Foto de pàgina sencera€¦ · del vehicle, posicioni els retrovisors en la posició desitjada, i...

https://retrovisorsautoregulables.wordpress.com/

Grau en Enginyeria Mecatrònica

Grau en Enginyeria d’Organització Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica, Industrial i Automàtica

Projectes Integrats 1: Grup 4

González Castillo, RAFAEL

Jansat Vilalta, GERARD

Llopart Nin, ADRIÀ

Rodríguex Micó, ROBERT

Sánchez Espinosa, SHEILA

��

��

��

��

Sistema de Reglatge Automàtic dels retrovisors d’un vehicle

Projecte Integrat I 2

<< Cada día me miro en el espejo y me pregunto:

“si hoy fuese el último día de mi vida, ¿querría

hacer lo que voy a hacer hoy?”. Si la respuesta

es “no” durante demasiados días seguidos,

sé que necesito cambiar algo! >>

STEVE JOBS



SÍNTESIL’objectiu principal d’aquest projecte és el disseny d’uns sistema de reglatge

automàtic del mirall retrovisor interior i dels miralls laterals d’un automòbil, a partir de

la posició dels ulls del conductor.

Altres objectius però, se’n poden diferenciar en dues parts: una part acadèmica i

una altra part més professional. Aquesta última es refereix a la part tècnica i de

recerca, com si fóssim una empresa que volgués construir i dissenyar realment el

sistema de reglatge.

Els objectius acadèmics són l’estudi dels diferents sistemes de detecció de la

posició 3D de les pupil·les del conductor, el triatge del sistema de control que

s’emprarà per calcular els angles d’orientació dels tres miralls, la selecció

d’actuadors per moure els tres miralls, així com totes les especificacions

necessàries que requerirà el sistema, com la interfície mecànica que permeti el

moviment dels retrovisors, la realització i anàlisi DAFO i AMFE, etc.

Els objectius professionals/comercials són, entre d’altres, la recerca d’informació

tècnica sobre sistemes existent en l’actualitat que se li assemblin, recerca de

material i possibles esquemes o plànols, el control de la posició ocular,

pressupostos, la mecanització de la regulació dels retrovisors, etc.

Per aquest sistema, s’empraran varis dispositiu electrònics de càlcul de

distàncies, a més d’un sistema capaç d’analitzar i computar totes aquestes dades i

poder-ne treure, a la sortida, uns senyals resultants, que seran els que governaran

el moviment i la posició dels miralls retrovisors.

La finalitat d’aquest reglatge automàtic és que l’usuari, un cop es situï en l’interior

del vehicle, posicioni els retrovisors en la posició desitjada, i a partir d’aquesta, els

retrovisors s’autoreguli de forma automàtica.

Per al correcte disseny del projecte d’aquest sistema s’ha desenvolupat la següent

memòria, on es troba tota la informació respecte a aquest sistema.



ÍNDEX

1.�INTRODUCCIÓ ..................................................................................... 7�

1.1.�Objecte del projecte ..................................................................................................... 7�

1.2.�Justificació del projecte ................................................................................................ 7�

1.3.�Abast del projecte ......................................................................................................... 8�

1.4.�Especificacions bàsiques del projecte .......................................................................... 9

2.�BrainStorming ...................................................................................... 10�

3.�Planificació i programació .................................................................... 12�

3.1.�Tasques principals ......................................................................................................12�

3.2.�Microsoft Project..........................................................................................................15�

4.�Estat de l’art ........................................................................................ 17�

4.1.�Reglatge dels retrovisors .............................................................................................17�

4.1.1.�Retrovisors laterals.............................................................................................17�

4.1.2.�Retrovisor central ...............................................................................................18�

4.2.�Sistemes anàlegs ........................................................................................................19�

4.2.1.�Sistemes enfoscament retrovisors interior ..........................................................19�

4.2.2.�Sistemes d’emmagatzematge de la posició del seient ........................................20�

4.2.3.�Sistemes de càmeres posteriors ........................................................................20

5.�Descripció de la solució adoptada ....................................................... 21�

5.1.�Hardware.....................................................................................................................21�

5.1.1.�Electrònica .........................................................................................................21�

5.1.1.1.� Anàlisis d’imatge i computació de dades .................................................22�

5.1.1.2.� Comandament dels servos .....................................................................22�

5.1.2.�Sistema de captura de dades .............................................................................22�

5.1.2.1.� Una o dues càmeres ...............................................................................22�



5.1.2.2.� Ultrasons ................................................................................................23�

5.1.2.3. Selecció ...................................................................................................23�

5.1.2.4.� Posició ....................................................................................................24�

5.1.3.�Servomotors .......................................................................................................25�

5.1.3.4.� Tipus .......................................................................................................25�

5.1.3.5.� Control ....................................................................................................25�

5.1.4.�Sistema de posicionament dels retrovisors ........................................................25�

5.1.4.4.� Laterals exteriors ....................................................................................26�

5.1.4.5.� Central interior ........................................................................................26�

5.1.5.�Comandament ....................................................................................................27�

5.1.5.4.� De sèrie com a extra en un vehicle – Integració amb mòbil ....................27�

5.1.5.5.� Sistema incorporable en qualsevol vehicle..............................................28�

5.2.�Software ......................................................................................................................30�

5.2.1.�Algoritmes de detecció facial ..............................................................................30�

8.2.2. Sistemes de posicionament dels ulls .................................................................31�

8.2.3. Sistema de computació de dades ......................................................................32

6.�AMFE del sistema desenvolupat ......................................................... 34�

7.�Pressupost del sistema dissenyat ....................................................... 36�

8.�Nou producte al mercat ....................................................................... 37�

8.1.�Introducció mercat automobilístic ................................................................................37�

8.2.�Patents ........................................................................................................................38�

8.3.�Problemes per treure al mercat el producte .................................................................40�

8.4.�Preu de compra de les automobilístiques ....................................................................42�

8.5.�Interès del comprador del cotxe ..................................................................................44�

8.6.�Empreses automobilístiques a Espanya ......................................................................44�



9.�Enquesta ............................................................................................. 47�

9.1.�Preguntes i respostes: .................................................................................................47�

9.2.�Resultats de l’enquesta: ..............................................................................................50�

9.3.�Conclusions i valoració ................................................................................................55�

10.� DAFO ............................................................................................... 56�

11.� Valoració medi ambiental del projecte ............................................. 59�

12.� Conclusions ..................................................................................... 60�

13.� WEBGRAFIA ................................................................................... 62�

14.� BIBLIOGRAFIA ................................................................................ 67�



1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objecte del projecte

L’objecte d’aquest projecte, com ha estat enunciat i definit anteriorment en el

resum que inicia aquesta memòria, és el disseny d’un Sistema de Reglatge

Automàtic del conjunt dels miralls retrovisors d’un vehicle: el retrovisor interior

central, i els dos retrovisors exteriors laterals.

Aquest reglatge automàtic es basarà en la posició dels ulls del conductor del

vehicle en cada moment, així quan aquesta varia, es modifica també la posició dels

retrovisors de forma que s’adeqüi a l’angle de visió que se li proporciona al

conductor.

1.2. Justificació del projecte

Durant la conducció, cada usuari tendeix a adoptar diverses posicions per

trobar una millor comoditat o estabilitat al llarg del seu trajecte. Aquesta adequació

contínua implica un canvi dels angles de visió respecte els miralls retrovisors del

vehicle, tant del central com dels laterals, canviant també el camp visual que es

reflecteixen en aquests.

Aquest canvi continu del camp reflectit pels mirall retrovisors genera una necessitat

d’adaptació de la posició dels retrovisors, adequant aquesta als nous angles de visió

del conductor i reflectint el camp visual desitjat per aquest.

Aquesta necessitat és la que s’intenta cobrir amb la realització d’aquest

projecte. Es pretén dissenyar un sistema de reglatge automàtic de la posició dels

tres retrovisors, amb la finalitat que aquests siguin capaços d’ajustar-se a les

variacions de posició de l’usuari del vehicle, evitant d’aquesta forma problemes de

visibilitat reduïda o insuficient.



1.3. Abast del projecte

En primer lloc s’ha de conèixer si existeix algun tipus de tecnologia semblant

a la que es pretén dissenyar en aquest projecte; poder disposar d’aquesta

informació ajuda a establir els punts forts i necessaris en el moment de dur a terme

el projecte. Així doncs, la primera tasca serà establir els trets més importants sobre

el tipus d’informació de la que s’ha de realitzar la recerca.

Per començar, es coneix la necessitat de sensors i/o càmeres per detectar la

posició dels ulls de l’usuari mentre condueix, així com algun mecanisme per obtenir,

analitzar i representar les dades obtingudes des d’aquests dispositius. Informació

sobre detecció o reconeixement facial serien de gran ajuda, així com un algorisme

que es pogués incorporar en una càmera d’infrarojos sense suposar un alt cost

computacional.

Informació sobre com processar dades sobre l’estat dels retrovisors i els

possibles canvis d’aquests també és d’ajuda. D’igual manera es requereix controlar,

d’una forma automàtica, els servomotors que defineixen la posició dels retrovisors,

basant-se amb els resultats obtinguts de cada anàlisi procedent dels sistemes que

afronten la posició ocular del conductor.

Fer un càlcul de la posició òptima per les càmeres i els sensors resulta

essencial, així doncs es requereix tenir en compte l’estètica final, sense deixar de

banda la funcionalitat; és necessari situar els dispositius en un punt que no permetin

distraccions o redueixin la visibilitat i l’atenció a la via.

Finalment, realitzar un estudi sobre la possibilitat d’incorporar aquest sistema

de reglatge automàtic com un accessori extern instal·lable a qualsevol vehicle, o

com un accessori que es pugui escollir de sèrie amb el vehicle.



1.4. Especificacions bàsiques del projecte

El projecte presenta diversos reptes tècnics: per una banda, l’estudi dels

sistemes de detecció en tres dimensions (3D), així com la seva incorporació en

aplicacions pràctiques i la selecció de sistemes que s’adeqüin al càlcul necessari.

D’altra banda, la selecció del sistema i conjunt d’actuadors que s’empraran per als

miralls retrovisors també és un punt a tenir en compte.

A més a més, es presenten reptes de recerca, començant amb els sistemes

actuals que implanten els fabricants en els seus vehicles, passant per la investigació

sobre l’existència d’algun projecte de característiques similars.

Així doncs, també es troba el detall de la cerca d’informació sobre les

característiques de cada element del sistema, així com el seu preu aproximat, amb

la finalitat de poder realitzar un pressupost el més ajustat possible del conjunt del

sistema que proposa aquest projecte.

Per altra banda es contemplen els objectius professionals i comercials. Un

cop es planteja un projecte, és de primària necessitat plantejar-se si la gent vol

algun sistema d’aquestes característiques, i si estarien disposats a pagar per

disposar d’aquest en el seu vehicle. Un estudi de mercat permetrà fer-se una idea

de si es tracta d’un projecte rentable.



2. BrainStorming

Al principi es va fer una pluja d'idees, això ens serviria per definir els punts que

volíem estudiar i no ens volíem deixar. Tots els components del grup vam aportar

idees, i cada vegada teníem més temes per buscar.

A continuació s'adjunta la llista final de la nostra BrainStorming:

� Funcionament diürn/nocturn. � Diferenciació dels usuaris. � Aplicació mòbil. � Sistema extern o integrat. � Patents. � Sistemes semblants/relacionats. � Mercat actual. � Algoritmes optomètrics. � Tipologia de càmeres. � Estudi de mercat.

Una vegada establerts els punts, procedim a explicar-los una mica més:

• Funcionament diürn/nocturn: volem que el nostre sistema sigui capaç de

funcionar tant de dia com de nit, amb diferents condicions climatològiques

que canvien tant la lluentor com la saturació que detecten les càmeres, entre

d'altres.

• Diferenciació dels usuaris, juntament amb l'aplicació mòbil: l'objectiu seria

que amb el mateix sistema de detecció que els mans lliures, el nostre sistema

detectés l'usuari que ja ha fet ús del nostre aparell de reglatge i col·loqués els

miralls, posteriorment reglant-los durant la conducció. En el cas de que

l'usuari mai hagués utilitzat el sistema, es crearia un perfil determinat per la

posició inicial dels retrovisors i la posterior adaptació durant la conducció.

• Sistema extern o intern: em de investigar quin sistema és el més adequat, si

un de sèrie o un que es pugui instal·lar a posteriori.

• Mercat actual i patents: exposar detingudament cada sistema semblant o

igual que pugui haver al mercat en l'actualitat o en un passat. Què podem



extreuen i aprofitar per millorar el nostre projecte també serà un punt a

investigar.

• Algoritmes optomètrics: hem d'investigar si aquests tipus d'algoritmes són

vàlids i encaixen en el nostre projecte. Si és així, com fer-los servir es tornarà

la prioritat; en cas contrari haurem de cercar informació sobre els programes

necessaris.

• Tipologia de càmeres: donat que hi ha milers de càmeres amb

especificacions molt diverses, haurem de trobar les que s'adeqüen a les

nostres necessitats, com per exemple que tinguin infrarojos, siguin petites i

estètiques.

• Estudi de mercat: per dur a terme el projecte correctament haurem de

realitzar un estudi de mercat a través d'enquestes. Els resultats ens diran si

aquest sistema realment seria acceptat o interessant per la societat

automobilística.



3. Planificació i programació

En aquest apartat apareixen les petites tasques en les que s’ha desglossat i

dividit la realització del conjunt d’aquest projecte. D’aquesta forma també es realitza

una planificació i programació ordenada d’aquestes activitats, en funció de la seva

duració i relacions entre elles.

3.1. Tasques principals

Per a la realització del present projecte s’ha desglossat la feina en petites

tasques, les quals apareixen mencionades i descrites a continuació:

1. Constitució del grup: un cop assignat el projecte es culmina amb l’acta

de constitució.

2. Recerca informació: es busca informació relacionada al projecte

2.1. Tipus càmeres: trobar informació sobre tipus de càmeres i

condicions de visió.

2.2. Tipus detecció facial/ocular: trobar informació sobre els diferents

sistemes per detecció facial i detecció ocular.

2.3. Tipus motors / servos: trobar informació sobre els diferents tipus

de motors i servos que fan servir els retrovisors.

2.4. Software captura/detecció facial/ocular: trobar informació sobre

software que tracti la captura i la detecció facial i/o ocular.

2.5. Eyetracking: trobar informació sobre mètodes de seguiment dels

moviment dels ulls.

2.6. Càmera: trobar informació sobre la ubicació de les càmeres.

Arribar a trobar una càmera que compleixi les necessitats del

projecte.

2.7. Alternatives pros i contres: elaborar document amb la informació

trobada fins al ment i les alternatives.

2.8. Blocs 3D retrovisors: trobar blocs 3D de retrovisors, com a parts

o components dins d’un bloc vehicles per tal de tenir la base per

crear el nostre disseny.



2.9. Patents: recerca d’informació sobre patents existents

relacionades amb els retrovisors.

2.10. Empreses retrovisors i comercialització de productes: trobar

informació sobre empreses que es dediquin a la fabricació i/o

comercialització de retrovisors o elements del sistema.

2.11. Connexió sistemes retrovisors: trobar informació sobre com

realitzar la connexió entre el sistema de regulació i els

retrovisors.

2.12. Preus retrovisors: trobar informació sobre els preus dels

retrovisors.

2.13. Opcions de programar Raspberry: trobar opcions sobre com

programar la Raspberry.

3. Desenvolupament web: escollir i desenvolupar la web del projecte

3.1. Creació web: crear la web del projecte

3.2. Actualització web: actualitzar les dades de la web per tal que

vagi mostrant l’evolució del projecte.

4. Primera exposició: Exposar el projecte tot explicant tot el realitzat fins a

la data.

4.1. Realització del PowerPoint: realitzar el document de

presentació.

4.2. Preparació exposició: preparar i practicar la presentació.

4.3. Presentació oral: realitzar la presentació oral del projecte.

4.4. DAFO primera exposició: realitzar el DAFO de la exposició per

tal d’analitzar-la i treure’n possibilitats de millora.

5. Esquemes i croquis: realitzar uns esquemes i croquis que ajudin a

entendre la ubicació i posició angular del retrovisors.

5.1. Esquema retrovisors exteriors: realitzar esquema dels

retrovisors exteriors.

5.2. Esquema retrovisor interior: realitzar esquema del mirall

retrovisor interior.

5.3. Croquis angular: realitzar croquis dels diferents angles implicats

al sistema de retrovisors.

5.4. Croquis esquema visualització facial: realitzar croquis de la

visualització facial.



6. Memòria: realitzar la memòria del projecte amb total la informació

recopilada.

6.1. Esbós memòria projecte: fer un primer esbós de la memòria del

projecte.

6.2. Objecte del projecte: definir objecte del projecte.

6.3. Justificació projecte: explicar com l’actual projecte solucionarà el

problema plantejat i quina es la seva contribució.

6.4. Abast del projecte: descriure què es el que s’entregarà al

projecte, fins a on arribarem.

6.5. Especificacions bàsiques del projecte: definir d’una forma clara

la funció i característiques bàsiques del sistema de regulació

automàtica presentat.

6.6. Estat de l'art: exposar com s’ha tractat el tema referent a la

regulació dels retrovisors fins al moment i quines son les seves

tendències.

6.7. Estudi i valoració de solucions alternatives: indicar les diferents

alternatives estudiades amb les seves avantatges i

inconvenients per tal d’escollir la solució més valorada.

6.8. Justificació i descripció solució adoptada: explicar com la

alternativa adoptada solucionarà el problema plantejat.

Descriure la solució adoptada.

6.8.1. Disseny retrovisors exteriors: realitzar el disseny dels

retrovisors exteriors.

6.8.2. Disseny retrovisor interior: realitzar el disseny del

retrovisor interiors.

6.9. Software: descriure la part de software que es farà servir a la

solució escollida.

6.10. Principals subministradors de components: buscar i indicar els

principals subministradors dels components que formen la

solució adoptada.

6.11. Planificació i programació: definir les tasques a realitzar i

realitzar la planificació del projecte.

6.11.1. Project: realitzar la planificació del projecte utilitzant el

software Microsoft Project.



6.12. Anàlisi viabilitat econòmica del projecte: justificar el disseny i la

fabricació del producte econòmicament. Preveure els ingressos

que pot aportar la solució adoptada i la rendibilitat que se li pot

treure.

6.13. Nou producte al mercat: descriure la incorporació del nou

producte al mercat amb totes les seves interaccions (clients i

proveïdors) i la importància de patentar el sistema.

6.14. Enquesta: realitzar una enquesta per tal de veure el coneixent

del tema que tracta el projecte i l’interès respecta a adoptar la

nova solució al problema plantejat.

6.15. Valoració medi ambiental del projecte: realitzar un estudi del

impacte ambiental que presenta el projecte.

6.16. Conclusions: redactar les conclusions del projecte.

6.17. Entrega memòria: entregar la memòria a un format uniforme i

dintre del termini indicat..

7. Exposició final: exposar el projecte en la seva totalitat tot indicant els

avenços respecte a la primera presentació.

7.1. Realització del PowerPoint: realitzar el document de

presentació.

7.2. Preparació exposició: preparar i practicar la presentació.

7.3. Presentació oral: realitzar la presentació oral del projecte.

3.2. Microsoft Project

Per a la realització del present projecte s’ha desglossat la feina en petites

tasques, de forma que tots els components del grup poguéssim treballar d’una

forma una mica independent. Les tasques, mencionades en l’apartat anterior,

s’han repartit seguint uns criteris d’habilitats en el moment de realitzar-les.

En la pàgina següent apareix la divisió de tasques, així com les relacions de

dependència entre elles, i els recursos (en aquest cas, components del grup) que

requereix i les han dut a terme.



4. Estat de l’art

Com en qualsevol projecte, es requereix conèixer i tenir en compte qualsevol

producte o informació existent relacionada amb el projecte en qüestió. Per aquest

motiu, en aquest apartat s’esmenta d’una forma descriptiva els sistemes actuals

basats en els miralls retrovisors dels vehicles.

4.1. Reglatge dels retrovisors

En aquest apartat es mencionen i descriuen els sistemes de reglatge del

miralls retrovisors que es poden trobar actualment instal·lats en els automòbils.

4.1.1. Retrovisors laterals

Els retrovisors laterals dels automòbils i el sistema per ajustar-los han

sofert una evolució al llarg dels anys. Inicialment aquests tenien una

superfície no gaire extensa amb una visibilitat escassa. La seva regulació es

feia a través de mecanismes manuals més o menys sofisticats o directament

realitzant l’ajust directament sobre el retrovisor.

Imatge 1: (a) Regulació manual; (b) Regulació automàtica

L’ajustament actual dels retrovisors laterals es realitza a través d’uns

comandaments situats a l’interior del vehicle, normalment a la porta, que

permeten la regulació mantenint la posició fixa del cap del conductor. Aquests

comandaments permeten que, a través de uns servos, el mirall tingui



moviment en dos eixos per tal d’ajustar-se al conductor. Aquest sistema

permet que qualsevol conductor pugui ajustar-se els retrovisors, com un pas

previ a iniciar la marxa, tenint en compte la limitació del sistema respecte als

canvis de posició vertical del conductor durant la conducció.

No existeix normativa específica sobre la regulació dels retrovisors,

però si la que s’ha de complir per poder homologar els propis retrovisors:

“Directiva 2003/97/CE 10 de noviembre del 2003 relativa a la aproximación

de las legislaciones de los Estados miembros sobre homologación de los

dispositivos de visión indirecta y de los vehículos equipados con tales

dispositivos, por la cual se modifica la Directiva 70/156/CEE y se deroga la

Directiva 71/127/CEE.”.

4.1.2. Retrovisor central

Al contrari que els retrovisors laterals, el central no ha sofert una

evolució important en quant a la seva regulació. En aquest cas l’evolució ha

sigut més aviat en la forma i dimensions del mateix per obtenir una millor

visibilitat.

La regulació del retrovisor central es fa majoritàriament amb la

interacció directa sobre el cos del retrovisor. El mecanisme que permet

aquesta regulació es una ròtula que pot estar ubicada a qualsevol lloc entre la

part de retrovisor que s’enganxa al vidre davanter i el cos del mateix

retrovisor.

Imatge 2: Regulació manual del retrovisor



A més de l’ajustament del retrovisor també s’incorpora un mecanisme

(automàtic en alguns models de gama alta) per evitar enlluernar-se per les

llums del cotxe del darrera.

En quant a la normativa a seguir per obtenir la homologació del retrovisor

central es la mateixa que es segueix al cas dels retrovisors laterals, la

Directiva 2003/97/CE.

4.2. Sistemes anàlegs

Cada vegada més firmes automobilístiques incorporen en els seus

automòbils diversos sistemes per millorar la comoditat i conformitat dels usuaris

del vehicle, i en més profunditat, la del conductor de l’automòbil.

Molts d’aquests sistemes comparteixen algunes característiques amb el sistema

en que es basa el projecte. Alguns d’aquests sistemes són:

4.2.1. Sistemes enfoscament retrovisors interior

El retrovisor interior tradicional està composat per un vidre que té un

recobriment opac reflexiu a una de les dues cares. La solució més

habitual per evitar l’enlluernament es accionant un petit mecanisme que

canvia l’angle del retrovisor, tot variant la direcció dels raigs de llum que

reflecteix. Es un mecanisme que a més de requerir la intervenció directa

del conductor disminueix la visibilitat.

Els retrovisors amb sistema d’enfoscament no porten cap

mecanisme manual, únicament incorporen uns pilots amb una llum i un

interruptor d’encès i apagat. El principi de funcionament d’aquest tipus de

mirall és bàsic: en lloc d’un mirall de vidre convencional d’una capa,

s’utilitza un vidre electrocròmic multicapa que perd transparència i

s’enfosqueix en aplicar-se cert corrent elèctric. Els més habituals

s’acoloreixen i enfosqueixen en to blau fosc. Quan incideix la llum d’un

cotxe que circula darrera sobre el sensor de llum, el microprocessador

identifica la intensitat de la llum i aplica el corrent elèctric. L’enfosquiment



és variable, si hi ha més llum, s’aplica més corrent i s’enfosqueix més.

D’aquesta forma s’evita l’enlluernament d’una forma automàtica que no

requereix l’atenció del conductor.

4.2.2. Sistemes d’emmagatzematge de la posició del seient

Els sistemes d’ajust automàtic de seients tenen la funció de

guardar l’ajust particular d’un usuari i ajustar-se automàticament quan

aquest puja al cotxe i es valida, per exemple amb un lector de petjada

digital o amb un codi numèric. D’aquesta forma, a través d’un sistema

elèctric, es regula l’alçada del seient, la posició més avançada o més

retratada, la inclinació del respatller y l’ajust lumbar.

4.2.3. Sistemes de càmeres posteriors

La empresa automobilística nipona Nissan comercialitzarà un nou

retrovisor intel·ligent. El retrovisor consta d’una pantalla LCD que mostra

la imatge captada per una càmera ubicada a la part posterior de

l’automòbil. La càmera d’alta resolució proporciona al conductor una visió

clara i sense obstacles de la part posterior, el que possibilita controlar els

angles morts i altres condicionants del tràfic.

A més, ha incorporat la possibilitat del canvi de càmera a mirall a través

d’un botó situat a la part inferior del retrovisor.

Imatge3: Esquema sistema retrovisors de Nissan



5. Descripció de la solució adoptada

En aquest apartat es descriuen cadascuna de les parts que defineixen el

sistema final, resultant d’aquest projecte. Aquest sistema, dissenyat per a cobrir una

necessitat ja descrita, es basa en una o dues càmeres, acompanyades d’un o varis

sistemes d’ultrasons, que desxifrin la posició ocular del conductor. Aquestes dades

seran analitzades per una placa de control, tipus Raspberry Pi, la qual generarà el

senyal que rebran els servomotors que donen la posició dels miralls retrovisors de

l’automòbil.

Per a poder realitzar una descripció complerta del sistema que s’ha

considerat el més adequat, aquest s’ha dividit en dues parts: una de hardware,

referent a tot el que es considera de caràcter físic, càmeres, sensors, etc; i una de

software, el que engloba tota la part de programació i anàlisi de dades.

5.1. Hardware

Aquesta primera part de la descripció del sistema instaurat fa referent a

totes les parts físiques que formen part d’un sistema informàtic; en aquest cas,

des de la placa del microcontrolador, fins als dispositius de captura d’informació,

com les càmeres i els sensors.

Aquestes parts del conjunt del hardware que formen la solució adoptada són les

que apareixen descrites a continuació:

5.1.1. Electrònica

Respecte a la part electrònica, s’ha optat per la utilització d’un

sistema comandament amb una placa “Raspberry Pi”, degut a la

versatilitat de la que disposa en quant a computació d’imatges i la

possibilitat de treballar amb sistemes operatius Linux.



5.1.1.1. Anàlisis d’imatge i computació de dades

Per a poder treballar amb sistemes

Linux i realitzar un anàlisis d’imatge es

necessita certa potència computacional, i

per tant el més adequat és utilitzar una

Raspberry Pi, amb el que es treballa les

imatges i es realitzen els càlculs per a enviar

els senyals de comandament dels servos.

5.1.1.2. Comandament dels servos

És possible controlar els servomotors amb la mateixa

Raspberry Pi que s’utilitzarà per a computar les dades.

Aquest mateix sistema de la Raspberry Pi permet crear un senyal

amb les mateixes característiques que el senyal del bus de dades

d’un vehicle que arriba al servos o motors de contínua que governen

la posició dels miralls retrovisors. Així doncs, aquesta mateixa placa

de comandament servirà per la redirecció dels retrovisors.

5.1.2. Sistema de captura de dades

També una part decisiva és la captura de dades, és a dir, la

localització real i quasi exacta de la posició dels ulls del conductor, en les

tres dimensions. Per aquest sistema es requereixen diversos dispositius i

trobar la posició òptima per a cadascun d’ells.

5.1.2.1. Una o dues càmeres

La diferència bàsica entre escollir si posar una o dues càmeres

és de precisió i preu.

Si es posa una càmera, el preu s’abarateix, però s’ha de

treballar amb la mida de la cara o alguna altra dada que ens permeti

Imatge 4: Raspberry Pi



saber la posició dels ulls en tres dimensions, ja que si treballem amb

una sola càmera, només detectem la posició de la cara en un pla

(dues dimensions).

Si es posen dues càmeres, el preu es fa més car, però en

aquest cas tenim dos punts de vista, i fent un senzill càlcul podríem

deduir la posició de la cara en les tres dimensions amb precisió.

Per altra banda, utilitzant un sistema d’ultrasons, ens podem

permetre utilitzar una sola càmera i calcular la distància d’aquesta al

conductor mitjançant aquests sensors.

5.1.2.2. Ultrasons

Per detectar la distància a la que està el conductor de la

càmera, es pot utilitzar un sistema de detecció per ultrasons. Aquests

són bastant precisos i molt barats. A més són petits i fàcils de

controlar, ja que treballen de manera

analògica, enviant un voltatge proporcional

a la distància que detecten, cosa que els fa

compatibles amb la Raspberry Pi. Així,

finalment s’ha decidit utilitzar aquest tipus

de sistema.

5.1.2.3. Selecció

La càmera que s’ha triat és ha de ser

de mida reduïda, ja que a de tenir un impacte

visual quasi no apreciable, no pot ser molt

gran ja que podria crear distraccions durant la

conducció, o fins i tot, ocultar alguns punts de

la via. Imatge 6: Càmera seleccionada

Imatge 5: Possibles sensors d’ ultrasons



A més a més, ha de disposar d’una tecnologia d’infrarojos, amb la

funcionalitat de poder capturar imatges tant de dia com de nit, sense

molestar a l’usuari del vehicle.

5.1.2.4. Posició

Respecte a la posició de la càmera, una de les opcions és

posar-la dins del mirall retrovisor central. Els problemes poden venir

amb efectes estranys amb el mirall i el reduït espai del que es

disposa en l’interior.

Una altra opció és posar-la a la part inferior del retrovisor

central; d’aquesta manera es guanya una mica de precisió, alhora

que es possible realitzar un disseny simètric i original.

La tercera opció és posicionar la càmera en la part superior del

retrovisor central; s’aconsegueixen les mateixes prestacions que si es

situés a la part inferior, però es guanya en precisió.

Altres opcions, com el para-sol, la cantonada de dins a

l’esquerra o a la dreta, a baix o a dalt, al quadre de comandament, o

al panell central, impedeixen una visió clara del conductor ja que

l’enfocarien en un angle massa pronunciat i això baixaria la precisió

del posicionament.

Imatge 7: Posició final de la càmera



5.1.3. Servomotors

Per a poder controlar la posició exacta de la posició angular dels

miralls retrovisors és necessari l’ús de servomotors, ja que aquests

permeten un moviment de posicions finites, necessari per al reglatge

automàtic.

5.1.3.4. Tipus

El servomotor utilitzats ha de tenir unes dimensions reduïdes,

ja que es requereix dos dispositius d’aquest tipus per a poder generar

els dos eixos de gir necessaris pel posicionament dels retrovisors.

Aquests han de poder treballar amb

un parell suficient com per a poder

arrancar amb la càrrega del vidre i del

sistema d’ajust del retrovisor. Així, es

podria utilitzar un servomotor dels més

simples, de corrent contínua (RC).

5.1.3.5. Control

El control dels servomotors es fa a través de la variació de la

durada d’un corrent polsant, és a dir, generant un senyal similar a un

senyal de pols quadràtic; d’aquesta forma, aquest senyal pot ser

generat fàcilment amb la Raspberry Pi, i controlar la posició dels

retrovisors d’una forma precisa.

5.1.4. Sistema de posicionament dels retrovisors

Basant-se amb la informació i decisions que apareixen fins al

moment, el conjunt dels sistemes de posicionament dels retrovisors és el

que queda resumit en els següents apartats:

Imatge 8: Exemple de servomotors



5.1.4.4. Laterals exteriors

Per al control de la posició dels miralls retrovisors es mantindrà

un sistema similar al ja existent en la majoria de vehicles, però

utilitzant dos servomotors per a poder definir, d’una forma clara i molt

precisa, l’amplitud de l’angle desitjat.

El senyal de control que rebran aquests dos servomotors

vindrà directament de la placa de control “Raspberry Pi”, i com es pot

preveure, mantindran una certa relació.

A part del senyal de control del sistema de reglatge automàtic,

el sistema de posicionament dels retrovisors també disposarà una

entrada de senyal per al control manual elèctric, ja existent en quasi

tots els automòbils del mercat.

5.1.4.5. Central interior

El sistema que incorporen la majoria de cotxes per al

moviment del mirall retrovisor central del vehicle és totalment

mecànic. Aquest sistema és molt similar al sistema de recolzament en

bola: es basa en un suport circular en la part posterior del retrovisor,

subjectat al vehicle de forma que permet el lliure moviment, però amb

una certa resistència per aconseguir mantenir la posició final a la que

es situa.

Per a poder motoritzar i automatitzar el retrovisor central es

disposa de dues opcions clarament diferenciables: continuar basant

el moviment del mirall amb el moviment del sistema que el suporta, o

bé passar a incorporar un sistema semblant a l’utilitzat en els

exteriors i desplaçar únicament la peça de vidre que reflecteix la

imatge.

Tant a nivell de resistència com de facilitat, la millor opció és moure

únicament el mirall, independentment del cos que el subjecta, deixant

aquest quiet.



A més a més, amb la utilització d’aquest sistema es permet la

incorporació de la càmera, que capturarà la posició ocular, en la part

superior d’aquest cos de subjecció, restant quieta i facilitant la captura

de dades.

5.1.5. Comandament

En aquest apartat es descriu la part mecànica del sistema de

comandament del sistema que es planteja en aquest projecte.

Com ja s’ha mencionat en apartats anteriors, aquest sistema té dues

variants, una referent a un sistema opcional en el moment d’escollir les

extres d’un vehicle de sèrie, i un sistema incorporable en qualsevol

vehicle.

Així doncs, en els següents apartats s’explica i es descriu el sistema de

comandament per les dues variants del sistema.

5.1.5.4. De sèrie com a extra en un vehicle – Integració amb mòbil

En el cas que el sistema sigui un extra que es pugui escollir en

un vehicle de sèrie, els comandaments d’aquest sistema anirien

unificats amb el conjunt de comandaments del vehicle, incorporant el

sistema proposat per la Raspberry Pi en el mateix sistema informàtic

del vehicle.

Imatge 9: Exemple de sistema d'ordenador a bord



Imatge 11: Icona Bluetooth

El sistema de commutació entre el sistema de reglatge manual i

el sistema de reglatge automàtic estaria controlat per un commutador,

i en aquest cas, seria convenient que aquest es situés en la part

interior de la porta del conductor, ubicat en el conjunt de

comandaments dels retrovisors que molts vehicles incorporen en el

moment.

En aquesta opció, aquest commutador es podria situar en la part

superior del commutador amb el que s’escull el retrovisor dret, o

l’esquerre, i commutaria el sistema automàtic amb el manual.

A més a més, com que en l’actualitat, molts vehicles incorporen

ja un sistema de connexió bluetooth per telèfons mòbils per respondre

a l’ús d’aquest des de l’ordenador a bord, també es podria incorporar

un sistema que, en detectar una connexió

bluetooth amb un dispositiu reconegut, en la

commutació automàtica, els retrovisors es

situessin a la posició desitjada automàticament,

sense la necessitats de ésser iniciats en una

posició concreta.

5.1.5.5. Sistema incorporable en qualsevol vehicle

La segona opció era un sistema independent, incorporable en

qualsevol sistema de reglatge de qualsevol vehicle.

Imatge 10: Sistema de control de finestres i retrovisors



En aquest cas, el disseny del sistema de control seria més complicat,

ja que es parteix d’un vehicle que no facilitaria la incorporació; per

aquest motiu s’hauria d’instal·lar un sistema independent, ubicat en la

guantera del vehicle, que incorporés tota la part de reglatge automàtic.

A més a més, el senyal d’entrada als servomotors dels retrovisors, ja

existents, s’hauria de veure interceptat per un commutador que

permetés el comandament d’aquests des dels comandaments ja

instal·lats en el vehicle, i des de la nova placa de comandament

automàtic.

Imatge 12: Sistema de Raspberry Pi protegida

En aquest cas, també s’hauria de poder instal·lar un commutador en

una ubicació pròxima al conductor del vehicle, amb la finalitat de que

aquest pogués canviar de tipus de reglatge en qualsevol moment. La

incorporació d’aquest commutador es podria realitzar en la part inferior

central del quadre de comandaments, pròxim a la ubicació de fre de

mà.

Aquesta ubicació permetria un

disseny estètic no alterat, i a la

vegada, la commutació de sistemes

de reglatge en el moment desitjat,

sense alterar la concentració ni

provocar distraccions en el

conductor. Imatge 13: Emplaçament del commutador



La part positiva de realitzar una modificació del sistema que el vehicle

porta de sèrie és que és més accessible i menys feixuc, en canvi, la part

negativa és que estèticament és molt difícil adaptar-se a la gran quantitat

de cotxes que hi ha al mercat, i s’haurien de produir diferents models amb

diferents estètiques.

Per altra banda, els avantatges d’un comandament opcional com un

extra en un vehicle de sèrie són la gran quantitat de personalitzacions

que es poden fer en aquest comandament (administració de perfils

d’usuari, etc.)

5.2. Software

Un cop s’han pres totes les decisions dels components electrònics que es

necessari utilitzar, és el moment de parar atenció al conjunt de control de tots

aquests, definint un sistema ordenat de comandament i relacions de

dependència.

El primer en que s’ha de pensar és com, a partir del sistema escollit,

format per una càmera i dispositius d’ultrasons, poder trobar i posicionar el rostre

(i amb aquest la posició ocular) del usuari del vehicle.

Així doncs, la primera idea es basa en transformar la imatge capturada per la

càmera amb un senyal que representi la distància al punt central mig dels dos

ulls. Per a realitzar aquesta transformació es necessari l’ús d’algoritmes de

detecció.

5.2.1. Algoritmes de detecció facial

Hi ha varis tipus de sistemes de detecció de la posició dels ulls.

Primerament s’ha de decidir si es vol fer servir un sistema de

reconeixement facial per posicionar completament els ulls o bé utilitzar un

sistema de detecció facial i fer una aproximació de la posició dels ulls a

partir d’aquesta.



Tant a nivell de facilitat de treball com en cost computacional, ens trobem

amb que és molt més eficient utilitzar un sistema de detecció facial, ja que

aquests acostumen a posicionar els ulls també, i si no ho fan, es pot fer

una petita aproximació de la posició d’aquests.

Després de repassar els diferents

tipus de sistemes de detecció de

cares, s’ha trobat l’algoritme

“Viola & Jones”, el qual té un cost

computacional molt baix, a més

de treballar en escala de grisos i

amb una llibreria oberta

(OpenCV), que a més és multi-

plataforma i instal·lable a una

Raspberry.

Però no només es necessita un algoritme de detecció, sinó que a més a

més es necessita trobar la distància entre la càmera i aquest punt central de la

imatge. Per a poder trobar aquesta distància es necessita modificar algun

paràmetre d’aquest algoritme de forma que sigui capaç de donar, a la sortida, un

senyal variable que representi aquesta distància.

Però com ja s’ha mencionat, no només basta amb la utilització d’una càmera,

sinó que es requereix sensor d’ultrasons que ens donin la distància entre la cara

del conductor i altres punts del vehicle.

8.2.2. Sistemes de posicionament dels ulls

Per a la representació real en tres dimensions de la localització

facial, i més concretament, dels ulls, són necessaris varis senyals

representatius de distàncies reals, les quals es podran commutar per a

poder obtenir aquesta posició desitjada.

Imatge 14: Detecció facial per “Viola and Jones”



D’aquests senyals, el més important i decisiu és el procedent de la sortida

d’aquest algoritme definit anteriorment, ja que troba la posició exacta dels

ulls.

Però aquest sistema només proporciona la posició del punt desitjat en un

pla bidimensional; així doncs es requereix l’ús dels sistemes d’ultrasons.

La senyal que aquests emetran serà decisiva pel realitzar el càlcul de

localització d’aquest punt en dues dimensions a tres dimensions.

Per a la realització del conjunt de tots aquests càlculs s’ha decidit l’ús de la

placa base “Raspberry Pi”. Aquesta disposa de diverses entrades,

corresponents als tres senyals procedents de la càmera i sensors, i diverses

sortides, les que s’utilitzaran per proporcionar el senyal de control dels

servomotors.

8.2.3. Sistema de computació de dades

Per poder tenir capacitat

computacional i velocitat en els

càlculs, a la vegada que facilitat

en la programació, s’ha decidit

per l’ús d’una placa de

computació.

Raspberry treballa amb un sistema multi-plataforma, per tant, es pot

treballar amb el sistema operatiu Linux, que no consumeix gaires

recursos, i amb el que es pot utilitzar la llibreria lliure OpenCV.

Imatge 15: Exemple de posició en 3D

Imatge 16: Placa base Raspberry Pi



Aquesta llibreria de format lliure permet treballar amb el programa de

programació C++, el que ens permet l’adequació de l’algoritme de

detecció facial (variació de l’algoritme de Viola and Jones), i permet

realitzar la resta de càlculs d’una forma ràpida i fàcil.

Els tres senyals representatius de les entrades seran senyals de

variacions de tensió, que representaran les variacions de distàncies, així

doncs, aquests senyals sempre estaran definits per un valor real.

Són aquests tres valors, corresponents als tres senyals, els que s’operen

amb la finalitat de extreure un senyal, representatiu de l’angle en el que

s’ha de situar, per a cada servomotor que compon el conjunt dels tres

retrovisors.

Imatge 17: Funcionament del sensor d'ultrasons

Aquesta computació dels tres senyals serà operada amb una interfície

de C++, la qual generarà aquests senyals que governaran el moviment

dels servos.

Aquest senyal de control dels servomotors ha de ser un senyal de pols

i freqüència constant, amb el DC corresponent a l’angle al que s’ha de

situar, partint de la premissa que el servomotor tindrà una zona d’actuació

d’aproximadament ±10º, així que, l’amplitud del senyal anirà de -10 V a

10 V.

Imatge 18: Exemple senyal de control d'un servomotor Imatge 19: Interfície de C++



6. AMFE del sistema desenvolupat

En aquest apartat s’analitzen i s’estudien cadascun dels possibles errors que

pugui tenir el sistema en el que s’està treballant. Per aquest motiu es realitza un

AMFE d’aquest sistema, una tècnica analítica per assegurar que tots les fallades

potencials d’aquest disseny s’han identificat i s’han estudiat mètodes per a poder-les

prevenir o detectar, en el cas que es produeixin.

Per a la correcta aplicació de solucions a les possibles fallades del sistema es

comença per enumerar-les, seguint un ordre, de més a menys, efecte en el sistema.

A partir d’aquesta enumeració, es busquen les possibles solucions a aquestes

fallades.

1. Fallada de la placa de control:

En el cas hipotètic que fallés la placa de control, la Raspberry Pi, una

possible solució, i la millor, seria que el sistema de reglatge automàtic es

commutés de forma automàtica, passant doncs al sistema de posicionament

manual.

D’aquesta forma, situant els retrovisors a la posició inicial que ha marcat

l’usuari, s’evita possibles distraccions i molèsties ocasionades pel mal

reglatge del conjunt dels tres retrovisors, i permet a l’usuari donar-se compte

que el sistema automàtic falla, podent continuar amb el posicionament

manual.

2. Fallada en el sistema de realimentació del senyal:

En aquest cas, on el sistema de realimentació del senyal de control dels

servomotors faci fallida, la placa de control continuarà enviant el senyal de

posicionament i rotació dels servomotors, mantenint la posició d’aquests i

reduint l’error que es pugui provocar en el senyal realimentat.



3. Fallada en un dels servomotors:

També es pot donar el cas que sigui un servomotor el que no funcioni de

forma adequada; en aquest cas serà el senyal de realimentació el que

informarà a la placa de control d’aquesta fallada, situant el servomotor en

l’última posició comandada, i no permetent, d’aquesta forma, alteracions

involuntàries de la seva posició.

4. Fallada en la càmera:

En el hipotètic cas que la placa de control no rebi informació de la càmera, o

aquesta sigui incoherent, el sistema seguirà funcionant a partir de les dades

obtingudes pel conjunt dels tres sensors d’ultrasons.

Perquè aquesta fallada sigui quasi imperceptible, el sistema de control

disposarà d’una memòria de senyals d’inputs i d’outputs, que combinarà amb

els senyals rebuts pels sensor d’ultrasons, amb la finalitat de que el senyal de

sortida sigui el més adequat a la possible situació real.

En el cas que l’error generat en la sortida, controlat pel senyal de

realimentació, esdevingui molt gran, el sistema de reglatge automàtic es

commutarà amb la regulació manual, dirigint la posició dels servos a la

posició inicial definida per l’usuari.

5. Fallada en un dels sensors d’ultrasons:

El sistema dissenyat disposa d’un conjunt de tres sensors d’ultrasons,

col·locats en punts estratègics del vehicle, amb la finalitat que si un d’aquests

deixa de funcionar o emet un senyal incoherent, el sistema negligirà aquest

senyal, realitzant els càlculs a partir dels altres inputs.

6. Fallada en el commutador de sistemes:

En el cas que el commutador entre el sistema de reglatge automàtic i el

sistema manual falli o es col·lapsi, aquest donarà prioritat a la regulació dels

retrovisors de forma manual.



7. Pressupost del sistema dissenyat

En aquest apartat s’ha realitzat un pressupost, el més ajustat possible, en el que

s’ha incorporat la mà d’obra del muntatge d’aquest sistema, a més a més de tots els

components físics que el component, des dels sensor i la càmera, fins al cablejat

elèctric encarregat de transportar el senyal de control d’aquests.

Cal dir que aquest pressupost és unitari, és a dir, està ajustat a la única instal·lació

d’un sistema; en el cas que aquest sistema es produís en sèrie, el preu dels

components, càmera i sensors, decreixeria notablement degut a l’àmplia divisió dels

costos externs, com els costos de gestió i transport entre altres.



8. Nou producte al mercat

8.1. Introducció mercat automobilístic

Un cop s’ha passat la part de hardware i software, es té l’estructura del

retrovisor, els components necessaris i la forma més òptima de realitzar el

muntatge i presentació del producte, es procedeix a l’anàlisi del mercat.

Davant de la creació d’un mecanisme tan sofisticat i complex a l’hora de

muntatge, es troba que a l’hora d’enfocar-ho al mercat no se sap d’un principi

com es pot rebre la notícia de la creació d’aquest producte i la seva acceptació o

rebuig.

Bé, abans d’entrar en detalls sobre el mercat o possibles sortides del

producte, mirarem com es troba el sector de l’automòbil en l’últim any en xifres.

Per començar amb tres xifres importants, a Espanya l’any 2014 han crescut les

ventes un 19%, la producció un 10% i les exportacions un 7,9%. La balança

fiscal ha millorat fins a 16.000 milions d’euros, les exportacions a l’estranger amb

més de 2.000 milions d’euros i s’han creat un total de 20.000 llocs de feina

directes.

Actualment, Espanya és la locomotora del mercat europeu amb un 18,1% de

ventes per sobre de països com Regne Unit, França, Alemanya. Cada cop a

plantes espanyoles es fabriquen més models de cotxes, per ser exactes han

arribat 13 models nous.

Per acabar aquesta breu introducció, només queda dir que Espanya està

en un procés continu de millora i moltes empreses porten a produir alguns dels

seus models a plantes de la península. Si això segueix així, és perquè estem en

un procés de millora contínua i significa que si es presenta una idea bona,

òptima, fiable i econòmica, es pot tenir opcions de què alguna empresa es fixi en

el producte.



Imatge 20: Imatge planta d’Audi a Martorell

8.2. Patents

Primer de tot, quan s’ha creat un producte i es confia en què aquest pot

sortir bé, el que s’ha de fer és registrar-lo a l’oficina espanyola de patents i

marques.

El que fa una patent és que si algú vol fer servir el teu producte t’haurà de pagar

perquè ell el fabriqui i l’utilitzi.

A continuació s’explica el procediment previ per crear una patent a Espanya:

• Primer de tot s’ha de tenir una idea brillant. Un cop és té s’ha de definir la

marca, la imatge que s’agradaria utilitzar i en quins mercats es podria vendre.

• Després, cal saber que el preu de registrar-ho dependrà del territori o nombre

de països que el que es vulgui registrar. El procés de registrar una marca pot

variar entre 12 i 18 mesos, mentre que el de la patent podria doblar la durada.

• El fonamental en una patent és registrar-la pel dret d’exclusivitat i per

diferenciar els productes de la seva competència.



Figura 21: Imatge descripció patent d’Apple

En el moment d’escriure una patent, és a dir, la descripció específica

d’aquesta, es recomana que sigui un expert qui redacti el document de patent.

Aquest document a d’incloure una àmplia gamma d’informació, agrupada en les

següents característiques:

• Resum • Antecedents de la intervenció • Descripció

• Descripció de les imatges i dibuixos • Realització preferent

• Reivindicacions

Un cop s’ha redactat aquest document de patent, el següent pas és acudir

a les oficines de patents d’Espanya, i gestionar-la.

• El preu de redacció de la memòria de la patent i de les reivindicacions a

nivell estatal és de 1500€, mentre que el dipòsit de la sol·licitud a l’oficina

de patens és de 800€.

• Si la patent es vol realitzar a nivell europeu, el preu de la redacció de

memòria i reivindicacions ascendeix a la xifra de 2000€, mentre que el

dipòsit es situa als 3000€.



Un dels punts més importants i a tenir en compte quan es tracta de

patents és que durant la recerca d’informació per al projecte en qüestió es va

trobar una patent de l’empresa californiana “Apple” relacionada amb la posició

dels retrovisors. Aquest registre de patent, tot i no estar desenvolupada, porta

uns anys registrada.

D’una forma resumida, la patent diu:

“El dispositiu electrònic portàtil d'un usuari pot guardar la configuració d'un

primer mitjà de transport , quan l'usuari visita un altre mitjà similar (fins i tot un

cotxe de lloguer), les preferències de configuració poden ser importades i

configurades de forma automàtica d'acord amb les preferències d'importació "

.

Amb això es vol dir que en el cas que es volgués treure el producte

resultant d’aquest projecte al mercat, probablement s’hauria de pagar a la marca

californiana, ja que una part del projecte en qüestió seria la possible integració el

telèfon mòbil com a comandament per guardar la configuració. No obstant,

s’hauria de dur a terme una recerca més profunda sobre aquesta patent en el

cas hipotètic de desenvolupar d’una forma pràctica aquest projecte.

8.3. Problemes per treure al mercat el producte

Quan algú es disposa a treure un producte nou, que és una innovació en

el mercat, apareixen dues opcions: la primera i la que tothom desitja, que el

producte sigui un èxit, i per l’altra banda, que fracassi o que no arribi a complir

les expectatives.

Si es busca en xifres, es pot arribar a obtenir una xifra orientativa dels

inventors independents que hi ha a Espanya; segons la OEPM, al voltant de



25.000 inventors han registrat alguna patent en producte relacionat amb

l’automobilisme.

Està clar que es pot dir que és una xifra molt elevada tenint en compte que són

inventors independents, no estan relacionats a cap empresa. Tot i això, el que

és notable és que poca gent viu de les patents, exclusivament d’alguna proposta

brillant en que alguna empresa s’ha fixat.

Generalment, moltes idees es queden a mig camí, senzillament morint com a

simples idees; d’altres s’arriben a desenvolupar i fins i tot a fer, però molt

poques a arribar atenir repercussió nacional o internacional.

Una frase celebra d’en Mark Twain reflexa el que s’acaba de mencionar:

“Els inventors són un col·lectiu oblidat, excepte quan triomfen.”

Aquí a Espanya, molts inventors han hagut de marxar del país perquè a

un altre indret se’ls hi reconeguessin els seus mèrits. Gran culpa d’això en té

l’estat, que durant anys ha estat invertint molt poc capital en el desenvolupament

cientificotècnic.

En els últims anys, el Ministeri d’Educació i Ciència han decidit desenvolupar un

pla d’I+D en l’àmbit cientificotècnic. Està clar que Espanya és un país que

destina molt poc en inversions per educació i ciència, però sí per altres

ministeris menys importants. Aquest fet és el que provoca que molts científics i

tècnics hagin d’emigrar a altres països on s’aposta per l’evolució en aquest

camp.

Com deia Bernard Shaw:

“Els llestos són les empreses que s’aprofiten de l’enginy dels creadors.

Els inventors han de liderar amb aquest poderós competidor.”



Un altre gran problema deriva de la poca inversió cap als innovadors

independents. El fet que se’ls hi dóna poques subvencions comporta que les

empreses, cada cop més riques (amb més infraestructures, més personal i més

evolució), faci que les pròpies marques ja desenvolupin productes i projectes

més ferms i d’un nivell tecnològic més elevat pels seus enginyers i recursos que

tenen a les seves mans.

El que produeix això és que cada cop el tant per cent de probabilitats de

presentar un projecte i que una empresa te’l compri o financi és més reduït.

8.4. Preu de compra de les automobilístiques

Aquest tema es pot denominar com l’estrella de qualsevol projecte. En tot

projecte o producte es vol treure un benefici, com més alt possible millor, per

varis motius, com per exemple: temps i esforços dedicats, inversions aportades,

etc. Si més no, quan es crea un producte relacionat per un automòbil s’ha de

tenir clar que o el producte es cataloga de perfecte i és una eminència, o

sorgiran varis problemes en el moment de triomfar.

Tal i com ja s’ha dit en l’apartat anterior, el món automobilístic està molt

tancat i cada firma de cotxes ja incorpora el seu propi centre d’investigació i

innovació. El principal motiu d’aquesta incorporació és amb la finalitat que cap

empresa pugui copiar una innovació abans de què aquesta aparegui al mercat

per la firma que l’ha desenvolupat.

Aquesta generació de cercles de confiança complica que les automobilístiques

et comprin un projecte o un productes, ja que molt probablement, en el moment

d’exposar-los-hi, els seus tècnics ja l’estaran millorant.

Tot i això, no cal posar-se pessimista ja que aproximadament la meitat de

les innovacions plantejades per inventors independents, acaben triomfant.



A partir d’aquesta premissa es pot definir aproximadament com una

empresa defineix el preu de qualsevol producte, i en aquest cas, seria el d’un

sistema d’automatització del reglatge dels retrovisors.

Les empreses en una situació econòmica financera com l’actual, el primer

que exigiran serà un producte eficaç i que comporti uns costos baixos. El

producte sobre el que es desenvolupa el projecte en qüestió constaria d’una

càmera i sensors d’ultrasons, ja que els motors ja vindrien incorporats com els

que porten els cotxes d’avui en dia, i només caldria afegir-n’hi dos motors al

retrovisor central.

Un cop plantejat el que portaria el producte, les empreses buscarien la seva

empresa de subministrament de productes i preguntarien quin seria el preu

unitari de tot el conjunt, i després d’un milió de productes. Quant disposarien del

cost de la matèria primera i de la producció, s’aproximaria un preu de venta a

aquell producte, amb la finalitat de calcular els beneficis que tindrien a llarg

termini, com per exemple, en 10 anys. Al haver calculat costos i beneficis, et

dirien quina part et tocaria al tenir la patent.

Totes les empreses buscaran un preu, el més econòmic possible, perquè el

comprador li agradi la idea de tenir aquest servei en el seu cotxe i pagar per ell,

sempre i quant no sigui un preu elevat. Al vendre aquest producte, l’empresa

pagarà a l’innovador independent, la part corresponent mentre aquesta el faci

l’incorpori en els seus vehicles.,

Imatge 22: Logos marques de cotxe



8.5. Interès del comprador del cotxe

Un cop s’ha passat per un element tan important com és que una marca

de cotxes li agradi la idea i ho posi en pràctica en els seus cotxes, ara falta

l’interès del comprador.

Des d’un principi, el més còmode d’aquest producte és que vagi de sèrie o que

sigui un complement amb un cost addicional a partir del preu base del cotxe,

però que vingui instal·lat de fàbrica.

Partint d’això, s’hauria de conèixer si la gran majoria de les persones que tenen

un cotxe estarien interessats en que, a partir de la seva posició dins del cotxe,

els retrovisors s’orientessin de forma automàtica perquè tots els angles de visió

quedessin reflectits perfectament.

El cas és que primer les empreses de cotxes haurien de donar a conèixer

el funcionament del producte, implicant-se en que tothom pogués conèixer,

veure i provar el sistema; d’aquesta manera es podria crear un valor afegit, i

possiblement el nombre de compradors i/o interessats en el sistema és veges

notablement augmentat.

8.6. Empreses automobilístiques a Espanya

Possiblement Espanya no sigui una potència tecnològica, però hi ha un

sector en què marca la pauta en investigació : l'automoció. Empeses per la

demanda dels fabricants i per la forta indústria de components nacional , les

comunitats autònomes, les universitats i fins i tot les empreses privades s'han

llançat a crear centres tecnològics per a l'automoció .

Podem dir que la comunitat autònoma on hi ha més producció industrial en

aquest sector és a Catalunya.



Primer de tot citarem una empresa anomenada Aitiip que és un centre

tecnològic encarregat d’ajudar a les empreses automobilístiques a desenvolupar

els seus projectes .

En aquesta empresa es poden desenvolupar projectes relacionats amb:

• Disseny, desenvolupament i validació de peces.

• Aplicació de nous materials

• Procés de transformació de nous materials

• Noves arquitectures de vehicles

• Seguretat en el transport

I ara es parlarà de l’empresa de subministrament més gran d’Espanya

i una de les més grans d’Europa. Aquesta empresa és Gestamp.

L’empresa està formada per un conjunt de 32.000 empleats de plantilla, té 93

plantes actives, en 20 països i una facturació en total de 6.250 milions

d’euros anuals.

No fabriquen cotxes però segurament tots els cotxes que tenim algun

producte estigui desenvolupat a Gestamp.

Imatge 23: Augment de ventes i nº d’empleats



Un dels comportaments a remarcar de l’empresa és el comportament

que va tenir durant la crisi.

Al principi van fer com totes les empreses: reduir inversions, negociar amb els

bancs..., tot el que fos necessari per controlar la caixa, però als pocs mesos

es donar compte que calia començar a tenir iniciatives i prendre decisions. A

diferència d'altres companyies, tenien un balanç raonable, i una vegada van

passar el primer estrès i van començar a tirar Alemanya, Brasil, Xina, van

decidir donar un gran salt. Primer, van ajudar als seus clients a consolidar

alguns dels proveïdors que estaven amb problemes, aprofitant d’aquesta

forma per comprar l’empresa Edscha, que era el líder mundial en sistemes

d'obertura de portes, frontisses, automatismes del maleter..., i en 2011 van

comprar també el Grup Thyssen.

Fa anys, la seva assignatura pendent era Xina, i bé fa cosa de pocs mesos

han obert la vuitena fàbrica allà, tenint en front uns objectius de facturació de

700 milions anuals el primer any.

El gerent de l’empresa afirma que al llarg de l’any 2007 es van fabricar 8

milions de cotxes a Xina, mentre que durant l’any 2014, una xifra de 23

milions, el que suposa una quota de mercat del 25%.

El gerent conclou el tema dient que no estar en un mercat com el de Xina,

significa renunciar al 25% del mercat actual i això una empresa líder mundial

no s’ho pot permetre.



9. Enquesta

Un cop realitzades totes les parts més teòriques, per saber si el projecte que

s’ha dut a terme tindria interessaria i tindria futur en el mercat, s’ha dissenyat una

mena d’enquesta que s’ha difós a diverses persones amb la finalitat de conèixer la

seva opinió i coneixement del tema que sobre el que tracta el projecte en qüestió.

Per a la facilitació de feina en obtenir les dades de les respostes proporcionades

per les persones enquestades, s’ha utilitzat un “Formulari de Google” que

proporciona l’eina del “Google Drive” de Google.

En els següents apartats d’aquesta memòria apareixen reflectides el conjunt de

preguntes de les que es compon l’enquesta, així com les possibles opcions de

resposta. A més a més, es realitza un estudi de les respostes i valoracions

proporcionades pels enquestats, així com gràfiques de percentatges, etc.

9.1. Preguntes i respostes:

En aquest apartat es mostren totes les preguntes que conformen

l’enquesta que es va difondre, així com les respostes plantejades per a diverses

d’elles.

Com es pot observar en el full de preguntes de l’enquesta, aquest només

disposa de tres preguntes de resposta oberta, i d’aquestes, dues d’elles fan

referència al preu que el suposat consumidor estaria disposat a pagar pel

sistema que proposa aquest projecte, en els dos casos que s’explica en la

definició.

L’enquesta apareix en les dues pàgines següents, íntegra com va ser

difosa entre els enquestats.



9.2. Resultats de l’enquesta:

En aquest apartat es reflecteixen i s’analitzen en conjunt de respostes que

les persones enquestades han facilitat com a representació de la seva opinió en

respecte al projecte en qüestió.

Els resultats de les enquestes apareixen ordenats, seguint el mateix ordre que

les preguntes en l’enquesta.

La primera pregunta era bàsicament per a fer segmentació de respostes,

bé doncs aquesta servia per descartar el tipus de enquestats no significatius per

a l’interès del projecte.

Aquesta pregunta era: “Teniu carnet de conduir?”, i a partir d’aquesta, les

respostes negatives s’han descartat.

El 96% de la gent que l’ha respòs sí que té carnet de conduir per tant, després

de revisar totes les respostes i mirar exactament els de qui no tenien carnet i que

no haguessin respòs a l’atzar, hem prosseguit a analitzar la resta de preguntes.

La segona pregunta fa referència al coneixement personal d’algun sistema

o mecanisme d’automatització dels retrovisors. Les possibles respostes eren

“Sí”, “No” i “No, però m’agradaria saber-ho”, i els percentatges des resposta han

estat les que apareixen en la següent

gràfica:

Tal i com es pot apreciar,

aproximadament un 80% del enquestats

no coneixien cap mecanisme d’aquest

tipus, i d’aquests, la meitat estan

Imatge 24: Gràfica de respostes de la pregunta 2



interessats en conèixer si n’hi ha algun.

Referent a les persones que sí que coneixen l’existència d’algun mecanisme,

la següent pregunta formulada és més específica per aquest cas.

La tercera pregunta era: “En cas que hagueu dit que sí a la pregunta

anterior: Quin sabeu?”. Bé doncs, l’oferta de respostes donades és força àmplia i

variant. Tot i això, les dues respostes més encertades i referents al tema

principal del projecte han estat “Un mecanisme que evita l’enlluernament dels

retrovisors”, i “El sistema de plegatge automàtic dels retrovisors”, respostes per

força gent.

La quarta pregunta, més personal, fa referència a l’estil i la forma de

conducció de cada persona enquestada. La pregunta estava enfocada a les

variacions de posició durant la conducció, i les respostes han estat les que

apareixen en la imatge següent:

Tal i com es pot veure, la majoria no canvia de posició al conduir que

generalment és el mes habitual perquè quan et regules els retrovisors és a

l’hora d’entrar al cotxe. Ja que qualsevol cosa que no sigui conduir mentre el

cotxe està encès és motiu de sanció administrativa.

La cinquena pregunta era: “Quin preu estaríeu disposats a pagar per

incorporar-lo al vostre cotxe?”, i l’interval del conjunt de respostes ha resultat ser

Imatge 25: Gràfic de respostes de la quarta pregunta



Imatge 27: Respostes de la sisena pregunta

força ampli. La següent imatge mostra, d’una forma esquemàtica, el nombre de

persones que han respost cada quantitat d’aquest interval monetari.

Imatge 26: Gràfic de les respostes corresponents a la pregunta 5

Aquesta pregunta és molt subjectiva ja que, per una banda, s’ha de tenir en

compte el poder adquisitiu de cada persona, i a més a més, també és important

la coneixença respecte el producte i la seva utilitat.

Tot i així, podem treure un seguit de conclusions: està clar és que per menys de

100€ seria impossible fer un mecanisme com aquest i obtenir-ne benefici; per

començar a produir, un preu raonable rondaria els 130-140€, ascendint a la xifra

de 200€ com a preu de comercialització. En aquest gràfic es pot veure com la

gran majoria de gent proposa un llindar de preus entre 100€ i 200€, quantitat

que personalment estarien disposats a pagar.

La següent pregunta, la

sisena, entra en el detall d’incorporar

el sistema com una opció de sèrie en

un vehicle, i es proposa de la

següent forma: “Si es pogués

incorporar al vostre cotxe, pagaríeu

per incorporar-lo?”

Com es pot observar en el gràfic de la pàgina anterior, aproximadament un

terç de les persones que han respost, no pagarien cap extra per la incorporació



Imatge 29: Gràfica de resultats de la vuitena pregunta

Imatge 28: Resposta a la setena pregunta

del sistema. Tot i això, quasi un 40% dels enquestats si que ho farien, mentre

que la resta disposen d’un vehicle amb una taxació massa baixa per incorporar-

hi extres, o no tenen vehicle, simplement.

La següent pregunta, la número set, demana per la predisposició del

comprador d’un vehicle a afegir un extra al preu per la instal·lació d’aquest

sistema de reglatge automàtic dels retrovisors, de sèrie amb el vehicle, i es

formula de la següent forma: “Al comprar un cotxe nou, pagaríeu un extra per

què portés aquest sistema?”.

Com es pot observar en la imatge

lateral, la totalitat dels enquestats estarien

disposats a pagar per incorporar aquest

sistema en el seu vehicle nou,

independentment del preu per al que ho

farien.

La penúltima pregunta segueix la línia de la forma de conducció personal

de cada individu, i s’endinsa en la molèstia d’haver de modificar la posició dels

retrovisors cada vegada que el conductor

canvia la seva posició de conducció.

Aquesta es pregunta de la següent forma:

“Us molesta haver de retocar els angles

cada cop que canvieu de posició?”, i les

respostes dels enquestats apareixen en la

gràfica següent:

Gairebé � de la gent que ha respòs li molesta canviar els angles cada cop

que varien la seva posició dins el vehicle.



Molt probablement, el terç d’enquestats restant deu la seva negativa al fet

que no tendeixen a variar la seva posició ja que no deuen realitzar trajectes

llargs, on la fatiga és fa present, o les seves petites variacions no provoquen

canvis significants en les disposicions dels angles de visió que generen els

miralls retrovisors

Finalment, la última pregunta era la més directa en referència als

interessos d’aquesta enquesta, preguntant directament “El sistema que volem

incorporar autoregula els retrovisors de manera que mostrin el mateix sigui

quina sigui la teva posició al cotxe. Us interessaria un producte així?”.

Aquesta pregunta era de respostes tancades, és a dir, l’enquestat havia de

triar entre una de les quatre respostes proposades, que són:

• Sí, bastant. Si el preu no és molt elevat intentaria posar-lo al meu cotxe.

• Sí, molt. El posaria al meu cotxe si pogués.

• Si, si vingués de sèrie en el cotxe podria ser útil.

• No, no ho utilitzaria i per tant no pagaria cap extra per tenir-ho.

Imatge 30: Gràfic de respostes de la pregunta 9

Aquesta pregunta ens reflexa clarament que el 95% dels enquestats estarien

interessats en incorporar el sistema en el seu cotxe, uns amb unes condicions



econòmiques més reduïdes, i d’altres que vingués exclusivament de sèrie. Tot i

així, la qüestió és que el projecte és atractiu i agrada a la gent.

9.3. Conclusions i valoració

Després de fer tot el projecte i l’enquesta, només ens queda donar una

valoració i comentaris del que en pensem.

Primer de tot, veiem que la gent no sap el que realment és aquest projecte.

Segurament el nom els confon i no poden saber cap on està enfocat al 100%.

Les conclusions que ens importen bàsicament i que n’extrèiem són:

La majoria de gent enquestada ha contestat que estaria disposat a pagar un

preu entre 100 i 200€, tot i que alguns també han posat algun valor entre 200 i

300€. La cosa està en què per començar a produir hauria de ser a partir de 150€,

cosa que un 65% de la gent aproximadament, estaria disposada a pagar.

Segurament els que han posat menys és pel seu grau de desconeixement

envers al producte, o l’efecte del seu baix llindar econòmic.

Una altra conclusió que se’n pot treure és enfocar el producte a què vingui

inclosa com un extra de sèrie en comprar un cotxe nou, perquè si no és així, un

tant per cent significatiu de gent no el posaria en el seu.

I finalment, l’última conclusió la traiem de l’última pregunta veien que el 95%

de la gent, posaria aquest producte al seu cotxe nou, per tant, ens alegra saber

que aquest projecte podria com a mínim atraure i agradar als possibles

compradors.



10. DAFO

En aquest apartat es realitza un DAFO del que suposaria treure a la venta el

producte/sistema que es desenvolupa al llarg d’aquest projecte.

Per a la realització d’aquest, s’analitza, de forma interna, les debilitats i les

fortaleses d’aquest nou producte, i per una banda externa, les amenaces i

oportunitats que aquest tindria en el mercat.

• DEBILITATS:

- Novetat del producte. El producte ha entrat recentment en el mercat. Amés

de ser poc conegut pels seus consumidors, es possible que tingui certes

mancances tècniques que falti corregir.

- Inexperiència en el sector. Al tractar-se d’un producte nou, no existeixen

coneixements previs i en conseqüència cal un forta inversió en I+D.

- Incertesa en els convenis amb les diferents firmes automobilístiques. Al

tractar-se d’un producte nou en el mercat, existeix la possibilitat que les

marques no vulguin incorporar aquest producte en els seus models.

• AMENACES:

- Possible rebuig del sistema per incompliment de normes o legislacions.

Al ser un producte nou, no sabem del cert si el producte serà acceptat i

s’adaptarà a la legislació actual o a les normes de circulació de cada país.

- Possibles competidors. Si el producte és acceptat pels consumidors i

s’adapta a la legislació i les normes de circulació, és molt probable que

apareguin competidors. Aquests competidors intentaran plagiar el producte,

fer-ne còpies i millorar-lo per poder superar el nivell de vendes del nostre

producte.

- No acceptació de l’usuari. Al tractar-se d’un producte totalment nou, els

usuaris poden no acceptar aquest producte i que no pugui cobrir aquest nou

nínxol de mercat.



• FORTALESES:

- Innovació tecnològica. El producte està dotat de 1 càmera d’infrarojos que

ens permetrà que el dispositiu sigui operatiu tant de dia com de nit. També

està equipat amb 3 sensors d’ultrasons que permetrà al dispositiu detectar la

posició del conductor.

- Suport comunicatiu en diversos mitjans. A partir dels mitjans de

comunicació de masses actuals, podrem promocionar el nostre producte per

tal d’arribar a tots els futurs consumidors potencials. La comunicació estarà

segmentada en els diferents mitjans, tenint en compte el target al qual ens

dirigim.

La comunicació tindrà un suport extra a partir de diferents xarxes socials.

- Usabilitat. Tot hi ser un producte molt innovador, pot resultar molt útil per

l’usuari. Amés aportarà un extra de seguretat al conductor.

• OPORTUNITATS:

- Únic en el mercat. Estem tractant un producte únic en el mercat amb unes

característiques encara inexistents en el mercat tecnològic, que ens ofereixen

un servei pioner en la conducció.

- Preu assequible. Tenint en compte els preus dels altres serveis que ens

proporcionen les automobilístiques en l’àmbit de la seguretat i comoditat, el

producte té un preu reduït que oscil·la entre els 200 i 250 euros.

- Incorporació posterior del producte en el vehicle. Tot i haver la possibilitat

de obtenir el producte incorporat de fàbrica, els consumidors també podran

instal·lar el dispositiu posteriorment a la compra del vehicle.

En la següent taula apareixen, de forma resumida i ordenada, els diferents punts

claus i estratègics de cada part d’aquest anàlisis:

Taula en la pàgina següent



DEBILITATS FORTALESES

- Novetat del producte

- Inexperiència en el sector

- Incertesa en els convenis

- Innovació tecnològica

- Suport comunicatiu en mitjans

- Usabilitat

AMENACES OPORTUNITATS

- Possible rebuig del sistema per

incompliment de normes

- Possibles competidors

- No acceptació de l’usuari

- Únic en el mercat

- Preu assequible

- Incorporació posterior en un vehicle



11. Valoració medi ambiental del projecte

Avui en dia, al realitzar qualsevol part d’un cotxe ja sigui de carburant o de

construcció, ha de seguir unes normes i una d’elles és una normativa

mediambiental.

La qüestió està en utilitzar materials que siguin reutilitzables. En el cas que s’hagués

de fer aquest projecte de forma pràctica, s’hauria de mirar quins components

s’utilitzarien i quins serien més eficients i que compleixin normatives ambientals.

Un exemple podria ser utilitzar un plàstic reutilitzable. O un component que

substituís el petroli que porta el plàstic.

Hi ha un cas d’això molt clar i és el de l’empresa japonesa Nissan. Nissan

tracta de realitzar els seus productes tenint en compte totes les seves etapes del

cicle de vida, facilitar el reciclatge i fer ús el més efectiu possible dels recursos

limitats i valuosos del planeta.

Des del 2001 amb el llançament del Micra fins a l’actualitat, Nissan ha aconseguit al

Japó un nivell de “recuperabilitat” de totes les peces que integren el cotxe del 95%.



12. Conclusions

Aquest projecte està enfocat a la realització d’uns retrovisors regulables

automàticament. Durant la seva realització, hem fet èmfasi a cada part necessària

per a dur a terme el projecte dels retrovisors, mirant quina seria la forma més òptima

i ergonòmica.

El fet de no haver-hi cap mecanisme igual al mercat, ha representat una dificultat.

Això ens ha fet haver de mirar moltes opcions i consensuar entre tots la manera de

seleccionar els components.

En general, valorem positivament com ens ha quedat el projecte. Podem dir que

hem desenvolupat de forma teòrica una aplicació que es podria instal·lar en els

automòbils i podria ser de gran ús, i fins tot una forma d’evitar angles morts i com a

conseqüència, poder evitar accidents.

Les sortides que veiem en aquest projecte poden ser tan nacionals com

internacionals. Hauríem de mirar si ens interessaria patentar-ho només a Espanya o

enviar-ho a altres països perquè potser allà té més sortida. Caldria fer un bon estudi

de mercat.

Saber cap a quin mercat ho vols enfocar és molt important, perquè no és igual crear

una patent per diversos països o una patent europea, el preu varia

significativament.

El nostre mecanisme no té cap grau de dificultat d’utilització, així que està enfocat a

qualsevol franja d’edat. Evidentment, la franja d’edat comença als 18 anys ja que és

l’edat mínima per obtenir el permís de conducció.

Per altra banda, tal i com ja hem dit a les valoracions de l’enquesta, el

producte seria viable a partir d’un preu. Aquest, podem dir que seria a partir de

150€. El preu ideal proposat que hem pensat és de 200€.

Estem d’acord en què el projecte és viable, però caldria veure quin preu donarien les

empreses automobilístiques. No és el mateix el nostre preu, que el que fixarien les



marques de cotxes. Ens satisfà que la totalitat de les persones enquestades

consideren que si el cotxe porta aquest extra de sèrie, els hi interessa.

A més a més, aquest projecte incita a l’emprenedoria, ja que ens ha fet veure

com seria el procés des de la primera idea en brut que et pot arribar en un moment

d’inspiració, fins al moment en que decideixes com serà gairebé tot i si val la pena

seguir-hi dedicant temps i lluitar per llençar el producte al mercat.

Per acabar, és una experiència fer un projecte i més en grup. No obstant, en

tots els treballs sorgeixen problemes i dificultats que fan que en un moment

determinat sembla que t’encallis i no puguis continuar perquè no saps com. Aquí, és

on intervé el treball en grup i entre tots, fa que es pugui continuar endavant de la

millor manera possible.

És el primer cop que fem un projecte d’aquest nivell i en sortim satisfets dels treball

fets per tots, l’organització i el resultat final del projecte.



13. WEBGRAFIA

Adaptació amb sistema Bluetooth:

- Patf [En línia] Disponible a:

http://patft.uspto.gov/netacgi/nph-Parser?Sect1=PTO1&Sect2=HITOFF&d=PALL&p=1&u=%2Fnetahtml%2FPTO%2Fsrchnum.htm&r=1&f=G&l=50&s1=8947202.PN.&OS=PN/8947202&RS=PN/8947202

- Qore [En línia] Disponible a: http://www.qore.com/noticias/7352/Apple-registra-una-patente-para-guardar-las-configuraciones-hechas-en-automoviles-y-hogares

Algoritme de “Viola and Jones”:

- Academia [En línia] Disponible a:

http://www.academia.edu/9503665/Implementacion_del_algoritmo_de_deteccion_facial_de_

Viola-Jones_Autor_Joaqu_%C4%B1n_Planells_Lerma_Director

- Github [En línia] Disponible a:

https://github.com/Itseez/opencv/blob/master/samples/cpp/tutorial_code/objectDetection/obje

ctDetection2.cpp

Càmera:

- Bydemes [En línia] Disponible a: http://www.bydemes.com/tienda-online.asp

- Es tu Seguridad [En línia] Disponible a:

http://www.estuseguridad.com/

- Lightinthebox [En línia] Disponible a: http://www.lightinthebox.com/es/sony-ccd-700tvl-10pcs-940nm-ir-0-lux-mini-camara-de-vision-nocturna-cctv-camara-effio-e-4140-810-811_p2414440.htm

Captura del moviment ocular:

- Imotions Global [En línia] Disponible a: http://imotionsglobal.com/hardware/remote-eye-trackers/



- Youtube [En línia] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=bWLQa5U1Zoc

Detecció facial:

- Wikipedia [En línia] Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Detecci%C3%B3n_de_caras

- Wikipedia [En línia] Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Licencia_BSD

- Wikipedia [En línia] Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/OpenCV

Empreses en automoció:

- Aitip [En línia] Disponible a: http://www.aitiip.com/sectores/automocion.html

- El Confidencial [En línia] Disponible a: http://www.elconfidencial.com/motor/2014-12-29/la-automocion-locomotora-de-la-economia-espanola_614103/

- El Mundo [En línia] Disponible a: http://www.elmundo.es/elmundomotor/2003/02/03/tecnica/1044273326.html

- El País [En línia] Disponible a: http://economia.elpais.com/economia/2015/01/08/actualidad/1420733881_705041.html

Eye Tracking:

- Neuromarca [En línia] Disponible a: http://neuromarca.com/neuromarketing/eye-tracking/

- Wikipedia [En línia] Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Seguimiento_de_ojos

Open CV:

- OpenCV [En línia] Disponible a: http://docs.opencv.org/doc/tutorials/objdetect/cascade_classifier/cascade_classifier.html



Patents i Invents:

- Autopista [En línia] Disponible a: http://www.autopista.es/noticias-motor/articulo/inventos_nacionales_automocion_33493.htm

Llançament d’un producte al mercat:

- El Condfidencial [En línia] Disponible a: http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2012-10-08/tengo-una-idea-brillante-como-la-patento-y-registro-mi-marca_769668/

- Mercadeo [En línia] Disponible a: http://www.mercadeo.com/blog/2010/01/lanzar-producto-al-mercado/

- Oepm [En línia] Disponible a: http://www.oepm.es/export/sites/oepm/comun/documentos_relacionados/Publicaciones/Folletos/Triptico_V32_Uso_Eficiente_IT_en_IxDxi.pdf

Pressupost:

- Debitoor [En línia] Disponible a: https://app.debitoor.com/

Raspberry PI:

- Electro ensaïmada [En línia] Disponible a:

http://www.electroensaimada.com/raspberry-pi.html

- Hipertextual [En línia] Disponible a:

http://hiertextual.com/archivo/2013/12/raspberry-pi-distribuciones-lnux/

- Raspberry [En línia] Disponible a:

http://www.raspberryshop.es/descargas-software-raspberry-pi.php

- Raspberry [En línia] Disponible a:

http://www.raspberryshop.es/tienda-raspberry-pi/home/46-nueva-raspberry-pi-model-b.html

- Robologs [En línia] Disponible a:

http://robologs.net/2014/04/12/tutorial-de-raspberry-pi-gpio-y-python-i/



Reciclatge de materials d’un vehicle:

- Desguaces [En línia] Disponible a: http://www.desguaces.net/desguacepedia/el-reciclaje-de-un-coche

Retrovisors:

- Autocity [En línia] Disponible a: http://www.autocity.com/tramites_dgt/legislacion/reglamento_vehiculos/anexo3.html

- Ficosa [En línia] Disponible a: http://portal.ficosa.com/wps/wcm/connect/e1855d9e-e626-4f23-a03e-ad2786180b43/RETROVISOR%2B3D.pdf?MOD=AJPERES&CACHEID=e1855d9e-e626-4f23-a03e-ad2786180b43

- Motor pasión [En línia] Disponible a: http://www.motorpasionfuturo.com/equipamiento-avanzado-gadgets/nissan-comercializara-el-espejo-retrovisor-inteligente-a-partir-del-ano-que-viene

Plegament automàtic:

- Blogspot Mundojadisa [En línia] Disponible a: http://mundojadisa.blogspot.com.es/2011/08/circuito-automatizacion-abrircerrar.html

- Club VW Golf [En línia] Disponible a: http://www.clubvwgolf.com/bricos/mk6/Plegado%20automatico%20de%20los%20retrovisores.pdf

- Drive [En línia] Disponible a: https://drive.google.com/a/uvic.cat/file/d/0BwyE3QMTw32hMnNLSHFrM01NaUE/edit

Servomotors:

- Fpaez [En línia] Disponible a: http://fpaez.com/controlar-un-servomotor-con-raspberry-pi/

- Pntic [En línia] Disponible a: http://platea.pntic.mec.es/vgonzale/cyr_0204/ctrl_rob/robotica/sistema/motores_servo.htm

- Wikipedia [En línia] Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Modulaci%C3%B3n_por_ancho_de_pulsos

- Wikipedia [En línia] Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Servomotor#Control



Sistemes anàlegs:

- Circula Seguro [En línia] Disponible a:

http://www.circulaseguro.com/como-funcionan-los-espejos-retrovisores-de-oscurecimiento-

automatico/

- Legislación europea retrovisores [En línia]. Disponible a: http://europa.eu/legislation_summaries/internal_market/single_market_for_goods/motor_vehicles/technical_implications_road_safety/l21056_es.htm#AMENDINGACT

- Así funciona el espejo retrovisor inteligente de Nissan. Noticias coches.com [En línia] Disponible a:http://noticias.coches.com/noticias-motor/asi-funciona-el-espejo-retrovisor-inteligente-de-nissan/118819

Sistemes de reconeixement facial:

- Wikipedia [En línia] Disponible a:

http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_reconocimiento_facial#Posibles_aplicaciones_futuras



14. BIBLIOGRAFIA

- Barrera Doblado, Óscar; Ros Marín, Joan Antoni; Sistemas de seguridad y confortabilidad Paraninfo, 2011



“Llegar juntos es el principio.

Mantenerse juntos, es el progreso.

Trabajar juntos es el éxito.”

Henry Ford.

Foto de pàgina sencera€¦ · del vehicle, posicioni els retrovisors en la posició desitjada, i...

Documents

Transcript of Foto de pàgina sencera€¦ · del vehicle, posicioni els retrovisors en la posició desitjada, i...