1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 13 - 29 de març de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Disposats a donar el millor de cadascú

Davant la gravetat de la pandèmia del coronavirus, encara hi ha qui es demana sobre la repercussió que un petit gest pot tenir davant d’un problema de dimensions tan grans, com si la petitesa de la bona voluntat tingués molt poc a fer respecte d’un enemic que, a més d’invisible, ha sembrat el desconcert, la desolació i la mort. El dubte hi és, però hi som nosaltres per a sembrar la confiança i la solidaritat. Hi som per ajuntar forces i bona voluntat, per prendre decisi-ons valentes encara que tinguin una vessant de risc, hi som per a respondre amb més humanitat a un problema que és global, disposats a donar el millor de cadascú. L’oceà es fa de petites gotes i totes són necessàries.

Des que se’ns va dir «queda’t a casa», els esquemes quotidians varen canviar de direcció. L’eslògan demanava la immediata col·laboració per a solucionar un problema col·lectiu. Evitar el contagi era el primer gest, una actitud pre-ventiva que resulta necessària sense claudicació. La resposta correspon a la magnitud del repte, quan aquesta espècie

de desert imposat que ens toca viure s’ha convertit en una infinitat de mostres de generositat i de servei cap als altres, sobretot els més febles. És el desert quaresmal que enguany estam vivint i que –com veim– ens ajuda a entrar més dins el propi interior i començar a veure-ho tot amb uns altres ulls: la vida familiar, la relació virtual amb les amistats, la percepció dels esdeveniments, l’ús del temps, les dimensions que agafa l’instint creatiu i les pròpies habilitats, el retorn a la lectura, al silenci, també la intensificació de la pregària i els valors comunitaris.

Molts ja ho diuen, tot això ens està ajudant a refer actituds que ajudin a una nova forma de pensar, de mirar, d’observar, de reaccionar, d’actuar, un gest de conversió. Una mirada nova, sens dubte, que es fixa més en l’essencial i oblida tot allò que ens fa perdre el temps, com el pes d’una vida estressada o el poc valor que donam a la salut i als valors de l’esperit. Per a nosaltres, la mirada té a veure amb l’adhesió al Jesús de l’Evangeli, on podem trobar la resposta global als desafiaments que ens afecten a tots i demanen una resposta ge-nerosa. Els cristians, com tantes persones de bona voluntat amb qui compartim uns mateixos anhels, no podrem baixar mai la guàrdia per a respondre amb valentia a tot allò que se’ns presenta. Jesús va dir «vetlau!»; «si teniu la mà a l’arada, no mireu enrere!»; «anau, jo som amb vosaltres cada dia!». Per a seguir fent front a aquest repte global, tenim qui ens acompanya i, cridant-nos a respondre confiant, ens diu «no tingueu por!». Facem-li cas!

2

LIBRELIBRE

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

La vida como caminoMons. Antoni Alzamora Salom

El peregrino se sentó a la sombra de una encina y descansó, mecido en la dulce cuna de los recuerdos, y reflexionaba: En mi juventud sentí el afán y la pasión por la búsqueda, y viajé por las sendas de la filosofía y teología… Me impactó sobremanera aquella exclamación de Heidegger: ¡El esplen-dor del ser! Aprendí de él que las cosas tienen luz, aquellos objetos que me rodean. Unos, muy íntimos, caseros, familia-res; y otros, inmensos como el mar, los bosques, la campiña. Todo esto está inmerso en una gran motivación, está bañado por una luz, respira luz, transmite luz… Después me acer-qué al pensamiento de Kierkegaard y descubrí su angustia de creyente: ¿Hay salida para la desesperación? Sí, gritó: ¡La Fe! Puesto que para Dios todo es posible. Solo mediante la fe está el hombre ante Dios. Su acentuado subjetivismo llevó al filósofo danés a concebir la fe como una apasionante aven-tura personal. Realmente Kierkegaard fue un hombre que, a su manera, se entendió con Dios...

El pensamiento del jesuita Teilhard de Chardin fue otra etapa de mi peregrinar. El filósofo que se embarcó en la aventu-ra de la evolución cayó en la cuenta de que la historia, el universo y la fe navegan juntos en la concepción evolutiva del “Gran Cristo” que se está formando cosmológicamen-te como un gran árbol que crece, se desarrolla e incluso se abona a sí mismo con sus hojas que caen bajo su sombra como desechos inútiles y podridos. La basura se transforma en abono fertilizante… Pero donde encontré reposo intelec-tual definitivo fue al lado del joven buscador de la felicidad, Agustín de Hipona.

La experiencia de Dios que rezuman sus “Confesiones” em-briagó mi alma de peregrino. Sentado a la sombra de aquel árbol recordé nuevamente que los andares y búsquedas de aquel joven de Tagaste, hijo de Santa Mónica, y finalmente su abrazo con la Verdad, felizmente hallada, fueron también experiencias y logros de mi vida pasada. En compañía de Agustín iba musitando en silencio aquella admirable con-fesión del fatigado caminante: “Nos creaste, Señor, para Ti, y nuestro corazón está inquieto hasta que descanse en Ti”…

SUSURROS DE MUERTE Y RESURRECCIÓNAutor: María Cristina Inogés SanzEditorial: San Pablo

Las cosas importantes se dicen en voz baja, susurrando, hasta llegar a lo esencial. Así lo hace Cristina Inogés, que sigue el camino de Jesús hasta la cruz para aden-trarnos en sus sentimientos antes de morir: fracaso, abando-no, amistad, sed, anhelo de un abrazo y la presencia lumi-nosa de la madre. Una reflexión sincera y desgarrada para acompañar la lectura de la Pasión y meditar con ella, que ofrece sutiles pinceladas de esperanza en medio del dolor y la humillación de la cruz.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Comunicat del Bisbat de MallorcaEl bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, decreta el tancament de totes les esglésies, capelles i llocs de culte.

Una setmana després de la declaració de l’Estat d’Alarma per part del govern d’Espanya, i vist l’agreujament de la situació a causa del contagi del coronavirus, el bisbe de Mallorca, Se-bastià Taltavull, decreta el tancament de totes les esglésies, capelles i llocs de culte per tal d’evitar contactes innecessaris i consegüentment la propagació dels contagis.

Es tracta d’una passa més, dolorosa però necessària, a les adoptades ja prèviament, que va en la línia de facilitar que la gent es quedi a casa i col·laborar en l’esforç per, units, vèncer la malaltia. Cal destacar que l’atenció pastoral i espiritual a les comunitats queda assegurada, a través d’altres mitjans te-lemàtics o via telefònica. Igualment, els serveis assistencials, com Càritas i tants d’altres, continuen oferint els seus serveis i intensificant el treball de seguiment i acompanyament indi-vidualitzat a nivell telefònic. L’acompanyament a les famílies als tanatoris i cementeris es continuarà fent d’acord amb les mesures sanitàries i de seguretat que s’hi han establert. Com ja s’ha indicat anteriorment, a més de seguir potenciant les mostres de solidaritat envers els més necessitats i treballar a favor del bé de tots, es demana als fidels que intensifiquin la pregària, i tractin de seguir la Santa Missa a través d’altres mitjans com la ràdio o la televisió.

33

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

MÉS INFORMACIÓ: caritasmallorca.org

Càritas Mallorca segueix estant al costat de les persones més vulnerablesDavant la crisi sanitària actual i les mesures de seguretat adoptades, Càritas Mallorca ha reorganitzat els seus serveis per a continuar donant resposta als col·lectius amb menys recursos.

Davant la crisi sanitària actual i les mesures de seguretat adoptades a l’àmbit nacional, Càritas Mallorca ha reorganitzat els seus serveis per a continuar donant resposta als col·lectius amb menys recursos. Càritas Mallorca, fidel a la seva missió com a expressió de la caritat de l’Església, continua la seva tasca d’estar al costat de les persones més desfavorides de la societat en un moment d’incertesa i inseguretat provocada per la crisi del Coronavirus. Per aquesta raó, Càritas Mallorca ha reorganitzat els serveis per a complir amb les mesures sanitàries i de seguretat que s’han establert a tot l’àmbit nacio-nal amb la implantació de l’Estat d’Alarma, Reial Decret 463/2020 i seguir acompanyant les persones i famílies que així ho necessitin.

En aquests moments, es continua atenent, informant i acompanyant les persones des dels diferents serveis, però es fa de forma telefònica. La seu central de Càritas Diocesana (tel. 971 717 289) i l’Espai Joana Barceló (tel. 971 214 999) segueixen actives amb personal per tal d’atendre les cridades d’aquelles persones que necessitin informació i suport, per donar determinades ajudes econòmiques si fos necessari, derivant a les tècniques referents del Servei d’Acollida del territori, del Servei d’Intermediació i Orientació laboral o el Servei d’Assessoria Jurídica, depenent de la situació. En aquest sentit, s’està intensificant el treball de seguiment i acompanyament individualitzat a nivell telefònic amb les persones i famílies que ja participaven dels diferents progra-mes, per conèixer la seva situació i poder gestionar els suports que siguin necessaris en cada cas. La capacitat d’acollida, escolta i acompanyament és el que ha caracteritzat sempre des de Càritas. Ara més que mai treballen perquè la distància física no impedeixi que les persones sentin Càritas ben a prop.

El suport a les necessitats bàsiques d’alimentació i higiene se segueix garantint a través dels Centres de Distribució d’Aliments i el Menjador Social “Sor Isabel Bonnín” d’Inca i s’intensificaran, si així és necessari, les ajudes econòmiques per transferència bancà-ria, de forma que les persones no s’hagin de desplaçar. Malgrat el tancament de les botigues, en aquests moments es manté el servei de recollida de roba que duu a terme l’empresa d’inserció de Càritas, Eines x Inserció a determinades zones de l’illa. Emperò, per no generar més moviment de persones, es demana que es guardi la roba en bosses a casa fins que la situació d’emergència finalitzi.

Són moltes les persones, voluntàries i col·laboradores habituals, que s’han ofert per a continuar donant suport i recolzant les perso-nes que més ho necessiten. Complint amb les mesures de seguretat sanitàries que s’han establert, des de l’entitat se’ls ha agraït la seva disposició però se’ls ha demanat que quedin a casa, sobretot aquelles persones majors de 65 anys i que són població de risc. Segueixen col·laborant a llocs puntuals de la Part Forana i Palma voluntariat més jove.

Enfront de la societat desvinculada de la qual ens parlava el VIII Informe FOESSA autonòmic presentat el passat mes d’octubre a Mallorca, l’anomenada crisi del Coronavirus fa sorgir de nou la solidaritat i ens obliga a vincular-nos. Càritas, que té la sort d’es-tar present a tot el territori gràcies a la seva capil·laritat a través de les parròquies, anima a preocupar-nos per aquells veïns de les nostres comunitats que no puguin sortir al carrer i donar-los suport en accions tan senzilles com fer la compra, fer una telefonada o d’altres que puguin sorgir.

És molta la incertesa que hi ha entorn a la realitat actual que tenim, però sabem que el que vindrà serà una realitat molt complica-da per a les persones més vulnerables. La població amb menys recursos és la que està més exposada als efectes que pot provocar a curt, mitjà i llarg termini aquesta crisi.Càritas està preparada per donar resposta, una resposta que sense la implicació de les persones no és possible. La millor forma de col·laborar en aquests moments és que-dant-se a casa i des d’allà poder ajudar a través d’un donatiu o fent-se subscriptor, per poder fer realitat la missió de Càritas: estar sempre al costat de les persones que més ho necessiten.

4

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

El bisbe Sebastià comença la Visita Pastoral a EsporlesEl passat dimarts 10 de març es donà inici a la primera Visita Pastoral que el bisbe Sebastià Taltavull realitzarà a les parròquies de l’arxiprestat de Tramuntana-Ponent.

El passat dimarts 10 de març es donà inici a la primera Vi-sita Pastoral que el bisbe Sebastià Taltavull realitzarà a les parròquies de l’arxiprestat de Tramuntana-Ponent. Esporles ha estat la primera comunitat cristiana a rebre la visita, on la Unitat Pastoral d’Esporles, Banyalbufar i Estellencs li ha do-nat la benvinguda. S’ha iniciat amb una pregària a l’oratori de la parròquia amb el grup de reflexió de Lectio Divina. L’en-demà, dimecres, ha estat el torn de reunir-se amb el Consell Interparroquial de la Unitat Pastoral.

La Visita Pastoral és ocasió singular perquè el bisbe pugui, personalment, acostar-se a la realitat de les parròquies i a aquelles persones que, a més dels preveres, tant feels laics com consagrats, atenen els diversos serveis de la vida parro-quial. Amb motiu d’aquest esdeveniment, les parròquies han iniciat la preparació de la Visita mitjançant la posada a punt dels documents i llibres parroquials, a través de la realització d’un treball-informe de revisió i anàlisi de la pròpia realitat parroquial en els aspectes més importants, així com de fer partícip el conjunt de cada comunitat parroquial de l’esde-veniment.

La Visita Pastoral, un costum a Mallorca des del segle XVI D’ençà de l’arribada del Bisbe Dídac d’Arnedo l’any 1553, cada bisbe de Mallorca ha fet la Visita Pastoral. La Visita Pastoral és un costum antic, potenciat per múltiples Concilis Provincials d’Esglésies particulars; ara bé, en la forma que ara les coneixem varen néixer en el Concili de Trento (1545-1563).

Cada visita ens diu el dia i l’any de qui la fa. Ens descriu el que hi troba a cada parròquia, església, ermita, monestir, hos-pital... i entre el que diu, el que mana fer i el que prohibeix que es faci, ens van mostrant la situació material dels nostres pobles, les manifestacions socials que hi havia. De llavors ençà cada bisbe ha fet la Visita Pastoral.

Actualment la Visita es fa de manera un tant diferent, ja que es posa més esment en les persones, en les activitats pastorals que es fan ja a nivell parroquial o arxiprestal, mirant d’enco-ratjar la vida cristiana dels fidels.

MÉS INFORMACIÓ: enelcel.com

Material per seguir la catequesi des de casaEs tracta de dues sessions setmanals diferenciades, una sessió d’oratori i una sessió catequètica.

L’Església, que com tots viu una situació realment inèdita i ha hagut de suspendre tot tipus d’activitat presencial, inclosa la celebració de l’Eucaristia, ha cercat altres fórmules i mitjans per tal de seguir oferint la seva assistència i el seu acompa-nyament en uns moments en què potser són més necessaris que mai.

En aquest sentit, els delegats i delegades de catequesi de Ca-talunya i les illes Balears que formen part del SIC han fet arribar un material preparat per tal de poder continuar la ca-tequesi en l’àmbit de la família mentre duri aquest període de confinament.

Es tracta de dues sessions setmanals diferenciades (una sessió d’oratori i una sessió catequètica) que es recomana fer en dos dies diferents de la setmana i que tenen una hora de dura-ció aproximada cada una. Cada setmana es farà l’enviament de les dues sessions, que es pot fer arribar a les famílies via e-mail

55

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Trobada Diocesana de Joves: “Algú t’estima i no ho saps”Les dinàmiques començaren amb el testimoni del raper Grilex, qui va explicar als assistents la seva història de conversió.

Centenars de joves ompliren ses Voltes de Palma per a la trobada diocesana de joves 2020. Aquesta experiència, organitzada pel Secretariat de Pastoral Juvenil i Vocacional, i dirigida a joves de 12 a 18 anys, duia per lema “Algú t’estima i no ho saps”. Les diferents activitats programades tenien com a objectiu fer experimentar “com Déu ens coneix tal com som, més enllà de les aparences i encara així ens ha estimat i ens estima”. A més, “gràcies a aquest amor, Ell pot arribar a canviar radicalment les nostres vides omplint-les de sentit”. Les dinàmiques començaren amb el testimoni del raper Grilex, qui va explicar als assistents la seva història de conversió. Una eucaristia a la Catedral i un sopar concert foren el colofó de la jornada.

Pregària dels fidels per als malaltsMaterial oferit per la Delegació de Litúrgia de la Diòcesi

Des de la Delegació de Litúrgia ens fan arribar aquest material per si pot ser de la vostra utilitat. Són unes pregaries dels fidels que cada dia podeu afegir a la missa o a la Litúrgia de les Hores. També convendria un cop a la setmana fer la missa pels malalts, mentre duri aquesta situació. No deixem de pregar pels malalts i difunts, familiars i personal sanitari: Encomanem-los a la Mare de Déu de Lluc, a sant Sebastià o als sants de la nostra diòcesi.

PREGÀRIA DELS FIDELS(Per afegir o substituir a la pregària de Laudes de cada dia de la setmana o bé a les misses)

- Perquè prest ens vegem alliberats de l’epidèmia que el nostre món pateix, preguem al Senyor.

- Pels malalts que pateixen aquesta epidèmia; pels moribunds que en aquestes hores suporten l’angoixa de la mort i estan a punt de trobar-se amb el Senyor; pels qui ja han passat de la mort a la vida, preguem al Senyor.

- Pels metges, sanitaris i treballadors dels hospitals que dediquen el seu temps i les seves atencions a curar els mals que ens afei-xuguen, preguem al Senyor.

- Perquè l’actual situació de crisi sigui ocasió d’una major fraternitat entre tots nosaltres i entre els nostres països i ningú en faci ús pensant sols en els seu egoisme, preguem al Senyor.

- Perquè el Senyor que va voler portar les nostres malalties i carregar els nostres dolors alleugereixi els patiments dels nostres germans afectats per aquesta pandèmia. Preguem el Senyor.

- Perquè així com el Senyor va imposar les mans sobre els malalts, vulgui socórrer els qui ara es veuen impedits per la malaltia i el patiment. Preguem el Senyor.

- Perquè el Senyor enforteixi amb paciència i reanimi amb l’esperança als nostres germans malalts, doni consol als familiars i fortalesa a tot el personal sanitari. Preguem el Senyor.

- Pels difunts d’aquest virus, pels qui estan mes greus, que el Senyor els rebi en seu regne etern, on no hi ha patiment ni malaltia. Preguem el Senyor.

- Que el Senyor vulgui allargar la seva mà misericordiosa sobre els nostres germans malalts, els allunyi tota pertorbació i força per suportar la seva situació. Preguem el Senyor.

- Perquè l’Esperit Sant de Déu que en el baptisme va fer d’aquests germans difunts, morts a causa d’aquest virus, que han estat temples de la presència de Déu, els obri ara les portes de l’Eternitat. Preguem el Senyor.

- Que la Mare de Déu de Lluc, sant Sebastià i tots els sants i Beats de la nostra Diòcesi, intercedeixin davant el Pare, perquè retorni la salut als malalts d’aquesta pandèmia. Preguem el Senyor.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

66

V DOMINGO DE CUARESMA DIUMENGE V DE QUARESMA

Lectura del profeta Ezequiel 37, 12-14Así dice el Señor: -«Yo mismo abriré vuestros sepulcros, y os haré salir de vuestros sepulcros, pueblo mío, y os traeré a la tierra de Israel. Y, cuando abra vuestros sepulcros y os saque de vuestros sepulcros, pueblo mío, sabréis que soy el Señor. Os infundiré mi espíritu, y viviréis; os colocaré en vuestra tierra y sabréis que yo, el Señor, lo digo y lo hago. » Oráculo del Señor.

Salmo responsorial (Sal 129)Del Señor viene la misericordia, la redención copiosa.

Lectura de la carta del apóstol San Pablo a los Romanos 8,8-11

Hermanos: Los que viven sujetos a la carne no pueden agradar a Dios. Pero vosotros no estáis sujetos a la carne, sino al espíritu, ya que el Espíri tu de Dios habita en vosotros. El que no tiene el Espíritu de Cristo no es de Cristo. Pues bien, si Cristo está en vosotros, el cuerpo está muerto por el pecado, pero el espíritu vive por la justificación obtenida. Si el Espí ritu del que resucitó a Jesús de entre los muertos habita en vosotros, el que resucitó de entre los muertos a Cristo Jesús vivificará también vuestros cuerpos mortales, por el mismo Espíritu que habita en vosotros.

Lectura del santo Evangelio según San Juan 11,3-7.17.20-27.33b-45

En aquel tiempo, las hermanas de Lázaro mandaron recado a Je sús, diciendo: -«Señor, tu amigo está enfermo.» Jesús, al oí-rlo, dijo: -«Esta enfermedad no acabará en la muerte, sino que servirá para la gloria de Dios, para que el Hijo de Dios sea glori-ficado por ella.» Jesús amaba a Marta, a su hermana y a Lázaro. Cuando se enteró de que estaba enfermo, se quedó todavía dos días en donde estaba. Sólo entonces dice a sus discípulos: -«Va-mos otra vez a Judea. » Cuando Jesús llegó, Lázaro llevaba ya cuatro días enterrado. Cuando Marta se enteró de que llegaba Jesús, salió a su encuentro, mientras María se quedaba en casa. Y dijo Marta a Jesús: -«Señor, si hubieras estado aquí no habría muerto mi hermano. Pero aún ahora sé que todo lo que pidas a Dios, Dios te lo concederá. » Jesús le dijo: -«Tu hermano resu-citará.» Marta respondió: -«Sé que resucitará en la resurrección del último día.» Jesús le dice: -«Yo soy la resurrección y la vida: el que cree en mí, aunque haya muerto, vivirá; y el que está vivo y cree en mí, no morirá para siempre. ¿Crees esto?» Ella le con-testó: -«Sí, Señor: yo creo que tú eres el Mesías, el Hijo de Dios, el que tenía que venir al mundo.» Jesús sollozó y, muy conmo-vido, preguntó: -«¿Dónde lo habéis enterrado?» Le contestaron:-«Señor, ven a verlo.» Jesús se echó a llorar. Los judíos comen-taban: -«¡Cómo lo quería!» Pero algunos dijeron: -«Y uno que le ha abierto los ojos a un ciego, ¿no podía haber impedido que muriera éste?» Jesús, sollozando de nuevo, llega al sepulcro. Era una cavidad cubierta con una losa. Dice Jesús: -«Quitad la losa.» Marta, la hermana del muerto, le dice: -«Señor, ya huele mal, porque lleva cuatro días.» Jesús le dice: -«¿No te he dicho que si crees verás la gloria de Dios?» Entonces quitaron la losa.Jesús, levantando los ojos a lo alto, dijo: -«Padre, te doy gracias porque me has escuchado; yo sé que tú me escuchas siempre; pero lo digo por la gente que me rodea, para que crean que tú me has enviado.» Y dicho esto, gritó con voz potente: -«Lázaro, ven afuera.» El muerto salió, los pies y las manos atados con vendas, y la cara envuelta en un sudario. Jesús les dijo: -«Desatadlo y dejadlo andar.» Y muchos judíos que habían venido a casa de María, al ver lo que había hecho Jesús, creyeron en él.

Lectura de la profecia d’Ezequiel 37, 12-14Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo som el Senyor. Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert». Diu el Senyor Déu.

Salm responsorial (Sal 129)Són del Senyor l’amor feel i la redempció generosa.

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma 8, 8-11

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justs, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 11,3-7.17.20-27.33b-45

En aquell temps, les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Se-nyor, aquell que estimau està malalt». Jesús, en sentir això, di-gué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea». Quan Jesús arri-bà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà res-suscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?». Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món». Jesús es commogué pro-fundament i es contorbà. «On l’heu posat?». Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus de-ien: «Mirau com l’estimava». Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?» Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Treis la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort». Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us don gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escoltau, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat». Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora». I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligau-lo i deixau-lo caminar». Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veren el que va fer Jesús, cre-gueren en ell.

77

SANTORAL de la setmanaC

OM

EN

TA

RI a

l’E

van

gel

i

Dilluns, 30. Dilluns de la setmana V. Sant Joan Clímac. Missa: Dn 13, 1-9. 15-17. 19-30. 33-62 / 13, 41c-62; Sal 22, 1-6; Jo 8, 1-11.Dimarts, 31. Dimarts de la setmana V. Sant Amós, profeta. Missa: Nm 21, 4-9; Sal 101, 2-3. 16-21; Jo 8, 21-30.Dimecres, 1. Dimecres de la setmana V. Sant Cels. Missa: Dn 3, 14-20. 91-92. 95; Dn 3, 52-56; Jo 8, 31-42.Dijous, 2. Dijous de la setmana V. Sant Francesc de Paula. Missa: Gn 17, 3-9; Sal 104, 4-9; Jo 8, 51-59.Divendres, 3. Divendres de la setmana V. Abstinència de carn. Santa Engràcia. Missa: Jr 20, 10-13; Sal 17, 2-7; Jo 10, 31-42.Dissabte, 4. Dissabte de la setmana V. Sant Benet de Palerm. Missa: Ez 37, 21-28; Jr 31, 10-13; Jo 11, 45-56.Diumenge, 5. Diumenge del Ram en la Passió del Senyor. Sant Vicenç Ferrer. Processó: Missa: Mt 21, 1-11; Is 50, 4-7; Sal 21, 8-9. 17-20. 23-24; Fl 2, 6-11; Mt 26, 14 - 27, 66

Avui, l’Església ens presenta un gran miracle: Jesús ressuscita un difunt, mort des de feia alguns dies. La resurrecció de Llàtzer és “tipus” de la del Crist, que commemorarem aviat, Jesús diu a Marta que Ell és la «resurrecció» i la «vida» (cf. Jn 11,25). A tots ens pregunta: «¿Ho creus, això?» (Jn 11,26). Creim que en el baptisme Déu ens ha regalat una nova vida? Diu sant Pau que nosaltres som una nova creatura (cf. 2Co 5,17). Aquesta resurrecció és el fonament de la nostra esperança, que es basa no en una utopia futura, incerta i falsa, sinó en un fet: «Realment el Senyor ha ressusci-tat» (Lc 24,34). Jesús mana: «Deslligau-lo i deixau-lo caminar» (Jn 11,34). La redempció ens ha alliberat de les cadenes del pecat, que tots patíem. Deia el papa Lleó el Gran: «Els errors foren vençuts, les potestats domi-

nades i el món guanyà un nou començament. Perquè si patim amb Ell, també regnarem amb Ell (Rm 8,17). Aquest guany no solament és preparat per als qui en el nom del Senyor són triturats pels sense-déu. Tots els qui serveixen Déu i viuen en Ell estan crucificats en el Crist, i en Crist assoliran la corona». Els cristians estam cridats, ja en aquesta terra, a viure aquesta nova vida sobrenatural que ens fa capaços de donar crèdit a la nostra sort: sempre disposats a donar resposta a tot el qui ens demani raó de la nostra esperança! (1Pe 3,15). És lògic que en aquests dies procurem seguir des de prop Jesús Mestre. Tradicions com ara el Viacrucis, la meditació dels Misteris del Rosari, els textos dels evangelis, tot..., pot i ha de ser-nos una ajuda. La nostra esperança és posada també en Maria, Mare de Jesucrist i Mare nostra, que és alhora una icona de l’esperança: al peu de la Creu esperà contra tota esperança i fou associada a l’obra del seu Fill.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Els preveres de Mallorca, units en la pregàriaSón molts els preveres que dedicaren el matí de dijous 19 a la pregària.

En una carta enviada el passat 16 de març, el bisbe Sebastià Taltavull convidà els preveres i diaques a viure el recés de Quaresma, programat per dijous 19 de març a Pina, a nivel individual. Així, afirma, “sentirem més la força espiritual de la fraternitat sacerdotal que ens uneix i ens encoratja al ser-vei ministerial en tot allò que el Senyor en aquests moments difícils ens demana”.

Per això són molts els preveres que dedicaren el matí de di-jous a la pregària, ajudats per un material de Lectio Divina, precedit de Tèrcia i completat amb l’Ofici de Lectura i la pregària composada pel papa Francesc en ocasió del coro-navirus.

El text proposat és el de la Carta als cristians hebreus, capí-tols 11 i 12, situat la primera part en la litúrgia de les Hores de la festa de sant Josep. Ens presenta la necessitat de la «mirada de la fe» contemplada des del testimoni de tants germans i germanes que ens han precedit i que l’han sabut projectar sobre la seva vida i la del seu poble.

88

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Dispuestos a dar lo mejor de cada uno

Ante la gravedad de la pandemia del coronavirus, todavía hay quien se pregunta sobre la repercusión que un pequeño gesto puede tener ante un problema de dimensiones tan grandes, como si la pequeñez

de la buena voluntad tuviera muy poco que ver respecto a un enemigo que, además de invisible, ha sembrado el desconcierto, la desolación y la muerte. La duda existe, pero estamos nosotros para sembrar la confianza y la solidaridad. Estamos para juntar fuerzas y buena voluntad, para tomar decisiones valientes aunque tengan una vertiente de riesgo, estamos para responder con más humanidad a un problema que es global, dispuestos a dar lo mejor de cada uno. El océano se hace de pequeñas gotas y todas son necesarias.

Desde que se nos dijo “Quédate en casa”, los es-quemas cotidianos cambiaron de dirección. El es-logan pedía nuestra inmediata colaboración para solucionar un problema colectivo. Evitar el con-tagio era el primer gesto, una actitud preventiva que resulta necesaria sin claudicación. La respues-ta corresponde a la magnitud del reto, cuando esta especie de desierto impuesto que nos toca vivir se ha convertido en un sinfín de muestras de gene-rosidad y de servicio hacia los demás, sobre todo los más débiles. Es el desierto cuaresmal que este año estamos viviendo y que —como vemos— nos ayuda a entrar más en el propio interior y empezar a ver todo con otros ojos: la vida familiar, la re-lación virtual con las amistades, la percepción de los acontecimientos, el uso del tiempo, las dimen-siones que adopta el instinto creativo y las propias habilidades, el retorno a la lectura, al silencio, tam-bién la intensificación de la oración y los valores comunitarios.

Muchos ya lo están diciendo: Todo esto nos está ayudando a rehacer actitudes que ayuden a una nueva forma de pensar, de mirar, de observar, de reaccionar, de actuar, un gesto de conversión. Una mirada nueva, sin duda, que se fija más en lo esen-cial y olvida todo lo que nos hace perder el tiempo, como el peso de una vida estresada o el poco valor que damos a la salud y los valores del espíritu. Para nosotros, la mirada tiene que ver con la adhesión al Jesús del Evangelio, donde podemos encontrar la respuesta global a los desafíos que nos afectan a todos y piden una respuesta generosa. Los cristia-nos, como tantas personas de buena voluntad con los que compartimos unos mismos anhelos, no po-demos bajar la guardia para responder con valentía a todo lo que se nos presenta. Jesús dijo «¡Velad!»; «¡Si tenéis la mano en el arado, no miréis atrás!»; «¡Id, yo estoy con vosotros todos los días!». Para seguir haciendo frente a este reto global, tenemos quien nos acompaña y, llamándonos a responder confiados, nos dice «no temáis». ¡Hagámosle caso!

MÉS INFORMACIÓ: www.conferenciaepiscopal.es

La CEE convida a tocar les campanes a l’hora de l’Àngelus“Per convidar a pregar als que romanen a casa i fer arribar, als que serveixen i treballen, l’ajuda del Senyor i l’agraïment de l’Església”.

La Comissió Executiva de la Conferència Episco-pal Espanyola ha fet pública una nota en la qual convida “totes les Diòcesis que ho considerin oportú que a l’hora de l’Àngelus sonin les cam-panes dels nostres temples per convidar a pregar als qui romanen a casa i fer arribar, als qui servei-xen i treballen, l’ajuda del Senyor i l’agraïment de l’Església”.

Text íntegre de la nota: «A vosaltres, estimats de Déu, gràcia i pau de part de nostre Senyor Jesucrist» (Rom1, 7).

En aquests dies de singular i dolorosa experiència ciutadana i eclesi-al, a la qual ens ha portat la pandèmia del coronavirus, l’Església Catòlica està cridada a oferir els seus recursos en favor dels afectats així com la presència del Senyor que salva, animant tots els cristians a intercedir davant la Mare de Déu, que ens empara i escolta la nos-tra oració. Per això, convidam totes les Diòcesis que ho considerin oportú que a l’hora de l’Àngelus sonin les campanes dels nostres tem-ples per convidar a pregar als qui romanen a casa i fer arribar, als que serveixen i treballen, l’ajuda del Senyor i l’agraïment de l’Església. Així, proposam que a les 12 del migdia sonin les campanes per mostrar el nostre agraïment i fraterna solidaritat i pregar:

- Pels malalts contagiats pel virus, pels seus familiars, pels que estan en quarantena i per altres malalts que veuen afectada la seva atenció per la prioritat de tallar la pandèmia. - Pels treballadors de tots els centres i serveis sanitaris i tots els serveis públics. - Pels Equips d’Emergències, pels de Protecció Civil i per les Forces de Seguretat de l’Estat - Pels Equips de Pastoral de la Salut i pels voluntaris. - Per les persones de risc: nins, gent gran i malalts crònics. - Pels pares, mares, padrins i educadors. - Pels que estan vivint aquesta situació d’emergència en soledat. - Per qui no tenen llar o l’imprescindible per viure. - Per les diverses autoritats públiques. - Pels sacerdots, els monestirs de vida contemplativa i la vida consa-grada, que amb la seva pregària i lliurament segueixen donant espe-rança a tots els ciutadans.

I proposam que, com a conclusió de l’Àngelus, diguem junts aquests dies i a aquesta hora la pregària del Papa Francesc: “Oh Maria, Tu res-plandeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i esperan-ça. Nosaltres ens encomanam a Tu, salut dels malalts, que davant la Creu vares ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació de tots els pobles, saps el que necessitam i estam segurs que proveiràs perquè, com a Canà de Galilea, pugui tornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova. Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre si els nostres sofriments. I ha pres sobre si els nostres dolors per portar-nos, a través de la Creu, a la joia de la Resurrecció. Amén. Sota el vostre mantell, cercam refugi, Santa Mare de Déu. No menyspreeu les súpliques dels qui estam en la prova i des-lliurau-nos de tot perill, oh Verge gloriosa i beneïda! Que el Senyor us beneeixi, us guardi i us doni la pau!