Fulls Maig/Juny 2010

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Joan Lluís Serarols

Lleida: Josep Giné

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Carles Pérez, Escarlata Gómez

i Òscar Maronda

Redacció: Carles Pérez, ,Meritxell Mir, Lorena Farràs,

Natàlia Garcia, Jordi Garriga i Òscar Maronda

Publicitat: Natàlia Garcia i Peter H. Schönhöfer G.

Fotografi a: BCN Imatge, Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Carles Ivanco i Escarlata Gómez

Il·lustració: Eduard J. Montoya

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Novoprint

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

2812

LA COLUMNA

Francesc LatorreReformulant la fórmula

CALIDOSCOPI

Jaume AlguersuariPilot de F1

EDITORIAL

Joan TorresPresident de l’AEIC

tenim

opin

ió

fem

inst

itució

vole

m +

som

engin

yers

ESCOLA

L’ETSEIB a la FormulaStudent per tercer any consecutiu

INFORMA’T

“L’enginyer d’aquí surt més ben prepa-rat per afrontar tot el que li vingui a sobre”

ELS NOSTRES EXPERTS

Josep Maria RoviraLa reforma de la Diagonal

TECNOLOGIA I EMPRESA

PamiasServeis d’enginyeria centrats en el compromís, la innovació i l’excel.lència

28

22

ENTREVISTA

Pere Escorsa“La informació és bàsica per a lainnovació”

PROJECTE

ErgransaEl gran graner de Catalunya

34

REPORTATGE

Els boscos catalans, tota una central d’energia

04

DIA A DIA

Visita a la planta d’Enagás

LA TEMPTACIÓ

Escola de navegació

94

ENGINYERIES DEL MÓNGolden Gate, la porta daurada de Califòrnia

10288

89

INFORME

III Trobada d’Empresa Adherida

52

78

VIU L’ASSOCIACIÓ

Activitats per a totes les edats

90

05

Enginyers Industrials de Catalunya

ESMORZARS

Frank BekemeierVicepresident executiu de

Recerca i Desenvolupament de Seat

Francesc RoureDirector de l’ETSEIB

Alejandro PinaPresident d’Enresa

06

13

1415

16 40

ESPECIAL DIADA

La Diada 2010, una festa molt mediterrània

56

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió

4 MAIG/JUNY2010

EDITORIAL

Joan Torres / President de l’AEIC

És una gran satisfacció poder anunciar que ja som 10.000 enginyers i enginyeres que,

amb noms i cognoms, formem el nostre col·lectiu i fem de la nostra institució una institució de referència. En aquest sentit treballem i continuem treballant, realit-zant estudis com el darrer monogrà� c Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat, per transcendir als mitjans de comunicació i als àmbits empresarial i institucional (consultar el web).No podem obviar, doncs, que som un col·lectiu divers, i per això enguany la Diada de l’Enginyer, de la qual trobareu un resum en aquesta revista, ha concedit onze premis diferents, en els quals hem destacat les trajectòries professionals i personals dels nostres enginyers, així com també aquelles empreses que són signi� catives per a la nostra institució i el nostre col·lectiu i que han destacat per la seva transcendència tecnològica, econòmica i social. Som un col·lectiu d’empreses, per-què el 90% dels nostres professionals estan assalariats; perquè les empreses

són el nostre àmbit natural d’actuació i perquè el nostre col·lectiu té una visió privilegiada, en primera persona, del sector industrial i del funcionament de l’economia i les empreses (ja que està majoritàriament en càrrecs de respon-sabilitat i con� ança) i pot oferir-la a través del Col·legi sense partidismes ni interessos comercials.

Ja són més de cent les empreses que s’han adherit al Col·legi per gaudir dels nostres serveis i esperem créixer encara més, i això encara ens fa més forts.Ara més que mai hem d’estar units. Per això, els vint col·legis d’Enginyeria de Catalunya hem subscrit el Manifest en defensa de la seguretat i la regulació dels treballs tècnics. En aquest escrit advertim de les greus conseqüències per a la seguretat de les persones que es poden derivar d’un mal desplegament de la

Llei òmnibus. La Llei és un atac contra l’existència dels col·legis professionals, però alhora devalua la professió i pretén eliminar la posició de reconeixement social que tenim com a professionals i, en aquest sentit, no ens podran vèncer:

• Nosaltres ja som 10.000 i volem con-tinuar creixent.

• Volem mantenir els valors defi ni-dors de la nostra identitat com a enginyers, enginyeres i professio-nals, en l’àmbit industrial.

• Volem garantir la solvència, la qualitat i la seguretat dels nostres projectes i de la nostra gestió.

• Volem continuar sent un referent que ens permeti mantenir el prestigi de la professió i ajudar el nostre país a continuar progressant amb les nos-tres contribucions.

NO SONA...

La tisorada del Govern espanyol La realitat de la Llei òmnibus

El Govern espanyol va aconseguir aprovar el Reial decret de la llei d’ajustament � -nancer per només un vot al Congrés dels Diputats. El dubte és si servirà per reduir el dè� cit espanyol i crear més ocupació.

L’aprovació de la nor-mativa per part del Govern pretén que els visats no siguin obligatoris. La Llei trenca amb la garan-tia de seguretat en les infraestructures que els col·legis professio-nals han donat, � ns ara, a la societat.

El moment dels enginyers

El Centre Tècnic de Seat és l’únic de les seves ca-racterístiques a Espanya. Permet desenvolupar amb més rapidesa, re-duir costos i aug-mentar la qualitat a través de simulacions virtuals.

SONÒMETRE

El Centre Tècnic de Seat, factor diferencial de la marca de Martorell

SONA BÉ GRINYOLA!

“Volem valors, solvència, qualitat i seguretat en els nostres projectes, per seguir sent un referent ”

FULLS dels ENGINYERS 5

LA COLUMNAFrancesc LatorrePeriodistawww.enginyersmotorsport.wordpress.com

Circuit de Bahrain, 14 de març. No feia ni deu minuts que havia acabat el primer Gran

Premi del Mundial de F1 que Martin Whitmarsh, director de McLaren, feia unes declaracions que portarien cua. Va dir que amb el nou reglament, aquest esport s’havia fet avorrit. Més o menys el mateix es podia concloure de les paraules d’un dels protagonistes de la cursa, l’australià Webber, que va a� rmar que s’havia sentit com si estigués en una pro-cessó i no en una carrera. Curiosament ni a McLaren ni a Webber els havia anat bé. No sé si en cas de guanyar haguessin dit el mateix. El cas és que van obrir per enèsima vegada el debat sobre si la F1 és o no divertida i va fer treure pit a aquells que tantes vegades han repetit allò que “aquí no s’avança mai!”.Aquesta és la paraula clau, avançar. A mi m’agrada molt el futbol. I com tots els futboleros, també porto un entrenador dins meu. M’agrada especular sobre si ens hagués anat millor amb un 4-3-3 que no amb un 4-4-2, o discutir si era millor un davanter que l’altre. I tot això m’agrada fer-ho encara que el partit hagi acabat 0-0. No pretenc convertir ningú, però a la F1 passa si fa o no fa el mateix. L’avançament és, per a la vista, el més plàstic, com el gol. Però en una cursa hi ha més coses que la fan apassio-nant. Per exemple, l’estratègia. Darrere d’aquest mot, si voleu una mica innocu, s’hi amaguen centenars d’operacions

matemàtiques que poden decidir per mil·lèsimes una batalla de 310 quilòme-tres. Càlculs que sovint s’han de refer en qüestió de minuts per culpa d’un aiguat. No és màgic això? Encara al·lucino quan recordo els temps en què un vell conegut vostre, Vicenç Aguilera, m’acompanyava pels circuits. Cada vespre de dissabte, ni que fos sobre un tovalló, començava a fer números sense parar. Al cap d’una estona, em feia la previsió d’aturada a boxs per l’endemà. Solia encertar! La F1 té l’obligació d’evolucionar cada tempo-rada perquè és el banc de proves de noves solucions que després han d’aplicar-se als cotxes de carrer per convertir-los, per exemple, en més sostenibles. I aquestes

No només la nostra cultura i la nostra llengua, sinó també el nostre dret ens de� neix com a nació.

L’ALTAVEU

Montserrat Tura, consellera de Justícia

Reformulant la fórmula

noves idees, en el moment de provar-les, han de tenir també l’objectiu de millorar l’espectacle esportiu. Per això crec que la introducció del KERS (Sistema de Recuperació d’Energia Cinètica) va ser un encert. La FIA va fallar en la man-era d’introduir-lo, cert, però permetia més avançaments. Sort que l’any que ve tornarà. Una altra solució és la que proposa Briatore. El playboy de la F1 l’encertava de vegades! Es tractaria de dividir el GP en dues curses i que una de les dues es disputés sota el sistema de graella invertida: els més lents davant i els més ràpids darrere. Ara bé, la solució de� nitiva i a la qual donaria el meu vot passaria per uns cotxes aerodinàmica-ment diferents. A dia d’avui, si un pilot s’acosta massa al de davant perd el con-trol. Amb menys càrrega aerodinàmica i més adherència mecànica, les lluites tu a tu serien més factibles. Però no cal esperar tot això: n’hi ha prou que pensem que aquests pilots desa� en el destí agafant revolts a 300 per hora per enganxar-se a la cursa des de la sortida � ns a la bandera de quadres.

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

6 MAIG/JUNY2010

Des de la visió de la mobili-tat i del transport públic, la proposta de reforma de la

Diagonal té aspectes interessants que caldria remarcar des d’aquesta òptica.En aquests moments, la distribució d’espais en la vialitat d’aquesta avin-guda comporta una sèrie de disfuncions que di� culten alhora el moviment dels vianants, dels vehicles privats i del transport públic, bàsicament en el cas dels autobusos urbans. A causa de la di� cultat de coordinació semafòrica amb la trama ortogonal de l’Eixample, les velocitats comer-cials de tots els mitjans de transport són baixes, especialment en el cas dels autobusos. La utilització actual dels dos passejos com a pàrquing per a motos i vial per a ciclistes fa poc amigable el fet de caminar per aquest entorn, igual que el passeig per les estretes voreres és perillós i poc reco-manable per anar a comprar a les nombroses botigues de l’avinguda.En aquest estat de coses és lògic que, apro� tant el projecte d’unió dels dos tramvies, s’estudiés una reforma inte-gral de l’avinguda per tal d’adaptar-la més als usos actuals i fer-la més ami-gable per als vianants, donant-li una clara prioritat al transport públic.Tanmateix, aquest fet no implica pas que la solució � nal tingui a veure amb el dilema tramvia sí o tramvia no, ja que ha quedat molt clar que, en la situació actual del projecte, del que es tracta és de veure quina estructura es vol donar a la futura ordenació, mentre que la solució a donar a la implant-ació del transport públic queda per a futurs estudis de detall.Abans, però, caldrà resoldre una qüestió primordial: què se’n farà dels vehicles que ocupen actualment la via?Segons els estudis de mobilitat realit-

zats per l’Ajuntament de Barcelona, en el moment en què es portarà a terme l’obra, en qualsevol de les seves pos-sibles opcions, estaran en servei bona part de les ampliacions del metro i s’haurà donat un tomb al tema de les

Rodalies, per la qual cosa es preveu una disminució del trànsit privat semblant al que es va produir amb la inauguració de les rondes o la implantació de la Zona Verda.Per tal de dotar de major capacitat la trama de l’Eixample i compensar la disminució producte de la remod-elació de la Diagonal, es proposen diferents solucions d’una mínima afec-tació quant a obres i cost que caldria realitzar abans d’iniciar la reforma, una vegada constatada la seva e� cà-

cia. Aquestes solucions consisteixen a donar continuïtat als carrers de l’Eixample que actualment estan tal-lats per la Diagonal, com Còrsega o Provença, i invertir el sentit de marxa al � nal del carrer d’Urgell i a l’avinguda de Sarrià, entre d’altres, per tal de resoldre les sortides i entrades a la ciutat per la Diagonal.El recent estudi de TMB de reor-ganització del bus a Barcelona, sota el nom de RetBus, aporta dades que serveixen per poder valorar � ns a quin punt una reforma radical de la vialitat pot afectar positivament els desplaça-ments per la ciutat, i no només a la Diagonal. Creiem que cal entendre aquesta actuació com un pas més cap a la millora de la mobilitat en l’entorn metropolità central.En de� nitiva, tot un seguit de solucions tecnològiques, en les quals els enginy-ers industrials hi tenim molt a dir i que en cas que es tornés a replantejar una reforma, exposarem convenientment a les autoritats.

La reforma de la DiagonalJosep Maria Rovira / Vicedegà del COEIC i president de la Comissió de Transport i Mobilitat

“La utilització actual dels dos passejos com a pàrquing per a motos i vial per a ciclistes fa poc amigable el fet de caminar per aquest entorn”


Refl exions sobre l’administració públicaPep Molsosa / Antic cap d’Unitat a la Comissió Europea i assessor en polítiques públiques

La Comissió dels enginyers a les administracions públiques des de fa temps desenvolupa una activa re� exió traduïda en propostes operatives en línies estra-tègiques, entre altres, de la renovació i potenciació del paper dels enginyers i en la contribució com professionals de les administracions en millorar el seu funcio-nament i en fer-les més i millors factors de competitivitat per al conjunt de la societat. Companyes i companys com Olga Tomàs, Conxita Riasol, Josep Ramon Dueso, Lluís Gasull, Jordi Mas, Josep Lluís Pedragosa, Francesc Romagosa, Miquel Subirachs, participen i aporten també coneixement i experiència al present article.

NOVES PROBLEMÀTIQUES, NOUS INSTRUMENTS, MÉS EFICÀCIAEn aquests temps de crisi i de canvis trepi-dants, les dinàmiques socials, econòmiques, demogrà� ques, tecnològiques, culturals... exigeixen governs capaços de promoure de manera àgil, � exible i concertada les adap-tacions, reorientacions i reestructuracions que cal realitzar sense dubtes. Els governs han d’assumir els nous reptes, han de tenir idees clares i coherents, han de gover-nar amb decisió i promoure la necessària implicació dels ciutadans, dels empresaris i dels treballadors en un projecte de país. En línia amb les recents mesures d’austeritat proposades pel Govern de l’Estat, ara més que mai, cal reconvertir les adminis-tracions (estructures, serveis, institucions, organitzacions i empreses públiques ... ), cal millorar les maneres de governar, la pertinència, l’e� càcia i l’e� ciència de les polítiques del govern, cal valorar i gestio-nar millor els treballadors públics.

ELS ENGINYERS, A PUNT!Calen estratègies coherents, integrades a mitjà i llarg termini; calen iniciatives inno-vadores, imaginatives, enginyoses; calen mètodes de treball rigorosos; necessitem plani� car, dirigir, gestionar i avaluar de

manera més àgil, útil... en temps útil. Els enginyers som especialment sensibles a aquestes problemàtiques. En situacions com l’actual, des de la nostra experièn-cia i competència, des de la nostra visió i capacitats polivalents, podem aportar ele-ments de racionalització, podem proposar solucions e� cients que funcionin, inventar millors maneres de fer que compensin les previsibles reduccions pressupostàries.

JA FA TEMPS QUE EN PARLEM...A Catalunya, els darrers anys, s’han fet molts debats i propostes: Informe sobre bon govern i transparència administrativa, Llibre blanc de la Funció Pública catalana, congres-sos sobre la Funció Pública catalana...Hem avançat en la modernització tecnològica i s’han iniciat reformes importants dels mètodes de plani� cació i programació pressupostària. Però les reformes estructurals i de racionalització general, la millora de la gestió de les per-sones, les mesures per la transparència i anticorrupcions, necessiten més impuls.A l’Estat, s’han aprovat algunes lleis que poden incidir en el funcionament, els mètodes i les condicions de treball, espe-cialment el nou Estatut bàsic de l’empleat públic. El desplegament del nostre Estatut, malgrat les di� cultats i incerteses, obre noves possibilitats i reptes per a una millor governança dels nostres problemes. A Europa, molts estats membres de la Unió estan adoptant mesures interessants de reforma administrativa i de canvi en les condicions de treball del funcionariat. La Comissió Europea mateix va fer un gran esforç després de la crisi del 1999. I l’OCDE té diversos grups i programes dedicats a seguir i promoure iniciatives.

QUÈ S’HAURIA DE FER, ARA I AQUÍ?De les converses i debats que hem fet � ns ara, les principals idees estratègiques son:1. decidida voluntat política per reestruc-turar i reorganitzar efectivament les

administracions.2. una estratègia global, integrada, basada en la necessària articulació d’un conjunt coherent i complementari d’iniciatives i mesures.3. S’hauria de pretendre:a) Fer l’administració més oberta i cooperadora, més promotora de la implicació de tots els agents.b) Poder de� nir millor què s’ha de fer: consolidar i uni� car els mètodes i el llen-guatge per a l’anàlisi de problemàtiques, necessitats i recursos; avaluació de polí-tiques possibles; plani� cació sistemàtica d’objectius i d’estratègies.c) Clari� car els àmbits d’intervenció, el qui ha de fer què, revisant l’estructura, organi-tzació i dimensió de departaments i serveis, les seves � nalitats i funcions, apro� tant les possibilitats de cooperació entre la gestió pública i la iniciativa privada.d) Millorar el com: simpli� car rigorosa-ment estructures, procediments, mètodes, normativa, reduint terminis, amb lògiques menys formalistes i més responsabilitza-dores dels qui decideixen i executen.e) Impulsar les funcions directives i la capacitat de lideratge, competència i professionalitat dels gestors, comple-mentàries de les funcions polítiques d’orientació estratègica.f) Reformar els mètodes de gestió i les condicions de treball dels treballadors de les administracions i empreses púbiques: cal garantir-ne la motivació, incentivar-ne la professionalitat i corregir eventuals insu� ciències o inadequacions.g) Acompanyar les reformes per vetllar i controlar la seva efectiva implantació, per garantir la participació i el compromís de tots els concernits.4. Aquesta estratègia hauria de ser ben presentada i justi� cada als treballadors d’aquestes administracions i als ciutadans en general, amb determinació i valentia, buscant el consens i la implicació activa del major nombre possible de concernits.

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

8 MAIG/JUNY2010

Ramon Ferrer / President de Caixa d’Enginyers

Cooperativisme: camp sembrat d’oportunitats

Els pitjors presagis s’han com-plert. Les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística

indiquen que el primer trimestre del 2010 s’ha tancat amb una taxa d’atur del 20,05% (a Espanya hi ha més de 4,6 milions d’aturats), la més elevada des del 1997. En aquest context, és necessari reivin-dicar el paper que pot tenir el model cooperatiu. Segons dades del Minis-teri de Treball, la pèrdua d’ocupació patida per les cooperatives espanyoles va ser d’una mitjana del 4% interanual durant el 2009, xifra inferior al 5,7% que va presentar el nombre d’a� liats a la Seguretat Social. Així mateix, de la importància de l’economia social a Espanya en són un re� ex les gairebé 48.000 societats que actualment operen en el sector cooperatiu i que mouen uns 115.000 milions d’euros l’any, això és el 10% del PIB del país.És a dir, parlar de cooperativisme, i per tant d’economia real, és referir-se a un model productiu i econòmic que destaca per la seva elevada estabili-tat i fortalesa davant de conjuntures econòmiques adverses, gràcies als valors que el de� neixen (autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat, solidaritat, honest-edat, transparència i vocació social) i a l’estructura organitzativa de les enti-tats que en formen part. L’evidència d’aquestes variables, és a dir, atur creixent i millor comporta-ment relatiu de l’economia cooperativa en conjuntures negatives, ens ha de fer prendre consciència que el model cooperatiu és una molt bona opció per a emprenedors i d’autotreball. En l’àmbit de les entitats � nanceres,

les cooperatives d’estalvi i crèdit són una realitat plenament consolidada en l’àmbit mundial. L’any 2008 gairebé 54.000 cooperatives van atendre prop de 186 milions de socis a tot el món. En el cas de les cooperatives d’estalvi i crèdit, per regla general, podem congratular-nos d’haver evitat, � ns al moment, les terribles conseqüències derivades de la crisi que sí que han afec-tat altres sectors � nancers.A més, aquest model talla d’arrel amb un problema fonamental: el con� icte d’interès entre accionistes i clients. Aquest dualisme no es produeix en les cooperatives de crèdit perquè els cli-ents són a la vegada socis. I enfront de la maximització de bene� cis i l’aposta per negocis conjunturals amb un risc implícit elevat, es privilegia el creixe-ment sostenible i el llarg termini.Aquesta idiosincràsia del món cooperatiu, que es conjuga amb elements imprescindibles per a la competitivitat com són l’eficiència, la responsabilitat social i un fona-ment ètic, és extensible a l’àmbit dels col·legis professionals, en particular pel que fa a la conveniència que estre-nyin al més fort possible els llaços amb el col·lectiu que representen, ja que també formen part de l’economia social. És des d’aquesta pertinença a un mateix sector econòmic que col·legis i cooperatives tenen el seu nucli comú d’unió, el qual és neces-sari reforçar i impulsar. Com hem vist, són molts els factors diferencials que aporta el model coo-peratiu. Aquest, sense cap mena de dubte, és un camp sembrat de magní� ques oportunitats de present i de futur per a l’economia social, els seus agents i per al conjunt de la nostra societat.

€€€


Els espais virtuals de les comissionsRicard Granados / Vicepresident 2n dels EIC

LES COMISSIONS DELS ENGINYERS INDUSTRIALSDins del nostre col·lectiu dels Enginyers Industrials de Catalunya, les comissions constitueixen òrgans de relació i activitat especialitzats en diferents temàtiques.Les comissions recullen la participació dels nostres membres especialitzats o interessats en una determinada branca tècnica (comissions tècniques), o que desenvolupen la seva professió en un determinat sector (comissions sec-torials), o � nalment que participen en algun servei del nostre col·lectiu (comissions de serveis).D’una banda, la participació en les comis-sions tècniques i sectorials, alhora que desenvolupa relacions dins d’una deter-minada branca d’especialitat o dins d’un sector d’activitat, permet també actuar en la millora tant tècnica com institucional. En aquest sentit, aquestes comissions tècniques i sectorials enquadrades dins del nostre col·lectiu i de l’estructura de govern dels EIC, són importants òrgans d’activitat. Recullen el saber, l’experiència i la relació social en una determinada branca i són una base fonamental de la nostra interrelació tècnica i sectorial amb la societat i amb l’Administració.D’altra banda, les comissions de serveis permeten programar i estructurar els serveis socials, culturals i lúdics que es realitzen en el nostre col·lectiu.

L’ACTUACIÓ DE LES COMIS-SIONS I LA SEVA DIFUSIÓTradicionalment, l’actuació de les comis-sions s’ha portat a terme a partir de les reunions periòdiques dels seus membres, normalment mensuals, que permeten una comunicació i una actuació personal. I s’ha difós al col·lectiu a través dels actes i jornades que programen i dels seus reculls i ressenyes. Així mateix, les publicacions i monogra� es que preparen permeten no

només la comunicació entre els membres de la comissió sinó també amb la resta dels enginyers.Dins de l’obertura que ens propor-cionen les tecnologies de la informació, el web dels EIC ha permès una major difusió de les seves activitats alhora que ha fet possible l’edició de butlletins de comunicació especialitzats.Tanmateix, aquesta difusió externa havia de ser complementada amb la constitució d’uns espais virtuals interns que permetes-sin una comunicació i interrelació àgil i e� caç dins del si de cada comissió.

ELS ESPAIS EICLa constitució dels nostres espais virtuals espais.eic.cat ha permès dotar progres-sivament les diferents comissions d’una eina potent de relació i intercomunicació entre els seus membres. L’accés es realitza a través de la direcció http://espais.eic.cat. Requereix l’entrada del nom de l’usuari i del seu codi o contrasenya (els mateixos que per accedir als espais reservats del web dels enginyers).L’accés a l’espai de cada comissió està reservat als membres que en formen part. Val a dir, però, que les comissions són obertes i que és important que el col·lectiu hi participi. Per això cal recordar que es pot sol·licitar l’adhesió a alguna d’elles adreçant-se al Departa-ment de Comissions.Els espais de cada comissió estan con-� gurats com a espais de treball que

agrupen notes i anuncis; programació i calendaris; informació interna, i aportacions i comentaris.Sota l’epígraf Novetats, els membres de la comissió poden penjar notícies, anun-cis i notes d’interès general per a la resta de membres. Sota l’epígraf Calendari, l’administrador de l’espai de la comissió penja programació i calendaris d’activitat previstos. Sota l’epígraf Arxiu es manté un arxiu de documentació relacionada amb les diferents entrades que � guren al taulell de novetats o al calendari. A Documentació es recullen documents que poden quedar classi� cats temàticament en la forma que assigni la comissió. I a Membres � guren els constituents de la comissió, que són els que poden accedir al seu espai, amb la informació comple-mentària que s’hagi decidit.Actualment estan en fase de funciona-ment inicial els espais corresponents a les comissions de Seguretat, Mobilitat, Construcció, Enginyers a les Adminis-tracions Públiques, Acció Professional, Acció i Cooperació, així com el Grup de Treball de Química Verda. Progres-sivament s’aniran incorporant els espais corresponents a la resta de comissions.Cal dir que aquesta és una primera fase. Pel que fa als continguts, està prevista la dotació de blogs que facilitin la comuni-cació i l’intercanvi dins de cada comissió.En de� nitiva, els espais dels EIC constitu-eixen una eina potent per facilitar l’activitat interna de les comissions.

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

10 MAIG/JUNY2010

Des de ja fa temps que els mitjans de comunicació insisteixen en la necessitat d’impulsar mesures

econòmiques que permetin tornar a un creixement de què gaudíem en millors èpoques. Però hauria de ser de manera sostinguda, i no a sotracs, assegurant un nivell d’ocupació que faciliti uns ingressos continus tant per als empresaris com per als treballadors, per tal de poder afrontar les inversions i les despeses necessàries per al desenvolupament de l’activitat competitiva o per gaudir d’uns nivells acceptables de benestar personal.El denominador comú de les infor-macions que ens arriben diàriament és la necessitat urgent que les empre-ses, siguin del sector que siguin, evolucionin i es reestructurin per tal de diferenciar-se de la competència amb productes i serveis de més valor afe-git. En aquest sentit, l’oportunitat que s’ha creat en obrir mercats lluny dels territoris tradicionals ve acompanyada de l’amenaça que comporta l’arribada de nous competidors. És a dir, hem de guanyar nous mercats però sense obli-dar que hem de defensar els nostres mercats actuals. No es tracta únicament de preparar-nos per poder competir

amb ofertes de preus més baixos sinó, sobretot, d’apostar decididament per la innovació per aconseguir que el client apreciï el diferencial del producte o del servei que se li ofereix.Des de la Comissió de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, hem volgut analitzar totes

aquestes qüestions en un monogrà� c de-dicat a l’ús que fan les empreses catalanes de les TIC. I és que, independentment de les notícies que fan referència a aquesta necessitat urgent d’apostar per la innovació, des de la nostra Comissió sempre hem defensat aquesta aposta com un factor clau per a la millora de la competitivitat empresarial.Conscients d’aquesta realitat, molts empresaris i directius han optat per fer una major inversió en eines informà-tiques i de comunicació. En canvi, encara hi ha moltes pimes que utilitzen aquestes noves eines només per a tasques

administratives i no pas per transformar els processos empresarials ni per assolir els nivells de diferenciació i de competi-tivitat que els mercats, siguin globals o locals, exigeixen cada cop més.A banda, un nou element per considerar la importància de les TIC per a les en-ginyeries és que molts productes o serveis � nals a usuaris inclouen elements de hardware o de software, per la qual cosa les fases de disseny, producció i validació de la qualitat � nal requereixen metodologies especí� ques força innovadores.Per tot això, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials van aprovar la publicació de l’onzè monogrà� c dedicat a l’ús de les TIC a les empreses. Com ja és habitual, el monogrà� c consta de dues parts. La primera, dedicada a recollir les opinions de personalitats rellevants del sector de les TIC, que aporten la seva visió sobre com aplicar de manera e� -cient les TIC i expliquen també els seus casos d’èxit dins del seu sector. I la segona part és una diagnosi de l’ús de les TIC a les empreses catalanes, la qual ha estat preparada amb una gran participació dels membres de la Comissió de les TIC i de diversos experts sobre la matèria.En ambdues parts, hem re� exionat sobre la relació entre competitivitat, innovació i TIC i, alhora, sobre la gestió que en fan els professionals i directius, sobre les infraestructures de comuni-cacions de què disposen les empreses i sobre els principals centres tecnològics d’innovació i els plans de foment de l’ús de les TIC que promouen les institu-cions públiques i privades.Finalment, també hem seleccionat les que considerem que poden ser les principals tendències tecnològiques i organitzatives, les solucions industrials i els mètodes i estàndards que cal tenir en compte i que cal que siguin avaluats pel sector empresarial.

Les TIC. T’importa la competitivitat?Miquel Obradors / President de Comissió de les TIC

“La clau és utilitzar intensivament les TIC per transformar els processos i millorar la competitivitat”

Els acords de Zurbano han donat un xic d’aire fresc al nostre estimat malalt, però crec que

és insu� cient. Com diu el Govern: “Són mesures per reorientar el sector immobiliari i impulsar la rehabilitació d’habitatges; per afavorir l’activitat empresarial amb reformes administra-tives i � scals; per donar suport a les pimes i resoldre els seus problemes de liquiditat; per millorar la regulació en els sectors energètic i � nancer i, com és senyal d’identitat del Govern, per pro-tegir els ciutadans que més pateixen les conseqüències de la crisi”.

Les paraules sonen bé, dites en un entorn econòmic amb problemes moderats, però l’economia del nos-tre país està molt delicada; és com un malalt que s’ha cregut que tenia una bona salut i tot de sobte ha patit un greu accident: la crisi mundial. La malaltia d’Espanya és com una dia-betis: ha tingut un creixement llarg i dolç, amb molt de sucre a la sang, i no ha volgut ser conscient que neces-sitava un règim rigorós per tal de no engreixar i perdre la vista. Ara estem patint les conseqüències immediates

del gravíssim accident degut, en part, a la frivolitat � nancera, a una dava-llada del consum que ha provocat la ruptura de l’equilibri entre l’oferta i la demanda i, sobretot, a Espanya, a una estructura del PIB mal repartida entre els serveis, la indústria i el totxo. Però no podem oblidar que un cop recu-perats de l’accident, seguirem amb la mateixa malaltia que teníem abans. Estem davant d’una situació d’estan-cament, amb una taxa d’atur del 20% i amb un deute sobirà que ens acosta als pitjors de l’Europa dels 25, encara que no estem al nivell de Grècia, si com-parem la ràtio PIB/deute. Hem de fer mans i mànigues per recuperar la nos-tra competitivitat ja que en cas contrari no trobarem el camí de la recuperació.També és clar que el Govern ha de fer un ajust brutal de les � nances públiques i una política de reducció de la despesa per aconseguir reduir el dè� cit respecte del PIB, almenys tres punts percentuals per any.Ara toca fer cirurgia amb totes les con-seqüències i no té sentit que després de dos anys en què tots els indicadors han empitjorat, a causa de l’esmentat accident, encara ho estiguem intentant arreglar amb gases i mercromina. És evident que les mesures seran impopu-lars, però més val plorar unes setmanes que passar gana tres o quatre anys.

El paquet de mesures és poc con-tundent i no es presenta amb un pla d’actuacions a curt, a mitjà i a llarg ter-mini, per donar solvència i poder-ho explicar amb números clars dins i fora del país. Les actuacions han de ser fetes amb rigor, serietat i velocitat, per incremen-tar la nostra credibilitat internacional. Tenint en compte que ja estem en el temps de descompte, les conseqüèn-cies per a la banca i per a tot el sistema poden ser importants. S’ha de generar con� ança per tal d’incrementar el con-sum intern. Espanya quasi ha duplicat la taxa d’estalvi en dos anys i, per tant, hi ha un cert marge de maniobra.Si es dóna una ullada a la indústria, la situació clama al cel. Hem oblidat absolutament els sectors tradicionals i no s’han construït, en els anys de vaques grasses, els fonaments per tenir més empreses amb capital nacional i centres de decisió en el país. Ara, amb la valoració del risc del deute espanyol, els capitals estrangers estan perdent la con� ança i les sortides són ja preocupants. Es necessita recu-perar la credibilitat, la competitivitat i l’esperit de sacri� ci. Sembla senzill, però han passat dos anys del greu acci-dent i trenta mesures no em semblen su� cients per reparar les trencadisses ni per curar la malaltia.

Parlem d’economia? Parlem d’indústriaVicenç Aguilera / Director general d’R+D de FIicosa Internacional

“Es necessita recuperar la credibilitat, la competitivitat i l’esperit de sacrifici”

12 MAIG/JUNY2010

calidoscopi

24 de juliol del 2009. Gran Premi d’Hongria de Fórmula 1. Jaume Alguersuari puja al Toro Rosso per disputar els entrenaments lliures de divendres i convertir-se així, amb 19 anys, en el pilot més jove de la història que debuta en la màxima categoria de l’automobilisme.Alguersuari ha estat el paradigma de trencar rècords de precocitat. Des dels karts fins a la Fórmula 3 britànica (en va ser campió el 2008), passant per la Fórmula Junior 1.6 i la Fórmula 2.0 italiana, ha estat el pilot més jove a proclamar-se campió o aconseguir un podi.Constant i regular, tal com es defineix ell mateix, també ha sabut obtenir resultats sota pressió, virtut fonamental per sobreviure en un esport com aquest. Precisament, va passar les duríssimes proves que Red Bull va preparar a més de trenta pilots per integrar-los en el programa de joves promeses, des del 2005, quan només tenia 15 anys.No era estrany, per tant, que el màxim responsable de la factoria de Toro Rosso donés el vistiplau perquè en Jaume debutés sense haver fet ni un test en un circuit (havia fet una exhibició a Portimao i proves aerodinàmiques en línia recta) amb un F1. Tal com diu el Alguersuari: “Va ser una bogeria debutar a Hongria”. L’objectiu que li van marcar des de l’equip era no cometre errades i acabar la cursa, i així ho va fer. A més, amb la quinzena posició va superar el seu company d’equip, el suís Sebastién Buemi, amb més experiència que ell. Un resultat que Alguersuari ara reconeix “que va ser molt difícil perquè el més normal és que, sent tan jove, hagués acabat al mur, i per tant estic molt orgullós d’haver acabat la carrera”.

La Fórmula 1 és un esport extremadament competitiu i en el qual la mecànica és en bona part responsable de l’èxit o el fracàs del pilot. Alguersuari va veure com de les set curses que va córrer, va haver de retirar-se’n de cinc per múltiples factors: poca fiabilitat del cotxe, errades de pilotatge o simplement incidents de cursa, com el xoc entre Hamilton, Button i Grosjean, que el va deixar fora de cursa a la primera volta. Però ben adaptat al món del “circ” de la Fórmula 1, i amb més quilòmetres acumulats, gràcies als entrenaments de pretemporada, el català va tornar a fer una progressió. “Aquest Alguersuari no té res a veure amb el de l’any passat en l’apartat tècnic, però tampoc en el físic ni el psicològic”, assegurava abans de començar la temporada. No s’equivocava. Amb una novena posició al circuit de Sepang es va convertir en el segon pilot més jove de la història (només superat per Sebastian Vettel) que puntuava en el mundial. Era un resultat d’aprendre de Michael Schumacher, amb qui va tenir una lluita frec a frec a Austràlia, i d’entendre el comportament del cotxe, tal com assegura en Jaume: “L’any passat era més fàcil conduir un cotxe amb 20 quilos que amb 100, i aquest any no m’importa si són 20 o 160, ja que vaig bé en totes les condicions”.Tot ha servit perquè aquest jove pilot de 20 anys s’hagi fet un lloc entre els 24 millors pilots de l’elit de l’automobilisme i ara ja pugui marcar-se els objectius següents: “Primer són els punts, després serà el podi i acabaré pensant a guanyar una cursa i el títol”.

Jaume Alguersuari

“No tinc res a veure amb l’Alguersuari de l’any passat”

TEXT: Carles Pérez FOTO: Toro Rosso Media

És una de les revelacions de la temporada de Fórmula 1. Cada quilòmetre que recorre aprèn quelcom nou, i amb menys curses que la majoria dels seus rivals en la categoria reina de l’automobilisme, ja es fa respectar. Constant i regular a la pista, Alguersuari, de 20 anys, fa passes de gegant al volant del seu Toro Rosso.

14 MAIG/JUNY2010

esmorzars

Frank Bekemeier va protagonitzar el darrer dels esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalu-nya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Sota el títol L’R+D+i, clau per al desenvolupament industrial a Catalunya, Bekemeier va parlar sobre el futur del sector de l’automoció català.“Vivim temps més dominats per des-gràcies que per gràcies”, va començar lamentant-se Frank Bekemeier. Segons el ponent, que es va mostrar pessimista sobre el funcionament de l’economia, “són temps difícils” i “la recuperació serà lenta”. El vicepresident executiu d’R+D de Seat va iniciar la ponència parlant sobre els grans problemes actuals del sector: la greu situació econòmica, la deslocalització de la producció, la falta de � nançament en general i, especí� ca-ment, la falta d’inversió en R+D.Bekemeier va explicar que a Seat hi ha

950 persones treballant en R+D i que d’aquestes en depenen 40.000 llocs de treball. En total, durant l’últim exercici es van destinar 235 milions d’euros a inversió, xifra que representa gairebé el 80% de l’R+D del sector a Espanya. Aquests diners es destinen, principal-

ment, a formació i innovació. En aquest sentit, el directiu va destacar la Càtedra Seat-UPC, de la qual va assegurar sen-tir-se “molt orgullós”. No obstant això, el ponent va a� rmar que és necessari mi-llorar el sector universitari: que hi hagi més orientació cap al sector i que això es tradueixi, entre d’altres, en l’existència de més especialitats per aconseguir pro-

fessionals més ben preparats.Dins de l’àmbit de l’R+D, va destacar l’impuls dels vehicles elèctrics o híbrids. “Estem davant d’una nova era pel que fa a tecnologies i davant d’una tecnologia completament diferent”, va assegurar. Però es va lamentar que a Catalunya no hi ha cap empresa que fabriqui o distribueixi bateries per a aquests nous vehicles. “No seria necessari?”, va pre-guntar als assistents. A pesar d’això, Bekemeier va explicar que a Espanya ja hi ha certs moviments per posar remei a aquest problema i a d’altres que puguin di� cultar el desenvolupament dels nous vehicles elèctrics o híbrids. El ponent es referia al Pla Nacional d’R+D de Catalunya, que ja s’enfoca en aquesta direcció. El directiu de Seat va lloar les línies bàsiques del Pla i va assegurar que és un bon inici.Per Bekemeier, el repte és que “Espa-nya torni a ser capdavantera en el sector de l’automoció”. Davant de la di� cultat de competir en mà d’obra barata, que havia estat el gran punt fort del sector en el passat, el ponent va a� r-mar que s’ha d’apostar per altres factors com l’R+D. Pel que fa als objectius de futur de Seat, el directiu va assenyalar tres línies principals d’actuació: ser una � rma orientada al disseny, una marca jove amb menys emissions i més emo-cions, i l’esportivitat dels vehicles.Per � nalitzar el discurs, Bekemeier va a� rmar: “Catalunya, com a centre d’investigació espanyol, no és un somni. Però es pot aconseguir i s’ha de lluitar per a això”.

Frank BekemeierVicepresident executiu de Recerca i Desenvolupament de Seat

“Catalunya, com a centre d’investigació espanyol, no és un somni. Però es pot aconseguir”

“Estem davant d’una nova era pel que fa a tecnologies”

FULLS dels ENGINYERS 15FULLS dels ENGINYERS

Francesc Roure, director de l’ETSEIB, va protagonitzar el darrer dels esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30h Enginyers Matí. Sota el títol L’ETSEIB: present i futur, Roure va par-lar sobre la situació actual de l’Escola i els reptes de futur d’aquesta.Quant a la relació entre oferta i demanda, Roure va a� rmar que “afor-tunadament la demanda en els estudis d’Enginyeria Industrial està per damunt de l’oferta que tenim, entre un 25% i un 30%”. El director de l’ETSEIB també va destacar l’alta mobilitat internacio-nal dels estudiants de la facultat que, segons ell, és precisament “un dels trets característics del nostre centre”.Davant d’aquestes dades, Roure va citar els resultats d’un estudi en el qual les empreses opinaven sobre el per� l dels

titulats recentment. Segons va explicar el director, en aquest estudi es deia que, en general, les empreses estaven satis-fetes amb els coneixements dels titulats i amb la seva capacitat d’aprenentatge, però es criticava el seu baix nivell d’anglès, la seva poca � exibilitat a l’hora d’assumir canvis, la poca identi� cació i implicació amb l’empresa, la falta d’autocrítica i el baix nivell en comuni-cació, tant oral com escrita. El ponent va assegurar que tots aquests aspectes s’han tingut molt en compte a l’hora d’elaborar els nous estudis de grau, que obligatòriament ja es començaran a impartir el pròxim curs 2010-2011.El segon repte de futur és l’ampliació i la rehabilitació de l’edi� ci. En els darrers anys, “l’Escola ha crescut en activitats i ara tenim una manca d’espai important”, va a� rmar Roure. A la manca d’espai, s’hi ha de sumar també les necessitats d’habilitació de l’edi� ci,

que segons el ponent està en “mal estat”. En aquest sentit, el director va explicar que en l’actual pla funcio-nal està prevista la construcció de dos edi� cis nous gràcies als quals l’Escola passarà de tenir 46.000 metres quadrats a 63.000.Per concloure la xerrada, Roure va a� r-mar que “el futur ens planteja alguns riscos i amenaces”. El ponent va dir que els nous estudis de grau representen un any més de formació, per la qual cosa es fa necessari convèncer els estudiants que aquest any de més recompensa, igual que ho fan els altres canvis realit-zats en els estudis. D’altra banda, Roure va a� rmar que els nous plans d’estudis són una bona oca-

sió per millorar la formació que ofereix el centre. Quant als problemes d’infraestructures, el ponent es va lamentar que “els recursos per a la rehabilitació del cen-tre estan arribant amb comptagotes”. Roure també va parlar de les alterna-tives que hi ha per solucionar aquest problema com ara traslladar l’Escola al Campus Besòs. El director va a� r-mar que aquesta opció “té uns riscos importants”.

Francesc RoureDirector de l’ETSEIB

“Els recursos per a la rehabilitació del centre estan arribant amb comptagotes”

“L’Escola ha crescut en activitats i ara tenim una manca d’espai important”

Alejandro Pina, president de l’Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa), va explicar durant l’esmor-zar col·loqui celebrat al Col·legi d’Enginyers Industrials que, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la cre-ació de l’empresa estatal que gestiona el transport i l’emmagatzematge dels residus radioactius, “un bon regal seria iniciar la construcció del magatzem temporal centralitzat (MTC)”. Pina va assegurar que és més segur, econòmic i estratègic emmagatzemar els residus radioactius d’alta activitat en un sol MTC que no pas en sis o set.

LA IMPORTÀNCIA DE L’MTCEl president d’Enresa va assegurar que els residus radioactius no són el problema de l’energia nuclear ja que per tractar-los ja s’utilitza una tecno-logia que en garanteix la seguretat. En un primer moment, els residus de les centrals nuclears s’emmagatzemen en les piscines refrigerants; també existeixen les instal·lacions en sec, i el futur passarà pel con� nament en un MTC. “Enresa ha garantit amb les seves actuacions que no s’afectarà les generacions futures”, va dir Pina. I va afegir que està “convençut de les potencialitats d’investigació de l’ésser humà” en qüestions com el reapro� ta-ment del combustible gastat per les centrals nuclears.El futur MTC, que el Govern central ha de decidir aquesta tardor en quin municipi s’ubicarà, guardarà de manera segura durant seixanta anys el combus-tible gastat per les centrals nuclears. El

centre tecnològic impulsarà programes d’investigació bàsica sobre el com-bustible gastat, el comportament dels

materials i la restauració ambiental. I el futur parc empresarial acollirà empreses públiques i privades que apro� tin aquest entorn per crear sinergies. Enresa dis-posa d’un fons de 2.321 milions d’euros

per a la construcció de l’MTC.Segons Pina, el municipi d’Ascó (Ribera d’Ebre) compleix, juntament amb vuit dels nou candidats a acollir l’MTC, els requeriments tècnics de la qualitat del sòl on s’ha d’implantar aquest equipament. “Enresa ha definit els paràmetres tècnics, però la decisió final serà política i la prendrà el Govern”, va concloure Pina.Aquest centre d’innovació i conei-xement se centrarà en les energies renovables i suposarà una inversió inicial de 450 milions d’euros en els pròxims quatre anys.

16

Alejandro PinaPresident d’Enresa

“Ascó, juntament amb vuit dels nou candidats, compleix els requeriments tècnics de la qualitat del sòl on s’ha d’implantar l’MTC”

“Un bon regal pels 25 anys d’Enresa seria iniciar la construcció del magatzem temporal centralitzat (MTC)”

esmorzars

MAIG/JUNY2010

17

Barcelona, 22 de març del 2010 Els col·legis professionals d’enginyeria volen advertir de les greus conseqüèn-cies que per a la seguretat de les persones es poden derivar d’un mal desplegament de la Llei òmnibus. Per això han subscrit el Manifest en defensa de la seguretat i la regulació dels treballs tècnics.Entre altres aspectes, el manifest alerta que la desaparició o la reducció de l’àmbit del visat podria provocar una situació de descontrol, desprotecció i inseguretat, ja que persones sense coneixements ni atribucions legalment reconegudes podrien exercir la pro-fessió d’enginyer amb el corresponent risc per a la seguretat de les persones.La manca de concreció en el mètode de control que ha de garantir la seguretat dels projectes, així com la necessitat de marcar un temps de transició que permeti adaptar el visat actual a les propostes que reguli el Govern, són incertituds que es deriven del redac-tat actual de la Llei i que inquieten enormement el sector.El risc més gran, segons els col·legis d’enginyers, és que el Govern sigui molt restrictiu a l’hora d’establir quins visats seran obligatoris i quins no, en un terreny altament complex com el de l’enginyeria, on la respon-sabilitat d’un mal projecte podria recaure en el ciutadà. Avui, el visat ho evita i permet cobrir la responsabilitat civil de l’enginyer col·legiat que fa el projecte.Els col·legis signants reclamen el man-teniment del visat com una funció social de control i seguretat dels treballs tèc-

nics i la col·legiació obligatòria dels professionals que desenvolupin tasques que han de ser visades.

REIAL DECRETEn les properes setmanes, el Govern aprovarà un reial decret que deter-minarà quins treballs s’han de visar i quins no. Les institucions promotores d’aquest manifest consideren que és necessari advertir del risc real de manca de garanties per als ciutadans que es pot produir si desapareix el visat.El visat representa un 0,0085767% del PIB espanyol, un import tan petit que no pot ser que comprometi la seguretat. Si la seguretat a Catalunya funciona, per què s’ha de posar en risc?El manifest s’acompanya d’un web que amplia aquesta informació:www.projectesambgarantia.com

L’enginyeria catalana s’uneix contra la Llei òmnibus

FULLS dels ENGINYERS

MANIFEST EN DEFENSA DE LA SEGURETAT I LA REGULACIÓ DELS TREBALLS TÈCNICS

tenim opinió

18 MAIG/JUNY2010

tenim opinió

18

PARLEM ALS MITJANS

Un cop més, els Enginyers Industrials de Catalunya han tingut una presèn-cia signi� cativa en els mitjans de comunicació aquests darrers mesos. El manifest en defensa de la seguretat i la regulació dels treballs tècnics emès

per diversos col·legis i que portava per nom L’enginyeria catalana s’uneix contra la Llei òmnibus, va tenir repercussió mediàtica. El manifest posava en evidència les greus con-seqüències que es poden derivar de la Llei pel que fa a la seguretat de les persones.

Un mal desplegament de la Llei òm-nibus pot provocar greus conseqüèn-cies. Entre altres aspectes, el manifest alertava que la desaparició o la reduc-ció de l’àmbit del visat podria provocar una situació de descontrol, desprotec-ció i inseguretat, ja que persones sense coneixements ni atribucions legalment reconegudes podrien exercir la pro-fessió d’enginyer amb el corresponent risc per a la seguretat de les persones.

Diaris com Expansión i El País i l’agència Europa Press es van interessar pel tema. Cal destacar la intervenció en el programa Els Matins de TV3, presentat i dirigit per Josep Cuní, de l’enginyera M. Luisa Sàrrias. L’acord de col·laboració amb el Banc de Sabadell, pel qual l’entitat � nancera oferirà un ampli conjunt de productes i de serveis als membres del Col·legi, familiars de primer grau i empleats,

en condicions preferents, també va suscitar l’interès dels mitjans: Diari de Terrassa, Diari de Sabadell i l’Avui.El debat organitzat al Col·legi en el qual s’analitzava la transformació de la Diagonal i que va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va fer que molts mit-jans s’hi interessessin: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, BTV, TVE, El Punt, La Razón, entre d’altres.


També, en motiu del Dia Internacio-nal de Conscienciació sobre el Soroll i amb el propòsit de promoure la cura de l’ambient acústic, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalu-nya va organitzar un mesurament col·lectiu per conèixer el nivell de soroll a diferents punts de Catalunya mitjançant sonòmetres. Els informa-tius de TV3, el programa Els Matins i la Xarxa de Televisions Locals van

donar cobertura a aquesta iniciativa. La futura ubicació del magatzem tem-poral de residus radioactius va con-tinuar tenint presència en diaris com Expansión, El Mundo, El Periódico de Catalunya, La Mañana i La Vanguar-dia. D’altra banda, la conferència d’Alejandro Pina, president d’Enresa, en el cicle 8:30 h Enginyers Matí va generar dues informacions, a La Van-guardia i a El Periódico.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

20 MAIG/JUNY2010

Ergransael gran graner de Catalunya

TEXT: Lorena Farràs Pérez FOTO: Isabel Marquèsprojecte

22 MAIG/JUNY2010

Un milió i mig de tones de cereal i de fava de soja passen anualment per les modernes instal·lacions que Ergransa explota al port de Barcelona. Aquesta empresa familiar de capital cent per cent català és el gran graner de les importacions agroalimentàries a granel que arriben a Catalunya. Les sitges i el magatzem en els quals s’emmagatzema tota aquesta mercaderia són visibles des de la ronda Litoral de Barcelona, just enfront de la terminal on hi ha els creuers. En total, hi caben fi ns a 175.000 tones, la qual cosa equivaldria a uns 6.480 camions.A pesar de la seva gran capacitat d’emmagatzematge, en èpoques de molt moviment l’empresa es veu obligada a llogar magatzems per manca d’espai. Aquest fet, juntament amb la previsió que les importacions aniran a l’alça en un futur, ha provocat que l’empresa s’estigui plantejant ampliar les seves instal·lacions. De moment, no hi ha res decidit.


Jorge ArchsEnginyer industrial i conseller delegat de l’empresa ErgransaAssociat/Col·legiat 6.350

Ergransa té un rigorós sistema de qualitat basat en la ISO 9.001, 14.000 I 22.000, a més de complir l’EMAS, normativa voluntària de la Unió Euopea.

Des de la ronda Litoral de Barcelona, entre el cementiri de Montjuïc i Drassanes, es

poden veure unes grans sitges ubica-des al port de la ciutat, just davant de la terminal on atraquen els creuers. Es tracta del gran graner on fan cap un gruix molt important de les importa-cions catalanes de cereal i de fava de soja. Aquestes sitges, juntament amb un gran magatzem que hi ha al costat, són propietat de l’empresa Ergransa, la fi rma de capçalera del Holding M. Condeminas.Ergransa és una empresa familiar de capital cent per cent català que es dedica a la càrrega i descàrrega d’importacions agroalimentàries a granel i al seu pos-terior emmagatzematge i control de la distribució. De fet, el seu nom és l’acrò-nim de Estación Receptora de Granos y Semillas a Granel SA. La companyia va ser creada l’any 1961 i actualment és gestionada per la quarta generació, per Manuel A. Condeminas, i ben aviat s’hi incorporarà la cinquena.

Gràcies al seu llarg recorregut –el hol-ding compta amb gairebé 146 anys d’història– i a les grans inversions econòmiques realitzades a les instal-lacions portuàries, Ergransa és una de les companyies líders en el seu sector a Espanya i també a Europa. Amb trenta treballadors en plantilla, Ergransa fac-tura uns deu milions d’euros anuals i és propietària de la companyia de logística Districenter i del 30% de Codemar Iberbulk, ubicada al port de Barcelona.

UNES INSTAL·LACIONS CAPDAVANTERESEl gran actiu de l’empresa són les instal-lacions que aquesta explota en règim de concessió al moll del Contradic del port de Barcelona. Es tracta d’unes instal-lacions modèliques i capdavanteres en el seu sector dins de l’àmbit europeu.El moll, de 241 m/l i 41 peus de calat (12,5 m), està constituït per tres edifi -cis de sitges verticals de formigó amb una capacitat de 145.000 tones, un magatzem horitzontal de 30.000 tones especialment dissenyat per a graners

projecte

24 MAIG/JUNY2010

“Ergransa emmagatzema 175.000 tones, la qual cosa equivaldria a uns 6.480 camions, per fer-nos una idea”

alimentaris i una terminal de vagons i camions. En total, sumen una capacitat d’emmagatzematge de 175.000 tones, la qual cosa equivaldria a uns 6.480 cami-ons per fer-se’n una idea.De sitges, n’hi ha 161 i aquestes van de les 100 a les 2.500 tones de capacitat. Jorge Archs, conseller delegat de l’em-presa, explica que tenir tantes sitges és important “perquè s’han de separar els diferents lots que ens arriben”. I conti-nua: “No podem barrejar, per posar un exemple, producte genèticament modi-ficat (transgènic) amb el que no ho és”. Una altra característica que fa que les instal·lacions siguin punteres és el siste-ma de càrrega i descàrrega emprat. “La resta de ports d’Espanya encara fan ser-vir el sistema convencional, que consis-teix en una grua portuària, mentre que nosaltres usem equips pneumàtics per aspiració”, diu. Aquests són més avan-çats, més eficients i minimitzen riscos. Archs explica que també utilitzen el sis-tema convencional de càrrega i descàr-rega però “només per a tot el que són fa-rines, ja que amb aquesta mercaderia no es pot utilitzar el sistema pneumàtic”.

LA MERCADERIAAl cap de l’any, passen per les instal-lacions d’Ergransa un milió i mig de tones de cereal i de fava de soja, els dos principals productes amb què treballa l’empresa. Els cereals són bàsicament blat, blat de moro i pèsols que tenen com a destí tant la indústria alimentària com la indústria d’alimentació animal. D’altra banda, Archs explica que “la fava de soja és un ingredient imprescindible per a la producció de pinso animal” i que “és el segon producte més importat a Espanya després del petroli”.El conseller delegat, que és enginyer in-dustrial de formació, porta trenta anys treballant a Ergransa i s’ha convertit en un gran coneixedor tant de l’empresa com del negoci. Archs explica que “als ports de Barcelona i Tarragona entren el 40% de les importacions de cereal que arriben a Espanya”. El nombre i la quantia de les importacions són tan elevades que en èpoques de gran movi-ment Ergransa no té suficient capacitat d’emmagatzematge i ha de recórrer a llogar magatzems externs.Archs opina que, amb els anys, “la deman-

En un any es passen per les instal·lacions d’Engranasa un milió i mig de tones de cereal i de fava de soja.


da de fava de soja i de cereal augmentarà” i que “sembla lògic pensar que Barcelo-na és un port que necessitarà engrandir la seva infraestructura per a alimentaris”. L’enginyer industrial recorda que “cal te-nir en compte que el port s’està ampliant, que té potencial de creixement i que som defi citaris en cereal”.Per tots els motius abans esmentats, “l’empresa té previst però no decidit fer alguna ampliació d’emmagatzematge o descàrrega”, assegura Archs. “A curt ter-mini no tenim res programat i ara no és moment per prendre decisions, però en un any o dos decidirem si ampliar o no”. A pesar de tot, el conseller delegat

El sistema de càrrega i descàrrega, a dife-rència de la resta de ports d’Espanya, es fa gràcies a un innova-dor sistema d’equips pneumàtics.

A partir del juliol es podran veure al port grans vaixells de 5.000 tones que descarreguen la seva mercaderia a Ergransa.

projecte

26 MAIG/JUNY2010

afirma que “la mentalitat i la cultura de creixement la tenim segur!”.

LA DISTRIBUCIÓLa darrera tasca que exerceix l’empresa, però no per això menys important, és la distribució de la mercaderia. “Ges-tionem totes les transaccions entre els diferents compradors, que poden arri-bar a ser varis, a través d’una aplicació informàtica a mida que controla els es-tocs i la sortida de la mercaderia, entre altres factors, i que, a més, està connec-tada amb la duana de Barcelona”, afirma l’enginyer industrial. Archs explica que “el producte està a les sitges entre tres i sis mesos com a molt” i que un cop venut surt amb tren o via car-retera. Aquí és on acaba per a Ergransa el llarg viatge d’una mercaderia que proce-deix d’Europa i Amèrica, principalment. El conseller delegat explica que la fava de soja arriba del Brasil, però que també ho pot fer dels Estats Units i l’Argentina. El blat dur i el blat fariner procedeixen del Canadà i els Estats Units. D’altra banda, el blat de moro i el blat farratger per a pinso arriben d’Europa a causa de les res-triccions de la Unió Europea en matèria d’organismes genèticament modificats.

L’ACTUAL MOMENT ECONÒMICArchs explica que “l’actual crisi econò-mica també ha afectat el sector, però menys que altres perquè la gent ha de menjar igualment”. Tot i no ser un sec-tor especialment afectat, “la demanda ha caigut entre un 10% i un 12%”, se-gons els conseller delegat.A banda de la crisi, l’enginyer industrial reconeix que l’activitat del sector de la logística d’importacions de cereals és molt inestable: “En funció del mercat i del preu, tenim més o menys feina”. En

canvi, “pel que fa a la fava de soja, l’acti-vitat és molt més estable”. En aquests moments, hi ha poc moviment perquè el mercat està esperant la pròxima collita. Segons Archs, la cosa es comen-ça a animar a partir del segon semestre. Així que, a partir de juliol, cal fixar-se bé quan es passi vora aquest indret del port si es vol veure com grans vaixells de 5.000 tones descarreguen la seva mercaderia al gran graner de Catalunya.

LA CLAU ESTÀ EN LA QUALITATJorge Archs, té molt clar que un dels punts forts de l’empresa és “el seu alt nivell de qualitat”. Així ho demostren les normes ISO que compleix l’empre-sa: la ISO 9001 de sistemes de gestió de qualitat, la ISO 1400 de gestió am-biental i la ISO 22000 de sistemes de gestió de seguretat alimentària. A més, la companyia compleix també l’EMAS, el reglament comunitari d’ecogestió i ecoauditoria, una normativa voluntà-ria de la Unió Europea.Archs explica orgullós que Ergransa “és l’única instal·lació d’Espanya que té totes aquestes normatives certifica-des, i el fet de tenir-les ens permet ga-rantir una gran qualitat de servei, cosa que és molt important quan tractes amb un producte que té com a destí la indústria alimentària”.

L’empresa té previst, però no decidit, fer una ampliació d’emmagatzematge o descàrrega.

Estocs i logística estan connectats amb la duana de Barcelona a través d’una aplicació informàtica a mida

TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatge

PAMIAS, serveis d’enginyeria centrats en el compromís, la innovació i l’excel ∙lènciaDiferenciar-se no és senzill, però després de més de quaranta-cinc anys assolint

reptes i objectius de gran dimensió, PAMIAS és una de les enginyeries de

referència de casa nostra. Des del 1964, any en què els seus fundadors iniciaven

l’activitat com a o� cina tècnica, la voluntat de l’empresa sempre ha estat la de

créixer per mitjà de la � delització dels seus clients.

28 MAIG/JUNY 2010

tecnologia i empresa

A mb una filosofia centrada en la qualitat, el servei orientat al client i la multidisciplinarie-

tat, l’empresa gaudeix d’un conjunt de professionals d’alt nivell i experimen-tats en diferents disciplines tècniques. Gràcies a això, PAMIAS ha pogut passar amb èxit de ser una enginyeria essencialment orientada als serveis a la indústria, a poder estructurar la seva oferta de serveis en el sectors industrial, immobiliari, públic i d’in-fraestructures, amb total garantia.

CINC ÀREES D’ACTIVITATCom ens diu Enric Berga, enginyer industrial, director de Producció i amb

més de trenta anys a l’empresa, “en tots aquests sectors tenim diferents àrees d’especialitat i, en tots els casos, podem donar un servei parcial o total. De l’es-tudi previ al desenvolupament integral del projecte, fins al project management, que és una de les activitats principals en l’actualitat, a PAMIAS oferim tota la carta possible de serveis”.Així mateix, “una de les característiques de la nostra empresa en l’actualitat –explica Ignasi Fontanals, responsable de Desenvolupament i Màrqueting– és l’organització dels nostres serveis en cinc grans àrees d’activitat”. Aques-tes àrees expliquen l’empresa, i són: 1) Consultoria-Management. Agrupa

els serveis relacionats amb la direcció integrada de projectes per a empreses i administracions. 2) Enginyeria. Integra tots els serveis professionals d’engi-nyeria necessaris per projectar edificis i obres en diversos sectors industrials. 3) Edificació. Integra tots els serveis necessaris perquè els despatxos d’ar-quitectura dissenyin i desenvolupin els seus projectes. 4) Enginyeria civil. Serveis relacionats amb la direcció d’obra i instal·lacions específiques per a les infraestructures. 5) Sostenibilitat. Serveis relacionats amb l’energia i l’ecoeficiència, la construcció soste-nible i l’enginyeria ambiental per a empreses i administracions.


Com detalla Enric Berga, “tot allò que té a veure amb la consultoria i el management, és avui un dels grans valors afegits de l’empresa”. I passa el mateix amb l’expertesa adquirida entorn de la sostenibilitat. I és que tal com comenta l’enginyer industrial Jordi Martí, director de Projectes i responsable d’aquesta àrea, “en els darrers anys, per a la realització i gestió de projectes es fa pràctica-ment imprescindible tenir en compte aspectes com la construcció sosteni-ble i l’efi ciència energètica”.Per això, a PAMIAS s’ofereixen serveis específi cs en aquests camps, al mateix temps que s’apliquen criteris ambien-tals de manera transversal en tots els projectes d’obra civil, edifi cació o equi-paments, tant pel que fa a cada una de

C/ Montnegre, 14-16 baixos08029 Barcelona (Espanya)Tel. 933 667 508www.pamias.com

“Els dos principals punts forts de PAMIAS resideixen en el fet de disposar d’un personal qualifi cat i amb molts anys a la casa, i en una bona estructuració quant a lideratge de projectes”

Enric Berga, enginyer industrial i director de Producció

Des que es va fundar fa quaranta-cinc anys, PAMIAS ha guanyat diversos premis nacionals per projectes d’enginyeria i arquitectura.


30 MAIG/JUNY 2010

Jordi MartíDirector de Projectes i responsable de

l’àrea de sostenibilitatassociat/col·legiat núm. 12.380

les seves parts (elements passius com orientació o materials, i actius com són les diferents instal·lacions) com pel que fa a la gestió de les diferents fases del cicle de vida del projecte.“En aquest àmbit –afegeix Jordi Martí–, actualment estem treballant en la implementació de la certificació LEED que avalua els projectes d’edificació des

d’una òptica mediambiental; la gestió d’ajudes als nostres clients per tal de millorar la seva eficiència energètica mitjançant auditories, i també realitzem tasques de suport a ajuntaments per a la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible”. PAMIAS és també membre actiu del Clúster d’Eficiència Energè-tica de Catalunya.

Gràcies a aquesta organització de l’activi-tat, l’empresa s’impregna transversalment de tot el saber fer dels professionals de cada àrea. Així, amb una plantilla de setanta professionals, PAMIAS s’ha especialitzat en els serveis d’enginyeria dirigits als edificis i instal·lacions per a usos audiovisuals; les indústries alimentà-ria, automobilística, manufacturera, etc.;

les instal·lacions ferroviàries; l’enginyeria hospitalària; els edificis per a oficines i seus corporatives, i la construcció i implementació sostenible.En aquest sentit, alguns dels projectes recents en els quals PAMIAS ha estat involucrat i ha estat peça fonamental són aquests: l’edifici Mediacomplex (22@ Barcelona), l’edifici Media-TiC

Ignasi FontanalsResponsable de Desenvolupament i Màrqueting

Enric Berga,Director de Produccióassociat/col·legiat núm. 6.845

Martí, Fontanals i Berga treballen amb clients tant de l’àmbit privat com del públic.

“La construcció sostenible i l’eficiència energètica s’han convertit en gairebé imprescindibles en qualsevol projecte”


L’edifi ci Imagina va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona 2008.

“En els darrers anys, per a la realització i gestió de projectes es fa pràcticament imprescindible tenir en compte aspectes com la construcció sostenible i l’efi cièn-cia energètica”

Jordi Martí, enginyer industrial, director de Projectes i responsable de l’àrea de sostenibilitat

Un dels àmbits d’especialització de PAMIAS és l’audiovisual. L’em-presa va iniciar aquest camí liderant el projecte de desenvolupa-ment de l’edifi ci de TV3 a Sant Joan Despí, l’any 1983. Gràcies a aquesta fi ta, va endevinar una clau de futur en l’orientació es-tratègica envers els usos audiovisuals (Euskal Irrati Telebista, TV Castilla-La Mancha, RTVE Canarias, TV Valenciana...). En aquest sector, l’empresa ha desenvolupat una gran capacitat a l’hora de projectar no només les millors instal·lacions específi ques sinó tam-bé, i aquest és un fet singular d’aquesta enginyeria, tot allò que té a veure amb l’estudi de fl uxos de personal, aprofi tament de platós i altres àrees específi ques i compartides, etc.

L’ESPECIFICITAT DEL SECTOR AUDIOVISUAL

“Una de les característiques de la nostra empresa és l’organització en cinc grans àrees d’activitat: consultoria-management, engi-nyeria, edifi cació, enginyeria civil i sostenibilitat”

Ignasi Fontanals, responsable de Desenvolupament i Màrqueting

(22@ Barcelona), l’edifi ci Imagina de Mediapro (Esplugues de Llobregat), l’hospital de Maó i les tres noves estaci-ons d’FGC a Terrassa.Més enllà de les àrees d’activitat, l’estruc-tura de l’empresa és clarament matricial, i, com ens indica a mode de conclusió Enric Berga, “els dos principals punts forts de PAMIAS resideixen, en primer

lloc, en el fet de disposar d’un personal qualifi cat i amb molts anys a la casa, cosa que facilita el manteniment dels clients i ens converteix en la seva enginyeria de capçalera, i, en segon lloc, en una bona estructuració quant a lideratge de projec-tes, de manera que, sempre, el director de projecte és l’eix central que permet la satisfacció total del client”.


32 MAIG/JUNY 2010

“La informació és bàsica per a

la innovació”


Pere Escorsa

Un pioner de la innovació

Avui, parlar de vigilància tecnològica o intel·ligència competitiva és a l’ordre del dia, sobretot quan ens referim a qüestions com la gestió del coneixement i la innovació com a estratègies competitives. Però no era tan habitual als anys 90, quan Escorsa es va començar a interessar per tot plegat.Va ser un autèntic pioner en la matèria a casa nostra i fruit d’això va crear, juntament amb Ramon Maspons, un equip a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que es va dedicar a la vigilància tecnològica i a la creació de mapes tecnològics. Més endavant, aquest grup acabaria sent la llavor d’IALE Tecnologia, una empresa que, gràcies a la seva expertesa en gestió del coneixement, ajuda les empreses i organitzacions a prendre les millors decisions en matèria d’innovació i tecnologia. Avui, la seva tasca transcendeix les nostres fronteres. IALE col·labora o ha col·laborat, entre d’altres, amb els governs de Xile, Colòmbia, República Dominicana, Costa Rica o l’Equador, a més de fer-ho també amb diferents empreses i entitats relacionades amb el desenvolupament tecnològic i la investigació, tant a casa nostra com a Europa i l’Amèrica Llatina.

Catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC ja jubilat, Pere Escorsa és president d’IALE, una empresa dedicada al

desenvolupament de la innovació i, en particular, a la vigilància tecnològica.

Col·legiat núm. 2418

entrevista

34 MAIG/JUNY2010

35FULLS dels ENGINYERS

Defi neixen l’IALE com una spin out de la UPC. Quin origen li donen, com es gesta

IALE i quina relació té amb la UPC?Tot plegat va començar quan, sent cate-dràtic de la UPC, vaig començar a llegir articles sobre vigilància tecnològica i ela-boració de mapes tecnològics en premsa estrangera. Més endavant, l’any 1995 se’m va presentar l’oportunitat d’assistir a una jornada de la Societat Francesa de Bibli-ometria Aplicada, a Còrsega. Vaig entrar en contacte amb els pioners de vigilància tecnològica a França, país líder en aquesta matèria. Em va interessar molt. Després, vaig enviar Ramon Maspons, de la UPC,

a una universitat francesa a estudiar vigilància tecnològica, de manera que a la UPC mateix vam acabar formant un equip entre tots dos i alguns doctorands sobre aquestes matèries. Al cap de poc temps, l’any 1998, Maspons va aban-donar la universitat i jo hi vaig reduir força la meva dedicació, de manera que vam crear IALE.

Quan parlem de serveis a la innova-ció i a la vigilància tecnològica, a què ens estem referint exactament?La nostra matèria primera és la infor-mació. Es tracta de saber trobar la informació més útil per tal de poder

prendre les millors decisions possibles, tant pel que fa a estratègia empresarial com a resolució de problemes concrets. Això, actualment, passa per disposar i controlar bases de dades d’articles cien-tífi cs i bases de dades de patents. Som experts en recuperació i tractament de dades. En els últims anys ha pres importància la mineria de textos (text mining), amb tècniques capaces de “lle-gir” informació de textos provinents de tot tipus de fonts.

Per què és tant important la vigilància tecnològica en l’àmbit estratègic?Coneixent amb total exactitud què s’està fent en qualsevol indret del món en qualsevol matèria, pots defi nir millor la teva estratègia a l’hora de desenvo-lupar nous productes o serveis i pots decidir si val la pena o no invertir en determinades accions o sectors. Costa Rica, per exemple, vol convertir-se en país de referència en biotecnologia, i

“Coneixent què s’està fent en qualsevol indret del món en qualsevol matèria, pots defi nir millor la teva estratègia a l’hora de desenvolupar nous productes o serveis”

Pere Escorsa amb el seu equip a la seu de l’IALE. Una empresa que no es cansa d’innovar.

entrevista

36 MAIG/JUNY2010

nosaltres els hem fet l’estudi per veure en quines línies aquest país té possi-bilitat d’èxit. Segons el nostre estudi, tenen molt futur en certs sectors de la indústria agroalimentària, de manera que ara s’estan centrant en aquesta direcció. A Xile, dins del sector de l’exportació, volien saber quins són els segments on s’havia d’apostar, i és el control de la informació el que pot facilitar aquestes decisions.

Vigiale i Patexpert són dos dels seus actuals projectes de més importància. Expliqui’m en què consisteix Patexpert.Patexpert és un projecte europeu ja finalitzat que s’ha realitzat junt amb altres socis, com ara l’Oficina Europea de Patents. És un projecte centrat en la semàntica i l’ús expert de la infor-mació. Treballava en la cerca de noves maneres d’accedir a la informació de patents i gestionar-la, i aproximar-se a un coneixement de les possibilitats d’èxit d’una nova patent.

I Vigiale?Vigiale és un producte nostre que consisteix en una plataforma d’Inter-net que captura la informació com ara articles, patents, normes, etc., que sor-geix en una àrea determinada. Estem parlant d’un software desenvolupat per nosaltres mateixos que, mitjançant una interfície totalment personalitzada, captura i organitza tota la informació existent en una àrea o sector d’acti-vitat. A partir d’aquesta acumulació i organització de la informació, aquesta es pot mostrar en forma de butlletins d’actualitat generats automàticament.

Com es passa del control de la infor-mació al suport a la innovació?La informació és bàsica per a la inno-vació; és essencial. Des de saber si una idea és innovadora fins a saber si algú està pensant el mateix, tot és infor-mació de primer ordre, i nosaltres la proporcionem. La informació també és important per trobar oportunitats per a la diversificació o per detectar

“(Perdre Ecotècnia) és una mostra de la feblesa tant financera com política que patim”

“(Perdre Ecotècnia) és una mostra de la feblesa tant financera com política que patim”


a temps tecnologies emergents que interessa incorporar.

Quines són actualment les majors difi cultats per innovar?La principal és, és clar, trobar fi nan-çament, especialment avui dia. Per iniciar una empresa la millor fórmula és basar-se en les tres efes: family, friends, fouls. Això vol dir que per tirar endavant un projecte innovador neces-sites o família o amics o algun boig que et doni suport. Després poden venir altres modalitats i, fi ns i tot, el capital de risc.

Per què costa tant fer emergir la innovació a casa nostra?És difícil de saber-ho, però m’explicaré amb un exemple. Jo vaig estar en el nucli inicial d’Ecotècnia, i a mi em va tocar d’anar a demanar el primer crè-dit per tirar endavant l’empresa. Eren els anys 80. “Volem un crèdit”, vaig demanar. “I per què el voleu?”, em van preguntar. I vaig respondre: “Per fer molins de vent”. “Sou uns il·luminats, no anireu enlloc”, em van dir. És així.

Ja que em parla d’Ecotècnia, què li sembla que una empresa innova-dora i pionera tecnològicament com aquesta hagi passat a formar part del grup Alstom?Més enllà de les qüestions empresari-als, que no m’hi posaré, sí que és veritat que en un altre país no s’hauria deixat perdre. És una mostra de la feblesa tant fi nancera com política que patim.

Per la seva visió panoràmica, com veu Catalunya quant a innovació?Anem cap avall. Som potents i estem ben situats en algun sector, com el biomèdic i el farmacèutic, però la resta s’està desmantellant molt. Estem per-dent pistonada, tant respecte a la resta d’Espanya, com en l’àmbit mundial. Nosaltres treballem molt a l’Amèrica Llatina, i si bé és veritat que són paï-sos on tot està per fer i per tant és més fàcil, sí que hi veus una empenta i unes

ganes d’innovar que aquí no hi són. A Xile, Costa Rica, Colòmbia o el Brasil veus moltes ganes i culturalment han acceptat molt clarament la necessitat d’enfocar la indústria cap a la innova-ció. Aquí, no tant. Jo, aquí, veig una certa resignació; estem perdent pes i ens falta ser més optimistes.

Per acabar, què opina del suport a la innovació per part de l’Administra-ció catalana i espanyola?En general, no hi ha hagut una política industrial clara i decidida. Existei-xen eines, però és molt complicada la burocràcia per obtenir ajuts. Ara, amb el Pla d’Economia Sostenible del Govern, s’intueixen algunes polí-tiques positives, com l’aposta per les energies renovables o el cotxe elèc-tric… A veure què passa…

Escorsa manté que per portar a terme un projecte innovador, “t’has de rodejar de la família i els amics”.

“Jo, aquí (a Catalunya), veig una certa resignació; estem perdent pes i ens falta ser més optimistes”

entrevista

38 MAIG/JUNY2010

AF Anunci A4 Kaysun Amazon.indd 1 4/9/09 13:16:49

Els boscos catalans, tota una central d’energia

TEXT: Meritxell Mir FOTO: Arxiureportatge

40 MAIG/JUNY2010

Cada any, es desaprofiten el 70% dels recursos que ofereixen els boscos catalans, és a dir, entre 400.000 i 500.000 tones de biomassa. Si aquests residus forestals es recollissin i es tractessin de manera adient, hi hauria una nova font energètica i econòmica per al país, i s’ajudaria a evitar els habituals desastres naturals provocats per incendis, nevades i fortes ventades. Sense sector forestal consolidat, diuen els experts, els boscos estan destinats a desaparèixer.


Més de la meitat de la su-perfície de Catalunya està coberta per arbres, però el

país actua com si no ho sabés. Si els dos milions d’hectàrees de boscos que co-breixen el país es gestionessin correcta-ment podrien utilitzar-se per produir electricitat, calor tèrmica i tota una sèrie de productes de valor afegit.Els residus forestals contenen ener-gia solar emmagatzemada a través de la fotosíntesi. Per això, els usos de l’energia generada per biomassa són molt diversos: calefacció i producció d’aigua calenta en el sector domès-tic; calor a per processos industrials, generació d’electricitat; calderes per

a un bloc de vivendes o xarxes de calefacció centralitzades, etc.Pere Navarro, tècnic del grup d’aprofi taments fusters i biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalu-nya, recorda que “els boscos no són no-més paisatge i lleure”, sinó que “també cal veure’ls com a unitats econòmiques, que donen rendes a les poblacions rurals”.Certament, la biomassa és una energia renovable neta, que pot ajudar a fer que el país depengui energèticament menys de l’exterior i a crear nous llocs de feina. Si s’utilitzés tot el potencial dels boscos, s’aconseguiria produir en-torn del 5% de l’energia que es con-sumeix a Catalunya.

UN MERCAT NOU A CATALUNYAEls recursos forestals de Catalunya es troben subexplotats perquè, en la majoria dels casos, no són viables econòmicament. L’extracció de la fusta i la recollida de la biomassa forestal tenen despeses molt elevades per les difi cultats de l’orografi a catalana i per la manca de mecanització de les explotacions. “En la majoria dels boscos de Catalunya, aquests costos es troben molt per sobre del llindar màxim de preu que pot assumir una central d’energia elèctrica amb biomassa per garantir una mínima rendibilitat econòmica”, explica el director de Planifi cació de l’Institut Català d’Energia, Joan Esteve.El mercat de la biomassa forestal a Catalunya com a recurs energètic és nou i incipient.

La biomassa és una energia renovable neta, que podria ajudar a crear nous llocs de feina vinculats al territori.

reportatge

42 MAIG/JUNY2010

“Això explica tant la variabilitat en preus de compra i venda com la categorització dels materials que s’empren i les seves destinacions”, explica Navarro (figura 1). “Encara estem en un procés de creació de xarxes comercials i de conscienciació social i política d’aquest tema”, afegeix.D’altra banda, els costos d’inversió d’una instal·lació industrial de biomassa solen estar entre dos i tres vegades per sobre de les que utilitzen combustible convencional. Això es deu, principalment, a la manca de desenvolupament de sistemes de producció en sèrie per a alguns components.

Segons explica Josep Maria Serena, president de la Comissió de Medi Ambient del COEIC, el cost per MW d’un cicle combinat de 400 MW és de 0,75 milions d’euros. Els costos de les plantes d’obtenció d’energia a partir de la biomassa per piròlisi o gasificació varien entre 1 i 3 milions d’euros per MW instal·lat; i els costos de les

d’oxidació catalítica, entre 5 i 7 milions d’euros per MW instal·lat. “No obstant això, cal recordar que el combustible té avantatges des del punt de vista que no accelera el cicle del carboni a la naturalesa, no importa combustibles forans, evita incendis i fixa llocs de treball en les zones on es produeix”, afegeix.Els costos d’operació o explotació poden ser superiors o inferiors respecte de les instal·lacions que utilitzen combustibles convencionals, segons el tipus d’aplicació que tenen. Aquests costos estan sobretot lligats als costos del subministrament de biomassa que dependrà de la quantitat demanada, la distància de transport i els tractaments per millorar la qualitat (assecatge, estellat o pel·letització) i la disponibilitat del combustible segons la seva estacionalitat.

MANCA DE SUPORT PÚBLIC“Sense sector forestal els boscos estan destinats a desaparèixer”, assegura el degà de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Bartrolí. “La subexplotació dels boscos, la manca d’un mercat forestal ben establert i el risc d’incendis convergeixen en la necessitat d’una gestió sostenible de les masses forestals, encaminada a reduir la càrrega de combustible i alhora a aprofitar els productes i subproductes”, afegeix.

Font d’energia Preu (€/MWh)

Gasoil calefacció 62,11

Estella de fusta de bosc 25,51

(humitat ≤ 30%)

Gas natural domèstic 55,90

Gas natural industrial 38,36

Pèl·let de fusta (classe A) 49,36

Gas propà canalitzat 58,24

Gas propà envasat 68,70

Figura 1. Preus de venda del kWh (Font: López I, 2010 GAFIB-CTFC)

Segons dades de la Generalitat del 2007, el consum de biomassa forestal, agrícola i ramadera a Catalunya en termes d’energia primària va ser de 93,7 ktep.

Entre 1 i 3 milions d’euros és el cost d’un MW d’energia elèctrica obtinguda de la biomassa


Per això, el professor Bartrolí recorda que “la química verda pot ajudar a consolidar el sector donant major valor afegit als productes obtinguts”.Entre el 1991 i el 1994, el consum de biomassa forestal i agrícola va caure en picat, passant d’uns 230 ktep a poc més de 100 ktep. La principal causa d’aquesta davallada va ser la important reducció del seu ús per part de la indústria, sobretot com a conseqüència del tancament durant els anys 1992 i 1993 de les fàbriques de pasta de paper a Catalunya.Des de llavors, el consum s’ha estabilitzat força. Segons dades de la Generalitat, l’any 2007 (l’últim del qual es disposen de dades globals), el consum de biomassa forestal, agrícola i ramadera a Catalunya en termes d’energia primària va ser de 93,7 ktep. Aquesta quantitat suposa el 13% del consum total d’energies renovables i s’ha mantingut constant en els últims anys. “Aquest consum s’ha destinat fonamentalment

a usos tèrmics de processos industrials i al consum de llenya per a calefacció en el sector domèstic”, explica el director de planifi cació de l’ICAEN.En l’actualitat, només hi ha una instal·lació, localitzada a Móra d’Ebre, que gasifi ca closques d’ametlla i fa servir aquest gas per generar electricitat.Tot i així, la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 preveu un increment considerable del consum de biomassa forestal i agrícola, fi ns a arribar als 306,6 ktep. Aquesta quantitat suposaria estar “al límit del potencial tècnic i econòmic a Catalunya tenint en compte criteris de sostenibilitat ambiental dels boscos i de les explotacions agràries del país”, apunta Esteve.

QUÍMICA VERDAA partir de la fusta, i utilitzant diversos tractaments i tecnologies, es pot obtenir una gran varietat de productes. Justament, la química verda és una de les

reportatge

44 MAIG/JUNY2010

solucions que més pot ajudar a alleugerir l’acumulació de càrrega calorífica dels boscos catalans, i fer-ho de manera “segura, no contaminant, consumint mínimes quantitats de materials i energia i produint cap o pocs residus”.

El tractament químic de la biomassa mitjançant piròlisi possibilita l’obtenció de combustibles, electricitat, calor tèrmica i altres tipus de productes. Per aprofitar aquests avantatges, diverses entitats liderades per Jordi Bartrolí participen en un projecte sobre biooli. La idea és desenvolupar una planta mòbil que pot transportar fàcilment una o dues tones i una planta industrial amb capacitat mínima per a 20 tones.

Utilitzar la piròlisi per tractar la biomassa és molt profitós ja que del procés resulten tres fraccions diferents: la part líquida és biooli; el gas, que es reutilitza per escalfar el reactor de piròlisi i autoalimentar la planta de manera que no hi ha consum energètic; i el sòlid, en forma de char que es retorna al bosc. “Així, d’una tona de biomassa es poden extreure 600 o 700 litres de biooli i uns 200 o 300 quilos de char”, explica Bartrolí.

EL COL·LEGI, AL CAPDAVANTL’estiu passat es va organitzar una jornada al Col·legi d’Enginyers Industrials sobre els boscos a Catalunya i les possibilitats que la química verda oferia. Fruit d’aquesta trobada, es va decidir iniciar un projecte en el qual s’estudiés com gestionar millor els boscos i com aprofitar al màxim els recursos que ofereixen; i s’hi fessin propostes. El resultat és un grup de treball en què hi ha implicats experts forestals, enginyers, propietaris de boscos, centres de recerca, universitats

i la Generalitat de Catalunya.I els primers fruits ja estan sobre la taula. El Col·legi d’Enginyers ha signat un conveni de col·laboració amb el Consorci Forestal de Catalunya per tal de valoritzar els boscos catalans mitjançant diverses accions de recerca agrupades, explica Josep Maria Serena.Aquestes accions s’encabiran dins d’un projecte CENIT que es presentarà al Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial, i en el qual participaran universitats i empreses, i estarà coordinat i dirigit pel COEIC i el Consorci. Es preveu treballar en les aplicacions energètiques de la fusta a través de les tecnologies de piròlisi, gasificació i oxificació catalítica; en la síntesi de substàncies químiques a partir dels hidrocarburs que surtin de la fusta; i en l’obtenció de nous productes d’aplicacions farmacològiques.“L’objectiu és desenvolupar i patentar tecnologia per a empreses i universitats catalanes per tal que el país sigui lloc de referència en aquest sector per a la resta del món”, subratlla Serena.

El Col·legi crea un projecte econòmic i tècnic sobre la química verda

Segons dades de l’Organització Mundial de l’Alimentació, els països que més van veure créixer la seva superfície forestal van ser la Xina (gràcies a les seves polítiques d’aforestació) i Espanya (per tot el contrari). El secretari general del Consorci Forestal, Joan Rovira, denuncia que al nostre país continua havent “més la cultura del no tocar, que la de gestionar per preservar”.“És curiós que els ecologistes diguin que fa falta plantar més arbres, quan el que cal és tallar-ne”, diu Rovira. Segons la seva opinió, només d’aquesta manera es pot aconseguir evitar el descontrol del seu creixement així com els incendis o els problemes provocats per les caigudes massives d’arbres que les ventades i nevades dels últims anys han provocat.

A CATALUNYA SOBREN ARBRES


GENERACIÓ I TRACTAMENT DE FANGS DE DEPURADORES D’AI-GÜES RESIDUALS URBANESLa depuració dels e� uents d’aigües resi-duals urbanes constitueix una actuació necessària per a la protecció del medi ambient. La legislació ha recollit aquesta necessitat i, alhora que ha obligat a la depuració dels e� uents, ha reglamentat la disposició dels llots orgànics produïts en els processos de depuració.En aquest context s’ha produït un increment en la generació de llots de depuració, derivat de la imposició de limitacions exigents als abocaments líquids, que comporta la necessitat de

disposar quantitats creixents de llots en un marc de sostenibilitat i de protecció del medi ambient.A Catalunya, la generació anual de llots de depuradora va arribar a la quantitat de 532.424 tones l’any 2008.El marc que regula la disposició de llots orgànics de depuració implica la prohibició d’abocament al mar (Acord de Barcelona), a llera i a dipòsit contro-lat sense tractament especí� c, tenint en compte el seu contingut en humitat i en matèria orgànica. Així mateix, la seva valorització agrícola queda limitada per l’exigència de tractament (requeriment d’higienització total) i la imposició

Tractament de llots amb òxid càlcicUna alternativa al tractament de llots de depuradora d’aigües residuals urbanes

de limitacions al seu ús. Aquesta pot quedar prohibida per contaminació biològica i difusa. Finalment, cal tenir en compte les di� cultats que suposa la manipulació i el transport de quantitats importants de fangs.Amb aquests condicionants, les alter-natives que habitualment es consideren per a la gestió dels llots són la higie-nització o el compostatge i l’assecatge tèrmic, considerats com a tractaments previs. I l’aplicació amb � ns agrícoles (previ tractament d’higienització), la disposició controlada i la valorització tèrmica (normalment previ assecatge), com a opcions de disposició.

UNA NOVA ALTERNATIVA: EL TRACTAMENT DELS FANGS AMB ÒXID CÀLCIC En el marc general exposat cobra valor el plantejament de l’alternativa d’estabilització dels llots de tracta-ment d’aigües residuals mitjançant agents alcalins. Aquests tractaments produeixen una eliminació de la matèria orgànica continguda als llots, l’assecatge del producte i l’encapsula-ció a la matriu càlcica dels elements que contenen. El producte obtingut queda així estabilitzat i utilitzable. Això permet la seva valorització a la construcció i com a matèria primera per a la producció de ciment.El tractament amb òxid càlcic constituïa una via coneguda i plantejada però no desenvolupada plenament per a la seva aplicació a gran escala. En aquest sentit,

article del mes

46 MAIG/JUNY2010

Ricardo-José Granados GranadosCol·legiat núm. 13.905

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - [email protected] - www.rbi.es

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

RBI peu 12_08.indd 4 22/03/2010 16:11:07

Hera Alquimia ha realitzat un desenvo-lupament del procés que ha culminat amb la realització d’una planta pilot a escala industrial que se situa al recinte del seu abocador de coll Cardús i en la qual s’ha realitzat un programa d’in-novació, experimentació i demostració d’aquest sistema de tractament.Aquest programa ha incidit en l’anàlisi tècnica dels processos que comprèn, avaluant la seva viabilitat i de� nint les característiques tècniques i ambientals de la seva aplicació. Així mateix ha tin-gut especial consideració a adequar la instal·lació a la composició dels fangs de depuradora existents a Catalunya.

PLANTA PILOT A ESCALA INDUS-TRIAL D’ESTABILITZACIÓ DE FANGS DE DEPURADORA AMB CALÇ VIVA. PROCÉS ALCHIMIXEl procés d’inertització utilitzat a la planta és el tractament per addi-ció d’òxid càlcic (calç viva) al fang de depuradora. La implementació a la planta pilot del conegut procés d’addi-ció d’òxid càlcic per la via seca (sense addició d’aigua) s’anomena Alchimix, de manera que el desenvolupament es pugui comercialitzar de forma indus-trial en un futur pròxim.Aquest tractament � sicoquímic per-met l’obtenció d’un producte sec i amb una quantitat molt reduïda de matèria orgànica.Amb l’addició de calç al fang i la seva mescla íntima amb aquest es provo-quen reaccions d’hidratació de la calç, amb la humitat que conté el propi

fang i reaccions de degradació de la matèria orgànica dels fangs. Ambdós processos són exotèrmics i això permet l’evaporació de la major part de l’aigua present als fangs a l’hora que es redu-eix la càrrega orgànica dels llots. Com a resultat de les reaccions químiques i de l’evaporació d’aigua produïda s’obté un producte sec en forma de pols i amb una gran reducció de massa en relació amb el fang d’entrada, la qual cosa representa xifres aproxima-des del 40% d’aquesta.

RESULTATS DEL PROCÉSL’aplicació del procés a fangs que ja hagin estat centrifugats a les depurado-res amb una humitat del 60% al 70%, condueix a un producte estabilitzat amb una humitat entorn del 10%. La reducció de massa és signi� cativa, ja que la massa � nal suposa prop del 40% de la inicial dels fangs.El producte és estable, homogeni i innocu. La seva � nalitat essencial és la valorització, tal com ha estat assenyalat, si bé per les seves caracte-rístiques és susceptible de disposar-se en dipòsit de classe II.La valorització del producte iner-titzat es realitza a través de la seva utilització per a ús en bases d’infra-estructura o per a la fabricació de materials de construcció, o bé de la

seva incorporació en els materials de base per a la fabricació de ciment.

COMPARACIÓ AMB ALTRES SISTEMES ALTERNATIUSDes del punt de vista econòmic, el pro-cés és competitiu amb altres alternatives i els seus resultats tècnics i ambientals presenten avantatges respecte als trac-taments i disposició tradicionalment utilitzats: compostatge i assecatge.L’opció de tractament considerada permet una valorització, matèria pri-mera en la construcció o en la indústria cimentera, alternativa a l’aplicació al sòl en l’agricultura, que comença a pre-sentar una saturació i di� cultats.Les opcions d’assecatge, en canvi, estan lligades al consum energètic, general-ment de combustibles fòssils, i amb això una emissió de gasos d’efecte hivernacle. Això no té lloc amb el procés presentat.Cal remarcar que si bé la utilització d’òxid càlcic en el procés suposa una emissió de gasos d’efecte hivernacle en les indústries de calcinació, la valorit-zació del producte obtingut suposa una reducció equivalent d’emissions en les indústries de destí.D’altra banda, la disminució de volum dels residus redueix alhora conside-rablement els mitjans de transport necessaris per a la gestió dels fangs i el subproducte.

AQUEST ARTICLE HA ESTAT CEDIT PER LA REVISTA ALIMENTACIÓN EQUIPOS Y TECNOLOGÍA, DE L’EDITORIAL REED BUSINESS INFORMATION

La disminució de volum dels residus redueix els mitjans de transport per a la gestió dels fangs i el subproducte

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - [email protected] - www.rbi.es

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

RBI peu 12_08.indd 4 22/03/2010 16:11:07

BREUS+ BREUS

Amb l’objectiu de mitigar i reduir els efectes produïts pels terratrèmols, la Universitat Politècnica de Catalunya ha desenvolupat un dispositiu per tal de garantir la protecció dels edificis, les infraestructures i els equipaments sensibles que puguin estar sotmesos a càrregues dinàmiques de tipus sísmic.La UPC ha creat l’anomenat Roll-n-Cage, un dispositiu antivibracions que pot protegir tant les construccions d’edificació i enginyeria civil a gran escala, com també els objectes de preci-sió que puguin ser víctimes d’impactes o moviments sísmics.L’aïllador, construït amb materials com l’acer i el cautxú, es col.loca en una posició entre l’objecte i el terreny, o bé en qualsevol altra superfície de suport per tal de produir un desacoblament horitzontal entre tots dos.

Tenint en compte aquest objectiu, el nou dispositiu innova en la dissipació d’energia, la limitació de l’elevació i els desplaçaments horitzontals màxims. Per avaluar la viabilitat de l’aïllador RNC i la seva efectivitat, ja s’han fet diverses proves numèriques amb resultats satis-factoris que han corroborat la reducció dels moviments sísmics gràcies a aquest sistema. Actualment l’equip de la UPC compta amb l’ajuda del programa ACC1Ó de la Generalitat de Catalu-nya per desenvolupar un projecte de valoració i apropament d’aquesta nova tecnologia al mercat.

Font: Universitat Politècnica de Catalunya (05/05/2010)

La firma taiwanesa HTC, fabricant, entre altres telèfons intel.ligents, del Nexus One de Google, ha presentat avui una queixa formal davant de les autori-tats de comerç dels Estats Units contra Apple per violació de patents.Segons HTC, la firma dirigida per Steve Jobs ha utilitzat il·legalment cinc patents propietat de HTC en la fabricació d’al-guns dels seus aparells més populars. HTC no ha especificat de quines patents es tracta.La queixa ha estat presentada davant de la Comissió Internacional del Comerç dels Estats Units (ITC en la sigla en anglès), a la qual HTC ha demanat, a més, que freni la importació de telè-fons iPhone, ordinadors-tauleta iPad i reproductors digitals iPod en territori nord-americà.Segons Apple, HTC hauria robat aspectes de l’iPhone en el disseny del software, hardware, arquitectura interna i interfície d’usuari del Nexus One, el primer telèfon mòbil de Google.De moment, ni Apple, ni la Comissió Internacional del Comerç nord-ame-ricà han volgut fer declaracions sobre la queixa de HTC.

Font: El Periódico de Catalunya (12/05/2010)

La UPC dissenya un sistema per a l’aïllament sísmic dels edificis

Google vs. Appleen la lluita de la telefonia


BREUS

Ryanair començarà a volar des de l’aero-port del Prat el pròxim 1 de setembre, on establirà una base amb cinc avions que cobriran un total de 20 rutes. L’aerolínia irlandesa invertirà 284 milions d’euros i donarà feina a 350 persones.Ryanair connectarà l’aeroport del Prat amb deu ciutats europees: Brussel·les (Charleroi), Càller (a Sardenya), Dublín, Düsseldorf (Weeze), Edimburg, Oslo (Rygge), París (Beauvais), Roma (Ciam-pino), Venècia (Treviso) i Milà (Bèrgam). Els aeroports de l’Estat espanyol que Ryanair connectarà amb Barcelona són Palma, Gran Canària, Eivissa, Lan-zarote, Màlaga, Santander, Santiago, Sevilla, Tenerife i València.El vicepresident de la companyia, Michael Cawley, ha presentat aquest dimecres el projecte de la futura base de l’aerolínia al Prat, on es preveu que ope-raran 270 vols setmanals, entre els quals no s’inclou la connexió amb Madrid.

Segons Cawley, Ryanair arribarà al Prat amb l’objectiu de solucionar la forta caiguda del trànsit que s’ha produiït a l’aeroport barceloní des de la inaugu-ració de la T-1. A més, ha afegit que la presència de l’aerolínia irlandesa supo-sarà l’arribada real d’una companyia de baix cost al Prat.Tot i que la companyia no ha demanat ni ha rebut cap ajuda de la Generalitat per operar a l’aeroport, Cawley ha assegurat que el Govern català estarà “encantat perquè volen ajudar a remuntar la cai-guda de l’aeroport de Barcelona”.Per celebrar l’anunci de la seva base al Prat, Ryanair ha posat a la venda més d’un milió de bitllets des de 5 euros per viatjar a més de 500 destinacions d’Europa.

Font: Avui, EFE (26/05/2010)

No és el moment, no ha estat una bona idea, no m’agrada cap de les dues opci-ons. Això és el que van respondre a l’Ajuntament de Barcelona el 79,8% dels participants en la consulta popular sobre la reforma de la Diagonal, que es va fer el passat 17 de maig.L’opció C (no tocar ara la Diagonal) ha aconseguit 137.474 vots en la polèmica consulta, que ha tingut una participació del 12,17% dels majors de 16 anys censats a Barcelona; o, el que és el mateix, 172.161 d’un total de 1.414.783 ciutadans. L’opció A (bulevard), per la qual havia declarat públicament les seves preferències l’alcalde, Jordi Hereu, només va aconseguir un 11,38% dels vots; és a dir, que només 20.447 dels votants concorda amb la posició de l’alcalde. La B (rambla) va ser la menys votada, amb un 8,28% (14.260 vots).El cost de la consulta de la reforma de la Diagonal va ascendir a 3,1 milions d’eu-ros, IVA inclòs, dels quals 947.000 van anar destinats a comunicació i publicitat segons va informar en comissió muni-cipal el tinent d’alcalde Ramon Garcia Bragado. Amb tot, la ciutadania va girar l’esquena a la proposta de l’executiu d’Hereu que va cessar un dels principals promotors de la idea, Carles Martí, que va concloure la seva tasca a l’Ajuntament de la ciutat comtal.

Font: La Vanguardia (20/05/2010)

+ BREUS

Ryanair volarà a 20 destinacions des del Prat a partir del setembre

Opció C: sense canvis a la Diagonal

entorn

50 MAIG/JUNY 2010

BREUS + BREUS

Un nou format de transmissió sense fil de dades permetrà que les connexions per Wi-Fi siguin d’aquí dos anys fins a deu vegades més ràpides que les actuals, ha anunciat avui el grup sectorial nord-americà Wi-Fi Alliance.Aquesta organització amb seu a Texas, propietària de la marca Wi-Fi i encar-regada de certificar que els aparells electrònics compleixen els estàndards d’aquesta tecnologia, s’ha aliat amb un soci japonès, Wireless Gigabit Alliance (WiGig Alliance), per difondre les especificacions del nou format.D’aquesta manera tot el sector podrà treballar sobre els mateixos estàndards, i això permetrà que les aplicacions i els dispositius que es desenvolupin amb aquesta tecnologia, que ocuparà la banda de 60 gigahertzs, siguin compa-tibles entre si.És una solució que permetrà fer tasques ara impossibles o excessivament lentes.

Font: El Periódico de Catalunya (13/05/2010)

L’enginyer Joan Carles Alayo guanyador del Premi Prat de la Riba

Creat un nou siste-ma Wi-Fi perquè les connexions siguin deu vegades més ràpides

El Terrassa Ground Station (TGS) va construir i fer operar un satèl·lit que rep dades per al campus universitari de Ter-rassa. Aquest projecte va néixer el 2008 amb la motivació per part d’Euroavia, l’Associació Europea d’Estudiants d’En-ginyeria Aeroespacial, de ser una de les primeres estacions a Espanya íntegra-ment construïda per estudiants.Amb un patrocini ambiciós, l’equip de Terrassa va ser capaç de construir un projecte viable.

S’ha creat en tres fases: la primera va consistir a crear una simple però potent estació terrestre amb tots els instru-ments comercials; la segona i tercera fase van servir per programar-ne el software definitiu i redissenyar o bé afegir nous components, depenent de les demandes dels clients. Aquest premi recompensa un procés laboriós de dos anys.

Font: Euroavia Terrassa(11/05/2010)

Un equip de Terrassa guanya el premi europeu al millor projecte aeroespacial

L’obra L’electricitat a Catalunya. De 1875 a 1935 ha fet valer a l’enginyer Joan Carles Alayo el Premi Prat de la Riba 2010, categoria emmarcada dins dels Premis Sant Jordi atorgats per l’Institut d’Estudis Catalans. El jurat va valorar el “rigor històric i tècnic en l’aportació a la història de Catalunya”. Durant l’acte, el premiat va destacar la importància d’aquest certamen, ja que serveix com a estímul per a les persones que es dediquen a la recerca.Enguany l’obra guanyadora ha estat dedicada a la tecnologia, dins del ventall de possibilitats que oferia la investigació

presentada. El jurat, finalment, es va decantar per una obra de tecnologia entre les presentades que incloïa també ciències de la Terra, matemàtiques, física i química.Instituït l’any 1916 i amb 52 edicions complertes, el Premi Prat de la Riba és el més antic de l’Institut d’Estudis Cata-lans. Aquest reconeixement s’atorga a obres que giren entorn de cinc seccions diferents: històrica-arqueològica, cièn-cies biològiques, ciències i tecnologia, filologia, filosofia i ciències socials.

Font: IEC (06/05/2010)


52 MAIG/JUNY 2010

informe

III Trobada d’Empresa Adherida

El Col·legi va acollir el passat 22 d’abril la III Trobada d’Empresa Adherida, un

acte que va comptar amb 25 empreses de sectors tan diversos com l’enginyeria,

l’automoció, la construcció, la informàtica, el registre de marques o la consultoria

empresarial, entre d’altres. Els assistents, un total de 45, van poder conèixer els

serveis que els ofereix el COEIC i, a més, van tenir l’oportunitat de relacionar-se

amb altres empresaris i enginyers industrials.

TEXT: Òscar Maronda FOTO: Arxiu

Un cop més, la paraula networking va ser una de les que més es va poder escoltar en la III Trobada d’Empresa

Adherida. I és que l’acte va permetre posar en relació iniciatives empresarials molt diverses que s’agrupen sota el patrocini i el suport del Col·legi. Tal com va explicar Antoni M. Grau, director de l’AEIC/COEIC, “l’objectiu de la Trobada és establir relacions amb les empreses i oferir els serveis del Col·legi orientats a allò que necessita l’empresa”. De fet, segons va recordar Grau, aquest objectiu és també la raó de ser del Col·legi, “el qual, des de fa molts anys, està ori-entat a donar resposta a les noves demandes de les empreses”.En aquest sentit, tal com es va posar de manifest en la presentació de l’acte, des del punt de vista legal, el Col·legi afavoreix que l’empresa tingui els seus enginyers industrials col·legiats i, a més, posa a disposició dels col·legiats una pòlissa d’as-segurança de responsabilitat civil professional.

Quant als avantatges econòmics, cal destacar que si les quotes de col·legiació les paga l’em-presa, es consideren retribució en espècie i, com a tal, tenen la retribució corresponent. A banda, hi ha tota una gran varietat de serveis dels quals es poden benefi ciar les empreses, com són, per exemple, consultes gratuïtes en l’àmbit de la normativa, signatura electrònica per a enginyers col·legiats empleats d’empreses, participació en les comissions i grups de treball, accés a una àmplia borsa de treball i a una gran oferta de formació contínua, i servei d’atenció de con-sultes jurídiques. A això cal afegir l’oportunitat que brinda el Col·legi a les empreses adherides a tenir major visibilitat, ja sigui a través de l’assis-tència i participació a les fi res com els canals de comunicació que té en actiu la institució.A part, en la presentació de la Trobada, Antoni M. Grau va concretar que, a dia d’avui, el Col-legi ja compta amb 123 empreses adherides, en les quals hi ha 411 col·legiats. Aquestes dades

L’acte va arrencar amb una confe-rència titulada La gerència de riscos a l’enginyeria i l’empresa, que va córrer a càrrec de Josep Barceló, advocat de l’Àrea Jurídica de l’AEIC/COEIC, i de Fèlix Ferrer-Dalmau, di-rector de la Divisió d’Empreses i Col-lectius de La Mútua dels Enginyers.Barceló va explicar que l’actual marc legal reconeix que l’exercici d’una professió titulada implica un risc, per la qual cosa estableix la necessitat d’una assegurança. Se-gons va a� rmar, “en el supòsit de professions col•legiades, els col-legis professionals han d’adoptar les mesures necessàries per pro-moure i facilitar el compliment su� -cient del deure d’assegurança dels seus col·legiats”.L’advocat de l’Àrea Jurídica de l’AEIC/COEIC també va assegurar que la situació laboral del professi-onal pot ser de dos tipus: un profes-

sional en exercici lliure o, també, un professional incorporat en una enti-tat suprapersonal, en què exerceix un càrrec no directiu (assalariat) o un càrrec directiu (alt càrrec o soci). Segons Josep Barceló, el professi-onal que treballa en l’exercici lliure té una responsabilitat il·limitada. En canvi, en el cas del professional incorporat en una empresa, sigui o no d’enginyeria, cal distingir entre la responsabilitat contractual i la res-ponsabilitat extracontractual. Res-pecte a la primera, la contractual, Barceló va explicar que correspon a la societat i que està limitada o no segons la forma social adoptada. Així, pot afectar el patrimoni dels socis en casos de societats civils, col•lectives o comanditàries i és li-mitada al patrimoni social existent a les societats anònima o limitada. Pel que fa a la segona, l’extracon-tractual, que és la que es deriva de

les tasques professionals, corres-pon a la societat i al professional, soci o no, que l’hagi desenvolupat, sent en ambdós casos il·limitada.Però Barceló va deixar ben clar que “el fet de tenir una assegurança en la societat, ja sigui a través de la pòlissa del Col·legi o de la de la pròpia societat que cobreix l’engi-nyer industrial, no vol dir que el pro-fessional ho tingui tot assegurat”. El problema rau en el fet que molts projectes no es visen i, per tant, el Col·legi no pot justi� car davant de l’asseguradora que la tasca de l’enginyer era correcta. L’advocat va recomanar tenir en regla tant els papers del projecte com de l’asse-gurança ja que, si no és així, si l’en-ginyer es mor, els familiars també assumeixen les despeses i respon-sabilitats derivades del projecte.

RESPONSABILITAT CIVIL PROFESSIONAL


informe

54 MAIG/JUNY 2010

coincideixen amb una altra prou signifi cativa feta pública recentment, que és haver arribat als 10.000 associats i col·legiats.

LA GERÈNCIA DE RISCOS A L’ENGINYERIA I L’EMPRESAPer la seva part, Fèlix Ferrer-Dalmau, director de la Divisió d’Empreses i Col·lectius de La Mútua dels Enginyers, es va centrar més a expli-car en què consisteix la gerència de riscos, que va defi nir com “el conjunt de mètodes que permet identifi car, analitzar, tractar i avaluar els riscos de danys propis i a tercers als quals està sotmesa tota activitat professional empresarial”. Segons Ferrer-Dalmau, “l’objectiu principal de la gerèn-cia de riscos és l’optimització de tots i cadascun

dels recursos disponibles, per minimitzar les con-seqüències negatives dels riscos així com les seves probabilitats”. En la seva opinió, “l’alta direcció ha de preparar plans de seguretat estàndards per complir i ha de portar a terme auditories permanents per avaluar el sistema de seguretat a l’empresa”. En aquest sentit, la Divisió d’Em-preses de La Mútua està altament preparada per poder identifi car, avaluar i aportar solucions, i minimitzar els riscos que tota activitat industrial, empresarial i d’enginyeria comporta.

COMUNICACIONS UNIFICADES I XARXES SOCIALSLa segona xerrada de la Trobada va ser la que portava per títol Comunicacions uni� cades i xar-xes social: noves eines per millorar la productivitat i reduir costos a l’empresa, que va córrer a càrrec de Carles Grau, director general de Microsoft Cata-lunya, Balears, Comunitat Valenciana i Andorra, i d’Albert Esplugas, director general del Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft.Grau va assenyalar que “ara tenim una oportuni-tat de millora de la competitivitat en les nostres empreses, ja que hi ha una relació directa entre

l’índex de competitivitat i el de productivitat, juntament amb l’ús intensiu de les noves tecno-logies de la informació (TIC) en els processos empresarials”. Segons va dir, “més del 50% de la productivitat i de la competitivitat empresarial es deu a l’ús i consum de les TIC”.Després d’aquesta introducció, Grau va par-lar de comunicacions unifi cades, és a dir, de la integració de les eines telemàtiques en el context empresarial, les quals, en la seva opi-nió, “permeten tenir identifi cada la gent amb la qual col·laborem i mantenir-hi un contacte freqüent, ja sigui per vídeo, veu, dades, correu electrònic...”. Però, a més, va afegir que “les comunicacions unifi cades suposen una reducció signifi cativa de les despeses de les empreses en

desplaçaments i en comunicació”. Un bon exem-ple que es va comentar a la xerrada és el de l’ús progressiu dels sistemes de videoconferència, que ha servit per suprimir molts desplaçaments dels directius d’una empresa per reunir-se en diferents punts del món.Per la seva part, Albert Esplugas va centrar la seva ponència en el tema de les xarxes socials. Segons va dir, “les xarxes socials són interrelacions entre persones que permeten estar informat, compartir experiències, cercar consell o assessorament i parlar dels nostres èxits”. Per Esplugas, “les xarxes socials afavoreixen el mobile working, és a dir, les relacions

“L’objectiu principal de la gerència de riscos és l’optimització de tots i cadascun dels recursos disponibles, per minimitzar les conseqüències negatives dels riscos així com les seves probabilitats”

Carles Grau, director de Microsoft a Catalunya va protagonitzar la segona part de la jornada.

“M’ha interessat molt la segona xerrada, ja que ens estem adaptant a les xarxes socials. En especial, m’ha semblat curiós que expliquessin que Facebook no té una aplicació empresarial, la qual cosa m’im-pulsa a apostar més per LinkedIn que per Facebook. Tot i així, tampoc acabo de veure els beneficis reals de LinkedIn. Considero que ser present en diferents xarxes socials aporta informació i debats, però no beneficis econòmics.”

JOAQUIM CALSINA. Gerent d’Espacio Solar

“Pel que fa a la primera part, no sabia que com a assalariada podia tenir, fins i tot un cop morta, alguna responsabilitat econòmica. És clar que ara m’he de mirar la cobertura que m’entra en el Col·legi. I, quant a les xarxes socials, coincideixo a dir que és necessari que les empreses hi apostin, sobretot per abaixar costos, agilitzar temes i propiciar les interrelaci-ons entre els treballadors.”

MAITE GUIX. Enginyera industrial de GECSA Ingeniería y Obra

“Ha estat molt bé la xerrada sobre responsabilitat civil professional i sobre la gestió de riscos, ja que són temes que no s’ensenyen a la carrera. És important saber fins a quin punt tens una respon-sabilitat per exercir la teva professió. En concret, m’ha interessat conèixer com detectar el risc i com solucionar-lo. A banda d’això, penso que s’ha fet una pre-sentació molt pedagògica de les xarxes socials orientada a les empreses.”

KEVIN ARCAS. Enginyer industrial d’Ingeniería para el Con-trol del Ruido (ICR)

“He vingut a la Trobada sobretot per la segona xerrada i, en aquest sentit, he de dir que m’ha aportat moltes coses, ja que les conferències sobre xarxes socials en què he assistit sempre s’han tractat des d’un enfo-cament d’oci, no pas des del punt de vista empresarial i de fomentar les interrelacions entre els treballadors. Realment, aquesta ponència és molt útil per a la meva empresa, que està fent una gran inversió en TIC.”

JOSEP LLUÍS RAYA. Director d’Informàtica de Construc-cions Solius


entre treballadors flexibles i, alhora, la possibilitat de conèixer les seves necessitats en temps real”.Per acabar, Albert Esplugas va pronosticar que les xarxes socials amb més futur són LinkedIn, “ja que

l’usuari que hi ha darrere és més professional i els debats que s’hi generen són també més professio-nals”, i Twitter, “perquè permet enviar missatges breus que acaparen l’atenció del receptor”.

OPINIONS


56 MAIG/JUNY2010

La Diada 2010, una festa molt mediterràniaL’espectacular Hotel W de Barcelona, més conegut per hotel vela, va acollir la Diada dels Enginyers d’enguany. Com sempre, el motiu central de la festa més esperada pels enginyers industrials de Catalunya va ser el lliurament dels premis que reconeixen la tasca de col·legues, institucions i professionals.


En aquesta ocasió, la mestressa de cerimònies va ser la periodista Cristina Puig. A través de les seves pa-raules, així com de la veu i la música de la formació

Kavanak, tots els companys i companyes enginyers industri-als, a més de les diferents autoritats reunides, entre les quals l’Honorable Senyora Montserrat Tura, consellera de Justícia, van poder fer un viatge que va tenir en tot moment com a decorat de fons el mar mediterrani.Certament, el marc s’hi adeia. Des de la sala del majestuós edifi ci que va acollir la Diada, una construcció en forma de vela gairebé abocada al mar i que ha redefi nit el perfi l de la ciutat, es va poder gaudir d’unes vistes sobre la franja maríti-ma de Barcelona totalment incomparables.Així doncs, un cop descoberts tots aquests fantàstics elements com a immillorable teló de fons, la Diada es va iniciar amb les paraules de benvinguda del degà dels EIC, Joan Vallvé. Com ja va passar en l’edició anterior, Vallvé no es va estar de recordar l’austeritat de la festa, d’acord amb els temps que corren. I és que, tal com va recordar, la crisi “ha afectat i afecta molts dels companys de professió”.

Però més enllà d’això, les paraules del degà es van adreçar, sobretot, a la consellera Tura, a qui li va recordar el moment crucial que viuen els col·legis professionals. “El Departament de Justícia –va explicar– és el que té les competències que afecten els col·legis professionals, i per això li agraïm a la consellera el seu suport a l’hora d’haver-nos obert (els EIC), en virtut del desenvolu-pament de la Llei catalana de col·legis professionals, a altres titulacions que tenen a veure amb l’àmbit indus-trial”. Vallvé també va voler posar l’accent en dos temes que poden ser fonamentals per al futur de les institu-cions dels EIC: el nou marc que s’obre amb l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, entenent que els futurs enginyers industrials “seran aquells professionals que sorgeixin d’estudiar el Grau en Tecnologies Indus-trials i el posterior Màster en Enginyeria Industrial”, així com el perill de posar en dubte la validesa dels visats de projectes, ja que qüestionar-ho “és una amenaça, tant de cara a l’intrusisme professional com per a la seguretat de les persones i consumidors en general”.

58 MAIG/JUNY201058 MAIG/JUNY2010

Durant el lliurament dels diferents premis, també el presi-dent dels EIC, Joan Torres, es va dirigir a tots els assis-tents. Torres va destacar que els enginyers i les enginyeres inscrits a les institucions dels EIC ja han arribat a 10.000, però que no per això s’havia de caure en l’autocomplaença, sinó ben al contrari. “Hem de demostrar la nostra força”, va dir. I va continuar: “Tenim reptes importants com són garantir la solvència, la qualitat i la seguretat, així com de-fensar el nostre àmbit competencial i mantenir viu el nos-tre compromís amb la societat”. En tot cas, segons Torres, per continuar sent referència tècnica i social s’ha d’anar cap a un nou model institucional, “un nou projecte que ha de ser de tots, o no serà de ningú”.És clar, doncs, que durant la Diada es va fer palès el mo-ment crucial a què s’enfronten les nostres institucions i els nostres professionals. Com sempre, però, el lliurament dels premis van ser els autèntics protagonistes i el més esperat de la vetllada.


Premi a la CreativitatEl projecte guanyador del XXVIII Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials de Catalunya va ser per al projecte Sincrotró Alba, representat per l’enginyer Lluís Miralles Verge com a director de l’equip d’enginyeria del sincrotró.Alba és el nom de la font de llum del sincrotró situada a Cerdanyola del Vallès, que començarà a operar el 2011. Es tracta d’una font de tercera generació que utilitza sofi sticats sistemes magnètics, anomenats dispositius d’inserció, que subministren llum d’una intensitat extrema d’acord amb les necessitats específi ques de cada aplicació. Està previst que entorn de mil

investigadors i empreses d’alta tecnologia, tant nacionals com estrangers, utilitzin les instal·lacions.Amb tot això, el jurat ha valorat que la seva presència permetrà incrementar l’activitat d’investigació i promourà la localització d’indústries d’alt nivell en recerca i innovació tecnològica en un ampli ventall de disciplines com ara la física, per exemple en la determinació de l’estructura atòmica de sòlids i fl uids; la química, per exemple en estudis de processos catalítics per millorar l’efi ciència de les reaccions químiques; la ciència de materials, per exemple

en l’estudi de nous materials a escala manomètrica; les ciències ambientals, per exemple en la detecció i localització d’elements traça contaminants de terres i plantes; les ciències de la vida, per exemple en la determinació d’estructures de molècules i complexos; la medicina, per exemple en aplicacions en imatge mèdica i radioteràpia; la litografi a i fabricació, per exemple en la fabricació de microdispositius; el patrimoni cultural, per exemple en anàlisis no destructives d’obres d’art; i la paleontologia, per exemple en estudis no destructius de fòssils.

L’enginyer Lluís Miralles Verge, cap de l’equip d’enginyeria del Sincrotró Alba, en el moment de rebre el guardó Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials de Catalunya.

El jurat ha valorat la labor de l’equip d’enginyeria dirigida per Lluís Miralles Verge, que ha creat una estructura que ha cristal·litzat en un equip de 43 persones, entre tècnics i enginyers. La formació, la creació de coneixement, la gestió de l’excel·lència i el rendiment conjunt de l’equip, han estat les directrius bàsiques de la divisió.

MAIG/JUNY201060

El guanyador del Premi a la Creativitat per a Joves va ser per al treball Estudi d’una plataforma per desplaçar-se sobre superfícies irregulars, del qual és autor Nabil Khamashta Llorens i que ha dirigit el professor Esteve Codina Macià de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).Per atorgar aquest premi, el jurat va valorar el disseny d’una plataforma

mòbil per a usos agrícoles que permet el seu moviment sobre superfícies no contínues. Amb aquest objectiu s’ha adoptat un sistema de múltiples potes articulades que li permeten no malmetre el terreny ni la vegetació sobre la qual passa, gaudint alhora d’una gran capacitat per superar i sobrepassar obstacles.Tenint present l’entorn agrari en el qual es vol aplicar aquesta màquina, el seu sistema de conducció s’ha dissenyat amb especial cura, de manera que resulti amigable i autoexplicatiu per a les persones que l’hauran d’utilitzar en les

seves feines diàries. A partir d’un acurat estudi de l’estat de l’art, s’han seleccionat els mecanismes de Theo Jansen com els més adients a l’objectiu pretès, que han permès efectuar un disseny acurat del mecanisme de propulsió i la seva validació cinemàtica i dinàmica, a partir d’un sistema numèric de simulació. A continuació s’ha plasmat en un model a escala la màquina dissenyada, que millora àmpliament el mecanisme original i una

vegada validades les seves funcionalitats s’ha extrapolat al disseny i la construcció d’un prototip. S’ha tingut present en tot moment la necessària estabilitat de marxa del vehicle així com tot el càlcul dimensional dels elements de la màquina, i s’ha verificat l’absència de deformacions de l’estructura i un pes compatible amb els límits establerts per tal de no produir un assentament del terreny pel qual passi. Cal destacar el rigor tecnològic que s’ha seguit en tot moment en el desenvolupament de la màquina i en la seva construcció, que ha donat lloc a un destacable i nou projecte d’enginyeria.

Premi a la Creativitat per a Joves

L’enginyer Nabil Khamashta Llorens, en el moment de rebre el guardó Premi a la Creativitat per a Joves de la mà d’Àngel Llobet, president del jurat.

De la plataforma dissenyada pel jove enginyer Nabil Khamashta cal destacar-ne el rigor tecnològic que s’ha seguit en tot moment en el desenvolupament de la màquina i en la seva construcció, que ha donat lloc a un destacable i nou projecte d’enginyeria.


Beques per a Tesis Doctorals

La XXVI edició del premi Beques per a Tesis Doctorals ha estat novament concedit pel Grup Caixa d’Enginyers, el qual col·labora econòmicament amb la recerca dels dos projectes guanyadors.Les dues beques ofertes per l’Agrupació Sociocultural dels Enginyers Industrials de Catalunya, Grup Caixa d’Enginyers, han estat adjudicades a les propostes de tesis doctorals:Drug delivery mechanism modelling for microencapsulated abstances applied on textile substracts, del qual és autora Núria Carreras Parera, enginyera industrial

titulada per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), i que han dirigit els professors Dr. J. Valldeperas Morell i Dr. Manuel-José Lis Arias.El jurat ha proposat premiar el projecte per l’interès científi c que comporta l’estudi de la quimiabsorció orientada a aconseguir millors capacitats d’absorció específi ca, que és important en els processos productius en la indústria tèxtil com per les possibles accions que

determinats elements poden suposar sobre la pell humana, i pels efectes que sobre el medi ambient poden comportar.I Contribució de la simulació de plasmes als estudis de seguretat de l’ITER, del qual és autor José Carlos Rivas Peguera, enginyer industrial titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i que ha dirigit el professor Javier Dies Llovera.El jurat ha considerat premiable el projecte perquè hi concorren un conjunt d’aspectes destacables. D’una banda, la proposta comporta un estudi rigorós de

modelització de la dinàmica del plasma que permeti l’estudi de transitoris, la qual cosa és d’especial interès quan s’estudia la fi abilitat en les operacions d’inestabilitat del plasma en operacions d’apagada automàtica o de fi nalització sobtada d’alimentació en reactors de fusió. D’altra banda, perquè suposa un repte d’una gran complexitat que es troba a la frontera tecnològica i perquè està en la línia d’un dels eixos de recerca estratègica del nostre país.

Els premis de les Beques per a Tesis Doctorals van ser lliurats per Ramon Ferrer, president de Caixa d’Enginyers, i Jaume Puigdueta, secretari de l’AEIC. Les dues tesis becades demostren l’excel·lent nivell assolit per part dels seus autors, Núria Carreras i José Carlos Rivas, respectivament.

MAIG/JUNY201062

Homenatge als nous col·legiatsEl reconeixement als nous col·legiats ja és una tradició de la Diada dels Enginyers. Així, un cop més les institucions dels EIC van voler homenatjar a tots els nous enginyers industrials sorgits de les diferents escoles d’Enginyeria Industrial.Amb aquest objectiu, i com a símbol de reconeixement a tots aquests nous col·legiats, es va lliurar la insígnia dels Enginyers a un nou col·legiat de cada una de les escoles d’Enginyeria Industrial que hi ha a Catalunya, així com a un enginyer de cada una de les titulacions d’Enginyeria que, des d’aquest any, acullen l’Associació i el Col·legi.Els nous enginyers que van rebre les insígnies van ser:

• Anna Torres Mansilla, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona.

• Luis Coyeneche Marimon, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa.

• Marc Torres Badosa, de la Universitat Politècnica Superior de Girona.

• Julia Carmona Morales, de l’Institut Químic de Sarrià.

I els enginyers d’altres titulacions:

• Marçal Bosch Llorente, enginyer químic.

• Oriol Guerrero Verdú, enginyer en organització industrial.

• Néstor Moya Roviralta, enginyer geòleg. Els set nous enginyers en el moment de rebre

sengles insígnies dels enginyers industrials.

Les insígnies als nous enginyers van ser lliurades per Joan Vallvé, degà del Col·legi; ,Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers; i Joan Torres, president de l’Associació.

FULLS dels ENGINYERS 63FULLS dels ENGINYERS

Premi al Reconeixement AcadèmicEnguany, el Premi al Reconeixement Acadèmic va recaure en el company Joan Peracaula Roura.Doctor enginyer industrial, llicenciat en Informàtica i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Peracaula va dirigir l’Escola de Barcelona del 1988 al 1991 i el Centre Nacional de Microelectrònica de Barcelona i Madrid del CSIC. Ha dedicat bona part de la seva carrera a la investigació, concretament en l’àmbit dels sistemes electrònics de potència, i des del 1980 es dedica plenament a la docència a les escoles d’Enginyeria de Barcelona i Madrid.Anteriorment a la seva dedicació plena a la docència, Joan Peracaula va desenvolupar la seva activitat en R+D en empreses com Brown Boveri (abans ASEA), UNISYS Sperry Rand Univac (abans UNIVAC), AEG Ibérica de Electricidad o Control y Aplicaciones Española - CAESA.

Joan Peracaula va rebre el Premi al Reconeixement Acadèmic de la mà de Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers.

La fi gura de Joan Peracaula és la d’un enginyer industrial exemplar dedicat a compartir i traspassar els seus coneixements a les noves generacions d’enginyers.

MAIG/JUNY201064 MAIG/JUNY2010

Premi Serrat i BonastreL’Associació i el Col·legi ja fa temps que atorguen el Premi de periodisme Serrat i Bonastre a aquelles persones o mitjans que han contribuït a fer difusió de l’enginyeria.Enguany s’ha atorgat el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de ràdio a Manel Fuentes Muixí per El Matí de Catalunya Ràdio, per haver donat cobertura

mediàtica a informacions generades per les institucions dels EIC. I també per haver comptat en nombroses ocasions amb experts enginyers industrials que han donat opinió i informació sobre temes relacionats amb l’actualitat. En aquest sentit, el jurat entén que d’aquesta manera s’ha contribuït a fer difusió d’aspectes del col·lectiu dels

EIC que afecten la societat civil.I s’ha atorgat el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de premsa escrita a Pau Baquero Ródenas, cap d’opinió del diari La Vanguardia, per haver publicat articles d’opinió dels nostres enginyers. Entenem que amb això Baquero ha permès difondre la veu dels nostres experts.

Manel Fuentes, cap visible d’El Matí de Catalunya Ràdio, va rebre el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de ràdio de la mà de Joan Torres, president de l’AEIC.

El cap d’opinió de La Vanguardia, el periodista Pau Baquero, rep el Premi Serrat i Bonastre de periodisme en la categoria de premsa escrita.


Premi a la Millor Pràctica Empresarial

El Premi a la Millor Pràctica Empresarial va ser per a l’empresa SGS Inspecciones Reglamentarias, SA, pel seu pla d’igualtat i conciliació.I és que, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, moltes dones qualifi cades abandonen prematurament el mercat laboral, especialment les dones amb fi lls i fi lles.Per evitar aquest fenomen, el Grup SGS, amb més de 3.400 professionals a Espanya, dels quals un 37% són dones, preocupat per aquesta problemàtica va iniciar un projecte pilot en matèria de foment de la igualtat i conciliació que consisteix en: adopció d’una política i un pla d’igualtat, creació d’una comissió d’impuls de la igualtat, tutories per a noves incorporacions, adopció d’un protocol en casos d’assetjament sexual, accions de sensibilització i formació entre el personal, etc.Aquest projecte ha permès, entre altres

coses, millorar el funcionament dels equips de treball, incrementar el nombre de dones en el total de treballadors i en els càrrecs tècnics i directius, així com incrementar la motivació del personal i millorar el clima laboral.SGS és un gran grup, líder mundial en qualitat. Sorgit de la seva matriu de Suïssa, fundada el 1878, avui dóna resposta a diversos sectors a tot el món, i els seus àmbits són: la certifi cació internacional; la qualitat de gestió en consum i turisme; la formació; la inspecció i el control de qualitat en comerç, anàlisis i assajos; la inspecció i el control de qualitat en la construcció i la indústria, i els serveis mediambientals i de prevenció i higiene industrial.SGS és present a 120 països, compta amb 53.300 professionals i té més de 1.000 ofi cines. A Catalunya, SGS compta amb més de 700 persones.

Joan Vallvé, degà dels EIC, va lliurar el Premi a la Millor Pràctica Empresarial a Pere Camprubí Baiges, responsable d’Inspeccions Reglamentàries de SGS a Catalunya.

MAIG/JUNY201066

Premi al Reconeixement InstitucionalEnguany, el Premi al Reconeixement Institucional dels EIC va recaure en el Centre Tècnic de Seat, amb menció especial per a l’enginyer industrial Frank Bekemeier, vicepresident de Recerca i Desenvolupament de l’esmentat centre.El Centre Tècnic de Seat, dedicat a activitats de recerca i desenvolupament (R+D), és l’únic de les seves característiques a Espanya que posseeix l’experiència i les tecnologies que

permeten el desenvolupament integral d’un nou vehicle. S’hi treballa amb perspectiva de futur, captant dels clients idees i necessitats que permetran crear els cotxes que en molt pocs anys integraran la gamma Seat.La utilització de tècniques de simulació i realitat virtual ha permès al Centre Tècnic complir requisits tan importants com escurçar els temps de desenvolupament, així com reduir els costos i augmentar

la qualitat. El Centre Tècnic exerceix, a més, una important labor de dinamització industrial, ja que actua des de fa molts anys com a motor impulsor del desenvolupament tecnològic dels proveïdors de la companyia a tot Espanya. A més posseeix unes instal·lacions tecnològicament molt avançades.

L’enginyer industrial Frank Bekemeier, vicepresident de Recerca i Desenvolupament del Centre Tècnic de Seat, en el moment de rebre el Premi al Reconeixement Institucional de la mà de la consellera de Justícia, Montserrat Tura.


Premi a la Trajectòria Professional

El Premi a la Trajectòria Professional és potser el més entranyable de tots els que es lliuren durant la Diada. En aquesta ocasió, el premi va recaure en el doctor enginyer industrial Antoni Puig Planas.Natural de Barcelona, l’any 1940 Antoni Puig va agafar les regnes, juntament amb els seus germans, de l’empresa familiar Antonio Puig, SA, empresa fundada pel seu pare l’any 1914. Liderant l’àrea de perfumeria, es va encarregar de desenvolupar un dels seus productes més emblemàtics, l’Aigua de Lavanda Puig. Dins de la companyia ha participat activament en la internacionalització, en la reestructuració fi nancera i en la introducció del disseny industrial, fi ns a convertir-la en exemple i contribuint així al desenvolupament i creixement d’una empresa familiar que ha esdevingut una multinacional amb seu a Catalunya.L’any 1975 Antoni Puig va participar en la fundació de l’empresa de dermofarmàcia ISDIN, de la qual va ser conseller fi ns al 2003. Actualment és president honorari de l’assemblea general d’accionistes del holding Exea i vicepresident de la

Fundació Puig. Fruit de tota aquesta trajectòria, el 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.A més de la seva activitat empresarial, Puig va pertànyer a la Junta Directiva d’Òmnium Cultural des dels inicis fi ns al 1977, contribuint a la seva legalització, i en va ser nomenat soci d’honor el 1984; també és membre del Consell de Fundadors i del Consell Consultiu. Així mateix, la seva experiència el va portar a impulsar la creació de l’Institut de l’Empresa Familiar.

Antoni Puig és un home polifacètic. Ha combinat la seva activitat empresarial i social amb la seva passió per la pintura i l’escriptura; ha publicat tres llibres i ha realitzat diverses exposicions de pintura.

MAIG/JUNY201068

Parlaments, música i molta companyonia

La Diada de l’Enginyer es va cloure amb un refrigeri amb vistes a un ja nocturn mar barceloní. La companyonia d’aquests últims moments va venir precedida d’alguns parlaments i de les darreres melodies de Kavanak.Els colors del capvespre barceloní sobre el mar i els edificis de la ciutat van ser, sens dubte, la millor companyia i el millor fil narratiu per a la festa més especial dels enginyers. Sempre amb el context mediterrani de fons, alguns dels premiats no es van poder estar d’adreçar algunes paraules a tots els assistents.El periodista Manel Fuentes va comentar que li feia “una especial il·lusió” rebre un premi de part dels enginyers industrials ja que, com ja li deia el seu pare, “els enginyers són els que tenen el cap més ben estructurat”. Per la seva banda, Bekemeier, vicepresident de Recerca i Desenvolupament del Centre Tècnic de Seat, a més d’agrair el reconeixement institucional que se li brindava, va voler destacar que el premi era “un reconeixement a tots aquells

que en el seu dia van tenir la visió de crear el Centre Tècnic, i a totes les persones que han deixat bona part de la seva trajectòria professional al centre”.Un cop més, el parlament de l’enginyer premiat per la seva trajectòria professional va ser el més irònic de tots i, segurament, també el més aplaudit. Antoni Puig va expressar l’honor que per a ell significava el reconeixement i, posteriorment, va oferir un divertit discurs amb to d’advertiment. Puig va parlar de las corrientes vagabundas de las vías del tranvía per parlar dels riscos del tramvia: “Jo no hi estic en contra –va dir–, però potser no s’ha tingut tot en compte…”. I després també es va referir a l’efecto onda motriz per parlar dels “possibles efectes del pas del TGV a prop de La Pedrera o la Sagrada Família”.Els parlaments es van acabar amb les paraules de la consellera de Justícia Montserrat Tura, que, amb la crisi econòmica molt present, va començar constatant que estem en uns “dies de molt moviment, angoixa i preocupació”,


però que, en tot cas, als polítics, el que no els perdonaria la història “seria no prendre decisions, per impopulars que aquestes siguin”. També va parlar del seu departament i de llei, tot recordant la llei del Consolat de Mar (s. XIII): “La llei que ha estat més temps en vigor”. “No només la nostra cultura i la nostra llengua, sinó també el nostre dret –va explicar Tura–, ens defi neix com a nació”. Finalment, referint-se a la qüestió de la vigència o no dels visats de projectes, la consellera va comentar que la seva opinió és que “allò que funciona bé quant a garantia de qualitat i seguretat, millor no canviar-ho”.La Diada es va acabar amb unes últimes melodies del grup Kavanak, liderat per la vocalista Neila Benbey. Com cada any, el fi de festa el va posar un refrigeri que va ser compartit per tots els companys i companyes presents, en una de les terrasses de l’Hotel W.

MAIG/JUNY201070

La Diada dels més petitsCom ja és habitual els darrers anys, paral·lelament a l’acte institucional del lliurament de premis, es van organitzar activitats per als fills i filles dels enginyers. En aquesta ocasió, les activitats es van realitzar a les instal·lacions del Club Nàutic Barcelona.Van ser 27 els nens i nenes que van fer cap al Club Nàutic Barcelona per gaudir de la “seva” Diada. Per començar, van fer un fantàstic mural conjunt sota el lema Terra i mar, que va ser l’eix central de les activitats.Es van fer tres grups per edats i es van organitzar diferents jocs i activitats:Nens i nenes de 4 a 6 anysEl grup dels més petits va anar a la pista poliesportiva, on hi havia preparat un circuit d’habilitat. També

es van organitzar alguns jocs com el del mocador i les cadires.Nens i nenes de 6 a 8 anysEl grup dels mitjans era el més nombrós de tots. El seu espai de diversió va ser la platja, on van fer activitats com els jocs de la sardina i el camí perillós, i algunes proves d’habilitat.Nens i nenes de 9 a 12 anysEl caiac de mar i una gimcana del mar van ser l’eix vertebral de les activitats dels més grans, que van poder posar a prova les seves habilitats.La jornada es va acabar amb un soparet al restaurant del Club, que va quedar ben guarnit amb el mural de Terra i mar que els nens havien fet al principi de la tarda. Naturalment, tots s’ho van passar d’allò més bé!


72 MAIG/JUNY2010

dia a dia

74 MAIG/JUNY2010

7,14 i 21 d’AbrilAula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya

Comissió de Jubilats i Prejubilats

L’ Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya va oferir a tots els assistents tres jornades de conferències dedicades als coneixements humanístics i tècnics de diferents artistes. Aquesta vegada es va fer èmfasi en dos autors: Sorolla i Kahnweiler, dos artistes històrics.

7 d’AbrilLa planta incineradora d’Andorra

Comissió de Medi Ambient

El model de gestió de residus del Principat d’Andorra, en particular la planta incineradora, va centrar la xerrada d’Albert Sabala, delegat del Centre de Tractament de Can Mata, de l’empresa Cespa. El ponent va explicar com ser capaç de tractar residus urbans, hospitalaris, carnis i fangs de depuradora.

8, 12 i 13 d’AbrilCàlcul de sistemes d’enllumenat DIALux

Comissió d’Energia: Sector Elèctric

Les reglamentacions sobre efi ciència ener-gètica i sobre seguretat exigeixen en molts casos la realització de justifi cacions per càlcul dels sistemes d’enllumenat: nivells lumínics obtinguts, graus d’uniformitat, enlluernaments produïts, efi ciències energètiques i enllumenats d’emergència.

8 d’Abril La reutilització d’aigües residuals


Anàlisi i propostes del Reial decret 1620/2007 per debatre la modifi cació de la normativa a càrrec d’Adecagua, que va organitzar una sèrie de jornades centrades en qüestions que van des de la planifi cació de les tecnologies utilitzades fi ns a l’anàlisi de diversos aspectes jurídics i econòmics.

10 d’AbrilExcursió a la sèquia de Manresa

Comissió d’Esports

Sallent va ser el punt de partida de la caminada de 5 hores que va arribar fi ns al parc de l’Agulla, passant per la sèquia de Manresa. Es va organitzar, a més, un dinar al restaurant Les Brucardes de Sant Fruitós de Bages, per posar fi a una jornada de muntanyisme que va començar a primera hora del matí.


14 d’Abril

L’Ajuntament compta amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Per tal de portar a terme la revisió tècnica del contingut dels projectes d’obres, l’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb els col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers Tècnics Industrials, Arquitectes i Arquitectes Tècnics. L’Ajuntament té previst aprovar la nova Ordenança reguladora dels proces-sos d’intervenció municipal, que preveu l’obligatorietat d’acompanyar el projecte tècnic d’un certificat favorable d’idoneïtat tècnica elaborat pel col·legi professional, per poder tramitar qualsevol expedient d’obres.

14 d’Abril

Acord amb el Banc de Sabadell

El Col·legi va signar un acord de col·laboració amb el Banc de Sabadell. A la signatura van assistir el degà del Col·legi, Joan Vallvé, i Conxa Oliu, directora general de Professional BS, la filial del grup Banc Sabadell especialitzada en l’atenció als professionals, els quals van signar l’acord; i Antoni M. Grau, director de l’AEIC/COEIC, i Carles Ventura, subdirector general de Banc Sabadell.L’acord inclou la prestació de serveis financers a professionals en condicions preferents per als membres del col·lectiu, a més de l’apor-tació d’un milió d’Euros al fons d’inversió en capital risc que s’està configurant.

14 i 15 d’Abril

Eficiència energètica en centres de proces-sament de dades (data centers)

Comissió d’Acció Professional

Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (ACTECIR) va coorganitzar una jornada que va girar entorn de la necessitat de desenvolupar potents centres de processament de dades, a causa de l’increment de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Un bon disseny, instal·lació i posada en marxa, gestió i manteniment, són les principals necessitats dels consumidors intensius d’energies.

14 i 15 d’Abril

Aplicació del Reglament d’equips de pressió

Comissió de Seguretat i Medi Ambient

L’objetiu principal del curs va ser que el participant adquirís els coneixements pràctics de l’aplicació del Reglament d’equips a pressió (REP) i de l’ordre d’aplicació a Catalunya.Va ser un curs dirigit a tècnics i empreses instal·ladores relacionades amb el camp dels equips a pressió.

dia a dia

76 MAIG/JUNY2010

20 d’Abril

Els sistemes de transport d’equipatges a la T1

Comissió de Gestió Empresarial: Logística

Amb l’objectiu de conèixer com s’identifi quen, es dirigeixen, s’inspeccionen i es lliuren els equipatges des dels taulells de facturació fi ns que s’enlairen i fi nalment aterren, i com fer-ho en unes condicions estrictes de qualitat i sense errors, va ser el principal argument del director general de Vanderlande, José M. Izquierdo.

21 d’Abril

Visita al Centre Tècnic de Seat

Comissió de Gestió empresarial: innova-ció

El Centre Tècnic de Seat va ser el motiu de la visita per veure in situ el programa de simulació de proves i realitat virtual, integrats en els tres la-boratoris: hidroplus, proves de fatiga i electrònica.

19 d’Abril

Per una millora de l’Administració i les funcions públiques

Comissió de les Administracions Públiques

Miquel Subirachs va ser l’encarregat de presentar el manifest dels enginyers per una funció pública efi caç, oberta i transparent. Els assistents van ser partícips en l’anàlisi de les administracions pú-bliques de Catalunya. Amb la moderació de Pep Molsosa, respon-sable de la Subcomissió d’Enginyers a la Unió Europea.

20 d’Abril

Gaudint de Clara i Robert Schuman

Comissió de Cultura

Especialment creada per commemorar el 200è aniversari del naixement de Robert Schumann, aquesta xerrada-audició ens va introduir en el món musical d’aquesta parella amb fragments d’obres tant de Robert com de Clara Schumann. Aquesta sessió va ser una excel·lent oportunitat per arribar a conèixer Clara Schumann.

16 d’AbrilEl comprovador d’instal·lacions elèctriques

Comissió d’Energia: Sector Elèctric

Atenent les peticions de nombrosos col·legiats per disposar d’un servei de lloguer d’un mesura-dor de resistència de terra i aïllament, el Col·legi va organitzar una sessió pràctica en què es van exhaurir les places. Una vegada après el funcio-nament del comprovador multifunció Profi test 0100 SII, segons la ITC-BT-05 del REBT 2002, es van posar els aparells a la disposició d’aquells que ho van demanar.


22 d’Abril

Interrogants Enginova: Defen-sa jurídica de la innovació

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecno-lògica

Sintètica introducció pràctica per als que no són juristes sobre la protecció jurídica de la innovació davant dels tribunals de justícia. La defensa civil i penal de les patents, els procedi-ments de nul·litat de patents, les mesures cautelars en proce-diments de patents i la indemnització per danys i perjudicis van ser els temes tractats didàcticament.

21 d’Abril

Estat de l’aplicació de la Llei 26/2007 de responsabilitat ambiental


El 26 d’octubre del 2007 es publicava al BOE aquesta Llei, que té especial transcendència ja que incorpora un règim administratiu de responsabilitat ambiental de caràcter objectiu i il·limitat basat en els principis de prevenció i que “qui contamina, paga”. D’aquesta manera s’estableix l’obligatorietat que les empreses comptin amb una garantia financera per cobrir la seva responsabilitat mediambiental i així es pugui garantir la reparació de possibles danys. A la seu del COEIC es van mantenir dues reunions amb els responsables de la comissió tècnica constituïda per desenvolupar i comple-tar el reglament que desenvolupa la Llei, amb l’objectiu de conèixer si el 30 d’abril del 2010 s’estaria en disposició de començar una anàlisi de les garanties financeres o conèixer en quina fase es troba tot el que fa referència a l’anàlisi de riscos, escenaris, etc.

26 d’Abril

Seguretat a l’obra: grues i bastides

Comissió de Seguretat: Riscos Laborals

La seguretat és una de les qüestions que més s’ha abordat en qualsevol obra, arran de l’aug-ment dels accidents laborals en els últims anys. Una problemàtica que comporta la implantació i l’ús d’elements auxiliars tant administrativament com tècnicament. Es va parlar de seguretat a l’obra durant la implantació i la posterior utilit-zació de les grues torre i les bastides tubulars.

27 d’Abril

Conveni amb el club Excelencia en gestión

El passat 27 d’abril es va signar, a la seu dels EIC, el conveni de col.laboració entre el Col.legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Club Excelencia en Gestión. Aquest organisme té com missió accele-rar la transformació de les seves organitzacions perquè competeixin i es desenvolupin en una economia global, identificant noves vies, intercan-viant pràctiques i introduint models de gestió. Hi van ser presents en Juan Liquete, Secretari General del Club Excelencia en Gestió, i Antoni Grau, director general del Col.legi.

26, 27, 28 i 29 d’Abril

Elaboració de projectes de baixa tensió

Comissió d’Energia: Sector elèctric

El curs es va basar a plantejar i resoldre diversos projectes elèctrics habituals. Com a punts de referència, es van repassarar els aspectes de re-glaments que s’han d’aplicar en cada cas. Un dels punts interessants van ser les referències, entre altres, al Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT), a les normes d’enllaç de Fecsa-Endesa, i a diversos documents del Codi Tècnic de l’Edifi-cació (CTE): SI, SU, HS, HE, HR.

dia a dia

78 MAIG/JUNY2010

30 d’Abril

Visita a la planta de tractament de residus de Gavà-Viladecans

Comissió de Packaging

La visita a la planta de tractament de residus de Gavà-Viladecnas va ser de caire tècnic i va consistir en una explicació de totes les instal-lacions i dels processos de selecció a la sala de formació. Els col-legiats que hi van assistir també van poder veure la planta de selecció d’envasos i el seu procés de discriminació. Finalment, el recorregut acabava amb una visita a la planta de materials voluminosos. Aquesta va ser la manera en què els visitants van poder veure de primera mà com gestionar efi cientment els residus.

29 d’Abril

Taula rodona: Energia eòlica marina

Comissió d’Energia: Energies Renovables

Legislació, previsió, tecnologia i infraestructures són els principals aspectes que es van analitzar d’una energia que s’ ha d’instaurar al nostre territori durant els propers anys. En aquesta jornada es va parlar de la legislació i les intencions polítiques que hi fan referència, de les previsions de desenvolupament, així com de la tecnologia i les infraestructures elèctriques associades.

29 d’Abril

Visita a la planta d’Enagás

Comissió d’Energia: energies primàries

El dia 29 d’abril del 2010, uns setze enginyers van tenir l’ocasió de visitar la planta d’Enagás a la Zona Franca de Barcelona, data que va coincidir amb l’última fase de la construcció d’un tanc de gas natural liquat de 150.000 metres cúbics amb un diàmetre intern de 80 metres i una alçària de 50 metres. Aquest fet va permetre visitar-ne l’interior, que va impressionar moltíssim els seus visitants per les grans dimensions de què disposa. Els enginyers van ser acollits per Antonio García Mateo, director general d’Enginyeria, Tecnologia i Compres; Enrique Carrión Iniesta, director de planta, i altres tècnics que els acompanyaven. Amb aquesta visita es va constatar que el gas natural liquat és encara un món desconegut per a molts. Gràcies als tècnics es van poder resoldre molts dubtes i es va despertar l’interès dels visitants. El tracte rebut per part d’Antonio García Mateo i d’Enrique Carrión Iniesta van fer d’aquest acte una anècdota inoblidable. Fem extensiu el nostre agraïment a l’exdegà del Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i actual president d’Enagás, Antoni Llardén.


3 de mAig

Debat obert: La Diagonal. El perquè d’una transforma-ció Comissió d’Actes

Corporatius

Jordi Hereu, així com Ramon Garcia-Bragado, tinent d’alcalde, Josep M. Rovira, president de la Comissió de Mo-bilitat i Transport i vicedegà del COEIC, i Jordi Renom, presi-dent de la Comissió d’Urbanisme del COEIC, van obrir el debat sobre el perquè d’aquesta decisió que va oferir tres opcions.

4 de mAig

La intel·ligència emocional aplicada a la jubilació

Comissió de Jubilats i Prejubilats

El pas a la jubilació o prejubilació és un canvi important. El fet d’aprofundir en els cinc con-ceptes de la intel·ligència emocional pot ajudar a entendre aquesta etapa de la vida.

6 de mAig

Professionals mul-tiempresa

Comissió de Gestió Empresarial

Molts professionals de més de 40-45 anys han acumulat talent, experiències i coneixements de tota mena, derivats de les empreses per les quals han treballat.L’exercici lliure de la gestió empresarial executiva permet que aquests professionals puguin ajudar moltes empreses a afrontar nous reptes estratègics i de creixement com un cost variable.

11 de mAig

Xarxes elèctriques intel·ligents

Comissió d’Energia

Xerrada entorn de la liberalització i els avenços en les xarxes elèctriques que estan canviant l’esquema tradicional del siste-ma elèctric, passant de grans centrals a petits generadors que faciliten la logística necessària del sector.

8 de mAig

Excursió a les fonts de Bastareny

Comissió d’Esports: Muntanyisme

Al coll de la Bena (Gisclareny) va comen-çar el recorregut, que va passar pel salt de Murcarols i va arribar a l’espectacular naixe-ment del riu Bastareny. Prop de Can Cerda-nyola es va començar a pujar, i es va passar per l’ermita romànica de Sant Martí Puig i el coll de l’Escriga, on es va dinar, per posar final a la jornada abans de tornar al punt d’inici.

3, 4, 5 i 6 de mAig

Curs de direcció de projectes d’enginyeria

Comissió de Gestió Empresarial

L’actual situació de crisi exigeix tant a les empreses com als professionals la major atenció a tot el que permet mantenir i, fins i tot, millorar els marges econòmics de les empreses. Aquest curs va anar dirigit a persones que aspiren a dirigir projectes industrials eficaçment. Va proposar una metodologia de planificació dels projectes orientada a la reducció dels costos pel camí de l’optimització dels temps, naturalment sense disminució de la qualitat ni augmen-tant els costos.

5 de mAig

Conveni amb Qualicat

Joan Ras, de l’Associació Catalana per l’Excel·lència (Qualicat) i Antoni Ma Grau, del Col·legi d’Enginyers Industrials, van signar un conveni per fomentar l’excel·lència i la qualitat. Qualicat ha nascut amb la voluntat de col·laborar amb les institucions existents per tal de fomentar la millora contínua, la sos-tenibilitat i la innovació de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de l’excel·lència en les empreses i les organitzacions, així com a la resta d’àmbits de la societat, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament, competitivitat i el benestar del nostre país.

dia a dia

80 MAIG/JUNY2010

18 de mAig

Interrogants Enginova: El pro-cés emprenedor/empresarial

Comissió de Políti-ca Industrial i Inno-vació Tecnològica

Es va abordar una vi-sió del recorregut, les diferents necessitats i estratègies des de la idea emprenedora fi ns a la consolidació de l’empresa.

18, 19 i 20 de mAig

CTE: Protecció davant del soroll

L’objectiu d’aquest curs va ser aconseguir una visió clara del nou CTE DB-HR per a la seva correcta aplicació en casos reals. El curs va ser totalment pràctic: en primer lloc es va realitzar un repàs de conceptes d’acústica general i con-ceptes d’aïllament acústic; després es van iden-tifi car i analitzar les exigències d’aïllament i TR del CTE DB-HR, per poder passar a realitzar el disseny i el dimensionament dels elements d’un projecte executiu d’edifi cació. I, en darrer lloc, es va fer el seguiment durant el control d’execució d’ obra i en el control sobre l’obra acabada.

20 de mAig

Seguretat dels aprovisionaments de petroli i gas natural

Comissió d’Energia

Lluís Fontanals, professor de l’Institut Químic de Sarrià, i Joan Pons, director general de Planifi cació d’Enagás, van ser els encarregats d’explixar si els aprovisionaments de petroli i gas natural d’avui dia són realment segurs. En aquest sentit, ja s’han viscut situacions de crisi pel subministrament de gas natural a Europa, com la que es va viure arran de la decisió presa pel govern d’Ucraïna.

26 de mAig

Monogràfi c: Les TIC aplicades a l’empresa

Comissió de les TIC

Després dels monogràfi cs sobre residus, aigua, energia i aeronàutica, entre d’altres, que van tenir un impacte important sobre la societat i els mitjans de comunicació, l’onzè monogràfi c tracta de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes s’han mostrat com una eina clau per al desenvolupament i la competitivitat de les empreses.

19 de mAig

Visita a la fàbrica Coca-Cola


La Comissió de Medi Ambient va organit-zar una interessant visita tècnica a la nova planta de Cobega (Coca-Cola), a Mar-torelles.

17 de mAig

Introducció al disseny sísmic avançat

Comissió de Construcció

La importància de la ductilitat de les estruc-tures i com la tracten les diferents norma-tives (NCSE-02, Eurocodi 8 i FEMA), els sistemes de dissipació d’energia tan actius com passius, i els tipus d’aïlladors sísmics de base, van ser alguns dels aspectes tractats. Per tal de facilitar l’aprenentatge d’aquesta introducció, també es van aportar exemples d’aplicació de casos concrets.


8 d’Abril

Segona Assemblea Permanent d’AccióProfessional

La Comissió d’Acció Professional va celebrar la Segona Assemblea informativa sobre les activitats que realitzen. Tant Àlex Zaragoza, president de la Comissió, com la resta de ponents van coincidir a dir que la Llei òmnibus generarà canvis de responsabilitats, gestió i atribucions en el sector.La intenció de la magnificent Llei òmnibus és acon-seguir un autèntic mercat únic de serveis a la Unió Europea a través de l’eliminació de les barreres legals i administratives que actualment limiten el desenvolu-pament de les activitats de serveis entre els estats mem-bres. Aquestes reformes impliquen, entre altres coses, la no-obligació d’obtenir el visat del col·legi i la carència de responsabilitat civil.El visat verifica que la persona que signa el projecte té les atribucions o competències pertinents per fer-ho, que està col·legiat i que no està sancionat o inhabilitat. Així mateix, el visat acredita l’autenticació, el registre, la correcció formal de presentació dels documents i que s’ha tingut en compte la normativa aplicable, encara que no sanciona el contingut del treball professional ni en determina la correcció tècnica.

Nou conveni amb l’Ajuntament de Barcelona

El passat mes de març, el Col·legi va firmar un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona com a conseqüència de la pròxima publicació d’una nova ordenança municipal sobre la tramitació que tindrà en compte el visat d’ido-neïtat tècnica. Les característiques d’aquest nou visat és que serà aplicable a projectes d’obres i es revisa de manera formal. Amb aquesta iniciativa, la voluntat de l’Ajuntament és aconseguir que a partir del gener del 2010 totes les sol·licituds de llicència es facin electròni-cament a través de la seva pàgina web i d’aquesta manera es redueixin els terminis de la tramitació, ja que el col-legi disposa de quinze dies hàbils per emetre el corres-ponent certificat d’idoneïtat.La intervenció dels col·legis en tot aquest procés resi-deix en l’emissió del certificat d’idoneïtat, juntament amb el visat de la documentació que assegura la correc-ció d’una sèrie de punts del projecte. Sense aquest certi-ficat d’idoneïtat l’Ajuntament de Barcelona no admetrà a tràmit cap sol·licitud de llicència d’obres ni d’activitats. L’abast d’aquest conveni aplega de moment els expedi-ents d’obres, majors i menors, i es continua treballant en la definició dels continguts i processos dels expedients d’activitat, que seran recollits en un altre conveni, pre-vist per a l’any 2011.

dia a dia

82 MAIG/JUNY2010

28 d’Abril

Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll

El passat 28 d’abril, i amb motiu del Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll, el COEIC va organitzar una mesura col·lectiva per conèixer el nivell de soroll a diversos punts de Catalunya. Les mesures es van portar a terme amb les mateixes indicacions a tots els indrets on es va fer l’estudi: situar el sonòmetre a una distància de la façana d’entre 0,5 i 2 metres i mesurar amb trípode i pantalla antivent. Una anàlisi de 30 minuts a cada lloc va donar els resultats següents, partint de la base que els nivells d’immissió que estableix la normativa de Catalunya fi xa un valor màxim de 60 dB (A) :

Municipi Lloc de mesura Mesura LAeq

Barcelona Ciutat Vella 75,4 dB(A)

Pl. Catalunya 72,0 dB(A)

La Rambla 70,1 dB(A)

Ronda de Dalt 74,4 dB(A)

Eixample 72,0 dB(A)

Diagonal nord 70,8 dB(A)

Les Corts 70,6 dB(A)

Diagonal Besòs 58,3 dB(A)

Sabadell Rambla 67,3 dB(A)

RondaZamenhof

67,6 dB(A)

Terrassa C/ de la Font Vella, 55

63,1 dB(A)

Rambla de Sant Nebridi, 56

67,1 dB(A)

Av. Jacquard, 52 70,6 dB(A)

Girona Pl. Miquel de Palol

69,8 dB(A)

Lleida Rambla d’Aragó - pl. Víctor Siurana

66,2 dB(A)

Tarragona Pla de la Catedral 56,0 dB(A)

Girona

Barcelona

Lleida

dia a dia

84 MAIG/JUNY2010

ÀMBIT TERRITORIAL

14 de mAig

Tercera edició dels premis destinats als treballs de recerca deBatxillerat de l’àrea de tecnologia Demarcació de Tarragona

UN “ecoArbre” Per ProdUir eNer-giA, UNA cAdirA elÈcTricA cAsolA-NA i UN esTUdi dels cellers moder-NisTes, els Tres Primers Premis.

Des de fa tres anys, aquesta institució s’ha pro-posat premiar l’excel·lència dels alumnes de Batxillerat que es preparen per entrar a la uni-versitat i que demostren les mateixes inquietuds que un dia van tenir tots els enginyers. Així va constituir aquests guardons per promocionar la nostra vocació entre els nois i les noies de la Demarcació.Aquesta iniciativa va sorgir com a complement de la que va engegar la Delegació provincial del Departament d’Educació de la Generalitat i l’Associació d’Empreses Químiques de Tarra-gona. Aquests organismes van organitzar una trobada dels millors treballs de recerca i crèdits de síntesi científi cs de tots els centres d’ensenya-ment secundari de la demarcació de Tarragona, per tal que es fessin públics en una sessió par-

ticipativa però no competitiva i demostrar, així, que fer recerca en ciències pot ser divertit. La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Engi-nyers Industrials va aprofi tar aquest fòrum per escoltar aquells treballs que pertanyien a l’àrea tecnològica. En l’edició d’enguany es van presentar més de vint treballs vinculats a la nostra especialitat, dels quals un jurat format per membres de la Junta Directiva van triar cinc fi nalistes. El pas-sat 14 de maig es va fer a la seu del Col·legi el lliurament dels premis d’aquesta edició. Els criteris de selecció eren els següents. En primer lloc, que el treball s’ajustés al perfi l tecnològic que especialitza aquests guardons. En segon lloc, que fos un treball amb vocació pràctica; és a dir, que la recerca no fos exclusivament un recull teòric de coneixement. I, en darrer lloc, també es valorava la defensa oral que l’alum-ne havia fet del seu projecte; cal reconèixer la importància que les habilitats comunicatives tenen cada vegada més en el nostre entorn.

El projecte guanyador, l’ecoarbre creat per Alba Mir, combina tres tipus d’energies: la solar, l’eòlica i la cinètica. Una innovació revolucionària de l’ésser vegetal.


ÀMBIT TERRITORIAL

els TrebAlls gUArdoNATs AQUesT ANY VAN ser:

Tercer premi per a Marina Povill Salas, de Tarragona, pel seu treball: Cèsar Martinell i els seus cellers, un estudi exhaustiu sobre l’estil, els materials i les estructures que aquest arqui-tecte modernista de Valls va utilitzar a comen-çament del segle passat per a la construcció dels quinze cellers repartits per les comarques de Tarragona. Segon premi a Mario Cahiz Sánchez, de Valls, pel seu treball: Construcció d’una cadira elèctri-ca a partir d’una necessitat genètica. Un treball que, més enllà de la difi cultat acadèmica i de la perfecció en el desenvolupament de la recerca, va impressionar per la determinació i la cohe-rència de l’alumne, malalt d’una greu síndrome miastènica congènita. En Mario va començar la seva recerca fent un recull de les particulari-tats de la seva malaltia, però va afegir una apli-cació pràctica fabricant amb un patinet elèctric convencional i la seva pròpia cadira de rodes manual, una vehicle que utilitza habitualment i que li facilita els desplaçaments. Un 10 en esforç, en superació personal, i en valentia, un exemple sens dubte per a tots. Però també és un excel·lent treball que combina la recerca teòrica pura i dura d’una malaltia ge-nètica amb la construcció d’un enginy útil i original, que demostra allò que diuen, que “cal fer de la necessitat virtut”.I, fi nalment, primer premi per a Alba Mir Pe-rendreu, de Reus, pel seu treball: L’ecoarbre: energies ecològiques sense impacte visual. Una es-tructura amb l’aspecte d’un arbre convencional que produeix tres tipus d’energies combinades, la solar, l’eòlica i la cinètica, utilitzant com a suport les fulles del propi arbre. L’acte de lliurament va comptar amb represen-tats del Departament d’Educació, el director general de l’Associació d’Empreses Químiques, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarra-gona, a més dels alumnes, tutors, familiars i res-ponsables dels centres premiats. En aquest acte se’ls va fer lliurament del diploma acreditatiu, d’un ordinador personal i de la darrera edició de la Guia dels estudis d’Enginyeria a Catalunya.

Un moment de l’entrega en què mario cahiz recull el seu

guardó.

els fi nalistes de la tercera edició dels premis als treballs de

recerca a la seu de la demarcació de Tarragona.


dia a dia

86 MAIG/JUNY2010

ÀMBIT TERRITORIAL

28 d’Abril

Debats Oberts: El nou polígon industrial del carrer Nou de Girona

Demarcació de GironaEl passat 28 d’abril vam comptar amb el cronista ofi cial de la ciutat de Gi-rona, Enric Mirambell, com a protagonista del debat obert del mes d’abril. Vam conèixer les particularitats a través de la història d’un dels polígons industrials més rellevants de la ciutat de Girona, el del carrer Nou. El debat s’emmarcava dins del cicle de Debats Oberts que organitza la Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, per tractar temàtiques properes al territori sota la fórmula de la breu exposició per part d’un expert i el posterior debat amb tots els assistents.

11 de mAig

Curs sobre paviments industrials

Demarcació de GironaProfessionals de l’IECA, Joaquín Romero i Sergio Carrascón, van impartir el dia 11 de maig un curs sobre paviments industrials. Es van treballar els aspectes següents: el projec-te, la construcció, la conservació, el reforç i la reparació. Altres professionals que hi van col·laborar van ser Ignacio Sánchez, de MA-TINSA, i Ramón Badell, de Bekaert.

Demarcació de GironaAmb el canvi de cicle econòmic, l’optimització dels costos, tant directes com indirectes, s’ha convertit en un tema crític per a la gestió de les empreses i especialment per a la presa de decisions per part dels gerents. Per això el passat 14 d’abril, dins del cicle de conferències Conèixer, impulsat per la Comissió d’Activitats Empresarials, es va tractar, de la mà de Josep M. Llauger, com millorar la rendibilitat de les empreses per fer-les sostenibles.

14 d’Abril

Conferència Conèixer: Estratègies de costos

Demarcació de GironaEl Fòrum Industrial de l’EPS es va celebrar el passat 20 d’abril amb l’objectiu de ser un nexe d’unió entre universitat i empresa.La Demarcació de Girona dels EIC hi va ser present amb un estand on va atendre nom-brosos estudiants interessats en els serveis del Col·legi. A més, aquests joves estudiants van poder conèixer el vehicle Carver One i partici-par en un tast de vins. A l’acte de cloenda es va sortejar un ordinador que va guanyar Francesc Heras Dulsat, un estudiant de primer curs.

20 d’Abril

Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica Superior de Girona

Demarcació de GironaCarles Aymerich, sommelier del Celler de Can Roca i campió del món 2009, va iniciar-nos en el món del vi a través d’un tast de vins celebrat en dues sessions, el 27 i 28 d’abril a la seu de la Demarcació.

27 i 28 d’Abril

Tast de vins amb Carles Aymerich


Un dels errors més freqüents que cometen les persones que es troben en un procés de cerca d’ocupació és pensar que contestar els anuncis i ofertes que apareixen en els diferents mitjans és el camí més ràpid per trobar una nova feina. Les estadístiques ens diuen que només un 20% de les ofertes de treball són visibles, o, des de l’altra perspectiva, el 80% de les vacants disponibles per a les persones que cerquen una nova feina es tro-ben en el “mercat ocult”. Es tracta del que es co-neix com a teoria de l’iceberg del mercat de treball.El mercat ocult està compost de totes aquelles vacants que, per diferents raons, les empreses prefereixen no fer explícites perquè recorren a les seves pròpies vies de reclutament i intermediaris per cobrir-les. Els motius pels quals les empreses no fan públiques aquestes ofertes entre els de-mandants d’ocupació tenen relació, en la majoria dels casos, amb l’estratègia de l’empresa; donar a conèixer a tothom que una empresa neces-sita cobrir una determinada posició pot posar de manifest per a la competència que alguna cosa no marxa bé a l’organització, una feblesa o un canvi d’estratègia en un àmbit determinat. En aquests casos es recorre al mercat ocult per trobar el pro-fessional més adequat. Altres empreses, segons el tipus d’informació que maneguin i la seva importància, s’estimen més recórrer a gent referenciada i avalada per profes-sionals solvents abans de recórrer a desconeguts de qui, tot i tenir un bon currículum, es desconeix quina pot ser la seva actuació davant de situacions complicades. Per últim, en els casos de posicions directives moltes empreses acudeixen a la cerca directa de professionals, que consisteix a identi-ficar en el sector la persona clau que pugui de-senvolupar les funcions del lloc de treball que es vol cobrir i dirigir-s’hi directament, normalment a través de cercatalents, i fer-li una proposta prou atractiva com perquè es plantegi el canvi. L’impacte de la crisi en aquesta part del mercat de treball s’està traduint en un augment de les ofertes no visibles. D’una banda, les empreses necessiten reduir costos, i no externalitzar un procés de se-lecció és una manera de fer-ho. D’altra banda, s’intenta mantenir un comportament prudent amb relació a la incorporació de nous col·laboradors no fent-ho públic en uns moments en què els acomia-daments s’han incrementat significativament.

Els mitjans més efectius per abordar el mercat ocult són la candidatura espontània i l’ús de la xarxa de contactes. Pel que fa a la candidatura es-pontània, és necessari haver definit clarament el projecte professional, conèixer les empreses target a les quals es vol presentar candidatura i tenir un missatge clar i vendible sobre quin valor afegit es pot aportar a l’organització. Amb referència a la xarxa de contactes, es tracta de generar una xarxa d’aliats que puguin ajudar a as-solir els objectius en una relació en la qual ambdues parts puguin obtenir un benefici. Alguns consells per a un bon ús de la xarxa de contactes: A) Com ja s’ha comentat anteriorment, és imprescindible tenir definit l’objectiu cap on es vol anar profes-sionalment, un missatge clar i concís per trans-metre l’objectiu de cadascú, quin és el valor afegit que es pot aportar i en què pot ajudar l’altra per-sona. B) Concebre el networking com l’establiment d’una relació en què cada una de les parts pot ob-tenir quelcom positiu que permeti pensar què es pot aportar evitant centrar-se exclusivament en els objectius propis. C) No demanar mai una feina; el networking proporciona principalment informació a través de la qual se’n pot obtenir una. D) Cuidar la xarxa de contactes i treballar en la seva amplia-ció, aprofitant les oportunitats que es presentin per fer nous contactes. D’altra banda, la candidatura espontània implica l’elaboració d’una carta personalitzada que es pot adreçar a alguna persona amb responsabilitat en el departament de recursos humans o a la persona que seria el superior directe. Per fer-la correcta-ment cal estudiar a fons l’organització, els seus productes i serveis per tal de trobar quelcom que permeti vendre el perfil professional. Resumint, la cerca de feina és un projecte que s’ha de treballar molt intensament i en què una actitud proactiva pot convertir-se en el millor aliat.

Mercat ocult de treball

oFerTA de TrebAll

Grup empresarial del sector de les arts gràfiques necessita incorporar quatre enginyers a la seva oficina tècnica. S’incorporaran en un important programa formatiu a la planta de Barcelona en l’àmbit de la millora de processos i Lean Manage-ment per poder fer-se càrrec, posteriorment, del desenvolupa-ment de projectes en les diferents plantes del grup, fins i tot de caràcter internacional. Per a més informació, consulta la referència R29668-91475 de la Borsa de Treball dels EIC a www.eic.cat.

articles

Només un 20% de les ofertes de treball són visibles, o el que és el mateix, el 80% de les vacants disponibles es troben en el “mercat ocult”.

Montse Pérez Jobacho / Responsable de la Borsa de Treball dels EIC

informa’t

88 MAIG/JUNY2010

No sé si als Estats Units la SAE, Society of Auto-motive Engineers (www.sae.org), es va plantejar aquests problemes quan a fi nals dels anys 80 va defi nir un reglament perquè estudiants dels últims cursos d’Enginyeria poguessin competir en el dis-seny, la construcció i, fi ns i tot, en pista, conduint els seus propis vehicles. Aquesta competició va ser importada a Anglaterra a fi nals dels anys 90 amb el nom de Formula Student (www.formulastudent.com), amb el que es coneix en l’actualitat a Europa. L’any 2005, i amb només onze equips, es va fer per primer cop la competició a Alemanya (www.formu-lastudent.de). Des de llavors la competició ha ad-quirit uns números espectaculars. A Silverstone (ju-liol), per exemple, es troben anualment més de cent universitats d’arreu del món. A Hockenheim (agost) més de dos mil estudiants van participar l’any pas-sat, entre ells els nostres estudiants de l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). S’ha arribat a la situació que en totes les competicions hi ha llista d’espera de més de trenta universitats per poder participar-hi. La competició ja comença en el moment de la in-scripció. A Alemanya, les 78 places per poder par-ticipar l’any passat es van esgotar en 8 segons ja que es feia via formulari web. Cal notar que, d’aquestes, unes 45 solen ser universitats alemanyes i cadas-cuna amb els seus patrocinadors industrials. Abans d’anar a la competició els equips, alguns de més de 50 alumnes, han d’enviar a l’organització uns docu-ments tècnics que justifi quen el disseny del cotxe, que ha de ser nou cada any. Un cop l’organització retorna els documents verifi cats, es dóna permís per anar a participar al circuit. Allà els equips encara

l’escolA

Sovint els estudiants de carreres univer-sitàries tècniques es queixen de les po-ques pràctiques que es fan durant els anys d’aprenentatge. D’altra banda, avui la nos-tra societat té el repte de saber motivar els joves perquè trobin en les enginyeries el seu futur que, de passada, també serà el nostre. Tots sabem que avui la cultura de l’esforç no és la més valorada. Només cal veure els programes de televisió i podrem entendre per què els joves se separen de les enginye-ries: els diners són fàcils de guanyar sense haver de resoldre equacions diferencials.

L’ETSEIB a la Formula Student per tercer any consecutiu

hauran de passar unes proves teòriques per justifi car el disseny i el cost del vehicle. També s’ha de pre-sentar oralment un pla d’empresa en el supòsit que es vulgui fabricar una sèrie curta del cotxe. Aquesta part teòrica s’ha de fer en anglès, llengua ofi cial de la competició. Totes aquestes proves donaran uns punts que se sumaran a les proves dinàmiques.En paral·lel, a l’examen teòric els cotxes han de demostrar als jutges que compleixen el reglament amb un scrutineering molt estricte acompanyat d’una prova de soroll, frens i pèrdues de líquids o tilting. Fins i tot s’ha de demostrar que es pot sortir del cotxe en menys de 5 segons.Només quan aquesta mena d’ITV s’ha passat, es poden començar les proves dinàmiques, que són quatre: acceleració, sobre 75 metres en línia recta; skidpad, una mena de vuit; autocross, una volta en un traçat de quasi un quilòmetre; i endurance, un recor-regut d’uns 22 quilòmetres. Les proves les han de repetir dos pilots per equip. Al fi nal se sumen els punts de les proves dinàmiques i les teòriques i surt el guanyador.Tot això és amb el que lluiten els estudiants de l’ETSEIB des de ja fa tres anys. Han pogut participar a Anglaterra, Alemanya i Itàlia. Es pot dir que els compo-nents de l’equip en un any d’estudis en fan dos, atès el volum de feina que representa la construcció del cotxe partint de zero: concepte, disseny, proves, màquines-eines, logística, patrocinadors, treball en equip, publici-tat… Són entorns en què els alumnes que passen per l’equip ETSEIB-motorsport es troben còmodes, i les empreses que els contractin han de saber que són uns enginyers júniors amb prestacions de sèniors. El primer equip era de 13 estudiants, enguany ja són 23…

Emilio Hernández / Codirector del projecte Formula Student de l’ETSEIB

la participació en aquesta

competició exigeix haver de

superar unes exhaustives

proves tècniques i teòriques.


Nascut a les Canàries, a Álvaro Hernán-dez aviat se li va fer petita l’illa de Gran Canària. Tot i poder estudiar Enginy-

eria Industrial a la seva comunitat natal, Hernán-dez va optar per venir a l’Escola Tecnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) atret per l’alta qualitat dels estudis i per la prox-imitat de la ciutat al mar. Actualment, està aca-bant els seus estudis a Munic i cursa una doble titulació en Enginyeria Aeronàutica i Enginyeria Industrial. Encara no ha finalitzat i ja ho està pre-parant tot per poder continuar la seva formació als Estats Units. Sens dubte, Hernández és el que es coneix com un cul inquiet!

Està sent positiva l’experiència a Munic? La veritat és que sí. Val molt la pena, tant per la formació com a enginyer com per l’experiència que implica viure i estudiar en un altre país i en una cultura diferent a la teva.

T’has endut alguna sorpresa?Tendim a pensar que a l’estranger tot és millor però en arribar ens vam adonar que els enginyers de Barcelona sortim molt ben formats. L’enginyer d’aquí surt més ben preparat per afrontar tot el que li vingui a sobre: tenim la capacitat de saber-nos adaptar a qualsevol camp i de saber pensar estratègicament. En canvi, a Alemanya, l’educació se centra a ensenyar grans coneixements. Perquè te’n facis una idea, a Munic ens matriculem al doble d’assignatures que els alemanys, i ens en sortim!

Són enfocaments educatius diferents però complementaris...És la combinació perfecta: venir a Barcelona a aprendre formes d’aprendre, tècniques per poder adaptar-se a tot i per poder pensar estratègica-ment i, per altra banda, complementar aquesta formació anant a l’estranger, on s’aprofundeix més en els grans coneixements.

Des de sempre, t’has implicat molt amb l’Escola i les seves activitats. A tercer de carrera em van oferir ser l’organitzador del Paso del Ecuador de la meva promoció, una festa de gala que es realitza quan s’ha arribat a la

meitat de la carrera. Va ser llavors quan vaig veure que la universitat no consistia només a estudiar i preparar els exàmens, sinó que també englobava una sèrie d’activitats externes que t’enriqueixen enormement. A partir d’aquesta experiència em vaig animar a participar al Fòrum, una fira de treball que s’organitza una vegada a l’any i que està impulsada principalment pel Col·legi d’Enginyers. Després, des del Departament de Relacions Inter-nacionals de la UPC ens van oferir a uns companys i a mi crear l’Erasmus Student Network (ESN) de la Universitat. Es tracta d’una associació que compta amb el suport de la Unió Europea i que té com a objectiu ajudar els estudiants estrangers a adaptar-se a la universitat i a la ciutat. La veritat és que vaig trobar a faltar aquest servei quan vaig arribar a Bar-celona. A Munic, per exemple, ja el tenien quan hi vaig arribar i, de fet, ara hi col·laboro.

Què destacaries de l’ETSEIB?El servei administratiu de l’Escola i el suport institucional a qualsevol projecte. És impressio-nant el nivell d’organització existent! Tenim un servei administratiu excel·lent!

Estàs satisfet d’haver escollit aquesta professió?Ara estic molt més content i molt més segur de la meva elecció que quan la vaig realitzar. Lla-vors no tenia molt clar el que volia estudiar però sabia que havien de ser uns estudis tècnics: ja de petit m’agradava agafar joguines, desmuntar-les i fer-ne unes altres de noves. Vaig decidir cursar Enginyeria Industrial perquè són uns estudis que em permetien no haver de tancar cap porta. I, precisament, des de l’ETSEIB es fomenta que tinguis una formació generalista i, ja al final, quan saps més bé el que vols, és quan t’especialitzes.

Entrevista a l’estudiant: Álvaro Hernández, alumne de l’ETSEIB

Text: Lorena Farràs Pérez

“La universitat no consisteix només a estudiar i preparar els exàmens, sinó que també engloba una sèrie d’activitats externes que t’enriqueixen enormement”

l’escolA

volem +

90 MAIG/JUNY2010

Viu l’Associació!

En el marc del programa d’activitats lúdiques Viu l’Associació!, aquest passat trimestre es van fer activitats molt variades. Des de cursos dedicats a l’alimentació, com ara Nutrició i sa-lut, que ens ajuden a millorar la nostra manera de menjar i cuidar-nos; a cursos d’enriquiment personal com ara Com parlar en públic; cursos més divertits i entretinguts com Cuina japone-sa i Aperitius d’estiu, etc.D’entre els més nous, hi ha el curs de Nu-trició i salut, impartit per Jose� na Llargués, postgraduada en Nutrició i Tecnologia Ali-mentària, que va ensenyar-nos pautes de com hem d’alimentar-nos adequadament.

Modi� cant diferents hàbits alimentaris, in-troduint productes naturals en cada un dels àpats que fem i que estan a l’abast de tothom, i fent una mica d’exercici a diari, podem acon-seguir una òptima qualitat de vida i millorar la nostra salut.D’una manera clara i didàctica, l’experta en ali-mentació va oferir senzills consells bàsics de nu-trició per saber com adaptar-los a les diferents etapes de les nostres vides (infància, adolescèn-cia, menopausa, vellesa...). Així mateix, va as-segurar que és molt important seguir correcta-ment la dieta mediterrània i fer exercici a diari per tal de trobar-nos millor cada dia.

INFORMACIÓ I RESERVES:Si vols conèixer el

programa detallat,

fer alguna reserva

o saber qualsevol

detall sobre Viu

l’Associació!, pots

trucar al telèfon

933 192 304, enviar

un correu electrònic

a [email protected]

o vistar el portal

www.eic.cat.


15 D’ABRILUna cuina fascinant i mil·lenària, rica en produc-tes frescos i que utilitza els greixos en la seva justa mesura. Aprendre a preparar sushi, makis, nigiris, temakis i tempures, van ser els objec-tius principals dels assistents al taller de cuina japonesa. Itadakimasu! (paraula d’agraïment que s’utilitza abans de començar a dinar)

CUINA JAPONESA

14, 21 I 28 D’ABRILSens dubte, una correcta alimentació és la nostra

principal farmàcia. El menjar és una important font de plaer, salut i benestar que hem de cuidar. Amb

aquest taller es va aprendre a combinar els aliments per aconseguir un estat de salut òptim i una bona

qualitat de vida.

CURS DE NUTRICIÓ I SALUT

5, 12, 19 I 26 DE MAIGEn la segona convocatòria d’aquest curs, els assistents van poder aprendre a cuinar dos plats i unes postres que posteriorment es van convertir en l’àpat del dia. En un hora, els xefs en potència van ser capaços de crear un menú al seu gust i fer bona la dita de “jo m’ho cuino, jo m’ho menjo”.

XEF EXPRÉS

volem +

MAIG/JUNY201092

24 D’ABRILEn el marc dels II Campionats Esportius Intercol-legials, el passat dissabte 24 d’abril es va celebrar la primera cursa atlètica popular. Amb un recorregut de 10 quilòmetres que transcorria pel passeig Marítim de la Mar Bella de Barcelona, van participar més de cent atletes dels cinc col·legis que van prendre part en els campionats. Els guanyadors tant en categoria masculina, Xavier Areny Cluet (34’34’’), com femeni-na, Arantxa Reche (47’50’’), van ser representants del nostre Col·legi.

CURSA INTERCOL·LEGIAL

7, 8 I 9 DE MAIGEls dies 7, 8 i 9 de maig es va celebrar el II Campio-

nat Intercol·legial de Tennis a les pistes del Barce-lona Tennis Olímpic. Van participar el Col·legi de

Camins, de Telecomunicacions, d’Economistes, de Farmàcia i d’Enginyers Industrials.

Van guanyar el Campionat el Col·legi d’Economistes, mentre que la segona posició va ser per als enginyers industrials, en un torneig que, com ja va succeir l’any

passat, va ser molt disputat entre els diferents col-legiats que hi van participar.

II CAMPIONAT INTERCOL·LEGIAL DE TENNIS

12, 19 I 26 DE MAIGLa manca de con� ança i seguretat en la comunica-ció oral pot restar professionalitat o credibilitat a la persona que exposa i al seu projecte. Tècniques per parlar amb més seguretat són qüestions fona-mentals que t’ajudaran a guanyar con� ança en tu mateix i en la teva feina.En el curs es parla del procés de preparar una sessió, aspectes que s’han de tenir en compte, habilitats ne-cessàries, fer front als nervis… En de� nitiva, treballar tots aquells punts que poden crear interferències en la nostra comunicació a l’hora de parlar en públic. Al � nal d’aquest curs hauríem de tenir un mínim de capa-citats per poder dur a terme les nostres exposicions.

PARLAR EN PÚBLIC


Escalfament global i arbres

Els arbres creixen més de pressa que fa trenta anys en zones septentrionals

del planeta, però es desenvolupen més lentament en el tròpic, a causa de

l’escalfament global. Aquesta és la conclusió d’un estudi del Centre de Ciències

Forestals del Tròpic de l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals (STRI)

de Panamà, que atribueix aquest fenomen a l’increment del diòxid de carboni,

que creixerà un 15% en els pròxims trenta anys. La Universitat d’Oxford també

ha participat en aquest estudi, fruit de la recopilació de dades de boscos de la

Xina, l’Índia, els Estats Units, el Brasil, el Regne Unit i Panamà. Stuart Davies,

que encapçala l’anàlisi, assegura que és necessari mitigar els efectes del canvi

climàtic a través de la reducció del consum de combustibles fòssils, però

destaca que encara és més important posar fi a la desforestació en el tròpic,

principal causa de l’escalfament global.

EL MICROOH!NES

WWWEBS

Projecte pioner a Espanya

que consisteix a crear un

sistema d’ecoetiquetatge

tipus III o EPD (Environmental

Product Declaration), que es

basa a realitzar l’anàlisi de

cicle de vida de productes

de la construcció i que dota

els professionals d’una

eina per escollir materials

tenint en compte l’impacte

mediambiental.

ENTRETENIMENTS

Endevinalla (Núm. 203)Quan la Maria tenia 6 anys va clavar un clau al tronc del seu arbre preferit per marcar la seva altura. Deu anys més tard, la Maria va tornar una altra vegada a l’arbre per veure a quina altura estava el clau. Si l’arbre havia crescut 5 cm cada any, a quina altura estava el clau?

SOLUCIÓ MARÇ/ABRIL

WWW.CSOSTENIBLE.NET

WWW.PRULLANS.NET

A la Cerdanya, en un entorn

natural, es troba un complex

turístic pensat per gaudir en

família amb serveis especials

per a nadons i infants i, a partir

del juliol del 2010, un nou servei

especial per als pares: un centre

wellness.

WWW.PRULLANS.NET

A la Cerdanya, en un entorn

natural, es troba un complex

turístic pensat per gaudir en

família amb serveis especials

per a nadons i infants i, a partir

del juliol del 2010, un nou servei

especial per als pares: un centre

wellness

Endevinalla (Núm. 202)A la mateixa que quan tenia 6 anys.

volem +

94 MAIG/JUNY2010

A tota vela

Tots tenim un lloc especial que ens fa sentir bé,

que ens evadeix de les preocupacions, un lloc on

contemplar la posta i la sortida del sol, on prendre

una copa i conversar amb la millor companyia, un lloc

on plogui quan vols cantar sota la pluja o on bufi una

suau brisa quan el sol d’estiu t’abrasa la pell... Quin

és el teu?

Per a molts de nosaltres es troba enmig del mar, en

una petita cala on només es pot arribar en alguna

embarcació, allunyats de les aglomeracions, on

cel mar i terra s’uneixen per confi gurar el paisatge

perfecte. Si ets un dels nostres, et proposem que

gaudeixis del 15% de descompte que té el Col·legi

en tots els cursos que ofereix l’escola de navegació

del Reial Club Nàutic de Barcelona.

Cursos de vela lleugera per als més joves, l’objectiu

dels quals és acostar els nens i les nenes a la

navegació a vela, impartint unes nocions bàsiques

sobre el vaixell, les seves parts i els usos, així com

orientar-los sobre les normes bàsiques de seguretat

en el mar. I cursos de creuer per als més grans en

els quals es proporciona als alumnes coneixements

perquè puguin navegar, aprendre i gaudir. També

podràs obtenir els títols nàutics esportius ofi cials:

PNB, PER i PY.

Si encara no has trobat el teu racó màgic, què

esperes? Ves-hi a tota vela.

LA TEMPTACIÓ

ESCOLA DE NAVEGACIÓ

On: Escola de Navegació

Reial Club Nàutic de Barcelona

Moll d’Espanya, s/n

08039 Barcelona

Tel.: 932 216 521

www.escuelarcnb.com

Quan: Tot l’any

Quant: Els associats/col·legiats i

familiars gaudiran d’un

15% de dte. prèvia identifi cació

amb el carnet col·legial.

Natàlia Garcia / Màrqueting i publicitat del COEIC

Memòria USB de 8 Gb

Memòria USB de 8 Gb

Informi’s sobre Professional BS a les nostres 902 383 666

professionalbs.es.

OFERTA PER A:

ho té tot, excepte comissions1:

un regal ben pràctic.

«No em cobren comissions pel meu compte. Això sí que

és un tracte diferencial»

Professional BS

0 euros de manteniment1

0 euros 1

0 euros 0

comissionsOn: Escola de Navegació

Reial Club Nàutic de Barcelona

Moll d’Espanya, s/n

08039 Barcelona

Tel.: 932 216 521

www.escuelarcnb.com

Quan: Tot l’any

Quant: Els associats/col·legiats i

familiars gaudiran d’un

15% de dte. prèvia identificació

amb el carnet col·legial.

volem +

NOVES TECNOLOGIES

PÀGINES

Agafar un autobús i que a més de no contaminar

purifi qui l’aire, serà possible. L’Eolo és capaç de

fi ltrar l’aire de les zones per on passa. El dissenyador

d’aquest innovador vehicle, Krassi Dimitrov, va tenir

la idea de posar uns fi ltres especials a la carrosseria

per poder fi ltrar les partícules contaminants mentre

circula per la ciutat. El nou bus, que encara no s’ha

comercialitzat, compta amb quatre motors elèctrics

que donen tracció a cada una de les quatre rodes.

És un mitjà de transport net i silenciós totalment

respectuós amb el medi ambient.

EOLO, L’AUTOBÚS QUE NO CONTAMINA I... PURIFICA

Després de tocar fons: viure i treballar tot sortint de la crisi

Actualitat i horitzons de l’enginyeria catalana

Direcció editorial: Francesc Ribera Raichs

Autors: A. Roca; J. López; M. Pulgar; A. Pinter; E. Aguilar i D. Martínez

Edita: Doble Erre

Codi: 65-05 ACT

Sinopsi: Segons l’estudi d’inserció laboral de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari

de Catalunya (AQU), els estudis tècnics presenten el nivell més alt d’ocupació, amb un 95,02%.

L’economia se sustenta cada vegada més en empreses de base tecnològica mentre que la manca

de professionals en gairebé totes les branques de l’enginyeria comença a ser preocupant. Per fer un

diagnòstic, el llibre ofereix casos d’èxit empresarial, els equipaments, els estudis i les diferents àrees

d’activitat de l’enginyeria catalana.

Preu: 20 €

Tel. 933 192 366a/e: [email protected]

Per adquirir-lo:

Autor: Joan Majó Cruzate

Edita: La Magrana, Barcelona,

2010

Codi: 338.12 MAJ

Sinopsi: Després de l’èxit de No

m’ho crec!, publicat el 2009 per

La Magrana, Joan Majó dedica

aquest nou assaig a donar-nos

idees per encarar el futur amb

confi ança. Amb realisme, sentit

pràctic i didàctic i una atenció

permanent als valors, Majó,

un dels divulgadors de temes econòmics i socials més

populars del país, repassa les diverses perspectives que

ciutadans, polítics, professionals i empresaris tenen en el

camp de l’energia, les tecnologies de comunicació, la salut,

les noves formes de treballar i l’educació.

Diseño avanzado de procesos y plantas de producción fl exible: técnicas de diseño y herramientas gráfi cas con soporte informático

Autor: Lluís Cuatrecasas Arbós

Edita: Profi t Editorial, Barcelona,

2009

Codi: 658.5 CUA

Sinopsi: Aquest llibre tracta la

temàtica de l’enginyeria de processos

incidint en el disseny dels processos

industrials i plantes de producció.

A partir de l’activitat industrial, fa

èmfasi en el model de gestió conegut

com Lean Manufacturing, basat en

el sistema de producció de Toyota, centrada el model utilitzat en

el disseny i la fl exibilitat en les plantes industrials. Conté diversos

casos pràctics que permeten comprendre millor cadascun dels

aspectes i de les tècniques exposades.


OFERTES I SERVEIS

Restaurant emblemàtic de principis de segle XX

on l’equip de cuina ofereix la fusió entre la cuina

tradicional catalana i l’exotisme de cuines llunya-

nes. Té capacitat per a cent persones i disposa de

salons privats per a aniversaris i altres esdeveni-

ments. Per a més informació, visita el web. Menú

executiu cada migdia.

- 10% de descompte en el restaurant pel fet de

ser enginyer.

Bricscad V10 és una aplicació de CAD que treballa

de manera nativa en format DWG i disposa d’una

interfície d’usuari de fàcil usabilitat. Bricscad V10 és

l’alternativa a Autocad.

Característiques: compatible amb el format

DWG 2010 i anteriors; ortofotografies; exportació

directa a PDF; gestor d’estats de capa integrat en

l’explorador de dibuixos, i compatible amb els estats

de capes d’Autocad; sistema de desenvolupament

millorat per a una compatibilitat molt alta amb

rutines LISP, VBA, ARX, ADS existents; eines de

selecció ràpida; cotes associatives.

Si t’identifiques prèviament com a col·legiat

disposaràs d’un 20% de descompte en els

productes de CAD Bricscad sobre els preus oficials.

Aquest descompte no és acumulable a altres

descomptes, ofertes i promocions.

- 20% de descompte en Bricscad (fins a 40

llicències)

- Tracte especial en Bricscad (a partir de 40

llicències)

REÑÉ, CUINA DE FUSIÓ

BRICSCAD, L’ALTERNATIVA EN CAD

Dept. ComercialT: 914 008 997 / [email protected]

Restaurant Reñé Consell de Cent, 362-36408003 BarcelonaT: 934 882 [email protected]

Vols gaudir de les delícies d’un bon vi o cava

català? Amb el club Vinum.cat podràs accedir

directament als cellers productors, comprar amb

descomptes del 20% i participar de les activitats

d’enoturisme que ofereixen.

Entra a www.vinum.cat i amb la contrasenya

ENGINYERS accediràs a aquestes i moltes altres

promocions.

VINUM.CAT, L’ESPECIALISTA EN VINS I CAVES CATALANS

www.vinum.cat


IMMOBLES

Es ven edifi ci de set

pisos d’obra nova a

Roda de Ter i a Vic a

preu d’hipoteca. Edi-

fi ci sencer o pis a pis.

Ideal per a inversors.

Hipoteca al TAE 1,66%

(euribor+0,75), sense

terra. Totalment equipat

(llums, electrodomès-

tics, ascensor...). Preu

hipoteca: 959.600 €.

Preu: pis a partir de

112.000 €. Tel. 686 972

384 / 677 059 027 / 935

404 051. Web: www.

promocionesdevesa.

com.

Venc casa de pedra

adossada d’obra nova

a Molló-Camprodon.

150 m2 construïts en

una parcel·la de 300 m2

totalment plana. Pàr-

quing per a dos vehi-

cles. Jardins amb vistes

espectaculars a la vall

de Camprodon. Parets

de pedra natural i tan-

caments de fusta. Cuina

rústica. Parquet, llar de

foc, quatre/cinc habita-

cions. Hipoteca consti-

tuïda. Preu: 390.000 €.

Tel. 686 972 384 / 677

059 027 / 935 404 051.

Web: www.promocio-

nesdevesa.com.

Llogo masoveria tot l’any

al Lluçanès, a 40 km de

Vic. Totalment reformada

i equipada per a vuit per-

sones. Tel. 938 862 440

(a partir de les 20.00 h).

Venc ampli pis al cen-

tre de l’Eixample de

Barcelona, entre ram-

bla Catalunya i Aragó,

apte com a vivenda-

despatx. Té 135 m2,

saló menjador, cinc

dormitoris. És lluminós,

tranquil, sense reper-

cussió de trànsit i està

orientat al pati d’illa.

Per reformar. Finca rè-

gia rehabilitada. Preu:

749.500 €.

Tel. 934 519 321.

Es lloga dúplex i aparta-

ment a Llançà. Cau del

Llop. Zona tranquil·la.

Impressionants vistes al

mar, cala a 200 m.

DÚPLEX: Dues habita-

cions, saló menjador,

cuina equipada, dues

terrasses i dos banys

amb dutxa.

APARTAMENT: Habi-

tació doble, saló men-

jador, cuina equipada,

terrassa i bany.

Tel. 931 937 336 (Gise-

la). A/e: llancapages@

gmail.com.

Es lloga pis al carrer

Castillejos de Barce-

lona (entre Provença

i Mallorca). De 70 m2,

primer pis, totalment

reformat i per estre-

nar. Parquet, tres ha-

bitacions, bany, cuina

equipada i menjador.

Preu: 875 €/mes (des-

peses incloses).

Tel. 654 266 235

(Elena, a partir de

19.00 h).

Es lloga apartament

dúplex moblat de 60 m2,

un dormitori, dos banys,

cuina, despensa i amb

un ampli i lluminós saló

menjador, situat al car-

rer Ravella (al costat de

la plaça Adrià).

Tel. 933 175 904 (Ma-

riví, en horari laboral).

Es ven solar a la zona

22@ de Barcelona.

Sense inquilins. Edi-

ficable per a quinze

vivendes de protec-

ció oficial (de 60 m2

a 120 m2) i un local

comercial. Existeix

projecte tècnic con-

sensuat amb l’Ajunta-

ment. Venda directa

pel propietari. Tel.

679 625 163 (José

Luis Sánchez Cas-

tellví).

Venc apartament a

Salardú de 45 m2.

Dues habitacions,

bany complet, cui-

na integrada al saló

menjador, aparca-

ment i traster. Preu:

260.000 €.

Tel. 932 372 609.

Es lloga despatx per a

dues persones (12 m2)

al carrer Muntaner (entre

Diagonal i Travessera de

Gràcia). Serveis i despe-

ses per compartir. Amb

aire condicionat, nevera

i microones.

Tel. 645 193 849 (Albert).

Es lloga apartament

equipat a Calella de

Palafrugell, per set-

manes, quinzenes o

mesos. Disposa de

tres habitacions, dos

banys, menjador - sala

d’estar amb TV, cuina

equipada, balcó-

terrassa. És el segon

pis d’un bloc de tres

plantes amb impres-

sionants vistes al mar.

Disposa de pati comu-

nitari. Està situat a 200

metres de Port Pelegrí

i a cinc minuts del

centre de Calella. Preu:

juny, 490 €/setmana;

juliol, 590 €/setmana;

agost, 750 €/setmana.

Tel. 618 316 103 (tar-

des i nits).

Es lloga local per es-

trenar de 60 m2 en bai-

xos d’un edifi ci senyo-

rial reformat. Ideal per

a despatx professional.

Dotat de calefacció,

aire condicionat i bany

amb aigua calenta.

Situat al centre històric

de Terrassa i proper a

l’estació dels Ferrocar-

rils de la Generalitat;

en zona de vianants i

a la vora de l’Ajunta-

ment. Silenciós, amb

només cinc veïns, amb

llum natural i pàr-

quings a 50 m. Preu:

750 €/mes.

Tel. 937 330 660. A/e:

[email protected].

Venc apartament cèn-

tric a l’Estartit, situat

en un complex d’alt

nivell, a 200 m de la

platja. Esplèndida

zona comunitària amb

piscines. Consta de

54 m2, dos dormitoris

dobles i terrassa. To-

talment equipat i mo-

blat. Bomba de calor.

En perfecte estat per

entrar a viure. Preu:

175.000 €.

Tel. 619 936 387.

Llogo casa al Port de

la Selva. Estiu 2010.

Disponible tres/quatre

setmanes. Casa mo-

derna. Parcel·la in-

dependent amb jardí.

Vistes extraordinàries.

Primera línia de mar.

Zona Far de Sarnella.

Totalment equipada

per a sis persones.

Superfície habitable

de 130 m2. Tres habita-

cions, tres banys, ter-

rassa de 60 m2 i garat-

ge. Preu segons el mes.

Tel. 932 093 065.

borsí

borsí

100 MAIG/JUNY2010

Venc estudi de 36 m2 i

altell, d’obra nova, en

un sol ambient, situat

al carrer Pescadors, 3,

de les Cases d’Alca-

nar. Totalment equipat

(vitroceràmica, forn,

nevera, rentadora), per

entrar a viure. Cuina

offi ce, terrassa de 5 m2

i piscina comunitària.

Situat al centre del

poble i a 50 m de la

platja. Preu: 78.000 €.

Tel. 646 061 801.

Venc estudi de 45 m2

construïts al carrer

Camp (al costat de

General Mitre). Refor-

mat íntegrament en un

únic ambient (abans

dues habitacions).

Cuina offi ce i bany

impecables de disseny.

Habitació oberta al

saló amb possibilitat

de tancar-la ja que té

fi nestra a l’exterior.

Preu: 228.000 €.

Tel. 630 856 122.

Llogo casa unifamiliar

a Llinars del Vallès.

Consta de quatre

habitacions totes ex-

teriors, garatge, petit

jardí-pati, calefacció

de gas natural i aire

condicionat. A 8 min

de l’estació de Renfe.

Tel. 934 571 083.

Llogo casa-xalet a

Calella de Palafrugell

(El Golfet) per tempo-

rada. Equipada per a

sis persones (moblada,

roba de llits i banys,

paraments de cuina i

menjador). Té 200 m2,

quatre habitacions, tres

banys, dues terrasses,

garatge de dues places,

bicicletes, ping-pong,

ampli jardí. A 5 min de

la platja i del poble. Preu

segons període.

Tel. 676 126 470.

Llogo despatx d’ar-

quitectura i enginyeria

per compartir de 65 m2

moblat, al carrer Arísti-

des Maillol (Les Corts)

de Barcelona. Amb tots

els serveis, calefacció,

aire condicionat i sala

de reunions. Tot exterior.

Finca amb porter i as-

censors. Ben comunicat

amb metro (L5, L3) i

autobús. Preu: 500 €/

mes. Tel. 626 229 904

(Mònica).

Venc casa adossada

a Alp (la Cerdanya) de

92 m2 distribuïda en

dues plantes. Planta

baixa: cuina, saló men-

jador amb llar de foc,

una habitació, bany,

garatge i petita terrassa-

jardí. Planta primera:

dues habitacions dobles

i bany complet. Total-

ment moblada. Cale-

facció a gas.

Tel. 636 494 045 / 055.

Venc casa al barri antic

de Miravet (Tarragona).

Amb 120 m2 dividits

en tres plantes (40 m2

de garatge i traster a

la planta baixa i 80 m2

d’habitatge en dues

plantes). Saló menjador

de 24 m2 amb llar de

foc d’obra, tres habi-

tacions, bany complet

i cuina. Terrassa de

12 m2 amb vistes a la

muntanya. Tot exterior.

Preu: 120.000 €.

Tel. 619 541 017.

Llogo masoveria tot l’any

al Lluçanès, a 40 km de

Vic. Totalment reformada

i equipada per a vuit

persones.

Tel. 938 862 440 (a partir

de les 20.00 h).

Llogo casa de 170 m2

a la Urbanització Pleta

de Saga, a 7 km de

Puigcerdà, totalment

equipada per a sis/vuit

persones. Mesos d’es-

tiu per quinzenes; mes

complet a convenir.

Tel. 625 546 346 /

935 896 777.

Llogo dúplex a la

Cerdanya, a Osseja (a

5 km de Puigcerdà).

Seminou (tres anys),

120 m2, tres habi-

tacions, dos banys,

terrassa, pàrquing

interior, gran jardí co-

munitari amb piscina.

Equipat (bressol de

nadó disponible). Per

quinzenes o mes.

Tel. 619 051 500.

Llogo dos aparta-

ments al barri antic de

Mercadal (Menorca)

amb dues habitacions

dobles, per setmanes

o quinzenes durant els

mesos de juliol i se-

tembre del 2010. Preu:

60 €/dia, el primer

pis; 50 €/dia, la planta

baixa. Tel. 934 514 510

/ 670 455 052.

Llogo casa rústica a

Pavia (Segarra, Lleida)

per a famílies o grups.

Totalment equipada.

Excel·lents vistes. Pati

exterior molt gran i

amb barbacoa. Dispo-

nible durant tot l’any

i també els caps de

setmana, vacances...

Preu negociable.

Tel. 686 565 116 /

938 033 476.

Venc casa adossada

d’obra nova al centre

del Masnou. Compta

amb 153 m2 útils i

120 m2 de jardí privat,

una suite, dues habi-

tacions dobles, dos

banys, cuina inde-

pendent, menjador de

25 m2, habitació de

màquines, planta sota

coberta de 7 m2 amb

sortida a terrassa de

25 m2, i dues places

de pàrquing. Preu:

650.000 €.

Tel. 935 559 545.

A/e: [email protected]

Venc ampli pis al cen-

tre de l’Eixample de

Barcelona, al carrer

Aragó amb rambla

Catalunya, apte com a

vivenda-despatx.

Té 135 m2, saló men-

jador, cinc dormitoris.

És lluminós, tranquil,

sense repercussió de

trànsit i està orientat al

pati d’illa. Per reformar.

Finca règia rehabilita-

da. Preu: 749.500 €.

Tel. 934 519 321.

IMMOBLES


VEHICLES ALTRES

Venc embarcació de

vela lleugera tipus 420

amb veles, material i

carro de varada.

Tel. 934 190 390

(Miguel, de dilluns a

divendres, 21.00 a

22.00 h).

Es ven veler Bavaria

350C de l’any 1992 en

perfecte estat i funcio-

nament. Eslora: 11,28;

mànega: 3,45; calat:

1,65; motor: 20. Equi-

pat amb sonda, radar,

equip de vent, GPS i

auxiliar amb fora borda.

Localització: Eivissa,

Port Esportiu.

Tel. 609 744 313.

Es lloga o es ven nau

industrial a Mollet del

Vallès de 1.060 m2 amb

2.000 m2 de terreny.

Molt ben comunicada,

a tocar dels accessos

de les autopistes A-7,

C-33 i C-17. Nau aï-

llada, diàfana, sense

columnes. Subministra-

ments elèctric i d’aigua

donats d’alta. Preu

lloguer: 4,3 €/m2.

Tel. 628 309 482.

Venc llitera de massat-

ges, carrets per a pro-

ductes i paravent per

cessament del negoci.

Tot seminou.

Tel. 687 440 838 (Lucy).

Venc moble de bany

color wenger per estre-

nar. Dimensions: 55 cm

d’ample x 85 cm d’alçà-

ria x 42 cm de profun-

ditat. Inclou mirall amb

punt de llum. Mides: 50

cm d’ample x 90 cm

d’alçària. Preu: 150 €

(tot el conjunt).

Tel. 647 703 360.

Venc moto Honda mo-

del NX-125-TRAIL ideal

per a camins i muntanya

tranquil·la. En perfecte

estat, sempre en ga-

ratge, amb 13.000 km i

matrícula de l’any 1991.

Preu: 1.100 €.

Tel. 932 372 609.

Venc Audi A2, 1.4 ga-

solina, de cinc portes,

color gris platejat, ma-

trícula 7233BDL i amb

100.000 km. En bon

estat, sempre en garat-

ge i revisions en taller

oficial. Preu: 5.000 €.

Tel. 620 794 821.

Venc BMW Z4 3.0 de

265 CV. Descapotable,

de color negre, amb

30.000 km, matrícula

del maig del 2007,

revisat recentment i

sempre en el pàrquing.

Tapisseria de cuir ne-

gre, fars de xenó, ajus-

tament elèctric amb

memòria als seients,

seients calefactables,

alarma, climatitzador,

rentafars, sensors de

pluja, decoració interi-

or metàl·lica, retrovisor

exterior tèrmic i aba-

tible. Preu: 27.700 €

(oportunitat única).

Tel. 670 085 355 (Sr.

Echevarría). A/e: gus-

[email protected].

Venc Volkswagen Golf

TDI 110 CV 25è ani-

versari de l’any 2001.

De color plata i amb

140.000 km. Impecable.

Totes les revisions en

concessionari VW. Un

únic propietari. Preu:

5.000 €.

Tel. 606 987 047.

Venc moto escúter

Yamaha Majestic 250

cc de l’any 2.000, amb

39.000 km i de color

blau. En molt bon estat,

sempre en garatge.

Preu: 1.100 €.

Tel. 649 981 889.

Venc Mitsubishi Mon-

tero 10 de cinc portes.

Motor 2.0 GDI, de 129

CV i gasolina, amb

52.000 km. Any 2003.

Revisions sempre en el

taller oficial de la marca.

Un únic propietari. Sem-

pre en pàrquing. Certi-

ficat de no-sinistralitat.

Seminou.

Tel. 649 435 967.

Llogo plaça de pàr-

quing a Sitges (zona

de la Bòbila, c/ Magí

Albert Cassanyes) per a

cotxe mitjà. Preu: 75 €/

mes. Tel. 600 929 747

(Antoni).

Venc Ford Focus Trend

1.8 TDDI 90 CV. Tres

portes, de color negre,

en bon estat, matrícula

CMK amb 180.000 km.

Un únic propietari i

conductor. Conducció

habitual per autopista.

Sempre en pàrquing.

Revisions passades

cada 20.000 km en

taller oficial. ITV passa-

da el 2010 i vàlida fins

al 2012. Preu: 4.200 €

negociables.

Tel. 615 678 950.

Es ven Renault Clio

1.2 Alizé. Cinc portes,

gasolina, color grana

metal·litzat, aire con-

dicionat, alçavidres

elèctrics, ITV passada

l’abril del 2010, bugies

i equip d’encesa nous,

menys de 100.000 km,

any 2000, de consum

molt baix i recanvis

molt econòmics. Preu:

2.200 €. Tel. 932 323

610 (M. Baraut).

Més informació: www.goldengate.org

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteni-ment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Enginyeries del Món

TEXT: Carles Pérez FOTO: www.goldengate.org

És un dels ponts més emblemàtics dels Estats Units i un dels més coneguts arreu del món. La seva característica estructura i el seu vermell llampant fan que es vegi des de ben lluny i, a la vegada, sigui el símbol d’una de les ciutats més visitades de la costa oest nord-americana. Construït entre el 1933 i el 1937, el Golden Gate de San Francisco es denomina també pont penjant. Va ser arran dels efectes de la crisi que es va construir la major obra d’enginyeria de l’època. L’expre-sident Franklin D. Roosevelt va incloure la construcció del Golden Gate com a part de la seva inversió pública per crear ocupació i disminuir els efectes de la Gran Depressió. L’enginyer en cap, Joseph Strauss, va pensar en tot, fi ns i tot en el fet que havia de pin-tar el pont tan bon punt estigués acabat per evitar l’oxidació de l’acer produïda per la pro-ximitat amb l’oceà Pacífi c. Sobre el mar, el Golden Gate s’aixeca a 67 metres d’altura de la badia i està suspès per dues torres de 227 metres d’alçària que marquen els extrems d’una longitud total de 2,8 quilòmetres d’in-fraestructura. Una obra faraònica en el seu moment (va costar 35 milions d’euros) però que amb el pas del temps continua sent tan contemporània com fa setanta-tres anys.

Golden Gate, la porta daurada de Califòrnia

volem +

Fulls Maig/Juny 2010

Documents

Transcript of Fulls Maig/Juny 2010