Griffin L. Smith saltà al buitper anar a Formentera

El nord-americà, que no coneixia l’illa ni la llenguaés un exemple d’integració �7

«M’agrada investigar, buscversions, de tot treus coses»

Eva Cano, cantant de Swing & Dreams, asseguraque li agradaria cantar fins a la seua mort �8

En l’època en que només hi ha-via armari i ningú s’en sortia, Fred-die va donar més pistes que ningúde que no li agradaven les dones.El responsable d’Ibiza Rocks, AndyMcKay, ho recorda així de clar:

«Feia la fila del típic gai [bigotet, ca-bell rapat -el seu últim look-, robaapretada i cuirs] i tenia un grup quees deia Queen [reina]». Però a to-thom li semblava un heterosexualde totes totes.

Diu McKay que «era una altraèpoca», d’invisibilitat total. Però aFreddie Mercury no se’l recordapels seus gustos sexuals, encaraque la seua mort va ser una ban-dera per al col·lectiu gai. El que

l’ha fet veritablement immortal haestat la seua música, fruit de vintanys de carrera als escenaris ambactuacions espectaculars ambQueen.

Freddie Mercury va néixer el de setembre de a l’illa deZanzíbar. En realitat, es deia Fa-rrokh Bulsara. Aquest passat di-lluns hauria fet els anys. Però siencara fos viu segur que nos’hauria retirat. Més que res per-

què li agradava la marxa i s’ho pas-sava d’allò més bé dalt un escenari.Diuen que en la vida íntima era tí-mid i tancat als desconeguts, peròa l’escenari es transformava. Sidemanessin quin era el tret mésdistintiu, més que no el pit pelut,segur que un per cent de la gentrespondria que el bigoti, ample icurtet i recobrint tot el llavi supe-

Una festa amb centenarsd’amics va celebraraquest diumenge el queseria el 65 aniversari delcantant de Queen al’hotel Pike’s, on Mercuryva complir els 41. Larecaptació es destina a lalluita contra la sida

Freddie es jubila

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT �

MolaDIMECRES, 7 DE SETEMBRE DE 2011

Els papers de Salamanca 4 • El soroll de les coses petites 4 • Mira que et veig 5 • Enganxats.com 5

Els bigotets que portenaquestes dues joves s’adquiria

a la festa per la voluntat i totel recaptat amb ells es

destinarà a la fundació FenixMercury contra la sida.

LORENA PORTERO

Alberto FerrerSANT ANTONI

FOTOS DE LORENA PORTERO I VICTOR SPINNELLI

rior. Per això, en la primera festaper recordar el seu aniversari quees fa a Eivissa, tothom se’l va po-sar. Era una festa benèfica i preci-sament amb els bigotets es varenrecaptar fons per la fundació FenixMercury, que investiga per tro-bar la cura a la sida.

Tot i tenir un cartell de luxe, vaser una festa rigorosament per in-vitació, perquè es va fer a l’hotelPike’s, un lloc petit on no hi cabmassa gent. Però s’esperaven unes persones i varen passar de les, segons explicava a la mati-nada Silvia Santos, directora del’establiment. Va ser com un déjàvu del que va passar al mateix ho-tel el .

Freddie va celebrar allí el seu aniversari. Havia de ser una cosaíntima, però Tony Pikes, l’amo, elva convèncer per convertir la dataen tot un esdeveniment. Al petithotel s’hi ajuntaren més de persones. «Allò va ser sonat, nos’havia fet una festa privada tantgrossa mai a l’illa», explica McKayque li ha contat Pikes.

Pino Sagliocco, el promotormusical, es va ocupar d’organitzarla festa. Fins i tot es va encarregarun pastís amb la figura de la Sa-grada Família de Gaudí i la varenfer portar des de Barcelona. Allò vaser un desastre i el pastís va arribardestrossat, «però apart d’això diuenque va sortir molt bé», assegura.

Ara, anys més tard, l’habi-tació on estava Mercury és un

petit bar carregat de les sensualsi glamouroses fotografies de Vic-tor Spinnelli. Aquesta nit és ple degent, com en aquella festa d’ani-versari. A la seua porta, s’hi ha ins-tal·lat una taula de mescles i sonala música fins a ben entrada lamatinada.

McKay volia «reviure l’esperitd’aquelles nits de l’Eivissa au-

tèntica». Seria una festa d’un soldia. Vist l’èxit, comentava, segu-rament la repetiran l’any vinent:«Serà una festa d’apertura i clau-sura alhora». I sempre davantl’habitació, que ara és el bar deFreddie.

Rui da Silva, habitual dels diu-menges a l’hotel, va ser el primerdj de la tarda, punxant des de les hores i fins la nit. «Se’n estàfent un fart», comentava Santos.Va punxar música ballable, moltgroove, i algunes de les cançonsmés típiques de la banda. La res-ta de la llista d’artistes es varenanimar a participar tan aviat comels ho proposaren, diu McKay.Així, a la festa va debutar la no-vaiorquesa Chantae, una novaveu del pop electrònic que va

2 Mola DIMECRES7 DE SETEMBRE DE 2011

DIARIO de IBIZA

REPORTATGE

Aniversari de bigotisFreddie Mercury ha fet molt pel rock i també pel col·lectiu gai. Ningú com ell ha fet visible la diferència, tant que

ningú se'n va adonar. La gent només estava pendent de la seua música: una llarga llista de singles i vídeos memorablesde tots els estils pels que no passa el temps, i sempre amb la llibertat com a bandera. Qui es vol recordar de quan vamorir si és més divertit celebrar quan feia anys? El dilluns passat s'hauria jubilat.

�

John Reverend durant el seu ‘show’. VICTOR SPINELLIEl pastís d’aniversari de Freddie. VICTOR SPINELLI

Mark Johnson, ‘I want to break free’. LORENA PORTEROAspecte de la piscina al principi de la nit. LORENA PORTERO

Mercury al Pike’s.

A la festa hi participaren2manydj’s, Antz, JohnReverend, Mark Johson,Chantae i Rui da Silva. Totsvaren donar el sí de seguida,segons explica la directora delPike’s, on es va celebrar

� VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

deixar bon regust amb el seutema ‘Love is just one way’. Tam-bé va passar-se per l’escenariJohn Reverend, de Reverend AndThe Makers, en versió acústica. Elproductor i propietari del segellWall of Sound (pel que han tre-ballat Grace Jones o Propeller-heads, entre d’altres), Mark John-son, es va marcar una sessió ani-mada i diferent, vestit per a l’o-casió del Freddie de motxo i cò-fia a ‘I want to break free’, temaque va anar cantant entre la gentabillat amb una granera duranttota la nit. El dj Antz també vapunxar a la sessió benèfica, abansd’acabar la festa amb el plat fortdels manydj’s. Els germans Da-vid i Stephen Dewaele, que mul-tipliquen les seues aparicionsaquest estiu a Eivissa, varen estarinsuperables, com sempre, ambuna sessió molt divertida, com siho fessin pels amics.

Santos diu que com havia deser una cosa petita, només infor-maren del que farien el dillunsabans. «Bàsicament la gent sen’ha assabentat pel boca orella»,comentava, gens apurada pel mo-numental retard del programa(d’unes tres hores). «Els clients del’hotel també són a la festa, a totsels ha semblat bé que es fes per-què és benèfica», assegurava, re-calcant que, si els hagués portatalgun trastorn «potser no s’hau-ria fet».

Gairebé tot el públic lluïa el bi-gotet benèfic i molts també so-paren allà mateix una de les pitesque s’oferien com a plat únic i quees varen acabar passada la mitja-nit: «Part de la recaptació delmenjar també va a Fenix Mer-cury». Santos diu que té molt as-sociat Queen al seu primer estiua Anglaterra: «Era sinònim de lli-bertat per a mi, perquè també erala primera vegada que marxava decasa per una temporada llarga».

Festa contínuaTot plegat es va acabar passadesles cinc de la matinada, molt méstard del previst pels organitza-dors, tot i que dins de les previ-sions dels assistents, que es varenpassar les primeres hores repan-xolats a les gandules de l’hotel,que no varen deixar fins a la mit-janit. A partir de llavors, iniciadaoficialment la jornada del de se-tembre, tots s’animaren a inau-gurar el programa festiu de l’ani-versari de Mercury, que se cele-bra amb festes aquí i al RegneUnit.

McKay explica que la majoriade festes es fan a la tarda del di-lluns i fins a la matinada, amb laque tanca oficialment el progra-ma, al Savoy de Londres, així quea Eivissa es decidiren «a fer la pri-mera». Per saber on es varen ferla resta d’actes, es pot entrar awww.freddieforaday.com.

3MolaDIMECRES7 DE SETEMBRE DE 2011

DIARIO de IBIZA

REPORTATGE

Els 2manydj’s voltats de gent. VICTOR SPINELLILa parada on es feien les donacions. LORENA PORTERO

Johnson amb un clon de Mercury y Chantae al mig. VICTOR SPINELLI

Mercury durant la seua mítica actuació a Ku amb Montserrat Caballe, al 1987. QUEENROCKSBLOGBigotis assortits. LORENA PORTERO

UNA MORT COLPIDORA

FREDDIE MERCURY1946-1991

Farrokh Bulsara, com es deia deveritat Freddie Mercury, va néixer al’illa de Zanzibar, tot i que els seuspares eren de l’Índia. Era conegutper la seua poderosa veu i les extra-vagants posades en esce-na al capdavant delgrup Queen, onva militar desde 1971 fins laseua mort. Laformació vaesdevenir unade les iconesde movimentscom el glam rock,el rock simfònic ifins i tot el metal amb te-mes com ‘Bohemian rapsody’ o ‘Iwant to break free’. Era molt tímid ino li agradava parlar als mitjans. Al-guns l’acusen de no sortir de l’arma-ri fins a la fi, tot i que el 1974 va dir auna de les poques entrevistes queva concedir que era gai i més enda-vant es va comentar que era bise-xual. Tot i que mai va fer bandera dela seua orientació sexual, sí donavamoltes pistes: el seu look, el nom dela banda i temes com ‘I want to ridemy bicicle’ deixen pocs dubtes. Vamorir el 24 de novembre de sida, undia després de reconèixer que patiala malaltia en un comunicat.

�

4 Mola DIMECRES7 DE SETEMBRE DE 2011

DIARIO de IBIZA

AaronKeydar68 ANYSESCULTOR

«Només existeix l’ara» ésper Keydar el ‘secret’ més impor-tant del llibre de Rajneesh, quimés tard fou mundialment cone-gut amb el nom d’Osho. L’escultorreflexiona: «El passat està perdut,el futur no arriba i quan ho fa ésen forma de present. Així que no-més podem viure aquí i ara».

�

EL SOROLL DE LES COSES PETITES ELS PAPERSJordi Salewski Pascual

EM VA MARCAR... Josep Rubio

Ben Clark

DE SALAMANCA

Sopo amb un amic al seu res-taurant. El nom fa pensar en lallum. És a prop de la 'estació d'au-tobusos' (nova?). Obriran aviat?Dic mirant cap a l'infinit i recor-dant breument un vers de les Il·lu-minacions de Rimbaud (Oh!, Lespedres precioses que s'ocultaven).Qui sap contesta ell, amb la ma-teixa actitud. Qui sap. Vaig a l'A-juntament de Sant Joan de Labrit-ja -edifici nou, burocràcia antiga-. Són les : h. Agost. Totes lesllums de l'edifici enceses. Totes. Ésnecessari tenir encès tot de dia?Què volem il·luminar amb tantallum? Les anomalies que ocorrenen aquesta roca edificada? La ver-gonya de la nostra estació d'auto-busos que no serveix? ¿La despe-sa energètica innecessària que re-alitza un ajuntament -el meu- queha vist cremar els seus boscos fados dies? Poques llums, amics, po-ques llums i massa llum que cega.A aquest pas tornarem a les tene-bres. No ho dubtin.

Duc tres mesos vigilant la platja,des de la caseta de socorrista con-trol el panorama. Ja he posat lesbanderes de tots els colors, peròper sort aquest estiu sobretot haonejat la de color verd, per tanttranquil·litat i pocs ensurts. Noméshe tingut un parell de picades deborns que van ser petites rascadesi no els hi quedarà senyal a la pell.

Record que era els primers diesd'estiu i dos nens petits que plora-ven perquè no entenien molt bé

com podia haver una cosa al marque fes mal.

Després un dia de mar mogudavaig haver d'alertar uns joves queno anassin cap a les roques, i persort em van fer cas al primer avís.

Ja són les cinc de la tarda i com cadadia arriben les dos amigues quesempre ocupen el mateix lloc a laplatja, despleguen els seus pareosestampats i prenen el sol. Tresnens juguen a la vora de la mar,construint el seu castell, diverses to-rres de sorra fan un recinte tancatamb una bassa d'aigua al centreconnectada amb la mar. Aquestmatí ha vingut en Miquel, que dei-xa la cadira de rodes al cotxe i el duca l'aigua amb la cadira amfíbia, la

seua cara d'estar gaudint el banysempre em reconforta.

Avui la zona de d'hamaquesestà mig buida, per tant en Rafel ina Joana no faran gaire caixa, icrec que només han llogat un ve-lomar en tot el dia, es nota queaquesta setmana hi ha menys tu-ristes. Una vintena de persones al'aigua i tot tranquil, avui la banderaverda fa que tothom gaudeixi de laplatja, podré tornar a casa sense in-cidències.

A principis dels setanta AaronKeydar treballava d’arquitecte i vi-via a Londres. Llavors descobríFormentera, s’hi afincà i esdevin-gué escultor. La convivència d’a-quells anys amb el col·lectiu hippyel contagià de noves influències,de les que en destaca la lectura de‘El llibre dels secrets’ del filòsofindi Bhagwan Shree Rajneesh.

L’israelià relata amb certa sor-negueria com alguns dels seusamics «seguiren el filòsof fins al’India i tornaren al cap de poc ves-tits amb túniques taronges, bate-jats amb un nou nom i exhibintuns sobrevinguts impulsos de me-ditar a tothora». Keydar, criat a l’o-

rient mitjà, fill de rabí i escèptic ala idiosincràcia dels grups per-què «és d’on sorgeixen els líders»mai visità l’ashram de Rajneesh.

Però del gurú va aprofitar-ne al-gunes ensenyances com la d’a-questa paràbola: «Era un rei quetenia grans riqueses però estavapreocupat perquè no era feliç.Després d’una setmana de reflexió,els seus consellers li portaren la so-lució, un anell amb una inscripció:‘això també passarà’». Més tard,quan Keydar fou pare, ensenyariaaquesta història al seu fill. Avui, riuorgullós: «Quan ara estic preocu-pat, és el meu fill el que em recor-da el conte del rei insatisfet».

Poques Llums a Eivissa

Sota control

«Només podem viure aquí i ara»

Banderes, estris de primers auxilis, flotador i banyador vermell preparat�

Bhagwan Shree Rajnesh, autor del ‘llibre dels secrets’.

‘El llibre dels secrets’ és una obra filosòfica dividida en cinc volums i basada en els antics coneixements tàntrics que explora el significat de lavida i l’autorrealització. Aaron Keydar el llegí fa més de 30 anys i n’extragué lliçons de vida que encara avui ressonen en la seva consciència.

«Vaig a l’Ajuntament de SantJoan. Són les 13:00 h. Totes lesllums de l’edifici enceses. Totes.És necessari tenir encès tot de dia? Què volem il·luminaramb tanta llum?»

SOCORRISME: Conjunt detècniques de tipus pràctic i te-rapèutic destinades a prestarauxili a accidentats o gent enperill. [dlc.iec.cat]

�

Bobkov amb una obra. REUTERS

Colin Firth. REUTERS

Dos bombers a la crema. REUTERS

ENGANTXATS.COM www.clubgeronimostilton.com

AMUNT I AVALL

MIRA QUE ET VEIG MÓN INSÒLIT

Per Marta Torres Tot el que necessites saber sobre un ratolí que treballa de periodista

HO TROBEM A L’ENCICLOPÈDIA

Els que no el coneixen no po-den deixar de fer-ho entrant aaquesta web i els que ja el conei-xen segur que ho trobaran cosesnoves. Geronimo Stilton és el pro-tagonista absolut d’aquesta pàgi-na. En ella es pot descobrir moltmés sobre el periodista més fa-mós de Ratònia, autor d’històries«més tendres que la mozzarella,més gustoses que el gruyere i méssaboroses que el gorgonzola».

Aquí coneixeru tots els seus amicsi familiars, aquells que el fan viat-jar tot i que ho odia, totes les aven-tures que ha escrit fins ara i les queli esperen, passejar amb calmaper Ratònia i veure com treballenal diari en el que treballa Stilton.També trobareu jocs per passar-vos-ho d’allò més bé: laberintsplens d’objectes sagrats, exercicisde memòria, trencaclosques, aju-dar les amigues de Tea amn el ves-tuari, trobar formatges…

EIVISSA | REDACCIÓ

Miguel Ángel, del ballet de Viena al carrer Balears

La web del ratolí més llegit

L’efecteviatger

DES DE TROBAR TRESORS A DONAR UN PASSEIG PER L’ILLA A LA QUE VEU GERONIMO STIL-TON, TOT ÉS POSSIBLE A LA WEB DEL PERIODISTA MÉS FAMÓS DE LA LITERATURA INFANTIL�

MOLA | Un mar de possibilitatsQue les persones amb discapacitat gaudeixin de la mar sense capfrontera és l’objectiu del programa ‘Un mar de possibilitats’, orga-nitzat pel Club Nàutic d’Eivissa, i pel que aquest estiu han passat250 usuaris.

NO MOLA | Més barraconsUn any més el curs escolar comença a les Pitiüses ambmanca d’escoles, el que obliga a instal·lar quatre aules

prefabricades més per poder escolaritzar a tots elsalumnes de les illes.

Vuit mesos de feina és el que lihan portat aquests animalons a l’ar-tista rus Sergei Bobkov, que té la pa-tent per crear escultures amb là-mines de cedre siberià. Aquestcap de setmana va inaugurar unaexposició amb quinze obres.

Centenars de dones de totes lesedats varen embogir en veureaparéixer per la catifa vermelladel festival de cinema de Venècial’actor Colin Firth.

ESCOLA DE BALLET MIGUEL ÁNGEL: SOC Va ser fundada a la ciutat d’Eivissa el per José Miguel Paz Rubio (València — Barcelona ), conegut ar-tísticament dins el món de la dansa com a Miguel Ángel. Fou una de les dues primeres escoles de ballet de la ciutat d’Eivissa, juntament amb la de Júlia CanoCobos, i hi aprengueren dansa centenars d’alumnes d’Eivissa durant setze anys, fins que, el , es tancà definitivament. L’escola era situada al carrer de Bale-ars , baixos. Durant tot aquest temps, Miguel Ángel fou l’únic professor i director de l’escola, ajudat en les coreografies per l’actriu María de la Paz Rubio Cara-to. (…) Les actuacions dels alumnes de l’escola de Miguel Ángel es fonamentaven en el ballet clàssic, dansa espanyola i en diverses coreografies pròpies de Mi-guel Ángel, en què destaquen les de caire fantàstic: Las princesas del sol, Hawai, etc. Miguel Ángel començà els estudis de dansa a l’Institut del Teatre de Barce-lona, sota la direcció de Joan Magriñà. (…) Participà en el Ballet de Juan Tena, i va tenir com a professora Marina Noreg, dels ballets russos. Formà part de diver-ses companyies al llarg de la seua vida i actuà en teatres d’òpera de París, Roma, Milà, Hamburg, Londres i Viena, del qual fou primer ballarí, i a diversos païsosd’Orient i Amèrica. El , retirat com a ballarí, es traslladà a Eivissa, on residí fins uns quants anys abans de la seua mort, el de juny de . (…) [JaTP]

És irressistible. Inevitable. Unatemptació que arriba des de lapantalla del televisor. Tant s’hi valque siguin ‘Callejeros Viajeros’,com ‘Españoles por el mundo’(en qualsevol de les seues ves-sants autonòmiques), ‘Afers ex-teriors’ o ‘Carreteras Secundarias’.No importa. Sigui quin sigui elprograma amb el que em topi quese m’obrin els ulls com a plats i lameua bola del món (m’encantenaquests aparells, què hi farem)comença a tonar voltes com unabaldufa. Em qued aferrada a lapantalla, el comandament a dis-tància es congela, la meua pell esva tornant de color verd i, en aca-bar el programa, els meus ditsbusquen les possibilitats de viat-jar fins a qualsevol racó del queparlin. Si no hi he estat, clar, si jahi he anat no puc evitar buscar lesfotografies, les entrades del mu-seus, les etiquetes desferrades deles botelles de vi, les monedesque quedaren, els records com-prats… El passat diumenge emvaig enamorar de la PolinèsiaFrancesa. I sense sortir de casa.Vaig passar la nit banyant-me enles seues aigües turqueses, dor-mint sobre la mar, recorrent mer-cadets plens de fruites de colors,passejant per platges pràctica-ment desertes, volant d’illa en illabuscant mars més clars, olorant entot moment el tiare, el monoi i lavainilla, pujant a muntanyes ver-des i parlant amb dones amb florsals cabells. Un somni que queda aquatre escales i una paga extra ique durarà fins que el comanda-ment a distància, sense voler-ho,em sorprengui qualsevol nit ambuna altra destinació meravellosa.

Boges per veure en persona Colin Firth

Milers de persones varen assistiraquest cap de setmana a la crema delTemple de la Transició al festival deldesert de Nevada, event que enguanycelebra el aniversari.

Un incendi, un delsespectacles d’un festival

Animals fets amb làmines de cedre

5MolaDIMECRES7 DE SETEMBRE DE 2011

DIARIO de IBIZA

PER L’ESCOLA DEL BALLARÍ VALENCIÀ PASSAREN CENTENARS DE BOIXOS I ADOLESCENTS DURANTS ELS 17 ANYS QUE VA ESTAR OBERTA

REPORTATGE

Fa anys que Francesc Parce-risas va rebre el premi Carles Riba,vint anys que va guanyar el JoanSalvat-Papasseit i altres vint delguardó Lletra d’Or. Per aquestmotiu, la biblioteca de Can Ven-tosa ha escollit aquest autor cata-là com l’escriptor del mes de se-tembre.

Parcerisas, a més, va viure du-rant una temporada a Eivissa (en-tre i ) on, a més de con-tinuar la seua feina com a traduc-tor treballà com a professor al’institut Santa Maria. Durantaquells anys va tenir una estreta re-lació amb Antonio Escohotado,Carlos Manzano i Pedro Gálvezamb els que va convertir la llibre-ria Ex-libris (fundada al passeig des’Alamera l’any ) en un centrecultural de referència, segons ex-plica el fulletó que ha editat la bi-blioteca i que es pot trobar noméstravessar la porta de la sala de lec-tura. Durant la seua estada a les Pi-tiüses va estudiar en profunditatl’obra del poeta Marià Villangómezi fou un dels impulsors de l’edito-rial Libros de la Gorgona, que vapublicar l’any el llibre ‘Teo-ría(s) de Ibiza’, al que varen parti-cipar autors.

Fent Parcerisas l’escritor delmes de setembre les bibliotequespúbliques del municipi d’Eivissavolen animar els lectors a desco-brir algunes de les obres més im-portants de l’autor, especialmentaquelles que han estat guardona-des amb algun premi, com és elcas de ‘Vint poemas civils’, publi-cat l’any i premi Joan Salvat-Papasseit; ‘Homes que es ban-yen’ (), premi Carles Riba;‘L’edat d’or’ (), premi de la Crí-tica de poesia catalana i premi de

Literatura Catalana de la Genera-litat de Catalunya; ‘Focs d’octubre’(), premi Ciutat de Barcelonade Poesia, i el volum ‘Triomf delpresent’, en el que va recollir la

seua producció poètica fins l’any i que va ser guardonat ambel premi Lletra d’or.

Parcerisas va néixer a Begues(Baix Llobregat), l’any , es va

llicenciar en Filosofia i va fer delector d’espanyol a la universitatanglesa de Bristol. Després vacontinuar la seua formación coma traductor i en l’actualitat és pro-fessor titular de la Facultat de Tra-ducció i d’Interpretació de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona.Precisament sobre aquest tema vaescriure, juntamente amb Mont-serrat Bacardí i Joan Fontcubertael llibre ‘Cent anys de traducció alcatalà’, publicat l’any .

Ell mateix ha traduït al català ial castellà grans autors anglesos,francesos i italians: Cesare Pave-se, Edgar Allan Poe, J. R. R. Tolkien,Doris Lessing, Anaïs nin, Nor-man Mailer, Rimbaud, Marshall

McLuhan, Bertrand Russell, T. S.Elliot, Ezra pound, Tomlinson,Muldoon, Seamur Heaney…Aquesta tasca com a traductortambé li ha valgut diversos premiscom el premi de la Crítica Serrad’Or de traducció poètica per ‘Lallanterna d’arç’, de Seamus Hea-ney, i el Cavall Verd-Rafael Jaumede traducció poètica per ‘Un es-borrany de XXX Cantos’, d’EzraPound.

Precisament, el regnat de Par-cerisas a la biblioteca d’Eivissaacabarà el de setembre, DiaMundial de la Traducció, el dia deSant Jeroni, patró dels traductors,que va ser l’autor de la versió lla-tina de la Bíblia.

Un poeta a la cort de Can VentosaL’autor català Francesc Parcerisas és l’escriptor del mes de setembre a la biblioteca de Can Ventosa, que acull una

exposició bibliogràfica de la seua obra A més de poeta, Parcerisas, que va viure a Eivissa una temporada, és traductor,entre d’altres, de J. R. R. Tolkien, Scottt Fitzgerald, Cesare Pavese, Seamus Heaney i Ezra Pound

��

Exposició bibliogràfica de Parcerisas a Can Ventosa. LORENA PORTERO

6 Mola DIMECRES7 DE SETEMBRE DE 2011

DIARIO de IBIZA

‘Teoría(s) de Ibiza’. ‘Latituds dels cavalls’. ‘La llum’. ‘L’edat d’or’.

Marta TorresEIVISSA

OBRES A CAN VENTOSA‘Dos dies més al sud’

Barcelona: Quaderns Crema,2006.‘L’edat d’or’

Barcelona: Quaderns Crema,2000.‘La llum’

Poema de Francesc Parcerisas;il·lustracions de Xavier Serra de Rive-ra. Barcelona, Cruïlla, 2007. Col·leccióVull llegir! dirigida als boixos.‘Natura morta amb nens’

Barcelona: Quaderns Crema,2000.‘Poemes 1969/1989’

Eivissa: Sa Nostra i IEE, 1989.Col·lecció Lectures poètiques.

OBRES A CAN BOTINO‘Latituds dels cavalls’

Barcelona: Lumen, 1974. Col·leccióLlegat Marià Villangómez. Conté de-dicatòria i signatura autògrafa del’autor: «A Marià Villangómez, cos illetra de la poesia d’Eivissa. F. Parce-risas. Agost, 74».

�

�

�

�

�

�

EN PRÈSTEC

‘A cadascú el que és seu’Leonardo Sciascia, Edicions 62,

1988..‘Aquest costat del paradís’

F. Scott Fitzgerald. Barcelona: Grijal-bo, 1984..‘El company’

Cesare Pavese. Barcelona: Edicions62, 1978.‘El Hòbbit, o viatge d’anada i detornada’

J.R.R. Tolkien. Barcelona: La Magra-na, 1987.‘La llanterna de l’arç’

Seamus Heaney. Barcelona: Edi-cions 62, 1992.‘Poesia anglesa i nord-americana:antologia del segle VIIIal XIX’

A cura de Francesc Parcerisas. Bar-celona: Edicions 62, 1985.‘El senyor del anells’

J. R. R. Tolkien. Barcelona: Vicens Vi-ves, 2001.‘La teva terra’

Cesare Pavese. Barcelona: Edicions62, 1988.�

�

�

�

�

�

�

�

TRADUCCIONS

REPORTATGE

Quan Griffin Lasher Smith, de anys i natural de Bellevue, prop deSeattle (Estats Units), va assabentar-se que Formentera era el seu noudestí de feina va haver de recórrera la Viquipèdia. No havia sentitmai a parlar de l’illa i malgrat que jahavia viscut a Anglaterra i França,l’amoinava el fet de viure en un in-dret tan menut. En sintonia amb elseu caràcter vitalista, aquesta ca-bòria aviat fou substituïda per unrepte que encara espera acomplir:«Em vaig dir a mi mateix, a veure sipots conèixer a tots els habitants del’illa, les seues cares i els seus noms».

Jordi, un dels seus companys enel Cor Polifònic de Sant Francesc,explica que la curiositat antropolò-gica de Griffin arriba al nivell que«quan va pel carrer sembla el pareNoel, tothom para a saludar-lo». Defet, aquesta passió per submergir-se en una societat que li era com-pletament estranya el , quanarribà a l’illa, va dur a aquest ame-ricà llicenciat en filologia francesai japonesa a voler aprendre una

llengua per comunicar-s’hi. «Alprincipi vaig centrar-me en el cas-tellà -diu-, però al cap de poc vaigadonar-me que no podia estar cons-tantment demanant que no es par-lés català en la meva presència» i re-corda: «A Amèrica tenim la trista ex-periència de la desaparició de lesllengües minoritàries».

Va passar per l’Escola d’Adults,però per la fluidesa en que lliga lesfrases i utilitza la variant de les illes,s’endevina que la seua veritable es-cola és la de les torrades pageses,la del muret de la Fonda Pepe, la dela conversa desacomplexada. Afir-ma que la gent li pregunta sorpre-sa per què parla el català: «Per miés lògic, imagina’t quina cara: ve-nir a viure a un lloc i rebutjar la llen-gua local», argumenta, tot i queamb humiltat matitza que «despréstampoc flipen tant perquè no elparlo tan bé».

En definitiva, Griffin encara noconeix totes les cares de Formentera,però ell mateix ja ha esdevingutuna cara més de l’illa. Quan LluísMonzó, director del programa deRàdio Illa ‘Bote de Colón’, buscavaun contrapunt a l’humor entrema-liat del ‘senyor Canyaeta’, no va

dubtar a fitxar Griffin. «Semprearriba tard, però aporta una pers-pectiva prou diferent a la nostra iuna ironia intel·ligent més paregu-da a l’anglesa que a la castellana»,diu Monzó.

La feina e Griffin, en el marcd’una beca del Ministeri, és una ma-nera més d’apropar-se als illencs: di-namitza converses en anglès i entre

d’altres centres, treballa a l’InstitutMarc Ferrer. Júlia i Xan, de i anys respectivament, creuen que«mai se li acaben les activitats peranimar-nos a interactuar en an-glès» a més de definir-lo com «unmestre que per la seua edat i ca-ràcter sap el que volem i connectaamb nosaltres a la primera». Si elsulls blaus de Griffin s’il·luminen

és quan parla de l’escola de la Mola«on en una mateixa aula hi haalumnes de diverses edats, el que faque els grans facin un poc de pro-fessors i els petits tenguin una refe-rència més propera» i afegeix: «Totplegat crea una sensació entre l’a-lumnat d’ajuda mútua».

El de Seattle diu que admira l’i-lla i Europa en general perquè «in-clou un escenari més en la vida quo-tidina. Als Estats Units només hi hala feina i la llar. Aquí -reflexiona-existeix un punt de trobada, un es-pai de socialització com és el bar».Això no treu que quan Griffin té unaestona lliure -que és molt poc sovint,admet- li encanti perdre’s en el nores de Punta Rasa. Una extensió so-litària de roques i savines regiradespels vents, a tocar de les penyes i ondiu que portarà, quan vingui a veu-re’l, a sa mare.

Català amb accent de Seattle

Assegura que la gent li preguntaamb sorpresa per què parla elcatalà. Ell respon que «és benlògic, imagina’t quina cara: venir a viure a un lloc i rebutjar la llengua local»

Per aquest jove dels Estats Units, una de les maneres més boniques i agraïdes d’apropar-se a una cultura és a través de laseva llengua En menys de dos anys de viure a Formentera parla fluidament el català i el castellà, encara que admet que lapredominància de l’espanyol fa que qui vulgui aprendre la llengua pròpia de les Illes s’hagi d’emplear amb més dedicació

��

7MolaDIMECRES7 DE SETEMBRE DE 2011

DIARIO de IBIZA

Griffin en un dels seus racons preferits, Punta Rasa. JOSEP RUBIO

Josep RubioFORMENTERA

El Cor on participa Griffin, dirigit per I. Mérgola. ALFREDO MONTERO

8 Mola DIMECRES7 DE SETEMBRE DE 2011

DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

Va pujar a l’escenari de s’Ala-mera durant la segona vetlladadel festival eivissenc, abans de l’ex-cel·lent formació de Muriel Gross-mann, i el resultat, essent sincers,fou molt positiu. Agradaren alnombrós públic concentrat a Varade Rey, al mateix cor de la ciutatd’Eivissa. Encara no tenen disc,però sembla que això és nomésqüestió de temps. Actuen bastanti ja són prou coneguts pels aficio-nats. Eva Cano i els seus com-panys de Swing & Dreams no sónflor d’un dia. Hi ha darrere d’ellsmoltíssima feina, assajos llargs, i,precisament gràcies a aquest es-forç, ara podem parlar d’un grupcohesionat, solvent, seriós.

—Referir-nos a una cantant dejazz a Eivissa no és quelcom fre-qüent. Imaginam que tu has desentir-te orgullosa.—Idò sí. És un estil musical difícild’interpretar no només a la nostrailla sinó també a la resta del país.Costa perquè el jazz segueix essentper a minories. —I s’ha de dominar la llenguaanglesa, clar.—Això és bàsic, efectivament. S’had’intentar polir sobretot pel que faa la pronunciació. Depèn dels te-mes. Com tot a la vida, tenen el seuvocabulari. I això comporta feina. —Tu posseeixes una dicció ele-gant. Has rebut classes de cant?—Bé, en primer lloc form part d’uncor de gospel, el de l’escola CanBlau, des de fa quatre anys. A més,ja port un any i mig amb una pro-fessora de cant exclusivament demúsica negra. Jo som una cantantautodidacta, tot ho he après a for-ça de treball propi. —El teu currículum encara no ésgaire gros, però, amb a penes unany i mig, has assolit un nivellmés que acceptable. —Crec que duc cantant des d’a-bans de caminar. Sempre m’haagradat i a la meua casa sempre hetengut un referent musical moltimportant. He escoltat música desde molt petita. De Maria Callas finsa Tete Montoliu. Música brasilera,tota. A la meua mare li fascina. Enaquestes circumstàncies, en viureen un ambient musical, m’ha re-sultat molt fàcil desenvolupar unaqualitat que és innata. I, com dic,som una artista autodidacta, al-menys fins arribar al cor de gospel. —Vols convertir-te en professio-nal? —M’encantaria poder seguir can-

tant des d’avui fins al dia de lameua mort. Ara tenc la possibilitatde fer-ho amb la professora de canti les classes d’anglès a les que as-sisteix. M’estic formant, cosa queabans no fou factible perquè vaighaver de treballar en altres oficis. —Reconeguem que mantenir-se tan sols del jazz en un lloc comEivissa suposa una tasca bencomplicada. —És difícil, la veritat. Però crec queés qüestió de diversificar unamica, tot i que sense sortir mai del

jazz. A mi tot el que sigui músicanegra m’agrada, el gospel, el soul ialtres modalitats. —No t’animes a interpretar bo-leros?—De fet, ja els he cantat. Per exem-ple del Moncho. Però, insisteix,allò que més m’agrada és el jazz iel gospel, fonamentalment. Músi-ca negra, en definitiva. —Quin lloc ocupa la bossa novaen el teu repertori?—A la gent li agraden els temes demúsica popular brasilera. A poc apoc, els anam incorporant. Unamic meu m’està fent una seleccióde cançons per a enguany. Ell diuque tenc facilitat per als idiomes.Jo som una persona laboriosa.Agaf una peça, la treball i cap en-davant. —Quin cantant en portuguès emtriaries?—Eliane Elias. Respecte de la bos-sa nova, he escoltat més homesque dones. —I quant al jazz?—Ella Fitzgerad [amb rotunditat].Pel timbre de la seua veu i per lamanera com la utilitza. M’encan-ta. De les actuals generacions, Dia-na Krall. M’agraden molt els seusarranjaments. Ella no és solistasinó compositora. Canta els seus

propis temes, però no és cantant.He descobert la vocalista RobinMcKelle, una al·lota francesa queté un timbre de veu paregut almeu. M’agrada investigar. M’in-form, busc versions. De tot treusalguna cosa. —No et veig amb els fados. —I per què no? És un tipus de mú-sica molt sentimental. Constitui-ria un repte per a mi. No s’ha de te-nir por de res. Respecte sí, però por,gens ni mica. —Et consideres una cantant am-biciosa?—Si hi ha talent, treballant es potaconseguir un objectiu. Això sí, enla vida hem de saber quines són lesnostres limitacions. Hem d’arris-car i, sobretot, créixer. No quedar-nos estancats. Jo ja sé que mai nopodré cantar òpera, tot i que la Ca-llas em fascina. Allò que no pot ser,no pot ser. —Has participat, juntament ambSwing & Dreams, al passat Eivis-sa Jazz. Què ha significat aques-ta experiència per a valtros?—Que la gent ens conegui. Això ésbàsic. Arribar al públic eivissencno sempre és fàcil. Ha representatuna estupenda plataforma per alsmúsics de l’illa. A més, el festivals’ha enregistrat i el podrem escol-

tar, per exemple, a Ràdio de RNE.També ens ha permès contactaramb altres artistes. Ens hem pogutrelacionar. —I això que el pressupost del fes-tival és baix. —Sí. D’altra banda, és una penaque la molta gent valori més allòque ve de fora de les Pitiüses. S’hade donar als músics d’aquí l’oportunitat de tocar en esdevenimentscom l’Eivissa Jazz. Hi ha artistesque tenen un projecte interessantper oferir-nos. —Voldries cantar algun any aSanta Llúcia, a Dalt Vila, enllocde s’Alamera?—Em planteig aquesta meta se-riosament. Seria qüestió d’adaptarel producte al baluard perquè ofe-reix un jazz més tècnic i d’un nivellsuperior. —El món del jazz ha deixat de serminoritari. —Naltros tocàrem a la festa del èaniversari de la discoteca Pachá. Elque ha succeït és que el jazz haevolucionat, ha absorbit pinzella-des d’altres gèneres musicals. —Es pot viure sense jazz?—Malament! No puc concebre lavida sense música. Ens alegra l’à-nima i la ment. Ens fa ser més feli-ços, dolços i sensibles.

Eva CanoCANTANT DE JAZZ. Va néixer a Madrid el 1970, però és una eivissenca més, ja que resideix a les Pitiüses des de fa una quinzena d’anys.Administrativa de professió, cada dia es dedica amb més intensitat a la seua autèntica passió, la de cantar jazz de diverses modalitats. No oblidem que el jazz ofereix un ampli ventall d’opcions. Amb el seu grup, Swing & Dreams, va actuar a l’últim Eivissa Jazz.

«La música ens fa més feliços i dolços»Xicu LluyEIVISSA

«M’encantaria poder seguircantant des d’avui mateix fins al dia de la meua mort. Ara tenc la possibilitat de fer-ho amb la professora de cant i lesclasses d’anglès. M’esticformant»

«He descobert la vocalistaRobin McKelle, una al·lotafrancesa que té un timbre de veu paregut al meu.M’agrada investigar. M’inform,busc versions. De tot treusalguna cosa»

Eva Cano, durant la seua actuació al festival Eivissa Jazz 2011. LORENA PORTERO