Fulls dels enginyers núm. 260 abril/maig 2009

4 - 6 Hp.

5 - 64 Hp.

8 - 48 Hp.

6 - 8 Hp.

10 – 60 Hp.

GAMMA DE POTÈNCIES

Multi V Mini

Multi V Plus II

Multi V Sync II

Multi V Space II

Multi V Water Sync y Plus

L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA MÉS GRANENS PORTA AL PUNT MÉS ALT.

Als 4

4 pisos de la Torre A

l Naseem

, ubicada als Emirats À

rabs U

nits, es respira un aire més sa i ecològic: l’aire LG

dels sistemes

Multi V. L’alta eficiència energètica m

aximitza l’estalvi d’energia i

ofereix a tota la gamm

a un dels índex CO

P m

és elevats del m

ercat.

LG és present en els sistem

es de ventilació i aire condicionat dels grans edificis i de les obres arquitectòniques m

és avançades de tot el món.

Multi V de LGwww.lge.es

44 pisosTorre Al Naseem

Emirats Àrabs Units

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

LA COLUMNA

Mònica PeinadoVolem un pla de rodaliesde debò

CALIDOSCOPI

Pasqual MaragallPresident de la Fundació Alzheimer Internacional

EDITORIAL

Joan TorresPresident de l’AEIC

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Albert Mitjà i Sarvisè

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Girona: Joan Lluís Serarols

Lleida: Josep Giné

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Josep Ramon Torné

Redactors: Eva Díaz, Lorena Farràs, Natàlia Garcia,

Jordi Garriga, Cristina Reche i Josep Ramon Torné

Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia

Fotografi a: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Raúl Navarro Rodríguez

Il·lustració: Eduard J. Montoya

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Novoprint

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució:Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari04

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls

dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

tenim

opin

ió

fem

in

stit

ució

vole

m +

som

engin

yers

ARTICLESJosé Maria RománL’esperit emprenedor

OCI I CULTURA

Esports intercol·legials

05

ELS NOSTRES EXPERTS

Santiago MonteroBolonya i els enginyers 07

PROJECTE

Dow Chemical, l’aposta per la dessalinització

18

TECNOLOGIA I EMPRESASòlid Enginyeria, intel·ligència al servei de la tecnologia

24ENTREVISTA

Conrad Dubé“No hi ha futur sense l’energia nuclear”

30

REPORTATGE

10 preguntes i respostes sobre l’aplicació del Pla de Bolonya

36

42

14INFORMELa signatura electrònica, més enllà del visat digital

60

LA TEMPTACIÓ

Productes vegansSalud i gastronomia

67

ENGINYERIES DEL MÓN

El gran dic d’Oosterschelde

7455

Carme MartínezLa relació entre la universitat i l’empresa 12

ARTICLE DEL MESEl transport de mercaderies perilloses

66

Joan Torres / president de l’associació

tenim opinió

4 ABRIL/MAIG2009

EDITORIAL

Joan Torres / president de l’AEIC

La diagnosi sobre la crisi fi nancera i econòmica que estem vivint és clara i, fi ns i tot, mesurable en tots

els seus vectors. Sembla que les mesures pal·liatives, encara no estructurals, d’altra banda inevitables, permetran solucio-nar la manca aclaparadora de liquiditat industrial i el risc real d’insolvència. Sense l’èxit d’aquestes mesures, l’economia real no podrà frenar la davallada d’activitats ni tampoc les conseqüències que se’n deriven: atur i recessió.Davant d’aquesta situació els enginyers de l’àmbit industrial ens hem de preguntar on posar l’èmfasi del nostre posiciona-ment, de la nostra activitat i també del

nostre compromís de cara al futur.Tot apunta que en el cas de Catalunya el sector de l’automoció seguirà, però creiem que caldrà posar més èmfasi en la indústria de components, d’alt valor afegit, que en les cadenes de muntatge. El cotxe del futur demanarà, princi-palment, “tecnologia i innovació” i logística.Caldrà també que ens impliquem en el sector de les TIC, com a motor i instrument de la competitivitat indus-trial i de serveis.Un altre sector emergent serà l’energètic, en el doble impuls entre les energies renovables (com ara les incineradores) i les nuclears. En aquest cas el nostre país ha de fer una aposta industrial decidida i clara.Per últim, el sector denominat qui-nari, el del servei de les persones, sector que l’enginyeria d’àmbit industrial tindrà a través de la seva col·laboració tecnicoempresarial, la

R+D+i i la formació específi ca, el seu compromís. Tot això sense oblidar els sectors tradicionals de la indústria cat-alana (farmàcia, química, construcció tèxtil, obra pública, etc.), que ara per ara suporten les quotes d’explotació i ocupació més esperançadores.Així doncs, creiem que els enginyers estem implicats no sols en la competi-tivitat de la nostra indústria, sinó també en la innovació i recerca de nous models productius i en la millora de la qualitat de la formació a tots els nivells.El Col·legi i l’Escola són, doncs, els instru-ments de formació de tots nosaltres.

“Els enginyers estem implicats no sols en la competitivitat de la nostra indústria, sinó també en la innovació i recerca de nous models productius i en la millora de la qualitat de la formació a tots els nivells”

NO SONA...

Només el 34% de l’electorat té inten-ció de votar a les europees de juny

El projecte europeu no desperta passions entre els ciutadans de la Unió. Només un terç de l’electorat té intenció de votar a les eleccions a l’Euro-parlament del 7J, una xifra que demostra la llunyania amb què es veu una institució que decideix temes molt imporrtants.

L’àmbit industrial de l’enginyeria: compromís

L’esforç dels treba-lladors acceptant les mesures de con-tenció salarial, l’ha-bilitat negociadora dels polítics locals i la bona feina de la fàbrica de SEAT a Martorell ha acon-seguit que Volkswagen decideixi ubi-car la producció del Q3 a Catalunya.

La propera aprovació de la Llei d’educació hauria d’arribar des-prés d’un acord entre CiU, PSC, Esquerra, que ja han confi rmat el suport a la llei, i la resta de partits amb representació parla-mentària. És una qüestió prou important com per reclamar la unanimitat.

SONÒMETRE

SEAT aconsegueix la fabricació del Q3 a la factoria de Martorell

SONA BÉ GRINYOLA!

La possibilitat que no hi hagi pacte dels partits catalans sobre la LEC

“Sense l’èxit de les mesures pal·liatives, l’economia real no podrà frenar la davallada d’activitats ni tampoc les conseqüències que se’n deriven: atur i recessió”

FULLS dels ENGINYERS 5

LA COLUMNAMònica Peinado

periodistaVolem un pla de Rodalies de debò

El passat mes de febrer el Con-sell de Ministres va aprovar un pla de Rodalies per a l’àrea

me-tropolitana de Barcelona que preveu una inversió de més de 4.000 milions d’euros des d’ara i fi ns al 2015. Feia molts anys que l’esperàvem. Ja ni recordo la primera vegada que vaig sentir parlar que la regió de Barce-lona necessitava un pla que millorés la seva xarxa ferroviària... Finalment ha arribat, però crec que no és un pla de Rodalies de debò. Bona part del document és, en realitat, un seguit de mesures, que podríem dir urgents, per posar al dia la infraestructura que ja existeix i en la qual, durant molts anys, no s’hi havia fet pràcticament res. En canvi, no hi ha una programació d’inversions que dissenyi la xarxa de Rodalies del futur. El pla preveu la ren-ovació de la catenària i la senyalització, la millora de les esta-cions i l’ampliació de les andanes perquè

puguin circular trens en doble com-posició... Totes aquestes són actuacions que s’han de fer. Són imprescindibles per solucionar les defi ciències d’una xarxa ferroviària on durant molt de temps no s’han posat els diners necessaris i que ha patit avaries constants que han suposat un calvari per als usuaris. Les obres de l’AVE van provocar les pitjors incidèn-cies a Rodalies, però quan això va passar ja feia temps que els ciutadans patien una infraestructura que s’havia fet vella.

“Per sortir de la crisi és molt important la implicació i impulsar uns nous pactes a la Moncloa”

L’ALTAVEU

Josep Lluís Bonet, president de Fira de Barcelona

El document aprovat pel Consell de Ministres preveu només 25 quilòmetres de via nous (la línia entre Castelldefels i Cornellà, el nou túnel de Montcada i l’accés ferroviari a l’aeroport) i el des-doblament fi ns a Vic i del tram Arenys de Mar – Blanes de la línia del Maresme on encara hi ha via única.És, doncs, un pla que respon a moltes de les demandes que s’han fet històri-cament, però que en deixa d’altres pel camí i, sobretot, que no planifi ca el futur de les Rodalies. No preveu com es cana-litzarà el creixement dels pròxims anys. Per tant, des de ja, sense esperar més, s’ha de començar a treballar en un veri-table pla, un document que a més de les actuacions urgents, prepari el crei-xement de la xarxa ferroviària a mitjà i llarg termini. Un pla que incorpori, per exemple, la concreció de la línia orbital, la tercera via del Maresme i la necessitat d’un tercer túnel ferroviari per a Rodalies a la ciutat de Barcelona. El túnel de l’AVE que s’està constru-int assumirà la circulació d’una part dels trens de llarg recorregut i, per tant, s’alliberarà espai en els dos túnels actuals, el de plaça de Catalunya i el de passeig de Gràcia. Però no serà sufi cient i el creixement del sistema demandarà un nou túnel a mitjà termini si es vol oferir un bon servei. Aquest nou túnel pot solucionar també un dels problemes de la xarxa actual que és que totes les línies passen per l’estació de Sants i, per tant, un problema en aquest punt col·lapsa tot el sistema.L’experiència ens ha ensenyat que pactar infraestructures i sobretot acon-seguir compromisos d’inversió és una tasca àrdua. Quan abans ens hi posem millor. El pla de Rodalies que ara s’ha aprovat fa tant de temps que es neces-sitava que em fa la sensació que no s’ha executat i ja s’ha fet vell.

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

6 ABRIL/MAIG2009

Les darreres dades de comp-tabilitat nacional publicades per l’INE palesen un creixe-

ment provisional del PIB, el 2008, de l’1,2%, dos punts i mig menys que el 2007, a la qual cosa s’afegeix un creix-ement interanual negatiu en el darrer trimestre. Sens dubte, això refl ecteix la difícil situació econòmica que estem vivint. Tot això, tanmateix, no s’ha refl ectit encara en les dades disponibles de l’esforç en R+D, atès que, segons el tancament provisional del 2007, la inversió va assolir l’1,27% del PIB, uns 13.342 milions d’euros, xifra que repre-senta un increment del 12,9% respecte al 2006 i continua la tendència creix-ent que va iniciar-se des de fi nals dels anys noranta, i a la qual ha contribuït el Govern actual amb uns importants increments pressupostaris. Malgrat la situació actual, i sóc conscient que és un repte per a les empreses, és ara quan esdevé imperatiu invertir en R+D, millorar la nostra competitivitat mitjan-çant la creació de nous productes i serveis amb un valor afegit més alt i la millora dels processos de producció. Això és el que ens permetrà posicionar-nos en els mercats i reduir l’impacte de la crisi. La innovació és un factor fonamental que contribueix a millorar la capacitat de les empreses per adaptar-se a entorns canviants i de com-plexitat creixent com l’actual.

La principal missió del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Indus-trial (CDTI), que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació, és donar suport a les empreses mitjançant ajuts fi nanc-ers, assessorament expert i serveis de valor afegit per al desenvolupament dels seus projectes d’R+D, i es per-fi la com un important instrument de l’Administració general de l’Estat per fomentar el canvi d’un model econòmic ja esgotat cap a un model de creixement basat en el coneixement. En aquest esforç col·lectiu no es pot deixar cap recurs sense explotar, espe-

cialment en la conjuntura actual, i un dels principals recursos de què disposa la nostra societat és el coneixement generat als nostres centres de recerca i a les universitats. Si no s’aconsegueix la transmissió del coneixement generat a les empreses, que són les que materi-alitzen gran part d’aquest coneixement en nous processos, productes i serveis, no s’està avaluant una part important dels recursos que col·lectivament es posen a disposició de la recerca.En aquest sentit, des del CDTI es posa un èmfasi especial, a través de la inicia-tiva NEOTEC, en el suport a la creació i la consolidació de noves empreses de base tecnològica (NEBT), en les quals els investigadors mateixos formin part de l’equip promotor de les noves com-panyies. Aquestes iniciatives posen de manifest, d’una manera molt explícita,

l’anhelada transferència des de l’àmbit de la recerca a l’empresa privada. Cal que l’impacte d’aquestes iniciatives no sigui mesurat en termes quantita-tius, sinó en l’aspecte qualitatiu, per ser la punta de llança de tecnologies possiblement revolucionàries, generar llocs de treball de major qualifi cació i tenir, de mitjana, unes millors taxes de supervivència que no pas noves empre-ses en sectors tradicionals i unes majors taxes de creixement. A tall d’exemple, la participació a NEOTEC porta asso-ciat un 32,8% de creixement addicional en l’ocupació i només un 5% de les més de tres-centes empreses que han rebut suport ha fracassat des que es va iniciar el programa el 2002. A més, cal destacar una dada rellevant: el 2005, les vendes de les empreses de NEOTEC van superar d’un 37,4% la mitjana d’empreses similars no participants en el programa. Per això hem posat en marxa un segon instrument NEOTEC per facilitar la consolidació de petites empreses tecnològiques d’entre dos i sis anys de vida, que podran accedir a fi nançament addicional al 0% i sense fi ançament fi nancer de cap mena durant el 2009. En aquesta iniciativa es conjuminen, per tant, dos aspectes fonamentals en l’estratègia del Ministeri de Ciència i Innovació. D’una banda, la transferèn-cia de coneixement cap a les empreses i, de l’altra, l’estímul emprenedor entre els investigadors per tal que explotin el coneixement generat.Tot això serveix d’exemple en el camí cap al nostre objectiu: cercar la inno-vació i l’excel·lència en totes les nostres empreses, independentment del sector en què operin, explotar el coneixe-ment disponible i fomentar l’esperitemprenedor.

L’R+D i l’esperit emprenedor

“La nostra principal missió és donar suport a les empreses mitjançant ajuts financers, assessorament expert i serveis de valor afegit per al desenvolupament dels seus projectes d’R+D”

Maurici Lucena / director general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial

“Un dels recursos de què disposa la nostra societat és el coneixement generat als centres de recerca i a les universitats. S’ha d’aconseguir la transmissió d’aquest coneixement a les empreses, que ho materialitzaven en productes i serveis”

ELS NOSTRES EXPERTS


Els enginyers industrials tenim un panorama associatiu complexe. Hi ha un conjunt d’aspectes

respecte als quals cal posicionar-se pròximament: especialització versus generalista, seqüenciació entre estudis mitjans i superiors, reconeixement ofi -cial professional a partir de la titulació, col·legiació obligatòria, absorció de noves titulacions dimanants del procés de Bolonya i harmonització europea.Aquests aspectes, i altres que es poden afegir, no estan harmonitzats en l’àmbit europeu. Cada país té el seu model; cap d’ells és perfecte i no n’hi ha dos d’iguals. És probable que l’impuls harmonitzador dels estudis que donarà Bolonya provo-qui un procés de convergència en els models col·legials europeus.El més preocupant del cas és que Espa-nya té un model molt allunyat dels existents a Europa. Si poséssim els models en un eix d’ordenades, Espa-nya, Grècia i Portugal estarien en un extrem, Itàlia estaria al mig, França a l’altre costat i els anglosaxons a l’extrem de l’altre costat capitanejats pel Regne Unit. En l’àmbit mundial també s’imposen els models anglosax-ons. Si –com creiem– s’acosta una harmonització, serà molt difícil que els altres vinguin cap a nosaltres. De fet, ja tenim l’avís amb el procés de Bolonya, que està molt a prop del sistema organ-itzatiu anglosaxó.Per dir-ho en poques paraules, ens ve a sobre una gran tempesta, gairebé un tsunami. I hi ha tres opcions: no moure’s i resistir, fugir a la desesperada o tractar de maniobrar llençant el llast que difi culti les maniobres. És raon-able pensar que, atès que haurem de fer canvis dolorosos, és bo preparar la llista dels prescindibles per tal de negociar-los i preservar els essencials.Si els enginyers estem d’acord a manio-

brar durant el temporal, hem de córrer molt. Tenim poc temps, ens hem de posar d’acord entre molts i hem de cercar aliats a Europa. Però el pitjor és que entre nosaltres hi ha companys que no entenen el que està passant, com ho demostra el respectable vot nega-tiu de l’assemblea per decidir el canvi d’estatuts per tal de donar cobertura col·legial als enginyers químics, geòlegs i d’organització industrial que es va ce-lebrar el darrer 23 de febrer.Sigui quina sigui la postura davant dels grans temes plantejats al principi de l’article, la posició davant la pregunta que es va fer a l’assemblea havia de ser positiva. Contestant que sí no hi perdem res, obrim espais de negociació, fem ali-

ats a l’Administració i recorrem un camí que necessàriament haurem de fer, vo-luntàriament o forçadament, en el futur. El gran repte a partir d’ara és decidir quins moviments fem per evolucionar en la direcció de Bolonya, però sense caure en els aspectes negatius que tenen molts dels sistemes europeus. Això exigeix un debat intern molt rigorós i profund. Però previ al debat, neces-sitem fer un estudi del que està passant i lligar bons contactes amb els com-panys europeus, tant associatius com acadèmics i fer pedagogia interna per assabentar els companys poc informats. Tot això s’ha de fer en l’àmbit espanyol, però si la majoria dels col·legis de l’Estat no són capaços.

Bolonya i els enginyersSantiago Montero / vocal de la Junta dels EIC i col·legiat 4.917

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

8 ABRIL/MAIG2009

El dia 12 de març va tenir lloc la presentació de l’estudi Funcions i responsabilitats dels agents que

intervenen en una instal·lació industrial a la sala d’actes del Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona (CETIB).Aquest estudi ha estat editat per l’IDES i ha comptat amb el patrocini de la Subdi-recció General de Seguretat Industrial. En el document es resumeixen les principals responsabilitats i les funcions dels agents que intervenen en la seguretat industrial, segons el que queda establert en els onze reglaments més importants que afecten els diferents àmbits sectorials. L’acte de presentació va comptar amb la presència de ponents d’un alt nivell i amb un aforament notable, gairebé cent persones. El públic estava compost principalment per professionals, repre-sentants de l’Administració i membres d’associacions i altres agents del sector. La jornada va tenir una durada d’unes tres hores, dividides en tres parts (benvinguda, presentació de l’estudi i taula rodona dels agents) i va comptar amb la intervenció de tretze persones de diferents entitats, totes elles amb un pes destacat dins de la cadena de valor de les instal·lacions industrials.A continuació fem un repàs de l’acte i d’alguna de les coses que s’hi van dir.

ACTE DE BENVINGUDALa primera intervenció va ser de Joan Ribó, vicepresident de l’IDES i degà del CETIB, que va donar la benvin-guda juntament amb Àngel Llobet, membre del patronat de l’IDES i antic degà del Col·legi Ofi cial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), que va assistir en substitució del pres-ident de l’IDES, Joan Vallvé. El següent parlament el va fer el Sr.

Albert Roig, subdirector general de Seguretat Industrial. En la seva inter-venció va explicar el nou model de gestió de la seguretat industrial que s’implantarà properament a Catalunya. Segons el Sr. Roig, en aquest model hi ha dues idees. La primera, més fi losòfi ca, és que s’ha de promoure la cultura de la seguretat, fonamentalment a través de la seva difusió. La segona és que aquest model vol fer compatible la millora de la qualitat de la inspecció amb l’augment de la competència i, per aquest motiu, s’ha ampliat el nombre d’operadors en la inspecció a la vegada que s’exigeix la certifi cació dels inspectors.

PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI Per a la presentació d’aquest estudi he volgut centrar el meu discurs en la idea que la feina feta no té fronteres i la mal feta no té futur. Per tant, crec que en seguretat industrial el que cal és poten-ciar que les coses es facin realment bé.Constato que l’estudi que he escrit només pretén mostrar les funcions dels agents i ajudar a defi nir les respon-sabilitats i a difondre una cultura de la seguretat, però en cap cas eximeix de la lectura completa dels reglaments i del seu compliment total. A l’hora de realitzar aquest treball vaig selec-cionar aquells reglaments en l’àmbit de la seguretat industrial que em van semblar més importants segons la meva experiència. Una vegada seleccionats, l’explicació que es va donar a cada un d’ells respon a les principals fases de la vida útil d’una instal·lació: el pro-jecte, l’execució de projecte, l’ús de la instal·lació, el seu manteniment i la seva inspecció. Al fi nal del treball s’hi poden trobar algunes conclusions i refl exions person-

als que crec que són interessants tenir en compte:

1. Quan parlo de l’Administració, afi rmo que “pel que fa als decrets, ordres i altres instruccions emeses per les autoritats competents, seria desit-jable que tots tinguessin la mateixa estructura i quedessin ben defi nides, i mai compartides, les responsabilitats ja que quan les responsabilitats són compartides no les assumeix ningú”.

2. Pel que fa al projectista, considero que “tot i que el tècnic encarregat de la realització del projecte ha de tenir la llibertat sufi cient per poder incor-porar al projecte el seu coneixement i donar les solucions idònies en cada cas, cal promocionar l’existència de pautes bàsiques com la Norma UNE 157001 de criteris generals per a l’elaboració de projectes, per tal de facilitar que les coses es facin bé”.

3. També em refereixo als col·legis professionals, i dic que “fóra bo que el visat, que ara per ara només té un caràcter administratiu, anés cap a

un visat de qualitat en què es mires-sin els continguts mínims que ha de tenir un projecte. D’aquesta manera, els col·legis professionals podrien fer observacions o suggeriments al pro-

Funcions i responsabilitats dels agents que intervenen en una instal·lació industrial

Ramon Garriga / expert en seguretat industrial i col·legiat número 2.285

“A la manca de manteniment d’una instal·lació se suma el cost de la no-seguretat amb el cost d’adaptació d’una instal·lació que s’ha tornat obsoleta al cap d’uns anys. Si l’adaptació s’ha fet al llarg del temps, aquest problema no es presenta”


jectista que redundarien, sense cap mena de dubte, en una millor quali-tat dels projectes”.

4. Tot i que els reglaments no ho demanen, seria desitjable que el responsable del projecte no coincidís amb el responsable de la seva execució. Aquesta seria l’aplicació pràctica de la dita popular que diu que quatre ulls hi veuen més que dos.

5. Pel que fa al manteniment, cal tenir les instal·lacions al dia adaptant-les a les noves situacions; ajuda i rep-resenta un benefi ci a mitjà termini. Lamentablement, moltes vegades el client només veu que això és un

cost, quan realment, no és així: a una manca de manteniment se suma el cost de la no-seguretat amb el cost d’adaptació d’una instal·lació que s’ha tornat obsoleta al cap d’uns anys. Si l’adaptació s’ha fet al llarg del temps, aquest problema no es presenta.

6. “Tant de bo que, en un moment determinat, les empreses d’inspecció fossin innecessàries, perquè això seria senyal que les coses es fan bé.” Tan-mateix, crec que aquestes empreses sempre tindran un paper pedagògic i d’ajuda donat per la seva àmplia experiència en el sector.

Un cop vistes les conclusions refl ectides

en l’estudi, penso que l’Administració ha de fer un esforç en el foment i la difusió de la seguretat i a fer arribar les inspeccions a tothom, no només als que compleixen els reglaments i, per tant, tenen les seves instal·lacions censades.

TAULA RODONA AMB TOTS ELS AGENTSLa taula rodona va estar formada per diferents ponents que representaven els principals agents de la cadena de valor, cada un dels quals va realitzar una breu ponència: la visió de l’empresa,amb Montse Gascón, de PIMEC; la visió del projectista, amb Juan Gra-cia, del CETIB; la visió del director d’obra, amb Josep Miquel Aced, del COEIC; la visió dels instal·ladors,amb Delfí Alsina, de FERCA i del Gremi d’instal·ladors; la visió dels mantenidors, amb Antonio Lázaro, del Gremi d’Ascensors de Catalunya; la visió dels inspectors i les empre-ses d’inspecció, amb Teresa Capdevila, d’ECA Grup Bureau Veritas; la visió dels usuaris, amb Montserrat Sagalés, de l’Agència Catalana de Consum; i la visió de l’Administració, amb Albert Roig, subdirector general de Seguretat Industrial. La majoria de ponents van coincidir a dir que la normativa del sector és molt complexa i diversa, i cal fer un esforç per tal d’unifi car els criteris d’aplicació. També es va incidir en la necessitat de buscar mecanismes per difondre la cultura de la seguretat en el terreny social.Es pot accedir gratuïtament a l’estudi Funcions i responsabilitats dels agents que intervenen en una instal·lació industriala través de l’apartat de publicacions IDES de www.seguretat.org.

tenim opinió

ABRIL/MAIG2009

ELS NOSTRES EXPERTS

10

José María García Casasnovas / vocal de la Comissió d’Energia

Recentment el Dr. Fatih Byrol, director d’Economia de l’Agència Internacional de

l’Energia, ha presentat les conclusions de l’últim informe publicat per aquest organisme: el World Energy Outlook 2008(WEO 08), que representa un important toc d’atenció per a la nostra societat.L’informe comença amb la frase: “El sistema energètic es troba en una situ-ació difícil. Les tendències energètiques mundials són clarament insostenibles des del punt de vista social, mediam-biental i polític i s’han de modifi car immediatament”.A aquesta situació concorren i d’ella parteixen diferents camins marcats per la demanda i la disponibilitat de recur-sos energètics, la cura del medi ambient, les limitacions geopolítiques en la producció, transport i distribució de combustibles fòssils i tot això marcat per

les tecnologies energètiques disponibles.El context actual de crisi economicofi -nancera afegeix algunes incògnites més: l’escassetat de recursos econòmics, el creixement desmesurat del preu del petroli el 2008, la seva brusca caiguda a fi nals d’aquest any i en el que portem de 2009, la caiguda de l’activitat industrial, etc. Com afectarà tot això a la demanda?, com es veuran afectades les necessàries inversions en infraestructures energè-tiques? Finalment, quins seran els resultats de la Cimera de Copenhaguen sobre el medi ambient, quin grau de compromís s’obtindrà i com afectarà això al desenvolupament energètic?Probablement tenim massa restriccions i incògnites per resoldre el problema, però almenys hem d’analitzar-lo amb el màxim rigor possible. El WEO 08 pren com a horitzó pròxim de referència l’any 2030, quan arribarà a un consum

energètic de 17.000 Mtoe, un 45% més que el 2006, amb un creixement mitjà anual de l’1,6%. La situació dels últims mesos concretada en una reducció del consum permet pensar en un menor creixement global, fi ns a un increment de la demanda del 37% el 2030.A aquests valors s’arriba considerant que l’increment de l’efi ciència i l’estalvi energètic en els països més desenvo-lupats limitin a pràcticament zero el seu creixement en el consum d’energia mentre que altres països en desen-volupament creixeran d’una manera considerable com és el cas de l’Índia, la Xina i països de l’Orient Mitjà que re-presenten més del 60% de l’increment de la demanda d’energia.El petroli i el carbó continuaran sent les fonts energètiques més utilitzades, però estabilitzant-se la proporció del petroli i creixent signifi cativament la

Projeccions energètiques i tecnològiques de l’Agència Internacional de l’Energia


del carbó en el mixt energètic global.Pel que fa al petroli, la caiguda dels preus i la crisi fi nancera posen en dubte la capacitat de realitzar les importants inversions necessàries per superar la producció minvant dels actuals camps petrolífers i posar en explotació nous jaciments i recursos. Per escometre aque-stes inversions hauria d’assolir-se, segons l’Agència Internacional de l’Energia, un preu aproximat del 100 $/barril.L’actual estructura de les empreses petrolieres i gasistes (més del 50% de la producció de petroli tendeix a con-centrar-se en els països de l’OPEP, amb empreses estatals o paraestatals) genera un nou factor d’incertesa.El carbó, el creixement del qual s’espera que sigui molt signifi catiu, fi ns al 41-44% del mixt, està condicionat pel desenvolupament de noves tecnolo-gies com són: la combustió amb segrest i emmagatzematge del C02, el desenvo-lupament de centrals supercrítiques i la liqüefacció i la gasifi cació del carbó per a la seva combustió en cicles combinats que podrien assolir rendiments termo-dinàmics pròxims al 50%.El gas, fonamentalment per la volatilitat

dels seus preus, sembla que tindrà una participació decreixent. En aquest cas també contribueix a la limitació del seu ús l’elevada concentració de reserves a Rússia i països de l’Orient Mitjà (més del 50%), i la gran dependència de la Unió Europea (86%) en aquest combustible.Finalment, i potser la limitació més important és la necessària lluita contra el canvi climàtic. A l’espera de les con-clusions de la Cimera de Copenhaguen, la situació actual exigeix una actuació urgent i radical per a la “descarbonit-zació” del sistema energètic, és a dir, la utilització de les energies anomenades carbon free i de manera especial en la pro-ducció d’electricitat i en el transport.Les energies renovables tindran un creixement molt important en la pro-ducció d’energia elèctrica (7,2% anual de mitjana), de manera que alguns paï-sos assoliran cotes del 37%, incloent en aquest percentatge la petita i la gran hidràulica. Globalment les energies renovables cobriran el 23%, la qual cosa farà que siguin la font més impor-tant en la generació d’electricitat per davant del gas.L’energia nuclear que representa el 15% de la producció d’energia elèctrica tendirà a mantenir aquest percentatge de participació malgrat que en ante-riors previsions tendia a disminuir. Actualment hi ha en construcció tren-ta-sis centrals amb una potència de 30.578 MW. L’informe de l’Agència Internacional de l’Energia preveu un increment de potència instal·lada de 66.000 MW l’any 2030. Les últimes previsions tant de l’IPCC (sigla anglesa de Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) com de l’Agència Internacional de l’Energia pronostiquen la necessitat d’un gran

nombre d’instal·lacions nuclears de cara al 2050. Aquest canvi de tendència es veu ratifi cat per l’elevat nombre de països de la UE i la resta de l’OCDE que en els primers mesos del 2009 han anunciat nous programes nuclears, entre ells podem citar el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, Rússia, França, Itàlia, la Xina, el Japó, etc.No obstant això, la màxima preocu-pació ve pel costat del medi ambient i la limitació de les emissions de CO2.L’Agència Internacional de l’Energia marca el camí que condueix a aquesta limitació d’emissions; diu textualment: “Les millores de l’efi ciència energètica en els edifi cis, els electrodomèstics, el transport, la indústria i la generació d’electricitat han de representar els estal-vis de nivell més alt i menys cost, el més important dels quals ha de ser la descar-bonització de la generació d’electricitat. Això es pot assolir mitjançant una com-binació d’energies renovables, energia nuclear i l’ús de tecnologies segrest i emmagatzematge de CO2 en centrals de combustibles fòssils”.Això exigeix un gran esforç tecnològic: investigació, desenvolupament i implan-tació de noves tecnologies, cosa que comportarà un increment de costos marginals que es poden avaluar entre 50 $ i 200 $ per cada tona de CO2 no emesa, depenent dels límits d’emissió que estableixi la Cimera de Copenha-guen. En el cas de les centrals de carbó, la implantació del segrest i emmagatze-matge de CO2 signifi ca doblar el cost.L’anàlisi detallada del futur energètic també va ser objecte d’una jornada que la Comissió d’Energia, Subcomis-sió d’Energies Primàries, del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) va celebrar el passat 30 d’abril.

“El World Energy Outlook 2008 preveu un creixement del consum d’energia del 45% pel 2030. Amb tot, la màxima preocupació és per al medi ambient i la reducció de les emisions de CO2 . Les energies renovables poden arribar a cobrir una quarta part de la producció mundial durant les properes dècades”

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

12 ABRIL/MAIG2009

Carme Martínez Costa / sotsdirectora de Relacions amb les Empreses

La relació entre la universitat i l’empresa

L’Escola Tècnica Superior d’Engi-nyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), des de la seva creació

ara fa més de cent cinquanta anys, ha contribuït signifi cativament al desenvo-lupament tecnològic de les empreses de Catalunya. Ha mantingut sempre un gran lligam amb la indústria del nostre país i ha estat una de les escoles d’Enginyeria d’Espanya i un dels centres de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya (UPC) més actius en recerca i en transferència de tec-nologia amb un gran nombre de convenis de col·laboració amb les empreses. Un dels motius per col·laborar amb les empreses és fomentar el desenvolupa-ment de competències en l’estudiantat. Les pràctiques a les empreses a través de la realització de convenis de cooperació educativa juguen un paper molt impor-tant en l’assoliment d’aquest objectiu. Aquests convenis són acords de col·laboració entre les empreses i la universitat (reglats pel Reial Decret 1497/1981) per mitjà dels quals l’estudiantat dels darrers cursos fa pràctiques en una empresa i adquireix experiència professional. Els acords es gestionen a través del NEXE, entitat creada pel Col·legi d’Enginyers Indus-trials, situada al Servei d’Informació i Atenció a l’Estudiantat (SIAE) de l’Escola (les empreses poden introduir les seves ofertes a http://borsa.etseib.upc.edu/intranet/).La realització de pràctiques en empreses és voluntària en l’actual Pla d’Estudis. Amb aquestes pràctiques es pot rea-litzar el projecte fi nal de carrera (PFC) i es poden reconèixer crèdits de lliure elecció (ALE). Durant el curs ante-rior més de 350 empreses van signar més de 850 convenis de col·laboració. Aquestes xifres permeten a l’Escola plantejar-se que les pràctiques siguin obligatòries en els nous plans d’estudis.


L’ETSEIB vol potenciar aquesta via de col·laboració i millorar-ne el segui-ment, control i avaluació, introduint una tutoria acadèmica.Una de les possibilitats és lligar el conveni de pràctiques amb l’elaboració del pro-jecte fi nal de carrera dins de l’empresa. La borsa de PFC, accessible des de la web de l’ETSEIB, permet a les empre-ses l’oferta d’un tema del seu interès per ser desenvolupat com a projecte fi nal de carrera per un estudiant, sota la direc-ció d’una persona de l’empresa i amb la supervisió d’un ponent de l’Escola.El “Febrer a l’ETSEIB” és una altra activitat que es realitza durant la primera setmana de febrer i en què s’organitzen visites de grups d’estudiants a diverses instal·lacions industrials i logístiques i les empreses participen en la impartició de tallers i seminaris a l’estudiantat.Un altre objectiu de la col·laboració de l’Escola amb les empreses és el de facilitar l’orientació i la inserció laboral dels que s’acaben de titular. El Fòrum ETSEIB juga en aquest cas un paper molt important. Durant el Fòrum les empreses tenen l’oportunitat de presentar-se a l’estudiantat, recollir currículums i fer entrevistes a possibles candidats. Així es facilita la contractació d’estudiants en pràctiques i la contrac-tació de titulats i titulades recentment i les empreses es donen a conèixer en l’entorn universitari. Durant la celebració del Fòrum es realit-zen diversos col·loquis, taules rodones, conferències, etc., que per-meten a l’estudiantat conèixer la situació del món laboral actual i les diferents opcions de desenvolupar la seva carrera professional dins de l’organització. A més, els estudiants tenen l’oportunitat de participar en diferents tallers, impartits per empre-

ses i institucions col·laboradores amb l’ETSEIB, que contribueixen al desen-volupament de certes habilitats: des de parlar en públic, superar una en-trevista de treball, fi ns a com elaborar un currículum. Aquest any s’ha cel-ebrat, del 17 al 19 de març, la dinovena edició, fet que demostra que es tracta d’un esdeveniment molt consolidat. L’Escola també posa a disposició de les empreses un taulell d’anuncis d’ofertes de treball dirigides a titulats i titulades recentment, dins del portal d’Antics Alumnes (es troba a l’adreça: http://www.etseib.upc.edu/antics/). Aquest portal s’ha

desenvolupat com a mitjà per mantenir el vincle entre l’Escola i els seus exalumnes i també com un espai de relació perma-nent entre els titulats de l’ETSEIB.Una altra forma de col·laboració entre les empreses i l’ETSEIB és el patrocini de premis. En l’acte d’inauguració del curs, l’Escola lliura els premis al millor expedient acadèmic de cada una de les titulacions impartides a l’ETSEIB, un premi al millor expedient de doble titu-lació internacional i els premis al millor projecte fi nal de carrera en quinze àmbits de coneixement diferents. Tots aquests premis estan patrocinats per diverses

empreses i institucions, i les seves bases es poden consultar al web de l’ETSEIB.Així mateix les empreses i institucions s’han involucrat en el fi nançament i suport tècnic del projecte de Formula Student. Aquest és un projecte sin-gular de l’ETSEIB en què un equip d’estudiants i estudiantes dissenyen i construeixen un vehicle monoplaça que participa en la competició univer-sitària internacional Formula Student. Les càtedres Universitat-Empresa constitueixen un canal especialment adequat per potenciar la col·laboració entre l’empresa i la universitat. Per-meten impulsar projectes innovadors, disposar d’un espai físic propi a l’Escola, organit-zar accions de difusió (com poden ser seminaris, conferèn-cies, taules rodones, jornades, etc.) i desenvolupar projectes de recerca dins d’àrees d’interès compartit per amb-dues institucions. En aquests moments a l’ETSEIB hi ha la seu de nou càt-edres Universitat-Empresa. Una de les activitats del professorat de l’Escola és la recerca i transferèn-cia de tecnologia en les àrees pròpies de l’enginyeria industrial en tots els seus àmbits. L’any 2008, el personal docent i investigador de l’ETSEIB va participar en més 230 projectes de recerca i de transferència de tecnolo-gia, de fi nançament tant públic com privat. L’ofi cina del Centre de Trans-ferència de Tecnologia (CTT) situada a l’ETSEIB s’encarrega de la gestió administrativa dels projectes.En el futur, l’Escola continuarà trebal-lant per tal d’enfortir i ampliar les relacions amb l’entorn industrial i empresarial, i amb les institucions, buscant nous canals de col·laboració que li permetin continuar sent una escola d’Enginyeria Industrial capda-vantera i de referència.

Un dels motius per col·laborar amb les empreses és fomentar el desenvolupament de competències en l’estudiantat. Les pràctiques a les empreses a través de la realització de convenis de cooperació educativa juguen un paper molt important en l’assoliment d’aquest objectiu

“Hem de vèncer el silenci i l’aprensió que rodeja l’Alzheimer”

Pasqual Maragallexpresident de la Generalitat i president de la Fundació Alzheimer Internacional

TEXT: Josep Ramon Torné FOTO: Isabel Marquèscalidoscopi

14 ABRIL/MAIG2009

Després d’haver batallat per la cosa pública durant dècades, ara s’ha allu-nyat de la primera línia de la política per comprometre’s amb una altra causa com és la lluita contra la ma-laltia d’Alzheimer. Quina d’aquestes dues lluites considera més difícil?La política no és una lluita. Per fer front a determinats projectes neces-sites unir forces envers un mateix ob-jectiu i establir complicitats a diferents nivells. Pel que fa a l’Alzheimer, amb caràcter personal, vèncer la malaltia no és tampoc una victòria contra un ene-mic, perquè la tens a dins, és una part de tu, una part malalta però teva. Amb un caràcter més ampli, dins la societat, passa una mica el mateix que amb els grans projectes polítics: cal unir esfor-ços, establir aliances i moure voluntats. Per tant, aquest és un projecte ambiciós i apassionant, però també urgent, que per força ha de ser col·lectiu.

Vostè que coneix la realitat de l’Alz-heimer i de la política, creu que es fa prou des de les administracions públi-ques per combatre aquesta malaltia?Ens enfrontem a unes malalties que encara no tenen cap cura efectiva i que tenen un impacte extraordinari sobre la qualitat de vida perquè generen molts anys de vida amb discapacitat. Aquest fet comporta grans costos sanitaris i socials, però són malalties que no necessiten d’ingrés hospitalari, cirurgia o tracta-ments cars i la càrrega acostuma a recau-re en les famílies. Això fa que el sistema públic acabi rebent un impacte molt me-nor a l’impacte social real de la malaltia. L’augment alarmant del nombre de casos tampoc no s’està traduint en un augment proporcional dels recursos específi ca-

ment dedicats a la recerca científi ca. Per altra banda, el paper del sector privat a Espanya en recerca biomèdica és incipi-ent i encara molt secundari i les princi-pals iniciatives consisteixen bàsicament en col·laboracions per al fi nançament d’estructures del sector públic. En aquest sentit crec que ha arribat el moment que iniciatives fi nançades pel sector privat complementin les del sector públic.

L’envelliment de la població està convertint la malaltia d’Alzheimer en una epidèmia als països desenvo-lupats. Quines són les principals vies d’actuació contra aquest problema?Sens dubte la principal via és la recerca científi ca. L’Alzheimer és una malaltia d’origen encara desconegut i per a la qual no existeix cap tipus de tractament. Com que no se’n coneixen les causes, és impossible prevenir-la i curar-la, i un cop diagnosticada, no existeix cap medi-cació que aturi el seu curs. S’estima que la malaltia comença vint anys abans que es manifestin els primers símptomes. Conèixer-ne les causes i avançar en el diagnòstic precoç és fonamental. L’objectiu de la Fundació Pasqual Ma-ragall és accelerar l’avenç dels descobri-ments científi cs en el camp de l’Alzhei-mer i les malalties neurodegeneratives relacionades i aconseguir contribuci-ons decisives en la seva prevenció, trac-tament i cura per superar l’estancament en què es troba la investigació actual en aquest camp. Ens proposem crear al nostre país un centre internacional de recerca cien-tífi ca d’excel·lència, especialitzat en Alzheimer i malalties neurodegene-ratives que aplegui una colla de joves investigadors d’arreu del món i aposti per equips interdisciplinaris, projectes arriscats i programes de recerca trans-fronterers. I volem fer-ho amb recursos privats, que tenen l’avantatge que són d’aplicació molt més fl exible, i perme-ten abordar projectes excepcionals.

Sovint, les paraules en boca d’una persona reconeguda com vostè te-

nen més efecte que les declaracions de milers de metges. Així doncs, amb caràcter més personal i com a paci-ent d’un principi d’Alzheimer, quins consells donaria a les persones que pateixen aquesta malaltia i als seus familiars?L’únic consell que els puc donar és que es mantinguin actius, que es relacionin, que s’ho passin tan bé com puguin. I pel que fa als familiars, els diria que no ama-guin els malalts, que no s’excedeixin en la protecció, que deixin que els malalts siguin autònoms mentre puguin ser-ho. Està acceptat que una vida intel·lectual i relacional intensa retarda la manifesta-ció dels efectes i fa que el nostre cervell sigui més resistent a la malaltia.

Coincidint aproximadament amb la seva declaració pública del seu prin-cipi d’Alzheimer, un altre polític com Jordi Solé Tura va quedar associat a aquesta malaltia davant l’opinió pú-blica a través del documental del seu fi ll, Bucarest, la memòria perduda.Creu que ens els darrers temps està augmentant la sensibilització social entorn de l’Alzheimer o encara que-da molt camí per recórrer?Encara queda camí a recórrer però s’es-tà aconseguint fer visible la realitat de la malaltia i vèncer el silenci i l’apren-sió que rodeja aquells que directament o indirectament la pateixen. I aquest és un gran triomf.


“La càrrega de l’Alzheimer acostuma a recaure en les famílies. Això fa que el sistema sanitari públic acabi rebent un impacte molt menor a l’impacte social real de la malaltia”

Trucant al 902 331 533A través de la web:www.alzheimerinternacional.orgFent una transferència als següents comptes corrents:

La Caixa: 2100-6887-67-0200040635Caixa Catalunya: 2013-0764-91-0200595486

COM POTS COL·LABORAR AMB LA FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL

L’aposta per la dessalinitzacióDow Chemical construeix a Tarragona el seu centre mundial d’R+D en aigua

TEXT: Lorena Farràs Pérez FOTO: Isabel Marquès projecte

16 ABRIL/MAIG2009

L’aigua, un bé escàsLa dessalinització és una de les grans apostes espanyoles per solucionar el problema de l’escassetat d’aigua en determinades zones del país. Però, ara per ara, aquest procés a més de resultar car és encara poc eficient energèticament, fet que hem denunciat els enginyers industrials, a més de diverses organitzacions ecologistes. Si es vol continuar apostant per aquesta via és, doncs, imprescindible optimitzar el procés de dessalinització per abaratir-lo i reduir-ne el cost energètic. En això és precisament en el que vol començar a treballar la multinacional nord-americana Dow Chemical amb la construcció a Tarragona del seu centre mundial d’investigació sobre tecnologies de dessalinització i reciclatge d’aigua. El centre, que suposarà una inversió total de gairebé 12 milions d’euros, tindrà capacitat per a desenvolupar aplicacions de productes i proves de components, i està concebut per accelerar la comercialització de les tecnologies de membrana i ultrafiltració de Dow, que permeten la producció d’aigua potable per al consum humà a partir de diverses fonts d’aigua, inclosa l’aigua del mar.


Se sol dir, moltes vegades de manera injusta, que una imatge val més que mil paraules. Però en aquest cas la dita és ben certa segons explica Anton Valero, president de Dow Ibèrica: “Fa tres anys, quan vaig anar a veure el director general del grup Dow per presentar-li Tarragona com a seu de la nova planta pilot, li vaig mostrar una fotografi a del complex de Dow a Tarragona. En veure la gran proximitat de la planta respecte al mar –un quilòmetre–, el president va exclamar: “Però si Dow Tarragona és a tocar del mar...!”. És evident que aquesta curiosa anècdota no va ser l’únic motiu pel qual la multinacional va decidir fi nalment construir la seva planta pilot a Tarragona. Valero explica mig en broma que Port Aventura també hi té alguna cosa a veure: “Socialment Tarragona és un lloc molt atractiu per convidar clients”.

QUAN UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

Tot i que aquest any no es pre-veuen problemes de sequera gràcies a les abundants pluges

caigudes en els mesos precedents –siguin o no fruit de les pregàries del conseller Francesc Baltasar a la Moreneta–, capí-tols de sequera com el viscut l’any passat a Catalunya posen de manifest la gran importància de tenir les infraestructu-res necessàries per poder garantir el subministrament d’aigua potable. Una de les fermes apostes de l’Estat espa-nyol per garantir el subministrament és la construcció de plantes dessaladores. Aquesta opció és força polèmica ja que a més de ser cara és fortament rebutjada

pels col·lectius ecologistes a causa dels elevats costos energètics d’aquest tipus d’instal·lacions.Amb l’objectiu d’optimitzar el procés de dessalinització per osmosi inversa –una de les tècniques més usades en aquest tipus de procés–, el grup nord-americà Dow Chemical està construint al seu complex de Tarragona un centre mundial d’investigació sobre tecno-logies de dessalinització i reciclatge d’aigua. El centre, que suposarà una inversió total de gairebé 12 milions d’euros, tindrà capacitat per desenvo-lupar aplicacions de productes i proves de components, i està concebut per

accelerar la comercialització de les tec-nologies de membrana i ultrafi ltració de Dow, que permeten la producció d’aigua potable per al consum humà a partir de diverses fonts d’aigua, inclosa l’aigua del mar. Es tracta, doncs, d’aconseguir abaratir el procés i de fer que sigui més sostenible i menys contaminant.A més del desenvolupament d’aplicaci-ons per a la indústria de dessalinització d’aigua, el nou centre es dedicarà també a la recerca de solucions en el trac-tament d’aigües residuals o en la reutilització de l’aigua usada en els pro-cessos industrials.

EL NEGOCI DE L’AIGUAActualment, el grup Dow Chemical, a través de la divisió Water Solutions, ja fabrica i comercialitza per tot el món la tecnologia necessària per crear una planta dessaladora. De fet, aquesta divi-sió és una de les que més creixement està registrant dins del conjunt del grup petroquímic, segons explica Anton Valero, president i director general de Dow Chemical Ibérica. “Tot i l’actual crisi econòmica, el ritme de creixe-ment de la divisió Water Solutions és positiu, perquè l’aigua és un bé bàsic. És per això que Dow està apostant per expandir-se en aquest àmbit”. Les xifres parlen per si soles: l’any passat, la facturació corresponent a la divisió de solucions d’aigua va ser de 319 milions d’euros, amb un creixement sostingut

Antoni Valero, president i director general de Dow Chemical Ibérica

projecte

18 ABRIL/MAIG2009

de dos dígits en els últims anys. En con-junt, el grup Dow factura anualment a tot el món uns 43.000 milions d’euros.La nova instal·lació, que es va comen-çar a construir a principis del 2009 i que es preveu que es posarà en marxa a mitjans del 2010, “serà un centre punter tecnològicament en l’àmbit mundial”, afirma Valero. El centre tindrà una capacitat de tractament de 80 metres cúbics d’aigua per hora i el rang de temperatura de treball amb què estarà preparat per operar oscil·larà entre els 5 i els 60 graus centígrads, destaca Fernando Gutiérrez, uns dels enginyers tècnics encarregat de dur a terme el projecte. En total, ocuparà una superfície de 50 metres de llarg per 24 d’ample. “Normalment, les plantes pilot solen ser de menors dimensions –explica Gutiérrez–, però aquesta serà força més gran”.

PER QUÈ A TARRAGONA?Dow Chemical sospesava diverses opci-ons a l’hora de decidir on construir el nou centre d’investigació. Països com Israel i Singapur també optaven a ser la seu de la nova planta. Segons explica el president i director general de Dow Chemical Ibérica, el grup es va decidir finalment per Tarragona pels avantatges competitius que aportava l’emplaça-ment català. “El fet que algunes de les plantes dessaladores mundials més grans estiguin a Espanya, de la mateixa manera que algunes de les empreses

El centre és un punt a favor més perquè s’ubiqui també a Tarragona la segona fàbrica de Dow de membranes d’osmosi inversa, que suposaria una inversió d’uns 150 milions d’euros

El grup Dow es va decidir per Tarragona pel fet que algunes de les plantes dessala-dores més grans del món estan a l’Estat espanyol


d’enginyeria líders en l’àmbit mun-dial, va pesar força a l’hora de prendre la decisió”, afi rma Valero. Per altra banda, la proximitat del complex de Dow respecte al mar –un quilòmetre–, el dèfi cit d’aigua dolça en determinades zones d’Espanya i de l’àrea mediterrà-nia i l’aposta estatal per aquest tipus d’instal·lacions també hi van ajudar.Un altre dels factors que va infl uir a l’hora de decidir l’emplaçament va ser l’experiència investigadora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en aquest àmbit. La URV té en funcio-nament dos grups d’investigació sobre membranes per a aigua que estan estre-tament relacionats amb Dow. Segons la companyia, “la més que probable implicació d’aquests grups d’investi-gació de la URV en el nou centre de

desenvolupament es complementarà amb la relació investigadora de les Universitat de Califòrnia i Israel, que també lideren la investigació mundial en aquestes tecnologies”. Valero afi rma que “la presència de la URV en aquest projecte és molt important”.

EL FUTUR DEL COMPLEXAquest centre d’investigació és el segon de dimensions mundials que aconse-gueix atreure Dow Chemical Ibérica a Tarragona. El primer es va inaugurar el 2006 i es tracta d’un centre d’R+D de fi bres tèxtils en el qual es desenvolupen per exemple peces d’alta tecnologia que no necessiten ser planxades o banya-dors que resisteixen els efectes del clor. A més, el complex de Tarragona compta amb un centre europeu per al

desenvolupament de plàstics, que va ser inaugurat l’any 2001.Segons Down Tarragona, la instal·lació del nou centre “és un punt a favor més perquè Tarragona aconsegueixi fer-se amb un gran projecte de la multinacio-nal química nord-americana per fabricar membranes d’osmosi inversa per a plan-tes dessaladores, que podria suposar una inversió d’uns 150 milions d’euros”. Fins ara, el grup concentrava la produc-ció d’aquests dispositius a Minneapolis (Minnesota), però la companyia ha deci-dit crear una segona fàbrica per a la qual es preveuen com a possibles seus Xina i Espanya. Dins d’Espanya, Tarragona competeix amb Cadis.En el cas que Tarragona guanyés també aquesta partida, la instal·lació no s’ubi-caria al complex tarragoní per l’absència de sinergies amb l’activitat que es desen-volupa al polígon petroquímic, sinó que Dow Tarragona està negociant amb la Generalitat una possible ubicació de la planta a les terres de l’Ebre, prop d’Amposta. El principal atractiu de les instal·lacions és que generarien uns sis-cents llocs de treball a la zona.

El centre, que suposarà una inver-sió total de gairebé 12 milions d’euros, tindrà capacitat per desenvolupar aplicacions de productes i proves de components

Actualment, el grup Dow Chemical, a través de la divisió Water Solutions, ja fabrica i comercialitza per tot el món la tecnologia necessària per crear una planta dessaladora

projecte

20 ABRIL/MAIG200920

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès

Solid Enginyeria, intel·ligència al servei de la tecnologiaAmb més de deu anys de recorregut al seu darrere, Solid Enginyeria ha aconseguit fer-

se un lloc important en el sempre difícil sector de la prestació de serveis d’enginyeria

encarats a la millora tecnològica dels productes dels seus clients. I el que sens dubte és

un valor afegit, l’empresa gaudeix d’un taller d’integració propi, cosa que permet que tot

allò que els seus enginyers ideen, passi de la pantalla de l’ordinador a la pràctica real.

En definitiva, Solid Enginyeria és enginyeria en estat pur i integral.

tecnologia i empresa

22 ABRIL/MAIG 2009

Situada a Barcelona, la companyia presta serveis a empreses que desen-volupen i comercialitzen béns i equips

en diversitat de sectors, i els seus dissenys estan presents en els cinc continents, gràcies a gaudir d’una cartera de clients universals.“Oferim servei a tota la cadena de pro-ducció –explica Francesc Civit, soci fundador–, treballem al cor i al nucli de la R+D del producte que dissenyem, i som capaços de fer sèries curtes amb alt valor afegit.”

LA INTEL·LIGÈNCIA, FACTOR CLAUSens dubte, el valor més gran de Solid Enginyeria són els seus professionals,

la seva intel·ligència. Avui, l’empresa compta amb un planter de vint-i-cinc persones, un 75% de les quals són engi-nyers industrials i enginyers tècnics, i, entre aquests, un bon nombre són enginyers industrials col·legiats (deu).Aquesta força de treball, marcada per la passió i el coneixement, treballa en unes oficines de 250 metres quadrats, pensades perquè la informació i el coneixement flueixin de manera natural i transversal, i 300 metres quadrats de taller propi.Els enginyers industrials són: Manuel Fernando Barcos, Manel Juncosa, Marc Isal, Josep Canyadell, Albert Ibars, Òscar Serret, Francesc Civit, Pau Guarro, Alfred Recuero i Marta Gordon.

Per donar un cop d’ull a la companyia, parlarem amb Francesc Civit, soci fun-dador; Òscar Serret, soci gerent; Pau Guarro, cap de Suport Tecnològic a la Innovació (STI); Alfred Recuero, cap de Prototipatge i Assaig; Marta Gordon, cap d’Operacions; i Òscar Moya, cap Tècnic.“El 20% dels estudiants que arribem a cinquè d’Enginyeria i mantenim la pas-sió per l’enginyeria –comenta Alfred Recuero–, som els que estem aquí”. Per Òscar Moya, “un factor essencial en el nostre desenvolupament profes-sional és que una pràctica habitual de l’empresa consisteix en el fet que qui fa un disseny s’involucra en tota la seva implementació, i això és una formació


contínua excel·lent”. “I, a més –remarca Marta Gordon–, no només dissenyem, sinó que tenim capacitat per fer realitat allò que prototipem. Això ens permet una millora contínua de tot allò que dissenyem”.

BON SERVEI, BONS CLIENTS“Sempre treballem amb multinacionals –diu Pau Guarro. Clients amb capacitat d’exportació i amb producte propi”. “I treballem per a sectors molt diferents –afegeix Òscar Serret–, però que entre ells comparteixen coses. Nosaltres estem en l’àrea comuna de tots ells.”Els serveis que ofereix Solid Enginyeria engloben:* Estudis de viabilitat per a la generació de nous productes.*Desenvolupament del disseny i documentació.

* Càlculs i simulacions mecàniques.* Assajos.* Fabricació de prototips i sèries curtes.I els seus camps d’actuació són:* Producte de gran consum.* Maquinària de precisió.* Automoció.* Aeroespacial.* Ferrocarril.* Farmàcia.* Tèxtil.* Maquinària pesada.En aquest sentit, Solid Enginyeria és també un bon exemple de transferència de tecnologia. “Treballar amb temes de fosa per a un xassís de vehicles pesants ens ha permès portar aquesta tècnica de fosa a la realització d’un plòter de gran format...”, explica Serret.I és només un exemple, ja que el ven-tall de serveis de l’empresa permet una

Marta Gordon, Cap Operacionsassociat/col·legiat núm. 15.943

Francesc Civit,Soci Fundador

associat/col·legiat núm. 14.483

Pau Guarro, Cap Suport Tecnològic a la Innovació (STI)

associat/col·legiat núm. 15.508

Oscar Moya, Cap Tècnic

Oscar Serret, Soci Gerentassociat/col·legiat núm. 12.829

Alfred Recuero, Cap Prototipatge i Assaigassociat/col·legiat núm. 15.942

Solid Enginyeriac/ Santander, 101, 4t08030 Barcelonawww.solid-enginyeria.com


24 ABRIL/MAIG 2009

clara aportació de valor basada en l’ex-periència compartida. Tant és així que Solid Enginyeria no només treballa en la realització de projectes claus en mà en i des de les seves instal·lacions, sinó que també actua com a subcontractador de personal tècnic altament qualificat per treballar a casa mateix del client, tot donant suport als departaments d’R+D.

DELS INICIS A L’ACTUALITAT Solid Enginyeria és una empresa cons-tituïda a Barcelona l’any 1996, i va iniciar la seva activitat en el sector de la maquinària per a l’automatització de processos industrials. “Aquesta activitat va ser el punt de partida de l’extensa base de proveïdors amb la qual comp-tem avui dia”, relata Francesc Civit. L’any 2002 es va iniciar una diversifi-cació en l’activitat de l’empresa i es va

“El 20% dels estudiants que arribem a cinquè d’Enginyeria i mantenim la passió per l’enginyeria, som els que estem aquí”

Alfred Recuero, cap de Prototipatge i Assaig

“No només dissenyem, sinó que tenim capacitat per fer realitat allò que prototipem. Això ens permet una millora contínua”

Marta Gordon, cap d’Operacions

L’empresa està estructurada en tres àrees de negoci: Suport tecnològic a la innovació (STI): Serveis a departaments d’R+D+i en el des-envolupament de producte; disseny conceptual, càlcul i simu-lació, disseny de detall, prototipatge i assaig.Assaig i prototipatge: Serveis a departaments de control de qualitat en el disseny i la construcció d’equips de control i mesura, utillatge d’assaig; equipament per a laboratoris, bancs d’assaig i instrumentació.Útils i automatitzacions: Serveis a centres de producció en el dis-seny i la construcció de màquines especials, utillatges de muntatge i sistemes de transport.

UNITATS DE NEGOCI DE SOLID ENGINYERIA


A Solid Enginyeria hi treballen vint-i-cinc professionals. Un 75% són enginyers industrials i enginyers tècnics. Dotze d’ells, gairebé el 50%, són enginyers industrials col·legiats.

“Una pràctica habitual de l’em-presa consisteix en el fet que qui fa un disseny s’involucra en tota la seva implementació, i això és una formació contínua excel·lent”

Òscar Moya, cap Tècnic

“Sempre treballem amb multi-nacionals. Clients amb capacitat d’exportació i amb producte propi”

Pau Guarro, cap de Suport Tecnològic a la Innovació

emprendre l’actuació en camps d’engi-nyeria de major complexitat, “orientats principalment a la creació de producte per a altres empreses en les quals la fi abilitat i el cost dels nous dissenys, juntament amb la necessitat d’escurçar el cicle de desenvolupament, són punts clau en l’èxit dels nostres clients”, diu Òscar Serret. Amb un creixement anual del 35%, l’empresa va invertir en mitjans i es van crear relacions a llarg termini, tant amb clients com amb proveïdors, per

poder aportar la millor solució a cada moment.Això, avui, davant de la incertesa de la crisi, permet veure el futur sense exces-sius neguits. Per Serret, “treballar per a clients grans vol dir treballar per a clients que tenen molt clara la importància estra-tègica de la R+D”. “Les grans empreses són dues coses –explica Civit–: marca i R+D. Nosaltres estem en la R+D, i les empreses saben que, en aquests temps, aquelles que hagin invertit en aquest àmbit, són les que sortiran reforçades.”


26 ABRIL/MAIG 2009

“No hi ha futur sense l’energia nuclear”

Enginyer industrial especialitzat en tècniques energètiques, Conrad Dubé ha estat sempre lligat a l’energia nuclear, amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en aquest sector. Actualment és el representant del Parc Nuclear Espanyol a WANO, l’Associació Mundial d’Operadors Nuclears.

Associat/col·legiat núm. 6.336

TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatge

Conrad Dubé

entrevista

28 ABRIL/MAIG2009

A cavall de París i ReusConrad Dubé ens rep a casa seva, a Reus, un dilluns d’hivern, però és a punt d’agafar l’avió cap a París. Per sort seva, ara hi ha un vol directe des de l’aeroport de la capital de l’Alt Camp fi ns a la capital francesa, i això sens dubte, li facilita molt les coses. I és que la seva vida està totalment polaritzada entre Reus, on el lliguen els seus dos fi lls, i París, on hi ha una de les seus de WANO, l’Associació Mundial d’Operadors Nuclears. Això sí, un cop a París, segurament no trigarà a agafar un altre avió en direcció a qualsevol altre indret del món on hi hagi una central nuclear. La seva tasca en el si d’aquesta organització és la de dur a terme missions de visita que puguin servir per millorar qualsevol aspecte que pugui conduir a l’excel·lència en l’explotació nuclear segura.Dubé duu a terme aquesta activitat des del gener del 2007, després de tota una vida lligada al projecte de la central nucelar de Vandellòs II, on ha treballat des del seu inici, el 1981, realitzant tasques que van des dels serveis tècnics, fi ns a ser cap d’Enginyeria.Així doncs, aprofi tarem l’estona que Conrad Dubé té abans d’anar a agafar el primer avió de la setmana per xerrar una mica sobre energia nuclear i centrals nuclears, una tecnologia que tothom sap que és necessària però de la qual es parla potser massa poc.


Què és exactament la WANO i quina és la seva missió?WANO és l’Associació Mundial d’Ope-radors Nuclears que agrupa les empreses explotadores de centrals nuclears en operació. Es tracta d’una organització totalment privada que funciona com un organisme, diguem-ne, d’autoregu-lació. La seva missió és vetllar perquè

les centrals nuclears d’arreu del món treballin amb excel·lència, focalitzada aquesta en la seguretat.L’origen de la WANO es troba en l’institut que es va crear als Estats Units després de l’accident de Three Mile Island del 1979, perquè un fet com aquell no pogués tornar a passar.

Posteriorment, el 1986 hi va haver l’ac-cident de Txernòbil, fet que va posar de manifest dues coses: primer, que alguns dissenys no eren segurs i, segon, que hi havia qüestions organitzatives i de ges-tió que podien impactar en la seguretat de les centrals nuclears. A més, també es va posar de manifest que l’impacte dels accidents nuclears era una qües-

tió internacional i no només nacional. El cas és que després de Txernòbil es va veure la necessitat de crear un organisme d’intercanvi i avaluació de caràcter internacional. Així va néixer la WANO, que es nodreix de tècnics de les centrals nuclears mateix i, essenci-alment, organitza missions d’avaluació,

assistència i intercanvi. No som una entitat reguladora, sinó que busquem l’excel·lència en l’operació segura de les centrals nuclears a tot el món.

Quin és el paper de la WANO res-pecte de les centrals nuclears? Les seves observacions són vinculants?Se’ns fa molt de cas. Tot i no ser regu-ladors, nosaltres som el sector. A totes les centrals els interessa ser ben con-siderades en el sector, de manera que la credibilitat d’una central depèn de seguir les nostres recomanacions.

I quina és la relació de la WANO amb els reguladors?No hi ha pràcticament cap relació entre les entitats reguladores estatals i la WANO. L’excel·lència i la regulació no són el mateix. La primera es preo-cupa de la millora contínua prenent com a referència l’excel·lencia, mentre

“WANO organitza missions d’avaluació, assistència i intercanvi. No som una entitat reguladora, sinó que busquem l’excel·lència”

Conrad Dubé no dubta a defensar la bondat de les centrals nuclears catalanes i espanyoles, així com dels seus professionals. “Prova d’això -comenta-, és que actualment el director de la WANO a París és de la companyia Iberdrola”.

entrevista

30 ABRIL/MAIG2009

que la segona tracta de garantir el com-pliment d’uns mínims. Sí que tenim, en canvi, contactes i col·laboracions puntuals amb l’Agència Internacional d’Energia Atòmica a Viena.

Les centrals nuclears catalanes i espanyoles, són segures?Les centrals nuclears catalanes i espa-nyoles són segures, oh i tant que sí!, i fins i tot en alguns aspectes són referent en els intercanvis que fem.

En quins?Doncs per exemple en protecció radio-lògica, en protecció contra incendis, o en alguns aspectes de cultura de seguretat.

Doncs no gaudeixen de garie bona premsa...Aquí jo no puc parlar com a expert... La meva opinió és que durant vint anys el sector ha estat criminalitzat. Tota l’opinió pública hi ha estat en contra, des dels mestres de les escoles fins als

polítics. Si anem enrere, els anys 70, amb la crisi del petroli l’energia nuclear era considerada una energia alternativa. Però en la premsa va deixar de ser-ho, i fins i tot en el Protocol de Kyoto l’energia nuclear no es va considerar com una energia alternativa. Per mi, això és un error.

Però després dels incidents que hi ha hagut amb les centrals nuclears de Tarragona, no creu que la gent nota una falta de transparència que crea una certa malfiança?És cert. En el tema de les partícules d’Ascó és innegable que hi va haver problemes de gestió. Però la realitat és que l’impacte de l’incident va ser mínim des del punt de vista de la segu-retat. Dues setmanes després d’aquest incident n’hi va haver un altre molt més important a França, i l’impacte medi-àtic va ser molt inferior. Ascó no feia massa abans de l’incident; havia tingut una missió de seguiment de la WANO

i havia estat la millor de les realitzades els últims tres anys. I, compte, després de tot, no hi ha hagut ni una sola per-sona contaminada. Es van analitzar més de dues-mil persones, entre les quals m’hi compto..., però d’això els mitjans no han dit res. L’impacte mediàtic va ser tan gran que va acabar per tenir un impacte organitzatiu, ja que el director va deixar les seves funcions. I no hauria hagut de ser així.

També hi ha la qüestió dels residus...Aquest és un problema tecnològic i polític. A Suècia, per exemple, vaig visitar un projecte d’emmagatzematge subterrani de residus radioactius les bases de disseny del qual són que pugui sobreviure una glaciació. I jo dic..: I qui de nosaltres sobreviuria a una glacia-ció? I encara més: no només ens hem de plantejar l’emmagatzematge, sinó també la seva reutilització. El problema és que, els últims vint anys, tota investi-gació en aquest tema s’ha aturat.

Amb Conrad Dubé hem pogut xerrar de l’energia més polèmica de la manera més còmoda: a casa seva mateix, a Reus, on ens ha rebut poc abans d’agafar un vol a París. Dubé no parla amb estridències, però el seu to amable i tranquil no amaga cap contundència quan cal dir les coses pel seu nom. “Espanya està en situació de risc energètic, per la manca de presa de decisions...”


Així, a Espanya, s’hauria de reconsi-derar el discurs entorn de l’energia nuclear?Sí, però els líders polítics ho han de posar damunt de la taula. La responsa-bilitat és ara dels polítics.

Mentre aquí no sorgeixen nous pro-jectes nuclears, veiem com a Europa el debat nuclear i els nous projectes ja estan damunt de la taula. Com ho veu?És cert que Espanya està arribant molt tard. En l’àmbit europeu, França té pro-jectes molt avançats. També Finlàndia, Anglaterra, Itàlia, i fi ns i tot Holanda o Bèlgica, on també van tenir una aturada política, però ja han decidit allargar la vida de les seves centrals nuclears.

Parlant d’allargar la vida de les cen-trals, el govern aviat haurà de prendre alguna decisió pel que fa a Garoña. Quina és la seva opinió?Jo vaig visitar Garoña fa un parell d’anys i és una central que funciona de manera exemplar. Té un equip molt potent i es

tracta d’una central que podria funci-onar perfectament uns vint anys més. No renovar Garoña seria un disbarat.Vostè creu que el país, energètica-ment, es pot permetre el luxe de tancar aquesta central nuclear?Fins ara, aquí ens hem permès el luxe de no fer determinades inversions, cosa que ara ens fa més depenents del gas, que no deixa de ser un hidrocarbur car i contaminant. A Europa ja estan patint les conseqüències de dependre massa del gas i del petroli, i la qüestió ha passat a ser un problema geoestra-tègic. Per la seva banda, els russos no han estat gaire intel·ligents ja que, pre-cisament, un dels motius que ha fet que els projectes nuclears estiguin a l’alça a Europa és haver vist que Rússia pot tancar l’aixeta del gas quan vulgui.

Però a Espanya el debat continua força silenciat...Certament. I el problema no és només que no s’hagin fet les inversions neces-sàries, sinó que vam veure com la

El paper dels polítics haurà de ser clau per al possible futur desenvolupamenti la continuïtat de l’energia nuclear a casa nostra. Amb tot, Conrad Dubé és força crític amb la seva actuació política dels últims anys entorn d’aquesta energia. “El que sembla estrany –considera– és que els polítics estiguin tan lluny del debat tècnic. La societat ha de recuperar la confi ança en la tecnologia.”

entrevista

32 ABRIL/MAIG2009

construcció de la central extremenya de Valdecaballeros s’aturava al 80%, també la basca Lemoniz –recordem el segrest i l’assassinat per ETA del seu enginyer en cap José María Ryan– o Trillo II..., fins i tot Vandellòs II va estar a punt de ser tancada en plena construcció. Tot això va ser per motius polítics i econòmicament encara en paguem les conseqüències.

Quin hauria de ser el paper de l’ener-gia nuclear en un futur sostenible?La nuclear no és l’energia del futur, però no hi ha futur sense energia nuclear. El futur és la diversitat. El que no podem és dependre només dels hidrocarburs, del sol i del vent. I, compte, la construcció de parcs eòlics no estalviaria ni una sola de

les altres centrals productores d’energia que ara tenim. En un sistema diversifi-cat, les centrals nuclears funcionen com a base productora; són l’energia de base per a tot el sistema. I des del punt de vista econòmic, la nuclear és la més rendible.

Li sembla que el debat polític està massa lluny del debat tècnic?Aquí, sens dubte. A Europa hi ha dos països endarrerits en el nou renaixement nuclear: Espanya i Alemanya. En els dos casos les motivacions són més ideològi-ques que tecnològiques o econòmiques. Espanya sempre ha arribat tard a tot arreu, però el cas alemany és sagnant. S’han deixat perdre un sector en què eren molt potents, i això és greu per a un país que era referent tecnològic.

“A Europa ja estan patint les conseqüències de dependre massa del gas i del petroli. Un dels motius que ha fet que els projectes nuclears estiguin a l’alça a Europa és el paper de Rússia”


10 preguntes i respostes sobre el Pla de BolonyaL’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), també conegut com a Pla

de Bolonya, representarà canvis substancials en l’educació universitària a Catalunya

i la resta de la Unió Europea, també en l’àmbit de l’Enginyeria Industrial. Hem reunit

els representants de les quatre escoles d’Enginyeria catalanes i diversos experts del

TEXT: Josep Ramon Torné FOTO: Isabel Marquèsreportatge

34 ABRIL/MAIG2009

1DESPRÉS D’ANYS DEDISCUSSIÓ, QUEDA UN PANORAMA SEMBLANT A L’ACTUAL PEL QUE FA

A L’ENGINYERIA. VALIA LA PENA TANTA POLÈMICA PER QUEDAR-NOS ALLÀ ON ÉREM?

Rafael Ruiz (RR): Per quedar tal com ha quedat la nova estructura de grau i màster, no calia tant temps. Hi ha hagut una manca de voluntat per prendre decisions arriscades. El Ministeri ha volgut acontentar a tothom, però al final tampoc ho ha aconseguit. L’única diferència és que ara ja no es podia ajornar més la decisió.Josep Xargayó (JX): Són massa anys per arribar a aquest punt. S’ha deixat fer i s’ha volgut acontentar a tothom –enginyeries, arquitectura, etc.– i això ha provocat l’efecte contrari.Josep Maria Sallán (JS): Comparteixo aquesta visió. A més, això ha afectat especialment les escoles d’Enginyeria Industrial. Ens hem trobat en un entorn d’incertesa durant massa temps per arribar a un marc molt similar a l’inicial i ara haurem de córrer per aplicar-lo correctament.Pere Palacín (PP): No és així, hi ha canvis profunds. Els enginyers tècnics passen a una formació de quatre anys. A més, hi ha una més gran exigència del professorat quant a formació i acreditació. Igualment, el fet que les atribucions de l’actual enginyer industrial vagin vinculades a un màster representa una novetat molt significativa.Josep Mouriño (JM): De fet, les “illes” que són avui en dia les referències en el món de l’enginyeria es mantindran com fins ara. Parlo, d’Enginyeria Industrial, de Telecomunicacions, Informàtica, de Camins, Canals i Ports...

2EL PLA DE BOLONYA ESTABLEIX UN GRAU TÈCNIC GENERALISTA I UN MÀSTER EN

ENGINYERIA INDUSTRIAL DETIPUS ESPECIALITZAT. NO ÉS AIXÒ CONTRADICTORI AMB LA VOCACIÓ GENERALISTA

DELS ENGINYERS INDUSTRIALS SUPERIORS?

RR: Pel que fa referència a l’Enginyeria Industrial, els decrets no perfilen això. L’ETSEIB pretén continuar amb uns estudis d’Enginyeria Industrial tan generalistes com els actuals. La idea és que segueixi cobrint totes les seves atribucions com ha passat fins ara i es dissenyaran plans d’estudi en aquesta línia, un màster integrat i sense ruptura amb el grau previ.JX: L’Enginyeria Industrial queda configurada com a màster perquè és un nivell superior al grau, però a les directrius del BOE res indica que passi a ser un estudi especialitzat.JM: S’ha d’explicar als joves estudiants que l’enginyer industrial continuarà tenint una visió holística, que continuarà sent un gestor de la tecnologia. Pot ser un especialista, però sempre amb una visió molt generalista i encaminat cap a la direcció. JS: S’ha de transmetre l’Enginyeria Industrial com un màster integrat. Amb el màster no n’hi ha prou i ha de venir acompanyat d’un grau específic en Enginyeria Industrial, encara que aquest nom no es podrà utilitzar.PP: Penso que no, ja que el màster també és generalista; per tant, no és contradictori amb la vocació generalista dels enginyers industrials superiors.

3ES PLANTEGEN CREAR UN GRAU DE “TECNOLOGIA INDUSTRIAL” COM A

PASSAREL·LA NATURAL CAP AL MÀSTER D’ENGINYERIA INDUSTRIAL?

RR: La figura del màster en Enginyeria Industrial neix de manera integrada i la seva formació s’inicia amb els estudis de grau. No serà un grau al qual s’afegeix un màster, sinó que formarà una unitat, encara que sigui cert que el marc normatiu permetrà accedir a aquest màster des d’altres estudis; per tant, les escoles dissenyarem estratègies per garantir que

Rafael Ruiz,representant de l’Escola Tècnica Superior d’Engi-nyeria Industrial de Barcelona (Univer-sitat Politècnica de Catalunya)

Josep MariaSallán,representant de l’Escola Tècnica Superior d’Engi-nyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (Univer-sitat Politècnica de Catalunya)

Pere Palacín,representant de l’Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull)

Josep Xargayó,representant de l’Escola Politècnica Superior (Universitat de Girona)

Anna Maria Coves,presidenta de la Co-missió de Relacions amb les escoles dels EIC

Josep Mouriño,cap del Departa-ment de Serveis Ocupacionals i Formació dels EIC

Toni Molina,representant del Departamentd’Acció Professional dels EIC

Els experts


els resultats siguin els que han de ser. El grau que previsiblement s’anomenarà “Tecnologies Industrials” no tindrà atribucions professionals.JX: En un inici hi havia la idea de fer un grau amb un màster integrat, però ens vam trobar amb la negativa del Ministeri. Actualment, no hi haurà un màster integrat, però des de l’escola es pot pensar un programa perquè el grau en Tecnologia Industrial i el màster en Enginyeria Industrial formin un camí molt natural perquè l’alumnat comenci a primer i acabi a cinquè. Tenint en compte que, a partir del quart curs, podrem rebre estudiants provinents d’altres graus.JS: Des de l’ETSEIAT pensem en un grau que complementi perfectament la formació del màster en Enginyeria Industrial, encara que s’hi pugui accedir des d’altres graus d’Enginyeria de l’àmbit tècnic.PP: Sí, ens plantegem crear aquest grau de Tecnologia Industrial.Anna Maria Coves (AC): La qüestió també és garantir que un estudiant que acabi el grau tingui prou atribucions per accedir al mercat laboral.

4QUÈ SIGNIFICARÀ EL PAS DE TRES A QUATRE ANYS DE LES ENGINYERIES

TÈCNIQUES, QUE

S’ANOMENARAN GRAUS AMB L’APLICACIÓ DE L’EEES?

Toni Molina (TM): El principal canvi serà precisament aquest augment d’un any. Això signifi carà un augment dels costos i dels recursos per a les universitats. No és el mateix formar un estudiant durant tres anys que durant quatre...RR: La consigna que explícitament se’ns ha manifestat és que els canvis seran a cost zero. Si no hi ha augment de plantilles, que no n’hi haurà, s’hauran de fer les coses amb un altre timming.Això pot permetre als alumnes pair els coneixements més progressivament. Passar de tres a quatre anys signifi ca un increment del 33% de la durada de la carrera. Tanmateix, no podem augmentar un 33% el nombre de classes o d’assignatures, ni la dedicació del professorat. La veritat és que és una incògnita què passarà. Pot ser que el canvi de metodologia que marca l’EEES, que implica donar més protagonisme a l’estudiantat, ajudi en aquesta direcció, però hi ha molt d’escepticisme sobre aquesta qüestió. La vocació de l’ETSEIB no és formar graduats, sinó màsters. Per tant, no ens preocupa tant el pas de tres a quatre anys dels graus com en el cas d’altres escoles.JS: Ens hem d’assegurar que un estudiant,

quan entra a la universitat, pugui accedir als estudis complets d’Enginyeria Industrial. Això es podrà fer perquè estem en un marc semblant al d’abans.PP: Certament, en principi tindran una major formació, ja que en quatre anys s’haurien d’estudiar i analitzar més continguts. De totes maneres, el fet que es canviï la metodologia docent amb la presència de pràctiques obligatòries en empreses (almenys a Catalunya) representa un canvi igualment important. L’actual graduat en Enginyeria Tècnica Industrial serà més generalista (menys especialitzats) que els actuals enginyers tècnics amb “especialitat”.AC: Sobre el tema dels costos, l’alumnat comenta que si la universitat no assumeix la despesa ho hauran de fer ells. Els càlculs dels estudiants indiquen que fer la carrera els pot suposar 2.000 euros més que en l’actualitat.

5NO PRENDRÀ AIXÒ TERRENY ALS ENGINYERS INDUSTRIALS SUPERIORS?

RR: De cap manera. La “passarel·la” del grau en Tecnologies Industrials serà totalment recomanable per formar un enginyer industrial com el que coneixem ara. Sobre el fet que es pugui accedir per

reportatge

36 ABRIL/MAIG2009

L’expedició “Pol Sudsense límits” es va enfrontar a condicions climàtiques molt dures durant la seva travessia antàrctica

altres camins, s’haurà d’acabar de regular i les escoles mirarem d’assegurar-nos amb complements de formació que aquell estudiant també arriba al mercat laboral amb tots els coneixements, tot i que aquesta no sigui la via recomanable per esdevenir enginyer industrial.PP: Dependrà de les atribucions que es donin a cada un d’ells. Les atribucions dels enginyers tècnics i dels superiors seran les mateixes que les actuals.

6ABANS D’ACCEDIR AL MÀSTER EN ENGINYERIA INDUSTRIAL, ELS

ESTUDIANTS PODRAN PASSAR PER DIVERSOS GRAUS TÈCNICS. COM ES FARÀ PERQUÈ NO ES DESDIBUIXI EL RECORREGUT ACADÈMIC QUE FAN ELS ESTUDIANTS D’ENGINYERIA INDUSTRIAL SUPERIOR?

JX: Des d’un punt de vista pràctic, hauran de fer complements de formació els estudiants que provinguin d’altres especialitats i vulguin accedir al màster. Tanmateix, administrativament serà complex de gestionar quins complements de formació pertoquen a cada grau.PP: El recorregut per a l’Enginyeria Industrial és bastant clar, està ben definit. Una altra cosa és aquell alumnat que vingui de graus afins, el qual hauria de fer alguns complements.

7COM S’HOMOLOGARAN ELS TÍTOLS D’ENGINYER TÈCNIC I ENGINYER INDUSTRIAL ACTUALS

AMB ELS GRAUS I MÀSTERS QUE ES CREARAN?

RR: No cal pensar en l’homologació dels actuals títols, ja que en principi no és necessària. Qui tingui un títol d’enginyer tècnic el conservarà i el mateix passarà amb l’industrial superior. L’enginyer tècnic que vulgui fer el màster, què farà? Tot i que és un tema en què hem pensat, seria precipitat concretar detalls en aquest sentit.

TM: Però els enginyers tècnics tenen assumit que el seu títol actual quedarà convalidat per un títol de grau.RR: Segurament això seria raonable. I que pogués accedir al màster en igualtat de condicions en què ho faran els futurs graduats amb les mateixes atribucions. Com es regularà exactament? És una incògnita.JX: La qüestió és si hi haurà un decret que reguli això o no. Si entre un grau i una Enginyeria Tècnica hi ha una diferència de crèdits ECTS, s’haurà de cursar un complement de crèdits per accedir al grau? Es podrà convalidar per experiència professional?JS: No m’ha arribat informació en aquest sentit.PP: En aquets moments, no sabria respondre aquesta pregunta, però en principi no es veu que hi hagi cap necessitat de fer-ho. Qui tingui una titulació “pre-Bolonya” ja té les atribucions corresponents a la seva titulació.AC: Hi ha un buit legal respecte a això.

8A LA RESTA D’EUROPA IMPERARÀ UN SISTEMA DE GRAU DE TRES

ANYS MÉS UN MÀSTER D’UN O DOS ANYS. COM ES FARÀ PERQUÈ ELS ESTUDIS SIGUIN EQUIVALENTS AMB LA RESTA D’EUROPA I ES GARANTEIXI LA MOBILITAT DELS ALUMNES?

RR: A una part d’Europa l’adaptació del seu sistema ha estat un maquillatge. Hi ha una altra part que s’ho ha pres seriosament i ha aplicat el que demanava l’EEES. Què s’ha fet aquí? De moment canviar l’estructura dels estudis i afegir-hi un any més. Tota aquesta revolució és per facilitar la mobilitat d’estudiants i professionals a través d’un reconeixement dels títols acadèmics en l’àmbit europeu. Però amb el model que s’ha aprovat a Espanya, es posa fins i tot obstacles a aquesta mobilitat dins del mateix país o la mateixa comunitat: si l’Escola de Barcelona, la de Girona o la de Terrassa fan els màsters d’un o dos

Els decrets del Ministeri deixen marge d’elecció a les escoles d’Enginyeria per dissenyar una part important del contingut i triar la durada dels màsters. Què faran els centres catalans?

ETSEIB-ETSEIAT (UPC): Un màster d’un any i mig més el projecte final de carrera per als estudiants que provinguin del grau en Tecnologies Industrials, i d’un mínim de dos anys per als estudiants que provinguin d’altres graus tècnics.

EPS (UdG): Un màster d’un any, que sumat al grau de Tecnolo-gies Industrials de quatre anys conservarà els cinc anys de l’Enginyeria Industrial actual. Després, el projecte final de carrera. Possiblement, els estu-diants d’altres graus hauran de fer complements de formació.

IQS (URL): Encara no s’ha de-cidit la durada del màster, però s’espera que anirà en la línia del que decideixin la resta de centres.


anys, pot haver-hi difi cultats. Les ordres ministerials sobre els nous plans d’estudis donen tanta llibertat a les universitats que els continguts poden variar molt entre un i altre centre.JX: Possiblement compliqui la mobilitat. El Pla de Bolonya tampoc indica quins continguts s’han d’impartir a cada carrera. La idea original era poder facilitar la mobilitat, però sense més recursos... Calen beques, préstecs..., però això no és culpa de Bolonya sinó del sistema educatiu espanyol.JS: A banda d’això, la idea de l’EEES quan parla de mobilitat és afavorir la mobilitat dels professionals en primer lloc, més que no pas la dels estudiants.PP: En aquests moments, a Europa hi ha diferents models, des de països que han adaptat el Pla de Bolonya pràcticament al peu de la lletra, a països com França i Alemanya que han fet coses bastant diferents.AC: Des del punt de vista dels estudiants, la mobilitat és una qüestió controvertida, ja que si bé el Pla de Bolonya vol afavorir la mobilitat, no hi haurà més recursos. Què passarà, doncs?

9HI HAURÀ CENTRES QUE PODEN OFERIR UN MÀSTER OFICIAL DE DOS ANYS DE

DURADA I ALTRES CENTRES QUE L’OFERIRAN D’UN ANY. NO CREARÀ AIXÒ DIFERÈNCIES ENTRE ELS TITULATS EN ENGINYERIA EN RELACIÓ AMB LA SEVA ESCOLA D’ORIGEN?

JS: És previsible que pugui passar això. La força que pot anar en contra d’això és la incertesa de les universitats a l’hora de dissenyar els plans d’estudi. Finalment els títols s’hauran d’acreditar per agències i la posició d’aquests organismes és que no pugui haver-hi un títol amb dos plans d’estudis diferents al darrere. La qüestió llavors és fi ns a quin punt ens hem de posar d’acord les universitats. La posició de l’ETSEIAT és que cada escola pugui mantenir el seu perfi l, però amb un cert grau d’acord entre els centres.JX: Segurament sí, però això no ha de ser cap inconvenient.RR: Sí, i malgrat que sigui convenient que cada centre pugui marcar la seva idiosincràsia, cal tenir en compte que els màsters de cada escola seran en bona mesura els que en marquin la imatge i prestigi a tots els nivells. Val a dir, no obstant això, que si més no pel que fa a Barcelona i Terrassa hi ha una certa coordinació en el disseny dels plans d’estudis. El problema serà, i aquest és un

altre error estratègic del Ministeri, que el màster en Enginyeria Industrial pot ser ofert per unes escoles amb durada de dos anys i per d’altres amb durada únicament d’un. Això podria suposar confl ictes per homologar els estudis entre centres i també amb la resta d’Europa. A més, el fet de posar el títol de màster a diferents nivells d’esforç pels estudiants representa un cert risc, i és difícil anticipar què passarà. PP: Potser. Crec que cada dia més, en un món extremadament competitiu, serà més important el centre on has estudiat; les bones escoles prepararan bons professionals.TM: La idea és que la formació s’acrediti com a “enginyer industrial per aquesta o aquella escola”. Això és el que demanarà el mercat laboral.

10 PER RAONS PRÀCTIQUES, ES PODRIA DONAR EN UN FUTUR

UNA UNIÓ ENTRE LES ESCOLES D’ENGINYERIA TÈCNICA I SUPERIOR. ANEM CAP A AQUEST MODEL A CATALUNYA? EN ÚLTIMA INSTÀNCIA, QUÈ POT SUPOSAR AIXÒ PER AL FUTUR DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS D’AQUESTS DOS NIVELLS DE L’ENGINYERIA?

reportatge

38 ABRIL/MAIG2009

JX: Quant a escoles, a Girona això ja passa.JS: Al campus de Terrassa ja tenim una proposta d’unificació de les escoles d’Enginyeria Tècnica (EUETIT) i Superior. Des de l’ETSEIAT, començarem a tenir una idea clara sobre això a finals d’aquest any. Es faci o no la unificació, s’han fet esforços per optimitzar recursos, però els dos perfils professionals que oferim, tècnic i superior, són diferents, però ambdós útils per a la societat. Pel que fa als col·legis, com diuen els polítics, seran els col·legis els que decideixin el seu futur. El marc legal actual defineix titulacions que condueixen a dues professions diferenciades i això no ha canviat. S’ha de veure què passarà en un futur. En la mesura del que sigui possible, és bo que els col·legis mantinguin bona relació.

PP: Tal vegada, ja que moltes universitats tenen els dos tipus d’escoles. Sembla que podria anar per aquest camí.TM: De fet, a Barcelona es volen unificar físicament les escoles...RR: Des del Rectorat no s’ha parlat explícitament d’unificar les escoles de Barcelona en l’àmbit acadèmic, únicament des d’una perspectiva territorial, però no és descartable que ens pugui arribar una proposta d’aquest estil. Considero que ambdues coses serien un error de visió estratègica. El factor escala juga un paper important aquí. Hi ha exemples d’unitat i altres de separació de les escoles tècniques i superiors. En una escala determinada pot ser útil per optimitzar recursos, però a gran escala, la massificació d’estudiants (l’EUETIB i l’ETSEIB en sumen més de sis mil) en una mateixa escola a Barcelona podria fer-la senzillament ingovernable.

Els inconvenients superen àmpliament els avantatges.TM: Una possibilitat amb què s’especula per al futur és la fusió entre els col·legis tècnics i superiors.RR: Amb les atribucions diferenciades com estan, i tenint en compte que els col·legis es guien per les atribucions, sembla raonable que els graduats es col·legiaran als col·legis d’enginyers tècnics i els màsters ho faran als col·legis d’enginyers. Ara bé, cal confiar que els joves de 18 anys continuïn veient els estudis de grau i els de màster tan atractius com actualment veuen els d’Enginyeria Tècnica i Enginyeria Industrial, ja que seria un desastre per al sector industrial del país que minvés la vocació per l’enginyeria industrial si arrelés la cultura del mínim esforç. Tanmateix, veig força difícil arribar a aquest extrem.


Des dels anys 80, les polítiques europees estan apostant, amb més o menys èxit, pel foment de la intermodalitat dels diferents tipus de transport. L’última revisió del Llibre blanc del transport aposta per tres pilars fonamentals: ree-quilibrar els tipus de transport, suprimir els punts de congestió i mitigar els efec-tes nocius del sector sobre les persones i el medi ambient. Igualment en l’àmbit nacional, amb el desenvolupament de diferents plans estratègics, el foment de la intermodalitat és un fet.Aquesta tendència provoca que els agents participants de la cadena de dis-tribució i, en concret, els implicats en el transport de mercaderies perilloses, hagin de tenir el sufi cient control tècnic i administratiu de les diverses normes que regulen el transport d’aquestes mer-caderies i, sobretot, les diferències que hi ha entre els diferents tipus. Cada vegada són més els expedidors i carregadors que decideixen sumar-se a l’ús del transport intermodal tenint en compte les millo-res i l’augment de competitivitat que representa per a les seves empreses.

Segons estimacions de la Unió Euro-pea, per als pròxims quinze anys s’espera un creixement considerable en el transport de mercaderies, en el qual, igual que la carretera, la resta de tipo-logies de transport experimenten un creixement important.Algunes fi tes importants dels últims anys, que reforcen aquesta clara ten-dència del foment d’intermodalitat per part de les institucions, són les següents: la publicació, l’any 2001, del Llibre blanc, que aposta per reequilibrar els tipus de transport, suprimir els punts de congestió i mitigar els efectes nocius del sector sobre les persones i el medi ambient; l’any 2003 es van dur a terme accions com el foment de la TEN-T (trans-european transport network), l’adopció del programa de Foment del Short Sea Shipping, i el programa Marco Polo I; l’any 2005, la publicació del Pla Estratègic d’Infraestructures i Transports (PEIT); i l’any 2006, per una Europa en moviment, la revisió del Llibre blanc, amb suport als sistemes de transport efi cients, elevat nivell de

mobilitat, protecció del medi ambient i de les persones, innovació i connexió internacional.Sens dubte, les empreses que partici-pen de la cadena de distribució de les mercaderies perilloses han d’estar pre-parades per al nou entorn que s’acosta, i per a això han de conèixer amb pro-funditat les diferents normes tècniques que regulen el transport d’aquestes mercaderies, en les seves diferents tipo-logies de transport.Encara que en el seu resultat fi nal les diferents normatives tècniques tenen diferències considerables quant a for-mat, continguts, estructura, etc., totes aquestes regulacions passen per “un punt de trobada” en el si de les Nacions Unides, en el qual es treballen aspec-tes com la classifi cació i la defi nició de les classes, la confecció d’una llista de les principals mercaderies perilloses, les prescripcions generals en matèria d’embalatge/envasament, els mètodes d’assaig, el marcatge, l’etiquetatge o la retolació, i els documents de trans-port, etc. Aquests criteris homogenis es

El foment de la intermodalitat i el transport de mercaderies perillosesJ. Pérez LópezITENE

AQUEST ARTICLE HA ESTAT CEDIT PER LA REVISTA INGENIERÍA QUÍMICA DE L’EDITORIAL REED BUSINESS INFORMATION

Les empreses que participen en la cadena de distribució de mercaderies perilloses s’han de preparar per al nou entorn que s’acosta, en el qual l’ús del transport intermodal serà cada vegada més elevat, cosa que les obligarà a conèixer amb detall les diferents reglamentacions tècniques que regulen els diversos tipus de transport. El present article repassa l’essencial dels reglaments que regulen tres d’aquests tipus de transport: carretera, via aèria i via marítima.

article del mes

40 ABRIL/MAIG2009

Les empreses que participen de la cadena de distribució de les mercaderies peri-lloses han d’estar preparades per al nou entorn que s’acosta

coneixen com les recomanacions de les Nacions Unides per al transport de mer-caderies perilloses. Les recomanacions són el resultat de la labor del Comitè d’Experts en Transport de Mercade-ries Perilloses, del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, i en la seva elaboració s’han tingut en compte els progressos en el camp de la tècnica, l’aparició de substàncies i materials nous, les exigències dels nous sistemes de transport i, sobretot, la necessitat de vetllar per la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient.

Aquestes recomanacions relatives al transport de mercaderies perilloses es presenten en forma de reglamentació model per al transport de mercaderies perilloses. El propòsit de la reglamenta-ció model és oferir un quadre de normes fonamentals conforme a les quals es puguin anar configurant de manera uni-forme les reglamentacions nacionals i internacionals per les quals es regeixen les diferents tipologies de transport, però

que, alhora, constitueixin un marc sufi-cientment adaptable per donar cabuda a les exigències que s’hagin de satisfer en circumstàncies particulars. S’espera que els governs, les organitzacions inter-governamentals i la resta d’organismes internacionals, a l’hora de revisar o ela-borar els reglaments que són de la seva competència, els adaptin als principis enunciats en la reglamentació model, contribuint així a assolir una harmonitza-ció d’àmbit mundial en aquest camp.Per altra banda, cal seguir tant com sigui possible aquesta estructura, for-

mat i contingut nous a fi de crear un enfocament més pràctic per a l’usuari, facilitar la labor dels òrgans d’aplicació i reduir la càrrega administrativa. Tot i que només es tracta de recomanacions, la reglamentació model està redactada en estil preceptiu (és a dir, que sempre s’empra el futur en lloc del condicio-nal), a fi de facilitar la utilització directa en la normativa nacional i internacional del transport.

LA REGLAMENTACIÓ DELTRANSPORT DE LES MERCADE-RIES PERILLOSESCom hem vist, les diferents regla-mentacions que regulen el transport de mercaderies perilloses es treballen des d’una perspectiva comuna, però la incorporació de les especificitats de cada tipus de transport acaba fent que cada reglament compti amb substanci-als diferències respecte als altres.Indiquem, a continuació, les estructu-res d’aquests reglaments internacionals, així com les diferències o especificitats més rellevants de cadascun d’ells. Per a això ens centrem únicament en tres tipologies de transport: carretera, via aèria i via marítima, i prescindim d’altres, de menor impacte, com el reglament relatiu al transport inter-nacional de mercaderies perilloses per ferrocarril (RID) o el reglament que regula el transport marítim per vies navegables (ADN).a) El transport de mercaderies perillo-ses per carreteraL’ADR, Acord europeu sobre transport internacional de mercaderies perillo-ses per carretera, consta, en la seva estructura, de dos annexos. L’annex A, que recull totes aquelles actuacions necessàries per remetre una merca-deria abans de produir-se l’enviament (classificació de les mercaderies, docu-mentació, etc.), i l’annex B, que conté els condicionaments a tenir en compte durant el transport de les mercaderies (circulació, conducció, equipament, elecció del vehicle, etc.). Aquests dos annexos recullen un total de nou parts, organitzades cadascuna d’elles en dife-rents capítols.Els aspectes més rellevants que cal tenir en compte en el transport de merca-deries perilloses per carretera són els següents:

CLASSIFICACIÓ DE MERCADERIESAquest apartat, com hem vist en els punts anteriors, és un aspecte que es mantindrà homogeni en tots els regla-ments, excepte petites modificacions en les diferents tipologies de transport.

Mercaderia perillosa

Preponderància

perillsCriteris 2.2.x.1

classe

Perill subsidiari(si escau)

Grup embalatge(si escau)

Número ONU

Elecció epígraf

jerarquia

Figura 1. Criteris de classificació


El reglament recull un total de tretze classes de mercaderies perilloses: explo-sius; gasos; líquids infl amables; sòlids infl amables, autoreactius i matèries dessensibilitzades; matèries que poden experimentar infl amació espontània; matèries que en contacte amb l’aigua desprenen gasos infl amables; matèries comburents; peròxids orgànics; matè-ries tòxiques; matèries infeccioses; matèries radioactives; matèries cor-rosives; i matèries i objectes de perills diversos.La classifi cació de mercaderies és un aspecte que es mantindrà homogeni en tots els reglaments.A la taula A del capítol 3.2 de l’ADR es troba la llista completa de mercaderies perilloses que duen associades, entre molta altra informació, un número ONU, la descripció ofi cial i l’etiqueta de risc que li correspon. Si una merca-deria no està esmentada expressament en aquesta taula, s’haurà de classifi car d’acord amb els criteris de classifi cació recollits a la fi gura 1.

ENVÀS I EMBALATGELes mercaderies perilloses han de ser embalades en envasos i embalatges de bona qualitat, inclosos els grans recipients a granel (GRG) o els grans embalatges. Aquests embalatges han

de ser sufi cientment sòlids per resistir cops i la manipulació habitual durant el transport, especialment durant el transbordament entre diferents mitjans de transport o entre mitjans de trans-port i dipòsits d’emmagatzematge.A més de garantir la no-reactivitat de l’envàs amb el seu contingut, de manera general, cal indicar que els envasos i embalatges destinats a conte-nir algun tipus de mercaderia perillosa, excepte els envasos interiors d’embalat-ges combinats, hauran d’haver superat una sèrie de proves realitzades al labo-ratori, de manera que es garanteixi en tot moment la qualitat i resistència dels envasos enfront de possibles fuites, trencaments, vessaments, etc., durant la seva manipulació al llarg de la cadena de distribució del producte.Els envasos que han superat aquestes proves s’identifi quen fàcilment mit-jançant el que es coneix com el codi d’homologació de l’envàs.Finalment, cal prestar màxima atenció a les instruccions d’envàs i embalatge que apareixen a la taula A del capítol 3.2 de l’ADR, que ens indiquen els embalatges vàlids per a cada mercaderia perillosa.

DOCUMENTACIÓTota expedició de mercaderies perillo-ses per carretera subjecta al compliment

de les disposicions de l’ADR ha d’anar acompanyada d’una sèrie de documen-tació relativa tant a la mercaderia, com al vehicle i al conductor.Amb relació a la mercaderia, serà necessari adjuntar la corresponent carta de port, el contingut mínim de la qual ha de complir les disposicions mínimes establertes en el capítol 5.4 de l’ADR. Aquest document ha de ser redactat tant en la llengua del país d’origen de l’expedició, com en una de les tres llen-gües ofi cials de l’ADR, anglès, francès o alemany, en el cas que es tracti d’una expedició internacional.Al costat de la corresponent carta de port, serà necessari lliurar-li al con-ductor les instruccions escrites on s’estableix la manera d’actuar en cas de produir-se un accident o incident. Aquestes instruccions han de ser redac-tades tant en una llengua que pugui llegir i entendre el conductor com en la llengua d’origen, trànsit i destinació de l’expedició.Per altra banda, en cas de tractar-se d’una expedició subjecta a les disposi-cions de l’ADR, el conductor haurà de tenir a bord el certifi cat de formació, expedit per l’autoritat competent (car-net ADR), i, en cas de ser necessari, el corresponent certifi cat d’aprovació del vehicle (quan escaigui).

article del mes

42 ABRIL/MAIG2009

OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGAA l’hora de realitzar les operacions de càrrega i descàrrega, s’han de complir les disposicions següents, segons esta-bleix l’ADR:

Carregament en comú: Hi ha un *conjunt de restriccions a l’hora de carregar mercaderies en comú amb diferent classificació de perill. Serà necessari assegurar-se que no s’in-compleixen aquestes restriccions.Limitacions de quantitats trans-*portades: Hi ha un conjunt de mercaderies com explosius i però-xids en què es troba limitada la quantitat a transportar en una unitat de transport.Prohibició de fumar: Durant la *manipulació es prohibeix fumar prop i dins dels vehicles o contenidors.Evitar acumulació de càrrega *electrostàtica: Quan es tracti de mercaderia inflamable (Tinf < 60ºC) s’ha de realitzar, abans d’omplir o buidar les cisternes, una bona con-nexió entre el xassís del vehicle i la terra.Disposicions suplementàries rela-*tives a classes o mercaderies en particular: A més de les disposicions enunciades anteriorment, hi ha un conjunt de disposicions específiques tant per a mercaderies en particular com per a mercaderies enquadrades en determinades classes.

EXEMPCIONSL’ADR preveu un conjunt d’exemp-cions que permeten no haver de complir les disposicions de l’ADR o part d’aquestes.La primera d’aquestes exempcions és la relativa a la quantitat de merca-deria transportada en una unitat de transport. Tota mercaderia perillosa té

atorgada una categoria de transport, de 0 a 4, per la qual s’estableix la quan-titat màxima que es pot transportar en una unitat de transport per poder acollir-se a l’exempció. Si l’expedició es troba dins d’aquests límits, no serà necessari complir disposicions com ara la senyalització del vehicle, la formació específica del conductor (carnet ADR), o la presentació d’instruccions escrites del conductor durant el transport.La segona és la relativa al transport de mercaderies perilloses embalades en quantitats limitades. Tota mercaderia perillosa té atorgat un codi LQ, pel qual s’estableix tant el contingut màxim dels envasos interiors com el pes màxim de l’embalatge exterior. Si els paquets es troben dins d’aquests límits, no serà necessari complir les disposicions de l’ADR, excepte la marca de la figura 2.b) El transport de mercaderies perillo-ses per via aèriaEl transport aeri de mercaderies peri-lloses es regula pel codi de l’OACI publicat per l’IATA, que ha de ser conegut i tingut en compte a l’hora d’expedir mercaderies perilloses en les quals intervingui el transport aeri.Aquest codi és molt més exigent que l’ADR i recull serioses diferències res-pecte al reglament anterior en aspectes tan vinculants com la documentació i l’etiquetatge. Cal destacar que la guia de referència per a l’embarcament de mer-caderies perilloses publicades per l’IATA és un reglament de mínims i, a partir d’aquí, tant els diferents països així com els operadors, que pertanyen a l’IATA, poden establir les seves pròpies condici-ons o restriccions. Això es coneix com a variacions dels estats i els operadors.Com ja hem comentat, les marques i etiquetes necessàries a cada paquet són diferents per a aquest mitjà de transport, essencialment pel que fa a

Fites com la revisió del Llibre blanc el 2006 reforcen aquesta clara tendència del foment de la intermodalitat per part de les institucions

La integració de la reglamentacióComençarem identificant l’abast d’alguns conceptes que apareixe-ran en aquest article:- Intermodalitat: Sistema de trans-ports en virtut del qual s’utilitzen de manera integrada almenys dues tipologies de transport diferents per completar una cadena de transport.- ADR: Acord europeu sobre el trans-port internacional de mercaderies perilloses per carretera.- RID: Reglament relatiu al transport internacional de mercaderies perillo-ses per ferrocarril.- IMDG: Codi marítim internacional de mercaderies perilloses.- IMO: Organització Marítima Interna-cional.- IATA: Associació de Transport Aeri Internacional.- OACI: Organització d’Aviació Civil Internacional. Organisme especialit-zat de Nacions Unides: és el fòrum mundial de l’aviació civil.- ADN: Acord europeu relatiu al transport internacional de mercade-ries perilloses per vies navegables interiors.


les conegudes com a etiquetes de mani-pulació, que són exclusives per a aquest mitjà de transport.Resulta imprescindible fer una anàlisi prèvia d’un enviament de mercade-ries perilloses via aèria, ja que hem de conèixer de manera detallada els reque-riments i les exempcions relacionades amb els diferents tipus d’enviament.Si fem un llistat dels tipus d’enviament de mercaderies perilloses via aèria,

del tipus menys exigent al més sever, resulta el següent, quant al compliment de la norma i exigències:- Quantitats exemptes: Només necessi-ten una etiqueta identifi cativa.- Quantitats limitades: No serà obli-gatori comptar amb un embalatge homologat.- Transport amb avió només de càrrega: Encara que complirem amb les disposi-cions de l’IATA, és la forma en la qual permeten dur la màxima quantitat de mercaderies perilloses via aèria.- Transport amb avió de càrrega i pas-satgers: Haurem de complir tota la

reglamentació i, per tant, limitar subs-tancialment la quantitat transportada; a més, per a moltes mercaderies, està pro-hibida aquesta forma d’enviament.De manera esquemàtica, les marques i etiquetes d’un paquet que contingui mercaderies perilloses i que s’expedeixi via aèria són: el nom i l’adreça de l’ex-pedidor i consignatari; la denominació i el número ONU; la quantitat neta o bruta, segons correspongui; les marques

d’identifi cació d’embalatge homologat; l’etiqueta/es de risc; per als líquids, les etiquetes d’orientació a cada costat.Pel que fa a la documentació, l’expedidor ha de completar i signar dos exemplars de la Declaració de l’expedidor de mercaderies perilloses, en què es respon-sabilitza en tot moment del contingut; no s’accepten declaracions alterades o esmenades, tret que les modifi cacions hagin estat validades amb la mateixa sig-natura emprada per l’expedidor.Els idiomes en els quals s’ha de consig-nar aquesta declaració de l’expedidor serà sempre l’anglès i, a més, si Espanya

és punt d’origen, l’idioma castellà haurà de ser utilitzat en tot el marcatge i en la declaració dels expedidors de mercade-ries perilloses.c) El transport de mercaderies perillo-ses per via marítimaEl transport marítim de mercaderies perilloses està regulat pel codi IMDG. Hi ha diferències substancials pel que fa als anteriors tipus de transport exposats.Dins del marcatge i etiquetatge per a aquesta tipologia de transport apareix la marca Contaminant del Mar, marca que haurà d’aparèixer en tots els paquets i contenidors que transportin mercade-ries perilloses, sempre que la mercaderia vagi identifi cada pels codis P o PP, a la columna de risc secundari de la llista de mercaderies perilloses del capítol 3.2 de l’IMDG. Caldrà parar esment a la capacitat dels envasos interiors, al tipus d’enviament en quantitats limitades i al treball amb barreges i solucions.Una de les principals diferències amb les anteriors tipologies de transport és el que fa referència als “grups de segregació”. Aquest aspecte el tin-drem en compte quan es realitzi una càrrega en un contenidor en el qual tinguem diferents mercaderies peri-lloses per al transport marítim. Per analitzar convenientment la possibilitat o no de càrrega, així com les condicions d’aquesta en el cas que sigui possible, s’haurà de revisar, en primer lloc, el punt 7.2.1.16 quadre de segregació,

La normativa internacional aposta per reequilibrar els tipus de transport, suprimir els punts de congestió i mitigar els efectes nocius del sector sobre les persones i el medi ambient

article del mes

44 ABRIL/MAIG2009

que marcarà les disposicions generals respecte a la segregació de mercaderies. Després d’aquesta anàlisi es passarà a valorar les disposicions específi ques de cadascuna de les mercaderies que es pretenguin carregar en un mateix con-tenidor, que localitzem a la columna 16 de la llista de mercaderies perilloses del capítol 3.2 de l’IMDG.Sempre que en un transport de mer-caderies perilloses precedeixi un recorregut marítim, juntament amb la carta de port s’haurà de proveir d’un certifi cat d’estiba. Aquest certi-fi cat haurà de ser estès per la persona

encarregada d’estibar la càrrega en el contenidor. El certifi cat garantirà que l’estiba de les mercaderies en el con-tenidor s’ha realitzat d’acord amb les disposicions aplicables. Aquest certi-fi cat, si és un document independent, haurà d’estar unit a la carta de port.La informació requerida a la carta de port de mercaderies perilloses i la del certifi cat d’estiba pot incorporar-se en un mateix document, afegint a la carta de port una declaració signada en la qual s’indiqui que la càrrega del conte-nidor ha estat efectuada de conformitat amb els reglaments aplicables.

Una única mercaderia En el cas de mercaderies diferents amb diferents

núm. ONU, transportats en un mateix paquet

UN 1950 UN 1993

UN 1230

UN 1307

LQ

10 cm 10 cm

Figura 2. Marca d’excepció


Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - [email protected] - www.rbi.es

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

BREUS

El govern català esperava que aquest any fos el del traspàs dels aeroports secun-daris: Reus, Girona i Sabadell. Doncs tampoc. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va afi rmar el 18 d’octubre del 2006 que la negociació sobre aquest traspàs es faria amb el govern que sortís de les eleccions aleshores previstes per l’ 1 de novembre. Hi va haver eleccions, hi ha govern, però no només no hi ha traspàs, sinó que tampoc no hi ha negociacions. Ni tan sols es parla de l’assumpte, segons reconeixen el govern català i el Ministeri de Foment. La diferència està en què el primer sostè que, encara que sigui tard, no es renuncia als aeroports. Foment, en canvi, assegura que no hi ha cas. “La transferència dels aeroports no està prevista en l’Estatut”, va declarar un portaveu ofi cial.És cert: la competència sobre els aeroports no fi gura a l’Estatut, però hi havia un cert acord a procedir a desclassifi car els tres aeroports secundaris de manera que, un cop perdessin el seu caràcter d’”interès general”, passessin a ser propietat de la Generalitat.

Font: Elpaís.com Catalunya (06-04-09)

+ BREUS

L’entrada en servei de la dessalinitza-dora de Cunit s’ajorna fins al 2012-2013La tercera dessalinitzadora de Catalu-nya, que s’ha de construir a Cunit, no estarà en funcionament fi ns a fi nals del 2012 o principis del 2013. I això si no s’allarguen encara més els terminis pre-vistos inicialment pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. La bonança meteorològica dels últims mesos i les difi cultats fi nanceres de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han relaxat els terminis per a l’execució d’una obra que fi ns fa poc es conside-rava urgent.

En plena crisi de la sequera, el Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge va anunciar que la construcció de la tercera dessalinitzadora de Catalu-nya s’iniciaria “el primer semestre del 2009” i que el juliol del 2010 entraria en funcionament la primera fase d’aquesta nova planta, amb una producció de 20 hectòmetres cúbics anuals. La instal-lació de Cunit seria ampliable fi ns a 60 hectòmetres el 2012.

Font: Avui (6-4-09)

“Qüestió de núme-ros: que tornin les nuclears”

“Tenim les nuclears més segures, efi cients i transparents del món”. “El reescalfament és un argument a favor de les nuclears”. Jordi Dolader fa d’assessor arreu del món. A Armènia, el govern vol tancar una vella nuclear soviètica i construir-ne una de nova. I en aquesta entrevista es pregunta per què a Espanya no es pot fer el mateix.Per què no al discurs antinuclear?Perquè dóna falsos arguments, tant pel que fa a la xifres econòmiques com als temes de seguretat. A més, la seva demagògia crea unes barreres mentals que impedeixen acceptar tots els punts de vista per debatre sense postures apriorístiques.Per què està a favor de l’energia nuclear?Estic a favor d’una bona barreja tecnolò-gica. La civilització depèn de l’energia i progressa amb l’energia, i no ens podem permetre renunciar a cap de les fonts que tenim. I la nuclear és compatible amb les energies renovables: poden conviure. La gent no vol la MAT, no vol subestacions, no vol antenes, no vol res. Quina mena de societat és aquesta?

Font: Avui (05-04-09)

Foment es nega a traspassar els aeroports de Sabadell, Reus i GironaEl ministeri fa marxa enrera al que Zapatero va anunciar el 2006

entorn

46 ABRIL/MAIG2009

El deute de l’ACA costa més de 60 milions a l’any

BREUS

L’empresa pública acumula uns deutes de més de 1.500 milions d’euros. La situació financera amenaça d’endarrerir l’execució d’algunes obres. La sequera ha incremen-tat el dèficit més de 300 milions.La crisi de la sequera comença a ser his-tòria, però els seus efectes es deixaran sentir alguns anys més, si més no en els comptes d’explotació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Els deu-tes acumulats per aquesta agència que depèn del Departament de Medi Ambi-ent i Habitatge superaran enguany els 1.500 milions d’euros, un deute que obliga a pagar cada any més de 60 mili-ons d’euros en interessos. La complicada situació financera de l’empresa pública que gestiona el cicle de l’aigua a Cata-lunya s’ha agreujat durant l’últim any per partida doble a causa de la sequera. Per una banda, bona part dels gairebé 400 milions invertits per fer front a la manca d’aigua han hagut de ser assu-mits pel pressupost de l’ACA, tot i que, com diferents polítics van indicar ara fa un any, es tractava d’una “crisi de país” o una “emergència nacional”.

Font: Avui (06-04-09)


El túnel de Bracons, el tercer més llarg de Catalunya, redueix a la meitat el trajecte entre Osona i la Garrotxa

La variant d’Olot tindrà quatre carrils per poder absorbir millor el trànsit que circuli per Bracons

BREUS

Comença la perforació del túnel de la L-9 que creua l’Hospitalet

El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el divendres 3 d’abril el tram entre Torelló (Osona) i Sant Esteve d’en Bas (la Garrotxa) de l’eix Vic-Olot (C-37). Aquest tram millorarà les comunicacions entre Osona i la Garrotxa. L’obra, que ha tin-gut un cost de més de 300 ME, conté com a element més singular el nou túnel de Bracons. Aquest té una longitud de 4,5 quilòmetres i és el tercer més llarg del país, després dels de Vielha i el Cadí. Queden pendents d’executar les variants

d’Olot i les Preses (la Garrotxa). El nou tram tanca un procés de més de deu anys d’obres repartides en diferents fases i diverses modificacions. A partir de les quatre de la tarda es preveu que hi comencin a circular els vehicles.El nou eix entrarà en funcionament amb restriccions de circulació per a cami-ons de més de 7.500 quilos. La mesura s’aplicarà fins que estiguin construïdes les variants d’Olot i les Preses.

Font: Avui.cat (03-04-09)

La línia incorpora la cinquena tuneladora amb l’objectiu d’acabar les obres el 2014. Avanç de l’excavació a velocitat de creuer, amb quatre tuneladores en marxa i una cinquena adaptant-se a un nou subsòl, el 58% dels 47,8 quilòmetres de recorregut ja executats i el 80% de les 52 estacions en obres. Aquesta és la situació de la futura L-9 del metro després que ahir el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, anunciés la immediata posada en marxa del cinquè talp mecànic al pou de la bifurcació del Gornal. La tuneladora excavarà el tram que travessa l’Hospitalet sota els barris de la Torrassa i Collblanc i seguirà després fins a les Corts i Sarrià, ja a Barcelona.

Font: El Periódico de Catalunya (02-04-09)

La variant d’Olot tindrà quatre carrils per poder absorbir millor el trànsit que circuli pel túnel de Bracons. La Gene-ralitat ha tret a informació pública el traçat de la carretera, que fa tres qui-lòmetres i mig i permetrà evitar el pas pel nucli urbà de la ciutat, i juntament amb la variant de les Preses permetrà completar l’eix Vic-Olot. Aquesta és la segona vegada que la variant se sotmet a informació pública, després de recollir les propostes del territori. Ara, la pro-posta plantejada per Política Territorial i Obres Públiques desplaça el tronc de la carretera cap a l’oest i inclou la construcció d’un túnel de gairebé dos quilòmetres, en comptes dels tres que es plantejaven al primer projecte. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica l’inici d’informació pública de la variant d’Olot, una de les que completarà l’eix Vic-Olot i afavorirà les comunicacions amb l’eix Pirinenc (N-260). Els estudis plantegen una nova opció per minimitzar afectacions a la zona volcànica de la Garrotxa i recollir les propostes del territori. El nou traçat es desplaça cap a l’oest i incrementa el recorregut en túnel i viaducte.

Font: Avui (06-04-09)

+ BREUS

dia a dia

50 ABRIL/MAIG2009

10 DE MARÇ

Desenvolupament de xassís i assaigs

Comissió de Mobilitat i Transports i Co-missió de Serveis a l’EnginyerDesenvolupar un vehicle és una tasca que requereix una enorme acumulació de dades per assegurar la màxima seguretat i comoditat per al conductor. L’enginyer mecànic Jonat-han Webb d’Idiada de Tarragona va explicar els processos que posen en marxa els diversos fabricants en el desenvolupament dels sistemes de suspensió i direcció.

5 DE MARÇ

Conferència de l’expresident Jordi Pujol a la sisena jornada del Projecte R+D+4i sobre la identitat

L’enginyer industrial i exministre d’Indústria i Energia Joan Majó va ser guardonat amb el Premi d’Honor pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya durant la celebració de La Nit, l’acte corporatiu de l’entitat.

10 DE MARÇ

El coaching com a eina de reducció de l’absentisme laboral

Comissió de Gestió Empresarial:Recursos HumansL’absentisme laboral és, avui dia, un dels pro-blemes endèmics de les empreses, que limita el seu desenvolupament productiu i genera molts costos addicionals. L’eina que pot fer disminuir el percentatge de baixes dels treballadors –mol-tes vegades injustifi cades– és el coaching, un procés interactiu en què intervé un responsable (també anomenat coachi) i l’empleat i serveix per conèixer més de prop els seus neguits o insatisfaccions.

4 DE MARÇ

Joan Majó rep el Premi d’Honor del Col·legi d’Engi-nyers de Telecomu-nicacions

Comissió de Gestió EmpresarialLa sisena jornada dedicada al Projecte R+D+4i va comptar amb la presència d’un conferenciant molt especial: l’expresident de la Gener-alitat de Catalunya, Jordi Pujol, el qual va parlar de la importància de la identitat com a motor econòmic de les regions o estats i va realitzar una classe mestra sobre la història de Catalunya i Europa.

Els EIC i la Fundació Torrens Ibern van signar un acord per tal que aquesta institució dispositi a la sala de lectura de la Biblioteca de l’AEIC/COEIC una important col-lecció de llibres per-què siguin de més fàcil accés als potencials lectors interessats.

4 DE MARÇ

Signatura del conveni amb la Fundació Torrens Ibern

El director de l’AEIC/COEIC, Antoni M. Grau, i el director regional de l’empresa SGS, Perfecte Pi, van signar un acord de col·laboració entre ambdues entitats pel qual la companyia certifi cadora passa a ser Empresa Adherida.

12 DE FEBRER

Signatura del con-veni amb l’empresa SGS d’Inspeccions Reglamentàries

51FULLS dels ENGINYERS

16 DE MARÇ

Nou estàndard ISO 9001/2008

Comissió de Gestió Empresarial: QualitatEl passat mes de novembre del 2008 es va publicar l’esperada ISO 9001/2008. El nou estàndard en gestió de qualitat és molt similar a l’anterior ISO 9001/2000, a excepció d’alguns petits canvis. Per explicar aquests canvis, la Subcomissió de Qualitat de la Comissió de Gestió Empresarial va organitzar la jornada “Nou estàndard ISO 9001/2008”.

23 DE MARÇ

Jornada sobre higiene industrial en el sector de la construcció

Comissió de Seguretat: Riscos LaboralsMalgrat que el més habitual és sentir parlar d’accidents laborals, el cert és que són les mala-lties professionals les que tenen més prevalença en la salut dels treballadors. Segons va explicar el llicenciat en Químiques Ramon Pou durant la seva ponència “Concepte d’higiene industrial i la seva incidència”, el 81% de les dolences que pateixen els treballadors no són accidents laborals fruit d’un incident fortuït, sinó conse-qüència d’haver estat exposats a riscos durant un cert període de temps.

19 DE MARÇ

Microgeneració

Comissió d’EnergiaLes administracions públiques volen apostar perquè hi hagi una major proliferació de coge-neració d’energia per tal de fer més eficient i menys contaminant el consum de combustibles fòssils. Així ho va explicar el cap del Servei d’Autorització d’Instal·lacions Elèctriques de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya, Eduard Solé, el qual va assegurar que “hi ha voluntat política de promoure la microgeneració”.

11 DE MARÇ

Desafiaments tecnològics de la F1 per al 2009

Comissió de CulturaEn l’actual edició, la F1 ha volgut traslladar a la pista les preocupaci-ons mediambientals de la societat, reduint el consum dels monoplaces i incorporant els vehicles de propulsió híbrida. Però també s’han fet alguns canvis en l’aerodinàmica per facilitar els avançaments i fer així més emocionants les carreres. Totes aquestes modificacions, establertes al nou reglament, han suposat un gran repte per als enginyers dels dife-rents equips participants.

Els Enginyers Indus-trials de Catalunya van homenatjar els com-panys de les escoles de Barcelona i Terrassa que celebraven en-guany les seves noces d’or professionals.

18 DE MARÇ

Festa Patronal de Sant Josep a l’església de Sant Sever

dia a dia

52 ABRIL/MAIG2009

16 D’ABRIL

El Pla de Bolonya i l’enginyeria industrial a Catalunya

Comissió Relacions amb les Escoles d’Enginyeria i les UniversitatsEl curs 2010-2011 tots els plans d’estudis hauran d’estar dissenyats en el marc de l’EEES, el co-negut Pla Bolonya. Però en què consisteix exac-tament i com afectarà la professió d’Enginyeria Industrial? Aquestes qüestions són les que es van intentar respondre a la jornada “Implantació dels nous plans d’estudis en el marc de l’EEES. La professió d’Enginyeria Industrial”.

6 D’ABRIL

Conferència de premsa de la consellera de Justícia, Montserrat Tura

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, va oferir una conferència de premsa al Col·legi coincidint amb la publicació uns dies abans al Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya de les modifi cacions als estatuts del Col·legi. Tura va advocar per la concentració de col·legis professionals afi ns com ha fet el COEIC amb altres professions per tal de crear institu-cions més “potents i fortes” capaces de combatre la competència exterior en un món cada cop “més globalitzat”, segons paraules de la consellera mateix. El degà del COEIC, Joan Vallvé, va remarcar la necessitat d’inte-grar titulacions de diversos camps de l’enginyeria industrial.

25 DE MARÇ

Diagnòstic logístic en temps de crisi

Comissió de Gestió EmpresarialEl sector logístic és un baròmetre de l’econo-mia. Ja fa mesos que la desacceleració econò-mica en què està immersa el món capitalista ha afectat els transports i els serveis logístics. Les dades ho demostren: la facturació del transport de mercaderies per carretera va disminuir un 6% l’any passat, fi ns a situar-se en 18.000 mili-ons euros. Les previsions per al 2009 apunten una nova caiguda, molt similar a la de l’any passat, amb una disminució de la demanda. Segons els experts, el volum de negoci podria caure per sota dels 17.000 milions d’euros.

15 D’ABRIL

Els reptes de l’economia catalana el 2009: com sortir reforçats de la crisi

Un dels factors diferencials de l’economia catalana respecte a la resta d’economies de l’Europa dels 27 és l’índex d’atur. En un any, la proporció de desocupats a Catalunya s’ha incrementat 5,2 punts, passant del 6,6% de fi nals del 2007 a l’11,8% a fi nals del 2008. Un percentage que, traduït en termes absoluts, correpon al mig milió d’aturats. “L’economia catalana ha doblat l’atur”, va dir Andreu Morillas, secretari d’economia del Departa-ment d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. La tempora-litat dels contractes i la precarietat laboral unides a la manca de formació del capità humà expliquen, en part, aquesta situació.

ÀMBIT TERRITORIAL


Delegació del VallèsEl passat 17 de març es va signar la renovació del conveni de col·laboració entre l’Organisme Au-tònom Municipal Centre Cultural de Sant Cugat i la Delegació del Vallès. Per aquest conveni el Col·legi promociona la programació del Teatre Auditori i posa a disposició dels companys entra-des a preu reduït per als espectacles seleccionats que consten a l’Agenda Cultural del Vallès.

11 DE MARÇVisita de la Comis-sió de Jubilats i Prejubilats

Demarcació de GironaLa Comissió de Jubilats i Prejubilats, en motiu de la visita a Girona, va ser convidada a les instal·lacions de la Demarcació, on la va atendre el president, Joan Ll. Serarols, i el responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats de Girona, Joan Juanals.

30 DE MARÇ-2 D’ABRIL

Curs “Planejament i gestió urbanística”

Demarcació de GironaÈxit de participació en el curs “Planejament i gestió urbanística” a càrrec de Joan Planas Bartrolí. Els alumnes han destacat l’avalada experiència del docent en la matèria i la utilitat dels casos de reparcel·lació.

17 DE MARÇ

Signatura del conveni amb el Centre Cul-tural de Sant Cugat

4 DE MARÇ

Cafè-col·loqui al Vallès

Delegació del VallèsLa sessió va anar a càrrec de l’enginyer in-dustrial Jordi Guasch, Jordi Echeverria i Fèlix Ferrer-Dalmau. Van parlar de les no-vetats de la pòlissa col-lectiva de responsabi-litat civil professional i de la llei de societats professionals.

2-18 DE MARÇ

L’energia solar fotovoltaica

Demarcació de GironaL’energia solar foto-voltaica va ser l’eix central del curs que es va impartir durant el mes de març en què es va combinar la teoria amb la visita pràctica a diferents instal·lacions fotovol-taiques.

Delegació del VallèsEs va visitar la Farinera Moretó, important establiment industrial bastit el 1918 en l’actual emplaçament de Mollet que ha anat creixent, adaptant i ampliant les seves instal·lacions amb maquinària d’última tecnologia, fi ns a con-vertir-se en la farinera de blat més important de l’àrea metropolitana. Es va visitar també el Museu Abelló i la Casa de l’Artista, un col-leccionista i viatger incansable que va reunir gran quantitat d’objectes i peces artístiques de variades procedències.

28 DE FEBRER

Visita a Mollet

20 D’ABRIL

Enderrocar el viaduc-te de Girona, sí o no?

Demarcació de GironaEl passat 20 d’abril es va celebrar la primera sessió del cicle Debats Oberts de Girona a càrrec d’Alfons Thió. La xerrada va culmi-nar amb la convic-ció de la defensa de mantenir el viaducte del ferrocarril de Girona i destinar-lo a altres usos.

informa’t

54 ABRIL/MAIG2009

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Indus-trial de Barcelona (ETSEIB) va acollir entre el 17 i el 19 de març el dinovè Fòrum ETSEIB, que se celebra cada any amb l’objectiu d’acostar els alumnes d’aquest centre al món de l’empresa. L’esdeveniment va tornar a aplegar enguany cen-tenars d’estudiants interessats en la seva projecció

en el món laboral i empreses que busquen el talent en una escola d’Enginyeria Industrial tan presti-giosa com l’ETSEIB. Algunes de les companyies i organitzacions que porten més anys col·laborant en aquest fòrum són HP, Applus-Idiada, Dow Chemical, IFP School, Arbora&Ausonia, Als-tom, Fundació UPC, CTTC, The Boston Con-sulting Group, Henkel, Sener, Altran, Centre CIM, Grup Damm, Danone, Deloitte, Etnia i Ferrovial, entre d’altres.El Col·legi va voler estar novament a prop dels futurs enginyers i les empreses del sec-tor i va ser un dels patrocinadors principals de l’esdeveniment. Nombrosos estudiants es van acostar a l’estand de les institucions dels EIC per informar-se dels avantatges que signifi ca ser enginyer industrial col·legiat.L’enginyer industrial i membre de la Subcomis-sió d’Aeronàutica del COEIC Joan Martorell va ser un dels representants dels EIC que va pro-tagonitzar una conferència a l’Aula Capella de l’Escola. En la seva xerrada “Projecte Aquil·les, un robot per a missions d’alt risc per a les per-sones”, Martorell va exposar la tasca desen-volupada per la seva companyia, Gutman, va defensar la feina de la petita i mitjana empresa tecnològica catalana i va animar els futurs titu-lats a intentar fer carrera en un d’aquests pro-jectes empresarials.

L’ESCOLA

EL FÒRUM ETSEIB 2009 TORNA A ACOSTAR ESTUDIANTS I EMPRESES

A la foto, els alumnes que han participat en l’organització del Fòrum ETSEIB 2009. D’esquerra a dreta i començant pels del davant: Marine Parahy, Anna-Eyra Micola, Maria de Prado, Marina Azor, Anna Inetskaya, David Perelló, Marc Solà, Albert Moli, Carles Bou, Pol Tarragó, Álvaro Hernán-dez i Xavier Tisaire.

Els EIC vam ser presents al Fòrum ETSEIB 2009 amb el nostre propi estand

El Col·legi va voler estar nova-ment a prop dels futurs enginyers i les empreses del sector i va ser un dels patrocinadors principals de l’esdeveniment

Desenes de companyies i centenars d’alum-nes es tornen a donar cita en una de les convencions més importants d’Europa


El Col·legi va acollir el passat 25 de maig la primera trobada d’Empresa Ad-herida. La convocatòria va ser un èxit d’assistència i participació en què unes quaranta empreses, gairebé la meitat de les que participen en aquesta inicia-tiva, es van donar cita per conèixer els serveis que els ofereix el COEIC mentre s’interrelacionaven amb altres empresaris i enginyers industrials que treballen en companyies de camps tant diversos com l’automoció, les comunicacions, el medi ambient o l’energia. De fet, el networking va ser una paraula en boca de tots els assitents, ja que l’acte va permetre posar en relació iniciatives empre-sarials molt diverses que s’agrupen sota el patrocini i el suport del Col·legi.L’acte va arrencar amb un seguit de xerrades sobre els serveis que ofereixen els EIC a les empreses adherides. L’esdeveniment va comptar amb la presència destacada d’Olga San Jacinto, directora de divisió de Google Espanya, que va venir des de Madrid per desvetllar als assistents alguns dels secrets del cerca-dor més important de l’hiperespai.La primera trobada d’Empresa Adherida, que va durar gairebé tota la jor-nada, es va amenitzar amb un dinar en què les empreses i els representants del Col·legi van poder intercanviar opinions de manera més informal i relaxada.

EMPRESA ADHERIDA

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ A LA PRIMERA TROBADA D’EMPRESA ADHERIDAUna vuitantena de firmes confien en el COEIC com a millor soci pel seu desenvolupament

ASSISTENTS A LA PRIMERATROBADA D’EMPRESA ADHERIDA: Bhefsan Enginyers

AZM Enginyers

AZ Engin

Auma Consultores

Avancar Carsharing

IDP Ingeniería y Arquitectura

Enprojecser

E-Fiener

Ingeniería Emilio Pérez

Solid Enginyeria

AV Enginyers

Carrillo Ingenieros

JMA i Professionals Associats (Grup Aced)

TECTRAM Enginyers

Argo Projects

Construcciones y Cálculos Tau

Ingeniería y Asistencia Europea

Gestión Proyectos y Montajes

Oficina Ponti

Ingeniería Control del Ruido

SB Ambiaudit

Apling

Logistalfa

Grup SGS

Urbanismo y Contratas

PB Power Ingenieros Consultores Sau

Klimacal

Ferran-TBK Gestión de Edificios

TÜV Rheinland Group Spain

Ardanuy

Engivisa

I2A Acoustic & Audiovisual Engineering

NOVETATS

LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL COL·LEGIES PUBLICA AL DOGCEl Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va recollir a finals de març la modificació dels estatuts del COEIC amb el nom JUS/735/2009, de 17 de març, de modificació dels estatuts del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Pots consultar la resolució completa a l’adreça d’Internet següent:http://www.ictonline.es/promocio/COEIC/Butlletins/2009/26mar/DOGC.pdf

NOVA TIPOGRAFIA PER ALS FULLS DELS ENGINYERSEl redisseny dels Fulls dels Enginyers que vam endegar l’any passat i que va veure la llum amb el número de gener és

un procés que continua viu. Amb l’ànim d’oferir-te una revista amb la màxima qualitat, hem estat atents als teus sug-geriments sobre la publicació i hem descobert que hi havia força unanimitat sobre la dificultat de llegir la tipografia Baskerville que utilitzàvem pel cos de text. Per això, en aquest mateix exemplar ja pots trobar la nova tipografia que hem triat, la Janson, més pesada i amb unes característiques que en faciliten la lectura.

informa’t

56 ABRIL/MAIG2009

Els enginyers industrials de Catalunya van tor-nar a ser presents amb un estand propi al Saló Internacional de la Construcció (Construmat), que enguany va celebrar el seu trentè aniversari. Més de 1.300 expositors, que en total van ocupar gairebé 75.000 metres quadrats, es van tornar a reunir al recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona, en una edició fortament condicionada per la crisi econòmica que està afectant especial-ment el sector de la construcció. Com a mostra més evident d’aquesta tendència negativa hi ha el fet que enguany només van participar al saló la meitat d’empreses que en l’edició de fa dos anys. Malgrat la complicada situació que viu el sector

de la construcció, el Col·legi d’Enginyers Indus-trials de Catalunya va voler tornar a ser present a l’esdeveniment amb un estand propi que va tenir una visibilitat i una activitat importants durant els cinc dies que va durar el Saló Contrumat. Es trac-tava d’un estand “paraigua” que va donar suport a diverses enginyeries com INDUS, JG Ingenieros

Consultores, ICC Ingeniería Estratégica de Ne-gocio i I2A Acoustic & Audiovisual Engineering. D’aquesta manera, els enginyers industrials tor-naven a participar en una fi ra important juntament amb empreses de sectors com la maquinària i els equips, la protecció i la seguretat a l’obra, la prefab-ricació i la construcció industrialitzada, els aparells de mesura i precisió, l’aïllament, les instal·lacions d’aigua, gas, domòtica i seguretat, les comunica-cions i la cons-trucció sostenible.A banda de la presència dels EIC a l’estand, es va fer una presentació de diversos documents tècnics que giren entorn de la temàtica de la construc-ció i que va tenir un èxit notable d’assistència. En concret, després de la benvinguda de Joan Vallvé, degà del COEIC, i la presentació de la jornada a càrrec de Jordi Pedrerol, president de la Comissió de Construcció, es van presentar les següents guies que han elaborat els EIC durant els darrers me-sos: Guia de disseny d’instal·lacions en aparcaments: ventilació i protecció contra incendis (Jordi Guasch, de la Comissió d’Acció Professional, i Isaac Cebolla, enginyer de l’Àrea Professional); Guia de tramitació i elaboració de projectes de construcció (Pere Alavedra, de la Comissió de Construcció, i Christian Verge, enginyer de l’Àrea Professional); Guía de edifi cios de ofi cinas efi cientes: criterios de diseño (Marc Serer, de la Comissió de Construcció, i Marta Rosell, en-giny-era de l’Àrea Professional). Va cloure l’acte Àlex Zaragoza, de la Comissió d’Acció Professional.

FIRES

L’ESTAND DELS EIC A CONSTRUMAT REP CENTENARS DE VISITES MALGRAT LA CRISITot i la situació del sector, els enginyers industrials tenen una presència destacada al trentè aniversari del saló

Estand dels EIC a la Fira Construmat, que es va celebrar a finals d’abril

El Col·legi va voler estar nova-ment a prop dels futurs enginyers i de les empreses del sector i va ser un dels patrocinadors princi-pals de l’esdeveniment

11D O S S I E R

Instal·lacions enAparcaments:

Ventilació iProtecció Contra

Incendis

Guia de disseny

2a edició / Actualitzat juny 2008

13D O S S I E R

2009

Criterios de Diseño

D O S I E R

2009

articles


El paper que han assumit els bancs centrals de les principals potències econòmiques ha esdevingut fonamental per tractar d’estabilitzar els mercats fi nancers des de l’esclat de la crisi, alhora que el mercat exigeix establir les bases de cara al futur.Des que les tensions en el mercat hipotecari americà es des-encadenaren l’estiu del 2007, les accions dels bancs centrals no han cessat. Retallades de tipus, aportacions de liquiditat al sistema, plans d’acció coordinats per part dels bancs centrals i altres mesures complementàries han estat contínues fi ns a arribar, com en el cas dels Estats Units, el Regne Unit o el Japó, a adoptar polítiques de tipus zero en un intent de facili-tar l’accés al crèdit a les entitats fi nanceres i, derivat d’això, a la indústria i les economies domèstiques.A pesar de la intensa activitat, el mercat demana noves mesures extraordinàries, com la possible creació d’un bad bank, una entitat agregada que s’encarregués d’adquirir i extreure els actius tòxics dels balanços de les entitats fi nanceres que tant estan llastrant els comptes de resultats d’aquests. Malgrat que la citada via compta amb un gran consens en el mercat, uns altres han estat els camins adoptats pels bancs centrals davant de l’elevada complexitat d’estructurar un organisme de tals di-mensions i la difi cultat a l’hora de valorar els actius a adquirir. En el cas del Banc d’Anglaterra (BoE), aquest va optar per adquirir deute públic britànic, mentre que la Reserva Federal (Fed) va apostar per facilitar les condicions d’accés al crèdit i restaurar el malparat mercat hipotecari nord-americà a través de la compra d’hipoteques i actius protegits per préstecs. En ambdós casos, les mesures implementades, unides a una política de tipus zero, es tradueixen a proveir el sistema de la liquiditat sufi cient per evitar noves tensions en els mercats de capitals, un fenomen denominat quantitative easing, mitjan-çant el qual incrementant la massa monetària en circulació en un entorn amb tipus d’interès propers al 0% es permet reacti-var el consum i la inversió i, en conseqüència, tornar a la senda de creixement econòmic.

Mentrestant, el Banc Central Europeu (BCE) dubta sobre una política de tipus zero que podria desembocar en un important repunt de la infl ació a mitjà termini en dotar el sistema d’una elevada liquiditat a un cost baix, circumstància totalment opo-

sada a la defl ació que vaticinava el mercat. Lògicament, els dos escenaris són clarament perniciosos per a l’economia, amb la qual cosa els bancs centrals hauran de fi lar molt prim per evi-tar els extrems del creixement de la infl ació.Malgrat tot això, el màxim representant de la Fed Ben Ber-nanke i el seu homòleg en el BCE Jean Claude Trichet han tranquil·litzat el mercat llançant recentment diversos missat-ges d’optimisme en els quals asseguren que probablement cap a fi nals del 2009 començaran a deixar-se notar en l’economia els primers símptomes de recuperació. Bernanke ha recalcat la solvència de les grans entitats nord-americanes i el compromís de l’Administració Obama a no deixar fallir cap d’aquests, tot això a pocs dies de la reunió del Comitè de Mercat Obert de la Reserva Federal en la qual s’espera un nou impuls a la política de compra d’actius hipotecaris. Per la seva banda, Trichet ha augurat que s’estan donant els passos adequats per estabilitzar els mercats fi nancers i l’economia i “podem estar començant a veure la llum al fi nal del túnel”, pronòstic que sembla que ha calat en la confi ança dels inversors segons l’evolució dels mercats borsaris en les últimes sessions.

“El BCE dubta sobre una política de tipus zero que podria desembocar en un important repunt de la infl ació a mitjà termini en dotar el sistema d’una elevada liquiditat a un cost baix”

Què estan fent els bancs centrals?Lluís Sust Híjar / director de Mercat de Capitals

articles

58 ABRIL/MAIG2009

L’inici, el passat dia 24 de març, del cicle de xer-rades “Interrogants Enginova” amb la interven-ció d’André L. Vanyi-Robin, un jove emprene-dor i president de la comunitat d’emprenedors Eurecan, a la conferència “El repte de fracassar. La gestió del risc”, m’ha suggerit unes refl ex-ions sobre el denominat esperit emprenedor. Què s’entén per esperit emprenedor?, quines característiques ens defi neixen un autèntic em-prenedor?, tot emprenedor és un empresari?,…Podem considerar que l’esperit emprenedor és una barreja complexa de diferents caracterís-tiques, condicions i habilitats personals. Aque-sta barreja no té una composició exacta ni en els components ni en la seva graduació.El que sí està comprovat en la pràctica és que el procés emprenedor té dues etapes: una primera en la qual s’identifi ca una idea com a oportuni-tat i una segona de transformació de la idea en una realitat empresarial.En l’etapa d’identifi cació l’esforç es concentra en la generació de la idea o solució innovadora o en la detecció d’una necessitat no satisfeta. Les capacitats o condicions de la persona gira-ran entorn de conceptes com: mentalitat oberta, imaginació, visió de futur, practicitat com a ca-pacitat de trobar solucions senzilles als prob-lemes, entusiasme…Si ens quedem en aquest nivell no tenim un au-tèntic emprenedor sinó un creatiu, una persona capaç de plantejar innovacions internes en una companyia o un inventor.Únicament podrem dir que estem davant d’un autèntic emprenedor quan, amb voluntat, es-forç i treball, es converteix aquesta bona idea en una realitat.Per dur endavant aquest esforç transformador cal un altre tipus de condicions necessàries: la tolerància a la frustració i al fracàs, la capaci-tat d’assumpció de riscos, la sana ambició, la iniciativa, la independència, la perseverança, l’orientació a l’assoliment, la capacitat de treball, la dedicació i la confi ança en si mateix.Si en la fase d’identifi cació l’important era pen-sar, veure i imaginar, el trànsit cap a l’autèntic emprenedor es produeix quan el verb a conjugar és: actuar.

He anat dient fi ns ara condicions que crec necessàries però que no són sufi cients ja que al meu entendre hi ha dos components de la fórmula que són imprescindibles i en gran quantitat: la passió, entesa com a implicació, ganes, motivació, il·lusió i dedicació màximes al seu projecte i l’energia vital, com a capacitat per suportar l’enorme esforç físic i mental que suposa la posada en marxa d’una nova empresa.I totes aquestes aracterístiques són sufi cients, a més, per dur endavant l’empresa, consolidar-la i fer-la créixer una vegada passada la fase ini-cial de posada en marxa? Què més cal per passar d’emprenedor a empresari? L’empresari ha de continuar mantenint l’esperit emprenedor? Per continuar creixent, una vegada passada la fase de posada en marxa, i donar el salt defi nitiu a la funció empresarial, l’emprenedor ha de man-tenir la passió, l’energia vital, la sana ambició, la dedicació i l’esforç i el treball diaris, ha de continuar sent creatiu perquè l’empresa con-tinuï sent competitiva generant riquesa i, a més, ha de saber seleccionar i envoltar-se d’un bon equip de professionals, disposar i potenciar les habilitats directives, els coneixements de gestió i les capacitats de lideratge, decisió, orientació comercial i competitivitat. En un moment incert com l’actual, en el qual valors i termes com innovació, cultura de l’esforç i dedicació i treball adquireixen tot el sentit i es converteixen en una necessitat, crec que cal reivindicar l’esperit emprenedor i les fi gures de l’emprenedor i l’empresari i que des de la societat, en conjunt, se’ls valori i se’ls doni suport convenientment, reconeixent la seva im-portància per al present i el desenvolupa-ment futur i es fomentin i es potenciïn totes les iniciatives en aquest sentit.A Enginova apostem per això.

L’esperit emprenedorJosé M. Román / director d’Enginova


PARLEM-NE

El passat 13 de febrer es va presentar a l’ETSEIB un estudi realitzat per la consultoria Accenture sobre el perfil competencial dels titulats recent-ment en aquesta escola. Aquest estudi es fonamenta en dues premisses bàsiques: d’una banda, la importància de les competències com a predictores del desenvolupament exitós de l’empleat en el seu lloc de treball i en l’organització; d’altra ban-da, la necessitat d’adaptar els plans d’estudis als requeriments i necessitats actuals de les empreses. En l’elaboració d’aquest estudi s’ha comptat amb la participació d’empre-ses de sectors diversos que contracten recent titulats i amb representants del professorat de l’Escola. Es van organitzar unes reunions de treball l’objectiu de les quals era, pel que fa a les empreses, identificar les competències requerides per les or-ganitzacions i el gap competencial existent, i, amb relació al professorat, apropar-lo a les inquietuds de les empreses en línia al desenvolupament competencial dels recent titulats. A partir de diverses fonts (ofertes de treball d’empreses que contracten enginyers i estudis de competències i documentació especialitzada) es van identificar dotze competències genèriques i transversals –habilitats i acti-tuds– que s’avaluen a l’estudi. Es va definir com a gap competencial la diferència entre el grau de desen-volupament demostrat pel titulat i el requerit (perfil desitjat) per a cada una de les competències identificades. Per definir aquest gap competen-cial l’estudi es basa en l’opinió de quaranta-sis empreses, complementada per la visió dels titulats i del professorat. Els resultats de l’estudi mostren amb gap positiu (els titulats tenen un ma-jor desenvolupament competencial del que es requereix) les competències següents: ús solvent dels recursos d’informació; sostenibilitat i compromís social; i comunicació oral i escrita. I amb gap negatiu (els titulats tenen un nivell de desenvolupament inferior al perfil desitjat per les empreses): responsabilitat/compromís; flexibilitat; relació interpersonal; tercera llen-gua (domini oral i escrit d’una llengua estrangera addicional al català i al castellà, per la UPC l’anglès); motivació; iniciativa/innovació; treball en equip; gestió de projectes; i aprenentatge autònom. La introducció de les competències en els plans d’estudis pot ser tractada tant a les assignatures que els constitueixen com a les pràctiques en em-preses o al projecte final de grau. Algunes recomanacions i bones pràcti-ques assenyalades a l’estudi suggereixen impartir algunes assignatures en anglès per millorar aquesta competència, incloure programes de mento-ring entre alumnes per desenvolupar les competències de responsabilitat i compromís o incorporar tècniques d’integració d’equips i dinàmiques de grup per millorar la capacitat de treballar en equip.

Perfil competencial dels recent titulats d’enginyeria industrial

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals

Avui, l’uniforme diari d’un enginyer in-dustrial està més a prop de l’americana i la corbata que de qualsevol uniforme corporatiu. Malgrat tot, no sempre ha estat així. L’enginyer industrial Er-nesto Boix, col·legiat número 1.244, ens ha enviat dues estampes amb molta història que mostren quina era la indumentària diària i la de gala dels companys enginyers industrials. Com canvien els temps...

60 ABRIL/MAIG2009

informe

La signatura electrònica, més enllà del visat digitalDes de ja fa temps, els enginyers industrials col·legiats gaudeixen de signatura

electrònica, la qual no només té valor com a certificat digital, sinó que a més acredita

els seus titulars com a enginyers industrials col·legiats, és a dir, com a professionals

altament qualificats. Gràcies a aquest tipus de certificat digital, avui el Col·legi pot

oferir al col·lectiu un ampli ventall de serveis i possibilitats, entre els quals hi ha la

gestió de tràmits amb l’Agència Tributària.

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès / arxiu

Des del primer moment, la possibilitat de realitzar els visats de manera telemàtica ha estat i és un dels principals serveis

associats a la signatura electrònica, però avui les possibilitats que ofereix aquest tipus de certificat digital dels enginyers industrials va molt més enllà.A més, per tal de facilitar la tasca professional dels enginyers industrials i altres professionals o empreses que hi poden estar vinculats, el COEIC ofereix també altres tipus de certificats digitals. Com explica Isabel Castillejo, directora de l’Àrea Professional del COEIC, “es tracta del certificat per a persones vinculades profes-sionalment a enginyers industrials, i certificats per a persones jurídiques per a societats amb enginyers industrials”.

QUÈ ÉS UN CERTIFICAT DIGITAL?Però anem a pams, i entenguem exactament de què estem parlant. Un certificat digital és un document electrònic signat per una autoritat de certificació, que garanteix a les terceres persones

que el rebin o l’utilitzin una sèrie de manifes-tacions que s’hi contenen com, per exemple, la identitat de la persona, la seva capacitat per rea-litzar un determinat acte, les autoritzacions, etc.

QUINES GARANTIES TÉ L’ÚS DEL CERTIFICAT?Efectivament, la garantia i la solidesa del sis-tema són qüestions essencials a l’hora de tenir confiança amb aquest tipus de document o servei digital. El certificat digital dóna validesa a qualsevol gestió electrònica, i la garantia del certificat digital rau en:

enviat la informació la persona que el signa.

informació i aquesta no ha estat manipulada per cap persona no autoritzada.

té el mateix valor legal que la firma manuscrita.

“Es tracta d’aprofitar els avantatges de la tecnologia i del certificat digital per millorar el servei que el COEIC dóna als seus col·legiats”

Isabel Castillejo, enginyera industrial col·legiada 5.887 i directora de l’Àrea Professional del COEIC


“Des del moment que com a enginyer vaig poder efectuar gestions amb l’Agència Tributària a través d’Internet, de seguida m’hi vaig acollir. És molt avantatjós”

Víctor Gómez Salas, enginyer industrial col·legiat 14.383

informe

62 ABRIL/MAIG2009

nicació xifrada només pot ser llegida pel seu destinatari fi nal i no pot haver estat manipulada.

ELS CERTIFICATS QUE FACILITA EL COEICTres són els tipus de certifi cat que el COEIC

1. Certifi cat amb atribut d’enginyer indus-trial col·legiat.Cal ser enginyer industrial col·legiat. Permet la signatura de documents com a enginyer industrial col·legiat davant del COEIC, l’Ad-ministració i davant de tercers. Imprescindible per realitzar el tràmit de visat-e i adherir-se al conveni amb l’Agència Tributària.

2. Certifi cat per a persones vinculades professio-nalment a enginyers industrials col·legiats.Cal que la seva sol·licitud estigui signada per un enginyer industrial col·legiat i serà en nom d’aquest que es realitzaran els tràmits. Permet

la realització de tràmits administratius del visat electrònic com ara: - Preparació del treball per visar.- Retirada dels treballs visats.- Descàrrega d’albarans i factures.- Preparació de llistats de treballs visats.- Tràmits que no requereixin exclusivament la signatura electrònica de l’enginyer.

3. Certifi cat per a persones jurídiques. Per a societats amb enginyers industrials col-legiats, tant si l’administrador és enginyer industrial com si no ho és.

un enginyer industrial col·legiat. Permet la realització d’actuacions telemàtiques en nom d’una societat davant del COEIC, les adminis-tracions i davant de tercers.Com ens diu Isabel Castillejo, “es tracta d’aprofi tar els avantatges de la tecnologia i del certifi cat digital per millorar el servei que el COEIC dóna als seus col·legiats”.

Avui, el ventall de possibilitats que ofereix el certificat digital dels enginyers industrials va molt més enllà del visat electrònic. Per exemple, els col·legiats ja poden presentar tot tipus de documents tributaris per via telemàtica i en representació de tercers

TRÀMITS EN LÍNIA

A més del visat-e, són diversos els tràmits que es poden realitzar amb la signatura electrònica amb atribut d’enginyer industrial. Entre d’altres entitats i administracions, avui ja es poden fer gestions amb:

* Agència Tributària* Seguretat Social* Diferents ministeris* Diferents governs autonòmics* Direcció General de Trànsit* Oficina Espanyola de Patents i Marques* INEM* Correus* Ajuntament de Barcelona* GISA-Gestió d’Infraestructures, SA* RELI-Registre de Licitadors* Etc.


CONVENI AMB L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIAEntre els tràmits que actualment els enginyers industrials poden realitzar amb la signatura electrònica, hi ha la possibilitat de presentar tot tipus de documents tributaris per via telemàtica i en representació de tercers.Això és així gràcies al conveni que es va signar en el seu dia entre el COEIC i l’Agència Tribu-tària. Per poder realitzar tràmits en línia amb l’Agència Tributària, els enginyers industrials han de disposar de la signatura electrònica i, a més, han d’adherir-se individualment a aquesta possibilitat mitjançant determinats tràmits que facilita el mateix COEIC.Es tracta d’una possibilitat força recent, però l’experiència confirma la bondat del conveni.

que com a enginyer vaig poder efectuar gestions amb l’Agència Tributària a través d’Internet, de seguida m’hi vaig acollir. És molt avantatjós. Em dedico al sector del vehicle i va molt bé, ja

que gestionar en nom de tercers facilita molts

finestreta que necessites sense moure’t de l’or-dinador és tot un món.”De la mateixa manera ho veu l’enginyer indus-

bàsicament serveis tècnics als meus clients, però tot sovint els projectes, amb l’objectiu d’oferir el millor servei, també inclouen les gestions de tipus laboral, fiscal i comptable. Ara, com a col-laborador amb l’Agència Tributària, puc enviar la documentació en nom dels meus clients, i a través d’Internet. Això és fantàstic.”

EL VISAT ELECTRÒNIC, SERVEIESTRELLAAmb tot, el servei telemàtic més utilitzat pels enginyers industrials és el visat electrònic, la utilització del qual és cada vegada més nom-brosa tenint en compte els seus avantatges.

“A l’empresa on treballo visem molts projectes, i això ens evita el trajecte de Fornells a Girona. A més, val la pena destacar la rapidesa d’actuació del Col·legi”

Rafel Alum, enginyer industrial col·legiat 13.061

“Tenim 740 certificats digitals vigents sobre un col·lectiu de gairebé 10.000 col·legiats: ens queda molt camí per a re-córrer. Des del Col·legi oferim certificats per ajudar als nostres companys a nivell laboral, però també personal”

Anna Secanell Cambras, enginyera industrial col·legiada 13.458 i responsable de l'Autoritat de Registre

informe

64 ABRIL/MAIG2009

“Des que viso –ens comenta Mireia Fèlix Caste-llanos, una jove enginyera industrial que treballa a Aigües de Manresa–, signo amb el visat-e. És molt còmode, i no només perquè no cal anar fi ns al Col-legi, sinó perquè t’estalvies tota la feinada de signar una a una totes les pàgines dels plecs de plànols i projectes. Amb el visat electrònic queda constàn-cia automàtica en cadascuna de les pàgines.”

sana, enginyer industrial sènior, sempre al cas de les noves tecnologies. “A partir del moment en què el Col·legi va informar sobre aquesta pos-sibilitat, nosaltres de seguida ho vam utilitzar. Estem molt satisfets amb el servei i no té més complicació. I, en tot cas, si n’hi ha alguna, sem-pre hi ha gent més jove, com la meva secretària, que m’hi dóna un cop de mà”, diu Cots.També ho té clar Rafel Alum, per qui el visat electrònic “és un avenç important. A l’empresa on treballo visem molts projectes, i això ens evita

pena destacar la rapidesa d’actuació del Col·legi. En mitja hora o com a molt una hora ja tens el projecte visat, i sense desplaçament físic”.És així com el visat-e és cada dia més utilitzat. Actualment, gairebé el 50% dels visats que es tramiten a l’àrea de Barcelona i a la Delegació

la resta de delegacions, on el visat-e és possible des del 2007, la seva utilització també és cada dia més estesa.

Per a més informació:Autoritat de Registre935 029 [email protected]

“Ara, com a col·laborador amb l’Agència Tributària, puc enviar la documentació en nom dels meus clients, i a través d’Internet. Això és fantàstic”

Andrés Sánchez García, enginyer industrial col·legiat 6.809

“El visat-e és molt còmode, i no només perquè no cal anar fi ns al Col·legi, sinó perquè t’estalvies tota la feinada de signar una a una totes les pàgines dels plecs de plànols i projectes”

Mireia Fèlix Castellanos, enginyera industrial col·legiada 15.247

“A partir del moment en què el Col·legi va informar sobre aquesta possibilitat, nosaltres de seguida ho vam utilitzar. Estem molt satisfets amb el servei”

Josep Cots Massana, enginyer industrial col·legiat 1.203

El conveni entre el COEIC i l’Agència Tributària permet als enginyers, entre altres coses, realitzar la declaració de la renda per via telemàtica

volem +

66 ABRIL/MAIG2009

Un mapa global de l’accessibilitat

El món es fa petit. Aquesta és la conclusió d’un informe del Banc Mundial sobre

l’accessibilitat a diverses parts del planeta. L’estudi mesura el temps que es tarda

a arribar a una ciutat de 50.000 habitants des de qualsevol punt del globus per

classifi car cada regió com a més connectada o isolada. El resultat és el mapa

que pots veure a l’esquerra, en què el color més brillant marca les zones més

interconnectades i el fosc les més aïllades. L’informe conclou que només una

desena part de la superfície terrestre pot considerar-se com un indret remot, és a

dir, a més de 48 hores de viatge d’un nucli urbà de 50.000 habitants, segons els

paràmentres dels autors. L’altra cara de la moneda és la concentració i densitat

de la població: el 95% de la humanitat viu en el 10% de la Terra.

EL MICROOH!NES

WWWEBS

Sistema que ofereix un mapa

basat en l’inventari de recursos

de l’energia solar i l’avaluació de

la generació d’electricitat a partir

de sistemes fotovoltaics a Europa,

Àfrica i Àsia sud-occidental.

ENTRETENIMENTS

Pare i fi llEl 1999, en el seu aniversari, un pare i un fi ll utilitzen dues espelmes amb forma de número per representar l’edat que compleixen. Ambdós utilitzen les mateixes dues espelmes; únicament inverteixen l’ordre de col·locació sobre el pastís per indicar-ne l’edat. Curiosament, l’edat del pare està representada en les dues xifres fi nals de l’any de naixença del fi ll i l’edat del fi ll coincideix amb les dues xifres fi nals de l’any de naixença del pare. Sabent que la diferència entre ells és de 27 anys, quina edat compleix cadascun?

SOLUCIÓ DE MARÇ

Intuïció infantilDeixant a banda el 100, si agafem el darrer número de la suma (99) i el primer (1), el penúltim (98) i el segon (2), etc., anirem formant parelles que sumen 100 en tots els casos. Si tenim 49 parelles que sumen 100 (49 x 100 = 4.900), més el 100 que hem destriat a l’inici i el 50 que queda imparell, el resultat fi nal és 5.050. Una operació que pot calcular-se mentalment en qüestió de pocs segons si es coneix el truc.

El signe matemàtic perdutEl punt o la coma decimal és l’únic símbol que ens permet aquesta operació i ens dóna un 1,2.

Problemes extrets de mensa.es

WWW.RE.JRC.EC.EUROPA.EU/PVGIS

WWW.VIAMICHELIN.COM

Si t’agrada viatjar conduint el teu

cotxe i no perdre’t per la carretera,

amb Viamichelin trobaràs una de les

millor ajudes per guiar-te com cal.

Mapes, calculadores de benzina i

peatges i tot el que fa falta a l’amant

de les quatre rodes.

WWW.CIA.GOV/LIBRARY/PUBLICATIONS/THE-WORLD-FACTBOOK

Quants habitants té Brasil? Quina és

la capital d’Angola? Quina és la religió

majoritària a Bèlgica? Si cerques una

resposta fi dedigna a qualsevol pregunta

de geografi a, política, economia o

demografi a d’àmbit mundial, el govern

nord-americà té des de fa anys una

gran base de dades a través de la

seva Agència Central d’Intel·ligència,

l’arxiconeguda CIA. Hi trobaràs des de

les banderes i mapes a la informació

sobre renda per càpita de desenes

d’estats i territoris d’arreu del món.


Som molts éssers vius els qui circulem per

aquest món i per això és d’agrair que uns

quants es preocupin de la seva conservació. Tot

i que molts procediments productius estan molt

estandarditzats, actualment hi ha tendències

alternatives que minimitzen el seu impacte

ecològic. D’aquesta pràctica sorgeixen els

productes vegan.

El veganisme no és només una moda; és un estil

de vida igual que el fet de ser vegetarià, però

amb més substància. Més enllà de l’alimentació,

el concepte vegan inclou no consumir ni vestir

productes que provinguin d’algun animal.

Qui estigui disposat a adoptar aquest estil de

vida haurà de renunciar a un bon filet o a unes

magnífiques sabates de pell. No obstant això,

hi ha productes de bellesa com la gamma de

xampús de Pureology que ens permeten ser més

compromesos amb el medi ambient alhora que

cuiden del nostre cabell, sense necessitat de

renunciar a alguns plaers carnals!

Pureology és 100% vegan amb zero sulfats i amb

extractes botànics ecològics com sàndal, te verd

o soja, entre d’altres, i els envasos estan realitzats

amb materials reciclables. Aquesta marca és la

número 1 en el tractament i la duració del cabell

acolorit als EUA i arriba a Espanya de la mà del

gegant de la bellesa: L’Oréal. A més, gràcies a

la seva fórmula concentrada permet realitzar fins

a vuitanta aplicacions per xampú: dues vegades

més que d’altres. I t’asseguren una efectivitat real

del producte o et tornen els diners.

Més ecològic, més econòmic!

LA TEMPTACIÓ

PUREOLOGY DIGUE’M QUINS PRODUCTES CONSUMEIXES I ET DIRÉ EN QUIN MÓN VIUS

On: A salons de perruqueria

experts en color:

Salva G

Avinyó, 12

Barcelona

Tel. Pureology:

911 778 849

Quan: Des de març del 2009

Quant: 19 euros

www.pureology.com

Natàlia Garcia / marketing i publicitat COEIC

volem +

68 ABRIL/MAIG2009

VIATGES DELS EIC

PERE C. ALTÉS, ASSOCIAT/COL·LEGIAT NÚMERO 8.495, ENS RELATA EL SEU VIATGE PER LA XINA“El viatge va ser per motius de feina,

com a consultor en temes d’organit-

zació i sistemes relacionats amb les

operacions per a l’empresa Dogi China,

fi lial de Dogi International Fabrics, amb

seu al Masnou, que fabrica teixit elàs-

tic per a la confecció de roba interior i

bany, entre d’altres aplicacions. El pro-

jecte professional va durar unes vuit

setmanes, que es van repartir en tres

viatges entre març i juny del 2008.

Dogi China està situada a Nanjing,

a uns 300 quilòmestres de Xangai,

cap a l’interior, tot seguint el curs del

riu Yangtsé. Tret d’alguns períodes a

l’any, en què hi ha vol directe entre

Europa i Nanjing, una de les opcions

per arribar-hi es via Xangai, i des d’allà

agafar un tren que supera els 400

km/h fi ns a Nanjing.

Tot estant allà, sempre es pot aprofi tar

algun cap de setmana per fer una mica

de turisme. Tant Nanjing com Xangai

tenen moltes coses per veure. Nanjing

té uns sis milions d’habitants i, de fet,

va ser capital de la Xina fi ns al 1949

aproximadament; era considerada la

capital del sud, per contraposició a

Pequín o capital del nord”.

Recorda que pots participar a la sec-

ció “Viatges dels EIC” enviant-nos un

correu amb la teva experiència i una

fotografi a a [email protected].

PÀGINES

La alquimia de la innovación: reloaded

Autors: Alfons Cornella;

Antoni Flores

Edita: Ediciones Deusto,

Barcelona, 2007

Codi: 658.012 COR

Sinopsi: Estructurat com una amena conversa

entre aquests dos experts, cadascun dels deu

capítols en què està dividit el llibre arrenca a partir

d’una paraula clau que sintetitza l’essència dels

processos i conjuntures que provoquen l’inici i la

rendibilitat posterior de tota innovació. Tot això

contextualitzat a través de casos empresarials

actuals.

Consideraciones legales del mantenimiento de instalaciones. Todo lo que el titular de las instalaciones debe conocer sobre las obligaciones legales del mantenimiento

Autor: Cristóbal Trabalón Carricondo

Edita: Editorial Tébar, Madrid, 2008

Codi: 658.58 TRA

Sinopsi: L’obra ocupa una

posició inèdita en la bibliografi a

de manteniment. Presenta una

funció consultiva des del punt de

vista de les obligacions legals dels

responsables de les instal·lacions,

que inclou la teoria del contracte de

manteniment, la subcontractació,

la intervenció de l’Administració,

la gestió de documents, la

responsabilitat civil, professional i

penal, la prevenció de riscos laborals,

i el manteniment mínim obligatori, a

més de trenta casos pràctics extrets

de la jurisprudència. Tot això amb un

estil senzill, directe i assequible.


OCI I CULTURA

Esports intercol·legials: vine a jugar!El Col·legi d’Enginyers Industrials de

Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de

Telecomunicacions de Catalunya, el

Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i

Ports de Catalunya i el Col·legi d’Econo-

mistes de Catalunya han organitzat els

primers campionats esportius intercol-

legials amb l’objectiu de crear sinergies

professionals entre els col·legiats.

Durant l’acte de presentació que es va

celebrar el passat 5 de març, Rafael

Español, president de la Fundació Ca-

talana per l’Esport, va convidar la resta

de col·legis professionals a participar

en aquesta iniciativa esportiva, creada

amb la voluntat que sigui la primera de

futures edicions.

L’objectiu del conveni signat pels dife-

rents degans dels quatre col·legis, i que

va comptar amb la participació de Ma-

nel Ibern, secretari general de l’Esport

de la Generalitat de Catalunya, Eduard

Rañé, director de Política Esportiva

de l’Ajuntament de Barcelona, i Rafael

Español, president de la Fundació

Catalana per a l’Esport, és fomentar les

relacions socials i professionals entre

els diferents col·lectius i aconseguir que

d’aquesta interrelació entre els col·legis

es beneficiï la societat.

En aquesta competició, cada col-

legi forma una selecció oficial que el

representarà en les diferents modalitats

esportives que constitueixen el campi-

onat: futbol sala, tenis de taula, tenis,

golf i vela.

Els campionats es desenvoluparan

entre els mesos de març i juny del

2009, i el 4 de juny tindrà lloc l’acte

festiu de lliurament de premis al Col·legi

d’Enginyers de Camins, Canals i Ports

de Catalunya. A més, s’ha de destacar

que els campionats ja compten amb

el patrocini de destacats organismes

oficials i empreses.

BONA ARRENCADA DELS EICEls EIC hem començat amb bon peu les

competicions. A la darrera jornada vam

golejar per vuit a tres els economistes

a futbol sala, mentre els enginyers de

Telecomunicacions van derrotar per la

mínima de quatre gols a tres els engi-

nyers de Camins.

volem +

70 ABRIL/MAIG2009

OFERTES I SERVEIS

Situat just a l’entrada sud de Girona,

aquest hotel disposa de 53 habita-

cions i suites amb aire condicionat,

telèfon directe, televisió via satèl·lit

i Canal Plus, wifi i punts d’Internet

gratuïts. A més, compta amb un

reconegut restaurant, sales per a

convencions i banquets, bar i piscina,

i està rodejat de jardí i té parc infantil i

pàrquing privat.

El restaurant El Celler està especialit-

zat en cuina catalana i té capacitat per

a 40 persones. Al restaurant Fornells hi

podem trobar cuina de mercat i té una

capacitat per a 350 persones.

10% de descompte en allotjament i

restauració

Ctra. Nacional II, km 71117458 Fornells de la Selva (Girona)Tel. 972 476 125 Fax 972 476 579A/e: [email protected] www.husa.es

HOTEL HUSA FORNELLS PARK HOTEL AMB SERVEI DE RESTAURACIÓ

Deulofeu 1918 és una de les botigues

més antigues de la ciutat, amb més

de noranta anys d’història. És un

establiment de moda per a home que

ja fa quatre generacions que està

present en el cor polític de la ciutat, a

la plaça Sant Jaume cantonada amb

carrer del Call.

A Deulofeu 1918 cada temporada

afronten el repte de confeccionar

una nova col·lecció que satisfaci els

gustos i les necessitats dels seus cli-

ents. Cada temporada presenten una

de les col·leccions més àmplies de

camises de tota la ciutat, mantenint-

se fi dels a la primera activitat del

negoci que fou la de camisers. A

més, ofereixen una gran diversitat

tant en roba de confecció, vestits,

americanes, abrics, gavardines, com

en pantalons, gènere de punt i ac-

cessoris com ara corbates, cinturons

i sabates. La seva col·lecció pretén

equipar l’home contemporani a les

diverses situacions a què s’enfronta

cada dia, per la qual cosa toquen tots

els estils: clàssic, esportiu, casual...

Ofereixen:

Ampli horari comercial: de dilluns

a dissabte, de 10.15 a 20.30 hores

ininterrompudament.

Retocs bàsics sense càrrec en les

peces comprades en temporada.

Tiquets d’aparcament Saba (av. de

la Catedral, plaça Catalunya, plaça

Urquinaona...).

Descompte d’un 10% en totes

les teves compres de temporada

(excepte en època de rebaixes) Plaça Sant Jaume, 3 08002 [email protected]

DEULOFEU 1918 BOTIGA AMB MÉS DE NORANTA ANYS D’HISTÒRIA

borsí

72 ABRIL/MAIG2009

IMMOBLES

Casa en venda a Barcelona. Vivenda especial per entrar a viure, amb piscina comunitària i pàr-quing. És com una casa amb diferents nivells. Té vistes de postal a Barcelona, al mar, a la Sagra-da Família... Dues xemeneies, alarma, quatre habitacions més un estudi de 25 m2, armaris encas-tats a totes les habi-tacions, una terrassa de 60 m2 i una de 30 m2, saló de 40 m2,dos banys, àmplia cuina de 25 m2 total-ment equipada.

Tocant a la carretera de les aigües. Preu: 930.000 euros. Tel. 609 432 041 (Anna) / 610 662 795 (Maria). A/e: [email protected].

Àtic tríplex de 190 m2

+ 35 m2 de terrassa, saló menjador amb terrassa, quatre dor-mitoris, cuina, dos banys, escales am-ples, sol nord i sud. Esplèndides vistes. Excel·lents comuni-cacions: línia 3 i 9 i autobusos. Ubicació Torrent de l’Olla - plaça Lesseps. Lloguer, lloguer amb opció a compra o venda. Preu: lloguer

1.600 euros/mes amb despeses inclo-ses; venda 800.000 euros. Tel. 637 453 424 (M. Eugènia).

Venc casa unifami-liar a Vallgorguina (Barcelona), urb. Can Puigdemir. Terreny de 1.400 m2

i habitatge aïllat en dues plantes de 244 m2: habitatge de 140 m2, terrasses i por-xos de 80 m2, traster de 6 m2 i garatge de 18 m2. Pintat i reformat recentment. Calefacció a gasoil. Quatre dormitoris, dos banys, sala menjador de 32 m2 amb llar de foc. Entorn tranquil en plena natura, al peu del parc natural del Montnegre. Preu: 290.000 euros. Tel. 666 411 095.

Llogo a 5.000 euros nau de 1.000 m2

amb segona planta forjada també de 1.000 m2 a 4,5 m d’altura. També llogo a 6.000 euros nau del costat a l’anterior

també de 1.000 m2

amb 500 m2 d’aparca-ment adjunt a façana. Possibilitat de llogar ambdues naus i l’aparcament adjunt i comunicar-les. Naus situades al pol·lígon El Pla de Molins de Rei, a 400 m de l’A2 i de l’AP2. Tel. 660 412 312 (Eugeni Ayala) / 610 399 701 (Esteve Ayala).

Venc casa aïllada a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), de 560 m2 construïts i 1.300 m2 de terreny, amb cinc habitaci-ons, quatre banys, saló menjador de 60 m2, cuina offi ce,estudi de 60 m2,garatge (cinc cotxes) i celler. Tel. 670 324 007 (Joan).

Llogo estudi refor-mat de 9 m2, amblavabo. Pis alt, zona Via Augusta amb Muntaner. Tel. 607 828 420.

Llogo pis al carrer Ro-cafort, entre Còrsega i Rosselló, de 80 m2 i tres habitacions (dues

dobles). Perfecte per entrar a viure directament. Segona planta amb ascensor. Vistes als jardins de Rosselló. Preu: 1.200 euros/mes tot inclòs. Tel. 666 461 062 / 934 390 253.

Llogo dos des-patxos, de 50 m2 i 85 m2, a Vic. Molt cèntrics, en bon estat i de preu molt econòmic. Tel. 609 726 038.

Llogo planta baixa al casc antic de Merca-dal (Menorca). Dues habitacions dobles. Mes de juliol i a par-tir del 20 d’agost fi ns a fi nals de setembre. Preu: 50 euros/dia. Tel. 934 514 510 / 670 455 052.

Venc torre a Carde-deu (Barcelona) amb molt bona situació, a prop del parc dels Pinetons i del centre. Terreny de 308 m2 i superfície habitable de 131 m2. Cinc habi-tacions (tres dobles i dues individuals), dos banys, cuina offi ce i sortida al jardí, menja-dor de 25 m2, armaris encastats, llar de foc, jardí que inclou zona d’aparcament per a quatre vehicles. Preu: 490.000 euros. Tel. 676 608 010.

Llogo apartament equipat a Calella de Palafrugell, per set-manes, quinzenes o mesos. Disposa de tres habitacions, dos banys, menja-dor - sala d’estar amb televisor, cuina equipada, balcó-terrassa. Es el segon pis de un bloc de tres alçades amb im-pressionants vistes al mar. Disposa de pati comunitari. Està situat a 200 metres de Port Pelegrí i a cinc minuts del cen-tre de Calella. Preu: 560 euros/setmana, Tel. 618 316 103 (tardes i nit).

Venc casa adossada a Alp (la Cerdanya), de 92 m2. Cuina, menjador - sala d’es-tar amb llar de foc, una habitació, bany i garatge a la planta baixa amb petita terrassa-jardí. Dues habitacions dobles i bany complet a la primera planta. Totalment moblada. Calefacció a gas. Tel. 636 494 045/55.

Es lloga pis al carrer Hurtado/Craywin-kel (Sant Gervasi, Barcelona). Té 85 m2. Renovat, exterior, molt tranquil. Sala-menjador, quatre


VEHICLES

habitacions, cuina equipada, ascensor. Preu: 900 euros/mes. Tel. 639 351 963.

Llogo casa uni-familiar a Lles de Cerdanya els mesos de juny i/o juliol i/o agost. Situació immi-llorable amb vistes de 360 graus (Cadí, Puigmal, Pirineus). En un prat a uns 300 m del poble. Planta: saló-menjador-cuina, bany i garatge. Pis: tres habitacions, nevera, rentadora, calefacció i llar de foc. Roba de la llar. Tel. 636 992 222.

Es lloga apartament a la Cerdanya, plan-ta baixa amb jardí privat i comunitari, piscina, tenis i parc infantil Temporada d’estiu per mesos o quinzenes. Tel. 652 191 985.

Casa nova canto-nera en venda a Pi (Bellver de Cerda-nya). Són 240 m2

construïts i 70 m2 de jardi. Tres habita-cions dobles, dos banys i garatge per a tres cotxes. Preu: 450.000 euros. Tel. 629 161 527.

Llogo amarratge de 8 x 3 per a tot l’any al nou port esportiu de Roses. Tel. 938 511 381 / 938 513 575. A/e: [email protected].

Es lloga aparta-ment a Cambrils, a

primera línia de mar, totalment equipat, dues habitacions,pàrquing,piscina,jardí i pista de frontó. Durant el mes de juliol, per quinzenes o mes sencer. Preu: 120 euros/dia. Tel. 932 051 806 / 648 849 499 (Gloria).

Llogo despatx a Barcelona, carrer Bruniquer amb plaça Joanic (Gràcia). Planta baixa. Accés independent. Ideal per a enginyers, arquitectes, etc. Aire condicionat, calefac-ció i xarxa informàti-ca. Tel. 606 589 832 (Elvira) / 616 482 414 (Josep Manuel).

Venc pis exterior a Horta-Guinardó, de 73 m2, amb vistes a jardí, zona molt tranquil·la, tres habitacions,banycomplet,parquet,calefacció i aire condicionat, ascensor, reformat fa poc, fàcil apar-cament i molt ben comunicat. Preu: 250.000 euros. Tel. 648 520 192 (Elisa).

Llogo pis a la Cer-danya, al centre del poble de Bellver. Capacitat per a cinc/sis persones (tres habitacions). Bones

ALTRES

Venc Volvo c70 (cupé) 2,5 t, B-VD, 192 CV, 165.000 km, full d’equip i llibre de revisions Volvo al dia només en concessionari oficial. En perfecte estat. Seients de pell, tabli-er de fusta, alarma, llandes, equip de música hf Volvo, etc. Regalo barres de sostre. Preu: només 6.800 euros (Ricard) / 629 720 468.

Venc moto Honda Scoopy 75 SH blava, matrícula B-NH. Preu: 300 euros. Tel. 667 466 686.

Venc vaixell Aston-da 43 Fly d’11,99 metres d’eslora, 4,240 de mànega i motor Volvo Penta de 2 x 430 CV en eix de potència. És de l’any 2003 i té categoria B, titulació

PER i estat excel-lent. Hèlix de proa i popa, barca salva-vides, radiobalisa ACR RLB32-CATI, passarel·la hidràuli-ca, aire condicionat i

calefacció individual a tot el vaixell. Elec-trònica VHF Azimut M168, GPS/plòter, pilot automàtic. Preu a convenir. Tel. 616 434 176. A/e: [email protected] (C. Sardà).

Venc veler Bavaria-36 de l’any 1992, en perfecte estat i funcionament. Eslora de 10,2 x 3,4 de mà-nega, equipat amb sonda, radar, equip de vent, GPS i auxili-ar amb forabord. Tel. 609 744 313.

Venc Mercedes Benz E280 Avant-garde W210 1999, pintura metal·litzada de color plata iridi, motor V6 (210 HP) gasolina 95 (7,5 l / 100 km), canvi automàtic, llums de xenó amb aixugapa-rabrises, retrovisors i alçavidres elèctrics, ràdio-CD Mercedes, doble climatitzador independent, tapis-seria de pell “antraci-ta”, control de creuer amb limitador de velocitat, tancament centralitzat amb obertura de maleter, connexió Bluetooth, bateria nova, revisió recent, 135.000 km, sempre en garatge, molt bon estat. Tel. 656 601 027.

Llogo tres seients al camp de Futbol Club Barcelona: gol sud, segona graderia, temporada 2009. Tel. 609 744 313.

vistes i molta llum, tot exterior. Es lloga per temporada, set-manes, quinzenes, mesos o tot l’any. Preu: per any 600 euros/mes; lloguer semestral (tempora-da) 3.500 euros; per quinzena o setmana en funció de l’època de l’any. Tel. 697 437 528.

Més informació: www.neeltjejans.nl / www.deltawerken.com

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteni-ment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través del correu electrònic [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]é pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Si hi ha un país que deu en bona part la seva existència als avenços de l’engi-nyeria, aquest és el regne dels Països Baixos. Qui hagi visitat aquest acollidor país del nord d’Europa sabrà els esfor-ços de la tècnica per imposar-se a la natura. Una de les mostres d’aquesta voluntat de supervivència són els dics que protegeixen la costa dels Països Baixos. Un dels més grans és el Gran Dic d’Oosterschelde, la peça principal de les obres del delta, que es van ini-ciar com a resposta a les inundacions del mar del Nord del 1953.L’Oosterscheldekering, com s’ano-mena en neerlandès, té nou quilòmetres de llarg i és la més cara i difícultosa construcció de les obres del delta. Per

facilitar la tasca, es va construir Neeltje Jans, una illa artifi cal al mig de l’estu-ari, que es va conservar posteriorment com a centre educatiu per als visitants i com a base per al manteniment de l’estructura. El Gran Dic consta de 65 pilars de formigó amb 62 portes d’acer de 42 metres d’ample cadascuna. L’obra es va aixecar en un dic sec, que des-prés es va inundar perquè una fl ota especial d’embarcacions acabés de fi xar els pilars en la seva posició. Tot i que inicialment es va preveure com una presa tancada, fi nalment es va decidir que hi funcionés un sistema de comportes que normalment romanen obertes i només es tanquen davant de

condicions climàtiques adverses. Així es va conservar la vida marina d’aigua salada i la pesca originals de la zona.Juntament amb les obres del Zuider-zee, que van permetre la creació d’un mar interior i l’avenç de molts quilò-metres quadrats de pòlders al nord del país, les obres del delta es consideren com una de les set meravelles del món modern, segons l’Associació Ame-ricana d’Enginyeria Civil.Després de més d’una dècada de treballs, l’obra es va completar el 1987 amb la construc-ció d’una carretera de pas per damunt de la presa. A l’entrada del camí, una placa hi proclama: “Aquí la marea és governada pel vent, per la Lluna i per nosaltres, els holandesos”.

El Gran Dic d’OosterscheldeEnginyeries del Món

TEXT: Josep Ramon Torné FOTO: Arxiuvolem +

74 ABRIL/MAIG2009

Fulls dels enginyers núm. 260 abril/maig 2009

Documents

Transcript of Fulls dels enginyers núm. 260 abril/maig 2009