fossar de les moreres

63
El Fossar de les Moreres Centre d’Interpretació de la Barcelona de 1714 Projecte museogràfic novembre de 2010

description

Projecte d'idees de museografia pel local del Memorial 1714

Transcript of fossar de les moreres

Page 1: fossar de les moreres

1

CI1714

El Fossar de les MoreresCentre d’Interpretacióde la Barcelona de 1714

Projecte museogràficnovembre de 2010

Page 2: fossar de les moreres

2

CI1714

Índex

Concepte museològic, 3

Proposta arquitectònica, 8

Proposta museogràfica, 11 Calendari i Proposta de repartiment de l’import del projecte, 23 Pressupostos detallats del projecte, 25

Renders, 31

L’equip del projecte, 47

© Conceptualització: Rafel Sospedra i Roca. Museògraf Ramon Fusté i Sitges. Arquitecte © Realització: Molècula. Xarxa de Professionals de Museografia.(coord.) www.molecula.cat Equiro equipament. www.equiro.com Lloc. Audiovisuals. www.lloc.cat Management i disseny d’espectacles. www.mide.es Schola. Didàctica Activa. www.scholactiva.com Guillem Pongiluppi Jordi Espona. [email protected]

Barcelona / La Palma de Cervelló, novembre de 2010

Page 3: fossar de les moreres

3

CI1714

Concepte museològic

Page 4: fossar de les moreres

4

CI1714

El Centre d'Interpretació de la Barcelona de 1714

Concepte

Què ha de ser el CI1714? Fonamentalment un lloc on poder interpretar els esdeveniments succeïts immediatament abans, durant i després de setembre de 1714, fonamentalment a la ciutat de Barcelona, però amb una generosa mirada a la resta del territori.

El centre està ubicat en un indret molt especial, al peu del Fossar de les Moreres, un espai que no ha tingut fins el moment el tractament que es mereix, ni pel que fa a l'urbanisme ni pel que fa al seu reconeixement oficial com a memorial.

Catalunya, en aquest sentit, està molt per sota d'altres països i cultures. Certament el Memorial Democràtic ha vingut a cobrir una part de la història recent, però no podem negar que França, Gran Bretanya, la ex Unió Soviètica, Canadà, o bé els Estats Units, per anomenar-ne tant sols alguns, han dissenyat tot un sistema de “Memorials” de la història, on els ciutadans poden interpretar batalles, derrotes, victòries, tractats, fundacions de ciutats...

Cal trencar aquesta mena de complex que viu el país, on per presentar segons quins equipaments patrimonials sembla que haguem de demanar perdó, o bé fer-ho d'amagat.

El Memorial 1714 ha resistit fins el moment de manera força precària. La dignificació dels episodis que cal presentar en el Centre, per a tota mena de públic i de manera lúdica però rigorosa, serà un primer graó que potser ens portarà a un replantejament de la nostra consciència patrimonial, de la nostra història sobirana. La societat civil comença a bellugar-se de valent, ara cal que les institucions estiguin a l'alçada.

Page 5: fossar de les moreres

5

CI1714

El Centre d'Interpretació de la Barcelona de 1714

Node d'una xarxa museogràfica

Part del Patrimoni relacionat amb els episodis de la Guerra de Successió s'han ordenat a partir d'una iniciativa del Museu d'Història de Catalunya, en el que es coneix la “Ruta 1714”. De moment aquesta ruta està configurada per la Seu Vella de Lleida, la Torre de la Manresana (Els Prats de Rei), la Universitat de Cervera, la Casa Rafael de Casanova (Moià) i el Castell de Cardona. Esperem que ben aviat Can Barraquer, a Sant Boi de Llobregat, es pugui afegir a la Ruta.

De la mateixa manera, el CI1714 hauria de formar part de la mateixa, tot desenvolupant un treball en xarxa sobre els continguts treballats en els diferents centres patrimonials. Malauradament Barcelona no té cap espai dedicat al setge. El Born, escenari ideal a tots els efectes, tot i estar en un estat avançant d'obra, encara trigarà un temps en poder esdevenir un autèntic pol d'atracció per interpretar la Barcelona de començaments del segle XVIII.

Una xarxa d'aquesta mena ha d'estar plenament identificada, a nivell intern i extern. El Museu d'Història de Catalunya ha de funcionar de nucli, tot oferint suport conceptual i museogràfic. La gràfica, el plantejament de les activitats, la planificació d'esdeveniments, fins i tot part de la gestió, han d'estar configurats per oferir una imatge nacional d'aquesta mena de centres. En aquest sentit, fins ara, tant sols ha estat capaç la xarxa desenvolupada pel MNACTEC, de ser prou eficaç. Cal, doncs, ajuntar esforços en aquest sentit.

El fet de ser propietat d'una entitat privada, encara que amb vocació pública, no ha de ser un obstacle per configurar una imatge comuna a tots els efectes. Hem de trencar la idea que la museografia és tant sols responsabilitat de l'administració pública. L'administració ha

d'ordenar, articular, però la iniciativa pot ser, de fet ha de ser també, privada. Cal involucrar a tots els agents amb patrimoni relacionat amb aquests fets tant fonamentals... és aquesta la mena d'accions que defineixen la salud d'un país, d'una cultura madura i conscient de la seva història col·lectiva.

Retolació de la ruta 1714a la ciutat de Cervera

Page 6: fossar de les moreres

6

CI1714

El CI1714, un nou node de comunicació

La museografia actual és ben diferent de la que hem viscut en els darrers anys. Tot i així, la nostra societat encara és capaç d'esmerçar esforços ingents, de grans pressupostos, en autèntics dinosaures de la cultura, fòssils que desapareixeran per la seva pròpia grandària i ineficàcia.

El panorama, ja desenvolupat en altres entorns, passa per la confecció de xarxes temàtiques, presencials i virtuals, capaces d'adaptar-se a noves tecnologies, a nous espais temporals, sempre actives i amb un cert aire competitiu.

La lluita no ha de ser interna. Com a país hem de desenvolupar una autèntica manera de fer, una museografia adaptada al nostre tarannà, i capaç d'oferir punts d'ancoratge conceptual amb els nostres visitants.

Realment ens calen grans edificis? Grans museus? No hem vist com gran part dels esforços dels departaments de cultura servien per desenvolupar projectes i edificis que més aviat semblaven transatlàntics? No ens hem adonat que ara el que cal són flotes compactes de vaixells moderns, petits i adaptables? El mar de la cultura està mogut, cal esquivar grans onades, no podem enfrontar-nos directament a aquests nous reptes, no tenim prou potència com a país ni com a societat... i tampoc podem viure en una illa, tot esperant que un tsunami ens esclafi.

Actualment tenim les eines per fer dels nostres museus i centres d'interpretació una estratègia educativa de primer ordre, uns instruments de comunicació i de recerca moderns, de futur, basats no pas en l'establiment d'una competència interna malsana, sinó en un concepte estructurador en xarxa, potent, que possibiliti la

integració de la societat civil, ara per ara molt allunyada per culpa de professionals amb formació decimonònica, i d'una administració que viu de les inauguracions en període electoral. És imprescindible tornar a donar protagonisme a la societat civil, a les associacions, als col·lectius, i donar la oportunitat al patrimoni local i nacional de configurar-se com l'eix de vertebració d'iniciatives i de propostes, ja sigui de caire lúdic, formatiu o econòmic. En aquest sentit, el CI1714 pot esdevenir el pal de paller de les activitats de “reenacment” sobre la Guerra de Successió a Barcelona, també de les activitats educatives, de les visites patrimonials... però també d'activitats econòmiques com ara fires i mercats d'època, concerts de música del XVII i del XVIII, concursos i premis, presentacions de llibres i de materials multimedials...

Page 7: fossar de les moreres

7

CI1714

El CI1714, ancoratge presencial d'una interpretació virtual

Barcelona disposa de diferents senyalètiques patrimonials ubicades al carrer: la Barcelona modernista, les tipologies arbòries... i potser la més evident, la Barcelona d'època romana.

La museografia actual i les noves tecnologies de la informació ens ofereixen una nova dimensió pel que fa a la interpretació del patrimoni. Actualment ja no és necessari disposar de grans plafons amb gràfics, textos, idiomes.... dissuasius davant de qualsevol visita, i que emmascaren la pròpia presencia del patrimoni exposat. Tampoc calen grans infraestructures didàctiques de reconstrucció, que confeccionen estratègies repetitives i treuen la particularitat pròpia de cada equipament. Avui podem oferir una presentació patrimonial neta, clara, basada en l'observació directe del visitant a l'artefacte exposat, i on la interpretació s'ofereix gràcies a estratègies multimedials d'ampli espectre.

Així doncs, amb emissors basats en tecnologia bluetooth o wifi, podem oferir tots els elements d'interpretació del nostre museu o centre d'interpretació directament als terminals telefònics dels nostres visitants, en diferents idiomes, en nivells adaptats... en definitiva podem donar diferents models de profunditat interpretativa sense haver de variar la presentació. Aquestes estratègies, a més a més, poden sobrepassar el propi equipament. Al continent tenim força exemples de punts d'interpretació basats en aquestes tecnologies, situats al bell mig del carrer, en exteriors, tot configurant rutes temàtiques. No és gens forassenyat pensar en una senyalització temàtica del setge de Barcelona, escampada per les restes visibles i invisibles de la fortificació, on àudios, textos, vídeos... ens podrien mostrar les perspectives, personatges i situacions de l'època, sense haver de produir grans estacions d'interpretació a la via pública. Tot un patrimoni intangible a l'abast del nostre terminal telefònic, visibles a partir d'un emissor situat en un punt senyalètic discret.

Nova senyalètica bluetooth aplicada a Toledo,a la ruta de las juderías.

Page 8: fossar de les moreres

8

CI1714

Proposta arquitectònica

Page 9: fossar de les moreres

9

CI1714

Page 10: fossar de les moreres

10

CI1714

Proposta de reforma arquitectònica

L’espai que es disposa per bastir el Centre d’Interpretació té un emplaçament immillorable, però no ens defuig de ser petit, no és diàfan i també fragmentat. Característiques antònimes del que a priori pensem que un espai ha de tenir per a tal finalitat.

Tres fets, principalment, d’aquests espai són els que ens ho fan afirmar:

1. una entrada compartida amb els veïns de l’immoble2. un magatzem extern sense continuïtat amb l’interior 3. i un volum potent que ocupa l’espai central de la sala d’exposicions

El volum potent amaga elements estructurals de l’immoble, mals endreços, i el lavabo, peça aquesta necessària per a l’activitat que s’hi desenvolupa. Però aquesta ubicació central, fins hi tot inevitable, trenca tota continuïtat de la sala.

Ara, en entrar a la sala, hi ha un espai, el primer després de passar la porta, que conceptualment és on anirà ubicat l’espectacle audiovisual. Immediatament es topa amb el volum central, i més enllà hi ha uns darreres, un cul de sac.

La configuració dels espais no son continus, malgrat l’esforç i la bona solució dels plans inclinats de la paret lateral, que conviden anar fins els fons, però que al mateix temps fan més petit tot el conjunt.

Nosaltres hem volgut amb el plantejament arquitectònic que proposem, solucionar, si més no dulcificar, tot l’espai que s’estudia, principalment la sala d’exposicions.

La primera proposta passa per fer una nova entrada. Cal aprofitar el que ara és magatzem d’accés directe des del Fossar, per entrar cap l’interior del Centre d’Interpretació. Tot i convertint aquest magatzem com a reclam des del Fossar.

Tanquem l’entrada actual, si més no, no la utilitzem, aconseguint així una independència respecte els veïns de l’immoble.

També tornem a comunicar aquest magatzem amb l’espai exterior lateral, aquest ara tan sols té la funció de sortida d’emergència. Amb la recuperació d’aquesta comunicació donem peu a un ús més interrelacionat dels espais en el conjunt, fugint de la fragmentació a que fèiem esment.

Per últim canviem el volum central de la sala d’exposicions. Plasmem aquest volum en forma de llàgrima de parets fines. Més enllà d’un significat simbòlic (llàgrimes per allò perdut), ens agrada la forma corba.

D’aquest volum central, no podem defugir ni dels elements estructurals de l’edifici, ni del lavabo. Però si que amb formes arrodonides que conceptualment no tenen fi, alliberem aquests elements estructurals fent entendre perquè i són, i molt especialment convidem al visitant a donar la volta, al portem cap el fons, per tornar-lo, tot i fent-lo passar per l’arc de pedra, el qual tindrà encara més una funció de pas, més de porta, i no tant sols estructural.

Page 11: fossar de les moreres

11

CI1714

Proposta museogràfica

Page 12: fossar de les moreres

12

CI1714

El projecte museogràfic

Concepció

Tal i com hem comentat anteriorment, l’espai del Fossar de les Moreres representa un punt sensible de la memòria històrica del país, i alhora un punt bàsic per interpretar el setge de Barcelona durant la Guerra de Successió i la trajectòria de la nostra nació des d’aleshores.El plantejament museològic està definit per la condició de memorial que l’espai planteja, i a la vocació didàctica que queda definida en els plantejaments previs del projecte.

La museografia estarà basada en tot moment en el rigor històric, i al respecte als esdeveniments de l’episodi de la Guerra i de la batalla de Barcelona en particular.

El criteri museogràfic es realitzarà des d’un plantejament local-global, imprescindible per a poder interpretar correctament els fets històrics.

Condicionants

Des del plec de condicions es plantegen els criteris de modernitat, qualitat i innovació tecnològica com a vertebradors de la museografia de l’equipament. Per altra banda, s’insisteix en la necessitat de crear un espai de botiga, un de trobada i un informatiu.

El projecte definit inicialment en aquestes pàgines, respon a aquests condicionants, creiem, de manera prou satisfactòria tenint present les limitacions d’espai que presenta l’equipament.

Page 13: fossar de les moreres

13

CI1714

Definició dels espais

Espai entrada/botiga

Des d’un sol punt de control, amb una sola persona en tot l’equipament, es podrà activar tot el sistema. L’entrada i la sortida seran per la mateixa porta, si bé amb un recorregut intern diferenciat.El punt d’entrada disposarà d’un mostrador, d’un gran armari, on aniran ubicats tots els controls museogràfics, d’un punt terminal informàtic capaç de gestionar reserves de visites, vendes de productes relacionats... així com de dues vitrines on s’hi ubicaran llibres, rèpliques i d’altres objectes relacionats amb la temàtica del centre.

Page 14: fossar de les moreres

14

CI1714

Espai d’interpretació

És el cos central de l’equipament. S’articula en dos subespais:

Espai central: conformat per una maqueta de la ciutat de Barcelona ubicada sota un terra tècnic, present en tot l’equipament, visible gràcies a una superfície de 16 metres quadrats de vidre. Aquest espai és on quedarà situada la interpretació audiovisual. A les dues parets de 5 metres lineals de la sala, s’hi projectara simultàniament un audiovisual reconstructiu i immersiu, gràcies a tres projectors ubicats al sostre de la sala.

Per altra banda, teatre virtual ubicat en un dels extrems de la sala, s’activarà al finalitzar l’audiovisual, gràcies a un automatisme.Una vegada finalitzat l’espectacle multimèdia, s’activaran les llums de l’espai d’exposició ubicat en la part posterior del cos central conformat pels serveis.

Espai expositiu: conformat per tres grans vitrines, contenidores de rèpliques de tota mena, des de llibres, armament, vestuari...

Page 15: fossar de les moreres

15

CI1714

Espai trobada

Al final del recorregut, un petit espai, que conformarà també l’entrada per discapacitats amb cadira de rodes, configurat per un petit jardí. Aquest espai estarà parcialment cobert amb una marquesina, i disposarà d’una rampa per superar l’alçada del terra tècnic interior.

Espai extern

S’ubicarà un espai d’interpretació general sobre les activitats del Memorial i també d’Omnium, mitjançant la projecció sobre vidre d’una gran pantalla interactiva, basada en el concepte de “digital signage”.

Page 16: fossar de les moreres

16

CI1714

Circulació i timing

Una vegada situat el grup a l’espai d’interpretació, des del punt de control es donarà pas a l’espectacle audiovisual. Aquest durarà uns 10 minuts aproximadament.

Immediatament s’il·luminaran el teatre virtual i tot l’espai de vitrines fins la propera projecció.

En el cas de visites escolars o de tallers escolars al centre, la projecció de l’audiovisual podrà ser discrecional, en funció de les hores previstes de realització de dites activitats.

La durada d’una visita normal no sobrepassarà els 30 minuts.La idea és que cada 30 minuts s’accioni un visionat de l’audiovisual, renovant el cicle de visitants, en grups de 25.

En un dia normal, de visita no escolar, per exemple un dissabte, es podrien fer un total aproximat de 16 projeccions.

Page 17: fossar de les moreres

17

CI1714

L’espai d’interpretació

L’espectacle multimèdia

Concepció

Es tracta d’un espai configurat per tres projeccions simultànies, i un espai ubicat al terra tècnic, composat per una maqueta de la ciutat de Barcelona amb il·luminació pròpia i controlada.

El sistema de projecció és un watchout, capaç de controlar i barrejar diversos projectors multimèdia i ordinadors, així com il·luminacions i d’altres sistemes, per exemple, sonors.

Els projectors aniran situats al sostre de la sala, centrats a la mateixa, i faran que les parets oposades, i la paret dels banys, es converteixin en superfícies de projecció. No hi haurà cap mecanisme de pantalla. L’objectiu és conformar un espai absolutament diàfan, ideal per a actes públics no relacionats amb les projeccions, com per exemple presentacions de llibres, conferències, etc...

La durada de tot l’espectacle no sobrepassarà en cap manera els 10 minuts, ja que els visitants estaran a peu dret tota l’estona. Es poden oferir cadires plegables a les persones d’una certa edat, o bé amb problemes físics evidents.

L’espectacle estarà gravat en cinc idiomes diferents: català, castellà, francès, anglès i italià.

Page 18: fossar de les moreres

18

CI1714

Timing i primer guió de l’audiovisual

Quant els visitants entren es troben la sala il·luminada zenitalment, i buida de contingut. No hi ha panells ni cap senyal de museografia, tant sols les vitrines al fons de la sala, que apareixen esmorteïdes. Una vegada el grup està configurat, des del control s’activa l’espectacle, obrint-se les llums de la maqueta situada al terra de la sala (16 metres quadrats). Una veu en off ens anuncia que l’espectacle està a punt de començar i s’apaguen la resta de les llums de la sala, incloses les de les vitrines posteriors. Tothom s’ubica al voltant de la maqueta al terra de la sala...

Una veu en off trenca el silenci. Es tracta de l’enterrador del Fossar de les Moreres. Dues ombres apareixen a la paret dels serveis (estructura arrodonida). Les ombres estan enterrant cosos, mentre parlen entre ells de manera imperceptible. Una de les figures està explicant com els francesos varen aconseguir trencar la línia de defensa i guanyar la batalla de Barcelona.

A la paret frontal s’ubica en primer pla el baluard de Migdia, prop del Pla de Palau, i a tocar del Fossar.

Són les 4.30 de la matinada de l’11 de setembre de 1714. En un primer pla es veuen les esquenes dels defensors de la ciutat, mentre l’atac borbònic fa irresistible la defensa. La batalla cos a cos fa que la Coronela de Barcelona fos massacrada per la quantitat de soldats francesos que empenyen. La lluita és aferrissada.

A la pantalla del darrera, mentre queda congelada la del davant, apareixen les tropes cabdellades pel Conseller en Cap Rafael de Casanova, amb la bandera de Santa Eulàlia. Aconsegueixen aturar l’escomesa borbònica i fer-les recular.

Page 19: fossar de les moreres

19

CI1714

onada massiva vers la ciutat, recuperant el terreny perdut i entrant definitivament.

S’activen les ombres de la projecció de la paret dels serveis... van enterrant morts en la gran fossa, mentre de fons, s’escolta part del poema “al fossar de les moreres....”

A la pantalla del davant apareixen les tropes del Coronel Anton Paperoles, resistint l’atac francès. Mentrestant el Capità Josep d’Aguilar i d’Alòs ve a ajudar a Paperoles, orienten les bateries d’artilleria contra les posicions borbòniques. Les tropes borbòniques reculen i presenten un gran nombre de baixes. Finalment, cap a les 8.30 del matí el Duc de Berwick contraataca, en la tercera

Page 20: fossar de les moreres

20

CI1714

Una banda sonora original

Es crearà una banda sonora original per tot l’audiovisual, amb inclusió d’efectes de so impactants, en un so triple estereofònic ubicat en diferents punts de la sala. La idea és que el visitant se senti part integrant de les diferents escenes.

Tractament de la imatge audiovisual

L’audiovisual estarà conformat per més de 150 imatges retocades, amb una estètica moderna, de còmic de qualitat, basades en fotografies i imatges virtuals dels diferents escenaris de la Barcelona assetjada.

Page 21: fossar de les moreres

21

CI1714

El teatrí virtual

Una vegada finalitzat l’audiovisual, els llums de tota la sala s’obriran de nou. Per una banda les vitrines quedaran altra vegada al descobert, i a la paret oposada, un teatrí virtual ens complementarà els continguts de l’audiovisual.

Estructura

Dins l’espai conformat per les parets de vidre situat en una de els possibles entrades, hi haurà una maqueta d’Europa física, blanca, amb el relleu evident. Al seu damunt, un projector multimèdia projectarà un seguit de taques que mostraran les diferents fases de la Guerra de Successió. L’objectiu és contextualitzar globalment el conflicte.A banda i banda, dues aparicions reflectides i sobreposades a la maqueta. Per una banda l’aparició dels personatges decisius (Felip d’Anjou, l’Arxiduc Carles...), a l’altra costat, els objectes i documents que complementen la interpretació de l’escena i del personatge (tractats com el pacte de Gènova...)

Aquest teatrí tindrà una durada màxima de 5 minuts, i el podran veure un total de mitja dotzena de visitants alhora.

Page 22: fossar de les moreres

22

CI1714

Espai expositiu

Una vegada finalitzada la visualització de l'audiovisual i del teatrí virtual, la circulació ens portarà als tres grans espai d'exposició del centre. Es tracta de tres grans vitrines, situades a les tres parets perimetrals.

Caldrà realitzar el tancament dels tres espais amb uns grans vidres de 3,5 metres d'alçada, que presentaran uns espais d'uns 50 cm de profunditat, il·luminats des de la part superior gràcies a una caixa de llum basada en la combinació de tecnologia led i focus de bombeta dicroica.

Conceptualment les vitrines presentaran tres aspectes diferents.La primera ens ajudarà a interpretar la vida a Barcelona abans del conflicte, amb rèpliques i gràfiques que ens mostraran el grau de refinament d'una societat molt cosmopolita i avançada, amb desequilibris, però absolutament connectada a les grans corrents de pensament i a les estructures econòmiques de la resta d'Europa.

La segona ens presentarà la ciutat durant el setge. Hi podrem interpretar la poliorcètica, el grau de preparació de l'exèrcit català, l'armament i les seves possibilitats... així com el tipus de vida que portarien els ciutadans de Barcelona durant el llarg setge de les tropes felipistes.

A la tercera vitrina podrem interpretar les conseqüències del final del setge. La destrucció de bona part de les muralles i de la ciutat comercial, les conseqüències polítiques, administratives, culturals i socials. La persecució dels caps de l'exèrcit, etc...

Page 23: fossar de les moreres

23

CI1714

Calendari iProposta de repartiment de l’import del projecte

Page 24: fossar de les moreres

24

CI1714

Proposta de repartiment de l’import del projecte

Redacció del projecte executiu

La redacció del projecte executiu, amb confecció de planimetries constructives, definició dels elements audiovisuals, d’il·luminació, d’instal·lacions necessàries, etc... significarà entre el 25 i el 30% del pressupost final. Aquest inclourà la proposta arquitectònica i la museogràfica, i definirà els calendaris necessaris per a la seva execució. El temps de redactat serà d’aproximadament 60 dies, a partir de l’encàrrec oficial.

Disseny i realització d’activitats i materials didàctics de suport

De manera paral·lela a la realització del projecte executiu, proposem realitzar el projecte, disseny i realització de diferents materials didàctics de suport, així com el disseny d’una sèrie d’activitats didàctiques adreçades a la comunitat escolar. Aquesta producció significarà un màxim d’un 40% del pressupost

Disseny d’un portal web

Igualment, es procedirà a la confecció d’un portal web, amb materials de producció propis, però integrant també aquelles iniciatives i links existents i que demostrin prou rigor històric i didàctic. El pressupost adreçat a aquesta producció significarà un màxim del 20% del pressupost final.

Realització d’un seminari especialitzat

Entenem que el tractament dels continguts d’un espai com el que presentem, necessita de l’acord dels màxims especialistes en la matèria. És per això que no hem presentat cap assessor històric en la nostra proposta. El nostre objectiu és ajuntar a un màxim de 10 investigadors de les universitats i centres de recerca catalans, així com a autors de llibres reconeguts, dins d’un entorn com ara el Castell de Cardona, i realitzar un seminari on caldrà posar els fonaments bàsics dels conceptes a treballar en el centre.

El fruit d’aquest seminari serà un redactat amb els punts bàsics de cadascuna de les estratègies museogràfiques plantejades: audiovisuals, teatrí virtual, vitrines, pàgina web, materials didàctics. El pressupost no excedirà d’un 10% del total assignat a la realització del projecte.

Page 25: fossar de les moreres

25

CI1714

Pressupost detallat del projecte

Page 26: fossar de les moreres

26

CI1714

Pressupost aproximatiu infrastructures museogràfiques

TERRA TÈCNIC Terra tècnic a tot l’espai expositiu de mides aprox 16 x 10 m, sobreelevat en 300 mm, il·luminació interior. 20.400,00 Terra tècnic en vidre trepitjable 10+10 mm, de 4 x 4 m, il·luminació interior 6.800,00 Terra tècnic per faixa ded vidre trepitjable 10+10 mm, de 8 x 1 m, il·luminació interior 2.000,00 VITRINES EXPOSITIVES MURALS Vtrina mural paret fons de 8000x500x3500 mm, vidre 5+5, amb il·luminació 18.000,00 Vtrina mural paret fons de 5000x500x3500 mm, vidre 5+5, amb il·luminació 22.500,00 PLAFONS DE VIDRE Plafons gràfics de vidre de mides 3000 x 3500 mm. 5+5 mm (3 u) 4.500,00 VITRINES ENTRADA Vitrines sobre peanya de mides 1200 x 300 x 2000 mm alt (4 u) 9.600,00 TAULA MOSTRADOR Taula mostrador en L 1.800,00 ARMARI ENTRADA Armari de servei de mides aprox 5000x700x3500 mm alt 3.500,00 TOTAL PARTIDES 90.600,00

Page 27: fossar de les moreres

27

CI1714

Full1

Pàgina 1

1.1 Hall

1 12 13 24 15 1

2.1 Audiovisual TOTAL: 4.176 €

1 42 43 44 25 46 17 18 Soport projector sostre rótula articulada 49 1

10 1TOTAL: 34.780 €

2.1.2 Proyección en pared circular

1 12 Soport projector sostre rótula articulada 13 14 15 26 178

TOTAL: 8.972 €

1 12 Soport projector sostre rótula articulada 13 24 25 167 38 29 1

10 31112

TOTAL: 28.072 €

1 12 13 14 2

TOTAL: 4.870 €4.1 Sistema de control central

1 12 13 14 15 16 17 2

TOTAL: 12.970 €

123456

TOTAL: 35.040 €

Pressupost instalació audiovisual Memorial : Fossar de les moreres

Item Descripció UdsPantalla LCD 50” Full HD Film Tàctil per a pantalla de 50”Caixa Acústica fullrange de 2 vies compacta, woofer de 5 1/4” amb difusor 100º x 100º. ; Potència 100W 8� soport de pared inclòsEtapa de potència de 2x200W a 8� , Bridge 300 a 8� .Instal.lació

2.1.1 Audiovisual a dues pantallesItem Descripció Uds

Projector de video4000 Ansi lumens 3 LCD resolució nativa 1024x768 FORMAT 4/3 shift mecànic + óptica standarPC processador dualcore SO windows XPCaixa Acústica fullrange de 2 vies compacta, woofer de 5 1/4” amb difusor 100º x 100º. ; Potència 100W 8� soport de pared inclòsCaixa Acústica subwoofer Llicencies Watch out software per a sincronisme i deformació geomètricaControlador DMX per control de 512 canals DMXControlador de reles per efectes sincrònics de mecanismes lluminics i mecànics

Instal.lacióProgramació sistema de projecció

Item Descripció UdsProjector de video 4000 Ansi lumens 3 LCD resolució nativa 1024x768 FORMAT 4/3 shift mecànic + óptica standar

PC processador dualcore SO windows XPLlicencies Watch out software per a sincronisme i deformació geomètricaCaixa Acústica fullrange de 2 vies compacta, woofer de 5 1/4” amb difusor 100º x 100º. ; Potència 100W 8� soport de pared inclòsEtapa de potència de 2x200W a 8� , Bridge 300 a 8� .Instal.lacióProgramació sistema de projecció

2.1.2 Teatre virtualItem Descripció Uds

Projector de video 4000 Ansi lumens 3 LCD resolució nativa 1024x768 FORMAT 4/3 shift mecànic + óptica standar

Pantalla LCD 40” FULLHD 1920x1080 Dimmer 6 ch 1200w ch llum incandescènciaVidre espia 2x2 mts laminat de 4mm + 4mmInstalación vidrePC processador dualcore SO windows XPCaixa Acústica fullrange de 2 vies compacta, woofer de 5 1/4” amb difusor 100º x 100º. ; Potència 100W 8� soport de pared inclòsEtapa de potència de 2x200W a 8� , Bridge 300 a 8� .Llicencies Watch out software per a sincronisme i deformació geomètricaInstal.lacióProgramació sistema de projecció

3.1 Vitrines retroiluminadasItem Descripció Uds

Controlador DMX per control de 512 canals DMXControlador de reles per efectes sincrònics de mecanismes lluminics i mecànicsProgramació de sistema de llumsDimmer 6 ch 1200w ch llum incandescència

Item Descripció UdsSistema de control central MedialonPC processador dualcore SO windows XPLlicencia MedialonMóduls de relesMóduls de IOQuadre de maniobres de contactorsRack 47 Unitats

5.1 Partides Instal.lació:Item Descripció Uds

Projecte tècnic de las intal.lacions audiovisuals per l'ejecució del projecteIngenieria y programació del sistema de control centralProducción tècnicaInstalació Sistema de controlCablejat audiovisual i conectorsTransport i dietes

Pressupost aproximatiu infrastructures audiovisuals

Page 28: fossar de les moreres

28

CI1714

Full1

Pàgina 1

1.1 Hall

1 12 13 24 15 1

2.1 Audiovisual TOTAL: 4.176 €

1 42 43 44 25 46 17 18 Soport projector sostre rótula articulada 49 1

10 1TOTAL: 34.780 €

2.1.2 Proyección en pared circular

1 12 Soport projector sostre rótula articulada 13 14 15 26 178

TOTAL: 8.972 €

1 12 Soport projector sostre rótula articulada 13 24 25 167 38 29 1

10 31112

TOTAL: 28.072 €

1 12 13 14 2

TOTAL: 4.870 €4.1 Sistema de control central

1 12 13 14 15 16 17 2

TOTAL: 12.970 €

123456

TOTAL: 35.040 €

Pressupost instalació audiovisual Memorial : Fossar de les moreres

Item Descripció UdsPantalla LCD 50” Full HD Film Tàctil per a pantalla de 50”Caixa Acústica fullrange de 2 vies compacta, woofer de 5 1/4” amb difusor 100º x 100º. ; Potència 100W 8� soport de pared inclòsEtapa de potència de 2x200W a 8� , Bridge 300 a 8� .Instal.lació

2.1.1 Audiovisual a dues pantallesItem Descripció Uds

Projector de video4000 Ansi lumens 3 LCD resolució nativa 1024x768 FORMAT 4/3 shift mecànic + óptica standarPC processador dualcore SO windows XPCaixa Acústica fullrange de 2 vies compacta, woofer de 5 1/4” amb difusor 100º x 100º. ; Potència 100W 8� soport de pared inclòsCaixa Acústica subwoofer Llicencies Watch out software per a sincronisme i deformació geomètricaControlador DMX per control de 512 canals DMXControlador de reles per efectes sincrònics de mecanismes lluminics i mecànics

Instal.lacióProgramació sistema de projecció

Item Descripció UdsProjector de video 4000 Ansi lumens 3 LCD resolució nativa 1024x768 FORMAT 4/3 shift mecànic + óptica standar

PC processador dualcore SO windows XPLlicencies Watch out software per a sincronisme i deformació geomètricaCaixa Acústica fullrange de 2 vies compacta, woofer de 5 1/4” amb difusor 100º x 100º. ; Potència 100W 8� soport de pared inclòsEtapa de potència de 2x200W a 8� , Bridge 300 a 8� .Instal.lacióProgramació sistema de projecció

2.1.2 Teatre virtualItem Descripció Uds

Projector de video 4000 Ansi lumens 3 LCD resolució nativa 1024x768 FORMAT 4/3 shift mecànic + óptica standar

Pantalla LCD 40” FULLHD 1920x1080 Dimmer 6 ch 1200w ch llum incandescènciaVidre espia 2x2 mts laminat de 4mm + 4mmInstalación vidrePC processador dualcore SO windows XPCaixa Acústica fullrange de 2 vies compacta, woofer de 5 1/4” amb difusor 100º x 100º. ; Potència 100W 8� soport de pared inclòsEtapa de potència de 2x200W a 8� , Bridge 300 a 8� .Llicencies Watch out software per a sincronisme i deformació geomètricaInstal.lacióProgramació sistema de projecció

3.1 Vitrines retroiluminadasItem Descripció Uds

Controlador DMX per control de 512 canals DMXControlador de reles per efectes sincrònics de mecanismes lluminics i mecànicsProgramació de sistema de llumsDimmer 6 ch 1200w ch llum incandescència

Item Descripció UdsSistema de control central MedialonPC processador dualcore SO windows XPLlicencia MedialonMóduls de relesMóduls de IOQuadre de maniobres de contactorsRack 47 Unitats

5.1 Partides Instal.lació:Item Descripció Uds

Projecte tècnic de las intal.lacions audiovisuals per l'ejecució del projecteIngenieria y programació del sistema de control centralProducción tècnicaInstalació Sistema de controlCablejat audiovisual i conectorsTransport i dietes

Page 29: fossar de les moreres

29

CI1714

Pressupost aproximatiu realització audiovisuals

Realització 7.000 €Producció 4.500 €Guió 4.500 €Banda de so original 5.700 €Il.lustracions 32.000 €Fotografia i retocs fotogtràfics 3.000 €Gravació de vídeo 3.000 €Edició de vídeo 2.500 €Codificació audiovisual 6.200 €Disseny gràfic 3.500 €Locució (5 idiomes) 2.500 €Traducció guions (4 idiomes) 1.150 €Estudi de so 900 €Animacions 3D 21.000 €Dietes i desplaçaments 600 €

Total partides: 98.500 €

Pressupost aproximatiu realització de la museografia de les vitrines

Disseny gràfic 2.000 €Rèpliques i reproduccions 20.000 €Textos 4.500 €Gràfica 16.000 €Il.lustracions 4.000 €Fotografia 3.000 €Dietes i desplaçaments 600 €

Total partides: 50.100 €

Page 30: fossar de les moreres

30

CI1714

Taula resum del pressupost de museografia

Instal·lacions museogràfiques: 90.600.-Instal·lacions audiovisuals: 128.880.-Produccions audiovisuals: 98.500.-Produccions de les vitrines 50.100.-

Total 368.080.-

NotaPressupost de la intervenció arquitectònicaEl pressupost detallat anirà en funció de molts factors finals, que poden fer variar notablement les diferents partides. A tall d’exemple: no podem pressupostar el apartat d’instal·lacions fins que les museogràfiques estiguin definides, ja que en bona mesura en depenen, en cas contrari cauriem en l’error de planificar unes instal·lacions que finalment no s’utilitzarien (fet que malauradament és força corrent quan parlem d’instal·lacions en edificis públics, on el projecte arquitectònic i el museogràfic no els fa el mateix equip.Un altre factor és la negociació dels permisos amb l’administració local. Aquesta no es pot fer si no és amb planimetria definitiva.Finalment hi ha el tema dels materials emprats... no és objectiu del present projecte d’idees incidir en acabats (tipus de fusta, pintura, tancaments, vidres...). Les diferents qualitats fa modificar de manera considerable el pressupost final.

Page 31: fossar de les moreres

31

CI1714

Renders

Page 32: fossar de les moreres

32

CI1714

Possible entrada al CI1714S’ha tancat amb una volumetria projectada de vi-dre l’espai actualment tancat amb una porta de fe-rro. L’objectiu és dignificar el racó, i donar-li una funció d’entrada per a discapacitats i alhora sortida d’emergència.El pati tindria una cobertura parcial amb marquesina fins a la porta de control d’entrada.

Page 33: fossar de les moreres

33

CI1714

Possible entrada al CI1714En el vidre exterior s’hi projectarà una pantalla tàctil, amb informació sobre el Memorial (el Centre d’Interpretació Virtual que s’ha de projectar), així com informació corporativa d’Omnium.

Page 34: fossar de les moreres

34

CI1714

Page 35: fossar de les moreres

35

CI1714

Page 36: fossar de les moreres

36

CI1714

Page 37: fossar de les moreres

37

CI1714

Page 38: fossar de les moreres

38

CI1714

Possible entrada al CI1714L’entrada amb marquesina dividirà l’espai en dos: un accés i un petit pati amb plantes i alguna cadira d’exteriors. El punt es convertirà en un agradable mirador del monument al Fossar de les Moreres.

Page 39: fossar de les moreres

39

CI1714

Page 40: fossar de les moreres

40

CI1714

Punt de control al CI1714Des del mostrador es podrà controlar l’entrada normal i l’entrada per a discapacitats.S’hi situaran dues vitrines.El mostrador contindrà un ordinador per controlar reserves i vendes, així com un punt de control manual de l’espectacle audiovisual de l’interior.

Page 41: fossar de les moreres

41

CI1714

Vista interior al CI1714L’espai circular farà que el visitant tingui una visió millor de l’espai de les vitrines, i que vulgui anar a donar la volta a tota l’estructura. Es tracta de trencar la violenta sensació de mur i la divisió d’àmbits que actualment presenta l’espai.

Page 42: fossar de les moreres

42

CI1714

Vista interior al CI1714Les vitrines tindran una projecció al terra tècnic, mitjançant alguna escenografia.La gràfica voldrà donar idea de profunditat, a un espai que d’entrada, és estret.Hi aniran col·locades diferents rèpliques (armament, vestuari, llibres i altres documents...)

Page 43: fossar de les moreres

43

CI1714

Page 44: fossar de les moreres

44

CI1714

Page 45: fossar de les moreres

45

CI1714

Page 46: fossar de les moreres

46

CI1714

Page 47: fossar de les moreres

47

CI1714

L’equip del projecte

Page 48: fossar de les moreres

48

CI1714

_______

ramon fusté i sitges. c/ dels salzes, 32. sant boi de llobregat (08830). tels: 607 66 42 10 – [email protected]

CURRICULUM VITAE

RAMON FUSTÉ I SITGES

Adreça: c/ dels Salzes, núm. 32. Sant Boi de Llobregat. (08830) Tel. 607 66 42 10 DNI. 38.398.171 Data de naixement: 4-2-1952

Master en Edificació per La universitat Politècnica de Catalunya. Curs 1989-90

Titolació en Arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 3/9/1976.

Diversos curset específics, entre ells: tots els XXXI cursets sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic que anualment realitza l’AADIPA del CoAC, uns d’ells com a coorganitzador; conferenciant en el curs d’Intervenció Ambiental organitzat per FP-UPC 1990-1991; últimament a l’Escola Practica Professional Sert, cursos disseny estructural 2005-2006

Articles professionals en diversa premsa local i pemsa especialitzada. El més significatiu en aquest àmbit, és la participació en l’obra Catalunya Romànica de la Fundació Enciclopèdia Catalana, concretament en el volum núm. XII corresponent a la comarca del Berguedà.

Membre de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, de la que estat tresorer i vocal de junta. He participat en tots els XXXI Cursets que sobre el Patrimoni reuneix als professionals d’aquesta matèria cada mes de desembre, formant a voltes part de l’equip organitzador.

Des de finals del 1976 exercint com a arquitecte lliberal, realitzo projectes de diverses característiques, que van des dels habitatges unifamiliars, o els edificis d’habitatges, passant per intervencions en col·legis públics Milà Gelavert i Antoni Tapies de Sant Boi de Llobregat, Emili Vallés d`’Igualada, Juan Ramon Jimenez de Martorell, o el parvulari Benviure. També actuacions en el Patrimoni Arquitectònic projectant la reutilització de la masia de can Tintorer a Gavà, o diverses intervencions al monestir de Sant Pere de la Portella a la Quar. Darrerament les obres mes significatives han estat: Habitatge unifamiliar a Puig-reig; Dependències a Gavà, l’Hospitalet i Sant Boi de Llob. per a la Fundació Privada d’Higiene Mental Orienta; Centre de Dia, Residència Assistida, i Passera de 22 m. a Sant Sadurní d’Anoia; Restauració del Castell de El Catllar. Guanyat per concurs la restauració de la Mola de Betrem. Instal·lació municipal a la masia de Can Ferrer del Mas a Sant Sadurní d’Anoia.

A l’any 1990 soc nomenat funcionari de carrera per a ocupar la plaça de Tècnic d’Administració Especial, branca arquitectura superior, a l’Ajuntament de Sitges. En ell i amb el càrrec de cap de projectes realitzo tots les obres que m’encarrega la corporació. Les mes significatives són: Sala Lolita Miravent a la Biblioteca Santiago Rusiñol; Pavimentació i soterrament d’instal·lacions del Carrer Major; Ordenació de l’Hort de Can Falç com espai públic; Naus industrials Municipals; Supressió Barreres Arquitectòniques a l’edifici de l’Ajuntament; Intervenció en el Palau Maricel; Projecte de Tanatori Municipal; Nova entrada i vestidors Pavelló Municipal; Ordenació Plaça Catalunya; Projecte director i estadi de futbol al recinte esportiu Pins Bens; Edifici amb vestidors Camp de futbol d’Aiguadolç; Escola Bressol El Cercolet. Tanatori de Sitges, obra realitzada conjuntament amb els despatx Ribas i Ribas.

Sant Boi de Llobregat, novembre-2010

Page 49: fossar de les moreres

49

CI1714

Rafel Sospedra i Roca

Museògraf, actualment coordina Molècula. Xarxa de Professionals de Museografia.Llicenciat en arqueologia pe la Universitat de BarcelonaPostgrau en Disseny de materials didàctics per a Entorns Virtuals d'Aprenentatge, per la Universitat Oberta de CatalunyaDoctor en Formació del Professorat, per la Universitat de Barcelona

Durant els anys de doctorat vaig ser investigador de la Universitat de Barcelona, concretament del Grup de Recerca Consolidat DIDPATRI, del Departament de Didàctica de les Ciències Socials, on vaig participat de nombrosos projectes de museografia, a nivell de concepció, disseny i producció.

Després del doctorat vaig ser contractat durant cinc anys com investigador de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Allí vaig posar en marxa el departament de Socialització del coneixement. Finalment vaig ser nomenat director de l'àrea de Socialització.

He estat tutor i consultor de Patrimoni Cultural i Turisme Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya; Professor del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, Director del curs de Postgrau en Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, Professor del Màster en Museografia Didàctica de la Universitat de Barcelona Virtual, Professor d'interpretació del Patrimoni en el Màster Erasmus Mundus de la Universitat Rovira i Virgili, Professor de l'escola de Policia de Catalunya...

El mes de gener de 2010 vaig crear “Molècula”, una xarxa de professionals i empreses de museografia, amb l'objectiu de donar idees, dissenyar, realitzar i produir qualsevol tasca relacionada amb els museus, ja sigui elements de didàctica com exposicions temporals o reformes estructurals.

Durant els anys he pogut participar en projectes de museografia tant engrescadors com ara el Projecte d'idees del Museo de la Evolución, a Burgos, de recent inauguració, Projecte d'Idees del Museu d'Arqueologia de Catalunya, del Museu Marítim de Barcelona, del Museu dl Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú... del disseny i coordinació de l'exposició “Christus explendor” al Museu Diocesà de Barcelona, dins del marc del Forum de les Cultures de Barcelona, del disseny i realització de la senyalètica patrimonial de Dalt Vila, a Eivissa, de diferents exposicions itinerants, com ara “La roca dels Moros del Cogul”, “Ara fa 1 milió d'anys”, “Ara fa 3.5 milions d'anys”en projectes de recerca finançats pel Ministerio de Ciencia y Tecnologia o la Generalitat de Catalunya com ara el d'Atapuerca, a Burgos, Multimèdia i mètode històric a l'Ensenyament de la Secundària Obligatòria, Evoluciona.org, o de projectes de docència internacionals amb Xile.

Page 50: fossar de les moreres

50

CI1714

Page 51: fossar de les moreres

51

CI1714

Page 52: fossar de les moreres

52

CI1714

Page 53: fossar de les moreres

53

CI1714

Page 54: fossar de les moreres

54

CI1714

Page 55: fossar de les moreres

55

CI1714

Page 56: fossar de les moreres

56

CI1714

Page 57: fossar de les moreres

57

CI1714

Page 58: fossar de les moreres

58

CI1714

Page 59: fossar de les moreres

59

CI1714

Page 60: fossar de les moreres

60

CI1714

Page 61: fossar de les moreres

61

CI1714

Page 62: fossar de les moreres

62

CI1714

Page 63: fossar de les moreres

63

CI1714