Arquebisbat de Tarragona Diumenge II de Pasqua Any LXIV - IV Època - Número 3291

7 d’

abril

de

2013

El 30 d’abril de l’any 2000 es va celebrar al Vaticà la primera canonització del segle XXI, la de la monja po-lonesa sor Faustina Kowalska (1905-1938), que en la seva breu vida, ja que va morir als 33 anys, havia tingut revelacions divines en què Jesucrist li demanava que difongués la devoció al seu Cor Misericordiós. Joan Pau II, que ja l’havia beatificat el 1993, va aprofitar la cerimò-nia de canonització per improvisar unes paraules que no tenia escrites i que no figuraven en el document repartit als periodistes. Aquestes paraules van ser per a dir: «A tot el món, el segon diumenge de Pasqua rebrà el nom de diumenge de la Divina Misericòrdia.» És, per tant, una festa instituïda en el segle en què estem i que el Papa va voler posar sota la protecció de la misericòrdia de Déu.

Els qui coneixien bé el papa Wojtyla no es van sor-prendre. Sabien com n’era, de fidel, a aquesta devoció difosa per una monja del seu país que va morir amb fama de santedat. I havien llegit la seva encíclica Dives in misericordia ‘Ric en misericòrdia’ escrita el 1980, al començament del seu pontificat. Però el fet que fos im-pulsada per una religiosa del segle XX, i per un Papa que va creuar els llindars del XXI, no vol dir que l’Església no celebrés sempre el do diví de la misericòrdia, manifestat cada vegada que el Senyor ens perdona actualitzant els fruits del seu sacrifici redemptor.

Mentre l’Església ens convida a confiar en la miseri-còrdia divina, ens crida a practicar nosaltres la miseri-còrdia amb el proïsme, especialment amb les persones més necessitades, fent-nos ressò de la benaurança del Senyor: «Feliços els compassius, perquè seran compa-dits» (Mt 5,7). La crisi que patim des de fa ja un lustre ens ofereix més ocasions que mai per a practicar la cari-tat amb els altres. La pobresa, la soledat, la malaltia, són circumstàncies que no poden passar desapercebudes a un cor que estima.

La misericòrdia ha definit la vida de molts sants. Per citar-ne un de sol, el de sant Martí de Tours. És prou

UNA FESTA DEL SEGLE XXI

coneguda la narració de l’episodi de sant Martí que, cavalcant embolicat en el seu ampli mantell de guàrdia imperial, va trobar un pobre que tremolava de fred. Amb gest generós va tallar el seu mantell i en va donar la mei-tat al pobre. A la nit, en somnis, va veu-re Jesús embolicat amb la meitat del seu mantell, somrient-li agraït.

Estem disposats a oferir a l’altre una part del mantell que ens abriga? Això fem quan rebut-gem el pensament egoista que s’expressa amb les pa-raules «aquest és el seu problema», quan veiem algú que pateix necessitat.

És cert que no podem a vegades ajudar tant com ens agradaria, però no pensem que l’única ajuda pos-sible és material. És més valuosa encara l’ajuda de la companyia, de qui comparteix amb un altre les seves penes i alegries. En el germà trobem Crist, que va dir que cap servei que prestem als altres no quedarà sense recompensa.

DIUMENGE II DE PASQUA

PARAULA ENDINS

DECIDITS A FER MIRACLESHem pogut descobrir a les lectures que «els

Apòstols obraven molts miracles i prodigis» i també que «Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles». El món continua necessitant miracles d’aquells que han de fer creïble el Credo. El miracle és cosa divina. El Senyor, el Ressuscitat amb el seu Esperit, avui obre les portes de l’Església, potser massa sovint tancada per una estranya por, i entra a les nostres vides. I porta la pau. Aquest és un primer signe que el mateix papa Francesc recorda: els creients hem d’anunciar l’evangeli sortint a fora i proclamant el que hem sentit. L’Església ha de ser per als pobres i des dels pobres. Miracle!

La fe no és qüestió de proves sinó de confiança.

«Feliç el qui creu sense haver vist.» Però a Tomàs, que buscava la prova, l’hi dóna. El Crist ha fet camí sense por, i passant per la creu ara és viu. El nostre món també vol proves d’allò que creiem. I som cridats a fer signes que el qui vulgui mirar amb ulls de fe hi pot veure.

S’apropaven a Jesús perquè curava, anaven als Apòstols perquè curaven. Se’ls afegia molta gent. Avui ho deixa molta gent. Quins miracles són necessaris? Doncs trobar una Església unida, acollidora, que perdona, propera als més pobres, i portadora de pau i de consol a tants que, malalts de falta de sentit de la vida, continuen buscant. Tot amb alegria pasqual. Preguem, i amb sintonia amb l’Esperit farem miracles.

Pere Dalmau Vidal, pvre.

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,12-16)Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava,

almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobra-ven la salut.

Salm responsorial [Sl 117,1-4.22-27a (R.: 1)]Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo, perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d’Israel: perdura eternament el seu amor. R. Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo, perdura eternament el seu amor.Que respongui la casa d’Aharon: perdura eternament el seu amor. Que responguin els qui veneren el Senyor: perdura eternament el seu amor. R.La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica. No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor. Els càstigs del Senyor han estat severs, però no m’ha abandonat a la mort. R.La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-lo. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan(Ap 1,9-11a.12-13.17-19)Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres compartei-xo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser

deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veu-re set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or. En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús en-trà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dot-ze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vega-da, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Je-sús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Se-nyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres mira-cles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Diumenge, 7: Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia [Fets 5, 12-16; Salm 117, 2-4. 22-24. 25-27a; Ap 1, 9-11a. 12-13. 17-19; Jn 20, 19-31(LE/LH pròpies)]. Dilluns, 8: L’Anunciació del Senyor (Sol) [Is 7,10-14; 8,10; Salm 39, 7-8a. 8b-9.10.11; He 10, 4-10; Lc 1, 26-38 (LE/LH pròpies)]. Dimarts, 9: [Fets 4, 32-37; Salm 92, 1ab.1c-2.5; Jn 3,7-15]. Dimecres, 10: [Fets 5, 17-26; Salm 33,2-3. 4-5.6-7.8-9; Jn 3, 16-21]. Dijous, 11: St. Estanislau, bisbe i màrtir (MO) [Fets 5,27-33; Salm 33, 2 i 9.17-18. 19-20; Jn 3, 31-36]. Divendres, 12: [Fets 5,34-42; Salm 26, 1.4.13-14; Jn 6, 1-15]. Dissabte, 13: St. Martí, papa i màrtir; St. Hermenegild, màrtir (ML) [Fets 6, 1-7; Salm 32, 1-2. 4-5.18-19; Jn 6, 16-21]. Diumenge, 14: Diumenge III de Pasqua [Fets 5, 27b-32.40b-41; Salm 29, 2 i 4.5-6. 11 i 12a i 13b; Ap 5, 11-14; Jn 21, 1-19 (o bé més breu: 21, 1-14) (LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

3 PREGUNTES A…Paloma Vogel, psicòloga i tècnica de Mans Unides

Des de l’any 2008 i fins al 2012 Mans Unides i l’Agència Espanyola de Cooperació per al Desenvolu-pament van posar en marxa un programa de coopera-ció al Senegal (Àfrica) d’una durada de quatre anys. És un programa estretament relacionat amb la campanya d’aquest any de Mans Unides que se centra en la igual-tat entre sexes i l’autonomia de la dona.

—Quins objectius pretenia assolir el programa ano-menat Karonghen ‘Renaixement’?Ha estat un programa de desenvolupament integral que pretenia desenvolupar tres comunitats rurals de la zona del sud, de la Baixa Casamance, enfortint i capa-citant les persones a nivell de salut, educació, aigua, creant activitats generadores d’ingressos, formant les dones, alfabetitzant-les… S’ha treballat en totes les àrees possibles.

—Què ha canviat en les comunitats on s’ha implan-tat el programa?Ha suposat reconèixer una zona sovint oblidada pel

govern del país i que ha patit un conflicte latent. Es tracta d’una part del país força conflictiva, amb gran presència militar i on la presència d’ONGs és molt bai-xa. I de sobte, han tingut accés a l’aigua, a les estruc-tures sanitàries, d’educació, formació… Hem arribat a 27.000 persones a través de vuitanta comunitats.

—Quin rol social i econòmic té avui dia la dona al Senegal?

El rol de la dona al Senegal, com a tota l’Àfrica, és ser portadora de vida, la que s’encarrega de portar l’aigua a casa, l’alimentació, té cura dels fills… La dona té molt poca participació en la vida social, gairebé no té accés a l’educació, no coneix la llengua oficial que és el fran-cès i l’abandonament escolar és molt freqüent. No te-nen els mateixos drets que els homes. Per això durant aquests anys s’ha treballat per avançar i reconèixer el seu paper i els seus drets.

PREGUEM AMB L’ESGLÉSIAEl Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració,

per a aquest mes d’abril de 2013, les següents intencions per a la pregària:

Intenció general: Perquè la celebració pública i orant de la fe sigui font de vida per als fidels.

Intenció missionera: Perquè les Esglésies particulars dels territoris de missió siguin signes i instruments d’esperança i de resurrecció.

L’EScoLA cRISTIANA, UNA APoSTA DE fUTUREl futur d’una societat, d’un país, es juga en el

compromís de participació dels seus homes i dones. És el cas de les escoles d’iniciativa social i, més en concret, de les escoles cristianes de Catalunya

En aquests moments, temps de dificultats, l’esco-la catalana té un seguit de reptes que no pot eludir: evitar l’abandonament escolar, assolir un nivell òptim de competències i convivència, afrontar els efectes de la crisi que incideixen directament en els centres i que afecten les famílies… Són uns reptes als quals l’escola cristiana ha de respondre com ho ha fet, amb escreix, en d’altres ocasions, donant formació a mi-lers i milers de nois i noies i, també, a iniciatives de les parròquies i bisbats catalans, atents a les necessitats de l’entorn.

Gràcies al seu arrelament social, l’escola cristiana, fidel al mestratge de Jesús, esdevé un testimoni de l’Evangeli, de la presència del dir i fer de Jesús, que emergeix a la ciutat secular tot esdevenint pont per

a molts alumnes i famílies. Una presència fidel a l’es-perit dels qui la van promoure i una presència des del compromís amb el poble, la ciutat i el país, així com de compromís amb Déu, fan de l’escola cristiana una apos-ta de futur.

Enric Puig Jofra, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL coNcILI, AVUI

«Crist, el Senyor, per alimentar i incrementar contínuament el poble de Déu, va instituir en la seva Església diferents ministeris encaminats

al bé de tot el cos.» Amb aquesta introducció la Lumen gentium encapçala el capítol III en el qual va enumerant els ministeris al «servei dels germans […] a fi que tots els qui pertanyen al poble de Déu i frueixen, per tant, de l’autèntica dignitat cristiana tendeixin lliurement i ordenadament a un mateix fi i així arribin a la salvació». Ens parla de la crida i missió dels dotze apòstols (cf. LG 19), dels bisbes, els seus successors (cf. LG 20), del Col·legi dels Bisbes i el Romà Pontífex (cf. LG 22), dels serveis d’ensenyar, de santificar, de governar… (cf. LG 25-27), dels preveres i diaques (cf. LG 28-29)… «En virtut de l’ordenació i de la missió tots els preveres es troben lligats entre ells per una íntima fraternitat, la qual cal desitjar que es manifesti amb una ajuda mútua lliure i espontània, tant espiritual com material, tant pastoral com personal, en les reunions i en la comunió de vida, de treball i d’amor» (cf. LG 28).

MàRTIRS DEL S. XX, cAMí DE LA BEATIfIcAcIó

JOAN FARRIOL SABATÉ, prevereEl servent de Déu

Joan Farriol Sabaté va néixer a Mont-

blanc el 3 d’octubre de 1868 i va ser ordenat prevere l’any 1894. Va ser vicari a la Parròquia de Vimbodí des de 1895 fins al 1899. En esclatar la revolta de 1936 era beneficiat de Montblanc.

El 9 d’agost de 1936 va ser detin-gut i portat a la presó de Montblanc, on es va trobar amb el bisbe auxiliar Dr. Borràs, el plebà Mn. Dalmau Llebaria i Mn. Josep Roselló. Durant la seva curta captivitat es va distin-gir per l’exemplaritat mantenint la pau i el bon humor. El 22 d’agost, juntament amb Mn. Dalmau Llebaria i Mn. Josep Ro-selló, va ser portat a Tarragona i tots tres van ser assassinats a la carretera de Barcelona, a l’indret de la Creu de la Guineu. Les seves despulles es van enterrar al cementiri de Tarragona.

NARCÍS FELIU COSTA, prevereEl servent de Déu Narcís Feliu

Costa va néixer a Pineda de Mar (Ma-resme) el 9 de gener de 1877. De jove va ser pilot de vaixell, i allí va desco-brir la vocació que el va fer entrar al Seminari. Ordenat el 19 de juliol de 1903 a Roma, va ser canonge de la Catedral de Tarragona i també va ser nomenat confessor de les religioses del Col·legi de l’Ensenyança.

El 22 de juliol de 1936 va ser detingut juntament amb Mn. Mahasub i el jove Joan Brugulat. Al Dr. Feliu i al jove els con-duïren primer a l’Ajuntament i després al Comitè revoluciona-ri, on els van prendre la filiació. Més tard van deixar ambdós en llibertat.

El 28 de juliol va ser detingut de nou i assassinat només pel fet de ser sacerdot. Enterrat a la fossa comuna, el 22 d’abril de 1941 les seves despulles van ser inhumades a la capella sepultura del Capítol de la Catedral de Tarragona.

(Biografies extretes del llibre ‘Màrtirs del segle XX de la Causa de Tarragona’ de Mn. Àngel Bergadà Escrivà)

AGENDAFins el 10 d’abril•Inscriu-te a la trobada de joves que es farà a Mont-

serrat els dies 26 i 27 d’abril amb motiu de la Solem-nitat la Mare de Déu de Montserrat. Més informació i inscripcions al web www.delejot.cat. Organitza el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya (SIJ).

12 d’abril •Sopar-col·loqui sobre el tema «Política avui a Cata-

lunya: una reflexió» a càrrec de Joan Rigol, expresi-dent del Parlament de Catalunya. Al restaurant M.R. C/ Francolí 59 de Torreforta, a les 20.30 h. Organitza el Secretariat Diocesà de Justícia i Pau. Cal confir-mar l’assistència al tel. 977 21 23 03.

13 d’abril •Taller «La cuina dels sentits» a càrrec de Gabriel de

Palma a les 10.00 h; i Escola de litúrgia a càrrec de Mn. Melcior Querol i Mn. Pere Fibla a les 17.00 h, al Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Mont-blanc. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà.

Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat

EN UN MINUT- El Congrés internacional «Els últims anys de la vida de Pau», organitzat per l’Institut Superior de

Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), se celebrarà del 25 al 29 de juny d’aquest any 2013 al Centre Tarraconense El Seminari. El Congrés, dirigit científicament per John Barclay (Durham), Jörg Frey (Zürich) i Mn. Armand Puig, comptarà amb ponents de diversos països com França, EUA, Alemanya, Suïssa, Grècia o Itàlia, entre d’altres.

Les inscripcions es poden formalitzar a través de la butlleta d’inscripció fent-la arribar a la Secretaria de l’Institut (c/ Sant Pau 4, Tarragona) o bé a través del web de l’INSAF: http://insaf.arquebisbattarragona.cat