Freixes Perez Cas2

Disseny d'entorns i escenaris d'aprenentatge:MOODLE a la classe d'idiomes Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC

Màster en Educació i TIC

Raquel Freixes PérezDesembre 2009

Disseny de Contextos educatius basats en l’ús de les TICMOODLE a la classe d’idiomes


ÍNDEX

1. Informe de treball............................................................................................................................3

Introducció..........................................................................................................................................3

Els objectius.......................................................................................................................................3

Objectiu General..........................................................................................................................3

Objectius Específics....................................................................................................................4

Els recursos........................................................................................................................................4

DEFINICIÓ DE MOODLE..............................................................................................................5

FUNCIONALITATS de MOODLE.................................................................................................5

Els reptes............................................................................................................................................6

Les amenaces (informe DAFO)....................................................................................................7

2. Identificació de les fases del model ADDIE...........................................................................10

Introducció........................................................................................................................................10

Anàlisi.................................................................................................................................................10

Disseny..............................................................................................................................................12

Desenvolupament..............................................................................................................................15

Implantació.......................................................................................................................................15

Avaluació...........................................................................................................................................15

3. Pla de treball...................................................................................................................................17

2



1. INFORME DE TREBALL

INTRODUCCIÓ

L'Institut Goethe és una institució internacional dedicada a l'ensenyament de l'idioma alemany a tot Europa. L'Institut Goethe té seus a tot Europa, i com no, també a Barcelona. En aquest cas, resoldrem com l'equip directiu de l'Institut Goethe de Barcelona vol implantar la plataforma MOODLE a la seva oferta formativa esdevenint així un referent per altres acadèmies amb un renom i una metodologia semblants.

L'estat inicial del projecte es troba en una fase no massa habitual, sobretot pels diferents perfils que participen en ell. Sense anar més lluny, alguns docents ja han practicat amb la plataforma i han rebut una formació (no obligatòria), de manera que utilitzen la plataforma per a penjar-hi materials addicionals i altres recursos que els serveixen d'ajuda per a completar la formació dels estudiants.D'altra banda, a Munich ja disposen de la plataforma i ja han començat a impartir cursos a distància a través de la mateixa. Quan s'implanti aquesta plataforma a Barcelona, serà administrada des de Munich (allà és on es troba tot l'equip de sistemes i de servei vinculat a la implantació).

Finalment, els estudiants, són estudiants de tercera generació, és a dir, que ja han crescut des de força petits amb la tecnologia. En aquest sentit, la seva facilitat per aprendre a fer funcionar la plataforma i poder seguir el curs sense dificultat serà relativament fàcil de solventar.

En els següents apartats d'aquest informe, treballarem quins són els objectius que ens marquem per a resoldre el que se'ns demana en el cas: la implantació d'un model formatiu basat en moodle per a l'aprenentatge de la llengua alemanya, també definirem quins recursos dels que ens ofereix MOODLE seran necessaris per a resoldre amb èxit aquest nou model formatiu, elaborarem també una llista de tot allò que se'ns planteja com un repte a superar i que per tant, caldrà treballar amb més cura perquè suposarà una dificultat extra i finalment, analitzarem tots aquells punts que puguin suposar una amenaça a l'hora de posar en funcionament el model que haguem definit.

ELS OBJECTIUS

En aquest projecte se'ns planteja un encàrrec d'un pes important i d'una responsabilitat indiscutible. L'èxit o fracàs en els propers anys del model formatiu de la institució depèn del que resulti d'aquest projecte i del que com a dissenyadors instruccionals i de processos poguem aportar a l'equip directiu i a l'equip docent.

OBJECTIU GENERAL

L'objectiu general d'aquest projecte és el següent: "Introduir un model formatiu virtual i de referència mitjançant la plataforma MOODLE a l'Institut Goethe".

3



OBJECTIUS ESPECÍFICS

L'objectiu general del projecte descriu en poques paraules quins resultats volem aconseguir amb aquest projecte, però per aconseguir-los necessitem tenir algunes pautes més concretes i més específiques. Per aquest motiu, és necessari remarcar uns objectius específics i que acotin més la dimensió del treball de manera que assolint tots aquests objectius poguem dir que hem aconseguir l'objectiu general.

Dit això, podem dir doncs, que els objectius específics per aquest projecte han de ser els següents:

Definir quines avantatges i quines limitacions presenta MOODLE en la formació virtual.

Proporcionar coneixements tant a l'equip directiu com a l'equip docent sobre el funcionament de MOODLE.

Analitzar les noves competències i habilitats de les que han de disposar tant l'equip docent com el grup discent per formar part de la comunitat virtual de l'Institut Goethe.

Analitzar i definir les competències addicionals que adquiriran tant els estudiants com els docents una vegada hagin completat el curs.

Descriure quins seran els nous rols i perfils que caldrà incorporar en el procés per tal de poder donar resposta a totes les necessitats.

Definir cadascun dels passos que cal dur a terme per posar en funcionament la plataforma.

Establir plans d'actuació que permetin posar una data límit al llançament de la nova modalitat formativa.

Definir i plantejar un pla de comunicació que motivi i engresqui tant a clients com a formadors a formar part del nou procés formatiu de Goethe.

ELS RECURSOS

Com s'ha explicat anteriorment i es demana concretament en l'enunciat del cas, l'objectiu de l'Institut Goethe és incorporar la plataforma MOODLE més que com a recurs que complementa la formació dels estudiants de la modalitat presencial, es vol que MOODLE es converteixi en una aula virtual pròpiament, amb totes les seves funcionalitats i tots els seus recursos per tal que els estudiants tinguin al seu abast totes les cobertures necessàries i totes les facilitats que necessitin per tal de poder estudiar l'alemany des de casa seva.

També és necessari que els docents tinguin les màximes facilitats a l'hora d'impartir els seus cursos i proposar les seves activitats. La idea és que deixin de creure que implantar la plataforma MOODLE a l'Institut els hi suposarà una càrrega addicional de feina.

Per tant, en aquest apartat, analitzarem quines funcionalitats té MOODLE, quina pot ser l'estructura bàsica d'un curs i també quins poden ser aquells recursos que més útils poden resultar tant a alumnes com a professors.

DEFINICIÓ DE MOODLE

4



Per definició, MOODLE (modeled object oriented dynamic learning environment) és una plataforma orientada a la gestió de cursos onlie, el qual disposa de funcionalitats específiques per a comunitats d'aprenentatge que es poden ajustar en funció de les necessitats de cadascuna d'elles.

Les principals avanatges de MOODLE són les següents:

Pot gestionar grans i petites comunitats d'aprenentatge Està pensades per a comunitats d'aprenentatge formal i no formal És adaptable a diferents metodologies d'ensenyament/aprenentatge Disposa de múltiples activitats per a l'e-learning i publicació de recursos Permet realitzar activitats col·laboratives mitjançant sistemes de

comunicació síncrona i asíncrona És compatible amb diferents eines de creació de continguts així com també

suporta diferents estàndards de formació online És totalment personalitzable en funció de les necessitats de cada comunitat,

classe, grup, alumne, formador, administrador... Els continguts que es proposin són de ràpida i fàcil actualització

FUNCIONALITATS DE MOODLE

A banda de ser una plataforma com moltes altres plataformes d'aprenentatge (LMS), MOODLE disposa d'un ampli ventall de funcionalitats que ajudaran que tant docents com discents de l'Institut Goethe es sentin còmodes alhora de treballar-hi així com també evitar la sensació de soledat (que sovint provoquen els cursos a distància) i la monotonia.

A continuació es presenten algunes de les funcionalitats més destacades en MOODLE:

Per a professors:

Registre d'usuaris Personalització de la plataforma Creació de cursos i administració de continguts Espai d'avaluació i seguiment d'estudiants Personalització d'activitats i espais en els diferents cursos Espai per a penjar activitats d'autoaprenentatge compatibles amb

l'estàndard SCORM Publicació de notícies referents al curs Publicació de material addicional o complementari Comunicació individualitzada i/o conjunta amb estudiants

Per a alumnes:

Registre d'usuaris Personalització de la visualització de la plataforma Matriculació en diferents cursos Participació en les activitats dels cursos matriculats

5



Participació en els espais de comunicació (fòrums, xats, comunitats) Participació en activitats d'autoaprenentatge Possibilitat de tenir el propi seguiment de les activitats d'autoaprenentatge

Després de veure la quantitat de recursos dels que disposa MOODLE per a poder realitzar una formació virtual de qualitat i saber que tant professors com estudiants, fàcilment es poden familiaritzar amb la plataforma, anem a veure què és el que podem aconseguir o quins són els reptes que se'ns plantegen per tal de satisfer les necessitats de l'Insitut Goethe.

ELS REPTES

L'Institut Goethe ens ha plantejat un encàrrec que no serà fàcil de satisfer degut a les altes espectatives que té la institució de ser un model de referència per a altres institucions. El nostre paper en aquest punt és clau, doncs nosaltres, com a dissenyadors de processos pedagògics tenim els coneixements i les eines necessaris com per convertir l'actual model formatiu de l'Institut Goethe en un model formatiu revolucionari i modèlic per a les altres institucions de característiques semblants. Aquest és el principal repte que se'ns planteja.

Abans d'aconseguir assolir però, aquest gran repte, hem d'assumir que n'hi ha altres potser no tan ambiciosos que són fonamentals de superar per arribar a aquest gran objectiu. Seguint la cèlebre frase de Juli Cèsar "Divide et vinces", hem de ser conscients que com més fraccionats i més petits es puguin definir els reptes, més fàcil serà arribar a assolir aquest gran repte o gran objectiu que acabem de definir.

Per tant, podem parlar de diferents reptes que haurem d'anar superant al llarg de tot el procés d'implantació del nou model formatiu:

Aconseguir la motivació de tot l'equip docent per tal que es vegin amb ganes i amb cor d'utilitzar la plataforma. Per arribar a aconseguir aquest repte, hem de plantejar, per aquells docents més reticents al canvi de model, una formació inicial que els serveixi per a comprendre que l'establiment d'aquest nou model formatiu no els hi suposarà una càrrega de treball en primer terme. També caldrà fer-los-hi veure la facilitat de gestió que té la plataforma, i en tercer lloc caldrà establir un pla de comunicació que ens serveixi per a conscienciar-los que aquest nou model s'està implantant, que el fet de no utilitzar-lo fa que la institució no estigui "al dia" en l'àmbit formatiu de qualitat, etc.

Un altre petit repte que ens hem de plantejar una vegada haguem aconseguit l'anterior és aconseguir una estructura de la plataforma homogènia. Per aconseguir-lo, ens caldrà comptar amb una identitat i una personalització pròpies, seguint una línea gràfica similar a la corporativa per tal de donar sensació de proximitat, de pertinença a un grup, etc.

També haurem de definir una estructura bàsica per a la creació de cursos (a partir d'aquesta, cada docent podrà fer el que li sembli amb els

6



seus cursos), de manera que cada curs hagi de tenir unes funcionalitats mínimes obligatòries per garantir que almenys els objectius i les competències bàsiques definides per a l'aprenentatge d'una llengua.

Un altre repte amb el que hem de comptar és que la formació de l'equip docent es basa, fonamentalment, en la formació presencial i que per tant, els seus coneixements en educació virtual es pot limitar a traslladar el que abans es feia a l'aula, intentar dur-ho a terme a l'aula virtual, cosa que perjudicaria greument el model. Pera aquest motiu cal establir els paràmetres i les estratègies formatives pròpies de les que disposa l'educació virtual i transmetre-les d'alguna manera tant a l'equip directiu com a l'equip docent.

Finalment, a banda d'aconseguir una perfecta definició del model formatiu (amb els reptes que hem descrit anteriorment), caldrà també que motivem els estudiants amb una nova i revolucionària manera d'aprendre idiomes sense moure't de casa i amb la mateixa qualitat que en la formació presencial. Aquesta captació d'estudiants es pot dur a terme mitjançant accions de captació, estratègies formatives de progressió (introduir progressivament i de manera ascendent en qüestió de dedicació el suport de les TIC a l'aula).

Una vegada haguem superat aquests reptes que, inicialment semblen fàcils d'assolir, però com veuren més endavant necessiten un llarg procés d'anàlisi, definició i desenvolupament, podrem dir que haurem assolit el gran repte que plantejàvem a l'inici d'aquest apartat.

LES AMENACES (INFORME DAFO)

Exiseteix un model DAFO estàndard per a qualsevol tipus de projecte. En aquest, considerarem cadascuna de les parts per igual, i tenint en compte l'abast i tot el que es pot arribar a fer, o que cal millorar per assolir els reptes i els objectius proposats.

FORTALESES

És un projecte innovador.

Permet flexibilitat horària als estudiants i per tant augmentar la franja d'edat en les matriculacions.

És un projecte educatiu que té com a finalitat introduïr el món de les TIC en l'aprenentatge de la llengua.

És un projecte basat en MOODLE, una eina molt potent, amb molts

DEBILITATS

És un projecte poc madurat, del que no n'han pensat les causes i efectes.

La distància entre administradors i equip docent pot resultar un problema a l'hora de resoldre possibles incidències.

La plataforma està basada en el model educatiu que s'utilitza a Munich, que no té perquè ser el

7



recursos i molt utilitzada en l'àmbit de l'e-learning.

Molts dels professors de l'equip docent estan formats en MOODLE.

Té un sistema de suport molt fort al darrere que garantitzará el bon funcionament de l'eina.

Els alumnes, majoritàriament, són alumnes de tercera generació, amb la qual cosa, ja han crescut amb la tecnologia i no tindran dificultat per adaptar-se al nou sistema formatiu, ni per aprendre a utilitzar la plataforma.

mateix que s'utilitza a Barcelona.

El canvi es pretén fer d'una manera molt sobtada. Passar de formació presencial a virtual, pot ser un canvi massa brusc.

OPORTUNITATS

Pot conduir a un canvi formacional considerable.

S'adapta al nou model que les altres institucions lingüístiques estan aplicant.

És un símbol de modernitat.

Ajuda a guanyar renom i prestigi a la institució.

Permet estar en comunicació amb moltes parts del món i fer pràctiques de l'idioma amb nadius i altres persones amb un nivell de l'idioma similar al de l'alumne.

Pot ajudar els alumnes a establir una rutina de treball, amb unes connexions freqüents i uns horaris flexibles, però constants.

AMENACES

El mateix model o semblant s'està implantant a moltes acadèmies.

Els professors que no estan formats, no tenen massa bona relació amb la tecnologia.

Els alumnes no estan acostumats a treballar amb aquesta metodologia.

És un model que ve imposat per l'equip directiu, per tant, es pot rebre d'esquena per part dels docents i discents.

El fet de ser una institució privada, en la que els alumnes paguen uns diners per ser atesos de manera individualitzada i personalitzada, potser amb aquest nou model, aquests alumnes es sentin sols i desatesos.

Hem pogut analitzar detingudament l'informe DAFO que resulta de fer un anàlisi del projecte i identificar aquells elements que poden suposar alguns problemes tant per als alumnes com per als professors, com per als administradors, com per la mateixa institució en termes empresarials.

8



2. IDENTIFICACIÓ DE LES FASES DEL MODEL ADDIE

INTRODUCCIÓ

El model ADDIE és l'esquema que s'utilitza en Disseny Instruccional per a donar resposta en processos de formació online. Es basa en dividir el projecte que es vol desenvolupar en 5 fases molt diferenciades i que inicialment es duen a terme de manera lineal, però contenint un bucle infinit que va de l'avaluació a la definició altra vegada. La següent imatge mostra quin seria el diagrama de flux d'un model ADDIE.

Aquest esquema està estandaritzat i, segons han demostrat els resultats, si es fa ben fet, és difícil que s'escapi cap detall sobre el que es pretén formar.En aquest projecte, com ja ham pogut veure, estem treballant en el cas de l'Institut Goethe de Barcelona. Així doncs, centrarem el nostre estudi en aquest centre i totes les variables d'entorn que puguin influenciar en l'obtenció dels resultats que volem.

Per definir cadascuna de les parts, ho farem a partir de la resposta a una sèrie de preguntes que el model marca i que ajuden a concretar i a obtenir uns bons resultats.

ANÀLISI

En la fase d'anàlisis ens hem de fer preguntes com: a qui va adreçat el curs, quins coneixements previs tenen, quins coneixements han d'adquirir, quines alternatives d'aprenentatge tenen, què és el que no pot canviar de l'actual model...A continuació anem a fer un breu anàlisi del projecte que ens ocupa:

Qui és el públic i quines són les seves característiques?

9



En aquest cas, el públic que ens afecta principalment, són alumnes majors de 18 anys amb un coneixement d'usuari expert amb les tecnologies. La majoria d'ells tenen estudis superiors i provenen d'una generació, la qual l'aprenentatge sobre tecnologia no els hi suposa cap tipus de problema.

Quin és el resultat de la nova conducta?

Els alumnes, amb aquesta nova metodologia formativa, han de ser capassos d'assolir les competències que es demanen en l'aprenentatge d'una llengua: l'expressió oral i escrita i la comprensió oral i escrita. En aquest aspecte, cal dir que els alumnes hauran d'adquirir noves responsabilitats i noves funcions basades en el model de formació. Així com els docents hauran de complir les noves tasques que els hi seran assignades amb tot aquest canvi.

Quins tipus de limitacions d'aprenentatge hi ha?

D'entrada limitacions d'aprenentatge no n'hi ha gaires. No podem oblidar, la dificultat que suposa practicar la conversa de la llengua mitjançant la motodologia virtual, ja que la comunicació asíncrona, fa que la majoria de les comunicacions entre les parts es produexin de forma escrita. No obstant aquesta dificultat, es planteja que la part oral es continuï fent de manera presencial com fins ara per no perdre la personalització en el tracte amb l'alumne ni la possibilitat d'oferir un aprenentatge molt més significatiu pel fet de tenir un interlocutor que et pugui resoldre dubtes i/o corregeixi els errors que es puguin cometre.

Quines són les opcions de lliurament?

Els alumnes podran entregar els seus "deures" via online. MOODLE permet aquesta opció mitjançant un espai de lliurament de treballs. També, es realitzaran activitats d'autoaprenentatge, el feedback de les quals vindrà donat pel mateix sistema en funció de la resposta dels alumnes i amb les quals no caldrà realitzar cap lliurament extra, ja que les mateixes interaccions serviran com a avaluació.

Quines són les consideracions pedagògiques en línia?

Les principals consideracions pedagògiques que cal tenir en compte en el moment que es vol adaptar una formació presencial amb suport TIC a una formació virtual, és bàsicament que el contingut estigui en un format del contingut sigui visual, atractiu, interactiu, amè, motivador... També cal tenir en compte el fet que existeixi un equip de suport que atengui les necessitats dels estudiants. Des de un formador degudament capacitat per resoldre dubtes tant de contingut com d'ús de la plataforma i un equip tècnic de suport per poder atendre l'estudiant en cas que es trobi alguna incidència tècnica important. L'objectiu és evitar de totes totes que els estudiants que es matriculin al curs d'alemany abandonin en un període curt de temps per avorriment o per desinterès.

Quins són els elements de la teoria d'aprenentatge d'adults?

Les diferents teories d'aprenentatge per a adults que es podrien aplicar són les següents:

L'aprenentatge a partir d'un condicionant extern

10



L'aprenentatge a partir de la ressolució d'un problema cognitiu Aprenentatge per experiència

En aquestes tres teories de l'aprenentatge es treballa amb elements diferents que cal tenir ben clars per poder decidir quina és la teoria que millor s'adapta al model que volem aconseguir per a la nostra Institució.

En el cas que ens ocupa, el model teòric d'aprenentatge que millor s'adapta a les necessitats del programa formatiu que es vol proposar és l'aprenentatge a partir de la ressolució de problemes cognitius. Amb la qual cosa, els principals elements que caldrà que tinguem en compte són els següents:

Proposar activitats versemblants. Que tot i ser casos ficticis, puguin semblar situacions reals i quotidianes amb les que es poden trobar els nostres alumnes.

Donar coneixements útils i aplicables a la vida real. Els alumnes adults no necessiten un model formatiu com el que es dóna a l'escola, sinó que necessiten ser pràctics i poder resoldre problemes a curt termini amb els nous coneixements adquirits.

Partint de la base que els alumnes adults només aprenen quan hi ha una detecció molt gran de la necessitat, cal convèncer-los que aquesta necessitat és real i existeix.

Quin és el calendari per a la finalització del projecte?

No hi ha establer un calendari definitiu de finalització del projecte, però tal i com es planteja aquest cas, el proper curs acadèmic ja s'hauria de posar en funcionament el nou model formatiu.

DISSENY

En aquesta fase, la finalitat és definir tot allò que creguem necessari per assolir tots els objectius del projecte. En aquest apartat, tractarem els objectius d'aprenentatge, els instruments d'avaluació, el contingut, l'anàlisi de la matèria, la planificació i la seleció dels recursos multimèdia. La fase de disseny hauria de ser sistemàtica i específica. La primera, vol dir una lògica i ordenada metodologia d'identificació. Que sigui sistemàtica, vol dir desenvolupar i avaluar un conjunt d'estratègies planificades i previstes per aconseguir els objectius del projecte. Específica vol dir que cada element del disseny instruccional ha de ser executat parant molta atenció amb els detalls.

Aquest passos estan involucrats en la fase de disseny:

Documentació de la estratègia instruccional, visual i tècnica del projecte.

A l'Institut Goethe el que s'espera és poder introduir una formació virtual de la mateixa qualitat o superior que la formació presencial que s'estava impartint fins el moment. Així doncs cal desenvolupar en els estudiants, com a mínim, les 4

11



habilitats comunicatives de les que es compon una llengua: expressió oral i escrita i comprensió oral i escrita. Per aconseguir aquests objectius, el millor és utilitzar un model cognitivo-conductual, des de el qual els alumnes siguin capaços (donat que és una formació majoritàriament per a adults, i els quals esperen una aplicació immediata al seu entorn més immediat) de constuir els seus coneixements a partir d'unes bases donades.

Dissenyar la interfície gràfica i els casos que es treballaran

En la interfície gràfica personalitzada de MOODLE s'intentarà seguir la línea gràfica de l'institut Goethe, de manera que el grup continui sentint que pertany a una institució que destaca per la seva qualitat i model d'ensenyament/aprenentatge.

El professor podrà escollir quin d'aquests mòduls pot carregar al seu curs:

12



Per norma general, els cursos tindran les següents opcions de menú:

ESTUDIANTS DOCENTS

Calendari Descripció Activitats Quiz Usuaris en línia Correu Fòrum Xat Taulell d'anuncis Lliurament d'activitats Material Complementari Seguiment personal

Administració

Calendari (consultar, editar) Descripció (consultar, editar) Activitats (consultar, editar, afegir,

eliminar) Quiz (consultar, editar, afegir,

eliminar) Usuaris en línia (consultar) Correu Fòrum (com a moderador) Xat Taulell d'anuncis (consultar,

editar, afegir, eliminar) Recepció d'activitats Material complementari

(consultar, editar, afegir, eliminar) Seguiment dels alumnes Estadístiques

Amb aquestes opcions, es donarà cobertura a totes les necessitats d'un curs bàsic a nivell de plataforma de suport. A més a més, cada professor, utilitzarà aquells recursos multimèdia que cregui oportuns per a completar els seus cursos i per tal que els alumnes puguin assolir els objectius que se'ls marca. Alguns d'aquests recursos més recomanats són:

Vídeos Àudios Enllaços a materials didàctics (diccionaris, activitats d'altres organitzacions)

Fins el moment, si s'utilitzen totes aquestes expressions, es poden assolir les competències de comprensió oral i escrita i d'expressió escrita, però per completar les quatre bàsiques ens falten recursos per a l'expressió escrita. En aquest sentit, caldrà organitzar altres tipus d'activitats:

Call conference dues vegades al mes amb el tutor Videoconferències Trobades grupals per intercanvi d'experiències i pràctica de l'idioma

Amb aquestes activitats que, pressupostàriament són més costoses, ja quedaria solventada la consecució de la competència de l'expressió oral.

DESENVOLUPAMENT

13



La fase de desenvolupament, es duu a terme una vegada s'ha finalitzat la fase d'anàlisi i disseny i els experts començen a treballar cadascun en el seu tema:

El dissenyador instruccional i l'expert comencen a redactar els continguts del curs.

El dissenyador i el programador comencen a preparar el que serà la interfície gràfica.

El tècnic de sistemes comença a habilitar la plataforma per posar-la a punt pel nou curs que es vol introduir amb els alumnes, docents i materials.

En aquest projecte però, no arribarem a la fase de desenvolupament. El que caldria desenvolupar s'ha especificat en l'apartat de disseny.

IMPLANTACIÓ

Com que no s'ha desenvolupat res, no es pot implantar res. Una vegada s'ha finalitzat el desenvolupament del curs, s'ha definit l'estructura de la plataforma, s'han establert els llibres d'estil (tant gràfics com de continguts) i s'han desenvolupat, és el moment de posar-ho tot en funcionament. En aquesta fase, es tracta de "fer real" el que fins ara era un projecte. A partir d'aquesta fase és quan comença la intervenció de persones al·lienes al projecte: alumnes, formadors, equip d'administració, etc.

En el cas que ens ocupa, la fase d'implantació seria la prematriculació del curs. Posar tot el que s'ha implementat en un servidor d'aplicacions al qual tinguin accés els diferents estudiants que vulguin matricular-se de la modalitat virtual en el proper curs.

AVALUACIÓ

L'avaluació és la part essencial del projecte. Sense una avaluació rigurosa, no hi pot haver millores substancials. És necessari sotmetre el projecte a un procés d'avaluació per detectar que les possibles amenaces detectades a l'anàlisis DAFO no estan sent rellevants en la totalitat del producte i, en cas de detectar-ne alguna, mirar de resoldre-la mitjançant una redefinició, desenvolupament i implantació.

En el cas que ens ocupa, el model d'avaluació consistiria en agafar uns quants possibles estudiants que tinguin diferents característiques i fer-ne un primer curs per comprovar que realment el model que s'ha definit funciona. Aquesta mateixa població ens servirà per detectar aquelles mancances de les que disposa el nou model formatiu, si les activitats són adients pel tipus de població, si són fàcils, difícils, si el curs realment dura el que està estimat que durarà, si hi ha algun moment en que l'alumne pot tenir algun tipus de confusió o ambigüitat.

D'altra banda, també cal considerar la potencialitat del sistema des de la banda del docent. Per al docent aquest nou model formatiu també ha de suposar un èxit, per tant hem d'avaluar també si suposa realment una càrrega addicional de feina, si hi ha algun punt feble que cal millorar o si la comunicació entre ells i el departament de sistemes de Munich és fluïda i les respostes són ràpides i encertades.

14



Una vegada hagi passat la fase de proves "funcionals", caldrà fer qüestionaris de satisfacció. Això consistirà en que una vegada finalitzat el curs, se'ls farà entrega als diferents perfils d'usuaris d'un qüestionari, en el que hauran de respondre amb la màxima sinceritat preguntes referents al nou model formatiu per conèixer de primera mà si aquests usuaris estan d'acord amb la nova proposta, si han trobat aspectes a millorar, si hi ha alguna funcionalitat amb la que no hi estiguin d'acord i moltes d'altres preguntes semblants a aquestes que ens ajudaran a determinar el grau d'assoliment d'objectius.

15



3. PLA DE TREBALLEl pla de treball s'hauria d'executar en diferents fases, seguint amb el model ADDIE definit en l'apartat anterior. En el nostre cas, la fase d'anàlisis i la fase de disseny serien en les que més temps s'hauria d'invertir. L'encàrrec que se'ns fa des de l'Institut Goethe es tracta de proposar la millor metodologia d'aprenentatge per poder adaptar la formació que ofereixen actualment de forma presencial, a un format virtual.

Així doncs, a continuació es detalla, elt temps que caldria treballa per tal que el proper curs, puguin començar a ofertar aquest tipus de formació:

FASE 1: ANÀLISI. En aquesta fase caldra realitzar les següents tasques: (3 setmanes)

1. Desenvolupar les primeres observacions realitzades en l'apartat 2 de manera que quedi tot al màxim de detall possible.

2. Preparació d'un qüestionaris inicials per resoldre qualsevol tipus de dubte que quedi pendent de resoldre.

3. Entrevistes amb els responsables de formació i de l'equipi directiu de l'institut Goethe on es resolguin tots els dubtes

4. Elaboració de l'informe inicial d'anàlisi.5. Aprovació i validació de l'informe.

FASE 2: DISSENY. Aquesta fase serà la més llarga i complexa: (15 setmanes)

1. Establir les estratègies instruccionals visuals i tècniques que es volen establir en el projecte

2. Decidir quina metodologia d'aprenentatge es vol utilitzar per a la impartició dels cursos

3. Definir els objectius del curs4. Definir els instruments d'avaluació5. Elaborar el mapa de continguts6. Anàlisi de la matèria que es vol treballar7. Estructurar la planificació 8. Selecionar els recursos multimèdia9. Dissenyar la interfície d'usuari10. Creació d'un prototip

FASE 3: DESENVOLUPAMENT. En aquesta fase, es crearà tot el que s'ha definit en la fase de disseny. (12 setmanes)

1. Es redactaran els continguts formatius2. S'elaboraran les activitats d'avaluació3. Es desenvoluparà la plataforma LMS (en el nostre cas es realitzarà la

personalització de MOODLE)4. S'implementaran els diferents recursos multimèdia que es vulguin utilitzar

16



FASE 4: IMPLANTACIÓ. En aquesta fase es posa en marxa tot el que s'ha desenvolupat: (4 setmanes)

1. Es donen d'alta els diferents usuaris2. Es matriculen els alumnes3. S'assignen els alumnes a les aules4. Els professors comencen a preparar els espais de les seves assignatures5. Es fa la posta a punt

FASE 5: AVALUACIÓ. En aquesta fase s'obtenen els primers resultats: (2 setmanes)

1. S'escull la població meta que ens ajudarà en el procés d'avaluació2. Se'ls entrega els qüestionaris de satisfacció que els usuaris hauran de

respondre3. Es realitza el buidatge dels qüestionari4. S'estudien les possibles millores i es torna a la fase de disseny

desembr

egener febrer març abril maig Juny juliol agost

Anàlisi

Disseny

Desenvolupament

Implantació

Avaluació

17

Freixes Perez Cas2

Business

Transcript of Freixes Perez Cas2