Normes d'Organització i Funcionament del Centre docent (NOFC)
funcionament del mercat
52
05 EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT Venedors i compradors acudeixen al mercat per tal de cobrir les seves necessitats. Les transaccions suposen l'acord entre les dues parts. El mitjà de pagament acceptat per tothom són els diners. Avui el concepte de mercat és més ample (no és necessari el desplaçament físic per tal de comprar o vendre un producte). Tanmateix, encara avui, s'utilitza l'expressió mercat que recorda els llocs medievals d'intercanvi
-
Upload
miquel-gregori -
Category
Documents
-
view
234 -
download
1
description
funcionament del mercat
Transcript of funcionament del mercat
05
EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
Venedors i compradors acudeixen al mercat per tal de cobrir les seves necessitats. Les transaccions suposen l'acord entre les dues parts. El mitjà de pagament acceptat per tothom són els diners. Avui el concepte de mercat és més ample (no és necessari el desplaçament físic per tal de comprar o vendre un producte).Tanmateix, encara avui, s'utilitza l'expressió mercat que recorda els llocs medievals d'intercanvi
Introducció: QUÈ APRENDREM EN AQUESTA LLIÇÓ?
EL COMPORTAMENT DEL MERCAT A PARTIR DE L’ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA
Atendrem diversos aspectes
5.2. La demanda
5.4. L‟equilibri de mercat
5.5. Els canvis en les condicions del mercat
5.3. L‟oferta
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
5.1. El mercat i els diners
5.1 CAPITALISME, MERCATS I DINERS
• Els béns i serveis són propietat privada.
• Els factors de producció són propietat privada
• Els preus del bens i serveis i dels factors de producció es formen“lliurement” als mercats
• En els intercanvis es fa un ús ampli i generalitzat dels diners.
PODEM DIR QUE UNA ECONOMIA ÉS CAPITALISTA QUAN…
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
A. El MERCAT
• Un entorn físic o virtual• On es reunieixen compradors (demanda) i venedors (oferta)• Amb l‟objectiu d‟intercanviar béns, serveis o factors productius• Acordant una quantitat i un preu
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
IDEA:
S'entén per mercat el conjunt d'activitats de compravenda d'un producte
determinat que efectuen els oferents (venedors) i els demandants
(compradors)
Tant al mercat de béns i serveis com al de factors de producció els preus
(mesurats en diners) faciliten l'intercanvi
B. ElS DINERS
• Un mitjà de pagament o intercanvi
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
IDEA:
Els diners possibiliten l‟especialització de les persones en tasques concretes
perquè faciliten la venda de la producció pròpia (el treball, per un salari) i
l‟adquisició dels béns que produeixen els altres
LA DEMANDA
ÉS LA QUANTITAT D‟UN BÉ, SERVEI O FACTORS PRODUCTIU QUE ELSDEMANDANTS ESTAN DISPOSATS A ADQUIRIR A UN PREU DETERMINAT
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
5.2 La demanda
Ens referim a una demanda condicionada per un preu. El preu és el factor
principal que determina les quantitat de producte que els compradors
sol·liciten. Nosaltres hem de saber que no és l„únic factor, la demanda depèn
també de:
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
5.2 La demanda
A. Els Factors que condicionen la demanda.
El preu del bé en qüestió: Quan més car és el producte, el comprador està
disposat a adquirir-ne menys quantitat
El preu dels béns relacionats
Segons la relació es possible distingir dues categories
Béns complementaris. Són els béns que es consumeixen
conjuntament. No es pot consumir un sense consumir l'altre. En
conseqüència, el preu d'alguns dels integrants d'aquestes parelles de béns
impliquen relació també de la demanda. Per exemple els consumibles
informàtics (tinta i impressora...)
Béns substitutius. Són aquells que al consumir-los n'exclouen
d'altres que satisfan la mateixa necessitat... si el preu d'un substitutiu
augmenta disminueix la demanda en favor d'un altre article.
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
5.2 La demanda
A. Els Factors que condicionen la demanda.
La renda disponible
La capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners que es destina a
comprar. Cal advertir que no tots els augments de renda impliquen increment
de consum de tots tipus de béns. La relació existent entre demanda i renda
permet una classificació en tres grups de béns.
Béns inferiors: són aquells que es demanden menys quan la renda
del comprador augmenta (per exemple el transport públic, un vi de baixa
qualitat...
Béns normals. Aquells béns la demanda dels quals augmenta en
paral·lel a la renda del comprador (la majoria dels béns)
Béns de luxe. són els béns que no es consumeixen quan la renda
baixa.
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
5.2 La demanda
A. Els Factors que condicionen la demanda.
Les preferències del consumidor
Els gustos, les preferències i la moda determinen el comportament
dels demandants. La publicitat influeix de manera directa en el modelatge
dels gustos.
La demanda és la quantitat d'un bé que els consumidors estan
disposats a adquirir a un preu determinat, tenint en compte els preus
dels béns relacionats, la renda disponible i els gustos i preferències.
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
5.2 La demanda
B. La corba de la demanda.
Funció de demanda
És la quantitat dels béns que els consumidors desitgen adquirir als
diferents preus existents. Reflecteix la variació que experimenta la quantitat
que es necessita d'un bé en funció dels factors que condicionen la demanda.
És possible la representació gràfica i matemàtica de la funció de la demanda.
La corba de demanda és la representació gràfica de la funció de
demanda i suposarem que té pendent negatiu, o sigui, que la relació
entre quantitat i preu és inversament proporcional.
La funció demanda-preu és la que més s'empra en les anàlisis
econòmiques. Per al seu estudi s'aplica el criteri ceteris parebus
CARACTERÍSTIQUES DE LA CORBA DE DEMANDA:
P
Q
1. Pendent negatiu. Relació inversa entre les variables
2. Quan augmenta el preu: de P1 a P2
P1
P2
3. La quantitat demandada baixa: de Q1 a Q2
Q1Q2
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
LA CORBA DE LA DEMANDA POT TENIR DOS TIPUS DE COMPORTAMENTS:
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
Factors implícits dins la corba de demanda i desplaçaments
Existeixen 3 factors bàsics que determinen la funció de demanda:
a) Els preus del béns relacionats: ens permet classificar als béns, en béns
complementaris i en béns substitutius.
b) La Renda disponible: classifica als béns en Normals i Inferiors.
c) Les preferències dels consumidors
La corba de demanda és el resultat de la combinació d'aquests 3 factors. El que es pretén
analitzar és l'efecte de variacions d'aquests 3 elements, sobre la relació entre el preu (p) i
la quantitat (q).
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
Factors implícits dins la corba de demanda i desplaçaments
Quan un d‟aquest tres factors varia es produeix un desplaçament de la funció de
demanda, que afecta tant al preu com a quantitat d‟equilibri. Per exemple suposem que
estem analitzant el mercat d‟un bé normal i que la renda dels consumidors augmenta.
Quin seria l‟ impacte d‟aquest fet sobre la quantitat i preu d‟equilibri?
Fixeu-vos que si el bé és normal voldrà dir que pel mateix preu ara la gent vol
demanar més producte perquè té més renda. Per tant, la demanda augmentarà (es
desplaçarà cap dalt), fent que augmenti tant el preu d‟equilibri com la quantitat comprada.
preu
quantitat
demanda
.
L‟augment del preu del bé en qüestió desplaçaun punt de la corba cap amunt
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
ELS DESPLAÇAMENTS D‟UN PUNT DINS DE LA CORBA DE DEMANDA
preu
Q
demanda
El descens del preu del bé en qüestió desplaçaun punt de la corba cap a baix
.
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
LA CAUSA DEL DESPLAÇAMENT DELS PUNTS DINS DE LA CORBA DE DEMANDA ÉS LA VARIACIÓ DEL PREU DEL BÉ EN QÜESTIÓ
ELS DESPLAÇAMENTS DE LA CORBA DE DEMANDA ÉS DEGUT A:
Les preferències del consumidor
Els preus d‟altres béns
La renda
Béns complementaris
Béns substitutius
Béns normals
Béns de luxe
Béns inferiors
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
L’AUGMENT DE LES PREFERÈNCIES DESPLAÇA LA CORBA DE DEMANDA CAP A LA DRETA
Demanda PER UN MATEIX PREU, LA QUANTITAT
DEMANDADA AUGMENTA
P
Q
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
LA DISMINUCIÓ DE LES PREFERÈNCIES DESPLAÇA LA CORBA DE DEMANDA CAP A L’ESQUERRA
Demanda
PER UN MATEIX PREU, LA QUANTITAT DEMANDADA DISMINUEIX
P
Q
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
EL SEGON MOTIU DE DESPLAÇAMENT DE LA CORBA DE DEMANDA ÉS LA VARIACIÓ DELS PREUS D‟ALTRES BÉNS I SERVEIS
EN AQUEST SENTIT DIFERENCIEM ENTRE:
BÉNS I SERVEISCOMPLEMENTARIS
BÉNS I SERVEIS SUBSTITUTIUS
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
COM AFECTARÀ LA DEMANDA DEL PRODUCTE “A”LA DISMINUCIÓ DEL PREU D’UN BÉ COMPLEMENTARI?
DEMANDA “A”
P
Q
Si baixa el preu del complementari d‟”A”, els consumidors en demandaran més perquè, en conjunt, els sortirà més
barat
La corba de demanda es desplaçarà cap a la
dreta. La demanda augmenta
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
COM AFECTARÀ LA DEMANDA DEL PRODUCTE “A”L’AUGMENT DEL PREU D’UN BÉ COMPLEMENTARI?
DEMANDA “A”
P
Q
Si augmenta el preu del complementari d‟”A”, els consumidors en demandaran menys perquè, en conjunt, els sortirà
més car.
La corba de demanda es desplaçarà cap a
l‟esquerra. La demanda disminuirà
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
QUINA RELACIÓ S’ESTABLEIX ENTRE LES VARIACIONS DE LA RENDA I LA DEMANDA?
QUAN LA RENDA CREIX O DISMINUEIX, LA CAPACITAT DE COMPRA I LA DEMANDA TAMBÉ HO FAN
AIXÒ ÉS AIXÍ, PERÒ…
LA DEMANDA DELS BÉNS I SERVEIS NO REACCIONA DE LA MATEIXA MANERA A UNA VARIACIÓ DE LA RENDA
Els economistes diferencien entre béns:
INFERIORS NORMALS DE LUXE
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
COM AFECTA LA DEMANDA DELS TRES TIPUS DE BÉNS UN MATEIX INCREMENT DE RENDA?
QUAN LA RENDA AUGMENTA EN UNA PROPORCIÓ DONADA
Per exemple un 15%
La demanda d‟un bé inferior augmenta en una proporció
menor
La demanda d‟un bé normal
augmenta en igual proporció
La demanda d‟un bé de luxe
augmenta en proporció major
La categoria de bé inferior, normal o de luxe no és absoluta. És una valoració relativa que depèn del nivell general de riquesa d’una societat
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
L’EXISTÈNCIA D’AQUESTS TRES TIPUS DE BÉNS ENS PERMET ENTENDRE UNA LLEI ECONÒMICA MOLT IMPORTANT
UNA DE LES POQUES QUE REALMENT ES COMPLEIX EN L’ECONOMIA REAL
LA LEI D‟ENGEL
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
L’EXISTÈNCIA D’AQUESTS TRES TIPUS DE BÉNS ENS PERMET ENTENDRE UNA LLEI ECONÒMICA MOLT IMPORTANT
UNA DE LES POQUES QUE REALMENT ES COMPLEIX EN L’ECONOMIA REAL
ENUNCIAT DE LA LLEI D’ENGEL
Quan l’economia d’un país o d’un agregat domèstic (família) augmenta la seva renda
El percentatge d’aquesta renda (%) que es destina a comprar béns inferiors tendeix a disminuir
I augmenta el % destinat a comprar béns normals i de luxe
PER QUÈ? La utilitat marginal decreixent del consum de béns inferiors
Si les economies modernes només produïssin béns inferiors….
S’estancaria la demanda i la renda
Per això ens inventem coses per consumir contínuament: el luxe
La demanda estimula la producció, crea llocs de treball. Podem deixar de moure la roda?
L’OFERTAREPRESENTA LA QUANTITAT D'UN BÉ QUE LES EMPRESES ESTANDISPOSADES A PRODUIR A UN PREU DETERMINAT
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
5.3 L’oferta
Ens referim a una oferta condicionada per un preu. El preu és el factor
principal que determina les quantitat de producte que els compradors
sol·liciten. Nosaltres hem de saber que no és l„únic factor, l‟oferta depèn
també de:
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
5.3 L’ oferta
A. Els Factors que condicionen l‟oferta.
Els objectius empresarials. Les expectatives de les empreses i els
processos condicionen l‟oferta.
L’oferta és la quantitat d'un bé que les empreses estan disposades a
produir a un preu determinat, tenint en compte els costos de producció,
i els objectius empresarials.
El preu del bé en qüestió: quan més car és el producte, les empreses estan
disposades a oferir-ne en més quantitat
Costos dels factors productius. En funció dels beneficis empresarials, quan
més beneficis, més empreses disposades a la producció d‟oferta
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
B. La corba de l’oferta
La funció d'oferta ve determinada per 2 factors fonamentals:
a) La Tecnologia de l'empresa
b) Costos dels factors productius
Apart d'aquests 2 factors existeix un tercer que també afecta a l'oferta, però que no és
intrínsec de l'empresa: els impostos.
Funció d'oferta: és la quantitat d'un bé que desitgem vendre (oferir) els
venedors als diferents preu
Factors implícits en la corba d'oferta en la corba d'oferta i desplaçaments
5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT
B. La corba de l’oferta
Quan un d‟aquest dos factors varia es produeix un desplaçament de la funció d‟oferta, que
afecta tant al preu com a quantitat d‟equilibri. Per exemple suposem que la tecnologia per
produir un cert bé millora. Quin seria l‟impacte d‟aquest fet sobre la quantitat i preu
d‟equilibri? Fixeu-vos que si la tecnologia és millor implicarà que els productors d‟aquest
bé puguin oferir la mateixa quantitat de bé però a un preu més baix. Per tant, l‟oferta
augmentarà (es desplaçarà cap avall), fent que disminueixi el preu i que es venguin més
unitats del producte.
LA CORBA DE L‟OFERTAP
Q
OFERTACorba creixent. Les dues variables
varien en la mateixa direcció
És lògic: a més vendes, més guanys.
P1
P2
Q1 Q2
Quan els preus passen de P1 a P2
L’oferta passa de Q1 a Q2
La corba de l’oferta mostra les diferents quantitats d’aquest bé que els venedors
estan disposats a dur al mercat
B = I - C I = P X Q
ULL: COM PASSA AMB ALTRES LLEIS DE L’ECONOMIA, LA CORBA DE L’OFERTA ÉS UNA
SIMPLIFICACIÓ DE LA REALITAT
És veritat que les empreses només augmenten la producció quan pugen els preus de venda?
Si només tenim en compte els preus és RACIONAL pensar que els
preus més alts comporten més beneficis i estimulen l’oferta.
Hi ha empreses que poden augmentar la producció encara que no ho facin els preus
QUINES?
LES QUE PODEN FER ECONOMIES CREIXENTS D’ESCALA
La corba d’oferta també presenta moviments dins la corba i de la corba
Són causats per la variació del preu de venda del producte
a) Si els preus de venda augmenten, les empreses estaran disposades a produir més. Així obtenen més beneficis
Moviments dins la corba
b) Si els preus de venda disminueixen, les empreses reduiran la producció.
Multimèdia moviments dins la corba d‟oferta
http://www.ciberconta.unizar.es/leccion/demanda/
CAUSES DELS DESPLAÇAMENTS DE LA CORBA D’OFERTA
1- CANVIS EN EL COST DELS IMPUTS I FACTORS PRODUCTIUS
3- CANVIS EN ELS OBJECTIUS I LES EXPECTATIVES EMPRESARIALS
2- CANVIS EN LA TECNOLOGIA
1- CANVIS EN EL COST DELS IMPUTS I FACTORS PRODUCTIUS
P
Q
oferta
Si disminueix el cost d‟un imput o factor productiu
Es podrà produir més amb el mateix cost
L‟oferta augmentarà
La corba d‟oferta es desplaçarà cap a la dreta
Comportament invers en el cas d‟augment dels costos de factors i
imputs
1- CANVIS EN LA TECNOLOGIA
P
Q
oferta
Una innovació tecnològica augmenta la productivitat
Es podrà produir més amb menys factors productius
L‟oferta augmentarà
La corba d‟oferta es desplaçarà cap a la dreta
Comportament invers en el cas d‟involució (retrocés) de la
tecnologia
1- CANVIS EN ELS OBJECTIUS I/O EXPECTATIVES EMPRESARIALS
P
Q
oferta
Els empresaris poden decidir incrementar la producció d‟un
producte per:
1) Demanda dels consunidors
2) Campanya de màrketing
L‟APARTAT ESTRELLA DE LA LLIÇÓ
L‟EQUILIBRI DE MERCAT
D O
P
Q
LA VERDADERA IMPORTÀNCIA DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA ÉS QUAN LES CONSIDEREM RELACIONADES
PREU D‟EQUILIBRI
QUANTITAT D‟EQUILIBRI
PUNT D’EQUILIBRI DEL MERCAT
Coincidència dels objectius de demanda i oferta
E
Les condicions del punt E “buiden” el mercat. Tots l’oferta és demandada
DO
P
Q
QUÈ ENS ENSENYA L’EQUILIBRI DE MERCAT? (I)
Per qualsevol preu per sobre del punt d’equibri:
L’oferta sempre serà més gran que la demanda
Hi haurà un excés d’oferta que no es vendrà
Excés d‟oferta
El mercat estarà desequilibrat
DO
P
Q
QUÈ ENS ENSENYA L’EQUILIBRI DE MERCAT? (II)
Per qualsevol preu per sota del punt d’equibri:
La demanda sempre serà més gran que l’oferta
Hi haurà un excés de demanda que no es podrà
satisfer
El mercat estarà desequilibrat
Excés de demanda
EL DESPLAÇAMET DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA: LA CREACIÓ DE NOUS EQUILIBRIS DE MERCAT (I)
D
O
Observa aquest desplaçament de la demanda:
P
Q
Es crea un nou equilibri de mercat
Quines en poden ser les causes?
a) Canvi en les preferències
b) Baixada del preu dels complementaris
c) Augment dels preus dels substitutius
e) Increment de la renda
EL DESPLAÇAMET DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA: LA CREACIÓ DE NOUS EQUILIBRIS DE MERCAT (II)
DO
Observa aquest desplaçament de l’oferta:
P
Q
Es crea un nou equilibri de mercat
Quines en poden ser les causes?
a) Baixada del preu dels factors
b) Canvi en la tecnologia
c) Expectatives empresarials
http://www.ciberconta.unizar.es/leccion/demanda/
ULL!
AQUÍ NOMÉS HEM EXPLICAR ELS DESPLAÇAMENTS CAP A LA DRETA DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA
RECORDA QUE TAMBÉ ES PODEN DESPLAÇAR CAP A L’ESQUERRA SI ES DONEN LES CONDICIONS CONTRÀRIES
EL CÀLCUL DEL PUNT D’EQUILIBRI SEGUIN MÈTODES ALGEBRÀICS
Les corbes d’oferta i demanda també es poden expressar de
forma algebràica
DEMANDA: Qd = 30 – 5P
Els valors numèrics poden variar, però la fórmula vol dir que quan més gran sigui el preu menor serà la quantitat demandada
OFERTA: Qo = 3P + 10
Quan més alt sigui el preu, més alta serà la quantitat ofertada
Seguim…
Si en el punt d’equilibri de mercat es compleix que Qd = Qo
aleshores
30 - 5P = 3P + 10
Aïllem P
-5P -3P = 10 - 30
-8P = -20
P= 20 / 8
P= 2’5
Substituïnt el preu 2’5 en qualsevol de les dues funcions trobem la quantitat d’equilibri
Qd = 30-5(2’5) = 30 – 12’5 = 17’5
Qo = 3(2’5) + 10 = 7’5 + 10 = 17’5
De la mateixa manera podem trobar la quantitat d‟oferta i demanda per qualsevol preu que no
sigui el d‟equilibri
També podem representar gràficament l‟equlibri de mercat
PRÀCTIQUES AMB EXERCICIS
http://en.wikipedia.org/wiki/Economic_equilibrium
L’ELASTICITAT DE LA DEMANDA
TOTS ELS PRODUCTES EXPERIMENTEN LA MATEIXA VARIACIÓ DE LA DEMANDA QUAN ES PRODUEIX UNA VARIACIÓ DELS PREU?
D1
Q
P
PER UN INCREMENT DE PREUS P1 ~ P2
p1
p2
LA DISMINUCIÓ DE LA DEMANDA D1
ÉS MENOR QUE LA DISMINUCIÓ DE D2
D2
EL DIFERENT COMPORTAMENT DE LA DEMANDA DAVANT D’UNA MATEIXA VARIACIÓ DELS PREUS ÉS:
L‟ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA
EN AQUEST SENTIT HI HA TRES TIPUS DE DEMANDES
ELÀSTICA INELÀSTICA UNITÀRIA
La variació de la demada és més gran que la dels
preus
La variació de la demanda és menor que la dels preus
La variació de preus i
demanda és igual
A QUINS TIPUS DE DEMANDA CORRESPONEN AQUESTES CORBES?P
Q
COM CALCULAR L’ELASTICITAT- PREU DE LA DEMANDA?
ELASTICITAT – PREU =
VARIACIÓ EN % DE LA QUANTITAT DEMANDADA
VARIACIÓ EN % DEL PREU
EP =
Δ Qd
Qd (inicial)
X 100
Δ P
P(inicial)
X 100
> 1 : elàstica
= 1 : unitària
< 1 : inelàstica
EXERCICIS AMB CÀLCULS D’ELASTICITATS
241237E
935128D
10152412C
30251012B
51065A
tipusDfDiPfPi
FI DEL TEMA 5
