Fulls dels Enginyers 279 gener_febrer_març_2013

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Manuel Casas

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Jaume Masgrau

Lleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Carles Aluju

Redacció: Mònica Acero, Carles Aluju, Jordi Garriga, Manel

Gastó, Isabel Marquès i Montse Pérez-Creus

Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso

Fotografia: Isabel Marquès, Manel Canetti

Disseny i maquetació: Carles Ivanco

Il·lustració: Judit Canela

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen l’opinió

dels Fulls dels Enginyers.

12

CALIDOSCOPIEl primer violí electrònic

INFORMEEl COEIC a la butxaca

EDITORIALJoan VallvéDegà del COEIC

tenim

opin

ió

fem

inst

itució

vole

m +

som

engin

yers

LA COLUMNADiana NegreCorresponsal a

Washington

FEM-NE CINC CÈNTIMS

Montserrat MataEnergèticament

independents

ESPECIALObservatori de la Competitivitat

2012

REPORTATGEUn futur esperançador per a

les dones enginyeres

ENTREVISTARicard Aiguabella

34ENTORNCEECL’eficiència energètica com a eix de desenvolupament de les smart cities

04

EN FAMÍLIA Concurs de nadales

ENGINYERIES DEL MÓNÀsia i Pacífic es toquen

EN FAMÍLIASegon aniversari del Club Bombeta

05

12

16

28

48

54

106

88

10

LA COMISSIÓGrup de Treball d’Il·luminació

92

ELS NOSTRES EXPERTS

Margarida PlanaLes estratègies energètiques

ajuden a reduir costos?

0656

08

ELS NOSTRES EXPERTSArtur VilàEl preu dels carburants

ELS NOSTRES EXPERTS

Gian-Lluís Ribechini i Creus A la teva empresa, tens retribució

per la innovació?

42

VOLEM +Entreteniments i curiositats

102

ARTICLESServeis OcupacionalsEls efectes nocius del pensament grupal

85

DIA A DIATots els actes i jornades dels EIC

58

ARTICLESEls EIC, l’AMCTAIC

i l’E-FAITH84

EN FAMÍLIA La cavalcada de Reis

98

Joan Vallvé / degà del col·legiJoan Vallvé / Degà del COEIC

tenim opinió

4 GENER/FEBRER/MARÇ2013

EDITORIALEDITORIAL

El futur de la nostra professió i de les institucions que apleguen avui els enginyers, Associació

i Col·legi, té un punt d’incertesa. Si ens referim al Col·legi, tothom està pendent de l’anunciada Llei de serveis profes-sionals de caràcter estatal derivada de la transposició de la Directiva de ser-veis 123/2006 i de la Llei òmnibus que va promoure, l’any 2010, la supressió de l’obligatorietat del visat en un gran nombre de projectes. La futura Llei de serveis professionals establirà en quines professions serà preceptiva la col·legiació i determinarà si ha d’haver-hi la reserva d’activitat. És prou clar que si se supri-meix l’obligació de col·legiar-se perdrà tot el sentit la funció dels col·legis profes-sionals com a corporacions de dret públic encarregades de garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió.Es controlaran únicament els que volun-tàriament vulguin col·legiar-se? L’article

125 de l’Estatut de Catalunya atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de col·legis professionals. I, cosa curiosa, aquest article no fou “tocat” pel Tribunal Constitucional. Potser serà l’hora que el Govern i el Parlament posin al dia la Llei 7/2006 de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i n’estableixin el reglament d’aplicació al més aviat possible.L’Associació d’Enginyers continua donant passos endavant. A l’edito-rial passada parlàvem de l’Agència de Qualificació de Professionals de l’En-ginyeria (AQPE). Avui podem anunciar que el rètol que hi ha al nostre edifici, a la cantonada de Via Laietana amb el carrer del Dr. Joaquim Pou, Enginyers, esdevé una realitat. Als enginyers quí-mics, enginyers geòlegs i enginyers d’organització industrial, ara hi hem d’afegir que en els nostres locals de Via Laietana i de la plaça Ramon Beren-guer s’han llogat unes dependències als

col·legis i les associacions d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i d’Enginyers Informàtics. També al d’Enginyers Tècnics de Telecomuni-cació i Enginyers de Monts i Forest. Aquest fet permetrà una ampliació i col·laboració en els serveis de Norma-tiva, Informació, Documentació, Borsa de Treball i Formació.D’altra banda, a la revista VDI Nachrichten dels enginyers alemanys del 19 d’octubre llegeixo el següent: “Els enginyers troben a Catalunya un lloc de treball al sol”. I continuo llegint: “Barcelona atreu com a lloc d’innovació per a nous desafiaments enginyers d’arreu del món”. Els empre-saris alemanys diuen que Catalunya és com el Baden-Württemberg de l’Estat espanyol. I encara fan una altra referèn-cia: “Les perspectives professionals per a joves enginyers, amb preparació inter-nacional i coneixement de llengües, són bones”. Potser caldrà que també afegim una dosi d’optimisme a la incertesa.

El nostre futur

SONÒMETRE

Informe dels EIC sobre l’incendi de la subestació Maragall

SONA BÉ

La reforma educativa de Wert

L’Avantprojecte de llei per a la mi-llora de la qualitat educativa promo-gut pel ministre

d’Educació, José Ignacio Wert, és un atac al model d’immersió lingüística i relega el català a llengua d’especialitat, per darrere del castellà, l’anglès i una altra llengua estrangera.

L’N-II, encara sense desdoblar

Dels 101 quilò-metres de l’N-II que s’havien de desdoblar des del 1995 per part del

Govern central només s’ha actuat en 8,4. Cal una solució urgent per a una carre-tera que, segons la Fundació RACC, és cinc vegades més perillosa que l’AP-7 que hi transcorre en paral·lel.

NO SONA... GRINYOLA

L’informe tècnic elaborat pels EIC arran de l’incendi de la subestació elèctrica de Ma-

ragall el juliol del 2007 ha estat cabdal perquè la Justícia determini les respon-sabilitats de Red Eléctrica Española i Endesa en una apagada que va deixar sense llum uns 300.000 abonats.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a [email protected], per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

Els resultats electorals del 7 de novembre van deixar sorprès el candidat republicà Mitt

Romney i decebuts els seus companys republicans, mentre els demòcrates celebraven una victòria que no ha deixat gens clar cap a on van els Estats Units.Els republicans es demanen per què han perdut i no entenen que uns electors, que es declaraven desitjosos de canvi, hagin votat per continuar amb el mateix president i el mateix govern dividit. Es demanen si el partit està preparat per als canvis demogràfics que ja són evidents i que convertiran els Estats Units en un país de minoria “anglo”, amb predomini de llatins, asiàtics i negres. Això els obli-

garia a replantejar-se la seva imatge i els seus objectius, si no volen convertir-se en oposició permanent.Altres pensen que els cal canviar el seu missatge, que guanya per un 8% entre els homes blancs, però perd per un 12% entre les dones blanques. És un missatge centrat en la independència individual, a diferència de les prome-ses demòcrates per a programes socials que, per a molts republicans, són una orientació perillosa cap a una societat de tipus socialista europeu.De moment, les borses de valors, el termòmetre més fidel de les opinions públiques, han tingut caigudes fortes des de la victòria d’Obama, segurament per

la por al “precipici fiscal”, és a dir, pujada d’impostos generalitzada amb retallades en les despeses públiques que portaria una contracció econòmica del 0,5%. El president sembla disposat a arri-bar-hi fins que els republicans s’agenollin i acceptin les seves exigèn-cies per apujar els impostos als més rics. Hi insisteix perquè les enquestes indi-quen que la gent no té problemes a fer pagar als rics, especialment si creu que amb això no li retallaran els seus bene-ficis, i pensa, segurament amb raó, que els republicans cediran.Sorprèn una mica, però, que Obama prengui aquesta posició quan sap que aquests impostos nous, si no van acompa-nyats d’altres mesures, no seran prou per reduir el dèficit. I el preu serà un ressen-timent tan gran entre els republicans que poc podrà aconseguir d’ells en el futur.El fet és que els republicans creuen, igual que Obama, que han rebut un mandat del públic per sanejar el pres-supost, i malgrat no tenir els vots per imposar la seva visió, en tenen prous com per impedir la del president.Aquest pols entre el president i els republicans no ha fet més que comen-çar i pot definir la política dels propers quatre anys i la gestió econòmica, no només dels Estats Units, sinó de la resta del món.

LA COLUMNADiana NegreCorresponsal a WashingtonI ara, què?

“Fa uns dies vaig assistir a una reunió amb empresaris. I tots estaven contents. Vaig investigar el fet perquè em va semblar estrany en aquest ambient de crisi. I és que estaven capitalitzats i venien essencialment a fora”

L’ALTAVEU

Andreu Mas-ColellConseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya

FULLS dels ENGINYERS 5

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


La situació econòmica actual ha posat de manifest la necessitat de reflexionar sobre la gestió

dels recursos que s’estan utilitzant. Les empreses estan immerses en una revisió global de recursos (personals, materi-als...) per aconseguir mantenir-se en el mercat. Per què no fer-ho també amb l’energia?L’energia és un dels recursos que, per la seva importància en la despesa empre-sarial i l’increment del seu preu, cal incorporar en les revisions per reduir els costos globals. L’estalvi d’energia esdevé, doncs, un factor clau en el pro-cés de reflexió actual.Una de les formes bàsiques d’estalviar és ser eficient. L’eficiència energètica s’ha d’entendre com a optimització del recurs de l’energia, és a dir, com un concepte ampli de millora de la definició, la gestió i l’ús dels recur-sos energètics que s’estan consumint. Per tant, engloba qualsevol actuació que permeti reduir el consum energè-tic sense disminuir les condicions de confort. Millores que no sempre s’han d’associar a inversions en nous equips, sinó que es poden centrar en millores dels processos d’operació i manteni-ment, formació dels usuaris, control i gestió d’equips...L’eficiència energètica es basa en la reducció d’un cost, en aquest cas l’energètic. Per tant, igual que per a l’optimització de qualsevol altre cost, per garantir que s’obtindran els estalvis esperats, primer cal saber i entendre a què es deu i de què depèn el consum energètic i, després, definir-ne una estratègia de millora i seguiment. Així doncs, amb independència del sector i de la mida de l’empresa, cal

Les estratègies energètiques ajuden a reduir costos?

Margarida Plana / Enginyera industrial col·legiada núm.13938

promoure la incorporació de l’energia en la definició de les estratègies empre-sarials, no només com un aspecte que s’ha de resoldre en paral·lel, de manera externa al funcionament propi de l’em-presa, sinó considerant la definició d’una política energètica global que impliqui a tots els departaments.D’aquesta manera es podrà conèixer i entendre el propi comportament ener-gètic per poder construir un full de ruta que identifiqui possibles actuacions de millora, prioritzant-les i avaluant-ne els impactes energètics així com la reduc-ció de costos associats.Per tant, donant resposta al títol de l’article, i tal com es fa per a altres recursos empresarials, sí, la definició d’una estratègia energètica permetrà gestionar i optimitzar el vector ener-gètic i, per tant, maximitzar la reducció dels costos globals de l’empresa.

“Per garantir que s’obtindran els estalvis esperats, primer cal saber i entendre a què es deu i de què depèn el consum energètic i, després, definir-ne una estratègia de millora i seguiment”

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


Gian-Lluís Ribechini i Creus / Enginyer industrial. Membre de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC. Col·legiat núm. 8553

La innovació ha esdevingut el paradigma per a la supervivèn-cia i el creixement econòmic de

les empreses i dels països; però cal ser conscients que la innovació no la fan les empreses, sinó que la desenvolupen les persones. Avui en dia, són poques les empreses que tenen establerts sistemes de retribució associats als resultats que la innovació suposa en el negoci.Un indicador del nivell d’innovació d’un país és el nombre de patents que registra. Segons l’Oficina Europea de Patents, el 2011 Espanya va presentar 1.417 sol·licituds de patents, mentre que Alemanya en va presentar 26.234. Un dels factors que pot explicar aquesta diferència és de caràcter legislatiu: a Espanya, els empleats no tenen dret a retribució per la innovació que generen a les empreses; en canvi, a Alemanya, i des del 2010 també a la Xina, el dret a retribució és reconegut per les lleis d’ambdós països.En aquest sentit, cal superar l’àmbit de les patents i ampliar-lo cap a una sistemàtica retributiva que vinculi tota la innovació que es produeix dins de l’empresa. S’haurien de desenvo-lupar sistemes en què es tingui en compte la contribució individual (qui té la idea), la contribució del grup (qui desenvolupa és un equip) i la contri-bució organitzacional (tothom participa en la innovació).Dins de la Comissió de Gestió Empre-sarial dels EIC es va considerar que la retribució de la innovació era un canvi de paradigma que calia impulsar, i fa més d’un any es va iniciar un projecte en aquesta línia amb un grup de treball liderat pel degà del COEIC.Una fita significativa es produí l’oc-tubre del 2012 en celebrar-se una

jornada al COEIC on participaren representants de patronals, sindicats, empreses i el Govern, i on es reconei-xia que calia incentivar la innovació focalitzant-se en els equips, que una dinàmica d’innovació oberta supo-sava incidir en el marc laboral i mercantil.Per part dels sindicats, es reconeixia que aquesta iniciativa permetria obrir camins cap al necessari canvi de model productiu. I es proposava que dins del marc de les negociacions col·lectives s’iniciessin de manera voluntària iniciatives adreçades a incentivar la innovació en la línia proposada. Un

representant de les patronals finalit-zava dient: “De la mateixa manera que un executiu té una variable si l’em-presa es guanya la vida, en l’àmbit de la innovació s’hauria de plantejar quelcom semblant”. Per part de l’Ad-ministració, s’exposava que calia un canvi en el sistema d’innovació de Catalunya en el qual l’empresa esde-vingués el centre del sistema, posant el focus en la gestió de les persones.La nostra oportunitat és el desen-volupament d’un model català per incentivar la innovació mitjançant la retribució dels equips innovadors que esdevingui una referència global.

A la teva empresa, tens retribució per la innovació?

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


E ls preus dels carburants és un tema constant de debat cada vegada que s’apugen o s’abai-

xen perquè els usuaris veuen que no sempre s’ajusten a les pujades o baixa-des dels preus del petroli.Aquestes fluctuacions constants donen peu a intervencions d’entitats que opi-nen i tracten dades que, a vegades, no són fidels a la realitat.El 25 d’octubre, el RACC va presentar un estudi exhaustiu dels preus dels carburants basant-se en els tres factors següents: el preu en origen, l’impost autonòmic i la política comercial dels distribuïdors. Algu-nes de les conclusions de l’estudi són: a) els preus de la gasolina sense plom 95 i el gasoil s’han apujat un 13,7% i un 11,5% respectivament durant el darrer any, en part per la pujada de l’IVA i també per les pujades de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs (IVMDH) de les comunitats autònomes; b) Repsol i Cepsa dominen el mercat de la distribució estatal; i c) omplir el dipòsit pot sortir més car o més barat en funció del dia de la setmana, de la ubicació de la

benzinera i de la distribuïdora.La Comissió d’Energia ha consultat diverses fonts per avaluar alguns aspectes d’interès, tenint en compte l’heteroge-neïtat en les dades que intervenen en la formació dels preus dels carburants i que podria portar-nos a una certa confusió.Tot seguit, comentem el pes de cada factor que influeix en el preu de cada carburant.Cost del producte: El cost base és la mitjana ponderada de les cotitzacions internacionals CIF del Mediterrani (70%) i CIF del nord-oest d’Europa (30%). Depèn de les cotitzacions de la gasolina i el gasoil, i també té relació amb la del barril de petroli.Altres costos i marges: 1) Logístics: emmagatzematges, transports i costos d’“existències mínimes” que exigeix l’estat i que en alguns països (de la UE) no tenen o si el tenen l’engloben a la partida d’impostos. 2) Comercialitza-ció: personal, descomptes, màrqueting, etc. 3) Financers: inversions en nous punts de venda, en seguretat i en medi ambient. 4) Incorporació de biocar-

burants: els operadors estan obligats a incorporar un 7% de biodièsel en el gasoil i un 4,7% de bioetanol en la gasolina (aquest cost varia segons els preus de les matèries primeres com la soja, el sucre, la colza, etc.). 5) Marges del minorista i del majorista. Impostos: Hi ha tres trams: l’especial dels hidrocarburs (actualment és de 45,6 ct./l per a la gasolina i 36,1 ct./l per al gasoil); el de vendes minoristes (conegut com l’impost autonòmic) amb un tram esta-tal de 2,4 ct./l i un tram autonòmic que no pot superar els 4,8 ct./l (Catalunya aplica el tram màxim); i l’IVA del 21%, que s’aplica incloent també els impostos especials i autonòmics.En resum, veiem la necessitat que les dades que s’estudien en la formació dels preus dels carburants siguin més homo-gènies, sobretot entre països. El marge comercial de petrolieres i estacions de servei és petit respecte al preu de venda, de prop de 6 ct./l. Aquest marge es pot discutir i considerar-lo excessiu però, per més que es pressioni, el preu de venda no tindrà variacions.

Els preus dels carburantsArtur Vilà / Membre de la Comissió d’Energia. Subcomissió d’Energies Primàries. Col·legiat núm. 3.559

GA

SOIL

1,4

45 €

/l

GA

SOLI

NA

SP9

5 1,

522

€/l

IVA 21%

IIVMDH

IMPOSTOS ESPECIALS

COST DEL PRODUCTE

ALTRES COSTOS I MARGES

0,251

0,307

0,125

0,702

0,06

0,264

0,401

0,116

0,68

0,061

Aquests són els preus mitjans del

gasoil A i la benzina que va donar

el Ministeri d’Indústria, Energia i

Turisme a la Unió Europea després

de la pujada de l’IVA.

93 763 26 99 / 660 484 072. Mail: [email protected]. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITSESPAIS

Visita’ns a www.2pe.biz

Certi�cat núm. ES11/9905 de complimentdels requisits de la Norma ISO 9001:2008.

Membre protector de l'associacióde consultors d'estructures.

Màxima classi�cació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF 2PE 166*112.pdf 5 25/06/12 13:56

E l passat 23 de setembre ens va deixar prematurament Josep Queralt, qui va ser,

fins aleshores, el president del Grup de Muntanyisme del Col·legi. Però qui va ser Josep Queralt? Aquells que vam tenir el plaer de conèixer-lo i de compartir la muntanya amb ell, en podríem parlar hores i hores sense descans. Ara bé, per a aquells que no el vau conèixer us podem dir que va

ser un home ple de bondat, generosi-tat, vitalitat, entusiasme, amb capacitat d’engrescar persones i grups, entregat, entranyable i sempre disposat a ajudar a tothom. El destí va fer que en Josep hagués de prendre un camí que algun dia tots, perquè és llei de vida, l’haurem de prendre igual que ell. I, com a bon guia i company que va ser, sabem que quan ens toqui emprendre’l ens

l’haurà ben assenyalat, com era cos-tum en ell, i ens el trobarem al nostre costat per acompanyar-nos mentre ens anirà indicant la bellesa d’aquells nous paratges. Josep, sabem que has marxat però que no ens has pas oblidat i esperem que, des d’allà on siguis, ens acompanyaràs en totes les excursions que fem.

No t’oblidarem mai, company!!!

En memòria de Josep Queralt, president del grup de muntanyisme

PARLEM-NE

tenim opinió



Montserrat Mata / Enginyera industrial col·legiada núm. 9471

Lenergia no és cap impedi-ment per a la viabilitat d’un Estat català independent a la UE, o fins i tot fora

d’aquest àmbit. Aquesta és la primera conclusió que hem tret dels estudis fets des d’Enginyers per la Independència, integrats dins de l’Assemblea Nacional Catalana.No ho és perquè la Catalunya actual té més capacitat de recepció, transforma-ció i subministrament de gas natural, petroli i derivats del petroli del que és necessari per al seu consum. Els ports de Barcelona i Tarragona poden importar més combustible que el que consumeix Catalunya i, en cas neces-sari, ampliar les instal·lacions.I pel que fa a l’electricitat, Catalunya és importadora d’electricitat (18% l’any 2009). El motiu d’aquesta importació d’electricitat és econòmic, no de manca de capacitat de generació. En l’actual sistema elèctric hi ha centrals tèrmi-ques funcionant molt per sota de la

seva capacitat, bàsicament les centrals de cicle combinat de gas natural (4.474 MW el 2012); amb aquest potencial, més la base oferta per les centrals nuclears (3.146 MW) i amb el suport de les altres centrals (més de 5 GW), es pot prescindir de les importacions d’electricitat, cosa que farà augmentar lleugerament les emissions de CO2 i el preu segons el mercat, però també facilitarà la regulació interna. D’al-tra banda, la generació elèctrica amb energies renovables a Catalunya està per sota del seu potencial, situació que millorarà si s’aplica el recentment aprovat Pla de l’Energia i Canvi Climà-tic de Catalunya.Cal tenir present, però, que la gestió i l’operació del sistema la fan les estruc-tures ibèriques i espanyoles, com és el mercat elèctric OMEL i Red Eléctrica de España (REE), a través de les quals es determina quines centrals han de proporcionar l’electricitat sol·licitada. Per tant, hi ha una feina important per

redefinir aquest funcionament. Val a dir que el 86% de l’electricitat generada a Catalunya prové de centrals d’Endesa i d’Iberdrola que no tenen les seves seus a Catalunya i el seu accionariat és molt divers.Entre els temes que caldrà negociar des-taquen les centrals hidroelèctriques que estan a cavall entre Catalunya i l’Aragó, i el capital d’Enresa destinat a la ges-tió dels residus nuclears. El nou Estat haurà de crear l’organisme regulador de l’energia equivalent a la Comisión Nacional de la Energía (CNE) i els ope-radors del sistema elèctric (equivalent a Red Eléctrica de España, REE), del sistema gasístic (equivalent a Enagás) i del sistema d’hidrocarburs (equivalent a Compañía Logística de Hidrocarbu-ros, CLH). Per a això es poden establir convenis de col·laboració o, fins i tot, de participació amb altres estats, com els que hi ha entre Espanya i Portugal per a la gestió de la generació elèctrica.Els costos de l’energia es podrien

Energèticament independents


reduir. Actualment, Catalunya paga amb el rebut de l’electricitat més pri-mes que les que rep. Les primes al carbó, a la generació elèctrica extrape-ninsular i les primes a centrals acollides al Règim Especial que majoritàriament no són a Catalunya, fan que el dèficit de tarifa generat a Catalunya sigui inferior al del conjunt d’Espanya. La revisió del sistema de preus de l’energia perme-tria a Catalunya adaptar el seu sistema energètic en línia a les indicacions de la Unió Europea expressades en el docu-ment Energy Roadmap 2050, per reduir la dependència exterior i els impactes al medi ambient derivats de la generació elèctrica, augmentant el nivell de gene-ració a partir de fonts renovables, que a Catalunya és molt baix (només el 4,1% d’energia primària l’any 2009, incloent la generació hidràulica), i millorant l’eficiència en tot tipus de consums. D’altra banda, un factor que podria incrementar el cost de l’energia podria ser el mal estat de les infraes-

tructures energètiques estatals en el moment del seu traspàs a Catalunya, com està succeint amb les rodalies de Renfe, o la falta d’alguna d’elles. Per exemple, caldrà millorar infraes-tructures com la xarxa elèctrica a les comarques gironines, gestionar els residus nuclears produïts per Ascó i Vandellòs, i preparar la connexió amb l’Estat francès per canonada.En canvi, pel que fa a emissions de CO2, Catalunya actualment paga més del que li pertoca per les emissions. El CO2 pro-duït per generació de l’electricitat de Catalunya és de 122 g CO2/kWh, quan-titat inferior a la del conjunt d’Espanya que és de 166 (any 2010). I les emissions per unitat d’energia associades a tota l’energia primària (generació elèctrica i en altres usos) també són inferiors a les del conjunt d’Espanya. Per tant, Cata-lunya abona a l’Estat espanyol més del que li correspon per aquest concepte. Això també repercutiria sobre el preu de l’energia, que s’abaixaria.

En resum, els recursos energètics, les infraestructures energètiques, i els actius humans i empresarials actuals fan viable el sistema energètic català en el marc de la independència política de Catalunya en un curt termini. Cal, però, que les institucions catalanes comencin a preparar les eines de regulació, gestió i operació necessàries per poder utilitzar-los sense problemes.

“Catalunya abona a l’Estat espanyol més del que li correspon per les emissions de CO2 i per unitat d’energia. Això també repercutiria sobre el preu de l’energia, que s’abaixaria”

tenim opinió


Llegint la crònica que fa de la manifestació de la Diada Pere Guiu en l’anterior número de

Fulls dels Enginyers, constato, un cop més, tot el que necessita la ideologia nacionalista –basada en sentiments atàvics de pertinença a la tribu– l’exal-tació del mite propi i la desqualificació de l’enemic inventat: “Boti, boti, boti, espanyol qui no boti!”. M’agradaria saber quina mena de submissió pateix Catalunya en un país lliure i democrà-tic que es regeix per una Constitució amb dos dels seus set “pares” catalans –Miquel Roca i Jordi Solé– aprovada per la immensa majoria del poble espa-nyol (inclòs el català) el 1978. També tinc curiositat per conèixer quan va ser Catalunya sobirana. Respecte al gastat espoli, la meva opinió és que Catalunya no es pot queixar perquè sempre ha estat beneficiada pel proteccionisme a la burgesia catalana de temps pretèrits (inclosa l’època franquista) i pels molts rèdits aconseguits a canvi de suports parlamentaris.El happening de la Diada, que es vol utilitzar ara com un mandat impera-tiu del poble català, no va tenir res d’espontani, sinó que va ser la conse-qüència de les ingents quantitats de recursos econòmics i mitjans humans posats a disposició de la seva política partidista durant més de trenta anys

pel nacionalisme. En tot aquest temps ha funcionat molt bé l’adoctrinament i la propaganda orwelliana sobre la madrastra Espanya per justificar qual-sevol mancança.Aquesta última fugida cap endavant és un muntatge per tapar la seva nefasta gestió i aconseguir adeptes a la seva causa. Com a tàctica política a curt termini pot valer, però el Sr. Mas hauria de tenir en compte que, a part dels poderosos inconvenients legals, el missatge de deslleialtat institucio-nal, d’insolidaritat i de menyspreu als tribunals i a les lleis –sí o sí, com ell diu– no és el millor aval per entrar a la UE.És lamentable que els líders catalans, que sempre han abanderat a Espanya la modernitat i la mesura, l’únic exem-ple que estiguin donant ara és el de la retallada del benestar, en lloc de reduir el seu enorme aparell administratiu i mediàtic, eliminar les subvencions a la parafernàlia identitària i actuar contra l’àmplia xarxa de corrupció denunciada per Manuel Trallero en el seu llibre Música celestial.Amb la que està caient, en comptes d’aplicar el sensat aforisme primum vivere, deinde philosophari, estem amb les essències pàtries. Quan arribi el desas-tre, els instigadors, un cop més, faran mutis.

José Luis Villa / Col·legiat núm. 6684

Nacionalisme

TRIBUNA DE PAS

Estàs cansat d’haver de llegir milions i milions de papers amb un llenguatge que mai utilitzes?

Doncs ja no has de preocupar-te’n més.

Aquí estem nosaltres per estalviar-te aquesta feina i posar-te les coses fàcils. Infocentre és un servei d’informació i documentació especialitzat en l’àmbit professional i empresarial que et vol treure maldecaps.

Registra’t gratis durant 30 dies!

A quest espai està dedicat a oferir l’opinió dels enginyers i enginyeres col·legiats o associats que volen fer pública una rèplica a algun dels articles d’opinió publicats en aquesta revista en edicions anteriors.

El Col·legi d’Enginyers a les xarxes socials!

Per a més informació: T. 932 957 807a/e: [email protected]

Entra i visita’ns!

Enginy

ers

Enginy

eria

Enginy

ersc

atalun

ya

Col·le

gi


tenim opinió

16

calidoscopi

GENER/FEBRER/MARÇ201316

TEXT: Manel Gastó FOTO: Isabel Marquès


Artur Friedhoff és lutier. Amb 15 anys va construir el seu primer violí i des de llavors no ha parat. Ara s’hi dedica professionalment en un taller de Berkeley, a Califòrnia. Però a més de constructor d’instruments, és enginyer industrial. “Sempre m’ha agradat experimentar i com a enginyer he d’anar millorant cosetes”, explica mentre treu de l’estoig el violí electrònic amb què va guanyar el premi del COEIC al millor projecte de fi de carrera de l’ETSEIB.Fins que l’Artur no va dissenyar i construir el violí electrònic, existien els violins acústics i els elèctrics. L’Artur va anar un pas més enllà per crear un nou concepte: “El que fa aquest violí és enviar missatges MIDI a un ordinador. Els missatges es generen a partir d’un codificador òptic que mesura la velocitat i la pressió de l’arc en passar per un corró. Uns sensors situats al mànec de l’instrument mesuren on estàs aguantant la nota en funció de la posició dels dits. Un microcontrolador

que hi ha dins de la caixa converteix tota aquesta informació en els missatges MIDI que van fins a l’ordinador”.Un dels principals problemes amb què es va trobar va ser el fet de desenvolupar els sensors de l’arc i els que capten la posició de la mà esquerra, ja que no hi havia res al mercat que s’adaptés exactament a les seves necessitats. Ara ja hi ha una companyia nord-americana que els fabrica. Tot i això, reflexiona sobre el sentit de la feina feta: “Per mi, el treball que té valor és crear una cosa i fabricar-la tu. Si això es fa en una fàbrica es perd aquest valor”, afegeix. Aquest gust pel treball manual va ser el que el va dur al món de la construcció d’instruments. Tota la seva família es dedica professionalment a la música: “Són tots artistes”, diu. I continua: “Per mi, la tècnica és només una eina per expressar l’artista que porto dins. De fet, crec que no sóc massa bon enginyer. Sóc més bon artista”. Però reconeix que el fet d’haver estudiat una carrera tècnica li ha donat els

coneixements que li permeten des de desenvolupar el primer violí electrònic del món fins a entendre molts conceptes indispensables per a l’ofici de lutier, com les vibracions, el disseny de ponts electrònics o la fabricació d’eines per construir instruments.En el futur vol continuar desenvolupant el volí electrònic introduint-hi nous sensors de pressió, botons a l’arc, giroscopis o acceleròmetres. “Es poden fer mil coses que no costen res més que tenir la idea i implementar-la. Aquesta és la gràcia d’aquest instrument, ja que tecnològicament no he fet pas res”, afirma amb humilitat. A llarg termini l’Artur es vol establir com a constructor d’instruments de corda: “Vull compaginar les dues facetes: construir els instruments clàssics, que és el que m’agrada i la meva forma d’expressió artística, però sense abandonar l’enginyeria, que em permet desenvolupar trastets divertits com el violí electrònic. I si no ho faig jo, qui ho farà?”.

Artur Friedhoff“Construeixo violins per expressar l’artista que duc dins i l’enginyeria és una eina per aconseguir-ho”

El lutier i enginyer industrial Artur Friedhoff al Saló Arnau de l’Hotel Espanya de Barcelona tocant el

violí electrònic que li va suposar el premi al millor projecte final de carrera de l’ETSEIB del 2011. Al

costat, un violí acústic i un altre d’elèctric.

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió


EDITORIAL

20/11/12

ABC (EDICION CATALUÑA)BARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 1.952 EjemplaresDifusión: 1.952 Ejemplares

Página: 24

Sección: POLÍTICA NACIONAL Valor: 369,00 € Área (cm2): 87,8 Ocupación: 11,98 % Documento: 1/1 Autor: ABC BARCELONA Núm. Lectores: 7808

Cód: 63798724

PARLEM ALS MITJANS

Les iniciatives impulsades per les nostres institucions, així com l’opinió del nostre col·lectiu, han obtingut una àmplia difusió en els mitjans de comunicació durant els darrers mesos. La significativa presència mediàtica dels Enginyers Industrials de Catalunya ens reafirma com un actor rellevant per a la nostra societat.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

Es tracta dels metges, economistes, arquitectes, farmacèutics, veterinaris,

infermers, enginyers i membres de col·lectius professionals diversos que

se sumen, quan falta un mes exacte per a la celebració de les eleccions

catalanes en la defensa de la sobirania de Catalunya per decidir sobre

el seu futur, i la celebració d’una consulta als catalans en aquest sentit.

Asimismo, expresan su voluntad de “contribuir desde nuestras

instituciones, a consolidar e impulsar el posicionamiento del Parlamento

con todas aquellas aportaciones que permitan a Catalunya dotarse de

instrumentos propios para hacer posible un auténtico progreso social,

económico y cultural”.

21/11/12

EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA)

BARCELONA Prensa: Diaria

Tirada: 174.960 Ejemplares

Difusión: 98.447 Ejemplares Página: 34

Sección: ECONOMÍA Valor: 7.397,00 € Área (cm2): 415,7 Ocupación: 39,41 % Documento: 1/1 Autor: AGUSTÍ SALA Núm. Lectores: 578000

Cód: 63829382

21/11/12

LA VANGUARDIA (ED. CATALA)


Tirada: Sin datos OJD

Difusión: Sin datos OJD Página: 70

Sección: ECONOMÍA Valor: 5.707,00 € Área (cm2): 240,8 Ocupación: 22,99 % Documento: 1/1 Autor: EDUARDO MAGALLÓN Núm. Lectores: 0

Cód: 63829138

Les empreses més competitives de

Catalunya creixen, creen ocupació,

exporten, són manufactureres, tenen

una gestió professional, formen la

seva plantilla, inverteixen en R+D i

disposen d’una situació financera

sanejada.

Malgrat la crisi, a Catalunya hi ha

empreses molt competitives “i estan

en tots els àmbits perquè no hi ha

sectors de passat i sectors de futur. En

tots hi ha empreses d’un tipus i d’un

altre”, diu Antoni M. Grau, director

general del Col·legi d’Enginyers

Industrials de Catalunya.

OBSERVATORI DE LA COMPE-TITIVITATLa 5a edició de l’Observatori de la Competitivitat, que es va presentar el 27 de novembre a la Torre Agbar, va captar l’atenció de diversos mit-jans com El País, La Vanguardia, El Periódico, Europa Press i Vilaweb. L’Observatori de la Competitivitat és un informe elaborat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que analitza la competitivitat de la indústria catalana. Després d’enques-tar a més de 200 companyies, l’estudi ressalta que les empreses catalanes més competitives han crescut en l’úl-tim any un 5%, han exportat un 66% més i han augmentat el seu personal un 30%.

NOTA DE SUPORT AL PARLA-MENTEl 25 d’octubre, 38 col·legis i associa-cions professionals, entre els quals figuren l’Associació i el Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya, van signar una Nota de Suport a la Reso-lució del Parlament de Catalunya del 27 de setembre sobre el dret a decidir del poble català. Múltiples mitjans com TV3, TVE, BTV, Catalunya Ràdio, Rac1, La Vanguardia, l’Ara, l’ABC i El Punt/Avui, van donar cobertura mediàtica al manifest. En només tres setmanes, la xifra d’adhesions a la nota va augmentar als 79 col·lectius.

26/10/12

LA VANGUARDIA (ED. CATALA)


Tirada: Sin datos OJD

Difusión: Sin datos OJD Página: 17

Sección: POLÍTICA NACIONAL Valor: 17.590,00 € Área (cm2): 698,9 Ocupación: 70,84 % Documento: 1/1 Autor: SILVIA HINOJOSA Barcelona Núm. Lectores: 0

Cód: 62950743

El acto fue moderado por Francesc Solé Parellada, catedrático de

Organización de Empresas de la UPC y economista, quien contó con la

participación de Josep Canalías Puig, director territorial de Catalunya de

Banc Sabadell; Jaume Batlle Pié, director comercial territorial de BBVA, y

Joan Cavallé Miranda, director de Caixa d’Enginyers.

El Col·legi d’Enginyers Indus-

trials de Catalunya ha rebut

l’encàrrec municipal i de Turisme

de Barcelona de fer un ampli

informe sobre una “anàlisi de

riscos integrats, pla d’emergència,

disseny d’un sistema d’evacuació

i millora de protecció”.

El jurat ha distingit l’empresa pel fet

que “reuneix les característiques

pròpies d’una societat avançada”

i perquè treballa en l’àmbit de la

sostenibilitat. També han valorat

que han realitzat diferents estudis

d’eficiència energètica encarregats

per organismes internacionals d’alt

nivell.

Catalunya dispone de un equipo de centrales eléctricas capaces de alimentar

tanto la demanda de potencia como de energía del mercado catalán. Incluso

podríamos exportar energía a otros países.


L’ACTE SOCIAL DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈSEl Diari de Terrassa va fer difusió del tradicional Acte Social de la Delegació del Vallès del COEIC que, enguany, va tenir lloc el 19 d’octubre a Terrassa. En el decurs d’aquesta trobada anual entre els enginyers industrials i les entitats valle-sanes, es va celebrar una taula rodona sobre el paper del sector bancari

INFORME SOBRE COLOMEl mirador de l’emblemàtic monu-ment de Colom resta tancat des de l’1 de maig a causa de l’avaria que es va produir a l’ascensor que va obligar a desallotjar sis turistes amb una grua. Turisme de Barcelona ha encarregat al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya un estudi exhaustiu sobre la viabilitat de reobrir el monument al públic que va suscitar l’interès de La Vanguardia.

LAVOLA, GUARDONADA AMB EL PREMI GUILLEM CATÀMitjans com Regió 7, El 9 Nou i El Setmanari digital han publicat una notícia sobre la 32a edició del Premi Guillem Catà, que atorga anualment la Demarcació de la Catalunya Cen-tral del COEIC. Aquest any, el guardó s’ha concedit a l’empresa manlleuenca Lavola en reconeixement a la seva aposta per la sostenibilitat.

COM SERIA EL SISTEMA ELÈCTRIC DE LA CATALUNYA INDEPENDENT?L’enginyer industrial Antoni Tahull és membre de la Comissió d’Energia del Col-legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i compta amb una dilatada trajectòria en el sector elèctric. En un article publicat al Diari de Tarragona, Tahull analitza quina seria la situació del sistema elèctric català (la capacitat d’abastament, el transport, la distribució, etc.) en el cas que Catalunya tingués un estat propi.

Diari

Dimecres, 21 denovembrede 2012

20 OPINIÓ |

Enalgunosperiód

icosseha

dejado caer el riesgo de

queCatalunya, comopo-

siblenuevoestado,correel ries-

gode tenerque recurrir a alum-

brarse con velas. Ymuchos que

conocenmiamplia experiencia

de más de 40 años en el sector

eléctrico me preguntan: ¿qué

puede pasar?Heanalizadoelte

maconcier-

taprofundidadypuedoafirmar

lo que sigue.– Catalunya dis

pone de un

equipo de centrales eléctricas

capaces de alimentar tanto la

demanda de potencia como de

energíadelmercadocatalán. In-

clusopodríamosexportarener-

gía a otros países.

–Laenergíaqueproducendi-

chascentralesgeneranunasemi-

siones de CO2 muy bajas (del

ordende 150gramosporkWh),

delordendel 50%delpromedio

delasdelaUniónEuropea27ide

1/3de lasde paísescomoAlema-

nia e Inglaterra.

–El sistemadetransporteen

alta tensión,unavezcompleta-

da la interconexiónconFrancia

(que ya se está construyendo),

es suficiente. Tenemos una ca-

pacidadde interconexiónconel

exteriormuy importante.

– El sistema de distribución

es lapartemásdébildel sistema

por falta de mallado de la red.

Mientras no dispongamos de

competencias pararegular su

retribución, será difícil mejo-

rarla.– Sinmodificar el sistem

ade

retribuciónde laventadeener-

gíadelosgeneradoresa losagen-

tes comercializadores (esdecir

respetando la legislaciónvigen-

te), laenergíageneradaenCata-

lunyasepodríavenderaunpre-

cio un 30% inferior al actual, lo

que supondría que el precio de

venta para suministros indus-

triales(datosEurostat)eselsex-

tomásalto.Pasaríamosal5ºmás

bajo, loquesupondríauna ines-

timableayudaparamejorarnues-

tra competitividad.

Las razonesqueexplicanes-

tehechoson,entreotras: lasex-

ternalidades que debemos pa-

gar a los sistemas extrapenin-

sularesparaquepuedandisponer

de energía almismoprecio que

en la Península a pesar de que

sus costes de generación son

muchomáselevados, lasayudas

al carbónnacional, a las empre-

sas de consumo intensivo de

electricidadyaqueenCatalun-

ya laproporcióndeenergías re-

novables que perciben primas

elevadas es mucho menor. He

calculadoelsobrecosteparaCa-

talunya del año2010 y supuso

del orden de unos 1.500 millo-

nes de euros.

–EnlaUniónEuropea,elmer-

cado eléctrico sería un estado

de tamañosuperior aHungría y

Rumania, y casi comoPortugal,

por lo que no sele podría pre-

sentar objeciones alegando su

tamaño.Enresumen: aunqueEspa

ña

nos quisiera hacer un boicot

energético, no podría, porque

si desconectasen las líneas en

alta tensiónquenosunenal res-

tode laPenínsula , nosotros so-

mos suficientes yellos serían

los auténticos perjudicados

– Podríamos crecer en ener-

gías renovablesa costesmucho

másbajosconrespectoa losque

ha incurrido el sistema eléctri-

coespañol, cuandoalgunas tec-

nologíasnohabíanadquiridoun

suficienteniveldemadureztec-

nológica.No todo son ventajas: ten-

dríamos que almacenar nues-

tros residuos nucleares.

Sidisponemosdeunsistema

equilibrado,potente, respetuo-

soconelmedioambienteyeco-

nómicamente competitivo, en

mimodestaopiniónesporquea

lo largo del siglo XX, en Cata-

lunya,huboemprendedorescon

visióndefuturo:Pearson,Muñoz

Oms i Duran Farell.

Por tanto, la conclusión es

muy clara: muchomejor solos.

El sistema eléctrico deCatalunya

UnaCatalunya

independiente incluso

podríaexportar

energíaaotrospaíses

Ingenieroindustrial

ANTONI TAHULL

Tribuna

Aquest és el lem

a de la

campanya de persones

sensellarquesecelebra-

ràelproperdia25denovembre

iquecomcadaany–jaenfa20–

per aquestes dates organitza

Càritas. ‘Són drets i no pas re-

gals’. Un regal és allò queem

donen perquè m’ho volen do-

nar.Ésgratuït,esfa iesrep lliu-

rement.Elsdretssónexigibles,

intrínsecs a la naturalesa hu-

mana i la societathadevetllar-

neel sosteniment i lagarantia.

Quin significat té la parau-

la llar? Llar és ellloc on tinc el

meu espai, la meva intimitat,

onningúpotentrararbitrària-

ment. Està conformat per allò

que és meu, sigui molt o sigui

poc,pelsmeussomnis,elsmeus

projectes. Llar és elmeubarri,

els meus veïns, els amics, els

companys del parc,de banc o

d’equipdefutbol.Éscasa, llum,

salut, educació,formació,mú-

sica, festa, denúncia. És el lloc

on construir expectatives, on

escalfar-se,dormir,somiar,pro-

jectar, guarir-sede les ferides

de cada dia.

Més de 30.000 persones a

l’Estat espanyolno tenen llar,

sostre on allotjar-se.Més d’un

milió de personesviuen en in-

frahabitatges: no gaudeixen

dels serveis mínims (aigua co-

rrent, electricitat, sanejament

incorporatibany)notenenven-

tilacióadequada,elsmancapro-

tecció davant deles inclemèn-

cies climàtiques, viuen amun-

tegades.Les persones se

nse llar són

homes i dones a qui els manca

totaixò i lluitenencaraper tro-

bar el seu lloc enla història de

lessevesciutats,pobles ibarris.

Personesquenovolenser ‘mo-

biliariurbà’,sinóciutadans,sub-

jectes de drets en plenitud.

Per tant, a la campanya del

dia 25 demanem a les adminis-

tracions pú-

bliques: in-

crementar

l’esforç en

proteccióso-

cial,unificar

els criteris

d’accésicon-

cessió en el

Sistema de

Garantia de

Rendes Bàsiques o Mínimes i

garantir els ingressos mínims

amb participació del’Estat i la

Generalitat. Alsmitjans de co-

municació:continuartreballant

perunatascadesensibilització

i denúncia per acostar la reali-

tatdelesperso-

nessensellaral

conjunt de la

ciutadania i in-

fluirenl’opinió

públicad’aques-

tespersones.A

totalasocietat:

contribuir, ara

amb la crisi, a

exigirireclamar

els drets a la protecció social

dels menys protegits, les per-

sones en situaciód’exclusió.

Cappersona sensellar: són drets, no pa

s regals

Llarésel llocontinc

elmeuespai, lameva

intimitat,onningúnopot

entrararbitràriament

TERESA BEÀ

Voluntàriade Càritas

FINESTRA SOLIDÀRIA

Coordinació: Càritas Diocesa

na de Tarragona ● Tel. 977 233 412

● [email protected]

»

Baleares ha sido

la co-

munidad autónoma

donde la corrupción

ha afectado más grave-

mente al PartidoPopular.

El período dominado por

JaumeMatas ha resultado

sor lo más deplorable de la

vida pública española des-

de la transición, en dura

rivalidad con elperíodo

valenciano encarnado por

el ya expresidente Camps.

Y la renovación pudo te-

ner lugar gracias a la acer-

tada decisión de relegar

drásticamente al ostracis-

mo a cuantos habían que-

dado imputados en los di-

versos sumarios que depu-

raban las responsabilida-

des derivadas de los exce-

sos cometidos. La opinión

pública creyó en la buena

fe de aquella limpieza y

llevó de nuevo al PP al po-

der en la comunidad. Aho-

ra, sin embargo, aquel crite-

rio vacila: ha quedado im-

putado nadamenos que el

presidente del Parlamento

balear, un cargode gran vi-

sibilidad. Y la dirección po-

pular no ha logrado arran-

carle su dimisión, coheren-

te con la líneamarcada. Y a

sacar la nada errónea con-

clusión de que laética sólo

sirve a ciertos políticos pa-

ra embaucar a la sociedad y

no paramarcar la pauta de

su ejecutoria política, que

sigue estando basada en la

ambición, el engaño y la

deshonestidad.

Periodista

PEDROVILLALAR

Ambiciónpolítica

05/11/12

LA VANGUARDIA (ED.CAT) VIURE A BARCELONABARCELONA

Prensa: DiariaTirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 4

Sección: LOCAL Valor: 15.005,00 € Área (cm2): 994,7 Ocupación: 94,94 % Documento: 1/1 Autor: LLUÍS SIERRA Núm. Lectores: 0

Cód: 63247976

17/11/12

REGIO 7MANRESA Prensa: Diaria



Sección: ECONOMÍA Valor: 183,00 € Área (cm2): 76,7 Ocupación: 8,72 % Documento: 1/1 Autor: REDCCIÓ | MANRESA Núm. Lectores: 44000

Cód: 63719480

23/10/12

DIARI DE TERRASSA

TERRASSA Prensa: Diaria



Sección: ECONOMÍA Valor: 578,00 € Área (cm2): 773,0 Ocupación: 70,07 % Documento: 1/1 Autor: Josep Lluís Alonso Núm. Lectores: 47000

Cód: 62849339

SENER, exportant tecnologia per tot el món

TEXT: Mònica Acero FOTO: Isabel Marquès

Andrés Andreatta

(Col·legiat núm. 12.749)

Director Projectes

Iñigo Gurrea


Director Departament

Aeronàutica i Vehicles

Gabriel Alarcón


Director SENER Catalunya

tecnologia i empresa


Qualitat, innovació i independència. Aquests són els principals avantatges competitius de SENER, una de les enginyeries més importants del nostre país. Fundada el 1956, l’empresa proporciona solucions tecnològiques d’enginyeria civil i arquitectura, naval, aeroespacial, i energia i processos en l’àmbit mundial.

Mireia Torán


Enginyera Especialista

Francesc Massabé


Director Tècnic d’Enginyeria

Mecànica

21FULLS dels ENGINYERS

SENER és una empresa familiar que desenvolupa projectes d’en-ginyeria, activitats de producció

i construcció i integració de sistemes arreu del món. Aquesta empresa té la capacitat de dur a terme totes les eta-pes d’un projecte, des de la planificació al disseny, la construcció i el mante-niment, per proporcionar solucions globals. “SENER ha passat de ser una empresa d’enginyeria i construcció a una empresa de tecnologia integral que tant pot proporcionar projectes claus en mà com donar serveis de con-sultoria o proveir productes”, destaca Gabriel Alarcón, director de SENER Catalunya. L’empresa s’estructura en quatre grans àrees de negoci: naval, civil i arquitectura, energia i proces-sos, i aeroespacial.

UNA MICA D’HISTÒRIAConsiderada una de les primeres engi-nyeries espanyoles, SENER va ser fundada per l’enginyer naval Enrique

de Sendagorta el 1956 a Bilbao. Després d’haver dut a terme diversos projectes per als Jocs Olímpics de Barcelona, la companyia va inaugurar l’oficina de la ciutat comtal l’any 1993. “SENER Cata-lunya no és una delegació de SENER que només s’encarrega dels projectes d’aquesta zona, sinó que cada oficina és un centre d’excel·lència en unes deter-minades tecnologies que exporta a tot el món. No som una multinacional, ens agrada definir-nos com a multilocals”, precisa Alarcón.SENER Catalunya ha participat en pro-jectes emblemàtics d’àmbit català entre els quals figuren la línia 9 del metro de Barcelona, la T1 de l’aeroport del Prat, el Trambaix, el Trambesòs, la nova ter-minal TERCAT del port de Barcelona i el túnel Sants-Sagrera, que recent-ment ha estat guardonat amb el premi Ponència, que entrega el Grup TPI. Amb caràcter internacional, SENER Catalunya ha participat en el tramvia d’Abu Dhabi, en el metro de Panamà, en

les estacions claus en mà per a la fabrica-ció dels llarguers de l’ala de l’A350 i ha estat la responsable de l’enginyeria, la construcció i la posada en marxa de la planta de regasificació Gate Terminal a Rotterdam. Com a fet anecdòtic, un dels principals carrers d’aquesta planta ha estat batejat com a avinguda de Barce-lona en honor als enginyers de SENER que van participar en el projecte. Per aquesta obra, l’empresa ha estat recone-guda amb el premi al Projecte de l’Any de l’European Construction Institute i amb el premi al Projecte de Gas Natural Liquat (GNL) de la Conferència Euro-pea del Gas.Des dels seus inicis, la companyia no s’ha limitat al mercat espanyol, sinó que ha dedicat els seus esforços a exportar les seves solucions tecnològiques per tot el món. Actualment, l’enginye-ria compta amb una forta presència internacional amb catorze oficines dis-tribuïdes entre Algèria, l’Argentina, els Emirats Àrabs, Espanya, el Japó,



RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

La responsabilitat social corporativa és molt més que paraules per a SENER; és una màxima. La companyia manté un com-promís molt actiu amb els treballadors i la societat. Mireia Torán, enginyera especialista de SENER que està cursant el postgrau corporatiu UPC-SENER, explica que l’empresa aposta pel desenvolupament professional de la plantilla “ofe-rint suport perquè la formació no s’acabi a la universitat”. I, el 2009, la companyia va obtenir el certificat d’Empresa Familiarmente Responsable (EFR) que atorga la Fundación Másfamilia en reconeixement a les seves polítiques a favor de la conciliació laboral i familiar i la igualtat.D’altra banda, la Fundació SENER contribueix a la comunitat mitjançant la concessió de beques per a estu-dis de postgrau i amb donacions i ajudes a projectes tecnològics. A més, l’empresa esperona els treballadors a realitzar activitats solidàries com voluntariats, donar sang i la recollida d’aliments i de joguines. “El nostre objectiu és ser una empresa de referència, però no per ser la companyia més gran o la que més factura, sinó pels valors que promovem i per la nostra aportació responsa-ble a la societat”, assegura Gurrea.

Mèxic, Polònia i Portugal. L’estratègia d’internacionalització de SENER es basa a estendre la cultura corporativa a totes les seves oficines sense menyste-nir els trets identitaris de cada regió i a contractar enginyers autòctons per captar el talent del país.SENER està integrada per més de 2.500 treballadors d’arreu del món, dels quals 350 treballen a SENER Catalu-nya. En l’engranatge de la companyia, els enginyers són una peça cabdal. El 80% de la plantilla de la companyia són professionals de l’enginyeria altament qualificats i preparats per assumir els reptes d’un entorn canviant. Els cinc enginyers industrials que ens acompa-nyen en aquest reportatge remarquen que és un orgull treballar en aquesta empresa. Francesc Massabé, direc-tor tècnic d’Enginyeria Mecànica de SENER, comenta que “poder partici-par en projectes de múltiples sectors i diferents ubicacions geogràfiques és molt enriquidor”. Per la seva banda,

Andrés Andreatta, director de Pro-jectes de SENER, afegeix: “És molt emocionant poder treballar en una de les enginyeries més reconegudes d’Es-panya que et permet tocar diverses parts de la tècnica perquè no només fem l’enginyeria, sinó que entreguem els projectes claus en mà”.

INNOVACIÓ La innovació forma part de l’ADN de SENER. L’enginyeria no ha creat un departament exclusiu d’R+D+i perquè té el ferm convenciment que la innovació és un aspecte en el qual s’ha d’involucrar tot l’equip humà. En aquest sentit, els treballadors destinen un 10% de les hores de treball a la recerca i el desenvolupament. Alarcón destaca que, a més de l’R+D+i intern, la major part de l’activitat de la com-panyia es basa a innovar: “Els nostres clients ens demanen nous productes o procediments, de manera que cada projecte és un nou repte”.

SENER ha estat la responsable de

l’enginyeria, la construcció i la posada

en marxa de la planta de regasificació

Gate Terminal a Rotterdam.


Des del març del 2012 SENER Catalunya es troba immersa en la construcció de la nova seu corpo-rativa al parc de l’Alba de Cerda-nyola del Vallès, que s’inaugurarà a finals del 2013. L’edifici allotjarà dues de les tres empreses que el grup té a Catalunya i d’altres que té previst crear en el futur imme-diat. A banda de les oficines, les instal·lacions comptaran amb una sala neta d’altes prestacions, un

laboratori d’electrònica amb ca-pacitats de soldadura SMS i con-vencional i dues sales d’integració de hardware i tallers mecànics de precisió. El nou edifici corporatiu suposa una aposta decisiva en la història de la companyia a Cata-lunya. Alarcón remarca que “és una fita molt important que, en moments de crisi econòmica, una empresa faci al nostre país una in-versió de 25 milions d’euros”.

NOVA SEU CORPORATIVA A CERDANYOLA DEL VALLÈS

L’R+D+i és un motor per promoure noves empreses com ITP, l’única com-panyia espanyola de motors aeronàutics i turbines de gas, o Torresol Energy, que desenvolupa plantes termosolars; així com noves àrees de negoci com la de Healthcare Tecnologies. Aquest negoci, engegat per SENER Catalunya, se centra en el desenvolupament i la comercialització de dispositius mèdics per al sector de la salut. “Nosaltres no entenem la innovació només en l’àmbit tecnològic, sinó que també innovem en els models de gestió i en el model de negoci”, afirma Iñigo Gurrea, director del departament d’Aeronàutica i Vehi-cles de SENER. Les innovacions de la companyia també van encaminades a aportar solucions més eficients ener-gèticament com l’energia termosolar, la fusió nuclear i l’optimització energètica en els edificis i en el transport.

Nova seu corporativa de SENER al parc

de l’Alba de Cerdanyola del Vallès.




TEXT: Mònica Acero

“Treballem per convertir el patrimoni en un producte turístic”Catalunya és molt més que sol i platja. I, d’això, a CatEmocions n’estan ben convençuts. La companyia, que ofereix serveis de consultoria turística, aposta per un turisme sostenible i identitari que promou la història, el patrimoni i la cultura sense menystenir el territori ni la identitat del poble receptor.

Josep Huguet, enginyer industrial, historiador i exconseller de la Gene-ralitat de Catalunya, va fundar l’any 2011, juntament amb dos socis més,

CatEmocions. L’empresa es dedica a la consultoria turística adreçada a empre-ses privades i públiques, institucions, ajuntaments i fundacions. “Treballem per convertir el patrimoni material o immaterial en un producte turístic amb la finalitat de generar flux econòmic”, explica Huguet. CatEmocions realitza plans estratègics de promoció turística, dissenya equipaments museístics, elabora guies, organitza fires i gestiona espais cul-turals i turístics de manera externa, entre d’altres serveis.Huguet deixa molt clar quin és el model turístic que promouen: “Nosaltres no ens centrem en el turisme de masses que tradicionalment s’ha explotat, sinó que apostem per un turisme sostenible i iden-titari”. Aquest model promou la cultura, el patrimoni, la història, la gastronomia, l’artesania..., per transmetre les formes de viure del poble receptor. Huguet afirma que “la situació climàtica de Catalunya ens ha fet viure unes dècades glorioses d’un turisme de masses de marca blanca que, sovint, ha tingut un impacte negatiu des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental i cultural”.

La focalització cap a un nou tipus de turisme dóna a CatEmocions un avan-tatge competitiu sobre les companyies turístiques clàssiques. No obstant això, Huguet també remarca que el valor afegit de l’empresa és el seu equip humà multidisciplinari, format per historiadors, advocats, economistes, publicitaris, periodistes i enginyers: “Disposem d’una gran professiona-lització en l’àmbit turístic, cultural i patrimonial, fruit del nostre pas pel Govern de la Generalitat i per l’em-presa privada, que ens permet conèixer les tendències dels indrets més avançats en aquests camps”.

CatEmocions ha apostat per la diversificació de negoci. A més de la consultoria turística, presta serveis de comunicació, principalment a pimes i a companyies especialitzades en el sector turístic i cultural. La companyia també proporciona un espai de coworking per-què professionals i petits empresaris disposin d’un emplaçament físic per poder desenvolupar les seves iniciati-ves laborals. “El coworking manifesta la nostra vocació de model cooperatiu. Nosaltres som una microempresa de socis i, alhora, de col·laboradors en xarxa que tenim una estructura molt horitzontal”, comenta Huguet.

empresa adherida


Quan Swissi va aterrar a Bar-celona, Alexis Pey, director de la companyia, n’era l’únic treballador. La feina ben

feta i la confiança que han dipositat els clients han impulsat el creixement d’aquesta empresa que, a dia d’avui, està integrada per vint treballadors que compten amb una àmplia experiència i amb un coneixement molt extens del sector. “La rigorositat i el nivell tècnic dels nostres consultors són les nostres principals fortaleses”, afirma Pey.Swissi ofereix serveis de consultoria, formació i assajos de laboratori per minimitzar el risc d’accidents a la indústria, especialment d’aquella rela-cionada amb substàncies i processos

químics, amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones, de les instal·lacions, dels processos pro-ductius i del medi ambient. Amb una visió molt orientada a aconseguir la satisfacció dels seus clients, la compa-nyia proporciona assessorament a les empreses per millorar la seguretat i el rendiment dels processos productius perquè siguin més competitives. En aquest sentit, Pey remarca: “Els pro-blemes dels nostres clients també són els nostres problemes”. La recerca i el desenvolupament són dues peces cabdals per a la companyia. “Innovem constantment i identifiquem les últimes tendències en seguretat per oferir les solucions més innovadores”,

destaca el director de l’empresa. Swissi ha desenvolupat una eina informàtica, HSE Management Platform, que integra tots els aspectes relacionats amb la salut, la seguretat i el medi ambient a través d’un únic sistema de gestió. Aquest instrument aporta a les empreses més agilitat, coor-dinació i eficiència. La companyia també ha desenvolupat una altra plataforma de gestió per als seus clients, REACH, que permet tant als clients com a les seves respectives cadenes de subministrament gestionar tots els documents rellevants del procés de registre de les substàncies químiques i tenir-hi accés. Swissi té capacitat per donar solucions en l’àmbit mundial i treballa en xarxa per tal de donar la millor solució pos-sible a cada client. “Nosaltres ja vam néixer amb una mentalitat internacio-nal perquè des de la seu central de Suïssa ja es donava servei a tot el món”, comenta. La companyia, que compta amb oficines a Madrid i Múrcia, també té delegacions a França, Alemanya i Taiwan. Quant a les perspectives de futur de Swissi, Pey explica que cen-traran els seus esforços a fer bé la feina per continuar assolint més projectes i clients: “Ens mantindrem amb els ulls i les orelles ben obertes per saber adap-tar-nos i reaccionar amb eficàcia com ho hem estat fent fins ara”.

“Innovem constantment per oferir els serveis més innovadors”Prevenir és millor que curar. Aquesta és la màxima de l’Instituto Suizo de Seguridad (Swissi), una empresa que treballa per minimitzar el risc d’accidents a la indústria. La companyia, d’origen suís, va iniciar la seva trajectòria al nostre país el 2004 amb l’obertura de la seu a Barcelona.

empresa adherida

TEXT: Mònica Acero

infocentre

A partir defebrer 2013nou servei

d’Infocentre

Concursos. Servei d’avisos de licitacions i adjudicacions

Servei d’alertes diàries de noves licitacions i d’adjudicacions per correu electrònic, destinat a les enginyeries.

Espanya i principals paisos de la Unió Europea.

Per a més informació: 935 029 091 [email protected]

normativa.infocentre.es

ICR FA L’ANÀLISI DE TRANSMISSIÓ DE SOROLL I VIBRACIONS PER AL NOU MODEL D’AVE DE CAF

Ingeniería para el Control del Ruido SL (ICR) està realitzant l’anàlisi de les vies de transmissió de soroll i vibracions dels diferents panells que conformen el vagó d’un prototipus del nou model d’AVE per a CAF. Aquest estudi utilitza l’eina d’anàlisi

vibroacústic ATPA (Advanced Transfer Path Analysis met-hod), desenvolupada per ICR i que identifica de manera aïllada els components que més contribueixen al soroll total del comboi. www.icrsl.com

TÜV SÜD OBRE A L’ÍNDIA UN NOU LABORATORI D’ASSAIG DE PRODUCTES DE CONSUM

El líder global en serveis d’assajos, inspeccions i certificacions TÜV SÜD va inaugurar el 31 d’octu-bre del 2012 un laboratori de tecnologia punta per a

assajos de productes de consum a Guragon (Índia), el més gran del país. El nou equipament estendrà els seus serveis a sectors com l’alimentació, la química, el tèxtil, el cuir, les joguines, la joieria i els estris de cuina, uns sectors amb previsions de creixement exponencial. www.tuv-sud.es

BAXIROCA S’APROPA MÉS ALS USUARIS A TRA-VÉS DEL WHATSAPP I FACEBOOK

El fabricant de solucions de calefacció i aigua calenta sanitària per a la llar Baxi-Roca potencia noves vies de comunicació amb els usuaris i els instal·ladors per oferir el millor servei

d’assistència, resoldre dubtes i informar de les seves últi-mes novetats i promocions. El nou servei de WhatsApp s’ofereix a través del número 646 202 228 i al Facebook estrena l’usuari Técnico Nacho. www.baxi.es

EL PROJECTE SMART CITY ELABORAT PER IDP, PREMIAT COM EL MILLOR DE GESTIÓ URBANA

El projecte Sabadell Ciutat Intel-ligent Smart City elaborat per l’enginyeria IDP ha estat distingit per l’Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals WeGo amb el pri-mer premi en la categoria de Gestió Urbana com a referent mundial en el

camp de les ciutats intel·ligents. El projecte és transversal i s’estructura en sis eixos d’acció: medi ambient, mobilitat, eficiència energètica, govern i ciutadania, competitivitat i qualitat de vida. www.ipd.es

novetats

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquèsentrevista


De la ForMula StuDent a la FórMula 1

Ricard Aiguabella volia pertànyer a un equip de Fórmula 1 i és amb aquesta convicció que va decidir estudiar Engi-nyeria Industrial.A l’ETSEIB va trobar la millor iniciativa per començar aquest recorregut: la Formula Student, una de les plataformes més importants quant a la promoció i l’apre-nentatge de futurs professionals del món de l’automoció. Es tracta d’una compe-tició entre universitats, les quals han de dissenyar, construir i desenvolupar un monoplaça amb el qual competeixen contra altres universitats. Aleshores, Ricard Aiguabella pensava que potser aquella seria la primera i única oportunitat d’entrar en contacte amb l’automobi-lisme de competició; però, per si de cas, també va començar a realitzar pràctiques a la Seat en qüestions aerodinàmiques.Posteriorment, entrava a l’equip Epsilon del País Basc, on es va arribar a situar a l’oficina tècnica del que havia de ser un futur equip de Fórmula 1. L’aventura de l’equip, però, no va quallar. Però el jove enginyer va continuar perseguint el seu somni multiplicant la realització d’entrevistes, fins que va arribar la gran oportunitat en aconseguir una beca Fernando Alonso per anar a l’Oxford Brookes University, al cor del Motorsport Valley d’Anglaterra. Finalment, comen-çava a posar un peu a l’autèntica meca de la Fórmula 1. Es tractava d’una beca molt específica i clarament orientada al motor de competició, cosa que, al capda-vall, li va permetre entrar a l’equip Sahara Force India F1 (l’antic equip Jordan) el passat estiu com a enginyer aerodinàmic.És així com Ricard Aiguabella ha assolit el seu somni, tot i que el camí, en realitat, tot just fa mig any que ha començat…

“Si tens una il·lusió, t’hi has de posar i implicar-t’hi”Ricard AiguabellaDes de l’agost del 2012, el jove enginyer industrial Ricard Aiguabella ha vist acomplert el seu somni: pertànyer a un equip de Fórmula 1. Amb tot just 26 anys, doncs, aquest enginyer català s’ha situat en l’elit de l’enginyeria d’automoció.

Enginyer industrial col·legiat núm. 17.293


U n enginyer a la Fórmula 1. Això sona a somni acomplert?Doncs sí, sempre vaig pensar

en això, encara que les possibilitats fos·sin de l’1%. Tot plegat ha estat gràcies a molt d’esforç i molta perseverança.

Formes part de l’equip Sahara Force India F1. Quins reptes et marques dins d’aquest món que, vist des de fora, sembla una selva competitiva?Certament, la Fórmula 1 pot semblar una selva, però en els equips petits o mitjans com el meu hi ha més estabili·tat i perspectiva de futur. Nosaltres som un equip amb molta solera, ja que som l’antic Jordan, o sigui que en principi no som un equip que hagi de desaparèixer d’un dia per l’altre. Els inversors han apostat i aposten fort i durant la tem·porada hem arribat a estar per damunt de Sauber i Mercedes. De fet, en l’últim sopar de Nadal de l’equip ens van anun·ciar millores importants que encara no es poden fer públiques... Segurament, estem parlant d’una inversió d’uns 50 milions de lliures... Volem ser un equip important de manera que el futur, com a jove enginyer, el veig lligat a aquest equip, on puc créixer de la mateixa manera que crec que creixerà l’equip.

Quin és el teu paper dins de l’equip?Jo sóc aerodinamista. Som uns vint engi·nyers aerodinamistes dins de l’equip i la nostra feina es distingeix per tres fases: dinàmica de fluids, túnel de vent i pista. Hi ha especialistes per a cada fase, però jo sóc generalista de les tres. A més, a la Fórmula 1, dins dels equips aerodinà·mics hi ha tres grups: els del davant del monoplaça, els del mig i els del darrere; cal tenir en compte que la part posterior acaba assumint tot allò que passa al davant i al mig del cotxe. Jo sóc del mig, però especialitzat en l’aleró del darrere. Es tracta d’una enginyeria altament espe·cialitzada però que, alhora, requereix entendre moltes parts del monoplaça de manera que en qualsevol moment entres en contacte amb una o altra part.

Durant la temporada de F1 es parla sempre de les millores contínues, cursa a cursa, sobretot en els equips més grans. És així també en equips més modestos com el vostre? I com afecta això la feina dels enginyers com tu?Efectivament, es proven infinitat de peces al llarg de la temporada al túnel de vent. Estem parlant de més de cent peces noves cada setmana i això, en pista, es reflecteix en el fet que a cada gran premi hi ha novetats, grans o petites. El ritme de treball és molt elevat. Dissenyar, pro·var i utilitzar en pista constantment coses noves... S’ha de tenir el millor conjunt aerodinàmic i mecànic per a cada circuit.

Un s’imagina una feina com la teva sotmesa a molta pressió i sempre amb el problema dels resultats i dels pressupostos com una espasa de Dàmocles. És així?La veritat és que el tema del pressupost a nosaltres no ens afecta, en el sentit que

nosaltres fem el millor rang de peces pos·sibles i després són els directors d’equip els qui decideixen què es produeix i què no.

L’aerodinàmica, el teu camp, s’està revelant com una de les qüestions més importants en la F1. La teva feina, doncs, és vital…Sí, és clau. Des de fa uns quants anys l’evo·lució dels motors està molt congelada. I estan molt reduïts també quant a fabri·cants. Tenim quatre motors per triar i amb poques millores, de manera que en qualse·vol equip gairebé tota l’evolució i millora del monoplaça passa per l’aerodinàmica.

Quin és, doncs, el secret de l’aerodi-nàmica en la Fórmula 1, quan veiem cotxes tan diferents de la resta pel que fa a prestacions?És molt senzill. En tres o quatre llocs, hi ha només dues dècimes de diferència, en voltes d’uns 90 segons. Per tant, les dife·rències són mínimes. Aquestes dècimes es produeixen quan totes i cada una de les peces permeten guanyar potser un mil·límetre de curvatura a tal lloc o a tal altre. A banda de la perícia dels pilots, és clar...

En la Fórmula 1 també s’ha parlat molt de l’espionatge industrial. Com us afecta això?És veritat. En aquesta feina, a part del glamur que pot semblar que tingui, es respira un ambient molt especial en aquest sentit que apuntes. Hi ha molt secretisme i se signen clàusules molt importants, sobretot els aerodinamis·tes. Jo he tingut algun company que, un cop va anunciar la seva marxa de l’equip, cosa que s’ha de fer amb molta antelació, es va passar us quants mesos com aquell qui diu tancat en un despatx on no podia veure res ni comunicar·se amb ningú a la feina.

“El camp de l’aerodinàmica és una en·ginyeria altament especialitzada però que, alhora, requereix entendre moltes parts del monoplaça”

entrevista


No sé si la teva feina l’hem d’associar més a l’olor de benzina o als despat-xos amb els ordinadors i simuladors més sofisticats…La meva feina, en realitat, és més d’ofi·cina i d’ordinadors amb simulacions aerodinàmiques, però també molt de túnel de vent. Sabem abans que ningú si el nostre cotxe és prometedor o no. Per a l’aerodinàmica no cal anar a les cur·ses, excepte pels tests aerodinàmics de pista, i per a això també hi ha enginyers especialitzats. De totes maneres, durant els tests d’hivern tot és una mica més relaxat i hi ha més oportunitats d’anar a pista i assaborir l’olor de gasolina.

Em parles molt del túnel de vent i aquesta darrera temporada hem vist com, precisament, la manca de fiabilitat de les proves del túnel de vent pot ser determinant. Suposo que saber interpretar els resultats de tests ficticis també deu ser una de les grans claus...

Sí, és així. En el túnel de vent intentem simular les condicions de pista, però mai és exactament el mateix. Poden haver·hi problemes de correlació amb la realitat, de manera que trobar el punt per entendre què és el que ens diu el túnel és vital. Hi ha peces que al túnel de vent tenen un comportament excel·lent, però que en pista fallen, i al revés. Per això, l’experiència i “el nas” és molt important.

En general, com és el dia a dia d’un enginyer de la F1?Doncs de moltes hores de feina. Sempre saps el que has de fer però la planifica·ció canvia cada dia. No parlem d’hores, sinó de dies... Els canvis i les millores contínues estan determinats pels resul·tats de cada cursa.

Hi ha alguna relació amb els pilots? Com us arriben les seves sensa-cions i consells per a la millora dels monoplaces?

“Hi ha peces que al túnel de vent tenen un com·portament excel·lent, però que en pista fallen, i al revés. Per això, l’experiència i ‘el nas’ és molt im·portant”


Aniversaris del PRIMER trimestre

FELICITATS BOMBETES!

No hi ha una relació directa cara a cara, però és clar que el cotxe ha de ser còmode per al pilot. Si fas un cotxe excel·lent quant a mecànica i aerodi·nàmica però incòmode de pilotar, no serveix de res, perquè no se li traurà el rendiment necessari. En tot cas, el monitoratge del cotxe és impor·tant, però finalment és el pilot qui fa les curses i els seus comentaris són essencials. Després de cada cursa o esdeveniment, llegim els seus comen·taris corba per corba.

S’acostuma a dir que a l’alta com-petició és on es poden provar les innovacions que després s’apliquen al dia a dia. Em podries posar algun exemple en el cas de la F1?Precisament, ara hi ha una nova nor·mativa per fer els motors més reduïts per tal de ser més pròxims als motors de carrer i, per tant, fer més fàcil la transferència de tecnologia. Però si mirem la història de la Fórmula 1, és clar que moltes idees actuals implantades en els cotxes de carrer han sorgit de la Fórmula 1. També si parlem de tecnologia de planificació, o de materials com els compostos.

A la UPC vas formar part de l’equip de Formula Student. Creus que va ser important per a la teva preparació per al món del motor de competició?Sens dubte! A Industrials, gràcies a la Formula Student, tenim la millor plata·forma per ser un enginyer dels esports de motor. És la manera d’entendre l’apli·cació de totes les tècniques apreses. De fet, molts companys meus actuals han passat per la Formula Student. És una de les principals plataformes subminis·tradores d’enginyers a la Fórmula 1.

Vas optar per ampliar els teus estudis a l’estranger, concretament a Oxford. Aconsellaries aquest tipus d’experi-ència als joves estudiants d’avui?Sí, evidentment. N’aprens molt, com a enginyer i com a persona. Nova cultura, nou idioma... En l’aspecte lingüístic t’has de concentrar molt, ja que és clar que enmig d’una conversa sobre tecno·logies avançades no pots sortir dient que t’ho repeteixin perquè no has entès res.

Quines són les diferències més importants que vas trobar quant als mètodes d’estudi entre Catalunya i Anglaterra?

La principal diferència és que a Angla·terra tot està molt encarat a la indústria. Això té coses bones i dolentes. Per exemple, els nostres coneixements físics i matemàtics són molt superiors.

En general, sents que els enginyers d’aquí estan ben valorats a fora?Sí, i tant! Cada vegada hi ha més enginyers industrials catalans a la Fórmula 1. Jo crec que els directors d’equip els valoren molt bé. Es valora molt la nostra formació en matèries troncals i, sobretot, perquè tenim una gran capacitat per aprendre coses noves i resoldre problemes nous. Això, segurament, és precisament pel nostre caràcter més generalista. En aquest sentit, penso que la nostra formació és molt bona.

Quin consell li donaries a un jove enginyer que volgués arribar al motor de competició?El més important, d’entrada, és fer Enginyeria Industrial o Aeronàutica. Després, si es pot, cal entrar en un equip de Formula Student i, sobretot, aprendre molt però molt d’anglès. En tot cas, si tens una il·lusió, t’hi has de posar i implicar·t’hi. Més val provar i no arribar·hi que quedar·te sempre amb el dubte. Tot plegat, però, requereix tot l’esforç i dedicació del món. S’ha de ser molt perseverant. Jo mateix, en el seu moment, vaig començar a considerar que si un cop acabada la beca a l’Ox·ford Brookes University no s’obrien noves possibilitats, aquell era el límit a marcar·me, però abans que això passés he pogut entrar a l’equip Sahara Force India, o sigui que tot ha anat bé.

“A Industrials, gràcies a la For·mula Student, tenim la millor plataforma per ser un enginyer dels esports de motor”

entrevista


Janna torres Vayreda

CB02-2617

02/01/2004

Javier Barranco

De la Iglesia

CB59-7907

02/02/2004

roger aced Codina

CB51-3345

20/02/2009

arnau ollé rovira

CB32-6163

06/03/2003

Mercè Puig Casellas

CB06-8070

07/01/2004

nacho Piera Balader

CB83-17567

07/02/2004

alain Puntos Perona

CB76-17034

20/02/2012

oriol Caro Díaz

CB54-15864

15/03/2007

Meritxell Munmany

Barceló CB58-5240

08/01/2011

arnau agustín Portilla

CB70-17567

12/02/2003

Joaquim lozano Martí

CB65-12422

26/02/2011

arnau navarro latorre

CB30-11874

16/03/2006

adrià Cot Guilera

CB74-15620

17/01/2005

enric ayala Bañeres

CB81-12015

13/02/2000

Clàudia Izquierdo

llosa

CB25-17046

26/02/2006

Pol Gonzàlez

Surinyach

CB28-10052

20/03/2001

Clàudia De Gregorio

rovira CB36-6163

21/01/2005

Mathios rodríguez

Fischer

CB47-1636

20/02/2005

oscar torres Vayreda

CB03-2617

28/02/2008

Joana aced Codina

CB50-3345

20/02/2009

Mariona Izquierdo

llosa

CB24-17046

05/03/2003

Aniversaris del PRIMER trimestre

FELICITATS BOMBETES!

tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

encara no coneixes el blog dels bombetes?

Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com

i PARTICIPa-hi!

TEXT: Manel Gastó FOTO: Isabel Marquèsreportatge


Un futur esperançadorEn el camí cap a la igualtat entre homes i dones hi ha jugat un paper molt rellevant centenars d’enginyeres anònimes que s’han format i han exercit en un entorn eminentment masculí. Cada cop és més el nombre de dones que estudia Enginyeria i de mica en mica es va normalitzant la seva presència en el món laboral. Tot i això, les que arriben a posicions rellevants encara són poques. Dones de diferents professions, edats i perfils professionals expliquen què significa ser dona i enginyera, una realitat que sovint s’escapa a la mirada masculina.


A ra fa cinquanta anys, el curs 1962-1963, l’Escola de Barce-lona –una de les més antigues

de tot l’Estat– comptava amb només una estudiant entre el centenar d’alum-nes de la promoció. Aquest any, la mateixa escola té un 33,6% de dones matriculades. La situació ha millorat, però les dones continuen representant una minoria. El món professional no és gaire més positiu per a les dones, i són poques les que aconsegueixen arribar a posicions rellevants. Si donem un cop d’ull als consells d’administració de les empreses de l’Ibex, només hi trobarem un 12,7% de dones, segons un estudi de l’any 2012 d’Informa, una empresa especialitzada en informació empresa-rial que afegeix que més del 66% de les grans empreses espanyoles no compta amb cap dona en el seu màxim òrgan de gestió. Les dades no són positives, però han millorat. El 2005, el percentatge de conselleres tot just arribava al 3,3%, i el 2010 fregava l’11%.La Llei d’igualtat, que va entrar en vigor el març del 2007, estableix que en un termini de vuit anys les empreses hauran d’incloure en els seus consells d’administració un mínim d’un 40% de dones amb l’objectiu d’equilibrar la presència dels dos sexes. Tenint en compte les dades d’Informa, però, sem-bla difícil que la Llei es pugui complir. Per la seva banda, la Comissió Europea està enllestint una directiva que preveu ràtios similars per a les grans empreses europees. El termini, el 2020.

La dIscrIMInacIóFa set anys que Montse Pérez gestiona la borsa de treball del Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya. En tot aquest temps, només un cop una empresa ha verbalitzat que no volia can-didates dones. Per Pérez, actualment la discriminació no existeix en els primers anys de la vida professional de l’engi-nyera, però sí que pot donar-se quan les dones tenen una certa experiència: “Quan estem parlant de sèniors que ja han tingut fills, indubtablement la maternitat els passa factura. No sempre,

però encara hi ha reclutadors que pena-litzen la criança dels fills”, explica.Pilar Soldevila és cofundadora i directora de selecció de Montaner&Asociados, una empresa dedicada des de fa quaranta anys a la selecció de persones. Ella constata que la realitat de les dones enginyeres ha canviat substancialment: “Deu anys enrere hi havia més dificultat perquè una dona pogués exercir una feina com a enginyera”. Aquesta visió encaixa amb la de Carme Martínez, professora del Departament d’Organització d’Em-presa de l’ETSEIB i sotsdirectora de Relacions amb les Empreses d’aquesta mateixa universitat: “Quan buscava feina em van rebutjar en una empresa, tot i considerar que era la millor can-didata, perquè deien que no em veien comandant un equip de mecànics”. Per Soldevila, “a la societat encara li costa veure una dona donant ordres a un grup d’operaris”. I continua: “Només cal veure l’exemple d’Angela Merkel i la quantitat de comentaris masclistes que rep. O pot-ser parlem de la roba que porta o deixa de portar un polític home?”.Des de Montaner&Asociados con-sideren que, encara avui en dia, si una multinacional ha de contractar un professional que hagi de viatjar amb freqüència, li fa por confiar en una dona perquè a la llarga pot tenir problemes de conciliació de la vida personal i professional. “No ens enga-nyem; avui en dia encara és la dona la que acostuma a portar el pes de la casa i encara que acceptin una feina que exi-geixi una mobilitat superior al 50%, no és estrany que moltes ho acabin deixant a l’any o any i mig”, explica la cofunda-dora d’aquesta empresa de selecció que a banda de col·laborar amb el Col·legi també ho fa amb altres organitzacions. Tot i això, en empreses on la mobilitat no és gaire freqüent, aquest factor no és tan determinant. Per tant, influeix el sector d’activitat: no és el mateix serveis que edificació.De construcció en sap molt Esther Tomás, que ha treballat durant més de vuit anys en aquest sector. Ella s’ha con-siderat discriminada en diverses ocasions

Les pIoneres

Maria del Carmen Martínez Ubieto va néixer a Barcelona el 1943 i va morir l’any passat. Va estudiar Enginyeria i va obtenir el setè millor expedient de l’Estat. Les seves filles, Itziar i Mireia Pagès, recorden per als Fulls dels Engi-nyers la història de la seva mare, un fragment del relat que explica la lluita de la dona per aconseguir el paper que li pertoca en l’enginyeria: “Va arribar a l’Escola amb 17 o 18 anys. El pri-mer símptoma que li va fer notar que aquell era un món d’homes és que no hi havia lavabos per dones. Ningú no havia pensat a posar-n’hi per si hi cabia la possibilitat que alguna dona hi anés a estudiar”, expliquen.La primera feina va ser a Fecsa, però va marxar perquè estava convençuda que mai la tractarien com a enginyera, sinó com una secretària. Va desenvo-lupar la seva carrera professional com a delegada comercial de l’empresa Arteche.Les germanes Pagès senten haver vis-cut una generació per davant pel fet de tenir dos pares amb una carrera i que treballaven d’acord amb la seva professió, cosa que ara és ben comú i a ningú sorprèn.

reportatge


i en diferents àmbits. “La discriminació existeix. És cert que s’està reduint, però encara hi és”, afirma. Segons ella, els homes no cal que s’imposin abans de començar a treballar, perquè ja tenen el respecte guanyat pel fet de ser engi-nyers. En canvi, les dones comencen sent “la noia” i han de fer un esforç per fer-se valer. Recorda que algun cop s’ha trobat amb clients que posaven en dubte que una dona pogués dirigir una obra: “Vols dir que podràs? Això és una obra”, havia de sentir-se dir. Maria Goretti Torrella, adjunta a la direcció de Torre-lla Ingenieros, creu que en aquests casos has de deixar molt clar qui ets i què hi vas a fer. “Potser a un home no li cal ser tan rotund d’entrada”, creu. Cristina Arribas, que va acabar la car-rera fa menys d’un any, forma part d’una generació que ha viscut la dis-criminació d’una manera diferent: “El comentari d’’ets noia’ sempre te l’has de sentir, però la realitat és que fins ara ni jo ni les meves companyes no hem trobat dificultats pel fet de ser dones.

És cert que a la universitat formàvem part d’una minoria i això fa que sigui més fàcil que els professors es recordin de tu”, assegura.Carme Martínez, que sempre ha estat vinculada a la UPC, explica que la situ-ació ha canviat moltíssim des que ella va començar la carrera, als anys vuitanta: “En aquella època, a una noia li era més difícil entrar als cercles d’amistat que feien els nois, almenys al començament, fins que no et guanyaves el respecte dels teus companys, quan veien que eres treballadora, treies bones notes i tenies bons apunts. Quan entraves a primer, hi havia nois que et miraven i alguna vegada fins i tot m’havien pre-guntat per què estudiava Enginyeria, a la qual cosa jo sempre responia ‘I tu?’”, recorda. Esther Tomás, tot i que és uns anys més jove, també sap què és sentir-se discriminada: “Hi ha el típic comentari graciós que pot fer un professor, del qual riuen els companys i que a tu no et fa cap gràcia. Al pro-fessor li pots buscar excuses, com ara

Les pIoneres

Isabel Trabal té 88 anys i va ser la pri-mera dona catalana que es va titular en Enginyeria Industrial, l’any 1949, i va ser la primera de la seva promoció a tot Espanya. Trabal manté la memò-ria intacta i recorda el primer dia de classe com si fos ahir: “El professor ens va col·locar en ordre de llista i un cop asseguda em va preguntar si volia una cadira a part. Vaig respon-dre molt contundent: ‘No senyor, jo sóc un alumne com un altre’”. Es va fer un murmuri d’acceptació i des d’aquell dia mai va tenir cap dificultat pel fet de ser dona. Feia treballs con-junts, es passaven apunts… “El que fes falta, era una més i mai vaig dei-xar de portar faldilles!”, exclama. En acabar els estudis, es va posar al cap-davant de la fàbrica del seu pare amb el seu germà Pere. Tampoc aleshores va patir discriminació o menyspreu per part dels treballadors i companys. A partir del 1981, amb la fàbrica tan-cada, va dedicar-se exclusivament a Caixa d’Enginyers, de la qual havia estat cofundadora. També va formar part de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, com a bibliotecària i membre de la Junta.


Goretti Torrella

“La meva filla ha comen-çat Enginyeria aquest any. Quan acabi, la igual-tat serà pràcticament total. El repte està en la conciliació treball-família i en el reconeixement de les qualitats pròpies de la dona”

que és d’una altra generació, però que els companys riguin un acudit masclista és dur, perquè amb ells hauràs de treba-llar el dia de demà”. En canvi Torrella, que va estudiar fa vint-i-cinc anys, no es va sentir discriminada pel fet de ser dona: “Sí que et pots trobar en conflic-tes puntuals, però no crec que sigui un fet generalitzat ni específic de la carrera d’Enginyeria. Moltes vegades són fruit d’estereotips i no crec que estiguin fets amb mala fe”, assegura.

eL sostre de vIdreHi ha barreres invisibles que sembla que impedeixen a les dones accedir a càrrecs de responsabilitat. Aquest sostre de vidre és present a l’empresa privada, però també a l’Administració pública. El 2009, la Generalitat va presentar un estudi segons el qual les dones assu-meixen més càrregues domèstiques que els homes. Això fa que elles optin per horaris que faciliten la conciliació, que no són els mateixos que requereixen els llocs de més responsabilitat. En el cas de la reducció de jornada per tenir cura dels fills, només l’escullen un 1,1% dels homes que treballen a la Generalitat, vuit vegades menys que les dones.Tomás, que ara té 33 anys, creu que “en algunes franges d’edat estàs limitada d’una manera que els homes no ho estan, ja que pressuposen que tindràs fills, quan potser no és així”. Martínez

afegeix que a banda de la barrera de la conciliació, també n’hi ha una de men-tal, ja que no es té en compte una dona per ocupar una vacant de més respon-sabilitat: “Resultes invisible per ocupar segons quines posicions perquè ningú pensa en tu”. Tot i que reconeix que les dones també tenen més tendència a dir que no, ja que s’autoqüestionen d’una manera que els homes no ho fan. “Per arribar a segons quins llocs, trigues molt més”, afegeix.La discriminació positiva també existeix. “En alguna ocasió m’han ofert formar part d’un equip de treball no només per les pròpies capacitats sinó també pel fet de ser dona, ja que dóna una imatge positiva i ajuda a complir la quota. No és una situació amb la qual em senti còmoda, i la trobo una mica trista. Crec que la complementarietat entre homes i dones enriqueix la professió, però encara no hem donat amb la solució idònia per afavorir una major presència de dones i una igualtat real i efectiva d’opor-tunitats”, explica Torrella. I Martínez considera que els punts positius del tre-ball entre homes i dones no es donarien si no es forcés l’entrada de dones, que de manera natural difícilment accedirien a determinats òrgans de decisió.Sigui com sigui, gràcies a la feina de dones com elles, l’enginyeria està cada dia més a prop d’assolir la desitjada igualtat de gènere.

Maria Assumpta Mas va estudiar Enginyeria a principis dels setanta. Mantenia una excel·lent relació amb els companys de promoció en un moment en què a l’Escola de Barcelona només hi havia una vintena de dones estudiant Enginyeria. Tot i això, es va topar amb situacions de masclisme descarat, com quan un professor va dir-li que feia bé a estudiar una carrera perquè podria trobar un bon xicot per casar-s’hi; o el professor de Física que suspenia sistemàticament totes les dones.Durant la seva etapa professional a l’Administració, on ha assolit el nivell més alt de la funció pública, ha pogut desenvolupar-se tant en tasques tècniques com de gestió sense viure aquests problemes. En canvi, recorda el parèntesi que va fer als anys noranta per treballar a l’empresa privada com una època molt dura en què pel fet de ser dona havia de demostrar constantment la seva vàlua professional: “Hi ha qui encara pensa que l’enginyeria és un terreny reservat als homes, quan està més que demostrat que les dones són excel·lents professionals”, es lamenta.

reportatge


Esther Tomás

“Crec que les desigual-tats s’han mitigat molt, però no han desapare-gut del tot”

Cristina Arribas

“Crec que la igualtat dependrà de les perso-nes i de la seva profes-sionalitat”

Carme Martínez

“Cada organització és diferent, però no crec que puguem afirmar que s’ha arribat a una situació d’igualtat d’oportunitats real entre dones i homes”


Nuos, naturalment eficientFa vint anys que Ariston proporciona confort i estalvi energètic a les llars espanyoles gràcies a la seva gamma de productes, sistemes i serveis per a l’escalfament de l’aigua i la calefacció ambiental.

article del mes


La història espanyola d’Ariston comença el 1992 amb l’establi-ment d’una filial en el mercat

nacional. Fidel a la seva política d’inno-vació i aposta per les noves tecnologies, el 2007 incorpora a la seva cartera el sistema solar tèrmic. I, el 2011, la in-versió en R+D assoleix un total de 55 milions d’euros, destinats al desenvo-lupament de productes alineats amb la missió que s’ha fixat la marca.

INVERTIR PER A LES PERSONES I EL PLANETAEl director general d’Ariston Thermo España, Fabrizio Cometto, assegura que la marca treballa amb una missió que ha marcat històricament la seva trajectòria: “millorar la vida de les per-sones, tenint cura de l’eficiència ener-gètica i garantint-ne el millor confort possible”. I afegeix: “En aquest sentit, treballem en dues direccions de desen-volupament. La primera és la millora de l’eficiència dels productes tradicio-nals. La segona és la introducció de sistemes que utilitzen energies reno-vables, com ara Nuos i la nova gamma de solar tèrmic.

NUOS, EFICIÈNCIA PROVADAGràcies a la seva tecnologia, Nuos ex-treu la calor de l’aire per escalfar l’ai-gua, per la qual cosa la despesa d’ener-gia és mínima. D’aquesta manera, el 75% de la calor generada és gratuïta, sense renunciar al confort de sempre. La calor sempre ha estat en l’aire. No-més calia agafar-la!

Les bombes de calor per a aigua ca-lenta sanitària ofereixen diverses aplicacions possibles. En un habitatge ja existent, per exemple, poden subs-tituir els escalfadors elèctrics o els escalfadors de gas, amb la qual cosa es redueix el consum energètic de l’ha-bitatge amb una instal·lació mínima. En habitatges nous, es poden utilitzar per justificar una reducció de la con-tribució solar mínima que permeten reduir els costos d’instal·lació. També poden ser un complement de la instal-lació solar tèrmica que millori la clas-sificació energètica de l’habitatge.El COP (coefficient of performance) defi-neix el rendiment de les màquines amb bomba de calor. Aquest coeficient pro-porciona una relació entre la potència subministrada i la potència consumida. És a dir, una relació entre la calor cedi-da a l’aigua que s’ha d’escalfar i l’ener-gia elèctrica consumida pel compres-sor. Un COP 4 com el Nuos implica que, amb 1 kWh d’energia elèctrica gastat, la bomba de calor produeixi 4 kWh d’energia tèrmica. Aquest alt rendiment s’aconsegueix, fins i tot, en condicions extremes de temperatura de l’aire, de -5 a 42ºC.


entorn


L’eficiència energètica com a eix de desenvolupament de les smart cities

D es del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) volem reivindicar

les smart cities com a oportunitat per impulsar l’eficiència en tots els àmbits de la societat, destacant com a eix de desenvolupament dels serveis al ciutadà l’optimització del consum energètic de les nostres ciutats.Buscant solucions energèticament eficients assolirem una mobilitat més eficient, una minimització de la conta-minació, edificis amb baixes demandes energètiques i amb capacitat de gene-rar i intercanviar energia amb l’entorn, xarxes de distribució intel·ligents (capaces de gestionar els fluxos d’ener-gia integrant les energies renovables i el vehicle elèctric), reducció global

Per aconseguir proveir el ciutadà d’eines que millorin la seva qualitat de vida, que ha de ser l’objectiu final de qualsevol ciutat intel·ligent, cal que el desenvolupa-ment d’aquestes solucions es dugui a terme situant l’eficiència i la sostenibilitat com a focus dels projectes, productes i serveis a implementar.


Carles Xavier Albà i Cortijo / President del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), col·legiat núm. 8.020

“Amb criteris d’eficiència ener-gètica assolirem un sistema global que interconnec-tarà els diferents subsistemes exis-tents a les ciutats d’una manera efi-cient i eficaç”

d’emissions de CO2... Per tant, amb cri-teris d’eficiència energètica assolirem un sistema global que interconnectarà els diferents subsistemes existents a les ciutats d’una manera eficient i eficaç.En aquest marc, és la gestió del conei-xement, a través d’empreses de serveis, la que ha de definir els processos i les necessitats en cada àmbit i permetre així el desplegament efectiu de les ciutats intel·ligents. A través de les tecnolo-gies de la informació i la comunicació (TIC) es podran implementar aquests processos prèviament definits. És molt important, però, no perdre de vista que aquestes tecnologies són una eina per arribar a l’objectiu d’implementar les solucions més eficients en cada àmbit; és a dir, les TIC són el camí, no la finalitat.

En un moment de dificultat econò-mica com l’actual, és urgent trobar noves vies de creixement econòmic i de creació de nous llocs de tre-ball. Des del CEEC, associació que compta amb 120 empreses que repre-senten un volum de facturació de més de 10.000 milions d’euros, creiem fermament que l’eficiència ener-gètica és una de les disciplines que poden contribuir a accelerar aquest desitjat canvi de model donant res-posta, alhora, a importants reptes de futur. Així ho marca, també, la nova Directiva d’eficiència energètica. A més, ho podem fer de manera inno-vadora, generant valor afegit i ajudant a crear nous llocs de treball i de més qualificació.

entorn


Aigües de BArcelonA, referent mundiAl en lA gestió de l’AiguAEl control dels riscos per a la salut derivats del consum d’aigua s’ha basat tradicio-nalment en l’anàlisi de la qualitat de l’aigua i en la vigilància del compliment d’una sèrie de valors per assegurar-se la potabilitat. Però aquest model de gestió no és suficient en el context mundial actual. L’increment de la població, sobretot a les àrees urbanes, ha disparat les necessitats de consum. Tot això obliga les empreses subministradores d’aigua a millorar encara més els actuals sistemes de verificació i control i, sobretot, exigeix adoptar sistemes de gestió preventius del risc sanitari al llarg de tota la cadena de subministrament.Aigües de Barcelona és pionera en aquest àmbit. A finals de l’any 2009 es va con-vertir en la primera empresa subministradora d’aigua que va obtenir la certificació ISO 22000, un estàndard de qualitat tradicionalment reservat a empreses del sector alimentari. Es tracta d’una certificació internacional que integra els principis del mètode d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC), el primer sistema preventiu de gestió del risc sanitari. Aquest sistema permet focalitzar el control ana-lític en els punts crítics del sistema de subministrament d’aigua potable i potenciar el control continu per poder prendre decisions en temps real.

Font: Aigües de Barcelona

el ceec renovA lA sevA JuntA directivA

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) va celebrar, el darrer 23 d’octubre, l’Assemblea General Ordinària del 2012. Durant aquesta trobada, es van presentar l’informe d’activitats dutes a terme per l’associació en el darrer any i el Pla Estratègic 2012-2014. També va tenir lloc la renovació de la Junta Directiva del CEEC, que durant els propers dos anys estarà formada per les empreses i entitats següents: ABB, Circutor, Cofely, Comsa Emte, FCC, Fundació b_TEC, ICAEN, IREC, Istem-Copcisa, Kromschroeder, PGI i Schneider Electric.La trobada, presidida pel president i el vicepresident del CEEC, Carles Albà i Jordi Serra respectivament, va comptar amb les intervencions de la directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, Assumpta Farran, la diputada adjunta de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Mercè Rius, i el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sabadell, Ricard Estrada.

Font: CEEC

BREUS

reduir els Accidents per con-sum d’Alcohol, un oBJectiu A Assolir

Si bé la xifra de morts a les carreteres espanyoles ha sofert un important des-cens en l’última dècada, el percentatge de víctimes mortals per accident que han donat positiu per consum d’estupefaents (alcohol, drogues o psicofàrmacs) ha augmentat cinc punts percentuals en els últims cinc anys, fins a un 45% el 2011. Conduir sota els efectes de l’alcohol no només limita les capacitats cognitives i de percepció del conductor, sinó que altera les pautes de comportament i afa-voreixen conductes més arriscades, amb la qual cosa s’incrementa de manera automàtica la probabilitat d’accident. De fet, la probabilitat de tenir un acci-dent havent consumit alcohol creix de manera exponencial respecte a la taxa d’alcoholèmia.La comparativa amb altres països del nostre entorn corrobora la dificultat de frenar aquest comportament de risc per l’arrelament del consum d’alcohol en determinats entorns i, en l’àmbit euro-peu, per la varietat de normatives vigents en l’actualitat. Les recomanacions de les institucions europees se centren a fomentar mesures com la implantació de la tolerància zero que ja apliquen alguns països, l’establiment d’aquest límit a únicament els conductors novells i pro-fessionals o la instal·lació obligatòria de mecanismes de detecció d’alcohol i de bloqueig del vehicle per a determinats col·lectius de conductors.

Font: RACC


Indicadors d’evolució econòmica i social de Catalunya

Leconomia catalana ha entrat en recessió l’any 2012, des-prés d’experimentar un

creixement moderat entorn de l’1% durant la major part de l’any anterior. La previsió per a final d’any és que el seu creixement s’alenteixi encara més, fins a assolir un valor entorn del -1,5%. Així doncs, entrarem en la temible fase de W de la corba de crei-xement, com a conseqüència de la greu crisi econòmica, financera i monetària que pateix actualment la zona euro, en general, i l’Estat espanyol i Catalunya, en particular.Una de les conseqüències més dra-màtiques d’aquesta situació de crisi es

reflecteix en l’elevada taxa d’atur que hi ha a Catalunya, que en el tercer tri-mestre del 2012 va assolir la xifra del 22,56% de la població activa. És a dir, que un/a de cada cinc catalans/es en condicions de treballar es trobava ales-hores sense feina. Tot i que durant el segon trimestre de l’any aquest indicador va registrar una lleugera davallada, arran de la millora temporal de l’ocupació en el sector serveis, la realitat és que el nombre de desocupats va seguir posteriorment el seu curs ascendent, assolint el valor màxim dels darrers anys. Aquest feno-men ha tingut lloc malgrat l’entrada en vigor de la reforma laboral, aprovada pel

Govern central a principi d’any, que en teoria havia de servir per reduir la xifra d’aturats i millorar els nivells d’ocupació.A curt termini no s’albira una millora significativa d’aquest indicador, ateses les previsions pessimistes de creixement de les economies espanyola i catalana per al 2013, ni sembla versemblant que pugui fer-ho aviat mentre que no canviï l’actual política d’austeritat econòmica imposada per la Unió Europea als paï-sos amb xifres de dèficit i endeutament públics més elevats, com és el cas de l’Estat espanyol.

Francesc Manyà / Cap del Gavinet d’Estudis del COEICGRÀFICS

entorn


Rugbi i anglès a les escoles de Barcelona

Com a novetat, enguany, les sessions dirigides als alumnes nascuts entre el 1998 i el 2007

compten amb quatre nous entrenadors de llengua anglesa: Simon O’Hara, irlandès i Nivell I d’entrenador de la International Rugby Board (IRB); el neozelandès Blair Gordon; l’australià Tim Erbs, i el sud-africà Johan de Beer. Entre les escoles que ja han gaudit d’aquest programa que el Club ofereix de manera gratuïta tenim les escoles Carlit, Pia Nostra Senyora, Súnion, IPSI i Santa Maria dels Apòstols. Així, més de 2.000 alumnes viuran de prop la filosofia del rugbi durant el curs 2012-2013.

tornA el 6 nAcionsA partir del proper 2 de febrer i fins al 16 de març, Anglaterra, Escòcia, França, Gal·les, Irlanda i Itàlia dispu-taran una nova edició d’un torneig que se celebra des de l’any 1883 i que és, sense cap mena de dubte, el torneig amb més tradició dins del món de la pilota ovalada. Val a dir que aquest tor-neig, que se celebra anualment i que atorga el títol de Campió d’Europa, en els seus orígens només comptava amb la participació dels quatre equips britànics. Posteriorment, la inclusió de França el 1910 i d’Itàlia l’any 2000 van acabar de donar forma a l’actual RBS 6 Nations.

El CN Poblenou-Enginyers continua apropant el rugbi a les escoles públiques i concertades de Barcelona, a través del projecte Rugby Fun, que es va iniciar el curs passat i que té com a objectiu promocionar aquest esport entre els nois i les noies.

CN POBLENOU-ENGINYERS

w w w . a q u a l o g y . n e t

Aqualogy. La marca global de solucions integrades de l’aigua

El desenvolupament de la societat i la preservació del medi ambient exigeixen una gestió eficient de l’aigua. El talent, la innovació i el compromís són els pilars d’Aqualogy, la marca global de solucions integrades de l’aigua. Aqualogy ofereix solu-cions adaptades a les necessitats d’institucions o d’empreses. Al servei de les persones.

Benvinguts al futur de l’aigua

El president de la patronal CECOT reclama a les autoritats espanyoles que es prenguin més decisions per poder superar amb rapidesa el nou període de recessió econòmica. En l’acte de presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2012, Abad va explicar el millor posicionament de la indústria catalana, segons diversos indicadors, i les dificultats que té per créixer.

TEXT: Montse Pérez Creus FOTO: Isabel Marquès

“El problema d’aquest país és l’immobilisme en la presa de decisions”

Antoni Abad:

especial


L a Torre Agbar de Barcelona va acollir, el passat 27 de novem·bre, la presentació, per cinquè

any consecutiu, de l’Observatori de la Competitivitat 2012. Aquest informe analitza la situació en què es troba la indústria catalana segons el punt de vista dels enginyers industrials. El pre·sident de la patronal CECOT, Antoni Abad, va ser el principal invitat de l’acte, que va comptar amb una nom·brosa presència de públic. Per Antoni Abad, la competitivitat d’un país implica tothom: “Implica les

empreses, les institucions i les polítiques que s’adopten, perquè afecten directa·ment l’activitat empresarial, i això no s’ha fet prou bé”. I va continuar: “Aclarir quin model de país es vol és imprescin·dible per saber –diu Abad– cap a quin futur ens estem adreçant. Perquè, segons el model, els empresaris ens hi suma·rem o no”. Segons el president de la CECOT, el problema és que a Espanya no es prenen decisions: “A Espanya hi ha immobilisme, mentre que d’altres països observen les dades i recomanacions del Banc Mundial i fan proves per millorar.

Aquí això no passa”. Segons Abad, les últimes dades d’aquest organisme inter·nacional afirmen que Espanya encara recularà més durant l’any 2013. “Estem molt malament en protecció d’inver·sions, obertura de negocis i també en l’àmbit laboral. En aquests tres àmbits estem en la posició 100 d’un estudi a 180 estats”, afirmava. En aquest context, va destacar que les claus d’un país amb un bon nivell de competitivitat passen per un treball conjunt entre Adminis·tració, els seus organismes i l’empresa privada: “Als empresaris ens preocupa

El president de la patronal CECOT, Antoni

Abad, durant la seva intervenció durant

l’acte de presentació de l’Observatori de

la Competitivitat 2012.

“Catalunya i el seu valor afegit d’intel·ligència, creati·vitat i saber fer equip, s’assembla molt a Alemanya i molt poc a Grècia”

especial


• És una empresa que creix i crea ocupació:

Té una mitjana d’augment de vendes i genera nous llocs

de treball.

• Aposta per la internacionalització i les exportacions:

El grup d’empreses més competitives mostra millors

indicadors en exportació respecte al total de vendes.

• És una empresa manufacturera en molts casos:

Representa un 17% més de mitjana en el grup de les

empreses més competitives de Catalunya.

• Disposa d’una gestió professionalitzada:

Ha incorporat una direcció professional i no vinculada

directament a la propietat de la corporació.

• Té cura de la formació i motivació del seu personal:

Dedica més esforços a la formació del seu personal que

la resta d’empreses.

• Inverteix en equipament, innovació i R+D:

Inverteix més en equipament (1,7% més sobre una mitjana

del 3,7%), en innovació i en recerca i desenvolupament

(0,6% més sobre una mitjana del 2,8%). Presenten una

inversió total superior a un 11% de mitjana que la resta.

• Té una situació financera sanejada:

Ha demostrat tenir un cost financer inferior respecte al de

la resta d’empreses (-0,9% sobre una mitjana del 2,0%).

RETRAT DE L’EMPRESA COMPETITIVA

molt l’immobilisme actual en la presa de decisions polítiques que ajudin a fer que el teixit empresarial pugui anar endavant”. La visió d’Abad és que cal aconseguir un país altament compe·titiu i socialment cohesionat. Segons l’empresari, “a Catalunya les empreses han sabut fer els deures, i les que con·tinuen avançant són les que han sabut aplicar el que anomeno la teoria de les quatre i: intuïció de què passarà, il·lusió, innovació en el sentit més ampli, i inter·nacionalització”. Tenint en compte les dades quantitatives i qualitatives del tei·xit industrial català, Abad considera que “Catalunya i el seu valor afegit d’intel·ligència, creativitat i saber fer equip,

s’assembla molt a Alemanya i molt poc a Grècia. A Espanya, en canvi, encara circulen pel túnel antic, mentre que el repte col·lectiu és anar cap al nou túnel, el dels mercats i la competitivitat, que és on veiem la claror”. Abad va exposar les conclusions de diver·sos estudis internacionals i universitaris per explicar, entre altres qüestions, que la formació és l’element més estratègic de la competitivitat. Però, si bé “aquí es té clar que els joves han d’estudiar tant com puguin i potser anar a treballar a l’estranger, a l’Estat no hi ha una estruc·tura preparada per a la tornada d’aquests joves i això és un problema”, afirmava. Respecte al perfil de les empreses amb

èxit, Abad va destacar “el valor competi·tiu dels equips directius mixtos, d’homes i dones, perquè són imbatibles”. Així mateix, va explicar les principals característiques d’aquestes empreses: “Tenen un sentit clar del treball i l’au·todisciplina; practiquen la cooperació i el treball en equip; tenen un profund coneixement del producte i ho apliquen correctament al màrqueting. L’equip directiu té un perfil humil i modest que comparteix objectius i aplica simplicitat en el pla de negoci”.El president de la CECOT va finalit·zar la seva intervenció fent una crida a l’acció, tot afirmant: “Si lluitem podem perdre, però si no ho fem estem perduts”.


Segons el degà del COEIC, Joan Vallvé, els enques·tats alerten del fet que, actualment, un dels elements desfavorables per aconseguir un bon nivell de competi·tivitat és el sistema financer

El cinquè Observatori de la Compe·titivitat es va elaborar a partir d’una enquesta feta a 185 enginyers que treballen en empreses catalanes dels sectors productius més importants per a l’economia de Catalunya. Segons va explicar el degà del COEIC, Joan Vallvé, actualment “tenim 10.000 col·legiats dels quals el 90% desenvolupa la seva activitat en una empresa, i d’aquests, dos terços ocupen càrrecs directius”. És aquest el motiu pel qual Vallvé considera que els resultats de l’Observatori són molt vàlids. En la seva intervenció, el degà també va destacar, a partir de les dades que ofereix l’en·questa, que els enquestats alerten del fet que, actualment, un dels elements desfavorables per aconseguir un bon nivell de competitivitat és el sistema financer. I això és un problema tenint en compte que el finançament és l’oli que permet fer funcionar l’engranatge, l’empresa. Vallvé va oferir la possibi·litat d’elaborar les futures edicions de l’Observatori de la Competitivitat de manera conjunta amb la Generalitat i la patronal CECOT.En el seu torn de paraula, el president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), Joan Torres, va resumir les conclusions de l’estudi fet per la Comissió Delegada de Coope·ració Estratègica de l’Associació que, durant tot aquest any, ha anat recollint el punt de vista del col·lectiu d’engi·nyers catalans respecte a la situació econòmica actual, quines conseqüèn·cies té per a la professió i les propostes de possibles solucions. Segons Torres, les principals conclusions de l’estudi es resumeixen en el fet que “cal enfortir la cooperació en el si de la Unió Euro·pea i repensar la globalització”. A més, també cal prendre en consideració els nous escenaris del futur immediat de Catalunya tenint en compte les cir·cumstàncies especials des del punt de vista polític, social i cultural. Un context que, segons Torres, necessita “una concertació generosa entre les diferents sensibilitats i visions del país”. Així mateix, el president de l’AEIC va

destacar que el col·lectiu dels engi·nyers, pensant en les mesures que cal prendre de cara al futur, “és partidari de mesures ambicioses i de promoure una àmplia implicació d’experts competents i experimentats en el procés de presa de decisions per redefinir, si cal, les polí·tiques governamentals, les estructures i els mecanismes d’intervenció per a l’impuls de la nova Catalunya o de l’ar·ticulació de Catalunya dins de l’Estat espanyol”.Torres va afirmar: “Els enginyers estem disposats a participar en les mesures que s’han de tirar endavant. És el nos·tre compromís i la nostra tasca social corporativa”.

La presentació de

l’Observatori es va fer,

un any més, a l’auditori

de la Torre Agbar.

especial


L’acte de presentació del cinquè Observatori de la

Competitivitat es va cloure amb una taula rodona en

la qual van participar els responsables d’algunes de

les empreses més competitives de Catalunya.

El grup, integrat per Adriana Casademont, presidenta de

l’empresa del sector carni Casademont, Òscar Serret,

CEO de Solid Enginyeria, Marc Pérez, director general

de la multinacional farmacèutica amb seu a Mataró

Hartmann Espanya, i Joan Forcada, director general del

centre d’Alstom a Catalunya, va debatre sobre diferents

aspectes que incideixen clarament en la possibilitat de

creixement de la indústria. Tots van coincidir a dir que

els problemes del sistema financer estan arrossegant

la resta. En aquest sentit, Adriana Casademont va

afirmar que “el sistema financer no ha fet els deures i a

Catalunya, país de petites empreses, ho estem pagant

tots”. Respecte al paper que ha de jugar l’Administració

en el desenvolupament econòmic, Marc Pérez va

denunciar que “és molt difícil treballar i poder créixer

si cada sis mesos t’estan canviant el marc regulador a

base de reials decrets; això limita molt la competitivitat”.

El debat també va incorporar els punts de vista dels

empresaris sobre la reforma laboral aplicada a principis

d’any. Amb referència a això, Joan Forcada va fer

l’afirmació següent: “És un primer pas però també és

una arma de doble fil, perquè donar llibertat completa a

l’empresa sobre les persones comporta el risc de perdre

experiència i coneixement. D’una altra manera, les

coses no podran funcionar”. Després de les eleccions

del 25 de novembre, els empresaris demanen al nou

Govern de la Generalitat més eficàcia en la presa de

decisions. En aquest sentit, Òscar Serret va destacar el

següent: “Estem cansats de les desqualificacions entre

partits i de la mala qualitat de la democràcia espanyola.

Estem en una situació excepcional i cal la col·laboració

de tothom”.

COM HO VEUEN ELS MÉS COMPETITIUS

D’esquerra a dreta, Anna Cristeto, directora d’Europa Press Catalunya; Marc Pérez, director general de Hartmann Espanya; Adriana Casademont,

presidenta de Casademont; Òscar Serret, CEO de Solid Enginyeria; i Joan Forcada, director general del centre d’Alstom a Catalunya.



informe

El COEIC a la butxacaEl Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya estrena una App per a iPhone i smartphones per a informar a l’instant de tot allò relacionat amb la institució. La nova App permet tenir el COEIC a la butxaca i també s’adaptarà per a iPad i tauletes.

informeTEXT: Carles Aluju FOTO: Isabel Marquès

Aquesta App ha estat pensada com un nou canal per notificar als enginyers els ser-veis vinculats als EIC. El cap dels Serveis

Informàtics dels EIC, Xavier Raurell, explica que durant el 2011 es va pensar en la necessitat de cre-ar aquesta aplicació i que la seva posada en marxa es va fer a finals del 2012. A grans trets, Raurell equipara la funcionalitat de la nova App amb la banca electrònica: “Amb la banca electrònica es poden fer els mateixos tràmits que faries en una oficina o a través de l’ordinador. I ara, aquesta App notifica a un enginyer el mateix que sabria venint presencialment al Col·legi o a través del correu

electrònic, però amb l’avantatge de saber-ho a tra-vés del mòbil i en qualsevol lloc”. I afegeix: “En alguns tràmits serà fins i tot més àgil, perquè es rep l’input abans”. La nova App del COEIC ja està disponible a l’App Store i a l’Android Market.Un cop instal·lada, per tal de personalitzar l’aplicació cal registrar-s’hi amb el mateix nom d’usuari i contrasenya que s’utilitzen actual-ment per accedir a les zones privades del portal web. Actualment, el llistat dels serveis dels quals es poden rebre notificacions són: Update, visats, jornades, Viu-la, normativa, juntes, comissions, comunicats i demarcació.


En l’apartat d’Update, l’App permet rebre notifi-cacions de confirmació de la inscripció a cursos o d’anul·lació en el cas que el curs s’hagi ajornat. Pel que fa als visats, l’aplicació també avisa l’enginyer quan el treball ja ha estat visat o cal realitzar canvis en els documents. Amb relació a les jornades i el Viu-la, es notifiquen les confirmacions d’inscrip-ció a l’activitat, s’envien recordatoris i s’avisa quan ja està disponible al web dels EIC la documentació de l’activitat (PDF, presentacions o vídeos). Rela-cionat amb la normativa, l’App envia notificacions coincidint amb l’aparició de nous textos legals. Els integrants de les juntes rebran els recordatoris de les convocatòries, així com també de la publicació de les actes. I els membres de les comissions també rebran notificacions de les diferents activitats que desenvolupin dins dels respectius grups de treball. Pel que fa a les demarcacions, els enginyers rebran exclusivament les notificacions de la seva demar-cació; i en l’apartat de comunicats, se’ls alertarà cada vegada que n’hi hagi algun.

FUTUR INTERACTIUEn un futur, la voluntat dels Serveis Informàtics és que l’App sigui interactiva. Això permetria, en el cas de les jornades i el Viu-la, poder fer la inscripció a l’activitat a través de la mateixa apli-cació –un procés que seria molt més ràpid que a través del web i sense haver d’omplir formula-

ris perquè l’usuari ja estaria registrat i identifi-cat. En l’àmbit d’Update, els enginyers podran rebre alertes sobre l’activitat del campus, com ara intercanviar missatges amb altres inscrits o consultar respostes de tutors. I també està pre-vist poder rebre alertes de les ofertes de treball de la Borsa dels EIC, així com poder consultar l’agenda des dels terminals mòbils.

OBERT A TOTHOMLa nova App està també disponible fora de l’àmbit dels EIC. Per a aquestes persones que s’instal·lin l’aplicació no s’hi hauran de regis-trar. En aquests casos, els interessats rebran in-formació sobre comunicats oficials del Col·legi i l’oferta formativa dels EIC; i també les promo-cions que s’ofereixen des de la institució.Xavier Raurell destaca la presència que l’App donarà al COEIC en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, i remarca la funcionalitat i el vincle com els beneficis més immediats que en trauran els enginyers.La presència dels EIC a Internet es comple-menta actualment també amb l’ús de les xarxes socials. El grup dels EIC a la xarxa professional LinkedIn té més de 3.150 membres. I a la xarxa de microblogging Tweeter, els Enginyers Indus-trials de Catalunya tenen més de 750 seguidors que s’interessen per les seves piulades.

En un futur, la voluntat dels Serveis Informàtics és que l’App sigui interactiva. Això permetria, en el cas de les jornades i el Viu-la, poder fer la inscripció a l’activitat a través de la mateixa aplicació

comissionscomissionsTEXT: Carles Aluju FOTO: Isabel Marquès

Fruit del Pla Estratègic 2020 de l’AEIC/COEIC per obrir-se a enginyers de diversos camps professionals en va néixer el Grup de Treball d’Il.luminació. El Grup està format per una trentena de professionals provinents de l’Administració, la universitat, fabricants, projectistes, mantenidors, ens reguladors i el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya. El seu principal repte a curt termini és incidir en la definició dels paràmetres de les empreses de serveis energètics (ESE).

Victor Boyer


ISTEM

Albert Vilardell


Citelum

Lluís Gustems

Doctor en Ciències

Químiques. Prevenció Con-

taminació Lluminosa de la

Generalitat de Catalunya

Francesc Pecanins


Consultoria Efisa

Pere Pina


Cemap Enginyeria. Enginyer

exercici lliure

Manel Roig

Mia Tech. Enginyer tècnic

industrial

Grup de Treball d’Il·luminació dels EIC


El president del Grup de Treball d’Il·luminació, Manuel Casas, destaca que el grup “és un nu-

cli d’excel·lència professional i neutral. L’objectiu a curt termini del grup és “incidir en els concursos que fixaran els paràmetres de les ESE, ja que el fu-tur energètic passarà per aquest tipus d’empreses”. I afegeix: “Volem posar claredat en el sector i evitar caure en si-tuacions indesitjables. El futur d’aquest sector l’han de liderar les pimes”.Josep Maria Berenguer considera que les ESE han d’apostar “per l’optimit-zació energètica i la seguretat de les instal·lacions”. Segons Carlos Sierra,

cal “promocionar la cultura de la llum i conèixer les últimes tendències del mercat”. Manuel Garcia posa l’accent en la necessitat d’una formació espe-cífica per a les ESE i proposa que el COEIC sigui un ens acreditador per fer auditories energètiques, necessi-tat que deixa entreveure la directiva europea relativa a l’eficiència ener-gètica. Xavier Traveria alerta que cal regular l’eficiència energètica de les llums i que també cal fer-ho amb els paràmetres que regulen les garanties, un punt de vista que comparteix Paco Llamas, que afegeix que ara mateix “tot està molt obert”. Lluís Gustems

es focalitza en la importància “dels im-pactes mediambientals i socials” de la il·luminació. Pere Pina destaca que el Grup de Treball és un lloc excel·lent “per compartir experiències” i conèi-xer de primera mà noves tecnologies com els LED. Manel Roig alerta que amb les ESE “arriba l’última oportu-nitat per pagar les inversions a través de l’estalvi”. Francesc Pecanins remar-ca que amb les ESE caldrà definir bé el paper en les direccions d’obra per fer complir els acords pactats amb el client. I Victor Boyer emfatitza que “cal buscar una solució al finançament per poder fer possibles els projectes”.

Manuel Garcia


Professor escola

d’enginyeria. Enginyer

exercici lliure

Carlos Sierra


Professor escola

d’enginyeria. Departament

de Projectes

Paco Llamas

Aluvisa

Alfred Sá

Nur L+D.

Enginyer tècnic

industrial

Josep Maria Berengueres


Cap del departament

d’Enllumenat de

l’Ajuntament de Barcelona

Xavier Traveria


Cap d’Investigació i Desen-

volupament de Carandini

Manuel Casas


Gerent Grup TAE


dia a dia


22-28 JULIOL

Ruta pel Mont Blanc Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Caminar uns 100 quilòmetres en sis dies pot semblar difícil per uns o fàcil per altres, però per a deu integrants del Grup de Muntanyisme aquesta va ser la sortida escollida per l’estiu. De la mà de la Sophie i la Pascal de la Compagnie des Guides de Chamonix, el grup va fer un cir-cuit que va tenir l’inici i el final a Chamonix, passant per la Vall d’Aosta (Itàlia) i el coll de la Forclaz (Suïssa).

18 SETEMBRE

Valoració positiva de la revitalització de la parti-cipació dels enginyers associats Comissió Delegada de Cooperació Estratègica.

El president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Torres, va valorar molt positivament la feina feta de revitalitza-ció per a la participació dels enginyers associats en tot el procés de la Consulta de la Iniciativa Estratègica i Col·lectiva que durant l’últim any està promovent la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica. En el decurs d’un dinar-reunió, Torres va demanar als integrants de la Comissió, presidida per Miquel Obradors, que continuessin amb l’activitat prevista al mateix temps que impulsessin totes aquelles qües-tions que es considerin importants per continuar revitalitzant la parti-cipació dels associats. L’objectiu de la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica és fer una reflexió estratègica sobre la crisi actual i plantejar solucions. La culmi-nació d’aquesta reflexió es traduirà en l’elaboració d’un document amb propostes sobre què caldria fer, per on cal començar i quines polítiques recomanem aplicar.S’han considerat diferents elements per a les polítiques referents a l’en-torn econòmic, empresarial, laboral, tecnològic, educatiu, del coneixe-ment, les escoles i universitats, el benestar, la vertebració i articulació del territori i l’àmbit energètic.Addicionalment, s’han inclòs reflexions per enfortir la cooperació en el si de la Unió Europea i integrar-hi els nous escenaris que es presenten en el futur immediat de Catalunya.Quan finalitzi el procés d’elaboració del document es prepararan activi-tats de difusió tant internes com externes.Els membres de la Comissió Delegada de Cooperació Estratègica són Carles Albà, Jaume Baldé, Jordi Bastida, Sílvia González, Francesc Manyà, Pep Molsosa, Miquel Obradors i Xavier Rovira.

15 SETEMBRE

Travessa de Peguera a l’Espà Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Els participants van completar una travessa que es correspon a una part de l’etapa Queralt-Gó-sol, del Camí dels Bons Homes. El grup va fer un recorregut d’uns 15 quilòmetres i uns 500 metres d’ascensió.

COMISSIONS I ACTIVITATS

Les activitats de les comissions i dels grups de treball del COEIC marquen el dia a dia de la institució. En les pàgines següents trobareu les referències als actes que s’han organitzat durant els últims mesos, incloent-hi sortides culturals, conferències, jornades tècniques i convenis amb empreses o altres institucions.


26 SETEMBRELa indústria catalana del segle XXA càrrec de Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès, dins de l’acte inaugural del curs acadèmic 2012-2013.

3 OCTUBREAforisme: un text com a pretext fora de context.A càrrec de Jorge Wagensberg, doctor en Física, professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la UB.

10 OCTUBRE Divulgar la ciència amb la ficcióA càrrec de Miquel Barceló, professor del De-partament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC.

17 OCTUBREPersonatges intempestius de la històriaA càrrec de José Enrique Ruiz-Domènec, cate-dràtic d’Història Medieval de la UAB.

24 OCTUBRELa física dels superheroisManuel Moreno, professor del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC.

7 NOVEMBRE Viatges per l’espai i el tempsA càrrec de Joan José, professor del Departa-ment de Física i Energia Nuclear de la UPC.

14 i 21 NOVEMBRECinema mut: Charles ChaplinA càrrec d’Albert Beorlegui, advocat i periodista.

28 NOVEMBRENeurologia a la tercera edatA càrrec de Mercè Boada, neuròloga i directora de la Fundació ACE per l’Alzheimer.

AuLA D’EXTENsió uNiVERsiTàRiA DELs EiCComissió de Jubilats i Prejubilats

18 SETEMBRE

Conveni del COEiC amb AGiC

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i l’Associació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (AGIC), que agrupa el col·lectiu d’empresaris instal·ladors de Catalunya, van sig-nar un conveni de col·laboració mútua. L’acord el van formalitzar Àlex Zaragoza, president de la Comissió d’Acció Professional –a l’es-querra–, i August Serra, president de l’AGIC.

26-28 SETEMBRE

Exposició sobre la història de la tecnologia sanitària

Coincidint amb la celebració del X Congrés SEEIC al World Trade Center de Barcelona, es va poder visitar l’exposició sobre la història de la tecnologia sanitària La tecnología es el cómo. El paciente, el porqué. La mostra evidenciava el paper que ha jugat l’enginyeria en àmbits de la medicina com ara el diagnòstic per la imatge, els estudis sobre el cor, les tècniques de cirurgia, l’anestèsia i l’esterilització.

25 SETEMBRE

Xangai o Hong Kong? Aspectes legals i fiscals en la prestació de serveis a la Xina i Hong Kong Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica:

Grup de Treball Xina

La jornada va voler fer un acostament als aspectes legals i fiscals que cal tenir en compte en la prestació de serveis d’enginyeria a la Xina i Hong Kong. Conèixer aquestes noves obligacions era d’especial inte-rès després que a l’abril entrés en vigor el conveni de doble imposició entre la regió administrativa especial de Hong Kong i Espanya.A la sessió van intervenir Rodrigo Abad, director del Hong Kong Tra-de Development Center per Espanya i Portugal; Yolanda González, d’Hispano-Asian Business Consulting, i Javier Valls, de Javier Valls Advocats.

Acte disponible al Canal Enginyerswww.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat

dia a dia


12 dESEMBREEls robots humanoides: el què i el perquèA càrrec de Josep Amat, catedràtic emèrit de Robòtica de la UPC.

19 dESEMBREEl món de l’òpera iiA càrrec de Roger Alier, historiador i crític de música.

23 OCTUBREPosicionament a GoogleRamon Fabregat, CEO de Web Manager Servi-ce, va explicar com funciona l’estratègia de po-sicionament a Google. Segons els objectius que es vulguin assolir, caldrà una estratègia deter-minada. També va explicar quins són els factors rellevants per aplicar-los a les eines que Google proporciona per desenvolupar diferents estra-tègies: Google SEO, Google Adwords, Google Analytics, WebMasterTools, G+, Youtube, etc. L’acte el va presentar Josep M. Román, director d’Enginova.

20 NOVEMBRED’enginyer directiu a empresari mitjançant un MBO o un MBi. una nova via és possibleFernando Iglesia, conseller de One to One Cor-porate Finance, va reflexionar sobre el procés de convertir-se en empresari des de la posició directiva.

19 dESEMBREKeiretsu ForumEs va presentar el Keiretsu Forum, una xarxa d’inversors privats (business angels) especialitza-da en la inversió de capital en petites i mitjanes empreses amb potencial de creixement.

iNTERROGANTs ENGiNOVAComissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica

26 SETEMBRE

sessió informativa: serveis de l’AEiC Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions

Públiques

Amb la voluntat de constituir un punt de trobada que permeti a l’Associació donar a conèixer els serveis que ofereix i adaptar-los a les necessitats dels enginyers que treballen a l’Administració, en aquesta sessió es van tractar els aspectes següents: els nous esta-tuts de l’Associació i la incorporació al col·lectiu dels enginyers superiors i de grau; la responsabilitat civil professional; la Mútua com a alternativa al règim d’autònoms de la Seguretat Social; els certificats d’actuació professional; l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria i els serveis de Normativa.



26 SETEMBRE

Monlau Competición és empresa adherida

Monlau Competición, escola especialitzada en la formació mecànica i enginyeria de compe-tició, és empresa adhe-rida dels Enginyers In-dustrials de Catalunya des del setembre. La rúbrica a aquest acord

la van posar Jaime Serra-no, sotsdirector de Monlau Competición –a l’esquerra–, i Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC.

27 SETEMBRE

Pearson Comissió de Cultura: Grup d’Engitren

Victor Canosa, enginyer industrial i membre del grup de gestió d’Engitren, va descriure la complicada gestació de Ferrocarriles de Cataluña, SA, impulsada per l’enginyer català Carlos Montañés Criquillón i l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson. L’actual línia del Vallès dels FGC ha representat l’únic exemple a Europa d’un ferrocarril suburbà basat en els criteris i la tecnologia de les nombroses xarxes que es van desenvolupar als Estats Units durant el primer terç del segle XX.

27 SETEMBRE

Nova directiva d’eficiència energètica de la uE Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Primàries

En el decurs d’aquesta jornada, patrocinada per Gas Natural Fenosa, es va explicar que la nova directiva europea inclou mesures com l’obligació legal d’establir esquemes d’eficiència d’energia per impulsar millores en l’eficiència energètica de llars, indústries i sectors de transport; desenvolupar un paper exemplar per part del sector públic; el dret dels consumidors a saber quanta energia consumeixen; promoure auditories energètiques per a pimes i llars; i l’obligació per a les grans empreses d’avaluar les seves possibilitats d’estalvi d’energia. Van resoldre els dubtes dels assistents Josep M. Almacellas, director tècnic de Distribució de Gas Natural Fenosa, i Albert Cot, expresident del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya.



2 OCTUBRE

ECOBiKE: la tecnologia aplica-da a la bicicleta elèctrica Comissió de Mobilitat i Transports

L’empresa catalana fabricant de bicicletes elèc-triques ECOBIKE i la UPC van presentar la tecnologia EB, desenvolupada específicament per a bicicletes elèctriques. Aquesta nova tecno-logia proporciona un sistema de control confi-gurable per tal d’aconseguir una conducció més còmoda i segura, la màxima eficiència, el màxim rendiment i l’obtenció de dades per a la seva avaluació i control.

3 OCTUBRE

Workshop: Claus per rendibilitzar l’excel·lència operacional

La supervivència de les nostres empreses en l’entorn actual passa per incrementar de manera substancial la seva capacitat competitiva. Malgrat tot, els recursos per aconseguir-ho no són il·limitats. Les actuacions de millora han d’estar alineades amb els objectius de negoci i abans d’abordar-les cal estimar el seu impacte en el compte de resultats. Aquesta sessió del pro-grama Aparador de l’Enginyer va servir per conèixer i debatre models avançats de gestió industrial i excel·lència operacional amb responsables d’operacions i gestió industrial.

3 OCTUBRE

inauguració del curs acadèmic 2012-2013 de l’Euss

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) va fer una doble sessió inaugural del curs acadè-mic 2012-2013. Al matí, Miguel Gómez Gejo va fer la xerrada inaugural Coneixement, ciència i llibertat, adreçada als alumnes de primer curs de tots els graus en Enginyeria en un vessant més hu-manista. A la tarda, Carles Albà, director general d’ISTEM, va fer la lliçó inaugural Empresa indus-trial: gestionar en temps de crisi, per als alumnes de la 5a edició del Màster en Direcció d’Empreses Industrials i els alumnes dels graus.

dia a dia


5 OCTUBRE

Reconeixement de competèn-cies amb els enginyers de Milà

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalu-nya i l’Ordine degli Ingegneri della Provincia di Milano van signar un acord bilateral per tre-ballar en el mutu reconeixement de les compe-tències professionals segons les directrius dels respectius sistemes de qualificació: l’AQPE a Catalunya i el Qing a Itàlia. L’acord el van sig-nar el degà del Col·legi i el president de l’Or-dine. La reunió també va servir per posar-se al dia de les noves realitats legislatives locals que afecten les dues institucions, la formació con-tínua, la mobilitat de professionals per Europa i la deontologia.

10 OCTUBRE

Conveni amb el Col·legi d’Economistes

L’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industri-als van signar un conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya del qual va sorgir la creació de la Competitiveness & Quality Comission. Aquesta comissió estarà for-mada per membres del Col·legi d’Economistes i de les institucions dels Enginyers Industrials de Catalunya amb l’objectiu genèric d’intercan-viar experiències i difondre la competitivitat, la qualitat i l’organització en el marc de la gestió de l’empresa i dels sistemes TIC. De la mateixa manera, el conveni també preveu l’organització conjunta de jornades tècniques, reunions, actes o conferències que serviran de punt de trobada. L’acord el van signar el degà del Col·legi d’Eco-nomistes, Joan B. Casas Onteniente, el degà del COEIC, Joan Vallvé, i el president de l’AEIC, Joan Torres.

8 OCTUBRE

Comercialització independent de gas natural i electricitat Comissió d’Energia

La viabilitat dels comercialitzadors no integrats verticalment amb les activitats de xarxa i de generació del sector energètic ha es-tat sempre molt compromesa. Alguns d’ells s’han especialitzat en consums industrials i d’altres en domèstics i pimes. El dret d’es-collir subministrador d’energia elèctrica o gas natural ha estat un dels drets dels consumidors europeus més preuat i, alhora, menys exercit pels consumidors espanyols, que han preferit aixoplugar-se a la tarifa d’últim recurs, l’anomenada TUR. Amb els recents can-vis del model energètic, es torna a valorar la conveniència de re-baixar el llindar de la potència contractada i, de retruc, obligar els consumidors domèstics a anar al mercat lliure. Les tarifes d’últim recurs semblen ara destinades a les economies de menys recursos.Els responsables d’analitzar tots els punts de vista sobre aquesta qüestió van ser: Josep Maria Montagut, de la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya; Joan Batalla, conseller de la Comissió Nacional d’Energia; Oriol Vila, de CLIDOM Energy i HolaLuz; Emili Rousseau, de Factor Energia; i Carles Leg, de Nexus. La taula rodona va ser moderada per Jordi Dola-der, president de la Comissió d’Energia de l’AEIC.



dia a dia


10 OCTUBRE

Taula de debat: Transparència: on som? Fem el punt sobre l’avantprojecte de llei Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques

Coincidint amb la tramitació de l’Avantprojecte de llei de transparència per part del Govern de l’Estat, es va organitzar una xerrada per debatre un aspecte sobre el qual l’Estat espanyol és un dels pocs països de la Unió Europea sense una llei d’aquest tipus. El debat va servir per conèixer els objectius de l’Avantprojecte, els mecanismes previstos, les semblances amb les lleis d’altres països de la UE, els agents implicats per posar la transparència com un element necessari per a tota la política de foment de la participació ciutadana, de regeneració democràtica i d’implicació cívica en els afers col·lectius. Hi van intervenir Joan Subirats, catedràtic del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB, i Pep Molsosa, responsable de la Subcomissió dels Enginyers a la Unió Europea de la Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques.

10 OCTUBRE

JOAN B. CAsAs, DEGà DEL COL·LEGi D’ECONOMisTEs DE CATALuNYA

“Tenim unes fortaleses claríssimes i ens en sortirem”El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, va oferir una visió realista i optimista sobre les capaci-tats del teixit industrial català en el decurs de l’Esmorzar dels Enginyers del 10 d’octubre que va portar per títol Empresa i emprenedoria: situació actual. Després de desgranar les caracte-rístiques de les empreses catalanes –des de les petites fins a les grans i sense oblidar-se dels emprenedors– va ser contundent en la seva conclusió: “Tenim unes fortaleses claríssimes i ens en sortirem perquè tenim una base sòlida”.Per arribar a aquesta conclusió, Casas va exposar que de l’es-tructura productiva catalana en destaca l’alta presència de microempreses i l’augment de les mitjanes. Segons les dades

presentades per Casas, a Catalunya hi ha 43.000 empreses exportadores, de les quals 13.000 exporten regularment. D’aques-tes últimes, el 42% tenen més de deu treballadors. Per Casas, “aquest és un bon punt de partida, perquè demostra que les empreses catalanes tenen capacitat per sortir a l’exterior”. Pel que fa als emprenedors, el 2011 n’hi havia 334.000 –el 6,8% de la població activa– i amb una taxa d’abandonament només del 2,2%. Casas va recordar que de tots aquests emprenedors “només el 20% va fer aquest pas per necessitat”, un percentatge que a la UE és del 24% i a l’Estat espanyol del 25%. Per encarar el futur amb garanties, Casas va proposar algunes mesures. Una d’elles és reforçar el finançament a les empreses divulgant més el rol de les entitats públiques de finançament –com l’Institut Català de Finances, ICF, o l’Instituto de Crédito Oficial, ICO– i també adaptar la normativa dels instruments d’inversió col·lectiva. A les administracions també els va demanar “canviar l’actitud” perquè dificulten el creixement de les empreses. En aquest sentit, va proposar poder crear un compte amb el deute tributari de l’Administració amb l’empresa, i va insistir a liquidar l’IVA de les factures només quan s’hagin cobrat. Per Casas, part de l’èxit del teixit empresarial català també passa per un treball conjunt amb el món universitari.L’acte el va presentar el degà del COEIC, Joan Vallvé. La moderació del torn de preguntes i la cloenda de l’acte va anar a càrrec del president de l’AEIC, Joan Torres.

Esmorzars delsEnginyers

www.eic.cat

ÀMBIT TERRITORIAL


dia a diadia a dia

17 dESEMBREEl turisme industrial a TerrassaJuan Antonio Gallardo León, regidor delegat de Projecció de la Ciutat i representant de l’Ajunta-ment de Terrassa a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, va parlar de turisme industrial

29 OCTUBREPatrimoni industrial al Port Vell de la ciutat de Barcelona, com era just abans de la re-modelació olímpicaXavier Martí Alavedra, fotògraf professional i col·laborador del Fons Històric Endesa, va ser el conferenciant.

9 OCTUBREFerran Puerta i Sales, exdirector de l’ETSEIB, va fer un recorregut per la seva extensa trajec-tòria professional desenvolupada en l’àmbit de la docència i la gestió universitària.

13 NOVEMBREEl protagonista de la trobada va ser Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC.

11 dESEMBREL’amfitrió va ser Alfredo Noman, expresident d’Aguas Andinas.

FÒRuM DE PATRiMONi iNDusTRiALAssociació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

CAFÈ DELs ENGiNYERsComissió de Jubilats i Prejubilats

19 i 26 SETEMBRE, 17 i 24 OCTUBRE, 21 i 28 NOVEMBRE, 19 dESEMBREPedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

TERTÚLiEs CiENTiFiCOTÈCNiQuEsComissió de Jubilats i Prejubilats


16 OCTUBRE

Mirador del packaging Comissió de Packaging

Sergi Berthet, de l’empresa APTAR, fabricant de sistemes de dispen-sació, i Stephen Kneer, de GAPLAST, fabricant d’envasos coextrusio-nats, van ser els ponents del Mirador del Packaging, destinat a explicar què són i quins avantatges tenen els sistemes air-less. Aquest sistema d’empaquetament permet dosificar líquids o pastes viscoses sense que el producte entri en contacte amb l’aire durant la dosificació. Aquests tipus de packaging estan enfocats als sectors de la farmàcia i la cosmèti-ca, i tenen l’avantatge de protegir el producte envasat de la influència de l’oxigen i de la potencial contaminació microbiana.

22 OCTUBRE

inversions xineses a Europa Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica

La jornada va posar de relleu que durant quasi tres dècades molts països occidentals han invertit a la Xina per tal d’aprofitar els avan-tatges que els suposaven en costos de mà d’obra. Aquesta fase, però, està ja molt avançada i ara és la Xina qui havent aprofitat el conei-xement tecnològic de les empreses que s’hi han instal·lat i la bona situació econòmica de què gaudeix, està invertint a tot el món. Els ponents van ser: Jordi Martí, director general de Mazars Spanish China Desk i director general del China at Barcelona Summit; Eva Aumedes, experta en mercats asiàtics i responsable del programa Asian Headquarters d’Invest in Catalonia, enfocat a la captació d’in-versions xineses al nostre país, i Shanmei Yu, directora general de Keeway Motor España. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i In-novació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball Xina; i el moderador va ser Carles Palomo, director de la Unitat de Negoci de Fixació a Roberlo.

17 OCTUBRE

Taller de novetats de normativa

Els assistents al taller van conèixer les principals novetats de nor-mativa en eficiència energètica, llicències, Codi Tècnic de l’Edifi-cació, REACH, obres, reglament de baixa tensió, disseny ecològic, sector químic, ascensors AEM1, medi ambient, vehicles elèctrics, fitosanitaris, cosmètics i en el Reglament d’instal·lacions tèrmiques dels edificis. Els continguts del taller es van explicar el 23 d’octubre a la Delegació de Sabadell.


24 OCTUBRE

incentivar la innovació Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Gestió de la Innovació

El degà del COEIC, Joan Vallvé, va presentar les primeres conclusions del treball que els Enginyers Industrials de Catalunya han fet sobre les mesures que caldria dur a terme per tal d’afavorir i incentivar els treballs d’innovació a casa nostra. El treball s’ha fet juntament amb les empreses representatives del teixit industrial català, organitzacions patronals i sindicats.La introducció de l’acte va anar a càrrec de Gian-Lluís Ribechini, de la Subcomissió de Gestió de la Innovació del COEIC, i va haver-hi les intervencions de representants de CCOO, UGT, CECOT, Foment del Treball, PIMEC, Almirall, Indra, Fico-sa, Oficina Ponti i Schneider, moderats per Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del COEIC. La cloenda va anar a càrrec de Xavier Ferràs, director del Centre d’Innovació Empresarial d’ACC1Ó.

26 OCTUBRE

Es constitueix el Clúster de Packaging Alimentari de Catalunya Comissió de Packaging

Un total de 25 empreses de tot el territori català van signar la constitució del Clúster de Packaging Alimentari de Catalunya en un acte celebrat a Sabadell. Amb aquest acte s’inicia una nova etapa després que el 2008 els municipis de Sabadell, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Polinyà, Sant Quirze del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda comencessin a treballar-hi. La creació del Clúster ha tingut també la participació de l’agència ACC1Ó de la Generalitat, del Centre Tecnològic Leitat i del Barcelona Institute of Packaging (BIP), que ha actuat com a dinamitzador del Clúster aportant el seu coneixement i la xarxa de contactes d’àmbit nacional.La presidenta del Clúster, Núria Font, assegurava que el Clúster formava part d’un sector amb molt futur i va deixar la porta oberta a les empreses que encara no s’hi han adherit. El web del Clúster és www.clusterfoodpack.cat. Segons Elena Repollés, packaging engineer del BIP, fins l’abril del 2013 s’organitzaran activitats des del punt de vista de negoci i tècnic.El Clúster de Packaging Alimentari de Catalunya suma 550 empreses, entre fabricants d’en-vasos, embalatges i maquinària de packaging, que donen feina a 11.000 treballadors i tenen un volum de facturació de més de 4.600 milions d’euros. El COEIC, representat per la Comissió de Packaging, és soci d’honor del Clúster.

dia a dia


26 OCTUBRE

Aparador de l’Enginyer

Aquesta sessió de l’Aparador de l’Enginyer es va proposar trencar el tòpic que diu que per utilitzar la metodologia Sis Sigma cal una feixuga estructura de suport d’experts en estadística avançada. Moltes empreses pensen que no s’ho poden permetre, i aleshores renuncien als grans beneficis que produeix la seva utilització. Responsables d’Asenta van explicar com aplicar Sis Sigma sense necessitat de coneixements previs i aconseguir resultats significatius en diverses experiències reals d’aplicació.

6 OCTUBRE

sessió informativa Journée Quebec Comissió de Serveis a l’Enginyer

La trobada va servir per expli-car de manera detallada la col-laboració que estan fent l’AEIC/COEIC i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb la missió de reclutament que està impulsant el govern del Que-bec. L’objectiu d’aquesta mis-sió és seleccionar enginyers de diferents especialitats i perfils per cobrir vacants en empreses quebequeses. Els assistents van conèixer el funcionament del procés de selecció, aspectes com la tramitació d’immigració tem-poral i permanent, i el procés de recerca de feina, i van rebre consells per incrementar les possibilitats de preselecció amb èxit. La sessió va anar a càrrec d’Antoni M. Grau, director ge-neral de l’AEIC/COEIC; Joan Vallvé, degà del COEIC; Josep Mouriño, cap del Serveis Ocu-pacionals del COEIC; i Cristi-na Colom, directora de Comu-nicació del SOC. La sessió va despertar l’interès de molts en-ginyers, que van omplir a vessar la sala d’actes de l’edifici de Via Laietana.

articles


7 NOVEMBRE

Rieju. L’aposta tecnològica per a la mobilitat elèctrica Comissió de Mobilitat i Transports

La coneguda empresa catalana de mo-tocicletes Rieju va explicar quina és la seva aposta per una mobilitat sosteni-ble a través del projecte MIUS de moto elèctrica. La presentació de la jornada va anar a càrrec de Francesc Garriga, pre-sident de la Subcomissió d’Automoció dels EIC. Per part de Rieju, l’enginyer industrial David Ruiz, cap de qualitat i responsable dels projectes elèctrics de la marca de motocicletes, va entrar al detall del projecte MIUS. Garriga va moderar els precs i preguntes dels assistents i va cloure l’acte.

8 NOVEMBRE

Acte de benvinguda a nous associats/col·legiats

Els responsables de l’AEIC/COEIC van donar la benvinguda als nous associats i col·legiats. En aquest tradicional acte, els nous inscrits van re-bre la insígnia de la institució. A partir d’ara, els enginyers inscrits als Enginyers Industrials de Catalunya podran beneficiar-se de serveis com la borsa de treball, l’assessoria tècnica i la pòlissa de responsabilitat civil del Col·legi.

dia a dia


dia a dia

8 NOVEMBRE

sopar del Rugby Barcelona

El director general de l’AEIC/COEIC, Antoni M. Grau, va assistir a la segona edició del sopar de la Xarxa d’Amics del Rugby que van organit-zar Rugby Barcelona i Estrella Damm. Durant el sopar, la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, va assegurar que la creació d’un nou camp de rugbi per a la ciutat està ja dins del pla d’inversions de l’Ajun-tament de Barcelona.

12 NOVEMBRE

Noves oportunitats de negoci: àfrica, el nou horitzó de desenvolupament Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions

Públiques

Durant aquesta sessió es van posar sobre la taula els passos que està fent el continent africà per créixer econòmicament com ho estan fent països com la Xina o l’Índia. El col·lectiu d’enginyers industrials és conscient d’aquesta oportunitat que es presenta per als nostres sectors productius i institucionals, en un moment en què les possibilitats de creixement intern són escasses. Va presentar i moderar la sessió Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Pú-bliques. El responsable de presentar els ponents va ser Jordi Mas, responsable de la Subcomissió de Prospectiva. Els ponents de la sessió van ser: Fabien Essiane, doctorand en Ciències Humanes i Culturals i periodista de Radio France Internacional, que va par-lar de la realitat africana i el cas del Camerun; Carme González, cap dels mercats d’Àfrica i Orient Mitjà d’ACC1Ó del Depar-tament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, amb la ponència L’acció comercial del Govern a Àfrica, i Joaquim Fernández, de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, que va parlar de les experiències de consultoria pública a Àfrica.



9 NOVEMBRE

La seguretat jurídica en projectes d’energies renovables i cogeneració. Limitació de primes i Avantprojecte de llei de mesures fiscals (2a jornada) Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica

Aquesta jornada volia fixar les línies estratègiques per corregir les desviacions que s’entreveuen amb l’aplicació de l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals en matèria mediambiental i sostenibilitat energètica. Aquesta futura normativa suposa una modificació del marc regulador de les energies renovables i la cogeneració, fins i tot, per a instal·lacions ja fetes, que han necessitat grans inversions. La seva entrada en vigor podria fer perdre o disminuir la confiança del món financer en aquest tipus de projectes. Els ponents van assegurar que el nou marc regulador ha de ser fruit d’una profun-da reflexió i ha d’adequar-se a les possibilitats econòmiques i als objectius de sostenibilitat del país. La jornada va servir per conèixer els punts de vista de Manel Silva, advocat de l’Estat i soci de RJ&AA; Salvi Pagès, associat de Deloitte; Jaume Margarit, director general d’APPA; Jaume Morron, gerent d’EolicCat; Josep M. Roqueta, president de COGEN España; Josep Montañés, director de finançament de Projectes de Banc Sabadell, i Josep M. Guinart, conseller de la Co-missió Nacional d’Energia. La presentació de la jornada va anar a càrrec de Ricard Granados, vicepresident de l’AEIC, i va moderar les intervencions Pere Sagarra i Trias, enginyer industrial i consultor associat de RJCE.

Consulta el document en PDF

www.eic.cat


15 NOVEMBRE

Nova normativa contra incendis i controladors de freqüència

Ebara i Vacon van convocar una jornada tècnica adreçada a professionals del sec-tor interessats tant en temes d’eficiència energètica en instal·lacions de clima i subministrament d’aigua, com en les no-ves normatives i les seves aplicacions. Les explicacions van anar a càrrec de Rossend Durany, José Carlos Sanchidrián i Alber-to Vargas.

15 NOVEMBRE

Noves solucions de gestió energètica: una oportuni-tat de col·laborar amb Gas Natural Fenosa

Diversos responsables de Gas Natural Fenosa van explicar com satisfer les ne-cessitats energètiques dels seus clients des d’una visió de generació de valor per a aquests, millorant la seva competitivi-tat a través de la innovació, el compromís amb l’eficiència energètica i la reducció d’emissions. Van participar a la conferèn-cia Antoni Franquesa, director a Est-Lle-vant de Vendes i Operacions; Pere Costa, delegat a Catalunya Nord; Joan Ramon Vilalta, delegat a Catalunya Centre - Illes Balears; Daniel Isart, delegat a Catalunya Sud - Aragó, i Laia Gelabert, de Soluci-ons Energètiques.

15 NOVEMBRE

Taula rodona: universitat + Empresa = Talent + innovació Comissió de Relacions amb les Escoles d’Enginyeria i les

Universitats

El passat 15 de novembre va tenir lloc la primera d’una sèrie de taules rodones que es preveu que es realitzin al llarg del 2013 per difondre la recerca que es fa a les escoles que imparteixen la titula-ció d’Enginyeria Industrial o bé el Màster Universitari d’Enginyeria Industrial. L’objectiu és donar a conèixer el potencial i les possibi-litats que s’ofereix a professionals i empreses per avançar en la línia d’impulsar la innovació i millorar la competitivitat. La taula rodona va ser presidida pel degà del COEIC, Joan Vallvé, juntament amb la degana de l’IQS, Dra. Rosa Nomen, institució que va acollir l’ac-te. Les ponències van anar a càrrec del Dr. Guillermo Reyes i la Sra. Núria Vallmitjana (IQS-URL); Dr. Francesc Roure (ETSEIB-UPC); Dr. David Gonzàlez (ETSEIAT-UPC); Dr. Norbert Blanco (EPS-UdG) i Dr. Daniel Chemisana (EPS-UdL). Cada ponent va presentar un resum dels centres, grups, departaments i instituts de recerca que estan lligats amb les seves escoles i el seu professorat. Al final de l’acte es va fer una visita guiada per tallers i laboratoris de l’IQS. El col·loqui final va ser extens i enriquidor.Esperem incorporar les propostes que es van fer en el col·loqui en les següents taules rodones. La Comissió de Relacions amb les Es-coles d’Enginyeria i les Universitats del COEIC us convida a fer propostes sobre àmbits i temàtiques de difusió de la recerca d’interès empresarial/professional. Podeu fer-les arribar a la Sra. Montse Hita ([email protected]).

Consulta el document en PDF

www.eic.cat

17 NOVEMBRE

sortida a Vidrà - puig de les àligues Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Diversos integrants de la secció de Muntanyisme van participar en una ex-cursió per la comarca d’Osona, i més concretament al puig de les Àligues, un cim de 1.342 metres.

dia a dia


20 NOVEMBRE

BaxiRoca és empresa adherida Comissió d’Enginyers Industrials a les Administracions Públiques

El director general de BaxiRoca, Jordi Mestres –a la dreta de la foto–, i el director general de l’AEIC/COEIC, Antoni M. Grau, van signar l’acord pel qual el fabricant de solucions de calefacció es converteix en empresa adherida dels EIC.

22 NOVEMBRE

Viii Trobada d’Empresa Adherida

Més de 25 empreses van participar en la vuitena edició de la Trobada d’Empresa Adherida que es va fer a la seu del COEIC. Després de la benvinguda institucional d’Antoni Ma. Grau, director general de l’AEIC/COEIC, Antoni Molina va presentar la recentment creada Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE) impulsada per cinc col·legis d’enginyers (Camins, Industrials, Telecomunicacions, Agrònoms i Informàtics). Jordi Díaz, associate dean d’EADA, va presentar a la resta d’empreses adherides l’oferta formativa d’aquesta escola de negocis i, especialment, el seu Executive MBA. Tot seguit, Francesc Arbiol, country manager de LinkedIn Iberia, va explicar com LinkedIn pot ser un instrument útil per a les empreses, no només per a la selecció de personal, sinó també en la gestió de contactes i relacions amb proveïdors i possibles clients. La Trobada va finalitzar amb un esmorzar que va servir per relacionar-se, intercanviar opinions i establir sinergies entre les diferents empreses adherides.

20 NOVEMBRE

Reserves mundials d’urani Comissió d’Energia

Aquesta conferència, amb el suport d’Endesa, va fer una anàlisi de les re-serves d’urani al món, de l’impacte ambiental de les explotacions d’extra-cció i del reprocessament. La trobada també va analitzar els seus costos i els nous sistemes de tractament de repro-cessament.La presentació va anar a càrrec de Josep Isern, coordinador de la Sub-comissió d’Energies Primàries de la Comissió d’Energia. La xerrada va ser a càrrec de Germán García Calderón, d’ENUSA. El posterior col·loqui el va moderar José M. García Casasnovas.




23 i 24 NOVEMBRE

sortida a Vinaròs Comissió d’Esports: Grup de Cicloturisme

Coincidint amb la recol·lecció de les mandarines, el Grup de Cicloturisme va convocar un any més la tradicional sortida a Vinaròs, una ruta de 40 quilòmetres que culmina a l’ermita de Vinaròs.

26 NOVEMBRE

Taula de debat: Prejubilacions i jubilacions? La gestió del talent i l’aprofitament de la capacitat intel·lectual als 60 anys Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions

Públiques

Es van exposar les formes operatives que actualment utilitzen les organitzacions, per a l’aprofitament dels seus actius intel·lectuals, quines s’haurien d’implementar en el futur i com incorporar-les a la cultura organitzacional. Els ponents van ser Francesc Soler i Pare-llada, catedràtic de la UPC; Ramon Terraza, doctor enginyer indus-trial i psicòleg, i Pilar Soldevila, responsable de l’Àrea de Selecció de Montaner&Associats. La presentació i la moderació de la taula va anar a càrrec de Josefina Auladell i Salvador Gómez, de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques. Ferran Ra-mon, president de la Comissió de Jubilats i Prejubilats, va obrir l’acte, i Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques va fer la cloenda.



22 NOVEMBRE

El ferrocarril en les arts Comissió de Cultura: Grup

d’Engitren

L’enginyer i novel·lista Jordi Font-Agustí va exposar com la pintura, la literatura i el cinema són plens de testimonis imprescindibles per co-nèixer i avaluar els vincles entre el ferrocarril i la cultura. El ferrocarril, que es conforma amb la participació de totes les tecnologies, és un sistema tècnic estès per damunt el territori que ha tingut un impacte social tan manifest i singular, que ha estat atès per totes les arts fins a esdevenir un objecte de culte. Donada l’extensió de continguts de la ponència, l’autor va presentar la primera de les dues parts que compondran la seva totalitat. En ambdues xerrades es veurà com la pintura, la literatura i el cinema són plens de testimonis imprescindibles per conèixer i avaluar els vincles entre ferrocarril i cultura. Aquesta primera part va abastar fins a la consolidació del cinema mut i les avantguardes artístiques i literàries. L’acte va ser presentat per Joan Tatjer, enginyer industrial, membre del Grup de Gestió d’Engitren.

27 NOVEMBRE

Presentació de l’Observatori de la Competitivitat

L’Auditori de la Torre Agbar va acollir la presentació de la cinquena edició d’aquest exhaustiu informe elaborat pels EIC. L’estudi inclou enquestes a responsables de més de dues-centes companyies del nostre país i conclou que les empreses catalanes més competitives han crescut durant l’últim any un 5%, han exportat un 66% més i han augmentat la seva plantilla un 30%.

dia a dia


27 NOVEMBRE

Acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2012 Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya

L’Auditori Pompeu Fabra del COEIC va acollir l’acte de lliurament dels guardons de la vintena edició dels Premis Bonaplata (categories Estudis, Rehabilitació de Béns Mobles/Immobles i Premi Especial de Patrimoni) i la catorzena edició dels Premis Bonaplata per a Joves. Per a més informació consulteu www.amctaic.org

29 NOVEMBRE

3a Assemblea d’Acció Professional Comissió d’Acció Professional

Coincidint amb la recol·lecció de les mandarines, el Grup de Ciclo-turisme Seguint amb la línia informativa iniciada l’any 2010, es va celebrar la tercera Assemblea d’Acció Professional, corresponent al 2012. Durant l’Assemblea es van tractar les novetats relacionades amb l’exercici professional, com ara les relacions amb l’Administra-ció, la responsabilitat civil professional i altres qüestions d’interès.

27 NOVEMBRE

Reptes del packaging en la logística global

El futur del packaging en les vendes, la distribu-ció i la comercialització va centrar aquesta jor-nada que es va fer a les instal·lacions de l’IQS. Els diferents punts de vista els van oferir Froilán Romaní, enginyer industrial i cap de fàbrica de SAICA Pack, amb la ponència Packaging ready to sell; Eva Villamayor, d’Esade i responsable de màrqueting d’Ecoveritas, amb la ponència Sostenibilitat; i Jordi Fiestas, enginyer industri-al i director comercial de MECPLAST, amb la ponència Embalatge tècnic i Internet. La presen-tació va anar a càrrec d’Ignasi Gelpí, president de la Comissió de Packaging i membre assessor del Barcelona Institute of Packaging (BIP). Va moderar la jornada Enric Colomé, membre de la Comissió de Packaging i del consell assessor del BIP.

75FULLS dels ENGINYERS 75

29 NOVEMBRE

TiNO FuHRMANN, REsPONsABLE D’ELEC-TROMOBiLiTAT i iNNOVACió DEL CENTRE TÈCNiC DE sEAT

“La reducció de les emissions només s’aconseguirà amb l’arri-bada del cotxe elèctric”

El responsable d’Electromobilitat i Innovació del Centre Tècnic de Seat, Tino Fuhrmann, va assegurar que “la reducció de les emissions de CO2 dels vehicles només s’aconseguirà amb l’arribada del cotxe elèctric”. Fuhrmann va fer aquestes declaracions en el decurs de l’es-morzar Enginyers Matí on va parlar dels reptes de futur dels vehicles i la mobilitat. El conferenciant va explicar com Seat s’està adaptant per reduir les emissions dels seus vehicles, un procés que es fixa una emis-sió de 95 g CO2/km el 2020. Fuhrmann diu que el següent pas seria arribar als 20 g CO2/km l’any 2050. Per aconseguir-ho, va apuntar que també cal una reducció de la mida dels components (del 50%) i que també es consumeixi menys energia per produir els components. Actualment, la mobilitat sostenible de Seat és la línia Ecomotive, però Fuhrmann alerta que les limitacions en la capacitat de les bateries elèctriques continuarà vigent durant els pròxims deu o vint anys. I què es pot fer mentrestant en els cotxes actuals? Doncs reduir el pes –en el cas del nou León, un 8%–, aplicar la tecnologia start and stop i millo-rar l’aerodinàmica per aconseguir la reducció d’emissions de CO2 –en el nou León és del 14%. Fuhrmann va aprofitar la seva intervenció per recordar que al grup Volkswagen hi ha 520.000 empleats a tot el món, dels quals més de 30.000 són enginyers. I va posar en valor la col·laboració entre Seat i la UPC, perquè assegura que “es podrà fer front als reptes de futur gràcies al capital humà de les empreses”. La presentació de l’esmorzar va anar a càrrec del degà del COEIC, Joan Vallvé. El doctor enginyer industrial Vicenç Aguilera va moderar el torn de preguntes amb els assistents a l’acte.

Esmorzars delsEnginyers

www.eic.cat

29 NOVEMBRE

Anàlisi de l’enginyeria econòmi-ca a la pràctica professional i a l’Administració Comissió de Cultura

La jornada va servir per reflexionar entorn de les múltiples experiències d’enginyers en la seva pràctica professional en el món privat i també en l’Administració pública. Unes experiències i reflexions que s’exposen en el llibre Miradas, palabras, huellas. Memorias de un intelectual de acción, de Josep Maria Vegara (RBA, Barcelona, 2012). L’autor, que és doctor enginyer industri-al i catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la Facultat d’Economia de la UAB, va protagonit-zar la sessió. La inauguració va anar a càrrec del president de l’AEIC, Joan Torres, i el modera-dor va ser Joan-Enric Vidiella, president de la Comissió de Cultura.

3 dESEMBRE

Més indústria: la resposta cata-lana a la crisi

El COEIC, juntament amb patronals, sindicats, universitats, col·legis professionals i la Confe-deració d’Associacions de Veïns va signar, al Pa-ranimf de la UB, el manifest Més indústria. La resposta catalana a la crisi, un document que vol impulsar la indústria a Catalunya i superar els reptes actuals del sector. Segons els firmants, cal impulsar un nou model productiu amb l’objec-tiu que “el pes de l’ocupació industrial arribi al 20% de la població activa catalana”, davant del 17% actual. El text assegura que “la millora de la competitivitat de l’economia passa necessàri-ament per la indústria, i també pel sector ener-gètic”. El degà del COEIC, Joan Vallvé, va ser un dels signants del manifest.

dia a dia


3 dESEMBRE

Tast de vins del País Valencià Comissió de Cultura

El tradicional tast de vins d’abans de festes que fins ara havia estat un aparador dels vins de les DO de Catalunya, es va dedicar en aquesta oca-sió als vins amb DO del País Valencià. La ses-sió, que es va fer a la Sala Social Bar, va anar a càrrec de l’enòleg i escriptor Joan C. Martín, que va presentar el seu llibre Valencians contra la fil·loxera, que va permetre conèixer les zones vitivinícoles del país. Actualment, Martín està treballant en la preparació d’un llibre sobre l’aportació dels enginyers industrials a la viticul-tura i l’enologia, així com la seva participació en la construcció i explotació dels cellers, i agrairà qualsevol aportació que l’ajudi en el seu treball d’investigació.En aquesta sessió es va tastar un cava de Re-quena (de les bodegues Dominio de la Vega), un blanc jove de València (Pago Casa Gran), un rosat d’Alacant (Heretat de Cesilia), tres negres de criança: Vi de la Terra de Castelló (Clotas), Utiel-Requena (Vicente Gandía) i Pago Real de la Sella (Mas de la Sella), i el vi de postres Fondellol, d’Alacant (Primitivo Quiles). El tast va destacar les qualitats visuals, olfactives i de gust, segons les varietats emprades i la criança. Un tast amb els mateixos vins es va fer a la De-legació del Vallès el 4 d’octubre.

4 dESEMBRE

24è Col·loqui Plans de Pensions de la Mútua dels Enginyers

L’equip gestor d’A&G Banca Privada, que gestiona les inversions de qua-tre dels plans de pensions de la Mútua dels Enginyers, van centrar les se-ves intervencions en l’evolució econòmica i financera dels darrers mesos i les perspectives per a l’any 2013; l’informe de gestió sobre els plans de pensions dels enginyers, i els Mutuavalors EAFI.

3 dESEMBRE

Construcció sostenible. Presentació de la certificació DGNB Comissió de Construcció

La sessió va servir per donar a conèixer la certificació en construc-ció sostenible de la Deutsche Gesellschaft für Nachhaltiges Bauen (DGNB). La benvinguda als assistents va anar a càrrec del degà del COEIC, Joan Vallvé, i la inauguració la va fer el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. A la jornada hi van participar Cristina Gazulla, doctora en Ciències Ambientals de la Universitat Pompeu Fabra i Càtedra Unesco del Cicle de Vida i el Canvi Climàtic; Jordi Pedrerol, president de la Comissió de Construcció del COEIC; Dominic Church, arquitecte de DGNB; Francesc Parés, arquitec-te i consultor de DGNB; Carles Nogueroles, enginyer industrial i consultor de DGNB, i Francesc Bonvehí, enginyer industrial.



10 dESEMBRE

Jornada de Plataformes Logístiques a Catalunya Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística

A la jornada es va exposar la importància estratègica de desplegar pel territori català plataformes logístiques per prestar serveis a l’Eix Ferroviari Mediterrani, que es preveu que han de créixer un 56% fins al 2025, segons un estudi de Ferrmed. La participació d’experts en ordenació territorial com Isidre Gavin, director general de Cimalsa, Lluís Inglada, de l’Institut Cerdà i director de solucions d’entorn ter-ritorial, social i polític, i Sylvia Rausch, de Saba Infraestructures - Di-visió de Parcs Logístics, va permetre disposar-ne d’una àmplia visió.



12 dESEMBRE

El petroli i l’energia solar Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energi-

es Primàries

En el marc del Cicle de Jornades i Debat sobre les Fonts d’Energia. Les Energies Primàries: en-tre la Necessitat i l’Estalvi, es va celebrar aquesta primera sessió en què es confrontava l’energia solar i el petroli. Els primers experts en partici-par-hi van ser Baltasar Boix, director de Produc-ció i Refinació de Repsol a Tarragona, i Conrad Meseguer, director general de Nova Energía II España SA. El president de l’AEIC, Joan Torres, va presentar l’acte.

11 dESEMBRE

L’aerodinàmica a la Fórmula 1 Comissió de Mobilitat i Transports

L’enginyer en aerodinàmica de l’equip Sahara Force India de F1, el català Ricard Aiguabella, va exposar la importància d’un dels aspectes que porta més maldecaps als enginyers de tots els equips d’aquesta competició automobilística. Aiguabella és el protagonista de “L’entrevista” en aquest número dels Fulls dels Enginyers. La benvinguda va anar a càrrec de Francesc Garriga, coordina-dor de la Subcomissió d’Automoció dels EIC, i la presentació la va fer Vicenç Aguilera, doctor enginyer industrial i president del Consorci del Circuit de Catalunya. La cloenda de la sessió també va anar a càrrec de Francesc Garriga.



dia a dia


13 dESEMBRE

Matinals de l’Enginyer: Caminada matinal pel Maresme Comissió d’Esports: Grup

de Muntanyisme

En aquesta ocasió, els integrants del Grup de Muntanyisme va fer una matinal de senderisme per la comarca del Maresme.

15 dESEMBRE

sortida pel Parc Natural de sant Llorenç del Munt i l’Obac Comissió d’Esports: Grup

de Muntanyisme

L’activitat d’aquesta Comissió va continuar el dia 15 amb una excursió per aquesta carac-terística muntanya del Vallès Occidental, con-cretament de l’Alzina del Sal·lari a Puigdoure i Mata-rodona.

15 dESEMBRE

sortida pels voltants del Vendrell Comissió d’Esports: Grup

de Cicloturisme

Els enginyers ciclistes van fer una ruta d’uns 40 quilòmetres i amb un desnivell acumulat de 300 metres. Mentrestant, els acompanyants van poder visitar l’Auditori i Casa Museu de Pau Casals.

17 dESEMBRE

una vida dedicada al vapor viu en el modelisme ferroviari. L’escala 1 (1:32) Comissió de Cultura: Grup d’Engitren

Raül Valls, director de la revista Más tren, sobre modelisme ferro-viari i maquetisme, va resumir la història de les aplicacions tecno-lògiques del vapor en el desenvolupament industrial i va explicar les seves vivències en l’àmbit del modelisme ferroviari amb loco-motores funcionant amb vapor viu.

17 dESEMBRE

Constitució de la Fundació AQPE

Representants dels cinc col·legis professionals d’Enginyeria Superior –In-formàtica, Camins, Industrials, Agrònoms i Telecomunicació– van signar la constitució de la Fundació de l’Agència de Qualificació dels Professio-nals de l’Enginyeria (AQPE), que es va presentar públicament l’11 de juny en el decurs del I Fòrum de l’Enginyeria.


Mercer és líder global en consultoria de recursos humans i serveis financers relacionats. Proporcionem un servei integral en:

- Gestió del talent

- Previsió social

- Serveis legals

- Salut i beneficis

- Consultoria d’inversions

- Mobilitat internacional

- Retribució flexible

- Reestructuracions

Més informació

Tel. 93 494 81 00

www.mercer.es

dia a dia


2 JULIOL

Vii Trobada Anual del Fòrum Carlemany Delegació de Girona

Unes 130 persones, entre socis, participants i representants del món eco-nòmic, polític i social de les comarques gironines, van gaudir d’una gran vetllada. Entre les personalitats s’hi trobava el president de la Demarcació en qualitat de representant dels EIC.Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, va pronunciar la confe-rència Empresa, font de riquesa en què va reivindicar la tradició industrial catalana, recordant la “revolució industrial” gràcies a l’aplicació de les ga-nes de treballar, malgrat no disposar dels recursos naturals necessaris, i va recordar que la riquesa té el seu origen en el treball, és a dir, en l’esforç i en l’estalvi ben invertit, i, per tant, en l’activitat empresarial.

11 JULIOL

1a reunió constitutiva de la Comissió d’Acció Professional Delegació de Girona

Amb l’objectiu de dinamitzar l’àmbit dels companys que treballen en l’exercici lliure i l’enginyeria, el passat 11 de juliol es va crear la Comissió d’Acció Professional, reformulant el que fins ara havia estat la Comissió d’Exercici Lliure amb l’objectiu de captar necessitats específiques dels en-ginyers industrials que estan en aquesta situació professional, idees per dur a terme, mancances detectades pels enginyers... En definitiva, ser punt de trobada i debat.Aquesta comissió ha tingut bona acollida i se n’han celebrat posteriors reunions als mesos de setembre i octubre. La propera reunió programada és al mes de gener.

25 SETEMBRE

Jornada tècnica de termogra-fia infraroja: un món infraroig (organitzada per Apliter) Delegació de Girona

La termografia infraroja permet captar imatges de la radiació (calor) que emeten els objectes. La interpretació i anàlisi d’aquestes imatges són útils en un ampli ventall d’aplicacions com poden ser el manteniment elèctric d’alta i baixa tensió, el manteniment mecànic, els controls de qualitat en indústria, l’automatització de pro-cessos industrials, l’eficiència energètica, les inspeccions en construcció, les inspeccions fri-gorífiques, etc.Els experts en aquesta tecnologia van introduir a la quinzena d’assistents a la jornada en aquests coneixements, la normativa aplicable, les regles de mesura, etc.

ÀMBIT TERRITORIAL


26 SETEMBRE

Premi a la Creativitat per a Projectes de Final de Carrera Delegació de Girona

Coincidint amb l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2012-2013 de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona (UdG), es va lliurar el Premi a la Creativitat per a Projectes de Final de Carrera. El gua-nyador de l’edició d’enguany ha estat el projecte Influèn-cia de la dinàmica de la màquina d’electroerosió en la fabrica-ció de microcavitats, realitzat per Daniel Gurguí i Cabrejas i dirigit pel Departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció de l’EPS, els quals van rebre el Premi de mans del secretari de la Demarcació, el Sr. Quim de Ciu-rana i Gay.Aquest Premi valora l’aplicabilitat i orientació industrial dels projectes de final de carrera que els estudiants d’úl-tim curs defensen al final de la seva carrera universitària per obtenir el títol d’enginyer industrial.

4 OCTUBRE

Tast de vins Delegació del Vallès

La Sala Social de la Delegació del Vallès tam-bé va acollir un tast de vins per degustar una mostra dels millors vins de les diverses deno-minacions d’origen del País Valencià (Alacant, Utiel-Requena i València), i conèixer les varie-tats de raïm emprades, moltes de les quals són autòctones. Trobareu el detall dels vins i caves tastats a la pàgina 76.

12 OCTUBRE

Viatge a Lisboa Delegació de la Catalunya Central

Coincidint amb el pont del Pilar, un grup de col·legiats de la Demarcació de la Catalunya Central van fer un viatge a Lisboa. Durant la seva estada van visitar l’Aqueduto das Águas Livres –que és una obra monumental que data de mitjans del segle XVIII–, els Reservatorios, les galeries ro-manes i el Museu de l’Aigua. Els col·legiats també van passejar pels barris d’Alfama i Belem, el Monasterio de los Jerónimos, la Torre de Belem, i van pujar al famós tramvia 28. Un dia al vespre van gaudir d’un espectacle de Fado i van navegar pel riu Tajo en una embarcació històrica.

18 OCTUBRE

Junta General Ordinària de la Demarcació Delegació de Girona

El passat mes d’octubre es va celebrar la reunió de Junta General Or-dinària de la Demarcació en la qual es va fer un breu repàs a l’activitat realitzada des de la Demarcació i es van aprovar els pressupostos per a l’any vinent.

dia a dia


19 OCTUBRE

Acte social del Vallès Delegació del Vallès

Sota el lema La banca: la indústria i els enginyers, la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya va celebrar a la seu d’Unnim de Terrassa el tradicional Acte Social, la trobada anual entre els enginyers industrials i les entitats vallesanes.En l’actual context de recessió econòmica, el finançament és un aspecte cabdal en el funcionament de les empreses. És per aquest motiu que la jornada es va iniciar amb una taula rodona sobre el paper del sector bancari en el desenvolupament in-dustrial. El col·loqui, moderat per Francesc Solé Parellada, catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC i economista, va comptar amb la participació de Josep Canalias Puig, director territorial de Catalunya del Banc Sabadell; Jaume Batlle Pié, director comercial territorial del BBVA, i Joan Cavallé Miranda, director general de Caixa d’Enginyers.En el decurs de l’Acte Social es van atorgar les insígnies als nous col·legiats i es va retre homenatge als companys amb 50 anys de professió. Durant la celebració també es va fer entrega del Guardó d’Honor a l’empresa TELSTAR. Aquest premi és el reconeixement a la fructífera trajectòria de la multinacional d’origen familiar en la fabricació de productes d’alta tecnologia, a la seva creixent activitat exportadora, a la capacitat de millora contínua i a la diversificació tant de l’oferta com dels mercats que li ha permès donar una resposta eficient a les demandes del mercat i l’ha posicionat com a empresa líder.L’Acte Social va comptar amb la presència del degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé, del president de l’Associació d’Enginyers Industrials Catalunya, Joan Torres, del president de la Delegació del Vallès dels EIC, Francesc Figueras Bellot, així com de representants dels ajuntaments de Sabadell, Terrassa i Granollers i d’entitats culturals, socials, professionals i empresarials vallesanes.

4 dESEMBRE

33è Premi Guillem Catà Delegació de la Catalunya Central

L’equip científic i tècnic de l’empresa La Vola Sostenibilitat va guanyar la 33a edició del Premi Guillem Catà que va atorgar la Demarcació de la Catalunya Central del COEIC. La Vola va ser premiada perquè reuneix les característiques pròpies d’una societat del coneixement avançada i pel fet que el nucli dels seus treballs va dirigit a la sostenibilitat en el seu sentit més ampli. El president de la Demarcació, Joan Alabern, destacava l’habilitat de La Vola de fer encaixar “ciència i tecnologia” i de recollir les tres visions de la sostenibilitat: “econòmica, social i ambiental”. El Premi es va lliurar a la Casa de Cultura de Can Puget de Manlleu.

ÀMBIT TERRITORIAL

de la gent emprenedoraFes realitat els somnis

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores.

L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors.

Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA:[email protected] o 93 310 37 90.

Assumpció Feliu Torras / Vicepresidenta de l’AMCTAIC

articles


Màquina de Newcomen

a Londres.

Els EiC, l’AMCTAiC i l’E-FAiTH

E l 1979, recollint iniciatives sorgides a l’època de la II República, el col-lectiu dels Enginyers Industrials de

Catalunya van crear una associació per im-pulsar un museu tècnic que recollís maqui-nària que estava en vies de desaparició i que era un referent en la indústria; ens referim a l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Ca-talunya (AMCTAIC). En aquesta línia, l’any 1992 es va inaugurar a Terrassa el Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia In-dustrial de Catalunya, un dels nostres museus nacionals. L’AMCTAIC (www.amctaic.org), entitat sense ànim de lucre, té actualment 350 socis —majo-ritàriament enginyers— i els seus objectius són estudiar i difondre els coneixements i la utilitat de la història de la tècnica i dels processos in-dustrials del país, rescatant-los si fos necessari. En aquest sentit, des del 1989 publica un but-lletí en català i amb un resum en anglès en què fomenta i difon el patrimoni industrial i tècnic de casa nostra. També va crear els Premis Bo-naplata —aquest any és la vintena edició— per premiar estudis i intervencions en l’àmbit del patrimoni industrial; i per estimular l’esperit de recerca i innovació entre els joves hi ha els Premis Bonaplata per a Joves. Així mateix, des del 2001 programa un cicle de conferències anomenat Fòrum de Patrimoni Industrial en què, de mans d’un expert, s’aprofundeix en as-pectes relacionats amb el patrimoni industrial i tècnic; i organitza sortides per conèixer sobre el terreny aquest patrimoni. A més, s’han realitzat vuit edicions de les Jornades d’Arqueologia In-dustrial de Catalunya i es va publicar el llibre Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya (2002). Actualment es treballa en l’ampliació d’aquest repertori d’elements.D’altra banda, l’any 1997 l’AMCTAIC im-pulsà la creació de la Federació d’Associa-cions de Patrimoni Industrial Europees (E-FAITH, www.e-faith.org), formada actualment per una trentena d’associaci-ons. A partir del gener del 2013, i segons l’acord pres a la reunió celebrada a Londres l’octubre passat, l’E-FAITH serà presidida

per primera vegada per una dona, catalana i vicepresidenta segona de l’AMCTAIC, i tindrà com a objectiu prioritari que el 2015 sigui declarat Any del Patrimoni Industrial Europeu.

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC


Els efectes nocius del pensament grupal

E l pensament grupal és un fenomen que es produeix quan el desig d’ar-ribar a un consens dins d’un equip

de treball preval sobre el desig de presentar alternatives, criticar una posició o expressar una opinió que pot resultar impopular. El desig de cohesió del grup pot ser un incon-venient per a una bona presa de decisions o resolució d’un problema. El terme pensament grupal fou introduït pel psicòleg Irving Janis a principis dels anys setanta del segle passat, arran de les seves investigacions sobre els motius pels quals un grup pren decisions excel·lents en algu-nes ocasions i, en d’altres, tot al contrari. Va descobrir que la manca de conflicte o punts de vista oposats conduïen a decisions pobres, perquè no s’analitzaven totes les alternatives i perquè els grups no reunien prou informació per prendre una decisió ben fonamentada. Alguns factors com a possibles potenciadors del pensament grupal són l’existència d’un líder fort i persuasiu, l’alt nivell de cohesió grupal i una gran pressió externa per pren-dre una bona decisió. Alguns dels símptomes que denoten la pre-sència del pensament grupal poden ser:

• Racionalització: els membres de l’equip es convencen que malgrat l’evidència en contrari, la decisió o alternativa que es presenta és la millor.

• Pressió social: es produeix quan un membre de l’equip expressa una opinió contrària o qüestiona el fonament de la decisió i la resta de l’equip s’alia per pressionar o penalitzar aquesta persona si no els complau.

• Complaença: després d’unes quantes decisions encertades i èxits, el grup sent que qualsevol decisió que pren és correc-ta perquè no hi ha font de desacord.

• Estereotips compartits: a mesura que el grup es torna més uniforme en els seus punts de vista, comença a veure els dels altres com a inferiors; es desestima in-formació que no coincideixi amb els cri-teris del grup, desacreditant-ne la font. Es pot perdre informació valuosa per no voler creure-la.

• Autocensura: els membres tracten d’evi-tar desviar-se del consens del grup, si-lencien els seus dubtes, minimitzen la importància de les seves discrepàncies i eviten confrontacions.

El repte per a qualsevol líder d’equips és crear un entorn en el qual el pensament grupal no tingui cabuda. Per evitar el pensament grupal, és important establir un procés per comprovar els fonaments en què basem les decisions que permeti validar el procés de presa de decisions i avaluar-ne els riscos associats.Hi ha nombroses tècniques per ajudar a evitar el pensament grupal, com ara el brainstorming, que permet el flux lliure d’idees; la tècnica de grup nominal, que permet la contribució dels membres de manera individual per disminuir el risc que els més forts i persuasius del grup do-minin la presa de decisions; i la tècnica dels “sis barrets per pensar”, que ajuda l’equip a veure els problemes des de diferents perspectives.

BOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETA

volem +

EN FAMÍLIA

El Club Bombeta celebra el seu segon aniversari


E ls més petits de la casa van ser els protagonistes de la celebració del segon aniversari del Club Bombeta,

que va tenir lloc el 15 de setembre al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya de Terrassa. Les rialles, la diversió i la xerinola no hi van faltar en aquesta festa que va congregar a més de cent persones.La celebració va començar amb els tallers didàctics sobre l’electricitat, el transport i la física que van impartir les monitores del Museu. Els bombetes, nom que reben els socis del Club, van experimentar amb l’electricitat i el magnetisme per descobrir-ne les propietats, van conèixer com era un laboratori de física de començaments del segle XX, van realitzar experiments per entendre els fenòmens físics que ens

BOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETABOMBETA


Text: Mònica Acero

envolten i a través de jocs de simulació van experimentar amb els mitjans de transport. A més, també van poder visitar la maqueta ferroviària del Museu. “El lloc escollit per celebrar el segon aniversari del Club ens va semblar un gran encert. Va ser una visita molt interessant i enriquidora i el taller de transport, on hi havia una maqueta de Catalunya amb trens circulant, va ser un dels que més ens va agradar”, explica Francesc Vallvé, pare de Víctor Vallvé.Després del pica-pica, es va celebrar el Lliurament de Premis en el qual tots els bombetes van rebre un regal en agraïment per la seva implicació i participació en el Club. També es va dur a terme el nomenament de la Primera Promoció de Leds, una nova categoria que agrupa els nens i les nenes

de 8 a 14 anys. El bombeta Jordi Greoles va exclamar: “M’ha fet molta il·lusió que em donessin un premi per ser Led. M’he emocionat i tot!”. Per acabar la festa, els petits enginyers van bufar les espelmes del patís d’aniversari.La celebració del segon aniversari del Club Bombeta va resultar tot un èxit i petits i grans van gaudir d’una jornada plena de diversió. “M’ho he passat molt bé a la festa i he fet un amiguet! M’agrada molt el Club Bombeta perquè aprenem moltes coses”, va dir el bombeta Oriol Barba. “Ha estat una experiència molt gratificant i divertida en tots els sentits! Hem conegut els menuts del Club i altres pares, i el nostre fill, per descomptat, s’ho va passar d’allò més bé!”, va assegurar Rosa Maria Martí, mare de Joaquim Lozano.

BOMBETABOMBETABOMBETA




volem +

El 2010, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va crear el Club Bombeta amb la voluntat d’apropar el món de l’enginyeria als nens i les nenes. Aquesta iniciativa ensenya als més menuts, d’una manera divertida, amena i entretinguda, quin és el treball que desenvolupen els seus pares, avis o familiars. “Ens agrada que totes les activitats girin entorn de l’enginyeria. Per exemple, la festa del segon aniversari s’ha fet al Museu de Terrassa, que ja de per si és interessant i s’hi fan tallers sobre de enginyeria, com no podia ser d’una altra manera”, destaca Elías Bañeres. Per la seva part, Francesc Vallvé subratlla que “és una manera molt divertida d’introduir-se en l’enginyeria tot fent-la més atractiva per als petits i

fomentant la creativitat i l’observació a través d’experiments i experiències”.El Club Bombeta també ha esdevingut un punt de trobada on els enginyers i enginyeres poden compartir amb les seves famílies activitats i vivències, i relacionar-se amb els seus companys de professió. En aquest sentit, Rosa Maria Martí comenta: “Uneix més a tot el col·lectiu d’enginyers, ja que ens brinda un espai per interactuar i fa que siguem com una petita família”. La proximitat que ofereix el Club Bombeta també és un aspecte que ressalten els pares: “El tracte és molt més familiar que a qualsevol club perquè aquí ens coneixem tots”. Durant aquests dos anys, el Club Bombeta no ha cessat de créixer i, actualment, ja compta amb vuitanta socis.

DOS ANYS ACOSTANT L’ENGINYERIA ALS MÉS PETITS





Olot: Visita a La Fageda i a RobOlot

EN FAMÍLIA Text: Eva Díaz

El passat 20 d’octubre, els bombetes, juntament amb els seus familiars i amics, van poder gaudir d’un dia ple d’entreteniments i novetats. La sortida va començar a la Cooperativa La Fageda on un guia ens va acompanyar a la granja on vam veure les vaques en producció, la sala de prepart, els vedells i la sala de munyir. A la fàbrica, des de l’exterior, ens van explicar també com transformen la llet en iogurts i postres, així com els diferents processos d’elaboració i fermentació. Un cop acabada la visita ens van passar un audiovisual sobre la cooperativa i tot seguit vam degustar un dels seus productes. Ummm, boníssims!! En sortir de La Fageda, uns en autocar Sagalés i els altres en cotxe particular, camí del centre d’Olot, ens vam reunir amb l’equip de RobOlot per dinar tots plegats.Ja havent dinat, ens vam encaminar a la Sala Torin, on ens estaven esperant els monitors de RobOlot. Aquí tots els bombetes es van repartir en grups per edats per fer els diferents tallers de robots que tenien preparats per a ells: Petita introducció de l’Scratch (creació i animació d’imatges), Taller d’Arduino amb Ardublocks, Taller de Lego per a principiants i Taller de robòtica amb Lego Mindstorms. Amb l’ajuda d’un monitor van poder aprendre molt sobre la programació i el funcionament dels robots.

EN FAMÍLIA

Els Enginyers Industrials de Catalunya és una institució oberta que cerca la participació de tots els membres del col·lectiu, des dels més grans als més petits. En aquest sentit, organitzen anualment el concurs infantil de nadales dels EIC per escollir el dibuix que felicitarà les festes als enginyers i enginyeres industrials. Aquesta darrera edició ha anat dirigida als socis del Club Bombeta i ha comptat amb la participació de trenta nens i nenes que han deixat volar la seva imaginació per fer una postal nadalenca.L’entrega de premis del concurs de nadales va tenir lloc el 18 de desembre a l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’acte, que va ser amenitzat per la pallassa Mandarina, va comptar amb la presència del director general dels EIC, Antoni Maria Grau, del degà del COEIC, Joan Vallvé, i del president de l’AEIC, Joan Torres. La nadala dels Reis Mags d’Orient somrients de Lola Bech va ser la guanyadora d’aquest any. “No em pensava que guanyaria i m’ha fet molta

il·lusió perquè tothom tindrà el meu dibuix. Vaig dibuixar els Reis Mags ja que sempre em porten molts regals”, va explicar la bombeta Lola Bech després de recollir el seu guardó.Elegir una nadala guanyadora ha estat una tasca molt difícil per al jurat. Per aquest motiu, a més de lliurar el primer premi, tots els bombetes que van participar en el concurs van rebre un guardó i un obsequi. El degà i el president dels EIC van concloure l’entrega de premis amb un breu parlament en el qual van felicitar les festes a tots els assistents. La celebració va continuar a la Sala Social on els bombetes i els seus familiars van degustar una bona xocolata. “Ha estat una festa molt xuli i m’ho he passat molt bé”, va exclamar el bombeta Oriol Caro. “Estic molt contenta d’haver-me apuntat al Club Bombeta perquè he fet molts amics”, va explicar la bombeta Mariona Martínez, que s’ha incorporat al club recentment.

volem +


Text: Mònica Acero

Lola Bech guanya el concurs de Nadales dels EIC


volem +


Lola Bech Grau CB-11, 9 anys Guanyadora

Quim Bech Grau CB-12, 7 anys Premi al millor ninot de neu

Clàudia Izquierdo Llosa CB-25, 6 anys Premi als rens més voladors

Ot Pérez LarumbeCB-17, 8 anys Premi al Súper Bombeta més nadalenc

Ona Pérez LarumbeCB-15, 9 anys Premi als tiós més caganers

Martina Vaquer ArumíCB-39,4 anys Premi a les estrelles de Nadal més boniques

Mariona Izquierdo Llosa CB-24, 9 anys Premi al ninot de neu més optimista

Roc Pérez LarumbeCB-34, 4 anys Premi a la nadala més cubista

Manel Villena SellésCB-08, 6 anys Premi a l’arbre regalat

Jordi Greoles Cano CB-40, 11 anys Premi al millor desig

Lola Bech Grau CB-11, 9 anys Guanyadora

Quim Bech Grau CB-12, 7 anys Premi al millor ninot de neu

Martina Vaquer ArumíCB-39,4 anys Premi a les estrelles de Nadal més boniques

Manel Villena SellésCB-08, 6 anys Premi a l’arbre regalat

Jordi Greoles Cano CB-40, 11 anys Premi al millor desig

23ª EDICIÓ DEL FÒRUM D’EMPRESES A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona ETSEIB – UPC 12, 13 i 14 de Març

Per més informació: www.forumetseib.upc.edu

[email protected]

Deborah ZaldivarTorellóCB-72, 5 anys Premi al pessebre amb bou i mula

Adrià Cot Guilera CB-74, 7 anys Premi a l’arbre més tecnològic

Laia Caro Díaz CB-55, 3 anys Premi a les Joves promeses

Jofre Cot Guilera CB-80, 3 anys Premi a les joves promesesOriol Caro Díaz

CB-54, 5 anys Premi als tres Reis més Daurats

Deborah ZaldivarTorellóCB-72, 5 anys Premi al pessebre amb bou i mula

Adrià Cot Guilera CB-74, 7 anys Premi a l’arbre més tecnològic

Laia Caro Díaz CB-55, 3 anys Premi a les Joves promeses

Jofre Cot Guilera CB-80, 3 anys Premi a les joves promesesOriol Caro Díaz

CB-54, 5 anys Premi als tres Reis més Daurats

volem +


Martí Avellà Mouriño CB-21, 5 anys Premi a les tres corones més reials

Clàudia Lázaro Ripoll CB-79, 9 anys Premi a la nadala més minimalista

Mariona Martínez SerraCB-86, 10 anys Premi a la pàtria més colorida

Adrià Lázaro RipollCB-78, 7 anys Premi a la nadala més brillant

Emma Sánchez Scheepers CB-68, 7 anys Premi a l’arbre més tradicional

Shimon Hotta Aced CB-49, 4 anys Premi a la nadala més original

Pau Bañeres GuaschCB-18, 4 anys Premi als reis més ben pentinats

Iker Ramírez RuizCB-35, 2 anys Premi a les joves promeses

Víctor VallvéCB-18, 2 anys Premi a les joves promeses

Mireia Ferraté LaraCB-75, 4 anys Premi a l’arbre més brillant

Cristina Martínez SerraCB-85, 10 anys Premi a la millor aquarel·la

Janna Torres Vayreda CB-2, 8 anys Premi al Rei Mag més bufó

Hugo Ayala Bañeres CB-27, 7 anys Premi a l’esperit més nadalenc

Oscar Torres Vayreda CB-3, 4 anys Premi a la nadala més geomètrica

Àlex Fusté Acuña CB-84, 6 anys Premi a la nadala més nevada

EN FAMÍLIA

Els bombetes,espectadors de luxe de la cavalcada de Reis

Emoció, nervis i molta il·lusió, són els sentiments que van viure els bombetes la tarda del 5 de gener. Per donar la benvinguda als Reis Mags d’Orient, el Club Bombeta va organitzar una jornada molt especial, que va comptar amb més de cent assistents. Els petits enginyers van rebre la visita d’un patge reial que, a més de recollir les cartes i els desitjos, va donar-los un regal. Mentre esperaven a Ses Majestats i l’expectació anava creixent, els bombetes van realitzar tallers de maquillatge, de polseres i de dibuix i s’ho van passar d’allò més bé amb l’animadora Estrellita.

I, finalment, es va produir el moment més esperat de l’any per tots els nens i nenes: l’arribada dels Reis Mags. Després d’un llarg viatge des de terres llunyanes, Melcior, Gaspar i Baltasar van desembarcar al Moll de Fusta del Port de Barcelona. Des del balcó de la seu dels EIC a la plaça Ramon Berenguer El Gran, petits i grans van ser uns espectadors privilegiats de l’espectacular cavalcada que va omplir els carrers de la ciutat comtal de màgia, il·lusió i caramels.

volem +



Text: Mònica Acero

volem +


VIU L’ASSOCIACIÓ

PROTOCOL ORIENTAL: 4 i 11 D’OCTubRE

Aquest curs va anar a càrrec de Yi Huang, llicenciat en Economia per la Universitat Politècnica del Nord-oest de Xian. S’hi van tractar les fórmules de cortesia, etiqueta i protocol; les negociacions i els factors culturals; els sistemes polítics i les estructures econòmiques...

VIATGE A MADEIRA, “L’ILLA DEL fOC”: SETEMbRE

Durant la primera quinzena de setembre, una colla de companys i les seves parelles van visitar l’illa de Madeira en un viatge or-ganitzat pel Col·legi d’Enginyers. Durant l’estada van visitar les antigues grutes formades per la lava volcànica i els penya-segats de Cabo Girao, i van fer un intrèpid descens per l’asfalt amb els carros de cesto-tobogán. Un sopar de cloenda va posar punt i final al viatge.

INICIACIÓ AL TAST DE CERVESES: 22 D’OCTubRE

Aquesta iniciació al tast de cerveses es va fer de la mà de Cèsar Matas, graduat a l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Do-mènech de Sant Sadurní d’Anoia. Es va intro-duir els participants a conèixer els diferents tipus de cerveses que existeixen en el món, com també l’art de gaudir-les i la manera més adequada de servir-les i assaborir-les. Poste-riorment, es va iniciar el tast introduint unes nocions bàsiques.

PASSEIG PEL bORN: 18 D’OCTubRE

Es van fer dues sortides de passeig pel bar-ri del Born. Es va visitar el Museu Europeu d’Art Modern, el carrer Montcada, el carrer Rec Comtal, el carrer Flassaders, la plaça de les Olles, el carrer de la Cirera i el carrer de Sant Vicenç. En acabar el passeig es va fer una parada a El Xampanyet i es va degustar una copa de cava i unes tapes.


OFERTES I SERVEIS

ECObIKEEcobike és una empresa espanyola que distri-bueix bicicletes elèctriques tant en l’àmbit na-cional com internacional. És un referent en el sector gràcies a l’equilibri entre el disseny, la qualitat i el preu dels seus productes. Ha dissenyat una nova col·lecció de bicicletes elèctriques per tal que els seus clients gaudei-xin al màxim en entorns urbans o mig rurals. Les seves bicicletes elèctriques permeten dis-posar d’independència i mobilitat per trajectes de curta i llarga distància a baix cost, respec-tant el medi ambient, sense esgotament, sense suar i de manera saludable.

Tots els EIC podeu gaudir d’un 10% de des-compte en tots els models de bicicletes.

Dades de contacte per realitzar-ne la compra:Telèfon: 972 964 033A/e: [email protected]

www.ecobike.com

botiga:

Carrer dels Arboços, 10

Pol. Ind. Vulpellac. Nau1

17111 forallac (Girona)

LLEGIR EL fIRMAMENT A TRAVÉS DE LES ESTRELLES: 7 D’OCTubRE i 14 DE NOVEMbRE“Els que vam tenir l’encert i la sort d’inscriure’ns al curs, m’atre-veixo a dir que en vam sortir amb ganes que tingués una prolon-gació. Personalment, aquesta sessió no només va confirmar les expectatives personals d’iniciar-me en aquestes disciplines, sinó que va encendre la flama de l’interès a saber-ne més i aprofundir en el que la curiositat, la investigació, la ciència i la imaginació dels humans ha pogut generar en ambdues matèries d’un abast infinit... i en l’art i la cultura. En volem més...”.Valoració feta per Josep M. Arque, enginyer col·legiat núm. 4374

AFTERWORK AL VELÒDROM AMb ALfRED PICÓ: 25 D’OCTubRE

El protagonista d’aquest afterwork va ser Alfred Picó Sentelles, perio-dista, escriptor i professor de Comu-nicació amb 25 anys d’experiència. Picó també és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Au-tònoma de Barcelona. Els assistents van debatre el llibre Casats contra solters, escrit per Picó.

TREu PROfIT DEL TEu IPAD: 22 i 29 D’OCTubRE

El dissenyador gràfic Jordi Ferrer va explicar als assistents les diverses utilitats de l’iPad. Va ensenyar com consultar el correu electrònic; fer recerques i navegar per Internet; realitzar video-conferències; gestionar projectes; crear i gestionar documents de text, taules de càlcul i presentacions; emmagatzemar i consultar tutorials, PDF o llibres; gestionar les nostres xarxes socials i por-tar els números de l’empresa.

volem +

Un nen li explicava al seu pare que no tenia temps per anar a l’escola. I li ho deia així: “Dormo 8 hores al dia que, en un any, són 122 dies; i els dissabtes i diumenges no hi ha escola i això són 104 dies a l’any. Hi afegeixo els 60 dies de vacances de l’estiu. També necessito 3 hores cada dia per als àpats, que sumen més de 45 dies a l’any. I necessito un mínim de 2 hores d’esbarjo diàries, que són més de 30 dies a l’any”. Tot sumat eren 361 dies. On és l’error?

Solució del número anterior:Cada tall que fem al pastís genera tantes noves parts com l’ordre dels talls que fem. És a dir, el primer tall en genera un altre, el segon dos més, el tercer tres més i així successivament. Amb el tercer tall tenim 7 parts, amb el quart 11, amb el cinquè 16, i amb el sisè 22 parts. Per tant, amb sis talls al pastís aconseguirem 22 parts.


ENTRETENIMENTS WWWEBS

Portal de la Comissió Europea que té

com a objectiu fer difusió de l’estratè-

gia i les politiques de la UE en matèria

d’energia: energies renovables, efi-

ciència energètica, tecnologia i inno-

vació, petroli, carbó, gas, electricitat,

energia nuclear, energia de fora de la

UE, infraestructures, etc. En qualsevol

d’aquests àmbits facilita legislació, es-

tadístiques, guies, estudis, activitats,

consultes públiques, notícies, etc.

uNIÓ EuROPEA – PORTAL D’EfICIèNCIA ENERGèTICAhttp://ec.europa.eu/energy/efficiency/index_en.htm

Q-RIOSITATS

L’enginyer industrial Josep Seuba ha llançat al mercat l’aplicació per a iPhone

Sommelier Gourmet, que orienta l’usuari en l’elecció del vi excel·lent per a cada

plat gurmet. La pàgina principal d’aquesta aplicació mostra quatre opcions: ma-

ridatge, vins, cellers i plats. El cor de Sommelier Gourmet es troba a l’espai de

maridatge, on l’usuari selecciona el tipus d’àpat que farà i l’aplicació li mostra una

acurada selecció dels vins que millor hi combi-

nen, així com una fitxa exhaustiva de les seves

propietats. L’espai de vins mostra una base

de dades que actualment compta amb més

de 800 noms; i l’espai de cellers, les empre-

ses productores. L’última opció, plats, és un

recull de termes i definicions de plats culinaris.

Paral·lelament, al menú inferior, es poden fer

cerques específiques per regions vitivinícoles

o per varietats de vins. El menú ajuda permet

conèixer més en detall conceptes relacionats

amb varietals, aromes i boca. En els pròxims

mesos, l’aplicació també estarà disponible per

a dispositius Android.

Klout és una eina que, enllaçada amb les xarxes

socials (Twitter, Facebook, LinkedIn...), mesura el

nostre grau d’influència entre la resta d’usuaris amb

els quals ens relacionem. Klout puntua la influència

en una escala que va del 0 als 100 punts. La pun-

tuació mitjana de Klout és de 40 punts. Com més

gran sigui la nostra capacitat per conduir converses

i inspirar accions socials com ara gustos, accions i

repiulades, més elevada serà la puntuació.

SOMMELIER GOURMET INfLuèNCIA A LES XARXES SOCIALS

Servei d’informació i assessorament

creat pel Departament d’Empresa i

Ocupació, amb l’objectiu de facilitar a

les empreses establertes a Catalunya

l’accés a la normativa en els àmbits se-

güents: seguretat de les instal·lacions i

dels productes, productes químics,

marcatge CE, i vehicles i la seva ins-

pecció tècnica (ITV). Inclou un cerca-

dor de normativa, guies específiques i

un servei de consultes tècniques.

GENERALITAT DE CATALuNYA – PORTAL INfONORMAhttp://www.gencat.cat/infonorma/

VIU L’ASSOCIACIÓProgramació d’activitats

Per a més informació:Tel. 932 957 804 · a/e: [email protected] · www.eic.cat

GENER - FEBRER - MARÇ 2013

GENER

TALLER DE METEOROLOGIADIJOUS 17 I 24Tractarem des del canvi climàtic fins a la formació dels núvols, passant pels fenòmens meteorològics més curiosos. Vine a descobrir el perquè de tots aquests fenòmens científics. El taller serà impartit per Josep Maria Gasca, fundador de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM).Horari: 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DEL TEU IPAD (NIVELL INICIAL)DILLUNS 21 I 28 Com ens pot ser útil un iPad en l’àmbit professional i personal? Podem consultar el correu electrònic; fer cerques i navegar per Internet; realitzar videoconferències per Skype; crear i gestionar documents de text, taules de càlcul, presentacions, PDF o llibres; gestionar les nostres xarxes socials... Es recomana que cada alumne/a porti el seu iPad. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital.Horari: 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

LLEGIR EL FIRMAMENT A TRAVÉS DELS MITESDIMECRES 23 I 30 En aquest taller aprendrem a identificar les constel·lacions que ens ofereix el cel, tot relacionant-les amb les seves històries mitològiques i amb el que aporten al món antic i encara al nostre. El taller serà impartit per Marc Boqué, llicenciat en Filosofia i Física.Horari: 18.30 a 20.00 hPreu col·legiat: 20 € / Preu no col·legiat: 23 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

COM MILLORAR LA NOSTRA QUALITAT DE VIDADILLUNS 28 La psicologia positiva es basa en les escoles humanistes i busca descobrir els punts forts de la nostra personalitat per desenvolupar-los en la nostra vida personal i profes-sional. Els seus inicis se situen a l’any 1998. En aquest taller tractarem de buscar els aspectes positius –nostres i del nostre entorn– que ens permetran superar els reptes i aconseguir un creixement personal. És un taller totalment participatiu impartit per Ramon Terraza Torras, doctor enginyer industrial i psicòleg, i professor de la UPC, la UB, la UdG i la UOC. Horari: 17.00 a 20.00 hPreu col·legiat: 15 € / Preu no col·legiat: 18 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

INICIACIÓ A LA MÀGIADIJOUS 7, 14, 21 I 28 Aprendrem les tècniques bàsiques (cartomàgia, micromà-gia i màgia de saló) per sorprendre amics i familiars amb les nostres habilitats com a nous mags. Caldrà comprar el material al professor el primer dia i tindrà un cost de 5 euros.Horari: 18.30 a 20.00 hPreu col·legiat: 50 € / Preu no col·legiat: 53 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TREU PROFIT DEL TEU IPAD (NIVELL AVANÇAT)DILLUNS 11 I 18 Aprofundirem en les prestacions de l’iPad en l’àmbit pro-fessional i aprendrem a crear, gestionar i compartir tota mena d’arxius i documents, convertint l’iPad en una eina més per a la nostra feina diària. Cada alumne/a haurà de portar el seu iPad i tenir uns coneixements mínims. El taller serà impartit per Jordi Flamarich, consultor en comunicació digital.Horari: 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 € Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

PROTOCOL XINÈSDIJOUS 21 I 28 El gran poder econòmic que estan adquirint alguns països asiàtics està augmentant les relacions entre Espanya i alguns d’aquests països. Les grans diferències culturals entre ambdós societats implica que empresaris i empreses s’hagin de plantejar formacions en protocol per tal de potenciar les relacions amb aquests països i desenvolupar-se adequadament dins d’aquest nou model de negociacions. Aquest curs se centra sobretot en el gegant asiàtic, la Xina, on el desenvolupament econòmic ha crescut de manera sorprenent en els últims anys. El taller serà impartit per Yi Huang, llicenciat en Economia per la Universitat Politècnica del Nord-oest de Xian.Horari: 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TAST DE FORMATGESDILLUNS 25 Ens endinsarem en el món dels formatges d’una manera clara, concisa i a l’abast de tothom. Coneixerem format-ges artesanals de Catalunya i molts altres d’imprescin-dibles de la resta d’Europa. Aprendrem a classificar-los i tastar-los. Explorarem les possibilitats culinàries dels formatges tractats amb maridatges desproveïts de tòpics. Participa d’aquest viatge gastronòmic des dels pasturatges fins al plat! El taller anirà a càrrec de Carme Alcaraz, llicenciada en Humanitats i amb el Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Gastronòmic i Culinari a la Universitat de Barcelona CETT.Horari: 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 35 € / Preu no col·legiat: 38 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMESDIMECRES 27 La vida va plena de situacions que, en si mateixes, no són problemàtiques. Allò que en realitat les converteix en “un problema” és la solució que adoptem per resoldre-les. La preocupació, la tristesa i la ira són indicadors que estem vivint un problema. Les tècniques de resolució de problemes ens ajuden, entre moltes altres coses, a reduir o suprimir pensaments que ens aboquen a creure’ns incapaços de manegar la situació, ens faciliten reduir l’ansietat que ens provoca la incertesa a l’hora de prendre una decisió, ens possibiliten mantenir la serenor quan no trobem una solució encertada a la primera, ens ajuden a desenvolupar l’autoestima i l’autoconfiança... Al taller compartirem aquestes estratègies i les posarem en pràctica. El taller anirà a càrrec de Sophia Blasco, assessora i coach personal.Horari: 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 10 € / Preu no col·legiat: 13 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

FEBRER

CONVERSA EN ANGLÈSDILLUNS 4, 11, 18 I 25 Aquest taller ens ajudarà a perdre la vergonya i a practicar l’anglès de manera més fluïda utilitzant tòpics actuals i situacions quotidianes. Els continguts del taller seran: incrementar la confiança en nosaltres mateixos i en els nostres coneixements de l’idioma; adquirir una major fluïdesa en el maneig de l’idioma i evitar així interrupcions en la comunicació; i millorar el nostre desenvolupament en l’àrea de la comprensió i l’expressió oral.Horari: 18.30 a 20.00 hPreu col·legiat: 50 € / Preu no col·legiat: 53 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

MÀGIA (NIVELL AVANÇAT)DIMARTS 5, 12, 19 I 26 Per a tots aquells que ja us heu iniciat en les tècniques bàsiques de la màgia, us oferim l’oportunitat de continuar gaudint amb els trucs més sorprenents. Per fer aquest taller cal haver fet el curs d’iniciació a la màgia o tenir co-neixements previs. El curs anirà a càrrec de Jaume Garcia, president del Cercle Il·lusionista de la UPC, membre de l’Associació de Mags Il·lusionistes de Catalunya i exmem-bre de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme (SEI).Horari: 18.30 a 20.00 hPreu col·legiat: 50 € / Preu no col·legiat: 53 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

TALLER DE NUTRICIÓDIJOUS 14 I 21 Coneixerem les pautes bàsiques d’una bona alimentació i les propietats terapèutiques dels aliments. Comentarem determinats aspectes de l’alimentació actual i coneixerem les propietats més rellevants dels nutrients i dels aliments i la seva repercussió en el nostre organisme.Horari: 18.30 a 20.00 hPreu col·legiat: 25 € / Preu no col·legiat: 28 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

COM SUPERAR LA POR A EQUIVOCAR-SEDIMECRES 20 La por a equivocar-nos ens paralitza. En la nostra cultura, l’error i el fracàs estan estigmatitzats; no volem equivo-car-nos. Posem el focus d’atenció en l’error i ens proposem aconseguir reduir les possibilitats d’equivocar-nos a zero. És aquesta focalització de l’atenció en l’error la que ens porta a viure amb por a equivocar-nos. I quina és la millor estratègia per no equivocar-nos? Hi ha dues bones estratègies: no fer és la més rotunda, la que ens garantirà una taxa d’error igual a zero; i fer només allò que està provadíssim que funciona ens garantirà minimitzar l’índex d’error. Al taller, presentarem estratègies per superar la por a equivocar-nos. El taller anirà a càrrec de Sophia Blasco, assessora i coach personal.Horari: 18.30 a 20.30 hPreu col·legiat: 10 € / Preu no col·legiat: 13 €Lloc: seu dels EIC (Via Laietana, 39, Barcelona)

MARÇ

borsí


IMMOBLESLlogo apartament al barri antic de Mercadal (Menorca) per setmanes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa. Preu per dia: juny i setembre, 50 €; juliol, 60 €; i agost, 70 €. Tel. 934 514 510 i 670 455 052.

Es ven o es lloga apartament (per a gent gran o com a inversió) a l’edifici Las Arcadias del carrer Dr. Fleming, 1, de Barcelona. Habitació, sala d’estar, bany gran, cuina equipada, terra de parquet, aire condicionat i pàrquing. Serveis de restaurant, gimnàs, servei mèdic, capella, sales de joc, salons, bugaderia, consergeria, jardins, etc. Preu venda: 560.000 €. Preu lloguer: 2.200 €/mes (inclou despeses 1.300 €/mes aprox.). Tel. 666 538 524 (Jesús).

Es lloga local comercial a peu de carrer al centre d’Olot. Planta baixa de 162 m2 que dóna a dos carrers i una plaça cèntrics. Per a consultes i visites: Tel. 972 271 717 (Sr. Pere Bahí. Indiqueu la referència Baixa del Tura, 3).

Es ven apartament amb vistes panoràmiques a primera línia de mar a Sant Antoni (Eivissa). Situat davant del port esportiu. Són 40 m2 reformats: menjador, dormitori, cuina oberta, bany complet i aire condicionat. Terrassa amb vistes impressionants. A 5 min a peu de la platja. Tel. 639 367 197. A/e: [email protected].

Es lloga espai per a treballadors autònoms o equips del ram de l’arquitectura, el disseny, l’advocacia, l’enginyeria i la publicitat. El local està format per dos despatxos individuals, recepció a peu de carrer i sala de treball (per a vuit persones). Els banys, la sala d’espera, la sala de reunions i la cuina són compartits. Es lloga l’espai complet o les diferents sales per separat. Situat en una zona cèntrica de Barcelona, a 5 min a peu del passeig de Gràcia. Fàcil accés amb el cotxe i transport públic (Metro: Verdaguer). Tel. 934 764 530.

Es lloga apartament a Sant Antoni de Calonge. Primera línia de mar. Gran, apte per a dues famílies. Completament equipat i amb terrassa i pàrquing. Tel. 666 644 153.

Llogo pis a BCN, Eixample Esquerra (Sepúlveda/Villarroel). cinquè pis amb ascensor. 76 m2, tres habitacions. Armaris encastats, bany complet adaptat a dutxa, saló amb alumini doble vidre i persiana motoritzada, aire condicionat, parquet i cuina equipada Tot impecable. Preu: 798 €/mes + garanties i assegurança llar. Més fotos ahttps://www.dropbox.com/sh/iavf7vmir2iw0f8/XiAXs_bUn5 Tel. 639 613 905 (Ferran). A/e: [email protected].

Es lloga pis de 125 m2, al carrer Pintor Ribalta, 9-11, de Barcelona. Setè pis de nou. Disposa de quatre habitacions, dos banys, safareig i una petita terrassa. Molta llum, tot exterior excepte un dels banys. Zona comunitària d’esbarjo amb piscina. Molt ben comunicat. Preu: 1.250 €/mes. Opció d’una plaça de pàrquing al mateix edifici. Tel. 679 493 261 (Judit).

Es ven nau industrial de 1.000 m2 de planta baixa i 1.000 m2 de pis, a l’avinguda del Carrilet, 173, de l’Hospitalet de Llobregat (08907 Barcelona). Tel. 629 353 640 (Joan Miquel).

Es lloga despatx de 14 m2 compartit amb professionals del sector de l’enginyeria. Disposa de sala de juntes. Inclou aire condicionat, calefacció, llum, aigua i neteja. Finca amb porter i ascensor. Preu: 350 €/mes. Tel. 932 411 275.

Es lloga apartament moblat i equipat a Sitges, a 50 m de la platja. Dos dormitoris, dos banys, saló-menjador, cuina, dues terrasses, piscina, plaça de pàrquing i servei de porteria. Tel. 600 069 759 / 932 038 415.

Oportunitat inversora! Venc societat tenidora de setze pisos al centre de Barcelona, tots llogats amb contractes de temporada, la majoria. Hipoteques a Euribor més 1% i avantatges fiscals al comprador. Tel. 607 248 150 (Joan Sellés).

Es venen tres places de pàrquing dobles a la zona del passeig de Sant Gervasi (Bonanova) de Barcelona. Preu: 25.000 € i 23.000 €. Tel. 932 014 016 (Sra. Churruca).

Es ven antiga masia de pedra vista i condicionada, de primers del segle XVIII (documentada). Tres plantes de 125 m2 cada una i 1.800 m2 de terreny al voltant amb vegetació. Dues sales d’estar i vuit habitacions, tot ben ampli; calefacció, telèfon i tots els serveis. Ubicació al nord del Moianès, en zona urbana, a 64 km de Barcelona. Molt bona comunicació. Preu: 820.000 €. Tel. 678 813 391 (Lluís).

Llogo baixos, amb orientació al sud, per temporades o com a habitatge habitual, a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). De 45 m2, amb habitació de matrimoni, menjador - sala d’estar, cuina i bany. Terrassa de 45 m2. Espai enjardinat i zona per aparcar. A 15 min a peu dels FGC. Animals no. Preu: per viure de manera habitual, 650 €/mes + 50% consums; per temporada, 1.050 €/mes + 50% consums. Tel. 606 348 902.

Llogo una plaça de pàrquing al carrer Joan Güell (Can Mantega) del barri de Sants de Barcelona. Per a cotxe mitjà. Preu: 80 €/mes. Tel. 690 602 386 (Ignasi).


VEHICLES ALTRES

Es lloguen despatxos individuals a Granollers per a professionals liberals (enginyers, arquitectes, advocats, procuradors, metges, aparelladors, psicòlegs, etc.) i afavorir la possibilitat de col·laboració professional. Inclòs al lloguer: mobles; adsl i telf.; a/c i calefacció; servei neteja; recepció correspondència; trucades i visites per administrativa; zones comunes. Sense despeses de redacció del contracte. Preu: 390 €/mes (IVA no inclòs). Tel. 671 035 918 / 938 613 035 (Sra. Yolanda).

Llogo pis a Barcelona, amb o sense mobles. Dues habitacions, exterior, lluminós i cèntric. Molt ben comunicat: zona Ernest Lluch, a 2 min del Metro Collblanc, tramvia Ernest Lluch, Camp Nou, i autobusos 57, 157, 15, 54 i D20. Nou i amb possibilitat de pàrquing a la mateixa finca. A 2 min hi ha un poliesportiu amb piscina. Preu: 770 €/mes. Tel. 654 375 102 (Manuel).

Llogo una o dues places de pàrquing al carrer Casp, cantonada Sicília, de Barcelona. Per a cotxe mitjà o gran. Tel. 659 780 582 (Ignacio).

Es lloga despatx d’enginyers per compartir a Pedralbes (zona universitària), Barcelona. Local de planta baixa amb accés directe des del carrer. S’ofereix espai de treball amb serveis compartits. Opció de despatx individual. Possibilitat de col·laboració o intercanvi de feines. Es busquen enginyers, delineants, comercials, dissenyadors, instal·ladors. Disponibilitat immediata. Preu: des de 100 €/mes. Tel. 616 458 225 (Francisco).

Venc magnific pis de 90 m2 en zona tranquil·la de Lloret de Mar. Totexterior. Dues terrasses, tres habitacions, sala-menjador, bany, lavabo i cuina totalment reformats. Calefacció i gas natural. Conserge. Aparcament tancat. Jardí i piscina comunitaris. Moblat i totalment equipat. A 100 m platja. Preu 220.000€ (negociables). Tel. 932 040 318 (nits)

Venc torre amb jardí a Cardedeu. Molt ben situada, a 5 min del centre. Zona tranquil·la. Terreny: 308 m2. Superfície habitable: 156 m2. Quatre habitacions (dues dobles i dues individuals), menjador, sala d’estar i dos banys. Calefacció i gas ciutat. Llar de foc. Tel. 938 461 470. Es pot veure vídeo a: http://www.youtube.com/watch?v=ntonMeu7oJg.

Per motius de trasllat de residència venc mobles per menjador seminous: dos mòduls baixos color wengue amb tres calaixos per a TV, dos mòduls de paret wengue amb un armari cadascun, dos prestatgeries per a llibres a conjunt, una taula + quatre cadires de pell sintètica marrons. Ho venc desmuntat. Cal recollir-ho a domicili de Barcelona. A/e: [email protected]

Venc Volkswagen Touareg 3.0 V6 TDI tiptronic de l’any 2006. Amb 165.000 km, climatitzador bizona, seients confort de cuir calefactables amb regulació Isofix, fars bixenó adaptatius, sostre elèctric, navegador amb mapa d’Europa, equip de so Volkswagen, mans lliures amb Bluetooth, sintonitzador de TV i suspensió pneumàtica adaptativa. Preu de compra original: 67.400 €. Preu de venda: 22.900 €. Tel. 617 345 686 (Sergi).

Es ven Jeep Grand Cherokee del 1994, de color verd metal·litzat, amb 240.000 km i en molt bon estat. Preu: 2.500 €. També es ven Ford Fiesta-L del 1977, de color blanc i amb 155.950 km. Preu: 2.000 €. Tel. 667 546 238 (Anna).

Es lloga una tribuna a la primera graderia de l’estadi del Barça per a tota la temporada 2012-2013. Tel. 977 319 307.

Es ven enciclopèdia tècnica en francès Techniques de l’ingénieur (edició del 1990-1991). Són 67 volums en molt bon estat que inclouen: generalitats; mesures i control; metal·lúrgica; electrònica; mecànica i calor; electricitat electrotècnica; construcció; enginyeria mecànica, elèctrica, energètica... Preu: 2.050 €. Tel. 696 981 860 (Àngel).

Més informació: http://vladivostok-city.com

TEXT: Carles Aluju FOTO: Arxiu

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Enginyeries del Món

A la ciutat de Vladivostok (Rússia), coincidint amb la celebració de la cimera Asia-Pacific Economic Coo- peration (APEC) el passat setembre, es va inaugurar el pont atirantat més llarg del món. Aquesta majestuosa infra-estructura connecta la península de Nazimov amb l’illa de Russki per sobre de la badia de Zolotov Rog.La llargada total del pont de Russki és de 3,1 quilòmetres i el vano per sobre

del mar és d’1,1 quilòmetres.Els dos pilars del pont tenen una alçà-ria de 326 metres. Amb un cost que s’estima que ha superat els mil milions de dòlars, el pont té un disseny aero-dinàmic capaç d’assumir les ratxes de vent de la zona –que poden ser de fins a 120 km/h–, onades de fins a 6 metres d’alçària, gruixos de gel al mar de fins a 70 centímetres i oscil-lacions tèrmiques d’entre els -40ºC i

els 40ºC. Les estructures s’han fet de formigó armat i acer. Els tirants estan formats per cables de 15 mm, i cada tirant està constituït per entre 13 i 79 cables. Els tirants estan coberts de plàstic amb els colors de la bandera russa. El pont disposa de quatre car-rils per a vehicles –dos per sentit– i dos més per al pas de vianants. Les obres van començar el 2008 i es van acabar l’agost del 2012.

Àsia i Pacífic es toquen

volem +


Fulls dels Enginyers 279 gener_febrer_març_2013

Documents

Transcript of Fulls dels Enginyers 279 gener_febrer_març_2013