G2-Elements d'arquitectura del paisatge

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS // GENER 2010 // PROPOSTES PELS PAISATGES DEL SEGRIÀ GARRIGUENC

“…quan els de ciutat veniu aquí i veieu les pedres, les cases dieu: “oh, que maco!”, aquí nosaltres només veiem el nostre dia a dia i no sabem el que tenim…” (Mateu Esquerra).

Arrelant-nos al que vem escoltar, aquestes paraules d’admiració cap a un paisatge constituït per la dedicació de les persones impresa en el territori.

Aflora dins del grup la sensació de dedicar no tant sols un: “oh, que maco!”; sinó un èmfasi en demostrar a aquells que estimen la terra, que la llauren o la van llaurar, que el que els envolta és important, significatiu, patrimonial i imprescindible per tots els que pensem que la cultura, la terra i el paisatge no s’entenen sense aquests detalls que els avantpassats ens han deixat exposats dignes de ser admirats.

Aquest s’ha de conservar, estudiar i mostrar als demés; no es pot deixar perdre un patrimoni així que ens deixa sense alè quan respirem el seu significat.

“.... hi ha persones que aquí tant sols veuran ruïnes i pedres, d’altres veiem l’historia i el patrimoni que aquestes construccions ens transmeten...” (Carles Llop).

“…quan els de ciutat veniu aquí i veieu les pedres, les cases dieu: “oh, que maco!”, aquí nosaltres només veiem el nostre dia a dia i no sabem el que tenim…” (Mateu Esquerra).

Arrelant-nos al que vem escoltar, aquestes paraules d’admiració cap a un paisatge constituït per la dedicació de les persones impresa en el territori.

Aflora dins del grup la sensació de dedicar no tant sols un: “oh, que maco!”; sinó un èmfasi en demostrar a aquells que estimen la terra, que la llauren o la van llaurar, que el que els envolta és important, significatiu, patrimonial i imprescindible per tots els que pensem que la cultura, la terra i el paisatge no s’entenen sense aquests detalls que els avantpassats ens han deixat exposats dignes de ser admirats.

Aquest s’ha de conservar, estudiar i mostrar als demés; no es pot deixar perdre un patrimoni així que ens deixa sense alè quan respirem el seu significat.

“.... hi ha persones que aquí tant sols veuran ruïnes i pedres, d’altres veiem l’historia i el patrimoni que aquestes construccions ens transmeten...” (Carles Llop).

0. INTRODUCCIÓ

1. ENTORN

2. ARQUITECTURA HIDRÀULICA 2.1. SÈQUIA 2.2. BASSA 2.3. SEQUIA 2.4. ALJUB 2.5. CISTERNA 2.6. SAFAREIG 2.7. COGULLA 2.8. ABEURADOR 2.9. POU 2.10. MINA

3. CULTIU 3.1. ESPONA 3.2. MOLINS 3.3. PREMSA 3.4. CAMINS RURALS

4. REFUGI

4.1. BALMA 4.2. CABANA 4.3. AIXOPLUC 4.4. RECER

5. NOUS ELEMENTS

5.1. CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA 5.2. NOVES INFRAESTRUCTURES 5.3. PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL

0. INTRODUCCIÓ

1. ENTORN

2. ARQUITECTURA HIDRÀULICA 2.1. SÈQUIA 2.2. BASSA 2.3. SEQUIA 2.4. ALJUB 2.5. CISTERNA 2.6. SAFAREIG 2.7. COGULLA 2.8. ABEURADOR 2.9. POU 2.10. MINA

3. CULTIU 3.1. ESPONA 3.2. MOLINS 3.3. PREMSA 3.4. CAMINS RURALS

4. REFUGI

4.1. BALMA 4.2. CABANA 4.3. AIXOPLUC 4.4. RECER

5. NOUS ELEMENTS

5.1. CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA 5.2. NOVES INFRAESTRUCTURES 5.3. PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL

02. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL PAISATGE

INTRODUCCIÓ

La proposta d’estudiar el paisatge cultural de les regions de secà, analitzar-lo i cercar noves alternatives ens portà a traslladar-nos a Llardecans i Torrebes-ses; a la comarca del Segrià i la zona de les Garrigues.El patrimoni que varem trobar ens va animar a realitzar aquest catàleg dels elements arquitectònics típics d’aquesta zona.Un cop ubicats dins del paisatge i identificades les funcions bàsiques d’aquests elements, els classificarem en quatre grans grups: aigua, cultiu, refugi i nous elements.Cada element ha estat estudiat en profunditat per poder explicar amb detall el funcionament i les seves parts, de la mateixa manera que la relació que els uneix i vincula entre ells i amb el paisatge.

INTRODUCCIÓ

La proposta d’estudiar el paisatge cultural de les regions de secà, analitzar-lo i cercar noves alternatives ens portà a traslladar-nos a Llardecans i Torrebes-ses; a la comarca del Segrià i la zona de les Garrigues.El patrimoni que varem trobar ens va animar a realitzar aquest catàleg dels elements arquitectònics típics d’aquesta zona.Un cop ubicats dins del paisatge i identificades les funcions bàsiques d’aquests elements, els classificarem en quatre grans grups: aigua, cultiu, refugi i nous elements.Cada element ha estat estudiat en profunditat per poder explicar amb detall el funcionament i les seves parts, de la mateixa manera que la relació que els uneix i vincula entre ells i amb el paisatge.

1. ENTORN

COMARCA DE LES GÀRRIGUES

Les Garrigues és una de les comarques de Catalunya, dins la província de Lleida, d’una extensió de 799,7 km2 dividits en 24 municipis. Per la seua su-perfície és una de les comarques més aviat grans del Principat però per la població és una comarca mes aviat despoblada amb 20.350 habitants el 2008. La capital administrativa de la comarca és Les Borges Blanques.

HISTÒRIA: La comarca de les Garrigues va ser projectada com a unitat administrativa per primera vegada per la Divisió territorial de Catalunya de 1936 de Pau Vila i va ser oficial des del desembre de 1936 fins l’any 1939 quan es va suprimir la Generalitat de Catalunya. L’any 1987 la Generalitat de Catalunya va recu-perar la divisió comarcal de Catalunya tot i que revisant els límits comarcals originals i es va tornar a crear la comarca administrativa de Les Garrigues amb 25 municipis que encara existeixen, amb la petita variació que l’any 1989 el municipi de Torregrossa que era garriguenc es va agregar al Pla d’Urgell quan es va crear aquesta comarca i actualment la comarca consta de 24 municipis.

La Generalitat de Catalunya va encarregar a una comissió d’experts un Infor-me sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, aquest informe publicat al desembre de l’any 2000 proposava canvis en la delimita-ció comarcal garriguenca, aquests canvis consistien en que Tarrés passés a pertànyer a la Conca de Barberà i els municipis de Sarroca de Lleida, Aspa, Alcanó, Torrebesses, Llardecans, Maials i Almatret passessin a formar part de Les Garrigues, aquesta proposta de moment no s’ha dut a terme.

COMARCA DE LES GÀRRIGUES

Les Garrigues és una de les comarques de Catalunya, dins la província de Lleida, d’una extensió de 799,7 km2 dividits en 24 municipis. Per la seua su-perfície és una de les comarques més aviat grans del Principat però per la població és una comarca mes aviat despoblada amb 20.350 habitants el 2008. La capital administrativa de la comarca és Les Borges Blanques.

HISTÒRIA: La comarca de les Garrigues va ser projectada com a unitat administrativa per primera vegada per la Divisió territorial de Catalunya de 1936 de Pau Vila i va ser oficial des del desembre de 1936 fins l’any 1939 quan es va suprimir la Generalitat de Catalunya. L’any 1987 la Generalitat de Catalunya va recu-perar la divisió comarcal de Catalunya tot i que revisant els límits comarcals originals i es va tornar a crear la comarca administrativa de Les Garrigues amb 25 municipis que encara existeixen, amb la petita variació que l’any 1989 el municipi de Torregrossa que era garriguenc es va agregar al Pla d’Urgell quan es va crear aquesta comarca i actualment la comarca consta de 24 municipis.

La Generalitat de Catalunya va encarregar a una comissió d’experts un Infor-me sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, aquest informe publicat al desembre de l’any 2000 proposava canvis en la delimita-ció comarcal garriguenca, aquests canvis consistien en que Tarrés passés a pertànyer a la Conca de Barberà i els municipis de Sarroca de Lleida, Aspa, Alcanó, Torrebesses, Llardecans, Maials i Almatret passessin a formar part de Les Garrigues, aquesta proposta de moment no s’ha dut a terme.

2. ARQUITECTURA HIDRÀULICA

2.1 SÈQUIES

ÚS: L’ús principal es el reg del camps utilitzant els plans i els nivells dels terrenys per la distribució i conducció de l’aigua, per lo que solen distribuir-se en ramals i sèquies secundàries.

SITUACIÓ: La situació pot ser diferent tenint en compte la porció de terreny que hagi d’abastir.

MATERIAL: El material predominant es la terra, es fan excavacions en aquesta. En qualsevol cas també podem trobar-ne de pedra per tal de que l’aigua no s’embruti o en casos de grans escorrenties no es facin malbé.

2.1 SÈQUIES

ÚS: L’ús principal es el reg del camps utilitzant els plans i els nivells dels terrenys per la distribució i conducció de l’aigua, per lo que solen distribuir-se en ramals i sèquies secundàries.

SITUACIÓ: La situació pot ser diferent tenint en compte la porció de terreny que hagi d’abastir.

MATERIAL: El material predominant es la terra, es fan excavacions en aquesta. En qualsevol cas també podem trobar-ne de pedra per tal de que l’aigua no s’embruti o en casos de grans escorrenties no es facin malbé.

2.2 BASSES

ÚS: Emmagatzemantge d’aigua.

SITUACIÓ: Excavació en altiplans i costers, a l’aire lliure, sense cobrir. Al costat de molins.

FORMA: Base plana circular amb paret lateral (recentment poden ser qua-drats o rectangulars).

PROFUNDITAT: Entre 2 i 2.5 metres.

MATERIAL: Parets de pedra seca, substrat d’argila (material gairebé imper-meable)

ELEMENTS CONSTRUCTIUS: -Escala: Interior per arribar fins al nivell de l’aigua quan aquest és més baix i per procedir a la neteja periòdica del seu fons.-Muret: Al voltant de la bassa per evitar l’entrada de bestioles.-Reguers: Cavats al voltant de la bassa per recollir l’aigua de la pluja.-Tanca: De pedra, per obrir i tancar el pas de l’aigua. S’utilitzava pel salt d’aigua dels molins o per buidar la bassa quan estava massa plena.

INCONVENIENTS: Al estar descoberta no pot mantenir l’aigua en condicions òptimes de potabilitat. Pèrdues per infiltracions.

2.2 BASSES

ÚS: Emmagatzemantge d’aigua.

SITUACIÓ: Excavació en altiplans i costers, a l’aire lliure, sense cobrir. Al costat de molins.

FORMA: Base plana circular amb paret lateral (recentment poden ser qua-drats o rectangulars).

PROFUNDITAT: Entre 2 i 2.5 metres.

MATERIAL: Parets de pedra seca, substrat d’argila (material gairebé imper-meable)

ELEMENTS CONSTRUCTIUS: -Escala: Interior per arribar fins al nivell de l’aigua quan aquest és més baix i per procedir a la neteja periòdica del seu fons.-Muret: Al voltant de la bassa per evitar l’entrada de bestioles.-Reguers: Cavats al voltant de la bassa per recollir l’aigua de la pluja.-Tanca: De pedra, per obrir i tancar el pas de l’aigua. S’utilitzava pel salt d’aigua dels molins o per buidar la bassa quan estava massa plena.

INCONVENIENTS: Al estar descoberta no pot mantenir l’aigua en condicions òptimes de potabilitat. Pèrdues per infiltracions.

ÚS: Emmagatzematge d’aigua potable (de la pluja).

SITUACIÓ: Proper a la zona de conreu.

FORMA: Bassa soterrada, de base quadrada o rectangular, coberta i coro-nada per una mena de cabina per evitar l’evaporació

PROFUNDITAT: Entre 1 i 1,5 metres.

MATERIAL: Parets de pedra seca, a vegades recobertes en el seu interior amb argila per reduïr les pèrdues per filtració.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS: - Coberta: De falsa cúpula, de lloses, de volta o per eliminació d’angles.- Porta: Metàl·lica o de fusta per impedir l’accés al seu interior de bestioles.- Canal: Cavat directament a terra per l’accés d’aigua a l’interior.- Orifici d’entrada: Amb un filtre d’herbes per prevenir la brutícia de l’aigua. Actualment s’hi col·loca una reixa metàl·lica.-Pedra a la coronació: Segons els costums es col·loca una pedra dreta per indicar l’ús públic.

2.3 ALJUB

ÚS: Emmagatzematge d’aigua potable (de la pluja).

SITUACIÓ: Proper a la zona de conreu.

FORMA: Bassa soterrada, de base quadrada o rectangular, coberta i coro-nada per una mena de cabina per evitar l’evaporació

PROFUNDITAT: Entre 1 i 1,5 metres.

MATERIAL: Parets de pedra seca, a vegades recobertes en el seu interior amb argila per reduïr les pèrdues per filtració.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS: - Coberta: De falsa cúpula, de lloses, de volta o per eliminació d’angles.- Porta: Metàl·lica o de fusta per impedir l’accés al seu interior de bestioles.- Canal: Cavat directament a terra per l’accés d’aigua a l’interior.- Orifici d’entrada: Amb un filtre d’herbes per prevenir la brutícia de l’aigua. Actualment s’hi col·loca una reixa metàl·lica.-Pedra a la coronació: Segons els costums es col·loca una pedra dreta per indicar l’ús públic.

2.3 ALJUB

2.4 CISTERNA

ÚS: Emmagatzematge d’aigua recollida del teulat d’una construcció.

SITUACIÓ: Relacionada amb un habitatge, casa, cabana o mas.

FORMA: Quadrada o rectangular en funció del lloc on es troben situades.

MATERIAL: Parets de pedra seca.

ÚS: Rentar roba, neteja i altres funcions.

SITUACIÓ: Prop d’altres construccions amb altres usos.

MATERIAL: Pedra picada.

2.5 SAFAREIG

2.4 CISTERNA

ÚS: Emmagatzematge d’aigua recollida del teulat d’una construcció.

SITUACIÓ: Relacionada amb un habitatge, casa, cabana o mas.

FORMA: Quadrada o rectangular en funció del lloc on es troben situades.

MATERIAL: Parets de pedra seca.

ÚS: Rentar roba, neteja i altres funcions.

SITUACIÓ: Prop d’altres construccions amb altres usos.

MATERIAL: Pedra picada.

2.5 SAFAREIG

ÚS: Emmagatzemantge d’aigua i atraure l’atenció dels ocells (caça).

SITUACIÓ: Exacavació a la part baixa d’una superfície rocosa. Generalment es troba vora d’un aljub o una cabana.

FORMA: Rectangular.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS: -Canals: Picats sobre la pedra que aboquen al dipòsit per recollir les aigües pluvials.- Tapa: Metàl·lica o de fusta per evitar l’evaporació, transpiració i intrusió de bèsties.

2.6 COGULLES

ÚS: Emmagatzemantge d’aigua i atraure l’atenció dels ocells (caça).

SITUACIÓ: Exacavació a la part baixa d’una superfície rocosa. Generalment es troba vora d’un aljub o una cabana.

FORMA: Rectangular.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS: -Canals: Picats sobre la pedra que aboquen al dipòsit per recollir les aigües pluvials.- Tapa: Metàl·lica o de fusta per evitar l’evaporació, transpiració i intrusió de bèsties.

2.6 COGULLES

2.7 ABEURADOR

ÚS: Emmagatzematge d’aigua per animals.

SITUACIÓ: Prop dels pous, basses, cisternes, aljubs o fonts.

FORMA: Dau de pedra buidat per la seva part interior amb un tascó i una escoda.

2.7 ABEURADOR

ÚS: Emmagatzematge d’aigua per animals.

SITUACIÓ: Prop dels pous, basses, cisternes, aljubs o fonts.

FORMA: Dau de pedra buidat per la seva part interior amb un tascó i una escoda.

2.8 POUS

ÚS: Emmagatzematge d’aigua.

SITUACIÓ: El seu emplaçament no respon a cap element orogràific ni depèn de torrenteres, sinó que es troba en llocs estratègics on hi ha corrents o vetes d’aigües subterranies.

MATERIAL: El pou és un altre element construit amb pedra seca.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS: El més destacat és la seva estructura cons-tructiva, la qual demostra un coneixement del treball de la pedra específic i precís. Les pedres que configuren les parets dels pous són arrodonides i encaixen a la perfecció. Aquests pous, excavats també al terra, en algu-nes ocasions presenten acabats amb cúpules o cons, les parets dels quals s’inicien a partir del nivell del terra i formen estructures amb una porta o finestra que permet obtenir l’aigua de dins del pou.

2.8 POUS

SITUACIÓ: El seu emplaçament no respon a cap element orogràific ni depèn de torrenteres, sinó que es troba en llocs estratègics on hi ha corrents o vetes d’aigües subterranies.

MATERIAL: El pou és un altre element construit amb pedra seca.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS: El més destacat és la seva estructura cons-tructiva, la qual demostra un coneixement del treball de la pedra específic i precís. Les pedres que configuren les parets dels pous són arrodonides i encaixen a la perfecció. Aquests pous, excavats també al terra, en algu-nes ocasions presenten acabats amb cúpules o cons, les parets dels quals s’inicien a partir del nivell del terra i formen estructures amb una porta o finestra que permet obtenir l’aigua de dins del pou.

2.9 MINES

SITUACIÓ: Pica de pedra situada al costat de cabanes o aljubs, basses; per a beure els animals.

FUNCIONAMENT: Una mina d’aigua subterrània, com el seu propi nom in-dica, es un túnel que es troba a pocs metres de la superfície, on l’aigua que ve de la muntanya o de les precipitacions es filtren a l’interior, i per la pròpia pendent canalitza l’aigua transportant-la des de l’altiplà fins a la vall on està ubicada la mina.

SISTEMA CONSTRUCTIU: Una mina d’aigua pot haver-se construir natural-ment o per la mà de l’home excavant la pedra amb l’objectiu de poder aprofi-tar l’aigua de l’altiplà o de les pluges per transportar-la a les seves propietats sense haver d’anar a recollir-la així doncs poder regar, veure, rentar...

2.9 MINES

SITUACIÓ: Pica de pedra situada al costat de cabanes o aljubs, basses; per a beure els animals.

FUNCIONAMENT: Una mina d’aigua subterrània, com el seu propi nom in-dica, es un túnel que es troba a pocs metres de la superfície, on l’aigua que ve de la muntanya o de les precipitacions es filtren a l’interior, i per la pròpia pendent canalitza l’aigua transportant-la des de l’altiplà fins a la vall on està ubicada la mina.

SISTEMA CONSTRUCTIU: Una mina d’aigua pot haver-se construir natural-ment o per la mà de l’home excavant la pedra amb l’objectiu de poder aprofi-tar l’aigua de l’altiplà o de les pluges per transportar-la a les seves propietats sense haver d’anar a recollir-la així doncs poder regar, veure, rentar...

3. ARQUITECTURA DEL CULTIU

3.1 ESPONES

ÚS: Separació propietats, com a mur de contenció i com a tancats per al ramat.

SITUACIÓ: Límits entre propietat.

MATERIAL: Pedra de la zona

FORMA: Rectes, corbadess, raconeres, de molta o poca alçada, esglaonat/vertical…

A més de retenir un sòl d’un gran interès agronòmic, els marges de pedra permeten els bancals de sòls gruixuts amb una molt bona capacitat de retenció d’aigua, que resulta indispensable per als conreus de secà.

3.1 ESPONES

ÚS: Separació propietats, com a mur de contenció i com a tancats per al ramat.

SITUACIÓ: Límits entre propietat.

MATERIAL: Pedra de la zona

FORMA: Rectes, corbadess, raconeres, de molta o poca alçada, esglaonat/vertical…

A més de retenir un sòl d’un gran interès agronòmic, els marges de pedra permeten els bancals de sòls gruixuts amb una molt bona capacitat de retenció d’aigua, que resulta indispensable per als conreus de secà.

TEMPS: Entre els segles XVII i XIX.

MATERIALS: Bàsicament construccions de murs de pedra seca, amb estructura de fusta a l’interior. Els mecanismes del propi molí combinen pedra, ferrro i fusta.

CARACTERÍSTIQUES: Construccions on l’aprofitament del potencial ener-gètic de l’aigua (roda hidràulica) perme tindustrialitzar funcions transfor-madores (farina, oli). Habitualment s’acompanyen d’un programa funcional complex.

3.2 MOLÍ

TEMPS: Entre els segles XVII i XIX.

MATERIALS: Bàsicament construccions de murs de pedra seca, amb estructura de fusta a l’interior. Els mecanismes del propi molí combinen pedra, ferrro i fusta.

CARACTERÍSTIQUES: Construccions on l’aprofitament del potencial ener-gètic de l’aigua (roda hidràulica) perme tindustrialitzar funcions transfor-madores (farina, oli). Habitualment s’acompanyen d’un programa funcional complex.

3.2 MOLÍ

3.3 PREMSA D’OLI

ÚS: Producció d’oli.

MAQUINÀRIA: Mola romana i Premsa de biga.

SITUACIÓ: Col•locats a la vall, propers a la sèquia principal.

MATERIALS: Pedra del territori i fusta.

TEMPS: S. XVII – S. XIX

3.3 PREMSA D’OLI

ÚS: Producció d’oli.

MAQUINÀRIA: Mola romana i Premsa de biga.

SITUACIÓ: Col•locats a la vall, propers a la sèquia principal.

MATERIALS: Pedra del territori i fusta.

TEMPS: S. XVII – S. XIX

3.4 CAMINS RURALS

ÚS: Els camins uneixen els pobles més petits de les regions,són camins secundaris, terciaris i de penetració. Sovint ens recorren els camps i separen els diferents minifundis o latifundis.

SITUACIÓ: Per tota la vall.

FUNCIONAMENT: Poden ser per totes les estacions o tant sols temporals, sovint tenen passos o ponts.

MATERIAL: Normalment no estan pavimentats, o tenen una petita capa d’asfalt o es formen amb el propi terreny. Les formes són mes angostes, les corbes son més tancades i els pendents són més inclinats, que a les carrete-res degut a la formació natural en el terreny.

3.4 CAMINS RURALS

ÚS: Els camins uneixen els pobles més petits de les regions,són camins secundaris, terciaris i de penetració. Sovint ens recorren els camps i separen els diferents minifundis o latifundis.

SITUACIÓ: Per tota la vall.

FUNCIONAMENT: Poden ser per totes les estacions o tant sols temporals, sovint tenen passos o ponts.

MATERIAL: Normalment no estan pavimentats, o tenen una petita capa d’asfalt o es formen amb el propi terreny. Les formes són mes angostes, les corbes son més tancades i els pendents són més inclinats, que a les carrete-res degut a la formació natural en el terreny.

4. REFUGIS

ÚS: Refugi i/o a vegades complien la funció de corrals.

SITUACIÓ: Zones rocoses als altiplans.

DEFINICIÓ: Son coves naturals que s’havien habilitat com estança amb l’aixecament d’una paret (ocasionalment) de pedra a la part exterior.

4.1 BALMES MURADES

ÚS: Refugi i/o a vegades complien la funció de corrals.

SITUACIÓ: Zones rocoses als altiplans.

DEFINICIÓ: Son coves naturals que s’havien habilitat com estança amb l’aixecament d’una paret (ocasionalment) de pedra a la part exterior.

4.1 BALMES MURADES

4.2 CABANES

ÚS: Donava cobert al pagès i a la mula a l’hora del descans del migdia i de les inclemències climatològiques

SITUACIÓ: Finques més allunyades del poble normalment adossades als marges.

MATERIAL: Pedra en sec i amb l’aprofitament de les seves formes, caracte-rístiques i propietats. Sovint la pedra provenia del despedregat del terreny per convertir-lo en terra tova.

4.2 CABANES

ÚS: Donava cobert al pagès i a la mula a l’hora del descans del migdia i de les inclemències climatològiques

SITUACIÓ: Finques més allunyades del poble normalment adossades als marges.

MATERIAL: Pedra en sec i amb l’aprofitament de les seves formes, caracte-rístiques i propietats. Sovint la pedra provenia del despedregat del terreny per convertir-lo en terra tova.

4.3 AIXOPLUC

ÚS: Petita construcció en la que hom s’hi podia resguardar d’una ploguda imprevista durant la jornada de treball.

SITUACIÓ: Obertures fetes al mateix marge en el moment de la construcció o aïllats al mig del bancal.

MATERIAL: Pedra en sec, la mateixa construcció del marge permet crear els buits de l’aixopluc.

TIPUS: - Integrats al marge - Aïllats - Coberts amb lloses - Coberts amb volta

4.3 AIXOPLUC

ÚS: Petita construcció en la que hom s’hi podia resguardar d’una ploguda imprevista durant la jornada de treball.

SITUACIÓ: Obertures fetes al mateix marge en el moment de la construcció o aïllats al mig del bancal.

MATERIAL: Pedra en sec, la mateixa construcció del marge permet crear els buits de l’aixopluc.

TIPUS: - Integrats al marge - Aïllats - Coberts amb lloses - Coberts amb volta

4.4 RECERS

ÚS: Protegir-se del vent dominant l’entrada a la cabana, o per fer els àpats al resguard d’un mur.

SITUACIÓ: Poden estar exempts aprofitant desnivells o adossats a la caba-na per protegir-la. La seva geometria tancada permet situar-se al voltant d’un foc i el fum surt al descobert sense molestar a ningú.

ORIENTACIÓ: Sempre a sud, permeten l’assolellament a l’hivern i protecció dels vents freds del nord. L’entrada estreta i corba impedeix el pas del vent i la mula.

MATERIAL: Pedra en sec (de les proximitats).

CONSERVACIÓ: El fet de no tenir coberta fa que la seva conserva-ció sigui dolenta. Els murs cauen per la falta d’una trava superior i de manteniment.

4.4 RECERS

ÚS: Protegir-se del vent dominant l’entrada a la cabana, o per fer els àpats al resguard d’un mur.

SITUACIÓ: Poden estar exempts aprofitant desnivells o adossats a la caba-na per protegir-la. La seva geometria tancada permet situar-se al voltant d’un foc i el fum surt al descobert sense molestar a ningú.

ORIENTACIÓ: Sempre a sud, permeten l’assolellament a l’hivern i protecció dels vents freds del nord. L’entrada estreta i corba impedeix el pas del vent i la mula.

MATERIAL: Pedra en sec (de les proximitats).

CONSERVACIÓ: El fet de no tenir coberta fa que la seva conserva-ció sigui dolenta. Els murs cauen per la falta d’una trava superior i de manteniment.

5. NOUSELEMENTS

Prèviament a la construcció de la xarxa de regadiu es realitza la concen-tració parcel•lària en la zona de reg de transformació amb dotació de 6.500 m3/ha i any.

FASES DE LA CONCENTRACIÓ PARCEL•LÀRIA

El procés s’inicia quan ho demanen més de la meitat de propietaris d’una zona o bé els propietaris als quals pertany més de 3/4 parts de la superfí-cie.La concentració parcel•lària pretén:• Constituir explotacions d’estructura i dimensions adequades.• Adjudicar a cada propietari, en el mínim nombre de finques, un valor equivalent al que tenien les parcel•les aportades.• Adjudicar contiguament les finques d’una mateixa explotació.• Donar accés a camí a totes les finques.

Els avantatges de la concentració:• Estalvi en la instal•lació del regadiu i en la gestió de l’explotació.• Les finques es poden registrar a nom de l’actual propietari.• Es lliuren noves escriptures als propietaris.• Es revaloritza notablement el patrimoni.• Construcció d’una nova xarxa de camins i desguassos.• Tot aquest procés és totalment gratuït.

5.1 CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA

Prèviament a la construcció de la xarxa de regadiu es realitza la concen-tració parcel•lària en la zona de reg de transformació amb dotació de 6.500 m3/ha i any.

FASES DE LA CONCENTRACIÓ PARCEL•LÀRIA

El procés s’inicia quan ho demanen més de la meitat de propietaris d’una zona o bé els propietaris als quals pertany més de 3/4 parts de la superfí-cie.La concentració parcel•lària pretén:• Constituir explotacions d’estructura i dimensions adequades.• Adjudicar a cada propietari, en el mínim nombre de finques, un valor equivalent al que tenien les parcel•les aportades.• Adjudicar contiguament les finques d’una mateixa explotació.• Donar accés a camí a totes les finques.

Els avantatges de la concentració:• Estalvi en la instal•lació del regadiu i en la gestió de l’explotació.• Les finques es poden registrar a nom de l’actual propietari.• Es lliuren noves escriptures als propietaris.• Es revaloritza notablement el patrimoni.• Construcció d’una nova xarxa de camins i desguassos.• Tot aquest procés és totalment gratuït.

5.1 CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA

5.2 NOVES INFRAESTRUCTURES AL PAISATGE

5.3 PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL

La transformació en regadiu del territori comprés en l’àmbit del Segarra-Garrigues obliga a prendre una sèrie de mesures per tal que la transforma-ció sigui sostenible sobre l’entorn.

Les comarques de la Segarra, l’Urgell, el Segrià, la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell formen part d’una regió geogràfica com és la depressió de l’Ebre, la qual es caracteritza per una climatologia rigorosa, de temperatu-res molt contrastades i amb poca precipitació, inferior als 400 mm anuals.Aquestes condicions, sumades a l’activitat agrícola i ramadera, han dotat aquest territori d’unes característiques úniques a Catalunya, formant el que es coneix com ambients estèpics o secans, amb un paisatge i unes comunitats d’alt valor faunístic i florístic

D’altra banda, el paper de l’agricultura i la ramaderia són activitats essen-cials per la conservació de la biodiversitat i, en particular, dels hàbitats esteparis, de manera que la integració i l’estudi de les diferents activitats que afecten l’entorn és del tot necessari per tal de poder mantenir una bona qualitat del nostre territori.

L’àrea regable del territori del Segarra-Garrigues afecta zones protegides, ja siguin dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) o de Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).La dotació del reg de les àrees afectades per ZEPA s’ha adaptat a partir de la preservació de les característiques de l’entorn de les aus i afecten en la menor manera possible a la transformació en regadiu.

Les zones d’exclusió del reg permeten mantenir les condicions per al desenvolupament de les aus estepàries, sobretot d’aquelles espè-cies (cas de la trenca, la xurra i l’alosa becuda) en què les condicions d’aridesa han de ser més estrictes. Pel que fa a altres espècies (esparver cendrós), les condicions d’aridesa no són tant exigents, de manera que les dotacions de reg d’hivern poden ser favorables per al desenvolupament de les espècies, sempre que es mantinguin una sèrie de mesures compensatòries.

En aquestes zones en què la transformació en regadiu serà restrictiva cal realit-zar una gestió de l’activitat agrària que no solament permetrà sinó que fins i tot millori l’hàbitat, afavorint unes millors condicions per a la vida i repro-ducció d’aquestes aus.

En aquest sentit s’estan duent a terme diversos plans de gestió, establint un conjunt de compensacions a canvi de determinades mesures de gestió. El pla experimental de la Serra de Bellmunt-Almenara n’és un bon exemple

5.3 PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL

La transformació en regadiu del territori comprés en l’àmbit del Segarra-Garrigues obliga a prendre una sèrie de mesures per tal que la transforma-ció sigui sostenible sobre l’entorn.

Les comarques de la Segarra, l’Urgell, el Segrià, la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell formen part d’una regió geogràfica com és la depressió de l’Ebre, la qual es caracteritza per una climatologia rigorosa, de temperatu-res molt contrastades i amb poca precipitació, inferior als 400 mm anuals.Aquestes condicions, sumades a l’activitat agrícola i ramadera, han dotat aquest territori d’unes característiques úniques a Catalunya, formant el que es coneix com ambients estèpics o secans, amb un paisatge i unes comunitats d’alt valor faunístic i florístic

D’altra banda, el paper de l’agricultura i la ramaderia són activitats essen-cials per la conservació de la biodiversitat i, en particular, dels hàbitats esteparis, de manera que la integració i l’estudi de les diferents activitats que afecten l’entorn és del tot necessari per tal de poder mantenir una bona qualitat del nostre territori.

L’àrea regable del territori del Segarra-Garrigues afecta zones protegides, ja siguin dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) o de Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).La dotació del reg de les àrees afectades per ZEPA s’ha adaptat a partir de la preservació de les característiques de l’entorn de les aus i afecten en la menor manera possible a la transformació en regadiu.

Les zones d’exclusió del reg permeten mantenir les condicions per al desenvolupament de les aus estepàries, sobretot d’aquelles espè-cies (cas de la trenca, la xurra i l’alosa becuda) en què les condicions d’aridesa han de ser més estrictes. Pel que fa a altres espècies (esparver cendrós), les condicions d’aridesa no són tant exigents, de manera que les dotacions de reg d’hivern poden ser favorables per al desenvolupament de les espècies, sempre que es mantinguin una sèrie de mesures compensatòries.

En aquestes zones en què la transformació en regadiu serà restrictiva cal realit-zar una gestió de l’activitat agrària que no solament permetrà sinó que fins i tot millori l’hàbitat, afavorint unes millors condicions per a la vida i repro-ducció d’aquestes aus.

En aquest sentit s’estan duent a terme diversos plans de gestió, establint un conjunt de compensacions a canvi de determinades mesures de gestió. El pla experimental de la Serra de Bellmunt-Almenara n’és un bon exemple

G2-Elements d'arquitectura del paisatge

Documents

Transcript of G2-Elements d'arquitectura del paisatge