Full dominical (13-01-13)

4
Arquebisbat de Tarragona Baptisme del Senyor Any LXIV - IV Època - Número 3279 13 de gener de 2013 Aquest any la celebració de la solemnitat de Sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi —el proper dia 21— té una significació especial, perquè la memòria del primer bisbe màrtir coincideix amb els preparatius per a la beatificació de l’últim prelat que va trobar martiri a les nostres terres, el Dr. Manuel Borràs Ferré, bisbe auxiliar del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. L’any 1933 el cardenal arquebisbe de Tarragona va fer una petició al papa Pius XI, justificada en el fet que «sóc ja vell i em sento malalt». Va demanar un bisbe auxiliar, càrrec per al qual va proposar el seu vicari general, el Dr. Borràs, de qui va dir que «fa vint anys que no es mou del meu costat». Manuel Borràs només va poder exercir aquest càrrec durant tres anys, perquè el 1936, en esclatar la guerra, va ser detingut i conduït, com el Cardenal, a la presó de Montblanc, però els van tancar en llocs diferents, i mentre el Cardenal va ser rescatat, el seu auxiliar va restar reclòs. Allí va romandre unes setmanes, fins que el 12 d’agost de 1936, cap a les tres de la tarda, un camió se’l va emportar amb el pretext de conduir-lo a Tarragona per a fer-li un interrogatori. En passar pel coll de Lilla, el vehicle es va aturar, li van ordenar baixar i els seus guardians li van disparar i van cremar el cadàver. La memòria del bisbe Borràs sempre ha estat molt present a l’Església de Tarragona, i anys més tard es va presentar a Congregació per a la Causa dels Sants de la Santa Seu la causa de beatificació, que ha anat prosperant al costat de moltes d’altres màrtirs de la persecució religiosa durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. La Parròquia de Sant Sebastià de la Canonja, d’on era natural, també l’ha recordat molt particularment. L’any 1971 el cardenal Benjamín de Arriba y Castro va oficiar una missa solemne en aquesta parròquia, i a l’homilia el va definir com a «successor de sant Fructuós i els seus diaques en la fe i en el servei de l’Església EL PRIMER I L’ÚLTIM DELS NOSTRES BISBES MÀRTIRS de Crist». D’aquell dia queda constàn- cia per la inaugu- ració que es va fer d’un monument a la memòria del Bisbe, davant de l’esglé- sia, obra de l’escul- tor Bruno Gallart, dirigit per Salvador Martorell, un altre canongí il·lustre. El proper 27 d’octubre d’aquest any, si Déu vol, tindrem el goig de veure elevats als al- tars tants cristians, sacerdots, religio- sos, religioses, laics i laiques, que van donar testimoni de la seva fe amb les seves vides, seguint les petjades dels primers màrtirs. Quan l’Església els posa com a exemple, no entra a jutjar els fets històrics que van tenir com a marc, sinó que es limita a exaltar la seva fe en Déu, la seva bondat, la seva mansuetud i amor als altres, el perdó als seus botxins, seguint l’exemple de Jesucrist, que va donar la vida per tots i va morir també perdonant.

description

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3279

Transcript of Full dominical (13-01-13)

Page 1: Full dominical (13-01-13)

Arquebisbat de Tarragona Baptisme del Senyor Any LXIV - IV Època - Número 3279

13 d

e ge

ner d

e 20

13

Aquest any la celebració de la solemnitat de Sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi —el proper dia 21— té una significació especial, perquè la memòria del primer bisbe màrtir coincideix amb els preparatius per a la beatificació de l’últim prelat que va trobar martiri a les nostres terres, el Dr. Manuel Borràs Ferré, bisbe auxiliar del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer.

L’any 1933 el cardenal arquebisbe de Tarragona va fer una petició al papa Pius XI, justificada en el fet que «sóc ja vell i em sento malalt». Va demanar un bisbe auxiliar, càrrec per al qual va proposar el seu vicari general, el Dr. Borràs, de qui va dir que «fa vint anys que no es mou del meu costat».

Manuel Borràs només va poder exercir aquest càrrec durant tres anys, perquè el 1936, en esclatar la guerra, va ser detingut i conduït, com el Cardenal, a la presó de Montblanc, però els van tancar en llocs diferents, i mentre el Cardenal va ser rescatat, el seu auxiliar va restar reclòs. Allí va romandre unes setmanes, fins que el 12 d’agost de 1936, cap a les tres de la tarda, un camió se’l va emportar amb el pretext de conduir-lo a Tarragona per a fer-li un interrogatori. En passar pel coll de Lilla, el vehicle es va aturar, li van ordenar baixar i els seus guardians li van disparar i van cremar el cadàver.

La memòria del bisbe Borràs sempre ha estat molt present a l’Església de Tarragona, i anys més tard es va presentar a Congregació per a la Causa dels Sants de la Santa Seu la causa de beatificació, que ha anat prosperant al costat de moltes d’altres màrtirs de la persecució religiosa durant la Guerra Civil de 1936 a 1939.

La Parròquia de Sant Sebastià de la Canonja, d’on era natural, també l’ha recordat molt particularment. L’any 1971 el cardenal Benjamín de Arriba y Castro va oficiar una missa solemne en aquesta parròquia, i a l’homilia el va definir com a «successor de sant Fructuós i els seus diaques en la fe i en el servei de l’Església

EL PRIMER I L’ÚLTIM DELS NOSTRESBISBES MÀRTIRS

de Crist». D’aquell dia queda constàn-cia per la inaugu-ració que es va fer d’un monument a la memòria del Bisbe, davant de l’esglé-sia, obra de l’escul-tor Bruno Gallart, dirigit per Salvador Martorell, un altre canongí il·lustre.

El proper 27 d’octubre d’aquest any, si Déu vol, tindrem el goig de veure elevats als al-tars tants cristians, sacerdots, religio-sos, religioses, laics i laiques, que van donar testimoni de la seva fe amb les seves vides, seguint les petjades dels primers màrtirs.

Quan l’Església els posa com a exemple, no entra a jutjar els fets històrics que van tenir com a marc, sinó que es limita a exaltar la seva fe en Déu, la seva bondat, la seva mansuetud i amor als altres, el perdó als seus botxins, seguint l’exemple de Jesucrist, que va donar la vida per tots i va morir també perdonant.

Page 2: Full dominical (13-01-13)

BAPTISME DEL SENYOR

PARAULA ENDINS

Lectura del llibre del profeta Isaïes(Is 40,1-5.9-11)«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jeru-salem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.»Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’es-

tepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors aparei-xerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.»Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Salm responsorial ( Sl 103:1b-3a, 3b-4, 24-25. 27-28, 29-30 [R.: 1])Senyor, Déu meu, que en sou, de gran! Aneu vestit d’esplendor i majestat, us embolcalla la llum com un mantell. Heu estès el cel com una vela, i dalt les aigües us heu fet un palau.

R. Beneeix el Senyor ànima meva, Senyor, Déu meu, que en sou de gran.

Preneu els núvols per carrossa i avanceu sobre les ales dels vents, teniu els vents per missatgers, el foc i les flames per executar les ordres. R.

Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres, i totes les heu fetes amb saviesa. La terra és plena de les vostres criatures. Aquí teniu el mar, immens per totes bandes,

AIGUA QUE ENS DÓNA VIDAEl baptisme que nosaltres hem rebut de petits en el

nom de Crist és la revelació en nosaltres de l’amor del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. El baptisme ens convida a entrar en una vida nova, a formar part de la comunitat de l’Església i a convertir-nos en fills de Déu.

Ara que ja som més conscients de ser batejats en Crist, ens toca a nosaltres descobrir el significat del nostre baptisme com a do i expressió de l’amor del Pare.

Som cridats, com la primera comunitat cristiana, a donar testimoniatge del camí recorregut per Jesús.

Com? Es tracta de viure a l’estil de Jesús, és a dir, ens hem d’identificar amb Jesús i en el seu Esperit. A aquesta identificació s’hi pot accedir per la fe, que s’experimenta en l’amor i que ens omple d’esperança.

No ens cal fer grans projectes ni tenim necessitat de rebre premis, ni… perquè aquesta vida en Crist es fa

visible en la vida de cada dia, en la quotidianitat de la vida eclesial.

Esperit Sant, et donem gràcies perquè has consagrat Jesús com a profeta i Messies i t’has manifestat en ell com a plenitud, perquè ell pogués vessar els seus dons sobre nosaltres.

Esperit Sant, fes-nos capaços de ser autèntics testimonis per anunciar al nostre món l’alliberació, la justícia i la salvació que tu ens has donat.

Esperit Sant, fes que la teva Església sigui en el món signe de la teva presència, que sigui una Església compromesa amb el pobre i necessitat, i que tots nosaltres siguem una família unida en la fe i la caritat evangèliques.

Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c.(Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció)

són incomptables els animals que s’hi mouen, des dels més petits fins als més grans. R.

Tots esperen de la vostra mà que els doneu l’aliment al seu temps: els el doneu, i ells l’arrepleguen, així que obriu la mà, mengen a desdir. R.

Però si deixeu de mirar-los es desconcerten, si els retireu l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra. R.

Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14.3,4-7)Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de jus-tícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé. Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosal-tres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,15-16.21-22)En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.» Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»

Page 3: Full dominical (13-01-13)

Diumenge, 13: Baptisme del Senyor (F)[ Is 42, 1-4. 6-7; Salm 28, 1a i 2-3ac- 4. 3b i 9b-10; Fets 10, 34-38; Lc 3, 15-16. 21-22 o bé Is 40, 1-5. 9-11; Salm 103, 1-2a. 2b-4. 24-25. 27-28. 29-30; Tt 2, 11-14; 3, 4-7; Lc 3, 15-16. 21-22 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 14: [He 1,1-6; Salm 96, 1 i 2b. 6 i 7c. 9; Mc 1, 14-20]. Dimarts, 15: [He 2, 5-12; Salm 8,2ab i 5.6-7a. 7b-9]. Dimecres, 16: [He 2, 14-18; Salm 104, 1-2.3-4. 6-7. 8-9; Mc 1, 29-39]. Dijous, 17: Sant Antoni, abat (MO) [He 3, 7-14; Salm 94, 6-7. 8-9. 10-11; Mc 1,40-45]. Divendres, 18: [He 4, 1-5, 11; Salm 77, 3 i 4ac. 6-7.8; Mc 2,1-12]. Dissabte, 19: [ He 4, 12-16; Salm 18,8.9.10.15; Mc 2, 13-17]. Diumenge, 20: [ Is 62, 1-5; Salm 95, 1-2a.2b-3.7-8a. 9-10a i c; 1C 12,4-11; Jo 2, 1-12 (LE/LH pròpies) ( A Tarragona ciutat: I Vespres de la solemnitat dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques)]

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

TRES PREGUNTES A…Joaquim Gras Minguella, prevere i delegat diocesà per a les causes dels sants

tre Arquebisbe hi ha jugat un paper molt important, ja que ha defensat i ha ofert la seva seu per a celebrar aquest esdeveni-ment.El motiu d’aquesta beatificació és celebrar en aquest Any de la fe el testimoni martirial d’aquells que van donar la vida per la seva fe. Els màrtirs van ser persones que, fora de cap bàndol polític, eren simplement sacerdots o religiosos que van sofrir l’odi d’aquells que, aprofitant un moment de convulsió política i descontrol, van llançar-se a matar persones indefenses pel simple fet de professar la fe catòlica.

—Què suposarà aquest gran esdeveniment per a Tarragona i per a tota l’arxidiòcesi?Per a Tarragona ciutat, a part de ser uns dies escenari d’aquest esdeveniment, és una promoció a alt nivell, a més és una oca-sió única per a donar a conèixer els orígens de la fe cristiana a la península Ibèrica. Tarragona té un marc arqueològic únic i sovint desaprofitat que val la pena fer conèixer.Per a l’arxidiòcesi, serà un motiu de renovació, perquè moltes de les parròquies de l’arxidiòcesi tenen per naixement o ministeri algun màrtir. Donar a conèixer a les generacions actuals aquest fet pot ser una magnifica ocasió per a tenir un coneixement adequat d’aquell moment històric i apropar el testimoniatge d’unes persones que van estimar i servir el seu poble per damunt d’altres connotacions que no fossin la fe en Jesucrist.

NOMENAMENTSEl Sr. Arquebisbe ha signat els següents nomenaments:— Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro (vicari general), Mn. Jo-aquim Gras Minguella (delegat diocesà per a les causes dels sants), Sr. Didac Bertran Vallvé (cap del Departament de mitjans de comunicació social), Sr. Andreu Muñoz Mel-gar i Sra. Marisa Jiménez Buedo, membres de la comis-sió diocesana, presidida pel Sr. Arquebisbe, de preparació dels actes per a la beatificació dels màrtirs del segle XX a Espanya.— Mn. Albert Fortuny Llaveria, vicari de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona i capellà del Col·legi Sant Pau Apòs-tol de Tarragona.

El 27 d’octubre de 2013 Tarragona acollirà la cerimò-nia de beatificació dels més de cinc-cents màrtirs del segle XX a Espanya. L’Església de Tarragona té una gran tradició martirial remuntada als primers temps del cristianisme amb el bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi, i comp-ta amb la tradició que sant Pau va difondre la bona nova des de la ciutat a tota la península.

—Quantes persones seran beatificades?Si els números es confirmen seran 531, de 34 causes de tot l’Estat espanyol. De la nostra, la del bisbe Manuel Borràs i companys, són en total 147: el bisbe Manuel Borràs i 66 preveres diocesans, 2 seminaristes, 20 monjos benedictins de Montserrat, 39 germans de les Escoles Cristianes, 7 cla-retians, 7 carmelites, 1 caputxí, 4 germans de l’ensenyan-ça. Hi ha 6 causes que afecten el bisbat de Lleida, amb un nombre de 97 persones; de l’Arquebisbat de Barcelona, 3 causes, amb un total de 31 persones, i de Tortosa, una cau-sa de 20 persones. Aquesta última ens afecta directament, ja que entre els que seran beatificats n’hi ha un que va ser superior del Seminari de Tarragona, Joaquín Jovaní Marín, de la germandat de Sacerdots Operaris Diocesans. La resta són causes de moltes famílies religioses i d’altres diòcesis del territori espanyol.

—Quin és el motiu d’aquesta beatificació?Pau VI va paralitzar les causes de martiri presentades a Roma de la persecució religiosa que hi va haver a Espanya del 1934 al 1939. En aquell moment semblava que no era oportú tirar endavant aquestes causes per la confusió que hi podia haver de suport al règim polític d’aleshores a l’Estat espanyol.Joan Pau II va donar llum verda als processos i a més es va promoure un reconeixement de tots els que a diversos llocs del món durant el segle XX havien donat la vida pel fet de ser cristians. Les causes presentades van ser molt nombro-ses i es multiplicaven amb molta freqüència les beatificaci-ons, d’aquí que la Santa Seu demanés fer les beatificacions per grups, i això ho va acceptar la majoria de bisbes.En principi les beatificacions es feien a Roma. Va ser el papa Benet XVI qui va voler que les beatificacions, que de fet tenen un caire més local, es fessin als llocs d’origen.El lloc escollit ha estat la seu de Tarragona. Aquí el nos-

“La Beatificació donarà a conèixer persones que van estimar i servir el seu poble i que van donar la vida per la seva fe”

Page 4: Full dominical (13-01-13)

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: [email protected] · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AVUIAmb les paraules «A Roma, a Sant Pere, dia 18 de novembre de l’any 1965. Jo, Pau, Bisbe de l’Església catòlica», i les firmes dels Pares conciliars, era lliurat el document sobre la revelació di-vina, la Dei Verbum. Les darreres paraules del document -n. 26— diuen: «Amb la lectura i l’estudi dels llibres sagrats “la paraula de Déu es difongui i sigui glorificada” (2Te 3,1), i que el tresor de la revelació, confiat a l’Església, ompli cada vegada més els cors dels homes. I així com la vida de

l’Església rep un nou vigor de la participació constant del misteri eucarístic, així mateix cal esperar un nou impuls per a la vida espiritual de la veneració creixent de la paraula de Déu, que “dura per sempre”» (Is 40,8; 1Pe 1,23-25).

ES FA SABERDel 14 al 31 de gener• Exposició fotogràfica «Cristians perseguits al segle XXI»,

de la Fundació Ajuda a l’església necessitada, al vestíbul del Centre Tarraconense El Seminari. Horari: de dilluns a divendres de les 9.00 h. a les 21.00 h. El Sr. Arquebisbe inaugurarà l’exposició el dia 15 de gener a les 19.30 h.

18 de gener• Conferència arxiprestal sobre l’article del credo «Patí sota

el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat» a càrrec de Mn. Rafel Serra. Als locals de la parròquia de Sant Fructuós (Plaça dels Castellers de Tarragona), a les 20.00h. Organitzen les parròquies de l’arxiprestat de Tarragona Centre.

Del 18 al 25 de gener• Octavari de pregària per a la unitat dels cristians

19 de gener• I Jornada diocesana de Pastoral de la salut amb el lema

«El bon samarità». Xerrada a càrrec del Sr. Joan Bajo Llauradó amb el tema «Ves, i tu, fes igual». A la sala polivalent de l’hospital Universitari de Sant Joan de Reus (planta baixa- zona blava), a les 9.30 h. Organitza la delegació diocesana de Pastoral de la salut.

EN UN MINUT

VIVIU CONTENTS!«Viviu contents en el Senyor» (Fl 4,4). Sempre m’han

agradat aquestes paraules de sant Pau. Les vam llegir el ter-cer diumenge d’Advent tot esperant una gran alegria, però això no significa que sigui exclusiva d’un temps concret.

Sembla paradoxal parlar d’alegria en el context soci-oeconòmic que estem vivint, però no em refereixo a una alegria superficial ni a una evasió als problemes, sinó a una alegria que brolla del més profund del nostre ésser. No vol dir només estar contents, ni molt menys vol dir tan sols somriure i passar-s’ho bé. Això, en tot cas, seria una manifestació externa. Alegria vol dir viure amb agraïment, amb tendresa, amb confiança una situació de satisfacció i de plenitud. Vol dir viure en el convenciment d’allò que fas, vol dir viure en la fe.

Si la nostra fe no ens fa viure amb l’alegria al cor és que hi falla alguna cosa. Visc content/a en el Senyor? Visc

la meva vocació, tot el que faig, tota la meva vida amb alegria?

Són nombroses les referències a l’alegria que trobem a la Bíblia. Us hi heu aturat a pensar-ho? «Esclateu en cants i en crits d’alegria» (Sl 98,4), «L’alegria del cor és vida per a l’home» (Sir 30,22), «L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa» (Mt 2,10), «Vivien plens d’ale-gria i de l’Esperit Sant» (Ac 13,52)… i podria seguir una llista força extensa. Tant de bo que l’alegria fos el nostre tret distintiu!, perquè penso que sovint no és així, només cal que mirem al nostre voltant…

Que sapiguem concretar la vinguda de Jesús avui i aquí, dia rere dia en la nostra vida. I si no ens n’acabem de sortir, que aquest sigui un propòsit per a aquest any que tot just acabem de començar.

Anna Robert

•El pessebre vivent solidari d’Alcover, en el qual hi van participar un centenar d’infants de la catequesi parro-quial i del municipi durant la diada de Cap d’Any, ha recollit més de 600 quilos d’aliments, roba, material d’higiene per-sonal i mantes, a més de diners destinats a la compra d’ali-ments frescos. Aquest material es repartirà a través de Cà-ritas Parroquial, de la Creu Roja d’Alcover, dels serveis soci-als de l’Ajuntament de la vila i de la Comunitat de Sant Egidi.•Un any més, el dissabte 29 de desembre, el Sr. Arque-bisbe va celebrar l’eucaristia de Nadal amb una trentena d’interns a la presó de Tarragona.•Com ja és tradició des de fa sis anys, pocs dies abans de Nadal va tenir lloc la trobada que reuneix les famílies dels preveres, diaques i laiques amb missió pastoral amb el Sr. Arquebisbe. Enguany també hi van participar les famílies dels seminaristes menors. La trobada va comptar amb la projecció de dos audiovisuals: un sobre la vida, obra i lle-gat del qui fou rector de Vallfogona, el Dr. Francesc Vicent Garcia, i un segon sobre la coronació canònica de la Mare de Déu del Tallat; la tradicional foto de família davant la ca-pella de Sant Pau, la celebració de l’eucaristia i un dinar de germanor.

MàRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA BEATIFICACIóA partir del proper diumenge dia 20 de gener, i fins al mes d’octubre, aprofundirem en la vida dels màrtirs de

la causa de la nostra arxidiòcesi, els quals van lliurar la seva vida per la fe. Tots ells són veritables testimonis de fe per a tots nosaltres, avui, en ple segle XXI.