Fulls 280

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Manuel Casas

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Jaume Masgrau

Lleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Josep Mouriño

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Anna Carrió

Redacció: Mònica Acero, Anna Carrió, Carles Aluju, Jordi

Garriga, Manel Gastó, Isabel Marquès, Montse Pérez-

Creus, Francesc Latorre i Pablo Monforte

Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso

Fotografia: Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Anna Carrió

Il·lustració: Judit Canela

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no

representen l’opinió

dels Fulls dels Enginyers.

12

CALIDOSCOPIJavier Ibáñez

ESPECIALEls enginyers tenim opinió

EDITORIALJoan TorresPresident de l’AEIC

tenim

opin

ió

fem

inst

itució

vole

m +

som

engin

yers

LA COLUMNAAntonio Cerrillo

Periodista especialitzat en medi ambient a

La Vanguardia

REPORTATGEDakar, màxima exigència

TECNOLOGIA I EMPRESABaxi, la calefacció del

segle XXI

PROJECTEL’Eix Transversal dobla capa-citat i seguretat

30ENTREVISTAJosep Maria Bosch Ayme-rich, empresari i creador de Masella i de Cap sa Sal

04

ENGINYERIES DEL MÓNEnginyeria de l’espai

EN FAMÍLIAJunior FIRST LEGO League

05

20

24

44

6090

10

INFORMENoves oportuni-tats mar enllà

ELS NOSTRES EXPERTS

Òscar MartínezEls honoraris dels enginyers

0870

16

ELS NOSTRES EXPERTSAlbert FerrariHa començat l’insourcing de les empreses industrials?

ELS NOSTRES EXPERTS

Antoni TahullEl sistema elèctric català

38

VOLEM +Cursos i tallersViu l’Associació

92

ARTICLESServeis OcupacionalsMercat laboral dels enginyers durant el 2012

89

DIA A DIATots els actes i jornades dels EIC

76

ARTICLESCaixa d’Enginyers

Crèdit? Sí, gràcies88

ELS NOSTRES EXPERTSManel VillalanteL’alta velocitat a Catalunya

14

VOLEM +Ofertes i serveis

93

VOLEM +Entreteniments i curiositats 94

98

Joan Torres / President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

tenim opinió

4

EDITORIAL

ABRIL/MAIG/JUNY2013

EDITORIAL

La preocupació del nostre col·lectiu envers el rumb de la situació econòmica, social i polí·

tica actual, es manifesta constantment en el nostre dia a dia. Inquiets per natura·lesa, els enginyers busquem solucions a infinitat de problemes i el fet de no tenir alternatives clares per tirar endavant en aquest mar d’obstacles, fa que com a institució que representem el col·lectiu d’enginyers i enginyeres industrials intentem moure’ns en diverses direcci·ons per tal de trobar nous camins. Un d’aquests camins ha estat preguntar als col·legiats i associats quines són les seves preocupacions amb relació a la crisi global que estem patint. La Comissió Delegada de Cooperació Estratègica, creada l’any 2011, va engegar un procés de consulta amb la intenció de generar el màxim d’opinió i reflexió possible i elaborar un informe de diagnosi sobre l’actual crisi econòmica. En aquest número podreu consultar aquest docu·

ment titulat Davant les crisis actuals: problemàtica, perspectives i propostes. Aquest procés de participació és vital per escoltar la veu del nostre col·lectiu, un referent clau en la nostra societat, i forma part de les mesures que es van adoptar després de la modificació dels estatuts de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya l’any 2010 per tal d’enfortir la relació amb els enginyers i les enginyeres membres del COEIC. Implicació, debat i apor·tació d’idees. Volem ser un referent i també volem enriquir la nostra capaci·tat col·lectiva amb propostes útils per a tots els enginyers i les enginyeres, per a la societat i per als governs i les administracions.En aquest camí de creixement i anàlisi personal, l’AEIC fa 150 anys i en el pròxim número dels Fulls dels Enginyers podreu gaudir de continguts especials que il·lustraran tots aquests anys al ser·vei de la professió.

La implicació del nostre col·lectiu

SONÒMETRE

L’AEIC fa 150 anys

SONA BÉ

El COEIC valora si el monument a Colom reobrirà les seves portes

Després del tanca·ment al públic del popular monument, a causa d’una avaria a l’ascensor que va obligar a un complicat

rescat de sis turistes l’1 de maig del 2012, el COEIC redactarà un informe definitiu sobre la possibilitat de reobrir les portes d’aquest monument emblemàtic.

Llei de liberalització dels serveis

L’Avantprojecte de llei de libera·lització dels ser·veis que prepara el Govern espa·

nyol crea inquietud entre els col·legis professionals que es veurien afectats (ar·quitectes, advocats, enginyers i farma·cèutics). Aquests alerten que afavoreix l’intrusisme professional.

NO SONA... GRINYOLA

L’Associació d’En·ginyers Industri·als de Catalunya fa 150 anys i en el proper núme·ro dels Fulls dels

Enginyers hi trobareu un desplegament especial de continguts que il·lustraran aquest segle i mig de trajectòria al servei de l’enginyeria.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a [email protected], per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

D’una tacada el Govern ha eliminat les ajudes per a la compra de calderes i

electrodomèstics eficients (frigorífics, neveres...), així com per als equipaments per estalviar energia en l’àmbit municipal i industrial. Han desaparegut les políti·ques d’estalvi d’energia. Molt trist, si no sospitós, tenint en compte que importem el 80% de l’energia.L’Administració central ha focalitzat la seva política energètica a resoldre el dèficit tarifari, reconegut a les empreses elèctriques. Les úniques polítiques en aquest camp han estat salvar els ingres·sos de les companyies amb constants pujades de la tarifa de la llum per com·pensar aquest dèficit. El que és realment lamentable és que aquestes empreses no tinguin miraments a l’hora de mostrar semestralment els seus beneficis osten·tosament, un fet incomprensible en una època com l’actual. I tot perquè no s’ha fet el replanteja·ment necessari de les causes d’aquest dèficit. La patronal UNESA i els seus afiliats al Govern acusen les renova·bles (primes), però el dèficit tarifari té a veure sobretot amb un sistema elèctric sobredimensionat. En els últims sis anys, la potència elèctrica instal·lada ha aug·mentat deu vegades més que la demanda d’electricitat.

Culpar les renovables no té justificació. L’any 2008 aquest dèficit va arribar als 5.819 milions d’euros mentre que les pri·mes eren de només 2.423 milions d’euros. El model de conformació de preus és la negació de la lliure competència perquè es configura a partir del cost de les tec·nologies més cares. La UE repeteix que el mercat elèctric no funciona a Espa·nya; que no hi ha competència, i que s’ha produït una sobreretribució d’algunes tecnologies d’electricitat com la nuclear i la gran hidràulica, que tenen instal·lacions amb trenta i quaranta anys de funcionament, però se’ls paga el mateix preu que a la resta.I es continuen socialitzant les pèrdues

de males decisions empresarials. Des de l’any 2001, s’han creat a Espanya 27.123 MW de potència de centrals de gas de cicle combinat (més que totes les fonts renovables). Però aquestes inversions, promogudes per la iniciativa privada sense talls pel Govern, s’han demostrat desmesurades. El seu factor de càrrega és del 25%. És com si tres de cada quatre plantes de cicle combinat no s’utilitzes·sin. Però les subvencionem més enllà del que és raonable com a energia de suport. Els pagaments per capacitat han passat de 305 milions d’euros l’any 2008 a 1.535 milions l’any 2011. Subvencionar una central amb energia fòssil (perquè estigui parada!) no és propi del segle XXI.

LA COLUMNAAntonio CerrilloPeriodista especialitzat en medi ambient a La Vanguardia

Subvencionar l’energia fòssil

“El desdoblament de l’Eix Transversal és l’obra que més em satisfà pel seu caràcter singular, el disseny innovador, el procés constructiu, el finançament, el respecte al medi ambient i el retorn socioeconòmic.”

L’ALTAVEU

Pedro MaquedaPresident de Cedinsa

FULLS dels ENGINYERS 5

ww

w . aq u a l o

g y . ne t

Aqualogy. La marca global de solucions integrades de l’aiguaEl desenvolupament de la societat i la preservació del medi ambient exigeixen una gestió eficient de l’aigua. El talent, la innovació i el compromís són els pilars d’Aqualogy, la marca global de solucions integrades de l’aigua. Aqualogy ofereix solucions adaptades a les necessitats d’institucions o d’empreses.Al servei de les persones.

Benvinguts al futur de l’aigua

tenim opinió

8

ELS NOSTRES EXPERTS

ABRIL/MAIG/JUNY2013

Durant el passat mes de novembre, vaig rebre un correu electrònic d’un client

(dels bons, dels que continuen encar·regant projectes i, el més important, els paguen) en el qual m’anunciava una rebaixa dels honoraris d’enginyeria d’un 25% per a l’any 2013. Immedia·tament el vaig trucar, i vam quedar al cap d’uns dies per parlar.La seva argumentació per a aquest ajustament, a més de la situació econò·mica actual, el moment en què vivim, etc., va ser que havia rebut una oferta d’una altra enginyeria, la qual oferia els seus serveis un 35% per sota dels preus que estaven pagant. Evident·ment, el raonament del meu client va ser lògic i immediat: si hi ha algú dis·posat a treballar un 35% més barat, els meus actuals proveïdors, que coneixen exactament el tipus de projecte, també es poden ajustar.A ningú no li agrada que li rebaixin ni els seus honoraris ni el seu sou, però no critico la postura del meu client, ja que, com a bon directiu, té la mis·sió de vetllar pels interessos de la seva empresa.Com tots sabem, els antics barems o criteris d’honoraris del Col·legi faci·litaven als enginyers una orientació a l’hora de calcular els honoraris. Encara que el client no tenia cap obligació d’assumir·los, la simple referència a aquests criteris “legitimava” la fixació del preu que es pressupostava. És a dir, existia un terme comparatiu que en altres professions no es dóna.Actualment, la fixació del preu dels nostres serveis no té res a veure amb els criteris orientadors (ni tampoc amb els nostres costos, que són el nos·tre problema), sinó que hauria d’estar relacionat amb el valor que siguem capaços d’aportar al client.

No obstant això, l’eliminació del terme comparatiu ha provocat una desorien·tació en la fixació del valor del nostre treball, i l’actual tendència a la baixa, en molts casos, implica treballar per sota del cost intern (sense saber·ho, de manera temerària i a costa de la quali·tat del servei).Fins ara, aquesta tendència es pro·duïa en els serveis que aportaven escàs valor afegit al client, però actualment es produeix una transversalitat que afecta a tot tipus de projectes. La solu·ció, entenc, no és queixar·se, ni donar la culpa dels nostres mals a la crisi.Està clar que hi ha uns mínims que no s’han de traspassar, i aquesta desenfre·nada tendència a la baixa ens perjudica a tots ja que no només veiem com dis·minueixen els nostres ingressos, sinó també, i sobretot, com es desprestigia la nostra professió.Crec que és hora d’assumir les noves regles del mercat (que estan aquí per quedar·se) i centrar·nos en la generació de valor al client amb propostes de servei modernes, professionals, competitives i eficaces, buscant captivar el client amb la nostra professionalitat, sense oblidar mai la responsabilitat que suposa la nos·tra signatura com a enginyers.Crec fermament que aquesta és l’aposta que han de fer les empreses d’enginyeria en l’escenari que estem vivint.

Els honoraris dels enginyers

“L’eliminació del terme comparatiu ha provocat una desorientació en la fixació del valor del nostre treball, i l’actual tendència a la baixa, en molts casos, implica treballar per sota del cost intern”

Òscar Martínez / Enginyer industrial col·legiat núm. 11166


Emporta’t el COEIC a la butxaca!

La nova App dels EIC està disponible per a iPhone i Android.

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

10 ABRIL/MAIG/JUNY2013

E xemples com el de l’empresa Apple que obre una planta als Estats Units, mantenint la seva

xarxa de proveïdors a la Xina, fa que ens preguntem si ja s’ha iniciat el procés de recuperar la indústria en general tant en aquell país com a la Unió Europea.El creixement continuat dels costos laborals a la Xina i el fet que en algunes àrees dels Estats Units hi hagi costos de mà d’obra continguts per la millora de la productivitat constant des del 2007, a més que els costos de l’ener·gia als Estats Units són més baixos, fa que hi hagi empreses que valorin fins a quin punt cal tornar a recuperar la indústria.El retorn de l’activitat manufacturera d’Apple als Estats Units no serà amb els telèfons mòbils, sinó amb els ordina·dors Mac, cosa que ja feia tímidament per alguns clients molt específics i sota comanda, amb proveïdors externs ame·ricans. Darrere de tot això s’intueix la necessitat de controlar millor la cadena logística d’aquells productes específics de menys volum de vendes i la protec·ció de la propietat intel·lectual.Altres empreses americanes també han estat treballant en el mateix sentit de recuperar activitat manufacturera als Estats Units, com ara Whirlpool (electrodomèstics), General Electric, Otis (elevadors), Caterpillar i Ford, amb el resultat que ja s’han creat milers de llocs de treball en aquest país anglosaxó.Boston Consulting Group preveu que les empreses dels set sectors següents són les que tenen més probabilitat de tornar: equips de transport; electrodomèstics i equips elèctrics; mobles; plàstics i cautxú; maquinària; productes metàl·lics, i

ordinadors i electrònica. Es preveu que el setanta per cent dels produc·tes que els Estats Units importa avui de la Xina podria retornar abans del final de la dècada.És evident que els canvis estan en marxa per al model Made in China, però no ens enganyem: a hores d’ara no hi ha alternativa per a la produc·ció massiva de la Xina amb altres països desenvolupats i el que no és probable és que la fabricació de pro·ductes de gamma baixa i intensiva torni als països desenvolupats, ja que no és l’avantatge competitiu.El fet de tenir una activitat industrial

o l’aprovisionament a la Xina depèn de molts factors i cal evitar·ne la generalització, ja que dependrà del valor afegit del producte, de l’im·pacte del cost de la mà d’obra en el cost total en funció del disseny i del procés productiu, de si es té producte i/o interès pel mercat xinès, etc.Cal insistir que ens hem de focalitzar a innovar, i, millor encara, innovar sovint, tant pel que fa a producte com a processos per anar a buscar posicionament en gamma mitjana·alta que ens permeti estar en situació competitiva i, per tant, crear llocs de treball a casa nostra.

Ha començat l’insourcing de les empreses industrials?

Albert Ferrari / Enginyer industrial col·legiat núm. 8673

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


La incentivació de la innovació és una preocupació constant per a qualsevol empresa i per a

qualsevol país. A partir de la constata·ció d’experiències i realitats en aquest àmbit a diferents països i a diferents empreses, es va creure oportú des del nostre Col·legi proposar a sindicats, patronals i empreses amb experièn·cia contrastada, fer unes reunions de treball i un debat final a porta tan·cada per tal d’intentar consensuar un document de mínims amb què tot·hom pogués estar d’acord.Els participants en aquestes reuni·ons de treball i en la taula rodona final van ser, per part dels sindicats, CC.OO. i UGT, per part de les patro·nals, Foment del Treball, CECOT i PIMEC, i per part de les empreses, Indra, Almirall, Schneider, Ficosa, i amb la participació de l’Oficina Ponti.Recollint, analitzant i classificant tot el que s’havia parlat en les diferents reunions de treball i durant la taula rodona de debat final, es va conside·rar i proposar que la incentivació de la innovació abraçava els cinc àmbits següents: el concepte de la innova·ció, les peculiaritats de Catalunya, les grans empreses, les petites empreses i el marc laboral i mercantil.En el document de síntesi de conclu·sions per cada un d’aquests àmbits, el text consensuat amb tots els par·ticipants va ser el que es detalla a continuació.En l’àmbit conceptual de la innovació, tothom està d’acord que la innovació és molt complexa i que cal aprofundir en alguns aspectes per contextualitzar millor aquest concepte. També cal diferenciar les patents com una part de la innovació, trobar sistemes per

poder avaluar millor la innovació i fomentar la integració de la innovació com a factor de competitivitat.Pel que fa a les peculiaritats de Cata·lunya, tothom està d’acord que cal tenir molt en compte les caracterís·tiques de la cultura catalana i de la realitat del teixit empresarial català; que hi ha molts recursos disponibles; que cal millorar·ne la coordinació i l’eficiència, i que cal cuidar i fomen·tar els ecosistemes existents.Quant a les grans empreses, val a dir que cada sector d’activitat eco·nòmica té les seves peculiaritats, en què les grans empreses disposen de diferents alternatives per incentivar internament la innovació; que en els projectes d’innovació cal comp·tar amb la participació dels agents externs a l’empresa; que la clau de la innovació són els equips de treball interns o interns·externs a l’empresa; que són molt importants els recursos

Incentivar la innovació

“La incentivació de la innovació és una preocupació constant per a qualsevol empresa i per a qualsevol país”

Jordi Guix Armengou / President de la Comissió de Política Industrial i Innovació dels EIC, enginyer industrial col·legiat núm. 4012


disponibles en l’entorn on es troba ubicada l’empresa, i que la millora en la innovació de les petites empreses influeix en la millora de la innovació de les grans empreses.En l’àmbit de la petita empresa, tot·hom està d’acord a dir que s’ha acabat el model basat en subvencions; que cal incentivar la innovació amb un nou model focalitzat en la petita empresa; que es disposa de la matèria primera per innovar però el que falla és el sistema; que l’entorn actual és

complicat i la innovació és complexa, i que cal potenciar uns ecosistemes locals, fàcils i que funcionin.Per acabar, quan es parla del marc laboral i mercantil, hi ha el consens que la retribució econòmica pot ser un factor incentivador de la innova·ció, però que no és l’únic factor que es té en compte a l’hora de promoure·la. La dificultat està en la complexitat de la innovació i a poder avaluar l’apor·tació dels diferents equips de treball que intervenen en un projecte d’in·novació, siguin interns i/o externs a l’empresa. Cal aprofundir en un model propi català tenint en conside·ració el que s’està fent a altres països, i aprofitar els òrgans de representació i participació ja existents per debatre la millora del model actual i aprofun·dir·hi. Tot això sense menystenir les millores que cal introduir en la con·tractació, tant en el marc laboral com en el marc mercantil.El document de conclusions es va fer arribar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Cata·lunya, concretament al Sr. Xavier Ferràs, director del Business Innova·tion Centre.

“En l’àmbit de la petita empresa, tothom està d’acord a dir que s’ha acabat el model basat en subvencions; que cal incentivar la innovació amb un nou model”

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

L’alta velocitat a CatalunyaManel Villalante / Enginyer industrial col·legiat núm. 7726

El 1844 els enginyers Subercase i Santa Cruz van idear el sin·gular ample de via espanyol.

Malgrat la tendència internacional a l’harmonització, no va ser fins el 1998 que el Govern espanyol va acordar la transformació gradual de la xarxa fer·roviària a l’ample de via internacional (UIC). Dos anys abans, la Generalitat havia presentat l’estudi de factibilitat d’una connexió d’alta velocitat i ample UIC entre Barcelona i la frontera francesa.El passat gener, aquesta connexió va esdevenir realitat. Els vint·i·sis anys transcorreguts des de l’estudi inicial (1987) poden semblar excessius, però si els comparem amb obres similars a França i Alemanya veurem que el període mitjà de gestació és d’uns vint anys. El retard ha existit, però és menor del que apriorísticament pugui sem·blar. Els desacords entre els governs espanyol i català, però també les dis·cussions a Catalunya, han endarrerit el projecte amb llargs debats sobre el traçat, l’accés a l’aeroport i la seguretat del túnel de Barcelona, amb la Sagrada Família a l’epicentre.Ara és de justícia agrair a les empreses i als professionals, sovint qüestionats, que amb tota solvència i seguretat han desenvolupat correctament un pro·

jecte complex. A hores d’ara, molts d’ells, tenint en compte la dràstica reducció de l’obra pública al nos·tre país, estan obligats a cercar nous horitzons professionals lluny d’aquí.La nova connexió ha trencat una barrera secular especialment per al transport de mercaderies, i contribueix a fer que la xarxa d’alta velocitat s’acosti als tres mil quilòmetres i es

consolidi com la més extensa del món darrere de la de Xina. No obstant això, no pot dilatar·se més una profunda revisió del futur creixement de la xarxa d’alta velo·citat, atenent a criteris d’eficiència i més enllà de quina sigui la situació econòmica. Sols una dada: la xarxa espanyola, un 25% més extensa que la francesa, únicament transporta el 15%

de viatgers dels d’aquesta última.Per tant, ara, més que davant d’un punt final, hauríem d’estar davant d’un punt i seguit per avançar en la competitivi·tat, l’eficiència i la cohesió territorial.En primer lloc, cal donar la màxima prioritat als trams pendents del cor·redor del Mediterrani, incloent·hi els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, acabant alhora amb debats estèrils i incomprensibles a Europa, i afortunadament també cada cop més a Espanya, com el de la travessia central dels Pirineus. En segon lloc, cal agilitzar les refor·mes estructurals necessàries per superar les ancestrals barreres fun·cionals, econòmiques, operacionals i comercials del transport ferroviari de mercaderies. Res seria pitjor que dis·posar de les infraestructures i que no hi circulessin trens de mercaderies.I, finalment, queden moltes altres actu·acions per fer com l’estació intermodal de la Sagrera, resoldre les fractures que provoca el tren convencional a Girona i Figueres, desenvolupar el sistema de trens regionals d’alta velocitat i el seu traspàs a la Generalitat i aprofitar l’increment de capacitat a Barcelona per millorar el servei de Rodalies.En definitiva, se’ns obren noves opor·tunitats i nous reptes… Punt i seguit.


“Cal agilitzar les reformes estructurals necessàries per superar les ancestrals barreres funcionals, econòmiques, operacionals i comercials del transport ferroviari de mercaderies”

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


El nostre sistema elèctric actual disposa d’instal·lacions de generació capaces de

donar resposta a les demandes tant de potència com d’energia fins a l’any 2020. Com la capacitat d’in·terconnexió en alta tensió és molt superior a la recomanada per la Unió Europea (10% de la punta de màxima demanda), en l’aspecte d’infraestructures, un cop acabada la nova interconnexió amb França, anirem sobrats en tots els aspectes. Val a dir, però, que ens manca asso·lir un millor mallat de la xarxa de distribució, qüestió difícil fins que no gaudim de competències sobre regulació econòmica de l’activitat de distribució.

SoStenibilitat mediambientalEl sistema elèctric català (per aten·dre la demanda pròpia) emet entorn de 150 grams de CO2/kWh, la mei·

tat que l’espanyol o la mitjana de la UE·27 i de prop de la tercera part del Regne Unit o Alemanya. Per la nostra posició, és una sostenibilitat molt competitiva.

SoStenibilitat econòmicaSense modificar el sistema retribu·tiu establert a Espanya, l’energia generada a Catalunya es podria ven·dre al consumidor final a uns preus com a mínim un 30% més baixos que els actuals. L’explicació d’aquest desfasament de costos està bàsica·ment en les primes de les energies renovables, el sobrecost de la gene·ració a les illes Canàries i Balears, les extraordinàries subvencions al carbó nacional (cada un dels minai·res en actiu —uns cinc mil— ens costa més de 250.000 €/any) i els descomptes que per interrompibi·litat es fan als grans consumidors. A Catalunya gaudim d’una òptima combinació de fonts d’energia amb

El sistema elèctric catalàAntoni Tahull / Enginyer industrial col·legiat núm. 1847

“El nostre sistema elèctric actual disposa d’instal·lacions de generació capaces de donar resposta a les demandes tant de potència com d’energia fins a l’any 2020”


un parc nuclear capaç de generar quasi el 50% de la demanda, un bon equip hidràulic i de cogeneració i una baixa incidència de sobrecost de les energies renovables. Ara estem a la gamma més alta de preus a la UE·27. Amb costos propis passa·ríem a ser un dels cinc estats més competitius en preus de l’energia.Sobre volum de mercat, Catalu·nya, amb una demanda anual de 48 TWh/any, se situaria per sobre del volum de mercats com Hongria (44), Bulgària (37) i Dinamarca (35), i seria quasi com Portugal (55) o Romania (61).La creació d’ens reguladors equi·valents a la Comissió Nacional d’Energia, al Consell de Seguretat Nacional o a l’operador de mercat, no encariria el preu de l’energia perquè ja han estat considerats. Però hauríem d’assumir l’emmagat·zematge dels residus nuclears.Cap temença al boicot des de Madrid.

Ells hi perdrien molt i nosaltres som autosuficients i tindríem la clau d’in·terconnexió amb Franca. El balanç és molt positiu en tots els aspectes. Serem capaços de gestionar la transi·ció per fer arribar el vaixell a bon port?

“Sobre volum de mercat, Catalunya, amb una demanda anual de 48 TWh/any, se situaria per sobre del volum de mercats com Hongria (44), Bulgària (37) i Dinamarca (35), i seria quasi com Portugal (55) o Romania (61)”

tenim opinió


La Unió Europea va publicar a finals del 2012 la Directiva 2012/27/UE d’eficiència ener·

gètica. Segons les últimes estimacions, la UE no avança a un ritme adequat cap a l’objectiu de reduir en un 20% el seu consum d’energia el 2020. Per aquest motiu proposa aplicar mesures en tots els sectors econòmics per mirar d’assolir l’objectiu marcat. Entre elles, les més destacades són:

1. Consumidor - Empreses de sub-ministrament energèticLes empreses comercialitzadores d’ener·gia hauran d’assolir un objectiu d’estalvi anual de l’1,5% de les vendes d’energia a clients finals, des del 2014 fins al 2020.

2. IndústriaLa indústria i especialment les grans empreses tindran l’obligació de realit·zar auditories energètiques cada quatre anys. La Directiva també proposa mesu·res de foment de la cogeneració de calor i electricitat en el sector de la transformació d’energia per augmentar l’aprofitament de calors residuals.

3. Serveis energèticsLa Directiva també preveu fomentar el mercat dels serveis energètics, així com facilitar l’accés de les pimes a aquest mercat. A més, preveu introduir sistemes de certificació que hauran de garantir un alt nivell de competèn·cia tècnica dels proveïdors de serveis energètics.

4. Àmbit públic La Directiva preveu que a partir del 2014 es renovi energèticament cada any un 3% de la superfície construïda

dels edificis propietat de l’Administra·ció central. A més, tots els productes, serveis i edificis que aquesta Adminis·tració adquireixi hauran de ser d’alt rendiment energètic en la mesura que això sigui viable econòmicament.Des del sector es veu amb interès la nova Directiva, malgrat que a Espanya es constaten serioses dificultats per portar·la a la pràctica. D’una banda, el Govern central encara ha de deta·llar, en la norma espanyola, la directiva anterior sobre certificació energètica d’edificis 2010/31/CE. D’altra banda, les inversions en rehabilitació ener·gètica d’edificis de l’Administració comptabilitza com a deute públic i la situació economicofinancera no deixa marge a noves inversions.Tanmateix, aquesta és una directiva de llarg recorregut i amb múltiples enfocaments sectorials. Hi ha mesures que ja es poden iniciar, des de desen·volupar un bon sistema de certificats

per incentivar l’eficiència, desplegar un mercat a partir de les reduccions de vendes imposades als comercia·litzadors energètics com estan fent altres països com Holanda o Itàlia, o treballar models de finançament de solucions “paquetitzades” d’eficiència energètica. Si ens quedem quiets, segur que el sector de l’eficiència energètica no avançarà i veurem com les oportuni·tats les aprofiten altres països que ja hi estan treballant.

La visió europea del sector de l’eficiència energètica

Albert Cot / Enginyer industrial col·legiat núm. 15620

ELS NOSTRES EXPERTS

FEM-NE CINC CÈNTIMS

tenim opinió

20

calidoscopi

ABRIL/MAIG/JUNY201320

TEXT i FOTO: Isabel Marquès


L’E·STEP és una rajola formada per peces de ceràmica piezoelèctrica (PZT), un

material flexible que en ser deformat genera un voltatge. La seva característica principal és la total autonomia: sense connexions ni dependències respecte de la xarxa elèctrica. El prototip va ser desenvolupat juntament amb el seu company d’estudis Alexandre Nualart, com a projecte de final de la carrera d’Enginyeria Industrial a l’ETSEIAT (UPC). Una vegada finalitzats els estudis d’Enginyeria Industrial, Ibáñez s’ha encarregat de presentar el prototip a fires del sector i l’ha patentat amb èxit gràcies també al finançament de l’empresa especialitzada en solucions intel·ligents per a smart cities Urbiótica SL. Segons les dades extretes dels assaigs fets a la UPC i d’altres al Centre Tecnològic

LEITAT, que els va cedir els laboratoris, Ibáñez i Nualart van determinar que cada ceràmica piezoelèctrica té cent mil cicles de vida mitjana útil i que l’energia elèctrica obtinguda amb el prototip realitzat, si bé es tracta d’una quantitat modesta, pot tenir aplicacions per resoldre situacions molt diverses.Ibáñez, tot i saber que es tracta de molt poca energia, va tenir clar que s’havia de tenir en molta consideració el seu enginy: “Davant de l’escassetat de recursos que té el planeta, implantar aquestes rajoles en llocs de gran confluència de gent pot generar grans quantitats d’energia”. Per aquesta raó, Ibáñez ha estudiat la viabilitat d’instal·lar les rajoles com a paviment energètic i, a la vegada, decoratiu a grans places, discoteques, estacions de trens i carrers comercials.Entre els exemples d’aplicació que comenta Javier figuren diverses estacions del Metro de Barcelona amb

passadissos importants de trànsit entre línies (Diagonal, Catalunya, Espanya...). Segons les dades proporcionades per Transports Metropolitans de Barcelona sobre el nombre de passatgers, Ibáñez calcula que amb la implantació d’aquestes rajoles se satisfarien la il·luminació de caràcter essencial i l’enllumenat d’emergència.Ibáñez i Nualart també han dissenyat altres dispositius com són indicadors lumínics a sales de cinema, detectors de presència i dispositius de càrrega de mòbils i portàtils. Així mateix, creuen que són factibles altres aplicacions de més nivell energètic relacionades amb el sector industrial (màquines, pistons...).Ibáñez conclou que el projecte no és més que “l’afany per buscar una font de generació d’energia elèctrica alternativa que permet ser utilitzada a països del Tercer Món o a zones aïllades i inaccessibles a la xarxa elèctrica”.

Javier IbáñezL’enginyer industrial Javier Ibañez dissenya i patenta

l’E-STEP, una rajola que genera energia elèctrica.

l’e-SteP ha estat dissenyat amb ergonomia, de manera que

s’aprofita al màxim la força de la petjada per obtenir el màxim

rendiment del paviment segons la relació tensió-deformació de la

ceràmica piezoelèctrica. “com més es deforma la peça, més energia

aconseguim”, especifica ibáñez.

Actua localment, pensa globalment, aquest era el lema del Javier quan es va plantejar crear una rajola intel·ligent per presentar en el seu projecte de final de carrera. “Estava corrent a la cinta en el gimnàs i vaig pensar que d’alguna manera s’havia d’aprofitar l’energia que produïa”, explica Ibáñez, i d’aquí va sorgir la idea: convertir l’energia de la petjada humana en energia elèctrica. Un enginy ja patentat que s’anomena E-STEP.

tenim opinió

PARLEM ALS MITJANS

Els Enginyers Industrials de Catalunya hem tingut un ampli ressò mediàtic en els darrers mesos. L’interès que desperten les iniciatives de les nostres institucions i les opinions dels membres del nostre col·lectiu en els mit·jans de comunicació, posen de manifest la notorietat i el prestigi que tenim els EIC en el conjunt de la societat.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

LA LLEI DE LIBERALITZACIÓ DELS SERVEISEl degà del COEIC, Joan Vallvé, va intervenir a TV3 i al 3/24 per explicar els riscos que suposarà per a la societat i per a la professió la Llei de liberalització dels serveis que preveu limitar la col·legiació obligatòria i la reserva d’activitat. El Periódico de Catalunya també va entrevis·tar el nostre degà per conèixer la seva valoració sobre l’avantprojecte d’aquesta llei.

El degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de

Catalunya, Joan Vallvé, considera “absurd” suprimir

pràcticament la col·legiació obligatòria perquè “va

en contra de la idea mateixa de col·legi professional”.

Com a molt, afegeix Vallvé, s’hauria de suprimir

de la Constitució el paper que s’atorga a aquests

organismes.

13/01/13EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA)BARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 53.795 EjemplaresDifusión: 41.453 Ejemplares

Página: 2Sección: POLÍTICA NACIONAL Valor: 24.647,00 € Área (cm2): 960,3 Ocupación: 89,78 % Documento: 1/2 Autor: AGUSTÍ SALA Núm. Lectores: 645000

Cód: 65922459

LA CERTIFICACIÓ DGNBEl Diari de Terrassa va publicar una notícia sobre la certificació alemanya de Construcció Sostenible desenvolupada pel Consell de Construcció Sostenible d’Alemanya DGNB (Deutsche Gesellschaft für Nac·hhaltiges Bauen), que al nostre país és promoguda pels Enginyers Industrials de Catalunya. L’acte de presenta·ció de l’acreditació DGNB, que va tenir lloc a la seu dels EIC el 3 de desembre, va ser presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder.

De hecho, es tan reciente que fue presentado hace

poco más de un mes en la sede del Col·legi Oficial

d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC),

promotor del sistema en nuestro país.

DGNB es un sello de certificación en sostenibilidad

para edificios y barrios. Se dice que es de segunda

generación porque va más allá de la eficiencia

energética de otros sistemas, ya que mide la

sostenibilidad, tanto en fase de proyecto como de

construcción.

12/01/13DIARI DE TERRASSATERRASSA

Prensa: DiariaTirada: 4.974 EjemplaresDifusión: 4.147 Ejemplares

Página: 42Sección: ECONOMÍA Valor: 722,00 € Área (cm2): 772,7 Ocupación: 70,4 % Documento: 1/1 Autor: Josep Lluís Alonso Núm. Lectores: 25000

Cód: 65898214


04/12/12

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA)

BARCELONA Prensa: Diaria

Tirada: 174.960 Ejemplares

Difusión: 98.447 Ejemplares Página: 22

Sección: ECONOMÍA Valor: 7.276,00 € Área (cm2): 408,9 Ocupación: 38,77 % Documento: 1/1 Autor: ANTONI FUENTES Núm. Lectores: 568000

Cód: 64405486

La industria catalana tiene

desde ayer nuevo patrón. Se

trata de Antoni Maria Grau

Costa (Barcelona, 1961), que

desde 2001 había ocupado la

dirección general del Col·legi

Oficial d’Enginyers Industrials

de Catalunya.

ANTONI MARIA GRAU, NOU DIREC-TOR GENERAL D’INDÚSTRIAEl nomenament d’Antoni Maria Grau com a nou director general d’Indústria de la Conselleria d’Em·presa i Ocupació ha ocupat les pàgines de rotatius com La Van-guardia, El Periódico de Catalunya, Expansión i Ara. Durant els dotze anys que Grau ha estat el director general dels Enginyers Industrials de Catalunya, ha impulsat importants projectes com la creació de l’Observatori de la Com·petitivitat de la indústria catalana, Empresa Adherida, Enginova, Fons Enginyers i l’Agència de Qualifica·ció dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE).


16/01/13

EXPANSION CATALUÑA

BARCELONAPrensa: Diaria


Difusión: 7.296 EjemplaresPágina: 7

Sección: CATALUÑA Valor: 1.850,00 € Área (cm2): 496,2 Ocupación: 57,46 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 198000

Cód: 66021088

EL PACTE INDUSTRIALDiversos mitjans com El País, El Periódico de Catalunya, Diari de Girona i Cadena SER han fet difusió del Pacte de la Indústria a Catalunya que han signat sindicats, patronals, universitats i col·legis professionals, entre els quals figura el COEIC. Aquesta plataforma reclama al Govern la potenciació de la indústria perquè considera que és un sector clau per reactivar l’economia.

El degà del Col·legi d’Enginyers

Industrials, Joan Vallvé, ha qualificat

el pacte d’“exemplar” i ha advertit

que el teixit productiu necessita

accedir al crèdit “perquè és l’oli

que fa funcionar els engranatges”.

04/12/12

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA)

BARCELONA Prensa: Diaria


Difusión: 98.447 Ejemplares Página: 22

Sección: ECONOMÍA Valor: 7.276,00 € Área (cm2): 408,9 Ocupación: 38,77 % Documento: 1/1 Autor: ANTONI FUENTES Núm. Lectores: 568000

Cód: 64405486

En aquest sentit, es pot

destacar que prop del 75%

de les ofertes professionals

s’adrecen al sector de

l’enginyeria. “Sobretot enginyers

industrials, informàtics,

de telecomunicacions i

aeronàutics”, diu Antoni M. Grau,

director del Col·legi d’Enginyers

Industrials de Catalunya, que

s’ha encarregat de promocionar

la iniciativa entre el col·lectiu

d’enginyers catalans.

25/11/12

LA VANGUARDIA (ED. CAT) DINERSBARCELONA

Prensa: Semanal (Domingo)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 18

Sección: OTROS Valor: 14.501,00 € Área (cm2): 628,7 Ocupación: 60,32 % Documento: 1/2 Autor: Anna Cabanillas Núm. Lectores: 0

Cód: 64076174

EL QUEBEC CERCA ENGINYERSDurant el darrer mes de novembre, els Enginyers Industrials de Catalunya van col·laborar amb el Servei Català d’Ocupació (SOC) i el Govern del Quebec en el reclutament i la selecció d’enginyers de diferents especialitats i perfils per cobrir vacants en empre·ses del Quebec. La Vanguardia, Radio Nacional de España, 3/24 i La Xarxa van donar cobertura mediàtica a aquesta iniciativa.

Fem experts @Fem_expertsun #ff para @Enginyeria Col·legi d’Enginyers Industrials de

Catalunya por su buena labor.

agustí Sala @agustisalaUn perfil de la empresa #competitiva por @

Enginyeria La empresa competitiva tiene más negocio exterior

coettc @coettc@Enginyeria @AntoniGrau Des del @COETTC ens

afegim a aquesta felicitació. Estem segurs que faràs una gran tasca. Enhorabona!

ens pots fer arribar els teus comentaris via twitter a @enginyeria

cetim @cetimanresaIntercol·legial tècnica i la Cambra aposten

per l’eficiència energètica.@Cambramanresa @COACBaBe @Enginyeria @CETIVG

nova consulting nco @nco_slun #ff para @Enginyeria

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya por su buena labor.

TEXT: Redacció FOTO: Cedides per Cedinsa

L’Eix Transversal dobla capacitat i seguretat

projecteprojecte


UNA NOVA CARRETERAL’Eix Transversal és ja una via d’al-ta capacitat fluïda i segura amb sentits de circulació separats. Ho és després de les obres de desdo-blament que Cedinsa ha portat a terme amb un alt nivell de qualitat tècnica i la màxima eficiència: sis mesos d’antelació sobre el calen-dari previst i sense desviació pres-supostària.


La nova C-25 té 155 quilòmetres de longitud que discorren entre Cervera i Caldes de Malavella,

vertebrant la Catalunya central i esde-venint l’eix d’un sistema viari modern que estalvia temps i diners. El nou Eix Transversal potencia les connexions intercomarcals i les de llarg recorregut (amb Lleida i l’Aragó, per l’oest, i amb Girona i França, per l’est), fomenta l’equilibri territorial i afavoreix el des-envolupament econòmic facilitant el transport de mercaderies i apropant persones i serveis. L’Eix contribueix així al dinamisme de l’economia de la zona, en particular, però també de Catalunya, en general.Un dels objectius que la Generalitat es va fixar amb aquesta obra va ser millorar la seguretat d’aquesta via ja que durant els catorze anys de funcionament suma dues-centes vuit víctimes mortals en accidents de trànsit.Abans del desdoblament, l’Eix era una via ràpida d’un carril per sentit amb trams puntuals de tres carrils per a avançaments i tres petits trams amb característiques d’autovia: el comprès entre Cervera i les Oluges, i dues zones a les circumval·lacions de Manresa i Vic. El seu desdoblament permet millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit d’una

via que registra una mitjana d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb un percentatge de circulació de vehicles pesants d’entre el 20% i el 30%, segons els trams. Les previsions de Cedinsa i la Generalitat són que el 2019 hi passin uns 20.000 vehicles al dia i que un de cada cinc sigui un vehicle pesant. Fins ara, l’any amb més circulació de la C-25 va ser el 2007, amb una mitjana d’11.824 vehicles diaris.El desdoblament suposa un salt expo-nencial en els estàndards de seguretat que s’ofereixen als usuaris de la via. El doble d’Eix és, també, el doble de segur. A banda de les especificacions típiques de les vies ràpides d’alta capacitat (cal-çades segregades, accessos controlats...), Cedinsa ha estat especialment auto-exigent i sensible envers la seguretat i ha incorporat les últimes mesures disponibles que superen, amb escreix, els requisits que es fixaven al plec de condicions.L’interès de Cedinsa per la seguretat queda palès de manera paradigmàtica en dos àmbits, estretament relacionats: els túnels i el centre de control. Els nous túnels estan tecnològicament a l’avant-guarda constructiva, perquè incorporen tots els elements de seguretat que recu-llen les normes actualment. Els més

“Les previsions de Cedinsa i la Gene-ralitat són que el 2019 hi passin uns 20.000 vehicles al dia i que un de cada cinc sigui un vehicle pesant”

El tram de la C-25 entre Aguilar de Segarra i Manresa.

projecte


llargs, Joanet i Fontfreda, disposen de tots els sistemes, mentre que els més curts, només els que en cada cas són pre-ceptius. En tots els casos s’ha complert amb escreix la normativa, en sistemes de seguretat, fixant els paràmetres per sobre de les exigències de les esmenta-des normes. Els principals sistemes de control i seguretat instal·lats als túnels són:•Detecció automàtica d’incidències

(DAI). Permet detectar, amb les càmeres instal·lades, qualsevol ano-malia més enllà de la normalitat de la vialitat (un vianant, un animal, un vehicle aturat...). En el moment de la detecció, s’enclava la càmera que ho

ha detectat i queda identificat el punt exacte del túnel amb la incidència.

•Fibrolàser. És un sensor continu de variacions tèrmiques, que permet detectar incendis amb una precisió de metres.

•Ventiladors. Són accionats manu-alment des del centre de control o automàticament, segons uns pro-tocols implantats en els manuals d’explotació de la via.

•Enllumenat amb reguladors de flux i lluminancímetres. Permeten con-trolar automàticament la intensitat lumínica necessària a l’entrada del túnel per evitar enllumenaments o falta de visió.

EL CENTRE DE CONTROL DE CEDINSA

El centre de control de Puig-reig controla des de ja fa cinc anys les altres tres concessions de Cedinsa (l’Eix del Llobregat, l’Eix del Ter i l’Eix d’Aro) i incorpora a partir d’ara l’Eix Transversal.

A més d’actuar sobre la seguretat dels túnels, el centre de control té altres funcions entre les quals destaquen:

• La recepció de totes les comuni-cacions que s’envien amb motiu d’una incidència per telèfon, cor-reu electrònic, SOS, etc., per part d’usuaris, dels Mossos d’Esquadra i del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT), i conseqüent-ment l’activació del protocol adient en cada cas.

• El control per les càmeres exteriors del trànsit de la via. A la C-25 n’hi ha quaranta. El total de les conces-sions de Cedinsa suma cent deu càmeres exteriors.

• L’activació dels panells alfanumè-rics d’informació variable, d’acord amb les instruccions del Servei Català de Trànsit.

• La vigilància de les operatives de manteniment mitjançant les càmeres.

• El control permanent de l’estat del temps al voltant de les vies en concessió amb les estacions mete-orològiques instal·lades.

D’esquerra a dreta: Joan Roig, cap de Comunicacions de Cedinsa; Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC; Pedro Maqueda, president de Cedinsa; Joan Torres, president de l’AEIC; Joan Vallvé, degà del COEIC, i Jordi Solanes, director de Construcció de Cedinsa.

27FULLS dels ENGINYERS

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: [email protected]. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITSESPAIS

Visita’ns a www.2pe.biz

Certi�cat núm. ES11/9905 de complimentdels requisits de la Norma ISO 9001:2008.

Membre protector de l'associacióde consultors d'estructures.

Màxima classi�cació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF 2PE 166*112.pdf 5 25/06/12 13:56

•Càmeres de televisió. Cada 70 o 80 metres hi ha una càmera. Això permet tenir controlat tot el túnel amb visió del que està succeint, independent-ment del DAI, que actua quan hi ha una incidència.

•Detectors de CO, NO i opacitat. Envien alarmes al centre de control si se sobrepassen uns llindars de conta-minació preestablerts.

•Llums d’emergència.• Senyalització contínua amb llums

LED als murs laterals dels túnels.•Megafonia. S’hi envien missatges sen-

zills i curts en cas d’incidència.• Semàfors, aspes, fletxes i barreres de

tancament dels túnels.•Als túnels llargs (Joanet i Fontfreda)

hi ha galeries d’evacuació entre els tubs amb diferent sentit de trànsit.

Els túnels estan monitorats de manera automatitzada les vint-i-quatre hores del dia durant els set dies de la setmana des del centre de control de Puig-reig. En el cas de produir-se una incidència s’activen immediatament els protocols necessaris per minimitzar-ne el risc per als usuaris.El desdoblament de l’Eix Transversal s’ha realitzat en règim de concessió per part de Cedinsa, que ha assumit la redacció dels projectes constructius, l’expropiació dels terrenys, la recerca de finançament (el pressupost era de 752,4 milions), l’execució de les obres i la conservació i l’explotació de la via desdoblada durant els pròxims trenta-tres anys.El desdoblament de l’Eix es va plantejar com un desdoblament pràcticament pur, és a dir, aprofitant la majoria de la calçada existent com un dels sentits, adaptant-la a la seva nova funcionalitat i executant una calçada nova per a l’altre sentit. Per això, l’obra s’ha trobat amb les dificultats constructives que ja van aparèixer en la construcció del primer Eix, afegint-hi aquesta vegada la gestió del trànsit neces-sària per mantenir en funcionament ininterromput la via existent i afectar el mínim possible el seu nivell de servei. A més, l’enorme varietat paisatgística del recorregut de l’Eix Transversal (del Pla d’Urgell, seguint per les serres i camps de

projecte


L’EIX TRANSVERSAL EN XIFRES

PREssUPOsT: S’han invertit

752,4 milions d’euros, amb un sistema de concessió durant trenta-tres anys i amb un peatge a l’ombra fins al 2041.

MOViMENT dE TERREs:

8 milions de metres cúbics de terraplè i 7 milions de metres cúbics de desmunt, amb la dificultat fonamental de l’execució que suposa mantenir el trànsit en servei. La varietat de ma-terials va de les calcàries de la Se-garra a les margues de Vic o el sauló de les Guilleries, de comportaments geotècnics que cal tractar i una gestió acuradíssima dels préstecs i abocadors necessaris.

EsTRUCTUREs:

45 grans viaductes, a més de 45 passos superiors i 90 passos inferiors, En el cas dels viaductes, bàsicament s’han calcat les solucions adoptades en el primer Eix (concatenació de deu viaductes per vèncer la riera de Rajadell, reproducció de l’arc de les Fosses i dels mixtos de Pla de Perer i Sot de l’Ullastre, etc.).

FERMs:

1,2 milions de tones d’aglomerats i 800.000 m3 de materials estabilitzats.

TúNELs:

Execució de vuit nous túnels (4.300 metres totals),

i sis falsos túnels (1.000 metres totals), a més de l’adequa-ció dels existents a la normativa de seguretat vigent.

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: [email protected]. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITSESPAIS

Visita’ns a www.2pe.biz

Certi�cat núm. ES11/9905 de complimentdels requisits de la Norma ISO 9001:2008.

Membre protector de l'associacióde consultors d'estructures.

Màxima classi�cació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF 2PE 166*112.pdf 5 25/06/12 13:56

la Segarra, la plana del Bages, les serres d’Osona, la plana de Vic i les Guilleries fins a arribar a la comarca de la Selva) ha comportat una gran varietat de solucions tècniques adequades a la tipologia d’obra realitzada.Malgrat les dificultats, Cedinsa no ha vol-gut renunciar a integrar la infraestructura (tant la ja existent com el desdoblament) a l’entorn pel qual transcorre i al qual ser-veix, i ha augmentat el nivell d’exigència

per garantir-ne el respecte ambiental, també més enllà dels requeriments a què ha hagut de fer front. En són una prova ben visible, entre d’altres, la reforestació dels talussos, la integració paisatgística de les embocadures dels túnels o dels sobrants dels moviments de terra i els ecoductes que creuen la via i faciliten el pas de la fauna autòctona.Cedinsa és una empresa catalana especialit-zada en la concertació publicoprivada per a la construcció i la gestió d’infraestruc-tures de mobilitat. Fundada l’any 2003 per assumir les obres de desdoblament de l’Eix del Llobregat, Cedinsa s’ha con-solidat en menys d’una dècada com una empresa tècnicament fiable, tecnològi-cament capdavantera i econòmicament solvent. A més, és un dels principals actors de la mobilitat a Catalunya, amb infraestructures com l’Eix del Ter entre Vic i Ripoll, l’Eix d’Aro entre Maçanet i Platja d’Aro i, finalment, amb l’Eix Transversal.

“L’enorme varie-tat paisatgística ha comportat una gran varietat de solucions tècni-ques adequades a la tipologia d’obra realitzada”

Viaducte d’Osomort a Sant Sadurní d’Osomort.

Baxi, la calefacció del segle XXI

TEXT: Mònica Acero FOTO: Isabel Marquès

Lluís Hellín

(Col·legiat núm. 13369)

IT Manager

Albert Blanco


Responsable de projectes

de Solutions

tecnologia i empresa


Anticipar-se al futur. Aquesta és la clau de l’èxit de Baxi, la companyia líder a Espanya en solucions de climatització i d’aigua calenta sanitària. Pionera a introduir la calefacció al nostre país el 1917, Baxi encapçala el canvi cap a un nou model de calefacció sostenible que permet reduir l’impacte mediambiental dels seus equips i comporta un important estalvi econòmic per als usuaris.

Jaume Alcover


Solutions Manager

Jordi Mestres


Director General


“Vam ser pioners a intro-duir la calefacció a Espanya, però no podem

viure d’això. Hem aprofitat aquest avantatge competitiu per anar actua-litzant-nos i treure nous productes i serveis al mercat”, destaca el Solutions Manager de la companyia, Jaume Alco-ver. Baxi, l’empresa de referència en l’àmbit de la calefacció i l’aigua sani-tària al nostre país, ha dut a terme una transició molt important en els darrers anys per passar de fabricar calderes convencionals a oferir solucions inte-grals basades en l’eficiència energètica i en l’ús de les energies renovables.La companyia mostra, així, el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic i en la consecució dels objec-tius de l’estratègia europea 20/20/20, amb horitzó 2020, que cerca reduir un 20% el consum d’energia, augmentar fins a un 20% l’ús d’energies renova-bles i reduir un 20% les emissions de CO2. A Baxi són conscients que el sector de la calefacció i l’aigua calenta sanitària juga un rol decisiu en aquest sentit, ja que el 40% del consum ener-gètic dels edificis correspon a aquests usos. “Reduir el consum de l’energia primària dels nostres equips contri-bueix de manera molt important a la sostenibilitat del planeta”, assegura el director general de la companyia, Jordi Mestres.Per oferir solucions que siguin més eficients energèticament sense reduir les prestacions ni el confort de l’usuari, la companyia està dedicant un impor-tant esforç en R+D+i. “Estem en una disjuntiva molt complicada perquè el mercat està decreixent però, en canvi, requereix nous productes que siguin capaços de disminuir la despesa ener-gètica dels edificis. I això ho estem aconseguint innovant, innovant i innovant”, comenta Mestres. L’em-presa ha desenvolupat una àmplia gamma de productes que optimit-zen l’ús de l’energia com les calderes de condensació i els sistemes basats en energies renovables com la bio-massa, els panells solars i les bombes

de calor. També és capdavantera en el desenvolupament d’equips de microcogeneració, que combinen la producció de calor i d’electricitat, de manera que redueixen el consum d’energia i les emissions de CO2.A més, Baxi està duent a terme una important tasca perquè els seus clients prenguin consciència de la necessitat d’apostar per l’eficiència energètica. La companyia ha engegat el movi-ment Ahorragás (www.ahorragas.es) que aporta consells per a un consum més responsable de l’energia, així com informació de les ajudes autonòmi-ques per renovar una caldera. Aquesta plataforma permet calcular quantes emissions de CO2 es poden reduir instal·lant una caldera de condensació i l’estalvi que suposarà en la factura del gas. Per impulsar la implantació de calderes més sostenibles, l’empresa també ha creat el Pla Credicalor, que en permet finançar la instal·lació.

CENTRE D’ENERGIA SOLARBaxi és la companyia líder en l’àmbit nacional en la fabricació de col·lectors solars i el major exportador d’aquests equips, amb un 80% de la producció destinada al mercat exterior, princi-palment a Portugal, Itàlia, Alemanya i França. El 2012 es va inaugurar la nova línia de fabricació de panells solars a la fàbrica Fabrigás de Castellbisbal. Aquestes instal·lacions van comptar amb una inversió de 4 milions d’euros i disposen d’una capacitat productiva màxima de 150.000 m2 de panells solars. La fabricació i la innovació són un binomi imprescindible per a la compa-nyia. A Fabrigás també s’ha instal·lat el Centre d’Excel·lència en Energia Solar Tèrmica de BDR Thermea, grup empresarial al qual pertany Baxi, des del qual es realitza la recerca i el desenvolupament de panells solars del Grup Baxi amb caràcter mundial. “És un orgull que hagin apostat per la filial ibèrica perquè ens reafirma com a empresa competitiva i assegura la nos-tra supervivència”, remarca Mestres.

“Baxi és la com-panyia líder en l’àmbit nacional en la fabricació de col-lectors solars i el major exportador d’aquests equips, amb un 80% de la producció des-tinada al mercat exterior”

Jordi Mestres, director general

“Reduir el consum de l’energia primària dels nostres equips contri-bueix de manera molt im-portant a la sostenibilitat del planeta”



BDR Thermea també ha confiat a Baxi la missió de liderar la implantació del Grup a l’Amèrica Llatina.

SERVEI DE POSTVENDAAmb més de dos-cents concessionaris exclusius distribuïts per tot el territori espanyol, la companyia disposa d’un servei de postvenda eficaç, ràpid i de qualitat. Per millorar la comunicació del servei tècnic, ha desenvolupat la plataforma de treball IRIS. Els instal-ladors estan equipats amb una PDA que els permet tenir tota la informació de la caldera registrada en una base de dades centralitzada, així com con-sultar-la en qualsevol moment. “El programa IRIS permet detectar més ràpid els problemes i qualificar millor les avaries per oferir al consumidor un servei més eficient”, subratlla l’IT Manager de Baxi, Lluís Hellín.L’empresa compta amb tres centres de formació a Espanya i un a Portu-gal en els quals s’imparteixen cursos sobre els sistemes, el disseny de les

instal·lacions i el manteniment dels aparells de calefacció perquè els pro-fessionals es mantinguin al dia dels últims avenços del sector. “Com a fabricants i bons coneixedors dels nostres productes, donem aquest valor afegit als instal·ladors i a les enginyeries per ajudar-los a realitzar la instal·lació de manera òptima”,

explica el responsable de projectes de Solutions, Albert Blanco.

HISTÒRIAEls orígens de Baxi es remunten al 1917, quan els germans Roca van fundar Roca Radiadors, la primera companyia a introduir la calefacció domèstica a Espanya. L’any 2005, la

Albert Blanco, responsable de pro-jectes de Solutions

“Com a fabricants i bons coneixedors dels nostres productes, donem aquest valor afegit [cursos de formació] als instal·ladors i a les enginyeries per ajudar-los a realitzar la instal·lació de manera òptima”

Lluís Hellín, IT Manager

“El programa IRIS permet detectar més ràpid els problemes i qualificar mi-llor les avaries per oferir al consumidor un servei més eficient”

Jaume Alcover, Solutions Manager

“Vam ser pioners a introduir la calefacció a Espanya, però no po-dem viure d’això. Hem aprofitat aquest avantat-ge competitiu per anar actualitzant-nos i treure nous productes i serveis al mercat”


divisió de calefacció del Grup Roca va ser comprada pel Grup Baxi, una empresa de la Gran Bretanya líder en el mercat anglès. Quatre anys més tard, fruit de la fusió entre el Grup Baxi i De Dietrich Remeha, va néixer BDR Thermea, el tercer grup euro-peu del sector de la calefacció.“Pertànyer a una gran multinacional ens proporciona un pulmó financer i una diversificació geogràfica, que ens permet seguir un ritme d’inversió molt important per continuar investi-gant i innovant en producte, a pesar de les dificultats del sector a Espanya”, destaca Mestres. La transferència tecnològica i de coneixements entre les diferents empreses de la multi-nacional és constant. Alhora, BDR Thermea manté una estructura molt

descentralitzada que permet a Baxi mantenir la seva autonomia per adap-tar les innovacions a les necessitats específiques del nostre país.Mestres explica que els enginyers industrials són una peça fonamen-tal dins de l’estructura de l’empresa “per la seva habilitat d’assumir grans reptes, d’encarar els problemes i d’aportar solucions”. A més de la seva capacitat per adaptar-se als requeri-ments del mercat, l’experiència i el know-how de l’equip humà han estat claus perquè aquesta empresa s’hagi mantingut capdavantera al llarg de més de noranta anys de trajectòria. “Som líders, però continuarem tre-ballant intensament per reforçar el nostre lideratge”, conclou el director general de Baxi.

DADes De lA coMpAnyIA• Facturació 2012: 150 milions d’euros • Treballadors: 325• Centres de producció: Castellbisbal (Barcelona) i Alcalá de Henares

(Madrid)• Centres logístics: Viladecans (Barcelona) i Alcalá de Henares• Centres de formació: Leiria (Portugal), Gavà (Barcelona), Alcalá de

Henares i Oviedo

“A més de la seva capacitat per adaptar-se als requeriments del mercat, l’experièn-cia i el know-how de l’equip humà han estat claus perquè aquesta empresa s’hagi mantingut capda-vantera al llarg de més de noranta anys de trajectòria”

Instal·lacions del centre de producció de Castellbisbal (Barcelona).




TEXT: Mònica Acero

“Els nostres serveis aporten valor, diferenciació i estalvi”Lavolaofereixserveisd’educació,comunicació,consultoriaienginyeriaperajudarlesorganitzacionsaassolirlasostenibilitatambiental,socialieconòmica.L’objectiudelacompanyiaésfomentarunasocietatmésrespectuosaamblespersonesielmediambient.

“El desenvolupament de la societat serà de manera sostenible o no serà”,

afirma amb contundència l’enginyer industrial Toni Mansilla, director gene-ral adjunt de Lavola, una companyia que proporciona serveis integrals de sostenibilitat a les organitzacions pri-vades i públiques. “Els nostres serveis aporten valor, diferenciació i estalvi”, destaca Mansilla. Lavola va engegar la seva activitat el 1981 amb una escola de natura per a mestres a Sant Andreu de la Vola. En els seus inicis, l’activitat de la companyia estava molt focalitzada en l’àmbit de l’educació, però al llarg de la seva trajectòria la cartera de serveis ha anat augmentant. “L’empresa està integrada per un equip molt pluridisciplinari que ens permet tenir una visió molt transversal de tots els àmbits de la sostenibilitat”, explica l’enginyer industrial.Actualment, Lavola es divideix en cinc grans àrees de negoci: organització res-ponsable, comunicació verda integral, educació per la sostenibilitat, estudis ambientals i territori, i energia i canvi

climàtic. La companyia proporciona solucions globals, des de serveis de comunicació, educatius, de consultoria i diagnosi fins a l’enginyeria dels pro-jectes. Mansilla remarca la importància que tenen els serveis d’enginyeria per a Lavola: “La nostra meta ha estat arribar a implantar les mesures de millora que proposem als nostres clients. Des del

2005, som capaços de dur a terme els projectes executius, de detall i la direc-ció d’obra”. Entre els treballs més emblemàtics que està desenvolupant aquesta empresa dins de l’àmbit espanyol, destaca la direcció de la certificació LEED per a l’edifici principal del recinte històric de

l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. També està duent a terme projectes internacionals en països com França, el Marroc i Egipte, i acaba d’es-tablir-se a Colòmbia amb el consorci Confluentia, en el qual participen qua-tre companyies més del País Basc.La seu social de Lavola, que està situada a Manlleu, ha estat batejada com

l’ecoedifici i és un exemple paradigmàtic d’eficiència energètica i sostenibilitat. L’ecoedifici ha rebut diversos reconeixements nacionals i internacionals com el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, de la Generalitat de Catalunya, el premi Annual GreenBuilding Awards 2008, patrocinat per la Comissió Europea, i el 2010 va ser el primer edi-fici d’Espanya a obtenir la

categoria GOLD de la cer-tificació LEED que atorga l’US Green Building Council. L’any passat, la com-panyia va ser distingida per la seva tasca en l’àmbit de la sostenibilitat amb el 33è premi Guillem Catà de la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

empresa adherida


L’enginyer industrial Albert Tasias va veure en l’entrada d’Espanya a la Comunitat

Econòmica Europea (CEE) una gran oportunitat de negoci. L’ingrés de l’Estat espanyol a la CEE obligava les organitzacions a transposar la Directiva 82/501/CEE, coneguda com a Direc-tiva Seveso, que cercava prevenir els accidents del sector industrial. “Volíem ajudar les empreses a complir aquestes exigències per millorar la seguretat i la gestió del risc en la nostra indústria”. I amb aquest propòsit Tasias, juntament amb tres socis més, va fundar TEMA

el 1985. La consultoria vetlla per-què l’activitat de la indústria química, petroquímica i de refinament, així com l’exploració, producció i distribució de gas i petroli, es desenvolupin de manera segura i sostenible.TEMA està formada per professionals multidisciplinaris amb coneixements en les diferents especialitats de l’engi-nyeria, així com en geologia, biologia, física i química, que compten amb un gran bagatge en el sector; pràcticament el 50% de la plantilla té més de deu anys d’experiència. “Els treballadors són una peça cabdal de la companyia.

Els seus coneixements, el seu saber fer i la seva visió aporten un valor afegit als nostres ser-veis”, comenta Tasias. L’alt grau d’especialit-zació i la flexibilitat dels seus professionals els permet oferir respostes a mida tant a empreses privades com públiques. “Actuem d’interlocutors constants entre l’Admi-nistració i les empreses, oferim formació a les companyies, participem

en congressos i en la redacció de nor-matives sectorials tant al nostre país com a l’exterior”, explica. TEMA va ser una empresa pionera en els seus inicis i, al llarg de la seva trajectòria, ha sabut mantenir-se cap-davantera gràcies a la seva capacitat d’innovació. “Si no aportéssim cons-tantment noves solucions al mercat, desapareixeríem”, assegura. La millora contínua ha permès a TEMA diver-sificar les seves solucions i constituir Litoclean, una companyia que es dedica de manera exclusiva a la caracterització i la remediació de sòls i aigües subterrà-nies. Litoclean va desenvolupar el segon projecte de descontaminació de sòls de l’Estat espanyol.TEMA també ha apostat fortament per la diversificació geogràfica. El 1992 va obrir a Mèxic la primera filial de la com-panyia fora d’Espanya i, a dia d’avui, compta amb vuit sucursals a Llatino-amèrica i opera en més de trenta-dos països. Treballar en múltiples països els ha permès superar el descens de la seva activitat a Espanya. “Les nostres perspectives de futur se centren a con-tinuar creixent a l’exterior i a continuar innovant per poder continuar sent cap-davanters”, conclou.

“Si no aportéssim constantment noves solucions al mercat, desapareixeríem”TEMA va ser la primera consultoria d’Espanya que es va dedicar íntegrament a la seguretat i el medi ambient. La companyia, especialitzada en la indústria química i del petroli, ha sabut mantenir-se al capdavant gràcies a la innovació continuada i al saber fer dels seus professionals.

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

sener guanya el Premi Potència en la categoria de túnels

El projecte de SENER en el túnel de l’AVE de Barcelona que uneix l’actual estació d’alta velocitat de Sants amb la futura estació de la Sagrera ha guanyat el Premi Potència que entrega cada any el grup

TPI en la categoria de Túnels. En aquesta sisena edició dels Premis Potència 2012, SENER ha aconseguit el premi grà-cies al seguiment i el control de riscos en temps real de la tuneladora de pressió de terres en el túnel d’alta velocitat Sants-Sagrera de Barcelona, un projecte que ha suposat un repte enorme per a l’enginyeria, ja que el túnel transcorre pel costat de monuments que són Patrimoni de la Humani-tat, com la Pedrera o la Sagrada Família. www.sener.es

mP consultors i-d-i, en Procés de fina-lització de dos Projectes innovadors

MP Consultors I-D-i ha desenvolu-pat dos projectes innovadors: un software de vigi-

lància tecnològica i un software d’implementació de la norma 16.602. El primer es tracta d’un software desenvolupat en col·laboració amb IALE Tecnologia i servirà per seguir les novetats més importants relacionades amb diferents sectors empresarials. El segon facilitarà la implantació d’un sistema de gestió de la innovació eficient i reduirà el cost, el temps de la implementació i el manteniment de la norma. www.mpconsultors.net

Krontime millora la comPetitivitat de les enginyeries de Producció

L’empresa Krontime, líder en el desenvolupament i la implementació de solu-cions innovadores per a les enginyeries de producció, anuncia el nou paquet Krontime2013, una solu-ció que agrupa el conjunt

de funcionalitats necessàries per a la definició de proces-sos de fabricació i millora de l’eficiència, l’optimització dels mètodes de treball i el seguiment de les iniciatives de millora contínua per maximitzar el retorn de la inversió (en anglès, ROI). www.krontime.com

novetats

numintec celebra el seu desè aniversari amb un canvi d’imatge

La companyia de serveis de telecomunicacions Numintec celebra els seus deu anys de trajectòria redefinint la seva imatge de marca i apostant per noves accions de relacions públiques com l’organització del cicle de diàlegs Talking Numintec (sobre comunicació,

emprenedoria i tecnologia) i les jornades Networking eBusi-ness. Aquests esdeveniments reuneixen empresaris i directius amb l’objectiu de compartir opinions sobre el paper que han de jugar les tecnologies de la informació i la comunicació en la recuperació econòmica. www.numintec.com

José María Torres, Paco Torres i Isidoro Sánchez durant l’acte de celebració.

Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes?

Doncs ja no has de preocupar-te’n més.

Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps.

Registra’t gratis durant 30 dies!

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquèsentrevista

38 ABRIL/MAIG/JUNY201338 ABRIL/MAIG/JUNY2013

De l’INI a MasellaDoctorat en Enginyeria Industrial i en Arquitec-tura, la vida i les vicissituds de Josep Maria Bosch Aymerich donarien per escriure un llibre, o més. Nascut a Girona, amb residència a Barcelona, i amb un gran reconeixement als Estats Units i, dins d’Espanya, a Madrid, la sort de Bosch Aymerich va començar quan va acabar la carrera d’Enginye-ria Industrial com el primer de la seva promoció a tot l’Estat espanyol. Aquest fet li va valdre que l’Institut Nacional de la Indústria (INI) li oferís ser el seu representant internacional allà on volgués, i ell va decidir anar als Estats Units, on va començar una gran carrera professional.Donada la clarividència i el prestigi que ja s’havia començat a forjar, i encara com a representant de l’INI, el Departament d’Estat del govern americà li va proposar de dirigir la Puerto Rico Development Corporation, però l’INI no li va permetre. Tot i així, allò el va esperonar i no va deixar de tirar endavant altres projectes que l’han dut dels mateixos Estats Units, a Madrid, o el golf Pèrsic, on va col·laborar en la construcció de la gran base naval que hi ha a l’estret d’Ormuz, entre altres molts indrets.El 1956 va guanyar el premi d’Arquitectura a la Biennal Hispanoamericana d’Art amb un projecte d’edificació que si els polítics i els professionals del moment haguessin dut a terme, hauria resolt de manera brillant el triangle entre la plaça Cata-lunya, el carrer Bergara i el carrer Pelai. És autor de la seu de La Caixa a Madrid, edifici inicialment pensat per ser la seu del Banco de Madrid, del qual era membre de l’equip fundador i conseller, i de la direcció general d’assegurances del Ministeri d’Economia, a més de la Clínica Puerta de Hierro, amb l’assessorament del Dr. Gregorio Marañón, i el teatre Marquina. A Barcelona, construí l’edifici de Hoechst Ibèrica i el de l’Institut d’Estudis Nord-americans i també la Ciutat Olímpica de Badalona. Per fer-se una idea de la seva ingent activitat, val a dir que ha construït més de 4.000 habitatges de qualitat a Madrid.I si hi ha un parell de projectes que han destacat a casa nostra són la construcció de l’hotel Cap sa Sal, un indret que va viure l’època més daurada i glamurosa del turisme a l’Empordà, i, sobretot, la creació i propietat de l’estació d’esquí de Masella.Però la seva activitat no s’atura. President hono-rífic vitalici del Senat del Cercle Eqüestre, encara avui emprèn nous negocis i promou elements de reflexió com Repensar Espanya, una singular manera d’entendre l’Estat i la península que no s’ha d’obviar.

“Amb Repensar Espanya, a Madrid em diuen que estic guillat, i aquí em miren malament”Josep Maria Bosch Aymerich, empresari i creador de Masella i de Cap sa SalAmb més de 95 anys a l’esquena, Josep Maria Bosch Aymerich continua al peu del canó. Empresari, visionari, emprenedor infatigable..., falten les paraules per definir la personalitat i l’activitat d’un home amb una energia i una clarividència encara avui envejables.

Enginyer industrial col·legiat / asssociat núm. 563


V ostè és conegut com el creador i propietari de l’estació d’esquí de Masella, inaugurada l’any

1972. Què en recorda de tot plegat?En aquella època jo em dedicava a crear riquesa, comprant, millorant i venent finques a través d’una empresa que vaig fundar amb un hidrogeòleg format a Ale-manya. Em van portar a una finca a La Molina però a mi no em va agradar. En canvi, vaig veure uns altres terrenys que sí que em van agradar, i molt. Corresponien a més de cent finques de pagesos i rama-ders d’Alp i Das que jo vaig anar comprant. Aleshores es va fer un Pla parcial que vam aprovar i vaig començar a fer remunta-dors, amb la col·laboració del professional suís-austríac Arthur Doppelmayer.

Com es dissenya una estació d’esquí com Masella?Masella està pensada amb el cor! Abans de començar a fer res em vaig passejar per tots els seus racons. Però la construc-ció de Masella no va ser gens fàcil, com acostuma a passar amb totes les coses que es fan a Catalunya. La veritat és que estic una mica decebut dels catalans, en el sentit que per tot hi ha problemes. Els catalans, en general, es fan la punyeta entre si tant com poden, i això em sap greu.

Què va passar?La muntanya de Masella és de propietat pública dels pobles del seu entorn; per tant, per poder tenir les pistes d’esquí de la mun-tanya havia de ser propietari de terrenys en els pobles propietaris de la muntanya, per poder fer les permutes corresponents. Els problemes van començar amb les prime-res instal·lacions dels remuntadors ja fetes, quan l’Ajuntament d’Alp em va notificar que a les compres dels terrenys de la mun-tanya, els marges no eren part del camp i em van espatllar el Pla parcial, que va destrossar el meu plantejament inicial i que havia finançat amb diner bancari. A més, l’arquitecte municipal va canviar el Pla parcial i va requalificar terrenys inici-alment residencials com a zona comercial. La zona estava parcialment edificada i

venuda… D’altra banda, amb les instal-lacions en marxa, el municipi de Das va repensar-s’ho i em va comunicar que per sis pams quadrats de la zona baixa del poble, només em correspondria un pam quadrat a dalt a la muntanya, la qual cosa em va obligar a deixar els assentaments a la zona de Das i concentrar el desenvolupa-ment de l’estació a la zona d’Alp.

En algun lloc he llegit que per ser el crea-dor de Masella i de Cap sa Sal calia ser un boig o un geni... Com ho veu?(L’entrevistat riu.) Jo diria que sóc un il-lusionat. He estat sempre molt llançat, i potser una mica boig també... He tingut sort a la vida en casar-me amb la M. Rosa, que va ser la meva “musa” durant seixanta anys, però no he escatimat esforços. Hem treballat molt. Com quan em van pro-posar de desenvolupar Puerto Rico però des de l’INI no em van deixar. Em va semblar increïble! Em vaig empipar molt perquè em va semblar un menyspreu i un descrèdit per al nostre país que el govern no deixés que un espanyol es pogués fer càrrec d’una feina com aquella a l’estat americà. Aleshores, vaig decidir tornar i vaig cometre la “barbaritat” d’acabar els estudis d’Arquitectura i posar en pràctica a Espanya tot allò que vaig aprendre a les

classes de Gropius, Le Corbusier i Alvar Aalto al MIT i a Harvard. Em faltaven tres cursos dels nou que tenia la carrera i jo vaig acabar-ho tot en un sol any. A més, el dia següent de col·legiar-me vaig presentar un projecte de mitja illa de Barcelona, pro-jecte que vaig elaborar amb ECISA, una societat creada amb uns companys engi-nyers. Això no va ser ben vist pels meus companys arquitectes.

M’agradaria parlar d’una de les seves últimes iniciatives que és la creació del grup d’opinió Repensar Espanya. Expliqui-m’ho...Cal reconduir totes les relacions i políti-ques establertes. Per una banda, estem endeutats fins al límit i no ho podem pagar i, per una altra banda, el que és clar és que un andalús i un català s’assemblen com un ou a una castanya. No és correcte que tots tinguem el mateix govern. Disset comuni-tats autònomes és una cosa inviable que ens duu a la ruïna.

I vostè què proposa?La meva proposta és una Espanya amb quatre territoris totalment autonòmics. Els territoris que es podrien crear, que s’autodefinirien, serien: al nord, Galí-cia, el Principat d’Astúries, Cantàbria, el País Basc i la Rioja, fent una autonomia única, que podríem anomenar el Cantàbric, inicialment amb la legislació del País Basc. El segon territori, inclouria Navarra, Aragó, València, Catalunya i les Balears, que es denominaria Pirineus-Mediterrània, inicialment amb la legislació de Navarra. De manera analògica, Andalusia és una regió que també té la seva pròpia persona-litat, a diferència de les altres províncies del conjunt espanyol, amb una manera de fer les coses diferents. Andalusia s’unificaria amb Extremadura, Múrcia, les Canàries i les capitals autonòmiques de Ceuta i Melilla, i es podria dir el Sud o Gibraltar. Ells mateixos s’administrarien el seu PER. Finalment, les dues Castelles i Madrid, amb tanta personalitat com els altres ter-ritoris, haurien de ser les Castelles. Dins de la Federació Ibèrica, les institucions de

“Jo diria que sóc un il·lusionat. He estat sempre molt llançat, i potser una mica boig també... He tingut sort a la vida en casar-me amb la M. Rosa, que va ser la meva ‘musa’ du-rant seixanta anys, però no he escatimat esforços”

entrevista


“Quan fas les coses ben fetes els diners no són importants; et vénen. Jo, efectiva-ment, sempre dic que a mi el que m’agrada és crear riquesa, prò-pia o no”


Aniversaris del SEGON trimestre

FELICITATS BOMBETES!

la Capitalitat Federal o conjunta s’orga-nitzarien en les instal·lacions gerencials actuals de Madrid, que ens relacionaria amb Europa i, a través d’Europa, amb el món. Amb això, seríem més importants. L’ideal seria incorporar Portugal per for-mar una Ibèria amb tres capitals: Madrid, com a capital diplomàtica; Lisboa, capital cultural i líder de la “Commonwealth ibè-rica”; i Barcelona, com a secretaria general de la Mediterrània i capital comercial per la seva connexió amb Orient. Podríem ser un país líder, perquè això és molt més racional del que tenim ara. S’ha de fer un esforç d’aquesta categoria. O fem un esforç per regenerar-nos o serem tercermundistes. Però és difícil que Espanya canviï; és un país hostil.

Quina rebuda està tenint tot plegat? Hi ha molta gent que em diu que agafarà la batuta. Veig molt entusiasme inicial inclòs a Portugal, però després se’n desdiuen. Jo ja sóc massa gran per liderar una cosa així, però seria la salvació. La veritat és que a Madrid em diuen que estic guillat, i aquí em miren malament. Caldria trobar un polític que ho lideri i que guanyi les elec-cions. Abans, jo era un home capaç de vendre el que fos, però ara no tinc força ni em queda capacitat.

I com veu el procés sobiranista que s’ha iniciat a Catalunya?Per a mi és difícil anar tots sols. El futur és Europa. En tot cas, fer la nació que he diagnosticat Pirineus-Mediterrània.

Multitud de projectes, tant d’enginyeria com d’arquitectura, duen la seva signa-tura. De quins n’està més satisfet?El que m’agrada més és el que havia de ser la seu del nostre Banco de Madrid, i el que ara és la seu de La Caixa a Madrid. Encara avui és un edifici molt singular. Però al meu voltant hi ha moltes aventu-res. En el seu moment vaig estar associat amb l’arquitecte de la Farah Diba, un gran constructor del golf Pèrsic; també amb un almirall americà per qui vaig tre-ballar fent Rota i la base naval de l’estret d’Ormuz. He construït moltíssim, tant als Estats Units com a Madrid, i encara avui estic fent dos-cents habitatges a Madrid. I també tinc un projecte per al front de mar de Montjuic molt interessant. El primer escrit que hi ha signat a l’Ajuntament és d’una empresa que jo presidia, Túnel de Vallvidrera, SA, tot i que no vaig guanyar el concurs que a conseqüència de la meva sol·licitud es va fer.

I si li pregunto què li hauria agradat fer a Catalunya, una cosa que li hagi quedat per fer, què em diria?L’any 1956 vaig presentar un projecte per a la plaça Catalunya i el carrer Pelai, en el moment que l’Ajuntament disposava d’un solar en aquesta ubicació, després de la finalització de la concessió dels Ferrocar-rils de Catalunya. Tot i tenir l’aprovació inicial de l’Ajuntament de Barcelona i ser el projecte guanyador del primer premi d’arquitectura de la Segona Biennal His-panoamericana d’Art i la primera medalla

del Festival d’Arquitectura i d’Art Monu-mental atorgat per la societat d’artistes francesos al Palau de l’Elisi de París, l’Ajun-tament va promoure un concurs per a l’illa. Vaig ser l’únic que va presentar un nou pro-jecte, adaptant-lo a les mesures establertes ja que eren més reduïdes, però a dia d’avui encara resto pendent d’una resposta de l’Ajuntament. Que no s’hagi fet és un fracàs de la ciutat, i més si tenim en compte que ja estava finançat per les empreses i famílies més importants de Catalunya i de la ciutat.

Vostè es descriu com un creador de riquesa. Com es fa això?Quan fas les coses ben fetes els diners no són importants, et vénen. Jo sempre dic que a mi el que m’agrada és crear riquesa, pròpia o no. La qüestió és tenir empenta, treballar molt, amb ganes i amb il·lusió. He tingut una vida divertida, però també he patit molt. Després de la guerra, per exemple, vaig viure una situació molt difícil. Havien matat el meu pare i el meu germà. I des de fa un any i mig la pèrdua de la meva muller M. Rosa, que va ser el meu suport i la meva inspiració durant seixanta anys. He hagut de lluitar molt.

Per acabar, vostè és president vitalici d’ho-nor del Senat del Cercle Eqüestre. Quina ha estat la seva tasca en aquesta entitat?Doncs hi vam dur a terme un canvi important, que va ser passar d’un club d’aristòcrates a un club d’homes d’em-presa. Avui, el club representa la classe directiva de Barcelona.

“Masella està pensada amb el cor! Abans de co-mençar a fer res em vaig passejar per tots els seus racons”

entrevista


Ivan Blasco Masiques

CB13-12549

05/04/2005

Gina Blanch Crespán

CB62-10436

12/04/2008

Martí Badia estragués

CB10-14691

29/04/2008

lia Poveda Modesto

CB53-13290

26/05/2008

Pau Bañeres Guasch

CB18-3109

06/04/2009

Gerard Forn armengol

CB87-14431

15/04/2011

Víctor santiago Gascón

CB82-17567

06/05/2003

Miquel Puig escobar

CB77-7034

29/05/2003

Mariona Martínez serra

CB86-11166

08/04/2002

elna Blanch Crespán

CB61-10436

16/04/2006

arlet Barba Dolader

CB64-5584

12/05/2009

abril Barthe Rovira

CB33-6163

30/05/2010

Cristina Martínez serra

CB86-11166

08/04/2002

lola Badia estragués

CB09-14691

19/04/2006

Judit Vilà Gironès

CB05-2619

15/05/2004

Quim Bech Grau

CB12-8070

03/06/2005

laia Caro Díaz

CB55-15864

11/04/2009

Blanca Bañeres Guasch

CB43-3109

20/04/2011

Clara Vilà Gironès

CB04-2619

15/05/2004

Roc Pérez larumbe

CB34-10561

23/04/2008

Júlia Gutiérrez Perea

CB42-12138

19/05/2008

Aniversaris del SEGON trimestre

FELICITATS BOMBETES!

Tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

encara no coneixes el blog dels bombetes?

Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com

i PARTICIPa-hi!

Miquel avellà Mouriño

CB22-9860

08/06/2009

Martina Vilà Mutis

CB94-2619

09/06/2009

shimon Hotta aced

CB49-3345

27/06/2008

Clàudia làzaro Ripoll

CB79-3221

29/06/2003

Dakar, màxima exigènciaSón 8.500 quilòmetres en quinze dies, la meitat lluitant contra el crono. Condicions extremes, tant de recorregut com meteorològiques. Això és, en resum, el Dakar. Un escenari que convida poc a provar-hi noves tecnologies, pel risc que fallin i deixin en no res un any de preparació. “Al Dakar s’hi va amb tot provat i les proves s’han fet abans al mundial de raids, però això no treu que cada any trobem alguna sorpresa”, explica el pilot Isidre Esteve, amb qui entendrem una mica més aquesta mítica cursa.

TEXT I FOTO: Francesc Latorre reportatge


Una de les novetats que s’ha anat introduint més els últims anys és la utilitza-

ció de biocombustibles. El Dakar, com tantes altres proves dels esports de motor, ha estat assenyalada pels col·lectius ecologistes, tant quan es disputava en territori africà com ara que ha creuat l’Atlàntic. Tant és així que ja fa uns anys que l’organització va crear una classificació expressa-ment per als vehicles que utilitzessin energies alternatives (coneguda com l’NRJ Challenge). “Segurament es tracta més d’un tema mediàtic que no pas d’un desenvolupament molt gran d’aquestes noves tecnologies, però en tot cas ja s’apunta una clara direcció de cara al futur, tant per la mateixa cursa com per l’aplicació després d’aquestes tecnologies als vehicles de carrer”, explica Esteve, que ha dis-putat aquesta prova en motos (dues vegades quart classificat) i en cotxes.En aquest sentit, un dels casos que justament més expectació mediàtica va aixecar va ser el dels Toyota que utilitzaven combustible amb oli de cuina reciclat. Estaven inscrits en la categoria T2, la dels cotxes de sèrie. El carburant usat per aquest 4x4 híbrid estava format en un 20% per oli procedent de les cuines japoneses, reciclat per estudiants i famílies dels empleats de la marca nipona. “Cada any es llencen 300.000 tones d’oli de fregir tempura a les cases japone-ses. És millor reutilitzar-lo d’aquesta manera que no abocar-lo directament al medi ambient”, deia Tatsuto Mori, director de l’equip Toyota al ral·li.Al Dakar també hi hem vist ja cotxes elèctrics i també que utilitzen el gas per al seu funcionament; aquest 2013, sense anar més lluny, els Toyota Tun-dra de l’equip xilè AutoGasco, que podien funcionar amb gas o amb la gasolina tradicional. No obstant això, cal remarcar que ara mateix els vehi-cles d’aquest tipus al Dakar són una minoria molt petita, però que oferei-xen una perspectiva esperançadora des del punt de vista ecologista.

InvertIr en seguretatEl Dakar vol ser cada vegada més eco-lògic, però la gran obsessió continua sent la seguretat. “Aquesta és i ha de ser la gran línia de treball dels orga-nitzadors. En aquest àmbit, un dels aspectes que més sorprèn la gent és la quantitat de coses que s’ha aconseguit fer amb l’Iritrack, una petita caixa que porten tots els competidors, siguin de la categoria que siguin”, diu Esteve. En efecte, estem parlant d’un cai-xetí cada cop més poderós que els motoristes duen sota el GPS i que els cotxes incorporen en el panell d’instruments. L’Iritrack fa un segui-ment al mil·límetre i en temps real de la posició del pilot. A banda, permet que el pilot es posi en contacte amb direcció de cursa en cas d’accident o de trobar un altre participant amb problemes. Però la cosa va més enllà, perquè si l’Iritrack detecta que passa alguna cosa, que el vehicle no avança i ningú avisa, ell mateix envia un senyal d’alerta a la direcció de cursa instal-lada al final de l’etapa i també a la de París. Res a veure amb les èpoques en què la brúixola era l’única ajuda d’aquests aventurers del desert!El que també es podria generalitzar en un futur no massa llunyà és l’ano-menat TRIPPY, que enguany ja han portat, per posar-lo precisament a prova, molts dels vehicles d’assistèn-cia. Es tracta d’un road-book (llibre de ruta) digital, electrònic, que podria acabar substituint la versió paper de

Isidre Esteve conduint el bugui.

Detall de l’Iritrack, un caixetí situat sota el GPS de les motos o incorporat al panell d’instruments dels cotxes.

La suspensió del bugui de Nasser Al-Attiyah i Lucas Cruz, vista de prop.

reportatge


Una de les nove-tats que s’ha anat introduïnt és la utilització de bio-combustible

XIFRES DEL DAKAR 2013

14, els dies de competició

8.500, els quilòmetres recorreguts des de Lima a Santiago de Xile

439, els equips inscrits

400, els periodistes acreditats per seguir el ral·li

1.000, els milions espectadors per televisió

210, els vehicles de l’organització que circulen cada dia, incloent helicòpters

450, la cilindrada màxima permesa per a les motos

27, el nombre de països que ha visitat el Dakar

manera que, si parlem de cotxes, el copilot no hauria d’estar tota l’estona amb la llibreta a les mans. Cal veure si també les motos se’n podrien benefi-ciar. I és que més d’un pilot ha perdut un bon grapat de minuts per culpa d’un road-book de paper que s’ha que-dat enganxat al rodet o, fins i tot, s’ha estripat. Ara, pels nostàlgics d’aquesta

cursa, el que no s’ha de perdre mai és aquella estona de manualitats, de tiso-res i colors, que cada tarda els pilots dediquen a preparar el road-book de l’endemà. Com hem dit anteriorment, el Dakar no és la competició més adequada per provar noves solucions mecàniques. La duresa de la prova fa que hi hagis d’arribar amb totes les peces més que provades i els equips aprofiten el mundial de raids per fer els assajos i portar-les al límit; aquest campionat ve a ser la pretemporada, la preparació

per a la gran cita. Per les característi-ques dels terrenys que creua el ral·li, una de les parts en què més es treballa —tant en cotxes com en motos— és el de les suspensions. “En aquest sen-tit, hem d’avesar-nos al concepte fast reboot, un tipus de suspensió que a banda d’absorbir l’impacte, empeny ràpidament la roda cap al terra, per afavorir que el pneumàtic estigui el menys temps possible sense contactar amb la superfície i afavorir d’aquesta manera la tracció gairebé instantà-nia”, explica el pilot d’Oliana. Unes suspensions que de ben segur limi-taran els danys o els perills d’alguna de les “volades” espectaculars que es veuen al ral·li més dur del planeta. Per cert, a tall d’anècdota i parlant de sus-pensions, una de les fotografies més buscades pels aficionats que tenien la sort d’entrar als bivouacs d’aquest Dakar 2013 era la de les suspensions justament dels buguis de Carlos Sainz i Nasser Al-Attiyah (amb el català Lucas Cruz de copilot en el cas del pilot de Qatar).Aquests mateixos buguis també dispo-saven al seu interior d’un sistema no innovador però sí igualment curiós per als amants de la prova i que —fet molt interessant— els oferia un avan-tatge important respecte als seus grans

Els Toyota Tundra de l’equip xilè AUTOGASCO poden funcionar amb gas o amb la gasolina tradicional.


rivals, els Mini d’Stéphane Peterhan-sel, Nani Roma i companyia... Estem parlant d’un dispositiu per ajustar la pressió de les rodes, atenció, sense baixar del cotxe. Lucas Cruz, per exemple, podia inflar i desinflar pneu-màtics segons convingués des del seu lloc a l’habitacle. Ho feia a través de quatre vàlvules (una per roda) i uns indicadors de pressió instal·lats al panell. Es tracta d’una maniobra decisiva en etapes amb molts canvis de terreny (pista dura, dunes, terreny trencat, dunes...) o en cas de punxada, ja que permet introduir aire a la roda sense abandonar el seient (backet).

el coIxí Intel·lIgentAquest article sobre del Dakar seria incomplet si no parléssim també del projecte de coixí intel·ligent que Isi-dre Esteve està desenvolupant des de la seva fundació. Una idea, un coixí, que ha de permetre que el Dakar, algun dia no massa llunyà, també el puguin afrontar amb garanties pilots amb lesions medul·lars o amb mobilitat reduïda. El mateix Esteve ho va fer l’any 2009 amb un vehicle adaptat, però després de l’esforç al desert va venir el calvari de les úlce-res per pressió que el van obligar a estar estirat durant quatre mesos per recuperar els teixits lesionats. Va ser llavors quan Esteve va decidir que treballarien sense descans per acon-seguir un coixí que evités les nafres. Un coixí que a ell li ha de permetre tornar a la competició i, sobretot, “que pot resultar una gran millora en la qualitat de vida de moltes persones que van en cadira de rodes”, explica el pilot lleidatà.

De fet, el primer objectiu ja és una realitat perquè Esteve ha tornat a competir amb el primer prototip de coixí instal·lat al seient del seu bugui Polaris. Ho ha fet en diversos ral·lis del Campionat d’Espanya en què ha acabat sense cap úlcera en jornades de fins a tretze hores al volant, i aquesta és la dada important. “Les principals causes d’aquestes úlceres són la pressió i la temperatura. Aquest coixí està divi-dit en diversos mòduls i és capaç d’anar variant la pressió en cada un d’ells en funció de la necessitat. A més, a dife-rència d’altres solucions provades fins ara, permet la circulació d’aire fresc, de manera que mai tindrem una zona que s’escalfi més del que s’aconsella”. Enginyers tècnics i metges especialit-zats de la Vall d’Hebron i del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat acom-panyen la Fundació Isidre Esteve des del naixement d’aquest projecte que ara ja mira més enllà: “Ja estem a punt d’arribar al moment més important: la fabricació en sèrie i la comercialització del coixí perquè se’n pugui beneficiar la màxima gent possible. No tothom necessita el mateix coixí, de manera que per estandarditzar-lo s’han d’es-tudiar diferents situacions abans de començar a produir-lo de manera massiva. Ja som molt a prop”.Ell és modest, però segur que torna-rem a veure Esteve disputant aquest Dakar que desenes de pilots es passen l’any somniant. La cursa de les curses, la més dura, la dels obstacles només a l’abast d’aquests vehicles amb una preparació mecànica i tecnològica impressionant. Pilotats, això sí, per autèntics virtuosos del volant i el manillar.

èXIt DE gAS A gAS

Aquest Dakar 2013 també serà recordat per l’èxit assolit per aquesta marca catalana de motos. Hi anava amb tres motos: les de Laia Sanz, Marc Guasch i Miguel Puertas. La pilot de Corbera ha tornat a guanyar en categoria femenina però ha conegut la cara més dura, la dels problemes mecà-nics que et fan arribar ben entrada la nit al campament. Malgrat tot, l’objectiu de la marca de Salt era arribar amb totes tres motos al podi de Santiago de Xile i així va ser. Molt mèrit tenint en compte que la moto es va acabar a corre-cuita i sense temps per fer els tests necessaris.

Sud-amèrica ha resultat un èxit rotund en tots els sentits: prova dura, paisatges espec-taculars i, a més, negoci

A SuD-AmèRIcA pER moLtS AnySCada cop sembla més difícil que el Dakar pugui tornar als seus orí-gens, a l’Àfrica. No només per la complicada situació política que es viu en algun dels països per on passava, sinó perquè Sud-amèrica ha resultat un èxit rotund en tots els sentits: prova dura, paisatges espectaculars i, a més, negoci. L’Argentina, el Perú i Xile paguen molt gustosament perquè la caravana del Dakar travessi la seva geo-grafia. No en va, un estudi del govern argentí assenyala que el ral·li 2012 va deixar uns ingressos directes i indirectes per valor de 294 milions de dòlars.

reportatge


Des de fa anys se sap que, en cas d’accident de trànsit, hi ha un lapse de temps que equival a la

primera hora transcorreguda després del sinistre, durant la qual les probabilitats que un ferit greu es mori són més elevades. Aquest lapse de temps és conegut com la golden hour en l’argot mèdic, i resulta d’es-pecial interès poder mobilitzar els mitjans d’emergències (112, policia, ambulància, bombers) al més ràpid possible per tal de maximitzar la probabilitat de salvar vides durant l’esmentada “hora daurada”. Amb l’arribada de les TIC fa més de quinze anys, aquesta vella aspiració es va convertir en una possibilitat real, però no exempta de reptes a tots els nivells: tecnològics, legislatius i organitzatius. Es tracta de la trucada automàtica d’emergència (eCall en anglès).L’interès del concepte eCall rau en una sèrie de característiques:•En cas d’accident, el vehicle equipat

amb un IVS (in-vehicle system) envia de manera automàtica unes dades amb informació rellevant de l’accident (com ara la posició GPS, direcció de des-plaçament, número d’identificació del vehicle, etc.) al servei de gestió d’emer-gències i, a més, estableix una trucada de veu per parlar amb els ocupants del

vehicle sinistrat. Queden, doncs, resol-tes aquelles situacions en què el con-ductor no sap descriure correctament la seva posició o bé no es troba conscient per poder parlar. També hi ha l’opció d’activar l’eCall de manera manual (en cas de trobar-nos malament o quan ve-iem accidents de vehicles tercers).

•Els operadors de telefonia identifiquen aquest tipus de trucades i les rastregen amb la mateixa prioritat que les truca-des al 112 actual, sincronitzant la veu i les dades: MSD (Minimum Set of Data).

•Els serveis públics de gestió de les emer-gències (PSAP en anglès, que equival a

Public Safety Answering Point) reben la trucada de veu; simultàniament, tenen accés a l’MSD i poden activar els cossos de rescat amb un guany de temps essen-cial per salvar vides i una informació ad-dicional que permetrà localitzar millor el vehicle i preavaluar les necessitats del rescat i l’atenció mèdica posterior.

•Es tracta d’un servei públic i, per tant, “de sèrie” a tots els vehicles (turismes i comercials lleugers) de nova homologa-ció a partir del 2015.

•Es tracta d’un servei paneuropeu que funcionarà en cas de viatjar a països estrangers dins de la Unió Europea (de manera equivalent a la xarxa 112 actual).

La implantació de la trucada d’emergència en cas d’accident de trànsit: eCallL’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació han fet possible la implantació d’aquest servei públic, que a partir del 2015 serà de sèrie a tots els vehicles de nova homologació.

Lluís Puerto / Enginyer Industrial Superior, responsable tècnic de la Fundació RACC Xavier Castells / Enginyer Industrial Superior, cap de departament d’Assistència en Viatge i Mèdica del RACC

Amb l’arribada de les TIC fa més de quinze anys, aques-ta vella aspiració es va convertir en una possibilitat real però no exempta de reptes a tots els nivells: tecnolò-gics, legislatius i organitzatius

El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!

Per a més informació: T. 932 957 807a/e: [email protected]

Entra i visita’ns!

Enginy

ers

Enginy

eria

Enginy

ersc

atalun

ya

Col·le

gi

article del mes


El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!


Entra i visita’ns!

Enginy

ers

Enginy

eria

Enginy

ersc

atalun

ya

Col·le

gi

A la filial tecnològica del Grup CASSA, Socade, desenvolu-pem des de fa més de dotze

anys projectes d’innovació tecnolò-gica en el camp del cicle integral de l’aigua, adaptant i integrant noves TIC al sector, i incorporant els co-neixements i l’experiència adquirits pel Grup CASSA durant més de sei-xanta anys d’història.En aquesta línia, un dels nostres prin-cipals objectius és la cerca de soluci-ons que permetin optimitzar rendi-ments en la utilització dels recursos, millorant les condicions del submi-nistrament i la qualitat de l’aigua.Actualment, ja hem integrat els qua-tre mòduls bàsics que constitueixen la gestió del servei d’aigües i que

permeten, tant a nosaltres —en qua-litat d’operadors— com als usuaris, conèixer les condicions i tot tipus d’informació relacionada amb el seu subministrament:

•Sistema d’Informació Geogràfica (SIG): digitalització de les xarxes amb informació alfanumèrica.

•Clients: base de dades de consums i dades dels clients.

•Telecontrol: control a distància d’instal·lacions amb gestió d’alar-mes i tractament de dades.

•Modelització matemàtica: simula-ció teòrica del comportament de la xarxa mitjançant la interacció d’equacions fins que convergeixin en la solució idònia.

La integració d’aquestes aplicacions proporciona informació constant i verídica del comportament de la xar-xa d’aigua potable en un entorn urbà, on la major part del consum corres-pon a usuaris domèstics, comercials o

Gestió intel·ligent de l’aigua per millorar l’eficiència i augmentar la qualitat del servei al clientLa unificació de la informació en una solució integrada millora clarament la gestió del servei d’aigües, tot reduint duplicitat de tasques, facilitant un coneixement exhaustiu de la xarxa i del seu comportament, i agilitzant la presa de decisions. La modelització de diversos escenaris permet millorar la planificació d’actuacions futures, prèviament a la seva execució, garantint un ús sostenible del recurs existent.

Vicenç Turu / Director de l’Àrea d’Enginyeria i obres del Grup CASSA i gerent de Socade, enginyer col·legiat núm. 10704Patricia Padrós / Directora tècnica de Socade, enginyera col·legiada núm. 12366

article del mes


industrials que demanen solucions rà-pides i eficients a un servei de primera necessitat com és el subministrament d’aigua potable.D’entre les principals millores deriva-des d’aquesta integració destaquem:•Mitjançant sms al telèfon mòbil,

avís de talls de subministrament per avaries; coneixement en temps real de la pressió en la connexió de servei; visualització, via Internet, de la informació de qualsevol dada que se sol·liciti (consums, materials i diàmetre de la seva instal·lació...), i avís de possibles fuites internes mitjançant el monitoratge del comptador domiciliari i la detecció de cabals nocturns inusuals.

•Protocol·lització de les actuacions a la xarxa en cas d’avaria i emergèn-cies d’incendis, entre d’altres, simu-lant situacions reals i minimitzant les afectacions al servei.

•Obtenció de temàtics en funció de qualsevol paràmetre disponible a les diverses bases de dades de la xarxa: incidències, edat de compta-dors, altes per districtes, impagats per sectors...

•Optimització del rendiment de les xarxes: el sistema gestiona la carac-terització de les corbes de consum i això permet deduir anomalies i cer-car fuites abans que aquestes aflorin a la superfície.

Exemples com aquests són possibles gràcies a les noves tecnologies que estan orientades clarament cap al concepte de smart city: la millora de la sostenibilitat i la qualitat de vida a les ciutats. El Grup CASSA presenta aquestes aplicacions en el Congrés Internacional de Ciutats Intel-ligents Sabadell Smart Congress 2013, que se celebra a Fira Sabadell els dies 8 i 9 d’abril.

Seqüència d’avís als clients d’una avaria fortuïta.

Seqüència d’avaria en canonada d’alimentació principal Feeder.


entorn


Cicle de Networking del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya

Eva Pérez Torra / Enginyera Projectes CEEC, enginyera industrial col·legiada núm. 13389

La primera jornada del Cicle Networking 2013 organitzat pel Clúster d’Eficiència Energè-

tica de Catalunya (CEEC), que es va celebrar l’1 de febrer a l’Hotel Zero, va congregar a més de noranta assis-tents. Professionals de grans empreses, de pimes, autònoms, de centres tec-nològics i de l’Administració pública van tenir l’oportunitat d’ampliar la seva xarxa de contactes i d’entaular relació amb els diferents agents del sector de l’eficiència energètica en una trobada que va resultar tot un èxit.

El president del CEEC, Carles Albà, va donar el tret de sortida a la jornada remarcant l’objectiu de l’acte: “incen-tivar les relacions comercials entre les empreses participants”. Per la seva banda, la directora de l’ICAEN, Maite Masià, va exposar als assistents el Pla d’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020. Tot seguit, S&P, Simon, ABB, Somfy, Kromschroeder, Sauter, STO, BaxiRoca, Circutor, Dexma, Schneider Electric i l’IREC, totes elles empreses associades al CEEC, van presentar els seus productes més

innovadors. A continuació, l’Espai de Trobada va crear un fòrum de conei-xement i debat a través de dues rondes de converses dinamitzades, que inclo-ïen la valoració de la nova Directiva europea i les smart cities, entre d’altres. Finalment, el vicepresident del CEEC, Albert Ginestà, va destacar la principal tasca del Clúster, que és la de contri-buir a potenciar el sector de l’eficiència energètica a Catalunya, fomentant l’es-pecialització i la competitivitat de les nostres empreses.www.clustereficiencia.org / @clusterEE

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya ha exercit de nexe d’unió entre els professionals, les empreses, els centres tecnològics i l’Administració Pública amb la finalitat de fomentar sinergies i d’impulsar la innovació col·laborativa en el sector de l’eficiència energètica.

Jordi RodríguezINDRA

“La implicació de totes les entitats, públiques o priva-des, en la millora de l’eficiència energè-tica és un fet molt positiu”

Carmen Olga CalvoGENERALITAT

“Gràcies a aques-ta jornada tindré més coneixement sobre les compa-nyies disposades a implicar-se en temes d’eficiència energètica”

Elisenda CorominasUPPRIME ENERGY

“Jornades com aquesta són molt necessàries perquè tots anem en la ma-teixa direcció”

Pere Palacín Farré, nomenat director general d’Energia


Antoni Maria Grau ha estat nomenat director general d’Indústria de la Conse-lleria d’Empresa i Ocupació. El nou alt

càrrec, que ocupa un dels llocs clau de l’equip del conseller Felip Puig, era des del 2001 director general del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i de l’associació d’aquests pro-fessionals (AEIC). Gran coneixedor del sector industrial català, Grau relleva en el càrrec Joan Sureda, nomenat per l’an-terior titular del departament, Francesc Xavier Mena. Als Enginyers Industrials de Catalunya, Grau tenia entre altres comeses dirigir l’Observatori de la Com-petitivitat i ha estat un dels artífexs de la modernització d’aquesta entitat gràcies al servei d’emprenedoria innovadora Engi-nova o la creació del fons de capital risc Fons d’Enginyers.

Font: El Periódico de Catalunya

BREUS

Pere Palacín, membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha estat nome-nat director general d’Energia, Mines i Seguretat Indus-trial. Palacín és catedràtic de la Universitat Ramon Llull i és professor a l’Institut Químic de Sarrià, on des del 2002 també ha exercit de direc-tor de Seguretat. Anteriorment, va ser directiu d’Enher i de Red Eléctrica de España i professor de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Palacín és enginyer tècnic industrial en l’especialitat de màquines elèctriques per l’Escola Universitària d’Enginyeria Tèc-

nica Industrial de Barcelona, engi-nyer industrial elèctric i màster en Gestió i Organit-zació d’Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), diplomat per l’IESE Business School i doctor en

Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Ramon Llull (URL).

Font: Generalitat de Catalunya

Dani Puente ha estat escollit president del Cercle Cecot de Joves Empresaris, en substitució de Jordi Vilar, que ha ocupat el càrrec durant el darrer man-dat i que continuarà formant part de la nova Junta Directiva. Puente és vocal de la Junta de la Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i membre de la Comissió d’Urbanisme d’aquesta entitat.

Font: Terrassadigital.cat

Brasil viatjarà a Construmat Barcelona 2013 per proveir-se dels materials i els processos constructius necessaris per complir amb els terminis previstos de la segona fase del programa Minha Casa, Minha Vida, que va posar en marxa l’anterior president del país Luis Ignacio Lula da Silva. Aquesta iniciativa ha permès a brasilers amb rendes molt baixes accedir a un habi-tatge digne.

Font: Blog de Construmática

Antoni Maria Grau, director general d’Indústria

Dani Puente, nou president del Cer-cle Cecot de Joves Empresaris

Brasil cercarà proveïdors a Construmat per construir un milió d’habitatges

entorn


Indicadors d’evolució econòmica de Catalunya

La recessió soferta per l’economia catalana durant l’any 2012, a més de reflectir-se en els indica-

dors corresponents al PIB global i per sectors econòmics, va tenir també la seva plasmació en l’índex de producció industrial (IPI). Aquest indicador, com el seu nom indica, informa sobre l’evo-lució en l’activitat del sector industrial al llarg del temps.En aquest cas, el seu valor va oscil·lar entorn del -2,5% durant l’any passat, com es pot veure en el gràfic adjunt, assolint nivells encara més negatius que els obtinguts durant l’any anterior.

Aquestes dades posen clarament de manifest la persistència de la greu crisi econòmica soferta darrerament per la zona euro, en general, i per l’Estat espanyol i Catalunya, en particular.La situació de recessió en l’activitat del sector industrial esmentada és particularment negativa per a Cata-lunya, tenint en compte l’important pes que la indústria té sobre la nostra economia. Però, de fet, és el reflex de la tendència de davallada en les exportacions, com ja vam comentar en edicions anteriors, a conseqüència de l’empitjorament de les condicions del

mercat i de la demanda en nombrosos països de destinació. A curt termini no s’albira una millora significativa d’aquest indicador, prenent en consideració les previsions pessi-mistes de creixement de les economies espanyola i catalana per a l’any 2013. No obstant això, alguns experts consideren que aquesta situació podria començar a capgirar-se a partir del segon semes-tre d’enguany, a mesura que es vagin corregint els forts desequilibris macro-econòmics (dèficit públic, d’una banda, i deute públic i privat, d’una altra) que arrosseguem actualment.

Francesc Manyà / Cap del Gabinet d’Estudis del COEICGRÀFICS

Índex de Producció Industrial (IPI)Base 2005=100. Variació interanual (% acumulat, per trimestres)

corregit d'efectes de calendari

-25,0%

-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Fonts: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.


Els EIC presenten la certificació internacional DGNB

El passat 3 de desembre l’Auditori Pompeu Fabra de la seu del Col-legi d’Enginyers Industrials de

Catalunya va acollir la presentació del sis-tema internacional de certificació DGNB. L’acte va ser organitzat per la Comissió de Construcció del COEIC i va ser presidit per Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalu-nya. Van participar en l’acte: Joan Vallvé, degà del COEIC; Jordi Pedrerol, presi-dent de la Comissió de Construcció; la Dra. Cristina Gazulla; Dominic Church, arquitecte del DGNB; Francesc Parés, arquitecte i consultor en DGNB; Carles Nogueroles, enginyer industrial i con-sultor en DGNB, i Francesc Bonvehí, enginyer industrial. A la presentació hi va assistir una nombrosa representació de professionals provinents dels diferents estaments del sector immobiliari, la cons-trucció, el medi ambient i la sostenibilitat.El segell DGNB (gestionat i atorgat pel Deutsche Gesellschaft für Nachhaltiges Bauen eV, Consell Alemany per a l’Edi-ficació Sostenible) és un segell voluntari de certificació en sostenibilitat per a edi-ficis i barris. És un sistema de certificació

anomenat de segona generació perquè va més enllà de l’eficiència energètica d’altres segells, ja que mesura la sostenibilitat tant en fase de projecte com de construcció. Aquest sistema és comparable internacio-nalment ja que es basa en una avaluació d’uns cinquanta criteris, adaptables i fle-xibles, agrupats en cinc blocs de qualitat: els tres pilars de la sostenibilitat (medi-ambiental, sociocultural i funcional i econòmica) i dos grups transversals (quali-tat tècnica i de processos). A més, avalua la qualitat de l’emplaçament malgrat que no afecta a la qualificació global de l’edifici.

Aquest certificat té en compte tot el cicle de vida de l’edifici, millora l’anàlisi i la gestió de riscos en fase de projecte i està orientat a objectius i no a mesures específiques. DGNB System es basa en estàndards europeus vigents i treballa per ser el marc de referència de la normativa comunitària com una clara aposta de futur. El seu èmfasi en la valoració econòmica i l’avaluació de l’impacte sociocultural el distingeixen d’altres certificacions alterna-tives disponibles actualment en el mercat de la certificació d’edificis sostenibles.

El certificat DGNB en construcció sostenible té en compte tot el cicle de vida de l’edifici, millora l’anàlisi i la gestió de riscos en fase de projecte i està orientat a objec-tius i no a mesures específiques.

DGNB

Curs de Consultors DGNB 2013El dies 13 i 14 de maig i 10 i 11 de juny tindrà lloc el curs de consultors en DGNB 2013. L’examen correspo-nent es farà el dia 1 de juliol. Per a més informació i per formalitzar la

inscripció podeu visitar el següent enllaç:

http://update.eic.cat/wps/update, o bé adre-

çar-vos al Servei de Formació del COEIC.

Presentació a la seu del COACEl passat 7 de febrer va tenir lloc a la seu central del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya una xerrada sobre el sistema DGNB, dins l’espai facilitat per l’agrupació Arquitectura i Sosteni-bilitat (AuS). Una bona iniciativa per enfortir la transversalitat professional.Més info: www.coac.net/aus/bloc/?p=2019

www.dgnb.eswww.eic.at/wps/portal/dgnbAltres consultes:Montse Hita933 192 300 [email protected]

+ Informació

entorn


Exhibició de Munster Academy a Barcelona

El partit entre el Rugby Barcelona (un equip format per una selec-ció dels millors jugadors de la

capital catalana, més l’aportació de tres jugadors de la USAP —equip de rugbi de Perpinyà— i un jugador de l’Alguer) i la Munster Academy (el segon equip de Munster —Irlanda—, un dels clubs euro-peus més potents i amb jugadors que en un futur participaran en les principals lli-gues europees) era un acte de reafirmació de l’esport oval a la ciutat de Barcelona. La resposta de l’afició va ser magnífica; el camp d’esports de la Universitat de Bar-celona va presentar un ple absolut.El partit va ser una exhibició dels jugadors irlandesos. El primer temps va acabar amb un parcial de 0 a 44 en el marcador a favor dels irlandesos, gràcies a sis assajos i un cop de càstig que exemplifiquen amb claredat l’abismal diferència de nivell que hi ha entre el rugbi irlandès i el català. El vendaval irlandès no es va aturar al segon temps, ja que els de Munster van anotar vuit assajos més. Els barcelonins, per la seva banda, van aconseguir anotar un únic assaig, el de l’honor, a les acaballes del par-tit, que va ser molt celebrat per la grada i va significar el 7 a 96 final.La idea de Rugby Barcelona és recrear l’esperit dels Barbarians, l’històric club que reuneix els millors jugadors que juguen a la Gran Bretanya i Irlanda. Com es recordava en el manifest que va servir per fundar aquesta entitat, el partit també va tenir un caire reivindicatiu, i així ho va admetre l’exjugador i president de l’enti-tat Jordi Homs: “El rugbi demostra que la ciutat té una massa d’aficionats suficient per reclamar a l’Administració millores en les seves infraestructures.” Homs també va reconèixer que, en l’apartat

esportiu, també caldrà lluitar dur: “Hem de cohesionar l’equip i segur que els resul-tats seran millors.”El partit va tenir el suport, entre d’altres, d’El 9 Esportiu, Mundo Deportivo i Estrella Damm, principal patrocinador de l’equip.

AMISTóS A MADRID CONTRA L’hISTòRIC ARqUITECTURAEl 2 de març CNPN Enginyers RUFC va jugar un partit amistós contra un dels grans històrics de l’esport oval espanyol, l’Arquitectura de Madrid, en un camp no menys històric, el Central de la Ciutat Universitària madrilenya, on normalment juga la selecció espanyola.El resultat va ser favorable als barcelonins per un clar 24 a 44, però en aquesta ocasió això no era important perquè es tractava d’un partit amistós. L’Arquitectura, cam-pió de la Divisió d’Honor espanyola en múltiples ocasions, actualment milita a la Divisió d’Honor B, ja que ha patit l’embat de l’arribada del professionalisme a partir del 1995, i sempre s’ha volgut mantenir fidel a la seva filosofia de club amateur, fet que dota aquest club d’una aura d’au-tenticitat molt especial. Per la seva part, CNPN Enginyers actualment es troba

al capdamunt de la classificació del seu grup de Primera Divisió espanyola, i jugarà amb tota seguretat la fase d’ascens a Divisió d’Honor B. Aquest partit, doncs, tenia també un component de test tècnic contra un rival sobre el paper més potent. I el resultat dóna confiança als homes de Gabriel Benet per encarar aquesta fase d’ascens amb garanties.

Amb un resultat de 7 a 96, un miler de persones van assistir a l’exhibició dels irlandesos contra un equip que comença a caminar com a selecció reivindi-cativa d’aquest esport.

CN POBLENOU-ENGINYERS

TEXT: Montse Pérez Creus FOTO: Isabel Marquès

Els enginyers tenim opinió

Carles AlbàEnginyer industrial

col·legiat núm. 8020

Jaume BaldéEnginyer industrial

col·legiat núm. 2738

Sílvia GonzálezEnginyera indus-

trial col·legiada núm. 16766

Jordi BastidaEnginyer industrial col·legiat núm. 4891

Miquel ObradorsEnginyer industrial col·legiat núm. 3517

especial

48 ABRIL/MAIG/JUNY201360 ABRIL/MAIG/JUNY2013

especial

El procés endegat per la Comissió Delegada de Cooperació Es-tratègica ha culminat amb l’elaboració d’un informe de diagnosi sobre l’actual crisi econòmica. El document s’ha fet gràcies a les aportacions del col·lectiu d’enginyers industrials de Catalunya. El COEIC posa així en marxa un procés continuat de participació amb l’objectiu de ser un referent escoltat i respectat a l’hora de generar coneixement.

Xavier RoviraEnginyer industrial col·legiat núm. 11872 Francesc Manyà

Tècnic de l’Àrea Enginyers i Em-presa del COEIC

Josep MolsosaEnginyer industrial associat núm. A-20639

FULLS dels ENGINYERS 61FULLS dels ENGINYERS

Des que es van modificar els estatuts, l’any 2010, l’Associació d’Enginyers

Industrials de Catalunya ha treballat en l’adopció de mesures que per·metin enfortir la participació dels membres del col·lectiu. L’objectiu és aconseguir que col·legiats i col·legiades s’impliquin en el debat i en l’aportació d’idees i propostes sobre l’actual crisi econòmica que puguin ser escoltades. Segons el president de l’Associació, Joan Torres, “volem ser un referent i també volem enfor·tir la nostra capacitat col·lectiva d’elaborar idees i propostes útils per a tots els companys, per a la societat en general i per als governs i admi·nistracions, en particular”.Per tal d’aconseguir aquests objec·tius, l’octubre de l’any 2011 es va crear la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica. Està presi·dida per Miquel Obradors i també en formen part Sílvia González, Carles Albà, Jaume Baldé, Jordi Bastida, Francesc Manyà, Pep Mol·sosa i Xavier Rovira. Tots junts van elaborar un qüestionari de cinc

preguntes pensades per generar el màxim d’opinió possible pel que fa a la situació econòmica. L’enquesta es va fer córrer per la Junta de Repre·sentants, formada per un centenar de persones, i posteriorment es va obrir a tot el col·lectiu d’enginyers industrials a través del lloc web del COEIC. Es van anar recollint apor·tacions fins l’estiu passat, fet que va permetre la publicació, el mes de juliol del 2012, del manifest que resumeix, segons el criteri dels engi·nyers industrials catalans, les cinc causes per les quals estem immersos en la situació de crisi. Segons els diversos membres de la Comissió Delegada de Cooperació Estratè·gica, els fets actuals en el món de la política i l’economia corroboren les opinions expressades en el manifest que van fer públic l’estiu passat. “Això demostra que els enginyers tenim una molt bona perspectiva del que està passant”, constaten. El manifest afirma, entre altres qües·tions, que “estem així per l’ambició, la incompetència, la irresponsabili·tat impune de molts agents que han

“Els enginyers te-nim una molt bona perspectiva del que està passant”

A l’esquerra Miquel Obradors, president de la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica, i a la dreta Carles Albà, membre del grup, en un moment de la reunió.


especial

actuat sense escrúpols, aprofitant i sobreexcitant valors individualistes (...)”. I continua dient: “El sistema actual no disposa de mecanismes d’orientació, d’estímul i de regulació adequada de les activitats econòmi·ques cap a finalitats d’interès general (...). Estem en uns moments crítics (...) en què haurem de reforçar els procediments de reflexió, de debat i de decisió sobre el nou model social que ens caldrà adoptar (...). Estem condicionats pel procés vacil·lant de construcció europea que necessitem consolidar activament, i sotmesos a unes regles globals del joc que caldrà qüestionar en el futur immediat”.

Davant les crisis actuals: problemàtica, perspecti-ves i propostesTenint en compte la finalitat amb què es va posar en marxa aquesta comissió delegada, un cop establer·tes les conclusions a partir de les opinions recollides, es va continuar treballant fins a l’elaboració d’un informe, fet públic el novembre del 2012, que, amb el títol Davant les crisis actuals: problemàtica, perspecti-ves i propostes, recull la diagnosi del problema segons el criteri dels engi·nyers industrials catalans, quines conseqüències té per a la profes·sió i diverses propostes per trobar

solucions a la crisi i retornar al camí de la productivitat i la remuntada econòmica. En aquest sentit, l’in·forme planteja, entre altres propostes de solució, “una refundació del nos·tre sistema socioeconòmic actual, millorant les maneres de gover·nar, superant pràctiques polítiques partidistes i tecnocràtiques”. Així mateix, es planteja la necessitat d’una “segona transició, amb reformes estructurals de les administracions i del sistema polític que simplifiqui els nivells de l’Administració pública i millori l’autonomia del nostre país”. “Cal una reforma profunda i rigorosa de la funció pública, i líders res·ponsables, professionals que siguin remunerats segons el seu rendiment i vàlua”, remarca. En l’àmbit social i educatiu, l’informe demana “recupe·rar valors com l’esforç, l’exigència, la justícia, la coherència i l’honestedat; eradicar comportaments irresponsa·bles com l’especulació, el cinisme o la mentida i promoure valors solida·ris, cooperatius i humanistes; establir un gran pacte de país que garanteixi una única visió estratègica en l’àm·bit de l’educació amb estabilitat a llarg termini, i polítiques actives per aconseguir un país trilingüe, a més d’especialitzar les universitats creant clústers vinculats al territori, buscant l’excel·lència en la docència

D’esquerra a dreta, els enginyers industrials Xavier Rovira i Sílvia González.

“Volem que el manifest sigui assumit per altres col·legis professionals”


i en la investigació”. En l’àmbit de la vertebració territorial, l’informe proposa “dotar el país de les infra·estructures de mobilitat i transport necessàries i pendents des de fa temps per a persones i mercaderies, i afavorir les infraestructures logísti·ques lligades a la producció de béns i serveis; un gran pacte de país en l’àm·bit energètic que fomenti l’eficiència energètica i les ciutats intel·ligents”. A més de recomanacions en l’àmbit econòmic, l’informe també proposa “integrar en les reflexions els nous escenaris que es presenten en el futur immediat de Catalunya”. En aquest sentit, s’assenyala que cal “promoure una àmplia implicació d’experts com·petents i experimentats en l’anàlisi,

la reflexió i l’elaboració de propostes per redefinir, si cal, les polítiques de govern, les estructures i els mecanis·mes d’intervenció per a l’impuls de la nova Catalunya, o per a una nova articulació de Catalunya amb l’Estat espanyol”. Dit amb paraules del pre·sident de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Torres, i tenint en compte el procés d’anàlisi de futur polític de Catalunya, “volem estar en el debat per decidir què és el que ha de fer el país per iniciar el procés de negociació o de sobirania”. “Pensem que el Col·legi d’Enginyers té prou coneixement per elaborar propostes”, afirma. La Comissió Delegada es mostra satisfeta de la feina feta i valora “molt

“Pensem que el Col·legi d’Engi-nyers té prou co-neixement per ela-borar propostes”

A l’esquerra Josep Molsosa; a la dreta Jordi Bastida.


especial

la qualitat i l’interès de les persones que van participar en l’enquesta”. Segons Obradors, aquesta ha estat “una primera experiència de coo·peració entre tots els associats i ha resultat molt positiva. Esperem que, a partir d’aquí, aconseguim que hi hagi més debat intern per elaborar noves propostes”.

“Hem D’augmentar la pro-Ducció D’iDees i propostes en el si Del col·legi”La Comissió ha iniciat, aquest any 2013, la fase següent del procés. Un cop aca·bat l’informe, ara s’ha posat a treballar en la difusió del document i en l’elabo·ració de noves propostes que permetin continuar el procés d’enfortiment de la

participació dels enginyers i enginye·res que formen part del col·lectiu. El president de l’Associació, Joan Torres, comenta que ara “volem que el manifest sigui assumit per altres col·legis profes·sionals de l’àmbit industrial i, després, traslladar·lo a l’opinió pública”. Amb caràcter intern, els membres de la Comissió encapçalats pel seu president, Miquel Obradors, consideren que “hem d’entomar el paper que ens toca jugar en la societat col·lectiva”. I continuen: “Per això ens hem proposat a l’Asso·ciació d’Enginyers Industrials que es potenciï la reflexió en cada una de les comissions, de manera que puguin anar sortint propostes. Hem d’augmentar la producció d’idees i propostes en el si del Col·legi”.

Jaume Baldé, a l’esquerra, i Francesc Manyà, a la dreta.

“Aquesta inicia-tiva ha estat una primera experièn-cia de cooperació entre tots els asso-ciats i ha resultat molt positiva”


Davant les crisis actuals: problemàtica, perspectives i propostesInforme final amb les reflexions dels enginyers industrials de Catalunya

Avui és ben sabut que ens trobem immersos en una crisi que, encara que no és global, afecta una gran part del món, l’oc·cidental.La crisi, que fou desencadenada per una de financera , ja és estructural; i encara no se li albira una sortida clara, viable i sostenible.Des d’aquesta preocupació per la manca d’alternatives, i després d’un procés de reflexió obert entre els associats, el col·lectiu d’enginyers industrials de Catalunya proposem les reflexions següents:

a. D’on venim? com Hem arribat fins aquí?Sense voler fer un inventari exhaustiu de les causes de la crisi actual en què ens trobem, sí que volem apuntar alguns dels elements que, al nostre entendre, l’han agreujat al nostre país:

• El creixement econòmic s’ha basat, de manera excessiva, en sectors que han generat una riquesa i un valor afegit poc sostenibles, com l’edificació o el turisme de baixa qualitat, cosa que fa aconsellable una major diversificació de la nos·tra economia.

• L’esclat de la bombolla immobiliària a Espanya afegit a la crisi prèvia financera.

• La pèrdua de la competitivitat de certa part de la produc·ció en el nostre país ha provocat la deslocalització de cen·tres cap a altres mercats més barats, i aquesta pèrdua no s’ha vist compensada per una clara aposta per nous sectors d’alt valor afegit.

• La inversió en infraestructures no sempre ha respost a motius racionals, ni s’ha primat l’ús ni l’aportació de com·petitivitat al territori. El model radial de les grans infra·estructures de transport de l’Estat espanyol n’és un clar exponent. Aquesta praxi ha portat a tenir, per exemple, un Estat amb multitud d’aeroports recentment estrenats i completament infrautilitzats o que, per exemple, s’hagin prioritzat altres inversions abans que la construcció del ne·cessari corredor del Mediterrani.

• L’administració s’ha estructurat amb excessius nivells, s’ha dotat d’una regulació complexa i ha mantingut solapament de competències que han fet difícil la seva eficiència i co·ordinació.

• La zona euro, amb realitats nacionals diferents, no s’ha do·tat dels necessaris elements de governança global.

• En el cas de Catalunya, aquesta situació s’ha vist agreujada per dos factors claus: una manca de sobirania, de capacitat per decidir de manera autònoma sobre aspectes estratè·

gics del país, així com un dèficit fiscal significatiu, i la baixa proporció d’inversions productives de l’Estat respecte de la resta d’Espanya, que ha limitat la capacitat d’acció de la Generalitat de Catalunya i ha empitjorat de manera preo·cupant la seva situació financera.

• Finalment, en el terreny dels comportaments, s’han capgi·rat els valors de la societat, s’han incitat de manera general males pautes col·lectives com la cobdícia desmesurada; i les elits dirigents, els polítics, els banquers..., no han exer·cit un adequat lideratge sobre la societat fonamentat en “bons” valors.

b. què calDria fer? per on cal començar?No ens trobem només en una època de canvis. Estem davant d’un canvi d’època. Un període clau que requereix, més que mai, lideratges competents i valents, que suscitin la cooperació i complicitat entre tots els agents.Calen lideratges capaços de crear amplis consensos en polí·tiques rigoroses i transparents, així com d’endegar iniciatives excepcionals. En resum, que siguin capaços d’afrontar amb ce·leritat, racionalitat i coratge, els escenaris complexos que vivim avui.Calen canvis, mesures estructurals, que facin possible una re·fundació del nostre sistema socioeconòmic actual:

1. Necessitem amb urgència mesures contundents, transpa·rents, ben explicades, que incitin l’esforç equilibrat i la co·operació de tots, començant pels nostres dirigents polítics. Cal que consensuïn grans pactes polítics per situar el país en una dinàmica de reorientació econòmica i de regenera·ció democràtica i institucional.

2. Necessitem millorar les maneres de governar, necessitem governs, persones i instruments més útils per a l’orienta·ció, conducció i regulació de les activitats econòmiques, necessitem mecanismes que assegurin la transparència i el control democràtic de les polítiques:a) S’han de superar pràctiques polítiques partidistes, tec·

nocràtiques, tacticismes i sovint amb massa visió de curt termini. Cal situar de nou les persones, el món social i empresarial al centre de les polítiques. Sempre, és clar, des de la defensa del rigor econòmic i pressupostari.

b) És necessària una segona transició, amb reformes estruc·turals de les administracions i del sistema polític, simpli·ficant els nivells de l’Administració pública, i millorant de manera determinant l’autonomia del nostre país, en tots els àmbits, i, especialment, la nostra capacitat de de·cisió de la inversió dels recursos propis.

c) Necessitem governants, administradors, gestors i ex·perts competents, capaços de generar noves idees i con·ceptes, d’usar nous instruments i mecanismes i disposats a impulsar les polítiques, valentes i honorables, que ne·


comissió Delegada de cooperació estratègica

declaració

desembre de 2012

cessitem avui.d) Ens calen governs competents i capaços; administra·

cions, serveis i servidors públics que estimulin la pro·fessionalitat, la feina ben feta, la responsabilització per damunt de les formalitats burocràtiques.

e) Cal una reforma profunda i rigorosa de la funció pública.f) Volem líders responsables, professionals seleccionats se·

gons criteris rigorosos, i remunerats segons el seu ren·diment i vàlua. Volem líders amb valors ètics, capaços d’empènyer amb exemplaritat aspiracions col·lectives, de definir projectes ambiciosos, solidaris i sostenibles.

g) Els partits, els sindicats i les organitzacions professio·nals en general han de passar per un procés intern de regeneració.

3. Necessitem iniciatives concretes de promoció dels valors humans, cívics, socials, democràtics a les escoles, als mit·jans de comunicació, en els comportaments de les elits di·rigents. Aquests valors són indispensables per garantir que les transformacions econòmiques, socials i culturals que s’intueixen, es duguin a terme de manera serena, partici·pada i responsable, assegurant la necessària cohesió social:a) S’han de recuperar valors com l’esforç, l’exigència, la

justícia, la coherència o l’honestedat, mitjançant políti·ques actives i amb l’exemplaritat de les iniciatives em·presarials, públiques i de la societat civil en general.

b) Cal eradicar els comportaments irresponsables, l’espe·culació que no aporta valor afegit, el cinisme o la men·tida, que garanteixin noves maneres de fer, de governar, d’emprendre i de fer empresa. Cal promoure nous va·lors radicalment solidaris, cooperatius i humanistes, sense perdre la competitivitat del país.

c) Cal aprofundir en la cultura democràtica de la nostra societat, assegurar el control democràtic i efectiu dels governants, funcionaris i treballadors públics; exigint que retin comptes de les seves actuacions.

c. millorar, racionalitzar, simplificar po-lítiques...Calen polítiques estratègiques que planifiquin les activitats econòmiques, socials i educatives; polítiques financeres rigo·roses, orientades al millor funcionament del sistema, no a l’especulació; polítiques de millora i racionalització legislati·va i dels procediments judicials; polítiques actives d’estímul a la inversió i de promoció econòmica, que generin i mantin·guin activitats de valor afegit.També hem de dotar·nos d’instruments d’anàlisi i interven·ció, que garanteixin la utilitat, eficàcia i eficiència del sistema per tal d’oferir el millor benestar possible a tothom, tenint en consideració la situació de recursos escassos i els impactes en el medi ambient.Cal crear nous mecanismes de regulació, ja que els actuals s’han mostrat clarament insuficients. A més, incentivant ac·

tituds i comportaments que també actuïn com a reguladors i disminueixin la importància dels mercats financers com a mecanisme orientador de les activitats productives.

1. Pel que fa a les grans polítiques econòmiques:a) El sector primari és important com a element estructu·

rador i cohesionador del territori. Cal fomentar l’esperit empresarial dels productors del sector, les cooperatives que protegeixin i fomentin el valor d’un consum soste·nible, de proximitat; i, a la vegada, fomentar la interna·cionalització dels nostres productes primaris i els trans·formats, amb valor afegit.

b) Cal apostar per una política industrial ambiciosa i trans·formadora, que promogui la creació de coneixement, la internacionalització, la innovació, l’R+D+i, la coopera·ció i l’augment de la dimensió de la nostra indústria.

c) Ha de créixer també el pes del sector industrial a la nos·tra economia guanyant més preponderància estratègica, i activant noves polítiques i pràctiques de manufactura i disseny innovadores, fomentar la comercialització del producte/servei i l ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

d) Cal posar en marxa mecanismes fiscals per incentivar la inversió estrangera.

e) Caldria utilitzar les polítiques econòmiques i socials com a mecanismes principals d’integració i participació de totes les persones a la nostra societat; i fomentant la lliure activitat i l’emprenedoria.

f) Cal valorar la utilitat social dels béns que es produeixen i dels serveis que es presten, per contribuir al desenvo·lupament equilibrat i sostenible de les persones i del territori.

2. Pel que fa a les polítiques empresarials:a) S’han de dur a terme polítiques específiques per desen·

volupar nous sectors emergents i innovadors, d’alt va·lor afegit i basats en el coneixement, i impulsar·los per tal de convertir·nos en un país amb veritables clústers de referència internacional (biotecnologia, biomedici·na, mobilitat, eficiència energètica, ciutats intel·ligents —les anomenades smart cities—, disseny industrial...).

b) Cal impulsar la internacionalització massiva del nostre teixit empresarial, sovint fragmentat i de mida reduïda.

c) Hem de potenciar i prioritzar el sector turístic de qua·litat i reposicionar·nos com a destí turístic de primer nivell, eliminant la mala imatge del “turisme de borrat·xera” associada a determinats indrets i destinacions del nostre país.

d) I també necessitem empresaris, emprenedors, gestors i experts competents, capaços de generar noves idees i conceptes, d’usar nous instruments i mecanismes i dis·posats a impulsar les iniciatives empresarials que ne·cessitem avui.


3. Pel que fa a les condicions de treball, cal una política labo·ral més clara i senzilla:a) Que ajudi a incentivar i flexibilitzar el procés de con·

tractació.b) Que no carregui només en els treballadors les facilitats

d’acomiadament.c) Que compatibilitzi la necessària flexibilitat dels em·

pleats amb els necessaris mecanismes de seguretat dels treballadors.

d) Que resolgui els casos d’elevat absentisme i baixa pro·ductivitat de forma constructiva i equitativa, tant per a les empreses com per als treballadors.

e) Que permeti que els convenis col·lectius tinguin en compte les especificitats dels diferents sectors econò·mics i les necessitats de les empreses en cada cas.

f) Que no estigui tan subjecte a les decisions judicials, en cas de conflicte entre les parts.

g) Que sigui pactada amb els diferents agents socials.

4. Pel que fa a les polítiques tecnològiques:a) Cal emfatitzar que l’ús eficient de les TIC a les empre·

ses i a l’administració esdevé estratègic per a la innova·ció i el creixement, i deuen ser considerades més com a inversions que no pas com a despeses.

b) És necessari afavorir la conversió del coneixement en productes o serveis, mitjançant mecanismes de transfe·rència tecnològica.

c) Han de dirigir·se tant a la transformació dels processos de negoci, valorant els diferents retorns de la inversió, com a l’augment de la qualitat del producte o del ser·vei, o a l’elaboració de noves estratègies empresarials d’innovació basades en l’ampli ventall de potencialitats de les TIC.

5. Pel que fa a l’educació, el coneixement, les escoles i les universitats:a) És imprescindible un gran pacte de país en l’àmbit

educatiu que garanteixi una única visió estratègica, amb estabilitat a llarg termini, més enllà de les dife·rents legislatures.

b) Són fonamentals polítiques actives per aconseguir un país trilingüe, com, per exemple, augmentar les hores lectives d’anglès o impartir matèries en aquest idioma en els estudis universitaris.

c) Cal acostar el món de l’empresa i el món de la forma·ció, tant en l’àmbit universitari com en el de la forma·ció professional.

d) Cal potenciar i revaloritzar la formació professional, millorant·ne la imatge i la consideració social.

e) Cal forçar una major introducció de la formació contí·nua en tots els àmbits professionals.

f) S’ha d’especialitzar les universitats per àmbits, elimi·nant duplicitats d’estudis, tot creant clústers vinculats

al territori i simplificant l’actual model universitari; així com posar en marxa programes actius que busquin l’excel·lència en la docència i en la investigació univer·sitària; permetent el reconeixement internacional de les nostres universitats.

g) Els continguts i les metodologies han d’adequar·se, de debò, a l’Espai Europeu d’Educació Superior i a les orientacions de la Unió Europea, no limitant·nos a Bolonya, desenvolupant des de l’inici el vessant hu·manístic, i l’esperit crític i innovador, la col·laboració i altres habilitats necessàries al segle XXI.

6. Pel que fa als serveis bàsics per assegurar el ben ser i el benestar, calen:a) Lleis que promoguin la transparència, que lluitin con·

tra corrupcions i corporativismes.b) Nous mecanismes de participació ciutadana, no tutela·

da, que reforcin el paper de la societat civil organitzada.c) Una renovació de les organitzacions polítiques, sindi·

cals, professionals i ciutadanes.

7. Quant a la vertebració i articulació del territori, cal dotar el país de les infraestructures de mobilitat i transport re·alment necessàries, i pendents des de fa temps, tant per a les persones com per a les mercaderies, i afavorir les in·fraestructures logístiques lligades a la producció de béns i serveis.

8. I per tal que tot funcioni de manera eficient, és impera·tiu també un gran pacte de país en l’àmbit energètic que garanteixi de nou una única visió estratègica, amb estabi·litat a llarg termini, basada en una combinació energètica que pren com a base l’ús de les diferents fonts d’energia existents, econòmicament viable, equilibrat, sostenible; un pacte que fomenti l’eficiència energètica i les ciutats intel·ligents (anomenades smart cities), i que tendeixi a edificis i ciutats de zero emissions.

D. enfortir la cooperació al si De la unió europea i repensar la globalització...Estem absolutament condicionats pel procés vacil·lant de construcció europea; cal treballar per enfortir la cooperació i consolidar·lo. Sotmesos a unes regles globals del joc sovint insostenibles i insolidàries, caldrà qüestionar·les i repen·sar·les en el futur immediat.Cal avançar en l’harmonització i integració europea, com·partint un projecte col·lectiu de consens i clarament demo·cràtic i establint mecanismes de governança democràtica en l’àmbit europeu.

e. integrar en les reflexions els nous es-cenaris que es presenten en el futur im-meDiat De catalunya


Les especials circumstàncies polítiques, econòmiques, socials i culturals existents actualment a Catalunya, i els previsibles canvis que s’intueixen, aconsellen mesures ambicioses ba·sades en la concertació generosa i oberta entre les diverses sensibilitats i visions del país.Cal promoure una àmplia implicació d’experts competents i experimentats en l’anàlisi, la reflexió i l’elaboració de pro·postes per redefinir, si cal, les polítiques de govern, les es·tructures i els mecanismes d’intervenció per a l’impuls de la nova Catalunya, o per a una nova articulació de Catalunya amb l’Estat espanyol.I caldrà consensuar, després, el màxim possible, entre totes les forces polítiques, aquelles iniciatives, polítiques, actua·cions o plans estratègics que es considerin més necessaris i prioritaris.

f. els enginyers estem a punt, Disposats a participar-HiEl col·lectiu d’enginyers industrials de Catalunya, sabedors de l’excepcional moment en què ens trobem, com a col·lectiu, com a societat, com a país, i a partir de l’anàlisi, la comprensió i la visió d’àmbits i escenaris que entenem que cal liderar i treballar, ens posem al servei de les mesures que s’han de tirar endavant, que haurien de comportar:

1. Constituir comissions de treball plurals d’experts compe·tents i experimentats, en els principals àmbits d’intervenció del govern (governança, educació, salut, economia, infraes·tructures, energia, tecnologies...).

2. Consensuar i proposar (amb informes, llibres blancs...) diagnòstics, objectius, estratègies i iniciatives o actuacions concretes.

3. Treballar de manera autònoma i efectiva, amb uns mandats concrets, i en uns terminis que permetin obtenir resultats útils en temps útils.

4. Acordar el màxim possible, entre totes les forces polítiques, aquelles iniciatives, actuacions o plans estratègics que es considerin més necessaris i prioritaris.


comissió Delegada de cooperació estratègica

declaració

desembre de 2012


informeTEXT: Manel Gastó IL·LUSTRACIÓ: Judit Canela

informe


Noves oportunitats mar enllàL’enginyeria industrial continua sent una de les professions amb millors perspectives laborals del nostre país. A pesar de la crisi, la versatilitat dels professionals de l’enginyeria encara els fa un perfil molt atractiu, tant per a multinacionals com per a petites i mitjanes empreses. Les dades de la Borsa de Treball del Col·legi són clares: en el darrer any ha augmentat un 39,5% el nombre d’ofertes gestionades i el percentatge d’enginyers a l’atur és d’un 10%.


informe

Des de les entitats quebequeses organitzadores, també es va considerar que un dels elements més atractiuS de Catalunya és la qualitat de les universitats. Això va animar els responsables del programa a incloure casa nostra en la seva missió

Aquestes dades coincideixen amb les d’Addeco, una empresa de selecció de personal especialitzada en càrrecs

intermedis i directius, que situa l’Enginye-ria Industrial com la carrera més sol·licitada per les empreses. De fet, asseguren que no hi ha suficients enginyers per cobrir les ofertes que els arriben.Tot i això, amb un atur del 22% a Catalunya i un teixit industrial que va desapareixent, molts enginyers es plantegen l’opció de marxar a l’estranger buscant noves oportu-nitats laborals, especialment els que han es-tat més vinculats a àmbits com la construc-ció o aquells que fa menys temps que s’han titulat, i per als quals el mercat de treball és més inestable. Conscient d’aquesta realitat, el COEIC va promoure a finals de l’any passat les Journées Québec, una missió empresarial de compa-nyies quebequeses que buscaven professio-nals de l’enginyeria qualificats. L’aleshores director general del Col·legi, Antoni Maria Grau, va entrevistar-se amb representats de la Montreal International, una organització

privada sense ànim de lucre que promou in-versions internacionals a Mont-real. Aquella primera trobada de Grau, actualment di-rector general del Departament d’Indústria de la Generalitat, va servir per començar a

En una sessió prèvia al Col·legi, els interessats van poder conèixer les particularitats del mercat laboral quebequès. El COEIC va preseleccionar les candidatures dels enginyers, tant dels col·legiats com dels d’informàtica i de telecomunicacions.


construir ponts amb una regió molt rica i amb moltes possibilitats, tant laborals com d’inversió. A les missions de Montreal Inter-national hi han participat empreses de pri-mer nivell, com ara Google, Bombardier o Héroux Devtek.Fruit d’aquell contacte, i amb l’impuls del Servei Català d’Ocupació, van sorgir les jornades, que en dos dies van permetre que quaranta empreses entrevistessin unes 1.400 persones per ocupar diverses posicions en organitzacions del Quebec, majoritàriament per a perfils qualificats. En total s’oferien 265 ofertes per cobrir un miler de llocs de treball. L’Abdellah El Mzem, de l’oficina d’immi-gració del Quebec a París, explicava en una entrevista feta durant la missió empresarial que al seu país hi ha demanda de professio-nals qualificats en sectors com ara l’enginye-ria aeroespacial, les enginyeries vinculades a les TIC, la salut i la metal·lúrgia. Per ell, les Journées Québec són una ocasió única per contactar directament amb empreses que necessiten personal.

730.000 llocs de treball

El Quebec té tres cops la superfície de França i només 7.500.000 d’habitants. Tot i això, des d’ara i fins al 2015 hi ha unes perspecti-ves de creació d’ocupació xifrades en 730.000 llocs de treball. Però aquestes feines no es crearan en tots els sectors ni simultàniament. Les previsions són que àmbits com l’enginyeria, la salut i les noves tecnologies experimentin un major creixement.Amb un baix índex de natalitat, un dels objectius del Govern que-bequès és el desenvolupament demogràfic. La importació de mà d’obra és vista també com una de les maneres que la societat que-bequesa pugui incrementar les baixes taxes de natalitat.

informe


PrImEra ExPErIènCIaJa fa quatre anys que empreses quebequeses viatgen fins a Europa per reclutar professionals qualificats. Però fins ara només havien desem-barcat a França i Bèlgica. La inclusió de Ca-talunya en la seva ruta va estar motivada pel contacte realitzat pel COEIC, que va permetre explicar directament als representants quebe-quesos les funcions i l’estructura del COEIC, així com la singularitat del perfil professional dels col·legiats.Des de les entitats quebequeses organitzado-res, també es va considerar que un dels ele-ments més atractius de Catalunya és la qualitat de les universitats. Això va animar els respon-sables del programa a incloure casa nostra en la seva missió. Feia pocs mesos que els governs català i quebequès havien signat un conveni de mobilitat per facilitar les condicions perquè els professionals d’aquí puguin treballar al país americà. Aquest acord també dóna suport a la internacionalització de les empreses catalanes, fomentant la seva participació en els plans de

desenvolupament econòmic del Quebec. En general, les empreses que van participar en les jornades van sortir molt satisfetes del nivell dels professionals catalans, de qui van destacar l’alta qualificació. Com a punt a millorar dels candidats hi havia la llengua. Tot i la proximi-

tat del català amb el francès, llengua oficial al Quebec, el nivell de les persones que es van presentar no era prou bo per desenvolupar-se normalment en un entorn 100% francòfon. Durant els pròxims mesos no estan previstes jornades similars a Catalunya. Tot i això, qui vulgui iniciar una nova etapa vital al Quebec pot participar en la convocatòria de les Jour-

228 232

159

66

291

397

554

0

100

200

300

400

500

600

Ofertes

Tot i la contracció del mercat laboral, les ofertes de treball que rep el COEIC estan augmentant.

Aquest acord també dóna suport a la internacionalització de les em-preses catalanes, fomentant la seva participació en els plans de desen-volupament econòmic del Quebec

2012201120102009200820072006


talent scotland

El Govern escocès ha llançat la pàgina TalentScotland.com amb la qual pre-tén reclutar professionals qualificats i projectar el país com un indret on viu-re, treballar o bé formar-se. A més de publicar-hi ofertes laborals de diferents sectors, com ara l’ener-gia, l’electrònica, la química i la cons-trucció, el web es complementa amb informació que cal tenir en compte abans de marxar i un cop establerts a Escòcia. També ofereix exemples de professionals de tot el món que han escollit Escòcia per viure-hi i expliquen el seu cas en primera persona.Per als joves titulats ofereix la possibili-tat de fer-hi pràctiques laborals d’entre tres i dotze mesos.

La pàgina web de les Journées Québec, www.journeesquebec.gouv.qc.ca, ja anuncien la propera missió empresarial.

nées Québec que es faran a París fins al 24 de maig, i a Brussel·les al juny. Per fer-ho, el pri-mer pas és visitar el web www.journeesquebec.gouv.qc.ca.

LIdEraTgE dEL COL·LEgIAbans de la jornada d’entrevistes, els candi-dats s’havien d’inscriure i seguir unes jornades informatives, ja que l’accés a les entrevistes es-

tava restringit als perfils que millor encaixaven amb les necessitats de les empreses del Quebec. L’actual director general del COEIC, Josep Mouriño, explica que el Col·legi va ser la insti-tució responsable de fer aquest primer filtratge. “Vam seleccionar els currículums en funció de les demandes que ens havien fet arribar des de l’organització de les jornades. Des de la Borsa de Treball del COEIC, no només ens vam en-carregar de les vacants de l’enginyeria industrial, sinó que vam representar també els enginyers de telecomunicacions i els informàtics”, diu. En aquells moments Mouriño era responsable dels serveis ocupacionals del Col·legi i va viure de primera mà el procés. “Marxar durant uns anys a treballar a l’estranger no s’ha de viure com un fracàs professional ni personal; ben al contrari, des del Col·legi ens sembla que pot ser una gran oportunitat per enriquir el currículum”, assegu-ra Mouriño, que afegeix: “No sé de ningú que hagi tingut una experiència internacional i que consideri que no l’ha enriquit personalment i professionalment”.

“Marxar durant uns anys a treballar a l’es-tranger no s’ha de viure com un fracàs professi-onal ni personal; ben al contrari, des del Col·legi ens sembla que pot ser una gran oportunitat per enriquir el currículum”

Les activitats de les comissions i dels grups de treball del COEIC marquen el dia a dia de la institució. En les pàgines següents trobareu les referències als actes que s’han organitzat durant els últims mesos, incloent-hi sortides cultur-als, conferències, jornades tècniques i convenis amb empreses o altres institucions.

dia a dia


dia a dia

COMISSIONS I ACTIVITATS

29 NOVEMBRE

Anàlisi de l’enginyeria econòmica a la pràctica professional i a l’Administració Comissió de Cultura

El nostre company Josep Maria Vegara, doctor enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la Facultat d’Economia de la UAB, amb motiu de la presentació del llibre Miradas, pa-labras, huellas. Memorias de un Intelectual de acción, va fer una detallada exposició i, entre altres temes, va explicar les possibilitats del nou concepte po-lític social del 1967 i el 1968, a través del Centre d’Estudis de Programes Econòmics de París; la programació econòmica i de medi ambient, des de la visió d’un regidor de l’Ajuntament de Barcelona; el 1972 i els nous models matemàtics de l’econo-mia de la Teoria del Creixement; el possibilisme de l’economia política de Marx; l’estudi de la forma-

ció polivalent que integra la pràctica professional dels especialistes amb una òptica de sistemes; la necessitat d’una formació especifica centrada en l’anàlisi i la gestió de sistemes complexos, tecno-lògics, ecològics i socioeconòmics, orientada de manera que capaciti per analitzar, diagnosticar, dissenyar, implantar, gestionar i motoritzar siste-mes complexos; i l’enginyeria dels polítics i la seva política de l’enginyeria: una bona política feta per professionals de la política. Va actuar de modera-dor Joan-Enric Vidiella, president de la Comissió de Cultura, i Joan Torres, president de la nostra Associació, va fer la presentació del conferenciant, recalcant que és l’home de les tres h perquè es ca-racteritza pel seu humanisme, la seva humilitat i un especial sentit de l’humor, i que alhora fa honor al seu cognom Vegara, sent Viu, Espavilat, Generós, Amic, Raonable i especialment Amable.

Acte disponible al Canal Enginyerswww.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat

17 DESEMBRE

Una vida dedicada al modelisme ferroviari a vapor viu. L’escala 1 (1:32) Comissió de Cultura: Grup Engitren

A càrrec de José Luís Casacuberta, empresari, aficionat al modelisme del vapor viu i repre-sentant d’Aster a la península Ibèrica. Va in-troduir el conferenciant en Raül Valls, direc-tor de la revista Más Tren. Modelisme ferroviari & maquetisme.Mitjançant la presentació Aplicació del vapor a la indústria, el transport i el modelisme, va re-sumir la història de les aplicacions tecnològi-ques del vapor en el desenvolupament indus-trial, i després va explicar les seves vivències. Amb els seus col·laboradors Esteve Cruanyes i Joan Guàrdia, va fer la demostració directa in situ de la posada en marxa i el funciona-ment de dues locomotores de vapor viu sobre rodets i d’un vaixell, tots ells amb combustible de gas liquat. Alhora va mostrar més aplicaci-ons del vapor viu a escala, amb funcionament

amb aire comprimit: central elèctrica amb màquina de vapor, dues locomotores més i xassís amb sistema propulsor. I, a part, la joia de la corona: una locomotora seccionada.La conferència va ser gravada, projectada en pantalla gran per als assistents i emesa simul-tàniament en obert, cosa que va permetre seguir-la des de Madrid, Alemanya, Suïssa i Santiago de Xile. Va ser un acte de gran trans-cendència pedagògica i lúdica.

10 GENER

Matinals de l’Engi-nyer: Passejada per Collserola Comissió d’Es-

ports: Grup de Mun-tanyismeEn aquesta ocasió, els integrants del Grup de Muntanyisme van fer un matinal de sen-derisme per la zona de Collserola.


9 GENER La família a la societat catalana actualA càrrec de Magda Oranich, advocada i sociòloga.

16 GENERLa crisi de l’economia espanyola: on som i cap a on anem A càrrec de Josep Maria Viedma, doctor en Enginyeria Indus-trial, llicenciat en Ciències Econòmiques i professor emèrit de la UPC.

23 GENERCom preservar els vostres estalvis dins del context tur-bulent de l’economia A càrrec de Josep Maria Viedma, doctor en Enginyeria Indus-trial, llicenciat en Ciències Econòmiques i professor emèrit de la UPC.

30 GENERAforisme: un text com a pretext fora de contextA càrrec de Jorge Wagensberg, doctor en Física i professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la UB.

6 FEBRERD’on veu el nostre Déu cristià?A càrrec d’Octavi Fullat, doctor en Filosòfica i catedràtic emè-rit de Filosofia i Educació de la UAB.

12 FEBRERBurlesque fever a El Molino En commemoració als cinc anys d’existència i bon funciona-ment de l’Aula d’Extensió Universitària, la Comissió de Ju-bilats i Prejubilats va organitzar una celebració especial a El Molino amb entrades per veure l’espectacle Burlesque fever. Prèviament, es va gaudir d’una conferència dirigida pel peri-odista Lluís Permanyer.

13 FEBRERCervells, religions i espiritualitats A càrrec de Ramon Maria Nogués, doctor en Biologia i cate-dràtic emèrit de la UAB.

20 FEBRERFilosofia i societatA càrrec de Josep Ramoneda, filòsof i periodista. L’aula va ser tutelada per la UPC.

AULA D’ExtEnsió UnivErsitàriA DELs EiCComissió de Jubilats i Prejubilats

Canal EnginyersDisponible al

www.eic.cat/canalenginyers

9 GENER

reptes per importar i exportar a la xina Comissió de Política Industrial i Innovació

TecnològicaAquesta jorna-da va aportar llum i respostes a les inquie-tuds dels pro-fessionals i les empreses per importar o ex-portar els seus

productes a la Xina. Entre d’altres aspectes, es va aprofun-dir en les verificacions prèvies que cal fer, el funcionament del procés o els diferents organismes que hi participen. L’acte va ser inaugurat per Jordi Guix, president de la Co-missió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i co-ordinador del Grup de Treball Xina, i moderat per Albert Ferrari, director industrial de Sedal, SL. Els tres ponents que van aportar les seves perspectives van ser els següents: Cristina Castillo, investigadora associada a la Càtedra de Logística del Port de Barcelona al China Europe Interna-tional Business School (CEIBS); Víctor Urruchi, de l’em-presa Arola, expert en transitaris internacionals, i Xavier Lluch, assessor extern del Port de Barcelona.



14 GENER

Materials autoregeneratius en el món de la cons-trucció i l’obra pública Comissió de Construcció

L’enginyer in-dustrial i part-ner de l’em-presa We Do!, Josep Bernat, va explicar els nous avenços de la nanotec-nologia que permeten repa-

rar i/o regenerar les estructures i els materials de cons-trucció. Això obre als enginyers un nou camp de la tecno-logia dels materials amb uns horitzons insospitats, alhora que permet oportunitats de negocis de llarg abast.

dia a dia




17 GENER

La gran aventura de la Canadenca Comissió d’Energia

Aquesta trobada es va caracteritzar per la pro-jecció del documental La gran aventura de la

Canadenca, dirigit per Jordi Fortuny. Aquest producte audiovisual parla de la constitució de la Barcelona Traction, Light and Power Limited (més coneguda com la Canadenca), que tenia l’objectiu d’explotar el potencial hidroelèctric de les conques dels rius Segre i Noguera Pallaresa per poder electrificar Bar-celona i el seu voltant. En aquesta sessió van intervenir-hi el degà del COEIC, Joan Vallvé, el director general d’Endesa a Catalunya, Jo-sep Maria Rovira, i el director del documen-tal, Jordi Fortuny.



21 GENER

La resiliència de les infraestructures Comissió de les TIC

En aquesta activitat es va explicar com fer front a situacions de crisi i emergències des de la previsió de res-tauració dels serveis. Aquest acte, organit-zat pel Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya i l’Institut

Cerdà, va constar de tres taules rodones amb nombrosos participants: la primera va tractar la gestió de crisi en infraestructures energètiques, la segona va incidir en la gestió de crisi en infraestructures de les TIC, i la tercera i última va oferir una visió integral de la gestió d’emergències.

10 GENER

4a edició del Concurs Femindústria Comissió de Política Industrial i Innovació

Tecnològica

En aquest acte es van presentar les bases de la 4a edició del Concurs FemIndústria, que té l’objectiu d’ajudar al desenvolupament del teixit empresari-al català amb la promoció d’activitats que reforcin l’esperit emprenedor i generin un valor afegit i llocs de treball qualificats. La sessió va anar a càrrec de Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industri-als de Catalunya, juntament amb La Salle Technova Barcelona, el Leitat Technological Center i el Tec-noCampus Mataró-Maresme.

19 GENER

De Gombrèn a Cas-tellar de n’Hug Comissió d’Es-

ports: Grup de Mun-tanyismeL’activitat del dia 19 d’aquesta Comissió va ser una excursió de Gombrèn a Castellar de n’Hug pel santuari de Montgrony.

22 GENER

El paradigma del vehicle cap al 2025 Comissió de Mobilitat i Transports

Els assistents van poder gaudir d’una exposi-ció sobre el futur de l’automoció, concreta-ment relacionada amb el cotxe. A la jornada es van exposar els avantatges i els inconvenients del cotxe elèctric pur, del cotxe híbrid, del de pila de combustible interna i d’aquells que tenen una combustió interna millorada. Els ponents van ser Francesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, i Oriol Gallemí, doctor enginyer industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Indus-trials de Barcelona.

dia a dia




23 GENER

Ecodisseny com a eina de sostenibilitat Comissió de Construcció

Aquest col·loqui va presentar l’ecodis-seny com una via per a la sostenibili-tat. L’encarregat de presentar l’acte va ser Francesc Bon-vehí, enginyer in-dustrial i membre

de la Comissió de Construcció, i va comptar amb la presència de Llu-ís Figuerola Prats, arquitecte tècnic, consultor en sistemes de qualitat, medi ambient i ecodisseny, i auditor acreditat per AENOR; i de David Bertran, auditor en cap d’AENOR.



24 GENER

El ferrocarril d’alta velocitat al món Comissió de Cultura

La jornada va mos-trar el passat, el pre-sent i el futur de les línies de ferrocarril d’alta velocitat al món i les perspec-tives favorables que aquest tipus de servei ofereix. A l’acte va intervenir-hi Iñaki

Barrón, enginyer de camins, canals i ports, i director de Viatgers de la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC).

24 GENER

rendibilització del capital intangible de la meva empresa Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la

InnovacióLa trobada va servir per explicar als enginyers industrials i al públic as-sistent la necessitat d’utilitzar els mecanismes existents per rendibilitzar el capital intangible de les seves empreses. Els marcs econòmics i legals d’Espanya i de la Unió Europea van ser alguns dels aspectes que es van tractar amb més profunditat. Durant aquesta sessió van intervenir-hi Ma-ria Mirabet, enginyera industrial i experta en incentius fiscals en l’àmbit de l’R+D+I, i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial i membre de la Subcomissió de Gestió de la Innovació.

24 GENER

El sopar anual Comissió de Packaging

Com cada any, els membres de la Comissió de Packaging van celebrar el sopar de cloenda del curs anterior i l’inici del d’enguany. Amb algunes absències justificades per motius pro-fessionals, la vetllada, a banda de ser un motiu de lleure, també va servir per a interessants intercanvis d’impressions entre els assistents sobre el present i el futur del packaging, que és innegable que en té, i molt.

26 GENER

sortida a Casp, Mequinensa i Flix Comissió d’Es-

ports: Grup de Ci-cloturismeEls enginyers ci-clistes van fer una ruta de més de 100 quilòmetres, re-partits en dos dies, amb un desnivell acumulat de 360 metres.

28 GENER

Les deu claus de l’èxit de la internaci-onalització de pimes Comissió d’Actes

CorporatiusEn aquesta sessió es van donar les deu claus es-tratègiques i operatives que les pimes han de seguir per superar amb èxit el procés d’inter-nacionalització. Hi va intervenir David Orte-ga, expert en internaci-onalització i professor d’EADA. Finalitzada la ponència, es va proce-dir a l’acte de presenta-ció de l’MBA d’EADA en col·laboració amb la UCLA.


22 GENEREl protagonista de la trobada va ser Eugeni Vives, director de Comunicació de la Societat Nuclear Espanyola.

12 FEBRER Va intervenir Joan-Enric Vidiella, creador i liqui-dador de Vidiestil SA.

CAFÈ DELs EnGinYErsComissió de Jubilats i Prejubilats

16 i 23 GENER, 13 i 20 FEBRER Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

tErtÚLiEs CiEntiFiCOtÈCniQUEsComissió de Jubilats i Prejubilats

Consulta el document en PDF

www.eic.cat

31 GENER

Aplicació dels LED en l’enllumenat públic Comissió de Construcció

En aquest taller es va tractar la situació actual de l’aplicació de llu-minàries de LED en l’enllumenat exterior i els avantatges i inconve-nients d’aquesta tecnologia. També es va realitzar un debat entre po-nents i assistents. La jornada, presentada i moderada per Pere Pina, membre de la Comissió de Construcció, va gaudir de la presència de diversos especialistes: Manel Roig, enginyer de Miatec; Josep M. Berengueres, enginyer industrial i excap d’Enllumenat Públic de l’Ajuntament de Barcelona; Francesc Cavaller, cap de Projectes de Salvi; J.L. Gómez, membre de Citelum, i Aldred Sa, membre de la Comissió d’Il·luminació dels EIC.

1 FEBRER

Més de noranta persones participen al Cicle de Networking 2013 del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya

El Clúster d’Efi-ciència Energètica de Catalunya ha exercit de nexe d’unió entre els professionals, les empreses, els cen-tres tecnològics i l’Administració pública amb la fi-nalitat de fomentar sinergies i d’im-pulsar la innova-ció col·laborativa

en el sector de l’eficiència energètica. La primera jornada del Cicle de Networking 2013 del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), que es va celebrar l’1 de febrer a l’Hotel Zero, va congregar a més de noranta assistents. Professionals de grans empreses, de pimes, autònoms, de centres tecnològics i de l’Administració pública van te-nir l’oportunitat d’ampliar la seva xarxa de contactes i d’entaular relació amb els diferents agents del sector de l’eficiència energètica en una tro-bada que va resultar tot un èxit.

5 FEBRER

visita guiada al Museu del Gas a sabadell Comissió de Jubilats i Prejubilats

La Comissió de Jubilats i Prejubilats va organitzar una visita gui-ada al Museu del Gas de Sabadell, que també va incloure un dinar al restaurant El Forellat.

21 GENER reptes en l’àmbit dels recursos humans, retri-bució flexible i interna-cionalitzacióMaría Luisa Oliva, directo-ra de l’àrea de Retribución Flexible de Mercer, i Antonio Lamora, director de l’àrea legal i fiscal de Mercer, van participar en aquesta conferència encaminada a trobar solu-cions alternatives per a les empreses per tal d’assolir els seus objectius sense augmentar els costos.www.mercer.es

31 GENERsistemes internacionals de finançamentErik Aaron Lara, soci de Serveis Financers d’ABC et Associés, Vicenç Hernández, membre de l’Advisory Board d’ABC et Asso-ciés, i Carlos Canivell, soci director d’ABC et Associés, van debatre la falta de finançament de l’Estat espanyol i les oportunitats de les pimes. www.abcetassocies.com

14 FEBRERi Jornada de Metrologia 3D i Control de QualitatAxular Etxabe, director per Espanya i Portugal de Faro Spain, Leonardo Marqués, Account Manager de Faro Spain, Antonio Ballester, Marketing Manager per Espanya i Portugal de Faro Spain, i Luigi Semeraro, Metrology Group Leader a l’International Thermonu-clear Experimental Reactor Department de Fusion For Energy, van parlar de la metrologia en els processos de fabricació industrial.http://europe.faro.com

http://europe.faro.com

28 FEBRER La protecció contra incendis amb aigua nebulitzadaAntonio Eire, director tèc-nic de Marioff Hi-Fog, va centrar la seva intervenció a comentar el marc normatiu que regula els sistemes d’ai-gua nebulitzada. Per la seva part, Francesc Menjíbar, Account Manager i delegat a Barcelona de Marioff Hi-Fog, va parlar dels avantatges i les aplicacions d’aquests sistemes.www.marioff.com



5 FEBRER

internacionalització d’enginyeries i consultories Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió d’Internacionalització

Aquesta jornada, pre-sentada i conduïda per l’enginyer industrial Jaume Casas Alomar, va aportar les princi-pals eines per tal que les empreses iniciïn i progressin en el procés

d’internacionalització. Evitar la por al fracàs, gestionar internacionalment la marca i la importància dels idiomes van ser alguns dels aspectes clau de la tro-bada. A la sessió van participar-hi Francesc Domínguez, consultor de màrque-ting de serveis professionals i soci de Barton Consultants; Yolanda González, advocada i consultora responsable de l’Àsia Desk de Barton Consultants; Ber-nat Amadas, director a Catalunya d’Ardanuy Consulting Engineers and Archi-tects; Àlex Zaragoza Montpel, enginyer industrial i soci fundador d’AZM Enginyers, i Jordi Alsina González, enginyer industrial i soci d’E360 Serveis Globals d’Enginyeria.

dia a dia


PrOMOEMPrEsA

6 FEBRER

Conveni del COEiC amb el COAMB

El Col·legi Oficial d’Enginyers In-dustrials de Catalunya (COEIC) i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalu-nya (COAMB) van signar un conveni de col·laboració mútua. L’acord el van formalitzar Joan Vallvé, degà del CO-EIC, i Virgínia Domingo, presidenta del COAMB.

T’informem que als efectes de les Declaracions-Liquidacions de l’Impost sobre la Renda de les Per-sones Físiques corresponent a l’exercici tancat a 31 de desembre de 2012, i de conformitat a l’article 19.2.d) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF, i 10 del RD 439/2007, les quotes satisfetes als col·legis professionals es poden desgravar, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, com és el cas dels enginyers industrials en la part que correspongui als fins essencials d’aquestes institucions, amb un límit de 500,00€.

Per a qualsevol dubte respecte a la desgravació de les quotes col·legials pots posar-te en contacte amb el nostre servei d’assessoria fiscal. Es tracta d’un servei gratuït, cal reservar hora a 93.319.23.00 o bé a l’adreça electrònica [email protected]

Desgrava les quotes col·legialsa la Declaració de la Renda


dia a dia

7 FEBRER

Caminada pel Montseny Comissió d’Esports:

Grup de MuntanyismeAquesta jornada ma-tinal de senderisme va tenir lloc al Mont-seny, des del casta-nyer mil·lenari de Can Cuc al veïnat de la muntanya de Cà-noves i Samalús. La caminada va ser or-ganitzada per l’engi-nyer Josep M. Arqué.

8 FEBRER

Elaboració d’informes d’idoneïtat tècnicaA causa de l’entrada en vigor de l’Ordenança regulado-ra dels procediments d’in-tervenció municipals en les obres (ORPIMO), l’enginyer industrial i cap de Visats i Certificació del COEIC, To-màs Navarro, va fer un repàs del procediment general de sol·licitud d’un comunicat o una llicència, així com del corresponent informe d’ido-neïtat tècnica.

11 FEBRER

3r cicle Ombres Mestres: Les lli-çons dels grans del cinema Comissió de Cultura

El Cineclub Associació d’Enginyers va organitzar el tercer cicle Om-bres Mestres, que va tornar a tenir el conferenciant Pau Pérez com a màxim exponent d’aquesta activitat. En aquesta ocasió, va constar de tres sessions de dues hores cada una els dilluns 11, 18 i 25 de febrer. A la del dilluns 11 de febrer s’hi va exposar el temari següent: Take a train! El tren al cinema.

16 FEBRER

visita a l’exposició: L’enginy de post-guerra. Microcotxes de BarcelonaEls enginyers van gaudir d’un matí de dissabte al Museu d’Història de Barce-lona (MUHBA), on van visitar l’exposició L’enginy de la post-guerra. Microcotxes de Barcelona. Els assis-tents d’aquesta sessió van delectar-se amb els minivehicles ca-racterístics de la dè-cada dels cinquanta que circulaven per la ciutat comtal.

16 FEBRER

Caminada a la vora del mar Comissió d’Esports:

Grup de MuntanyismeEls enginyers sen-deristes van realitzar una caminada costera inferior als 20 quilò-metres des del castell d’Altafulla fins a la ca-tedral de Tarragona.

18 FEBRER

3r cicle Ombres Mes-tres: Les lliçons dels grans del cinema Comissió de Cultura

En aquesta segona sessió, el Cineclub As-sociació d’Enginyers va tractar el tema se-güent: Eros ronda el cinema. Pau Pérez va ser l’encarregat de les conferències.

Acte disponible al Canal Enginyerswww.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat

18 FEBRER

Anàlisi de l’informe anual de l’Agència internacional de l’Energia Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries

En aquest acte, presen-tat per Josep Isern, respon-sable de la Subcomiss ió d ’ E n e r g i e s Primàries, es va analitzar l’informe anu-al de l’Agència Internacional

de l’Energia, en què es fa una visió prospectiva en l’horit-zó de l’any 2035 i es dóna una atenció especial a les pos-sibilitats i les característiques del shale gas (gas d’esquist), un nou tipus de gas natural que s’extreu de les formacions rocoses sedimentàries molt fines i que té un auge comer-cial important a països com els Estats Units, el Canadà o França. Hi va intervenir el Dr. Mariano Marzo, catedràtic de Geologia de la Universitat de Barcelona.

21 FEBRER

Les tecnologies elèctriques aplicades als vehicles de competició Comissió de Mobilitat i Transport

Aquesta sessió, enfocada cap a l’automoció de competició, va donar a conèixer dues empre-ses: Quimera, enfocada al desenvolupament de tecnologies i projectes en mobilitat i ener-gia sostenible, i Altran, el seu principal soci tecnològic. L’acte va ser presentat per Fran-cesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, i van intervenir-hi dos ponents: David García, enginyer industrial i director d’Operacions de Quimera, i Miquel Mateu, Electric Vehicle Project Manager d’Al-tran.


L’enginyer de camins, canals i ports, i actual president de Cedinsa, Pedro Maqueda, va desgranar els aspectes identificatius de la seva empresa i va aprofundir en la important obra que van dur a terme en el desdoblament de l’Eix Transversal durant l’Esmorzar dels Enginyers del 14 de febrer. El protagonista d’aquesta sessió va des-tacar el següent: “El desdoblament de l’Eix Transversal és l’obra que més em satisfà pel seu caràcter singular, el disseny innovador, el procés constructiu, el finançament, el respecte al medi ambient i el retorn socioeconòmic.”

Pedro Maqueda va explicar cronològicament la cons-trucció d’aquesta xarxa viària que ha solucionat els problemes de molts habitants del nord de Catalunya. Primer, es va fer la C-16, que uneix Manresa i Berga; després la C-35, que comunica Maçanet i Platja d’Aro; posteriorment la C-17, que cobreix el tram comprès en-tre Centelles-Vic-Ripoll; i finalment el desdoblament de l’Eix Transversal C-25, que dóna la consistència total a aquest sistema d’explotació viària. Aquest projecte de grans dimensions va comportar, com és lògic, grans xifres: una inversió inicial de 959 milions d’euros, quaranta-cinc grans viaductes, la construcció de quaranta-cinc passos superiors, noranta passos inferiors, l’execució de vuit nous túnels, sis falsos túnels, trenta-set sortides i un total de 155 quilòmetres de via ràpida.Quan Pedro Maqueda va finalitzar la seva exposició, els assistents a l’Esmorzar dels Enginyers van generar un ric espai de qüestions i de debat, que es va allargar du-rant força minuts.L’acte el va presentar el degà del COEIC, Joan Vallvé. La moderació del torn de preguntes i la cloenda de l’ac-te va anar a càrrec del president de l’AEIC, Joan Torres.

14 FEBRER

pEDRO MaquEDa, pRESiDENt DE cEDiNSa

“El desdoblament de l’Eix transversal és l’obra que més em satisfà”

Esmorzars delsEnginyers

www.eic.cat


dia a dia

21 DESEMBRE

trobada de nadal dels Enginyers industrials

Demarcació de Girona

Un any més es va celebrar l’inici de les festes nadalenques amb tots els col·legiats i els seus familiars, petits i grans, que es van apropar a la seu per participar en les diferents activi-tats organitzades per a totes les edats: taller de fabricació de fanalets i maquillatge de cares per als més petits, la inaugura-ció de l’exposició de pintures del company Lluís Lagarda i el tradicional aperitiu dels enginyers.

ÀMBIT TERRITORIAL

Dia MES

Per un nou model energètic i social sostenible Demarcació de Girona

Conferència centrada a ar-gumentar el dèficit de re-cursos energètics i a aportar una via de solució a la situ-ació actual. Els assistents, la majoria enginyers, van se-guir amb interès l’exposició sobre la situació energètica actual, basada en el llibre

Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles.

reunions de comissions de la Demarcació Demarcació de Girona

Darrerament, la Demarcació ha donat un impuls a les co-missions. Els col·legiats que fan lliure exercici, els que treba-llen en el món de la gestió empresarial i els jubilats estan re-presentats en comissions que es reuneixen amb regularitat.

14 DESEMBRE

signatura Empresa Adherida amb telstar

Delegació del Vallès

El passat 14 de de-sembre es va signar el conveni d’Empresa Adherida amb Tels-tar, un grup d’em-preses dedicades a desenvolupar soluci-ons globals d’alt va-lor afegit i alta com-plexitat tecnològica orientades al mercat

de les Ciències de la Vida, a centres de recerca i desenvolu-pament científic i al sector industrial. Telstar és una empresa internacional amb plantes de fabricació a Espanya, la Xina, els EUA, el Regne Unit, Alemanya i Holanda. Compta amb un nombre de 150 enginyers entre els seus treballadors de Catalunya.A la foto, moment de la signatura entre Ton Capella, conse-ller delegat de Telstar, Antoni M. Grau, exdirector general de l’AEIC/COEIC, i Francesc Figueras, president de la De-legació del Vallès.

5 MaRç

Presentació del nou servei de Concursos

Delegació del Vallès

En aquest taller s’ha presentat en primícia el nou Servei de Con-cursos: on hi ha oportunitats per a les enginyeries?, adreçat a tots els interessants en les licitacions i adjudicacions de serveis per a les enginyeries. L’acte ha estat molt ben acollit pels quinze participants, els quals han manifestat el seu interès a conèixer millor aquest nou servei.

17 GENER

taller d’hort urbà

Delegació del VallèsEl passat 17 de gener va te-nir lloc un taller en el qual els assistents van iniciar-se en el cultiu ecològic per a balcons, terrasses o petits horts. Primer es van explicar els conceptes bàsics de les plantes, les cures i el manteniment. Després es va

realitzar el trasplantament d’hortalisses de temporada (enciams i espinacs), que els alumnes es van poder endur a casa seva.

ACABADOS ESPECIALESNuevos materiales que realzan sus impresiones

IMPRESIÓN SENSORIALImprimir texturas, olores, relieves, contrastes, ...

MATERIALES ESPECIALESDestacar más y mejor en el punto de venta

PRUEBAS A TAMAÑO REALTeste su packaging o PLV antes de hacer las grandes tiradas

CAMPAÑAS CROSS MEDIACobine soportes y plataformas para llegar más y mejor a sus clientes

IMPRESIÓN INTELIGENTEDato variable, realidad aumentada, códigos QR, ...

www.vanguardgrafic.com • +34 93 462 61 88 • [email protected]

le causaremos una buena impresión

e-mailing “e-mailing nova web”

p r i n t

nuevos serviciosnuevos productosnuevos materiales

nueva web

entre y conozca lo que podemos ofrecerle

La impresión tradicional unida a las últimas tecnologias de impresión y comunicación

y otras grandes ideas para sus proyectos de comunicaciónno dude en contactar con nosotros,

su imprenta de siempre con

Offset+ Packaging Marketing directo










p r i n t


nueva web






Faldo Revista.indd 1 28/02/13 07:59

13 FEBRER

Projecte pilot per millorar l’eficiència energètica dels

edificis del Bages

Demarcació de la Catalunya Central

Els quatre c o l · l e g i s professionals que formen la Intercol-legial Tèc-nica de la C a t a l u n y a Central han creat la Pla-taforma per

a l’Impuls de la Rehabilitació Energètica dels Edificis al Ba-ges. La Cambra de Comerç de Manresa es posiciona com la primera entitat que s’adhereix i dóna suport a aquesta inicia-tiva. El projecte vol implantar mesures d’estalvi energètic en edificis i promoure la rehabilitació per recuperar l’activitat econòmica.

13 FEBRER

visita del jurat del Premi Guillem Catà a Lavola

Demarcació de la Catalunya Central

Una representació del jurat va visitar la seu de l’empresa a Manlleu, un ecoedifici construït l’any 2005 que compta, des de l’any 2010, amb la certificació LEED Gold per a edificis existents, la primera que s’atorga a l’Estat espanyol.










p r i n t


nueva web















p r i n t


nueva web






Faldo Revista.indd 1 28/02/13 07:59

88

El principal objectiu de Caixa d’Enginyers és finançar els socis en les millors condicions possibles dins dels paràmetres que establei-

xen els nostres objectius de rendibilitat-risc. Potser es tracta d’un concepte summament bàsic, però aquesta actitud positivista ens distingeix i ens identi-fica com un referent fiable, professional i entregat al servei dels col·lectius a què ens dirigim. En definiti-va, el crèdit ha de contribuir a l’estabilitat financera, i no només en l’actualitat, sinó sempre.Caixa d’Enginyers té formulada una política credi-tícia que parteix de criteris de prudència i de via-bilitat, i enfoca la relació amb el soci basant-la en el llarg termini sobre fonaments de transparència i confiança mútua. En aquesta relació, ambdues parts han de ser guanyadores i tant és així que som una entitat de referència d’una bona part de la nostra massa social, que avui en dia està formada per més de 115.000 persones, entre les quals comptem amb socis fundadors amb més de quaranta-cinc anys de relació mútua. El boom immobiliari que va experimentar el nostre país a principis del segle XXI, que tots coneixem i en bona part el patim, havia d’explotar tard o d’hora. No podia continuar creixent de la manera que ho estava fent. Caixa d’Enginyers mai no va apostar per aquest tipus d’operacions tan lucratives i “segures”, segons el que s’estava observant en el sector; per això la situació de solidesa, solvència i liquiditat de l’entitat es distingeix de la resta del sector financer. La política creditícia engloba un ampli espectre d’activitats a finançar, des de préstecs personals per al consum o la inversió, hipotecaris per a la compra o la reforma d’habitatges, pòlisses de crèdit per co-brir necessitats puntuals de tresoreria dels professio-nals i empreses, etc. Al tancament de l’exercici 2012, el “crèdit als socis” de Caixa d’Enginyers era pro-per als 1.500 milions d’euros amb una distribució de gairebé 14.000 operacions, de les quals el 70% corresponien a préstecs hipotecaris sobre habitat-ges, la qual cosa ens indica la gran granularitat de la cartera d’inversió creditícia de l’entitat. Així mateix, l’elevada qualitat d’aquesta cartera es reflecteix en un reduït índex de morositat, que se situa entorn del 2% i contrasta amb el que pateix el sector, que supera l’11%.El crèdit ajuda l’estabilitat financera si compleix

amb tres paràmetres fonamentals: viabilitat, as-sumpció de risc ajustada i estructuració en terminis d’acord amb la capacitat de devolució. Podem afir-mar que a Caixa d’Enginyers -que durant la crisi ha mantingut creixements de la cartera creditícia- no només contribuïm al finançament de l’economia, sinó que a més aportem estabilitat al sistema i, el més important, confiança als nostres socis. També durant els “mals temps” apostem per la inversió.A més, i en resposta al problema social que es de-riva de l’actual crisi econòmica i que està produint situacions d’exclusió en determinats col·lectius socials, l’entitat es va adherir el passat 21 de març del 2012 al Codi de bones pràctiques inclòs en el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, mitjançant el qual es regulen i es limiten determina-des condicions per a la reestructuració dels préstecs hipotecaris.No volem quedar-nos aquí i les necessitats sorgides d’un procés de transformació del model econòmic al nostre país ens empeny a donar suport a la de-manda de finançament que requereixen els nos-tres col·lectius professionals i empreses associades, tant pel que fa al finançament de nous equips per millorar la capacitat productiva, formació, inter-nacionalització, etc., com a les necessitats puntuals de capital circulant per atendre el curt termini. En aquest sentit, continuem adequant la nostra carte-ra de productes, dirigits a professionals i empreses, buscant i oferint les millors línies d’actuació, o mi-llorant determinades modalitats de finançament de circulant, mantenint acords amb ICO i amb IFEM (programa JEREMIE del Fons Europeu de Des-envolupament Regional) per promoure i incentivar la creació de petites empreses i els emprenedors mitjançant les seves línies de crèdit i microcrèdits, respectivament.A Caixa d’Enginyers sempre hem mantingut i mantindrem la nostra aposta pel finançament de l’economia, donant suport als projectes personals i professionals dels nostres socis, així com la conso-lidació de noves iniciatives i oportunitats de negoci per a la seva incorporació al teixit empresarial. Com a banquers, la nostra màxima és la gestió del risc, però no només per a la pròpia entitat sinó per als nostres socis.

Crèdit? sí, gràciesFederico Ariza / Director de Negoci Bancari de Caixa d’Enginyers

articles

ABRIL/MAIG/JUNY2013

“El crèdit ha de contribuir a l’estabilitat financera, i no només en l’actualitat, sinó sempre”


Mercat laboral dels enginyers durant el 2012Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

Tornem a presentar-vos de nou la fotografia del mercat labo-ral dels enginyers, elaborada

a partir de les dades de les ofertes publicades durant aquest període a la nostra Borsa de Treball. L’any 2012 s’han publicat a la Borsa 554 ofertes, un 39,5% més que l’any anterior. Aquest increment ha estat motivat principalment per l’augment de la demanda de professionals per treballar fora de les nostres fronte-res i que ha representat un 24,5% del total de les ofertes. Aquesta deman-da internacional s’ha concentrat en la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu (82,7%), especialment a Alemanya i els Països Baixos, i a Sud-amèrica (9,3%), amb Xile i el Perú com a principals països destinataris de les ofertes. Les ofertes adreçades a perfils júniors (fins a dos anys d’experiència pro-fessional) s’han vist reduïdes 4 punts percentuals respecte a l’any anterior, passant del 22% al 18%. El sector industrial del mercat naci-onal aquest any ha caigut 4,4 punts percentuals respecte a l’any anterior, passant del 42,7% al 38,3% de les ofertes. Una anàlisi més detallada d’aquest àmbit ens mostra que els sectors més dinàmics han estat l’auto-moció i el quimicofarmacèutic, amb un 21% i un 18% respectivament de les ofertes de treball a la indústria (fi-gura 1). En el mercat internacional desta-quem, a banda de la indústria, els serveis d’enginyeria i el sector ener-gètic com els principals creadors d’ocupació. Més del 52% de les ofertes s’adreçaven a la indústria de l’automoció i un 21% a la fabricació de maquinària i béns d’equips, prin-cipalment provinents de la indústria alemanya (figura 2).

Ofertes nacionals per sector d'activitat

38,3%

23,6%

10,0%

5,6%

4,9%

3,0%

2,6%

2,1%

2,1%

1,9%

1,2%

0,9%

0,7%

0,7%

0,7%

0,5%

0,5%

0,5%

0,2%

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 45,0%

S ec to rindus trial

E nginyeriaio fic inatècnic a

C ons ulto ria/A udito ria

Ins tal.,muntatges indus t.,manteniment

E nergia

T IC

T rans po rts ,lo gís tic a,dis tribuc ió

F erro viariiaeronàutic

C ons truc c ió iobrapúblic a

C entres tecno lògic s

A ltres ac tiv itats

S anitariiho s pitalari

Ges tió deres idus

F inances iA s s egurances

E ns enyament

T urisme,res taurac ió ,ac tiv .rec reatives

Manutenc ió

A igua

Organismes o fic ials iadmó .P úblic a

Ofertes internacionals per sector d'activitat

50,4%

24,5%

8,6%

5,0%

2,9%

2,2%

2,2%

1,4%

1,4%

1,4%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

Sector industrial

Enginyeria i oficina tècnica

Energia

Construcció i obra pública

TIC

Instal., muntatges indust., manteniment

Bioenginyeria /Biotecnologia

Extractiu/petroli

Energies alternatives

Consultoria / Auditoria

Figura 1

Figura 2

volem +


EN FAMÍLIA

M’ha agradat molt participar a la Junior FIRST LEGO League perquè m’encanta jugar amb Lego i entre tots hem fet una maqueta com hem volgut.

Algunes idees que vam tenir van trigar a fer-se, però al final ho vam aconseguir”, explica el bombeta Joan Cintas. L’aventura va començar el mes d’octubre quan el Club Bombeta va proposar als seus membres participar en la Junior FIRST LEGO League. Aquest programa pràctic, dirigit a nens de 6 a 9 anys, els va plantejar el repte de construir una maqueta amb Lego per millorar la qualitat de vida de la gent gran. Es van formar dos equips: el JJEC MAC Millenium i el LEGOTIC, que al llarg d’aquests mesos es van anar reunint un cop per setmana amb els seus entrenadors per poder donar resposta a aquest desafiament. Durant les primeres sessions, els bombetes van posar en comú la informació que havien recopilat, van deixar volar la seva imaginació per proposar solucions creatives i van discutir quines eren les millors opcions fins a decidir el projecte que farien. Els petits enginyers van parlar amb avis per conèixer millor la seva situació i els seus problemes. També van visitar la botiga Senior Store, especialitzada en serveis per ajudar a la tercera edat, per agafar idees per als seus projectes. Míriam Ripoll, mare dels bombetes Adrià i Clàudia Lázaro, comenta que aquesta iniciativa ha permès als seus fills prendre consciència de la gent gran i dels problemes que aporta l’edat, així com que ells poden ajudar-los. Un cop van acabar les maquetes, els bombetes les van ensenyar als enginyers de Gutmar - Aquiles Robotic, on van poder veure el robot que han desenvolupat aquestes companyies per ajudar els pacients en la seva rehabilitació. Les darreres sessions van dedicar-les a elaborar un pòster on van il·lustrar el seu projecte i van preparar l’exposició que farien als científics de la Junior FIRST LEGO League. “M’ho he passat molt bé i he fet molts amics! He après moltes coses com col·locar engranatges a un motor per fer un 4x4”, explica el bombeta Arnau Agustín.El JJEC MAC Millenium, entrenat per l’enginyera industrial Teresa Navarro, va estar format per Clara i Judit Vilà, Clàudia i

volem +

El Club Bombeta participa en la Junior FIRST LEGO LeagueMai és massa d’hora per despertar l’interès dels més petits per la ciència i la tecnologia. Setze nens i nenes del Club Bombeta han participat a la Junior FIRST LEGO League, una iniciativa en la qual construeixen una maqueta amb peces de Lego. Durant quatre mesos, els bombetes han jugat a ser enginyers i han dissenyat i desenvolupat solucions innovadores per millorar la qualitat de vida de la gent gran.

L’equip JJEC MAC Millenium (adalt) i l’equip LEGOTIC (a sota) en el moment de la presentació dels projectes.

Text: Mònica Acero - Fotos: Javier Hellín

Àdria Lázaro, Miquel i Joan Cintas, Emma Sánchez i Ferran Villà. Teresa Navarro destaca que el principal benefici de participar en aquest projecte és que ofereix als nens i nenes “l’oportunitat de plantejar-se, en equip i durant un període de diversos mesos, les diferents passes que comporta resoldre un repte: entendre’l, recollir informació, proposar solucions i fer-les viables”.Aquest equip va construir una casa adaptada perquè la gent gran pugui viure de manera independent. Els petits enginyers van equipar l’edifici amb diversos invents com una rajola que s’aixeca per poder recollir les coses que cauen a terra, un ascensor, portes amples i rampes per a les cadires de rodes, un ordinador de monitoratge, cintes transportadores d’objectes, etc. “Per mi ha estat l’oportunitat de recordar totes aquelles coses que els nens poden aconseguir tots sols, si se’ls acompanya i se’ls encoratja”, afegeix Navarro.Víctor Santiago, Oriol Caro, Adrià Cot, Hugo Ayala, Arnau i Jaume Agustín i Nacho Piera van ser els integrants de LEGOTIC, l’equip que va dirigir l’enginyer industrial David Agustín. “En aquest projecte els petits desenvolupen un ventall de competències molt transversal que fomenten el desenvolupament en aspectes de gran utilitat en el món real i que són difícils d’adquirir a l’escola”, remarca David Agustín.LEGOTIC va desenvolupar La màquina de les olors, un projecte que

es basa en diversos robots mecanitzats que, a determinades hores, s’acosten als sèniors per recordar-los que han de prendre les medicines, anar al lavabo o menjar. Els nens han construït tres versions del robot equipades amb motors, llums LED i sensors de moviment per evitar que topin amb els obstacles, un altre model amb dos motors perquè pugui girar i un robot 4x4. “Pel meu fill ha estat una experiència magnífica. A la premsa diuen que calen enginyers; doncs fomentem que des de petits comencin a enginyar!”, afirma Marta Bañeres, mare del bombeta Hugo Ayala.La presentació pública dels treballs va ser la culminació de mesos de treball en equip, d’experiències compartides i d’aprenentatge. En aquest acte, que es va celebrar el 17 de febrer al Col·legi Sant Joan Bosco - Salesians d’Horta, tots els equips participants a la Junior FIRST LEGO League van fer una exposició oral per defensar els seus treballs i van mostrar les seves maquetes i els pòsters il·lustratius. Els científics que formaven el jurat de l’organització van felicitar el JJEC MAC Millenium i el LEGOTIC pels seus projectes. “Tots ens hem quedat al·lucinats amb les presentacions dels nostres petits, de la seva valentia per parlar davant d’un públic gens habitual per a ells i del seu saber estar en un escenari. Estem molt orgullosos!”, assegura Bañeres.


A dalt, els dos equips amb els seus projectes. A sota, moment de l’entrega de medalles a tots els participants.

volem +


VIU L’ASSOCIACIÓ Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

CUINA JAPONESA PER NADALL’Anna Sastre, vinculada al món del Japó des de fa més de trenta-dos anys,

va fer una introducció de la cuina i la cultura culinària japonesa a tots els assis-

tents. Van apendre com, sense molt esforç i amb productes fàcils de trobar als

supermercats, es poden cuinar autèntics plats de la cultura nipona.

INICIACIÓ A LA MÀGIAJaume Garcia, president del Cercle Il-

lusionista de la UPC i membre de l’Associació

de Mags Il·lusionistes de Catalunya i exmem-

bre de la Societat Espanyola d’Il·lusionistes

(SEI), va ensenyar a tots els assistents les

tècniques bàsiques per sorprendre amics i

familiars amb les seves habilitats com a nous

mags.

TREU PROfIT DEL TEU IPAD

Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital, va explicar a tots els as-

sistents les diverses utilitats de l’Ipad. Va ensenyar a consultar el correu elec-

trònic, fer recerques i navegar per Internet, realitzar videoconferències per

Skype, crear i gestionar documents de text, taules de càlcul i presentacions,

PDF o llibres, gestionar les nostres xarxes socials, portar els números de casa

o de l’empresa...

Xarxes Socials

Videoconferències

Documents de text

PDF i llibresAplicacions

Navegar per InternetConfiguració bàsica


OFERTES I SERVEIS

ASSISCAT SALUTSón un equip de professionals que

ofereixen els seus serveis d’assis-

tència sanitària per millorar la quali-

tat de vida de les persones.

Els serveis que ofereixen van adre-

çats a totes aquelles persones que,

per edat o malaltia, tenen proble-

mes de mobilitat. També disposen

de serveis per a la llar i cangurs.

El seu objectiu principal és ajudar

a totes aquelles persones que ho

necessitin, les 24 hores del dia i els

365 dies de l’any. Què fan:

• Gent gran: atenció, tutela i cures

a domicili, acompanyament, in-

formació i assessoria familiar.

• Infermeria, fisioteràpia, podolo-

gia, pediatria, perruqueria a domicili i servei d’òptica a domicili.

• Cangurs amb idiomes.

• Tasques de la llar (cuinar, planxar, la neteja general i qualsevol man-

teniment necessari de la llar).

Tots els associats/col·legiats disposeu d’un 15% de descompte en

els seus serveis de la llar i d’un 20% de descompte en la resta de

serveis (atenció sanitària, fisioterapeutes, podòlegs, cuidadors...).

Més informació:Carrer Diputació 279, 1r 7a

08007 BarcelonaTel.: 934 676 666

www.assiscat.com

APPARThôTEL & SPA CERDANyA Apparthôtel & Spa

Cerdanya és una

residència de tu-

risme situada a

Bourg-Madame.

La ubicació és es-

tratègica ja que es

troba a prop de

les principals vies

d’accés a les di-

ferents estacions

d’esquí (d’Andorra,

França i Espanya),

i comunica amb els millors espots de muntanya del sud de Fran-

ça i nord de Catalunya. L’edifici està situat a pocs metres del

supermercat, on es pot trobar tot el que es necessita per a una

estada a bon preu. Consta de trenta apartaments d’una, dues i

tres habitacions, un bany, una cuina i un saló. Els apartaments

estan equipats amb tots els estris necessaris de cuina: plats,

coberts, tovallons, olles i paelles... Les habitacions disposen de

mantes, coixins i llençols. Hi ha una TV i Wi-Fi. En el complex

trobem un spa (ham-ham, sauna, jacuzzi) i un restaurant amb

cuina típica de la Cerdanya.

Tots els EIC podeu gaudir d’un 15% de descompte en les esta-

des als apartaments.

Més informació:Tel.: 0034 686 451 983

A/e: [email protected]

El taller de tast de formatges que es va fer

el passat 25 de febrer a la seu dels EIC, ens

ha descobert Cultura Gastro, una associació

cultural molt recent que “investiga, treballa i

reivindica la gastronomia com a cultura, com

a conjunt d’àmbits que a més d’englobar

l’alimentació i la cuina també aplega història,

antropologia, religió, etc.”, ens explica Car-

me Alcaraz, llicenciada en Humanitats, divul-

gadora gastronòmica i una de les integrants

d’aquest equip de sis gastrònoms provi-

nents de diferents branques de les ciències

soials i les lletres. “Ara per ara impartim cur-

sos, conferències, rutes sobre la història i la

riquesa gastronòmica de cada barri i sopars

gastronòmics. També treballem en la difusió

del patrimoni gastronòmic i escrivim a diver-

sos mijans com Gastronosfera i gaudim d’un

espai al programa Wonderland de RNE-4.”,

ens explica.

Però què es necessita per tastar

el formatge? “Ordre, paciència i

memòria. L’ordre correcte dels

sentits ens donarà sempre peu

a poder parlar, perquè a vegades

podem tenir la sensació de creu-

re que no tenim vocabulari i és només una

qüestió de saber per on començar. La paci-

ència i la memòria van molt lligades, perquè

les sensacions organolèptiques s’han de tre-

ballar a poc a poc, sense presses i gaudint

molt”, comenta Alcaraz.

A l’hora de recomanar-nos un formatge,

afirma que a Catalunya tenim un ventall de

formatges d’alta qualitat. Des d’un recuit

de drap fins a arribar al tupí, els nostres

formatges artesanals poden competir en

l’àmbit internacional. “El formatge és un

aliment viu que no deixa mai d’evolucionar.

De fora destacaria l’Idiazabal (Navarra-Pais

Basc), l’Époisses de Bourgogne (França), el

Parmeggiano Regiano (Itàlia) i el Queso de

Valdeón (Lleó).”

Però a Cultura Gastro també tenen una

àmplia proposta en rutes gastronòmiques.

“Les nostres rutes mostren el patrimoni gas-

tronòmic de cada barri de Barcelona. Són

fruit de moltes hores d’estudi, investigació

i entrevistes. Cada barri té la seva història

gastronòmica i les seves peculiaritats són

identitàries. És fascinant i, alhora, ens fa re-

trobar-nos amb la nostra identitat barceloni-

na. Visitem botigues, restaurants, bars de vi

a granel, obradors i tallers. Volem fidelitzar

els barcelonins a les seves pròpies arrels”.

Més informació: http://culturagastro.comCULTURA GASTRO

VIU L’ASSOCIACIÓProgramació d’activitats

Per a més informació:Tel. 933 192 304· a/e: [email protected] · www.eic.cat

ABRIL-JUNY 2013

ABRIL

TREU PROFIT DEL TEU IPAD – NIVELL INICIALDILLUNS 8 I 15 D’ABRILCom ens pot ser útil un iPad en l’àmbit professional i per-sonal? Podem consultar el correu electrònic; fer cerques i navegar per Internet; realitzar videoconferències i gestió de projectes; crear i gestionar documents de text, taules de càlcul i presentacions; emmagatzemar i consultar tu-torials, PDF o llibres; gestionar les nostres xarxes socials; portar els números de l’empresa…Es recomana que cada alumne porti el seu iPad. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comuni-cació digital.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

VIATGE ALS ORÍGENS DE LA FAMÍLIADIJOUS 11 I 18 D’ABRILLa recerca dels avantpassats esdevé un viatge fascinant que ens obre les portes de la nostra història familiar. Aquí descobriràs els llocs on s’amaga la informació, les claus per accedir-hi, les tècniques per gestionar-la i totes aquelles eines que et permetran escriure el primer capítol de les teves arrels familiars. Coneixeràs què és la genealogia i els seus mètodes. El taller serà impartit per Carme Francitorra, llicenciada en Història i especialitzada en la recerca de la història familiar.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DEL TEU IPAD – NIVELL AVANÇATDILLUNS 22 I 29 D’ABRILAprofundirem en les prestacions de l’iPad en l’àmbit professional i aprendrem a crear, gestionar i compartir tota mena d’arxius i documents. Convertirem l’iPad en una eina més per a la nostra feina diària.Cada alumne haurà de portar el seu iPad. S’han de tenir coneixements mínims. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)%

Descobreix-los ara!

Els millors descomptes


Vacances i viatges Compres FormacióOci i activitats Salut i bellesa Família i llar

l’associació!

RUTA CULTURAL: FEM UN TOMB PEL BARRI DE SANT JUSTDILLUNS 13 DE mAIgEn aquesta ocasió farem una visita cultural pel barri de Sant Just. El punt de trobada serà el carrer Ferran, on descobrirem el seu origen com a projecte de modernitza-ció i ampliació de la ciutat durant el període constitucio-nalista. Seguidament passarem per la plaça de Sant Just i la Basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor, i farem un refresc de benvinguda davant del Palau moxó. Després anirem al Palau Recasens, al carrer la Palma de Sant Just i al carrer Lledó. En acabar, farem un piscolabis final.Horari: a les 18.30 h a la plaça de l’ÀngelPreu col·legiat i no col·legiat: 20 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DE LES XARXES SOCIALSDIJOUS 23 I 30 DE mAIgEn aquest taller s’explicarà el funcionament bàsic de Twit-ter i Facebook i aprendrem a distingir les característiques de cada plataforma per treure’n el màxim profit. També coneixerem com interactuar amb els nostres seguidors i quina és la manera més adient de presentar els nostres continguts. El taller està dirigit tant a persones que fa poc que són a les xarxes socials i volen conèixer tècniques per a una gestió més efectiva dels seus comptes, com a perso-nes que desconeixen totalment aquestes xarxes de relació. El taller anirà a càrrec de mar mampel, freelance commu-nity manager.Horari: de 18.00 a 20.30 hPreu col·legiat: 20 € / Preu no col·legiat: 23 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TALLER DE CÒCTELS D’ESTIUDIJOUS 30 DE mAIgAra que arriba el bon temps sempre ve de gust un còctel refrescant i original. Sens dubte, és en els dies càlids i llargs de l’estiu quan ve més de gust prendre una beguda com aquesta en una terrassa després d’un bon dinar amb amics. En aquest taller farem més d’un tipus de mojitos, caipirin-has, raspiroskas i altres còctels exòtics fets amb mango i guaiaba, per exemple. El taller anirà a càrrec del bàrman mauri Jiménez, responsable de Cocktailsperquesi (www.cocktailsperquesi.com).Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 18 € / Preu no col·legiat: 21 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

MAIG

I ARA, JO QUÈ DIC? HABILITATS CONVERSACIONALSDILLUNS 10 DE JUNYUna festa, un dinar, una trobada..., són situacions que ens poden permetre desenvolupar una conversa. Enraonar és una habilitat social bàsica i una bona base per descobrir persones amb afinitats a partir de les quals pot néixer l’amistat. La conversa ens ajudarà a mantenir i millorar les nostres relacions. És l’ingredient principal de la nostra vida social.Necessitem relacionar-nos amb altres persones; la solitud no ens interessa. Les relacions amb els altres ens propor-cionen companyia, suport, afecte, alegria, experiència, entreteniment…, d’anada i de tornada; totes les parts guanyem.Al taller, compartirem recursos per millorar les teves habilitats conversacionals. El taller serà impartit per Sophia Blasco, assessora i coach personal.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 10 € / Preu no col·legiat: 13 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

FOTOGRAFIA DE VIATGESDIJOUS 13 I 20 DE JUNYDe cara a l’estiu, i pensant en els viatges programats per les vacances, aprendrem les claus per fer les millors fotografies. Parlarem de diferents temes que ens faran treure-li tot el profit a la nostra càmera. També repassarem fotografies dels “mestres”, que ens inspiraran abans de fer les maletes.Aquest curs requereix tenir coneixements d’informàtica. Cada participant ha de portar a cada sessió la càmera digital i, si és possible, el llibre d’instruccions. El taller serà impartit per Esther Navalón, diplomada en disseny gràfic i fotògrafa autodidacta.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

JUNY

volem +


ENTRETENIMENTS

Com ho haurem de fer per treure tres escuradents per tal que només quedin tres quadrats i res més?

Solució del número anterior:L’error del nen és que al comptar els dies i les hores que necessita per tot el que ha de fer, hi ha coses que les compta més d’una vegada; per exemple, quan afegeix els dies de vacances, ja hi està afegint els caps de setmana, i també les hores de dormir i menjar, que més endavant torna a posar a la llista.

WWWEBS

Pàgina web de la Taula d’Accessi-

bilitat a les Activitats a Catalunya

(TAAC) constituïda el 2011 i formada

per l’Administració i tècnics profes-

sionals per tal d’harmonitzar criteris

d’aplicació de la normativa vigent

(autonòmica i estatal) als establi-

ments en edificis existents on es de-

senvolupin activitats d’ús públic.

INTERPRETACIÓ DE LA NORMATIvA D’ACCESSIBILITAT A CATALUNyA www.20gencat.cat

APP’s

El COEIC estrena App per a iPhone

i smartphones. Estigues informat a

l’instant de tot allò relacionat amb la

institució. Disponible a l’App Store i a

l’Android Market. Properament també

s’adaptarà per a iPad i tauletes.

L’APP DELS EIC

Portal de la Unió Europea, totalment

reformat. Conté gran quantitat d’infor-

mació: documents, vídeos, etc. amb

l’objectiu de simplificar l’aplicació

pràctica del marcatge CE. En aquest

sentit, el portal s’estructura, principal-

ment, en tres gran blocs: informació

bàsica i preguntes freqüents, infor-

mació per a professionals (fabricants,

importadors i distribuïdors) i informa-

ció per als consumidors.

MERCAT úNIC EUROPEU - MARCATGE CEhttp://ec.europa.eu

Una aplicació per a iPhone 5 que et per-

met saber on es troba el teu telèfon en

tot moment gracies a Google Maps. Es

tracta d’una aplicació a prova de roba-

toris, ja que gràcies a aquesta aplicació

pots localitzar el teu terminal. Només

has d’anar a la pàgina web de l’aplicació

i marcar l’opció de telèfon desaparegut.

PREy

Estar lluny de casa ja no és un proble-

ma si el que necessites és accedir al teu

ordinador de sobretaula. Teamviewer és

una aplicació per a Android que utilitza

el potencial del control remot per accedir

als arxius de l’ordinador que necessitis.

Només has d’instal·lar els usuaris dels

ordinadors.

TEAMvIEwER

VIU L’ASSOCIACIÓProgramació d’activitats

Per a més informació:Tel. 933 192 304· a/e: [email protected] · www.eic.cat

ABRIL-JUNY 2013

ABRIL

TREU PROFIT DEL TEU IPAD – NIVELL INICIALDILLUNS 8 I 15 D’ABRILCom ens pot ser útil un iPad en l’àmbit professional i per-sonal? Podem consultar el correu electrònic; fer cerques i navegar per Internet; realitzar videoconferències i gestió de projectes; crear i gestionar documents de text, taules de càlcul i presentacions; emmagatzemar i consultar tu-torials, PDF o llibres; gestionar les nostres xarxes socials; portar els números de l’empresa…Es recomana que cada alumne porti el seu iPad. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comuni-cació digital.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

VIATGE ALS ORÍGENS DE LA FAMÍLIADIJOUS 11 I 18 D’ABRILLa recerca dels avantpassats esdevé un viatge fascinant que ens obre les portes de la nostra història familiar. Aquí descobriràs els llocs on s’amaga la informació, les claus per accedir-hi, les tècniques per gestionar-la i totes aquelles eines que et permetran escriure el primer capítol de les teves arrels familiars. Coneixeràs què és la genealogia i els seus mètodes. El taller serà impartit per Carme Francitorra, llicenciada en Història i especialitzada en la recerca de la història familiar.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DEL TEU IPAD – NIVELL AVANÇATDILLUNS 22 I 29 D’ABRILAprofundirem en les prestacions de l’iPad en l’àmbit professional i aprendrem a crear, gestionar i compartir tota mena d’arxius i documents. Convertirem l’iPad en una eina més per a la nostra feina diària.Cada alumne haurà de portar el seu iPad. S’han de tenir coneixements mínims. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)%

Descobreix-los ara!

Els millors descomptes


Vacances i viatges Compres FormacióOci i activitats Salut i bellesa Família i llar

l’associació!

RUTA CULTURAL: FEM UN TOMB PEL BARRI DE SANT JUSTDILLUNS 13 DE mAIgEn aquesta ocasió farem una visita cultural pel barri de Sant Just. El punt de trobada serà el carrer Ferran, on descobrirem el seu origen com a projecte de modernitza-ció i ampliació de la ciutat durant el període constitucio-nalista. Seguidament passarem per la plaça de Sant Just i la Basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor, i farem un refresc de benvinguda davant del Palau moxó. Després anirem al Palau Recasens, al carrer la Palma de Sant Just i al carrer Lledó. En acabar, farem un piscolabis final.Horari: a les 18.30 h a la plaça de l’ÀngelPreu col·legiat i no col·legiat: 20 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DE LES XARXES SOCIALSDIJOUS 23 I 30 DE mAIgEn aquest taller s’explicarà el funcionament bàsic de Twit-ter i Facebook i aprendrem a distingir les característiques de cada plataforma per treure’n el màxim profit. També coneixerem com interactuar amb els nostres seguidors i quina és la manera més adient de presentar els nostres continguts. El taller està dirigit tant a persones que fa poc que són a les xarxes socials i volen conèixer tècniques per a una gestió més efectiva dels seus comptes, com a perso-nes que desconeixen totalment aquestes xarxes de relació. El taller anirà a càrrec de mar mampel, freelance commu-nity manager.Horari: de 18.00 a 20.30 hPreu col·legiat: 20 € / Preu no col·legiat: 23 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TALLER DE CÒCTELS D’ESTIUDIJOUS 30 DE mAIgAra que arriba el bon temps sempre ve de gust un còctel refrescant i original. Sens dubte, és en els dies càlids i llargs de l’estiu quan ve més de gust prendre una beguda com aquesta en una terrassa després d’un bon dinar amb amics. En aquest taller farem més d’un tipus de mojitos, caipirin-has, raspiroskas i altres còctels exòtics fets amb mango i guaiaba, per exemple. El taller anirà a càrrec del bàrman mauri Jiménez, responsable de Cocktailsperquesi (www.cocktailsperquesi.com).Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 18 € / Preu no col·legiat: 21 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

MAIG

I ARA, JO QUÈ DIC? HABILITATS CONVERSACIONALSDILLUNS 10 DE JUNYUna festa, un dinar, una trobada..., són situacions que ens poden permetre desenvolupar una conversa. Enraonar és una habilitat social bàsica i una bona base per descobrir persones amb afinitats a partir de les quals pot néixer l’amistat. La conversa ens ajudarà a mantenir i millorar les nostres relacions. És l’ingredient principal de la nostra vida social.Necessitem relacionar-nos amb altres persones; la solitud no ens interessa. Les relacions amb els altres ens propor-cionen companyia, suport, afecte, alegria, experiència, entreteniment…, d’anada i de tornada; totes les parts guanyem.Al taller, compartirem recursos per millorar les teves habilitats conversacionals. El taller serà impartit per Sophia Blasco, assessora i coach personal.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 10 € / Preu no col·legiat: 13 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

FOTOGRAFIA DE VIATGESDIJOUS 13 I 20 DE JUNYDe cara a l’estiu, i pensant en els viatges programats per les vacances, aprendrem les claus per fer les millors fotografies. Parlarem de diferents temes que ens faran treure-li tot el profit a la nostra càmera. També repassarem fotografies dels “mestres”, que ens inspiraran abans de fer les maletes.Aquest curs requereix tenir coneixements d’informàtica. Cada participant ha de portar a cada sessió la càmera digital i, si és possible, el llibre d’instruccions. El taller serà impartit per Esther Navalón, diplomada en disseny gràfic i fotògrafa autodidacta.Horari: de 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

JUNY

volem +


IMMOBLES

Llogo baixos, amb orientació al sud, per temporades o com a habitatge habitual, a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). De 45 m2, amb habitació de ma-trimoni, menjador - sala d’estar, cuina i bany. Terrassa de 45 m2. Espai enjardinat i zona per aparcar. A 15 min a peu dels FGC. Animals no. Preu: per viure de manera habitual, 650 €/mes + 50% consums; per temporada, 1.050 €/mes + 50% consums. Tel. 606 348 902.

Es ven nau industrial de 1.000 m2 de planta baixa i 1.000 m2 de pis, a l’avinguda del Carrilet, 173, de l’Hospitalet de Llobregat (08907 Barce-lona). Tel. 629 353 640 (Joan Miquel).

Oportunitat inversora! Venc societat tenidora de setze pisos al centre de Barcelona, tots llo-gats amb contractes de temporada, la majoria. Hipoteques a Euribor més 1% i avantatges fiscals al comprador. Tel. 607 248 150 (Joan Sellés).

Es lloguen despatxos individuals a Granollers per a professionals liberals (enginyers, arquitectes, advocats, procuradors, metges, aparelladors, psicòlegs, etc.) per afavorir la pos-sibilitat de col·laboració professional. Inclòs en el lloguer: mobles, ADSL i

telèfon, aire condicionat i calefacció, servei de neteja, recepció i cor-respondència, trucades i visites per administra-tiva, i zones comunes. Sense despeses de redacció del contracte. Preu: 390 €/mes (IVA no inclòs). Tel. 671 035 918 / 938 613 035 (Sra. Yolanda).

Es lloga despatx d’en-ginyers per compartir a Pedralbes (zona univer-sitària), Barcelona. Local de planta baixa amb accés directe des del carrer. S’ofereix espai de treball amb serveis compartits. Opció de despatx individual. Pos-sibilitat de col·laboració o intercanvi de feines. Es busquen enginyers, delineants, comercials, dissenyadors, instal-ladors. Disponibilitat immediata. Preu: des de 100 €/mes. Tel. 616 458 225 (Francisco).

Es venen tres places de pàrquing dobles a la zona del passeig de Sant Gervasi (Bonano-va) de Barcelona. Preu: 25.000 € i 23.000 €. Tel. 932 014 016 (Sra. Churruca).

Llogo pis a Barcelona, amb o sense mobles. Dues habitacions, ex-terior, lluminós i cèntric. Molt ben comunicat: zona Ernest Lluch, a 2 min del Metro Collblanc, tramvia Ernest Lluch, Camp Nou, i autobusos

57, 157, 15, 54 i D20. Nou i amb possibilitat de pàrquing a la mateixa finca. A 2 min hi ha un poliesportiu amb pisci-na. Preu: 770 €/mes. Tel. 654 375 102 (Manuel).

Venc magnífic pis de 90 m2 en zona tranquil·la de Lloret de Mar. Tot exte-rior. Dues terrasses, tres habitacions, sala-menja-dor, bany, lavabo i cuina totalment reformats. Calefacció i gas natural. Conserge. Aparcament tancat. Jardí i piscina comunitaris. Moblat i totalment equipat. A 100 m de la platja. Preu: 220.000 € (negociables). Tel. 932 040 318 (nits).

Venc torre amb jardí a Cardedeu. Molt ben situada, a 5 min del centre. Zona tranquil·la. Terreny: 308 m2. Super-fície habitable: 156m2. Quatre habitacions (dues dobles i dues individuals), menja-dor, sala d’estar i dos banys. Calefacció i gas ciutat. Llar de foc. Tel.

938 461 470. Es pot veure vídeo a: http://www.youtube.com/watch?v=ntonMeu7oJg.

Llogo una o dues places de pàrquing al carrer Casp, cantonada Sicília, de Barcelona. Per a cotxe mitjà o gran. Tel. 659 780 582 (Ignacio).

Llogo una plaça de pàrquing al carrer Joan Güell (Can Mantega) del barri de Sants de Barce-lona. Per a cotxe mitjà. Preu: 80 €/mes. Tel. 690 602 386 (Ignasi).

Es ven plaça de pàr-quing al carrer Traves-sera de les Corts núm. 86, davant la porta Gol Sur del Camp Nou. 4,5 x 2,40 m. Garatge im-pecable. Preu: 11.800€. Tel. 696 449 688

Es ven/lloga plaça de pàrquing al carrer Bal-mes, 340, cantonada Pàdua (zona Sarrià - Sant Gervasi) per a cotxe gran. Preu venda: 45.000 €; preu lloguer: 150 €/mes Tel. 609 674 211 (Carmen).

Parcel·la en venda a 15 min del centre de Barce-lona, de 1.300 m2. Apta per a la construcció d’un xalet. Actualment hi ha una casa de 125m2

i tots els subministra-ments. Ubicada en una urbanització a la part de muntanya de Badalona, barri el Canyet. A prop de la B-20 (ronda de Dalt) i de la C-31. Preu: 360.000 €. Tel. 666 411 095.

Llogo una plaça de pàrquing al carrer Emancipació i una altra al carrer Dalmases (zona Bonanova). Ambdues per a cotxe gran. Tel. 666 554 025.

Es ven àtic al carrer Alfons XII de Barcelona, tocant a Travessera de Dalt. Compta amb 170m2 de superfície útil i dues terrasses amb un total de 116 m2. Disposa de gran saló - menjador, cuina, tres habitacions, dos banys i traster. Tel. 609 725 193 (Carles).

Llogo apartament al barri antic de Mercadal (Menorca) per setma-nes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa. Preu per dia: juny i setembre, 50 €; juliol, 60 €, i agost, 70 €. Tel. 934 514 510 i 670 455 052


VEHICLES ALTRES

Venc Volkswagen Toua-reg 3.0 V6 TDI tiptronic de l’any 2006. Amb 165.000 km, climatit-zador bizona, seients confort de cuir calefac-tables amb regulació Isofix, fars bixenó adaptatius, sostre elèc-tric, navegador amb mapa d’Europa, equip de so Volkswagen, mans lliures amb Blue-tooth, sintonitzador de TV i suspensió pneu-màtica adaptativa. Preu de compra original: 67.400€. Preu de ven-da: 22.900 €. Tel. 617 345 686 (Sergi).

Es ven enciclopèdia tèc-nica en francès Techni-ques de l’ingénieur (edició del 1990-1991). Són 67 volums en molt bon estat que inclouen: generalitats; mesures i control; metal·lúrgica; electrònica; mecànica i calor; electricitat elec-trotècnica; construcció; enginyeria mecànica, elèctrica, energètica... Preu: 2.050 €. Tel. 696 981 860 (Àngel).

Es ven Audi A6 AllRoad 4.2 FSI Quattro tiptronic de 350 CV i 150.000km. Any 2007. Tapisseria de cuir, climatitzador, na-

Es ven Kia Sportage Concept 2.0, 4x2, 5 portes i gasolina. Amb 36.000 km i tres anys d’antiguitat. Totes les revisions en concessio-nari. Garantia oficial de 2+2 anys. Regalo Tom

vegador/àudio, fars de xenó, ordinador, càmera pàrquing, alarma, volant multifunció, telèfon in-tegrat, sensors de pluja, airbags i carregador de CD. Impecable. Preu: 25.000 € (IVA inclòs). Tel. 639 712 029 (Dídac).

Tom. Sempre al garatge. Impecable. Preu: 9.700 €. Tel. 618 277 223 (Josep Lluís).

Més informació: www.nasa.gov/mission_pages/station/main/index.html

TEXT: Anna Carrió FOTO: Arxiu

Enginyeria de l’espaiInternational Space Station

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Enginyeries del Món

Considerada un dels avenços més grans de l’engi-nyeria, l’Estació Espacial Internacional (International Space Station, ISS) és una estació tripulada situ-

ada a l’òrbita terrestre que també funciona com a centre d’investigació i que està gestionada per cinc agències de l’espai: la NASA, l’Agència Federal Russa, l’Agència Japo-nesa d’Exploració Espacial, l’Agència Espacial Canadenca i l’Agència Espacial Europea. Aquesta cooperació interna-cional ha fet possible l’ISS, en construcció des de 1998, l’objecte artificial més gran dins l’òrbita terrestre. Situada a 400 km4 d’altura, cada 91 minuts completa una volta a la Terra. Formada per diferents mòduls i braços mecànics, actualment ha arribat a medir 110 metres de longitud per 100 metres d’ample, gairebé com un camp de futbol, amb una gran superfície habitable (916 m3).

Segons els plans de les diferents agències participants al projecte, l’estació estarà en construcció fins l’any 2020.Gràcies a aquesta estació, hi ha presència humana a l’espai de manera permanent, ja que l’ISS sempre ha estat habi-tada com a mínim per dues persones des que el primer equip hi entrés el 2 de novembre de l’any 2000. Aquesta plataforma ha rebut 205 visites de persones de setze paï-sos diferents i ha estat també el destí dels primers turistes espacials. L’ISS pot acollir fins a set astronautes a la vegada i les seves instal·lacions inclouen quatre laboratoris, cinc dormitoris, dos banys i un gimnàs. Pesa 420 tonelades aproximada-ment, viatja a 29.000 km/h i l’energia que necessita l’obté dels panells solars més grans que mai s’hagin construit d’una potència de 84 kW.

volem +

Fulls 280

Documents

Transcript of Fulls 280