Arquebisbat de Tarragona Diumenge II de Quaresma Any LXIV - IV Època - Número 3285

24 d

e fe

brer

de

2013

El passat 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, es va celebrar al santuari marià alemany d’Altötting, la XXI Jornada Mundial del Malalt, una inicia-tiva instituïda per Joan Pau II el 13 de maig de 1992, fes-ta de la Mare de Déu de Fàtima i aniversari de l’atemptat que va convertir aquell Papa esportista en un malalt per força.

En el paràgraf introductori que acabo d’escriure, apareix tres vegades, al costat del malalt, la menció a la Mare de Déu, venerada en aquests grans santuaris eu-ropeus de França, Alemanya i Portugal que són Lourdes, Altötting i Fàtima. És una constatació de l’estreta relació que té la Mare de Déu amb els seus fills malalts, com la que tenen totes les mares del món quan un fill seu no es troba bé i requereix de la seva presència i afecte.

Amb motiu d’aquesta celebració, Benet XVI ha escrit un missatge bonic i profund, que sens dubte va prepa-rar, amb emoció, pensant en les moltes vegades que, des de la seva infància, va anar amb els seus pares a venerar la Verge Negra d’Altötting, al cor de Baviera.

El missatge recorda un text del concili Vaticà II diri-git als malalts: «No esteu abandonats ni sou inútils, sou elegits per Crist, la seva imatge viva i transparent.» En efecte, Jesucrist es va fer com un de nosaltres i va ac-ceptar el sofriment, la tortura, l’agonia i la mateixa mort perquè ningú no pogués pensar des d’ara que els seus sofriments no tenen sentit. Tenen un sentit coredemptor, sentit d’eternitat.

Benet XVI recorda la paràbola del bon samarità. Les paràboles de Jesús a l’Evangeli són d’una bellesa i una profunditat tan grans que hauríem de portar sovint a la nostra pregària personal, perquè sempre són lliçons de vida que poden ajudar-nos molt. Jesús és el Bon Samarità que socorre l’home caigut. És el Redemptor que es compadeix del fill d’Adam, a qui el pecat va llan-çar a la cuneta del camí del Cel.

ELS MALALTS, IMATGE DE CRIST

I el Bon Samarità som també nosal-tres quan fem nostre el problema d’un al-tre. Un cristià no pot pensar «és el seu problema» quan con-templa algú en verita-ble necessitat. En el cas dels malalts, de les persones grans o discapacitades, o afectades per qual-sevol revés en la seva vida, no podem pas-sar de llarg. Aturem-nos a ajudar com puguem, o almenys intentem de veure qui pot prestar-los auxili.

A vegades, en la nostra societat, la malaltia principal és la solitud, i la companyia humana no pot ser substitu-ïda pel soroll de carrer o per la televisió. Per això animo a tantes persones que, des de la pastoral de la salut de les parròquies i d’institucions que tenen per missió vetllar pels malalts, continuïn la seva feina indispensable d’acompanyament.

I agraeixo a metges, infermeres i a tot el personal sanitari que afegeixin, com acostumen a fer-ho, a les se-ves actuacions tècniques, el bàlsam del tracte personal i la paraula amable amb els qui pateixen.

DIUMENGE II DE QUARESMA

PARAULA ENDINS

Lectura del llibre del Gènesi(Gn 15,5-12.17-18)En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels

caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»

Salm responsorial [26,1.7-9.13-14 (R: 1a)]El Senyor m’il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿qui em pot esfereir?R. El Senyor m’il·lumina i em salva.Escolteu el meu clam, Senyor, compadiu-vos de mi, responeu-me. De part vostra, el cor em diu: «Busqueu la meva presència.» R.Arribar davant vostre és el que vull, Senyor, no us amagueu. No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent, vós que sou el meu ajut. R.

«EN LA SEVA LLUM VEUREM LA LLUM»En aquest diumenge de Quaresma Jesús ens

convida a pujar a la muntanya del Tabor amb tres dels seus deixebles per a pregar. La muntanya era un dels llocs preferits per a Jesús perquè allí trobava la proximitat i el diàleg amb el Pare. Allí se li va manifestar la revelació del Misteri.

És en aquest encontre amb el Pare, que Jesús es transfigura i el seu aspecte «és un altre». El seu resplendor fa que el reconeguin com a Fill de l’home profetitzat i esperat.

Moisès i Elies, és a dir, la Llei i els Profetes, són els testimonis d’aquest esdeveniment. Igual que ells, Jesús està cridat a «sortir», a passar uns límits. Per a ell serà el límit extrem, el de la vida terrenal.

El núvol que cobreix amb la seva ombra els allí

reunits simbolitza que Jesús és el compliment de la història i els ritus d’Israel: Jesús és la cabana de la trobada de Déu amb l’home. La veu divina el proclama Fill elegit, és a dir, el Pare testimonia la missió de Crist amb un mandat: que escoltem la seva Paraula.

Quan s’esvaeix la visió, Jesús es queda sol amb els Apòstols. Ells tenen ara una missió: tenir fe en ell, una fe que neix de l’escolta i de l’obediència o, el que és el mateix, de la fidelitat al seguiment.

A nosaltres ens correspon escoltar la seva Paraula, obeir la seva veu, estar en comunió constant i deixar-nos guiar per ell, ja que en la seva Llum veurem la llum.

Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c.(Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció)

N’estic cert, fruiré en la vida eterna de la bondat que em té el Senyor. Espera en el Senyor! Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi! Espera en el Senyor! R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips(Fl 3,17-4,1)Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals. Però] nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers. Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,28b-36)En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

Diumenge, 24: Diumenge II de Quaresma [Gn 15,5-12.17-18; Salm 26, 1.7-8a.8b.9abc.13-14; Fl 3, 17-4,1; (o bé més breu: Fl 3,20-4,1) Lc 9, 28b-36 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 25: [Dn 9, 4b-10; Salm 78,8.9.11 i 13; Lc 6, 36-38]. Dimarts, 26: [Is 1,10. 16-20; Salm 49, 8-9.16bc-17.21 i 23; Mt 23, 1-12]. Dimecres, 27: [Jr 18, 18-20; Salm 30, 5-6. 14.15-16; Mt 20, 17-28]. Dijous, 28: [Jr 17, 5-10; Salm 1, 1-2.3.4 i 6; Lc 16, 19-31]. Divendres, 1: [Gn 37, 3-4. 12-13a. 17b-28; Salm 104, 16-17. 18-19. 20-21; Mt 21, 33-43. 45-46]. Dissabte, 2: [Mi 7, 14-15. 18-20; Salm 102, 1-2.3-4.9-10. 11-12; Lc 15, 1-3. 11-32]. Diumenge, 3: Diumenge III de Quaresma [ Ex 3, 1-8a. 13-15; Salm 102, 1-2. 3-4. 6-7. 8 i 11; 1 C 10, 1-6. 10-12; Lc 13, 1-9 (LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

3 PREGUNTES A…F. Xavier Rius Ferrús, catedràtic

de Química de la URVEl proper dijous 28 de fe-

brer, amb motiu de l’Any de la fe, tindrà lloc el primer diàleg organitzat per l’Arquebisbat de Tarragona per a apropar el sentit de la fe a les perso-nes allunyades de l’Església. El col·loqui, titulat «L’origen de la vida», tindrà lloc a l’aula magna de la Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya de Tar-ragona) a les 19.00 h. Aquest acte també es retransmetrà a través del canal de televisió per Internet de l’Arquebisbat (http://endirecte.arqtgn.cat/)

—Amb qui comptarà aquesta xerrada-col·loqui?

Comptarem amb dos pensadors rellevants del nostre país: el Dr. Jorge Wagernsberg, físic i director científic de la Fundació La Caixa, i el P. Lluc Torcal, físic i prior del Monestir de Santa Maria de Poblet. Jo mateix actuaré de moderador.

—Quines qüestions s’hi tractaran?

Els creients professem que hi ha un Déu creador de totes les coses. A la vegada, els científics cada dia descobrim més secrets de com poden anar els mecanismes per a la generació de la vida «per ella mateixa». Com lliguem aquests dos fets? És necessari un Déu com a font de la vida? A partir d’aquest punt inicial ens endinsarem en aspectes interessants de la relació entre fe i ciència.

—Com deia Joan Pau II, ¿pot la veritat científica ajudar la teologia a comprendre cada vegada més la persona humana i la revelació de Déu sobre l’home?

Segur que totes les ciències, experimentals, socials, humanes… ajuden a comprendre millor la persona i tot el que ens envolta. Ara bé, sempre s’arriba a punts en què la raó troba els seus límits. Anar més enllà es qüestió de fe. L’existència de Déu és un d’aquests punts.

QUARESMA ’13Amb el Dimecres de Cendra iniciàvem el temps

quaresmal. Tinguem present aquests mitjans, en format tuit* ‘piulada’, que ens recordava l’Evangeli:

- Quan donis als qui ho necessiten no ho anunciïs a toc de trompeta com fan els hipòcrites #almoina

- Quan preguis tanca’t amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats #pregària

- Quan dejunis no facis un posat trist, renta’t la cara i perfuma’t perquè la gent no ho sàpiga #dejuni

(*tuit ‘piulada’: missatge de la xarxa social Twitter)

GRàcIES SANTEDAT!«Després d’haver examinat davant Déu reiterada-

ment la meva consciència, he arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no tinc forces per a exercir de manera adequada el ministeri petrí. […] Malgrat això, el món d’avui, […] per a governar la barca de sant Pere i anunciar l’evangeli, necessita també el vigor tant del cos com de l’esperit, vigor que, en els darrers mesos, ha disminuït en mi de tal manera que he de reconèixer la meva incapacitat per a exercir bé el mi-nisteri que em va ser encomanat.»

Amb aquestes paraules Benet XVI renunciava el diumenge 10 de febrer al ministeri de bisbe de Roma i successor de sant Pere, un pontificat que va comen-çar el 19 d’abril de 2005 i que finalitzarà aquest pro-per dijous dia 28 de febrer. La seu quedarà vacant i haurà de ser convocat el conclave per a l’elecció del nou summe pontífex.

El Sr. Arquebisbe, en un article a la premsa, deia: «No esperàvem un gest que feia segles que no es produïa, però no solament hem de respectar-lo sinó agrair la sincera humilitat que comporta. […] És fàcil endevinar que no fuig de la creu sinó que l’abraça amb totes les seves forces com ho ha fet tota la seva vida, tan exemplar per a tots nosaltres.»

Des de la redacció d’aquest Full ens unim a les brillants paraules de l’articulista Antoni Puigverd, a La Vanguardia: «El papat de Ratzinger ha estat excepci-onal, tot i que no en el sentit mediàtic o televisiu. La seva gran aportació ha estat la paraula. La reflexió, el discurs argumentat. El diàleg en l’àgora global des de la fe cristiana.» Gràcies Santedat!

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL cONcILI, AVUI

El n. 9 de la Lumen gentium, amb el Nou Testament a la mà, ens va dibuixant l’Església de la Nova Aliança com a nou poble de

Déu. «Déu ha volgut santificar i salvar els homes no individualment […] sinó que els ha constituït un poble que el reconegués de veritat i el servís santament.» Ens parla del poble de l’Antiga Aliança i ens parla del nou Poble amb unes característiques ben dinàmiques: «Aquest poble té per distintiu la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, al cor dels quals fa estada com en un temple l’Esperit Sant. Té per llei el nou manament d’estimar tal com el mateix Crist ens va estimar (cf. Jn 13,34). En fi, té per objectiu el regne de Déu, començat per Déu mateix aquí a la terra, però que s’ha d’estendre més i més, fins que sigui dut a terme també per ell a la fi del temps, quan Crist, que és la nostra vida, es manifestarà» (cf. Col 3,4).

MàRTIRS DEL S. XX, cAMí DE LA bEATIFIcAcIó

TOMÀS CAPDEVILA MIQUEL, prevereEl servent de Déu Tomàs Capdevila

Miquel va néixer a Forès el 22 de gener de 1903. Ordenat prevere el 1928, va ser primer

vicari a Altafulla i després a les parròquies de la Santíssima Trinitat de Tarragona, Riudecanyes, Sarral i Montbrió del Camp. Finalment, va ser nomenat rector de Conesa.

En esclatar la revolta de 1936 va anar a refugiar-se a Forès. El 6 de setembre, mentre es produïa un escorcoll a casa seva, ell va fugir pel darrere. En veure’l, un grup de persones el va perseguir. Quan el van aconseguir, li van replicar: «Mans enlaire i tira endavant.» Ell va obeir. Se’l van emportar en un cotxe i, pel camí, li van fer amputacions de membres i li van rebentar els ulls. Arribats

a Solivella, el van fer anar fins davant del cementiri, on el van rematar a trets, al compàs de les campanes del rellotge del poble, quan tocaven les onze de la nit.

DOcUMENTAcIóPer a una bona edició de les publicacions sobre

els màrtirs, camí de ser beatificats, que pertanyen a la causa de la nostra arxidiòcesi, agrairem que si te-niu documentació com ara fotografies o altre tipus de material ens els feu arribar al Departament de mitjans de comunicació social de l’Arquebisbat (pla de Palau 2, Tarragona, tel. 977 23 34 12 ext. 271) o bé que us poseu en contacte amb el rector de la vostra parròquia. Tot el material lliurat per escanejar se us retornarà. Gràcies per la vostra col·laboració.

Consell de redacció del Full Dominical

AGENDA25 de febrer•Conferència arxiprestal sobre l’article del Credo

«Davallà als inferns, ressuscità al tercer dia d’entre els morts» a càrrec de Mn. Josep Ribot. A l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, a les 20.00 h. Organitzen les parròquies de l’arxiprestat de Tarragona Centre.

28 de febrer•Conferència «L’Atri dels gentils, una iniciativa de

llarg i profund abast» a càrrec de Mn. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i biblista, en el marc del cicle de conferències familiars «Qüestions d’avui». A la sala d’actes de la Residència Santa Teresa (C/ Santa Teresa 4, Valls) a les 20.30 h. organitza la Parròquia de Sant Joan de Valls.

1 de març•Pregària arxiprestal per a joves a l’església parroquial

de l’Assumpció de les Borges del Camp, a les 21.00 h. Organitza l’arxiprestat del Baix Camp.

2 de març•Recés arxiprestal de Quaresma al Monestir de

Vallbona de les Monges, de les 10.45 h a les 14.00 h. Guiarà la meditació Mn. Francesc Manresa. Organitza l’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues.

Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat

JOAN BAPTISTA CERÓ CEDÓ, prevereEl servent de Déu Joan Baptista Ceró Cedó va néixer

a Flix (Ribera d’Ebre), al bisbat de Tortosa, el 20 d’oc-tubre de 1908. Per raons familiars, els estudis que va començar al Seminari de Tortosa els va continuar a Tar-ragona.

Ordenat prevere el 1931, va ser primer nomenat vi-cari de Bràfim. Un any més tard ho seria de la parròquia

de Cornudella i de Sarral i, poste-riorment, vicari del Pla de Santa Maria, moment en què va escla-tar la revolta de 1936.

El 6 d’agost, l’endemà de l’as-sassinat del seu rector, Mn. Pau Virgili, va fugir cap a Barcelona i es va hostatjar en una pensió. El 15 d’agost un grup de revoluci-onaris va escorcollar la pensió,

van detenir-lo juntament amb dos companys més pel fet de ser capellà i els van assassinar a mitja nit. El seu cos sense vida va ser portat al dipòsit de l’Hospital Clínic de Barcelona amb ferides d’arma de foc al cap.

(Biografies extretes del llibre ‘Màrtirs del segle XX de la Causa de Tarragona’ de Mn. Àngel Bergadà Escrivà)