dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

24 de gener de 2021 Diumenge III de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.698

full5

Lectura de la profecia de Jonàs (3,1-5.10)

El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré.» Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Ní-nive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jor-nada de camí dintre la ciutat i crida-va: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.» La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un de-juni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es con-vertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia ame-naçat.

Salm responsorial [24,4bc-5ab.6-7b.8-9 (R.: 4b)]

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,que aprengui els vostres camins.Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,

perquè vós sou el Déu que em salveu.

R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietati de l’amor que heu guardat des de sempre.Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.

El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Encamina els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (7,29-31)

Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren,

com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (1,14-20)

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el fi-lat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immedia-tament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu ger-mà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

SORTIM A SEMBRAR LA PARAULA

Convertiu-vos i creieu en la bona nova

En l’evangeli d’avui Jesús ens convida a la conversió. Ens demana que canviem el centre de la nostra vida i ens convertim. Però què és la conversió? La conversió no és només l’acceptació d’unes veritats de fe, és sobretot l’acceptació de la crida de Jesús a transformar-nos, a deixar les nostres «xarxes» i seguir-lo.

La conversió transforma la persona en profunditat, la seva manera de veure el món i de relacionar-se amb Déu i amb els altres, prenent consciència de l’Amor de Déu cap a cadascú de nosaltres. Ens impulsa a viure la presèn-cia viva de Crist, i de ser alhora els seus «ambaixadors», ja sigui de paraula o d’obra a través del servei als altres.

Qui si no pot donar-nos una nova orientació a les nostres vides?

‘ LA LLIBERTAT DE L'ALTRE, DE CADA PROÏSME, ÉS SEMPRE L'ESPAI SAGRAT QUE CAL RESPECTAR

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge III de durant l'any

Per voluntat del papa Francesc avui és el «diumenge de la Paraula» i aques-

ta setmana vinent som invitats a re-flexionar sobra la importància de la Pa-raula de Déu en la nostra vida cristiana. El Concili Provincial Tarraconense, del qual, amb goig i malgrat la pandèmia, en la proppassada solemnitat de sant Fructuós n’hem celebrat el vint-i-cinquè aniversari, en una resolució prioritària ens diu: «L’Església escolta la Paraula de Déu i la proclama com a Paraula de sal-vació. El Concili Provincial Tarraconense insta cada fidel cristià a escoltar-la, a llegir-la personalment, a meditar-la, a celebrar-la en l’Església i a pregar amb ella, per tal de viure de la seva força transformadora i en plena obediència de fe al Senyor, sota el guiatge de l’Es-perit Sant» (CPT 48).

«Sortim a sembrar la Paraula», ens diu el lema d’enguany en referència a la paràbola del sembrador. En l’estil pla-ner i comunicatiu de les paràboles, Jesús fa servir la tasca del pagès, ben coneguda pel seu auditori, per tal de comunicar una realitat que pertany al misteri del Regne. Estem més avesats a captar aquesta catequesi de Jesús fixant-nos en la nostra ca-pacitat per acollir, en major o menor grau, la llavor que Déu fa caure damunt la nostra terra particular. Però en aquesta ocasió el lema ens fa centrar la mirada en la tasca de l’agricultor i ens convida a posar-nos en el seu lloc.

El primer pas que se’ns demana és sortir de casa i anar a cercar tots els possibles camps que es presentin. Sembla que el nostre moment històric conté una gràcia especial per a viure-ho. En efecte, el papa Francesc ens ha convidat una i altra vegada a es-devenir una Església en sortida, a no recloure’ns en les nostres pors i inseguretats, sinó deixar-nos dur pel vent de l’Esperit, que vol renovar i recrear-ho tot. «Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots

som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que neces-siten la llum de l’Evangeli» (EG 20).

Tanmateix, la comunitat cristiana cauria en un parany si sortís a fora sense res per oferir, sense cap tresor per regalar. Seguint les petjades de Jesús, que no perd ni una ocasió per sembrar la llavor del Regne dins el cor de cada persona, la nostra tasca implica il·luminar les te-nebres i amorosir les ferides de tanta gent que cerca una vida plena de sentit. Només pot comunicar la Paraula aquell que experimenta dintre seu el foc ardent del cor de Jesús, aquell que comparteix els seus sentiments, els seus dolors i les seves joies. Sembrar la Paraula, doncs, demana zel apostòlic i valentia, però també demana molta pregària i molta humilitat, no fos que en lloc d’oferir Déu, ens oferíssim nosaltres mateixos.

Un cop ens hem posat en marxa per a transmetre a tothom la joia de l’Evangeli, hem de ser molt cu-rosos a no voler ocupar el lloc del segador. No ens correspon a nosaltres judicar en quina terra ha caigut la llavor ni calcular quin percentatge de fruit produirà. Fins i tot podria ser que, sense voler, arrenquéssim blat abans d’hora, quan encara no és prou madur, o el confonguéssim amb el jull i malmetéssim la sega. I és que pertany sols a Déu la cura de l’evolució de cada cor, de cada persona, de cada comunitat.

La llibertat de l’altre, de cada proïsme, és sempre l’espai sagrat que cal respectar. Trucar a la porta i esperar que algú l’obri és l’estil de Crist i ha de ser, evidentment, el nostre. Amb placide-sa, doncs, i feliçment cansats per haver treballat de sol a sol en bé de tots els homes i dones d’aquest món, deixarem que l’amo del sembrat s’ocupi de cada cor, també del nostre, a fi que la Paraula doni el fruit abundant que Ell desitja.

Ben vostre,

Mirada endins per Elisabet Canudas, catequista de la parròquia de Crist Rei de Reus

Amb la celebració del Diumenge de la Paraula, avui, dia 24 de gener, s’inicia la V Setmana de la Bíblia amb el lema

«Sortim a sembrar la Paraula» inspirat en el text de Marc 4,14.

En aquesta edició s’ofereixen cinc grans actes telemàtics a través del web setmanadelabiblia.cat, a més de les diferents activitats presencials que s’organitzen a les parròquies i comu-nitats a fi d'assolir un major coneixement del text bíblic.

Dos d’aquests actes es podran seguir en directe. Un d’ells serà la meditació a càrrec del Dr. Armand Puig i Tàrrech, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que portarà per títol «Les tor-res, símbol de la nova Jerusalem». Tindrà lloc aquest proper dimecres dia 27 de gener a les 18.30 h, des de la cripta de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

També es podrà seguir en directe la vetlla de pregària diocesa-na, organitzada pel Secretariat per a l’animació bíblica, que es farà des de la capella de Sant Pau, al Centre Tarraconense El Seminari, el proper dijous, dia 28 de gener, a les 19.00 h. Aquest mateix dia 28 també hi haurà Jornada de portes ober-tes al Museu Bíblic Tarraconense, de les 9.00 a les 13.00 h i de les 15.00 a les 18.00 h.

Dilluns, dimarts i divendres es retransmetran en diferit les se-güents sessions: «Presentació de l'Evangeli de Marc», a càrrec

de la Dra. Mar Pérez, des de l'Acadèmia Mariana de Lleida; «Llegir l'Evangeli de Marc en temps de Pandèmia», a càrrec del Dr. Agustí Borrell, des de Roma; i la «Presentació de la fi-gura de sant Jeroni, en la commemoració dels 1.600 anys de la seva mort», a càrrec del Dr. Joan Ferrer, des de Girona.

Tanmateix, s’està treballant en l’adaptació en format digital de la col·lecció de carpetes Llegir la Bíblia en Grup, editada per l’Associació Bíblica de Catalunya. Amb ocasió de la V Setmana de la Bíblia, s’editarà la carpeta de l’evangeli de Marc amb el nou format, que es podrà descarregar de forma gratuïta des del web de la Setmana de la Bíblia.

La Setmana de la Bíblia està organitzada per l’Associació Bíbli-ca de Catalunya, l’Abadia de Montserrat, l’Editorial Claret, el Centre de Pastoral Litúrgica i Ràdio Estel i Catalunya Cristiana.

Comença la V Setmana de la Bíblia

proposta

agenda

30 de gener

—Inici de la Novena en honor a la Mare de Déu de la Candela a l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls, a les 19.30 h. L’eu-caristia serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.

31 de gener

—Eucaristia amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada presidida pel Sr. Arquebisbe, a la Catedral, a les 11.00 h.

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge 24: Diumenge III de durant l’any [Jn 3,1-5.10; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Co 7,29-31; Mc 1,14-20 (LE/LH pròpies)] Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església

Dilluns 25: Conversió de Sant Pau, apòstol, copatró de l’arxidiòcesi (Sol) [Ac 22,3-16; o bé: Ac 9,1-22; Salm 116,1.2; Rm 15,15-16.20-25.28-29; Mc 16,15-18 (LE/LH pròpies)]

Dimarts 26: Sants Timoteu i Titus, bisbes (MO) [2Tm 1,1-8; o bé: Tt 1,1-5; Salm 95,1-2a.2b-3.7-8a.10; Mc 3,31-35]

LITÚRGIA DE LA SETMANA Dimecres 27: [He 10,11-18; Salm 109,1.2.3.4; Mc 4,1-20] Sant Enric d’Ossó i Cervelló, prevere (ML) o bé: Santa Àngela de Mèrici, verge (ML)

Dijous 28: Sant Tomàs d’Aquino, prevere i doctor de l’Església (MO) [He 10,19-25; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6; Mc 4,21-25]

Divendres 29: [He 10,32-39; Salm 36,3-4.5-6.23-24.39-40; Mc 4,26-34]

Dissabte 30: [He 11,1-2.8-19; Salm Lc 1,69-70.71-73.74-75; Mc 4,35-41] Memòria de Santa Maria en dissabte (ML)Diumenge 31: Diumenge IV de durant l’any [Dt 18,15-20; Salm 94,1-2.6-7.8.9; 1Co 7,32-35; Mc 1,21-28 (LE/LH pròpies)]

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3LECTURES / 25 de generSolemnitat de la conversió de sant Pau, apòstol, copatró de l'arxidiòcesi

25 ANYS DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE Esperit, cap a on guies les nostres Esglésies? 425 ANYS DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE

Esperit, cap a on guies les nostres Esglésies?

L’any 1995 s’apreciava que les cadenes de transmissió natu-ral de la fe s’havien trencat en molts casos i es parlava ja de

la necessitat d’una nova evangelització davant el panorama de cristians batejats no prou iniciats en la fe. Al llarg d'aquests anys s'ha constatat una major indiferència religiosa que ha fet eclosi-onar una religiositat individualista allunyada de les confessions tradicionals. El nou context demana una inajornable conversió pastoral per part de tots, preveres i laics, consagrats i consagra-des. Com subratlla el papa Francesc, cada batejat és un «deixe-ble missioner».

Els bisbes de Catalunya signen un document conjunt en el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense, a Tarragona

Els bisbes de les diòcesis amb seu a Ca-talunya han signat aquest passat dia

21 de gener, a Tarragona, en la solemni-tat dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i coincidint, també, amb la data d’inauguració del Concili l’any 1995, un document conjunt «amb la intenció que sigui útil i profitós, i que expressi una orientació pastoral que es mou entre el Concili Vaticà II, els ensenyaments del papa Francesc —sobretot l’Exhortació pastoral Evangelii Gaudium— i les re-solucions del Concili Provincial Tarraco-nense de 1995», de les quals refermen la seva validesa. El document esdevé

una reflexió proposada a tot el poble de Déu i duta a terme a partir dels quatre grans eixos o capítols del Concili Tarraco-nense —l’anunci de l’Evangeli, la Parau-la de Déu i els sagraments, la sol·licitud pels més pobres i la comunió eclesial de les nostres Esglésies— amb l’objectiu de repensar alguns elements de l’acció pastoral de les deu diòcesis amb seu a Catalunya en aquest nou context social, cultural i eclesial en què vivim.

Als vint-i-cinc d’anys del Concili Provin-cial Tarraconense de 1995, en ple segle XXI, els bisbes reformulen la primera

«idea-guia» del Concili, i es pregunten: «Esperit, cap on guies les nostres Esglé-sies?» Una pregunta que vol ser una «in-terpel·lació a les nostres deu Esglésies diocesanes, agrupades en la Conferència Episcopal Tarraconense, per tal que dis-cerneixin la seva hora i comprenguin el moment en el qual viuen, i llegeixin, a la llum de l’Esperit, els signes dels temps», marcats actualment per la pandèmia del coronavirus i els seus efectes i conse-qüències.

Tot seguit, publiquem algunes de les cites més significatives d’aquest Do-

cument que es pot trobar al web de l’Ar-quebisbat, a la secció de Documentació de la Conferència Episcopal Tarraconen-se, o bé a la Llibreria diocesana (Casa de l’Arquebisbat) editat per la Claret.

Sortir en temps de crisi

• És l’hora de retrobar la dimensió espi-ritual mitjançant l’amistat amb Déu i la pregària, i alhora aprofundir en la dimen-sió social de la fe, encunyant un nou mot d’ordre: «No et quedis a casa».

• En un temps d’innovacions i de nous dissenys socials i culturals, la veu dels qui són i se senten membres de l’Església ha de ressonar sense por.

L’Església, poble de Déu que surt a anunciar l’Evangeli

• L’Església no ha de restar reclosa en les seves estructures i organismes sinó que s’ha d’encarnar i fer-se solidària amb els goigs i les tristeses, els sofriments i les esperances de la humanitat.

• La missió és responsabilitat de tots, i per tant els itineraris de l’acció eclesial han de portar el segell de la correspon-sabilitat.

• Un dels punts forts de la conversió pas-toral i missionera ha de ser la integració dels laics en la construcció de la comu-

nitat cristiana, amb una responsabilitat compartida però substantiva, en el marc del govern pastoral de l’Església.

• Estem convençuts que el bé de la fa-mília és decisiu per al futur del món i de l’Església.

• Es dibuixa una manera nova de viure el ministeri ordenat, menys pendent de l’autoafirmació i més disposat a acollir els reptes missioners i sinodals del mo-ment present, en el marc de la fraternitat cristiana, que és el cor de la comunitat cristiana.

La Paraula de Déu i els sagraments, centre de la vida de l’Església

• Cal promoure decididament l’escolta de les Sagrades Escriptures en tots els camps de l’acció eclesial, sobretot en la celebració eucarística, que és «el mo-ment privilegiat de l’anunci de la Paraula de Déu» (res. 49).

• L’acolliment ha de ser una de les notes característiques de l’Església i dels seus pastors. La pedra de toc de tota acció pastoral és la misericòrdia.

Una Església per als pobres i els qui viuen a les perifèries

• Com afirma el papa Francesc, el poder de l’Església ha de ser el servei. La seva preocupació ha de ser, com a mare dels pobres, la de «servir en ells el Crist».

• L’opció a favor dels pobres, al costat de l’opció a favor de la Paraula, són puntes de llança en la missió de l’Església.

• La comunicació de l’Evangeli en les pe-rifèries, tant geogràfiques com existenci-als, en les realitats de dolor i de solitud, ha de ser, doncs, l’objectiu primer de la missió evangelitzadora de l’Església.

El camí conjunt de les Esglésies amb seu a Catalunya

• Si no assolim de comunicar amb força l’Evangeli, no és perquè siguem pocs. El nombre no és indicatiu de cap resultat. [...] Tot depèn del do de l’Esperit, i tam-bé de la pregària fervent, de la passió per l’Evangeli, de la qualitat del testimoni de vida, en una paraula, de l’actitud espiri-tual dels deixebles missioners.

• El treball interdiocesà requereix, com afirma la mateixa resolució, «l’esperit de comunió i de pertinença a l’Església». Aquest esperit ha d’escampar-se i afer-mar-se en un moment en què un fort corrent individualista travessa la societat i la cultura i aconsegueix d’ocupar espais dins l’Església.

•Les deu diòcesis amb seu a Catalunya viuen en una societat complexa i líquida, mixta i creativa, oberta al món però mas-sa tancada en ella mateixa, on l’Evangeli ha de ser proposat amb força i convicció com a resposta i com a proposta.

Una orientació pastoral en un nou context social, cultural i eclesial ‘‘Les grans línies pastorals vigents avui

Hi ha aspectes presents a la reflexió eclesial de fa vint-i-cinc anys que continuen vigents en l'actualitat. És per això que els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalu-

nya refermen avui dia la validesa de les resolucions del Concili de 1995. Són com fils conductors que denoten el continu guiatge de l’Esperit. Fem-ne un repàs:

1. ANUNCIAR L’EVANGELI A LA NOSTRA SOCIETAT

2. LA PARAULA DE DÉU I ELS SAGRAMENTS EN LES NOSTRES ESGLÉSIES

A la llum de les resolucions del Concili Provincial Tarraconen-se, els bisbes consideren que cal promoure decididament

l’escolta de les Sagrades Escriptures en tots els camps de l’acció eclesial, sobretot en la celebració eucarística, amb escoles de la Paraula, espais de pregària i adoració. Tot procés veritablement evangelitzador comença per la Paraula i porta als sagraments, al Baptisme i a l'Eucaristia.

3. LA SOL·LICITUD PELS MÉS POBRES I MARGINATS

O com diria ara el papa Francesc, «una Església pobra per als pobres» (EG 198). Aquesta actitud neix del fet que els po-

bres són membres a ple dret del Poble de Déu i no simples usu-aris d’una ONG: l’Església ha de ser casa dels pobres, a imitació de Jesús. I ho ha de ser donant testimoni de transparència, ho-nestedat i justícia social, tenint cura de la creació i entenent l’ús dels mateixos béns com a servei i disposició per als altres. Hem de ser una Església atenta als més petits, encarnada en el món, que sàpiga descobrir els qui són rostre i imatge de Jesús mateix.

4. LA COMUNIÓ ECLESIAL I LA COORDINACIÓ INTERDIOCESANA

Ara, com fa vint-i-cinc anys, els bisbes subratllen el que el Concili volia promoure: una mentalitat i una espiritualitat

de comunió, i això especialment quan l’exaltació del «jo» i dels drets de decisió de l’individu, afebleix i dispersa les relacions i els vincles interpersonals i ofega una acció eclesial oberta i di-nàmica. Aquesta comunió eclesial, pedra de toc de la missió, ha d'estendre's als organismes diocesans, arxiprestals i parroquials contribuint al camí conjunt en les Esglésies diocesanes.

Lectura dels fets dels Apòstols (22,3-16)

En aquells dies Pau digué al poble: «Jo sóc un jueu, nascut a Tars de Cilícia, educat en aquesta ciutat, format als peus de Gama-liel en l’observança exacta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n’esteu avui tots vosaltres. »Jo vaig perse-guir a mort aquest grup: agafava homes i dones i els posava a la presó. El gran sa-cerdot i tot el sanedrí en són testimonis. D’ells vaig rebre cartes adreçades als ger-mans jueus de Damasc, i me n’hi anava amb la intenció d’endur-me’n presos els qui trobés allà, perquè fossin castigats a Jerusalem. »Pel camí, quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, escla-tà al voltant meu una gran llum que ve-nia del cel, vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Jo vaig respondre: “Qui sou, Senyor?” Ell em digué: “Jo sóc Jesús, el Natzarè, que tu persegueixes.” Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van entendre què em deia la veu que em parlava. Jo li vaig dir: “Què haig de fer, Senyor?” El Senyor em respongué: “Aixeca’t, vés a Damasc, i allà et diran tot el que tinc ordenat que facis.” »Jo, ence-gat per aquella llum, no veia res, però els qui m’acompanyaven em donaren la mà i em conduïren a Damasc. Un tal Ananies, home piadós segons la Llei, molt con-siderat de tots els jueus que residien a Damasc, em vingué a trobar i em digué: “Saule, germà meu, recobra la vista.” I a l’instant el vaig veure. Llavors em digué: “El Déu dels nostres pares et tenia desti-nat a fer-te conèixer el seu voler, a veure el Just i a sentir les paraules dels seus lla-vis, perquè davant de tots els homes, tu li has de ser testimoni de tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Invoca el seu nom i bateja’t, i quedaràs net dels teus pecats”.»

O bé:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,1-22)

En aquells dies Saule, mogut per un afany de violències i de mort contra els qui creien en el Senyor, anà a trobar el gran sacerdot, i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem tots els que trobés adherits a aquest grup, homes o dones. Pel camí, quan ja era a prop de Damasc, de sobte esclatà al seu voltant una llum

que venia del cel; tot seguit caigué a te-rra i sentí una veu que li deia: —«Saule, Saule, ¿per què em persegueixes?». Ell respongué: —«¿Qui sou, Senyor?». Li di-gué: —«Jo sóc Jesús, que tu persegueixes. Però aixeca't, entra a la ciutat, i allà et di-ran què has de fer.» Els homes que ana-ven amb ell s'havien aturat muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells li donaren la mà i el conduïren fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia. A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el cridà: —«Ananies.». Ell respongué: —«Aquí em teniu, Senyor.» El Senyor li digué: -«Vés a l'avinguda anomenada Recta, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ana-nies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.» Ananies replicà: —«Senyor, molts m'han contat d'aquest home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens po-ders dels grans sacerdots per endur-se'n presos tots els qui invoquen el vostre nom.» El Senyor li digue: —«Vés-hi, que aquest home és el meu instrument pre-ferit per fer conèixer el meu nom als pa-gans, als reis i al poble d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de sofrir pel fet d'anunciar el meu nom.» Ananies hi anà, entrà a la casa, li imposà les mans i li digué: —«Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí, m'envia perquè recobris la vista i quedis ple de l'Esperit Sant.» A l'instant li caigue-ren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Llavors mateix es féu batejar, prengué ali-ment i recobrà les forces. Es quedà alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I tot seguit començà a predicar Jesús a les sinagogues afirmant que és el Fill de Déu. Tots els qui el sentien no se'n sabien ave-nir, i deien: —«Aquest, ¿no és el qui a Je-rusalem atropellava tots els qui invoquen aquest nom? I ara, havia vingut precisa-ment per endur-se'ls presos i posar-los a mans dels grans sacerdots.» Però Saule es refermava cada dia més, demostrant als jueus de Damasc que Jesús és el Messies, i deixant-los sense resposta.

Salm responsorial (116,1.2)

Lloeu el Senyor, tots els pobles,Glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l’evangeli per tot el món.

El seu amor per nosaltres és immensLa fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Lectura de la carta de l’apòstol sant Pau als romans (15,15-16.20-25.28-29)

Germans, he rebut de Déu el do de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es con-verteixin a Jesucrist en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant. Per això, he tingut com a punt d’ho-nor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist, no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per uns altres; en això segueixo l’Escriptura: Hi veuran els qui no l’havien sentit anunciar; comprendran els qui no l’havien sentit parlar. Per tot això m’ha estat sempre im-possible de venir a veure-us. Però ara ja no tinc cap més acció en aquestes regions, i d’altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir-vos a trobar, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per arri-bar-hi, després de fruir una mica de la vos-tra companyia. De moment, però, me’n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un ser-vei al poble sant. Així, doncs, quan hauré acomplert amb aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passa-ré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció del Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (16,15-18)

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué:«Aneu per tot el món i predi-queu a tothom la bona nova de l’evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se sal-varan; els qui no creuran, seran condem-nats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguat-ges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.»

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3LECTURES / 25 de generSolemnitat de la conversió de sant Pau, apòstol, copatró de l'arxidiòcesi

25 ANYS DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE Esperit, cap a on guies les nostres Esglésies? 425 ANYS DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE

Esperit, cap a on guies les nostres Esglésies?

L’any 1995 s’apreciava que les cadenes de transmissió natu-ral de la fe s’havien trencat en molts casos i es parlava ja de

la necessitat d’una nova evangelització davant el panorama de cristians batejats no prou iniciats en la fe. Al llarg d'aquests anys s'ha constatat una major indiferència religiosa que ha fet eclosi-onar una religiositat individualista allunyada de les confessions tradicionals. El nou context demana una inajornable conversió pastoral per part de tots, preveres i laics, consagrats i consagra-des. Com subratlla el papa Francesc, cada batejat és un «deixe-ble missioner».

Els bisbes de Catalunya signen un document conjunt en el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense, a Tarragona

Els bisbes de les diòcesis amb seu a Ca-talunya han signat aquest passat dia

21 de gener, a Tarragona, en la solemni-tat dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i coincidint, també, amb la data d’inauguració del Concili l’any 1995, un document conjunt «amb la intenció que sigui útil i profitós, i que expressi una orientació pastoral que es mou entre el Concili Vaticà II, els ensenyaments del papa Francesc —sobretot l’Exhortació pastoral Evangelii Gaudium— i les re-solucions del Concili Provincial Tarraco-nense de 1995», de les quals refermen la seva validesa. El document esdevé

una reflexió proposada a tot el poble de Déu i duta a terme a partir dels quatre grans eixos o capítols del Concili Tarraco-nense —l’anunci de l’Evangeli, la Parau-la de Déu i els sagraments, la sol·licitud pels més pobres i la comunió eclesial de les nostres Esglésies— amb l’objectiu de repensar alguns elements de l’acció pastoral de les deu diòcesis amb seu a Catalunya en aquest nou context social, cultural i eclesial en què vivim.

Als vint-i-cinc d’anys del Concili Provin-cial Tarraconense de 1995, en ple segle XXI, els bisbes reformulen la primera

«idea-guia» del Concili, i es pregunten: «Esperit, cap on guies les nostres Esglé-sies?» Una pregunta que vol ser una «in-terpel·lació a les nostres deu Esglésies diocesanes, agrupades en la Conferència Episcopal Tarraconense, per tal que dis-cerneixin la seva hora i comprenguin el moment en el qual viuen, i llegeixin, a la llum de l’Esperit, els signes dels temps», marcats actualment per la pandèmia del coronavirus i els seus efectes i conse-qüències.

Tot seguit, publiquem algunes de les cites més significatives d’aquest Do-

cument que es pot trobar al web de l’Ar-quebisbat, a la secció de Documentació de la Conferència Episcopal Tarraconen-se, o bé a la Llibreria diocesana (Casa de l’Arquebisbat) editat per la Claret.

Sortir en temps de crisi

• És l’hora de retrobar la dimensió espi-ritual mitjançant l’amistat amb Déu i la pregària, i alhora aprofundir en la dimen-sió social de la fe, encunyant un nou mot d’ordre: «No et quedis a casa».

• En un temps d’innovacions i de nous dissenys socials i culturals, la veu dels qui són i se senten membres de l’Església ha de ressonar sense por.

L’Església, poble de Déu que surt a anunciar l’Evangeli

• L’Església no ha de restar reclosa en les seves estructures i organismes sinó que s’ha d’encarnar i fer-se solidària amb els goigs i les tristeses, els sofriments i les esperances de la humanitat.

• La missió és responsabilitat de tots, i per tant els itineraris de l’acció eclesial han de portar el segell de la correspon-sabilitat.

• Un dels punts forts de la conversió pas-toral i missionera ha de ser la integració dels laics en la construcció de la comu-

nitat cristiana, amb una responsabilitat compartida però substantiva, en el marc del govern pastoral de l’Església.

• Estem convençuts que el bé de la fa-mília és decisiu per al futur del món i de l’Església.

• Es dibuixa una manera nova de viure el ministeri ordenat, menys pendent de l’autoafirmació i més disposat a acollir els reptes missioners i sinodals del mo-ment present, en el marc de la fraternitat cristiana, que és el cor de la comunitat cristiana.

La Paraula de Déu i els sagraments, centre de la vida de l’Església

• Cal promoure decididament l’escolta de les Sagrades Escriptures en tots els camps de l’acció eclesial, sobretot en la celebració eucarística, que és «el mo-ment privilegiat de l’anunci de la Paraula de Déu» (res. 49).

• L’acolliment ha de ser una de les notes característiques de l’Església i dels seus pastors. La pedra de toc de tota acció pastoral és la misericòrdia.

Una Església per als pobres i els qui viuen a les perifèries

• Com afirma el papa Francesc, el poder de l’Església ha de ser el servei. La seva preocupació ha de ser, com a mare dels pobres, la de «servir en ells el Crist».

• L’opció a favor dels pobres, al costat de l’opció a favor de la Paraula, són puntes de llança en la missió de l’Església.

• La comunicació de l’Evangeli en les pe-rifèries, tant geogràfiques com existenci-als, en les realitats de dolor i de solitud, ha de ser, doncs, l’objectiu primer de la missió evangelitzadora de l’Església.

El camí conjunt de les Esglésies amb seu a Catalunya

• Si no assolim de comunicar amb força l’Evangeli, no és perquè siguem pocs. El nombre no és indicatiu de cap resultat. [...] Tot depèn del do de l’Esperit, i tam-bé de la pregària fervent, de la passió per l’Evangeli, de la qualitat del testimoni de vida, en una paraula, de l’actitud espiri-tual dels deixebles missioners.

• El treball interdiocesà requereix, com afirma la mateixa resolució, «l’esperit de comunió i de pertinença a l’Església». Aquest esperit ha d’escampar-se i afer-mar-se en un moment en què un fort corrent individualista travessa la societat i la cultura i aconsegueix d’ocupar espais dins l’Església.

•Les deu diòcesis amb seu a Catalunya viuen en una societat complexa i líquida, mixta i creativa, oberta al món però mas-sa tancada en ella mateixa, on l’Evangeli ha de ser proposat amb força i convicció com a resposta i com a proposta.

Una orientació pastoral en un nou context social, cultural i eclesial ‘‘Les grans línies pastorals vigents avui

Hi ha aspectes presents a la reflexió eclesial de fa vint-i-cinc anys que continuen vigents en l'actualitat. És per això que els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalu-

nya refermen avui dia la validesa de les resolucions del Concili de 1995. Són com fils conductors que denoten el continu guiatge de l’Esperit. Fem-ne un repàs:

1. ANUNCIAR L’EVANGELI A LA NOSTRA SOCIETAT

2. LA PARAULA DE DÉU I ELS SAGRAMENTS EN LES NOSTRES ESGLÉSIES

A la llum de les resolucions del Concili Provincial Tarraconen-se, els bisbes consideren que cal promoure decididament

l’escolta de les Sagrades Escriptures en tots els camps de l’acció eclesial, sobretot en la celebració eucarística, amb escoles de la Paraula, espais de pregària i adoració. Tot procés veritablement evangelitzador comença per la Paraula i porta als sagraments, al Baptisme i a l'Eucaristia.

3. LA SOL·LICITUD PELS MÉS POBRES I MARGINATS

O com diria ara el papa Francesc, «una Església pobra per als pobres» (EG 198). Aquesta actitud neix del fet que els po-

bres són membres a ple dret del Poble de Déu i no simples usu-aris d’una ONG: l’Església ha de ser casa dels pobres, a imitació de Jesús. I ho ha de ser donant testimoni de transparència, ho-nestedat i justícia social, tenint cura de la creació i entenent l’ús dels mateixos béns com a servei i disposició per als altres. Hem de ser una Església atenta als més petits, encarnada en el món, que sàpiga descobrir els qui són rostre i imatge de Jesús mateix.

4. LA COMUNIÓ ECLESIAL I LA COORDINACIÓ INTERDIOCESANA

Ara, com fa vint-i-cinc anys, els bisbes subratllen el que el Concili volia promoure: una mentalitat i una espiritualitat

de comunió, i això especialment quan l’exaltació del «jo» i dels drets de decisió de l’individu, afebleix i dispersa les relacions i els vincles interpersonals i ofega una acció eclesial oberta i di-nàmica. Aquesta comunió eclesial, pedra de toc de la missió, ha d'estendre's als organismes diocesans, arxiprestals i parroquials contribuint al camí conjunt en les Esglésies diocesanes.

Lectura dels fets dels Apòstols (22,3-16)

En aquells dies Pau digué al poble: «Jo sóc un jueu, nascut a Tars de Cilícia, educat en aquesta ciutat, format als peus de Gama-liel en l’observança exacta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n’esteu avui tots vosaltres. »Jo vaig perse-guir a mort aquest grup: agafava homes i dones i els posava a la presó. El gran sa-cerdot i tot el sanedrí en són testimonis. D’ells vaig rebre cartes adreçades als ger-mans jueus de Damasc, i me n’hi anava amb la intenció d’endur-me’n presos els qui trobés allà, perquè fossin castigats a Jerusalem. »Pel camí, quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, escla-tà al voltant meu una gran llum que ve-nia del cel, vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Jo vaig respondre: “Qui sou, Senyor?” Ell em digué: “Jo sóc Jesús, el Natzarè, que tu persegueixes.” Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van entendre què em deia la veu que em parlava. Jo li vaig dir: “Què haig de fer, Senyor?” El Senyor em respongué: “Aixeca’t, vés a Damasc, i allà et diran tot el que tinc ordenat que facis.” »Jo, ence-gat per aquella llum, no veia res, però els qui m’acompanyaven em donaren la mà i em conduïren a Damasc. Un tal Ananies, home piadós segons la Llei, molt con-siderat de tots els jueus que residien a Damasc, em vingué a trobar i em digué: “Saule, germà meu, recobra la vista.” I a l’instant el vaig veure. Llavors em digué: “El Déu dels nostres pares et tenia desti-nat a fer-te conèixer el seu voler, a veure el Just i a sentir les paraules dels seus lla-vis, perquè davant de tots els homes, tu li has de ser testimoni de tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Invoca el seu nom i bateja’t, i quedaràs net dels teus pecats”.»

O bé:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,1-22)

En aquells dies Saule, mogut per un afany de violències i de mort contra els qui creien en el Senyor, anà a trobar el gran sacerdot, i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem tots els que trobés adherits a aquest grup, homes o dones. Pel camí, quan ja era a prop de Damasc, de sobte esclatà al seu voltant una llum

que venia del cel; tot seguit caigué a te-rra i sentí una veu que li deia: —«Saule, Saule, ¿per què em persegueixes?». Ell respongué: —«¿Qui sou, Senyor?». Li di-gué: —«Jo sóc Jesús, que tu persegueixes. Però aixeca't, entra a la ciutat, i allà et di-ran què has de fer.» Els homes que ana-ven amb ell s'havien aturat muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells li donaren la mà i el conduïren fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia. A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el cridà: —«Ananies.». Ell respongué: —«Aquí em teniu, Senyor.» El Senyor li digué: -«Vés a l'avinguda anomenada Recta, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ana-nies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.» Ananies replicà: —«Senyor, molts m'han contat d'aquest home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens po-ders dels grans sacerdots per endur-se'n presos tots els qui invoquen el vostre nom.» El Senyor li digue: —«Vés-hi, que aquest home és el meu instrument pre-ferit per fer conèixer el meu nom als pa-gans, als reis i al poble d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de sofrir pel fet d'anunciar el meu nom.» Ananies hi anà, entrà a la casa, li imposà les mans i li digué: —«Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí, m'envia perquè recobris la vista i quedis ple de l'Esperit Sant.» A l'instant li caigue-ren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Llavors mateix es féu batejar, prengué ali-ment i recobrà les forces. Es quedà alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I tot seguit començà a predicar Jesús a les sinagogues afirmant que és el Fill de Déu. Tots els qui el sentien no se'n sabien ave-nir, i deien: —«Aquest, ¿no és el qui a Je-rusalem atropellava tots els qui invoquen aquest nom? I ara, havia vingut precisa-ment per endur-se'ls presos i posar-los a mans dels grans sacerdots.» Però Saule es refermava cada dia més, demostrant als jueus de Damasc que Jesús és el Messies, i deixant-los sense resposta.

Salm responsorial (116,1.2)

Lloeu el Senyor, tots els pobles,Glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l’evangeli per tot el món.

El seu amor per nosaltres és immensLa fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Lectura de la carta de l’apòstol sant Pau als romans (15,15-16.20-25.28-29)

Germans, he rebut de Déu el do de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es con-verteixin a Jesucrist en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant. Per això, he tingut com a punt d’ho-nor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist, no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per uns altres; en això segueixo l’Escriptura: Hi veuran els qui no l’havien sentit anunciar; comprendran els qui no l’havien sentit parlar. Per tot això m’ha estat sempre im-possible de venir a veure-us. Però ara ja no tinc cap més acció en aquestes regions, i d’altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir-vos a trobar, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per arri-bar-hi, després de fruir una mica de la vos-tra companyia. De moment, però, me’n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un ser-vei al poble sant. Així, doncs, quan hauré acomplert amb aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passa-ré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció del Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (16,15-18)

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué:«Aneu per tot el món i predi-queu a tothom la bona nova de l’evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se sal-varan; els qui no creuran, seran condem-nats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguat-ges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.»

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3LECTURES / 25 de generSolemnitat de la conversió de sant Pau, apòstol, copatró de l'arxidiòcesi

25 ANYS DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE Esperit, cap a on guies les nostres Esglésies? 425 ANYS DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE

Esperit, cap a on guies les nostres Esglésies?

L’any 1995 s’apreciava que les cadenes de transmissió natu-ral de la fe s’havien trencat en molts casos i es parlava ja de

la necessitat d’una nova evangelització davant el panorama de cristians batejats no prou iniciats en la fe. Al llarg d'aquests anys s'ha constatat una major indiferència religiosa que ha fet eclosi-onar una religiositat individualista allunyada de les confessions tradicionals. El nou context demana una inajornable conversió pastoral per part de tots, preveres i laics, consagrats i consagra-des. Com subratlla el papa Francesc, cada batejat és un «deixe-ble missioner».

Els bisbes de Catalunya signen un document conjunt en el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense, a Tarragona

Els bisbes de les diòcesis amb seu a Ca-talunya han signat aquest passat dia

21 de gener, a Tarragona, en la solemni-tat dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i coincidint, també, amb la data d’inauguració del Concili l’any 1995, un document conjunt «amb la intenció que sigui útil i profitós, i que expressi una orientació pastoral que es mou entre el Concili Vaticà II, els ensenyaments del papa Francesc —sobretot l’Exhortació pastoral Evangelii Gaudium— i les re-solucions del Concili Provincial Tarraco-nense de 1995», de les quals refermen la seva validesa. El document esdevé

una reflexió proposada a tot el poble de Déu i duta a terme a partir dels quatre grans eixos o capítols del Concili Tarraco-nense —l’anunci de l’Evangeli, la Parau-la de Déu i els sagraments, la sol·licitud pels més pobres i la comunió eclesial de les nostres Esglésies— amb l’objectiu de repensar alguns elements de l’acció pastoral de les deu diòcesis amb seu a Catalunya en aquest nou context social, cultural i eclesial en què vivim.

Als vint-i-cinc d’anys del Concili Provin-cial Tarraconense de 1995, en ple segle XXI, els bisbes reformulen la primera

«idea-guia» del Concili, i es pregunten: «Esperit, cap on guies les nostres Esglé-sies?» Una pregunta que vol ser una «in-terpel·lació a les nostres deu Esglésies diocesanes, agrupades en la Conferència Episcopal Tarraconense, per tal que dis-cerneixin la seva hora i comprenguin el moment en el qual viuen, i llegeixin, a la llum de l’Esperit, els signes dels temps», marcats actualment per la pandèmia del coronavirus i els seus efectes i conse-qüències.

Tot seguit, publiquem algunes de les cites més significatives d’aquest Do-

cument que es pot trobar al web de l’Ar-quebisbat, a la secció de Documentació de la Conferència Episcopal Tarraconen-se, o bé a la Llibreria diocesana (Casa de l’Arquebisbat) editat per la Claret.

Sortir en temps de crisi

• És l’hora de retrobar la dimensió espi-ritual mitjançant l’amistat amb Déu i la pregària, i alhora aprofundir en la dimen-sió social de la fe, encunyant un nou mot d’ordre: «No et quedis a casa».

• En un temps d’innovacions i de nous dissenys socials i culturals, la veu dels qui són i se senten membres de l’Església ha de ressonar sense por.

L’Església, poble de Déu que surt a anunciar l’Evangeli

• L’Església no ha de restar reclosa en les seves estructures i organismes sinó que s’ha d’encarnar i fer-se solidària amb els goigs i les tristeses, els sofriments i les esperances de la humanitat.

• La missió és responsabilitat de tots, i per tant els itineraris de l’acció eclesial han de portar el segell de la correspon-sabilitat.

• Un dels punts forts de la conversió pas-toral i missionera ha de ser la integració dels laics en la construcció de la comu-

nitat cristiana, amb una responsabilitat compartida però substantiva, en el marc del govern pastoral de l’Església.

• Estem convençuts que el bé de la fa-mília és decisiu per al futur del món i de l’Església.

• Es dibuixa una manera nova de viure el ministeri ordenat, menys pendent de l’autoafirmació i més disposat a acollir els reptes missioners i sinodals del mo-ment present, en el marc de la fraternitat cristiana, que és el cor de la comunitat cristiana.

La Paraula de Déu i els sagraments, centre de la vida de l’Església

• Cal promoure decididament l’escolta de les Sagrades Escriptures en tots els camps de l’acció eclesial, sobretot en la celebració eucarística, que és «el mo-ment privilegiat de l’anunci de la Paraula de Déu» (res. 49).

• L’acolliment ha de ser una de les notes característiques de l’Església i dels seus pastors. La pedra de toc de tota acció pastoral és la misericòrdia.

Una Església per als pobres i els qui viuen a les perifèries

• Com afirma el papa Francesc, el poder de l’Església ha de ser el servei. La seva preocupació ha de ser, com a mare dels pobres, la de «servir en ells el Crist».

• L’opció a favor dels pobres, al costat de l’opció a favor de la Paraula, són puntes de llança en la missió de l’Església.

• La comunicació de l’Evangeli en les pe-rifèries, tant geogràfiques com existenci-als, en les realitats de dolor i de solitud, ha de ser, doncs, l’objectiu primer de la missió evangelitzadora de l’Església.

El camí conjunt de les Esglésies amb seu a Catalunya

• Si no assolim de comunicar amb força l’Evangeli, no és perquè siguem pocs. El nombre no és indicatiu de cap resultat. [...] Tot depèn del do de l’Esperit, i tam-bé de la pregària fervent, de la passió per l’Evangeli, de la qualitat del testimoni de vida, en una paraula, de l’actitud espiri-tual dels deixebles missioners.

• El treball interdiocesà requereix, com afirma la mateixa resolució, «l’esperit de comunió i de pertinença a l’Església». Aquest esperit ha d’escampar-se i afer-mar-se en un moment en què un fort corrent individualista travessa la societat i la cultura i aconsegueix d’ocupar espais dins l’Església.

•Les deu diòcesis amb seu a Catalunya viuen en una societat complexa i líquida, mixta i creativa, oberta al món però mas-sa tancada en ella mateixa, on l’Evangeli ha de ser proposat amb força i convicció com a resposta i com a proposta.

Una orientació pastoral en un nou context social, cultural i eclesial ‘‘Les grans línies pastorals vigents avui

Hi ha aspectes presents a la reflexió eclesial de fa vint-i-cinc anys que continuen vigents en l'actualitat. És per això que els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalu-

nya refermen avui dia la validesa de les resolucions del Concili de 1995. Són com fils conductors que denoten el continu guiatge de l’Esperit. Fem-ne un repàs:

1. ANUNCIAR L’EVANGELI A LA NOSTRA SOCIETAT

2. LA PARAULA DE DÉU I ELS SAGRAMENTS EN LES NOSTRES ESGLÉSIES

A la llum de les resolucions del Concili Provincial Tarraconen-se, els bisbes consideren que cal promoure decididament

l’escolta de les Sagrades Escriptures en tots els camps de l’acció eclesial, sobretot en la celebració eucarística, amb escoles de la Paraula, espais de pregària i adoració. Tot procés veritablement evangelitzador comença per la Paraula i porta als sagraments, al Baptisme i a l'Eucaristia.

3. LA SOL·LICITUD PELS MÉS POBRES I MARGINATS

O com diria ara el papa Francesc, «una Església pobra per als pobres» (EG 198). Aquesta actitud neix del fet que els po-

bres són membres a ple dret del Poble de Déu i no simples usu-aris d’una ONG: l’Església ha de ser casa dels pobres, a imitació de Jesús. I ho ha de ser donant testimoni de transparència, ho-nestedat i justícia social, tenint cura de la creació i entenent l’ús dels mateixos béns com a servei i disposició per als altres. Hem de ser una Església atenta als més petits, encarnada en el món, que sàpiga descobrir els qui són rostre i imatge de Jesús mateix.

4. LA COMUNIÓ ECLESIAL I LA COORDINACIÓ INTERDIOCESANA

Ara, com fa vint-i-cinc anys, els bisbes subratllen el que el Concili volia promoure: una mentalitat i una espiritualitat

de comunió, i això especialment quan l’exaltació del «jo» i dels drets de decisió de l’individu, afebleix i dispersa les relacions i els vincles interpersonals i ofega una acció eclesial oberta i di-nàmica. Aquesta comunió eclesial, pedra de toc de la missió, ha d'estendre's als organismes diocesans, arxiprestals i parroquials contribuint al camí conjunt en les Esglésies diocesanes.

Lectura dels fets dels Apòstols (22,3-16)

En aquells dies Pau digué al poble: «Jo sóc un jueu, nascut a Tars de Cilícia, educat en aquesta ciutat, format als peus de Gama-liel en l’observança exacta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n’esteu avui tots vosaltres. »Jo vaig perse-guir a mort aquest grup: agafava homes i dones i els posava a la presó. El gran sa-cerdot i tot el sanedrí en són testimonis. D’ells vaig rebre cartes adreçades als ger-mans jueus de Damasc, i me n’hi anava amb la intenció d’endur-me’n presos els qui trobés allà, perquè fossin castigats a Jerusalem. »Pel camí, quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, escla-tà al voltant meu una gran llum que ve-nia del cel, vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Jo vaig respondre: “Qui sou, Senyor?” Ell em digué: “Jo sóc Jesús, el Natzarè, que tu persegueixes.” Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van entendre què em deia la veu que em parlava. Jo li vaig dir: “Què haig de fer, Senyor?” El Senyor em respongué: “Aixeca’t, vés a Damasc, i allà et diran tot el que tinc ordenat que facis.” »Jo, ence-gat per aquella llum, no veia res, però els qui m’acompanyaven em donaren la mà i em conduïren a Damasc. Un tal Ananies, home piadós segons la Llei, molt con-siderat de tots els jueus que residien a Damasc, em vingué a trobar i em digué: “Saule, germà meu, recobra la vista.” I a l’instant el vaig veure. Llavors em digué: “El Déu dels nostres pares et tenia desti-nat a fer-te conèixer el seu voler, a veure el Just i a sentir les paraules dels seus lla-vis, perquè davant de tots els homes, tu li has de ser testimoni de tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Invoca el seu nom i bateja’t, i quedaràs net dels teus pecats”.»

O bé:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,1-22)

En aquells dies Saule, mogut per un afany de violències i de mort contra els qui creien en el Senyor, anà a trobar el gran sacerdot, i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem tots els que trobés adherits a aquest grup, homes o dones. Pel camí, quan ja era a prop de Damasc, de sobte esclatà al seu voltant una llum

que venia del cel; tot seguit caigué a te-rra i sentí una veu que li deia: —«Saule, Saule, ¿per què em persegueixes?». Ell respongué: —«¿Qui sou, Senyor?». Li di-gué: —«Jo sóc Jesús, que tu persegueixes. Però aixeca't, entra a la ciutat, i allà et di-ran què has de fer.» Els homes que ana-ven amb ell s'havien aturat muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells li donaren la mà i el conduïren fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia. A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el cridà: —«Ananies.». Ell respongué: —«Aquí em teniu, Senyor.» El Senyor li digué: -«Vés a l'avinguda anomenada Recta, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ana-nies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.» Ananies replicà: —«Senyor, molts m'han contat d'aquest home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens po-ders dels grans sacerdots per endur-se'n presos tots els qui invoquen el vostre nom.» El Senyor li digue: —«Vés-hi, que aquest home és el meu instrument pre-ferit per fer conèixer el meu nom als pa-gans, als reis i al poble d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de sofrir pel fet d'anunciar el meu nom.» Ananies hi anà, entrà a la casa, li imposà les mans i li digué: —«Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí, m'envia perquè recobris la vista i quedis ple de l'Esperit Sant.» A l'instant li caigue-ren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Llavors mateix es féu batejar, prengué ali-ment i recobrà les forces. Es quedà alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I tot seguit començà a predicar Jesús a les sinagogues afirmant que és el Fill de Déu. Tots els qui el sentien no se'n sabien ave-nir, i deien: —«Aquest, ¿no és el qui a Je-rusalem atropellava tots els qui invoquen aquest nom? I ara, havia vingut precisa-ment per endur-se'ls presos i posar-los a mans dels grans sacerdots.» Però Saule es refermava cada dia més, demostrant als jueus de Damasc que Jesús és el Messies, i deixant-los sense resposta.

Salm responsorial (116,1.2)

Lloeu el Senyor, tots els pobles,Glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l’evangeli per tot el món.

El seu amor per nosaltres és immensLa fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Lectura de la carta de l’apòstol sant Pau als romans (15,15-16.20-25.28-29)

Germans, he rebut de Déu el do de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es con-verteixin a Jesucrist en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant. Per això, he tingut com a punt d’ho-nor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist, no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per uns altres; en això segueixo l’Escriptura: Hi veuran els qui no l’havien sentit anunciar; comprendran els qui no l’havien sentit parlar. Per tot això m’ha estat sempre im-possible de venir a veure-us. Però ara ja no tinc cap més acció en aquestes regions, i d’altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir-vos a trobar, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per arri-bar-hi, després de fruir una mica de la vos-tra companyia. De moment, però, me’n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un ser-vei al poble sant. Així, doncs, quan hauré acomplert amb aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passa-ré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció del Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (16,15-18)

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué:«Aneu per tot el món i predi-queu a tothom la bona nova de l’evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se sal-varan; els qui no creuran, seran condem-nats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguat-ges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.»

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

24 de gener de 2021 Diumenge III de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.698

full5

Lectura de la profecia de Jonàs (3,1-5.10)

El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré.» Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Ní-nive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jor-nada de camí dintre la ciutat i crida-va: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.» La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un de-juni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es con-vertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia ame-naçat.

Salm responsorial [24,4bc-5ab.6-7b.8-9 (R.: 4b)]

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,que aprengui els vostres camins.Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,

perquè vós sou el Déu que em salveu.

R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietati de l’amor que heu guardat des de sempre.Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.

El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Encamina els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (7,29-31)

Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren,

com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (1,14-20)

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el fi-lat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immedia-tament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu ger-mà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

SORTIM A SEMBRAR LA PARAULA

Convertiu-vos i creieu en la bona nova

En l’evangeli d’avui Jesús ens convida a la conversió. Ens demana que canviem el centre de la nostra vida i ens convertim. Però què és la conversió? La conversió no és només l’acceptació d’unes veritats de fe, és sobretot l’acceptació de la crida de Jesús a transformar-nos, a deixar les nostres «xarxes» i seguir-lo.

La conversió transforma la persona en profunditat, la seva manera de veure el món i de relacionar-se amb Déu i amb els altres, prenent consciència de l’Amor de Déu cap a cadascú de nosaltres. Ens impulsa a viure la presèn-cia viva de Crist, i de ser alhora els seus «ambaixadors», ja sigui de paraula o d’obra a través del servei als altres.

Qui si no pot donar-nos una nova orientació a les nostres vides?

‘ LA LLIBERTAT DE L'ALTRE, DE CADA PROÏSME, ÉS SEMPRE L'ESPAI SAGRAT QUE CAL RESPECTAR

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge III de durant l'any

Per voluntat del papa Francesc avui és el «diumenge de la Paraula» i aques-

ta setmana vinent som invitats a re-flexionar sobra la importància de la Pa-raula de Déu en la nostra vida cristiana. El Concili Provincial Tarraconense, del qual, amb goig i malgrat la pandèmia, en la proppassada solemnitat de sant Fructuós n’hem celebrat el vint-i-cinquè aniversari, en una resolució prioritària ens diu: «L’Església escolta la Paraula de Déu i la proclama com a Paraula de sal-vació. El Concili Provincial Tarraconense insta cada fidel cristià a escoltar-la, a llegir-la personalment, a meditar-la, a celebrar-la en l’Església i a pregar amb ella, per tal de viure de la seva força transformadora i en plena obediència de fe al Senyor, sota el guiatge de l’Es-perit Sant» (CPT 48).

«Sortim a sembrar la Paraula», ens diu el lema d’enguany en referència a la paràbola del sembrador. En l’estil pla-ner i comunicatiu de les paràboles, Jesús fa servir la tasca del pagès, ben coneguda pel seu auditori, per tal de comunicar una realitat que pertany al misteri del Regne. Estem més avesats a captar aquesta catequesi de Jesús fixant-nos en la nostra ca-pacitat per acollir, en major o menor grau, la llavor que Déu fa caure damunt la nostra terra particular. Però en aquesta ocasió el lema ens fa centrar la mirada en la tasca de l’agricultor i ens convida a posar-nos en el seu lloc.

El primer pas que se’ns demana és sortir de casa i anar a cercar tots els possibles camps que es presentin. Sembla que el nostre moment històric conté una gràcia especial per a viure-ho. En efecte, el papa Francesc ens ha convidat una i altra vegada a es-devenir una Església en sortida, a no recloure’ns en les nostres pors i inseguretats, sinó deixar-nos dur pel vent de l’Esperit, que vol renovar i recrear-ho tot. «Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots

som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que neces-siten la llum de l’Evangeli» (EG 20).

Tanmateix, la comunitat cristiana cauria en un parany si sortís a fora sense res per oferir, sense cap tresor per regalar. Seguint les petjades de Jesús, que no perd ni una ocasió per sembrar la llavor del Regne dins el cor de cada persona, la nostra tasca implica il·luminar les te-nebres i amorosir les ferides de tanta gent que cerca una vida plena de sentit. Només pot comunicar la Paraula aquell que experimenta dintre seu el foc ardent del cor de Jesús, aquell que comparteix els seus sentiments, els seus dolors i les seves joies. Sembrar la Paraula, doncs, demana zel apostòlic i valentia, però també demana molta pregària i molta humilitat, no fos que en lloc d’oferir Déu, ens oferíssim nosaltres mateixos.

Un cop ens hem posat en marxa per a transmetre a tothom la joia de l’Evangeli, hem de ser molt cu-rosos a no voler ocupar el lloc del segador. No ens correspon a nosaltres judicar en quina terra ha caigut la llavor ni calcular quin percentatge de fruit produirà. Fins i tot podria ser que, sense voler, arrenquéssim blat abans d’hora, quan encara no és prou madur, o el confonguéssim amb el jull i malmetéssim la sega. I és que pertany sols a Déu la cura de l’evolució de cada cor, de cada persona, de cada comunitat.

La llibertat de l’altre, de cada proïsme, és sempre l’espai sagrat que cal respectar. Trucar a la porta i esperar que algú l’obri és l’estil de Crist i ha de ser, evidentment, el nostre. Amb placide-sa, doncs, i feliçment cansats per haver treballat de sol a sol en bé de tots els homes i dones d’aquest món, deixarem que l’amo del sembrat s’ocupi de cada cor, també del nostre, a fi que la Paraula doni el fruit abundant que Ell desitja.

Ben vostre,

Mirada endins per Elisabet Canudas, catequista de la parròquia de Crist Rei de Reus

Amb la celebració del Diumenge de la Paraula, avui, dia 24 de gener, s’inicia la V Setmana de la Bíblia amb el lema

«Sortim a sembrar la Paraula» inspirat en el text de Marc 4,14.

En aquesta edició s’ofereixen cinc grans actes telemàtics a través del web setmanadelabiblia.cat, a més de les diferents activitats presencials que s’organitzen a les parròquies i comu-nitats a fi d'assolir un major coneixement del text bíblic.

Dos d’aquests actes es podran seguir en directe. Un d’ells serà la meditació a càrrec del Dr. Armand Puig i Tàrrech, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que portarà per títol «Les tor-res, símbol de la nova Jerusalem». Tindrà lloc aquest proper dimecres dia 27 de gener a les 18.30 h, des de la cripta de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

També es podrà seguir en directe la vetlla de pregària diocesa-na, organitzada pel Secretariat per a l’animació bíblica, que es farà des de la capella de Sant Pau, al Centre Tarraconense El Seminari, el proper dijous, dia 28 de gener, a les 19.00 h. Aquest mateix dia 28 també hi haurà Jornada de portes ober-tes al Museu Bíblic Tarraconense, de les 9.00 a les 13.00 h i de les 15.00 a les 18.00 h.

Dilluns, dimarts i divendres es retransmetran en diferit les se-güents sessions: «Presentació de l'Evangeli de Marc», a càrrec

de la Dra. Mar Pérez, des de l'Acadèmia Mariana de Lleida; «Llegir l'Evangeli de Marc en temps de Pandèmia», a càrrec del Dr. Agustí Borrell, des de Roma; i la «Presentació de la fi-gura de sant Jeroni, en la commemoració dels 1.600 anys de la seva mort», a càrrec del Dr. Joan Ferrer, des de Girona.

Tanmateix, s’està treballant en l’adaptació en format digital de la col·lecció de carpetes Llegir la Bíblia en Grup, editada per l’Associació Bíblica de Catalunya. Amb ocasió de la V Setmana de la Bíblia, s’editarà la carpeta de l’evangeli de Marc amb el nou format, que es podrà descarregar de forma gratuïta des del web de la Setmana de la Bíblia.

La Setmana de la Bíblia està organitzada per l’Associació Bíbli-ca de Catalunya, l’Abadia de Montserrat, l’Editorial Claret, el Centre de Pastoral Litúrgica i Ràdio Estel i Catalunya Cristiana.

Comença la V Setmana de la Bíblia

proposta

agenda

30 de gener

—Inici de la Novena en honor a la Mare de Déu de la Candela a l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls, a les 19.30 h. L’eu-caristia serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.

31 de gener

—Eucaristia amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada presidida pel Sr. Arquebisbe, a la Catedral, a les 11.00 h.

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge 24: Diumenge III de durant l’any [Jn 3,1-5.10; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Co 7,29-31; Mc 1,14-20 (LE/LH pròpies)] Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església

Dilluns 25: Conversió de Sant Pau, apòstol, copatró de l’arxidiòcesi (Sol) [Ac 22,3-16; o bé: Ac 9,1-22; Salm 116,1.2; Rm 15,15-16.20-25.28-29; Mc 16,15-18 (LE/LH pròpies)]

Dimarts 26: Sants Timoteu i Titus, bisbes (MO) [2Tm 1,1-8; o bé: Tt 1,1-5; Salm 95,1-2a.2b-3.7-8a.10; Mc 3,31-35]

LITÚRGIA DE LA SETMANA Dimecres 27: [He 10,11-18; Salm 109,1.2.3.4; Mc 4,1-20] Sant Enric d’Ossó i Cervelló, prevere (ML) o bé: Santa Àngela de Mèrici, verge (ML)

Dijous 28: Sant Tomàs d’Aquino, prevere i doctor de l’Església (MO) [He 10,19-25; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6; Mc 4,21-25]

Divendres 29: [He 10,32-39; Salm 36,3-4.5-6.23-24.39-40; Mc 4,26-34]

Dissabte 30: [He 11,1-2.8-19; Salm Lc 1,69-70.71-73.74-75; Mc 4,35-41] Memòria de Santa Maria en dissabte (ML)Diumenge 31: Diumenge IV de durant l’any [Dt 18,15-20; Salm 94,1-2.6-7.8.9; 1Co 7,32-35; Mc 1,21-28 (LE/LH pròpies)]

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

24 de gener de 2021 Diumenge III de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.698

full5

Lectura de la profecia de Jonàs (3,1-5.10)

El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré.» Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Ní-nive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jor-nada de camí dintre la ciutat i crida-va: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.» La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un de-juni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es con-vertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia ame-naçat.

Salm responsorial [24,4bc-5ab.6-7b.8-9 (R.: 4b)]

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,que aprengui els vostres camins.Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,

perquè vós sou el Déu que em salveu.

R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietati de l’amor que heu guardat des de sempre.Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.

El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Encamina els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (7,29-31)

Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren,

com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (1,14-20)

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el fi-lat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immedia-tament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu ger-mà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

SORTIM A SEMBRAR LA PARAULA

Convertiu-vos i creieu en la bona nova

En l’evangeli d’avui Jesús ens convida a la conversió. Ens demana que canviem el centre de la nostra vida i ens convertim. Però què és la conversió? La conversió no és només l’acceptació d’unes veritats de fe, és sobretot l’acceptació de la crida de Jesús a transformar-nos, a deixar les nostres «xarxes» i seguir-lo.

La conversió transforma la persona en profunditat, la seva manera de veure el món i de relacionar-se amb Déu i amb els altres, prenent consciència de l’Amor de Déu cap a cadascú de nosaltres. Ens impulsa a viure la presèn-cia viva de Crist, i de ser alhora els seus «ambaixadors», ja sigui de paraula o d’obra a través del servei als altres.

Qui si no pot donar-nos una nova orientació a les nostres vides?

‘ LA LLIBERTAT DE L'ALTRE, DE CADA PROÏSME, ÉS SEMPRE L'ESPAI SAGRAT QUE CAL RESPECTAR

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo

de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge III de durant l'any

Per voluntat del papa Francesc avui és el «diumenge de la Paraula» i aques-

ta setmana vinent som invitats a re-flexionar sobra la importància de la Pa-raula de Déu en la nostra vida cristiana. El Concili Provincial Tarraconense, del qual, amb goig i malgrat la pandèmia, en la proppassada solemnitat de sant Fructuós n’hem celebrat el vint-i-cinquè aniversari, en una resolució prioritària ens diu: «L’Església escolta la Paraula de Déu i la proclama com a Paraula de sal-vació. El Concili Provincial Tarraconense insta cada fidel cristià a escoltar-la, a llegir-la personalment, a meditar-la, a celebrar-la en l’Església i a pregar amb ella, per tal de viure de la seva força transformadora i en plena obediència de fe al Senyor, sota el guiatge de l’Es-perit Sant» (CPT 48).

«Sortim a sembrar la Paraula», ens diu el lema d’enguany en referència a la paràbola del sembrador. En l’estil pla-ner i comunicatiu de les paràboles, Jesús fa servir la tasca del pagès, ben coneguda pel seu auditori, per tal de comunicar una realitat que pertany al misteri del Regne. Estem més avesats a captar aquesta catequesi de Jesús fixant-nos en la nostra ca-pacitat per acollir, en major o menor grau, la llavor que Déu fa caure damunt la nostra terra particular. Però en aquesta ocasió el lema ens fa centrar la mirada en la tasca de l’agricultor i ens convida a posar-nos en el seu lloc.

El primer pas que se’ns demana és sortir de casa i anar a cercar tots els possibles camps que es presentin. Sembla que el nostre moment històric conté una gràcia especial per a viure-ho. En efecte, el papa Francesc ens ha convidat una i altra vegada a es-devenir una Església en sortida, a no recloure’ns en les nostres pors i inseguretats, sinó deixar-nos dur pel vent de l’Esperit, que vol renovar i recrear-ho tot. «Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots

som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que neces-siten la llum de l’Evangeli» (EG 20).

Tanmateix, la comunitat cristiana cauria en un parany si sortís a fora sense res per oferir, sense cap tresor per regalar. Seguint les petjades de Jesús, que no perd ni una ocasió per sembrar la llavor del Regne dins el cor de cada persona, la nostra tasca implica il·luminar les te-nebres i amorosir les ferides de tanta gent que cerca una vida plena de sentit. Només pot comunicar la Paraula aquell que experimenta dintre seu el foc ardent del cor de Jesús, aquell que comparteix els seus sentiments, els seus dolors i les seves joies. Sembrar la Paraula, doncs, demana zel apostòlic i valentia, però també demana molta pregària i molta humilitat, no fos que en lloc d’oferir Déu, ens oferíssim nosaltres mateixos.

Un cop ens hem posat en marxa per a transmetre a tothom la joia de l’Evangeli, hem de ser molt cu-rosos a no voler ocupar el lloc del segador. No ens correspon a nosaltres judicar en quina terra ha caigut la llavor ni calcular quin percentatge de fruit produirà. Fins i tot podria ser que, sense voler, arrenquéssim blat abans d’hora, quan encara no és prou madur, o el confonguéssim amb el jull i malmetéssim la sega. I és que pertany sols a Déu la cura de l’evolució de cada cor, de cada persona, de cada comunitat.

La llibertat de l’altre, de cada proïsme, és sempre l’espai sagrat que cal respectar. Trucar a la porta i esperar que algú l’obri és l’estil de Crist i ha de ser, evidentment, el nostre. Amb placide-sa, doncs, i feliçment cansats per haver treballat de sol a sol en bé de tots els homes i dones d’aquest món, deixarem que l’amo del sembrat s’ocupi de cada cor, també del nostre, a fi que la Paraula doni el fruit abundant que Ell desitja.

Ben vostre,

Mirada endins per Elisabet Canudas, catequista de la parròquia de Crist Rei de Reus

Amb la celebració del Diumenge de la Paraula, avui, dia 24 de gener, s’inicia la V Setmana de la Bíblia amb el lema

«Sortim a sembrar la Paraula» inspirat en el text de Marc 4,14.

En aquesta edició s’ofereixen cinc grans actes telemàtics a través del web setmanadelabiblia.cat, a més de les diferents activitats presencials que s’organitzen a les parròquies i comu-nitats a fi d'assolir un major coneixement del text bíblic.

Dos d’aquests actes es podran seguir en directe. Un d’ells serà la meditació a càrrec del Dr. Armand Puig i Tàrrech, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que portarà per títol «Les tor-res, símbol de la nova Jerusalem». Tindrà lloc aquest proper dimecres dia 27 de gener a les 18.30 h, des de la cripta de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

També es podrà seguir en directe la vetlla de pregària diocesa-na, organitzada pel Secretariat per a l’animació bíblica, que es farà des de la capella de Sant Pau, al Centre Tarraconense El Seminari, el proper dijous, dia 28 de gener, a les 19.00 h. Aquest mateix dia 28 també hi haurà Jornada de portes ober-tes al Museu Bíblic Tarraconense, de les 9.00 a les 13.00 h i de les 15.00 a les 18.00 h.

Dilluns, dimarts i divendres es retransmetran en diferit les se-güents sessions: «Presentació de l'Evangeli de Marc», a càrrec

de la Dra. Mar Pérez, des de l'Acadèmia Mariana de Lleida; «Llegir l'Evangeli de Marc en temps de Pandèmia», a càrrec del Dr. Agustí Borrell, des de Roma; i la «Presentació de la fi-gura de sant Jeroni, en la commemoració dels 1.600 anys de la seva mort», a càrrec del Dr. Joan Ferrer, des de Girona.

Tanmateix, s’està treballant en l’adaptació en format digital de la col·lecció de carpetes Llegir la Bíblia en Grup, editada per l’Associació Bíblica de Catalunya. Amb ocasió de la V Setmana de la Bíblia, s’editarà la carpeta de l’evangeli de Marc amb el nou format, que es podrà descarregar de forma gratuïta des del web de la Setmana de la Bíblia.

La Setmana de la Bíblia està organitzada per l’Associació Bíbli-ca de Catalunya, l’Abadia de Montserrat, l’Editorial Claret, el Centre de Pastoral Litúrgica i Ràdio Estel i Catalunya Cristiana.

Comença la V Setmana de la Bíblia

proposta

agenda

30 de gener

—Inici de la Novena en honor a la Mare de Déu de la Candela a l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls, a les 19.30 h. L’eu-caristia serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.

31 de gener

—Eucaristia amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada presidida pel Sr. Arquebisbe, a la Catedral, a les 11.00 h.

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge 24: Diumenge III de durant l’any [Jn 3,1-5.10; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Co 7,29-31; Mc 1,14-20 (LE/LH pròpies)] Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església

Dilluns 25: Conversió de Sant Pau, apòstol, copatró de l’arxidiòcesi (Sol) [Ac 22,3-16; o bé: Ac 9,1-22; Salm 116,1.2; Rm 15,15-16.20-25.28-29; Mc 16,15-18 (LE/LH pròpies)]

Dimarts 26: Sants Timoteu i Titus, bisbes (MO) [2Tm 1,1-8; o bé: Tt 1,1-5; Salm 95,1-2a.2b-3.7-8a.10; Mc 3,31-35]

LITÚRGIA DE LA SETMANA Dimecres 27: [He 10,11-18; Salm 109,1.2.3.4; Mc 4,1-20] Sant Enric d’Ossó i Cervelló, prevere (ML) o bé: Santa Àngela de Mèrici, verge (ML)

Dijous 28: Sant Tomàs d’Aquino, prevere i doctor de l’Església (MO) [He 10,19-25; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6; Mc 4,21-25]

Divendres 29: [He 10,32-39; Salm 36,3-4.5-6.23-24.39-40; Mc 4,26-34]

Dissabte 30: [He 11,1-2.8-19; Salm Lc 1,69-70.71-73.74-75; Mc 4,35-41] Memòria de Santa Maria en dissabte (ML)Diumenge 31: Diumenge IV de durant l’any [Dt 18,15-20; Salm 94,1-2.6-7.8.9; 1Co 7,32-35; Mc 1,21-28 (LE/LH pròpies)]