FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL · fundaciÓ jaume bofill documents de treball informe...

FUNDACIÓ JAUME BOFILL

DOCUMENTS DE TREBALL

INFORME DEL PROJECTE ESCOLARITAT I CONVIVÈNCIA A LA CIUTAT DE VALLS

Fundació Jaume Bofill

Desembre de 2011

Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls 2


Fundació Jaume Bofill

Cap del Projecte: Anna Jolonch

Assessor científic: Xavier Bonal

Coordinadora i redactora de l’informe: Florencia Kliczkowski

Tècnic de treball de camp: Samuel Blàzquez

Correcció lingüística: Neus Batlle, Coral Romà i Míriam Salvatierra

Suport a l’anàlisi estadístic: Laura Morató



Sumari 0. Introducció ................................................................................... 5

1. Metodologia del projecte .................................................... 9 1.1 Revisió i anàlisi documental .................................................................. 11 1.2 Anàlisi de dades estadístiques ............................................................. 12 1.3 Anàlisi quantitativa: l’enquesta a les famílies ...................................... 13 1.4 Aproximació qualitativa a través d’entrevistes ...................................... 15 1.5 Sessió de treball amb la comunitat educativa de Valls .......................... 16 2. Característiques sociodemogràfiques de Valls ............................... 18 2.1 Població a Valls: distribució per edat i nacionalitat ............................... 18 2.2 Població estrangera a Valls .................................................................. 20

2.2.1 Evolució i volum actual de la població estrangera ................... 20 2.2.2 Població estrangera i autòctona segons els districtes i les seccions censals ...................................................................... 23 2.2.3 Distribució global de la població. Índex de dissimilitud .......... 27

2.3 Població en edat escolar ...................................................................... 28 2.3.1 Població en edat escolar estrangera i autòctona

segons districtes i seccions censals ............................................... 28 2.3.2 Distribució global de la població en edat escolar. Índex de dissimilitud ................................................................................ 30

3. Oferta i política educativa a la ciutat de Valls ............................... 31 3.1 Oferta educativa ................................................................................. 31 3.2 Distribució territorial ........................................................................... 33 3.3 Polítiques educatives desenvolupades a la ciutat de Valls .................. 34

3.3.1 Zonificació, adscripció i reserva de places de NEE ................. 34 3.3.2 Procés d’escolarització ......................................................... 35

3.4 Distribució de l’alumnat als centres educatius de la ciutat de Valls .... 41 3.4.1.Volum d’alumnes per nivell educatiu .................................... 41 3.4.2 Composició social dels centres educatius ............................. 42 3.4.3 Distribució global de l’alumnat als centres educatius ........... 46

4. Característiques de les famílies. Procés d’escolarització i tria de centres educatius .................................................................. 57 4.1 Característiques socioculturals de les famílies ..................................... 59

4.1.1 Nivell d’estudis, origen i llengua de comunicació a la llar ........ 59 4.1.2 Capital instructiu de les famílies als centres educatius de Valls ........................................................................................... 61

4.2 Característiques socioeconòmiques de les famílies .............................. 64 4.2.1 Situació laboral de les famílies a Valls .................................... 65



4.2.2 Ingressos de les famílies a Valls ............................................. 68 4.3 Elecció de centre per part de les famílies .............................................. 69

4.3.1 Raons de tria de centre educatiu ............................................. 69 4.3.2 Raons de descart de centre educatiu ....................................... 72 4.3.3 Informació de les famílies per triar centre educatiu .................. 74

5. Discursos entorn de la composició escolar dels centres educatius a Valls ............................................................................................... 77 5.1 Implicacions educatives de la segregació escolar .................................... 77 5.2 Punts de consens i dissens davant de possibles canvis .......................... 79

5.2.1 Polítiques de planificació educativa .......................................... 80 5.2.2 Polítiques d’atracció de la demanda ......................................... 85 5.2.3 Polítiques d’intervenció focalitzada .......................................... 87

6. Una simulació de zonificació .......................................................... 89 6.1 Metodologia ........................................................................................... 89 6.2 Mapa. Proposta de zones ....................................................................... 91

6.2.1 Proposta 1: etapa de primària amb cinc zones educatives ......... 92 6.2.2 Proposta 2: etapa de primària amb tres zones educatives ........ 97 6.2.3 Proposta 3: etapa de secundària amb tres zones educatives .... 102

7. Conclusions .................................................................................. 109 8. Propostes d’intervenció educativa .................................................. 116 8.1 Polítiques d’informació i canalització de la demanda ............................. 116

8.1.1 Elements de diagnosi ............................................................... 116 8.1.2 Prioritats d’actuació ................................................................. 118 8.1.3 Propostes d’intervenció ............................................................ 118

8.2 Planificació de l’oferta educativa i distribució equilibrada ..................... 120 8.2.1 Elements de diagnosi................................................................ 120 8.2.2 Prioritats d’actuació ................................................................. 124 8.2.3 Propostes d’intervenció ............................................................ 125

8.3 Projectes d’innovació educativa ............................................................. 129 8.3.1 Elements de diagnosi ............................................................... 129 8.3.2 Prioritats d’actuació ................................................................. 130 8.3.3 Propostes d’intervenció ........................................................... 130

9. Índex de taules, gràfics i mapes ...................................................... 132 10. Annexos ....................................................................................... 136 10.1 Models dels qüestionaris a les famílies ................................................ 138

10.1.1 Qüestionari a les famílies de P3 .............................................. 138 10.1.2 Qüestionari a les famílies de 1r d’ESO...................................... 147

10.2 Taules i gràfics annexos ....................................................................... 156 10.3 Mapes: procedència residencial de les famílies de P3 i 1r d’ESO .......... 172



Introducció

El projecte Escolaritat i convivència a Valls és fruit d’un conveni de col·laboració entre

l’Ajuntament de Valls i la Fundació Jaume Bofill. L’estudi neix de la inquietud de l’Ajuntament

de Valls per respondre a la distribució desigual de l’alumnat en els centres educatius de la

ciutat i la voluntat de millorar la planificació educativa. Valls, com molts altres pobles i ciutats

de Catalunya, ha viscut fortes onades migratòries que han fet que en els darrers deu anys

s’hagi hagut d’escolaritzar i integrar una elevada quantitat de població nouvinguda. Abans de

prendre decisions de política educativa, l’Ajuntament de Valls ha tingut la determinació

d’objectivar dades i escoltar els diferents actors implicats.

La Fundació Jaume Bofill té com a focus principal de la seva actuació l’educació, entesa en

sentit ampli i orientada a la millora del creixement personal, l’equitat i la cohesió social. En el

marc de les diverses línies d’actuació, la Fundació Jaume Bofill ha desenvolupant en els

darrers anys línies de treball encaminades a diagnosticar la realitat social i a proposar

intervencions per a la transformació i la millora de les disfuncions educatives que hi ha en

clau de cohesió social. Un dels valors afegits de la Fundació Jaume Bofill és precisament la

capacitat de gestionar equips externs, integrats per persones altament competents

professionalment parlant i de procedències professionals i acadèmiques diverses,

especialment quan desenvolupen aspectes que necessiten ser abordats des de la complexitat

que caracteritza bona part de les dinàmiques socials actuals. Per a aquest projecte la

Fundació Jaume Bofill ha comptat amb un equip d’experts i un consell assessor que ha permès

la realització d’una diagnosi de qualitat.

L’escolarització en molts municipis catalans no sempre ha assolit resultats equilibrats que

facin possible parlar d’igualtat d’oportunitats. L’escola ha estat, en el nostre país, un gran

agent d’integració i de cohesió social, i ha assegurat l’acollida i el dret a l’educació de tot

l’alumnat nouvingut. És cert, però, que es produeixen importants desequilibris quant als

índexs de segregació i de concentració escolar que poden condicionar el futur del país. Tenim

una assignatura pendent en aquest sentit. És per això que resulta pionera la iniciativa de

Valls, que vol estudiar a fons el problema i construir de manera participativa les possibles

alternatives d’actuació per tal de capgirar la tendència actual.



El fenomen de l’escolarització equilibrada o la segregació escolar és complex i els factors

explicatius a partir dels quals es poden proposar canvis són diferents en cada municipi. Per

aquest motiu és fonamental fer una diagnosi acurada que permeti detectar els elements que

intervenen en el context de Valls.

Aquest projecte es planteja un doble objectiu:

• Detectar les fortaleses i debilitats de la ciutat de Valls en els temes clau relacionats amb

l’oferta educativa i la seva projecció de futur per a la cohesió social i la convivència a la

ciutat.

• Elaborar un conjunt de propostes per millorar l’equitat i la coresponsabilitat en

l’escolarització de la població en situació de risc educatiu i/o social.

El primer objectiu es concreta en l’elaboració d’una diagnosi exhaustiva de la ciutat de Valls

en termes d’escolarització. L’aprofundiment del coneixement qualitatiu i quantitatiu de les

especificitats de Valls en relació amb els processos d’escolarització, la composició dels

centres, la igualtat d’oportunitats educatives i la cohesió social permet abordar el segon gran

objectiu, que és plantejar propostes de planificació educativa per tal de reduir les situacions

de desigualtat escolar al municipi. És responsabilitat dels poders públics adoptar les mesures

polítiques necessàries que assegurin l’equitat i l’excel·lència educativa del municipi. Aquest

informe tècnic, fet per experts en polítiques locals i educació, pot constituir una guia

d’actuació per als poders públics i pot contribuir, així, a millorar l’equilibri escolar a Valls.

Ambdós objectius s’aborden en aquest informe, que s’estructura en vuit capítols.

El lector troba un primer capítol metodològic, on pot veure com s’ha fet el Projecte, és a dir, les

fases i característiques de les tres eines principals d’accés a la informació: les dades de

diferents fonts estadístiques (Ajuntament, Departament, etc.); la informació de les famílies de

P3 i 1r d’ESO a partir d’un qüestionari; les entrevistes en profunditat fetes als actors rellevants,

i finalment, la sessió de treball amb la comunitat educativa que es va portar a terme al juny de

2011 a partir de la diagnosi.

El segon capítol descriu les característiques sociodemogràfiques de la població general de

Valls i, en particular, la població en edat escolar. L’edat i la nacionalitat són dos eixos



fonamentals per a la caracterització i evolució del municipi en els últims deu anys. El canvi en

la piràmide d’edats i en la nacionalitat de la població vallenca influeix en la configuració

escolar. S’avaluen equilibris i desequilibris escolars que permeten definir uns primers reptes

en matèria d’escolaritat. Aprofundir aquesta informació correspon al capítol 4, que tracta les

característiques socioeconòmiques de les famílies de P3 i 1r d’ESO, i la seva distribució entre

els centres educatius del municipi. Qüestions com la tria o el descart de centres educatius i el

procés d’escolarització dels diferents perfils de famílies faciliten la detecció de factors que

intervenen en la composició social dels centres.

El capítol 3 ofereix una visió de l’oferta i les polítiques educatives actuals a Valls. Aquest

capítol canvia de perspectiva, de manera que passa de l’anàlisi de la població a l’anàlisi dels

centres educatius. Les polítiques educatives i el procés d’escolarització emmarquen la

composició escolar actual. La informació de les escoles permet analitzar la distribució dels

diferents tipus d’alumnat segons nacionalitat, titularitat de centre, alumnat amb necessitats

educatives especials o alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu català.

En el capítol 5 es recull el coneixement i l’experiència dels agents actius en el territori sobre

les dinàmiques de concentració escolar i les estratègies que els diferents actors fan servir per

combatre i compensar les desigualtats educatives.

En el capítol 6 es desenvolupa un exercici de simulació de zonificació a partir de la informació

dels qüestionaris facilitats a les famílies de P3 i 1r d’ESO. Es presenten tres propostes de

mapes escolars, dues per a primària i una per a secundària. Tot i no disposar de la totalitat de

les dades necessàries per fer un estudi de zonificació, l’exercici permet analitzar els efectes

potencials de la zonificació del municipi, així com la proposta d’una metodologia que planteja

criteris d’equitat i que és reproduïble si es decideix optar per les zones escolars.

El capítol 7 reuneix les conclusions del aspectes fonamentals de la diagnosi de l’escolaritat a

Valls.

Finalment, el capítol 8 desenvolupa les principals línies d’intervenció educativa que es

proposen per al municipi de Valls. Es deriven fonamentalment de la diagnosi, però també de

bones pràctiques que s’estan desenvolupant en altres municipis. S’estructura en tres àmbits



fonamentals: Polítiques d’informació i canalització de la demanda, Planificació de l’oferta

educativa i distribució equilibrada i, per últim, Projectes d’innovació educativa.

En definitiva, es presenta un conjunt de propostes per millorar l’equitat i la coresponsabilitat

en l’escolarització de la població, per tal de promoure la transformació i la millora de les

disfuncions educatives que hi ha en clau de cohesió social des del principi d’igualtat

d’oportunitats, d’equitat i d’excel·lència per a tothom, tal com proclama la Llei d’educació de

Catalunya (LEC).



1. Metodologia del projecte

El projecte que es recull en aquest informe ha estat executat entre setembre del 2010 i octubre

del 2011. Durant el mes de setembre del 2010 es va començar a treballar en la recollida

d’informació, la revisió documental i la realització d’alguna entrevista exploratòria per tal de

dissenyar el projecte i el treball de camp. La signatura del conveni i la presentació pública a la

comunitat educativa de la ciutat de Valls es va fer el mes d’octubre del 2010.

A continuació, es presenta el calendari d’execució del projecte, en què es distingeixen la fase

exploratòria, la fase diagnòstica i la fase de desenvolupament de les propostes.



Taula 1. Calendari d’execució del projecte, setembre del 2010 - octubre del 2011

Calendari d’execució del projecte

Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls

Fase

exploratòria

setembre-

octubre del

2010

I Fase

diagnòstica.

Recollida

d’informació

octubre del

2010 - gener del

2011

II Fase

diagnòstica.

Anàlisi de la

informació

gener- juny

del 2011

Fase de

desenvolup

ament de

les

propostes

juny-

novembre

del 2011

Presentació del projecte a la comunitat educativa

(octubre del 2010)

Aproximació al territori i revisió

documental

X

Disseny i execució del treball de camp

qualitatiu (entrevistes en profunditat)

X

Recollida i explotació de dades

quantitatives de fonts secundàries

X

Disseny i lliurament de l’enquesta a

famílies de P3 i 1r d’ESO

X

Anàlisi d’informació d’entrevistes i fonts

estadístiques

X X

Redacció i lliurament de la prediagnosi (desembre del 2010)

Explotació i anàlisi de l’enquesta X

Sessió de treball amb la comunitat educativa (juny del 2011) X

Sessions amb l’equip assessor X X X X

Presentació de la diagnosi a la Junta de

Portaveus

X

Redacció i lliurament de l’Informe final (desembre del 2011)

La fase exploratòria va permetre incloure instruments no previstos en el disseny del projecte

arran de la manca d’informació sobre el perfil socioeducatiu de les famílies. El qüestionari

facilitat a les famílies va possibilitar incloure l’anàlisi dels mecanismes de la demanda

educativa per accedir a l’escolaritat.



El desenvolupament de la fase diagnòstica del projecte s’ha realitzat gràcies a la col·laboració

dels centres educatius que han facilitat l’accés a les dades; els equips directius han estat

entrevistats extensament i han participat plenament en el lliurament, l’acompanyament i la

recollida dels qüestionaris a les famílies.

En la fase final de propostes, cal esmentar un projecte de la Fundació Jaume Bofill sobre

Polítiques locals per a l’equilibri escolar, dut a terme amb un grup d’experts, en el qual el

municipi de Valls ha participat durant aquest curs 2010-2011 i que ha nodrit i ampliat

l’espectre de bones pràctiques i propostes d’intervenció en l’àmbit local.

La tècnica de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) de Valls ha estat disponible i

disposada a col·laborar en totes les fases del projecte, suport que ha estat fonamental per a la

realització d’aquest projecte.

A continuació detallem la metodologia emprada en el projecte. En primer lloc, esmentem

breument la revisió documental; en segon lloc, comentem els tres eixos principals

d’adquisició de la informació de la diagnosi: dades quantitatives a través de fonts oficials i

centres educatius, enquesta a les famílies i aproximació qualitativa a través de les entrevistes

a actors de la comunitat educativa i de l’entorn de l’educació. Finalment, fem esment a la

jornada de treball de la comunitat educativa, que va ser fonamental en el procés de

configuració de les propostes d’intervenció.

1.1 REVISIÓ I ANÀLISI DOCUMENTAL

L’anàlisi documental ha permès contextualitzar l’estudi de Valls i constatar el caràcter pioner

d’aquest projecte a Catalunya.

La revisió documental ha inclòs diversos estudis, entre els quals destaquem:

• ALEGRE, M. A; BENITO, R; CHELA, X; GONZÁLEZ, S. (2010). Les famílies davant l’elecció escolar.

Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

• BENITO, R; GONZÁLEZ, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona:

Fundació Jaume Bofill.



• FERRER, F. (director) (2009). L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2008. Barcelona:

Fundació Jaume Bofill.

• LARIOS, M. J.; NADAL, M. (2007) (coord.). L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2006.

Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

• MARTORI, J. C; HOBERG, K. (2008). Immigrants a les ciutats. Segregació i agrupació territorial

de la població estrangera a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

• SÁNCHEZ HUGALDE, A. (2009). “La segregació escolar dels immigrants a Catalunya”.

Quaderns d’Avaluació, núm. 13. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

• SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA (2008). La segregació escolar a Catalunya. Informe

extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya.

• VALENZUELA, J.P; BELLEI, C; DE LOS RÍOS, D. ¿Fin de ciclo? Cambios en la gobernanza del sistema

educativo. Segregación escolar en Chile (capítol 8). Chile: UNESCO.

Aquests estudis ens han proporcionat la possibilitat de fer càlculs comparatius respecte de la

distribució escolar. Les mesures de segregació escolar estandarditzades resulten molt

pertinents en aquest projecte, no només per mesurar globalment el grau d’igualtat o

desigualtat en la distribució de l’alumnat a Valls, sinó també per poder comparar la situació

de Valls amb la d’altres municipis i situar el fet migratori en el seu context.

Hem iniciat la nostra recerca analitzant un estudi de referència sobre la segregació escolar

elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya.1

Pel que fa a les conclusions de l’informe del Síndic, es constata que Valls, tot i no ser un dels

vint municipis catalans amb més percentatge d’alumnat estranger, és el sisè amb més

segregació escolar a primària l’any 2006, darrere de Sant Feliu de Llobregat, Lleida,

Cerdanyola del Vallès, Sant Vicenç dels Horts i Esplugues de Llobregat.2

1.2 ANÀLISI DE DADES ESTADÍSTIQUES

El primer eix d’aproximació quantitativa ha estat recollir i analitzar diverses dades

sociodemogràfiques i educatives per tal de caracteritzar la població del municipi,

1 SÍNDIC DE GREUGES (2008). La segregació escolar a Catalunya. Informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya. Enllaç: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2266/segregacio_escolar_web.pdf 2 Ibídem, taula 18, p. 33.



contextualitzar l’entorn escolar i fonamentar la diagnosi amb dades mesurables. La informació

prové de diverses fonts estadístiques, bases de dades i entitats municipals: l’Idescat, el padró

municipal, l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), els centres educatius de Valls, el

Departament d’Educació i l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’anàlisi de la informació sociodemogràfica disponible és a l’apartat 2 d’aquest informe.

1.3 ANÀLISI QUANTITATIVA: L’ENQUESTA A LES FAMÍLIES3

S’ha incorporat al projecte una nova eina per recollir informació que no hem pogut obtenir

mitjançant les bases de dades disponibles, la realització d’un qüestionari a les famílies de P3

i 1r d’ESO. L’objectiu del qüestionari ha estat conèixer la realitat de les famílies quant al

procés d’accés al sistema educatiu, així com les seves característiques socioeconòmiques. El

qüestionari (vegeu l’annex) permet conèixer les característiques socials i econòmiques de les

famílies de Valls. Així mateix, permet analitzar les pautes de tria d’escola i les motivacions que

duen les famílies a triar o descartar determinats centres.

La mostra inclou totes les famílies de P3 i 1r d’ESO del curs 2010-2011 —663 famílies—. El

criteri per seleccionar la mostra ha estat els dos moments d’elecció de centre més rellevants,

per canvi d’etapa educativa: el pas a segon cicle d’educació infantil (que tot i no ser una etapa

obligatòria, és d’escolarització universal i és el primer moment d’accés a l’escola) i l’entrada a

secundària, moment en el qual moltes famílies canvien de centre.

Els qüestionaris es van lliurar el novembre del 2010 i les famílies van tenir dues setmanes per

omplir-lo. L’índex de resposta ha estat molt alt. Disposem de 497 qüestionaris omplerts,

equivalents al 75% dels infants escolaritzats a Valls a P3 i 1r d’ESO.

Per nivells educatius, tenim informació de prop del 90% de les famílies de 1r d’ESO i del

62% de les famílies de P3. Cal destacar especialment la col·laboració de tots els centres

educatius, que van lliurar els qüestionaris a les famílies, van acompanyar el procés i fins i tot

van ajudar les famílies que no dominaven la llengua catalana a omplir el qüestionari. L’elevat

3 El qüestionari s’ha inspirat en el qüestionari de l’estudi de Miquel Àngel Alegre, Ricard Benito, Xènia Chela i Sheila González sobre elecció de centre. Les famílies davant l’elecció escolar. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2010.



percentatge de resposta, notablement superior al d’altres estudis, assegura una anàlisi amb

un elevat nivell de confiança.

Taula 2. Característiques del qüestionari

La informació que obtenim a partir dels qüestionaris ens serveix per donar resposta a dos objectius fonamentals:

1- Disposar de dades estructurals de les famílies, que ens permeten caracteritzar les

llars, com ara el nivell d’estudis, el nivell d’ingressos, la nacionalitat, la llengua en què

es comuniquen a casa o la situació laboral.

2- Disposar de dades sobre l’accés al sistema educatiu: els criteris de tria escolar, la

informació que reben les famílies, els centres triats en primera opció, etc.

VALLS P3 1 ESO

Destinataris Famílies que escolaritzen algun dels

seus fills/es a P3

Famílies que escolaritzen algun dels

seus fills/es a 1r d’ESO

Criteris de selecció de la

mostra

S’han escollit els dos moments més importants per a l’elecció escolar: l’accés a

P3 i el pas a 1r d’ESO

Data i característiques

generals

Lliurament: 25 de novembre de 2010

Recollida: 10 de desembre de 2010

Enquesta: anònima

Qualsevol adult de la llar podia contestar el qüestionari

Durada: entre 10 i 15 minuts aproximadament

Tipus d’informació Dades socioeducatives de les famílies

Motius per triar i descartar centres educatius

Altres: conformitat/disconformitat amb les polítiques informatives, lloc de

residència (mobilitat educativa), llengua de comunicació a casa, etc.

Centres públics 5 centres (6 grups de P3) 3 centres (9 grups)

Centres concertats 3 centres (5 grups de P3) 2 centres (4 grups)

337 326 Alumnes enquestats

663

206 291 Qüestionaris respostos

per les famílies 495

61,12% 89,26% Índex de resposta

74,96%



Aquests dos nivells d’informació ens permeten establir la relació entre els perfils familiars i

l’escolarització. Un tercer element molt important és la informació sobre el centre educatiu en

què estan escolaritzats; aquesta informació fa possible, per una banda, caracteritzar les

famílies per centres educatius i, per l’altra, diferenciar els motius de tria escolar de la població

de cada centre, entre altres.

L’anàlisi de la informació sobre els perfils socioeconòmics de les famílies i la informació sobre

l’accés al sistema educatiu és a l’apartat 4 de l’informe.

1.4 APROXIMACIÓ QUALITATIVA A TRAVÉS D’ENTREVISTES

Aquest eix de l’estudi és un dels més importants. Les entrevistes ens han permès recollir les

diferents opinions, percepcions i realitats dels directors i directores de centres educatius i

dels tècnics i tècniques d’educació.

El procés d’aproximació qualitativa ha inclòs entrevistes exploratòries a “informants clau” en

una primera fase, entrevistes en profunditat als actors clau en una segona fase, visites als

centres educatius en una tercera fase i observació del període de preinscripció en la fase final.

Paral·lelament, s’han mantingut reunions institucionals amb l’Alcaldia i la Regidoria

d’Educació de la ciutat de Valls.

S’han entrevistat quinze actors clau:

• Tots els directors i directores dels centres educatius de Valls (11)

• La directora de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica

• En la Inspecció, donada la rellevància del càrrec, s’ha entrevistat l’inspector sortint i la

inspectora entrant

• La tècnica de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME).

Cal destacar que en la majoria d’entrevistes als centres educatius es van entrevistar altres

membres dels equips directius, com ara caps d’estudis i secretaris i secretàries. L’extensa

durada de les entrevistes —de 2 a 3 hores— ens ha permès aprofundir en la situació educativa

de Valls, i copsar preocupacions, posicionaments, percepcions i imatges dels diferents actors

de la comunitat educativa.



Breument, els principals temes tractats en les entrevistes han estat els següents:

• Territori: mecanismes de mobilitat de la població.

• Composició social del centre: implicacions i percepcions.

• Procés d’escolarització: informació a les famílies, places buides, matrícula viva, etc.

• Transició educativa : ESO i estudis postobligatoris.

• Igualtat d’oportunitats: despeses familiars.

• Recursos educatius i necessitats educatives: projecte educatiu, projectes específics, oferta

extraescolar, equip docent, problemes, èxit escolar, etc.

• Demandes dels actors: respecte de l’estudi, propostes de futur, viabilitat de les polítiques

educatives, etc.

• Comunicació escola-família.

1.5 SESSIÓ DE TREBALL AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA DE VALLS

En la fase final de l’estudi es va fer una jornada de treball amb els actors clau de la comunitat

educativa: directors i directores dels centres educatius, caps d’estudis, famílies que pertanyen

a les AMPA, la inspectora d’educació, la tècnica municipal de l’OME, la coordinadora del Pla

d’inclusió social de Valls i la directora de l’Equip d’Assessorament i Orientació

Psicopedagògica.

En una primera part es van presentar els resultats de la diagnosi sobre la situació de

l’escolaritat a Valls i, a continuació, es van proposar quatre àmbits d’intervenció per treballar

propostes de política educativa.

Els assistents es van dividir en taules mixtes —centres educatius, famílies i agents educatius

de l’Administració—. Cada taula va treballar un àmbit: polítiques d’informació i canalització de

la demanda; planificació de l’oferta; regulació de la concentració de l’alumnat estranger, i

polítiques d’intervenció focalitzada. Es van posar en comú les propostes treballades en cada

àmbit i es va donar pas a un debat de dues hores.



Les propostes debatudes s’han tingut en compte en diferents parts d’aquest Informe final, i

especialment en el capítol dedicat a les propostes d’intervenció educativa. La implicació de la

comunitat educativa és fonamental per garantir les possibilitats d’èxit de les propostes

acordades.



2. Característiques sociodemogràfiques de Valls

2.1 La població a Valls: distribució per edat i nacionalitat

El total de població a la ciutat de Valls és de 25.320 habitants. El 68,53% de la població de

Valls té entre 15 i 64 anys. El 15,70% té entre 0 i 14 anys i el 15,77%, 65 anys o més. En el gràfic

1 es poden observar els percentatges de població de cada grup d’edat per sexe. El

comportament demogràfic de la població de Valls és diferent si es té en compte la

nacionalitat.4 Les persones estrangeres (corba vermella en el gràfic 1) presenten una piràmide

d’edat en què el gruix de la població té entre 15 i 60 anys (el 79,34%). La presència de

persones més grans de 60 anys entre la població estrangera és molt reduïda (l’1,91%) i la

població menor de 15 anys és una mica més àmplia que entre la població autòctona (el

18,74%)5.

Gràfic 1. Piràmide de població del municipi per edats. Valls, 2009

2,7%

2,7%

2,3%

2,4%

3,0%

3,7%

4,2%

3,8%

3,7%

3,8%

3,0%

2,6%

2,4%

1,9%

1,8%

2,1%

1,6%

1,7%0,8%

1,0%

1,4%

1,6%

1,8%

2,2%

2,7%

3,2%

4,0%

4,2%

4,5%

5,0%

4,2%

3,2%

2,7%

2,3%

2,7%

2,9%

10% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 10%

0‐4

05‐09

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85 i mésDones total Valls

Homes total Valls

Corba població autòctona

Corba població estrangera

Font: elaboració pròpia a partir del padró municipal i l’Idescat. Dades de gener del 2009.

4 El padró municipal entén per persona estrangera aquella que no té la nacionalitat espanyola. Es considera autòctona en aquestes dades la persona que té la nacionalitat espanyola, hagi nascut a Espanya o no. 5 Totes les dades poblacionals han estat extretes del Padró municipal del 2009, a excepción de la población total, actualitzada amb dades del Padró de gener del 2010



En el gràfic 2 es presenten els grups de població per edat segons la nacionalitat. Es pot

observar que la piràmide d’edat de la població estrangera és diferent de l’autòctona. En primer

lloc, la base de la piràmide, tant en el tram de 0 a 3 anys com en el de 3 a 16 anys, presenta

una proporció superior en la població estrangera en comparació amb l’autòctona. Això té

implicacions en la població en edat escolar, que analitzem més detalladament en el

subapartat 2.2. Hi ha dues raons principals que expliquen aquesta diferència: la primera és

que la immigració que rebem al nostre país és majoritàriament població activa en edat laboral,

és a dir, gent jove en edat de treballar i, per tant, també en edat de tenir fills i filles, i la segona

raó és que les nacionalitats que rebem tenen famílies més nombroses que les autòctones. La

natalitat més elevada i el tipus d’immigració jove són factors que influeixen en la diferent

piràmide d’edat. El grup d’edat de 17 a 65 anys és també proporcionalment molt més ampli

entre la població estrangera que entre l’autòctona. Per últim, tenim un grup de persones més

grans de 65 anys molt més ampli entre la població autòctona. La nostra població està envellint

perquè vivim molts més anys i tenim menys fills i filles que anys enrere. A Valls només un 1%

de la població estrangera correspon a aquest grup d’edat, proporció que arriba al 17% en el

cas de la població autòctona.

Gràfic 2. Població estrangera i autòctona per grups d’edat. Valls, 2010

16%

76%

1%

4%

14%

65%

17%

7%

100 % 80 % 60 % 40 % 20 % 0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

>3

3 a 16

17 a 65

<65

Poblacióestrangera

Poblacióautòctona

Font: elaboració pròpia a partir del padró municipal. Dades de gener del 2010.



2.2 Població estrangera a Valls

2.2.1 Evolució i volum actual de la població estrangera

Com en la resta de municipis catalans, els processos migratoris han impactat en la

composició de la població amb més o menys intensitat en els últims deu anys. En el gràfic 3 es

pot veure com el percentatge de població estrangera sobre el total de població a la ciutat

s’incrementa sostingudament entre els anys 2000 i 2010.

Gràfic 3. Evolució del percentatge de població estrangera sobre la població total. Valls,

2000-2010

16,64%16,22%14,50%

12,01%

9,80%8,66%

6,84%5,34%

3,4%2,00%1,28%

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de Valls i l’Idescat.

La població estrangera ha anat arribant en diferents onades. En els anys 2001, 2002 i 2003

s’enregistren increments elevats d’arribada d’immigrants, ja que es partia d’una presència

molt baixa de població estrangera. La variació d’estrangers en aquests anys ha augmentat un

57,85%, un 73,54% i un 61,82% respectivament, mentre que a partir de l’any 2004, tot i que ha

continuat augmentant, l’increment s’ha anat frenant progressivament fins a l’any 2010.

Malgrat aquesta estabilització, és un repte incloure tota aquesta població estrangera a la

població històrica de la ciutat, una població que en deu anys ha passat de l’1,28% al 16,64%.

Actualment, la distribució de la població de la ciutat de Valls en funció de la nacionalitat de la

ciutadania no difereix excessivament de la mitjana de Catalunya. Valls té un 16,6% de



població estrangera i la mitjana de població estrangera de tots els municipis catalans és del

15,9%.6 Pel que fa a les persones amb nacionalitat espanyola, que anomenem autòctones,

representen el 83,4% de la població de Valls. A tot Espanya, la mitjana de població estrangera

és del 12,2%.

Gràfic 4. Població total segons la nacionalitat. Valls, 2010

Població estrangera;

16,6%

Població autòctona; 83,4%

Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de Valls.

El principal grup de població és el de la població autòctona, compost per persones del

municipi, de la comarca, de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol. Les nacionalitats

majoritàries que trobem a la ciutat de Valls, dins del col·lectiu estranger, són tres: marroquina,

romanesa i ucraïnesa. Aquestes tres nacionalitats aglutinen el 57% de la població de

nacionalitat estrangera. En el cas del conjunt de Catalunya, la població estrangera és

majoritàriament de nacionalitat marroquina, romanesa i equatoriana —juntes representen el

40% de la població estrangera—.7 A Valls, doncs, arriba una població estrangera d’un origen

molt semblant al de tot Catalunya. La resta de nacionalitats presents a Valls es poden

observar en el gràfic 5.

6 Dades del padró a 1 de gener de 2010, INE. 7 Dades de l’Idescat a 31 de desembre de 2009.



Gràfic 5. Percentatge d’habitants del municipi amb nacionalitat estrangera. Valls, 2010

Xina1,2%

Perú1,0%

Pakis tan1,2%

Senegal1,4% Portugal

1,3%

Argentina1,2%

Ità l ia 1,7%

Bol ívia1,7%

Altres10,1%

Gàmbia2,1%

Rep. Dominicana1,8%

Bras i l2,7% Polònia

3,6%

Algèria4,1%

Equador4,2% Colòmbia

4,3%Ucra ïna6,2%

Romania13,9%

Marroc36,4%

Orient Mitjà0,2%

Amèrica del Nord0,5%Às ia

2,7%Àfrica subsahariana

4,8%

Europa de l 'Es t7,5%

Amèrica Centra l i del Sud19,5%

UE 2724,3%

Magrib40,6%

Font: elaboració pròpia a partir del padró municipal, Ajuntament de Valls.

Per grans regions d’origen



Per grans regions, el nombre més elevat d’estrangers és d’origen magrebí (40,6%), dels països

de la Unió Europa (24,3%) —inclou els romanesos com a col·lectiu europeu majoritari—, de

l’Amèrica Central i del Sud (19,5%), de l’Europa de l’Est (7,5%) i de l’Àfrica subsahariana

(4,8%).

2.2.2 Població estrangera i autòctona segons els districtes i les seccions censals

En aquest apartat analitzem la distribució de la població de Valls segons la seva nacionalitat

en els diferents districtes i seccions censals.

El rang d’estrangers va del 4% en el districte amb menys proporció de població estrangera —

districte 6, secció censal 6—, al 39% en el districte 1. Els dos districtes amb més concentració

de població estrangera formen part del centre històric de la ciutat; en els districtes 1 i 2, prop

d’un 40% de la població és de nacionalitat estrangera. Concretament, trobem que les

nacionalitats majoritàries són la marroquina, la dominicana i la romanesa.

Gràfic 6. Distribució de la població per districtes i seccions censals segons la

nacionalitat. Valls, 2010

61,2% 61,4%

72,6%

90,9% 91,5% 90,4%

80,6%

87,1%

77,8%

85,6%89,6%

87,3%

72,5%

91,5%95,9%

38,8% 38,6%

27,4%

9,1% 8,5% 9,6%

19,4%

12,9%

22,2%

14,4%10,4%

12,7%

27,5%

8,5%4,1%

95,7% 94,7%97,2% 99,0% 98,6%

96,2%98,6% 98,4% 97,4% 99,3% 98,9% 99,0%

95,4%99,2%

4,3% 5,3%2,8% 1,0% 1,4%

3,8%1,4% 1,6% 2,6%

0,7% 1,1% 1,0%4,6%

0,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Dist 1 Sec1

Dist 2 Sec 1

Dist 3 Sec 1

Dist 4 Sec 1

Dist 4 Sec 2

Dist 4 Sec 3

Dist 5 Sec 1

Dist 5 Sec 2

Dist 5 Sec 3

Dist 6 Sec 1

Dist 6 Sec 2

Dist 6 Sec 3

Dist 6 Sec 4

Dist 6 Sec 5

Dist 6 Sec 6

Autòctons 2010

Estrangers 2010

Autòctons 2001

Estrangers 2001

Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal, Ajuntament de Valls. Dades de gener de 2010.



Si ho comparem amb la distribució d’estrangers i autòctons per districtes de l’any 2001 —

vegeu el gràfic 6—, trobem que tot i que els percentatges eren significativament menors, la

distribució per districtes era semblant, amb concentració en els districtes 1, 2 i 6 (secció 4).



Mapa 1. El municipi de Valls. Distribució de la població estrangera per districtes i seccions censals

Nota: més intensitat de color blau indica un percentatge més alt de població estrangera.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de Valls i base cartogràfica Google Earth.

26

FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL

Com es pot observar en el gràfic, la població estrangera es concentra efectivament al centre

històric. Coexisteixen dos fenòmens que expliquen aquesta concentració: l’abaratiment del

preu dels habitatges del centre, pel fet que són més vells,8 i la “fugida” de les famílies

autòctones a altres barris nous que s’han anat construint en els darrers anys a la ciutat. Al

centre històric conviuen, doncs, principalment persones grans que fa temps que tenen pisos

amb renda antiga o de propietat i persones estrangeres que han substituït els joves que han

marxat a barris de nova construcció.

Trobem dues àrees més —el districte 3 i el districte 6, secció 4— amb un gran nombre

d’habitants de nacionalitat estrangera —27,4% i 27,5%, respectivament—; totes dues àrees

estan a tocar del centre històric. Com a particularitat, el districte 3 s’estén fins a l’extraradi

municipal, on trobem tres grups d’habitatges. El primer grup d’edificis, el Francisco Clols, és

un barri de pisos en pitjors condicions que la resta i s’hi han instal·lat molts ciutadans

d’origen estranger. Hi ha dos grups d’habitatges propers que pertanyen al mateix districte, el

grup d’habitatges de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la urbanització Bon Sol, que són

zones de cases unifamiliars en què gairebé la totalitat dels residents són autòctons. La

concentració dels estrangers a Francisco Clols és, doncs, molt més alta i destaca en un

extraradi municipal amb taxes de població estrangera molt baixes.

Per últim, els barris on viu la gran majoria dels habitants autòctons són el Fornàs, Santa

Úrsula, les Comarques, Santa Magdalena, Mas Clariana, la Vallvera, el Vilar, la Candela, la

Fraternal, Albada i un de més apartat del centre de la ciutat, anomenat urbanització Plana d’en

Berga. Són zones de construcció nova, més modernes, i a les quals s’ha desplaçat població

autòctona. Tots els barris pertanyen a dos districtes9 —el 4 i el 6—, on trobem mitjanes de

districte de més d’un 91% de població amb nacionalitat espanyola. En aquests districtes amb

majoria d’autòctons, els estrangers que trobem tenen nacionalitat marroquina i romanesa

principalment, així com d’alguns països llatinoamericans: l’Equador, Colòmbia o la República

Dominicana.

L’apartat següent s’ocupa d’observar si aquesta distribució de la població comporta

segregació territorial.

8 La seva rehabilitació va ser aprovada amb la Llei de barris l’any 2006, que preveu en el seu desplegament el Projecte integral de rehabilitació urbana. Tot i així, encara està en procés. 9 Els districtes als quals ens referim són el districte 6, secció 5 i 6, i el districte 4, secció 2.

27


2.2.3 Distribució global de la població. Índex de dissimilitud

Per valorar globalment la distribució de la població en el municipi, utilitzem l’índex de

dissimilitud, que ens informa del grau d’igualtat o desigualtat en la distribució d’un grup de

població.10 En aquest cas, ens interessen principalment dos grups segons la categoria de

nacionalitat que analitzem: les persones amb nacionalitat estrangera i les persones amb

nacionalitat espanyola —en endavant, els anomenarem estrangers i autòctons.

L’índex mesura el grau d’igualtat en la distribució de la població estrangera. Oscil·la entre 0 i

1, en què 0 és la distribució el màxim d’igualitària —és a dir, l’absència de segregació o

màxima “barreja” de la població estrangera i autòctona—, i 1, la situació hipotètica de màxima

desigualtat —val a dir que no existeix en la realitat perquè seria un apartheid, amb la població

totalment separada segons la nacionalitat.

La ciutat de Valls té una segregació poblacional baixa segons la nacionalitat dels seus

habitants.11 L’índex de dissimilitud és de 0,285, que podem interpretar també com el

percentatge d’estrangers —28,5%— que hipotèticament hauria de canviar de districte per

assolir la distribució al màxim d’igualitària del municipi. La distribució dels estrangers pel

municipi correspon a segregació baixa, tot i que l’índex és molt proper a la segregació

moderada (0,3).

La distribució residencial de la població a la ciutat de Valls ha estat un procés que, a

diferència d’altres municipis, no ha comportat una segregació territorial gaire elevada. No

obstant això, si observem la distribució de la població segons la nacionalitat, trobem

desviacions respecte de la mitjana de la ciutat que no són baixes. És a dir, si Valls té un 16,4%

de població estrangera, els barris amb més concentració d’un dels dos grups esmentats —

estrangers o autòctons— tenen un 12% de sobrerepresentació o subrepresentació

d’estrangers. La resta de barris tenen, com podem veure en el gràfic 6, entre un 10% i un 20%

de població estrangera —la desviació respecte de la mitjana és baixa, exceptuant els barris

que hem mencionat—. El contrast entre la segregació territorial moderada i la segregació

escolar alta —que caracteritzem amb dades en l’apartat 3.4— elimina el factor territorial com a

causa principal de la segregació escolar.

10 L’índex de dissimilitud ens permet calcular la segregació d’un grup de població en un territori respecte d’un altre grup de població (Duncan i Duncan, 1955). 11 Es considera que la segregació és baixa si aquest índex presenta valors d’entre 0 i 0,3; moderada si es troben entre 0,3 i 0,6, i elevada quan són superiors a 0,6.

28


La distribució territorial de la població en un municipi no té relació directa amb la distribució

escolar. Trobem, a tot Catalunya, una segregació escolar més alta que no pas la residencial,12

fet que ens obliga a aprofundir en les raons de la segregació escolar. Hi ha diferents factors

que expliquen la distribució escolar: la xarxa escolar del municipi i la seva oferta escolar, les

polítiques educatives que la regulen, la tria de les famílies, la composició social de la

població, la planificació educativa segons les prospeccions de població, la informació que

tenen les famílies sobre la xarxa educativa i la cohesió entre els centres educatius, entre

altres.

2.3 Població en edat escolar

2.3.1 Població en edat escolar estrangera i autòctona segons districtes i seccions

censals

La població escolar a la ciutat de Valls té una proporció d’estrangers una mica més alta que la

població general —19,4% d’estrangers en edat escolar i 16,6% d’estrangers en total—. Això

s’explica pel fet que la immigració al nostre país és una immigració principalment en edat

activa —el 80% dels estrangers arriba a Catalunya en edat de treballar i d’aquests, més de la

meitat (54%) tenen entre 20 i 40 anys—. L’edat mitjana de la piràmide poblacional de la

població immigrant l’any 2006 se situava en els 31 anys, mentre que la de l’espanyola ho feia

en els 40 anys.13 L’edat mitjana de la població estrangera a Valls l’any 2009 és de 28,7 anys i

la de la població autòctona és de 34,6 anys —segons dades del padró municipal—; veiem que

la població estrangera a Valls és una població sis anys més jove de mitjana que l’autòctona,

tot i que la distància és menor que en l’any 2006. El volum d’estrangers de 3 a 16 anys és

superior proporcionalment en aquesta franja d’edat.

12 Vegeu SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA (2008). La segregació escolar a Catalunya. Informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya; i A. SÁNCHEZ HUGALDE (2009). “La segregació escolar dels immigrants a Catalunya”. Quaderns d’Avaluació, núm. 13. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. 13 Idescat, any 2009. Dades de tot l’Estat a Inmigración y economía española: 1996-2006. Oficina Económica del Presidente (novembre del 2006). El 70% de la població estrangera que arriba a tot l’Estat espanyol està en edat laboral.

29


Gràfic 7. Població escolar de 3 a 16 anys per nacionalitat. Valls, 2010

Població autòctona; 80,6%

Població estrangera;

19,4%

Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal, Ajuntament de Valls.

2.3.1.1 Distribució de la població en edat escolar per districtes i seccions censals

La distribució de la població escolar en el territori és semblant a la de la població general.

S’accentua el nombre d’infants i adolescents estrangers (en edat escolar) en els mateixos tres

districtes que tenien sobrerepresentació de tota la població estrangera (districtes 1, 2 i 6).

Gràfic 8. Població de 3 a 16 anys segons la nacionalitat per districtes. Valls, 2010

53,4%

72,4%

93,0% 89,4%94,6%

69,2%

81,0%73,2%

79,5%87,0%

82,1%

63,3%

92,1%97,1%

27,6%

7,0% 10,6%5,4%

30,8%

19,0%26,8%

20,5%13,0%

17,9%

36,7%

7,9%2,9%

53%47% 46,6%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Dist 1 Sec 1

Dist 2 Sec 1

Dist 3 Sec 1

Dist 4 Sec 1

Dist 4 Sec 2

Dist 4 Sec 3

Dist 5 Sec 1

Dist 5 Sec 2

Dist 5 Sec 3

Dist 6 Sec 1

Dist 6 Sec 2

Dist 6 Sec 3

Dist 6 Sec 4

Dist 6 Sec 5

Dist 6 Sec 6

PoblacióautòctonaPoblacióestrangera

Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal, Ajuntament de Valls.

Al centre històric de la ciutat, hi viu al voltant d’un 45% de població estrangera en edat escolar

i un 55% de població autòctona de la mateixa franja d’edat —districtes 1 i 2—. A Valls hi ha

zones en què la població és majoritàriament de nacionalitat espanyola i la població en edat

30


escolar estrangera representa entre un 3% i un 8%, és a dir, un terç de la mitjana de població

estrangera en edat escolar a la ciutat —districte 4, seccions 1 i 3, i districte 6, seccions 5 i 6—.

Hi ha, per tant, en aquests barris sobrerepresentació de la població autòctona en edat escolar

(entre el 92% i el 97%) i subrepresentació de la població estrangera en edat escolar.

2.3.2 Distribució global de la població en edat escolar. Índex de dissimilitud

Per poder fer una valoració global de la distribució de la població en edat escolar al municipi,

utilitzem novament l’índex de dissimilitud.

En el cas de la població en edat escolar a Valls, l’índex és 0,324. Aquest valor està dins de

l’interval de segregació moderada-baixa. El 32% de la població amb nacionalitat estrangera en

edat escolar potencialment hauria de canviar de districte per aconseguir una distribució al

màxim d’igualitària de la població escolar segons la variable de nacionalitat. La dissimilitud

de la població escolar és més gran que la de la població general, pels motius ja exposats.

A continuació podem veure algunes característiques de la xarxa educativa de Valls i en

l’apartat 3.4 analitzem com es distribueix aquesta població escolar entre els diferents centres

educatius.

31


3. Oferta i polítiques educatives a la ciutat de Valls

Aquest capítol presenta informació relativa a l’oferta educativa, la distribució geogràfica dels

centres educatius i la política educativa a la ciutat de Valls. El capítol fa primer una descripció

d’aquests aspectes per després analitzar les dades en funció dels diferents centres educatius

(apartat 3.4). La informació d’aquest capítol constitueix una informació bàsica per conèixer les

dinàmiques de concentració escolar a Valls i per contrastar el paper que hi té la política

educativa, tant des del punt de vista dels processos d’assignació de places educatives, com

des del punt de vista de les possibles mesures correctores.

3.1 Oferta educativa

El municipi de Valls consta de l’oferta educativa següent:

Llars d’infants (curs 2010-2011)

Centre Titularitat Línies

Llar d’infants La

Quitxalla Pública Mitjans: 2 Grans: 3

Escola Bressol Els

Tabalets Pública

Nadons: 1 Mitjans:

2 Grans: 3

Col·legi Claret Privada Mitjans: 1 Grans: 2

Col·legi Cor de

Maria Privada Mitjans: 1 Grans: 2

Llar d’Infants Creu

Roja Privada

Nadons: 1 Mitjans:

1 Grans: 1

Col·legi Lledó Privada Mitjans: 2 Grans: 1

Educació infantil i primària (curs 2010-

2011)


Escola Baltasar

Segú Pública

1 (alguns

cursos 2)

Escola Eladi Homs Pública 1 (alguns

cursos 2)

Escola Enxaneta Pública 1 (alguns

cursos 2)

Escola Eugeni d’Ors Pública 2

Escola Mare de Déu

de la Candela Pública 1

Col·legi Lledó Privada

concertada 1

Col·legi Cor de

Maria

Privada

concertada 2

Col·legi Claret Privada

concertada 2

Educació secundària (curs 2010-2011)


IES Jaume Huguet Pública 3 (un curs

4)

IES Narcís Oller Pública 4 (un curs

5)

IES Serra de

Miramar Pública 2

Col·legi Cor de

Maria

Privada

concertada 2

Col·legi Claret Privada

concertada 2

32


Altres centres educatius (curs 2010-2011)

Centre

Aula de Formació d’Adults (AFA), cursos PQPI

Escola Oficial d’Idiomes (EOI)

Escola Municipal de Música Robert Gerhard

Casa Caritat

Escola de Dansa Adagi

Escola de Dansa Pas

Educació postobligatòria (curs 2010-2011)

Centre Titularitat Descripció

Batxillerat modalitat

diferents arts

CFGM Gestió administrativa

CFGM Comerç

CFGM Instal·lacions

elèctriques i automàtiques

CFGM Soldadura i

caldereria

CFGM Mecanització

CFGS Administració i

finances

CFGS Sistemes de regulació

i control automàtics

CFGS Desenvolupament de

projectes mecànics

CFGS Manteniment

d’equips industrials

CFGS Administració de

serveis informàtics

CFGS Disseny en fabricació

mecànica

CFGS Administració,

sistemes informàtics en

xarxa

IES

Jaume

Huguet

Pública

CFGM Sistemes

microinformàtics i xarxa

Batxillerat modalitat

diferents arts

Batxillerat modalitat arts

CFGM Sociosanitària

IES

Narcís

Oller

Pública

CFGS Educació infantil



Durant els últims anys hi ha hagut manca de places educatives, cosa que ha generat

increments de ràtios a quasi tots els centres educatius. La manca de places educatives ha fet

que des de la Taula de Planificació es decidís obrir una nova línia per al curs vinent 2011-2012

al centre educatiu Eugeni d’Ors. La decisió de la ubicació ha estat fruït d’un debat entre

l’Administració i els centres en què s’han valorat les possibilitats d’espai, la demanda de les

famílies, la voluntat dels centres d’obrir aquesta línia i la concentració d’alumnes estrangers

en altres centres per tal de no contribuir a augmentar la segregació escolar. Tot i així,

persisteix la necessitat de resoldre planificadament el que durant anys s’ha resolt amb

l’obertura de grups aïllats en diferents centres educatius que, entre tots, formen una línia

educativa més. Els requisits d’escolarització actuals apunten la necessitat d’obrir una altra

línia. En l’apartat de propostes s’aborda la concreció d’aquesta recomanació.

3.2 Distribució territorial

A continuació se situen en el mapa els centres educatius d’infantil, primària i secundària de

Valls. Les línies negres del mapa indiquen la divisió per districtes, i les verdes, les seccions

censals.

Mapa 2. Ubicació de centres educatius d’infantil, primària i secundària al municipi de

Valls

Font: elaboració pròpia amb base cartogràfica Google Earth.

Infantil i primària pública Secundària pública Centre concertat Futures ubicacions



Com podem observar en el mapa, la distribució dels centres públics d’infantil i primària és

bastant equilibrada entre els diferents barris. Manca un centre educatiu al centre històric de la

ciutat, fet que es preveu amb la nova ubicació de l’Enxaneta. L’oferta escolar en el nivell de

primària a Valls ha estat insuficient i per aquest motiu s’ha obert una línia per al curs 2011-

2012. En les simulacions de zonificació del capítol 6, es presenta una anàlisi més detallada

dels fluxos de demanda i oferta de places escolars de la ciutat.

Hi ha tres centres concertats a la ciutat de Valls —marcats en blau en el mapa—, dos d’ells

tenen infantil, primària i secundària, i un d’ells només infantil i primària. La ubicació dels

centres concertats no és gens equilibrada entre els barris, fins al punt que dos centres

concertats i un de públic se situen en la mateixa secció censal, fins i tot en la mateixa illa de

cases.

Els centres de secundària, en canvi, presenten una millor distribució territorial.

3.3 Polítiques educatives desenvolupades a la ciutat de Valls

3.3.1 Zonificació, adscripció i reserva de places de NEE

Al municipi de Valls no hi ha zones educatives, és un municipi amb zonificació única. Per tant,

el criteri de proximitat no comporta puntuació addicional per a les famílies en el procés de

preinscripció escolar. Respecte de la resta de la comarca, les famílies que viuen en pobles en

què no hi ha oferta educativa de primària o secundària tenen la mateixa prioritat d’accés als

centres educatius de Valls que les famílies vallenques (totes reben els 30 punts per

proximitat, ja que es considera que estan dins de l’àrea d’influència).

La inexistència de zones educatives deixa obert el “mercat educatiu” de la ciutat i dóna,

lògicament, un protagonisme més gran a altres criteris en el procés d’admissió, com ara la

renda —tot i que es tracta d’un pes molt reduït—, la presència de germans al centre o els

criteris complementaris (família nombrosa, malaltia digestiva, etc.). Al capítol 6 s’introdueix

una simulació amb dos escenaris de zonificació educativa per a l’ensenyament primari i es fan

possibles valoracions dels efectes sobre la reducció o no de la segregació escolar que es

poden derivar de possibles canvis en la zonificació.

Així mateix, no hi ha itineraris escolars (adscripcions entre centres de primària i secundària) i

això comporta que hi hagi les mateixes opcions per a totes les famílies a l’hora d’escollir un



centre de secundària públic. En el cas dels centres concertats, dos d’ells tenen primària i

secundària, i les famílies que hi han fet la primària i volen continuar-hi la secundària tenen

prioritat, ja que les seves places educatives no s’ofereixen a 1r d’ESO. En el cas dels centres

públics, si un alumne ha estat escolaritzat a primària té prioritat a l’hora d’entrar als centres

públics de secundària, però aquesta excepció en l’adscripció de centres es dóna entre tots els

centres de primària i amb tots els de secundària, tant en la xarxa pública com en la privada.

Els baixos índexs de segregació escolar observats en l’ensenyament secundari i les anàlisis

que es desenvolupen en aquest capítol recomanen, en principi, mantenir el sistema obert

d’accés als centres d’educació secundària. No obstant això, el capítol 6 preveu també una

simulació de zonificació en ensenyament secundari.

Pel que fa a l’adscripció comarcal, els alumnes dels pobles sense secundària que estan

vinculats a Valls en el sistema d’escolarització estan adscrits a tots els centres públics de

secundària de Valls.

La reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE) fins al curs

2010-2011 era de dues places per grup, i en el curs 2011-2012 aquesta reserva ha augmentat a

quatre places. Cal recordar que la normativa estableix una reserva d’un mínim de dues places

fins al període de matriculació —equivalent a un 10% de l’alumnat—. Aquest canvi ha

comportat un repartiment més gran dels alumnes amb NEE entre els centres educatius, cosa

que n’ha reduït la concentració.

Paral·lelament, aquest curs se n’ha fet una detecció més acurada, fet que ha comportat

l’augment del nombre d’alumnes amb NEE (nouvinguts a P3) i que, al seu torn, fa pensar en un

nou augment de la reserva de places per tal d’equilibrar la totalitat d’aquest alumnat.

3.3.2 Procés d’escolarització

3.3.2.1 Criteris d’assignació de places educatives

Davant d’aquesta realitat de zonificació, adscripció i reserva de places a Valls, la normativa

actual14 estableix que, quan el nombre de sol·licituds d’admissió a l’Oficina Municipal

d’Escolarització (OME) o a qualsevol centre escolar és superior a l’oferta de places, s’apliquen

per ordre els criteris següents d’assignació de places educatives que determina el

Departament d’Educació:

14 Article 84 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE). Article 1 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació (LODE). Resolució EDU/107/2010 i Decret 75/2007, de 27 de març, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.



1. Criteris generals

a. Germans i/o germanes escolaritzats, o pare, mare o tutor/a legal que treballin en el

centre: 40 punts.

b. Criteri de proximitat (domicili de l’alumne/a a Valls / fora de Valls): 30 punts / 0

punts.

c. Criteri de proximitat al lloc de treball de pare, mare o tutor/a legal (lloc de treball a

Valls / fora de Valls): 20 punts / 0 punts.

d. Rendes per càpita de la unitat familiar (pare, mare o tutor/a legal amb renda mínima

d’inserció): 10 punts.

e. Discapacitat alumne/a, pare, mare o tutor/a legal igual o superior al 33%: 10 punts.

2. Criteris complementaris

a. Família nombrosa o monoparental: 15 punts.

b. Malaltia crònica de l’alumne/a: 10 punts.

c. Si el pare/mare/tutor/tutora/germà/germana de l’alumne/a han estat escolaritzats

en el centre per al qual es presenta la sol·licitud: 5 punts.

Aquests criteris i el barem de punts que tenen associats permeten puntuar les sol·licituds

d’admissió i ordenar-les. Les sol·licituds que, després d’aplicar aquests criteris, encara tenen

la mateixa puntuació, s’ordenen a partir d’un número de desempat que s’obté per sorteig.

La primera opció que les famílies marquin és molt important per a l’assignació, perquè

l’assignació de places s’ordena a partir de les puntuacions de totes les sol·licituds que hagin

assenyalat l’escola en qüestió en primera opció. Aquesta informació —no sempre clara entre

les famílies— és fonamental per triar escola. De fet, la lògica de la primera opció (per davant

de la lògica de puntuacions independents de les opcions), condiciona altament la tria

d’escola, fins al punt que les famílies valoren els criteris de possibilitat per damunt dels

criteris de preferència.

En els apartats següents analitzem com ha estat l’assignació de places educatives en el curs

2009-2010 per centres i la tria de primera opció de les famílies a través del qüestionari.

3.3.2.2 Assignació de places educatives en el curs 2009-2010

Els criteris d’assignació de places condicionen les prioritats de moltes famílies que, en

conèixer el funcionament d’assignació, trien en funció de la “lògica de la primera opció”.



Coneixent aquesta dinàmica, analitzem en el curs 2009-2010 com ha estat el resultat de la

demanda i l’assignació de places educatives.

A Valls la gran majoria de l’alumnat ha estat assignat en primera i segona opció. A P3, el 94%

de l’alumnat està escolaritzat en el centre sol·licitat. En el cas de secundària, a 1r d’ESO el

97% ha estat assignat en primera opció. Aquest fenomen és important pel que fa a la tria

educativa de les famílies, però també té incidència en els processos d’equilibri o segregació

escolar, com s’analitza a continuació.

Gràfic 9. Alumnes assignats en primera opció a P3 a cada centre educatiu. Valls, curs

2009-2010

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització.

L’alta assignació en primera opció tant a primària com a secundària en el curs 2009-2010, la

baixa assignació d’ofici i la sobredemanda educativa fins al curs 2011-2012 han generat que

en els últims anys no quedin places buides descompensades entre centres. Aquest fenomen

és molt important pel que fa a la segregació escolar.

Un dels mecanismes més habituals en la gestació i reproducció de la segregació escolar és el

procés pel qual queden places buides en determinats centres que s’omplen durant el curs

amb els alumnes que arriben fora de termini. Aquest ha estat el cas de Valls durant els primers

anys d’onades migratòries, fins que la sobredemanda educativa ha fet que els centres

s’omplissin en el període de matriculació ordinari. La davallada de la matrícula viva també ha

contribuït a frenar aquest procés, com es pot veure en les dades de matrícula viva de l’apartat

3.4 següent.

100,0%

74,5%66,7%

87,1% 87,0%

96,0% 96,2%88,5%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Eladi Homs Eugeni d'Ors La Candela Enxaneta Baltasar Segú Lledó Cor de Maria Claret

Primària



No obstant això, actualment a Valls hi ha una gran concentració de població estrangera,

d’alumnat amb necessitats educatives especials i de pobresa, tal com indiquen les dades —

vegeu els apartats 3.4 i 4 d’aquest informe.

Avui, doncs, l’existència de vacants després del període de matriculació no es pot

considerar, per tant, el principal mecanisme generador de concentració d’alumnat

nouvingut. La reproducció actual de la segregació escolar no s’explica per aquest mecanisme,

sinó que adquireix més força la hipòtesi que indica que la demanda de les famílies se

segrega abans de la matriculació i, per tant, en el moment d’elegir el centre.

3.3.2.3 Centres escollits en primera opció per part de les famílies

Quins centres trien les famílies en primera opció?

Analitzem, en primer lloc, quins perfils de famílies escullen un centre i un altre en primera

opció, segons les dades del qüestionari que van omplir les famílies de P3 i 1r d’ESO del curs

2010-2011.

Gràfic 10. Relació entre demanda i assignació de places a P3, curs 2010-2011

1,0

10,715,8

24,5

6,1

12,8 12,216,8

6,311,2 11,2

20,9

9,2 11,2 11,7

18,4

,05,0

10,015,020,025,030,0

Baltasa

r Seg

ú

Eladi H

omes

Enxane

ta

Eugen

i d'O

rs

La ca

ndela

Mare de D

eu de

l Lled

ó

Cor de M

aria

Claret

escollit en primera opciócentre a què van

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3.

A la pregunta del qüestionari “Quin centre vau seleccionar en primera opció?” —el 99% de les

persones que han respost el qüestionari han respost aquesta pregunta—, un 4,5% respon que

no ha indicat cap centre en primera opció. Les columnes taronges indiquen el centre escollit

en primera opció, i les verdes, el centre on estan escolaritzats actualment els fills. Es pot

observar clarament que a primària el centre amb més demanda és l’Eugeni d’Ors, seguit del



Claret i l’Enxaneta. A continuació, dos centres tenen la mateixa demanda, al voltant del 12%,

el Lledó i el Cor de Maria. De tots aquests centres, l’Enxaneta, l’Eugeni d’Ors, el Lledó i el Cor

de Maria tenien en aquest curs més demanda que places educatives. La diferència no és gaire

gran i com hem pogut comprovar en l’apartat anterior, l’assignació lliga bastant amb la

demanda. S’ha de tenir en compte que l’elecció de les famílies es fa com s’ha explicat abans,

tenint en compte molts factors, entre els quals hi ha el mecanisme d’assignació. En el capítol

4 es poden analitzar els motius que porta les famílies a escollir un centre o un altre.

Els centres que han tingut assignacions en segona, tercera o quarta opció o bé han estat

assignats d’ofici són principalment La Candela i el Baltasar Segú. El Claret i l’Eladi Homs tenen

una petita part del seu alumnat que no els ha triat en primera opció.

En resum, a Valls la demanda i l’assignació estan bastant ajustades. No obstant això, aquest

ajust entre la tria de les famílies i l’assignació de places no evita la concentració d’alumnes

amb necessitats en determinats centres, la qual cosa situa els mecanismes d’assignació com

a principal causa de les concentracions en la composició escolar. Aquesta informació ens

condueix a analitzar la demanda que està generant aquestes concentracions escolars —

capítol 4.

A secundària l’ajust entre demanda i assignació també és elevat. Únicament al centre Jaume

Huguet hi ha hagut més demanda que places.

Gràfic 11. Relació entre demanda i assignació de places a 1r d’ESO, curs 2010-2011

18,3

27,725,9

11,0

19,616,5

31,3

21,6

16,9

11,2

,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

Cor de Maria Claret Serra deMiramar

Narcís Oller Jaume Huguet

escollit enprimera opció

centre a quèvan

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de 1r d’ESO.



Quins tipus de perfils de famílies escullen en primera opció un centre educatiu i un altre?

Quant al nivell educatiu, es pot observar en el gràfic següent que les famílies que escullen els

centres més demanats tenen principalment estudis superiors.

Gràfic 12. Nivell d’estudis de les famílies que demanen cada centre educatiu. Valls, curs

2010-2011

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

Baltasa

r Segú

Eladi H

omes

Enxan

eta

Eugeni

D'ors

La ca

ndela

Lledó

Cor de

Maria

Claret

IES S. Mira

mar

IES N

arcís

Oller

IES Jaum

e Hug

uet

Total

Primària o senseestudis

Secundària

Estudis superiors

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 i 1r d’ESO.

Pel contrari, els centres amb menys demanda acullen famílies amb nivells d’estudis de

secundària o bé de primària. Cal esmentar que al centre Baltasar Segú hi ha hagut poca

resposta (el 50% de les famílies d’aquest centre no han tornat el qüestionari), per la qual cosa

les dades d’aquest centre no són del tot representatives.

En el capítol vinent analitzem més detalladament els nivells educatius de totes les famílies i

de cada centre educatiu.

Pel que fa a la nacionalitat de les famílies que escullen un centre educatiu i un altre en primera

opció cal fixar-se en la columna del final (“Total”). Aquesta és la xifra total d’autòctons i

d’estrangers que han respost aquesta pregunta. Si els perfils de la demanda dels centres fos

equilibrada, s’hauria d’assemblar a la del total, però es pot observar que no ho és. Tres dels

cinc centres més demanats tenen més d’un 10% més d’autòctons entre els seus demandants



que el perfil general de famílies (gràfic 13). Coincideix que els dos centres públics tenen un

perfil de famílies semblant al general i que el comportament de la demanda dels tres centres

concertats sobrerepresenta les famílies autòctones. En l’altre extrem, La Candela té

absolutament invertides les xifres, amb un 83% de famílies estrangeres que l’escullen en

primera opció.

Gràfic 13. Nacionalitat de les famílies que escullen aquests centres en primera opció.

Valls, curs 2010-2011

90,5%

74,2%

87,5%96,0%

87,2% 83,1% 83,3%

9,5%

25,8%

12,5%

83,3%

4,0% 3,6% 1,2%12,8% 16,9% 16,7%

16,7%

50%

86,9%98,8%96,4%

50%

13,1%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

Baltasa

r Segú

Eladi H

omes

Enxaneta

Eugeni D'o

rs

La candela

Mare

de d

eu d

el Lledó

Cor de M

aria

Clare

t

IES S

erra d

e Mira

mar

IES N

arcís O

ller

IES Ja

ume H

uguet

TOTA

L

Autòcton

Estranger


A continuació analitzem la composició social de l’alumnat dels centres educatius quant a la

seva nacionalitat, alumnat amb necessitats educatives específiques i alumnat que arriba fora

de termini. Fem especial èmfasi en l’anàlisi de la seva distribució i analitzem si comporta

segregació escolar.

3.4 Distribució de l’alumnat als centres educatius de la ciutat de Valls

3.4.1 Volum d’alumnes per nivell educatiu

En el curs 2010-2011, el volum total d’alumnes matriculats és de 4.013: infantil, 821 alumnes;

primària, 1.692 alumnes, i secundària, 1.500 alumnes.



Segons les dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres

educatius del curs 2009-2010) i del Departament d’Educació, en nombres absoluts, el volum

d’alumnes en educació infantil i primària és de 2.487. D’aquests alumnes, el 16,45%15 són

estrangers (18,37% a infantil i 15,51% a primària, amb una distribució homogènia entre els

diferents cursos escolars). El 83,55% restant és de nacionalitat espanyola. A secundària, el

total d’alumnes és de 1.438, el 16,6% dels quals són estrangers, mentre que el 83,4% són de

nacionalitat espanyola. La distribució per nacionalitat és semblant en primària i secundària.

Gràfic 14. Percentatge d’alumnat estranger per curs. Valls, curs 2009-2010

17,6%18,8% 18,7% 17,6%

13,4% 13,2%15,0%

18,3%

15,4%16,4% 16,6%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è TotalInf.+Prim.

TotalSecund.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres

educatius) i del Departament d’Educació.

3.4.2 Composició social dels centres educatius

Les dades per centres educatius —gràfic següent— mostren la distribució desigual per

nacionalitat dels alumnes. El gràfic següent il·lustra diferències significatives respecte de la

mitjana (16,5%): dos dels centres tenen un 72% i un 44% d’alumnat estranger,

respectivament. En l’altre extrem, tres centres educatius estan per sota de la mitjana de

l’alumnat estranger que hi ha a la ciutat, amb percentatges per sota del 5%. En resum, la

composició social dels centres educatius a primària no es correspon —pel que fa a la

nacionalitat— amb la distribució de la població estrangera a la ciutat de Valls.

15 La diferència entre les dades del padró sobre població estrangera en edat escolar (19,4%) i les dels centres educatius (16,5% d’estrangers en la franja de 3 a 16 anys) es podria explicar amb els alumnes empadronats fora de Valls i escolaritzats a Valls (prop d’un 30% dels alumnes de secundària).



Gràfic 15. Percentatge d’alumnat estranger a primària i secundària per centres educatius.

Valls, curs 2009-2010

10,6%15,0%

72,4%

18,3%

44,2%

0,0%4,5% 2,9%

20,8% 20,2%16,0% 14,7%

8,2%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

CEIP EladiHoms

CEIPEugenid'Ors

CEIP M.De D. de

laCandela

CEIPEnxaneta

CEIPBaltasarSegú

Col.Lledó

Col. Corde Maria

Col.Claret

IES Serrade

Miramar

IES NarcísOller

IESJaumeHuguet

Col. Corde Maria

Col.Claret

Infantil i Primària Secundària



A secundària es dóna una situació de molt més equilibri, amb un percentatge d’alumnat

estranger molt semblant al de primària (16,6%), però una distribució entre centres molt més

equitativa. Tot i així, un dels centres de secundària té la meitat d’alumnat d’origen estranger

(8,2%) que la mitjana dels cinc centres.

Si bé a Valls la segregació territorial, quant a nacionalitat, —com hem assenyalat— és baixa,

no podem dir el mateix pel que fa a l’àmbit escolar.

A primària, els dos centres amb més concentració d’estrangers aglutinen sis vegades més

alumnes estrangers que els que els correspondria en una hipotètica distribució equitativa. I en

l’altre extrem, tres centres educatius tenen una alta concentració d’alumnes amb nacionalitat

espanyola: entre el 95% i el 100% del seu alumnat és autòcton.

Si observem la proporció d’estrangers de cada escola en comparació amb la del districte on se

situa el centre, es poden observar diferències significatives. Per exemple, al districte número

5.1, amb un 30,8% de població estrangera, es localitzen tres centres educatius: el primer, amb

més del doble d’alumnat estranger, amb un 72,4%; mentre que el segon i el tercer tenen

només un 4,5% i un 0% d’alumnes estrangers, respectivament (vegeu els diferencials a la



taula 3). En un mateix barri, el primer centre té un 40% més d’estrangers i en els altres dos

centres la subrepresentació d’aquesta població és notable.

Les dades ens demostren que la segregació escolar supera la residencial. Tot i que Valls és un

municipi amb zonificació única, aquest mecanisme no està compensant la segregació

residencial del municipi. De fet, la segregació escolar, com veurem en el subapartat següent,

és més intensa que la territorial. En la taula 3 es poden veure altres diferències respecte dels

estrangers del districte i del municipi. Els cinc centres educatius de primària tenen un alumnat

socialment homogeni internament, que no reflecteix la distribució per nacionalitat de la

societat de Valls. Els tres centres educatius restants, d’educació secundària, estan menys de

cinc punts percentuals per sobre o per sota de la mitjana —16,45% d’estrangers.



Taula 3. Llista de centres d’infantil i primària segons la presència d’alumnat estranger

respecte de la mitjana del municipi. Valls, 2010

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’OME i el padró municipal, Ajuntament de Valls.

Pel que fa a secundària —últimes cinc files de la taula precedent—, es pot observar que tot i haver-hi

moltes diferències entre percentatge d’estrangers al centre i al districte, els centres que comparteixen

Centre

% d’estran-

gers al municipi

% d’estran-gers en

edat escolar al municipi

% d’estran-gers en

edat escolar al districte

de l’escola

% d’estran-

gers a l’escola

Diferència respecte de tota la població estran-

gera

Diferència respecte de la població estrangera

en edat escolar

Diferència respecte de la

població estrangera en edat escolar del districte

Districte i secció censal de l’escola

CEIP Enxaneta

16,6% 19,4% 36,7% (27,6%)

18,3% 1,7% -1,1% -18,4% (-9,3%)

6.4

CEIP Eugeni d’Ors

16,6% 19,4% 17,9% 15,0% -1,6% -4,4% -2,9% 6.3

CEIP La Candela 16,6% 19,4% 30,8% 72,4% 55,8% 53,0% 41,6% 5.1

Col·legi Claret

16,6% 19,4% 30,8% 4,5% -12,1% -14,9% -26,3% 5.1

Col·legi Mare de Déu del Lledó

16,6% 19,4% 30,8% 0,0% -16,6% -19,4% -30,8% 5.1

CEIP Eladi Homs

16,6% 19,4% 26,8% 10,6% -6,0% -8,8% -16,2% 5.3

CEIP Baltasar Segú

16,6% 19,4% 7,0% 44,2% 27,6% 24,8% 37,2% 4.1

Col·legi Cor de Maria

16,6% 19,4% 7,0% 2,9% -13,7% -16,5% -4,1% 4.1

IES Narcís Oller

16,6% 19,4% 2,9% 20,2% 3,6% 0,8% 17,3% 6.6

IES Serra de Miramar

16,6% 19,4% 26,8% 20,8% 4,2% 1,4% -6,0% 5.3

IES Jaume Huguet

16,6% 19,4% 7,0% 16,0% -0,6% -3,4% 9,0% 4.1

Col∙legi Cor de Maria (secundària)

16,6% 19,4% 7,0% 14,7% -1,9% -4,7% 7,7% 4.1

Col∙legi Claret (secundària)

16,6% 19,4% 30,8% 8,2% -8,4% -11,2% -22,6% 5.1



districte no es diferencien gaire pel que fa al seu alumnat i, per tant, es pot afirmar que no hi ha

segregació escolar entre centres de secundària (a continuació ho confirmem amb l’índex de

segregació). L’exemple són l’IES Jaume Huguet i el Col·legi Cor de Maria, que en el districte 4.1, on hi ha

un 7% d’estrangers en edat escolar, escolaritzen el doble d’alumnat estranger en percentatges molt

semblants, 16% i 14% respectivament.

3.4.3 Distribució global de l’alumnat als centres educatius

3.4.3.1 Anàlisi de la distribució de l’alumnat segons la nacionalitat. Índex de

segregació escolar

Per saber si la distribució d’alumnat per centres comporta segregació escolar o no fem servir

novament l’índex de dissimilitud, que ens permet mesurar globalment la distribució de

l’alumnat segons la nacionalitat entre els centres educatius: a infantil i primària l’índex és de

0,506, i a secundària, de 0,12.

Si 0 és la màxima igualtat o barreja d’alumnat segons nacionalitat, i 1, la màxima desigualtat o

separació entre alumnes per nacionalitat, la distribució escolar a Valls a primària no és

igualitària. Es pot interpretar que hipotèticament el 50,6% de l’alumnat estranger de primària

hauria de canviar de centre educatiu per assolir una distribució igualitària. És una segregació

moderada-alta que està per sobre de la segregació escolar del conjunt de Catalunya, que se

situa en el 0,46.16

16 Informe La segregació escolar a Catalunya del Síndic de Greuges, p. 24 (dades de l’any 2006, Departament d’Educació).

BAREMS ÍNDEX SEGREGACIÓ 0 -0,3 segregació baixa 0,3-0,6 segregació moderada 0,6-— 1 segregació alta

CATALUNYA 0,46 entre centres de primària 0,35 entre centres de secundària

VALLS 0,51 entre centres de primària 0,12 entre centres de secundària



Tenint en compte que a Catalunya hi ha municipis territorialment molt més segregats que Valls

(i tot i així la mitjana d’aquest índex —0,46 a Catalunya— és menor), cal interpretar que la

segregació escolar a l’ensenyament primari a Valls és molt alta.

A secundària les dades són molt diferents. Valls està molt per sota de la mitjana catalana —

0,35 l’índex català per un 0,12 del vallenc en aquest tram educatiu—. Si es compara la

informació territorial analitzada en el capítol 2 amb l’escolar, es fa evident que la població que

viu als barris dels centres educatius no està representada en la distribució per nacionalitat als

centres de secundària. De fet, en aquesta etapa educativa les famílies es distribueixen més

equilibradament als centres educatius que residencialment en el territori.

Una altra anàlisi relativa a la segregació escolar se centra en la valoració de la concentració de

població estrangera en determinats centres educatius i la valoració de la guetització d’algunes

escoles. El criteri per considerar una concentració alta d’alumnat estranger com a gueto és

l’índex d’aïllament corregit,17 que mesura la probabilitat que té un alumne de compartir centre

educatiu amb un altre alumne del seu mateix grup social. Si aquest índex presenta un valor

superior a 0,3 es pot parlar de guetos.

En el cas de Valls, l’índex d’aïllament corregit no supera el llindar de 0,3, però se situa molt a

prop: 0,274. La probabilitat que un alumne estranger comparteixi escola amb un altre del seu

mateix grup social a Valls és molt més alta que la probabilitat mitjana a Catalunya, que és de

0,1418 per al mateix nivell educatiu (infantil i primària). Hem de tenir en compte que estem

parlant d’un grup minoritari, que representa només el 16,45% de la població escolar, i que un

alumne estranger té un 27,4% de probabilitats de trobar-se amb un altre alumne del seu

mateix grup social als centres educatius de Valls.

3.4.3.2 Anàlisi de la distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre

Si analitzem aquestes dades d’alumnat estranger en les aules dels diferents centres educatius

segons la titularitat dels centres, es pot observar —a la taula 3— que els tres centres privats-

concertats són els que tenen menys d’un 5% d’estrangers; en altres paraules, el 95% del seu

alumnat és autòcton. Per contra, a dos dels cinc centres educatius públics hi ha una forta

concentració d’alumnes que vénen d’altres països —45% i 73% d’estrangers, i 65% i 27% 17 Utilitzem aquest índex perquè té en compte la proporció d’estrangers en el grup total, la qual cosa ens permet comparar-lo amb altres municipis. 18 Informe La segregació escolar a Catalunya del Síndic de Greuges (dades de l’any 2006, Departament d’Educació).



d’autòctons, respectivament—. Els tres centres públics restants tenen entre un 11% i un 18%

d’estrangers, i entre un 80% i un 89% d’autòctons. En el gràfic següent s’observa la

distribució per cursos de l’alumnat, segons la seva nacionalitat i diferenciant la titularitat del

centre. Les dades ens informen no només d’una desigualtat de distribució entre tots els

centres educatius respecte de la mitjana de l’alumnat en general, sinó també d’una

desigualtat dins de la xarxa educativa entre sectors de titularitat.

Gràfic 16. Percentatge d’alumnat estranger sobre el total d’alumnes per cursos i

titularitat del centre. Valls, curs 2009-2010

35,3%

42,6%

37,1%33,1%

30,4%

25,8%21,7%

31,8%29,7%

32,1%

2,7% 1,3% 2,0% 2,0% 1,3% 2,6% 2,7%5,3%

2,0% 2,5%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è Totalcentresinfantil iprimària

Centrespúblics

Centresconcertats

15,5%

13,2%12,3%

11,0%

13,1%

2,3%

6,0%

2,5% 3,0% 3,5%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO Total centressecundària

Centrespúblics

Centresconcertats





El percentatge d’alumnes estrangers a la xarxa pública en tots els cursos és molt més elevat

que a la xarxa concertada. La diferència és menor a secundària que a primària. L’anàlisi que es

fa a continuació explica aquesta diferència. En el gràfic següent es pot observar l’alumnat que

escolaritza cada xarxa educativa, i s’hi especifica quant alumnat estranger s’escolaritza a la

xarxa pública i quant a la concertada.

Gràfic 17. Relació entre presència d’alumnat estranger i alumnat total per sectors de

titularitat. Valls, curs 2009-2010



En el nivell d’infantil i primària, la xarxa pública, que escolaritza el 54% de tot l’alumnat, atén

el 92% dels estrangers, mentre que la xarxa concertada, que escolaritza el 45% de l’alumnat

general, només escolaritza el 8% dels alumnes estrangers del municipi. Amb aquestes dades

es posa de relleu el diferent pes que té l’escolarització de l’alumnat estranger en funció de la

titularitat de la xarxa. En una situació equilibrada, l’alumnat estranger hauria de tenir una

presència proporcional a l’escolarització total en cada xarxa.

La desigualtat en la composició escolar en el nivell d’infantil i primària no només es

produeix, doncs, entre centres educatius en general, sinó que es produeix

específicament entre sectors de titularitat.

54,89%

45,11%

91,93%

8,07%

69,68%

30,32%

79,08%

20,92%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

Pública Concertada Pública Concertada

Inf. i Primària Secundària

Total alumnes Total alumnes estrangers Total alumnes Total alumnes estrangers



En el nivell de secundària hi ha prop d’un 70% d’alumnat escolaritzat per la xarxa pública —i

un 80% de l’alumnat estranger—, una xifra molt superior que la de primària. La xarxa

concertada escolaritza el 30% de l’alumnat total i el 20% de l’alumnat estranger.

Així doncs, les diferències d’escolarització d’alumnat estranger entre xarxes no són tan grans

com les que s’observen en l’educació infantil i primària.

La proporció més elevada d’escolarització a la xarxa pública és un factor que

plausiblement pot explicar la menor segregació escolar en l’ensenyament secundari.

I quines implicacions poden tenir aquestes xifres en el treball quotidià a les aules?

A partir de les entrevistes amb professionals de la comunitat educativa, tant de centres amb

molta concentració d’alumnat d’origen estranger, com de centres amb molta concentració

d’alumnat autòcton, podem valorar algunes implicacions a l’aula de la distribució desigual de

l’alumnat a Valls:

• concentració de dificultats d’aprenentatge sense recursos suplementaris;

• concentració de famílies que desconeixen el sistema educatiu català;

• concentració d’alumnes amb dificultats de comunicació per desconeixement de la llengua,

allargament de les necessitats d’acollida per un temps superior a dos anys (el reforç de

l’aula d’acollida només dura dos anys);

• dificultat per dur a terme el projecte educatiu propi de l’escola concertada religiosa;

• dificultat per integrar cultures i expectatives escolars molt dispars;

• arribada d’alumnes escolaritzats en altres països amb nivells educatius baixos respecte

del curs al qual s’incorporen;

• concentració de dificultats econòmiques, que incideix en la possibilitat d’oferir activitats

extraescolars.

Aquestes són, a grans trets, algunes de les implicacions plantejades per les persones

entrevistades.

La concentració d’alumnat estranger, doncs, comporta dificultats visibles en la gestió de les

aules. No és aquesta, però, l’única concentració problemàtica. La concentració d’alumnat amb

necessitats educatives específiques (NEE), no necessàriament estranger, comporta també

problemes concrets.



3.4.3.3 Anàlisi de la distribució de l’alumnat amb NEE per centres educatius

En aquest subapartat s’analitza la distribució de l’alumnat amb necessitats educatives

específiques entre els centres educatius de Valls. Aquest alumnat pot ser de dos tipus, segons

la classificació19 que fan servir els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica,

encarregats de determinar si un alumne presenta alguna d’aquestes necessitats educatives:

Tipus A, necessitats especials: alumnes amb alguna discapacitat física, psíquica o sensorial.

Tipus B, necessitats específiques: alumnes amb situacions sociofamiliars desafavorides;

alumnes de nova incorporació al sistema educatiu, amb desconeixement de la llengua

vehicular del centre, o que no hagi estat escolaritzat anteriorment.

El percentatge total d’alumnes amb NEE a Valls és del 12% respecte del total de l’alumnat. El

gràfic 18 següent presenta, per centres educatius, tres tipus d’informació: el percentatge

d’alumnat amb NEE total del centre, el percentatge d’aquest alumnat de tipus A i el

percentatge d’aquest alumnat amb NEE de tipus B.

Gràfic 18. Percentatge d’alumnes amb NEE per centres (total, dictamen i socials). Valls,

curs 2009-2010

23,4%

20,3% 19,9%

9,8%

8,3% 8,2% 8,0% 7,9%

6,3%

5,1%

2,4%1,3% 1,3% 1,8%

3,7%

17,2%

15,2%

1,4%

7,5%6,9% 6,9%

6,3%

27,0%

15,2% 15,1%

12,2%

9,1%

20,1%

2,8%

4,6%

7,1%6,1%

6,9%

12,4%

10,5%

5,0%

3,0%

18,4%

4,2%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

La Candela BaltasarSegú

Eladi Homs Enxaneta Cor de Maria

Claret M. D. Lledó Eugeni d'Ors Serra de Miramar

Cor de Maria

Claret JaumeHuguet

Narcís Oller

Primària Secundària% NEE total primària % NEE dictàmens a primària % NEE SCD (social i cultural desfavorits) a primària

% NEE total secundària % NEE dictàmens a secundària % NEE SCD (social i cultural desfavorits) a secundària

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EAP de l’Alt Camp.

19 Segons la LEC (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya). Tipologia d’alumnes amb necessitats educatives específiques: a) els alumnes amb necessitats educatives especials: discapacitats físics, psíquics o sensorials; els qui manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta; els qui pateixen malalties degeneratives greus; b) els alumnes amb necessitats educatives específiques: alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu; alumnes que viuen situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.



Els centres estan ordenats en funció del percentatge d’alumnes amb NEE que escolaritzen. A

primària el centre amb un volum més gran d’aquest alumnat és La Candela, seguit pel Baltasar

Segú i per l’Eladi Homs. Tenint en compte que la mitjana d’alumnat amb NEE a primària és de

l’11,9%, s’observa que aquests tres centres estan molt per sobre d’aquesta xifra, fins al punt

que concentren una gran part d’aquest alumnat. Els dos primers centres concentren els

anomenats “socials” —tipus B— i l’Eladi Homs, majoritàriament, aquells que tenen alguna

discapacitat física, psíquica o sensorial. Cal especificar que les atencions que requereixen

aquests últims es concentraven fins fa poc en centres d’educació especial. Actualment,

l’escola inclusiva ha incorporat unitats de suport a l’educació especial (USEE) per a alumnes

que serien susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial però que

s’escolaritzen en l’escola ordinària. Aquestes unitats de suport es componen d’un especialista

d’educació especial i un educador. A Valls hi ha tres centres amb USEE. L’Eladi Homs compta

amb tres USEE, l’Eugeni d’Ors en té una i l’IES Narcís Oller en té dues.

El CEIP Eladi Homs estava pensat, en un inici, per ser un centre d’educació especial. És, per

tant, un centre completament adaptat, amb aules petites. Per tradició, l’alumnat amb

dificultats es dirigeix a aquest centre. Per les entrevistes, sabem que hi ha dos centres, un a

primària (Eladi Homs) i un a secundària (IES Serra de Miramar), que tenen molt bona fama

entre les famílies respecte de l’atenció a aquest alumnat, fet que concentra la demanda de

NEE amb dictamen en aquests centres.

La concentració d’alumnat amb NEE en certs centres educatius té a veure amb diferents

factors. A Valls la reserva de places per a aquests alumnes fins al curs 2010-2011 era la

mínima que estableix la normativa, és a dir, dues places per grup. Els centres que es queden

amb places buides després del període de matriculació acullen els alumnes amb NEE que no

han entrat en les places reservades i que tampoc no ho poden fer per la via ordinària. Un altre

factor és que les famílies escullen els centres educatius amb USEE, on hi ha tradició d’atendre

alumnes amb necessitats educatives específiques, perquè consideren que és on seran més

ben atesos. Això explica el nombre desigual d’alumnes amb dictamen en els diferents centres.

A l’hora d’assignar un centre educatiu a aquest tipus d’alumnat, caldria tenir en compte no

només les necessitats del mateix alumne i els recursos de què disposi el centre, sinó també la

distribució equilibrada entre els diferents centres educatius. Actualment, la Comissió

d’Escolarització de Valls treballa en aquesta línia, la qual cosa convida a pensar que en un

futur pròxim s’anirà desconcentrant aquest tipus d’alumnat. Mesures de detecció amb

antelació al procés de matriculació poden ajudar a fer una distribució més equilibrada.



A secundària, el 13,6% de l’alumnat total té necessitats educatives específiques. L’IES Serra

de Miramar dobla aquest percentatge, amb un 27% del seu alumnat amb necessitats

educatives específiques. El col·legi Cor de Maria acull el percentatge més elevat d’alumnat

“social” respecte del seu alumnat, i també el nombre més elevat en termes absoluts. Amb tot,

la distribució de l’alumnat amb NEE a secundària és més equilibrada entre centres.

En resum, els CEIP Baltasar Segú i La Candela són dos dels tres centres educatius amb un

percentatge més elevat d’alumnes amb NEE sobre el seu alumnat, la majoria del quals són de

tipus “social”. Així mateix, el col·legi Cor de Maria, amb un 27% del seu alumnat amb NEE,

acull un gran nombre d’alumnes amb NEE de tipus socials. Els centres IES Narcís Oller, IES

Serra de Miramar i CEIP Eladi Homs són els que acullen a la majoria dels alumnes amb NEE de

dictamen.

El volum de demanda de NEE comporta un sobreesforç en l’atenció dins de l’escola ordinària, i

els actors implicats demanen més recursos. En les entrevistes, diferents actors han esmentat

en diverses ocasions la necessitat que es faci un repartiment millor dels recursos per atendre

aquests alumnes. Sovint, els alumnes requereixen vetlladors i no en tots els casos es pot

disposar d’aquest servei. El suport de l’EAP ajuda molt els centres educatius, però aquest

equip està sobresaturat de casos de tota la comarca, sobresaturació que dificulta poder oferir

una atenció més personalitzada.

Informació sobre les places de NEE a Valls

En el curs 2010-2011 Valls atén 453 alumnes amb necessitats educatives especials, mentre que el

total de places reservades per a aquests alumnes en tota la xarxa educativa és de 158. Els alumnes

amb NEE es van detectant durant la seva escolarització i es revisen cada any —moment en el qual

es redefineixen i es donen d’alta nous alumnes i de baixa d’altres, segons la situació.

Exceptuant el curs de P3, l’oferta de places de NEE cada any depèn dels alumnes que ja ocupin les

places en cada grup i de les places que quedin disponibles. L’assignació dels alumnes amb NEE

de dictamen es fa amb la recomanació d’escola per part de l’EAP, segons les atencions que

necessiti l’alumne i el centre més adient. En algun cas hi ha cursos amb sis alumnes NEE en un

mateix grup.

Fins a l’any passat, quan s’acabava el procés de preinscripció, els alumnes amb NEE que arribaven

durant el curs es matriculaven en funció de les places vacants que hi havia en el nivell sol·licitat i



3.4.3.4 Anàlisi de la distribució de l’alumnat que arriba fora de termini per centres

educatius

L’últim tret de la composició escolar que analitzem abans d’aprofundir en les característiques

de les famílies és l’alumnat que arriba fora del termini de matriculació als centres educatius

de Valls, és a dir, durant el curs escolar.

Comptem amb dades del curs 2009-2010 i del curs 2010-2011, la qual cosa ens permet

observar els canvis en l’arribada d’aquest alumnat. La tendència a la baixa coincideix amb la

tendència generalitzada per a tot Catalunya, i no es preveu que en els anys vinents la

immigració augmenti, sinó que es preveu que continuï disminuint.

En el gràfic veiem que del curs 2009-2010 al curs 2010-2011 ha disminuït sensiblement la

matrícula viva.

En els anys anteriors la situació era totalment diferent. Les onades migratòries comportaven la

incorporació de molt alumnat dins i fora del període de matriculació, que juntament amb

l’assignació de places del sistema educatiu eren generadores d’una gran concentració

d’alumnat estranger en determinats centres educatius de Valls. Durant la preinscripció i

matriculació quedaven places buides en determinats centres, que s’omplien amb la matrícula

viva —majoritàriament alumnat estranger—, cosa que donava com a resultat la concentració

d’alumnat estranger en els centres amb menys demanda.

Aquest procés ja no es produeix, d’acord amb el que hem pogut veure en les dades

d’assignacions i matrícula viva. Com podem observar en les dades del gràfic, la situació del

curs 2009-2010 era molt desigual, amb dos centres que concentraven la major part de

d’acord amb les preferències dels pares/mares, exceptuant els casos de dictamen amb necessitats

que només algun centre concret podia atendre. Recentment, amb el canvi en la Inspecció, i per tant

en la presidència de la Comissió d’Escolarització, s’ha canviat el criteri i es prioritza que no hi hagi

concentració de NEE, per sobre del criteri de places buides al centre educatiu. Així mateix es demana

a l’EAP que faci la seva proposta de centre tenint en compte el criteri de distribució equilibrada,

sense deixar que siguin les famílies les que determinin el centre educatiu. No obstant aquests

criteris generals, cada assignació d’alumne amb NEE es fa de manera individualitzada.



matrícula viva: l’Eladi Homs i La Candela —el 17% del seu alumnat arribava un cop iniciat el

curs escolar—. Les conseqüències a l’aula d’aquest fenomen són educativament molt

perjudicials: alteració del ritme escolar i d’aprenentatge, necessitat d’adequació dels

professionals a una situació permanentment canviant, dificultat de coordinació amb les

famílies nouvingudes, etc. El curs 2010-2011 l’alumnat fora de termini no arriba al 2% en tots

els centres, excepte en La Candela, que ha escolaritzat una mica menys del 5% del seu

alumnat en aquesta situació.

Gràfic 19. Comparació dels percentatges de matrícula viva entre els cursos 2009-2010 i

2010-2011 a Valls

2,32,1

0,0 0,4 0,7 1,0 0,5

4,2

11,3

16,7

4,2

01,3

2 1,8 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,5 1

4,6

1,81,83,1

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

18,0%

LaC

and

ela

Euge

ni

d'o

rs

Bal

tasa

rS

egú

Elad

iH

om

s

Lled

ó

Cla

ret

Co

r de

Mar

ia

Enxa

net

a

Co

r de

Mar

ia

IES

S.

Mir

amar

Cla

ret

IES

J.H

ugu

et

IES

N.

Oll

er

Primària Secundària

curs 2009-2010

curs 2010-2011

Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius.

La frenada en les onades migratòries pot reduir la incidència del factor “matrícula viva” en la

reproducció de la segregació escolar a Valls. No obstant això, la desincentivació de la

immigració per causes econòmiques té caràcter cíclic, i fàcilment poden tornar-se a produir les

onades migratòries, per la qual cosa és recomanable disposar d’eines de distribució

equilibrada de l’alumnat. D’altra banda, l’actual segregació escolar a Valls es reprodueix

fonamentalment mitjançant un comportament desigual en el procés d’elecció de centre. En

aquest sentit, cal comptar amb mesures que aturin la concentració de necessitats educatives

específiques en determinats centres educatius.



Durant la sessió de treball que es va realitzar al mes de juny amb membres de la comunitat

educativa, els centres varen manifestar unànimement estar molt d’acord amb la política actual

de repartiment dels alumnes que arriben fora de termini. L’actual criteri de distribució

equilibrada és un punt fort de consens que s’hauria de mantenir.



4. Característiques de les famílies. Procés d’escolarització i tria

de centres educatius

En aquest capítol presentarem els resultats del qüestionari a les famílies i fem especial

referència a dos aspectes: les característiques socioeducatives i econòmiques de les famílies,

i les pautes de tria de centres escolars.

La concentració de situacions familiars desafavorides en els centres educatius afecta el

rendiment dels alumnes. La literatura sociològica de l’educació ha aportat nombroses

evidències respecte de la relació positiva entre l’heterogeneïtat de la composició escolar i el

rendiment escolar. Així, una composició socialment heterogènia de l’alumnat millora el

rendiment escolar de l’alumnat més desafavorit sense perjudicar el rendiment escolar de

l’alumnat socialment més benestant.

Abans de presentar els resultats de les anàlisis cal fer referència al procés metodològic de

construcció de variables que ens ha permès analitzar la informació. El quadre que hi ha a

continuació detalla la creació de variables intermèdies basades en la informació del

qüestionari. Aquestes noves variables agreguen informació de diversos actors i possibiliten

prendre la llar com a unitat d’anàlisi: nivell d’estudis de la llar, ingressos de la llar,

nacionalitat de la llar, situació laboral de la llar. El quadre següent explica cada una

d’aquestes variables per tal de poder interpretar els resultats.



Taula 4. Descripció de les variables construïdes per analitzar els qüestionaris Variable Categoria Descripció

Aquesta variable fa referència al nivell màxim d’estudis de la llar. Es construeix a partir de la informació sobre el nivell d’estudis de tots els adults de la llar.

Primària o inferior

Aquesta categoria fa referència a les persones que tenen un nivell educatiu de primària acabada o inferior (inclou: sense estudis, primària inacabada i primària acabada).

Secundària Aquesta categoria fa referència a les persones que tenen un nivell educatiu de secundària.

Capital instructiu familiar

Estudis superiors

Aquesta categoria fa referència a les persones que tenen un nivell educatiu postobligatori (inclou: les que tenen estudis superiors inacabats i acabats, tant de cicle formatiu de grau superior, com diplomatura o llicenciatura).

Aquesta variable es construeix a partir de tres preguntes del qüestionari combinades. La primera fa referència al país de naixement; la segona, a la nacionalitat, i la tercera, al temps que fa que són a Espanya o Catalunya. El criteri per definir la nacionalitat de la llar autòctona o estrangera s’explica a continuació.

Autòctona Aquesta categoria fa referència a la llar que té almenys un dels adults autòcton —que ha nascut aquí o que fa més de deu anys que viu aquí amb nacionalitat espanyola.

Nacionali-tat llar

Estrangera Correspon a la llar que no té cap adult autòcton o que encara que algun dels adults pugui tenir nacionalitat espanyola fa menys de deu anys que viu a Catalunya o Espanya.

Aquesta variable fa referència a les llengües que les famílies parlen a casa. Castellà Aquesta categoria fa referència a les famílies que a casa parlen principalment

castellà, encara que també parlin altres llengües. Català Aquesta categoria fa referència a les famílies que a casa parlen principalment

català, encara que també parlin altres llengües. Català i castellà

Aquesta categoria fa referència a les famílies que a casa parlen català i castellà, encara que també parlin altres llengües.

Llengua llar

Altres llengües

Aquesta categoria fa referència a les famílies que parlen altres llengües que no siguin català o castellà a casa.

Aquesta variable fa referència als ingressos conjunts de tots els adults de la llar. Ingressos llar

Els intervals d’ingressos conjunts de la llar que hem considerat ens permeten observar, a grans trets, els ingressos de les llars i poder relacionar-los amb altres variables. entre 0 i 1.000 euros entre 1.000 i 2.500 euros entre 2.500 i 4.000 euros entre 4.000 i 7.000 euros

Aquesta variable fa referència a la situació laboral conjunta dels adults de la llar. Llar amb tots els adults ocupats

Aquesta categoria fa referència a les llars on tots els adults estan ocupats (pot ser una família monoparental).

Llar mixta Aquesta categoria fa referència a les llars on hi ha un adult aturat o inactiu i un adult ocupat.

Situació laboral llar

Llar amb tots els adults aturats

Aquesta categoria fa referència a les llars amb tots els adults aturats (pot ser una família monoparental).

A més d’aquestes variables amb informació agregada, analitzem informació que prové

directament del qüestionari, com són les raons de les famílies per triar i descartar els centres



educatius, si les famílies se senten ben informades o no, el centre que trien en primera

opció... entre altres qüestions que s’exposen al llarg de l’informe.

A continuació es descriuen, en primer lloc, les característiques socioculturals de les famílies —

nivell d’estudis, origen i llengua— i la seva distribució en els centres educatius de Valls. En

segon lloc, s’analitzen les característiques socioeconòmiques de les famílies —ingressos i

situació laboral— i la seva distribució en els centres educatius. Finalment, el capítol presenta

les dades relatives al comportament de la demanda a l’hora de triar centre educatiu.

4.1 Característiques socioculturals de les famílies

4.1.1 Nivell d’estudis, origen i llengua de comunicació a la llar

Relació entre nivell d’estudis i origen

Les famílies estrangeres a Valls tenen nivells d’estudis significativament més baixos que les

famílies autòctones (vegeu la taula següent). Aquest fet s’ha de tenir en compte quan

observem les dades dels centres, ja que la nacionalitat, en el nostre context, té una forta

correspondència amb la posició social.

Cal especificar que la nacionalitat de la llar l’hem construïda a partir de diverses preguntes del

qüestionari, i s’han considerat autòctones totes les famílies que tenen algun membre

autòcton, encara que els altres membres siguin d’origen estranger, és a dir, que en les llars

que anomenem autòctones no necessàriament tots els seus membres ho són.

El motiu d’aquesta decisió metodològica és que amb un membre autòcton a la llar es tenen

molts elements de vincle amb la societat autòctona que faciliten l’accés a la informació, el fet

de tenir xarxa social, més coneixement del sistema educatiu català, etc. i hem prioritzat

aquest fenomen, malgrat que amb això se suavitzin les desigualtats entre autòctons i

estrangers.

Tot i així, un 57,4% de les llars que anomenem autòctones tenen algun membre a la seva

família amb estudis superiors, davant d’un 41% de les llars considerades estrangeres. Per

tant, les famílies autòctones compten amb un 16% més de famílies amb estudis superiors que

les famílies on tots els membres són estrangers.



Taula 5. Nacionalitat de la llar segons nivell d’estudis màxim de la llar

Primària o

sense estudis Secundària

Estudis

superiors Total

Autòcton 16,5% 26,1% 57,4% 100,0%

Estranger 26,0% 32,9% 41,1% 100,0%

Total 17,9% 27,1% 55,0% 100,0% Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO. Curs 2010-2011, Valls. Un 26% de famílies estrangeres tenen primària com a màxim nivell d’estudis o no tenen

estudis, percentatge que és només del 16% en el cas de les famílies autòctones.

Per tant, el nivell d’estudis de les llars estudiades és desigual en funció de la nacionalitat. Les

llars amb algun membre autòcton tenen un nivell d’estudis més alt que les llars on tots

els membres són estrangers.

Relació entre el nivell d’estudis i la llengua de comunicació a la llar

En la taula següent podem observar el nivell d’estudis de les famílies segons la llengua

emprada en la comunicació a la llar.

Taula 6. Llengua de comunicació a la llar segons capital instructiu màxim

Primària o sense

estudis Secundària

Estudis

superiors Total

Castellà 32,0% 31,2% 36,8% 100,0%

Català 4,8% 19,1% 76,1% 100,0%

"català i castellà" 17,3% 32,4% 50,4% 100,0%

Altres llengües 38,5% 33,3% 28,2% 100,0%

Total 17,9% 27,1% 55,0% 100,0%

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO. Curs 2010-2011, Valls.

Un 76% de les llars catalanoparlants compten amb algun membre amb estudis superiors,

davant d’un 36% de les llars castellanoparlants i d’un 28% de les llars que parlen altres

llengües. En sentit contrari, hi ha sis vegades més llars castellanoparlants amb només estudis

de primària o sense estudis que a les llars en què la llengua de comunicació és el català —

32% i 4,8%, respectivament—. Així mateix, per a prop del 40% de les llars que parlen altres

llengües, el nivell màxim d’estudis és primària.



La llengua de comunicació a les llars de Valls no és independent de factors

socioeconòmics. Les dades ens mostren que estan relacionats i que les llars que parlen

castellà i altres llengües que no siguin ni català ni castellà tenen clarament nivells

d’estudis molt més baixos que les llars que es comuniquen en català —vegeu la taula

anterior—. L’explicació d’aquest fenomen no té a veure amb el fet de parlar una llengua o

l’altra en si mateix, sinó amb els factors socials que en el nostre context acompanyen la

llengua de comunicació i amb les conseqüències que té quant a l’acompanyament educatiu,

la dissociació entre l’aprenentatge a l’aula i a casa, entre altres efectes.

En una de les entrevistes en un centre amb alt percentatge d’estrangers, s’esmenta la llengua

de comunicació de les llars com un factor que incideix en l’aprenentatge escolar dels més

petits. En aquest centre només hi ha cinc famílies catalanoparlants. L’escola ha d’invertir, així,

més temps en la comunicació amb els infants i les famílies.

La llengua de comunicació de les llars o la nacionalitat es corresponen, doncs, amb

altres característiques socioeducatives, que s’han de tenir en compte a l’hora de

planificar el sistema educatiu des del punt de vista de l’equitat educativa.

4.1.2 Capital instructiu de les famílies als centres educatius de Valls

En aquest apartat, es valora la distribució del capital instructiu de les famílies entre els

centres educatius. Com hem vist, aquesta característica educativa de les famílies porta

associades característiques culturals: les famílies amb nivell d’estudis baixos són

principalment estrangeres i les famílies catalanoparlants tenen nivells d’estudis més alts que

la resta de famílies. El nivell d’estudis també s’associa amb elements econòmics, que

analitzem detalladament en l’apartat 4.2.

El gràfic 20 presenta el nivell d’estudis de les famílies dels diferents centres educatius de

primària i de secundària. Les columnes del “Total” indiquen els nivells educatius del conjunt

de les famílies enquestades i constitueixen la referència a partir de la qual s’han de valorar les

diferències entre centres. El 14,7% de les famílies enquestades no tenen estudis o bé tenen

estudis màxims de primària, el 27% han assolit nivell de secundària i el 58,3% de famílies

tenen algun membre amb estudis superiors.



Gràfic 20. Distribució del capital instructiu de les llars entre els centres educatius,

primària. Valls, curs 2010-2011

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3.

El gràfic mostra com en tres centres es produeix una sobrerepresentació de les famílies amb

estudis superiors: Enxaneta, Eugeni d’Ors i Claret. La gran majoria de les famílies dels centres

Baltasar Segú i La Candela no tenen estudis o tenen estudis de primària o de secundària. Cal

destacar que l’escola Mare de Deu del Lledó té una distribució molt semblant a la “Total” i, per

tant, descriu la situació desitjable d’equilibri en la distribució per centres.

A secundària s’observa que els nivells educatius són molt més semblants entre centres. Fora

d’aquesta pauta se situa el col·legi Claret, amb molta proporció de famílies amb nivell

d’estudis superiors. Amb poques diferències, la distribució a la resta de centres s’aproxima

força a la distribució total.

Gràfic 21. Distribució del capital instructiu de les llars entre els centres educatius,

secundària. Valls, curs 2010-2011

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de 1r d’ESO.

22,70%

11,60%

27,80%

13,00%8,30%

14,70%

38,50%30,40%

13,60%18,60%

50,00%

30,40%

41,70%

15,80%

27,00%30,80%

43,50%

63,60%69,80%

22,20%

56,50%50,00%

84,20%

58,30%

30,80%26,10%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

BaltasarSegú

EladiHoms

Enxaneta Eugenid'Ors

LaCandela

Mare deDeu del

Lledó

Cor deMaria

Claret

CENTRE Total

Primària osense estudis

Secundària

Estudissuperiors

5,60%

12,70%

20,20%22,60%

14,80%

26,40%

34,90%

27,20%

58,10%

79,60%

42,90%

52,40% 52,60%

19,40%

27,10%

30,80%35,40%37,50%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

Cor de Maria Claret Serra de Miramar Narcís Oller Jaume Huguet

CENTRE Total


Secundària

Estudissuperiors



En algunes de les entrevistes s’ha esmentat que els problemes de concentració no només

tenen a veure amb les famílies estrangeres, sinó que l’alumnat autòcton no té el mateix perfil

entre els centres educatius. L’anàlisi dels qüestionaris ens ho confirma. En el gràfic següent es

pot observar com els nivells educatius de les famílies autòctones estan distribuïts

desigualment.

Gràfic 22. Nivell d’estudis màxim de les famílies autòctones en els centres educatius,

primària. Valls, curs 2010-2011


L’Enxaneta, l’Eugeni d’Ors i el Claret escolaritzen alumnes de famílies amb nivells d’estudis

superiors a la mitjana. Els centres Baltasar Segú, Eladi Homs i La Candela, en canvi,

escolaritzen alumnes de famílies amb nivells d’estudis més baixos. En el cas del Baltasar

Segú, la quantitat de famílies autòctones que tenen nivell d’estudis de primària o no tenen

estudis és d’un 50%.20 En el cas del centre La Candela és al contrari, la població autòctona té

nivells educatius més alts, però el baix percentatge d’alumnes autòctons no millora la

distribució del conjunt del centre.

La distribució desigual dels nivells d’estudis de les famílies a primària, doncs, no s’explica

només per la concentració dels nivells educatius de les famílies d’origen estranger; la

distribució desigual dels nivells educatius dels autòctons mostra també una altra cara

de la segregació escolar, en aquest cas expressada en la concentració en determinats

centres de situacions familiars desafavorides. En algun centre educatiu, els dos factors

expliquen conjuntament la gran concentració de baixos nivells educatius, centres amb

concentració d’estrangers que també concentren més percentatge de famílies autòctones amb

20 Cal recordar que en aquest centre ens manca la informació del 50% de les famílies.

50,00%

20,00%16,70%

13,20%

40,00%

13,60%8,70%

0,00%

13,00%16,70%

35,00%

11,10%

18,40% 20,00%

31,80%

43,50%

13,50%

23,70%

33,30%

45,00%

72,20%68,40%

54,50%

86,50%

63,30%

40,00%

47,80%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

BaltasarSegú

Eladi Homs Enxaneta Eugenid'Ors

La Candela Mare deDeu delLledó

Cor deMaria

Claret

CENTRE Total


Secundària

Estudissuperiors



nivells d’estudis baixos. I la situació inversa, gran concentració d’autòctons amb nivells

educatius alts.

Gràfic 23. Nivell d’estudis màxim de les famílies autòctones en els centres educatius,

secundària. Valls, curs 2010-2011


En el cas de secundària, s’observa una distribució per nivells d’estudis més equilibrada, amb

l’excepció del Col·legi Claret, en què la presència de famílies amb estudis superiors arriba al

80%.

4.2 Característiques socioeconòmiques de les famílies

La complexitat dels mecanismes explicatius no es pot abordar en aquest estudi, tot i que els

resultats ens permeten detectar concentracions de situacions familiars afavorides i

desafavorides en els centres educatius.

Hem corroborat amb les dades de les famílies vallenques que hi ha una relació significativa

entre nivells d’estudis baixos, ingressos baixos i nacionalitat estrangera. D’altra banda, la

relació entre nivells d’estudis alts, ingressos alts i població autòctona també marca una

desigualtat entre famílies afavorides i desafavorides.

Aquest apartat completa l’anàlisi anterior fixant-se en la situació laboral dels adults i els

ingressos conjunts de les llars.

3,80%

26,00%

13,20%18,90%

24,10%

15,40%

28,60% 30,10%

37,70%

27,70%

55,20%

80,80%

40,50%43,80%

49,10%53,40%

31,00%

20,70%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%


CENTRE Total


Secundària

Estudissuperiors



Cal especificar que, en aquest informe, els ingressos es refereixen a la suma d’ingressos dels

adults de la llar. Així mateix, la situació laboral de la llar és fruit d’avaluar la situació laboral de

la mare i el pare —incorporant altres adults, si és el cas—, la qual s’expressa en una tipologia

de tres situacions: ambdós adults aturats, ambdós adults ocupats i una situació mixta en la

qual un dels membres està ocupat i l’altre es troba en situació d’atur o inactivitat.

4.2.1 Situació laboral de les famílies a Valls

Els resultats de la situació laboral per nacionalitat informen de molta més precarietat laboral

en la població estrangera que en l’autòctona —la major part de la qual està en situació

d’ocupació, vegeu la taula 7—. El 62% de les llars autòctones enquestades tenen tots els

adults ocupats i el 5,2% està en situació d’atur. Pel que fa a les llars estrangeres, el 14% està

en situació total d’atur i el 58% té algun membre en situació d’atur o inactiu. El 27% de les

famílies estrangeres tenen tots els adults ocupats.

Taula 7. Situació laboral de les famílies de P3 i de 1r d’ESO per nacionalitat

Llar amb tots

els adults

aturats/ades Llar mixta

Llar amb tots

els adults

ocupats/ades Total

Autòctona 5,2% 32,2% 62,6% 100,0%

Estrangera 14,3% 58,6% 27,1% 100,0%

Total 6,5% 36,0% 57,5% 100,0%


Com hem esmentat, l’origen marca una desigualtat significativa quant a la situació laboral.

Així mateix, es pot veure a la taula següent que el nivell instructiu té una forta

correspondència amb la situació laboral, amb més ocupació en les llars amb nivells més alts

d’estudis.

Taula 8. Situació laboral de les famílies de P3 i de 1r d’ESO per nivell educatiu

Llar amb tots els adults

aturats/ades Llar mixta


ocupats/ades Total

Primària o sense estudis 46,9% 23,4% 10,4% 17,5%

Secundària 43,8% 28,6% 24,3% 27,1%

Estudis superiors 9,4% 48,0% 65,4% 55,4%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO.



Les llars amb tots els adults ocupats tenen un índex més elevat de famílies amb estudis

superiors, un 65%, que les llars amb tots els adults aturats, un 10%. Pel que fa a les famílies

en atur, la majoria tenen estudis de primària, mentre que només un 10% de les llars amb tots

els adults ocupats corresponen a famílies amb un nivell màxim d’estudis de primària o sense

estudis.

No obstant aquestes diferències, la distribució de la situació laboral de les llars en els centres

educatius no és tan desigual com la del nivell educatiu. El cicle econòmic de recessió en què

s’emmarca aquest estudi pot influir en aquests resultats, ja que l’atur afecta tant famílies amb

nivells educatius de primària com famílies amb estudis superiors.

Gràfic 24. Situació laboral de les famílies per centres educatius, primària. Valls, curs 2010-2011

17,40%

4,70%

22,20%

8,70%4,20% 2,60%

6,90%

54,50%

43,50%

21,70%

34,90%

50,00%

34,80%

41,70%

26,30%

36,00%

45,50%

56,50%60,90% 60,50%

27,80%

56,50% 54,20%

71,10%

57,10%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

BaltasarSegú

EladiHoms


LaCandela

Mare deDeu delLledó

Cor deMaria

Claret Total

Llar amb totsadultsaturats/ades

Llar mixta

Llar amb tots elsadultsocupats/ades


En el gràfic anterior es pot observar que hi ha dos centres amb famílies en situacions laborals

més afavorides que la mitjana de la població enquestada: l’Eugeni d’Ors i el Claret. Tots dos

tenen un major nombre de famílies amb tots els seus membres ocupats i menys famílies en

situació d’atur. En l’altre extrem, hi ha dos centres amb un alt percentatge de famílies en

pitjors situacions laborals que la mitjana: el Baltasar Segú i La Candela, amb dos perfils de

famílies molt diferents. El Baltasar Segú té un gran nombre de famílies mixtes, amb un



membre ocupat i un altre aturat o inactiu, i no té famílies amb tots els adults aturats.21 La

Candela presenta una realitat d’un 22% de famílies en situació total d’atur, tres vegades més

que la mitjana, i la meitat de famílies en situació d’ocupació.

Un cop més, la situació a secundària és molt més equilibrada.

Gràfic 25. Situació laboral de les famílies per centres educatius, secundària. Valls, curs 2010-2011

9,40%3,60% 6,30% 7,80%

4,80% 6,20%

40,60%

28,60% 29,20%35,60% 36,00%

50,00%

67,90%64,60%

56,70% 57,80%

46,00%49,20%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%


Narcís Oller JaumeHuguet

Total

Llar amb totsadultsaturats/ades

Llar mixta

Llar amb tots elsadultsocupats/ades


La situació laboral té una relació estreta amb els ingressos de les llars, com era d’esperar.

Només el 3% de les llars amb tots els adults ocupats tenen ingressos inferiors a 1.000 euros,

mentre que en el cas de les llars amb tots els adults aturats aquest percentatge s’eleva al

25%. A les “llars mixtes” les situacions econòmiques es diversifiquen: quasi el 50% ingressen

entre 1.000 i 2.500 euros, i un 34% ingressen entre 2.500 i 4.000 euros. Entre els ocupats,

això vol dir almenys dos ingressos, hi ha un 26% que ingressa entre 4.000 i 7.000 euros

conjuntament a la llar i els altres dos terços es reparteixen equilibradament en els dos trams

anteriors d’ingressos.

Aquesta relació entre ingressos i situació laboral ajuda a contextualitzar les condicions de

vida de les famílies.

21 En aquest cas, cal especificar que el percentatge de respostes del qüestionari no arribava al 60% de les

famílies de P3, el fet de no tenir informació de totes les llars podria amagar alguna realitat que no veiem en els

resultats.



4.2.2 Ingressos de les famílies a Valls

La diferència més significativa quant als ingressos conjunts de les llars té a veure amb la

nacionalitat. El tram d’ingressos inferior —menys de 1.000 euros conjunts al mes— el

perceben el 19% de les famílies amb tots els membres estrangers, mentre que entre els

autòctons hi ha menys del 4% de famílies que tinguin aquesta escassetat d’ingressos. Taula 9. Ingressos de les llars en funció de la nacionalitat de la família

entre 0 i 1.000

euros conjunts

al mes

entre 1.001 i

2.500 euros

conjunts al

mes

entre 2.501 i

4.000 euros

conjunts al

mes

entre 4.001 i

7.000 euros

conjunts al

mes Total

Autòctona 3,8% 43,1% 33,0% 20,1% 100,0%

Estrangera 19,2% 39,7% 24,7% 16,4% 100,0%

Total 6,1% 42,6% 31,8% 19,6% 100,0%


Les diferències són més significatives entre els ingressos baixos i els més alts, ja que en el

tram intermedi trobem percentatges semblants. L’explicació d’aquests ingressos desiguals

entre autòctons i estrangers pot residir en l’accés desigual al mercat laboral.

En la taula següent es pot veure la relació que hi ha entre nivell d’estudis i els ingressos de la

llar en les famílies enquestades. Hi ha una relació positiva entre el nivell d’estudis i els

ingressos: com més nivell d’estudis, més ingressos té la llar.

Taula 10. Ingressos de les llars en funció del capital instructiu de les llars

entre 0 i

1.000 euros

conjunts al

mes

entre 1.001 i

2.500 euros

conjunts al mes

entre 2.501 i

4.000 euros

conjunts al mes

entre 4.001 i

7.000 euros

conjunts al mes Total

Primària o sense estudis 34,1% 65,9% 100,0%

Secundària 88,7% 11,3% 100,0%


Total 6,1% 42,6% 31,8% 19,6% 100,0% Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris a famílies de P3 i 1r d’ESO.



El 34% de les llars amb màxim nivell d’estudis de primària tenen uns ingressos conjunts

inferiors a 1.000 euros, xifra que representa notables dificultats econòmiques. El 66% restant

ingressa entre 1.000 i 2.500 euros. No trobem cap llar amb aquest nivell d’estudis que ingressi

per sobre d’aquesta quantitat de diners. En sentit contrari, amb elevat nivell d’estudis no

trobem llars amb ingressos en el tram inferior. Les llars amb màxim nivell d’estudis de

secundària tenen uns ingressos, en el 90% dels casos, entre 1.000 i 2.500 euros. En el cas de

les llars amb estudis superiors més del 50% té uns ingressos entre 2.500 i 4.000 euros i un

36% entre 4.000 i 7.000 euros. Només un 12% dels que tenen nivell alt d’estudis ingressa

entre 1.000 i 2.500 euros a la llar i no hi ha cap llar en la mostra que ingressi menys de 1.000

euros al mes.

Amb aquestes dades es pot afirmar que el nivell d’estudis de les famílies a Valls està

estretament relacionat amb els seus ingressos: com més nivell d’estudis, més ingressos

a les llars. Com ha quedat demostrat amb les dades, el capital instructiu de les llars porta

implícit l’accés a un nivell més elevat d’ingressos. Les anàlisis que es fan a continuació

prenen com a variable de referència el capital instructiu de la llar. Cal tenir en compte, però,

l’elevada correlació entre aquesta variable i variables com els ingressos, la nacionalitat o la

situació laboral.

4.3 Elecció de centre per part de les famílies

4.3.1 Raons de tria de centre educatiu22

El qüestionari a les famílies inclou diverses preguntes relacionades amb la tria del centre

escolar. Una d’elles fa referència als motius de la tria, pregunta freqüentment explorada en els

estudis d’elecció escolar. La recerca en aquest terreny ens mostra que les famílies tendeixen a

prioritzar factors diferents a l’hora d’escollir centre. La proximitat, en uns casos, esdevé la

variable determinant de la tria, mentre que en d’altres són factors com el projecte educatiu de

centre, el tipus d’alumnat que escolaritza el centre o el seu ideari els que les famílies

prioritzen.

El gràfic 26 posa de relleu com les famílies de Valls, en la tria de centre escolar a P3, prioritzen

sobretot la proximitat i el fet de tenir germans al centre. En el cas d’ESO, el projecte educatiu 22 Nota metodològica: en el qüestionari les famílies havien de marcar fins a quatre raons de tria de centre

educatiu, motiu pel qual les dades presentades no sumen 100%. S’interpreta com el percentatge de famílies que

han triat aquella opció juntament amb altres dues o tres raons.



passa a ser el primer motiu de tria, per davant del criteri de proximitat. Cal destacar, així

mateix, que els factors relacionats amb la qualitat de l’equip de professors o el nivell de

disciplina del centre són a secundària qüestions importants per a les famílies.

Gràfic 26. Raons més importants en la tria de centre a P3 i 1r d’ESO. Valls, curs 2010-2011

51,70%

35,10%31,20%

23,90%

18,00%

12,20%

34,30%

17,60%

41,50%

21,10%23,90% 22,50%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

Laproximitatdel centre

Perquè hiva el seu

germà/ana

El projecteeducatiu

Per ser unaescolapública

L'equip deprofessors

El nivell dedisciplina

P3

1r ESO


El gràfic 27 presenta les raons de tria de centre a P3 en funció del centre al qual finalment han

accedit les famílies.

Gràfic 27. Raons més importants en la tria de centre a P3 per part de les famílies de cada

centre educatiu. Valls, curs 2010-2011

0%

20%

40%

60%

80%

BaltasarSegú

Eladi Homs Enxaneta Eugenid'Ors

La Candela Mare de Deudel Lledó

Cor deMaria

Claret

CENTRELa proximitat del centre al domicili El projecte educatiu L'equip de professors

Per ser una escola pública Perquè hi va el seu germà/ana




El principal motiu de tria en la majoria de centres és la proximitat. Cal destacar que al CEIP

Enxaneta el fet de tenir germans al centre passa a ser el motiu més important, mentre que al

Claret ho és el projecte educatiu. Un estudi sobre l’elecció de centre de les famílies23 informa

que la tria de les famílies varia en funció del perfil socioeconòmic. Normalment, famílies amb

nivells educatius més baixos prioritzen proximitat i famílies més instruïdes, el projecte

educatiu.

Aquesta relació s’observa també a Valls. En efecte, la composició social dels centres explica

també diferències de tria, tal com es pot observar en el gràfic anterior. Cal destacar, amb tot,

algun resultat menys esperat, com el fet que al centre La Candela, que escolaritza

majoritàriament alumnat de famílies socialment desafavorides, moltes famílies han prioritzat

l’equip de professors —un motiu normalment escollit per famílies amb nivells educatius alts—.

Els altres motius, de proximitat i germans, són més esperables pel perfil de famílies d’aquest

centre educatiu.

Gràfic 28. Raons més importants en la tria de centre a 1r d’ESO per part de les famílies de

cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011

0%

20%

40%

60%

80%


La proximitat del centre al domicili El projecte educatiu L'equip de professors

Per ser una escola pública Perquè hi va el seu germà/ana El nivell de disciplina


23 ALEGRE, M. A; BENITO, R; CHELA, X; GONZÁLEZ, S. (2010). Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.



Pel que fa a secundària, crida l’atenció una certa diversitat de motius de tria entre les famílies

de diferents centres. A l’IES Jaume Huguet, per exemple, els motius de tria són semblants als

de l’IES Serra de Miramar, el projecte educatiu en aquests dos centres és el principal motiu

d’elecció. En el Narcís Oller i el Cor de Maria, la proximitat del centre al domicili és la primera

prioritat, mentre que al Claret el nivell de disciplina és una de les qüestions més valorades per

part de les famílies que trien aquest centre.

4.3.2 Raons de descart de centre educatiu

Però les famílies no només trien en positiu. En el seu procés d’elecció, normalment descarten

centres educatius per diferents motius, i en moltes ocasions aquest mecanisme és

determinant en la tria final.

Hem volgut aprofundir en les raons per les quals les famílies descarten els centres

educatius. El principal motiu identificat, tant per les famílies que trien escola de primària com

de secundària, a l’hora de descartar centre és el de la possible baixa qualitat del professorat.

Igualment, les famílies valoren la proximitat com a factor important i descarten els centres

llunyans.

A 1r d’ESO el principal motiu de descart és un centre amb un projecte educatiu que no els

agradi i el cinquè i sisè motiu tenen a veure amb la composició social dels centres: una escola

amb un alumnat que no els agradi o una escola amb una proporció significativa d’alumnes

immigrants fa descartar aproximadament al 35% de les famílies de P3 i al 20% de les de 1r

d’ESO. La incidència d’aquest fet com a factor de descart confirma la importància de la

composició escolar heterogènia per tal de no perjudicar la tria de les famílies.



Gràfic 29. Raons més importants de descart de centre a P3 i 1r d’ESO. Valls, curs 2010-

2011

62,60%

44,80% 40,90% 37,40% 34,50%30,00%

69,30%

38,90%

49,80% 48,10%

19,40%23,70%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

Una escolaamb un

professorat debaixa qualitat

Una escolasituada moltlluny de casa

Una escolaamb unprojecte

educatiu queno ens agradi

Una escolaamb pocadisciplina

Una escolaamb una

presènciasignificativad'alumnesimmigrats

Una escolaamb un perfil

d'alumnes queno ens agradi

P3

1r d'ESO


Si observem la distribució per centres educatius, les famílies de La Candela i del Baltasar Segú

responen majoritàriament la llunyania de casa com a motiu de descart de centre. Una escola

amb poca disciplina és també un motiu molt important de descart d’altres centres per a les

famílies escolaritzades en centres concertats.

Gràfic 30. Raons més importants de descart de centre a P3 per part de les famílies de

cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011

0%

20%

40%

60%

80%

Baltasar Segú Eladi Homs Enxaneta Eugeni d'Ors La Candela Mare de Deudel Lledó

Cor de Maria Claret

Una escola amb un professorat de baixa qualitat Una escola situada molt lluny de casaUna escola amb un projecte educatiu que no ens agradi Una escola amb poca disciplinaUna escola amb una presència significativa d'alumnes immigrats Una escola amb un perfil d'alumnes que no ens agradi




A secundària, en canvi, els dos motius que fan referència a la composició de centre deixen de

ser una preocupació per a les famílies. L’equilibri en la composició social de tots els centres

de secundària explica probablement que les famílies no percebin aquest factor com a

important. El professorat de baixa qualitat, com s’ha dit, és el principal factor de descart en

l’accés als centres de secundària.

Gràfic 31. Raons més importants de descart de centre a 1r d’ESO per part de les famílies

de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011

0%

20%

40%

60%

80%


Una escola amb un professorat de baixa qualitat Una escola situada molt lluny de casaUna escola amb un projecte educatiu que no ens agradi Una escola amb poca disciplinaUna escola amb una presència significativa d'alumnes immigrats Una escola amb un perfil d'alumnes que no ens agradi


4.3.3 Informació de les famílies per triar els centres educatius

L’elecció de centre és un procés que també té a veure amb la informació de què disposa la

família en el moment de triar. A partir de l’estudi sobre elecció de centre publicat per la

Fundació Jaume Bofill,24 sabem que les famílies utilitzen diferents mecanismes per informar-

se, diferents canals o vies, i diferents temps d’anticipació per cercar aquesta informació.

El gràfic 32 recull les respostes a la pregunta “Considereu que heu tingut prou informació per

triar l’escola del vostre fill/a?”.

24 ALEGRE, M. A.; BENITO, R.; CHELA, X.; GONZÁLEZ, S.; Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona 2010. Fundació Jaume Bofill.



Gràfic 32. Considereu que heu tingut prou informació per triar l’escola del vostre fill/a?


El percentatge més elevat de famílies que consideren que han tingut prou informació per triar

a primària es troben en els centres Claret i Cor de Maria, amb un 92% i un 87%

respectivament.

En l’altre extrem, en el Baltasar Segur i La Candela, es concentra un alt percentatge de famílies

que no s’han sentit ben informades a l’hora de triar centre educatiu, amb un 53% i un 44%

respectivament. L’Eugeni d’Ors i el Mare de Déu del Lledó, amb un 30% de famílies que se

senten desinformades, completen una fotografia del panorama de la informació de les

famílies de P3 a Valls no gaire positiu.

A secundària, les famílies, en general, se senten millor informades per triar centre i no hi ha

gaires diferències entre centres educatius.

Els resultats desiguals en el nivell i tipus d’informació de què disposen finalment les famílies

no només depèn de l’oferta d’informació que pugui donar l’Oficina Municipal d’Escolarització

o els centres, sinó de la mateixa demanda d’informació per part de les famílies.

En el terreny de les polítiques informatives, aquest fet no vol dir que no s’hagin de trobar

mecanismes per arribar a tots els tipus de famílies, però sí que indica que l’explicació de la

informació desigual no només té a veure amb l’oferta d’informació sinó també amb la

demanda d’informació. Conèixer aquest fet possibilita establir diferents maneres de fer arribar

46,20%

78,30% 77,30%

69,80%

55,60%

69,60%

87,50%92,10%

87,50%92,90% 95,80% 95,60%

100,00%

53,80%

21,70% 22,70%

30,20%

44,40%

30,40%

12,50%7,90%

12,50%7,10% 4,20% 4,40%

0,00%0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

BaltasarSegú

EladiHoms


LaCandela

Mare deDeu delLledó

Cor deMaria

Claret Cor deMaria

Claret Serra deMiramar

NarcísOller

JaumeHuguet

CENTRE Infantil/Primària CENTRE Secundària

Sí No



la informació a les famílies per tal de canviar la quantitat de famílies que se senten

desinformades a l’hora de triar centre educatiu a Valls.



5. Discursos entorn de la composició escolar dels centres

educatius a Valls

Aquest capítol recull el coneixement i l’experiència dels agents actius en el territori sobre les

dinàmiques de concentració escolar. Les entrevistes als equips directius i als tècnics

d’educació i inspecció reforcen la diagnosi dels desequilibris escolars des d’una perspectiva

qualitativa. Les dades estadístiques permeten objectivar la realitat i és la informació dels

actors quotidians la que ens proporciona els matisos i les implicacions educatives que

completen el coneixement de la realitat. Aquesta és la informació que el lector pot trobar en la

primera part del capítol.

En la segona part s’identifiquen les estratègies que els diferents actors farien servir per tal de

combatre i compensar les desigualtats educatives. Es plantegen els posicionaments de

partida davant de les polítiques de planificació educativa i d’atracció de la demanda, i de les

polítiques d’intervenció focalitzada en els centres educatius amb una concentració de

necessitats educatives més elevada.

5.1 Implicacions educatives de la segregació escolar

La distribució desigual de l’alumnat ha estat el fenomen que han coincidit a diagnosticar tots

els responsables dels centres educatius de Valls. Alguns han assenyalat que la concentració

d’alumnat estranger és el problema principal; altres, la concentració de necessitats educatives

específiques i la seva conceptualització o definició en l’alumnat nouvingut —els 24 mesos a

partir dels quals l’alumne ja no es considera nouvingut—, la concentració d’autòctons

“conflictius” i la problemàtica que comporta, així com la concentració de pobresa.

Les implicacions educatives de les concentracions d’alumnat que s’han assenyalat en les

entrevistes als equips directius es poden classificar en els tipus següents:

a) Implicacions a l’aula

- La immersió lingüística retarda el procés d’aprenentatge educatiu reglat: els alumnes

que arriben d’un país de parla no hispana, moltes vegades sense haver estat

escolaritzats abans, inverteixen mesos en l’aprenentatge de la llengua abans de poder

començar a assimilar altres continguts.



- L’avaluació estandarditzada no serveix per als nouvinguts: les proves de sisè, per

exemple, estan pensades per avaluar alumnes que porten anys en el sistema educatiu

català. En el cas dels nouvinguts o dels centres amb molta concentració d’aquest tipus

d’alumnat, es converteix en una eina insuficient que acaba per avaluar mancances

vinculades al procés migratori i no a l’aprenentatge de l’alumne. L’evolució dels

alumnes nouvinguts no es visibilitza amb aquest tipus de proves estandarditzades i

tampoc l’esforç dels centres per adaptar-se al seu ritme d’integració.

- Alteració del ritme de l’aula: el ritme d’aprenentatge d’un grup no es veu alterat quan la

proporció d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge és baixa. En aquests casos, les

dificultats es poden resoldre gràcies a la intervenció del professorat o dels mateixos

companys de classe. Quan el nombre d’alumnes amb dificultats és excessiu —alguns

apunten al 20% com a límit—, s’altera el ritme de l’aula i l’adaptació a l’alumnat amb

dificultats altera tant el seu propi aprenentatge com el de la resta d’alumnes de l’aula.

- Molta dedicació per part del professorat: els professionals, davant d’aquesta realitat

heterogènia, adapten el currículum, fan esforços perquè tots els alumnes avancin. Tot

això implica molta dedicació per part del professorat, que demana formació

especialitzada en ritmes d’aprenentatge diferents en una mateixa aula.

- Dificultat per arribar a tots els infants: la realitat actual de concentració d’alumnat

implica moltes dificultats per arribar a tots els infants de l’aula. S’altera així el principi

del dret a una educació de qualitat per a tothom.

- Baixada del nivell educatiu per a la resta d’alumnes a l’aula: una de les principals pors

expressada per les famílies és que baixi el nivell educatiu per a la resta d’alumnes.

Això es pot evitar amb una distribució equilibrada dels alumnes amb dificultats.

b) Implicacions en l’àmbit familiar

- Problemes de comunicació amb les famílies nouvingudes: quan una família arriba a

Catalunya sense conèixer l’idioma, es presenten una sèrie de dificultats de

comunicació amb la comunitat educativa que s’agreugen amb l’actual manca de

mediadors facilitats per l’Administració.

- Manca d’acompanyament educatiu per part d’alguns perfils de famílies

desestructurades: el procés d’aprenentatge durant l’escolarització exigeix

l’acompanyament educatiu per part de les famílies. En ocasions, les necessitats

familiars impossibiliten aquest acompanyament i això té repercussions en el

desenvolupament de l’alumne.



- Manca de condicions mínimes perquè els alumnes puguin estudiar: els infants i

adolescents necessiten un context socioafectiu mínim per poder assumir el

funcionament de l’escola. Alguns alumnes a Valls, autòctons principalment, no

compten amb les condicions afectives, econòmiques i socials mínimes per poder

transitar l’etapa educativa amb èxit escolar (alumnes conflictius, sense

acompanyament familiar, en situacions de desestructuració familiar, etc.).

c) Implicacions per al centre educatiu

- Estigmatització com un dels efectes més destructius de la concentració d’alumnat: un

estigma és qualsevol característica que es posa sobre un individu o un grup i que

suscita hostilitat per part de la societat. A Valls, els centres educatius que

històricament tenen una forta concentració de minories (pobres, estrangers, etc.)

pateixen un procés d’estigmatització entre les famílies autòctones i

socioeconòmicament ben posicionades. Aquest fet genera un cercle creixent entre

l’estigma i l’augment de la concentració d’alumnat estranger. Els esforços del centre

educatiu normalment no poden trencar, per si mateixos, l’estigma.

Les implicacions educatives, segons algunes de les entrevistes, canvien en funció dels

recursos de què disposi el centre educatiu. Depenent d’aquests recursos, les concentracions

impacten d’una manera o altra, i en un grau diferent.

5.2 Punts de consens i dissens davant de possibles canvis

El primer punt de consens de la comunitat educativa a Valls és la diagnosi entorn de la

composició escolar. Tots els directors i directores dels centres educatius coneixen, a grans

trets, la desigualtat en la composició escolar entre els centres educatius. Malgrat que no tenen

dades de tots els centres, coincideixen a assenyalar que les concentracions d’alumnat amb

necessitats educatives de diferents tipus és un problema a la ciutat de Valls.

Si analitzem els posicionaments dels equips directius dels centres educatius davant les

diferents possibles intervencions o mesures que es poden prendre des de la política

educativa, trobem posicions properes i llunyanes que cal tenir en compte a l’hora de prendre

decisions des de l’Administració pública.



5.2.1 Polítiques de planificació educativa

Redistribució de l’alumnat

Un dels plantejaments que s’ha treballat a les entrevistes és la redistribució de l’alumnat com

a objectiu general, que es pot concretar mitjançant diferents mesures que analitzarem

després.

Els equips directius dels centres de primària es divideixen en aquesta qüestió. Una mica més

de la meitat dels equips directius està a favor de la redistribució de l’alumnat pels motius

següents: per assolir una composició escolar que sigui un reflex de la societat a Valls, per la

dificultat d’atendre alumnat que no pot seguir el currículum educatiu o perquè la distribució

equilibrada dels alumnes amb NEE és el més just per als alumnes, que són l’objectiu educatiu

principal.

Aquests equips directius han formulat dues demandes per avançar en aquest objectiu: que

s’utilitzi adequadament la informació sobre els alumnes amb NEE —de la qual es disposa amb

antelació— en el moment de la preinscripció i el procés de matriculació; així mateix es

demanen coneixements tècnics i propostes de mesures per poder portar a terme la

redistribució.

L’altra meitat dels equips directius de primària es divideix entre els que posen condicions per

assolir l’objectiu desitjable de redistribuir l’alumnat i els que clarament no volen que es faci

aquesta redistribució. El primer grup planteja qüestions com les següents: la implantació de

mesures combinades, com poden ser la reserva de places juntament amb l’obertura de grups i

la disminució de ràtios (mesures que no es poden prendre aïlladament pels possibles efectes

adversos que poden tenir) o l’adjudicació de recursos, sense els quals no poden portar a

terme la redistribució d’alumnat.

Els equips directius que no estan d’acord amb les mesures de redistribució ho justifiquen

basant-se en els arguments següents: l’autoresponsabilització de la trajectòria de cada centre

i el reconeixement dels esforços de cada centre per millorar; l’adjudicació de recursos

focalitzats per ajudar els centres amb dificultats sense aplicar mesures generals; el fet que el

dret a l’elecció de les famílies és prioritari, o la reducció futura de les desigualtats educatives

a causa de l’aturada en l’arribada d’estrangers.



A secundària, dos dels IES estan d’acord amb el repartiment equilibrat, mentre que un altre

centre considera que actualment no és un problema a secundària —fet que confirmen les

dades exposades en els capítols 2 i 3 d’aquest informe.

Pel que fa a la reserva de places, hi ha consens sobre la seva aplicació conjunta amb obertura

de grups i altres mesures que permetin descongestionar alguns centres educatius. Els equips

directius no estan d’acord a prendre aquesta mesura de manera aïllada. D’altra banda, des

dels centres de secundària es planteja la necessitat de reservar places educatives per a

l’alumnat que prové dels pobles del voltant de la ciutat de Valls, que representen el 25-30%

de l’alumnat de secundària i que sovint no hi troben places educatives.

Cal especificar que la reserva de places ha canviat a Valls aquest curs 2011-2012. Fins ara era

de dues reserves per grup a tots els centres, el mínim previst per la llei. No obstant això, la llei

permet adaptar la reserva de places a les necessitats del municipi. L’existència d’un gran

nombre d’alumnes amb NEE ha estat el motiu d’augmentar de 2 a 4 les places reservades als

alumnes amb NEE. Hi ha hagut resistències per part d’alguns centres a l’hora d’aplicar

aquesta mesura, que finalment ha estat admesa per tothom i que ha donat com a resultat un

equilibri més gran en el repartiment d’aquest alumnat.

Paral·lelament, s’ha detectat un nombre més alt d’alumnes amb NEE perquè el tipus C —el

criteri reservat als alumnes nouvinguts que no parlen ni català ni castellà— fins a aquest curs

no s’identificava a P3. Això ha comportat l’augment del nombre d’alumnes detectats, que

s’adequa a les necessitats reals i que implica encara més un increment més gran de la reserva

de places per poder distribuir aquests alumnes equilibradament.

Obertura de grups nous

A primària no tots els centres s’han pronunciat sobre aquesta qüestió, però de les entrevistes

es dedueix l’absència de consens respecte de l’obertura de grups nous. La pressió

demogràfica i la manca de places educatives han fet que en els cursos anteriors hi hagués una

sobredemanda que ha generat increments de ràtios a tots els centres educatius —27 i 28

alumnes per aula—. De cara al curs 2011-2012, s’ha pres la decisió d’obrir un grup nou en un

dels centres més sol·licitats i que compta amb les infraestructures necessàries per fer aquesta

ampliació.



En qualsevol cas, l’obertura d’un grup és una solució a la manca de places i no a la segregació

escolar. Fins i tot, pot esdevenir una mesura que en determinades circumstàncies pot agreujar

la segregació escolar. Els centres educatius han proporcionat arguments a favor i en contra

d’obrir grups en centres segregats —basant-se en la incertesa entre l’atracció d’alumnat del

mateix perfil social i el canvi potencial de la demanda.

Es considera una bona decisió de política educativa no obrir-ne en un centre segregat com La

Candela, encara que tingui espai per fer-ho. A Valls conflueixen diferents raons que avalen

aquesta decisió en el context actual: la història de diferents concentracions d’alumnat

desafavorit en el centre La Candela i les dades sobre elecció de centre de les famílies, que ens

mostren tant la resistència dels autòctons a escolaritzar-se en determinats centres com la

possibilitat de satisfer la sobredemanda obrint un grup en els centres amb més demanda.

Distribució de la matrícula viva

La distribució de la matrícula viva constitueix un dels punts de consens. En efecte, tots els

centres estan d’acord que es faci una distribució equilibrada de l’alumnat fora de termini.

Malgrat aquest consens, hi ha centres que no tenen alumnat fora de termini i en alguns

centres es fan increments de ràtio en aules on ja hi ha alumnes d’aquest perfil. La política de

distribució d’aquest alumnat per part de la Comissió d’Escolarització ha canviat. Fa un any la

política d’assignació de places a l’alumnat fora de termini es basava en dos criteris:

- la tria de la família i

- l’existència de places vacants.

En el curs 2010-2011, s’ha incorporat el criteri d’equilibri entre centres en la distribució

d’aquest alumnat, i s’informa les famílies sobre l’adequació que els seus fills/es estiguin en

aules en què no es concentri alumnat amb necessitats lingüístiques, etc. Durant la jornada de

treball amb la comunitat educativa s’ha constatat la conformitat dels centres educatius amb

els nous criteris. La disminució de l’arribada d’alumnat fora de termini és un fenomen

conjuntural i pot revertir-se en un futur.

En les entrevistes als equips directius s’ha plantejat la necessitat de fer proves de nivell de

coneixements quan arriba aquest alumnat, ja que no conèixer el nivell educatiu de l’alumne

comporta molta desinformació per a l’escola.

A secundària, una petita part de l’alumnat que arriba fora de termini és autòcton i prové dels

pobles del voltant, o bé es tracta d’alumnat que canvia de centre derivat per serveis socials.



Zonificació

Actualment, Valls té zona única per a tots els centres educatius, tant públics com privats, a

primària i a secundària.

L’opinió sobre aquesta mesura educativa dels directors i directores dels centres educatius es

divideix al 50%. La meitat dels centres educatius de primària estan a favor que es faci una

zonificació a la ciutat de Valls i l’altra meitat no ho veu com una mesura adient. Explorant els

arguments a favor es troben qüestions com la proximitat —“és més lògic prioritzar proximitat a

elecció de les famílies”—; assegurar places educatives a la població de Valls —“la zonificació

ajudaria perquè està venint alumnat dels pobles del voltant que tenen escoles”— resoldria els

problemes d’assignació de places educatives —“actualment amb la zona única, la demanda

no està repartida equilibradament”—. També s’argumenta com fer aquesta zonificació: una

zonificació que no traslladi el problema de concentració a cap altra escola i que no reprodueixi

la segregació territorial.

A secundària, els arguments a favor de la zonificació es basen en la necessitat de planificar

l’escolarització a escala comarcal i la necessitat de resoldre els problemes del transport

escolar, un dels punts més problemàtics d’aquesta etapa educativa. En la diagnosi del

problema del transport hi ha un consens absolut. No obstant això, la zonificació no és una

solució compartida.

Els arguments en contra de la zonificació en l’etapa de primària parlen d’un municipi massa

petit per poder zonificar. Així mateix, es defensa l’elecció de les famílies, es considera que la

zonificació podria perjudicar la motivació/esforç dels centres per competir per l’alumnat, el

qual s’adjudicaria a centres sense possibilitat d’elecció. Molts dels centres reticents a la

zonificació centren els seus arguments en la por a la reproducció de la segregació residencial

en els centres educatius: “la zonificació podria crear guetos a través de la segregació

residencial, perjudicaria els centres ubicats en zones desafavorides i intensificaria la

segregació residencial actual”.

A secundària els arguments en contra de la zonificació es basen principalment en la seva

realitat actual: no hi ha un problema de segregació escolar a secundària —ho confirmen les

dades-. Un dels arguments destaca que, no sent la causa del problema de segregació, una

zonificació potencial a secundària no el resoldria i es crearia un problema afegit. Respecte de

la zonificació comarcal, un argument considera que no es pot restringir la capacitat d’elecció



de les famílies dels pobles del voltant. Finalment, es considera que pot crear l’efecte no

desitjat de marginar els col·lectius que viuen en una àrea determinada.

En el capítol 6 s’aborda una simulació de zonificació amb les dades del qüestionari, purament

a efectes informatius i de possibilitat tècnica.

Adscripció

No tots els representants de la comunitat educativa s’han pronunciat sobre les mesures

d’adscripció de centres. La principal resistència que apareix sobre aquesta qüestió prové

d’alguns centres de secundària, que consideren que l’adscripció podria traslladar el problema

de la segregació de primària a secundària. Els centres que es mostren a favor de regular

l’adscripció plantegen que seria fàcil adscriure dues escoles per a cada IES.

La realitat actual d’adscripció comarcal entre els pobles amb només primària amb tots els

centres públics de secundària de Valls genera algunes queixes en els centres concertats.

Rebutgen la inexistència d’adscripció comarcal, que fa que els alumnes dels pobles ho tinguin

més difícil per entrar en els seus centres, ja que s’omplen les places amb alumnat amb NEE i

ordinari de Valls abans que les famílies dels pobles que els escullen en primera opció. La

principal dificultat dels alumnes de la comarca per anar als centres concertats és el transport;

disposen d’un servei de desplaçament obligatori i per tant gratuït, però es regeix pels horaris

dels centres públics, la qual cosa genera dos dies a la setmana en què aquests alumnes no

tenen ni transport ni dinar gratuït.

Intents previs d’adscripció entre centres concertats de primària i secundària no han tirat

endavant per la resistència de les famílies a veure reduïda la seva capacitat d’elecció.

En resum, encara que per a primària l’adscripció es considera una possible solució a la

concentració d’alumnat estranger, hi ha fortes reticències a canviar la configuració d’accés de

l’alumnat a secundària. Actualment, l’IES Narcís Oller rep alumnat de totes les escoles,

excepte del Baltasar Segú, que reparteix el seu alumnat entre l’IES Jaume Huguet i l’IES Serra

de Miramar. Aquests dos centres reben alumnat de totes les escoles. Així mateix, l’alumnat

dels pobles de la comarca es reparteix entre els tres IES.



5.2.2 Polítiques d’atracció de la demanda

Informació escola-família

Les polítiques informatives sobre l’escolarització a Valls consisteixen principalment en

informació personalitzada a les famílies que s’apropen als centres educatius i en una

orientació a les famílies que passen per l’OME. No hi ha jornada de portes obertes en cap

escola de Valls en l’etapa de primària i sí a secundària, als tres IES.

Històricament s’han intentat posar en marxa diferents estratègies aïllades per fer arribar la

informació a les famílies, algunes sense èxit, com publicar informació a la premsa i lliurar-ne a

les llars d’infants privades; també s’ha provat la promoció d’alumnat exemplar (donant a

conèixer premis rebuts per alumnes de centres estigmatitzats) i l’obertura del centre a la ciutat

fent xerrades i actes, sense que hagin tingut l’efecte crida desitjat.

Entre les estratègies actuals en trobem una que cal destacar per la seva originalitat i bon

funcionament. Dos pares de l’AMPA d’un dels centres educatius de primària, escollits per

votació, fan “d’animadors” amb la finalitat de fomentar la participació de les famílies fent de

pont entre pares/mares i mestres. El centre avalua el resultat com molt positiu, tant pel que fa

a la participació de les famílies que fa anys que són en el centre, com pel que fa a fer d’enllaç

amb les famílies noves.

Un dels centres elabora un tríptic que es distribueix a l’OME i al mateix centre. També es fa

una petita xerrada per a les famílies interessades i, si hi ha més interès, s’organitzen visites al

centre i es facilita l’intercanvi d’impressions amb els tutors de curs. Als alumnes que arriben

fora de termini se’ls atén de la mateixa manera.

Pel que fa als centres concertats, moltes famílies ja coneixen el centre a través de familiars o

amics. Les famílies s’interessen normalment pel PEC, les infraestructures i els valors religiosos

del centre.

A secundària s’organitzen jornades de portes obertes per a les famílies. Dos dels IES fan

sessions als pobles de la comarca. Un altre IES fa participar els alumnes, que fan de guies

dels pares que es vénen a informar. Un dels IES exposa els seus plans d’innovació a les

famílies en la jornada de portes obertes, aspecte que es destaca com a estratègia d’atracció

de noves famílies. En les entrevistes es detecta molta preocupació pels alumnes de 1r d’ESO



pel que fa a la seva convivència amb els alumnes més grans. Aquesta és una informació molt

demanada en tots els centres de secundària. En els centres concertats els pares es preocupen

per la disciplina —aquesta informació es corrobora amb les dades del qüestionari sobre els

motius pels quals les famílies escullen centre a 1r d’ESO.

Informació a l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME)

A part de les entrevistes en profunditat als agents de la comunitat educativa, s’ha observat el

procés de preinscripció a l’Oficina Municipal d’Escolarització. A partir de l’observació i

d’entrevistes a les tècniques de l’OME, es poden assenyalar les qüestions següents:

• Normalment les famílies demanen informació sobre les despeses als centres

educatius. Aquesta és una de les qüestions que més els preocupa. Escullen centre a partir de

la valoració de la proximitat principalment i del tipus de centre en segon lloc. I cada vegada

més, demanen informació de centres que puguin escolaritzar els seus fills/es fins als 18 anys.

• Des de l’OME s’informa de la possibilitat que tenen les famílies que no puguin pagar

les quotes per a activitats complementàries d’obtenir un informe social que els permeti

l’ensenyament gratuït també en els centres concertats.

• En assignar alumnes fora de termini, alguns centres posen molts entrebancs i dificulten

el procés d’acollida.

• Els canvis de centre generalment es donen en els casos de no-accés al centre desitjat

l’any anterior i d’intents reiterats de canvi de centre. Les baixes en els centres concertats són

normalment per qüestions econòmiques.

• Hi ha centres que pràcticament omplen les places de P3 amb germans, de manera que

queden poques places vacants per a alumnes nous.

• La informació que facilita l’OME no està sistematitzada. Cada tècnic/a segueix criteris

diferents per donar o no donar informació formal i informal sobre els centres educatius a les

famílies. Caldria tenir criteris clars d’orientació als centres educatius. Si es considera la

distribució equilibrada com un dels criteris per tenir en compte en l’assignació de places

educatives, durant el procés de preinscripció es pot orientar les famílies en funció de la

demanda de cada centre “en temps real”. La transparència del procés fa que les famílies

entenguin els motius i es coresponsabilitzin.

• La comunicació entre els centres educatius i l’Oficina Municipal d’Escolarització és

bastant fluïda, la tècnica els truca i té accés a les dades diàriament.

• Tràmits del procés de preinscripció: les famílies estan desinformades sobre com poden

acreditar el lloc de residència i altres requisits per a l’assignació de places educatives. L’OME



destaca moltes dificultats d’aquest tipus. L’enviament d’una carta informativa sembla un

recurs insuficient, sobretot amb les famílies estrangeres.

5.2.3 Polítiques d’intervenció focalitzada

Gran part dels centres educatius plantegen estratègies d’intervenció focalitzada en els centres

amb un perfil d’alumnat desafavorit. Algunes de les mesures que es destaquen són les

següents:

Disminució de les ràtios

Una de les principals mesures focalitzades pels centres educatius amb més concentració de

dificultats educatives és la reducció de la ràtio alumnes/aula. Els centres de primària de la

ciutat de Valls estan dividits en els seus posicionaments respecte d’aquesta mesura de

política educativa.

Poc més de la meitat dels centres opina que és una mesura adequada, i en destaca els

aspectes següents: s’hauria de reduir la ràtio en tots els centres a la vegada que s’informa les

famílies del límit de places a partir del qual es reparteix l’alumnat entre tots els centres per tal

d’equilibrar la composició escolar; la manera de fer aquesta reducció de ràtio hauria de

comptar amb la mediació de serveis territorials, sense esperar el consens entre centres; la

política d’informació a les famílies és necessària per poder portar a terme aquesta proposta.

Els centres que es manifesten en contra d’aquesta mesura plantegen aquests arguments:

s’hauria de repartir equilibradament l’alumnat amb NEE i la matrícula viva, i al mateix temps

s’hauria de respectar l’elecció de les famílies abans de modificar la ràtio; l’existència de

places buides als centres fa que no sigui necessari reduir la ràtio; per últim, aquesta mesura

perjudicarà els centres que s’han esforçat a tenir una bona imatge i els que estan en zones

desafavorides.

Dotació més gran de recursos

L’alumnat amb NEE és el perfil que més preocupa quant als recursos necessaris per atendre’ls.

D’una banda, es planteja la necessitat de detectar prèviament els alumnes amb NEE en una

taula mixta constituïda per membres del Departament d’Ensenyament, el Departament de

Benestar Social i el Departament de Salut, i que no es deixi en mans dels centres educatius

engegar tot el procés. D’altra banda, es reivindica la possibilitat de poder triar els vetlladors

que atenen els alumnes amb dictamen que ho necessiten, que no siguin seleccionats per una

empresa externa —actualment és la que gestiona el procés.



La dotació més gran de recursos humans per atendre l’alumnat amb NEE és una de les

reivindicacions més esteses entre els equips directius dels centres amb aquest tipus

d’alumnat. S’assenyala una gran manca de recursos per atendre específicament la població

nouvinguda, tant pel que fa a l’alumnat com a les seves famílies.



6. Una simulació de zonificació

Aquest capítol recull tres possibilitats de zonificació escolar per al municipi de Valls. Dos són

per a l’etapa de primària, la primera inclou cinc zones educatives i la segona n’inclou tres. La

tercera proposta de zonificació escolar és per a l’etapa de secundària i consta de tres zones

educatives.

El criteri d’equilibri d’oferta i demanda escolar i el criteri d’heterogeneïtat socioeconòmica han

guiat la construcció de les tres propostes. Tot i ser simulacions dels efectes potencials sobre

l’escolarització que podrien tenir, els criteris esmentats queden garantits i són el punt de

partida per fer un estudi de zonificació amb dades completes que tingui per objectiu l’equilibri

socioeducatiu del municipi.

6.1 Metodologia

Per fer aquesta simulació de zonificació s’ha partit de les dades de l’enquesta passada a les

famílies de P3 i 1r d’ESO.

La metodologia consisteix a simular els efectes potencials sobre l’escolarització que tindria

una divisió hipotètica en zones educatives. Tenint en compte el lloc de residència de

l’alumnat, obtingut a través dels qüestionaris, es poden projectar els equilibris entre oferta i

demanda de cada zona educativa.

En primer lloc, s’han construït tres mapes aproximatius amb zones educatives, dos per a

primària i un per a secundària:

Per establir les diferents delimitacions en zones educatives, s’han utilitzat els criteris

següents:

1. Heterogeneïtat socioeconòmica. Les zones s’han dissenyat intentant delimitar espais

amb grups socials de condicions socioeconòmiques diverses. Sense dades precises de

distribució dels grups socials a la ciutat, les zones s’han establert a partir de les

informacions que s’han pogut inferir dels qüestionaris i del coneixement sobre la

configuració social dels barris de Valls a partir de les entrevistes.



2. Oferta concertada i pública en totes les zones educatives. Lògicament, un criteri

fonamental en l’establiment de zones educatives és el d’intentar aproximar la demanda

educativa a l’oferta de places. Alhora, també cal considerar el volum d’oferta pública i

concertada de la ciutat, ja que tal com va establir la LOE, no poden haver-hi zonificacions

alternatives per sectors. En el disseny de les zones s’ha tingut en compte la ubicació

definitiva dels centres educatius que estan situats provisionalment en altres indrets de la

ciutat.

De fet, qualsevol hipòtesi sobre zonificació ha de partir d’un cert coneixement de l’estructura

social, però, en darrer terme, cal tenir en compte l’oferta educativa.

Cada zona educativa s’ha caracteritzat a partir de les dades del qüestionari. Així, per a cada

zona podem identificar el nivell educatiu, la situació laboral i la nacionalitat de les famílies. A

partir dels dos criteris esmentats, el procés ha consistit a establir iteracions successives fins a

identificar el model que millor s’ajusta als criteris definits.

En cadascuna de les tres propostes, l’exercici permet avaluar el següent:

1. La relació entre la demanda educativa per zona i la quantitat de places ofertades.

2. L’heterogeneïtat socioeconòmica interzones a partir de tres variables: el nivell

d’estudis, la nacionalitat i la situació laboral.

3. Els fluxos de mobilitat escolar, per a la qual cosa s’ha projectat la demanda escolar del

curs 2010-2011 en les propostes de zonificació. El model proposat es compara amb el

comportament actual de la demanda, que en no veure’s limitada per criteris de

zonificació presenta una notable mobilitat geogràfica. D’aquesta manera, es poden

observar els fluxos d’entrada i sortida entre centres i zones.

Finalment, es pot observar la mobilitat que suposaria la nova zonificació suposant unes

pautes de demanda idèntiques a aquest curs 2010-2011, l’exercici permet mesurar quantes

famílies no haurien pogut accedir al centre al qual han estat admeses (normalment, en

primera opció).

Cal especificar que aquesta simulació té moltes limitacions i que es planteja únicament com a

exercici per mostrar les possibilitats d’aquest tipus d’anàlisi. Correspon evidentment als

poders públics competents fer les possibles propostes, si és el cas, consensuar-les en la



mesura que sigui possible i posar-les en marxa. D’altra banda, les limitacions més destacades

de la simulació que presentem són les següents:

1. No és un estudi complet de zonificació. Es basa en dades parcials, ja que només

comptem amb la informació sobre el 61% de les famílies que en el curs 2010-2011

tenien un fill o filla a P3 i el 89% de les famílies de 1r d’ESO —les famílies que van

contestar el qüestionari—, i disposem d’informació socioeconòmica, lloc de residència,

centre escollit en primera opció i centre al qual finalment porten el fill o filla. Per fer un

estudi de zonificació s’hauria de tenir aquesta informació sobre tota la població escolar

de Valls.

2. Les limitacions mostrals ens impedeixen conèixer amb exactitud el comportament de la

totalitat de la demanda educativa de Valls en funció del lloc de residència. Aquesta

limitació s’ha intentat compensar atorgant diferents “pesos” als alumnes en funció de

la seva representació a cada centre. Tot i que el mètode d’estimació és adequat, una

proposta de zonificació “real” s’hauria de poder fer amb informació exacta del

comportament de tota la demanda de P3 i 1r d’ESO.

3. Com qualsevol altre estudi de zonificació educativa, només es poden fer hipòtesis a

partir de la projecció de la demanda actual. Hi ha, doncs, un component d’incertesa

respecte de com canviarien potencialment les eleccions de les famílies en un context

de nova zonificació escolar. En el nostre exercici ens basem en informació del curs

2010-2011.

6.2 Mapa. Proposta de zones

A continuació es presenten tres propostes de mapes. Dos propostes de mapa educatiu per a

primària, un amb cinc zones educatives —corresponents a les cinc escoles públiques del

municipi— i un altre mapa amb tres zones educatives.

En el cas de l’ensenyament secundari, l’informe ha revelat en tot moment una distribució de

l’alumnat molt equilibrada. Ara bé, a secundària hi ha problemes de transport manifestats tant

per la comunitat educativa com pels tècnics d’educació. Per això hem proposat un mapa amb

tres zones educatives que inclou els pobles de la comarca.



6.2.1 Proposta 1: etapa de primària amb cinc zones educatives

• Destinataris: famílies amb fills que hagin d’escolaritzar-se en l’etapa de primària (nivell

P3).

• Nombre de zones educatives: cinc.

• Oferta educativa: possibilitat d’accedir a un centre públic o a un centre concertat en

cada zona educativa.

• Beneficis de la proposta: aquesta proposta prioritza la proximitat i aconsegueix un

equilibri en l’heterogeneïtat socioeconòmica de les famílies.

• Limitacions de la proposta: l’elecció de centre escolar restringeix la prioritat d’accés a

dos centres. Hi ha el perill d’un “efecte fugida” cap a l’escola concertada o cap a escoles de

fora de Valls en les zones on l’escola pública ofertada no agradi.

A continuació es presenta el mapa de simulació de zonificació de primària de Valls que conté

cinc zones educatives.

Mapa 3. Simulació de zonificació. Etapa de primària amb cinc zones educatives

Font: elaboració pròpia a partir de base cartogràfica de l’Ajuntament de Valls.



6.2.1.1 Criteri d’equilibri en l’oferta educativa per zones

A partir de les dades del qüestionari hem analitzat la demanda educativa de cada zona. En els

centres on l’índex de resposta no ha estat complet s’ha ponderat la representació de l’alumnat

per poder simular una demanda del 100% de l’alumnat del curs 2010-2011 i poder construir

les zones educatives amb equilibri d’oferta i demanda.

La proposta queda així:

Zona A: Enxaneta i Cor de Maria

Zona B: Baltasar Segú i Cor de Maria

Zona C: La Candela i Claret

Zona D: Eladi Homs i Claret

Zona E: Eugeni d’ors i Lledó

En el quadre que s’exposa a continuació es pot observar, en les primeres dues columnes, la

demanda general (ponderada) i l’oferta de places públiques. Els centres concertats s’han

assignat tenint en compte la proximitat amb l’objectiu d’equilibrar la demanda i l’oferta

educativa per zones.

Taula 11. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a P3 en la proposta de cinc zones educatives


Demanda Oferta pública de places educatives

Diferència

Oferta de places en centres concertats

Diferència

Zona A 61,89 CEIP Enxaneta: 25-37

Zona B 35,02 CEIP Baltasar Segú: 25

-10Col·legi C. Maria: 50 + 3 places

Zona C 37,32 CEIP La Candela: 25

-12

Zona D 57,04 CEIP Eladi Homs: 25

-32Col·legi Claret: 50

+ 6 places

Zona E 91,18 CEIP Eugeni d’Ors: 75

-16 Col·legi Lledó: 25 + 9 places



Com es pot observar en la taula, en aquesta simulació les zones queden molt equilibrades pel

que fa a demanda i oferta de places educatives, amb molt poc excedent de places.

6.2.1.2 Criteri d’heterogeneïtat socioeconòmica

Per avaluar l’heterogeneïtat de les zones educatives s’han tingut en compte tres variables: el

nivell d’estudis de les famílies que hi resideixen, el percentatge de famílies autòctones i

estrangeres residents en cada zona educativa i la seva situació laboral. Veiem com queda la

distribució per zones de cadascuna de les variables.

1. Nivell d’estudis

Taula 12. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, P3

Zona

A Zona B Zona C Zona D Zona E Total Primària o sense estudis 17,7% 2,9% 11,1% 14,0% 18,9% 14,5%

Secundària 27,4% 42,9% 36,1% 21,1% 25,6% 28,7%

Estudis superiors 54,8% 54,3% 52,8% 64,9% 55,6% 56,7% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 del curs 2010-2011.

El nivell d’estudis de les famílies que resideixen en cada zona educativa està força equilibrat.

El segment de famílies amb nivell d’estudis superior en totes les zones educatives està entre

el 53% i el 65%. L’equilibri també s’observa entre les famílies amb estudis de secundària o

inferiors, amb l’excepció de la zona B, que té al voltant d’un 10% més de famílies amb nivell

de secundària i en què el percentatge de famílies amb estudis de primària queda minimitzat.

A continuació observem la distribució de la nacionalitat per zones educatives.



2. Nacionalitat

Taula 13. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, P3

Zona A Zona B Zona C Zona D Zona E Total

Autòctona 82,0% 85,7% 76,3% 87,7% 80,2% 82,4%

Estrangera 18,0% 14,3% 23,7% 12,3% 19,8% 17,6%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 del curs 2010-2011. La nacionalitat de les famílies està força equilibrada entre autòctons i estrangers a les cinc

zones educatives. El percentatge d’estrangers oscil·la entre el 12% i el 23%. Si tenim en

compte que el percentatge de població estrangera a Valls és del 16,6%, les zones educatives

tenen percentatges molt propers a la mitjana, amb una distribució raonablement equilibrada.

Tant el nivell d’estudis de les famílies de P3 com la nacionalitat en les diferents zones

educatives, doncs, no generen diferències ni desigualtats entre zones educatives en aquesta

proposta. Aquest factor contribueix a l’equilibri de la composició escolar dels centres de cada

zona educativa.

Observem a continuació la realitat sociolaboral de les famílies de P3 en les diferents zones

educatives de la proposta.

3. Situació laboral Taula 14. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents zones educatives, P3

Zona A Zona b Zona c Zona D Zona E Total


aturats/ades

6,7% 8,6% 5,6% 5,3% 6,7% 6,5%

Llar mixta 46,7% 25,7% 50,0% 35,1% 31,5% 36,9%


ocupats/ades

46,7% 65,7% 44,4% 59,6% 61,8% 56,6%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de P3 del curs 2010-2011. El percentatge de famílies amb tots els adults en situació d’atur està entre el 5% i el 8% en les

cinc zones educatives d’aquesta simulació. La mitjana de famílies en situació d’atur de P3 i 1r



d’ESO enquestades a Valls és del 6,5%. Per tant, els percentatges per zones responen a

l’equilibri en la configuració social de les famílies de la ciutat.

Respecte de les llars amb tots els adults ocupats, la distribució és força equilibrada entre les

zones, i tot i que el rang de percentatge va del 47% al 66%, no comporta una desigualtat

significativa.

6.2.1.3 Fluxos de mobilitat escolar

Si apliquéssim la zonificació de la proposta 1, la demanda educativa actual (curs 2010-2011) a

Valls presentaria una mobilitat geogràfica assumible. L’aplicació del sistema de zonificació

proposat implicaria, doncs, una certa reordenació de la demanda. Com es pot observar en la

taula següent, actualment la procedència dels alumnes en cada centre es correspon almenys

en el 30% de l’alumnat amb les zones residencials definides, amb una excepció, tal com es

detalla a continuació.

Taula 15. Procedència residencial de les famílies de P3 escolaritzades actualment en els diferents centres educatius, segons la simulació de cinc zones educatives. Curs 2010-2011 Zona A Zona B Zona C Zona D Zona E Total

Baltasar Segú (zona B) 38,5% 15,4% 15,4% 30,8% 100,0%

Eladi Homes (zona D) 4,0% 12,0% 80,0% 4,0% 100,0%

Enxaneta (zona A) 46,2% 7,7% 7,7% 15,4% 23,1% 100,0%

Eugeni d’Ors (zona E) 13,7% 2,0% 9,8% 15,7% 58,8% 100,0%

La candela (zona C) 26,9% 3,8% 26,9% 11,5% 30,8% 100,0%

Mare de Deu del Lledó (zona E) 7,7% 19,2% 19,2% 7,7% 46,2% 100,0%

Cor de Maria (zones A i B) 32,7% 28,8% 17,3% 7,7% 13,5% 100,0%

Claret (zones C i D) 13,7% 9,8% 13,9% 23,5% 37,3% 100,0%




Si observem la taula anterior, podem inferir que hi ha cinc centres educatius en què la

demanda actual correspon almenys en un 45% a residents de la zona a què s’adjudicaria la

prioritat d’accés per proximitat en aquesta proposta de zonificació.

Si tenim en compte que a Valls les assignacions es fan a P3 en un 94% entre la primera i la

segona opció escollida per la família, les assignacions, amb aquesta proposta de zonificació i

suposant que el comportament de la demanda fos el mateix que en el curs 2010-2011, es

farien amb una notable correspondència amb la tria de les famílies.

A l’escola Eladi Homs el 80% del seu alumnat resideix a la zona prioritària d’assignació (D). El

62% de l’alumnat del Cor de Maria viu en una de les dues zones de proximitat que els

correspondria (A i B). L’Eugeni d’Ors actualment es nodreix d’un 58,8% d’alumnat de la zona

de referència (E). Pel que fa a l’Enxaneta i el Lledó, el 46,2% del seu alumnat viu en la zona

d’accés preferent (A i E, respectivament).

Els centres La Candela i Claret tenen el 30% del seu alumnat actual residint a la zona

adjudicada.

I finalment tenim el centre on hi hauria més reordenació, el Baltasar Segú, ja que el seu

alumnat prové fonamentalment de les zones A i E. Només el 15,4% del seu alumnat resideix en

la mateixa zona educativa que se li adjudicaria per proximitat.

6.2.2 Proposta 2: etapa de primària amb tres zones educatives

• Destinataris: famílies amb fills que hagin d’escolaritzar-se en l’etapa de primària (nivell

P3).

• Nombre de zones educatives: tres.

• Oferta educativa: dos centres públics i un de privat en cada zona educativa.

• Beneficis de la proposta: heterogeneïtat social en cada zona educativa —equilibri més

gran entre zones que en la proposta anterior—; capacitat d’elecció entre tres centres educatius

per zona.

• Limitacions de la proposta: possible dualització entre centres i perills de fugida cap a

centres concertats (menor que en la proposta anterior).



A continuació es presenta el mapa de la segona proposta de zonificació de primària, que

consta de tres zones educatives.

Mapa 4. Simulació de zonificació. Etapa de primària amb tres zones educatives



Seguint la mateixa metodologia que en la proposta 1, l’equilibri entre la demanda i l’oferta

educativa en aquesta proposta de tres zones educatives deixaria una distribució de centres

per zones com es detalla a continuació:

Zona A: Enxaneta, Baltasar Segú i Cor de Maria

Zona B: La Candela, Eladi Homs i Claret

Zona C: Eugeni d’Ors i Lledó

La taula següent analitza la distribució de la demanda observada a cada zona educativa (a

partir dels qüestionaris de P3) i l’oferta de places dels dos centres públics i un de concertat de

cada zona educativa.



Taula 16. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a P3 en la proposta de tres zones educatives

Demanda Oferta pública de places educatives

Diferència

Oferta de places en centres concertats

Diferència

Zona A 96,91

CEIP Enxaneta: 25

CEIP Baltasar Segú: 25

47 Col·legi C. Maria: 50 + 3 places

Zona B 94,36 CEIP La Candela: 25 CEIP Eladi Homs: 25

44

Col·legi Claret: 50

+ 6 places

Zona C 91,18 CEIP Eugeni D’ors: 75 16 Col·legi Lledó: 25 + 9 places


L’equilibri en la demanda de les tres zones educatives genera un sistema de zonificació més

fàcil, amb un resultat semblant al de la proposta anterior pel que fa al poc excedent de places

que hi ha en cada zona educativa, factor que indica un bon equilibri entre oferta i demanda

educativa. Cal recordar que les dades són parcials i que hi podria haver canvis en la demanda

i, per tant, en el sistema de zonificació que s’adeqüi al nou equilibri escolar.


En aquest apartat analitzem el grau d’heterogeneïtat socioeconòmica dintre de cada zona

educativa o, vist d’una altra manera, el grau d’homogeneïtat socioeconòmica entre zones

educatives.

Novament, analitzem com quedarien distribuïts els indicadors socials de nivell d’estudis,

nacionalitat i situació laboral entre les zones educatives en aquesta segona proposta de

zonificació escolar.



1. Nivell d’estudis Taula 17. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, P3

Zona A Zona B Zona C Total

Primària o sense estudis 12,4% 12,9% 18,9% 14,6%

Secundària 32,0% 26,9% 25,6% 28,2%


Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


El nivell d’estudis de les famílies que resideixen en cada zona educativa és molt semblant a la

mitjana. El percentatge de famílies amb nivell d’estudis de primària o inferior només varia en

un màxim d’un 6% entre zones escolars. L’equilibri en els estudis superiors també és

significatiu, ja que la diferència entre zones no arriba al 5% (cosa que millora els resultats de

la proposta anterior).

A continuació podem observar com quedarien distribuïdes les nacionalitats de les famílies.

2. Nacionalitat

Taula 18. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, P3


Autòctona 82,5% 83,0% 80,2% 81,9%

Estrangera 17,5% 17,0% 19,8% 18,1%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


La nacionalitat de les famílies presenta una distribució notablement equilibrada entre zones.

S’ha de tenir en compte que el percentatge més elevat de famílies d’origen estranger es

concentra en el casc antic (i els seus voltants) i que precisament aquesta zona és compartida

per les tres zones escolars. El percentatge d’estrangers és pràcticament el mateix en les tres

zones, oscil·la entre el 17% i el 19,8%, interval molt pròxim a la mitjana d’estrangers de la

ciutat (16,6%).



L’equilibri de nacionalitats entre zones escolars contribueix a fer que es distribueixin

equitativament els alumnes estrangers entre els centres escolars, tot i que no ho garanteix al

100%. El risc de dualització de centres educatius dintre d’una mateixa zona educativa es pot

compensar amb altres mesures de política educativa, com és la reserva de places de NEE i

altres instruments que es presenten en el capítol de propostes d’aquest informe.

3. Situació laboral

Taula 19. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents zones educatives,

P3



aturats/ades

7,4% 5,4% 6,7% 6,5%

Llar mixta 38,9% 40,9% 31,5% 37,2%


ocupats/ades

53,7% 53,8% 61,8% 56,3%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


Pel que fa a la situació laboral de les famílies de P3, l’equilibri és fa evident. El percentatge de

llars de famílies de P3 amb tots els adults en atur oscil·la entre el 5% i el 7% en les tres zones

escolars de la proposta. Les llars amb tots els adults ocupats també presenten un equilibri

significatiu entre les tres zones. La mitjana de famílies ocupades de P3 i 1r d’ESO a Valls és del

57%; aquesta dada ens confirma que la variabilitat recollida entre el 53% i el 61% en les tres

zones se situa precisament al voltant de la mitjana de la ciutat i a una curta distància.

L’equilibri dels tres indicadors, nivell d’estudis, nacionalitat i situació laboral, en aquesta

segona proposta per a l’etapa de primària, juntament amb el fet que les famílies tinguin un

espectre més ampli de centres en què tenen prioritat d’accés, fa la proposta més atractiva, ja

que combina equitat i elecció de centre.




En aquesta proposta de tres zones educatives, sis centres tenen actualment almenys el 40%

del seu alumnat residint en la zona d’adjudicació preferent.

La gran majoria de l’alumnat dels centres següents procedeix de la zona escolar establerta en

la proposta: Eladi Homs, 92%; Cor de Maria, 63,5%; Eugeni d’Ors, 58,8%); Enxaneta, 53,8%), i

Baltasar Segú, 52%.

Els tres centres restants es nodreixen de famílies que resideixen en les tres zones escolars,

però la zona majoritària continua sent l’assignada als centres Lledó (46,2%), La Candela

(38,5%) i Claret (38%).

Taula 20. Procedència residencial de les famílies de P3 escolaritzades actualment en els

diferents centres educatius, segons la simulació de tres zones educatives. Curs 2010-

2011


La mobilitat de les famílies s’hauria de combinar amb un procés de creació de consens,

acompanyament i transparència en el procés d’implementació per tal que la nova política de

zonificació escolar sigui ben acollida.


Eladi Homes (zona B) 4,0% 92,0% 4,0% 100,0%

Cor de Maria (zona A) 63,5% 24,5% 13,2% 100,0%

Eugeni d’Ors (zona C) 15,7% 25,5% 58,8% 100,0%

Enxaneta (zona A) 53,8% 23,1% 23,1% 100,0%

Baltasar Segú (zona A) 52,0% 16,0% 32,0% 100,0%

Mare de Deu del Lledó (zona

C)

26,9% 26,9% 46,2% 100,0%

La Candela (zona B) 30,8% 38,5% 30,8% 100,0%

Claret (zona B) 24,0% 38,0% 38,0% 100,0%



6.2.3 Proposta 3: etapa de secundària amb tres zones educatives

• Destinataris: famílies amb fills que hagin d’escolaritzar-se en l’etapa de secundària (1r

d’ESO).

• Nombre de zones educatives: tres.

• Oferta educativa: possibilitat d’accedir a un centre públic i un de privat en cada zona

educativa.

• Beneficis de la proposta: millora del transport escolar dels alumnes que provenen de la

resta de la comarca; heterogeneïtat social en cada zona educativa i homogeneïtat social entre

zones.

• Limitacions de la proposta: en partir d’una situació d’equilibri social entre centres,

zonificar pot significar posar en perill aquest equilibri.

A continuació es presenta el mapa de simulació de zonificació de secundària de Valls que

consta de 3 zones educatives.

Mapa 5. Simulació de zonificació. Etapa de secundària amb tres zones educatives





A partir de les dades del qüestionari facilitat a les famílies de 1r d’ESO hem pogut analitzar la

demanda educativa en cadascuna de les tres zones. En aquesta proposta per a secundària

hem trobat un problema metodològic, perquè ens cal la informació de la demanda dels pobles

del voltant per tal de dissenyar un mapa amb equilibri entre places educatives i demanda. Tot

i així, hem realitzat l’exercici deixant la demanda de fora de Valls sense adjudicar a zones

educatives, atès que hi ha un alt marge per a l’equilibri escolar perquè hi ha un excedent de

quaranta places en les zones A i B, i una demanda aproximada de vint-i-cinc alumnes.

És a dir, atès que no tenim la informació dels pobles on viuen les famílies que vénen de fora

de Valls, no podem saber la demanda que prové de cada poble. La idea és que els pobles del

voltant pertanyin a la zona educativa més propera i caldria ajustar-ho d’acord amb la

demanda. Així, els pobles del nord, nord-est i nord-oest de Valls tindrien prioritat en la zona A;

els pobles del sud tindrien prioritat en la zona B, i finalment, els pobles de l’est tindrien

prioritat en la zona C.

L’exercici pot ser d’utilitat si en un futur es vol fer un estudi amb totes les dades per planificar

un mapa educatiu amb zones de proximitat a secundària.

La proposta de distribució de zones i centres queda així:

Zona A: IES Jaume Huguet i Cor de Maria

Zona B: IES Narcís Oller i Cor de Maria

Zona C: IES Serra de Miramar i Claret

L’equilibri entre oferta i demanda educativa, tenint en compte les limitacions esmentades, es

detalla en el quadre que es presenta a continuació:



Taula 21. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a 1r d’ESO en la proposta de tres

zones educatives25

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris de 1r d’ESO del curs 2010-2011.


Analitzem ara com quedarien distribuïts alguns indicadors socials entre les tres zones

educatives.

Pel que fa al nivell d’estudis de les famílies (amb dades de l’enquesta a les famílies de 1r

d’ESO), hi ha força equilibri entre les tres zones educatives. Entre un 45% i un 55% de les

famílies de les tres zones escolars tenen estudis superiors. La diferència més significativa es

dóna en les famílies que procedeixen de fora del municipi, un 62% de les quals tenen estudis

superiors. No coneixem la distribució que hi ha d’aquestes famílies entre els pobles, però no

hauria de modificar gaire el resultat en les tres zones educatives, el que passarà és que pujarà

el nivell d’estudis general de les famílies de tots els centres educatius. Caldria vetllar per la

seva distribució equilibrada, tant pel que fa a la proximitat com pel que fa a aquests nivells

més alts socioeducatius.

25 Nota metodològica: pel que fa a les famílies de què tenim tota la informació excepte el lloc de residència (dotze

casos), hem suposat que estan distribuïdes equilibradament en les tres zones educatives.

Demanda Oferta pública de

places educatives

Diferència

places

públiques

Oferta de places

concertades

Diferència total

de places

Zona A (ESO) 103 Jaume Huguet: 90 -13 Cor de Maria: 60

Zona B (ESO) 128 Narcís Oller: 120 -8

+ 39 places

Zona C (ESO) 123 Serra de Miramar: 60 -63 Claret: 60 - 3 places

Fora de Valls 22 SENSE ADJUDICAR

Total 376 270 120



1. Nivell d’estudis Taula 22. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, 1r d’ESO Zona A (ESO) Zona B (ESO) Zona C (ESO) Fora de Valls

Primària o sense

estudis

13,4% 25,0% 22,7% 19,0%

Secundària 30,9% 21,0% 32,8% 19,0%


Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


El segon indicador és la nacionalitat de les famílies. El percentatge de famílies d’origen

estranger oscil·la entre un 11% i un 17% en les tres zones educatives. L’equilibri, tenint en

compte que la mitjana de famílies d’origen estranger a la ciutat és del 16,6%, és significatiu.

No obstant això, cal analitzar les dades de les famílies que viuen en els pobles del voltant de

la ciutat i que pertanyen als centres educatius de Valls.

Només un 5% d’aquestes famílies són d’origen estranger i un 95% són autòctones. La

distribució d’aquestes famílies s’hauria de fer tenint en compte que s’han de distribuir entre

els centres educatius segons la proximitat, però també tenint en compte el seu perfil social

particular.

2. Nacionalitat

Taula 23. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents zones educatives, 1r

d’ESO

Zona A (ESO) Zona B (ESO) Zona C (ESO) Fora de Valls

Autòctona 87,9% 83,2% 89,1% 95,2%

Estrangera 12,1% 16,8% 10,9% 4,8%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


Finalment, la situació laboral de les famílies és gairebé idèntica entre zones educatives, factor

que contribueix a l’equitat en els centres educatius. El segment de famílies amb tots els seus



membres a l’atur està entre el 4% i el 8%, si tenim en compte que la mitjana de les famílies de

P3 i 1r d’ESO a Valls és del 6,5%, s’aconsegueix un equilibri important. Novament, la

desigualtat es troba quan mirem les dades de les famílies que resideixen fora del municipi de

Valls i que escolaritzen els seus fills en els centres educatius de Valls. No hi ha famílies amb

tots els seus membres a l’atur, tot i que la diferència es trasllada a les llars mixtes (45%), es

manté un percentatge semblant a les tres àrees educatives pel que fa a les llars amb tots els

adults ocupats: 55% fora de Valls i entre el 57% i el 59% en les tres àrees de Valls.

3. Situació laboral

Taula 24. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents zones educatives,

1r d’ESO

Zona A (ESO) Zona B (ESO) Zona C (ESO) Fora de Valls


aturats/ades

5,1% 8,2% 4,2%

Llar mixta 35,4% 34,4% 38,7% 45,0%


ocupats/ades

59,6% 57,4% 57,1% 55,0%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


Amb aquestes zones educatives s’observa un equilibri, tot i que manquen dades de com

quedaria distribuïda la demanda de les famílies que resideixen fora de Valls i que tenen un

perfil socioeducatiu diferent, tal com hem pogut analitzar mitjançant els indicadors del nivell

d’estudis, la nacionalitat i la situació laboral de la llar.

A continuació analitzem els fluxos de mobilitat escolar amb les dades del curs 2010-2011

segons la simulació de zonificació que hem fet per als centres de secundària.


En aquest cas de secundària, podem observar una considerable correspondència entre la

procedència residencial de les famílies i l’adjudicació de zona educativa del centre en què

escolaritzen els seus fills actualment.



Així, el col·legi Cor de Maria es nodreix actualment en un 78,5% de famílies que viuen a les

zones A i B, de què, segons aquesta proposta, hauria d’acollir alumnat per proximitat. En el

cas de l’IES Serra de Miramar, el 42% del seu alumnat prové actualment de la zona on

quedaria adjudicat el centre educatiu. L’IES Narcís Oller també té la seva demanda educativa

en un 39% de la zona B, a la qual s’adjudicaria seguint aquest mapa escolar. Els dos centres

restants, el Claret i l’IES Jaume Huguet, tenen respectivament un 18% i un 25% d’alumnat

procedent de la zona educativa de referència.

Les famílies que resideixen fora del municipi representen entre un 3% i un 13% de l’alumnat

dels diferents centres educatius. No en coneixem la procedència ni l’adjudicació, per la qual

cosa no podem inferir si hi hauria gaire mobilitat escolar.

Taula 25. Procedència residencial de les famílies de 1r d’ESO escolaritzades actualment en els diferents centres educatius, segons la simulació de tres zones educatives. Curs 2010-2011 Zona A (ESO) Zona B (ESO) Zona C (ESO) Fora de Valls Total

Cor de Maria (zones A i B) 47,1% 31,4% 15,7% 5,9% 100,0%

Serra de Miramar (zona C) 29,6% 22,2% 44,4% 3,7% 100,0%

Narcís Oller (zona B) 17,7% 39,8% 39,8% 2,7% 100,0%

Jaume Huguet (zona A) 28,2% 27,1% 36,5% 8,2% 100,0%

Claret (zona C) 24,2% 45,2% 17,7% 12,9% 100,0%


Les conclusions de les tres propostes de zonificació es presenten en el capítol 7 següent, que

reuneix les principals conclusions i reflexions sobre tota la diagnosi per poder presentar, en

l’últim capítol, les propostes d’intervenció.



7. Conclusions

El tema que ens ocupa en aquest projecte té un immens interès en el nostre context. És un

projecte pilot d’àmbit municipal que té per objectiu diagnosticar i millorar de manera

participada els processos d’escolarització del municipi tenint la igualtat d’oportunitats i la

cohesió social com a eixos principals.

Actualment a Catalunya estem davant d’una situació preocupant de concentració de

necessitats educatives en múltiples centres educatius, en bona mesura a causa de l’absència

d’una planificació adequada del procés d’escolarització de les onades migratòries dels últims

deu anys. Assistim avui a forts nivells de segregació escolar en molts municipis catalans, entre

els quals hi ha Valls.

El projecte que us hem exposat en les pàgines anteriors s’ha realitzat durant dotze mesos i té

un gran potencial, perquè Valls ha estat un dels primers municipis amb voluntat de capgirar la

situació. Sabem que això no es fa en poc temps, que la situació s’ha anat gestant durant anys.

La diagnosi acurada i les propostes de millora que recull aquest informe conviden a què els

agents implicats puguin adoptar polítiques educatives que progressivament condueixin a una

situació de menor desigualtat escolar al municipi que assegurin la qualitat educativa.

A mode de síntesi, exposem breument algunes de les conclusions que es desprenen de la

diagnosi, per passar finalment, en el capítol 8, a les propostes d’intervenció.

L’equilibri territorial i la segregació escolar

1) L’anàlisi sociodemogràfica de la població del municipi ens informa que a Valls no hi

ha una segregació territorial significativa entre estrangers i autòctons.

El fenomen de la segregació escolar pot produir-se per diferents factors. La segregació

territorial i el seu reflex en l’àmbit escolar són un dels mecanismes més habituals en

municipis on hi ha una segregació territorial alta i una zonificació que relaciona la composició

dels districtes amb la dels centres educatius. No és el cas de Valls.



L’índex de dissimilitud informa d’una segregació residencial baixa o, en tot cas, moderada

(0,28). La distribució de les famílies estrangeres entre els diferents districtes és força

homogènia.

La inexistència d’una segregació territorial alta descarta aquest factor com a explicatiu de la


2) La segregació escolar a primària és moderada-alta. També s’han identificat altres

desigualtats en aquesta etapa educativa.

L’anàlisi de les dades sobre l’alumnat dels centres educatius ens ha permès quantificar d’una

manera global el grau de segregació que hi ha entre l’alumnat estranger i l’alumnat autòcton.

L’índex de dissimilitud ens permet mesurar la proporció d’alumnat estranger que hauria de

canviar de centre per tal d’assolir una distribució perfectament igualitària. Aquest índex,

calculat per a l’alumnat de primària, és de 0,51. I s’interpreta com que hipotèticament el 51%

dels alumnes estrangers haurien de canviar de centre per assolir una distribució perfectament

equilibrada.

La segregació és moderada-alta i supera la mitjana catalana. És un fenomen preocupant per

les conseqüències educatives que comporta.

A partir de les dades del qüestionari facilitat a les famílies de P3 i 1r d’ESO, s’han trobat altres

desigualtats socials a primària, com és el perfil de les famílies que van a uns centres i als

altres, pel que fa al nivell educatiu, a la situació laboral i als ingressos.

La concentració de situacions familiars desafavorides afecta el rendiment dels alumnes,

principalment el dels alumnes amb més desavantatge social. La literatura sociològica de

l’educació evidencia la relació positiva entre l’heterogeneïtat de la composició escolar i els

efectes positius sobre el rendiment escolar de l’alumnat.

La concentració de nivells educatius baixos, desocupació laboral o ingressos inferiors és dóna

no només en relació amb les llars estrangeres sinó també amb les autòctones. Així, els centres

amb altes concentracions d’estrangers també tenen concentracions d’autòctons en situacions

desafavorides. Les dades corroboren la informació que ens avençaven les entrevistes amb

directors i directores de centres sobre la distribució desigual dels alumnes autòctons.



Tot i així, la desigualtat més gran pel que fa al volum d’alumnes es produeix amb les famílies

estrangeres, principalment en dos centres públics de primària, La Candela i Baltasar Segur.

3) A secundària hi ha més equilibri en la distribució, tant per nacionalitat de l’alumne,

com per nivell educatiu, situació laboral i ingressos de les famílies.

No hi ha segregació escolar en aquesta etapa educativa; l’índex indica un 0,12, la meitat de la

mitjana catalana. Tampoc s’identifiquen altres desigualtats significatives.

L’equilibri en l’etapa de secundària contrasta amb la segregació escolar de l’etapa de

primària. El nombre d’estrangers en una etapa i en l’altra és semblant.

Un dels factors que pot explicar aquesta distribució equilibrada és l’escolarització més

elevada de l’alumnat d’aquesta etapa en la xarxa pública. Un altre factor important és la tria

de les famílies. En la mesura en què la segregació escolar és baixa, hi ha una elecció més

equilibrada entre centres educatius. La composició escolar, com s’ha pogut analitzar, és un

dels factors que fa que tant famílies de primària com de secundària descartin determinats

centres.

4) Els alumnes amb NEE estan desigualment distribuïts

Les concentracions als centres educatius de Valls no només són d’alumnat estranger. La

distribució desigual de l’alumnat amb NEE és un problema que té a veure amb la detecció de

les NEE, la distribució d’aquests alumnes, els recursos dels centres i les necessitats de

l’alumnat.

La concentració dels alumnes amb NEE socials fonamentalment té lloc en dos centres a

primària: La Candela i Baltasar Segur. En l’etapa de secundària la distribució és força

equilibrada.

Respecte dels alumnes amb NEE de tipus A (discapacitat física, psíquica o sensorial), es

concentren en l’Eladi Homs a primària i Serra de Miramar a secundària; diferents factors

influeixen en aquest fenomen. En primer lloc, la “bona fama” en l’atenció a aquest alumnat

entre les famílies genera concentració de la demanda; en segon lloc, la reserva de places

educatives és menor que el nombre d’alumnes amb NEE, factor que fa concentrar la resta



d’alumnes amb NEE en els centres on queden places buides, dificultant la distribució

equilibrada entre tots els centres educatius; en tercer lloc, els criteris d’assignació d’aquest

tipus d’alumnat utilitzats fins ara han estat l’existència de vacants, les necessitats dels

alumnes i els recursos del centre. Actualment, la Comissió d’Escolarització treballa

incorporant el criteri de distribució equilibrada en substitució de l’existència de vacants,

alhora que ha augmentat la reserva de places de 2 a 4.

Tot i ser concentracions moderades, aquest tipus d’alumnat està augmentant, a causa de la

millora del sistema i dels criteris de detecció que s’estan implementant. L’alumnat amb NEE

pot visibilitzar part de la concentració d’estrangers, ja que s’estan tenint en compte els

nouvinguts que provenen de països d’Àsia i Àfrica. La reserva de places encara no s’adequa al

nombre d’alumnes amb NEE.

Per què hi ha segregació escolar a Valls?

5) La matrícula viva està baixant, ja no és la causa principal de la reproducció de la


Una de les causes de la gestació de la segregació escolar a primària a Valls ha estat el procés

circular entre l’existència de vacants en determinats centres educatius després del període de

matriculació i l’arribada d’alumnat fora de termini.

Aquest mecanisme ja no funciona, per dues raons. En primer lloc, no queden places vacants

concentrades en un únic centre, sinó que les ràtios són força altes una vegada tancat el procés

de matriculació. En segon lloc, l’assignació de places d’incorporació tardana es fa tenint en

compte el criteri de distribució equilibrada, motiu pel qual les dades de matrícula viva del curs

2010-2011 són notablement més equilibrades que les del curs anterior. Així mateix, la

disminució de l’arribada d’alumnes fora de termini contribueix a distribuir més fàcilment

aquests alumnes. Tanmateix, la desincentivació de la immigració per causes econòmiques té

caràcter cíclic i convé sistematitzar o protocol·litzar les eines per distribuir-los de manera

equilibrada per poder fer front a futures onades migratòries.

El principal mecanisme actual de reproducció de la segregació escolar es produeix en el

procés d’elecció de centre.



6) La segregació actual a primària és fruit fonamentalment del comportament de la

demanda, que se segrega des de l’inici del procés de preinscripció.

La segregació escolar s’ha gestat a Valls durant deu anys a partir d’una escassa planificació

educativa del fenomen migratori. Actualment, la distribució desequilibrada de l’alumnat es

reprodueix pel comportament de les famílies autòctones i estrangeres en el moment de triar

centre educatiu. D’una banda, la informació de què disposen les famílies és desigual. En

aquest sentit, en el capítol 8 es desenvolupen propostes de política informativa. D’altra

banda, l’anàlisi de les raons de les famílies per triar centre educatiu aporta informació sobre el

comportament de la demanda. La proximitat és el motiu principal de tria de les famílies de P3 i

el projecte educatiu de les de 1r d’ESO. Les famílies descarten els centres amb baixa qualitat

del professorat i tenen en compte a primària la presència d’alumnes immigrants i d’un perfil

d’alumnes que no els agradi a l’hora de descartar centre.

Cal que es tingui present la lluita contra la segregació escolar a l’hora d’assignar nou alumnat.

En el capítol final de propostes es presenten algunes eines de distribució equilibrada de

l’alumnat i propostes d’intervenció.

7) En les entrevistes als equips directius i tècnics d’educació s’ha detectat un punt de

partida compartit, que és la diagnosi de les concentracions escolars a primària.

Les dades d’aquest informe confirmen i especifiquen el tipus i el grau de concentracions. La

concentració d’alumnat estranger, la concentració d’alumnat amb NEE, la concentració

d’alumnat d’incorporació tardana o la concentració de pobresa són fenòmens que tots els

actors coneixen, tot i que no disposen de dades objectives. El consens en la diagnosi és el

primer pas per dissenyar una estratègia que incorpori els diferents vessants de l’escolaritat a

Valls.

A partir d’aquesta diagnosi compartida es detecten punts de trobada i de dissens respecte

dels canvis possibles. L’anàlisi d’aquests punts en el capítol 5 ha permès incorporar la

informació dels actors de la comunitat educativa en el disseny de les propostes d’intervenció

(capítol 8).



Sobre les tres propostes de zonificació

8) Les tres propostes exposades en el capítol 6 reflecteixen com quedaria distribuïda la

població entre centres seguint un criteri d’equilibri escolar i social.

Si el municipi decidís zonificar, de les dues propostes per a l’etapa de primària recomanem la

segona proposta, la qual reuneix dues característiques importants: l’equitat educativa i un

ventall de tres centres educatius de prioritat d’accés per a les famílies de cada zona escolar.

La situació de segregació escolar a primària necessita eines de planificació educativa per

millorar i la zonificació és una d’aquestes eines. No obstant això, el procés ha de poder

comptar amb un cert consens de la comunitat educativa per tal que la zonificació sigui

acceptada tant per famílies com per centres educatius.

Respecte de la proposta per a secundària, es parteix d’una realitat molt diferent de la de

primària, ja que en aquest cas no hi ha segregació escolar, sinó ben al contrari. La proposta

resoldria el problema del transport escolar, tot i que limitaria les prioritats d’accés de les

famílies; a més, s’ha de tenir molta cura en la distribució socioeducativa de la població de fora

de Valls. En conjunt, el perfil social d’aquesta població correspon majoritàriament a famílies

autòctones, amb nivells d’estudis alts i una millor situació laboral que la resta de famílies de

1r d’ESO, segons les dades de què es disposa. Aquest factor s’ha de tenir present en el

moment de fer les assignacions escolars; per tal de mantenir l’equilibri de les zones escolars

són necessaris tant el criteri de proximitat del poble al centre de secundària, com la

distribució equilibrada dels perfils socioeducatius.

Cal remarcar la millora notable en l’heterogeneïtat dels perfils socioeducatius dels centres

respecte de les dades de distribució de l’alumnat actual que resulten de les simulacions de

zonificació que es presenten en aquest capítol. Els tres exercicis validen la possibilitat

d’utilitzar la zonificació en el cas de Valls com a eina per regular la segregació escolar actual.

No obstant això, és fonamental assenyalar que la zonificació per si mateixa no garanteix la

distribució de la demanda, per dos motius principalment; d’una banda, l’heterogeneïtat

socioeconòmica en la zona educativa no ens informa de la distribució futura de la demanda

entre els centres d’aquella zona escolar, i es poden continuar produint fenòmens de

dualització de la demanda. I d’altra banda, el comportament de la demanda d’un curs pot

canviar l’any següent pel que fa als fluxos de mobilitat estudiats. Per tant, la combinació amb

eines com la reserva de places o polítiques informatives potents és molt recomanable.



En l’apartat següent es presenten un seguit de propostes d’intervenció, tenint en compte

aquesta diagnosi participada.



8. Propostes d’intervenció educativa

Aquest capítol recull les principals línies d’intervenció educativa que es deriven de l’informe

presentat. Les línies de treball, les prioritats d’actuació i les propostes específiques

d’intervenció són fruit de la diagnosi realitzada en aquest projecte i de la sessió de treball que

es va fer el 14 juny de 2011 amb la participació de representants de la comunitat educativa de

Valls.

El capítol s’estructura en tres àmbits de propostes d’intervenció: Les polítiques d’informació i

de canalització de la demanda; La planificació de l’oferta educativa i la distribució equilibrada

d’alumnat amb NEE, i Les polítiques d’intervenció focalitzada. En cada àmbit distingirem tres

nivells d’anàlisi: els principals elements de diagnòsi, les prioritats d’actuació i finalment, les

propostes d’intervenció.

Cal insistir en el fet que les propostes plantejades són suggeriments que hauran de discutir i

matisar els actors implicats. En aquest sentit, és desitjable que l’Ajuntament de Valls lideri un

procés de debat i consens amb els diferents actors entorn d’un pla d’actuació, el qual, a mig

termini, pot constituir una eina de política educativa fonamental per reduir la segregació

escolar del municipi i afavorir la igualtat d’oportunitats educatives.

8.1 Polítiques d’informació i canalització de la demanda

8.1.1 Elements de diagnosi

En aquest informe s’ha analitzat la incidència de diferents factors en la reproducció de la

segregació escolar a Valls. Una de les conclusions més destacades ha estat que la segregació

escolar actualment no té relació directa amb l’arribada d’alumnat fora de termini, sinó

especialment amb les pautes d’accés i d’elecció dels centres per part de les famílies. L’elecció

concentrada en determinats centres i sobretot el descart d’altres escoles té, doncs, un paper

fonamental en la configuració de la composició escolar dels centres educatius.

La relació amb les famílies, la informació que els arriba o que cerquen, incideix en l’elecció de

centre de les famílies i constitueix un factor fonamental per entendre la configuració de les

pautes de demanda. A continuació s’exposen diversos aspectes de la diagnosi que

caracteritzen la qualitat i quantitat d’informació de què les famílies disposen. Destaquem tant

els aspectes relacionats amb els possibles dèficits en l’oferta d’informació (centres educatius



i OME principalment), com els que es deriven del comportament de la demanda (estratègies

de les famílies en la cerca d’informació).

1. Àmbit de la demanda

• Els mecanismes de cerca d’informació són desiguals segons els perfils de famílies.

• L’accés a les fonts d’informació és difícil per a algunes famílies.

• Es detecta una desigualtat en la satisfacció respecte de la informació rebuda per part de

les diferents famílies per escollir centre.

• Es detecta un tipus de demanda d’informació molt generalitzada a secundària per part

de les famílies que escolaritzen als seus fills a 1r d’ESO: les dinàmiques de relació

d’aquest alumnat amb l’alumnat més gran, la conflictivitat, etc.

• La principal demanda d’informació als centres concertats es concentra en aspectes

relacionats amb el projecte educatiu, la disciplina i els valors religiosos dels centres. Pel

que fa als centres públics, la informació que es demana és més diversificada, té a veure

amb les despeses, el tipus de centre i el fet de poder escolaritzar els fills fins a 18 anys.

2. Àmbit de l’oferta d’informació

L’observació del procés de preinscripció ens ha permès conèixer les fonts i els tipus

d’informació que es proporciona a les famílies abans d’inscriure’s als centres educatius. A

continuació es descriu la realitat que s’ha trobat a Valls en aquest àmbit:

• La comunicació entre els centres educatius i l’OME és molt desigual, tant en freqüència

com en qualitat. Aquest fet afecta la qualitat de la informació de què l’OME disposa per

donar a les famílies.

• Manca sistematització en la informació que es dóna des de l’OME a les famílies en el

procés de preinscripció.

• Actualment no hi ha jornada de portes obertes als centres de primària i sí en l’etapa de

secundària als tres IES.

• La informació a les famílies és de caire personalitzat, i respon a la demanda de les

famílies que s’apropen als centres educatius.

• S’han desenvolupat algunes accions potencialment efectives per reforçar la informació,

les quals, de manera aïllada, no han tingut ”l’efecte crida” esperat: informar a través de

la premsa, informar a través de les llars d’infants privades i difondre els premis als

resultats d’alumnes excel·lents de centres segregats per promocionar les escoles.



• No tots els centres disposen d’informació per escrit (tríptic, etc.) per poder lliurar la

informació des d’altres punts informatius.

• A secundària es fan sessions informatives per als pobles de la comarca (no tots els IES).

• Destaquem dues estratègies que estan tenint bons resultats: la primera, en un centre de

primària, consisteix en el fet que dos pares de l’AMPA escollits per votació fan

“d’animadors” per fomentar la participació de les famílies i fer de pont entre

pares/mares i mestres; la segona estratègia es duu a terme en l’etapa de secundària, en

un centre on alguns alumnes fan de guies dels pares que es vénen a informar. Una altra

bona pràctica que està funcionant en un centre de secundària és explicar els plans

d’innovació a les famílies noves en la jornada de portes obertes.

8.1.2 Prioritats d’actuació

• Sistematitzar la informació mínima de què ha de disposar i que ha de difondre cada

centre.

• Augmentar els canals i les vies per facilitar l’accés a la informació dels centres

(diversificant, sistematitzant, per correu, amb participació de mediadors).

• Satisfer la demanda d’informació donant els elements necessaris perquè diferents perfils

de famílies puguin accedir a tota la informació relativa als centres escolars.

• Reforçar l’acompanyament a les famílies amb fills amb NEE en la tria de centre i a les

famílies que s’hagin d’assignar d’ofici o que no hagin pogut entrar en primeres opcions.

• Millorar la pedagogia de les decisions de planificació educativa.

8.1.3 Propostes d’intervenció

1. Sistematització de la informació i canals de comunicació

• Fer un recull de la informació i les característiques més significatives de tots els centres

educatius públics i concertats en un únic “llibret” (projectes, línies educatives i recursos,

ideari, titularitat, activitats, costos econòmics, obligatorietats, extraescolars, serveis –

menjador, acollida...–, horaris i altres).

• Acordar una acció conjunta de portes obertes a P3 i 1r d’ESO en tota la comunitat

educativa de Valls, i incloure aquesta informació en el llibret.

• Fer publicitat en premsa gratuïta de la informació dels centres.



• Difondre des de l’OME la informació sobre els centres educatius a totes les famílies que

s’adrecin a l’Ajuntament per demanar informació educativa. Paral·lelament, s’hauria de

difondre als altres serveis educatius i de l’Ajuntament aquest servei informatiu perquè

sigui accessible a les famílies que ho necessitin.

• Formar les treballadores i treballadors socials de serveis socials de l’Ajuntament perquè

puguin començar a informar les famílies amb qui tenen contacte sobre les diferents

possibilitats de centres educatius segons les necessitats de la família i dels alumnes.

• Enviar un resum de les característiques de cada centre per correu ordinari a les famílies

que es detectin, pel padró municipal, que tenen fills en edat d’escolaritzar a P3 el curs

següent (valorar la possibilitat de fer-ho també per a 1r d’ESO).

2. Coordinació entre els agents informatius

• Establir mecanismes fixos d’intercanvi d’informació entre l’OME i els centres educatius

durant el procés de preinscripció i matriculació (per exemple, cada tres dies actualització

de les dades de preinscripció per tal de poder fer una orientació adequada a la realitat de

les places vacants i ocupades dels centres educatius). La coordinació hauria d’incloure

les vacants actualitzades al llarg del curs i també hauria d’optimitzar el sistema

d’informació de les vacants i de les baixes durant el curs escolar.

• Establir un vincle estable entre l’OME i els serveis socials per tal que aquests últims

puguin orientar les famílies sobre els centres prioritaris on poden escolaritzar els nens i

nenes amb necessitats educatives específiques.

• Establir un vincle entre l’OME i els serveis de pediatria per tal de recollir informació de

les famílies que entren a P3.

3. Acompanyament a les famílies

• Acompanyament a les famílies amb NEE en el procés de preinscripció i matriculació, i

acompanyament a les famílies assignades d’ofici. Hi ha municipis que26 tenen bones

pràctiques en aquest àmbit i que han aconseguit rebaixar moltíssim el malestar de les

famílies a partir d’un acompanyament i de la canalització de la demanda. Es pot

aprendre d’aquestes experiències.

• Acompanyament a les famílies de P2 uns mesos abans d’haver de triar centre per a P3.

D’una banda, s’ha d’informar les escoles bressol per què facin difusió i promoció dels

26 Des de la Fundació us podem posar en contacte amb aquests municipis per tal de conèixer las bones pràctiques en aquest àmbit i els detalls tècnics d’implementació. Properament sortirà una publicació sobre un projecte de municipis i equilibri escolar en què Valls ha participat.



centres de primària, i s’ha de fer un èmfasi especial entre les famílies autòctones sobre

els centres amb altes concentracions d’alumnat estranger per proposar-los que s’hi

incorpori un grup important de famílies autòctones a la vegada.

• Oferiment d’un servei disponible de traducció i mediació per a les famílies nouvingudes

i per a les que ho necessitin durant tot el procés de preinscripció i matriculació, així com

acompanyar-les als centres educatius.

8.2 Planificació de l’oferta educativa i distribució equilibrada

Un dels elements fonamentals que cal tenir en compte per assolir un equilibri escolar és la

complementarietat de les polítiques educatives que es posen en marxa. És fonamental que els

processos d’implementació dels tres àmbits explorats en aquest capítol siguin paral·lels i

transversals, i es prevegin globalment.

Una vegada analitzada la política d’informació i canalització de la demanda, explorem els

diferents instruments de planificació educativa. L’existència o el risc de segregació escolar

haurien de ser aspectes fonamentals a l’hora de prendre decisions de planificació educativa.

La planificació de les places escolars, la planificació del transport, la reserva de places per a

alumnes amb NEE, la distribució de l’alumnat d’incorporació tardana, el tipus de zonificació

del municipi, las ràtios i l’adscripció són alguns dels instruments que estan a l’abast dels

agents educatius per poder equilibrar l’escolarització en el municipi.

En primer lloc s’analitzen els elements de diagnosi de l’estat actual de cadascun dels

instruments i els efectes que tenen sobre la realitat escolar actual, i finalment, es fan

propostes d’intervenció.


1. Planificació de places escolars: equilibri entre oferta i demanda

• A primària hi ha centres educatius que assumeixen grups escolars puntuals en diferents

cursos (“bolets”). En total implica la necessitat d’una línia més.

• Tot i comptar amb una nova línia al centre Eugeni d’ors, persisteix la necessitat d’afegir

una altra línia en algun dels altres centres o bé d’obrir un nou centre d’una línia.



• Hi ha sobredemanda de places escolars al sud de la ciutat que ara se supleix amb

grups en altres centres del municipi.

• Els criteris per obrir noves línies que s’apliquen en l’actualitat són els següents: la

sobredemanda de les famílies i la seva ubicació, i l’acceptació per part dels centres

educatius de les propostes de la Comissió d’Escolarització i l’OME (per trobar consens

tot i que la llei no ho exigeix).

• A secundària hi ha queixes sobre el poc consens i transparència que hi ha per obrir

línies o nous centres en aquesta etapa educativa.

• La comunitat educativa detecta una manca de places escolars a la zona nord-oest en

l’etapa de secundària.

2. Planificació del transport escolar

• Hi ha un problema amb el transport escolar, sobretot a secundària, ja que totes les

rutes van a tots els centres educatius. Les rutes es fan massa llargues per a alguns

alumnes, que viatgen fins a una hora i mitja per arribar al seu centre educatiu.

3. Detecció i distribució de l’alumnat amb NEE

• El sistema actual de detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques es fa

exclusivament des de l’EAP i no es coneixen tots els casos abans de la preinscripció. Hi

ha algunes queixes sobre la variabilitat en els criteris de diagnosi entre els diferents

casos.

• La reserva de places amb NEE és menor que la quantitat d’alumnes amb necessitats

educatives específiques que es detecten després de fer el procés de preinscripció.

• Hi ha centres educatius amb altes concentracions d’alumnat amb NEE.

• No es planifica l’assignació d’alumnes amb NEE segons el criteri de distribució

equilibrada.

• Hi ha manca de coordinació entre els agents que poden tenir informació sobre els

futurs alumnes amb NEE de P3.

• Actualment no hi ha un acompanyament a les famílies d’alumnat amb NEE que no

entren en primera opció.

• Les famílies no coneixen els objectius educatius dels criteris d’assignació de places

educatives.

• S’han començat a controlar els falsos empadronaments i algunes irregularitats que

l’OME ha detectat en el procés d’admissió.



4. Distribució de l’alumnat d’incorporació tardana

• Actualment aquest alumnat està distribuït de manera equilibrada.

• Hi ha una bona coordinació entre l’OME, la Comissió d’Escolarització i els centres

educatius.

• Es detecta manca d’acompanyament a les famílies una vegada se’ls ha informat i

assignat plaça educativa.

5. Ràtios

• Els augments continuats de ràtios en els cursos anteriors han comportat que tots els

centres educatius de Valls tinguin ràtios de 27 alumnes. Aquesta hauria de ser una

mesura excepcional.

• La Taula de Planificació, en avaluar les necessitats de places escolars, va decidir obrir

una línia aquest curs 2011-2012, i va detectar una sobredemanda educativa que encara

persisteix. De cara al curs vinent, 2012-2013, s’han de prendre mesures duradores

tenint en compte la previsió escolar per als dos cursos vinents a partir de les dades del

padró d’habitants.

• Els intents de polítiques de baixada de ràtio fins ara no han tingut èxit a Valls, la manca

de consens ha fet que no es pogués implementar cap baixada de ràtios (que tenia per

objectiu la distribució equilibrada de l’alumnat).

• Actualment, la baixada de la matrícula viva fa que una mesura d’aquest tipus sigui

menys efectiva que la reserva de places.

6. Despeses escolars. Famílies i centres

• Hi ha famílies que no van als centres concertats, tot i voler-ho, per qüestions

econòmiques.

• Les beques no funcionen prou bé perquè l’accés als centres concertats sigui equitatiu.

• Els centres concertats es queixen perquè sense les quotes familiars en concepte

d’activitats complementàries no poden afrontar les despeses dels seus equipaments

educatius.



7. Tipus de zonificació al municipi

• El municipi té zona única i, per tant, l’alumnat dels centres educatius prové de tot el

municipi.

• La segregació territorial al municipi és baixa, element que faria que la zonificació

potencial no reproduís una elevada segregació urbana.

• No hi ha consens entre els directors i directores de centres educatius per establir la

zonificació escolar al municipi.

• L’equilibri escolar actual a secundària genera reticències en la comunitat educativa a

l’hora de pensar en una zonificació potencial. Una possibilitat seria zonificar primària i

deixar l’etapa de secundària amb zona única.

• No està clar que la modificació de la zonificació redueixi per si mateixa la segregació

escolar en el context actual de Valls, hi ha altres mesures més clares per reduir la

segregació a Valls.

• En la diagnosi s’han presentat tres simulacions de zonificació possibles amb tres

criteris: distribució equilibrada de l’alumnat, demanda i oferta escolar del municipi i

possibilitats d’elecció de les famílies. La implementació de l’una o de l’altra dependrà

del grau d’acord entre els agents educatius i d’un estudi més exhaustiu sobre aquest

tema concret.

• La disposició geogràfica dels centres afegeix una dificultat, però no impedeix la

zonificació, com es pot veure en la simulació presentada. Cap d’aquests motius és

suficient per descartar la possibilitat de modificar la zonificació actual.

8. Adscripció i tipus de centres

• No hi ha a Valls cap adscripció entre centres de primària i centres de secundària.

Elements com la segregació escolar que hi ha a primària i l’equilibri de secundària fan

descartar aquesta mesura d’adscriure centres pels possibles efectes no desitjats que

pot tenir en la configuració escolar de l’etapa de secundària.

• La comunitat educativa manifesta, en consens, que aquesta mesura d’adscripció pot

comportar problemes de concentració d’alumnat a secundària, actualment inexistents.

• Els centres educatius públics a Valls estan separats entre primària i secundària. Només

hi ha escolarització 3-16 en dos dels centres concertats. S’han detectat demandes de

famílies de poder escolaritzar als seus fills i filles dels 3 als 18 anys.




1. Planificació de places escolars

• Equilibrar la demanda i l’oferta de places educatives a la ciutat planificant l’escolaritat

globalment (descartant solucions parcials) i avaluant la necessitat de noves

infraestructures.

• Incloure el criteri de distribució equilibrada de l’alumnat a l’hora d’obrir una línia o

centre educatiu (NEE, alumnat estranger i/o pobresa).


• Aconseguir que els alumnes no viatgin més de mitja hora cada matí per anar al seu

centre educatiu.

3. Alumnat amb NEE i alumnat estranger

• Planificar adequadament la distribució de l’alumnat amb necessitats educatives

específiques tenint en compte el criteri fonamental de distribució equilibrada entre

centres educatius.

• Aconseguir la màxima transparència en el procés d’assignació de les places amb NEE.

És prioritari que les famílies entenguin l’objectiu i els criteris d’assignació.

• Acompanyar les famílies que no entrin en primera opció.

• Continuar controlant les irregularitats en el procés d’admissió en els centres educatius i

els falsos empadronaments.

4. Alumnat d’incorporació tardana

• Mantenir els criteris actuals de distribució de la matrícula viva.

• Aconseguir un sistema estable de distribució amb consens de la comunitat educativa

que no depengui de la inspecció o d’actors educatius que s’incorporin a la planificació

educativa de Valls.

5. Ràtios

• Aconseguir una planificació educativa que només faci servir les pujades de ràtio com a

fets excepcionals i no com a eina de planificació educativa.

• No es prioritza baixar les ràtios com a mesura aïllada.

• En cas d’obrir una línia o un centre educatiu, pot ser una bona mesura per tal que tots

els grups es vagin omplint de manera equilibrada.



• Fins ara els intents de polítiques de ràtio no han tingut èxit a Valls, la manca de

consens ha fet que no es pogués implementar cap canvi de ràtios.

• Actualment, la baixada de la matrícula viva fa que una mesura d’aquest tipus sigui

menys efectiva que la reserva de places.


• Garantir la gratuïtat real del conjunt de centres sufragats amb fons públics.

• Compensar amb fons de l’Administració pública les quotes en concepte d’activitats

complementàries que les famílies amb NEE no puguin pagar en els centres concertats.

• Garantir condicions materials de qualitat en el conjunt de centres sufragats amb fons

públics.

7. Tipus de zonificació

• Seria convenient fer un estudi més exhaustiu, basat en la simulació que es presenta en

aquest informe.

• És una prioritat mantenir l’equilibri actual a secundària i qualsevol proposta en aquest

àmbit s’ha de fer amb molta cura.

8. Adscripció i tipus de centres

• Mantenir l’equilibri escolar de secundària i aconseguir un equilibri més gran a primària.

L’adscripció no és una mesura que garanteixi aquestes prioritats.

• Aconseguir tenir almenys un centre públic on es pugui escolaritzar els infants des dels

3 anys fins als 16.


1. Planificació de places escolars

• Obrir una línia a l’escola Enxaneta per respondre a la demanda educativa de la zona.

Actualment no és recomanable obrir una línia més a La Candela perquè encara no s’ha

aconseguit que canviï l’imaginari de les famílies autòctones sobre aquest centre i això

pot generar una concentració d’alumnat estranger encara més elevada. S’ha fet bé

d’obrir un grup en un altre centre amb baixa concentració. En un futur sí que es podria

plantejar obrir una línia a La Candela, acompanyat d’altres mesures que s’han de

prendre prèviament i d’un equip directiu i de mestres que ja és “potent i constant”

(paraules de la comunitat educativa en la jornada de treball). El criteri tècnic hauria de



ser: obrir una línia en un centre educatiu i equilibrar el perfil de la demanda potencial

amb el perfil de les famílies del centre.

• Implementar mesures combinades per tal de no generar concentracions d’alumnat a

l’hora d’obrir noves línies o centres. Per exemple, baixar les ràtios fins que s’omplin els

grups equilibradament, etc.

• Des de la comunitat educativa, a secundària es proposa fer un institut escola aprofitant

la creació del nou edifici IES Serra de Miramar per cobrir les necessitats de places

escolars en les dues etapes. Des d’aquest projecte es dóna suport a la proposta, ja que

tècnicament resol moltes de les demandes i necessitats educatives de les famílies.


• Regular i establir la distribució horària del bus escolar. Coordinar-se amb el consell

comarcal i prioritzar la municipalitat del transport escolar.

3. Detecció d’alumnat amb NEE i reserva de places

• Unificar els criteris entre els professionals que intervenen en la diagnosi de dictàmens.

• Dissenyar un protocol de detecció de l’alumnat amb NEE per tal de fer una planificació

educativa ajustada a les necessitats i evitar així concentracions d’alumnat amb NEE en

determinats centres.

• Coordinar-se amb serveis socials, escoles bressol i serveis de pediatria per tenir

informació de les famílies que tenen un fill/a en edat de ser escolaritzat a P3 amb NEE

(amb dades del padró d’habitants).

• Fer entrevistes a les famílies de les quals no es tingui informació per tal de saber si el

seu fill/a necessita una plaça amb NEE i per tal de poder-les orientar cap al centre

educatiu més adient, tenint en compte el criteri de distribució equilibrada.

• Coordinar-se amb serveis territorials i ajustar la reserva de places amb NEE al nombre

d’alumnes detectats abans de la preinscripció.

• Acompanyar les famílies en el procés de preinscripció i matriculació, amb la possibilitat

de reunir grups de famílies que estiguin en la mateixa situació per acordar solucions.

• Dotar de mesures compensatòries aquelles famílies que hagin de traslladar-se a un

centre educatiu que no sigui pròxim al seu domicili particular o de feina. Coordinar-se

amb el consell comarcal per donar beques de menjador i transport.



• Fer una campanya informativa sobre el procés de detecció i assignació de l’alumnat

amb NEE perquè les famílies entenguin els criteris i confiïn en el seu funcionament

(entenent que repercuteix en benefici seu).

• Controlar les irregularitats en el procés d’admissió, tal com s’està fent en els últims dos

cursos escolars.

4. Alumnat d’incorporació tardana

• Continuar amb els criteris actuals de distribució equilibrada.

• Evitar escolaritzar matrícula viva en els centres segregats, independentment de les

places vacants que hi hagi disponibles.

• Acompanyar les famílies nouvingudes abans de la matriculació, durant aquest procés i

després, almenys durant el primer mes de classes.

• Augmentar la reserva de places.

• Arribar a un acord amb la comunitat educativa sobre els criteris de distribució

equilibrada de la matricula viva perquè siguin reproduïbles en un futur malgrat canviïn

els membres actuals de la Comissió d’Escolarització

5. Ràtios

• Reduir les pujades de ràtio i substituir-les per una previsió en la planificació escolar a

partir de les dades del padró municipal en la Taula de Planificació educativa.

• Arribar a un acord amb els serveis territorials per evitar concedir ampliacions de ràtio

mentre altres centres amb una demanda més feble encara tingui vacants disponibles.

• Combinar l’obertura de línia o centre amb una baixada de ràtio per poder omplir

equilibradament els grups escolars.


• Concedir beques de menjador a totes les famílies que ho necessitin. Acordar amb el

consell comarcal coordinar-se de manera estreta per a aquesta labor avaluadora i per

trobar els recursos suficients en les diferents administracions.

• Establir preus únics per xandall i altres materials i activitats extraescolars dels diferents

centres educatius de Valls (amb el Banc comú d’activitats extraescolars es pot avançar

molt).

• Acordar amb els serveis territorials una mena de contracte programa a escala local per

tal de compensar els centres concertats que manifestin no arribar a les despeses



mínimes per mantenir una activitat lectiva de qualitat i que per aquest motiu els

representa un problema la distribució equilibrada de l’alumnat amb NEE.

• Avaluar les necessitats dels centres concertats des de la Inspecció i l’Ajuntament.

Aconseguir recursos en les diferents administracions per poder fer front a les

necessitats infraestructurals dels centres concertats quan així ho considerin els agents

avaluadors.

7. Tipus de zonificació

• Per tal que la zonificació tingui impacte sobre la segregació escolar, és convenient fer

un estudi avaluador que tingui en compte com a criteri principal el perfil socioeconòmic

de les famílies i la seva distribució equilibrada. Les simulacions que es presenten en

aquest informe poden ajudar per establir el punt de partida d’aquest estudi de

zonificació.

• Paral·lelament, obrir un grup de treball amb la comunitat educativa que tingui per

objectiu arribar a un consens amb suport tècnic. És imprescindible partir de criteris

d’equitat educativa. Hi ha experiències en altres municipis de processos semblants

amb bons resultats, tant pel que fa a la zonificació com a la cohesió dels actors

educatius que hi han participat.

• Zonificar primària i deixar sense zonificar l’etapa de secundària és una possibilitat

interessat, donat el context vallenc.

8. Adscripció de centres educatius

• L’adscripció entre centres en el context actual de Valls no és recomanable. L’equilibri

actual en tota l’etapa de secundària i el desequilibri que hi ha en l’etapa de primària

fan recomanable desenvolupar altres mesures correctores. S’ha de poder aconseguir

un equilibri més gran en l’etapa de primària per poder vincular centres escolars i

pedagògicament evitar efectes no desitjats.

• L’únic motiu que justificaria una adscripció actualment és el problema del transport

escolar de l’alumnat que prové de fora del municipi. Els pobles del voltant podrien

adscriure’s a un o dos centres per tal que les rutes dels autobusos no passin per tots

els centres educatius.

• Quan el context escolar a Valls sigui un escenari amb més equilibri escolar, l’adscripció

pot ser una eina potent en la planificació educativa.



9. Tipus de centres educatius

• Hi ha la possibilitat de fer un institut escola a l’IES Serra de Miramar en la seva ubicació

definitiva, per tal de respondre a la demanda de places educatives, tant a primària com

a secundària. D’aquesta manera es compliria un segon objectiu, donar sortida a les

demandes d’algunes famílies sobre una escolarització 3-16. No obstant això, com que

no se sap quan es construirà l’edifici, a curt termini no es podrà comptar amb aquesta

infraestructura. És una mesura que cal tenir en compte a l’hora de construir-lo.

8.3. PROJECTES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA

En diverses recerques queda demostrat que la concentració d’alumnat amb necessitats

educatives específiques perjudica el rendiment i el desenvolupament educatiu d’aquest

alumnat. En l’última avaluació PISA (2009) es fa patent l’efecte company, en el qual es

demostra que els alumnes perjudicats per les concentracions de més del 25% d’alumnat

d’origen immigrat són aquests últims i no els alumnes autòctons.

Complementàriament a les mesures d’escolarització equilibrada, es plantegen alguns

projectes d’innovació educativa que tenen per objectiu afegir valor educatiu als centres que

històricament han tingut altes concentracions d’alumnat amb necessitats educatives

específiques. Els processos d’estigmatització, en aquest cas de centres escolars, són

complexos i s’han d’abordar des de diferents fronts. A continuació s’avaluen alguns dels

elements que justifiquen intervencions en la innovació educativa partint d’experiències

satisfactòries en contextos semblants.


• Es detecta manca de coordinació i de realització de projectes conjunts entre centres

educatius de primària. Igualment, hi ha manca de coordinació entre AMPA.

• Actualment no hi ha projectes conjunts entre les escoles de primària i les escoles

bressol.

• Hi ha un estigma sobre els dos centres amb més concentració d’alumnes estrangers a

Valls. Un dels centres té una llarga història estigmatitzadora.

• No hi ha jornada de portes obertes en tots els centres de primària i secundària.

• S’ha observat, a partir del Pla d’entorn, que de les activitats extraescolars proposades

per un centre en gaudeixen principalment les famílies d’aquell centre, no s’està

aconseguint l’objectiu de la interrelació.



• S’ha observat que les despeses de les famílies entre els centres educatius són molt

diferents.


• Modificar l’estigma sobre els centres amb altes concentracions

• Possibilitar a les famílies les visites als centres per poder escollir.

• Fomentar la coordinació entre centres educatius.

• Fomentar la relació entre escoles i territori.

• Equilibrar les despeses de les famílies en els centres educatius (menjadors escolars,

xandalls, llibres, activitats extraescolars).


• Realitzar projectes atractius als centres segregats seguint el model dels Estats Units

d’escoles Magnet27.

• Revaloritzar els centres segregats i difondre l’impacte real del fet migratori sobre els

resultats educatius.

• Posar en marxa projectes que facin de Valls una ciutat educadora, coordinats per

l’OME. Fer un pla de projectes educadors coordinant els que ja hi ha i projectes nous:

Pla d’entorn, projectes intergeneracionals, d’aprenentatge servei i d’educació en valors

i diversitat amb propostes culturals i de lleure educatiu.

• Incloure l’ús dels espais dels centres educatius per a activitats d’educació no formal i

involucrar diferents professionals i agents educatius en activitats educatives o

engegant nous projectes comunitaris amb una definició àmplia d’educació (projectes

de l’FJB, com Temps de barri; Família, escola i èxit educatiu; Lideratge educatiu, són

algunes possibilitats).

• Per exemple: orientar els plans educatius d’entorn envers la vinculació dels centres

segregats al territori per trencar l’aïllament.

• Compartir jornades intercentres d’alumnat i activitats en què puguin participar les

famílies.

• Fomentar, des de l’Ajuntament, la coordinació entre AMPA, per exemple creant un espai

trimestral en què puguin parlar de les activitats extraescolars i compartir experiències i

espais.

27 Es podria pensar en un projecte bilingüe a l’escola La Candela.



• Crear un banc comú d’activitats extraescolars a què les famílies s’apuntin i es

distribueixin les activitats entre les instal·lacions dels diferents centres.

• Fer jornades de portes obertes a tots els centres de primària i secundària per tal de

fomentar l’apropament de les famílies que equilibren el tipus d’alumnat de centre.

• Unificar criteris econòmics de les diferents escoles de Valls i en els casos en què no es

pugui, compensar les famílies que hagin d’accedir en aquests centres: per exemple, la

natació escolar té costos diferents, si s’unifica des del Patronat, es podrien igualar

costos pel que fa a preus de xandalls, menjadors escolars, reutilització de llibres, etc.

La implementació d’aquesta bateria de propostes de mesures educatives és competència dels

tècnics i polítics locals que juntament amb altres administracions hauran de liderar un nou Pla

d’actuació en matèria educativa a Valls.



9. Índex de taules, gràfics i mapes

Índex de taules Pàg.

Taula 1. Calendari d’execució del projecte, setembre del 2010 - octubre del 2011 10

Taula 2. Característiques del qüestionari 14

Taula 3. Llista de centres d’infantil i primària segons la presència d’alumnat

estranger respecte de la mitjana del municipi. Valls, 2010 45

Taula 4. Descripció de les variables construïdes per analitzar els qüestionaris 58

Taula 5. Nacionalitat de la llar segons nivell d’estudis màxim de la llar 60

Taula 6. Llengua de comunicació a la llar segons capital instructiu màxim 60

Taula 7. Situació laboral de les famílies de P3 i de 1r d’ESO per nacionalitat 65

Taula 8. Situació laboral de las famílies de P3 i de 1r d’ESO per nivell educatiu 65

Taula 9. Ingressos de les llars en funció de la nacionalitat de la família 68

Taula 10. Ingressos de les llars en funció del capital instructiu de les llars 68

Taula 11. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a P3

en la proposta de cinc zones educatives 93

Taula 12. Nivell d’estudis de les famílies que resideixen en les diferents

zones educatives, P3 94

Taula 13. Nacionalitat de les famílies que resideixen en les diferents


Taula 14. Situació laboral de les llars que resideixen en les diferents

Zones educatives, P3 95

Taula 15. Procedència residencial de les famílies de P3 escolaritzades

actualment en els diferents centres educatius, segons la simulació de

cinc zones educatives 96

Taula 16. Distribució de l’oferta i la demanda educativa a P3

en la proposta de tres zones educatives 99






Zones educatives, P3 101

Taula 20. Procedència residencial de les famílies de P3 escolaritzades




tres zones educatives. Curs 2010-2011 102

Taula 21. Distribució de l’oferta i demanda educativa a 1r d’ESO

en la proposta de tres zones educatives 105


zones educatives, 1r d’ESO 106


zones educatives, 1r d’ESO 106


Zones educatives, 1r d’ESO 107

Taula 25. Procedència residencial de les famílies de 1r d’ESO escolaritzades


tres zones educatives. Curs 2010-2011 108

Índex de gràfics

Gràfic 1. Piràmides de població total i per nacionalitat. Valls, 2009 18

Gràfic 2. Població estrangera i autòctona per grups d’edat. Valls, 2010 19

Gràfic 3. Evolució del percentatge de població estrangera sobre la població

total. Valls, 2000-2010 20

Gràfic 4. Població total segons la nacionalitat. Valls, 2010 21

Gràfic 5. Percentatge d’habitants del municipi amb nacionalitat

estrangera. Valls, 2010 22

Gràfic 6. Distribució de la població per districtes i seccions censals

segons la nacionalitat. Valls, 2010 23

Gràfic 7. Població escolar de 3 a 16 anys per nacionalitat. Valls, 2010 29

Gràfic 8. Població de 3 a 16 anys segons la nacionalitat, per districtes. Valls, 2010 29

Gràfic 9. Alumnes assignats en primera opció a P3 a cada

centre educatiu. Valls, curs 2009-2010 37

Gràfic 10. Relació entre demanda i assignació de places a P3, curs 2010-2011 38

Gràfic 11. Relació entre demanda i assignació de places a 1r d’ESO, curs 2010-2011 39

Gràfic 12. Nivell d’estudis de les famílies que demanen cada centre educatiu.

Valls, 2010-2011 40

Gràfic 13. Nacionalitat de les famílies que escullen aquests centres

en primera opció. Valls, curs 2010-2011 41

Gràfic 14. Percentatge d’alumnat estranger per curs. Valls, curs 2009-2010 42

Gràfic 15. Percentatge d’alumnat estranger a primària i secundària



per centres educatius. Valls, curs 2009-2010 43

Gràfic 16. Percentatge d’alumnat estranger sobre el total d’alumnat per cursos

i titularitat del centre. Valls, curs 2009-2010 48

Gràfic 17. Relació entre presència d’alumnat estranger i alumnat total

per sectors de titularitat. Valls, curs 2009-2010 49

Gràfic 18. Percentatge d’alumnes amb NEE per centres (total, dictamen i socials)

Valls, curs 2009-2010 51

Gràfic 19. Comparació dels percentatges de matrícula viva entre els cursos

2009-2010 i 2010-2011 a Valls 55

Gràfic 20. Distribució del capital instructiu de les llars entre els centres

educatius, primària. Valls, curs 2010-2011 62

Gràfic 21. Distribució del capital instructiu de les llars entre els centres

educatius, secundària. Valls, curs 2010-2011 62

Gràfic 22. Nivell d’estudis màxim de les famílies autòctones en els centres

educatius, primària. Valls, curs 2010-2011 63

Gràfic 23. Nivell d’estudis màxim de les famílies autòctones en els centres

educatius, secundària. Valls, curs 2010-2011 64

Gràfic 24. Situació laboral de les famílies per centres educatius, primària.

Valls, curs 2010-2011 66

Gràfic 25. Situació laboral de les famílies per centres educatius, secundària.

Valls, curs 2010-2011 67

Gràfic 26. Raons més importants en la tria de centre a P3 i 1r d’ESO.

Valls, curs 2010-2011 70

Gràfic 27. Raons més importants en la tria de centre a P3 per part de les famílies

de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011 70

Gràfic 28. Raons més importants en la tria de centre a 1r d’ESO per part de

les famílies de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011 71

Gràfic 29. Raons més importants de descart de centre a P3 i 1r d’ESO. Valls,

curs 2010-2011 73

Gràfic 30. Raons més importants de descart de centre a P3 per part de les

famílies de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011 73

Gràfic 31. Raons més importants de descart de centre a 1r d’ESO per part

de les famílies de cada centre educatiu. Valls, curs 2010-2011 74

Gràfic 32. Considereu que heu tingut prou informació per triar l’escola

del vostre fill/a? 75



Índex de mapes

Mapa 1. El municipi de Valls. Distribució de la població estrangera per

districtes i seccions censals 25

Mapa 2. Ubicació de centres educatius d’infantil, primària i secundària

al municipi de Valls 33

Mapa 3. Simulació de zonificació. Etapa de primària amb cinc zones educatives 92

Mapa 4. Simulació de zonificació. Etapa de primària amb tres zones educatives 98

Mapa 5. Simulació de zonificació. Etapa de secundària amb tres zones educatives 103

Annex de taules i gràfics

PROJECTE D’ESCOLARITAT I CONVIVÈNCIA A LA CIUTAT DE VALLS

137

Annex de taules i gràfics

Índex

10.1 Models dels qüestionaris Qüestionari a les famílies de P3 Qüestionari a les famílies de 1r d’ESO

10.2 Taules i gràfics

10.3 Mapes: procedència residencial de les famílies de P3 i 1r d’ESO

138

10.1 Models dels qüestionaris a les famílies

Qüestionari a les famílies de P3

( 1 )

Benvolgut/da,

Des de la Fundació Jaume Bofill hem endegat amb l’Ajuntament de Valls el projecte anomenat L’escolaritat i la convivència a la ciutat de Valls. Amb aquesta iniciativa escoltarem les diferents veus de la comunitat educativa –equips directius, docents, tècnics i famílies–, per proposar millores que responguin als valors i principis de l’equitat i l’excel·lència del nostre sistema educatiu.

Per dur a terme aquest projecte és molt important conèixer la vostra opinió i algunes dades de les famílies que teniu fills escolaritzats a la ciutat. Per això demanem la col·laboració de totes les famílies que teniu fills o filles a P3 o bé a 1r d’ESO.

La vostra implicació és molt rellevant, per això us demanem que respongueu aquest qüestionari que és anònim i el retorneu al tutor/a de la classe del vostre fill/a abans d’una setmana. La vostra participació ens ajudarà a entendre els reptes educatius de Valls i proposar millores en matèria d’escolaritat, cohesió social i convivència a la ciutat.

Us agraïm molt sincerament la vostra col·laboració a l’avançada; compteu que estem a la vostra disposició al telèfon 93 458 87 00 o al correu electrònic [email protected] per respondre a qualsevol dubte o comentari que considereu oportú.

Ismael PalacínDirector de la Fundació Jaume Bofill

1. Actualment un dels vostres fills/es ha entrat a P3. El vostre fill/a ha accedit al centre sol·licitat en primera opció?

Sí No

2. Quin centre vau seleccionar en primera opció? …………………………………

No vam escollir centre en primera opció, ens el van assignar

3. Us hagués agradat portar al vostre fill/la a una altra escola i no l’heu triat per qüestions econòmiques?

Sí No

QÜESTIONARI A FAMÍLIES QUE ESCOLARITZEN ELS SEUS FILLS I FILLES A LA CIUTAT DE VALLS

1-A-1

Estudi sobre l’Escolaritat i la convivència en la diversitat a la ciutat de Valls

• La vostra col·laboració és imprescindible per realitzar un estudi seriós i rigorós sobre la realitat de les famílies amb fills en edat escolar. • El qüestionari és ANÒNIM, les dades que ens faciliteu seran exclusivament tractades per l’equip responsable de l’estudi, i el seu tracta-

ment es farà seguint els principis de confidencialitat que regula la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

• Si teniu problemes per entendre el català o no enteneu alguna pregunta podeu demanar ajuda al professor/a que us ha lliurat aquest qüestionari.

• Si us plau llegiu amb atenció i responeu les preguntes que us fem. • Qualsevol adult de la llar pot contestar el qüestionari. • És també important que assenyaleu el BARRI on residiu en el MAPA de la darrera pàgina, marcant-lo amb una “X”.• Només trigareu entre 5 i 10 minuts.

Gràcies per la vostra col·laboració.

( 2 )

4. Per quines raons vau escollir per al vostre/a fill/a l’escola que vau posar com a primera opció? Marqueu fins a 3 opcions, les més importants de la llista a continuació

Proposta de l’oficina municipal d’escolarització La gratuïtat de l’escola La proximitat del centre al domicili La proximitat del centre a la feina Per ser una escola pública Per ser una escola privada-concertada Perquè hi va el seu germà/na Perquè és la mateixa escola on el nostre fill/a ha anat a la llar d’infants (0-3 anys) El tipus de famílies que escolaritzen els seus fills en aquell centre Els seus equipaments i instal·lacions L’oferta d’activitats extraescolars Els bons resultats acadèmics que obtenen els alumnes El projecte educatiu L’equip de professors El caràcter religiós La possibilitat de fer educació secundària al mateix centre El nivell de disciplina Amics o familiars hi porten els fills Nosaltres hi vam estudiar No ho sé/no contesto Altres motius: …………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………

5. D’aquests perfils d’escoles, n’hi ha alguns als quals NO estaríeu disposats a portar el/la vostre/a fill/a? Marqueu fins a 3 opcions, les més importants de la llista a continuació

Una escola amb una presència significativa d’alumnes immigrats Una escola religiosa Una escola situada molt lluny de casa Una escola privada concertada Una escola amb un professorat de baixa qualitat Una escola amb poca disciplina Una escola amb un perfil d’alumnes que no ens agradi Una escola amb un projecte educatiu que no ens agradi Una escola pública Una escola amb molta disciplina No ho sé/no contesto

( 3 )

6. Considereu que heu tingut prou informació per triar l’escola del vostre fill/a?

Sí No

7. Voleu destacar algun problema que us preocupi en relació a l’escola del vostre fill/a? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

8. Quina llengua o llengües parleu a casa entre vosaltres? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

9. Quantes persones viviu a la llar?

Adults: ………

Menors de 18 anys: ………

10. Quin és el nivell d’estudis dels adults de la vostra llar?

(Si us plau, indiqueu el nivell més alt d’estudis de cada adult)

Nivell d’estudis Mare Pare Altre o tutora o tutor adult No sap llegir ni escriure en la llengua pròpia Primària inacabada Primària acabada Secundària acabada Universitat o estudis superiors inacabats (cicle formatiu de grau superior, diplomatura, llicenciatura...) Universitat o estudis superiors acabats (diplomatura, llicenciatura, títol de cicle formatiu de grau superior)

( 4 )

11. Quina és la situació laboral dels adults de la vostra llar?

(Si us plau, contesteu per tots els adults de la llar)

Situació laboral Mare Pare Altre o tutora o tutor adult Aturat/da recentment Aturat/da fa més d’un any Rep subsidi d’atur? Sí Sí Sí No No No

En actiu: de què treballa? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

Treballa amb contracte laboral? Sí Sí Sí No No No

12. Quants ingressos teniu a la vostra llar?


Ingressos Mare Pare Altre o tutora o tutor adult No té ingressos

Entre 0 i 500 € al mes

Entre 501 i 1.000 € al mes

Entre 1.001 i 1.500 € al mes

Entre 1.501 i 2.000€ al mes




Més de 4.000€ al mes

( 5 )

13. En quin país vau néixer les persones que viviu a la llar?

Alumne Mare Pare Altre o tutora o tutor adult País de naixement ……………………………………………………………

Té nacionalitat espanyola? Sí Sí Sí Sí No No No No

Més adults a la llar: … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

14. Quant temps fa que viviu a Catalunya o a Espanya?

Temps a Catalunya o a Espanya Mare Pare Altre o tutora o tutor adult Més d’1 any

Entre 1 i 2 anys

Entre 2 i 5 anys

Entre 5 i 10 anys

Més de 10 anys

Tota la vida

Nota: En el mapa de la pàgina següent, recordeu de posar una 8 al carrer on viviu.

( 6 )

15. En aquest mapa assenyaleu el carrer on viviu amb una creu 8

Barri: ……………………………………………………………………………

( 7 )

Si el vostre barri o zona de residència no surt al mapa, marqueu una de les opcions següents:

Mas Clariana Grup Hab. Colla Vella dels Xiquets de Valls Grup Clols Urb. Sol i Vent Urb. Bon Sol Urb. Plana d’en Berga Fontscaldes Masmolets Picamoixons Altres ……………………………………………………………

Moltes gràcies per la vostra col·laboració

147

Qüestionari a les famílies de 1r d’ESO

( 1 )

Benvolgut/da,

Des de la Fundació Jaume Bofill hem endegat amb l’Ajuntament de Valls el projecte anomenat L’escolaritat i la convivència a la ciutat de Valls. Amb aquesta iniciativa escoltarem les diferents veus de la comunitat educativa –equips directius, docents, tècnics i famílies–, per proposar millores que responguin als valors i principis de l’equitat i l’excel·lència del nostre sistema educatiu.

Per dur a terme aquest projecte és molt important conèixer la vostra opinió i algunes dades de les famílies que teniu fills escolaritzats a la ciutat. Per això demanem la col·laboració de totes les famílies que teniu fills o filles a P3 o bé a 1r d’ESO.

La vostra implicació és molt rellevant, per això us demanem que respongueu aquest qüestionari que és anònim i el retorneu al tutor/a de la classe del vostre fill/a abans d’una setmana. La vostra participació ens ajudarà a entendre els reptes educatius de Valls i proposar millores en matèria d’escolaritat, cohesió social i convivència a la ciutat.

Us agraïm molt sincerament la vostra col·laboració a l’avançada; compteu que estem a la vostra disposició al telèfon 93 458 87 00 o al correu electrònic [email protected] per respondre a qualsevol dubte o comentari que considereu oportú.

Ismael PalacínDirector de la Fundació Jaume Bofill

1. Actualment un dels vostres fills/es ha entrat a 1r d’ESO. El vostre fill/a ha accedit al centre sol·licitat en primera opció?

Sí No

2. Quin centre vau seleccionar en primera opció? …………………………………

No vam escollir centre en primera opció, ens el van assignar

3. Us hagués agradat portar al vostre fill/la a una altra escola i no l’heu triat per qüestions econòmiques?

Sí No

QÜESTIONARI A FAMÍLIES QUE ESCOLARITZEN ELS SEUS FILLS I FILLES A LA CIUTAT DE VALLS

1-A-1

Estudi sobre l’Escolaritat i la convivència en la diversitat a la ciutat de Valls

• La vostra col·laboració és imprescindible per realitzar un estudi seriós i rigorós sobre la realitat de les famílies amb fills en edat escolar. • El qüestionari és ANÒNIM, les dades que ens faciliteu seran exclusivament tractades per l’equip responsable de l’estudi, i el seu tracta-

ment es farà seguint els principis de confidencialitat que regula la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

• Si teniu problemes per entendre el català o no enteneu alguna pregunta podeu demanar ajuda al professor/a que us ha lliurat aquest qüestionari.

• Si us plau llegiu amb atenció i responeu les preguntes que us fem. • Qualsevol adult de la llar pot contestar el qüestionari. • És també important que assenyaleu el BARRI on residiu en el MAPA de la darrera pàgina, marcant-lo amb una “X”.• Només trigareu entre 5 i 10 minuts.

Gràcies per la vostra col·laboració.

( 2 )

4. Per quines raons vau escollir per al vostre/a fill/a l’escola que vau posar com a primera opció? Marqueu fins a 3 opcions, les més importants de la llista a continuació

Proposta de l’oficina municipal d’escolarització La gratuïtat de l’escola La proximitat del centre al domicili La proximitat del centre a la feina Per ser una escola pública Per ser una escola privada-concertada Perquè hi va el seu germà/na Perquè és la mateixa escola on el nostre fill/a ha anat a primària El tipus de famílies que escolaritzen els seus fills en aquell centre Els seus equipaments i instal·lacions L’oferta d’activitats extraescolars Els bons resultats acadèmics que obtenen els alumnes El projecte educatiu L’equip de professors El caràcter religiós El nivell de disciplina Amics o familiars hi porten els fills Nosaltres hi vam estudiar No ho sé/no contesto Altres motius: …………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………

5. D’aquests perfils d’escoles, n’hi ha alguns als quals NO estaríeu disposats a portar el/la vostre/a fill/a? Marqueu fins a 3 opcions, les més importants de la llista a continuació

Una escola amb una presència significativa d’alumnes immigrats Una escola religiosa Una escola situada molt lluny de casa Una escola privada concertada Una escola amb un professorat de baixa qualitat Una escola amb poca disciplina Una escola amb un perfil d’alumnes que no ens agradi Una escola amb un projecte educatiu que no ens agradi Una escola pública Una escola amb molta disciplina No ho sé/no contesto

( 3 )

6. Considereu que heu tingut prou informació per triar l’escola del vostre fill/a?

Sí No

7. Voleu destacar algun problema que us preocupi en relació a l’escola o IES del vostre fill/a? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

8. Quina llengua o llengües parleu a casa entre vosaltres? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

9. Quantes persones viviu a la llar?

Adults: ………

Menors de 18 anys: ………

10. Quin és el nivell d’estudis dels adults de la vostra llar?

(Si us plau, indiqueu el nivell més alt d’estudis de cada adult)

Nivell d’estudis Mare Pare Altre o tutora o tutor adult No sap llegir ni escriure en la llengua pròpia Primària inacabada Primària acabada Secundària acabada Universitat o estudis superiors inacabats (cicle formatiu de grau superior, diplomatura, llicenciatura...) Universitat o estudis superiors acabats (diplomatura, llicenciatura, títol de cicle formatiu de grau superior)

( 4 )

11. Quina és la situació laboral dels adults de la vostra llar?


Situació laboral Mare Pare Altre o tutora o tutor adult Aturat/da recentment Aturat/da fa més d’un any Rep subsidi d’atur? Sí Sí Sí No No No

En actiu: de què treballa? … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

Treballa amb contracte laboral? Sí Sí Sí No No No

12. Quants ingressos teniu a la vostra llar?


Ingressos Mare Pare Altre o tutora o tutor adult No té ingressos

Entre 0 i 500 € al mes

Entre 501 i 1.000 € al mes

Entre 1.001 i 1.500 € al mes





Més de 4.000€ al mes

( 5 )

13. En quin país vau néixer les persones que viviu a la llar?

Alumne Mare Pare Altre o tutora o tutor adult País de naixement ……………………………………………………………

Té nacionalitat espanyola? Sí Sí Sí Sí No No No No

Més adults a la llar: … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … …

14. Quant temps fa que viviu a Catalunya o a Espanya?

Temps a Catalunya o a Espanya Mare Pare Altre o tutora o tutor adult Més d’1 any

Entre 1 i 2 anys

Entre 2 i 5 anys

Entre 5 i 10 anys

Més de 10 anys

Tota la vida

Nota: En el mapa de la pàgina següent, recordeu de posar una 8 al carrer on viviu.

( 6 )

15. En aquest mapa assenyaleu el carrer on viviu amb una creu 8

Barri: ……………………………………………………………………………

( 7 )

Si el vostre barri o zona de residència no surt al mapa, marqueu una de les opcions següents:

Mas Clariana Grup Hab. Colla Vella dels Xiquets de Valls Grup Clols Urb. Sol i Vent Urb. Bon Sol Urb. Plana d’en Berga Fontscaldes Masmolets Picamoixons Altres ……………………………………………………………

Moltes gràcies per la vostra col·laboració

156

10.2 Taules i gràfics annexos

157

Dades de preinscripció i matrícula a P3 als centres d'educació infantil i primària a Valls 2009-2010 2010-2011 2011-2012

Centres

Preinscripció

Matrícula

Places ofertade

s

Vacants

Reserva NEE

NEE matricul

ats

Preinscripció

Matrícula

Places ofertade

s

Vacants

Reserva NEE

NEE matricul

ats

Preinscripció

Matrícula

Places ofertade

s

Vacants

Reserva oficial

NEE

NEE Preinscr

its

CEIP La Candela 15 23 25 2 2 2 16 26 25 -1 2 1 24 n.d 25 n.d. 4 5

CEIP Baltasar Segú 17 23 25 2 2 4 9 26 25 -1 2 7 26 n.d 25 n.d. 4 6

CEIP Enxaneta 33 26 25 -1 2 3 39 27 25 -2 2 4 48 n.d 25 n.d. 4 4

CEIP Eugeni d'Ors 39 50 50 0 4 2 65 52 50 -2 4 4 58 n.d 75 n.d. 12 4

CEIP Eladi Homs 34 25 25 0 2 2 27 27 25 -2 2 3 18 n.d 25 n.d. 4 4 Col·legi Claret (concertat) 57 50 50 0 4 5 43 51 50 -1 4 3 50 n.d 50 n.d. 8 5

Col·legi Cor de Maria (concertat)

42 50 50 0 4 3 51 52 50 -2 4 4 48 n.d 50 n.d. 8 6

Col·legi Mare de Déu del Lledó (concertat)

30 25 25 0 2 3 29 26 25 -1 2 3 26 n.d 25 n.d. 4 4

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'OME de Valls, de l'EAP i dels centres educatius. Nota: inclou NEE de dictamen i socials. Curs 2011-2012: tan sols tenim dades de preinscripció.

Dades de preinscripció i matrícula a 1r d'ESO als centres de secundària a Valls

2009-2010 2010-2011

Centres Preinscrip

ció Matrícula Places

ofertadesVacants Reserva

NEE NEE

matriculats Preinscrip

ció Matrícula Places

ofertades Vacants Reserva

NEE NEE matriculats

IES Jaume Huguet 87 94 84 -10 6 16 100 90 84 -6 6 10

IES Narcís Oller 84 115 105 -10 8 12 96 118 76 -42 8 18

IES Serra de Miramar 47 60 52 -8 4 8 53 62 56 -6 4 14

Col·legi Claret (concertat) 4 59 9 * 4 4 7 60 9 * 4 4 Col·legi Cor de Maria (concertat)

6 57 10 * 4 8 0 53 12 * 4 10

* A les escoles concertades de secundària la majoria dels alumnes de 1r d'ESO provenen del mateix centre de 6è de primària; per això tenen una oferta de places tan limitada. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'OME de Valls, de l'EAP i dels centres educatius. Nota: inclou NEE de dictamen i socials. Curs 2011-2012: tan sols tenim dades de preinscripció.

158

Ingressos de les llars en funció del nivell educatiu màxim de les llars. Valls, curs 2010-2011

34,10%

65,90%

88,70%

11,30%12,20%

52,20%

35,60%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

entre 0 i 1000 eurosconjunts al mes




Primària osenseestudis

Secundària

Estudissuperiors

Ingressos de les llars en funció de la nacionalitat de la família. Valls, curs 2010-2011

5,20%

32,20%

62,60%

14,30%

58,60%

27,10%

6,50%

36,00%

57,50%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

Llar amb tots adults aturats/des Llar mixta Llar amb tots els adultsocupats/des

Autòcton

Estranger

Total

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris facilitats a les famílies de P3 i 1r d'ESO.

159

Situació laboral de les famílies autòctones amb fills/es a 1r d'ESO. Valls, curs 2010-2011

6,70%3,70%

7,10% 5,50% 3,80% 5,20%

40,00%

25,90% 23,80%

31,50%

43,40%

32,50%

53,30%

70,40% 69,00%

63,00%

52,80%

62,30%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%


Narcís Oller Jaume Huguet

CENTRE Total

Llar amb totsadultsaturats/des

Llar mixta

Llar amb totsels adultsocupats/des

Font: elaboració pròpia a partir dels qüestionaris facilitats a les famílies de 1r d'ESO.

160

Percentatge d'alumnat de matrícula viva per nacionalitat als centres educatius de Valls, curs 2009-2010

75,0%

3,1%

66,7% 66,7%

100,0%

50,0%38,1%

100,0%100,0%

25,0%

96,9%

33,3% 33,3%50,0%

61,9%

100,0%

n.d.

0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%

Elad

iHom

s

Euge

ni

d'Ors

LaCa

ndela

Enxa

net

a

Baltasar

Seg

ú

Lledó

Cor

de M

aria

Claret

IES

Ser

ra de

Miram

ar

IES

Narcís

Olle

r

IES

Jau

me

Hug

uet

Cor

de

Maria

Clare

t


% alumnatestranger

% alumnatautòcton


161

Percentatge de baixes als centres educatius de Valls, curs 2009-2010

0,0%2,1%

12,0%

2,0%

4,6%

1,8%0,2%

1,8%

4,4%

16,6% 16,0%

0,4% 0,6%

0,0%

4,0%

8,0%

12,0%

16,0%

20,0%

CEIP Eladi Hom

s

CEIP Eugen

i d'Ors

CEIP M

. de Déu

de la Cande

la

CEIP Enxaneta

CEIP Baltasar Segú

Col. Lled

ó

Col. Co

r de

Maria

Col. Claret

IES Serra de

Miram

ar

IES Narcís Olle

r

IES Jaum

e Hugue

t

Col. Co

r de

Maria

Col. Claret



162

Percentatge de baixes per nacionalitat als centres educatius de Valls, curs 2009-2010

75,0%

17,4%

50,0%60,0%

100,0%

50,0%

71,4% 77,8%

51,4% 50,0%

25,0%

82,6%

50,0%40,0%

50,0%

28,6% 22,2%

48,6%

100,0%

50,0%

0,0%

100,0%.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

CEIP

Elad

iHom

sCE

IPEu

geni

d'Ors

CEIP

M.

de D

éude

laCa

ndela

CEIP

Enxa

net

a

CEIP

Baltasar

Segú Co

l.Lled

ó

Col. Co

rde

Maria

Col.

Claret

IES Se

rra

deMiram

ar

IES

Narcís

Olle

rIES

Jaum

eHug

uet

Col. Co

rde

Maria

Col.

Claret


% alumnatestranger

% alumnatautòcton


163

Percentatge d'alumnes d'infantil i primària que participen en activitats extraescolars, curs 2009-2010

56,7%

63,1%

69,8%

56,9%

14,7%

39,3%

22,8%

42,6%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

CEIP EladiHoms

CEIP Eugenid'Ors

CEIP M. de Déude la Candela

CEIP Enxaneta CEIP BaltasarSegú

Col . Lledó Col . Cor deMaria

Col . Claret


164

Preu mitjà de les activitats extraescolars a infantil i primària, curs 2009-2010

13

6,4

13,9 14,5 15

18,6

30,7

14,2

0

5

10

15

20

25

30

35

CEIP EladiHoms

CEIP Eugenid'Ors

CEIP M. deDéu de laCandela

CEIPEnxaneta

CEIP BaltasarSegú

Col . Lledó Col . Cor deMaria

Col . Claret

Preu migmensuald'activitatsen €


165

Percentatge d'alumnat amb beques per a llibres i menjador concedides pel Consell Comarcal de l'Alt Camp per als centres educatius d'infantil i primària de Valls, curs 2009-2010

21,6%

29,8%

50,5%

28,1%

43,8%

14,3%

4,7%

11,8%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

CEIP EladiHoms

CEIPEugenid'Ors

CEIP M. deDéu de laCandela

CEIPEnxaneta

CEIPBaltasarSegú

Col. Lledó Col. Corde Maria

Col. Claret

Alumnatambbequesper l l ibresimenjador


166

Assignacions a escala municipal a P3 i 1r d'ESO

86,9%

7,4%

0,7%

0,0%

3,9%

1,1%

97,0%

0,0%

0,0%

0,4%

0,0%

2,5%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%

Primera opció

Segona opció

Tercera opció

Quarta opció

Assignació d'ofici

Assignat NEE

Primera opció

Segona opció

Tercera opció

Quarta opció

Assignació d'ofici

Assignat NEE

P31e

r d'ESO

Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres educatius i de l'OME.

167

Raons prioritàries en la tria de centre a P3, segons capital instructiu familiar. Curs 2010-2011

51,7

0%

35,1

0%

31,2

0%

23,9

0%

20,0

0%

18,0

0%

16,6

0%

14,6

0%

13,7

0%

13,2

0%

12,2

0%

11,7

0%

11,7

0%

8,80

%

8,80

%

6,80

%

7,80

%

2,90

%

1,50

%

1,00

%

80,0

0%

33,3

0%

20,0

0%

33,3

0%

13,3

0%

6,70

%

3,30

%

0,00

%

10,0

0%

23,3

0%

6,70

% 10,0

0%

3,30

%

3,30

%

10,0

0% 13,3

0%

10,0

0%

0,00

%

0,00

%

3,30

%

45,5

0%

30,9

0%

21,8

0%

16,4

0%

16,4

0%

25,5

0%

20,0

0%

9,10

%

7,30

% 12,7

0%

21,8

0%

16,4

0%

9,10

% 12,7

0%

5,50

%

7,30

%

9,10

%

1,80

%

1,80

%

47,9

0%

37,0

0%

38,7

0%

25,2

0%

23,5

0%

17,6

0%

18,5

0%

20,2

0%

17,6

0%

10,1

0%

9,20

%

10,1

0% 15,1

0%

8,40

%

10,1

0%

5,00

%

6,70

%

0,00

%

1,70

%

0,00

%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

La pro

ximita

t del

centre

al dom

icili

Perquè hi v

a el seu germ

à/na

El pro

jecte e

ducatiu

Per ser

una escola

pública

Els bons re

sulta

ts aca

dèmics q

ue obte

nen els alu

mnes

L'equip

de profe

ssors

La poss

ibilit

at d

e fer e

ducació

secu

ndària al m

ateix

centre

Perquè és l

a mate

ixa esc

ola on el

nostr

e fill

/a h

a anat a la

llar d

'infa

nts (0

-3 anys

)

Els se

us equip

aments

i inst

al·la

cions

Amics

o fa

mili

ars h

i porte

n els fil

ls

El nive

ll de disc

iplin

a

Per ser

una escola

privada-

conce

rtada

Nosaltr

es h

i vam

estu

diar

El carà

cter r

eligió

s

El tipus de fa

míli

es que esc

olarit

zen el

s seus f

ills en

aquell

centre

La gra

tuïta

t de l'e

scola

La pro

ximita

t del

centre

a la fe

ina

Altres m

otius

L'ofe

rta d

'activ

itats

extraesc

olars

Proposta

de l'ofic

ina m

unicipal d

'esc

olaritz

ació

Percentatge de casos total

Primària o sense estudis

Secundària

Estudis superiors

168

Raons prioritàries en la tria de centre a 1r d'ESO, segons capital instructiu familiar. Curs 2010-2011

41,5

0%

34,3

0%

23,9

0%

22,5

0%

21,1

0%

21,1

0%

17,6

0%

17,0

0%

16,6

0%

16,3

0%

10,7

0%

9,70

%

8,00

%

8,00

%

5,20

%

3,80

%

1,70

%

0,30

%

31,6

0%

24,6

0%

14,0

0% 17,5

0% 19,3

0%

29,8

0%

14,0

0%

22,8

0%

10,5

0%

7,00

%

7,00

%

7,00

%

8,80

%

17,5

0%

5,30

%

3,50

%

3,50

%

0,00

%

53,8

0%

38,5

0%

29,5

0%

21,8

0%

26,9

0%

25,6

0%

16,7

0%

16,7

0%

15,4

0%

11,5

0%

5,10

% 7,70

%

11,5

0%

5,10

%

0,00

%

5,10

%

1,30

%

0,00

%

39,1

0%

35,8

0%

23,8

0%

24,5

0%

18,5

0%

15,9

0% 19,2

0%

15,2

0%

19,9

0%

21,2

0%

15,2

0%

11,3

0%

6,00

%

6,00

%

7,90

%

3,30

%

1,30

%

0,70

%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

El pro

jecte e

ducatiu

La pro

ximita

t del

centre

al dom

icili

L'equip

de profe

ssors

El nive

ll de disc

iplin

a

Els se

us equip

aments

i inst

al·la

cions

Per ser

una escola

pública

Perquè hi v

a el seu germ

à/na

Amics

o fa

mili

ars h

i porte

n els fil

ls

Els bons re

sulta

ts aca

dèmics que obte

nen el

s alum

nes

Perquè és l

a mate

ixa esc

ola on el

nostr

e fill

/a h

a anat

ha prim

àriaNosa

ltres

hi v

am es

tudia

r

Per ser

una escola

privada-

conce

rtada

La pro

ximita

t del

centre

a la fe

ina

La gra

tuïta

t de l'e

scola

El carà

cter r

eligió

s

El tipus de fa

míli

es que esc

olarit

zen el

s seus f

ills en

aquell

centre

Proposta

de l'ofic

ina m

unicipal d

'esc

olaritz

ació

L'ofe

rta d

'activ

itats

extraesc

olars

Percentatge de casos total

Primària o sense estudis

Secundària

Estudis superiors

169

Percentatge d’alumnat estranger per curs a educació infantil i primària. Total Valls, curs 2009-2010

17,6%18,8% 18,7%

17,6%

13,4% 13,2%

15,0%

18,3%

15,4%16,4%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è TotalInf.+Prim.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres educatius) i del Departament d'Educació.

170

Percentatge d’alumnat estranger per curs a educació secundària. Total Valls, curs 2009-2010

17,9%19,2%

14,7% 14,0%

16,6%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO Total Secundària

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Oficina Municipal d’Escolarització de Valls (amb dades dels centres educatius) i del Departament d'Educació.

171

Percentatge d'alumnes amb NEE per cada centre. Valls, curs 2009-2010 i curs 2010-2011

20,3% 19,9%

7,9%

23,4%

8,0% 8,3% 8,2%

15,2% 15,1%

27,0%

9,1%

12,2%14,0%

7,2%

17,9%

11,9%

6,6%4,8%

1,8%

19,5%

11,4% 10,9%9,8%

7,8%9,9%

19,4%

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

BaltasarSegú

EladiHoms


LaCandela

M. D.Lledó

Cor deMaria

Claret Cor deMaria

Claret S. deMiramar

NarcísOller

JaumeHuguet


Curs 2009-2010 Curs 2010-2011


172

10.3 Mapes: procedència residencial de les famílies de P3 i 1r d’ESO

173

Procedència residencial dels alumnes de P3. Valls, curs 2010-2011

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta facilitada a les famílies de P3.

174

Procedència residencial dels alumnes de 1r d’ESO. Valls, curs 2010-2011

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta facilitada a les famílies de 1r d’ESO.

FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL · fundaciÓ jaume bofill documents de treball informe...

Documents

Transcript of FUNDACIÓ JAUME BOFILL DOCUMENTS DE TREBALL · fundaciÓ jaume bofill documents de treball informe...