Arquebisbat de Tarragona Diumenge III de durant l’any Any LXIV - IV Època - Número 3281

27 d

e ge

ner d

e 20

13

Avui vull referir-me a una devoció molt bonica recuperada a Tarragona: la del Nen Jesús de Praga. En la passada festa de Crist Rei vaig tenir el goig de participar en l’entronització de la simpàtica imatge en una capella de l’església dels Carmelites Descalços de Tarragona.

La història de la relació entre la comunitat carmeli-tana i la imatge ve de lluny. El 1906, en temps de l’ar-quebisbe Tomàs Costa Fornaguera, va ser inaugurada al temple una capella que albergava la imatge. I, cin-quanta anys més tard, el 1956, va ser coronada de nou pel cardenal Benjamín de Arriba y Castro. La necessitat d’una ampliació de l’església va fer que durant molt de temps l’església no comptés amb aquesta capella, avui feliçment restablerta. Entrant pel lateral dret del temple, es pot contemplar avui la imatge de Jesús nen beneint el món.

La particular devoció al sant Nen de Praga va començar a principis del segle XVII. La princesa Polyxenia de Lobkowitz va rebre, com a regal de la seva mare en el seu matrimoni, una bella estàtua del Nen diví procedent d’Espanya. L’estàtua era de cera, de 48 cm. El nen Jesús està dret, amb la mà dreta aixecada, en actitud de beneir, mentre amb l’esquerra sosté un globus daurat que representa la terra.

En 1628 havia esclatat la guerra a Praga i el monestir que hi havia va ser reduït a la màxima pobresa. En aquells dies, la princesa es va presentar a la porta amb la seva estàtua i va dir: «Aquí els porto l’objecte de la meva més gran estima en aquest món. Honoreu i respecteu el nen Jesús i mai no us faltarà el necessari.» Des d’aquell moment van ser molts els esdeveniments històrics que va passar la capital txeca i que van afectar l’església que acollia la imatge, situada en un dels barris més antics, a prop de la Catedral. La imatge va ser trencada i llançada a les escombraries, però en restablir-se la pau va ser trobada i els seus braços trencats, restaurats.

EL NEN JESÚS DE PRAGA

La devoció va trans-cendir la ciutat de Praga i es va estendre pel món, com havia succeït amb el sant Nen d’Atocha, venerat a Espanya i a Amèrica Llatina, o amb el sant Nen de Cebú, a les Filipines.

En tots els casos s’inspiren en la tendre-sa que desperta la con-templació de la infància de Jesús, tan present en l’Església i de ma-nera particular entre la comunitat carmelita-na. I ens fa reparar en aquelles paraules de Jesús que recullen els Evangelis: «Si no us feu com un d’aquests nens, no entrareu pas al Regne del cel.»

A l’església de Praga on és venerada l’antiga imatge, són moltes les persones que cada dia entren per resar-li. Gent de tot el món, que han obligat que els diumenges se celebrin misses en francès, anglès i italià, a més de fer-ho en txec. Des de novembre passat el temple dels Carmelites Descalços de Tarragona és novament un punt de referència per als devots d’aquesta imatge que presenta Jesús beneint el món, a la qual encomano de manera especial que beneeixi la nostra arxidiòcesi de Tarragona.

DIUMENGE III DE DURANT L’ANY

PARAULA ENDINS

Lectura del llibre de Nehemies(Ne 8,1-4a.5-6,8-10)En aquells dies, el sacerdot Esdres portà el llibre de la Llei en presència del poble reunit a la plaça de davant la porta de les Aigües, i des del matí fins al migdia el llegí davant de tothom: homes, dones i criatures capaces d’entendre-la. Tot el poble escoltava atentament la lectura del llibre de la Llei.

Esdres, mestre de la Llei, estava dret dalt una tarima de fusta preparada expressament. Obrí el llibre a la vista de tot el poble, ja que des del lloc on era dominava tothom, i així que l’obrí, tot el poble es posà dret. Esdres beneí el Senyor, Déu gran, i tot el poble alçà les mans i respongué: Amén, amén. Després es prosternaren amb el front a terra, i adoraren el Senyor. Ell llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n’exposaven el sentit perquè la lectura fos entenedora. El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d’avui és santa, dedicada al Senyor, el nostre Déu: no us entristiu ni ploreu», perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vos-en ara. Mengeu i beveu de gust i repartiu-ne als qui no s’havien portat res, que la diada d’avui es santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força.»

Salm responsorial [18,8.9.10.15 (R.: Jn 6,63b)]És perfecta la llei del Senyor, i l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants.

R. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.

Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls. R.

Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos,

AVUI, UNA NOTÍCIA DIFERENTA Jesús li va correspondre llegir un dissabte els

versets d’Isaïes. Va llegir davant la seva gent aquests versets plens de poder i anunciadors de l’arribada de grans canvis.

L’«avui» que es va escoltar allà, a Natzaret, és l’«avui» que escoltem aquí a casa nostra si tenim les orelles obertes i la mirada neta.

L’«avui» és la novetat de Jesús. La missió que Crist ha inaugurat està dirigida d’una manera particular als pobres i als últims. Com diu Isaïes, Jesús adreça l’«alegre notícia» als pecadors, als malalts, a les dones, als estrangers, als nens…

El cor de Jesús, com el del seu Pare, és ple de passió per la vida de tots. Per Crist, cada home i cada dona

valen i són preciosos als seus ulls. Davant Déu no hi ha marginats. Per a ell, els últims seran els primers que posseiran el Regne i la vida veritable.

Aquesta manera de comportar-se per part de Jesús ens interpel·la, ens qüestiona la nostra manera de ser i de viure. Només la «notícia» de Jesús és capaç de sacsejar, de remoure les nostres entranyes.

Nosaltres estem cridats a nivell universal, com a Església, a fer nostra l’opció de Jesús pels més pobres, marginats i desfavorits. Necessitem l’Esperit de Jesús perquè ens impulsi a portar a terme la missió de Jesús en aquest món, el nostre món.

Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c.(Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció)

tots són justíssims. R.

Les paraules que em surten dels llavis i els pensaments que el meu cor medita, que us siguin agradables, Senyor, penyal meu, redemptor meu. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,12-30)Germans, elCrist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,1-4.4,14-21)Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t’ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut.En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d’ells i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.» Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.»

Diumenge, 20: Diumenge II de durant l’any: [ Is 62, 1-5; Salm 95, 1-2a.2b-3.7-8a. 9-10a i c; 1C 12, 4-11; Jo 2, 1-12 (LE/LH pròpies)] A Tarragona (ciutat) I Vespres de la solemnitat dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques. Dilluns, 21: St. Fructuós, bisbe i màrtir, i Sts. Auguri i Eulogi, diaques i màrtirs (F) a la ciutat (Sol) [ He 10, 32-36; Salm 33, 2-3. 4-5. 6-7. 8-9; Jo 17, 11b-19 (LE/LH pròpies)]. Dimarts, 22: Sta. Agnès, verge i màrtir (ML); St. Vicenç, diaca i màrtir (ML) [ He 6, 10-20; Salm 110, 1-2. 4-5. 9 i 10c; Mc 2, 23-28]. Dimecres, 23: St. Ildefons, bisbe (MO) [ He 7, 1-3. 15-17; Salm 109, 1-2. 3-4; Mc 3, 1-6]. Dijous, 24: St. Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església (MO) [He 7, 25-8, 6; Salm 39, 7.8-9. 10.17; Mc 3, 7-12]. Divendres, 25: Conversió de Sant Pau, Apòstol (Sol) [ Fets 22, 3-16; o bé: Fets 9, 1-22; Salm 116, 1.2; Mc 16, 15-18 (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 26: Sts. Timoteu i Titus, bisbes (MO) [ 2Tm 1, 1-8; o bé: Tt 1, 1-5; Salm 95, 1-2a.2b-3.7-8a.10; Mc 3, 20-21]. Diumenge, 27: Diumenge III de durant l’any [ Ne 8, 2-4a.5-6. 8-10; Salm 18, 8.9. 10.15; 1C 12,12-30 ( o bé més breu: 12, 12-14.27) Lc 1, 1-4; 4, 14-21(LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

EN EL NOSTRE MÓN PASSA……que moltes famílies viuen la situació de tenir un (o més) membres discapacitats. Com que moltes vegades només veiem el costat problemàtic dels fets (que hi és i és real), també hem de saber llegir tot el que hi pot haver de positiu.

No són poques les famílies que experimenten que un nen o una nena així els ha donat una unió molt positiva, un afecte extraordinari, l’experiència d’una innocència no tacada i una altra manera d’entendre la vida. Recordo l’exemple de l’arquebisbe Torrella amb la «germaneta», que ho va explicar per tot Rwanda, i el del president Tarradellas, a Saint-Martin-Le-Beau, dinant amb la seva filla Montserrat, discapacitada, a la seva dreta.

Mireu com ho expressa una mare recordant el seu fill discapacitat:

EN UN NIU RIC EN RECORDSVas sortir del niu / i no vas aprendre a volar… i ara et torno a sentir a dins / amb la sort d’haver-te tingut. / I t’escolto / amb els sons del record / i hi veig amb la imatge dels teus ulls / i t’assaboreixo / i t’acarono / i restarem per sempre abraçats junts. / Vas sortir del niu / i sense aprendre a volar / amb l’olor conegut hi has tornat… 14 anys després d’haver nascut. / Mama.

No calen comentaris.

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

3 PREGUNTES A…Mónica García Campos, col·laboradora de la Fundació Ajuda a l’Església Necessitada

Ajuda a l’Església Necessitada (AEN) és una fun-dació de la Santa Seu promoguda pel papa Pius XII per ajudar pastoralment l’Església pobra en extrem o que sofreix persecució arreu del món. Fins al dia 31 de gener es pot visitar la seva exposició fotogràfica «Cristians perseguits al s. XXI» al vestíbul del Centre Tarraconense El Seminari.

—Quin és el contingut que es pot veure en la mos-tra fotogràfica?A través de més de vint fotografies fetes per com-panys d’AEN podem posar cara i ulls als cristians perseguits del s. XX i XXI: la Xina, l’Índia, Cuba, Bòs-nia i Hercegovina, Egipte, l’Iraq…. Darrere d’aquests rostres hi ha una història de fidelitat a l’Església i de perdó als enemics. Això només s’explica perquè se senten estimats per Déu i els val la pena arriscar la vida.

—Què es vol fer conèixer amb aquesta exposició?Volem fer conèixer una realitat molt desconeguda: la manca de llibertat religiosa avui, especialment envers

els cristians. La llibertat religiosa és un dret fona-mental de la persona per-què la seva opció religio-sa és la que dóna sentit a tota la seva vida. El sant pare Benet XVI ho recorda constantment.

—Es pot calcular aproximadament quants cristians són perseguits per raó de la fe avui dia?S’estima que més de 200 milions de cristians sofreixen violència, i fins i tot la mort, per la seva fe. A més 150 milions pateixen altres formes d’opressió com la discri-minació i restricció de la pràctica religiosa. En aquest trist rànquing podem destacar Corea del Nord, la Xina, el Vietnam, el Pakistan, l’Aràbia Saudita, l’Iran, l’Iraq, Egipte, Nigèria, Eritrea…

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AVUI

El document conciliar Lumen gentium ‘Llum de les nacions’ ens diu com «Crist és la llum dels

pobles» i l’Església, que és el «rostre visible de Crist», vol presentar a tota la humanitat l’evangeli. Tots som Església, tots formem el poble de Déu, per a dur a terme la missió encomanada a Jesús fent-ho amb la força de l’Esperit Sant: «Crist és la llum dels pobles. Reunit en l’Esperit Sant, aquest sagrat Concili té, per tant, el viu desig d’anunciar a tota la humanitat (cf. Mc 16,15) l’evangeli, de difondre entre tots els homes la claror de Crist que resplendeix en el rostre de l’Església.

I com que l’Església és en Crist com un sagrament, és a dir, signe i instrument de l’íntima unió amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà, continuant l’ensenyament dels Concilis anteriors, vol declarar amb més claredat als seus fidels i a tot el món la seva naturalesa i la seva missió universal» (LG 1).

ES FA SABER31 de gener

•Segona conferència arxiprestal, en el marc de l’Any de la fe, amb el títol «Església, què dius?» a càrrec del periodista Xavier Grasset. A l’església parroquial de Crist Rei a les 20.30 h. Organitza l’arxiprestat de Reus.

3 de febrer

•Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, a la Catedral de Tarragona, amb els religiosos i religioses de vida apostòlica amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, a les 11.00 h.

•Conferència-col·loqui a càrrec de la Gna. Teresa Forcades sobre el present i futur de Catalunya, la sostenibilitat del programa del benestar, l’Any de la fe i altres temes. A la sala de la Cooperativa de Cabra del Camp a les 17.00 h. Organitza la Parròquia de Cabra del Camp i l’Ajuntament de la vila.

MàRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA BEATIFICACIÓ

A LA CASA DEL PAREDes de finals de novembre de 2007 el P. Gonzalo

de Nicolás García col·laborava pastoralment a la Par-ròquia de Sant Cristòfol de Cunit i fonamentalment a la tinença de l’Assumpció de Segur de Calafell, i era capellà de la comunitat de carmelites missioneres te-resianes del Vendrell. El funeral, presidit pel Sr. Arque-bisbe, va tenir lloc el dia 15 de gener a l’església de l’Assumpció de Segur de Calafell. Reposi en la pau de Crist!

MAGÍ ALbAIGéS ESCODA, PREVERE

El servent de Déu Mn. Magí Albaigés Escoda va néixer a l’Albi (Garrigues) el 23 de maig de 1889. Ordenat prevere

el setembre de 1913, va ser canonge arxiprest de la Catedral de Tarragona i familiar del cardenal Vidal i Barraquer.

El dia 21 de juliol de 1936 es va reunir a la capella de Palau per tal de fer les últimes pregàries amb el Sr. Cardenal i el Sr. Bisbe Auxiliar, el Dr. Borràs. Va sumir les sagrades formes del sagrari i els va acompanyar a Poblet. L’endemà va retornar a Tarragona, on va ser detingut,

maltractat i portat a Comissaria i al vaixell presó. El dia 20 d’agost va ser tret de la presó i assassinat pel sol fet de ser sacerdot. El seu cadàver va ser trobat al cementiri de Tarragona.

RAMON ARTIGA ARAGONèS, PREVERE

El servent de Déu Mn. Ramon Artiga Aragonès va néixer a Mont-roig del Camp (Baix Camp) 1’11 d’octubre de 1880. Ordenat prevere l’octubre de 1905, va exercir el ministeri a Falset, al Pla de Cabra, a Figuerola del Camp, a la Secuita, a Puigdelfí i a Puigpelat.

Poc després d’esclatar la revolta tornà a Mont-roig i visqué una vida de pregària. Mai no va manifestar odi ni rancor als seus enemics. El dia 13 d’agost de 1936 un grup de milicians el van fer pujar a uns cotxes que el van portar al lloc conegut com Canyaret, un quilòmetre abans

d’arribar a les Borges del Camp. Quan va veure que li anaven a disparar va cridar: «Visca Crist Rei.» Mn. Artiga va ser enterrat al cementiri de Reus.

Connectats a l’arxidiòcesi.

Visita’l:

www.arqtgn.cat