www.torroella-estartit.cat

Butlletí d’Informació MunicipalAgost-octubre 2016 | núm. 177

Front comú per la seguretatde les carreteres al Baix Ter

L’Estat lloa el nostremodel de progréssostenible.

L’Estartit estrena lareivindicada nova escolabressol municipal.

L’esport local aclamala memòria de MarcGarrido “Garri”.

Posem en marxal’administracióelectrònica.

pàg. 2 | | Agost - Octubre 2016 | núm. 177

El Museu de la Mediterrània vaacollir el 21 d'octubre una reu-nió "històrica" entre Generalitati Ajuntaments per tractar enprofunditat la millora de laxarxa viària del Baix Ter. Dic"històrica" perquè mai fins aras'havia articulat una iniciativatan àmplia per fer front comúa una reivindicació unànime,des de fa molts anys, de totsels que vivim i patim la perillo-sitat d'unes carreteres ambgreus deficiències.

Punt d’inflexióDes del govern de Torroella deMontgrí ens sentim molt satis-fets d'haver contribuït a fer-hopossible. I estic segur queaquesta reunió representaràun punt d'inflexió en la situacióactual i servirà per visualitzarque el territori reclama, sensemés demora, una solució.

Valoro molt positivament laresposta del ajuntaments delBaix Ter. Van venir a la trobada21 dels 24 convocats: Albons,Bellcaire d'Empordà, Cervià deTer, Colomers, Fontanilles, Ga-rrigoles, Gualta, Jafre, La Pera,La Tallada, L'Escala, Medinyà,Parlavà, Rupià, Sant Jordi Des-valls, Serra de Daró, Torroella,Ullà, Ultramort, Verges i Vilo-priu. També vull remarcar laceleritat de la Generalitat enatendre la nostra convocatòria,un interès que es va traduiramb la presència dels dos mà-xims responsables en la matè-ria, Ricard Font i Xavier Flores,secretari i director general d'In-fraestructures i Mobilitat.

CompromisosLa trobada es va desenvoluparen un ambient molt constructiuper ambdues bandes. Va sermolt profitosa i tothom vapoder dir la seva. A més, es vatancar amb uns compromisos

per part de la Generalitat que,a banda d'anunciar actuacionsconcretes, va oferir planificar iprioritzar amb els ajuntamentsles actuacions que s'hauran defer els propers anys.

La situació econòmica del Go-vern del país és de tots cone-guda. Per això volem ser unpaís lliure. Cal, doncs, prioritzarles actuacions en funció de laseva urgència. L'encreuamenta "l'empalme" el tindrem el2017 i la Generalitat prioritzarài calendaritzarà la resta en elspropers anys.

Les actuacions més estructu-rals (i costoses) com la variantde Torroella i el nou pont sobreel Ter, les hem d'anar treballantentre tots. Sense elles difícil-ment atenuarem el col·lapseper entrar al nostre municipi, nitindrem una via ràpida a l'Hos-pital de Palamós. Si les carre-teres del Baix Ter són lesmateixes de fa un segle, elsponts també ho són, i des deGirona només tenim el de Ver-ges i el de Torroella. Cal anar-hi pensant.

En aquest tema l'Ajuntament,els ajuntaments, hem actuatunits. Vull aprofitar, per tant,per agrair la presència dels re-gidors del govern i la dels del'oposició a la trobada, mésenllà del color polític.

També vull destacar la impor-tància de la feina feta per laplataforma ciutadana creadaper a millorar les carreteres,amb qui hem mantingut con-tactes. El col·lectiu ha entèsque la via institucional i la ciu-tadana són camins paral·lelsque es complementen.

No abaixem la guàrdia. Posem-hi fil a l'agulla.

“Treballemunits per nodemorar lanecessàriamillora de lesnostrescarreteres.”

Josep Maria Rufí i PagèsAlcalde

núm. 177 |Agost - Octubre 2016 | | pàg. 3

Seguretat i mobilitat

Front comú per la seguretat ales carreteres del Baix TerLa Generalitat construirà l'any 2017 el reivindicat giratori a l'”empalme” is'ofereix al territori per definir de forma conjunta la planificació i priorització deles actuacions per resoldre la inseguretat de les principals vies del Baix Ter. Haatès la petició dels ajuntaments de prioritzar la millora de les carreteres.

El secretari i el director generald'Infraestructures i Mobilitat,Ricard Font i Xavier Flores, vanparticipar el 21 d'octubre enuna reunió de treball, al Museude la Mediterrània, amb repre-sentants d'una vintena de mu-nicipis del Baix Ter, per tractarla problemàtica estructural dela xarxa viària.

Aquesta trobada va donar con-tinuïtat a les gestions iniciadesel 26 de setembre quan l'al-calde de Torroella, Josep MariaRufí; el primer tinent d'alcalde,Jordi Colomí, i el regidor deMobilitat, Josep Martinoy, quees van reunir a Barcelona ambFlores, per traslladar-li aquestareivindicació històrica. Amb

posterioritat, el dia 30 de se-tembre, diversos alcaldes i re-gidors de Torroella, Verges,Ullà, l’Escala, Bellcaire i la Ta-llada es van reunir a l’Ajunta-ment de Torroella per posar encomú estratègies institucionalsal voltant d’aquesta qüestió.

Durant la reunió de treball, esva fer una detallada diagnosisde la situació actual i es vanexplicar quins són els projectesen què està treballant la Gene-ralitat. Font va reconèixer limi-tacions pressupostàries, peròes va comprometre a elaborarun full de ruta conjunt amb elterritori per prioritzar actua-cions. Va fixar un termini detres o quatres setmanes perrecollir tots els suggeriments.Va confirmar la construcció delreivindicat giratori a l'"em-palme" i un giratori a Bellcaire,programat per al 2017.

Font també va dir que a migtermini el territori hauria de servalent per tal de tractar la fu-tura variant de Torroella i laconstrucció d'un nou pont percreuar el Ter, per bé que laseva concreció hagi de ser allarg termini.

El president del Consell Comarcal, Joan Català; l’alcalde, Josep Maria Rufí; Font iFlores, durant la reunió de treball a la qual es van convidar 24 ajuntaments.

Generalitat iAjuntaments esreuneixen aTorroella

pàg. 4 | | Agost - Octubre 2016 | núm. 177

Gestió territorial

Saavedra va assegurar que elnostre model de desenvolupa-ment sostenible és un molt bonexemple a seguir per garantir lapreservació de l’entorn, i fer-hode manera compatible amb elsusos del territori i l’aprofitamentturístic. Va dir que està en sin-tonina amb el treball que s’im-pulsa des del seu ministeri.

Saavedra, acompanyat d’unaàmplia delegació ministerial idel govern de l’Estat a Girona,

va visitar les obres de rehabili-tació del passeig del Molinet,iniciades el 10 d’octubre, i lesdel projecte Life Pletera.

El secretari d’Estat es va mos-trar, en tot moment, molt bonconeixedor de la realitat muni-cipal i l’alcalde, Josep MariaRufí, va aprofitar la visita perdemanar-li suport en temes im-portants per al municipi, com elde la recuperació del passeigdels Griells.

Al Molinet, el subdirector gene-ral per a la Protecció de laCosta, Ángel Muñoz, va fer unadetallada exposició del pro-jecte, en què l’Estat inverteix700.000 euros i va destacarl’esforç que va fer l’Ajuntamentper consolidar la muntanya es-llavissada del Cap de la Barra.A partir d’aquesta obra, l’Estatva poder iniciar la tramitacióper rehabilitar el passeig delMolinet, que estarà a punt l’a-bril de 2017.

L’Estat lloa el nostre model dedesenvolupament sostenenibleEl secretari d’Estat de Medi Ambient, Pablo Saavedra, va lloar el model dedesenvolupament sostenible que s’està desplegant a Torroella i a l’Estartit desde fa més d’una dècada, durant la inauguració, el 20 d’octubre, de lesreivindicades obres de rehabilitació del passeig marítim del Molinet.

El secretari d’estat va venir acompanyat per la directora general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Raquel Orts; pelsubdirector general per a la Protecció de la Costa, Ángel Muñoz; entre d’altres alts càrrecs i tècnics de l’Estat.

Visita a la Pletera. Abans de tornara Madrid, el secretari d’Estat i el seuequip, acompanyats per la regidorade Gestió Territorial i Medi Ambient,Sandra Bartomeus, van visitar laPletera. El director científic delprojecte Life Pletera, XavierQuintana, els va fer una detalladaexplicació de com evolucionen elstreballs, que es desenvolupen enterrenys situats dintre de la zona dedomini públic maritimo terrestre, detitularitat estatal.

núm. 177 |Agost - Octubre 2016 | | pàg. 5

Festa de l’Esport 2016

L'Ajuntament i el món esportiulocal van voler recordar la figuradel jugador del Rugby Club ElsSenglars i reconèixer els valorsque va representar al llarg de laseva carrera. El premi, lliuratper l'alcalde, Josep Maria Rufí,va ser recollit per la seva es-posa Anna Romanyach i lesseves dues filles, enmig d'unfort, llarg i intens aplaudimentde tots els assistents que om-plien l'Espai Ter.

El lliurament del premi va tan-car una gala, molt intensa iemotiva, en què es van reco-nèixer, a proposta dels matei-xos clubs, 11 esportistes iequips. Els reconeixements vanser lliurats pel regidor d'Esports,Jordi Colomí.

Reconeixements esportius:- Francesc Cros Ayats (Club Ci-clista Montgrí)-Francesc Cabello (Club d'Es-cacs Montgrí)- Martí Galceran (UE Torroella)- David Bonmatí (Club EsportiuEscola de Futbol Baix Ter)- Equip femení del Club CiclistaBaix Ter - Lluís Raurich (Rugby Senglars)- Primera junta directiva delClub Gimnàstic Montgrí- Equip aleví/infantil femení dela UE l’Estartit- Sergi Pérez i a Lluïsa Puig

(Club Nàutic Estartit)- Lluís Vilanova (A. Torroellencad'Aikido Escola Yoshinkan)- Equip juvenil del Club TennisTaula de Torroella- Montse Valentí (Bàsquet ClubTorroella)- Vicenç Escribano (Club Hand-bol Montgrí )- Jordi Pou (Club de Petanca).

La festa es va complementaramb un matí intens davant del'Espai Ter, on es van organitzaractivitats per donar a conèixerl’oferta esportiva local.

L’esport local aclama la memòriade Marc Garrido “Garri”Torroella de Montgrí vahomenatjar elrecentment desaparegutMarc Garrido "Garri",durant la gala de la Festade l'Esport 2016,celebrada el 2 d’octubre,en què se li va concedir,a títol postum, el PremiMontgrí de l'Esport 2016.

pàg. 6 | | Agost - Octubre 2016 | núm. 177

Gestió territorial

Reunió amb Ports pelpasseig marítim

El nou gerent de Ports de laGeneralitat, Joan Pere Gómez,va participar el 24 d’octubre enuna reunió de treball, a la seude l'EMD de l'Estartit, per trac-tar, juntament amb els seustècnics i responsables munici-pals, aspectes relacionats ambel projecte del nou passeig ma-rítim. Gómez va lliurar unacòpia del projecte perquè esvalori a nivell municipal. Abans

de tramitar l'expedient d'apro-vació del projecte es farà unapresentació als veïns, que seràa finals d'any o principis del vi-nent. L’obra costarà prop de 4milions d’euros i es farà entreel 2018-2019. S’actuarà al’àmbit que va des de l’últimtram del moll de ribera, fins ala rotonda d’entrada a la zonaportuària. També inclou el to-rrent d’en Planes.

L'Ajuntament ha col·laborat unany més amb el Consell Comar-cal del Baix Empordà per des-envolupar el programa Jovesper l'Ocupació. Gràcies aaquesta iniciativa, 10 joves delmunicipi han rebut formació es-pecialitzada en l'àmbit de larestauració, concretament enl'especialitat «Operacions Bàsi-ques de cuina, bar i restau-rant». El programa combina laformació, amb les pràctiquesen un establiment. També tre-balla competències transver-sals per millorar aspectes coml’autoconeixement, l’autocon-cepte, l’assertivitat, la comuni-cació, etc. Roser Font, regidorad’Acció Social, n’ha fet una va-loració molt positiva i ha anun-ciat que l’Ajuntament s’hitornarà a adherir aquest curs.

Ple suport municipal alBanc d’ADN

El Ple de setembre va aprovar, per unanimitat, unamoció que posa de relleu la importància de la ini-ciativa del Banc d'ADN i defensa el dret dels fami-liars dels desapareguts durant la Guerra Civil aidentificar-los i dignificar-los. La moció, promogudaper l'Associació Catalana de Municipis (ACM), ex-plicita el suport institucional del món local a la ini-ciativa gestionada pel Departament de GenèticaForense de la Universitat de Barcelona.

El Banc dADN, com a eina per a la recuperació dela dignitat i la memòria històrica, és una iniciativaque té per objectiu identificar els desapareguts du-rant la guerra, a partir de l'ADN dels seus familiars.Així, quan s´obrin les fosses comunes relaciona-des amb la Guerra Civil i la postguerra (1936-1977) i es facin les exhumacions dels cossos, espodrà identificar de forma ràpida i fiable.

Diada Nacional deCatalunya reivindicativa

La lectura dels manifestos reinvindicatius de l’AMIi l’ANC va protagonitzar l’'acte institucional i cívicde la Diada Nacional de Catalunya a Torroella.Després dels tradicionals “El Cant de la Senyera”i “Els Segadors”, es va fer un vermut popular i totseguit van sortir els autocars cap a la gran mobi-lització «A punt», a Salt.

Institucional

Acció social

Bon balanç delprograma Jovesper l’Ocupació

núm. 177 |Agost - Octubre 2016 | | pàg. 7

El 10 de setembre es va cele-brar una jornada de portesobertes i l’acte institucional d’i-nauguració de la nova escolabressol Mar i Cel, de l’Estartit,que s’ha estrenat coincidintamb l’inici del curs escolar2016-2017. Amb la seva po-sada en marxa es culmina unllarg procés de treball que hapermès donar resposta a la in-sistent reivindicació de la po-blació i les famílies per gaudird’unes instal·lacions dimensio-nades i adaptades a les neces-sitats del servei.

La nova escola substitueix laque funcionava al carrer de lesEscoles des de fa més de tresdècades, en un edifici quehavia quedat desfasat i pre-sentava importants mancan-ces, tant d’usabilitat, com deseguretat i accessibilitat.

Eix estratègic d’equipamentsEl nou equipament s’ha cons-truït en els terrenys adjacentsal pavelló polivalent, en unsolar de propietat municipal si-tuat a la cantonada entre elcarrer Eivissa i el Guillem de

Montgrí, emmarcat en un eixd'equipaments format per l'es-cola Portitxol, la sala polivalenti el futur consultori mèdic. Laseva construcció es va iniciar elmaig de 2015 i ha costat propd’un milió d’euros, que ha anata càrrec de l’Ajuntament. Dis-posa d’una aula de P0, duesde P1 i una de P2, un menja-dor, un dormitori i tots els es-pais complementaris queestableix la normativa. Tindràcapacitat per a 41 alumnes ies podrà ampliar en un futur, siles necessitats ho requereixen.

Equipaments i sostenibilitat

L’Estartit estrena lareivindicada escola bressol

La nova llar d'infants es vaconstruir seguint criteris soste-nibles i ha aconseguit la mà-xima qualificació del certificatd'eficiència energètica queconcedeix l'Institut Català d'E-nergia. Aquesta certificaciódescriu el comportament d’unedifici tenint en compte el seuconsum i les emissions deCO2. A curt termini, el seus pa-ràmetres encara milloraranmés perquè l'Ajuntament po-

sarà en marxa una central debiomassa per a la calefacció,que també donarà servei a l'es-cola Portitxol i al polivalent.

L'Ajuntament continua treba-llant per millorar la classificacióenergètica dels equipaments.El proper que se certificaràserà Can Mach. Actualments’èstà fent la diagnosi energè-tica a través del programa Be-energi! de la Diputació.

Primer edifici municipal amb la màxima certificació energètica

pàg. 8 | | Agost - Octubre 2016 | núm. 177

Sobre aquest sector, l’agentdisposarà d’un exhaustiu conei-xement de les actuacions ques’hi desenvolupen i de les prin-cipals preocupacions o reque-riments dels ciutadans. Aixímateix, en farà un seguimentfins a la seva resolució i comu-nicarà als interessats les ac-cions que s’han dut a terme.

Millorar la comunicacióJosep Martinoy, regidor de Po-licia Local, explica que tot i queel municipi gaudeix d’uns ele-vats nivells de convivència i decivisme, la Policia Local vol re-forçar la seva implicació en elfoment de les bones pràctiques

i la resolució de conflictes.També recorda que sovint, des-prés d’un requeriment, es portaa terme un important treballper part del servei policial, peròmoltes vegades aquesta feinano arriba al ciutadà i aquest pottenir la sensació que la sevaqueixa no ha estat gestionada.Es pretén que això no passi ique tothom pugui tenir una co-rrecta informació per valorar latasca dels agents.

Major interactivitatAmb el nou protocol s’aconse-guirà, a més, que tota la planti-lla estigui implicada activamentper assolir aquest objectiu, ja

que disposarà de més informa-ció sobre el seu sector i d’unamajor interactivitat amb elsveïns i veïnes.

D’altra banda, es podran iden-tificar amb més facilitat les pro-blemàtiques que afecten elsdiferents sectors i es treballaràper aconseguir millorar la qua-litat de vida dels ciutadans, iuna major cohesió social.

Cada agent de la policia local “tutoritzarà”un sector per fomentar la convivència

Seguretat

La Policia Local reforçarà, d’una manera proactiva,la seva proximitat amb el ciutadà i el seu paper enel foment de la bona convivència. Amb aquestpropòsit, ha iniciat la implantació d’un nou protocolintern de funcionament, en base al qual cadaagent de la plantilla tindrà assignat un sectordeterminat del municipi.

Medalles del Montgrí 2016

Institucional

L'exalcalde Albert Bou, per laseva vinculació a la vida sociali cultural del municipi; el CorAnselm Viola, per la seva des-tacada trajectòria des del1977 i el promotor cultural An-toni Vila Casas, que el 2000 vaobrir el Museu de la Fotografiaal Palau Solterra, van rebre el24 d'agost la Medalla delMontgrí. Uns guardons mésque merescuts a tres impor-tants referents, socials i cultu-rals, de la vila.

núm. 177 |Agost - Octubre 2016 | | pàg. 9

El Life Pletera, a través de laCàtedra d'Ecosistemes LitoralsMediterranis i el Museu de laMediterrània, va organitzar elsdies 21 i 22 d'octubre les IVJornades Recerca i Territori. Esvan celebrar al Museu de laMediterrània i van tractar mo-nogràficament aspectes rela-cionats amb la gestió irestauració dels ecosistemesdunars.

Publicació monogràficaDurant les jornades es va pre-sentar la publicació Restaura-ció i gestió de sistems dunars.Estudi de casos. Aquesta mo-nografia, promoguda tambédins del Life Pletera, corresponal volum 8 de la col·lecció «Re-cerca i Territori», que editen elMuseu de la Mediterrània i laCàtedra d’Ecosistemes LitoralsMediterranis de la UdG. En

aquesta ocasió s’ha comptatamb el suport econòmic delMinisteri d’Agricultura, Alimen-tació i Medi Ambient, a travésde la Fundació Biodiversitat. Enel llibre s’hi recullen experièn-cies de restauració dunar dediferents indrets de la costaatlàntica i mediterrània. Esvolen mostrar exemples de res-tauració dunar i explicar coms’han abordat èxits i fracassos.

El Life Pletera promou larestauració dunar

Ocells migradors s’aturen a les noves basses

Les primeres setmanes de tar-dor vam poder registrar la pre-sència a les noves basses dela Pletera de fins a dotze espè-

cies d’aus migradores. S’hi vanaturar en el seu viatge des delnord d’Europa cap a la Medite-rrània o Àfrica. A la primavera,

quan facin el camí invers pertornar al nord a reproduir-se,es tornaran a deixar veure pelsaiguamolls del Baix Ter.

Foto

graf

ies:

Fra

nces

c Fe

rrer.

L’Auditori Teatre Espai Ter hainiciat aquesta tardor una novaetapa en el seu pla d’usos is’ha estrenat com a equipa-ment per a realitzar-hi grava-cions professionals. El mes desetembre va acollir l’enregistra-ment del debut discogràfic deljove violinista Joel Bardolet(Vic, 1987), un dels músicsamb major reconeixement i

projecció de la seva generació.Amb aquest nou servei, l’EspaiTer enceta una nova línia decaptació de músics professio-nals, orquestres, grups... per aestades professionals, assajos,gravacions, etc.

Acústica excel·lentL’equipament té, segons reco-neguts artistes i experts que hi

han passat, una de les millorsacústiques de Catalunya. Elmúsic Jordi Savall va assegurarque «mai havia sentit la mevaviola de gamba com a l’EspaiTer», mentre que el pianista Jo-aquín Achucarro va dir que«l’Auditori Teatre Espai Ter re-presentarà per a l’Empordà allòque el Guggenheim ha signifi-cat per a la ciutat de Bilbao».

L’Espai Ter inicia una nova etapacom a espai de gravacions

Coproduïm eldarrer espectacledel tenora JordiMolinaL'Espai Ter ha concretataquesta temporada la seva pri-mera participació directa en elterreny de la coproducció artís-tica. Ho ha fet amb l'especta-cle musical Matèria del Temps,del reconegut tenora i compo-sitor Jordi Molina, blanenc denaixement, però Torroellencd'adopció des de fa 25 anys.

L'espectacle es va presentar el23 de setembre a Barcelona,en el marc de la programacióoficial de les festes de La

Mercè 2016, i va arribar a Tor-roella de Montgrí el 22 d’octu-bre, dins la programacióestable de l’Espai Ter. Aquestnou projecte musical de Molinapretén reivindicar la potenciali-tat i vigència de la tenora, per-què el seu so s'identifiquiautomàticament a la «realitatsingular catalana», com ja ha

passat a Galícia, amb les gai-tes gràcies a Carlos Núñez, o aEuskadi, amb la trikitixa de lamà de Kepa Junkera.

La participació de l’Espai Ter esconcreta en la cessió de l’equi-pament per als assajos de Mo-lina i la resta de músics, abansd’iniciar la gira per Catalunya.

A l’esquerra, un moment de la presentació de la col·laboració entre l’Espai Ter ila productora de l’espectacle. A la dreta, Molina assajant a l’Espai Ter.

L’Escola Guillem de Montgrícol·labora amb el Projecte Rius

Els alumnes de 6è del Guillemde Montgrí s’han sumat aquestcurs, a través de l’àrea educa-tiva del Museu de la Mediterrà-nia, a la xarxa de voluntaris delProjecte Rius, una iniciativa del'Associació Hàbitats per esti-mular la participació de la so-cietat en la conservació delpatrimoni fluvial.

Des de l’àrea educativa delMuseu de la Mediterrània estreballa per apropar el territorientre el públic escolar i ja fa

anys que participa en el Pro-jecte Rius, oferint gratuïtamentel monitoratge de l’activitat ales escoles locals i del Baix Ter.

Enguany, els alumnes inspec-cionaran el tram del riu Ter a lazona dels horts de Torroella in’avaluaran el seu estat mit-jançant l’anàlisi d’una sèrie deparàmetres. L’activitat permetconèixer com són i com funcio-nen els ecosistemes fluvials,els organismes que hi podemtrobar, la seva importància am-

biental i social, així com elsproblemes que pateixen. Estracta d’una activitat pràctica,d’observació, presa de dades irecollida de mostres on es re-alitza un treball cooperatiu pergrups. Es realitzaran dues ins-peccions anuals (tardor i pri-mavera). Gràcies a totes lesdades recollides per la xarxade voluntariat ambiental en elmarc del Projecte Rius s'ela-bora l'Informe RiusCat sobrel’estat de les conques fluvialsa Catalunya.

Els alumnes de 6è inspeccionen el Ter al seu pas per Torroella i les dades perelaborar l'Informe RiusCat sobre l’estat de les conques fluvials a Catalunya.

Torna el pessebregegant de Josep Mir

El divendres 25 de novembre,a les 18 h, s’inaugurarà el pes-sebre de mides gegantines quel’amic Josep Mir munta a l’Es-pai Montgrí, del Museu de laMediterrània. Una creació ins-pirada en el paisatge del BaixTer, amb el Montgrí de fons, degran bellesa, que ens tornarà adeixar a tots embadalits i cap-tivats amb la infinitat de detallsque hi podem trobar. Es podràvisitar fins al 30 de gener del2017.

Taller gratuït de fibres vegetals

El diumenge 18 de desembre,d’11 a 14 h, organitzem almuseu un taller familiar gratuïtper apropar el món de la cis-telleria, a través d’un materialautòcton com és el vímet. Ex-perimentarem amb les nostresmans i podrem crear un motiude decoració per a les festesnadalenques, que ens podrememportar a casa. Cal inscripcióprèvia al museu (972 755 180o info@museudelamediterra-nia.cat)

Prorroguem l’exposi-ció de Miquel Graells

El gran èxit de públic que estàtenint l’exposició de fotografies«Imatges inesborrables» deMiquel Graells, ens ha fet pro-rrogar-la fins al 9 de gener de2017. No deixeu passar l’opor-tunitat de fer una darrera mi-rada al nostre passat recent idescobrir els canvis viscuts aTorroella de Montgrí i a l'Estartital llarg del segle XX. Un reco-rregut amb records amagats,paratges transformats i perso-natges oblidats.

Serveis municipalsAjuntament de Torroella de Montgrí: 972 75 88 09

972 75 81 12fax 972 76 02 36

EMD de l’Estartit: 972 75 25 33fax 972 75 25 15

Oficina de Turisme de l’Estartit: 972 75 19 10fax 972 75 17 49

Oficina de Turisme de Torroella: 972 11 91 00Àrea de Cultura: 972 75 73 01

fax 972 75 74 37Oficina Municipal d’Escolarització: 972 75 73 01

Recaptació Municipal: 972 75 81 12Serveis Socials: 972 76 00 29

Promoció Econòmica i Comerç: 972 75 51 81Pavelló poliesportiu: 972 76 07 04

Punt Klau: 972 75 73 01Ràdio Montgrí (107.1 FM): 972 75 74 14

Oficina de Català: 972 75 73 01Servei de Control de Mosquits: 972 75 96 43

Deixalleria i neteja: 900 72 06 78Llar de jubilats de l’Estartit: 972 75 00 08

Llar de jubilatsde Torroella de Montgrí: 972 75 88 20

Tanatori Municipal: 972 75 85 72Policia Local: 972 75 01 49

fax 972 75 11 57

Urgències 112Sistema d’Emergències

Mèdiques-SEMAmbulàncies

BombersPolicia - Mossos d’Esquadra

Policia LocalGuàrdia Civil - GEAS

SanitatConsultori mèdic de Torroella: 972 76 11 01Consultori mèdic de l’Estartit: 972 75 00 63

Cita mèdica prèvia: 972 60 92 22Sanitat respon

consultes sobre salut: 902 11 14 44

Equipaments docentsEscola bressol municipal

El Petit Montgrí: 972 75 92 72Escola bressol municipal

Mar i Cel: 972 75 19 17Escola bressol Montessori-Palau Montgrí: 972 75 82 23

CEIP Guillem de Montgrí: 972 75 72 72CEIP Portitxol: 972 75 14 47

IES Montgrí: 972 75 92 42Col·legi Sant Gabriel: 972 75 84 16

Escola Municipal de Música: 972 76 10 98Escola Municipal d’Adults: 972 75 51 44

Equipaments culturalsTeatre Auditori Espai Ter: 972 75 50 03

Museu de la MediterràniaCan Quintana: 972 75 51 80

fax 972 75 51 82Biblioteca Municipal

de Torroella Pere Blasi: 972 75 99 19Biblioteca Municipal de l’Estartit: 972 75 02 17

Cinema Montgrí: 972 75 78 53

Telèfons d’interès

Amb

la c

ol·la

bora

ció

de

L’Ajuntament tindrà totalment implementadal’administració electrònica durant el desembre,un pas que, en breu, representarà deixar debanda el paper. El treball intern per adaptar-sea aquest nou model de tramitació administra-tiva es va iniciar fa més d’un any i els darrersmesos s’han intensificant les sessions de for-mació interna entre els treballadors municipals,per tal de poder utilitzar el nou programari i en-tendre, també, el canvi històric que represen-tarà el pas del model tradicional a l’electrònic.A partir d’ara, qualsevol ciutadà, estigui obligato no, s’hi podrà relacionar electrònicament.

Per posar en marxa l’administració electrònica,l’Ajuntament ha establert una col·laboració ambel Consell Comarcal del Baix Empordà. L’ens co-marcal ha desenvolupat un programari propi degestió documental i tramitació electrònica, quetambé podran utilitzar, en un futur, altres muni-cipis que ho sol·licitin. Torroella de Montgrí haesdevingut un municipi pilot en el desenvolupa-ment d’aquesta eina, en la qual també hi hatingut un paper important el grup d’arxivers delBaix Empordà, que ha elaborat el quadre declassificació de la documentació de l’eina.

Aquest treball conjunt permetrà que el nostreajuntament sigui dels primers de Catalunya enestar plenament adaptat a la nova llei de trami-tació electrònica. L’objectiu és aconseguir unaadministració més propera al ciutadà, eficient iinnovadora, que respongui als nous reptes.

El desembre estaràtotalment implantadal’administració electrònica