Fulls dels Enginyers 270

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Jaume Masgrau

Lleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Carles Pérez

Redacció: Carles Pérez, Jordi Garriga, Meritxell Mir,

Marta Trapé Cristina Reche i Anna Carrió

Publicitat: Escarlata Gómez

Fotografi a: BCN Imatge i Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Carles Ivanco i Escarlata Gómez

Il·lustració: Eduard J. Montoya

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Novoprint

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

12

LA COLUMNA

Pau BaqueroDifícil d’entendre

CALIDOSCOPI

Marta Rovira“Enginyera? Sí, en un trenta per cent...”

EDITORIAL

Joan VallvéDegà del COEIC

tenim

opin

ió

fem

inst

itució

vole

m +

som

engin

yers

ESCOLA

El programa INSPIRE3: la promoció del talent i l’em-prenedoria en enginyeria

ELS NOSTRES EXPERTS

Miquel SubirachsNova legislatura: l’Associació

i el Col·legi en la millora de les administracions i la funció pública

PROJECTE

El cotxe fantàstic existeix

REPORTATGE

Treballar contra l’adversitat

TECNOLOGIA I EMPRESA

Ausadel microcotxe al Dúmper..., i encara més

ESPECIAL OBSERVATORI

Observatori de la Competitivitat 2010L’Observatori busca les fortaleses dels sectors productius

38ENTREVISTA

Eduard Antoja“Registra el teu nom (.com); el controlaràs a la xarxa”

04

IV Trobada d’Empresa Adherida

OFERTES I SERVEIS

el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el

RACC signen un acord de col·laboració

ENGINYERIES DEL MÓN

Horns Rev, el mar s’alia amb el vent

INFORME

Polígons industrials i d’acti-vitat econòmica (PIAE) en el

punt de mira

LA TEMPTACIÓ

El nou caprici de mini

05

Enginyers Industrials de Catalunya

ESMORZARS

Julià Sempere“Sense química no podríem viure”

46

DIA A DIA

Taula informativa. Competiti-vitat i administracions públi-

ques. Perspectives polítiques

07

13

20

32

52

66

73

86

70

98

93

91

18

19Josep M.

Tarragó“Hem d’estar

oberts als canvis i buscar oportu-

nitats”

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió

4 NOVEMBRE/DESEMBRE2010

EDITORIAL

Joan Vallvé / Degà del COEIC

L ’Associació i el Col·legi d’Engi-nyers Industrials de Catalunya, les seves juntes, han deixat enrere

la data del primer d’octubre en què va entrar en vigor la modi� cació de la legis-lació sobre els visats. Ha estat un canvi del marc de funcionament existent i també de les regles de � nançament, especialment del Col·legi. El fet d’haver deixat enrere el canvi de la legislació dels visats no ha exclòs que hàgim utilitzat tots els procedi-ments legals per recórrer aquest canvi. Fonamentalment perquè creiem que pot posar en perill la seguretat de les persones i les instal·lacions, i a més obre la porta a l’intrusisme i no garanteix l’assegurança de la responsabilitat professional.Tanmateix, el col·lectiu d’enginyers és el mateix i els canvis que se’ns han apli-cat han actuat com un estímul que ens ha obligat a re� exionar sobre allò que som avui els enginyers: de manera indi-vidual i també com a col·lectiu. Quines coses esperen de nosaltres la societat i els consumidors? Uns consumidors que viuen en una societat molt tecni� cada i que, possiblement sense adonar-se’n,

des que encenen el llum al matí � ns al moment d’escoltar el darrer telenotícies, “consumeixen i fan servir” instal·lacions i instruments projectats i construïts per tècnics, per enginyers.Aquest mes de novembre s’ha presentat el tercer Observatori de la competitivitat de la indústria catalana. Una valoració sobre les possibilitats que té el sector industrial a Catalunya; valoració que estableixen els enginyers industrials que ocupen càr-recs directius i de responsabilitat a les indústries. L’Observatori és un treball que els Enginyers Industrials de Catalunya oferim a la societat catalana. Iniciat fa tres anys, la nostra pretensió és que es conso-lidi com una contribució anyal del nostre col·lectiu. L’Observatori no és, però, l’únic camí que hem iniciat per reforçar la nos-tra proximitat i servir al teixit industrial del país. En aquest sentit, comptem amb més de 145 empreses adherides que han subscrit convenis de col·laboració amb el nostre col·lectiu, que s’ofereix a donar suport als enginyers que exerceixen la seva professió a les nostres empreses. El passat mes d’octubre, per exemple, vam signar el

conveni de col·laboració amb Seat.El suport als enginyers es concreta en el camp de la formació continuada i també en el de la informació i documentació, juntament amb la borsa de treball. D’altra banda, aquest trimestre ha començat a funcionar el Fons Enginyers que complementa el programa Engi-nova, un instrument de � nançament als projectes d’enginyers que volen crear i impulsar la seva pròpia empresa.Finalment, recordem que en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, també conegut com a Pla Bolonya, la carrera d’enginyer industrial consta del Grau en Tecnologies Industrials i el Màster en Enginyeria Industrial. La nova legis-lació permet que cada universitat pugui proposar noves titulacions. En aquest sentit, i � ns a la data d’avui, s’han auto-ritzat 182 màsters diferents en els camps de l’enginyeria i de l’arquitectura. Aquest és un fet que obligarà a replantejar-se les formes d’agrupar els nous professionals. D’acord amb la durada dels estudis, això serà d’aquí a cinc o sis anys. En tot cas, es tracta d’anar-nos preparant...

NO SONA...

Consell de la Unesco sobre les obres de la Sagrada Família

La meitat de municipis no tenen plans d’emergència

Proposa una anàlisi estructural indepen-dent per valorar el risc d’esquerdes, ja que la basílica pesarà 50.000 tones un cop s’hagi acabat. No obs-tant, els constructors no pateixen pel càlcul d’estructures en què s’ha basat el projecte.

Protecció Civil alerta que la falta de plans prova la descoordina-ció en cas d’emergèn-cia. Només el 49% de municipis catalans tenen redactats plans d’emergència muni-cipals obligatoris.

Un futur nou

Aquests 700 nous empleats treba-llaran a la cadena d’encaix del tot terreny. Seat con-tractarà també personal tècnic i de suport. La xifra � nal de contracta-ció s’aproximarà als mil contractes.

SONÒMETRE

El Departament de Treball formarà 700 aturats per produir l’Audi Q3 a Seat

SONA BÉ GRINYOLA!

FULLS dels ENGINYERS 5

LA COLUMNAPau Baquero

Redactor en cap d’Opinió de La Vanguardia

F a uns mesos vaig tenir l’immerescut honor de ser guar-donat amb el XV Premi Serrat i

Bonastre, en la seva modalitat de premsa, que concedeix el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.En l’acte de lliurament del guardó, cele-brat en el curs de la Diada de l’Enginyer 2010, em va cridar l’atenció el fet que un dels principals temes de conversa entre els assistents era, en aquell moment, la propera entrada en vigor de la Llei òmnibus que desenvolupa el Reial decret 1000/2010 sobre la supressió del visat col·legial obligatori. Fins i tot em va sor-prendre encara més que aquest fos l’eix central de la intervenció de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que pre-sidia l’acte. Per a un profà en l’assumpte, com era en aquell moment el meu cas, em va semblar que es tractava d’un tema estrictament gremial o corporatiu, sense més transcendència per al ciutadà mitjà.Amb el pas dels mesos –el Reial decret va entrar en vigor el passat 1 d’octubre– i amb un major coneixement del tema, fruit de diverses converses amb mem-bres de col·legis professionals afectats, he de dir que la qüestió ja no em sembla estrictament un tema corporatiu sinó d’abast i transcendència general.I com que jo sóc tan sols periodista i no enginyer industrial, enginyer agrònom, arquitecte o aparellador, m’agradaria feruna sèrie de re� exions respecte a aquest

decret no des del punt de vista col·legial–doctors té l’Església– sinó del d’un simple ciutadà del carrer. Aquest ciutadà que és el destinatari � nal de qualsevol projecte que es realitza. I el que el ciutadà exigeix en tota obra és el màxim de garanties i seguretat.Quines garanties em pot oferir a partir d’ara un projecte que no hagi estat supervisat i aprovat pel col·legi profes-sional corresponent? A qui podrà acudir el ciutadà davant de possibles recla-macions judicials, civils i penals per la possible imputació de danys sobre per-sones o coses? Sense un visat col·legial, com sé jo que en aquell projecte no hi ha hagut intrusisme professional? Més important encara: la falta d’un visat col·legial, ¿no trenca el sistema de garanties pel qual els col·legis o� cials asseguren la idoneïtat dels profes-sionals i dels seus treballs, incloent alguna cosa tan fonamental com és la seguretat? Es compraria vostè un habi-tatge, treballaria en una nau industrial o creuaria un pont la construcció dels quals no hagi estat certi� cada d’o� ci pel col·legi professional corresponent? Li tramitarà una pòlissa qualsevol compa-nyia d’assegurances si no té garanties que el projecte és solvent? Tal vegada sí, però a quin sobrepreu?I la pregunta del milió: si ningú revisa els projectes, qui se’n fa responsable? L’Administració?

No es tracta només d’una crisi econòmica, sinó d’una crisi de valors.

L’ALTAVEU

Pilar Rahola, Observatori de la Competitivitat 2010

Difícil d’entendre

Sense personal quali� cat su� cient i, sobretot, sense recursos, ja m’explicaran com ho faran.Insisteixo: són preguntes que em faig ja no com a periodista, sinó com a simple ciutadà. Per això, vista des de fora però sentint-me afectat per ella, aquesta nor-mativa em sembla simplement difícil d’entendre.

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


La Cambra O� cial de Contrac-tistes d’Obres de Catalunya (CCOC), amb la participació

destacada dels Enginyers Industrials de Catalunya, ha encetat un ambiciós projecte anomenat Innocons amb l’objectiu que la construcció innovi al ritme que cal esperar al segle XXI, cosa que no ha succeït.Per al canvi, hem identi� cat deu línies d’actuació: augmentar la productivi-tat, satisfer les necessitats de l’usuari � nal, desenvolupar sistemes construc-tius industrialitzats, projectar amb la col·laboració de tota la cadena de valor, associar projecte i obra, comptar el cost total de la vida útil de l’edi� ci, establir la competència en els resultats i no en el preu, respectar el medi ambient, valorar la seguretat i salut, i prioritzar el servei proper de l’equip constructor.Aquest decàleg ha estat molt ben acollit. Però hi ha tres idees que necessiten una explicació: col·laboració de tota la cadena de valor, associar projecte amb obra i establir la competència en resultats.Per innovar és condició necessària la col·laboració oberta entre tots els compo-nents de la cadena de valor. Posem-ne un exemple: un industrial ha ideat una solució constructiva que aug-

menta prestacions i abaixa el cost. El que farà és posar-ho en valor sense com-partir-ho amb ningú. El seu objectiu serà que la seva idea li doni diners a ell. Si ho fa amb astúcia, ningú coneixerà el sistema i la reproducció futura serà incerta.Altrament, si comparteix la idea, els altres adaptaran aspectes col·laterals i millora-ran encara més la idea inicial. És a dir, la creativitat es multiplica amb visions complementàries. I els sectors creatius barregen experts de formació diversa. El fet de no fer-ho és una causa de manca d’innovació en construcció.Avui dia, el nostre industrial serà un suï-cida si ensenya el secret. Altres membres de la cadena de valor s’apropiaran de la idea i el més fort la comptarà en bene� ci propi. Per obrir-se als altres sense perill, serà necessari associar projecte i obra i, a més, establir la competència en resultats i no en preu.Associar projecte i obra vol dir que l’equip del projecte també faci l’obra. Si fos així, les innovacions s’acoblarien al projecte i l’equip les adoptaria estalviant reformes, canvis, discussions i retards durant l’obra.

Establir la competència en prestacions i no en preu és la clau per donar la volta a la situació. Estem tan obcecats a reduir cos-tos quan licitem, que no ens adonem que això encara ens enfonsa més en la despesa. Avui, en general, es � xa un projecte de referència i s’estableix la competició en el preu. La bona solució, el truc, és � xar el preu i competir en el projecte i les presta-cions. Veiem-ho a grans trets.Fins ara, es de� neix un projecte sobre el qual s’ofereixen rebaixes del 20% al 30%. Una de tres: el projecte està mal fet, els licitadors no ho compten bé o pensen can-viar les solucions. Hi ha de tot. Després: s’adjudica aleatòriament, l’adjudicatari replanteja l’obra, es discuteixen preus, es fan canvis, es retarda l’obra i s’acaba com es pot. De vegades bé, en general mala-ment. Malgrat l’esquer de les baixes quan es licita, s’acaba sacri� cant qualitat i inno-vació... i pagant més.Les alternatives estudiades per Innocons són variants de la idea inversa. El promo-tor ofereix el solar, assenyala el programa de necessitats (� ns i tot un bàsic), � xa el preu i fa un concurs per cercar el millor projecte. La idea transforma els antics inconvenients en avantatges i permet acomplir el decàleg Innocons.

Construcció, licitació i tecnologiaSantiago Montero Homs / Vocal del COEIC

“Establir la competència en prestacions i no en preu és la clau per donar la volta a la situació”


Nova legislatura: l’Associació i el Col·legi en lamillora de les administracions i la funció pública

Miquel Subirachs / President de la Comissió d’Administracions Públiques del COEIC

Sabem què es pot fer per mi-llorar les administracions i la funció pública? L’Associació i el

Col·legi tenen entre les seves � nalitats bàsiques el servei i les aportacions a la societat en els temes tècnics i profes-sionals que els són propis en el marc dels coneixements en l’ample àmbit de l’enginyeria industrial. En el fons, més enllà del recorregut fet � ns ara per la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, ens importa aprofundir en el fet de pensar i repensar què hem de fer, quins són els nostres deures i com els podem abordar com a membres professionals i tècnics de les administracions públiques en el moment d’iniciar un nou període legislatiu. És un bon moment de reco-

pilació i proposta per a l’acció. Cal fer un apunt breu sobre la rellevància del tema. Ens trobem en un moment fort amb unes administracions qües-tionades i en una crisi econòmica en què tothom coincideix a dir que hi ha una important manca de produc-tivitat i competitivitat generals. I són les administracions públiques el factor clau per millorar aquesta competitivi-tat en el conjunt de les activitats d’un país. Pel que fa a la qualitat del funcio-nament de les nostres administracions,

si ens comparem amb els països del nostre entorn, Europa i l’OCDE, estem signi� cativament per sota de la mitjana; tots els indicadors que any rere any surten, criden l’atenció per-què els seus valors són manifestament millorables.Factors com, entre d’altres, la debili-tat dels sistemes de gestió i de les corresponents funcions de control; la complexitat dels processos adminis-tratius; la debilitat dels mecanismes de rendició de comptes; la proliferació i complexitat del marc regulatori i la falta de transparència en la prestació de serveis públics, contribueixen deci-sivament a la manca de competitivitat general. Doncs bé, la nostra Comissió, en els últims anys, a través de més de trenta-cinc activitats que han meres-cut la participació de més de vuit-cents assistents, ha desenvolupat una línia estratègica de re� exions i debats

sobre els reptes i les oportunitats dels enginyers a les administracions que aportin propostes de solucions factibles. Fruit del conjunt de les activitats i aportacions de molts com-panys, com Pep Molsosa, destacat en els Fulls dels Enginyers de maig-juny, s’ha elaborat una declaració/mani-fest que concreta, des del nostre punt de vista, d’una banda, un diagnòstic seguit del que s’hauria de fer ara i aquí, i, d’altra banda, unes propostes de com es podria fer front als reptes

plantejats com a contribució dels enginyers en allò que poden ser útils i aportar valor.En de� nitiva, la proposta per part de la nostra Comissió dels Enginyers Indus-trials a les Administracions Públiques passa per un gran consens que superi allò que fa prevaldre l’ordre formal sobre l’assoliment de l’e� ciència i l’e� càcia, i es focalitzi en els resultats i l’avaluació de les polítiques públiques. Tal com es diu en la declaració, els enginyers estem a punt!

“La nostra Comissió passa per un gran consens que superi allò que fa prevaldre l’ordre formal sobre l’assoliment de l’eficiència i l’eficàcia”

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


( Juanjo Perer Torrent, José M. García Casasnovas i Antoni Tahull / Equip tècnic

Ascó: el millor emplaçament per a l’MTC de residus radioactius?

V a ser notícia de primera pàgina: el Consell de Minis-tres (17/09/2010 ) no aprova la

proposta del ministre Miguel Sebastián que proposava designar el municipi valencià de Zarra com a emplaçament de l’MTC. L’informe de la Comis-sió Interministerial encarregada de fer la proposta assignava a Zarra 736 punts i l’emplaçament proposat per l’Ajuntament d’Ascó es quedava amb 732 punts. Llavors, l’Ajuntament d’Ascó va encarregar al COEIC un “dictamen objectiu, rigorós i indepen-dent”, que calia lliurar en un termini màxim de tres dies per poder ser pre-sentat abans del següent Consell de Ministres. L’equip tècnic proposat vam acceptar l’encàrrec un cop revisada la informació disponible penjada al web www.emplazamientoatc.es. Val la pena aclarir que el tema de l’MTC és complex. La Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats va donar llum verda per unanimitat al procés de creació d’un MTC en què sigui pos-sible emmagatzemar tots els residus de combustible parcialment cremat de les centrals nuclears del país al llarg de la seva vida de disseny, així com els residus radioactius generats per altres activitats. El COEIC s’hi havia posi-cionat públicament i considerava que la decisió d’adoptar un projecte de referència (Holanda) és una solució segura, que minimitza el risc i el cost econòmic, i que la idea de crear un centre tecnològic associat per trebal-lar l’R+D és molt bona. Per quali� car els vuit emplaçaments preseleccionats, l’informe de la Comissió Interminis-terial es basa a ponderar vint factors, amb puntuacions de 2 a 10 punts per

a cadascun d’ells, i la idoneïtat de cada emplaçament respecte a cada factor per un factor multiplicador que va de 0 a 10. El màxim de puntuació assolible són mil punts.El dictamen que hem elaborat considera ajustats els criteris de puntuació i pon-deració de tretze factors de l’informe de la Comissió Interministerial, però en els set restants els criteris han estat puntuats amb manca d’objectivitat.Els factors que el dictamen del COEIC proposa revisar són els següents:

· Propietat, quali� cació i extensió dels terrenys oferts. És molt important que l’emplaçament escollit pugui començar el procés de construcció en un termini de temps molt breu, perquè cada dia que passa � ns a poder rebre residus a Espanya ens

costa 10.000 euros que cobra França; i perquè les piscines que emmagatze-men ara els residus dins de les centrals nuclears s’estan saturant, i si no es disposa aviat de l’MTC serà necessari construir nous magatzems temporals individualitzats, la qual cosa representa un gran encariment de costos.

· Infraestructures i distància de transport. Tenen un component tècnic i econòmic molt important, tant la situació respecte a la xarxa de ferrocarrils com d’eixos

vials. L’objectiu ha de ser minimitzar el transport i fer-lo al més segur possible.· Teixit industrial i activitats d’àmbit nuclear. Si es vol disposar d’un centre tecnològic i d’un parc empresarial associat, cal valorar adequadament l’existència o no dels factors esmentats.El dictamen del COEIC proposa revisar els valors i factors de ponderació assig-nats als set factors esmentats i recomana “que l’elecció � nal de l’emplaçament de l’MTC s’ha de fer tenint en compte, exclusivament, criteris d’idoneïtat de tipus: tècnic, econòmic i de segure-tat”. Si s’apliquen amb rigor aquests criteris, no hi ha dubte que Ascó és l’emplaçament òptim per a l’MTC.

“Cada dia que passa fins a poder rebre residus a Espanya ens costa 10.000 euros que cobra França”


L’enllumenat de Nadal 2010 a BarcelonaJosep M. Berengueres / Enginyer industrial i cap del Departament d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona

S eguint l’estela de l’enllumenat nadalenc del 2009 que va mar-car una � ta important respecte

als dels darrers anys, el Nadal 2010 s’espera que sigui d’un gran nivell. Les instal·lacions seran capdavanteres pel que fa a tecnologia emprada perquè seran, quasi en la seva totalitat, amb LED, d’un alt nivell de disseny i d’un consum energètic molt ajustat.La campanya d’enllumenats nadalencs a Barcelona del 2009 va resultar un èxit notable tal com van reconèixer els ciutadans i van re� ectir tots els mitjans de comunicació. Alguns titulars de la premsa van ser molt explícits: “Incen-tivo para pasear y comprar”, “Navidad multicolor. Barcelona pasa con nota”, “Els singulars galets debuten entre expectació i admiració”, “BCN estrena la il·luminació més ambiciosa per reani-mar el Nadal”, “Más de 50 km de luces navideñas para olvidar la recesión”, “Barcelona compensa con un pesebre clásico las modernas luces de Navidad”, “Iluminación sostenible en las calles”, “Els carrers més emblemàtics de Barce-lona il·luminen el Nadal”.

La durada de la campanya, que per la normativa catalana, segons el Decret 82/2005, se situa en 168 hores, és un dels punts en discussió. Les entitats comercials que majoritàriament � nan-cen la campanya, demanen més durada vist l’efecte inductor d’atractiu comer-cial i de visitants que representa aquest guarniment dels carrers. I aquesta

petició de més durada es planteja sense incrementar el consum energètic global, atès que el fet d’augmentar l’esforç inversor permet utilitzar productes més so� sticats i, per tant, reduir el consum energètic unitari.El període de funcionament va ser establert des del dia 2 de desembre del 2009 � ns al 6 de gener del 2010, ambdós inclosos. En total eren trenta-sis dies de servei, amb uns horaris adaptats al dia de la setmana. És a dir, de diumenge a dijous, de 18.10 h a 22.00 h, i divendres i dissabtes, de 18.10 h a 24.00 h; i els dies 24, 25 i 31 de desembre del 2009 i el 5 de gener del 2010, el funcionament era de 18.10 h a 01.00 h, amb un total de 168 hores. La utilització massiva dels motius amb LED va fer possible una reducció important de la potència instal·lada i del

consum energètic, que es va situar en menys d’un 20% del que era l’any 2002.Els arbres solars ja formen part del paisatge nadalenc i es preveu ubicar-los als mateixos indrets que l’any passat: Gran Via Carles III amb avinguda Madrid, plaça Bonanova, parc central de Nou Barris i plaça Can Fabra.Per a aquest any 2010 es preveu poten-ciar l’èxit aconseguit sota l’òptica de “millorar el que ja s’ha provat i dóna bon resultat” i, per tant, en consonància amb el desig de tenir un enllumenat nadalenc cada cop més sostenible i, alhora, més present a la via pública i amb un nou disseny que comporti un canvi en l’ambientació nadalenca, que la faci més atractiva al ciutadà. Es continua fent una remarcada incidència en la instal·lació

d’uns motius totalment inèdits a la ciu-tat, moderns i amb un disseny que trenca amb l’enllumenat tradicional, però que manté l’esperit nadalenc i de festa.La instal·lació d’enllumenat nadalenc en grans vies de la ciutat, com la Gran Via de les Corts Catalanes (amb Aribau i Roger de Llúria), l’avinguda Diagonal (amb plaça Francesc Macià i passeig de Gràcia) o el carrer Aragó (amb Aribau i Roger de Llúria), que � ns l’any passat no s’havia realitzat, va resultar un dels impactes de més abast per la importàn-cia mediàtica que va representar i la qualitat de l’ornamentació realitzada. Aquest any, l’avinguda del Paral·lel, l’eix del Raval i la Barceloneta seran uns dels nous indrets que s’il·luminaran.Continuarà la instal·lació de nous ele-ments com són els galets de Nadal, que donen una idea de tradició catalana, i altres motius com l’estel, que emmar-quen la tradició del Nadal.Amb relació al tema de despesa general, la directa implicació de l’Ajuntament en el projecte, la promoció, la partici-pació econòmica mitjançant l’aportació directa i la recerca de patrocinadors, ha permès aquest salt qualitatiu, quantitatiu i tècnic, tot mantenint la contenció en la despesa energètica.

“L’avinguda Paral·lel, l’eix del Raval i la Barceloneta seran els nous indrets que s’il·luminaran”

tenim opinió


ELS NOSTRES EXPERTS

Innovar la valoració dels enginyersDaniel Sanfélix / Subcomissió d’Innovació

La mentalitat generalitzada que les solucions a les di� cultats han de ser gairebé gratuïtes

i el fet de no valorar l’especialització de qui les proporciona, condueix a la desmotivació dels professionals del coneixement, a la seva escassetat, a no disposar de mitjans su� cients i al retard en el progrés de la societat. És el que passa ara a la nostra societat.No ens valoraran si nosaltres no lluitem per això, fent front comú amb els altres professionals del coneixement. Les retallades en la disponibilitat de mitjans per potenciar la nostra professió con-tinuaran i l’assumpte dels visats només serà un capítol més cap al menyspreu. Així, independentment de lluitar pels visats � ns al � nal, cal obrir altres fronts de potenciació i retributius per estar en el poder i en el lideratge social. Pel bé de la societat i el nostre.

RETRIBUIR LES SOLUCIONS IN-NOVADORESQue ens retribueixin el just valor de les solucions innovadores que aportem. Les innovacions són una font de riquesa per a les empreses i la societat. Els enginyers i els professionals del coneixement tenim un paper determinant en la

innovació com a autors, desenvolu-padors o gestors que la fan rendible. No obstant això, són els propietaris de les empreses i institucions, siguin propietaris, accionistes, Administració

pública, etc., qui es porten la major part dels bene� cis d’innovacions i invencions. Així ho diu la legislació sobre invencions laborals al nostre país, cosa que no passa en aquells altres que ens avantatgen en l’R+D+i. Promoguem una legislació favorable a la justa retribució dels inno-vadors, per incentivar el talent cap a les solucions innovadores i potenciar amb això l’R+D+i a la nostra societat.

POTENCIAR AMB ELS NOSTRES DINERS PÚBLICSEls enginyers i tots els professionals del coneixement, com a col·lectiu, paguem impostos per sobre de la mitjana a totes les administracions. Les nostres asso-ciacions són les que millor potencien

i poden potenciar aquestes profes-sions en la societat, cosa que tant convé segons es diu.Per això, cal reclamar als governs que part d’aquest excés de contribució sobre la mitjana que realitzem serveixi per � nançar les nostres associacions.Els visats eren com fer-ho, innovem ara en el � nançament públic i fem-ho amb els altres professionals del coneixement, per justícia i per tenir més força.

ASSOCIAR I DONAR-NOS SUPORTTot l’anterior no és possible sense asso-ciacions fortes. Fem que les nostres associacions siguin desitjables perquè solucionin gran part de les di� cultats per als nostres ingressos i per a les nostres despeses. Aconseguim que els enginyers i els altres professionals del coneixement puguin viure millor dins de les seves associacions que fora d’elles.Enginyers Industrials de Catalunya té una gran tradició de promoure serveis cooperatius que faciliten la vida profes-sional i personal. Unint esforços amb altres associacions de professionals del coneixement que també la tenen, es pot estar en el lideratge d’una nova manera de desenvolupar la professió i la societat.

“Els enginyers i tots els professionals del coneixement, com a col·lectiu, paguem impostos per sobre de la mitjana a totes les administracions”

El paper de les TIC en la innovació i la internacionalització a les pimes

Ana Pardo / Administradora del Terminal Operating System de Moll Prat. TERCAT, SA

En la seva xerrada del passat 4 d’octubre que duia per títol Catalunya, un futur amb enginy, el

conseller Huguet va fer referència al fet que l’economia cada cop té una in� uèn-cia més global. És el que es coneix com a procés de mundialització: el resultat de la globalització del comerç, el capital, la producció, les persones i, � nalment, la desaparició dels estats.El fet que no es produeixi una globalit-zació de l’ocupació de les persones, és a dir, la lliure circulació d’aquestes, a causa de la legislació dels països, la qual limita els moviments migratoris, ocasiona que hi hagi importants diferències salarials. Com a conseqüència d’això, es produeix la deslocalització, que primer va afectar la producció i ara també afecta els serveis. Un exemple d’això darrer és el fet que els centres d’atenció als clients se situïn també a països on els costos salarials són

inferiors. Una altra conseqüència de la globalització dels serveis és l’aparició de la Directiva 2006/123/CE del Parla-ment Europeu i del Consell, de 12 de desembre del 2006, relativa als serveis en el mercat interior de la UE, que ha donat lloc en la seva transposició a la legislació espanyola a la Llei òmnibus.

Aquest procés de mundialització s’ha vist accelerat per l’aparició de les tecnologies de la informació i la comu-nicació (TIC) i la nova economia. Les TIC poden ajudar les pimes catalanes al procés d’internacionalització, perquè donen l’oportunitat de fer arribar els seus productes i serveis arreu mitjan-

çant el comerç electrònic. En conclusió, el negoci electrònic facilita arribar a un mercat molt més ampli a les empreses, i fa més e� cients i � ables els processos empresarials. No obstant això, l’adopció de solucions de negoci electrònic no és generalitzada ni de bon tros, ja que supera amb prou feines un terç de les empreses espanyoles. Els motius cal buscar-los en el grau de penetració de les TIC tant a la vida dels ciutadans com a la de l’empresa i els treballadors, així com en el grau de � abilitat en els � uxos monetaris i documentals i els estàndards en l’intercanvi de dades. Per salvar aquestes barreres, apareix la signatura digital i l’estandardització UN-EDIFACT.Es podria dir que la clau en el comerç electrònic està en el fet de tenir un bon sistema CRM i d’intercanvi de � txers que faciliti la relació electrònica amb el client.

“Les TIC poden ajudar les pimes catalanes al procés d’internacionalització”



Ja s’ha inaugurat el nou teatre El Molino. S’ha fet realitat un projecte que ha gene-rat molta il·lusió a Barcelona, i de manera especial al barri del Poble Sec.S’ha recuperat un espai emblemàtic que obre un procés de dinamització del Paral·lel com a eix cívic: oci, teatre, cul-tura, comerç... Es recupera la memòria històrica i s’obre un nou projecte de dinamització de Barcelona.Darrere del nou El Molino, com de qualsevol projecte, hi ha l’esforç i la il-lusió de molta gent que el fa possible. Des del promotor que inverteix i arrisca; els tècnics que l’estudien, projecten i dirigeixen l’obra; les empreses que el construeixen � ns, en aquest cas, als ges-tors i artistes que li donen vida.Efectivament, un ampli equip d’ar-quitectes, enginyers i diferents tècnics especialistes ho ha fet possible. El tre-ball de diverses empreses constructores, instal·ladors i fabricants de maquinària i equipaments han executat aquests pro-jectes. En conjunt, una bona feina, feta amb expertesa i il·lusió. Amb exigència tècnica, rigor i un alt nivell tecnològic.Jo he tingut l’oportunitat d’escollir, organitzar i coordinar aquest equip tècnic i dirigir el procés de projecte i construcció com a project manager amb

una àmplia llibertat. Un esforç d’uns quants anys, del que jo i la meva engi-nyeria ens en sentim satisfets, i en el qual han participat diversos enginyers industrials: l’equip de J.M. Aced en l’enginyeria d’instal·lacions, J.M. Que-rol en l’enginyeria acústica...Hem recuperat la façana històrica, el molí de vent, la il·luminació, i, això sí, amb les darreres tecnologies que permeten tota la gamma de colors, totalment regulable, i amb un baix con-sum energètic (l’Institut d’Energia de la Generalitat ens ho ha reconegut).Darrere del molí, una nova façana reculada, amb una matriu de LED que comunicarà i transmetrà l’ambient d’El Molino.A l’interior, la sala recrea l’ambient de sempre: els dos am� teatres, els vermells, l’antiga verticalitat, ara multiplicada per una llengua que s’eleva � ns dalt de tot de l’edi� ci..., tot vestit amb la tecnolo-gia d’avui per tornar a viure moments màgics, deliciosos i divertits.Per això, les instal·lacions i els equipa-ments són d’un elevat nivell tecnològic.Hem cuidat l’acústica. Des de la fona-mentació ens hem aïllat dels edi� cis veïns, evitant la transmissió de vibracions i molèsties. Hem buscat la millor acústica dins del local i cap molèstia a fora.

Un equipament escènic d’alt nivell i elevada e� ciència energètica: platafor-mes mòbils a l’escenari que permeten diferents con� guracions, teló de boca de doble efecte, vares motoritzades, equips d’il·luminació de baix consum (5.370 W instal·lats equivalents a 40.000 W de projectors convencionals). Tot amb ges-tió centralitzada.L’equipament multimèdia instal·lat també és molt ampli i d’última generació: una pantalla de LED muntada sobre barra motoritzada al fons de l’escenari, càmera de vídeo multipropòsit d’alta de� nició, sistema multivisió, diverses pantalles de plasma distribuïdes per totes les depen-dències, tot connectat a una xarxa interior de distribució de senyals digitals multimèdia.Sobre el local, un petit bar-cocteleria, rodejant la llengua, amb sala de reuni-ons i terrassa darrere del molí; una altra planta amb camerinos i sala d’assaig, i a dalt de tot dues sales tècniques. Al soter-rani hi ha la cuina. Tot amb un ambient cuidat i un disseny acurat pensat per potenciar el nou El Molino i donar el millor servei a tots els “molineros”, artistes o clients.

La nova cara d’ “El Molino”ELS NOSTRES EXPERTS

Àngel Llobet Díez / Enginyer industrial. Enginyeria i Gestió d’Infraestructures SLP (EGI)


PARLEM-NE

In memoriam

V aig tenir l’honor de dinar amb Josep Cisquella, a l’Hotel Estela de Sitges. La

conversa va girar entorn de l’enginyer industrial i el pintor, les seves dues professions, de les quals se sentia pro-fundament agraït, i com diu el crític Sergio Vila Sanjuán: “La seva for-mació cientí� ca li havia inculcat un rigor i una obertura a la tecnologia que el va portar a ser, per exemple, un pioner en la utilització de programes informàtics, en els ja llunyans anys 80, per plani� car la composició de les seves obres”. En la sobretaula en el Restaurant Iris, de l’Hotel Estela, vam parlar de la possibilitat de fer una exposició, la qual cosa ens va semblar

difícil ja que tenia una obra relativa-ment petita i múltiples compromisos amb galeries de tot el món. Llavors se’ns va ocórrer la idea de fer alguna exposició en la qual col·laboressin diversos enginyers amb un nivell artístic similar i ell aportés un parell de quadres. La realitat és que va ser impossible realitzar-la per falta de contactes amb “enginyers artistes”.Vaig estar també en el seu estudi dia-logant amb ell, i em vaig adonar de l’enorme profunditat artística de la seva obra, que a més la plasmava amb la seva visió d’enginyer, amb temàtiques com ara situacions d’urbanitzacions, etc. Per això he trobat molt encertat que la seva família hagi posat enginyer

industrial artista en l’esquela, la qual cosa, com a enginyer que sóc, valoro molt ja que per desgràcia la nostra professió no està ben valorada en la seva faceta artística. No es pot dir que l’artista no fos profeta a la seva terra. Per exemple, ell va dissenyar les carpetes de la UPC, tot i que el seu màxim reconeixement va ser internacional.Com a membre de la Comissió de Cultura, proposaré al nostre president Ferran Puerta buscar una manera de retre un merescut homenatge a la tra-jectòria de Cisquella. I em permeto transmetre les meves condolences a la seva família, i a la família dels enginyers industrials.

Antoni AlmazorCol·legiat núm. 2.652

Antoni Almazor



calidoscopi TEXT: Carles Pérez FOTO: Carol Fletcher

Enginyeria i viticultura, dos conceptes difícils d’unir si no fos per la devoció dels engi-

nyers pel bon vi. Però dues vocacions que es poden enllaçar com ho demostra el cas de Marta Rovira. Aquesta en-ginyera industrial ha fet de l’afecció per l’enologia, que cultiva des que era petita, una professió i una empresa familiar. La nostra protagonista ha respirat l’olor de les collites des que el seu avi li va fer les primeres classes durant llargs esmorzars a taula. “Parlàvem de bótes, millor grans que petites, que un bon vi és aquell amb el qual et pots acabar l’ampolla, i que un bon oli és aquell que és discret i no tapa el gust sinó que realça els sabors dels ingredients que acompanya”.Semblava que l’amor per l’enologia anava per generacions i a Can Rovira i Carbonell van adquirir la � nca Mas d’en Gil el 1998. Aquell mateix dia de festivi-tat, la Marta s’examinava d’electrònica i somiava a poder anar d’Erasmus a Alemanya per obtenir el tercer idioma que li faltava, a banda de l’anglès i el francès. Va aconseguir-ho i, a través de l’empresa Bayern, va participar en la construcció de l’Airbus 380. L’aviació –l’altre gran amor– i la destresa en la branca d’estructures la va fer créixer professionalment. Tot i això, necessi-tava alguna cosa més, un al·licient innat: “Entre turbines i avions m’escapava a fer

el tast del Mas d’en Gil arreu d’Europa, i vaig començar a presentar els vins d’aquesta � nca”.Després de cinc anys a Alemanya, les arrels, el mediterrani i la gastronomia de la península ibèrica van fer que la Marta tornés a casa. La vida professional canviava radicalment ja que encara que sembli increïble, “treballar en una empresa familiar és bastant més com-plex que construir un motor d’avió”. Es va haver de reconvertir en un per� l multitasking combinant la saviesa de les antigues generacions amb l’aplicació de les noves idees d’ella i les seves tres ger-manes. “La dimensió d’empresa familiar que ens ha tocat viure comporta tenir coneixements d’agricultura i enolo-gia, comercials, econòmics i � nancers, de personal, legals i, � ns i tot, de màr-queting: com i quan s’ha de comunicar. Aquesta ha estat la gran descoberta per-què ignorava que un enginyer també era capaç de comunicar”. Avui, Mas d’en Gil és una realitat que ja té com a repte del 2011 ser una � nca sostenible. Un repte més per a la polivalent Marta Rovira, que també té un postgrau d’art contempo-rani. La seva teoria és clara: “Com més coneixements tinguem, més rica serà la nostra capacitat de dissertació i decisió. Enginyera? Sí, en un trenta per cent... Sempre m’han agradat els cupatges”.

Marta Rovira“Enginyera? Sí, en un trenta per cent...”Parla més de pressa que la lenta elaboració del vi que cultiva a les vinyes de Mas d’en Gil. Utilitza adjectius més afectius que no pas efectius per descriure les seves arrels viticultores. Entrellaça la collita del Priorat amb la creació de l’Airbus 380. A través de la passió per ambdues coses, Marta Rovira ha passat d’enginyera a empresària familiar.


esmorzars

Amb el títol Química: necessitat, bruixeria o salvació, el doctor químic Julià Sempere va protagonitzar un dels esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers de Catalunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Els aparells electrònics, la cosmètica, els pro-ductes tèxtils, l’alimentació, etc., tenen un comú denominador: tots han tret pro� t de la química per poder desenvolupar productes cada vegada més so� sticats i que s’adeqüin més a les necessitats del consumidor i, en últim terme, de les per-sones. Però el seu reconeixement social ha decaigut en atribuir química a nocivi-tat. “Reconeixem tots els productes que fan la vida més fàcil, la seva funciona-litat, però si parlem que estan fets amb química, no ens agrada. Perquè la nostra societat no tolera res que soni a química, tot i que en sigui una part fonamental del progrés”. Així va de� nir la falta de reconeixement de la química Julià Sem-pere, doctor en Enginyeria Química i enginyer industrial i professor catedràtic del Departament d’Enginyeria de l’IQS (Universitat Ramon Llull). I va continuar dient: “El descrèdit ven. Per als mitjans de comunicació les bones notícies no són

notícies”.El doctor Sempere, també vicepresident de l’European Chemical Engineering Education Network (ECEEN) i membre de l’executiva de l’European Chemistry, va exposar la importància de la química dient que “tot el que ens envolta conté productes químics i sense ells no podríem viure”. En aquest sentit, el Consell Europeu de la Indústria Química va pu-blicar un informe sobre les vegades que l’ésser humà interactua amb la química durant un dia i al llarg de la seva vida. La química i els enginyers químics mouen “activitats industrials” d’entorn del 25% del PIB, tal com va assegurar el ponent. De fet, la indústria química ocupa la quarta posició dins del sector industrial a l’Estat espanyol, de la qual el 44% està situada a Catalunya. Però, tot i aquestes dades, l’èxit de la química pel que fa a l’opinió pública “continua sent escàs, per no dir decadent”, va a� rmar, i va afegir que la química s’ha ensenyat poc i mala-ment. En els últims anys hi ha hagut una reducció en el nombre d’estudiants del 58% (de 40.000 a 16.000). Entre el 2007 i el 2008, en només un any es van inscriure un 11% menys d’estudiants als estudis de

Química. Segons Julià Sempere, tot i que el títol d’enginyer té més renom que el de llicenciat, “els enginyers químics no tenen el mateix reconeixement social que els químics”. I va continuar dient: “Popu-larment continuem sent aquells bruixots que transformem una cosa en una altra. Tenim molta vocació però ens costa transmetre-la”. La química ha passat per diverses fases, seguint els arguments de Popov, als quals el doctor Sempere va fer referència. La primera fase va ser la de la negació; la segona, l’època de les dades, que als anys 60-70 van corrobo-rar els arguments químics; mentre que la darrera etapa és la del diàleg: “S’ha pas-sat a dialogar amb diferents actors de la

societat que discrepen entre si, però que s’acaben entenent”, va sentenciar. En una societat tan sensibilitzada amb el medi ambient, el qual els propis agents socials contraposen amb la química, el doctor Sempere, que creu que la química és un factor clau en el desenvolupament d’un país, no va voler parlar d’un marc d’un creixement “sostenible”, ja que a� rma que no existeix, sinó d’un creixe-ment “responsable”. És per això que el convidat va llançar les següents preguntes retòriques: “Com volem el nostre país en el futur? Volem un país recolzat en la indústria, o volem un model de serveis? Si volem el primer, des del govern s’ha d’iniciar una acció clara i concreta, de país. S’ha d’escoltar a tots els agents implicats i posar solucions i mitjans”.

Julià SempereDoctor en Enginyeria Química i enginyer industrial i professor catedràtic del Departament d’Enginyeria de l’IQS

“Com volem el nostre país en el futur? Volem un país recolzat en la indústria, o volem un model de serveis? ”

“Sense química no podríem viure”

FULLS dels ENGINYERS 19FULLS dels ENGINYERS

Després d’anys d’industrialització en què la mà d’obra econòmica i quali-� cada eren el segell de la producció espanyola i catalana, amb la crisi econòmica les empreses han hagut de canviar i oferir alguna cosa més. Per això, els principals productors d’automòbils i els seus proveïdors han apostat per innovar i crear valor afegit que els pot distingir de la com-petència. Aquest és el concepte que treballa Ficosa. Una empresa catalana que abans se centrava a produir peces d’automòbil i que, des de fa un temps ençà, participa en el disseny dels nous models que surten de fàbrica. Josep Maria Tarragó, vicepresident execu-tiu de Ficosa, va destacar que estan entrant en les fases de concepció de màrqueting: “Per exemple, entrem a discutir si posem una càmera que ajudi a conduir i altres coses que fan que es faci el cotxe d’una manera o una altra”. I va afegir: “El fabricant ha anat dele-gant en el proveïdor bastantes tasques. Hem passat del fet que ens diguessin ‘això és el que vull’ a tenir una respon-sabilitat més integrada”.Tarragó creu que el model de l’automoció no està esgotat, sinó que és un sector viu i madur. “Aquesta indústria recull cinc-centes tecnologies i pràcti-cament tots els materials”, va concretar. Ficosa té més de set-centes patents vives i per aconseguir-ho Tarragó va ser clar: “La tecnologia és un punt fort en el qual cal treballar: seguretat, comunicacions, confort, medi ambient i sostenibilitat”. I és que si bé el 2015 la meitat dels cotxes es produiran en

un mercat emergent com la Xina, el vuitanta per cent de les innovacions tec-nològiques i l’R+D continuarà sent dels països desenvolupats. I, en aquest sentit, va continuar dient: “Quan hi ha crisi la temptació és retallar en R+D, però crec que la política ha de ser una altra: d’on trec els recursos per poder invertir més en aquest apartat?”. Per poder assolir

aquesta excel·lència tecnològica, les col·laboracions i les aliances són un fac-tor determinant: “Tenim clar que l’R+D pot ser barat, però has d’estar disposat a col·laborar i a compartir tecnologia. Ho hem de fer amb la ment oberta. En temps de crisi, hem d’estar oberts als canvis i buscar oportunitats”. No obstant això, el vicepresident de Ficosa va reconèixer que l’assignatura pendent del sector de l’automoció és la mobili-tat, per la qual s’han de desenvolupar noves tecnologies. Tot i que, segons ell, aquest objectiu ha de comptar amb “la voluntat i l’ajuda indispensable de l’Administració pública”.D’altra banda, amb la globalització les fronteres s’han esvaït, i un automòbil –que conté unes 15.000 peces– prové de molts indrets diferents. De fet, aquest món global ajuda a obrir nous mercats i, a la vegada, a ser més competitius. Ficosa està present a dinou països diferents i té prop de 6.500 treballa-dors arreu del món. A tall d’exemple,

Tarragó va parlar de l’últim retrovisor amb antena que han desenvolupat amb sinergies, en les quals “la logística va jugar un paper important”. És per això que creu que han d’anar més enllà: “Hauríem d’aconseguir que el nostre proveïdor fos molt més global, per millorar la nostra cadena de valor”.Josep Maria Tarragó és del parer que la globalització no s’ha acabat, ja que ha permès que “la Xina s’hagi despertat”, tal com va remarcar. Aquest fet i la situ-ació de crisi que arrossega la indústria de l’automòbil, fan que ara empreses com Ficosa hagin de ser “més exigents que mai amb la qualitat”. En aquest sen-tit, els enginyers industrials marquen la diferència, segons el ponent: “Són capaços de fer la seva feina i, a més, entusiasmar-se. Si ens volem distingir, hem de continuar produint enginyers tan quali� cats com � ns ara”.

Josep M. TarragóVicepresident executiu de Ficosa

“Tenim clar que l’R+D pot ser barat, però has d’estar disposat a col·laborar i a compartir la tecnologia”

“Hem d’estar oberts als canvis i buscar oportunitats”


observatori

L’Observatori busca les fortaleses dels sectors productius

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès


L’Observatori de la Competitivitat 2010 dels Enginyers Industrials de Catalunya posa de manifest el clar esforç del nostre teixit industrial i productiu per fer front a la crisi econòmica i, més concretament, per reforçar les fortaleses competitives.

observatori


Un cop més, la Torre Agbar va acollir la presentació del nou Observatori de la Com-

petitivitat 2010, l’informe dels EIC que analitza la competitivitat de la in-dústria catalana, que s’ha publicat per tercer any consecutiu i que té com a objectiu copsar l’estat de la com-petitivitat de les empreses catalanes i també la seva relació amb l’actual context econòmic. Va ser el passat 17 de novembre i va comptar amb la presència de nombrosos especialistes, periodistes i autoritats.L’acte va constar, en primer lloc, de la presentació de l’estudi i, a continu-ació, es van dur a terme dues taules de debat en les quals es va aprofundir sobre quin serà el model econòmic

La presentació de l’Observatori va comptar amb dues taules de debats en les quals es va de-batre sobre dos grans temes: Quin serà el model econòmic després de la crisi? Com fer més competitives les nostres empreses?La primera taula, moderada pel periodista Xavier Grasset, va comptar amb les intervencions de Joan Corbera, director d’Europa Press; Josep M. Ureta, periodista d’El Periódico; Pilar Rahola, periodista i escriptora; i Vicent Sanchis, periodista. La segona taula va ser moderada per Mònica Peinado, cap d’informatius de la Cadena SER a Catalunya, i va comptar amb Frank Bekemeier, vicepresident executiu d’Investigació i Desenvolupament de Seat; Eduardo Sanchíz, director general executiu de Desenvolupament Corporatiu i Finances d’Almirall; Giuseppe Sesia, Iberian Repion Technical Manager, i Xavier Amorós, secretari general d’Agbar.

Joan Vallvé, degà del COEIC en els primers moments de l’acte.

Joan Torres, president de l’AEIC durant la seva intervenció.

LES TAULES D’EXPERTS

Antoni M. Grau va desplegar el contingut de l’informe de la competitivitat a Catalunya.


després de la crisi i com fer més com-petitives les nostres empreses.L’obertura de l’esdeveniment va anar a càrrec de Joan Vallvé i Joan Tor-res, degà del COEIC i president de l’AEIC respectivament. En les seves paraules de benvinguda, Joan Tor-res va ressaltar la importància que l’estudi provingui dels enginyers in-dustrials, “un col·lectiu implicat i amb presència en la major part de sectors i àmbits productius”. Tot i l’optimisme que es destil·la en l’Observatori 2010, Torres va advertir que la nostra com-petitivitat “és fràgil, en bona mesura a causa de la baixa productivitat”. Per la seva banda, Joan Vallvé va destacar que a Catalunya “l’activitat indus-trial continua sent cabdal, i d’aquí

la importància del caràcter anual de l’Observatori”. Així mateix, va tenir unes paraules d’especial agraïment per la feina conjunta que en l’edició de l’informe d’enguany s’ha fet amb les diferents demarcacions del Col·legi.L’encarregat de presentar les dades concretes de l’Observatori va ser el director general de l’AEIC/COEIC, Antoni M. Grau, que va remarcar l’augment de les empreses enquesta-des, les quals enguany han arribat fins a les 150. Grau també va posar l’accent a dir que és “altament satisfactori constatar el nivell d’optimisme i am-bició de les nostres empreses”. Aquest nivell d’optimisme es basa en el fet que, segons les dades de l’enquesta,

la indústria catalana té un nivell de competitivitat mitjà o alt.L’acte va ser presidit i oficialment inaugurat pel conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells. En la línia optimista, Castells va aprofitar l’esdeveniment per constatar que “el pitjor de la crisi ha quedat enrere, tot i que continuem vivint un moment de dificultats i turbulències”. En tot cas, segons Castells, “en aquest context el tema clau és recuperar la competi-tivitat”. Sigui com sigui, pel conseller, “Catalunya encapçalarà la recuperació econòmica espanyola a partir de la seva indústria i l’exportació”.

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va donar el seu punt de vista.

La taula de periodistes va estar composta per (d’esquerra a dreta): Vicent Sanchis, Pilar Rahola, M. Ureta i Joan Corbera.

observatori


Els continguts de l’ObservatoriL’Observatori d’enguany ha conclòs en un document de 212 pàgines. L’estudi l’han realitzat els enginyers Francesc Manyà i Jordi Sellés, del gabinet d’estudis de l’AEIC/COEIC Basant-se en la mateixa estructura i metodologia dels estudis anteriors, l’Observatori 2010 consta de tres parts diferenciades.En primer lloc, s’exposen els resultats de l’enquesta sobre competitivitat re-alitzada al grup d’enginyers industrials i professionals que hi han participat. En aquest apartat es fa una valoració dels diferents factors de competitivi-tat de la indústria catalana, tenint en compte factors de l’entorn propis de Catalunya, així com una sèrie de pro-postes per millorar la competitivitat.

En segon lloc, a l’apartat següent, a partir dels resultats obtinguts i dels fac-tors de competitivitat exposats, es re-alitza una valoració destacada que gira entorn de la importància de la produc-tivitat, la disponibilitat de talent i les inversions en innovació per a la com-petitivitat de les empreses.Finalment, en darrer lloc, i com ja és habitual, s’han buscat aportacions de valor afegit per mitjà d’una sèrie d’articles d’opinió sobre la competi-tivitat de la indústria catalana realit-zats per directius de prestigi de tots els sectors productius.Els resultats de l’informe, així com les opinions i consideracions apuntades pels participants en l’estudi, fan palesa la necessitat d’instrumentar plans d’acció

Xavier Graset, periodista de Catalunya Ràdio, va exercir de moderador.

Entre els diferents factors d’entorn que més afecten la competitivitat de la indústria a Catalunya, enguany els engi-nyers enquestats han destacat especialment els següents, per aquest ordre, entre d’altres:• El sistema educatiu• La legislació laboral• Les infraestructures de telecomunicacions• Les infraestructures de transport• El sistema fi nancer

Entre els factors interns a les empreses i els propis del seu sector que afecten la competitivitat de la indústria a Catalunya, han destacat particularment la següent llista de factors, per aquest ordre, entre d’altres:• La productivitat• La formació i qualifi cació de la mà d’obra• La capacitat emprenedora i de lideratge• La cultura i els valors organitzatius• L’organització interna i la gestió dels processos

ELS FACTORS DE COMPETITIVITAT

FULLS dels ENGINYERS 25Descarrega’t l’Observatori al web: www.eic.cat

La conclusió del treball és que potenciar la disponibilitat de talent i capital humà altament qualificat i desenvolupar alhora activitats intensives en coneixement, constitueixen dos pilars fonamentals per avançar cap a un canvi de model productiu absolutament necessari per al progrés de l’economia catalana i espanyola

concrets, tant per part del sector públic com del sector privat, que vagin orien-tats a la millora de la competitivitat de la indústria localitzada a Catalunya en els propers anys i que permetin fer re-alitat la visió optimista manifestada pel col·lectiu d’enginyers industrials.Estem parlant de millorar la quali-tat del sistema educatiu, marcat per la preocupant situació generada pels negatius indicadors en matèria de lec-tura, la baixa taxa de graduació –com a conseqüència de l’abandonament prematur dels estudis secundaris– i l’elevat grau de fracàs escolar, entre altres aspectes deficitaris; adequar la legislació laboral que, segons l’estudi, “no proporciona la flexi-bilitat necessària perquè les empre-ses puguin ser més competitives en l’actual context de crisi econòmica i financera”; millorar les infraestruc-tures, donat l’important rol assignat a

les infraestructures de telecomunica-cions i del transport per a la competi-tivitat de la nostra indústria; exigir un major esforç al sistema financer, pel seu fort impacte sobre la competi-tivitat de les nostres indústries; aug-mentar la productivitat, entenent que la visió dels enginyers i professionals enquestats és que el nivell de produc-tivitat actual de l’empresa catalana se situa entre un nivell intermedi i alt; millorar la qualificació i formació de la mà d’obra, com a aspecte clau per assegurar i mantenir la posició com-petitiva en els mercats internacionals; i, finalment, millorar la capacitat em-prenedora i de lideratge dels directius ja que, tal com remarca l’informe, “actualment ens trobem en un mo-ment delicat, en què caldrà continuar mantenint aquesta capacitat emprene-dora, la qual ha decaigut aparentment durant els darrers anys”.

En definitiva, la conclusió del treball és que potenciar la disponibilitat de talent i capital humà altament quali-ficat i desenvolupar alhora activitats intensives en coneixement, basades en l’R+D i la innovació, constitueixen dos pilars fonamentals per avançar cap a un canvi de model productiu, menys basat en els costos i més en el valor afegit dels productes i serveis, absolutament necessari per al progrés de l’economia catalana i espanyola en aquests moments.En aquest sentit, l’informe afirma que “els enginyers industrials poden i vo-len jugar un paper molt rellevant, tant en el vessant de la direcció d’empreses com en el de la disponibilitat de per-sonal altament qualificat, per tal d’avançar cap a aquest canvi de model productiu i contribuir, així, a augmen-tar la competitivitat de la indústria catalana en els propers anys”.

Alts directius van exposar les mesures que apliquen a les seves empreses per millorar la competitivitat.

observatori


Percepció d’haver fet els deuresTal com refl ecteix l’estudi, l’evolució recent d’alguns indicadors macro-econòmics, com és el cas del PIB, presenten clars signes de recupe-ració econòmica en els darrers mesos. Després d’una caiguda de l’activitat molt important al fi nal de l’any 2008, i sobretot durant el 2009, l’economia espanyola i també la catalana semblen tornar cap al camí de la recuperació durant l’any 2010.En aquest context, la indústria és el sec-tor econòmic que està experimentant una evolució més favorable després del període de recessió econòmica. En efecte, el sector industrial ha presentat una evolució positiva molt notable du-rant l’any 2009, i ha recuperat el camí del creixement a principis de l’any 2010.

Cal millorar la qualitat del sistema educatiu, adequar la legislació laboral, millorar les infraestructures, exigir un major esforç al sistema fi nancer, augmentar la productivitat, millorar la qualifi cació i formació de la mà d’obra i, fi nalment, millorar la capacitat emprenedora i de lideratge dels directius

(Foto superior) Agbar, Nestlé, Almirall i Seat van opinar sobre l’informe elaborat per 150 enginyers industrials.

(Foto inferior) Pilar Rahola va destacar l’optimisme amb què els enginyers industrials encaren la competitivitat catalana per sortir de la crisi econòmica.


Un dels resultats més significatius de l’enquesta duta a terme entre un ampli grup d’en-ginyers industrials i professionals que ostenten càrrecs directius en empreses industrials de Catalunya, és que la seva visió sobre la competitivitat de la indústria catalana és més optimista del que acostumen a presentar sovint els mitjans de comunicació o alguns índexs comparatius internacionals realitzats en aquest sentit.En efecte, a la pregunta “Com valoreu el nivell de competitivitat de la indústria catalana, en general, i la del vostre sector, en particular?”, el gruix dels enginyers i professionals enques-tats van respondre dient que situen la competitivitat de la indústria catalana entre un nivell mitjà i alt, parlant sempre en termes generals, mentre que pel que fa al nivell de competitivi-tat del seu sector, en particular, existeix una valoració encara més positiva.

UNA VISIÓ OPTIMISTA

Hi ha, doncs, tal com s’ha comentat, un cert optimisme en els sectors pro-ductius catalans. I això es deu, en bona mesura, a les accions dutes a terme. Així, a la pregunta “En el moment actual, en què sembla que la situació de crisi ha tocat fons i s’entreveu una lenta recuperació econòmica, con-sidereu que la vostra empresa ‘ha fet els deures’ els darrers anys per tal d’enfortir-se i ser més competitiva?”, és aclaparador el nombre d’enginyers industrials i professionals (concreta-ment el 95%) que creuen que, efec-tivament, la seva empresa “ha fet els deures”. No obstant això, cal matisar que dins d’aquest grup predominen (el 65%) els que declaren que els

deures fets ho han estat parcialment, posant de manifest que encara resten millores per fer en els propers anys, per tal d’assegurar la competitivitat de les seves respectives empreses.Aquest resultat posa en relleu un clar esforç de preparació per afrontar la crisi econòmica, i més concretament de re-forç de les fortaleses competitives de les pròpies empreses per part del col·lectiu d’enginyers i professionals enquestats. Per tant, podem dir que estem en dis-posició d’afrontar el futur amb opti-misme, malgrat les dificultats que sens dubte presenta la conjuntura actual.D’altra banda, a la pregunta “Quins són els principals reptes de cara al futur que té plantejats actualment

la vostra empresa?” predominen les respostes de caire economicofi-nancer (reduir costos, consolidar la situació economicofinancera, etc.) i les referents al desenvolupament empresarial (potenciar les activitats d’R+D i innovació, guanyar quota de mercat i intensificar el procés d’internacionalització), entre d’altres.Contràriament al que podria sem-blar lògic en un moment de crisi com l’actual, l’opció referent als ajustos de l’estructura de personal no figura com a opció prioritària en les empreses dels enquestats, la qual cosa manifesta la intenció de mantenir la plantilla i, per tant, de no destruir ocupació, en la mesura del possible.

Giusepe Sesia, Iberian Repion Technical Manager entrevistat pel Canal Enginyers del COEIC.

observatori


L’Observatori en imatges

observatori


El cotxe fantàstic existeix

TEXT: Meritxell Mir FOTO: Vislabprojecte


Pilot automàtic cap a Xangai

El passat mes de juny, una expedició de quatre vehicles sense conductor va sortir de Belgrad en direcció a Xangai recorrent gairebé 15.000 quilòmetres. Les minifurgonetes van patir fortes temperatures, pluges torrencials i neu, i van sortir sanes i estàlvies del trànsit infernal de les ciutats russes. I tot, sense gastar ni una sola gota de fuel gràcies als seus motors elèctrics. Aquesta fita de la robòtica i el transport ha estat possible gràcies a la instal·lació d’escàners, càmeres i sistemes GPS que substitueixen les funcions de l’ésser humà darrere del volant. Tot i que l’objectiu últim és fer possible la conducció sense pilot, els enginyers de l’empresa italiana Vislab volen, per ara, fer que els desplaçaments per carretera siguin més còmodes i segurs. Si aquesta boja aventura intercontinental pròpia d’una pel·lícula ha estat possible, què és el que no veuran els nostres ulls en el futur?

Una expedició de vehicles sense conductor aconsegueix recórrer els 13.000 quilòmetres que separen Belgrad de Xangai.


“Set càmeres són les encarregades de detectar cada vehicle, corba i obstacle que pugui haver-hi a la carretera”

Michael Knight es passava els capítols d’El Cotxe Fantàstic dient: “Kitt, et necessito”.

Allò que els anys 80 semblava pura ciència-fi cció és avui dia una realitat cada cop més propera.El dia 26 d’octubre, una expedició de vehicles sense conductor arribava a Xangai des de Belgrad, després d’ha-ver completat gairebé 15.000 en tres mesos. Aquest tipus de vehicles, també coneguts amb el nom de VIAC (Vislab Intercontinental Autonomous Challenge), marcaven així una fi ta en la història de la mobilitat i la robòtica.En absència dels ulls del conductor i del seu cap mòbil que permet una visió de gairebé 360 graus, set càmeres són les encarregades de detectar cada vehicle, corba i obstacle que pugui haver-hi a la carretera. Així mateix, sis escàners làser complementen el treball de les càme-res. “Si hi hagués un objecte gris sobre la calçada, per exemple, les càmeres per si mateixes no el detectarien”, explica Alberto Broggi, director del projecte. Per això, els enginyers han apostat per

una “fusió de tecnologies” que inclogui també sensors i GPS.El projecte ha estat possible gràcies a Vislab, una empresa vinculada a la Universitat de Parma, i al fi nançament del Consell Europeu de Recerca. La companyia italiana fa quinze anys que investiga i desenvolupa sistemes que facin possible una conducció autònoma, com ara la detecció de carrils, vehicles, vianants, obstacles i rases; el seguiment automàtic dels punts de ruta; la guia i el seguiment entre vehicles; i la conduc-ció en embussos, entre d’altres.Els vehicles utilitzats per a l’expedi-ció eren furgonetes que, amb un cost que no arribava als 200.000 euros, estaven propulsades per electricitat i el seu software funcionava gràcies a l’energia del sol, de manera que van completar els 13.000 quilòme-tres sense utilitzar ni una sola gota de benzina. La seva velocitat era pràcticament la mateixa que la d’un cotxe tradicional i arriba fins als 100 km/h, tot i que la velocitat mitjana del viatge es va situar en 50 km/h. La velocitat mitjana

del viatge va ser de 50 km/h.

projecte


Vislab ha dissenyat vehicles d’apa-rença discreta, però per al viatge a la Xina van voler utilitzar un model aparatós per tal d’afegir un cert toc d’espectacularitat a la missió i cridar més l’atenció dels mitjans de comu-nicació, dels altres conductors i de la gent al carrer. D’altra banda, cal tenir en compte que l’expedició es donava en condicions extremes, amb la qual cosa els enginyers i mecànics havien de poder accedir a cadascun dels diversos sistemes amb una certa facilitat. Isabella Fedriga és una de les engi-nyeres que viatjava en els vehicles de continent a continent. Assegura que els softwares amb què anaven equipades les furgonetes “van funcionar molt bé” però van fallar, de manera puntual, els sistemes d’automatització i control de la conducció, i algú es va haver de posar al darrere del volant.Broggi subratlla que l’objectiu d’aquesta expedició no era aconseguir una con-ducció autònoma del cent per cent, sinó fer un “test enorme” en condicions meteorològiques reals, amb carreteres en estats molt diversos i en situacions de conducció molt diferents.Dels dos vehicles que participaven en aquesta expedició intercontinental, només el segon ho va fer de manera

autònoma atès que en alguns punts del trajecte, com a Sibèria, el Kazakhstan o l’oest de la Xina, el GPS no funci-onava. En aquests casos, el primer vehicle construïa un mapa en temps real i enviava la informació a la mini-furgoneta que el seguia. En el cotxe autònom sempre viatjava un enginyer darrere del volant per mesures de seguretat, tot i que la seva funció no era pas portar el vehicle.

El comboi va récorrer fins a 13.000 quilòmetres.

La part posterior del vehicle serveix per emmagatzemar l’energia que utilitza el vehicle.

El volant gira automàticament, guiat pels sensors exteriors.


Els enginyers van començar a somiar amb els cotxes sense conductor cap als anys 60, però no va ser fi ns a la dècada dels 90 que el desenvolupament de la tecnologia va fer possible que els fabricants de cotxes s’animessin a experimentar amb nous sistemes de conducció. Aviat es van adonar del fet que les implicacions legals eren massa complexes i van preferir apostar per l’assistència en la conducció. Com sol passar en el món de la ciència, va ser necessària l’empenta de l’exèrcit per portar més enllà aquestes tecnologies. El 2004, 2005 i 2006, l’agència DARPA del departament de Defensa dels Estats Units va posar en marxa la Grand Challenge, una competició en la qual per primera vegada vehicles autònoms es posaven a rodar en situacions reals. Una altra fi ta en la història dels cotxes sense conductor va venir, precisament, de l’empresa Vislab quan el 2005 va aconseguir que el seu TerraMax viatgés sol pel desert durant tot un dia i tornés al campament sol, després de més de trenta hores d’operacions autònomes. La mateixa companyia va presentar l’any passat el seu vehicle més complet, el BRAiVe. Es tracta d’una versió avançada dels VIAC en què les càmeres i els escàners estan totalment integrats a la carrosseria, els quals fan d’aquest model un autèntic vehicle del futur. En les darreres setmanes, Google també s’ha llançat a la conquesta dels cotxes sense conductor i alguns dels seus vehicles ja han conduït més de 22.500 quilòmetres en proves per l’estat de Califòrnia.

MILLORES A FERDesprés d’aquest apassionant viatge per quatre països, els enginyers de Vislab vo-len anar per feina i proporcionar als vehi-cles capacitats perceptives més grans.S’han adonat, per exemple, que han de millorar els sistemes per als moments en què la pluja sigui molt intensa, ja que els VIAC no podien detectar el vehicle que portaven al davant o les línies que marquen els carrils. “Encara que rebes-sin el senyal del GPS, era molt compli-cat”, assegura Broggi.El més perillós de l’expedició va ser, però, arribar a algunes ciutats russes on els conductors no respectaven els

carrils. Els VIAC estan programats per conduir pel mig del carril i, és clar, això no funcionava a Moscou on es fan tres o quatre fi leres de cotxes on només hauria d’haver-hi dues. Una lliçó que a Vislab han d’aprendre, tal com reconeix el director del projec-te: “Necessitem desenvolupar més intel-ligència per a les situacions en què no es respecten les normes”. La solució passa per “no centrar-se només en un mateix, sinó entendre l’entorn, com es mouen els altres i adaptar-s’hi”. Tots aquests incidents, i la informació recollida al llarg dels tres mesos de re-corregut, es van emmagatzemar en una

Aquest sistema d’alimentació elèctric es pot adaptar a diferents tipus de vehicles.

Els esxperts auguren que la propulsió elèc-trica serà cada vegada més comuna.

projecte


cinquantena de terabytes, que a partir d’ara tindran un valor “incalculable” per a la millora dels cotxes.Finalment, el 28 d’octubre, una gran cerimònia va rebre la primera expedi-ció intercontinental de vehicles sense

conductor al pavelló de la Unió Euro-pea de l’Exposició Universal de Xangai. Per commemorar el trajecte, en part el mateix que Marco Polo havia recorre-gut set segles abans, l’equip d’enginyers va transportar una bandera d’Itàlia i una altra de la Xina com a símbol d’aquell primer contacte entre les cultures d’ambdós països.

EL FUTURUn estudi fet l’any 1985 amb dades dels Estats Units i el Regne Unit apuntava que el 93% dels accidents de trànsit es devien a errors humans. Projectes com el de Vislab pretenen reduir aquest al-tíssim percentatge mitjançant la incor-poració de tecnologies que ampliïn les capacitats perceptives dels vehicles.“Per a la conducció totalment automà-tica caldrà esperar encara cinc o deu anys més”, opina Broggi, per qui els principals problemes “no són tècnics sinó legals”. Perquè, de fet, qui és el res-ponsable d’un accident provocat per un vehicle totalment autònom?No obstant això, i més enllà de substi-tuir els turismes tradicionals, aquests sistemes tenen altres aplicacions. L’agri-cultura podria tenir tractors que treba-llessin sols; l’exèrcit, tancs on no moris-sin soldats; i el transport de mercaderies fet per diversos tràilers, només requeri-ria conductor en el primer d’ells. Part dels subsistemes intel·ligents ja estan pràcticament venuts a països com Rús-sia, Itàlia o el Canadà. De veritat creuen que Michael Knight està tan lluny del nostre abast?

Càmera: localitza els obsta-cles més pròxims de la part posterior

Unitat de localització: transmet la posició del cotxe mitjançant GPS

Càmera: localitza obstacles, identifi ca línies i tipus de terreny

Carregador del motor: sistema independent per a ús exclusiu del propulsor

Carregador autònom: sistema de recàrrega, amb el cotxe aturat

Panell solar: recull energia solar i l’en-trega a les bateries del vehicle

Com funciona el cotxe fantàstic?

“Necessitem desenvolupar més intel·ligència per a les situacions en què no es respecten les normes”


38 NOVEMBRE/DESEMBRE 2010

tecnologia i empresa

TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatge

AUSA, del microcotxe al dúmper..., i encara mésAUSA és coneguda, sobretot, pels seus vehicles destinats al sector

de la construcció. Això és gràcies als seus dúmpers de color taronja,

de semblança indestructible i provadíssima � abilitat, els quals

són vistos en qualsevol obra. Però la gamma de vehicles d’aquesta

empresa de Manresa és molt extensa, i més des que el 2003 va

començar a produir vehicles dirigits als serveis municipals.

Oriol Flaquer, mànager de Compres

Marc Rafat, project manager

Jaume Casajuana, director de Producció

Francesc Brunet, project manager

Juan Andrés Aixendri, director general

Eduardo Ruiz, Gestió de Compres

José Antonio Jiménez, Gestió de Transports i Magatzem

Xavier Corrons, director de Logística

Andrea Martínez, Gestió d'Aprovisio-naments

Raphael Guevara, director de la Unitat de Negoci EFIC i Compres

Carles Vàzquez, director de Recanvis

Antoni Tachó, director de Recursos Humans i Qualitat

Albert Hidalgo, director de la Unitat de Negoci Multiserveiassociat/col·legiat 16508


Sens dubte, començar a donar servei al sector municipal va ser un gran encert, ja que de tots

és conegut el sotrac que està patint el seu principal sector de clientela. Avui, AUSA és una empresa internacional dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització de vehicles industrials compactes, principalment per a serveis en municipalitats, indústria, espais verds, construcció i obra pública, agri-cultura i mineria.

UNA MICA D’HISTÒRIAPerò aquest gir cap a l’àmbit municipal, amb tot el que implica quant a canvi o ampliació de tecnologia i adquisició de nou know-how, no és desconegut en una empresa caracteritzada pel sentit empre-nedor i innovador dels seus fundadors.AUSA va ser fundada el 1956 a Manresa per Maurici Perramon, els germans Antoni i Guillem Tachó i Josep Vila. Tots quatre es van aventurar a fabri-car microcotxes sota la marca PTV, amb tecnologia i enginyeria pròpia. El PTV era un concepte d’automòbil que va funcionar molt bé en el seu temps, però amb l’explosió del sector de l’au-tomòbil, i sobretot per la impulsió per part de l’Estat de grans marques com la SEAT i el seu 600, calia donar un gir a

l’empresa per buscar nous mercats. És així com, aprofitant la seva experiència i l’alta professionalització de l’empresa, des del 1961 es van abocar a la fabrica-ció de dúmpers.Igual que els petits PTV, els dúmpers d’AUSA es van fer un lloc al mercat gràcies a la seva gran robustesa i fia-bilitat. Més endavant, provant la seva capacitat d’innovació, AUSA produïa el primer carretó tot terreny del mercat. És així com la petita empresa va iniciar el seu rol de lideratge a casa nostra, va fer-se gran i, a partir del 1969, iniciava la seva internacionalització.Sense deixar d’innovar i de millorar contínuament, tant en producte com en producció i organització, amb el nou mil·lenni AUSA tornava a enten-dre que calia diversificar i dirigir-se a nous mercats més enllà de l’industrial i el de la construcció. Amb el nou auto-mòbil multiservei Task, posat en servei a partir del 2004, l’empresa tornava a fer un pas més.

VISIÓ DE FUTUREfectivament, des de principis del 2000, AUSA s’ha llançat a nous sectors. Els últims anys, a més, l’empresa també ha afrontat estratègies que han anat des de la flexibilització de la producció a una

“Aquí són molt importants els directors de projecte i l’organit-zació matricial. Si vols dissenyar correctament i en un temps reduït, cal que les activitats no siguin estanques o paral·leles”

Xavier Corrons, director de Logística Integral

Ctra. de Vic, km. 2,8ManresaT. 938 747 311F. 938 741 211www.ausa.com



nova política de compres potenciada per la globalització en les compres.Molts d’aquests processos han estat conduïts per enginyers industrials. Ens

ho expliquen Xavier Corrons, director de Logística Integral; Raphael Guevara, director de Compres; Albert Hidalgo, responsable de la Unitat de Negoci Multiservei; Carles Vàzquez, director de Recanvis, i Jaume Casajuana, màna-ger de Producció i Manteniment.Per Albert Hidalgo, “el 2003, l’empresa va prendre la decisió estratègica de diversifi car-se per sortir del sector de la construcció”. I continua: “Es va tenir una bona visió de futur, i vam entrar en el sector municipal, de jardineria i de transport de vehicles”. Aquesta decisió, és clar, ha suposat treballar amb noves tecnologies. Carles Vàzquez ens explica

que amb l’entrada a aquests nous sec-tors “els partners de la cadena de valor són molt diferents, i el nivell d’exigèn-cia és molt més alt”. “Les difi cultats més grans a l’hora d’entrar en nous sectors –continua Hidalgo– és que cal defi nir molt bé el producte i que estem fent màquines molt més sofi sticades, amb un desenvolupament tecnològic molt important”. Així, si les màquines clàssi-ques d’AUSA es basaven, a grans trets, en una mecànica destinada a oferir cinc moviments hidràulics, amb els nous sectors, a més de la hidràulica, entra en joc la tecnologia elèctrica, l’electrònica i l’aigua, a més d’assumir la capacitat de donar molt més servei.L’estratègia està resultant encertada. Com diu Raphael Guevara, “fa deu anys el 70% de l’exportació a Europa era per al sector de la construcció, però ara aquest sector ja només representa el 10%”.

FLEXIBILITZACIÓ I COMPETITIVITATL’estratègia de diversifi cació no hauria estat possible sense una prèvia adap-tació dels processos productius. Així,

“Des de l'any 2000, AUSA s'ha llançat a nous sectors”

“El 2003, l’empresa va prendre la decisió estratègica de diversifi -car-se per sortir del sector de la construcció. Es va tenir una bona visió de futur, i vam entrar en el sector municipal”

Albert Hidalgo, responsable de la Unitat de Negoci Multiservei. Núm. Col·legiat 16508

La tecnologia elèctrica, electrònica i hidràulica, entren en joc en les noves màquines d'AUSA.


“L’encongiment de la cadena interna fa que tots siguem molt més proactius a l’hora de prendre decisions. És una empresa com-pacta i de proximitat”

Carles Vàzquez, director de Recanvis

com explica Xavier Corrons, “si bé pel que fa a les cadenes de producció l’em-presa ja es caracteritzava per una gran flexibilitat en les seves quatre línies de muntatge, calia que aquesta s’estengués als proveïdors. Actualment, comptem amb uns vuitanta models de màquines. El nostre client és molt de nínxol i de volums relativament petits”, especifica Corrons. “Per això és tan important la flexibilitat de la producció –explica Jaume Casajuana. Hem de ser molt fle-xibles en el tipus de màquina, el volum d’unitats a fabricar i els terminis de lliu-rament. I més donada la gran variació de demanda, de producte i de mercats. Estar al capdavant de la producció sig-nifica gestionar la complexitat”.Sigui com sigui, la flexibilització de la cadena de proveïdors ha anat acom-panyada d’una presa d’avantatge en

competitivitat pel que fa a la internacio-nalització dels proveïdors. “Cal tenir en compte –explica Guevara– que AUSA ja no fabrica, sinó que munta. Per això, s’han posat en marxa programes de ges-tió de costos, i bona part d’aquesta gestió passa per tenir un ventall de proveïdors nacionals i internacionals divers i fiable”.En certa manera, es podria dir que l’evolució de l’empresa ha viatjat de la producció a la logística i a les com-pres. “Avui, podem entendre l’empresa com una qüestió d’estratègia pura”, apunta Guevara.

LA MIDA JUSTAAvui dia, AUSA compta amb uns 250 empleats a tot el món, fabrica unes qua-tre mil màquines a l’any i continua sent una empresa familiar. “Si ens comparem amb una gran multinacional –comenta

“Aquí, veiem la necessitat del mercat, dissenyem en funció d’aquesta necessitat, ho fabri-quem i ho venem. Tot, dins de la companyia”

Jaume Casajuana, mànager de Producció i Manteniment

"Hem de ser molt flexibles en el tipus de màquina, el volum d'unitats a fabricar i els terminis de lliurament", explica Corrons.



• DúmpersDe 850 a 10.000 kg amb xassís articulats i rígidsAmb transmissió hidrostàtica o mecànicaAmb descàrrega frontal, alçada o giratòriaTot terreny• CarretonsDe 1.300 a 5.000 kgCompactesAmb transmissió hidrostàtica o mecànicaTot terreny• TauruliftCarretons tot terreny amb braç elevadorDe 1.300 a 2.700 kgDe 2,7 a 6,1 metres d’alçària• EscombradoresEscombradores compactes amb capacitat de 400 l a 3 m3.• AutoformigoneresDe 500 a 1.100 l de capacitatEstabilitat en tot terreny• MultiserveisVehicles versàtils i compactes de 500 a 2.500 kg de capacitatTot terreny (Task M 50)

UN CATÀLEG PODERÓS I TECNOLÒGIC

Vàzquez–, l’encongiment de la cadena interna fa que tots siguem molt més pro-actius a l’hora de prendre decisions. És una empresa compacta i de proximitat”.I és que com explica Xavier Corrons, “aquí són molt importants els directors de projecte i l’organització matricial. Si vols dissenyar correctament i en un temps reduït, cal que les activitats no siguin estanques o paral·leles”. A més, la mida de l’empresa també permet una

comunicació molt directa amb els cli-ents. En aquest sentit, Albert Hidalgo afi rma: “Com a enginyer, puc traduir la necessitat del client en una qüestió de producció. Hi ha una focalització molt clara segons les necessitats del client”.“Efectivament –conclou Jaume Casa-juana–, aquí veiem la necessitat del mercat, dissenyem en funció d’aquesta necessitat, ho fabriquem i ho venem. Tot, dins de la companyia”.

“Fa deu anys el 70% de l’exporta-ció a Europa era per al sector de la construcció, però ara aquest sec-tor ja només representa el 10%”

Raphael Guevara, director de Compres

empresaadherida


INTEGRAL CAD CAM INAUGURA EL SEU CENTRE ESPECIAL DE TREBALL QUE DONARÀ OCUPACIÓ LABORAL A PERSONES AMB DISCAPACITAT

Aquest centre s’ubica a la ciutat de Barcelona, a la plaça Josep Pallach, i obre les seves portes amb una àmplia oferta de serveis i activitats.El Centre Especial de Treball (CET) integra socialment i laboralment aquelles persones que pateixen algun tipus de minusvalidesa.Amb l’obertura del CET, Integral Cad Cam amplia i enforteix la seva presència al mercat i augmenta el seu valor afegit gràcies als seus serveis enfocats en l’enginye-ria, el disseny industrial, la consultoria i les tecnologies de la informació.Aquest projecte sorgeix de la necessitat en la societat i en el sector empresarial de dotar de llocs de treball les per-sones amb discapacitat i de facilitar a les empreses de més de cinquanta empleats mesures alternatives per complir amb la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI), a través de la contractació de productes i/o serveis d’un centre especial de treball.

SCHNEIDER ELECTRIC, NOVA EMPRESA ADHERIDAEl passat 27 de setembre es va signar el conveni d’Empresa Adherida a la seu de Schnei-der Electric España, SA. Schneider Electric España, SA és una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes elèctrics de baixa, mitjana i alta tensió. Com a especialista global en gestió de l’energia i amb

operacions a més de cent països, ofereix solucions integrals per a diferents segments de mercat i ostenta posicions de lideratge en energia i infraestructures, indústria, edifi cis i centres de dades, així com una àmplia presència en el sector residencial. A Espanya, Schneider Electric compta amb més de 3.000 treballadors, nou centres de producció i un cen-tre logístic de 46.000 metres quadrats. A Barcelona, dirigeix l’activitat del grup al territori EMEAS, que comprèn Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica del Sud. (www.schneiderelectric.es).

SEAT CELEBRA EL SEU 60 ANIVERSARI I ES CONVERTEIX EN EMPRESA ADHERIDA L’antiga Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme SA, SEAT, es va fundar el 9 de maig del 1950, ho ha celebrat convertint-se en una empresa adherida al Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya. L'empresa catalana ha emprès un projecte per a generació d’energia neta a la fàbrica de Martorell. La planta té 320.000 metres quadrats de plafons solars i és una de les més sostenibles. La planta fotovoltaica, desenvolupada junt amb el grup Gestamp, tin-drà una potència instal·lada de més de 10 MW, la qual cosa permetrà generar més de 13 milions de kWh a l’any, equi-valents al consum d’electricitat de 3.000 habitatges. Així es deixen d’emetre a l’atmosfera més de 6.200 tones de CO2.

Aquest juliol passat es va obrir a Barcelona la seu euro-pea de la fi rma nord-americana Tynax. Enric Batalla, enginyer industrial, és el responsable de dirigir les activitats de la nova seu a Barcelona. Amb la seu cen-tral a Silicon Valley (Califòrnia), i amb ofi cines a San Francisco, Tòquio, Londres i, ara, Barcelona, Tynax funciona, a través de la seva web d’intercanvi tecnològic, amb un equip in-house d’especialistes en tecnologia i en negociació, i amb una xarxa global d’agents i brokers.Tynax proporciona un servei de brokerage total, inno-vador i únic de caràcter mundial i al nostre país, per

a compradors, venedors i altres intermediaris. Va emprar inver-sions en capital risc en recerca, desenvolupament i construcció d’una plataforma d’intercanvi comercial de tecnologia única en el món, adaptada a les neces-sitats de clients i titulars de patents i know-how.

TYNAX, EMPRESA NORD-AMERICANA DE TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA, OBRE DELEGACIÓ A BARCELONA

Moment de la signatura entre Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC, i José Emilio Serra de Fortuny, director de Màrqueting i Comunicació de Schneider Electric España, SA.

Moment de la signatura a la nostra seu el passat 19 d’octubre, amb Joan Vallvé, degà del Col·legi, i Ramón Paredes Sánchez-Collado, vicepresident de Relacions Governamentals i Institucionals de SEAT i Grupo VW España.

TEXT: Marta TrapéNovetats


TEXT: Marta Trapé FOTO: Marta Trapé

Enginyeria industrial al servei de l'edifi cacióIDOM va néixer fa més de cinquanta anys, el 1957, com a fruit de l’esforç i del treball integrador de l’enginyer industrial Rafael Escolà (Barcelona, 1919 – Bilbao, 1995), amb el suport de Luis Olaortúa, també enginyer industrial (1932-2003).

empresa adherida

IDOM és una associació de professio-nals en què les persones cooperen entre si, unides per la feina i per la propietat de la fi rma, per tal de buscar el desen-volupament professional i humà, així com el millor servei al client. Escolà i Olaortúa van ser, també, pioners en la prestació de serveis professionals inde-pendents d’enginyeria en una època en què els enginyers treballaven, majori-tàriament, com a empleats de les grans empreses industrials.L’evolució del mercat i les noves necessi-tats dels clients van fer que aquesta jove empresa iniciés un camí de permanent creixement, tant en serveis com en per-sones, que ha conduït a IDOM a tenir prop de tres mil persones, distribuïdes en trenta-tres ofi cines, establertes en onze països de tres continents (disset d’aquestes ofi cines són fora d’Espanya).Tot i això, l’actual moment que viu l’eco-nomia mundial els ha afectat. Marc Serer,

soci-director de Desenvolupament Cor-poratiu, especifi ca: “La crisi econòmica ens ha condicionat el creixement, però malgrat això ens hem pogut mantenir estables durant els últims tres anys, grà-cies sobretot a l’impuls exportador i a la nostra diversifi cació tecnològica”.Una de les característiques més peculiars d’IDOM és la propietat de l’empresa. Com a empresa indepen-dent, el cent per cent del capital de la companyia està distribuït entre més de dues-centes persones exclusiva-ment d’IDOM, de manera que no hi ha socis majoritaris ni grups de con-trol. Al llarg de la vida professional de cadascun, tothom pot ser propietari de la companyia.Serer explica: “Fa vint-i-cinc anys vam canviar el model de companyia i vam donar voltes pel món per veure què feien els països més avançats en el sector de l’enginyeria; vam arribar

a la conclusió que una solució era, des d’un punt de vista tecnològic i d’aten-ció al client, organitzar l’empresa en una estructura matricial, segurament més complicada en la seva gestió, però molt efectiva envers el mercat al qual volíem servir.”

AL CAPDAVANT DE L’AR-QUITECTURA I EL PROJECT MANAGEMENT ESPANYOLSIDOM compta amb l’equip més potent d’arquitectura d’Espanya i està entre els deu més grans a Europa. Actua amb la marca ACXT amb 235 arquitectes que treballen en una estructura empresarial comuna, amb la col·laboració d’un equip d’enginye-ria per a l’edifi cació que dóna suport i estabilitat al conjunt.Per afrontar aquest repte es requereix una total compenetració d’equips i la determinació de supeditar qual-sevol punt de vista particular a les necessitats del client, amb l’objectiu de facilitar-li un veritable servei inte-grat amb dissenys sostenibles i d’alta qualitat tecnològica. “Els avenços rea-litzats en aquest camp ens han obert portes per participar en alguns dels projectes més emblemàtics i comple-xos de l’edifi cació moderna com, per exemple, l’Institut per a la Formació en Direcció Empresarial de Pequín (CEIBS) a la Xina, l’edifi ci d’Emer-gències 112 a Reus, el nou camp de San Mamés a Bilbao o el Centre de Processos de Dades de La Caixa a Cerdanyola”, explica Josep Manel Santiago, soci-director de l’àrea de Project Management d’IDOM.


“Treballem per millorar la productivitat de les empreses”Saytel va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de comercialitzar servidors de tipus mitjà, oferint serveis d’infraestructura informàtica. És a dir, aquesta empresa, amb seu a Barcelona, es caracteritza per posar a l’abast dels seus clients solucions tecnològiques per millorar la productivitat d’una empresa. Antonio Sales, president i fundador de Saytel, destaca que “l’objectiu és mantenir l’excel.lència de la companyia responent a les noves necessitats dels nostres clients amb els millors productes del mercat”.

L’any 2003 es va incorporar a Seidor, el conglomerat d’empreses de tecnologies de la informació de capital cent per cent espanyol que havia començat a operar el 1982. Actualment, Seidor compta amb una plantilla de 1.164 professionals i és present a tot el territori nacional, Europa i Llatinoamèrica.Des de ja fa, doncs, més d’una dècada, Saytel ofereix a les empreses les solu-cions informàtiques més avançades tecnològicament per millorar els seus processos de negoci. Amb més de 500 clients i més de 140 certificacions tècni-ques, aquesta companyia de tecnologies de la informació (TI) compta amb una gran experiència sectorial, el coneixe-ment de negoci i la capacitat d’execució necessaris per millorar la productivitat i els nivells de servei i per racionalitzar els costos dels seus clients, al mateix temps que els ajuda a assolir les seves metes estratègiques i a adequar les inversions

a les seves necessitats específiques, amb independència del volum de l’empresa i el seu sector d’activitat.Antonio Sales la defineix com “una empresa enfocada a la integració de siste-mes i infraestructures entorn de servidors mitjans i que forma part del grup Seidor. La nostra feina –emfatitza– és millorar la productivitat de les empreses”.

QUINES SOLUCIONS OFEREIX?La companyia presenta una completa cartera de productes i serveis dissenyats per optimitzar el rendiment empresa-rial i resoldre les problemàtiques de les àrees de negoci més crítiques: servidors empresarials, administració d’infraes-tructures en TI, solucions de seguretat en TI, col·laboració i portals empresari-als, gestió documental i BPM.En la primera d’aquestes àrees, des-taquen les plataformes d’IBM Power (System i, System pàg.) i System x; les innovadores solucions per a la consolida-ció d’emmagatzematge i la virtualització de servidors i llocs de treball (basats en infraestructures VMware).Des de l’àrea d’infraestructures en TI, la companyia assessora els clients sobre tot tipus d’infraestructures de servidors, sistemes d’emmagatzematge, continuïtat de negoci, virtualització, gestió d’inci-dències, actius i serveis.

En l’àrea de solucions de seguretat en TI, són especialistes en solucions de BRS (Pla de Recuperació davant de desastres), plans de contingència i continuïtat de negoci, a més de solucions d’alta disponibilitat.Dins de col·laboració i portals empre-sarials, Saytel també dóna resposta a les noves demandes empresarials de mobi-litat i treball en equip. De fet, dissenya des de portals de l’empleat per a la gestió corporativa de l’empresa, com ara por-tals col·laboratius en què els treballadors poden compartir informació i gestionar eficaçment les seves tasques d’equip, fins a atractives web corporatives per refor-çar la imatge de l’empresa.

PREMIS

• IBM Business Partner Awards del 2002 al 2009• Premi IBM Solucions Empresa-rials Innovadores 2009• Finalista II Premi a la Millor Pràctica Empresarial 2010• Premi VMware 2008• Premi Kofax 2007 Special Ac-hievement Award• Premi VMware 2007 a la Millor Campanya de Màrqueting EMEA

“Registra el teu nom (.com); el controlaràs a la xarxa”

Eduard AntojaSoci fundador de Versus Monitor

Núm. col·legiat 2.965

TEXT: Carles Pérez FOTO: Isabel Marquèsentrevista


La importància de tenir reputació on-line

“La reputació on-line, i la reputació en general, és la conclusió d’haver fet les coses o de no haver-les fet: la gent fa i desfà o se n’oblida i tard o d’hora s’adona que a la xarxa d’Internet hi ha una sèrie de coses que relaciona les persones, sobre la seva empresa, sobre les seves marques o sobre la seva família. I de vegades ja és massa tard quan la gent comença a actuar.Avui dia, la imatge on-line és tan important com qualsevol altra cosa, i ho és per una raó: no s’oblida.Hi ha un llibre, que no té res a veure amb la tecnologia, que diu que una de les coses més importants per a una persona és poder oblidar. Si tots nosaltres fóssim capaços de recordar tot el que hem fet a la vida, positiu i negatiu, seríem incapaços de prendre decisions per un excés d’informació. Per sort anem oblidant el que fem. Però la xarxa és l’encarregada que no puguis oblidar una cosa que hagis fet. Per exemple, aquest mateix llibre explica un cas d’una professora dels Estats Units que no trobava feina perquè hi havia una foto penjada a Facebook en què ella bevia rom i fumava. Una simple foto o un mal comentari et pot etiquetar a tu o l’empresa com quelcom que realment no és cert.”

47FULLS dels ENGINYERS

Sovint es diu que si no estàs a Internet no existeixes, i ara més que mai. De fet, per

exemple, els partits polítics ja no parlen de militància sinó de comu-nitats a la xarxa. Com d’important és estar ben posicionat en un mitjà que està a l’abast de tothom?És fonamental, és un aparador. Qualse-vol de nosaltres, quan volem comprar alguna cosa, busquem referències a Internet. En aquesta cerca surten de seguida una sèrie de comentaris; el que sol passar és que els comentaris nega-tius tenen més pes que els positius. Així mateix, la gent posa més interès a expli-car una mala experiència que no pas una de bona. I en el món de l’empresa passa una altra cosa encara: quan es parla bé es parla bé de l’empresa, però quan es parla malament es fa de la persona que hi ha al darrere. Per exemple, quan es parla bé es parla de Microsoft, mentre que quan es fan comentaris negatius són sobre Bill Gates.

Però la gent realment sap què és la reputació on-line? Com ho expli-caria amb paraules senzilles?És el que diuen de tu i, sobretot, que el que diuen de tu i el que voldries que diguessin de tu s’assembli al màxim possible. La reputació on-line és la pre-sència –el fet de ser-hi– i la valoració de la presència on-line: quants comentaris positius i negatius hi ha. Això sol pas-sar amb les xarxes socials. Cada vegada més, les empreses estan utilitzant aquest canal com a instrument de màrqueting, fi ns i tot per a la venda directa. Entre els nostres clients tenim esportistes d’elit. A ells, per exemple, els preocupa molt el que es diu d’ells.Una de les coses que hem desenvo-lupat és un software de presentació d’informes, el qual es personalitza per-què no és el mateix calibrar l’hotel, l’esportista o una marca comercial.

Com que es tracta d’una eina molt nova, realment hi creuen, les

empreses, en el concepte de repu-tació on-line? Quin és el feedback que han tingut?La gent hi creu quan li ensenyes el que pot passar si no fan res en aquest sen-tit. N’hi ha que diuen: “Tinc una web molt bona”. Però el problema és que no podem posar exemples o referències de persones concretes, però te n’explicaré un. Si escrius Artur Mas en el Goo-gle no passa res, però si escrius Artur Suqué, que és el dels casinos, la tercera referència que hi surt, diu: “Artur Mas va arruïnar Tipel abans d’entrar en polí-tica”. Aquestes referències també hi són, i la gent no ho sap. Llavors dius: mira què diuen de tu! Després em demanen si es pot treure... Si és una cosa que ha sortit en un gran diari és molt difícil de treure perquè Google, Yahoo, etc., no trauran una cosa que continua existint des de la font d’informació. La millor manera de no arribar a aquest extrem és que no es produeixi aquest fet; és a dir, controlar tu la situació des del principi, i per això hi ha les eines anomenades SEM (Search Engineer Management), però n’hi ha moltes més. Del que es tracta és que una persona que tingui notorietat ha de tenir controlades les pàgines web que portin el seu nom. Hi ha gent que no ho fa i que els registra una tercera persona; llavors es tornen molt vulnerables, perquè el primer que farà qualsevol cercador és buscar si existeix el teu terme. Per exemple, car-lesperez.com. Ho has buscat?

No, però sí que és cert que ho he provat a Google.Hi ha moltes possibilitats. Per a les per-sones que tenen un nom molt específi c, molt estrany... estàs identifi cat imme-diatament, com jo: Eduard Antoja. En canvi, de persones que es diuen Pérez de cognom, n’hi ha moltes. Això pot ser un avantatge, perquè per trobar-te hi hauràs d’afegir un atribut més i aquest atribut sí que et portarà a tu: a la teva pàgina de Facebook i al Google. Imagi-na’t que tu fossis un agent de relacions

“Quan es parla malament es fa de la persona que hi ha al darrere. Per exemple, quan es parla bé es parla de Microsoft, mentre que quan es fan comentaris negatius són sobre Bill Gates”

entrevista


públiques molt conegut i volguessis captar clients mitjançant Internet explicant les coses que has fet. Hauries d’aconseguir que quan posessin el teu nom sortissis tu. Què et recomanaria que fessis? Registrar el teu nom .com: és barat, et costarà 30 euros l’any i con-trolaràs el teu nom i cognom en tots els registres. Jo els tinc tots registrats! Hi ha tot un seguit de coses que has de fer per protegir-te, i has d’estar constant-ment creant continguts, però si no saps posar a la xarxa aquests continguts de la manera adequada és com si llencessis els diners. El que fa el nostre equip de consultors és fer la política de comuni-cació a Internet, i ajudar cada empresa en les seves necessitats. Nosaltres hem format els community managers de dos empreses de Madrid.

Aquest terme, o bé digui-li rang, s’ha posat molt de moda. Ens pot aclarir què és un community manager?És el que es preocupa un parell d’hores al dia d’anar mirant què s’està dient a Facebook, a Twitter... Contestar quan calgui i afegir-hi notícies positives que puguin interessar i seguir el que està dient la gent.

Tenint en compte que a Internet, actualment, hi ha una saturació

d’informació i, per tant, desin-formació, el sistema que utilitza Versus Monitor pot fer una anàlisi el cent per cent efectiva del que hi ha a la xarxa?Això és impossible d’assolir. Però si tens bones eines i pots estar buscant constantment sabent el tipus d’activitat, cap a on has d’anar a buscar, pràcti-cament li pots garantir al client que no s’escaparà res. Hi ha gent que pot pensar: “Vosaltres el que feu és netejar la sang després del crim”. I responem: “No”. Aquest és el tipus de client que no volem. De fet, n’hi ha dos a qui hem dit que no, perquè tenen tanta brutícia que és impossible. Els diem: “T’has de portar bé durant cinc anys!”. Els que ens interessen són aquells en què hi ha molt poca cosa i creixen. Zara, per exemple, és una empresa que no estava a Internet i que no feia publicitat. Ara ha canviat; està fent publicitat a premsa i ha començat a vendre per Internet. Ells ja ho han fet: tenen community managers, tenen una política de difusió de notícies a través d’Internet... Una altra empresa és Fnac. Està molt ben posicionada. De fet, des d’abans de crear-se ja tenien presència a la xarxa. Però hi ha moltes empreses mitjanes, petites, particulars..., que necessiten tenir reputació on-line. És important per a un arquitecte o també per a un

enginyer. Els artistes també necessiten tenir una presència ordenada.

Com pot ajudar l’enginyeria a desenvolupar el tipus d’instru-ments analítics amb què s’han especialitzat?De fet, jo sóc enginyer industrial i m’he dedicat a l’electrònica. Vaig entrar a Cirsa, on he treballat vint anys, i vaig dedicar-me deu anys a treballar en l’R+D d’una empresa americana de components electrònics. Jo crec que la formació d’en-ginyer industrial és molt àmplia, molt humanista; molt més que altres titulaci-ons tècniques. A més, la gent d’aquesta formació tenim una manera de treballar bastant metòdica i rigorosa. I en aquest negoci el rigor és molt important. Si dius: “No dono referències d’un client, no en dono”. Nosaltres tenim un consell de vigilància configurada per gent que es dedica a vetllar per la seguretat del client.

Fruit de quina necessitat va néixer Versus Monitor?Jo sempre he tingut molta curiositat per aquestes coses. Li explicaré una anècdota. La primera línia d’ADSL que va instal·lar Telefónica va ser a casa meva! He tingut servidors, he registrat, he comprat i venut dominis... Aquest tema em va començar a interessar pre-cisament quan vam començar a tenir problemes en el meu propi entorn. L’entorn del joc a què em dedicava pro-fessionalment és molt vulnerable i vam començar a detectar aquesta necessitat. Vaig estar mirant el que hi havia pel món, i el que hi havia eren eines molt automatitzades. I els llatins ho hem ori-entat més cap a la consultoria. Menys eines tecnològiques i més consultoria. Però és caríssim. Nosaltres vam voler personalitzar més el servei i fer-ho per un preu assequible: entre 2.000 i 3.500 euros al mes. No és una xifra exorbi-tant per tota la informació que donem i l’ajuda que donem per posicionar-se i mantenir aquest posicionament, que és el més important.


El club SuperBombeta dona la benvinguda als seus primers membres!!!

Janna TorresCB2-2617

Ivan BlascoCB13-12549

Martí BadiaCB10-14691

Víctor VallvéCB1-1850

Mercè PuigCB6-8070

Manel VillenaCB8-5349 Lola Bech

CB11-8070

Òscar TorresCB3-2617

I molts mes...

http://clubbombeta.eic.cat

nomes 10 eurostrimestrals!!!

,

,

,

932 95 804TRUCA ARA I INFORMA-TE’N!!!

de dilluns a dijous, de 9.00 a 19.00 hdivendres, de 9.00 a 15.00 h

Treballar contra l’adversitat

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès

Foto de família dels assistents al dinar-conferència de la Comissió d’Acció i Cooperació junt amb el Grup d’Afi nitat, el passat 6 d’octubre del 2010. D’esquerra a dreta: Ramon Sardà, Anna Sancho, Enric Muchard, Joan Torío, Ferran Porta, Francisco Torras, Pere Rigau, Josep M. Miralles, Antoni Sansalvadó, Miquel Vila Despujol, Ramon Bretcha, Joan M. Sala, Estanislau Suñé, Llucià Torras i el conferenciant Juan Mezo.

El passat diumenge 17 d’octubre, les vint-i-nou federacions de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, representades per més de tres mil entitats socials, van � rmar el Compromís Contra l’Exclusió Social. Es tractava d’un pas més de les tantes i tantes persones del nostre entorn que treballen de manera desinteressada en la lluita contra la pobresa. Es tracta, al capdavall, d’una � ta, d’un petit pas, de l’esforç altruista contra l’adversitat.I aquests passos, avui, són molt importants, ja que si bé la pobresa ha existit sempre, en moments de crisi com l’actual aquesta s’accentua i adquireix nous per� ls.Per tal d’ajudar en aquest ingent treball contra l’adversitat, les institucions dels enginyers industrials també hi posen el seu gra de sorra. És a través de la Comissió d’Acció i Cooperació, una comissió que treballa per posar en coneixement dels enginyers la feina que es fa des de diferents entitats i plataformes en aquesta direcció.

reportatge


Campanya social “Juntos en la melhoria dos Serviços Básicos em Maxaquene A”. Projecte Pilot de Millora dels Serveis Urbans al Barri de Maxaquene a Maputo (ESF - AMDEC, 2008).

La Comissió d’Acció i Cooperació compta amb set membres a més de cinc representants diferents del tercer sector social.

A mb la crisi, la pobresa i els nín-xols d’exclusió social s’estan incrementant de manera peri-

llosa, alhora que minven els recursos destinats a eradicar-los. Però això no és nou. I és per aquest motiu que, des de ja fa molts anys, hi ha persones que dedi-quen bona part del seu temps, i algunes fins i tot la seva existència, a treballar per ajudar els més desafavorits. I és clar que, entre aquestes persones dedicades a l’altruisme, hi ha un bon grapat d’en-ginyers industrials.I no només hi ha un bon nombre d’enginyers industrials que treballen individualment d’una manera silen- ciosa i desinteressada, sinó que des de les institucions dels enginyers indus-trials també s’hi ha dedicat un espai important. És, essencialment, a través de la Comissió d’Acció i Cooperació.

LA COMISSIÓ D’ACCIÓ I COOPERACIÓLa Comissió d’Acció i Cooperació és de les més antigues de les institucions dels EIC, ja que sempre hi ha hagut qui s’ha preocupat de les qüestions socials. Com explica Pere Rigau, president de la Co-missió, “la missió principal de la nostra Comissió és sensibilitzar els enginyers industrials pel que fa a les problemàti-ques del tercer sector social i també les d’àmbit mundial, i procurar conscienci-ar-los d’aquestes situacions mitjançant un coneixement ampli i veraç dels fe-nòmens que s’hi produeixen”.També es pretén que els enginyers in-dustrials sensibles als temes socials se sentin motivats a fer tasques de volun-tariat. Entre altres activitats, es debaten i es difonen les fites assolides i les pràc-tiques ètiques i de responsabilitat social portades a terme en els diferents sectors (empresarial, economicosocial, etc.).

“La missió principal de la Comissió d’Acció i Cooperació és sensibilitzar els enginyers industrials pel que fa a les problemàtiques del tercer sector social i també les d’àmbit mundial”


Actualment, la Comissió està integrada per Pere Rigau com a president; Esta-nislau Suñé, secretari; Ferran Porta, en-ginyer encarregat de difusió; Pere Grau Verdaguer, encarregat del voluntariat; Joaquim Navas, encarregat del web; Antoni Greoles i Roger J. Castells.A més, tradicionalment a la Comissió s’hi han integrat, mitjançant un repre-sentant, diferents entitats del tercer sector social. Són aquestes:* Acció Solidària contra l’Atur. Repre-sentada per Llucià Torras.* Enginyeria sense Fronteres de Cata-lunya. Representada per Andreu Coro-minas.* Fundació Banc de Recursos. Repre-sentada per Jesús Lanao.* Fundació Casc Antic. Pendent de nou representant.* Voluntaris en Assessoria Empresarial (VAE). Representada per Carles I. Canal.La tasca de la Comissió és molt valu-osa en un sector amb professionals al-tament qualifi cats i, per tant, amb una gran possibilitat d’aportar valor a les entitats. Per Ferran Porta: “És molt

important col·laborar en el fet de donar a conèixer la problemàtica de l’acció so-cial al col·lectiu dels enginyers industri-als. És clar que l’experiència d’una vida professional pot ajudar a una ràpida i altruista solució de molts problemes”.En el mateix sentit s’expressa Andreu Corominas, però en tot cas considera que “més que aprofi tar l’experiència que és un argument de pes, n’hi ha un que crec que ens ha d’implicar més: el nostre col·lectiu hem gaudit d’unes oportunitats des de petits que molts d’altres no tenen. Hauríem de retor-nar part del que ens ha estat donat. Les aportacions econòmiques són un mitjà, però també el voluntariat…”.Així mateix, per Roger J. Castells, la im-plicació en l’acció social i la cooperació de professionals com els enginyers indus-trials és important perquè “es crea una sinergia en què tant el professional en l’àmbit personal com l’organització, pel que fa a possibilitats, surten guanyant”.Per Jesús Lanao: “És important que els professionals coneguin altres realitats al marge de les professionals i de l’em-

“És important que els professionals coneguin altres realitats al marge de les professionals i de l’empresa”

Muntatge d’una placa solar a San José, Equador. Programa Andí d’Electrifi cació Rural i Accés a les Energies Renovables (PAER). (ESF Catalunya, 2009)

reportatge


Bretcha Cardelús, Ramon

Corominas Renter, Andreu

Majó Cruzate, Joan

Miralles i Via, Josep M.

Muchart Casamada, Enric

Porta Visa, Ferran

Ribas Montobbio, Manuel

Rigau Cateura, Pere

Roglà de Leuw, Jordi

Sala Clos, Joan M.

Sala Gómez, Carles

Sansalvadó Tribó, Antoni

Suñé Colell, Estanislau

Torío Altus, Joan

Torras Miravet, Francisco

Velo García, Enric

Vila Despujol, Miquel

Càritas Diocesana de Barcelona

Enginyeria sense Fronteres. Barcelona.

Fundació J. Bofill i Acció Solidària Contra l’Atur

Fundació Futur



Fundació Formació i Treball

Banc de Recurssos i Fundació Casc Antic


Fundació Portal

Enginyeria sense Fronteres. Tarragona

Banc dels Aliments. Barcelona

Voluntaris en Assessorament Empresarial. Barcelona

Conex


Centre de Cooperació per al Desenvolupament. UPC

Intermón Oxfam

Voluntari d’Empreses amb Cor

Voluntari de Formació

Vicepresident i patró

Patró



President

Patró d’ambdues institucions

Director general

Coordinador general

Voluntari de projectes

President

Secretari

Membre de Junta i vol. informàtica


Director del GRECDH

Volunt. consultor de Dir. General

InstitucióEnginyer Industrial Posició

Alguns exemples d’enginyers industrials vinculats amb el tercer sector que val la pena d’anotar.

ENGINYERS INDUSTRIALS AL TERCER SECTOR

presa. També és bo que hi aportin la seva experiència i el seu temps. És una manera de col·laborar per un món més just i sostenible”.Per la seva banda, el que més valo-ra Llucià Torras de la Comissió és “la sensibilització que fa a tot el col·lectiu d’enginyers per tal que siguin agents solidaris de canvi de la societat, exer-cint, els que encara estan en actiu, com a voluntaris corporatius, i els jubilats ja amb alta dedicació, tot traspassant els seus coneixements i la seva pràctica de gestió al tercer sector social”.

ACCIONS I ACTIVITATSMentre que el principal objectiu de la Comissió és el de la difusió i sensibi-lització, les seves principals activitats se situen, a més de les reunions, entorn de les conferències, els debats i la presen-tació d’institucions al col·lectiu.Entre els principals temes de debat que s’han posat damunt de la taula els darrers anys, hi ha: els objectius del mil·lenni; el Pacte Mundial per a les Empreses; l’abolició de l’esclavatge; la

responsabilitat social empresarial; la banca ètica; el comerç just; societat i valors; l’ajuda a Haití, i diversificació de les fonts de finançament de les ONG, entre d’altres.D’altra banda, les institucions que han gaudit d’una presentació expressa a tra-vés de la Comissió són: Càritas Dioce-sana de Barcelona; Intermón Oxfam; Creu Roja; Voluntaris en Assessoria Empresarial; Enginyers sense Fronte-res; Fundació Portal; Banc de Recur-sos; Telèfon de l’Esperança; Banc dels Aliments; Fundació Casc Antic, i Acció Solidària contra l’Atur.En tot cas, Pere Rigau deixa ben clar un aspecte: “No som una ONG, sinó un grup de persones que treballem per tal que el col·lectiu dels enginyers indus-trials sàpiga que hi ha organitzacions no governamentals i que és molt im-portant col·laborar-hi. Cal que es cone-gui aquesta realitat.” Amb tot, però, la Comissió vol anar una mica més enllà de la difusió. Per això, actualment es fa el plantejament d’actuar també, en contacte amb les ONG, com a inter-

Camerun. Programa de millora de la qualitat de vida en barris espontanis de la ciutat de Yaoundé. (ESF Catalunya)


mediària: “Volem fer un pas més com a catalitzadors de voluntaris. Treballem per trobar l’encaix entre persones i en-titats”.

EL GRUP D’AFINITATUna altra activitat important és el dinar anual amb conferència que es realitza juntament amb el que s’anomena Grup d’Afi nitat. Aquest grup està format per enginyers industrials que, sense formar part de la Comissió, treballen o fan tas-ques de voluntariat en diferents ONG, i amb els quals existeix una comunica-ció i creació directa de sinergies.El darrer dinar amb el Grup d’Afi nitat va ser el passat 6 d’octubre. Es va comp-

Entitats

Volum econòmic

Persones contractades

Persones voluntàries

Persones destinatàries

5.600

1% del PIB

52.000

155.000

1.000.000

2003 2009 Variació

7.500

2,8% del PIB

100.000

245.000

1.700.000

+34%

+180%

+92%

+58%

+70%

Font: Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

EL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA EN XIFRES

tar amb la conferència sobre la proble-màtica del fi nançament de les ONG i va ser duta a terme per Joan Mezo, soci director de Valors i Màrqueting.La realitat és que, d’una manera o al-tra, són molts els enginyers industrials implicats amb el tercer sector. Alguns d’ells formen part de la Comissió, d’al-tres del Grup d’Afi nitat.Des del col·lectiu d’enginyers industri-als amb implicació amb el tercer sector, s’expressa satisfacció davant de la tas-ca que es realitza des de la Comissió. Antoni Sansalvadó, president de Banc dels Aliments, considera que participar en aquest sector és “una bona manera de retornar a la societat alguna cosa”, i

considera que “la feina de la Comissió és bona, ja que és un bon mitjà de difu-sió i de captació de voluntaris”. Carles Sala, d’Enginyeria Sense Fronteres, va-lora “molt positivament” la Comissió, i diu que “fan una labor social molt inte-ressant, aprofi tant l’experiència d’engi-nyers, amb ganes i força per aportacions socials”. Joan Torío, voluntari a Conex, valora el fet que el Col·legi sempre s’ha-gi interessat per grans temes de primer interès de la nostra societat i fi ns i tot hi hagi intervingut: “Aquesta comissió no fa més que refermar aquest caràcter”.Un bon exemple del valor afegit que un enginyer industrial pot aportar a aquest tipus d’organitzacions és el de Josep

Projecte Turbines del Riu Coca a San José, Equador. (Grup Girona ESF, 2008).

reportatge


Sempre fan falta més mans, més energia, més ganes de treballar. Amb l’objectiu d’esdevenir catalitzador de voluntariat entre els enginyers industrials, la Comissió d’Acció i Cooperació adreça aquesta nota a tot el col·lectiu:

La Comissió d’Acció i Cooperació ofereix a tots els associats/col·legiats l’oportunitat d’emprar una part del seu temps en tasques de voluntariat.Ser voluntari és comprometre’s, d’una manera desin-teressada, a compartir experiències i coneixements amb les persones més vulnerables de la nostra societat. El nostre àmbit d’actuació, en principi, es concreta en el Quart Món de la metròpoli de Barcelona (gent gran, escoles de formació, residències de la tercera edat, visites a hospitals, àmbit penitenciari, immigració, inserció laboral, gestió, proveïment de fons, etc.).Els enginyers aportem la nostra visió cartesiana i relacional a l’enfocament dels problemes i, per descomptat, l’experiència acumulada, fets que, sense que ho fem palès, les entitats valoren.

Quins valors són aconsellables per a un voluntari? Justícia social, participació individual o comunitària, responsabilitat, proximitat i servei a les persones, acolliment sincer, voluntat de crear complicitat, treballar pel benestar i la cohesió social.Si ets un enginyer interessat a conèixer millor el tercer sector social i a col·laborar-hi, et podem facilitar les demandes de voluntariat que hem rebut i complementar la informació d’aquestes sol·licituds, així com posar-te en contacte amb aquestes organitzacions dedicades a l’atenció als desnonats, malalts, marginats, sense llar...No ho dubtis, tu pots ser voluntari. Esperem la teva resposta afirmativa i que contactis amb la Comissió d’Acció i Cooperació dirigint-te a la Sra. Victòria Garcia exclusivament per correu electrònic: [email protected].

VOLS SER VOLUNTARI?Contacta amb la Comissió d’Acció i Cooperació.Envia un correu electrònic, posant VOLUNTARIAT a l’assumpte, a [email protected] i indica el tipus de feina.

Vols ser Voluntari?

M. Miralles, de la Fundació Futur. Ell mateix ens comenta la seva tasca: “He establert els criteris per a l’aplicació de comptabilitat analítica, i faig el segui-ment dels comptes de resultats de les diferents activitats. La meva dedicació és d’un matí a la setmana, a més de la participació a les reunions del patro-nat”. Per la seva banda, Enric Velo, director del Grup de Recerca en Co-operació i Desenvolupament Humà (GRECDH) de la UPC, explica que la tasca del Grup és “treballar juntament amb les ONG per afegir recursos que permetin millorar els seus projectes”. I continua: “Assessorem per tal de millo-rar tècnicament i tecnològicament les

seves intervencions. Col·laborem amb entitats com Enginyeria sense Fronte-res, Unicef o Oxfam, entre d’altres”.Així doncs, valorant l’activitat de la Co-missió, Jordi Roglà, director de Càritas Diocesana de Barcelona, considera que “és important que el Col·legi tingui un fòrum de debat, difusió i sensibilització dels problemes que té una part important de la nostra societat de la qual sovint des-viem la mirada”. Finalment, Joan M. Sala, amb dedicació plena a la Fundació Por-tal, veu molt positivament la Comissió com a “recurs immillorable per aprofitar contactes i establir sinergies”.

La Comissió es reuneix periòdicament cada dos mesos i extraordinàriament per abordar casos concrets.


Els plans d’emergència, evacu-ació... dirigits a minimitzar el risc i gestionar i facilitar

les tasques de rescat tenen cada dia més pes en la planifi cació i execució d’aquests tipus de treballs.Un cas evident i globalment conegut, pel ressò mediàtic que ha tingut, ha estat l’operació de rescat dels trenta-tres miners xilens atrapats a la mina San José. Però operatius similars ja han estat utilitzats i són previstos en altres projectes més propers. Com a exemple s’exposarà el cas del pla d’evacuació en cas d’emergència pre-vist durant l’execució del túnel d’Oliola (7 quilòmetres), a la comarca de la Noguera, dins del marc de les obres del canal Segarra-Garrigues.

EL CAS DE LA MINA SAN JOSÉ

L’esfondrament de la mina San José es va produir el 5 d’agost i va deixar atrapats durant setanta dies trenta-tres miners a uns 700 metres de profunditat. El jaci-ment de coure es troba a la localitat de Copiapó, a uns 800 quilòmetres de San-tiago de Xile.L’esfondrament va afectar tot l’entramat de galeries d’accés i pous de ventilació de la part superior de l’explotació, cosa que va deixar aïllats els miners a les cotes inferiors.Les primeres tasques que es van re-alitzar van consistir en l’execució de perforacions des de la superfície per localitzar els miners i confi rmar el seu estat de salut. Es van utilitzar fi ns a deu perforadores simultàniament (original-ment utilitzades per fer prospeccions d’exploració minera) amb l’objectiu

d’arribar a la cambra-refugi a uns 700 metres de profunditat on es creia que podien trobar-se els miners.El 22 d’agost una de les sondes va ar-ribar a la zona on es trobaven refugiats els miners i aquests van poder contactar amb l’exterior mitjançant un missatge escrit en un paper.Un cop localitzats i assegurats tres punts de comunicació i subministra-ment de material als miners, es van començar a preparar les tasques per rescatar-los.

TECNOLOGIES ESCOLLIDESPer tal d’assegurar l’èxit de l’operació i intentar minimitzar el temps d’execució, es van escollir tres sistemes diferents de perforació en funció d’anteriors experièn-cies, possibilitats tècniques i disponibilitat de maquinària.

Riscos dels treballs subterranisDes que els mitjans i la tecnologia permeten realitzar tot tipus de treballs dins de l’àmbit subterrani, una de les principals preocupacions és el risc inherent de quedar atrapat sense sortida a l’exterior per qualsevol tipus d’incidència que pugui bloquejar l’accés a la sortida, ja sigui en una mina, en un túnel o en qualsevol altre tipus d’infraestructura subterrània.

TEXT: Néstor Roviralta associat/col·legiat núm. 16.260

article del mes


Els responsables de les operacions de rescat van fer una avaluació de les diferents alternatives:

Rescat des de l’interior de la mina, a través de la zona esfondrada. Un cop ana-litzada aquesta opció, es va descartar pel risc i la perillositat de les tasques que implicava, així com pel temps necessari per executar-la.

Excavació d’una nova galeria que connectés la superfície amb la zona encara intacta de la mina. Es va descartar pel termini necessari per dur-la a terme, així com per la seva complexitat.

Perforació d’una xemeneia vertical de diàmetre suficient que permetés l’evacua-ció dels afectats. Finalment fou l’opció escollida.

Les característiques principals que s’havien de complir a l’hora d’escollir el procés constructiu eren la precisió necessària per arribar al punt determinat a 700 metres de fondària, que la perforació fos prou rectilínia per permetre la utilització d’una càpsula/torpede per a l’evacuació, i que tant el procés d’implantació com de per-foració de la maquinària fos al més curt possible.

Els riscos inherents als treballs plantejats eren:• Fallades tècniques, dificultats geològiques i esfondraments de la perforació.• Possibles desviacions durant l’excavació.• Efecte de l’aigua en l’estabilitat del pou.

PLA D’ACCIÓ

• Raise Borer Strata 950, màquina de perforació vertical utilitzada normalment per executar pous de ventilació miners. (Layne Christensen, www.laynechris-tensen.com/; Boyles Bros Geotec, www.geotec.cl, EUA/Xile).• Schramm T-130 XD, perforadora per rotopercussió utilitzada per a l’execució de pous d’abassegament d’aigua pro-funds (RUC, Australia, www.ruc.com.au/fleet-raise.html).• Rig 422, sonda d’exploració petro-liera de circulació inversa (Precision Drilling Corp., Canadà, www.preci-siondrilling.com).Totes tres màquines, així com el seu per-sonal, es trobaven relativament disponibles en zones properes a la mina.

RAISE BORER STRATA 950 (PLA A)Es tracta d’un equip estacionari, que

s’ancora a la superfície. S’utilitza per executar perforacions verticals de fins a 8 metres de diàmetre.Consisteix en l’excavació d’una per-foració pilot de manera descendent i diàmetre entre 30 i 40 centímetres, amb una velocitat de penetració que pot variar entre els 15 i 25 metres al dia de-penent del tipus de roca.Posteriorment s’eixampla amb un mandrí; la velocitat de penetració de-pendrà tant del tipus de roca com del diàmetre final. L’eixamplador es pot instal·lar en la part in-ferior de la perforació si hi ha accés (el cas d’una mina o un túnel ja construït) i perforar de baix a dalt (situació més favorable per a la maquinària en superfície). O s’instal·la l’eixamplador en superfície i es perfora de manera descendent com en el cas de Xile. En avanços ascendents hi ha experiències

de fins a 800 metres de longitud i en els descendents l’experiència no sobrepassa els 400 metres.Es tracta d’una tècnica coneguda i pro-vada per a roca dura, però presenta com a risc la possibilitat d’inestabilitats en la perforació ja que no permet entubar si-multàniament a l’excavació, i la limitada experiència per a perforacions descen-dents de 700 metres com la prevista.En el cas de la mina San José, es va re-alitzar una perforació pilot vertical de 38 centímetres amb un eixamplament posterior que variava entre 66 i 72 centímetres.

SCHRAMM T-130 XD (PLA B)Es tracta d’un equip de perforació mun-tat sobre camió, i que mitjançant la roto-percussió pot arribar a 1.000 metres de profunditat.

“L’esfondra-ment de la mina San José va deixar atrapats durant setanta dies trenta-tres miners a uns 700 metres de profunditat”


En el cas de la mina San José, la T-130 va aprofi tar una de les perforacions prèvies realitzades per localitzar els miners com a pilot (13 centímetres de diàmetre), i que va ser eixamplada fi ns a un diàmetre fi nal de 70 centímetres.Les velocitats mitjanes fl uctuen entre 1 i 3 metres per hora efectiva de perfo-ració depenent del tipus de roca. L’àrea d’implantació de la màquina i els equips auxiliars és mínima. La perforació es pot entubar a posteriori o durant l’excavació en cas d’inestabilitats del terreny.

RIG 422 (PLA C)Es tracta d’un equip muntat sobre eru-gues de gran envergadura i una torre de 45 metres d’alçada. S’utilitza principal-ment per a l’exploració petroliera.Tot i que no requereix una perforació pilot i es pot revestir a mesura que avança la perforació, requereix una gran àrea per a la seva instal·lació (5.000 me-tres quadrats), a causa de la gran quan-titat d’elements auxiliars que necessita (planta de tractament de llots, bombes hidràuliques i pneumàtiques...).En el cas del rescat dels miners es van utilitzar dos diàmetres de perforació: els 50 primers metres amb 90 centímetres i després 70 centímetres fi ns a arribar a la profunditat prevista. La perforació presentava una inclinació de 85 graus per tal d’arribar a la zona on es trobaven els miners i no haver de treballar en la mateixa vertical en què es trobaven les altres màquines, així com poder escurçar

la longitud que calia perforar ja que les tasques començaven des d’una cota inferior.La velocitat de penetració, igual que les alternatives anteriors, fl uctua entre els 20 i 40 metres diaris.

EVOLUCIÓ DE LES FEINES. RESULTATSLa utilització de tres sistemes diferents per executar la mateixa feina tenia com a objectiu trobar el sistema òptim que garantís l’èxit de l’operació en el mínim temps possible.Els diferents plans previstos es van anar posant en funcionament a mesura que la maquinària va estar operativa:

• Pla A: inici el 30 d’agost i perforació de 702 metres.• Pla B: inici el 3 de setembre i perfo-ració de 622 metres.• Pla C: inici el 10 de setembre i perfo-ració de 520 metres.

Com a trets generals, els tres sistemes van obtenir rendiments destacables. El pla A va patir problemes mecànics que difi cultaven l’avanç a partir d’aproximadament 580 metres de pro-funditat (a banda, cal remarcar que aquest sistema, en la modalitat descen-dent, no disposava d’experiències simi-lars a tanta profunditat). Un cop la resta de plans van contactar amb la zona dels miners, la perforació es va suspendre.El pla B, el que fi nalment va arribar a

la cambra-refugi, va aconseguir un ren-diment fi nal superior als 16 metres per dia.El pla C, tot i patir algun problema de desviacions en el sondatge, va acon-seguir un rendiment similar al B. L’11 d’octubre, un cop arribada la perforació del pla B, el pla C es trobava a 497 me-tres de profunditat, pendent de només 23 metres per al contacte. El personal tècnic coordinador del rescat va decidir continuar la perforació fi ns al contacte per disposar d’una alternativa en el cas de problemes durant l’evacuació.Finalment, i un cop fi nalitzada la per-foració, es van encamisar mitjançant canonada metàl·lica els primers 56 me-tres de perforació, per tal d’assegurar les parets davant de possibles inestabilitats del terreny.Un cop acabats els preparatius de la plataforma de treball a la superfície, pel sistema d’evacuació mitjançant grua i càpsula/torpede, el 13 d’octubre, i en rigorós directe mundial, es va procedir a l’evacuació de tot el personal atrapat dins de la mina.

PLANIFICACIÓ D’EMERGÈNCIES. EL CAS DEL TÚNEL D’OLIOLAEl canal Segarra-Garrigues és una de les obres més importants que s’estan executant actualment a Catalunya. Amb una longitud de 85 quilòmetres i un cabal inicial de 35 metres cúbics per se-gon, ha de permetre el regadiu de grans extensions agrícoles de la Segarra i les

article del mes


Garrigues, actualment de secà.En el seu recorregut inclou la construcció de diversos túnels per salvar els diferents desnivells topogràfics que hi ha.En el tram IIa entre les poblacions de Ponts i Agramunt es troba el túnel d’Oliola de 6.950 metres de longitud i un diàmetre interior acabat de 4,8 me-tres, el més llarg de tot el canal.El túnel va ser executat mitjançant una tuneladora oberta, entre el maig del 2008 i l’agost del 2009, i l’execució del revestiment in situ va ser simultània a l’excavació del túnel.Per les característiques particulars del procés constructiu, va ser necessari l’execució d’una ventilació intermèdia a la part central del traçat que connectés la superfície amb l’interior del túnel.Es va realitzar una perforació vertical d’1,2 metres de diàmetre mitjançant una pilotadora (tipologia de fonamentació profunda utilitzada en edificació i obra civil) i de 29 metres de profunditat, en-camisada amb canonada metàl·lica de 8 mil·límetres.Mitjançant dos colzes metàl·lics de 90 graus en els extrems i la instal·lació a la superfície d’una estació de ventilació de 180 kW, es va assegurar la ventilació necessària per a l’execució dels dos úl-tims quilòmetres d’excavació i la resta de treballs previstos a l’interior del túnel. L’existència d’aquesta instal·lació (a part del seu ús previst), en l’hipotètic cas d’incidència entre la boca d’entrada al túnel i el punt de ventilació que pogués

bloquejar la sortida (esfondrament del túnel, incendi d’algun tren de submin-istrament de materials a les feines del túnel...), permetia una ràpida evacuació del personal per mitjans auxiliars. Es va considerar com a complement del pla d’emergència i evacuació del túnel pre-vist durant l’execució de les obres.

(Foto superior) Màquina pilota-dora executant la perforació.

(Foto inferior)Instal·lació de ventilació acabada.

Tuneladora Robbins utilitzada en el túnel d’Oliola.


Hola a tothom! Sóc del barri del Born de Barcelona (el centre del món, o quasi), i visc a Sant Cugat. He treballat en sectors diversos, com enginyeries, automòbil, Institut Català de Tecnolo-gia i en plàstic. He estat gerent, director de qualitat, director tècnic, consultor i director industrial. Ara mateix (punyetera crisi!) estic sense feina, espero que per poc temps. D’altra banda, he estat pro-fessor des de fa molts anys, a ESADE, l’Institut Català de Tecnologia, el Col·legi de Químics i a ASCAMM, sempre amb temes de gestió, innovació i similars. A veure si n’orga-nitzem una de bona!

Hola a tothom!Sóc de Barcelona, enginyer industrial mecànic i llicenciat en Informàtica. Sóc el responsable de Serveis Cor-poratius d’Avancar Carsharing i si algú està interessat a saber-ne més, ja sabeu amb qui heu de contactar; serà un plaer.Si consulteu el meu perfi l veureu que m’he mogut força i per diversos sectors, la qual cosa m’ha donat una visió generalista força àmplia. Però, en el fons, l’afi ció que duc molt arrelada dins meu és el món del motor al qual dedico el poc temps que em queda lliure, el just perquè no s’en-fadi amb mi. I és que sóc dels que treballo per poder viure i no al revés.Pel que fa a altres afi cions, pertanyo al Grup de Munta-nyisme del Col·legi on hi ha un grup de gent entranyable i meravellosa. Faig les excursions que el meu temps lliure em permet, però no oblido els companys. A aquells que us agradi gaudir de la natura i tenir bons amics, us animo a apropar-vos. D’altra banda, m’agrada col·leccionar cotxes de Slot (Scalextric, Nico, Fly, etc.), com veieu, dins del món del motor, però aquest cop en miniatura!

Hola a totes i a tots!! Enhorabona per aquesta iniciativa i per animar-nos contínuament a participar. Em dic Ignasi Bargalló, també sóc enginyer industrial per la UPC i us saludo des de Tarragona. Actualment sóc el director de la planta de fabricació de components plàstics de BIC Graphic Europe. BIC té dues unitats de negoci instal-lades a Tarragona: BIC Iberia, on es fan encenedors i BIC Graphic Europe, on es fan tots els productes publicitaris del mercat europeu. Tinc 37 anys i he crescut professionalment treballant en diverses fàbriques. Això m’ha permès participar en projectes d’enginyeria, d’una banda, i a treballar en la gestió de persones, d’una altra. És el que té el món de la fàbrica! Per reforçar aquesta segona dedicació, vaig fer (amb molta suor!) un programa de desenvolupament directiu (PDD) a IESE. M’ha ajudat molt a tenir una visió més generalista de les coses i a descobrir que darrere dels problemes sempre hi ha oportu-nitats. Tècnicament, cada cop estic més interessat en temes d’efi ciència energètica i en la implantació d’energies renova-bles. Sens dubte, el futur ens obligarà a ser cada cop més sostenibles energèticament i a tenir més en compte l’impacte de les nostres decisions en el medi ambient. Estic content de ser enginyer i de poder participar en aquesta transició. Una abraçada a totes i a tots! Fins aviat!

Xavier AurouxCol·legiat núm. 5.294

Francesc GarrigaCol·legiat núm. 5.444

Ignasi BargallóCol·legiat núm. 10.128

Participa en el nostre grup de

Per a més informació: T. 932 957 807a/e: [email protected]

El Col·legi d’Enginyers a

www.linkedin.com

Entra i visita’ns! Presenta’texplican’s

suggereixparticipa

recomana

opina

contacta

proposa


ja som 10.000

El passat 17 de novembre, després de presentar-se l’informe de l’Observatori de la Competitivitat 2010, alguns dels mem-bres del grup del Linkedin van assistir a la Primera Trobada del Grup d’Enginyers al Linkedin, a la Torre Agbar. El sopar va servir perquè diferents enginyers industrials que diària-ment interaccionen entre si a la xarxa social, es poguessin

conèixer, poguessin fer networking, intercanviar impressions i, sobretot, passar una bona estona. Actualment, hi ha prop de set-cents membres dins del grup del Linkedin que el Col·legi d’Enginyers Industrials va engegar fa uns mesos.

Trobada del Grup d’Enginyers a Linkedin

Participa en el nostre grup de

Per a més informació: T. 932 957 807a/e: [email protected]

El Col·legi d’Enginyers a

www.linkedin.com

Entra i visita’ns! Presenta’texplican’s

suggereixparticipa

recomana

opina

contacta

proposa

BREUS

Ha arribat el nou MacBook Air i ho fa per quedar-se i menjar-se tot el mercat. Amb un disseny molt més fi al qual ens tenia acostumats la marca però amb la mateixa estètica que els seus antecessors, el nou ordinador d’Apple presenta certes nove-tats que pretenen conjugar l’excel·lència del producte. Per posar un exemple, la marca ha apostat per incloure en el nou Mac el millor de tots els dispositius mòbils de la fi rma: l’engegada instantà-nia de l’iPad, una bateria eterna, un pes ploma (1,3 kg) i una botiga d’aplicacions similar a aquella de què gaudeixen els usuaris de l’iOS.Amb l’estructura unibody d’alumini de pre-cisió, el nou MacBook Air fa 11 polzades en el seu punt més prim i 0,68 polzades en el més gruixut; i pesa 1,05 kg en els models d’11 polzades i 1,3 kg en els de 13 polza-des. Igual que el seu predecessor, l’iPad, el MacBook Air va ser dissenyat de zero per usar exclusivament l’emmagatzematge en fl aix. Aquest emmagatzematge en fl aix amb disseny personalitzat d’Apple és, fi ns i tot, un noranta per cent més petit i lleuger que el disc rígid d’un ordinador portàtil convencional.El MacBook Air compta amb un teclat de mida completa per escriure amb comodi-tat i productivitat, a més de comptar amb el trackpad aclamat multiTouchTM de vidre que també es troba en el MacBook® Pro

d’Apple, de manera que permet despla-çar-se pels llocs web, mirar fotos i canviar la mida de les imatges o rotar-les; tot això des del trackpad.L’emmagatzematge en fl aix combinat amb els processadors Intel Core 2 Duo de gran potència i els gràfi cs NVIDIA GeForce 320 M brinden un equilibri ideal entre mobilitat, vida de bateria i acompli-ment. El MacBook Air compta amb una pantalla retroil·luminada de LED d’alta resolució d’11,6 i 13,3 polzades i Mini DisplayPort per connectar l’Apple LED Cinema Display de 27 polzades, projec-tors o televisors d’alta defi nició. La xarxa Wi-Fi ultraràpida permet descarregar música i pel·lícules des d’iTunes®, fer una còpia de seguretat a Time Capsule® i emmagatzemar o compartir arxius amb MobileMe i iDisk®.Un consell: Per als qui necessiten arxivar cents de gigabytes de documents, imat-ges o vídeos, Apple recomana dispositius com el seu Time Capsule, que funciona amb software de suport de dades inclòs en tots els equips de la línia Mac, incloent el MacBook Air.

Font: Apple

L’alcalde de Nova York va donar a conèixer els tres models fi nalistes per convertir-se en una de les icones de la gran poma a partir del 2013. El 2007, l’alcaldia novaiorquesa va convocar representants dels taxistes, propietaris i passatgers a participar en un concurs d’idees, anomenat El taxi del futur, des-tinat a crear el vehicle públic perfecte per circular per la ciutat dels gratacels. El primer és el model Transit Connect de Ford, i estarà equipat amb ranures per a aparells reproductors de MP3 i tindrà un maleter que incrementarà la seva capacitat respecte al model que ja es comercialitza per poder donar millor servei al passatger.El model NV200 de la japonesa Nis-san, que ja s’utilitza al Japó com a taxi, resulta ser el més espaiós dels tres models fi nalistes i, a més, es tracta d’un vehicle que arribarà a ser totalment elèctric en pocs anys.El tercer fi nalista és un model presentat per l’empresa turca Karsan.El model guanyador començarà a recór-rer els carrers de Nova York a partir del 2013 i ho farà, almenys, durant una dècada segons les condicions redactades per al concurs. A més, a la pàgina web dels taxis de Nova York s’ha organitzat un concurs per a la votació fi nal. Els internautes podran guanyar fi ns a 5.000 dòlars en carreres gratis per la ciutat.

Font: El País

+ BREUS

Apple torna a revolucionar el sector El taxi del futur


entorn

BREUS + BREUS

Fa 25 anys Microsoft llançava el seu sistema operatiu Windows. La gran novetat era una interfície que permetia una relació més amigable del propietari de l’ordinador amb la seva màquina. L’èxit no va ser immediat. No obstant això, transcorreguts aquests anys, Win-dows domina el mercat dels ordinadors personals, ja que està en el 90% d’ells.El naixement va ser polèmic. Microsoft no va ser el primer que va proposar finestres per gestionar els ordinadors. Aquest mèrit, i el de l’invent del ratolí, s’atribueix a Xerox. També Apple ho va incorporar de manera anticipada. L’empresa de Steve Jobs, tanmateix, va perdre un plet el 1993 contra Micro-soft en el qual l’acusava de violar drets d’autor.El gran encert de Microsoft enfront d’Apple va ser que no va vincular el seu sistema operatiu exclusivament a les seves màquines, com va fer Apple. Microsoft no era fabricant de hardware i va llicenciar el sistema a qui el volgués. Això li va permetre una expansió que no va tenir el sistema d’Apple.Però, va ser Windows 95 el que va portar el veritable canvi. Permetia la incorpo-ració fàcil de perifèrics i l’administració d’arxius audiovisuals. Pràcticament va prescindir del sistema MS-DOS. Totes aquestes peripècies no han minvat l’èxit del sistema operatiu. En l’últim trimestre, Microsoft va guanyar 5.214 milions d’euros, dels quals 2.489 mili-ons van correspondre a Office i 2.416 milions a Windows.

Font: El País

Toughbook CF-C1 de Panasonic amb càmera web i pantalla multitàctil

Windows compleix 25 anys

Amb un pes súper lleuger d’1,49 kg, aquest portàtil convertible de la família Toughbook Business-Ruggerized és el més portable i indicat per a l’activitat comercial (sector farmacèutic, finan-cer, assegurador, etc.), així com per a enginyers, arquitectes, pèrits i altres professionals liberals.Panasonic presenta el seu Toughbook CF-C1 millorat que combina un elegant disseny i una pantalla tàctil multifunció amb màximes prestacions de rendiment i mobilitat. A més, aquesta nova versió permet incloure càmera web i disposa d’una garantia de dos anys per a danys per accidents.

PANTALLA MULTITÀCTIL RESISTENTEl CF-C1 pot utilitzar-se en format petxina o tauleta, cosa que facilita la mobilitat als usuaris que es desplacen. La nova opció de pantalla multitàc-til resistent ha estat dissenyada per afrontar condicions de treball en les quals s’hagi d’estar de vegades a l’exterior. Així mateix, és menys sen-sible a partícules de pols o gotes, la qual cosa permet als usuaris utilitzar el dispositiu fins i tot amb guants.La pantalla multitàctil ofereix també

tots els avantatges d’un dispositiu tipus tauleta, que permet controlar l’ampliació de la imatge de manera tàctil. També és sensible a la pressió i als gestos; això permet accions com la rotació d’objectes a la pantalla.

DISSENYAT PER A ACTIVITAT PROFESSIONAL MÒBILMentre que les tauletes comunes estan dissenyades per al lleure, el CF-C1 es crea per al món laboral. Amb la seva corretja ergonòmica emmotllada, que deixa les mans lliures, l’usuari pot sos-tenir el dispositiu amb facilitat amb una mà mentre escriu amb l’altra. A diferència de les tauletes corrents, el CF-C1 està proveït també d’un dis-seny industrial de triple frontissa que assegura l’estabilitat del dispositiu en format petxina o tauleta al llarg de tota la seva vida útil.A més de les diferents opcions de panta-lla tàctil, aquest dispositiu compta amb una pantalla amb un disseny especial que assegura la claredat en qualsevol entorn de treball, i a la qual li afecten menys les taques o empremtes dels dits, ja sigui a ple sol o amb temps humit.

Font: Panasonic



informe

Polígons industrials i d’activitat econòmica (PIAE) en el punt de miraEl dijous 30 de setembre el Col.legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) va organitzar una jornada destinada a analitzar els models de gestió dels polígons industrials i d’activitat econòmica a Catalunya i la problemàtica que hi ha per tal de dibuixar noves estratègies. Representants del sector públic, empresarial i professional van participar en aquest acte celebrat a l’auditori del Consorci de la Zona Franca.

TEXT: Anna Carrió FOTO: Isabel Marquès

El panorama actual dels polígons deixa entreveure una diversitat de models de gestió que no permeten unificar criteris

a l’hora d’actuar per solucionar algun problema. Durant la jornada, molts dels ponents van coin-cidir a assenyalar la necessitat d’una rehabilitació i una regeneració importants, malgrat la crisi econòmica, i una organització dels polígons industrials per pal·liar el gran dèficit estructural que pateixen. Encaminar la gestió cap a un model de gestió conjunta per rendibilitzar eines i recur-sos, va ser una de les conclusions. La jornada va comptar amb la participació de professionals de primer nivell que van analitzar els aspectes urba-nístics, de mobilitat, mediambientals, energètics,

de TIC, de seguretat i els relacionats amb els reptes de futur i les noves tendències dels polí-gons industrials. Joan Vallvé, degà del COEIC, va iniciar l’acte de presentació.

TRANSPORT: UNA DE LES PROBLEMÀTI-QUES MÉS COMPLEXESEn el bloc dedicat a la mobilitat es va destacar la necessitat d’un pla de mobilitat i de la figura d’un gestor de territori, que s’encarregués de gestionar amb les administracions les necessi-tats i els recursos disponibles. Joan Font Alegret, director general d’Abertis Logística, va recalcar que una de les problemàtiques més accentuades dels parcs logístics és la mobilitat, no només de persones sinó també de mercaderies. Hi ha una manca de planificació i de regulació, i s’hauria de treballar per optimitzar aquests punts. Manel

Villalante, director general de Transports, va explicar que el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012 elaborat pel Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques proposa les directrius per a la gestió i millora del transport públic per carretera i ferrocarril en comunicacions interurbanes a Catalunya.

QUALITAT I CONSERVACIÓ DEL SÒLUn dels problemes en temes urbanístics és ade-quar i modernitzar les infraestructures per tal de promoure aquestes activitats econòmiques a Catalunya. “Al sòl se li han d’afegir valors (...)”, va dir Lluís Berenguer, sotsdirector d’Incasòl. A l’hora de detectar les mancances

en els polígons industrials, es va constatar que la competitivitat d’un territori està molt con-dicionada per l’oferta del seu sòl industrial, i Maria Buhigas, cap de Departament d’Estratè-gia Urbana de Barcelona Regional, va explicar que disposar d’una oferta de polígons diversi-ficada és un factor indispensable. El territori necessita una política de foment de l’activitat econòmica transversal, que vetlli per coordinar l’acció de l’Administració i per assegurar el bon funcionament. Xavier Isart, gerent del Sabadell


(Foto esquerra) El COEIC analitza la problemàtica actual i els reptes de futur dels polígons industrials a Catalunya a l’auditori del Consorci de la Zona Franca.

(Foto dreta) Presentació de la jornada dels polígons industrials i d’activitat econòmica.

“Hi ha una manca de planificació i de regulació dels polígons industrials a Catalunya”

Parc Empresarial, va posar com a exemple aquest sector urbanitzat i va destacar els seus punts clau com són l’emplaçament estratègic i els eixos d’actuació, basats en la creació d’un àmbit d’activitat econòmica (industrial, comer-cial i terciària), sota mesures de sostenibilitat, comunicació, transport i qualitat.

L’IMPACTE MEDIAMBIENTALAvançar cap a un model de gestió conjunta també passa per valorar l’impacte mediambiental en l’àmbit global per tal d’aconseguir una gestió de residus adequada. Maria Comellas, directora de Qualitat Ambiental, va recordar que aquests sectors urbanitzats suposen una ocupació i un ús del ter-ritori i generen impactes sobre els diversos sectors ambientals. Maria Comellas també va proposar la creació d’un distintiu de qualitat ambiental com a eina d’ambientalització per tal d’oferir garanties de

qualitat a l’hora d’executar tots els criteris ambien-tals necessaris en la gestió dels polígons.

L’ESTALVI ENERGÈTICCal reunir esforços per traçar objectius enca-minats a estalviar i fer un ús més efi cient de l’energia. Roger Marcos, cap d’Àrea d’Estalvi i Efi ciència Energètica de l’ICAEN, va assenya-lar que és necessària una planifi cació dins de l’àmbit de l’energia. Cada cop és més necessari un equilibri entre natura, ciutat i estratègies, i dos punts clau perquè aquests projectes sosteni-bles vagin en bon camí són, segons Isabel Buesa, directora comercial d’Endesa Catalunya, la dis-minució de la demanda i del consum energètic i l’energia renovable.

LA BANDA AMPLA, EINA DE COMPETITIVITATEl consum de telecomunicacions ha canviat, i tot i que ara mateix les infraestructures hi són, el canvi tecnològic dels equipaments es fa espe-rar. Actualment tots els polígons tenen accés als serveis mínims de la banda ampla, però els operadors de telecomunicacions i l’Administra-ció juguen un paper molt important en aquest aspecte, ja que la banda ampla és una eina bàsica per a la competitivitat de les empreses. El pro-jecte pilot Bufalvent va ser un dels destinats a desenvolupar la banda ampla en l’àmbit dels PIAE. Orange va decidir participar en aquest projecte per millorar les telecomunicacions i aconseguir una millora de productivitat. “Ha estat un èxit”, afi rmava Gonçal Bonhomme, director d’Innovació a Catalunya de France Telecom España (Orange).

informe


nuncia’tambnosaltres!

vídeos abans de les conferènciesrepartiment de fullets als actes

anuncis als Fulls dels Enginyers

bàners a la nostra web

mailingsinformació als punts informatius

butlletí electrònic

aPer a més informació: T. 932 957 806a/e: [email protected]

Taula mediambientalTaula sobre energia

Taula urbanística

NOU MARC LEGAL“Estrenem marc legal a Catalunya”, explicava David Tisaire, membre de la Comissió de Seguretat del COEIC. Al desembre entra en vigor el decret 82/2010 en matèria de protecció que afecta els polígons industrials. La Generalitat de Catalunya ha complert, en aquest aspecte, amb un intent d’harmonitzar transversalment la gestió dels polígons. Amb aquest nou marc legal val la pena plantejar-se la realització del Pla d’Autoprotecció (PAU). La gestió mancomunada dels plans d’emergència té avantatges evidents. La solució podria ser plans de protecció comuns per a tot el conjunt d’activitats.

NOVES TENDÈNCIES I REPTES DE FUTUR L’últim bloc de la jornada va servir per generar un debat entorn dels reptes de futur dels polígons industrials a Catalunya. Enric Blasco, vocal de la Junta del COEIC, va explicar que les línies estratègiques que s’haurien de seguir per garantir la competiti-vitat de les empreses passen per trobar la manera d’ordenar el teixit industrial, i per això és necessari un pla eficient i intentar generar espais on es fusioni l’àmbit públic i privat.Es pot consultar tota la informació sobre la jornada al blog http://poligons.eic.cat.

L’ANELLA INDUSTRIAL

L’any 2006 el COEIC i l’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona), jun-tament amb la Fundació i2cat, van intentar impulsar un projecte que anteriorment ja s’havia utilitzat en el sector universitari i de recerca. Aquest projecte, dirigit per Emili Hernández, membre de la Comissió de les TIC del COEIC, s’anomena Anella Industrial i uneix diverses empreses en una mateixa infraestructura. L’objectiu era establir la banda ampla com a eina per

a la competitivitat i oferir comunicacions de banda ampla a baix cost. Actualment, l’Anella Industrial compta amb vint-i-dues empreses i cada cop s’hi acosten més sectors. Fer créixer l’Anella i enfortir la indústria catalana depèn de si es duen a terme projectes pilots sectorials, d’accions de la Generalitat i dels operadors, de projectes singulars o de projectes d’empreses tractores, entre d’altres. www.anellaindustrial.cat

nuncia’tambnosaltres!

vídeos abans de les conferènciesrepartiment de fullets als actes

anuncis als Fulls dels Enginyers

bàners a la nostra web

mailingsinformació als punts informatius

butlletí electrònic

aPer a més informació: T. 932 957 806a/e: [email protected]

dia a dia


18 d’octubre

Taula informativa. Competitivitat i administracions públiques. Perspectives polítiques

Les forces polítiques parlamentàries van tractar de l’Administració pública efi cient al Col·legi d’Enginyers. En una taula informa-tiva, les diputades Pilar Pifarré (CiU), Lídia Santos (PSC), Patrícia Gomà (ERC), Àngels Olano (PPC) i Laura Massana (ICV) van fer una anàlisi de la situació actual i van presen-tar mesures i iniciatives.El debat es va dividir en tres blocs en què les diputades van poder exposar la seva diagnosi sobre com funciona l’Administració pública, quines solucions aportarien i com les farien, i les conclusions que en van treure.

Diagnosi i radiografi a

Pilar Pifarré, diputada per Convergència i Unió, va analitzar la situació des d’un punt de vista crític. La seva diagnosi de la situació actual de l’Administració de la Generalitat considera que prové d’un error greu i que cal canviar-ho tot i substituir el màxim nombre de persones en les seves responsabilitats, no com a conseqüència de l’anàlisi del seu funcionament o actuació sinó per canviar allò que es feia du-rant molts anys i per situar altres persones de la seva confi ança política. També va recalcar que abans de les eleccions al Parlament de Catalu-nya continuava sense haver-hi un govern unifi -cat respecte als problemes de l’Administració pública, sinó més aviat al contrari: un govern excessivament diversifi cat i en alguns casos contradictori. “L’Administració s’ha dividit en tres trossos repartits d’una manera individualit-zada i exclusiva, amb polítiques heterogènies”, va afegir Pifarré.Per la seva part, Lídia Santos, diputada del Par-tit dels Socialistes de Catalunya, va defensar aquesta fragmentació individualista explicant les facilitats que permet la fragmentació de res-ponsabilitats. “La rigidesa, la productivitat i la motivació són els aspectes problemàtics de l’Ad-ministració pública actual”, va precisar Santos.Patrícia Gomà, diputada d’Esquerra Republi-cana de Catalunya, va afi rmar que el funciona-

ment de l’Administració pública és millorable. Gomà creu que “hem de disposar de personal qualifi cat, és a dir, cal formar més l’equip humà que treballa a les administracions, apostar més per la recerca i la investigació i, també, disposar d’una economia respectuosa amb el medi am-bient”, tot reconeixent que amb la crisi econò-mica la reforma d’aquest sistema s’ha endarrerit una mica.“Nosaltres creiem que l’evolució de la Gene-ralitat en els últims anys és de sobredimensió i d’un excés de regulació. No per fer més normes es millorarà l’Administració pública”, va mani-festar Àngels Olano, diputada del Partit Popular de Catalunya.Laura Massana, diputada d’Iniciativa per Cata-lunya Verds, pensa que la defensa del sector pú-blic representa defensar també la seva necessitat de reforma, però no aprimant i privatitzant, sinó buscant la qualitat, la transparència, l’agilitat i la professionalització. Va matisar que “cal una acció integral per l’austeritat i el bon ús dels diners públics: analitzar les despeses i adequar-les”. I va continuar dient: “Cal la delimitació i proporcionalitat de les retribucions dels càrrecs polítics, el nombre d’aquests càrrecs, el control i l’ús de cotxes ofi cials, la publicitat, etc., però també cal la persecució del frau fi scal i els im-postos progressius”.

La incorporació de les noves tecnologies (TIC) i una major transparència de l’Administra-ció pública són elements comuns en els discursos polítics

el full de ruta que es va seguir al debat va ser el que va marcar la declaració de propostes per millorar l’Administració pública i la seva funció pública que va elaborar la comissió.


QuÈ ÉS lA coMiSSiÓ delS eNGiNYerS iNduStriAlS A leS AdMiNiStrAcioNS PúbliQueS?

la comissió dels enginyers industrials a les Administracions Públiques del col·legi d’enginyers industrials de catalunya, ha organitzat una taula rodona per saber quins són els punts de vista dels diferents parlamentaris so-bre el funcionament de l’Administració pública actual. Aquesta comissió es reuneix periòdicament per tal d’obrir un espai de trobada i refl exió per als enginyers industrials de les administracions públiques (europea, estatal, autonòmica i local) amb la fi nalitat de potenciar l’activitat professional i ampliar els coneixements amb les teories emergents per millorar les capacitats, com a tècnics i com a persones, tot estimulant l’esperit de servei adreçat als ciutadans.

“S’ha d’endreçar l’Administració pública tant pel que fa als recur-sos humans com econòmics, con-sensuar al màxim possible els canvis i introduir reformes en molts àmbits”

PilAr PiFArrÉ (ciu)

“L’Administració ha de ser multitasca i efi cient, coordi-nada i transparent. Ha de ser interope-rativa i orientada als resultats”

lÍdiA SANtoS (PSc)

“Hem de disposar d’un model de carrera profes-sional dins de l’Administració i hem de potenciar la transparència en la licitació pública”

PAtrÍciA GoMÀ (erc)

“La burocràcia no aporta res; cal aconseguir que els tràmits es puguin fer amb molta més agilitat, a més de fer-los també més productius”

ÀNGelS olANo (PPc)

“Cal apostar per l’austeritat i el bon ús dels diners públics: analitzar les despeses i adequar-les. També cal delimitar les retribucions dels càrrecs polítics i controlar-ne el nombre”

lAurA MASSANA (icv)

Per Pilar Pifarré la solució era clara i con-tundent: “S’ha d’endreçar immediatament l’Administració pública tant pel que fa als recursos humans com econòmics de què dis-posa, consensuar al màxim possible els canvis i introduir reformes en els àmbits següents: simplifi cació de processos, formes de presta-ció dels serveis públics, avaluació en la seva prestació, fi nançament i funcions de cada nivell d’administració, consideració de l’Ad-ministració ‘sostenible’, concepció d’empleat públic (polivalent i adaptable), promoció ad-ministrativa i retiment de comptes”.Lídia Santos, diputada del PSC, plantejava can-vis que estiguessin d’acord amb la complexa so-cietat en què vivim. “L’Administració ha de ser multitasca i efi cient, coordinada i transparent. Ha de ser interoperativa i orientada als resul-tats”. Una solució pel PSC era incrementar la

productivitat dels serveis públics mitjançant la millora de les qualifi cacions dels empleats pú-blics apostant per la formació i, sobretot, sim-plifi cant l’estructura actual de l’Administració i aplicant les noves tecnologies.Tres objectius són els que ERC creu que mi-llorarien les prestacions de l’Administració pú-blica: “la simplifi cació administrativa, impulsar l’excel·lència dels processos públics així com dels propis empleats, i incidir en la transparència”. Àngels Olano (PPC) recalcava la importància que tot el capital econòmic que es consumeix en tràmits amb l’Administració s’inverteixi en polítiques actives. “S’ha d’apostar per la simplifi cació administra-tiva: més agilitat i menys costos i esforços bu-rocràtics. Cal dotar de més autonomia l’esfera tècnica sempre que sigui coherent amb les polí-tiques aplicades”, afi rmava Laura Massana.

Propostes concretes

dia a dia


6 d’octubre

Conveni amb Spanair

El passat 6 d’octubre es va signar el conveni amb Spanair a la seva seu. A la fotografi a, Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC, i Núria Tarré, directora comercial de Spanair, SA, en el moment de la signatura. Spanair és la primera companyia aèria espanyola amb el hub a Barcelona i la segona en volum de passatgers a l’aeroport del Prat. Opera actualment més de 200 vols diaris amb vint destins nacionals i vint destins internacionals a Europa, Àfrica i Orient Mitjà. Els associats i col·legiats gaudiran a partir d’ara d’un accés exclusiu via web amb un des-compte del 10% en tots els seus vols.

9 de NoveMbre

Conveni amb l’Associació de Municipis

El dia 9 de novembre es va signar un conveni marc de col·laboració amb l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) amb l’objectiu de fi xar els diferents serveis que el Col·legi pot oferir als ens locals agrupats a ACM i que resulten de les modifi cacions normatives que s’estan produint en el marc de les titulacions universitàries i la libe-ralització de l’exercici d’activitats de serveis pro-fessionals, com ara la qualifi cació de professionals, la certifi cació documental i de cobertura de res-ponsabilitat civil professional, l’informe d’idone-ïtat, i d’altres, com el directori d’enginyers, perits judicials i experts en acústica, la borsa de treball, formació, normativa, etc.

17 de NoveMbre

Conveni amb la Caixa d’Enginyers

El passat 17 de novembre, l’Associació/Col·legi Ofi cial d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Caixa d’Enginyers van fi rmar un conveni amb una clara voluntat de col·laboració entre les dues institucions. Ambdues parts els interes-sava formalitzar les condicions econòmiques i de col·laboració que des de fa temps les unien. El conveni permetrà oferir als associats i col-legiats els serveis fi nancers, les activitats i els productes dissenyats per la Caixa d’Enginyers que inclouran necessitats fi nanceres, professio-nals i personals.


El Col·legi d’Enginyers Industrials va ser l’esce-nari de la IV Trobada d’Empresa Adherida a la qual van assistir diferents representants d’orga-nitzacions vinculades al COEIC. La Trobada va servir, entre d’altres, per presentar el servei d’aval provisional que, des del juliol, ofereix el Col·legi. Aquest nou servei està pensat per minimitzar el cost d’aval per concurs públic, amb el valor afe-git que la seva validesa preveu tots els àmbits de l’Administració pública: estatal, autonòmica i local. L’objectiu de les institucions dels engi-nyers industrials és oferir a les UTE d’empreses adherides i als enginyers d’exercici lliure un aval de manera ràpida –un màxim de 48 hores– i a baix cost. Des que es va engegar aquest servei, el passat mes de juliol, hi ha hagut vuit empre-ses adherides que han fet seixanta-dos avals, amb 204.074 euros de risc assumit. Tant Àlex Zarago-za, president de la Comissió d’Acció Professio-nal del Col·legi, com Isabel Castillejo, directora de l’Àrea Professional del Col·legi, van explicar la nova prestació i posteriorment van aclarir els dubtes als assistents, que van prendre bona nota, en l’obertura de la Trobada.A continuació, els assistents van poder gaudir de la presentació de Xavier Berneda, director de Màrqueting de Munich Sports. L’empresa cata-lana, fundada pel seu avi Lluís Berneda el 1939, s’ha convertit en un referent de les sabatilles es-portives streetfashion. La marca, que va començar

amb un mercat dirigit al futbol sala, entre altres esports, va voler reposicionar-se per entrar en el món de la moda casual del calçat. Fruit d’aquest canvi, l’empresa va créixer un 529% entre el 2002 i el 2009. Un èxit per a l’empresa famili-ar situada a la localitat de Capellades. Berneda, que el 2008 va rebre el Premi Jove Emprenedor, d’àmbit estatal, té clara quina és la direcció que ha de seguir Munich: “Crec que hem de fer tot el que no fan els altres”. En aquest sentit, el ponent va insistir en la importància d’oferir quelcom di-ferent al consumidor, “una experiència”. És per això que per als establiments propis de Munich, que han obert en els últims dos anys, busquen el mateix objectiu: “Cada botiga ha de respirar a la ciutat on està”.Xavier Berneda també va remarcar la importància del mercat on-line. Gràcies a MyWay, aplicació a través de la qual el client es pot dissenyar el seu pro-pi calçat, amb “trilions de combinacions”, a banda de posicionar les vambes com un producte perso-nalitzat i generar negoci, el convidat va reconèixer que “pots conèixer els gustos del consumidor per llançar un producte o no”. Munich Sports gestio-na mil comandes on-line i factura 1 milió d’euros anualment.Per fi nalitzar, Berneda va explicar que la seva es-tratègia global passa per part d’Europa, on ja tenen força presència, i pel Brasil, on volen entrar, però “sense sentir-nos obligats ni a qualsevol preu.”

10 de NoveMbre

IV Trobada d’Empresa Adherida

eMPreSeS ASSiSteNtS

· AbASt SYSteMS, SA

· AureN eSPAÑA

· AZ eNGiN, Sl

· AZM eNGiNYerS, Sl

· bHeFSAN eNGiNYerS Sl

· ceNPAS eNGiNYeriA i

ArQuitecturA, SlP

· dePurAuSA

· eoNerGiA

· iNGeNierÍA Y ASiSteN-

ciA euroPeA

· iNStAl·lAcioNS iN-

duStriAlS FAGoM, Sl

· iNteGrAl cAd cAM, Sl

· icc

· loGiStAlFA, Sl

· ProAltec, Sl

· SGS iNSPeccioNeS

reGlAMeNtAriAS, SA,

SGS tecNoS

· uNiFicA

· ScHNeider electric

· eSPAcio SolAr

· PAver

dia a dia


21 d’octubre

Tast de formatges catalans a la seu dels EIC Comissió de Cultura

Viatge a Munic. Cerveses, salsitxes i cotxes Comissió de Cultura

El dia 21 d’octubre, organitzada per la Comissió de Cultura, va tenir lloc una degustació de for-matges catalans a la seu dels EIC. Va presentar l’acte Ferran Puerta, com a presi-dent de la Comissió de Cultura, i el va coordinar Joan-Enric Vidiella, tècnic en l’art del tast, amb la col·laboració de Josep Cuixart, propietari i tècnic de la fàbrica de formatges Can Pujol de Vallromanes.Es va tractar de l’origen del formatge, l’elabo-ració i conservació, la lectura de l’etiqueta, la infl uència i les diferències de les llets de vaca, ovella, cabra i búfala. I es va ensenyar a apre-ciar els formatges per la vista, el tacte, l’aroma i el gust.L’acte va comptar amb un gran nombre d’assis-tents que van poder degustar diversos tipus de formatges, alhora que intercanviaven opinions sobre els productes.

La Comissió de Cultura i la Demarcació de la Catalunya Central van organitzar un viat-ge a Munic. Aquesta és la tercera ciutat més important d’Alemanya, després de Berlín i Hamburg, i actualment és un modern centre econòmic. El govern local fomenta el desen-volupament de la indústria d’alta tecnologia i projectes d’investigació en els àmbits de la biologia, les tecnologies de la informació, l’aeroespai i l’automotriu.BMW (Bayerische Motoren Werke) i Siemens AG tenen aquí la seva seu principal i és justa-

ment al museu de la BMW on els col·legiats van gaudir com a nens amb sabates noves.A més de la BMW, també van visitar el Museu Deutsche de ciència i tecnologia, on van poder ob-servar les destacades mostres que il·lustren el des-envolupament en el camp de la ciència i la tècnica alemanya des de la Segona Guerra Mundial.A part, el camp de futbol Allianz Arena va ser una de les millors visites del viatge. Aquest im-ponent estadi ultramodern va ser construït amb motiu de la Copa Mundial de Futbol del 2006. Està ubicat al barri de Fröttmaning, al nord de Munic, a l’estat federat de Baviera, i els seus equips titulars són el FC Bayern München i el TSV 1860 München.No podien marxar de Munic sense degustar tota la varietat gastronòmica tan famosa de Baviera. Són molt típiques les weißwurst, salsitxes blanques cuites fetes de carn de vedella fi nament picada, llard de porc i espècies. El leberkäs, una espècie d’embotit calent, és una altra de les especialitats d’aquesta ciutat que normalment es menja acom-panyat d’una bona cervesa alemanya.

els amants del formatge van poder aprendre les particu-laritats de cada producte i escollir el que més els va agradar.


21 d’octubre

Tast de vins de la DO Montsant

Comissió de Cultura

Organitzat per Vinum.cat, amb la col·laboració del Consell Regulador de la DO Montsant i de diversos cellers de la zona, el passat 18 de no-vembre es va realitzar aquesta interessant sessió de tast.Després de les paraules de benvinguda als as-sistents i d’agraïment als organitzadors per part de Ferran Puerta, president de la Comissió de Cultura, hi van intervenir:Nani Costa, representant de Vinum.cat, plata-forma destinada a promocionar la venda on-line dels vins i caves catalans, que representa el 15% dels cellers de Catalunya, rep el suport de l’Inca-vi i amb la qual es manté un conveni pel qual els enginyers industrials disposen d’un descompte del 20% en la compra de qualsevol vi o cava.Jaume Domènech, president del Consell Re-

gulador de la DO Montsant, que va explicar la importància creixent d’aquesta jove DO, creada el 2002, antiga subzona Falset de la DO Tarra-gona, que compta actualment amb cinquanta-sis cellers. Rodejada per la DO Priorat amb la qual comparteix comarca, Domènech va remar-car les singularitats d’aquesta DO pel que fa a les varietats i elaboracions. Dins de les accions de promoció del Consell Regulador, va destacar l’aposta per la copa Montsant, fabricada per la reconeguda casa austríaca Riedel, i en va lliurar una als assistents.Antoni Salas és enòleg i va dirigir la sessió. Des-prés d’una introducció general a les caracterís-tiques del tast (visuals, olfactives i gustatives), va passar a comentar cadascun dels vins destacant-ne les singularitats.

els assistents van poder degustar el vi proporcionat per la do Montsant.

- Mets 2009

- Pascona Fresia 2009

- octubre 2009

Sarroges

celler cubells i cubells

Mas de l’Abundància

Heretat Navàs

celler els Guiamets

Pascona

cingles blaus

- Sarroges 2008

- batec 5 2006

- Mas de l’Abundància 2007

- Heretat Navàs 2006

Diferents representants relacionats amb el vi van mostrar les particularitats de l’enologia

treS viNS blANcS joveS:

QuAtre viNS NeGreS, uN jove i treS criANceS:

dia a dia


ÀMBIT TERRITORIAL

Demarcació de GironaEl projecte final de carrera Desenvolupament d’una metodologia de simulació mitjançant progra-mari CFD per a l’optimització d’agitadors, realitzat per Francesc Garrido i dirigit pel Departament d’Enginyeria Mecànica de Fluids de l’EPS, va rebre el Premi de mans del president de la De-marcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jaume Masgrau, el passat 14 d’octubre, en el marc de la inaugura-ció del curs acadèmic 2010-2011 de l’EPS. L’ac-te va comptar amb la conferència del degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé, que duia per títol: Per què estudiar enginyeria avui?.

14 d’octubre Acte de lliurament del Premi creativitat per a joves 2010. Finalista de l’ePS-udG

Demarcació de GironaEn el curs sobre elaboració de projectes d’instal·lacions de sanejament i drenatge urbà, de 16 hores, Iñaki Zudaire, enginyer indus-trial col·legiat, va plantejar les necessitats de tractament de les aigües residuals i pluvials en entorns urbans i va dissenyar les instal·lacions necessàries.

del 19 Al 28 d’octubre curs sobre projectes d’instal·lacions de sanejament i drenatge urbà

Demarcació de GironaEl dia 20 d’octubre es va impartir el curs sobre la situació actual de la nova Llei de prevenció i con-trol ambiental (LPCA), amb l’enginyer industrial col·legiat Albert Puig, que va donar les directrius per poder redactar un projecte segons aquesta nova Llei (LPCA), així com analitzar les diferències que hi ha amb l’actual LIIAA.

20 d’octubre la nova situació de la lPcA

Gran èxit de parti-cipació a la xerrada informativa sobre les zones classificades ATEX ITC-BT29 que va tenir lloc a la seu de la demarcació amb els tècnics de TÜV Rheinland.

11 de NoveMbreles zones clas-sifi cades Atex itc-bt 29

Demarcació de Girona

Demarcació de GironaUna nova edició d’eldissabtENGINYER va por-tar a enginyers i familiars a descobrir el món dels bolets i a conèixer la vida l’edat mitjana a través de la història i les llegendes del patrimoni cultural i natural del Montseny.

13 de NoveMbre eldissabteNGiNYer al Montseny

Jornada de festivitat, tradició i cultura a la Demarcació de Girona


28 d’octubrerelleu a la presidència

Demarcació de Lleida

El passat 28 d’octubre, d’acord amb el que s’estableix als Estatuts del COEIC, es va produir el relleu en la Junta Directiva de la Demarcació de Lleida. Després de vint anys, Josep Giné Badia deixa la presidència que a partir d’ara anirà a càr-rec de Joaquim Llop i Ribalta. També s’incorpora com a vocal Sebastià Espinet Fernández.

Acord AMb l’AjuNtAMeNt de SAbAdell

Delegació del Vallès

La Delegació del Vallès del COEIC va signar un acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell en concepte de suport a la progra-mació dels concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès i dels espectacles que tinguin lloc als teatres La Faràndula i Principal. El COEIC es compromet a aportar anualment 4.000 euros a l’Ajuntament per donar suport a la programació dels concerts de les dues ubicacions. A més, farà difusió dels espectacles per promoure-hi l’assistència. L’aportació econòmica se suma a les col·laboracions anteriors en l’àmbit del suport a la programació de música i d’altres,

com a membres de la Junta de Govern de l’Organisme Autònom Municipal Museus Mu-nicipals de Sabadell, de la Taula de Patrimoni i de la Comissió del PEIPU. La Delegació del Vallès i l’Ajuntament ja havien unit esforços grà-cies a un conveni signat l’any 2005 i que ara és substituït per aquest nou marc de col·laboració. La vigència d’aquest conveni serà de tres anys. Al cap de l’any d’entrada en vigor, el present conveni es podrà revisar sempre que ho sol·liciti una de les parts.

La Delegació del Vallès donarà suport als teatres La Faràndula i Principal de Sabadell

el regidor de cultura, lluís Monge, i el president de la delegació vallesana de l’entitat col·legial, Francesc Figueras, en el moment de la signatura.

articles


Es compleixen tres anys des de la im-plosió de la crisi subprime, que ha pro-vocat una recessió en les economies

dels països avançats inèdita els darrers vint anys i greus desequilibris econòmics i financers de caràcter global. A més, s’ha posat de manifest la necessitat de canviar els paradigmes sobre els quals s’ha assentat una part substancial de l’activitat financera els últims vint-i-cinc anys, que ha requerit que els països desenvolupats donessin suport públic articulat en diferents tipus d’actuacions i per imports equivalents al 50/75% del PIB dels països avançats.El Comitè de Basilea ha desenvolupat un nou acord de capitals, el conegut Basilea III, que in-corpora per al sistema financer el reforçament dels recursos de capital, nous mecanismes de control i supervisió, i també noves mesures de transparència i governança que, de ben segur, incidiran positivament en l’estabilització del sistema financer internacional.Un sistema financer eficient és aquell que alinea els interessos de tots els actors que hi intervenen per evitar l’aparició de conflictes d’interessos, que aposta per la banca de relació i pel llarg termini –és a dir, per l’estabilitat i per la sostenibilitat en el temps– i el compro-mís últim del qual se centra en el progrés social i econòmic, des de l’arrelament al territori, la vocació de servei a les persones i empreses, i amb sòlids principis de responsabilitat social. Tots aquests elements estan continguts en l’ADN del model financer cooperatiu.Hi ha dades ben eloqüents sobre l’important paper que juga el model de banca cooperativa a Europa. D’un total de set mil bancs que operen a Europa, més de quatre mil adopten el model cooperatiu. La banca cooperativa finança ni més ni menys que un terç de les petites i mit-janes empreses (pimes) que funcionen en ter-ritori europeu.Però hi haurà prou amb les mesures que es defineixen a Basilea III per evitar crisis ulteri-ors? El nostre diagnòstic conclou que abordar la reforma del sistema financer exclusivament amb mesures tècniques és necessari, però probablement sigui insuficient. L’èxit del

procés implica que el sistema financer adopti gens cooperatius.Què defineix l’ADN de la banca cooperativa?• El fet que els socis actuen com a propietaris i destinataris principals del finançament evita conflictes d’interessos comuns en altres àmbits.• Les cooperatives són entitats molt arrelades en l’economia que les sustenta, és a dir, al terri-tori, al sector econòmic o professional que n’és l’origen.• En el desenvolupament de les seves activitats també hi ha l’obtenció de beneficis, però aques-ta variable no és l’única rellevant, atès que el valor que aporta als socis rau també en el servei que els ofereix.• Els principis de responsabilitat social estan garantits no solament per la seva estructura jurídica i pel fet de formar part de l’economia social, sinó també perquè dedica a obra social un mínim del 10% dels beneficis.• L’estructura de capital mostra una elevada estabilitat, basada en el fort pes de les reserves davant del capital. Això redueix el cost de capital respecte a altres tipus d’entitats.En definitiva, l’ADN situa la banca cooperativa en bona disposició per resoldre els reptes de sortida de la crisi econòmica i de Basilea III, i cal veure com ha estat la seva actuació des de l’esclat subprime per buscar solucions financeres globals: les cooperatives constitueixen un ele-ment d’estabilitat imprescindible.

de la gent emprenedoraFes realitat els somnis

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores.

L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors.

Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA:[email protected] o 93 310 37 90.

La reforma fi nancera: Basilea III + l’ADN de la banca cooperativa?

Joan Cavallé / Director general de Caixa d’Enginyers i vicepresident 2n de la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (UNACC)

“Un sistema fi nancer efi cient és aquell que alinea els interessos de tots els actors que hi intervenen per evitar confl ictes”

de la gent emprenedoraFes realitat els somnis

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores.

L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors.

Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA:[email protected] o 93 310 37 90.

articles


Els mitjans de comunicació solen infor-mar d’alguns sectors com ara les ener-gies renovables o les TIC. Però més que

de sectors és millor parlar de necessitats funcio-nals, que són bastant generals en totes les em-preses que cerquen professionals. Funcions que puguin aportar resultats a les organitzacions a curt termini, com ara les comercials, que són les més demanades, especialment per obrir nous mercats a l’exterior. Moltes empreses que no s’havien plantejat la internacionalització ho han hagut de fer, ja que actualment la demanda està fora de les nostres fronteres. Per aquest motiu, totes les funcions vinculades a la internacionalització i l’obertura de nous mercats ofereixen un bon nínxol d’oportunitats professionals.Les poques oportunitats que surten reben una gran quantitat de candidatures. Només aquelles que ofereixin un avantatge competitiu clar seran les que tinguin probabilitats. Aquest avantatge es pot posar de manifest de dues maneres: adap-tant el millor possible la nostra candidatura al que demana l’empresa i sabent diferenciar-nos de la resta de candidats.La diferenciació pot venir tant per l’experiència professional com per la formació, i avui dia també comença a jugar un paper important el concepte de la marca personal. Les diferents xarxes socials i professionals a Internet són una excel·lent plataforma per fer contactes, però també de projecció professional. Aquests nous entorns són una alternativa molt interessant per explorar nous continguts que donin als profes-sionals més valor afegit i diferencial.Mai com ara el valor del networking ha estat

ServeiS ocuPAcioNAlS

Actualment molts enginyers i enginyeres s’adrecen als Serveis Ocupacionals pregun-tant pel millor sector on anar a buscar feina: la realitat és que avui dia no podem dir que hi hagi un sector emergent que ofereixi més oportunitats, sinó que aquestes van sortint aquí i allà de manera discrecional tant en l’àmbit de territori com de sector.

Gestió de la carrera professional en temps difícilsJosep Mouriño Estébanez / Cap dels Serveis Ocupacionals dels EIC

tan determinant. Aconseguir una bona xarxa de contactes porta de tres a quatre anys, ja si-gui pels mètodes tradicionals o amb les noves plataformes virtuals. Però més important que la seva creació és el seu manteniment, i aquest úl-tim aspecte no sempre és tractat com es mereix; caldria aprofi tar les èpoques de benestar person-al i professional per cultivar-la i fer que aquesta sigui efectiva en els moments necessaris.Avui dia, l’únic mètode que realment funciona per accedir a les oportunitats del mercat de treball és la pròpia xarxa de contactes. Els diferents canals on surten publicades ofertes de treball, ja siguin en obert o privats, estan molt saturats, i si bé s’han de seguir per no descuidar cap oportunitat, cal adoptar un enfocament més proactiu de treball personal de recerca que ens oferirà millors resultats.I per a tots aquells enginyers i enginyeres més joves que encara no tenen una xarxa professional pròpia, no hi ha millor lloc que l’Associació i el Col·legi d’Enginyers per començar a crear-la, tot participant en aquelles comissions que siguin d’interès i assistint a conferències, tallers o cur-sos de formació contínua a les diferents demar-cacions, on coneixeran bons professionals amb els mateixos interessos i inquietuds que, de ben segur, també els voldran conèixer.Tal com diu el llibre La buena suerte de Fernan-do Trias de Bes i Àlex Rovira: “Només triomfa en el món qui s’aixeca i cerca les circumstàn-cies, i les crea si no les troba”.

Important multinacional líder de productes d’il·luminació en l’àmbit mundial en plena fase d’expansió necessita incorpo-rar responsable de Logística.

En dependència del director industrial es responsabilitzarà de la coordinació de tots els centres de treball per garantir el servei al client, la definició i el manteniment de models, i els fluxos i processos logístics a la companyia.

Per a més informació, consulta la referència R30282-100076 de la Borsa de Treball dels EIC a www.eic.cat.

oFertA de trebAll

“Avui dia, l’únic mètode que realment funciona per accedir a les oportunitats del mercat de treball és la pròpia xarxa de contactes”

Un projecte engrescador per crear vocacióCristina Reche / Periodista del COEIC

Començar un projecte il·lusiona i aquest que ha vist la llum recentment ens agrada, i molt. Parlem del Club Bom-

beta, del qual segur que has sentit parlar en els Fulls del Enginyers. En el número anterior de la revista hi anaven encartats els Minifulls, una publicació adreçada als més petits de la casa, i que rebran trimestralment tots aquells nens que s’inscriguin al Club. Amb la teva ajuda podran aprendre i experimentar totes les propostes que els plantegem.El Club Bombeta és un projecte engrescador, un repte que volem veure créixer i en el qual volem que hi participis; volem que ens ajudis a crear vocació d’enginyer. Creiem que la fei-na d’enginyers està molt present en el nostre dia a dia i, en canvi, els nens la desconeixen. Ells saben el que fa un metge i un arquitecte,

però no el que fa un enginyer. I creiem que en aquest Club podem ajudar a fer-ne difusió i a crear vocació. Hem volgut crear un personatge entranyable, un superheroi resolutiu, eficient i que aporta un valor afegit a la seva feina. Es podria com-parar la seva feina amb la d’un enginyer. Ell és una bombeta, i vam pensar que fos aquest in-vent d’en Thomas Edison perquè la bombeta s’associa a tenir una bona idea. Al llarg d’aquests dies hem rebut nombroses consultes de mares i pares que hi estan interes-sats i ja disposem de setze socis!!! Esperem que t’engresquis tant com nosaltres en aquest pro-jecte. Volem escoltar tot el que ens vulguis apor-tar! T’esperem al club dels petits enginyers. Si ens vols seguir ho pots fer a través del nostre blog http://clubbombeta.eic.cat.

Fons Enginyers“Fes realitat els somnis de la gent emprenedora”

Des de fa una mica més d’un any i després de conèixer la disponibilitat per part de l’Institut Català de Finances (ICF)

de fons públics destinats a la inversió de manera conjunta amb iniciatives privades amb experièn-cia en el suport a l’emprenedoria, el COEIC ha estat treballant en el projecte de constitució del Fons Enginyers.Finalment, el passat 14 de juliol, el Consell d’Administració de l’IFEM (societat del grup ICF gestora dels fons del programa europeu JEREMIE a Catalunya) va aprovar la seva inversió de 1.996 milions d’euros en aquest projecte.Aquest nou vehicle inversor, amb uns recur-sos previstos mínims de 4 milions d’euros a aplicar durant quatre anys, ha estat promogut i liderat pel COEIC amb la col·laboració de l’ACET (Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació), amb aportacions de 175.000 euros cada un d’ells, i compta tam-bé en el consorci d’inversors privats amb el Banc Sabadell com a soci fi nancer de referèn-cia amb una aportació compromesa d’1 milió d’euros i amb La Mútua dels Enginyers amb un import de 100.000 euros.També està prevista la incorporació de capital per part d’altres inversors, ja siguin de caràcter institucional, empreses vinculades o relaciona-des amb les entitats professionals promotores, o bé directament dels associats i/o col·legiats d’aquestes entitats.

Com a entitat gestora s’ha escollit la societat Alta Partners després d’un rigorós procés de selecció al qual van concórrer fi nalment qua-tre entitats de reconegut prestigi i experiència i que, atès el caràcter institucional dels promo-tors, comptaven amb enginyers industrials i de telecomunicació entre els seus òrgans de direc-ció i gestió.L’objectiu d’aquest Fons és la presa de par-ticipació en el capital d’empreses innovadores de base tecnològica en fases inicials o en les primeres etapes de desenvolupament promo-gudes per professionals de l’enginyeria, amb actius productius o seu social a Catalunya i que pertanyen als àmbits de l’energia, el medi ambient, les tecnologies de la informació i la comunicació, la mecatrònica, l’electrònica, les tecnologies medicosanitàries i sectors afi ns. L’import que invertirà el Fons Enginyers en cada projecte se situarà entre els cent mil i els cinc-cents mil euros, amb la possibilitat de co-inversió, compartint riscos i augmentant, per tant, el seu potencial de diversifi cació.Aquesta iniciativa, pionera a l’entorn de les as-sociacions professionals, forma part de les ac-tivitats de foment i suport de les iniciatives em-prenedores que s’engloben dins del programa d’actuació del servei Enginova, posat en marxa fa aproximadament dos anys pel Col·legi i a través del qual es canalitzaran tant els projectes emprenedors com les manifestacions d’interès en la participació com a inversors en el Fons.

“L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participació en el capital d’empreses innovadores de base tecnològica”

José María Román / Director d’Enginova


articles

Certificat d’actuació professional: Balanç d’un mes de vigència

Després d’un mes de la posada en marxa del servei de Certificació d’Actuació Profes-sional, correspon fer un balanç i analitzar

dades, percentatges, taules comparatives, etc. A més de les dades numèriques és molt im-portant analitzar les sensacions: la resposta i l’acceptació d’aquest nou servei per part dels enginyers col·legiats, usuaris o receptors, així com per part d’altres professionals tècnics, de les administracions, d’altres col·legis de l’Estat… És important escoltar, analitzar, treure conclu-sions i anar reconduint les nostres actuacions.

elS NúMeroS

A partir de l’1 d’octubre, data d’entrada en vigor del Reial decret 1000/2010 dels visats obligato-ris, el Servei de Visat ha passat a denominar-se Servei de Control Col·legial, que inclou el visat “tradicional”, amb seixanta anys d’antiguitat, i el nou certificat d’actuació professional, el CAP.Els visats “tradicionals” són obligatoris per als treballs recollits en el Reial decret i volunta-ris quan els sol·liciti expressament el client de l’enginyer. A més, els treballs que són continu-ació d’altres ja iniciats i visats amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret, també cal visar-los, encara que en aquest cas no cal que portin l’autorització expressa del client.

AMb AQueStS AclAriMeNtS PreviS, doNeM xiFreS

De l’1 al 31 d’octubre s’han formalitzat un to-tal de 2.045 serveis de control col·legial, sumant totes les demarcacions del Col·legi (Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida i Tarragona) i la Delegació del Vallès. Un 55% són visats con-tinuació d’expedients iniciats, i de l’altre 45%, un 19% són visats i un 26% són CAP.Cal constatar que el mes d’octubre de l’any 2009

es van fer 3.770 visats; el mes d’octubre de l’any 2008, 4.527; i el mateix mes de l’any 2007, 5.854. Aquestes dades demostren que aquest any 2010 s’han fet un 46% menys de visats que l’any pas-sat, l’any 2009 es van fer un 17% menys que l’any 2008, i l’any 2008 un 23% menys que l’any 2007.

leS SeNSAcioNS

Què hem captat les persones que integrem l’Àrea Professional durant aquest primer mes de vida del CAP? Desconcert, incertesa, inse-guretat i molts, molts interrogants.Un sistema com el del visat obligatori que ha estat funcionant durant seixanta anys i ben ac-ceptat pels professionals, pels seus clients i per les administracions receptores dels seus projectes, desapareix i dóna pas a moltes preguntes: I ara, hi haurà més intrusisme? L’Administració em demanarà el títol cada vegada? Com garanteixo al meu client que sóc professional col·legiat i competent, i que el meu col·legi i la meva as-segurança responen per mi? Calia canviar un sistema que funcionava i que crea desconcert en aquest moment de crisi econòmica?

el bAlANç

Analitzant els números, el balanç podria ser negatiu (un 45% de registres menys que l’any passat!). Però un cop superades les in-certeses amb informacions clares i puntuals, podem fer una lectura positiva si observem que els enginyers hem apostat pel CAP (un 26% dels registres totals són CAP) perquè volem oferir garanties a la societat, garan-ties de professionalitat, de prestigi, i volem oferir feina ben feta, avalada pel Certificat d’Actuació Professional, signat pel nostre Col·legi, una institució amb prestigi re-conegut per l’Administració i la societat.

“Un cop superades les incerteses amb informacions clares i puntuals, podem fer una lectura positiva si observem que els enginyers hem apostat pel CAP”

M. Isabel Castillejo Garnés / Associada/col·legiada núm. 5.887 / Directora de l’Àrea Professional del COEIC


Per a més informació entra [email protected]

Som el teu punt de connexióBusques feina? Vols donar a conèixer la teva empresa? Vine al Fòrum 2011 i deixa que nosaltres t’ajudem!

8,9,10Març2011

El Sistema Integrat de Qualitat i Medi Ambient dels EIC. Ofi cina sense papers

Des de l’organització, sempre hem mantingut una clara voluntat d’oferir serveis de qualitat als enginyers i tot

el seu entorn. Per aquest motiu ens vam certi-fi car segons la norma ISO 9001:2000 de quali-tat l’any 2000. Uns anys més tard vam iniciar el camí cap a l’excel·lència i l’any 2003 vam ser una de les empreses guanyadores del Premi a la Qualitat (basat en el Model EFQM) atorgat per la Generalitat de Catalunya. En els últims anys també hem treballat per ser més respec-tuosos amb el medi ambient adoptant criteris de reducció, reutilització i reciclatge en la nostra activitat diària. Amb tot això, actualment disposem d’un sistema de gestió integrat de qualitat (segons ISO 9001:2008) i medi ambient (segons ISO 14001:2004).

oFiciNA SeNSe PAPerS

Amb la intenció de no fer només allò que mar-quen les normes, hem anat més enllà i ens hem convertit, de manera gradual, en una ofi cina “sense papers”. Aquest procés el vam iniciar l’any 2009, amb diferents línies d’actuació: reducció d’impressores, reducció del mobiliari d’ofi cina i incorporació de noves eines que permetin treballar en grup i fer reunions en un entorn web (sense papers). També vam implantar un sistema de gestió documental que elimina els arxius “propietat” d’una persona concreta per passar a treballar en un arxiu d’organització únic.Totes aquestes actuacions, i d’altres, han suposat una revisió i optimització dels processos que els

fan més efectius i, per tant, un canvi en la cultura organitzativa. Actualment s’està treballant en la digitalització dels papers.

AteNciÓ A l’eNGiNYer@

Un dels aspectes que s’ha potenciat en els últims temps és l’atenció al col·lectiu. Per això, s’ha mi-llorat l’espai al web (Portal / Qui som / Atenció a l’enginyer) i l’atenció telefònica. Paral·lelament, també s’ha millorat el tractament de totes les opinions, queixes i suggeriments que ens arriben diàriament.Cada departament registra, en un arxiu únic, totes les aportacions rebudes. S’han defi nit millor els canals de resposta i s’han establert uns terminis màxims per respondre segons el tipus d’aportació.

“Un dels aspectes que s’ha potenciat en els últims temps és l’atenció al col·lectiu”

2010 (de gener a 25/10/2010): 315 aporta-cions recollides (181 felicitacions, 13 incidències, 77 queixes i 44 suggeriments) i 263 tancades.

2009: 385 aportacions recollides (129 queix-es, 49 suggeriments i 207 felicitacions).

30 propostes de reducció de paper: 58.000 € i 70.000 fulls/any estalviats

Reducció del 71% del mobiliari d’oficina: armaris, bucs i elements auxiliars

Reducció del 23% d’impressores

Reducció del 42% de tòners


Per a més informació entra [email protected]

Som el teu punt de connexióBusques feina? Vols donar a conèixer la teva empresa? Vine al Fòrum 2011 i deixa que nosaltres t’ajudem!

8,9,10Març2011 Anna Secanell / Cap de Qualitat i secretària tècnica de la Delegació del Vallès

dAdeS de leS APortAcioNS re-collideS Al Servei d’AteNciÓ A l’eNGiNYer@

reSultAtS del ProcÉS d’iMPlAN-tAciÓ de l’oFiciNA SeNSe PAPerS

articles


Un bon complement al sistema formatiu de les escoles d’Enginyeria, que sempre ha garantit una sòlida formació teorico-

pràctica, és tot allò que contribueixi a promoure l’estímul d’una de les qualitats que ha de ser ca-racterística bàsica per a qualsevol enginyer/era: el talent i l’emprenedoria. Per promoure aquestes habilitats, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) ha posat en funcionament el programa INSPIRE3.El programa INSPIRE3 és una INiciativa adreçada a l’eStudiantat per a la realització de Projectes In-novadors Reals, la qual cosa constitueix una nova experiència educativa en Enginyeria, consistent en el desenvolupament per part de grups d’estudiants de projectes d’enginyeria reals i de contingut trans-versal en els quals l’estudiantat té l’oportunitat d’aplicar els coneixements i habilitats adquirits i desenvolupar-ne de nous, com ara: la creativitat, la intuïció, el pensament crític, les capacitats de comu-nicació i d’aptituds de lideratge, de gestió de pro-jectes i de negociació.És important assenyalar que les propostes sorgeixen de l’estudiantat, que en són els veritables protago-nistes i els responsables de liderar els projectes. El personal acadèmic juga únicament el rol de facilita-dor, conseller i supervisor.Aquest programa extracurricular complementa el treball de desenvolupament d’aptituds i competèn-cies ja previst en assignatures dels plans d’estudi. En l’actualitat hi participen 120 estudiants en nou grups de treball. En els pocs anys que porta aquesta experiència, ja són força els premis aconseguits en competicions i congressos organitzats en l’àmbit nacional i internacional (*).La majoria d’aquestes iniciatives són possibles grà-cies al suport de patrocinadors externs a la universi-tat. Els projectes en desenvolupament són:

• Equip UPC ecoRacing: aquest equip ha dissenyat i construït el primer vehicle de competició híbrid de l’Estat. Es tracta d’un monoplaça per participar en la Formula Student.• JET (Joves Enginyers de Terrassa): amb l’estructura d’una empresa júnior, són els organitzadors del Concurs

l’eScolA Eulàlia Griful / Directora de l’ETSEIAT David González / Sotsdirector de Promoció i Extensió Universitària de l’ETSEIAT (UPC)

El programa INSPIRE3: la promoció del talent i l’emprenedoria en enginyeria

l’equip uPc ecoracing de

l’etSeiAt en la competició

Formula Student al circuit de

Silverstone (Anglaterra).

de Robòtica JET (CRJET). També organitzen cursos in-troductoris de robòtica. CRJET10 http://www.youtube.com/watch?v=Vav2nFLhhjY• ESTIEM: secció local de l’organització European Stu-dents of Industrial Engineering and Management.• Equip Trencalòs: equip dedicat al disseny i la construc-ció d’aeromodels d’altes prestacions. Actualment treballa en tres projectes: l’ACC2011 d’aeromodels de càrrega, el Trencalòs UAV i el Solar Endeavour, un aeromodel de propulsió solar.• Equip WeCANSAT: desenvolupament de satèl·lits ti-pus CANSAT.• Equip ELDAR: desenvolupament de vehicle aeri quadrirotor (www.eldar.all-up.com).• TGS (Terrassa Ground Station): estació de seguiment de satèl·lits universitaris.• TRT (Terrassa Rocket Team): equip de modelisme es-pacial i coeteria (www.euroavia-terrassa.eu).• NESLAB (Near Space Laboratory): globus aerostàtic es-tratosfèric per a l’experimentació en condicions quasiespa-cials (www.neslabproject.com).

*Entre d’altres: guanyadors del concurs All you can fly, edició del 2010, en la categoria de coets i tercers en la categoria CANSAT; guanyadors en la categoria CANSAT en l’edició del 2008; vuitens en l’AirCargo Challenge del 2009; vuitens en la Formula Student (Silverstone, Anglaterra), en la categoria 1A (vehicles de propulsió alternativa); segons en la Formula Electric and Hybrid Italy (ATA-EHI), i guanyadors de la prova Fuel Economy.


l’eScolA

Albert Illera, Guanyador de la beca Altran Engineering Academy 2010

Carles Pérez / Periodista del COEIC

Com et sents després dels primers mesos treballant per a l’equip Renault F1? La veritat és que l’ambient a l’equip és molt bo i hi ha molta feina per fer. Saber que estàs fent realitat el somni de la teva vida és una sensació indescriptible.

Vas guanyar el concurs amb un disseny de l’aleró posterior per guanyar velocitat, però ara estàs centrat en el propulsor del Renault. En quin projecte estàs treballant actualment? Estic treballant a la Unitat de Càlcul de Fluids de l’oficina tècnica de la fàbrica que Renault F1 Team té a Viry-Châtillon, a vint quilòmetres de París. La meva tasca és realitzar estudis relacio-nats amb l’aerodinàmica interna del motor.

Què és el que estàs aprenent d’un món tan competitiu com la F1 i en el qual compta tant l’aerodinàmica?Aconseguir coneixement pràctic sobre l’anàlisi de

casos reals de mecànica de fluids aplicada a F1, i més concretament en els estudis aerodinàmics, és tota una oportunitat. Si bé cal dir que és a l’aerodinàmica externa del monoplaça on es concentren la majoria dels aerodinamicistes per tal de millorar el rendi-ment del monoplaça. De fet, poder participar algun dia en el disseny extern no deixa de ser un dels meus objectius, i participar tant en els estudis computa-cionals com en el túnel de vent o la pista.

Des de quan tens aquesta inquietud per pertànyer a un equip de l’elit? L’interès per ser enginyer de Fórmula 1 em ve de lluny. De fet, és difícil recordar quan va comen-çar realment aquest interès. Mai m’ha interessat ser pilot, però recordo que en els últims anys de primària ja tenia interès per la Fórmula 1 en el seu vessant tècnic. Tinc constància que l’any 2000 ja seguia molt de prop la F1, ja que com-prava una revista especialitzada en aquest tipus de competició. Encara conservo les antigues edi-cions i en continuo comprant de noves.

Et veus d’aquí a uns anys com un dels enginyers de referència en un gran equip com Renault, McLaren, Williams o Ferrari? Per on passa el teu futur?Òbviament a mi m’agradaria arribar a ser-ho, però ara mateix no tinc al cap un objectiu com aquest. Ara tot passa per donar el millor de mi mateix dia a dia. Sóc conscient que per arribar a ser un enginyer experimentat en F1 es necessiten molts i molts anys, i jo tot just ara acabo de començar. El temps dirà.

Sempre has anat un any per davant dels teus companys de promoció. Quin és el secret per triomfar en la carrera acadèmica?Sóc un any més petit que els meus companys de promoció a causa d’una adaptació curricular que em va permetre fer els dos anys de batxillerat en un únic curs. Realment tot és qüestió de ser cons-tant, treballar dur i, al mateix temps, poder tenir altres activitats per tal de no estar sempre centrat totalment en els mateixos temes. Si no fes això ja m’hauria tornat boig fa temps.

“Sóc conscient que per arribar a ser un enginyer experimentat en F1 es necessiten molts i molts anys, i tot just acabo de començar ”

volem +


VIU L’ASSOCIACIÓ

Atès que en la primera

edició no es va poder

donar cabuda a totes

les places sol·licitades,

durant el mes de novem-

bre es va fer la segona

edició. El curs anava

adreçat a totes les per-

sones que volien millorar

la seva comunicació oral.

Es van explicar les tècni-

ques per parlar amb més

seguretat i confi ança

que ajuden a ser més

professionals a la feina i

més convincents en les

relacions socials.

COM PARLAR EN PÚBLIC 2, 9 i 16 de novembre

FOTOGRAFIA AMB PICASA 4, 11 i 18 de novembre

Els assistents a aquest

curs van aprendre a

organitzar i editar les

seves fotos amb el pro-

grama gratuït Picasa.

També es va ensenyar a

crear àlbums comme-

moratius de viatges,

aniversaris, comunions,

etc., amb els quals es

pot sorprendre amics i

familiars, i a compartir

els àlbums on-line amb

qui es vulgui.


TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUES 17 de novembre

BON APPÉTIT! 11 de novembre

Se celebren el tercer

dimecres de cada mes

i volen promoure la dis-

cussió, les reflexions i

els comentaris relatius a

qualsevol tema que es

refereixi a l’enginyeria

industrial, tant des del

punt de vista tecnològic

com científic. En aquest

cas es va tractar la

mecànica quàntica.

Curs per aprendre a

preparar els millors

plats d’una de les

gastronomies més

universals que hi ha:

la italiana. Antipasti,

pasta, carn, peix, ver-

dures, pizzes, dolços,

etc. La cuina italiana

es caracteritza per ser

ràpida, fàcil i actual,

i agrada tant a grans

com a petits.

volem +

NOVEMBRE/DESEMBRE201090

Cambridge descobreix com fer evolucionar els fàrmacs antivírics

Científi cs de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) asseguren haver descobert

el funcionament del sistema immunològic davant dels virus, cosa que permetrà

elaborar una nova classe de fàrmacs per a malalties com el refredat.

El descobriment és un mecanisme desconegut fi ns ara amb què el cos humà

combat infeccions i que obre la porta a noves teràpies contra mals com el catarro

comú, la gastroenteritis i la malaltia del vòmit a l’hivern, coneguda també com a

grip intestinal, encara que no sigui una grip.

La investigació realitzada al Laboratori de Biologia Molecular de la Universitat de

Cambridge ha demostrat que els anticossos humans poden continuar combatent

els virus un cop han entrat a les cèl·lules i les han infectades. El descobriment tira

per terra el fonament científi c ortodox que els anticossos només són efi caços

quan actuen en el corrent sanguini i no poden atacar els virus un cop han

aconseguit entrar a les cèl·lules de l’individu infectat.

Els virus són els principals assassins de la humanitat, responsables cada any del doble de morts que el càncer, i a més són difícils de

combatre. El gran pas endavant és que, sabent que les cèl·lules no són “terreny prohibit” per als anticossos, es podran elaborar nous

fàrmacs amb una concepció radicalment diferent que transformarà la teràpia contra les infeccions víriques.

EL MICROOH!NES

WWWEBS

El World Forum for Harmonization of

Vehicle Regulations és un grup de treball

de la United Nation Economic Comission

for Europe (UNECE). Aquest World Forum

es basa en l’Acord del 1958, el qual cons-

titueix un marc jurídic en què els països

participants acorden el conjunt comú

dels reglaments per a l’homologació de

vehicles i components.

ENTRETENIMENTS

Endevinalla (Núm. 206)

En Pep té a casa un rellotge de paret que toca la campana de la manera següent: a l’hora exacta, tantes campanades com el nombre de l’hora (exemple: a les 4 dóna quatre campanades), i als 15, 30 i 45 minuts dóna una campanada.Un dia que en Pep torna a casa, en entrar sent una campada, passada una estona en sent una altra, una estona més tard una altra, i així des que va entrar; sent vuit vegades una campanada.Quina hora era quan va entrar?

REGLAMENTS CEPE/ONU PER A HOMOLOGACIÓ DE VEHICLESWWW.UNECE.ORG/TRANS/MAIN/WP29/WP29REGS.HTML

PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA WWW.PATRIMONI.GENCAT.CAT

El Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació, amb aquesta pàgina web,

té l’objectiu de facilitar la divulgació i la

preservació del patrimoni cultural català.

Patrimoni.gencat.cat aprofi ta les noves eines

digitals per oferir-nos, entre altres coses,

visitar de manera virtual els principals museus

i monuments de Catalunya, o informació

sobre possibles escapades i rutes per al cap

de setmana.


Cosmopolita, àgil, urbana i sobretot... ecològica. Així es defineix la

primera moto que llança MINI al mercat: la MINI Scooter E Concept.

La nova “joguina” de la casa britànica està clarament relacionada

amb l’estètica del seu germà gran, el cotxe. Hi ha encara molts

dubtes per resoldre sobre com acabarà sent l’escúter que, ara per

ara, només és un prototip. Del que podem estar segurs és que el

motor estarà integrat a la roda del darrere, que porta una bateria

d’ions de liti, i que compta amb una frenada regenerativa. Per tal de

recarregar el motor elèctric, la Scooter E té un cable de cinc metres

per endollar les dues rodes a una xarxa elèctrica. En el Saló de

París del passat mes d’octubre ja es van mostrar més detalls com,

per exemple, que al carenat de la moto s’hi podran posar telèfons

com l’iPhone que portin integrat el GPS per poder seguir-lo mentre

condueixis la moto. Però el que va quedar clar és que és més que

probable que la Scooter E Concept arribarà a les línies de producció

i podrà ser comercialitzada a mitjà o llarg termini. Els encarregats de

fer-ho serien els responsables de BMW Motorrad, amb una llarga

tradició en el món de les dues rodes.

LA TEMPTACIÓ

On:

www.mini.com

Prototip presentat al Saló de París 2010

Carles Pérez / Periodista del COEIC

EL NOU CAPRICI DE MINI

volem +


Autor: Joan Seró [et al.]

Edita: Cámara de Comercio Internacional.

Comité Español, Barcelona, 2004

Codi topogràfi c: 339.5 COM

Procedència: Donatiu

Sinopsi: Aquesta guia recull en un únic

volum una visió global de tot el procés co-

mercial, des de la signatura del contracte

de compravenda fi ns a les qüestions sobre

el transport internacional, la distribució,

l’agència i la franquícia, i afegeix un capítol

totalment nou on es descriuen els avenços

del comerç electrònic.

Acompanya aquesta edició d’un capítol

amb una perspectiva més pràctica i basa-

da en l’experiència real del Sr. Joan Seró

que ajuda a reforçar el valor d’aquesta

obra amb una òptica més propera al

lector.

Autor: Joan Costa Carreras (editor)

Edita: John Benjamins Publishing Company,

Amsterdam, 2009

Codi topogràfi c: 811 ARC

Procedència: Donatiu

Sinopsi: Aquesta obra ofereix una

selecció d’escrits de Pompeu Fabra en

llengua anglesa juntament amb una pre-

sentació de la seva obra i pensament.

El títol en anglès ja suggereix al lector

la importància de la tasca de Fabra

pel que fa a la codifi cació de la llengua

catalana moderna.

Es tracta també d’un llibre que, per pri-

mera vegada, presenta textos de Fabra

traduïts a l’anglès i que, per tant, dóna

accés al públic internacional (no només

angloparlant) a un seguit de textos

representatius de la seva obra.

NOVES TECNOLOGIES

PÀGINES

LG llança l’smartphone LG Optimus One amb l’última versió de la plataforma Android 2.2 (Froyo) capaç

de realitzar entre dues i tres vegades més ràpid les recerques a Internet, la càrrega de pàgines web,

aplicacions pop-up i multitasques. També està optimitzat perquè els usuaris es connectin als serveis de

Google Mobile.

Inclou una càmera amb detector de cares i somriures, una pantalla de 3,2” i una

bateria d’alta capacitat. Per als professionals ofereix avantatges com la

sincronització amb el calendari d’Outlook i connexió Wi-Fi.

Entre les nombroses aplicacions que LG ha inclòs en el terminal, destaca el

Pàrquing Friend amb el qual un mai oblidarà on ha aparcat el cotxe ja que,

després d’activar l’aplicació, el mòbil memoritzarà el lloc exacte en el qual s’ha

aparcat.

L’LG Optimus One es troba ja disponible a través de l’operadora Movistar. La

companyia ha anunciat que presentarà diversos models de telèfons intel·ligents i de tablets

que inclouran des d’equips bàsics fi ns a models premium.

ARRIBA EL NOU SMARTPHONE AMB PLATAFORMA ANDROID

COMERCIO INTERNACIONAL: Guía básica: conocimientos imprescindibles para exportar e importar: experiencias y consejos de un experto en exportación (2a edició)

THE ARCHITECT OF MODERN CATALAN: Pompeu Fabra (1868-1948): Selected Writings


OFERTES I SERVEIS


EL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA I EL RACC SIGNEN UN ACORD DE COL·LABORACIÓAmb l’objectiu d’ampliar el catàleg de serveis que

ofereix als seus col·legiats, el Col·legi d’Enginyers

Industrials de Catalunya ha signat un acord que

permetrà als membres del Col·legi gaudir de l’ampli

ventall de serveis i productes exclusius d’alta qualitat

que presta el Club, amb condicions avantatjoses.

Aquest conveni consolida la relació del Col·legi

amb el RACC, entitat amb la qual comparteix la

cultura de l’excel·lència en el servei i l’interès comú

pel sector de l’automoció i la mobilitat sostenible.

Assistència mecànica i en viatge, assistència a la

llar, assistència medicalitzada urgent, metge de

guàrdia, venda de vehicles, agència de viatges,

gestoria, assegurances, targeta de crèdit amb

descomptes exclusius i el nou servei de telefonia

mòbil amb geolocalització per a assistència i

informació del trànsit.

Gràcies a aquest acord, els col·legiats que es

facin socis del RACC no hauran de pagar quota

d’entrada i obtindran un xec de 50 euros per a la

contractació de productes del RACC.

RACC AUTOMÒBIL CLUBEl RACC és l’automòbil club més gran d’Espanya.

Amb un milió de socis, realitza a l’any 1.309.617

serveis d’assistència mecànica, personal i

medicalitzada urgent i compta amb una cartera

d’assegurances de 903.248 pòlisses. Com a

entitat al servei de la societat impulsa la mobilitat

sostenible, la seguretat viària i el medi ambient, i

promou l’esport del motor donant suport a l’esport

base i organitzant tres proves puntuables en els

mundials de F1, motociclisme i ral·lis.

Més informació:Montse HitaTel. 933 192 566A/e: [email protected]

volem +


OFERTES I SERVEIS

Sportevo és un centre d’exercici físic

individualitzat. Estudien el teu nivell de condició

física actual, fent una prova mèdica (una bateria

de tests físics per avaluar diferents capacitats),

i et fan un qüestionari personal en el qual has

d’explicar el teu historial referent a l’activitat física

desenvolupada i les lesions i problemes físics

que hagis pogut tenir fi ns al moment. A partir

d’aquesta informació, dissenyen un programa

totalment individualitzat, que serà dirigit per un

dels seus tècnics, amb seguiment i adaptació dia

a dia de manera personalitzada.

- 10% de descompte sobre el preu de la tarifa.

- Dues sessions gratuïtes.

SPORTEVO “Exercici físic personalitzat”

Passeig Olímpic, 5Instal·lacions Parc del MigdiaPau Negre08038 [email protected]

www.sportevo.net

Delegat comercialSisco Sànchez MolinaTel.: 663 788 [email protected]

Botiga d’exposicióTres Creus, 104, 2n 2a08202 Sabadell

www.agland14.com

Informació i reserves:Tel.: 902 930 400Fax: 902 930 [email protected]

www.rocblanchotels.com

Fabricant de mobiliari d’ofi cina de direcció i alta

direcció.

- 30% de descompte en la compra de qualsevol

dels productes, així com en les cadires de la

marca Sitia.

Hotel Roc Blanc i Hotel Termes de Montbrió:

- 20% de descompte (de diumenge a dijous, inclosos).

- 10% de descompte (de divendres a dissabte).

En els serveis següents:

- Estades en règim d’habitació i esmorzar.

- Programes de Salut i Bellesa (excepte serveis a la carta) als centres termals.

- L’entrada Espai Lúdic Termal Aquatonic (Tarragona).

- Programes hotel + forfet esquí Vallnord (Andorra).

Aplicables sobre tarifa públic i les ofertes que hi hagi a la pàgina web.

Imprescindible mencionar, en el moment de les reserves, el codi: BONUS

FIDELITAT COL·LECTIU AC1354.

AG LAND 14 “Mobiliari d’ofi cina”

ROC BLANC HOTELS “Benvinguts al benestar”


Consell de Cent, 362-36408003 BarcelonaTel.: 934 882 [email protected]

www.restaurantrene.com

Tel.: 902 197 [email protected]

www.framer.es

SERVICAIXA “Venda d’entrades”

RESTAURANT REÑÉ “Cuina de fusió”

FRAMER SERVEIS TECNOLÒGICS “Venda i manteniment d’equips informàtics”

Ara ja pots comprar entrades amb favorables descomptes.

El descompte serà variable segons l’espectacle.

Pots realitzar la compra d’entrades a través de l’enllaç següent:

www.servicaixa.com/nav/landings/ca/ofertas_colectivos/

ofertas_colectivos.html

Procediment de compra:

- Clica sobre l’oferta que t’interessi més.

- Una vegada hagis triat el dia i els seients, selecciona el

descompte “CORPORATIU”.

- Introdueix la clau d’usuari: EIC.

- Paga les entrades i recull-les en qualsevol terminal Servicaixa de

“la Caixa” amb la mateixa targeta amb què has fet la compra.

El Restaurant Reñé, situat a l’Eixample dreta de Barcelona, en un edifici

modernista, és un dels restaurants més emblemàtics de la ciutat, que conserva

encara les restes de la seva antiga pastisseria.

Com a membre dels EIC pots gaudir d’un 10% de descompte.

- 25% de descompte en la mà d’obra de totes

les actuacions corresponents a servei tècnic o

manteniment informàtic. Desplaçament gratuït.

- Preus especials en la compra d’equips

informàtics, així com de recanvis i consumibles.

- 25% de descompte en els imports corresponents

a contractes de manteniment informàtic per a

empreses adherides a l’AEIC/COEIC.

volem +


IMMOBLES

Es lloga o es ven local

de 200 m2 situat al

carrer Bailén de Barce-

lona, prop de Travesera

de Gràcia. Molt bon

lloc comercial.

Tel. 607 590 803 (Xavier

Forcano Royo).

Es lloga apartament

seminou i equipat a

Puigcerdà per a la

temporada d’hivern:

novembre-abril. Dues

habitacions, pàrquing i

traster. Tel. 934 390 664.

Es lloga local de 55 m2

més altell al carrer Casti-

llejos de Barcelona (entre

Provença i Mallorca ).

Planta baixa directa

al carrer. Zona mercat

Sagrada Família, situat

enfront de dues residèn-

cies de gent gran, apte

per a negoci o botiga.

Necessita reforma. Sub-

ministraments donats

d’alta. Preu: 700 €/mes.

Tel. 654 266 235 (tardes).

Es lloga ofi cina de

120 m2 al carrer Sar-

denya, 397 (al costat

de la Sagrada Família)

amb sis despatxos

independents, un bany

i una habitació amb

nevera, microones i

pica. Aire condicionat,

calefacció, moqueta,

porta blindada. Escala

amb dos ascensors,

porteria i vestíbul amb

jardineres. Preu: 900 €/

mes. Tel. 620 996 841.

Pis en venda de 130 m2

a la Vila Olímpica. Saló

menjador de 32 m2,

quatre habitacions do-

bles una de les quals és

suite, dos banys, cuina

de 12 m2, aire condicio-

nat, molt lluminós, total-

ment exterior, pàrquing.

Jardí comunitari. Sol tot

el dia. Preu: 630.000 €.

Venc casa a Alp (la

Cerdanya), de quatre

vents, 100 m2, magnífi -

ques vistes, totalment

moblada, sala d’estar i

menjador amb lllar de

foc. Dues habitacions

dobles i una tercera per

a quatre persones. Cui-

na, bany complet i un

altre amb dutxa. Jardí

privat de 400 m2, molt

tranquil, amb pou per a

reg automàtic. Calefac-

ció amb comandament

via telèfon i garatge

privat de 50 m2.

Preu: 360.000 €.

Tel. 661 537 639.

Venc apartament a Bla-

nes, a primera línia de

mar. Té 93 m2 i terrassa.

Tot exterior. Tres habi-

tacions amb armaris de

paret (una suite amb

accés a la terrassa) i

dos banys. Rebedor,

menjador, sala d’estar,

cuina totalment equi-

pada. Calefacció de

gas i aire condicionat.

Zona comunitària amb

dues piscines, un pàr-

quing tancat i possibili-

tat d’un segon pàrquing

amb armari d’eines.

Tres ascensors, un dels

quals amb accés direc-

te a les piscines.

Preu: 498.000 €.

Tel. 660 447 760 (Xa-

vier). A/e: javierbcn@

terra.es.

Llogo local de 60 m2 a la

Vila Olímpica de Barce-

lona, al carrer Ramon

Turró, 85, al costat del

22@. Són uns baixos

diàfans. Finca de l’any

92. Façanes de vidre de

9 m al carrer i de 7 m

als jardins. Molta llum

natural. Aire condicio-

nat. Quatre persianes

motoritzades. Pàrquing

opcional. Abans era

despatx d’arquitectura.

Preu: 890 €/mes.

Tel. 616 458 225.

Llogo o venc aparta-

ment a Las Arcadias

Mandri, de 80 m2, amb

dormitori, vestidor, bany,

cuina i saló que dóna a

una terrassa de 10 m2,

sobre el parc. Inclou la

propietat dels serveis

comuns, com ara men-

jador, sales de reunió,

recepció, etc. Tel. 934

102 222 / 639 305 059.

Llogo vivenda 140 m2

en una masia de Tortellà

(Alta Garrotxa). Quatre

dormitoris, dos banys i

cuina. Tel. 934 102 796

(a partir de les 22.00 h).


VEHICLES

Venc Kawasaki KLX-

300R, any 2002, amb

lot de Supermotard, ITV

al dia i en perfecte estat.

Raó: motius familiars.

Sempre al garatge.

Preu: 2.500 €. Tel. 616

781 403 / 616 781 403.

Venc Land Rover Free-

lander Td4, gasoil, de

2006, 115.000 km.

Sempre al garatge, uti-

litzat per la meva dona

per a compres i similar.

ITV al dia. Tel. 977 372

378 / 606 450 157.

Mercedes C240, 170 CV,

V6, 115.000 km. Matrí-

cula: B-XXXXX-TK.

Controls electrònics:

Blocatge diferencial,

ABS, ASR, BAS, quatre

airbaigs, tapisseria de

cuir, interior de fusta,

pneumàtics nous.

Totes les revisions pas-

sades a la delegació

oficial de Mercedes; l’úl-

tima, el juny del 2010.

Sempre al garatge. Un

únic propietari.

Preu a convenir.

Tel. 649 944 809.

ALTRES

Venc Rolex model

Oyster Perpetual amb

embalatge original.

Tel. 670 032 255

(Sr. Ferrer).

Venc embarcació de

vela lleugera. Model:

H-415 (made in Ger-

many). Veles: Harztel-

Segel. Orsa: abatible.

Timó: abatible. Panyol:

de proa. Carro de vara-

da. Tel. 934 190 390

(Miguel, a partir de les

21.00 h).

Es ven piano de mitja

cua de la marca

Yamaha del COEIC.

Preu a convenir.

Més informació: www.hornsrev.dk

Enginyeries del Món

TEXT: Carles Pérez FOTO: www.hornsrev.dk

Horns Rev, el mar s’alia amb el vent

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Es troben a la terra del no-res, concretament a trenta pisos per damunt del nivell del mar. És el parc eòlic marí més gran del planeta. Els vuitanta aerogeneradors de Horns Rev, situats al mar, prop de Jutlàndia, Dinamarca, poden produir l’energia elèctrica sufi cient per abastir 150.000 llars anualment. En altres paraules, el vint per cent de l’energia que consumeix aquest país escandinau prové d’energia eòlica. Les turbines tallen l’aire que ja ve amb força i ali-menten el seu sistema per després convertir-lo en energia. Cap altre país cultiva el vent com Dinamarca, que va iniciar el seu programa eòlic a la dècada dels setanta per acabar amb la seva dependència del carbó importat.Però fi ns i tot el vent té el seu preu, ja que contamina el paisatge i limita el territori. És per això que es van traslladar al mar. Allà on no hi ha arbres ni edifi cis que creïn turbu-lències, el vent bufa de manera més regular. Capturant el

doble de vent a les seves turbines, aquestes poden produir vuit vegades més d’energia. La difi cultat és trobar un lloc no gaire profund per poder construir un parc eòlic. A 14 quilòmetres de la costa occidental de Dinamarca els engi-nyers van trobar un lloc anomenat Horns Rev, un banc de sorra situat a només 7 metres per sota de la superfície. Des de la costa, els visitants no poden veure les aspes.La seva construcció va ser força difícil. En aquella zona, a l’hivern, el vent provoca onades equivalents a un edifi ci de dues plantes. Els enginyers van topar amb el problema que representava transportar vuitanta turbines fi ns a un lloc aïllat i sovint batut per un fort vent. Per això, es va utilitzar el vaixell Ocean Hanne, amb potes retràctils que l’ajudaven a estabilitzar la grua que va fer realitat el major parc eòlic del mar.

volem +

FULL

S d

els

EN

GIN

YER

S

LA COLUMNA AMBPAU BAQUERO

El cap d’Opinió de La Vanguardiaqüestiona l’absència del visatobligatori

PROJECTE:EL VEHICLE INTEL·LIGENT

Com pot un cotxe senseconductor fer una ruta de 13.000quilòmetres entre Belgrad i Xangai?

ENGINYERS SOLIDARIS

Coneixem la Comissió d’Acciói Cooperació. La voluntat delsenginyers per ajudar els que mésho necessiten

FEM INSTITUCIÓ

IV Trobada d’Empresa Adherida,viatge a Munic, tast devins i nous avantatges per alsassociats/col·legiats

núm. 270 / novembre·desembre 2010 / pvp 5¤ / www.eic.cat

nove

mbr

e/de

sem

bre

2010

n

úm. 2

70

La indústriacatalanafa els deures

L’Observatori de la competitivitat 2010

Fulls dels Enginyers 270

Documents

Transcript of Fulls dels Enginyers 270