Formulari posada en comú TOT

8/9/2019 Formulari posada en com TOT

1/322

Els centres on treballam.Anlisi de la realitat.

Reflexions dels assessors CEP IB

Respostes al formulari previ

Formaci de formadors en CB

Palma, setembre 2010

Punt de partida

1 retrat i 3 conclusions


2/322

21 respostes

Fins el 18/7/10


3/322

Qu es plantegen els centres?Qu s el que no es planteja perqu genera conflictes?

Reflexions dels assessors CEP IB

Concreci

curricular

Enfocaments

metodolgics

Canvis

organitzatius

Avaluaci

Programaci

didctica

Programaci

aula

Resistncies

al canvi

Intervenci

assessora

Conclusions


4/322

Concreci curricular


5/322

Concreci curricularQuines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Q

uines preguntes etplanteges tu?

Quines preguntes no es

plantegen perqu

generen conflicte?

Q

u esperes de la formacidel setembre?


6/322

Quines preguntes solen plantejar

els centres?


7/322

Com elaborar els documents que

inspecci ens demana? (primria)

Formaci assessors PIP CB II



8/322

Quins sn els acords que ha de

prendre el Claustre? (primria)




9/322

Per on comenam la Concreci

Curricular? (primria)




10/322

Com ho podem fer per agilitzar la tasca

de revisi del PEC, PCC? (primria)




11/322

(A un dels centres on treballo) es

plantegen com iniciar una lnia de centre

aprofitant lespai de reflexi sobre

competncies. Els interessa aprofundir

en metodologies per iniciar canvis al

centre. (primria)




12/322

Quines preguntes no es plantegen

perqu generen conflicte?


13/322

Els (arguments/resistncies) ms seriosos es

centren en la negativa a parlar dun projecte

com de centre, potser perqu no els

interessa. Per aquest motiu la seva mxima

preocupaci s la programaci daula. Caldrfer una feina important perqu entenguin

que aquesta s sempre una conseqncia/ va

subordinada a la Concreci Curricular i a la

Programaci de Cicle. (Primria)




14/322

Arribar a acords s complicat. Hi ha

membres del Claustre molt

resistents al canvi. Molts dellsemper veuen necessari crear un

projecte com (Primria)




15/322

Per hi ha centres on la comunicacis molt fluda (He treballat amb un

Claustre de 7 persones que funciona

molt b i acull al professorat novell

per tal de donar continutat al

projecte de centre). (Primria)




16/322

Quines preguntes et planteges tu?


17/322

Als centres que ja treballen de

manera ms competencial: comajudar-los a explicar el que fan i les

CB als documents del centre?. Als

que encara noms treballenutilitzant el llibre de text, com

acompanyar-los en aquest procs de

canvi. A tots, com treballarlavaluaci de les CB? (Primria)




18/322

Quins beneficis els pot donar?. Com

ajudarem als mestres que sels

desperti la necessitat de fer elsdocuments prescriptius

(funcionalitat)?. (Infantil)




19/322

Com podem congeniar el que vol la

conselleria i el que realmentnecessiten els centres?. (Primria)

Formaci assessors PIP CB IIPalma, setembre 2010


20/322

Qu esperes de la formaci?


21/322

Com fer la CC (secundria)



22/322

Com plantejar un treball al centre

que sigui senzill dentendre, rpid en

la realitzaci del PEC i les

programacions. (Primria)



23/322

Una visi clara sobre com han

delaborar els documents que sels

demana prescriptivament i poderassessorar-los, fent la meva tasca

til i digna. (Primria)



24/322

Coneixements que resultin prctics

als centres (per implementar els

documents prescriptius) i comtransmetrels de manera clara,

senzilla i mengvola (Primria)



25/322

Canvis metodolgics


26/322

Canvis metodolgicsQuines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Quines preguntes et

planteges tu?


plantegen perqu

generen conflicte?


27/322

Quines preguntes solen plantejar

els centres?


28/322

Per treballar en CB tot han de ser

tasques? (primria)



29/322

Quines metodologies afavoreixen

el treball per CB?



30/322

Quines metodologies sn competencials

i com les hem de treballar?



31/322

Treballar tots amb una

metodologia com (primria)



32/322

Metodologia de centre compartida per

tothom, lnia de centre. He comprovat

que aquest aspecte genera conflicte

entre el Claustre ja que implica dialogar,

arribar a acords, renunciar i no tenen

la cultura ni lespai per fer-ho. I pens que

s fonamental. De fet, ho demanen per

al proper curs (Infantil).



33/322

Com comenar a introduir

canvis(infantil)



34/322

Com aconseguir una lnia metodolgica

de centre consensuada per tothom i quesigui competencial? (infantil)



35/322

Com trobar una lnia metodolgica

de centre comuna? (primria)



36/322

(Un dels centres on treballo) necessita

escriure els documents de centre per

consolidar la lnia metodolgicaencetada ara fa 4 anys (feina per

projectes) (primria)



37/322



38/322

s important poder conixer i explicar

diferents metodologies, demostrant que

cap delles s perfecta, i que lv

ideal sestablir una combinaci, segons el tipus

de tasca/contingut a treballar.



39/322

Crec que s necessari trobar una manera

senzilla de treballar les CB: PEC,

programaci dvaula, avaluaci i arribar

a dedicar temps a parlar de

metodologia, ja que crec que s la clau

per aconseguir que el docent introdueixi

canvis per a la millora de la prctica.

(primria)




40/322

Com introduir canvis metodolgics reals

als centres i a les aules?. (infantil)




41/322

Les metodologies ms adients per

desenvolupar les CB (secundria)




42/322



43/322

Metodologies (visi general)




44/322

Oferir estratgies metodolgiques que

les poguem posar en prctica amb el

professorat (treball cooperatiu, que ha

quedat molt coix), (secundria)




45/322

El treball interdisciplinari

(secundria)




46/322

Canvis organitzatiusA laula


47/322

Canvis organitzatiusAl centre


48/322

Canvis organitzatius

Desnvolupament comunitari

Desnvolupament professional


49/322

Canvis organitzatiusQuines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Quines preguntes et

planteges tu?


plantegen perqu

generen conflicte?


50/322

Qu es plantegen els centres?


51/322

Com podrem millorar la coordinaci en el

centre? (Secundria)



52/322

- Reorganitzar el centre (primria)




53/322

- Com implicar a tot el Claustre?




54/322

Preguntes que no es plantegen

perqu generen conflicte


55/322

Aula. Canvi de rol del professor.

Gesti dvaula diferent

(Secundria)




56/322

Entre docents. I qu em suposar

a mi a lhora de programar el diaa dia? Em veur obligat a assumir

els acords que prenguem de cicleo de centre?. O en podr

prescindir? (Infantil).




57/322

Entre docents. Es queixen demanca de temps per parlar i

prendre acords sobre lesprogramacions (Primria).




58/322

Docents. Preguntes sobre lesdiferents dinmiques de treball

entre el cicle deducaci infantil i

la resta de cicles de primria.(Primria)




59/322

Quan treballem en equip som

eficients? (Primria)




60/322

Comentaris sobre la dificultat detreballar tots com un equip, a

partir dun projecte compartitdescola (Primria)




61/322

La coordinaci entre el

professorat del mateix

departament (Secundria)




62/322

La feina coordinada entre

departaments (Secundria)




63/322

Docents. Problemes personalsentre membres del grup que fan

que el treball per CB sigui unacompetici (Primria)




64/322

Docents. Treball intercicles?

(Primria)




65/322

Centre. Qui ha de fer tot aquesttreball?... Hi ha massa paperassa

i no tenim temps de fer-ho.(Primria).




66/322

Centre. Com organitzar el

centre? (Primria).




67/322

Centre. Canvis organitzatius al

centre (Primria).




68/322

Centre. La gesti horria

(Secundria).




69/322

Centre. Com podem fer tota aquesta

tasca en tan poc temps? (primria)




70/322

Centre. La implicaci del

professorat en la formaci.

(Secundria).




71/322

Entre centres. Sempre som els de

primria els que entram en les

reformes. Secundria segueix igual i

ens presiona amb els continguts




72/322

Preguntes que et planteges tu


73/322

Com ho farem perqu els mestres

sentin realment illusi de fer un

canvi a nivell organitzatiu de laula? Iper repensar la relaci amb els

alumnes i el coneixement? (infantil)




74/322

Com integrar les CB dins la cultura

dels centres? (primria)




75/322

Com ho farem per poder treballar

amb tot el Claustre, per amb la

comoditat i el nivell de reflexi queaporta el petit grup (ex: CCP)?

(infantil)




76/322

A secundria com incorporar les CB

en una estructura molt individual idepartamental?




77/322

Com generar una nova visi de la

cultura de centre: gesti de centre i

aula, metodologia, relaci amb lesfamlies. Com a centres que

aprenen?




78/322



79/322

Magradaria veure canvis en la feina

a laula, en lorganitzaci del centre,

en el currculum i en el treball delequip educatiu. (Primria)




80/322

Tractament lectura, TIC i

valorsQuines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Quines preguntes et

planteges tu?


plantegen perqugeneren conflicte?


81/322

- Implantaci de les TIC com a

conseqncia de la recepci de la

dotaci de les aules del tercer

cicle(primria)




82/322

Potser pensen que aix (porttils a les

aules) els obligar a canviar massa

(primria)



Programaci didctica


83/322

Programaci didctica


84/322

Programaci didctica

Quines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Quines preguntes et

planteges tu?




85/322

Quines preguntes es solen plantejar els

centres?




86/322

Com plasmar -a nivell de programaci de

departament i desprs daula- els canvis

que hem danar fent a nivellmetodolgic. (Secundria)




87/322

Hem de treballar amb llibres de text?

Ens podem fiar del criteri de leseditorials? (primria)




88/322

Per on comenam a introduir canvismantenint els llibres de text?. Molta

gent pensa que pot ser competencial

seguint llibre de text i haur de rompreamb aquesta idea amb tot el que

implica. (Infantil)




89/322

Com programar i dur-ho a terme

a laula?




90/322

Com programar per

competncies? (infantil)




91/322

Com hem de programar?

(primria)




92/322

Com sha de programar?

(primria)




93/322

Com he de programar si treball

per CB? (primria)




94/322

Com programar per competncies

bsiques? (2) (primria)




95/322

Necessiten crear una eina per

programar (primria)




96/322

Com estructurar la programaci per

competncies? Per rees, percompetncies, etc (primria)




97/322

Els centres els que ens han demanat fonamentalment durant el

primer any de formaci en CB ha estat com progrmar per

assegurar-se que treballen les CB. La majoria insisteix molt en

veure exemples clars de programacions per aix poder-se fer una

idea de en qu consisteix aix de les CB. En definitiva, volen veureexperincies, programacions, etc, de centres que ja treballin per

CB.

(primria)




98/322

Com hem de programar?

(secundria)




99/322

Com fer feina de manera

interdisciplinria? (secundria)




100/322

Preguntes relacionades amb la

programaci per CB (secundria)




101/322

Com programar? (secundria)




102/322

Quines et planteges tu?




103/322

Com fer les programacions? Com

fer ladaptaci del currculum alcentre? (primria)




104/322

Magradaria elaborar unaprogramaci completa dun cicle

considerant vries rees per teniruna visi del que els estem

demanant als centres. (primria)



Est ben enfocat el treball per


105/322

Est ben enfocat el treball per

competncies al currculum? Estreballa realment per

competncies incloent algunes

tasques de forma espordicamentre es contina fent el

mateix la major part del tempslectiu dels alumnes? (primria)




106/322

Avaluaci de la tasca docent.Costa posar a la prctica all

sobre el que reflexionen, pensen

i diuen. Passar alvexperimentaci i lacci

(primria)



Programaci daula


107/322

g

Programaci daula


108/322

g


109/322

Programaci daula

Quines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Quines preguntes et

planteges tu?




110/322

Com es pot arribar a fer la programacidaula que s la seva mxima (i

probablement nica) pregunta, sense

voler sentir parlar dels elements previs,com la Concreci Curricular o la

Programaci de Cicle




111/322

Per on comenam les

programacions?




112/322

Aprofundiment en la programaci

per tasques (primria)




113/322

Com hem dintroduir les tasques en la

programaci didctica? (secundria)




114/322

Es pot fer ms senzill el disseny

dvuna tasca? (primria)




115/322

Com ho farem per lligar tot all

referit al treball daula, al context de

les famlies? s a dir, com

despertarem la necessitat de treballper la comunitat, que forma part

tamb del seu paper i de les seves

funcions?.(Infantil)




116/322

La relaci amb el centre ha estat molt distant i nohan fet gaire preguntes (2) per de les poques que

han sorgit:

- Com podem incorporar el treball per

CB sense canviar massa el que ja feim?

(fan algunes coses fcilment convertibles

en tasques)




117/322

- On hi ha bons exemples de secundria

que convencin? (Nvhan vist alguns)




118/322

Podem veure exemples variats de bones

prctiques? Hi ha qualque centre que ja

treballi des daquesta perspectiva?

(primria)




119/322

Exemples prctics, models de

programacions dvaltres centres percicles (primria)




120/322

Estratgies, recursos, eines. Per

treballar a les aules de maneracompetencial (infantil)




121/322

- Com podem programar tasques i a la

vegada complir amb tots els continguts

necessaris per cursar el batxillerat i

aprovar la selectivitat?




122/322

Qu hem de fer amb el currculum?

Perqu amb les competncies no es pot

treballar tot es deixaran moltes cosessense veure. (secundria)




123/322

- Com es pot fer una programaci real

per CB si no hi ha canvis organitzatius i

ms temps per preparar i coordinar les

tasques?




124/322

- A infantil no tenim les CB. De quina

manera ens podem integrar en la

reflexi conjunta del nostre centre?




125/322






126/322

No hi ha acord sobre com treballar les

competncies bsiques. De vegades no

hi ha acord sobre si una tasca est ben

dissenyada o no. Tampoc sobre la

importncia de dissenyar amb molt dedetall les tasques.




127/322

Quines et planteges tu?




128/322

Com integrar les CB dins la seva

programaci real?



C i l CB f C d l


129/322

Conixer les CB ms a fons. Com dur-les

a la prctica a laula? Com establir lespautes de programaci amb CB?. Com

analitzar i discriminar bones prctiques

competencials dv

altres que no ho sntant i com millorar aquestes? Avaluaci

de les competncies (primria)




130/322

Hem dajudar els centres a programar

per CB i, en aquest cas, com ho hem de

fer? (secundria)




131/322

Lvavaluaci. El treball

interdisciplinari(secundria)




132/322





133/322

Quin s el cam per aconseguir

programacions reals i

competencials?(secundria).




134/322

Tenir uns bons exemples que engresquini motivin. Trobar estratgies per centrar-

se en el disseny i posada en prctica de

les tasques simplificant al mxim laburocrcia (secundria).




135/322

Aprofundiment en els temes tractatsenguany: programaci i relaci entre

objectius de les rees i les CB no lligades

directament a una rea. (Primria).




136/322

Programaci i tamb seqncia

didctica.



A l i


137/322

Avaluaci

A l i


138/322

Avaluaci

Quines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Quines preguntes et

planteges tu?




139/322

Quines preguntes es solen plantejar els

centres?




140/322

Com avaluar?

(infantil)




141/322

Com avaluar?

(primria)




142/322

- Com avaluar per competncies.

Aprofundiment en lavaluaci (primria)




143/322

- Aprofundir en les eines per lavaluaci

per competncies(primria)




144/322

- I a secundria com els avaluaran?




145/322

- Com avaluar les competncies

(secundria)?




146/322

Com hem davaluar?

(secundria)




147/322

- Com avaluar i planificar lavaluaci?




148/322

- Com incloure les CB a lavaluaci?

(primria)




149/322

- Com avaluar les CB a laula i com

reverteix aix a les sessions dvavaluaci i

al GEST

IB? (primria)




150/322


151/322






152/322

Com podem millorar lavaluaci?

(secundria, alguns)




153/322

Lavaluaci (secundria)




154/322

Criteris per avaluar de manera

formal. (Eliminar prejudicis i judicis

informals). (Primria).



Tractar a fons el tema de lavaluaci.

S bl t d t


155/322

Sembla que sentn que cada mestre

t dret a avaluar segons el seucriteri. s un tema que crea

polmica, pors. Mestres que no

manifesten la seva opini. Dvaltres

que consideren molt difcil fer

anotacions diries dels alumnes,etc (Primria).




156/322

Avaluaci

(secundria)




157/322

Com posar-ho a la prctica?

(primria)




158/322





159/322

Moltes. En especial totes

aquelles relacionades amb la

seva avaluaci (primria)




160/322

Com programar i

avaluar?(infantil)




161/322

Com programar i

avaluar?(primria)




162/322





163/322

Aprofundir en lvavaluaci per CB

(3)




164/322

Avaluaci i elaboraci de bones

rbriques relacionades amb els

criteris davaluaci que fanreferncia a les CB (primria).




165/322

Eines per avaluar les CB.

Realment es poden avaluar si

savaluen amb ls?(primria)



Sassumpto


166/322

Sassumpto


167/322

Sassumpto


168/322

pPontificant, resistint, tirant pilotes fra

Quines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Quines preguntes et

planteges tu?




169/322

Quines preguntes et plantegen?




170/322

Ser una altra reforma que no

servir per res. (primria)




171/322

Una altra reformaaaa!!!! Quanens deixaran tranquils?... Vindr

un altre partit poltic i ens

tornar a canviar la llei.

(primria)




172/322

I tot aquest canvi, per a qu?

Dvon venen les CB?

Que no ho hem fet sempre?




173/322

Discuteixen sobre lobligatorietat

daplicar les CB i obliden la

possibilitat de qu la seva aplicacipodria ser til i necessria (primria)




174/322

Preguntes que seviten




175/322

Creiem que lensenyament ha de

canviar?. Estem disposat a fer els canvis

necessaris per millorar lensenyament?(Primria)




176/322

Jo aix ja ho faig (Primria)




177/322

Perqu hem de canviarsi ja ho feim

realment i ho feim b?(Infantil)



A f h f (


178/322

Asseguren que fa anys que ho fan (va ser

un centre innovador una poca passada)

i no sn conscients de que shan aturat.

Per tant, quan sels presenten coses que

podrien incorporar, ells consideren que

no poden millorar donat que ja ho

fan(Primria)




179/322

No es plantegen qu he de canviar?

(Primria)




180/322

El professorat deducaci infantil no hi

veu la necessitat de canvis en les seves

actuacions ja que considera que ja

treballen competencialment (Primria)




181/322


(veure intervenci assessora)




182/322


(veure intervenci assessora)



Sobre la intervenci


183/322

assessoraQuines preguntes

es solen plantejar

els centres?

Quines

preguntes et

planteges tu?

Quines no es plantegen

perqu generen

conflicte?

Quines estratgies et

funcionen millor com

assessor/a ?

Quines dificultats tens

com assessor/a?Qu esperes de la

formaci?


184/322

Preguntes que es fan




185/322

En qu consistir el PIP CB de

segon any? (secundria)




186/322

L Administraci demana molt

per ajuda poc (primria)

Veure exemple organitzaciinspecci al Valls Occidental




187/322






188/322

Lassessorparla de coses que no sap

b. No est treballant dins laula i

no sap a qu ens enfrontamen el diaa dia (primria)




189/322

Per qu no venen experts en CB al

centre i ens diuen com ho hem de fer?

(primria)




190/322

Quines estratgies et funcionen millor

com assessor/a ?



Posar-me en el paper dels professors


191/322

que han de rebre la formaci, cercar lamxima informaci disponible sobre el

centre i contextualitzar. Oferir la

informaci contextualitzada al centre.Vaig intentar cercar exemples prctics

que fossin crebles i convincents.




192/322

Llegir els seus documents de centre




193/322

Conixer el funcionament intern del

centre, sobretot dels departaments.



Penso que les sessions formatives han


194/322

Penso que les sessions formatives han

destar molt ben preparades, el

professorat ha destar actiu i han de ser

productives. Les dinmiques han

dajudar a fer efica i eficient el treball

en equip.




195/322

Planificar b la formaci




196/322

Intentar preparar-me b les

sessions.




197/322

Treballar sobre sessions

estructurades amb

instruments de suport clars.



Intervenir en els centres de


198/322

dos en dos; s a dir, no

anar totes soles a les

sessions pens que ens haenriquit molt.




199/322

Establir un vincle amb

lescola, els seus

problemes i tamb alegries




200/322

Escoltar-los (2)




201/322

Escoltar i intentar

entendrels




202/322

Escolta activa.




203/322

Procurar respectar lesopinions de tots i solucionar

els dubtes que es plantegin o

transmetrels per trobar-hi

soluci.




204/322

Compartir els seus neguits, fer-

los costat quan es queixen,

escoltar-los. Intentar posar-me alseu lloc i animar-los a treballar.




205/322

Partir dels seus plantejaments i necessitatsque exposen els participants, ja que aquest

passat curs vaig tenir la sensaci de que la

formaci estava deslligada del que ells volien(programar per CB per assegurar-se de que

complien i les treballaven.



No donar massa


206/322

respostes, ms aviat

plantejar preguntesperqu les contestin

ells.Formaci assessors PIP CB II



207/322

Intentar no allargar

de ms lesexplicacions.




208/322

A vegades donar lameva opini per

dient que s la

meva.Formaci assessors PIP CB II



209/322

Partir de les seves

necessitats i lesseves preguntes




210/322

En general la meva actitud s descoltarespectuosa amb el que sest fent per

anar un poc ms enll. Magrada obrir

debats, potenciar el treball dequip, quetothom es trobi b i valorat.




211/322

Aquelles en qu esvalora el que fan dins

laula




212/322

Recordar molt b quines sn les dificultats que

tenen dins laula i vincular-les sempre amb aspectes

de caire metodolgic o organitzatiu, i dintenci

educativa.




213/322

No oblidar mai que som unamestra i que la finalitat de la

nostra feina s educar alsfillets i filletes




214/322

Equilibrar molt b el treball amb la CCP

(nivell alt/ grup lder dins el centre), i el

treball amb cada cicle o amb tot el

claustre.




215/322

Tenir un lligam molt estret amb les

coordinadores de projecte al centre.

Aix els dna autonomia i

responsabilitat en el seu procs.




216/322

Treballar dacord amb la coordinadora/

cap destudis del centre



Implicar professorat


217/322

que treballa de

forma mscompetencial




218/322

Planificar les sessionsamb el coordinador/a.



La dinmica de les


219/322

sessions emprant lametodologia de la

prctica reflexiva.




220/322

Com a procs a seguirmha set til la

prctica reflexiva.



Pens que la que millor mha funcionat, malgrat les

dificultats pel centre en concret, ha estat la prctica


221/322

p , p

reflexiva. El problema s que vaig comenar

treballant amb petit grup (CCP) i desprs es va

passar a gran grup (33 persones), a un espai

apropiat. El que no ha funcionat, de cap de les

maneres, s el sistema del Projecte Atlntida, per

tenir una estructura tancada i no contextualitzada, a

part de barrejar metodologies i continguts de

diferents fonts, sense preveure si aix era possible.




222/322

La visi de la intervenci

assessora com a

acompanyament




223/322

Treballar en petit grup

(desprs posar-ho en

com) i en gran grup.




224/322

Organitzar el treball enpetits grups i fer posades

en com on tothom essenti escoltat.




225/322

El treball en petit grup.

Plantejament prctic de la

sessi.



El fet de compartir en petit


226/322

grup (creat per afinitats delque pensam que ha de ser

la intervenci assessora);com fer, com enfocar la

intervenci.



Posades en com de gran


227/322

grup. Ajudar e el petit grup

de discusi. Relacionar

intervencions delsassistents.




228/322

Considero millor treballar amb elclaustre sencer. Durant aquest

curs i mica en mica han anat

participant ms en sessions.




229/322

Intentar que entenguin que coma equip segur que notaran la

millora, que es coneixeran millor

i que podran compartir ms

aspectes sobre educaci.




230/322

Utilitzar moltes metfores sa dir, diferents tipus de

llenguatges per entendre lesidees rellevants.




231/322

Donar unes certes notes de

distensi i dhumor.




232/322

Parlar individualment amb elsde la resistncia (a vegades

tenen por als canvis i sesenten insegurs)




233/322

Asssessorament/ formaci

sbore temes molt puntuals.




234/322

Combinar la teoria amb la

prctica. Realitzar exemples

prctics.




235/322

Buscar bons exemples i bons

articles (a vegades em costa

trobar-los).




236/322

Oferir exemples que siguinreals i shagin duit a la prctica

i el professorat els vegi com apossibles.




237/322

Documentar-me per poder

ajudar-los en all que no

saben



Crec que no ens hem daturar


238/322

de construir arguments afavor dels processos

dinnovacions possibles a

partir de la incorporaci de les

CB al dia a dia de laula i del

centre.




239/322

Plantejar reptes a nivell de

centre, crear illusi i

necessitats a curt termini.



Animar-los dient que ells ja

b lQ

b


240/322

saben moltes coses. ue bensegur que ja fan b moltes

prctiques i que es tracta

davanar en la millora per

poder tenir bons resultats en

les CB.



Encara no ho hem fet, per

l


241/322

crec que enregistrar les novesprctiques i analitzar-les de

forma sistemtica en petits

grups (ex. cicle) pot ser una

eina formativa molt potent=

documentaci pedaggica.



Quines dificultats tens com assessor/a?


242/322

Dificultats personals

Del centre

Del sistema




243/322

Les dificultats les trobo ms a lhora

de preparar la formaci (decidir qu

faig, com ho faig, etc) que elmoment de dur-la a terme.



E bl h i d


244/322

Em sembla que hauria de ser msexigent, per em poso fcilment en

el lloc del mestre i comprenc la feina

que t, i totes les exignciesexternes que li arriben.




245/322

Tinc les idees clares per me manca

experincia en el que he de vendre i

per aix transmeto inseguretat i a lafi poca credibilitat.




246/322

Em preocupa no veure les dificultats

que tenen quan em parlen duna

situaci. No saber llegir entre lnies.



b b d


247/322

No s ben b cada centre com

programa ni quines sn les seves

estratgies: cpia deditorials,elaboraci prpia.



Com ho puc fer com assessora per

d d l d d


248/322

poder atendre la diversitat de

necessitats dels centres ja que les CB

representen tant (metodologia,avaluaci, model de programaci,

acord de claustre, organitzaci.)?




249/322

No tenc prou formaci




250/322

Temps per poder documentar-me




251/322

Magradaria saber ms per poder

saber on puc trobar la resposta a les

preguntes que em plantegen.



Inseguretat perqu en el tema de les

competncies sento que no tenc jo una visi

de conjunt que em permeti respondre a les


252/322

de conjunt que em permeti respondre a lesdemandes dels centres. Em costa trobar la

manera dexpressar el que penso respecte a

una prctica docent concreta sense que el

mestre es pugui sentir ofs, de tal manera

que callo. Per de vegades sn els mateixos

mestres els que et reclamen que els donis la

teva opini sobre el que ests fent.



C i t t i


253/322

Coneixements terics.Aplicacions prctiques dels

mateixos. Comtransmetrels?




254/322

No ens veuen com a experts en CB

(en realitat no ho som!).



Hem de dominar conixer en


255/322

Hem de dominar, conixer enprofunditat els continguts a treballar

i fins ara no hem rebut una formaci

adreada a aix que ens fos til(Atlntida)




256/322

Mhi falta formaci sobre integraci

de les tasques en la programaci,

metodologia i avaluaci.



Fer veure, fer-los entendre que,

realment treballar les CB no s sols


257/322

realment, treballar les CB no s solsprogramar i tenir-les reflectides a un

paper. Donar-los bones eines

davaluaci per a que vegin (essentin segurs alhora) que les CB es

treballen i es poden avaluar.




258/322

Mhi falta practicar dinmiques de

treball amb els professors de

secundria.




259/322

Saber manejar grups molt grans

(ex. 20-40 persones)




260/322

Tenir estratgies de dinamitzaci de

grups i motivar per provocar canvis




261/322

Donar exemple amb les nostres

intervencions sobre com promoure

el treball cooperatiu a les aules




262/322

Treballar amb grups de feina que no

tenen experincia de treball en

equip.




263/322

Tenir i oferir bones estratgies de

comunicaci.




264/322

Mhi falta formaci sobre estratgies

dvintervenci en el centre. Treball

en equip.




265/322

Me falten bons exemples



Recursos per tenir a labast i poder


266/322

Recursos per tenir a l abast i poder

fer servir en les intervencions a

centre en funci dels objectiusproposats.



Encaixar les reticncies saber


267/322

Encaixar les reticncies, saber

treballar cmodament amb profes

que fan mala cara o befa envers eltema de les CB




268/322

Gesti de les resistncies, dels

imprevistos, assumir el rol dexpert

en certs moments.




269/322

Engrescar aquell professorat que t

molt clar que les competncies sn

una moda ms que passar.




270/322

Convncer els escptics de la utilitat

del PIP.




271/322

Que els centres entenguin el nostre

paper com a transmisors.



La principal dificultat s

lorganitzaci molt tancada: horaris


272/322

l organitzaci, molt tancada: horaris,

obres (una escola que s dvuna lnia

i ser de dues), mancadvorganitzaci per part de lequip

directiu




273/322

Que tots els departaments i cicles

facin les tasques encomanades. Que

es facin a dins el termini sollicitat.




274/322

La motivaci dels claustres.



Lluitar contra les resistncies al canvi, que

sovint sn molt fortes, contra el desencslit t hi h t t


275/322

sovint sn molt fortes, contra el desencsgeneralitzat que hi ha en aquest moment en

leducaci. Tenen una sensaci de

provisionalitat, de que aquesta reforma ser

modificada en poc temps. Estan farts de fer

burocrcia pedaggica, troben que els lleva

temps per fer altres tasques importants




276/322

El centre on treballo. Difcil, divers,

sense sentit de pertinena a grup.




277/322

La gesti del grup quan hi ha

resistncies notables.



En algunes formacions els

participants reclamen novetats,


278/322

participants reclamen novetats,

sense que per part seva hi hagi una

reflexi profunda sobre el que ja

estan fent (que potser ja s molt

vlid).




279/322

El temps limitat en les sessions de

treball.



La necessitat de comptar amb unad l


280/322

La necessitat de comptar amb unacomunitat de prctica entre tots els

assessors per tal davanar i

comprartir les nostres estratgies imaterials de treball.



Estan molt queixosos de ladministraci


281/322

Estan molt queixosos de ladministraci

(i ms ara!), inspecci tan sols demana,

per no ajuda.



Haver dencaixar les diferents

concepcions de les CB a la mateixa

Conselleria dvEducaci: Servei de


282/322

Conselleria d Educaci: Servei de

Formaci/Projecte Atlntida, Servei

dvOrdenaci, Servei dvInspecci,

CBIB O anam tots fent sonar la

mateixa msica o no ens escoltaran

els centres.



s el meu primer any i no tinc gaire

experincia en la intervenci en centres, per


283/322

p , pcrec que ens han emprat per vendre un

producte que tot i que a nivell personal estic

convenut que s bo, necessari i pot millorarmolt lensenyament actual, sha fet amb una

estratgia pssima i poc engrescadora.




284/322

Preguntes que em plantejo jo




285/322

Com transmetre-ho i comunicar-ho de

manera motivadora i clara? (infantil)




286/322

Moltes. En especial, totes aquelles

relacionades amb la seva

avaluaci(primria)



Quina s la manera de convncer el

centre que el treball per CB s un canvi


287/322

q pprofund, que no ha de ser traumtic,

per que ha dafectar a tot el centre i no

noms a les programacionsdaula?(Primria)



Com puc ajudar els centres a millorar i


288/322

Com puc ajudar els centres a millorar i

respondre a les seves

necessitats?(Primria)




289/322

Com transmetre als centres la

necessitat dels canvis? (Primria)



Magradaria veure el futur, lany 2020, iqu hauran aportat les CB a la prctica


290/322

g yqu hauran aportat les CB a la prctica

docent, a lvorganitzaci dels centres, al

treball en equip i sobretot veurelvalumnat competent (Primria)



Em pregunto, les CB milloraran lamotivaci de lalumnat? Aprendrem a


291/322

p gmotivaci de l alumnat? Aprendrem a

treballar en equip? Anirem cap a una

escola inclusiva?Lv

avaluaci ser msjusta? (Primria)



Si dedicam molt de temps a la

documentaci i poc a la reflexi ens


292/322

quedarem a la superfcie i el docent

pensar que en tenir el PEC i la

programaci ja ha fet el canvinecessari(Primria)



Com comenar a introduir canvis a

centres molt tradicionals de manera que


293/322

no provoquin rebuig?.... Com fer veure

el valor afegit del canvi i que sigui real?

(infantil)



Si no hi ha un suport consensuat a

nivell de ladministraci educativa, si

no hi ha pacte dvEstat en lveducaci


294/322

p

i no es donen ms recursos als

centres, podem convncer en que

els canvis sn necessaris i sha de

mantenir la illusi? (Justament ara

tenim molta desmotivaci)



N it b l l ifi i


295/322

Necessit saber com ser la planificaci

del PIP sobre CB del curs vinent per

poder informar el centre (secundria)




296/322

Qu ha dincloure i com hem de tutorar

els PIPs de 2n any? (secundria)



Serem capaos didentificar clarament


297/322

p

quan treballam per assolir una CB o

quan treballam un contingut (de tipus

ms procedimental)? (infantil)



f


298/322




Claretat ordre i criteris per dissenyar el


299/322

Claretat, ordre i criteris per dissenyar el

procs formatiu de segon any amb els

centres (infantil)



Eines i recursos per a les intervencions i


300/322

Eines i recursos per a les intervencions i

compartir dificultats que van

sorgint(primria)



Espero que sigui un punt de partida per

encarar la continuaci de la feina

daquest curs. Tindr lavantatge de


301/322

conixer lequip de mestres. Necessitar

centrar la feina, i respondre a la

demanda que em fa el professorat de

rebre una formaci ms prctica.

(primria)



Eines per treballar en equip, dinamitzarel grup ajudar lo a veure les seves


302/322

el grup, ajudar-lo a veure les seves

mancances i les seves necessitats sense

que sigui jo la persona que les detecti.(primria)



Esper poder aprendre els aspectes quemhan plantejat els centres i que em


303/322

m han plantejat els centres i que em

plantejo personalment; adquirir

coneixements i saber com transmetrels,amb els recursos apropiats. (Infantil)




304/322

Les dues coses: coneixements i com

transmetrels (Primria)



Tant adquirir coneixements com dequina manera els podem transmetre


305/322

quina manera els podem transmetre.

Una dinmica de feina clara i unes

estratgies tils de cara a poder-lesaplicar als centres (Secundria).




306/322

Com transmetre coneixements

(Primria)



Com superar les reticncies dels centresl t b ll CB?


307/322

al treball en CB?

(primria)



Com es combina aix (CB,

metodologies, avaluaci...) amb les


308/322

instruccions que han rebut els

centres, per part del Servei

dInspecci, per elaborar

programacions didctiques.




309/322

Com explicar les CB?



Poder donar resposta a la majoria de


310/322

Poder donar resposta a la majoria de

necessitats dels centres on

intervenc(Primria)




311/322

2 conclusions i 1 retrat




312/322

Com transmetre-

ho?



El proper curs

volem que hi hagiprincipalment


313/322

principalment

aplicaci a laula,

per tant necessitem

eines prctiques.

(Primria)



Estratgies per treballar les


314/322

g p

competncies

(Secundria)



La formaci Atlntida ha donat uns fonaments terics molt potents i

coherents, per la formaci en cascada, la manca de bons exemples,

especialment per secundria, la dilataci en el temps en la proposta

dactivitats i lescs entusiasme que tenia el professorat al principi

(semblaven obligats) han fet que la formaci daquest any sols hagi servit

per tal que els centres tinguin unes idees bsiques sobre CB:


315/322

- Qu sn

- Com svhan de relacionar amb la resta del currculum

- Que per treballar-les cal proposar als alumnes tasques complexes,

contextualitzades i amb una pregunta o plantejament i producte clars.- Que per avaluar-les sha de formalitzar el procs, introduir rbriques (o

graelles semblants) i prendre molts acords conjunts.

- Que cal molt de temps i illusi que potser els manca.

- Que shan de prendre molts acords i aix costa moltssim al seu centre

(secundria)



Enguany hem treballat molt a nivell

teric. Les bases hi sn per necessitemara treballar la realitat i donar resposta


316/322

ara treballar la realitat i donar resposta

al dia a dia als centres educatius:

programaci, CC, avaluaci, la SD, canvisorganitzatius possibles, canvis a lvhora

de fer classes.(primria)



Enguany hem treballat molt a nivell

teric. Les bases hi sn per necessitemara treballar la realitat i donar resposta


317/322

ara treballar la realitat i donar resposta

al dia a dia als centres educatius:

programaci, CC, avaluaci, la SD, canvisorganitzatius possibles, canvis a lvhora

de fer classes.(primria)




318/322



Nivell ms alt de


319/322

coneixements que

de decisions (alscentres)



Un retrat


320/322



Un retrat

Un retrat


321/322

Considerable diferncia entre:

Les preguntes que es plantegen (=programaci)


322/322

Les que no es plantegen (=canvis organitzatius)

Les inquietuds formatives dels assessors (=com intervenir,

Formulari posada en comú TOT

Documents

Transcript of Formulari posada en comú TOT