paper per embalar,

algunes cartolines o teles de diferents colors, pintures i/o tot allò que ens sembli adequat.

Presentem l’activitat: l’objectiu dels docents és expresar lliurement allò que els transmeti

la música (dibuixant, ballant, escrivint, o de la manera que s’els acudeixi). És important

donar el temps i crear l’ambient perquè tothom es concentri en la melodía. Podem fer

alguna activitat d’escalfament prèvia.

Feim l’audició. Dura uns tres minuts. Si es considera necessari, s’escolta una segona

vegada per donar més temps a l’expressió.

Valorem a través d’una conversa com ens hem sentit. Primer, formulant preguntes de

l’estil: què ha passat? Què us ha sortit expresar? Com us heu sentit? En aquest espai és

important comentar sentiments i emocions.

Seguidament, parlarem de si ja havien escoltat abans la peça musical, si saben quina és.

Introduïm el personatge de Pau Casals, la seva trajectòria musical i personal, així com la

seva lluita per la pau i els drets humans, el paper que “El cant dels ocells” va tenir en

aquesta trajectòria i el que simbolitza per a moltes persones. Aquest moment es dedica a

que els mestres puguin aportar allò que coneixen.

Comentem quina idea de pau creiem que defensava Casals i si hi estem o no d’acord.

Reflexionem sobre el nostre concepte de pau, elaborem la nostra pròpia definició.

Imaginem com seria la música que expressaria la nostra idea de pau (tipus, ritme, tempo,

instruments…). Demanem si algun dels participants coneixen alguna peça musical que ells

identifiquin amb la seva idea de pau i intentam escoltar-la i valorar-la

MATERIAL:

Peça “El cant dels ocells”, de Pau Casals (veure arxiu al blog:

www.laconvivenciaespossible.wordpress.com)

Equip de música

Paper d’embalar, cartolines de colors, teles, pintures, etc.


Comentem com ens hem sentit i com ha modificat la nostra percepció de la peça,

conèixer/recordar la historia que hi ha darrera la seva interpretació a la ONU per Pau

Casals.

Quin aspecte de la vida de Pau Casal us crida més l’atenció? Per què?

La vostra pau, s’assembla a la de Casals? Creieu que tothom qui defensa la pau, defensa el

mateix concepte de pau?

Com creieu que es pot lluitar per la pau avui dia? Quines coses podem fer nosaltres?

Per a què ens és útil aquesta dinàmica? Podem traslladar-la a l’aula? Per què?


STAR-SPANGLED BANNER


Distribuïm, per terra i diferents punts de la sala, un bocí gran de paper d’embalar, pintures,

papers de colors, teles i altres materials que semblin adequats.

Presentem l’activitat. Comentem que la música pot ser un vehicle molt potent d’expressió,

reconeixement o denúncia de situacions diverses. En aquest cas, escoltarem una peça

interpretada per Jimi Hendrix al macroconcert a Woodstock (EUA) el 1969.

És important crear l’espai i donar prou temps perquè els participants es situïn en l’activitat.

Si ho considerem adequat, podem posar alguna peça prèviament a la de Hendrix o fer

qualque exercici d’escalfament perquè el grup es centri en l’activitat.

Feim l’audició. Dura uns quatre minuts. Els docents han d’expressar lliurement allò que els

transmet la música, dibuixant, ballant, escrivint, o de la manera que més còmodes es

sentin.

Valorem a través d’una conversa com ens hem sentit. Primer formulant preguntes de

l’estil: us ha agradat? Com us heu sentit? Què us ha suggerit la peça? Què en remarcaríeu?

En aquest espai és important comentar sentiments i emocions.

Comentem què és el que volia denunciar Hendrix amb aquesta peça, si saben de quina

peça musical es tracta… Recordam què passava als EUA el 1969.

Comentem breument la historia de la guerra del Vietnam i la seva repercussió als EUA. A

partir d’aquí comentem els beneficis i costos de les guerres com a estratègia de resolución

de conflictes.

Tornem a escoltar la peça musical

MATERIAL

Peça “Star-Spangled Banner”, de Jimi Hendrix (veure arxiu al blog:

www.laconvivenciaespossible.wordpress.com).

Equip de música

Paper d’embalar, cartolines de colors, teles, pintures, etc.

Potser resulta recomanable refrescar la història de la Guerra del Vietnam abans de

realitzar la dinàmica. En el mateix blog hi ha un parell de links que ens poden ser d’utilitat.


Comentem com ens hem sentit i com ha modificat la nostra percepció de la peça,

conèixer/recordar la historia que hi ha darrera la seva interpretació a Woodstock per Jimi

Hendrix. Què heu sentit o pensat la segona vegada que heu escoltat la peça? Com ha estat

respecta a la primera vegada?

Creieu que amb la seva interpretació, Jimi Hendrix aconsegueix transmetre allò que volia?

Us ho ha transmés a vosaltres?

Compatiu la preocupació de Hendrix per les guerres? Per què?

Quines altres possibles maneres de buscar solucions a les guerres se us acudeixen?


Per a què ens és útil aquesta dinàmica? Podem traslladar-la a l’aula? Per què?

LA FAMILIA AL COMPLET


Tots els docents han d’agafar un paperet de dins una capsa. Als papers hi ha escrits els

noms de diferents membres de la família: avi, àvia, pare, mare, fill o filla. Per tant, cada

mestre/a es convertirà en un membre determinat de la família. No han de mostrar el seu

paper, perquè al crit del dinamitzador/a de l’activitat s’han d’organitzar: a cada cadira que

hi ha als cantons de l’espai s’han de seure, un a sobre de l’altre, els membres de les

famílies en el següent ordre: avi, àvia, pare, mare i fill o filla, que és el/la que queda a

sobre de tots els altres. Tot els docents han de participar i parlar per saber a quina família li

falta un o altre membre de la família.

MATERIAL:

- Papers amb els rols dels participants

- 6 cadires





ANNEX

ANNEX 1

Material per al desenvolupament de l’activitat “Presentació formal”

1. Alguna de les coses que més m’agraden de mi mateix/a és….

2. Una de les darreres mostres d’apreci que he rebut aquesta semana ha estat…

3. A la feina sóc una persona que…

4. No em resulta fàcil…

5. Per cuidar-me físicament…

6. Per cuidar la meva salut psicológica…

7. Una de les coses que més em costa perdonar-me…

8. Quan alguna cosa no em surt com esperava…

9. En la meva relació amb els altres, jo…

10. M’agrada…

11. No voldria haver de renunciar mai a …

12. Quan alguna cosa bona em passa…

13. Crec que els altres em veuen com com…

14. Alguns dels trets que millor em defineixen són…

15. Un llibre o pel·lícula que m’ha agradat…

ANNEX 2

Material per al desenvolupament de l’activitat “Jo-missatge”

Exemple de construcció en jo-missatge

0. La teva mestra et crida l’atenció contínuament per fer silenci tot i que tu no ets qui

parla. Ella no sembla cridar a ningú tant com a tu.

Jo em sento dolguda, quan tu em demanes continuament que faci silenci sense comprobar

qui està parlant, perquè tinc la sensació que no t’agrado, i m’agradaria saber per què ho

fas i demanar-te que abans de cridar-me l’atenció comprovis que he estat jo.

Fitxa 1

1. Davant les situacions plantejades, escriviu allò que respondríeu espontàniament.

a) Aquest company de feina et diu que un dels companys amb qui més et fas,

està estenent rumors sobre tu. Has vist que el teu company (amb el que més

et fas) està al vestíbul de l’escola i t’acostes a parlar amb ell.

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

___________________________________________________________

b) La teva germana/el teu germà sempre t’agafa les teves coses (roba, llibres,

cd’s de música…) sense demanar-te permís. Avui ha vengut fer-te una visita a

casa i, mentres parlàveu, ha agafat a agafat el llibre (cd o peça de roba) que

més t’agrada i que cuides molt.

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

___________________________________________________________

Fitxa 2

2. Ara responeu les mateixes situacions, però construint les frases en primera

persona, d’acord amb l’estructura següent:

Jo em sento_____________________________________________________

(planteja les teves emocions)

quan___________________________________________________________

(planteja el fet concret que t’afecta)

perquè ________________________________________________________

(planteja l’efecte que aquest fet té en la teva vida)

i m’agradaria que _________________________________________________

(planteja el canvi desitjat)

ANNEX 3

Material per al desenvolupament de l’activitat “Parafrassejant”

Parafrasseig

Técnica consistent en retornar a les parts allò que han expressat.

Quan?

- Quan el que una part acaba de dir genera malestar en l’altra

- Quan la història necesita ésser resituada

- Quan s’ha de retornar a una part el seu propi discurs

- Quan és imperiós tornar a encarrilar la conversa

- Quan es vol confirmar una información

- Quan es vol resumir allò dit fins el moment

Per a què?

- Per a confirmar informació

- Per a demostrar comprensió

- Per a separar fets d’emocions o interpretacions

- Per a re-enquadrar la situació problemàtica

- Per a permetre a l’altra part escoltar un relat diferent

- Per a introduir la idea que existeixen altres punts de vista a més del propi

Com?

- Separant a la persona del problema

- Distingint emocions de fets

- Incloent fets i evitant interpretacions

- Evitant termes negatius i acusadors

- Personalitzant la visió del conflicte

Exemple:

Una de les parts diu: “Amb en Xavi compartim guixeta, jo no puc deixar res perquè em desapareixen les

coses. Jo volia canviar de guixeta per a compartir-la amb un altre nin, però el problema és que ningú vol

compartir-la amb ell. Tothom sap que és un lladre. Sempre diu que s’emporta les coses sense adonar-

se’n perquè sempre està apurat. Però ja ningú el creu. El pitjor és que a vegades no te n’adones del que

t’ha robat, fins que veus un Cd teu a casa seva”

El parafrasseig recull: “A veure si ho entés bé. Dius que comparteixes la guixeta amb en Xavi i estàs

molest perquè sembla que no troves algunes de les coses que hi deixes a causa que en Xavi, a vegades, te

les agafa, segons ell, sense adonar-se’n”

L’art del parafrasseig consisteix en descriure fets ocorreguts sense donar-los la valoració negativa que les

parts li atorguen, possibilitant així una percepció diferent del problema.

Extret de Ensayo sobre mediación educativa. ISIP. Veiga, R. y otros

Ara prova-ho tu:

1. Una de les parts diu:

Shira: “Na Natàlia és una mentidera. M’acusa d’haver-li robat el llibre tan bonic que ha portat

avui sense tenir proves. Sempre m’acusa de tot perquè sóc marroquina. Si és racista que

s’espavili. I, si el problema és que em té enveja perquè trec bones notes i tenc molts amics,

que s’ho faci mirar, per alguna cosa será que ella no en té. Si vol recuperar el llibre que no

acusi injustament i demani ajuda amb humilitat”

Parafrasseja:

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

______________________________________________________________________

Natàlia: “Na Shira m’ha robat el llibre. Na Teresa m’ha dit que l’ha vist sortir de clase a l’hora

del pati i estic segura que me l’ha agafat. Ella em té mania i sempre vol robar-me les meves

coses perquè té enveja, que a ella els seus pares no li regalen coses tan boniques”

Parafrasseja:

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

______________________________________________________________________

2. Una de les parts diu:

Cinquè: “Els de sisè sempre ens ataquen. Com que són els grans, es pensen que el pati és seu,

són uns prepotents. A nosaltres també ens agrada jugar a futbol al camp. No es pot parlar

amb ells; si els dius de jugar junts, no volen. Si els dius de jugar un dia ells i un dia nosaltres,

riuen. Estam farts que ens prenguin el pèl, volem poder jugar a futbol al pati!”

Parafrasseja:

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

______________________________________________________________________

Sisè: “Els de cinquè són uns pesats. Sempre es posen al mig del camp. Nosaltres, l’any passat,

vàrem suportar tot el curs que els de sisè ocupessin el camp, aquest any ens toca a nosaltres.

Algun dia que els hem deixat jugar contra nosaltres, sempre n’hi ha hagut algun que s’ha

enfadat i ha acabat plorant perquè els guanyàvem nosaltres. Que tinguin paciencia, el curs

vinent jugaran ells al camp.”

Parafrasseja:

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

______________________________________________________________________

formació grups de treball

Documents

Transcript of formació grups de treball