el turó de lA seu vellA i els PAisAtGes de les terres de lleidAlleidA: els PAisAtGes dels turons

02. PAISATGES DE L’AIGUA

PROjECTES EN PAISATGES CULTURALSGENER 2013

ÍNDEX

INTRODUCCIÓsituació + evoluciómapes

ECOSISTEMESintroducció

terra baixa_ zones de secàzones de regadiu

muntanya mitjana i baixaaltres ecosistenesLQWURGXFFLyB�ÀXYLDO

SISTEMES D’APROFITAMENT ENERGÈTIC DE L’AIGUA

història de la hidroelectricitat a Catalunyacanal de Seròs

centrals hidroelèctriques del territori lleidatà

INCIDÈNCIA DE L’AIGUA EN LA FORMA URBANA

creixement urbàINFRAESTRUCTURESembassamentscanalssèquiesclamorssistemes de regadiu

GESTIÓ DEL TERRITORIintroduccióevolució secà - regadiucontrastpaisatge de secàpas de regadiu a secàpaisatge de regadiuevolució del regadiupaisatge de regadiu_ horta de Lleida

PAISATGES COMUNICATIUScites literàries

creences + costumsDUW���SLQWXUD���IRWRJUD¿D

lèxic

L’AIGUA INVISIBLE_ BOIRAintroducciócaracterístiquesLQÀXqQFLD�HQ�HOV�FRQUHXVpanorama

INTRODUCCIÓ

situació + evolució

Depressió central > el Segrià > Lleida

“Conegut per tots els homes que jo, Ramon, comte de Barcelona, i jo, Ermengol, comte d’Urgell, atorguem a vosaltres, tots els pobladors i ha-bitants o residents de la ciutat de Lleida, tant els presents com els futurs, les cases, els patis i les hortes i les finques de tota la ciutat de Lleida, tant la construïda com la destruïda, dins i fora dels murs per tal que la pobleu, que l’habiteu i que hi edifiqueu cases. Us donem també tot el territori de la ciutat de Lleida, ja conreat ja erm, amb tot el seu territori i les seves pertinences, perquè hi tingueu les vos-tres cases i les vostres heretats en propi franc alou; i podeu donar-les, vendre-les o empenyorar-les a qui voldreu, excepte a cavallers i ecle-siàstics. I que ni nosaltres, ni cap senyor, ni cap baró, no us farem cap força en les vostres persones ni en les vostres possessions, ni puguem inculpar-vos sense testimonis legítims, i que no fareu combat contra nosaltres”.

Carta de poblament de Lleida, 1150

font pròpia

El relleu més antic que coneixem de Catalunya és el massís de l’Ebre, que ocupava l’actual Depressió de l’Ebre i bona part de la Depressió Central Catalana. Aquest massís molt desgastat estaba submergit sota l’oceà Paleozoic i únicament en sobresortien alguns relleus de poca alçada.La historia geológica del Mesozoic és la de un seguit de transgressions i regresions marines com a con-seqüència de l’acció de moviments i variacions del ni-vel del mar, associades a causes tectòniques. El Terciari s’inicia com a una continuación de les con-dicions sedimentàries del Mesozoic. Posteriorment va tenir lloc la fase compressiva de l’orogènia que se-gueix amb una sèrie de falles que formen foses tec-tòniques i que més tard s’omplen de sediments.Durant els darrers milions d’anys no s’han produit fe-nomens tectònics de transcendencia, enregistrant-se en canvi, una important activitat modeladora per part dels agents externs (gel i aigua) fins a arrivara formar el relleu actual.

La plana al·luvial no és pas una plana uniforme, sinó el conjunt d’una sèrie de planes esglaonades entre 10 i 90m sobre el nivel actual del riu. Aquest conjunt de te-rrasses són els testimonis de la historia del Segre. Les que es troven situades a major altitud són les més an-tigues, testimoni d’on passava el riu fa milers d’anys. L’aprofitament d’aquestes no és igual per part de l’home. Les millors zones són aquelles en que els materials están menys consolidats, i que faciliten la formació de sòls més profunds i fèrtils.

“La condició de paisatge relativament contemporànea a les Terres de Lleida, es fonamenta bàsicament en la geología profunda de la terra i en la forma en què l´aigua l´ha bastit, en el seu decurs superficial, instersticial i profund solcant-la des dels Pirineus fins a les planes del Segrià fins vessar-se al riu Ebre. Multitud de fisionomies i expre-sions geogràfiques que exemplifiquen els resultats d´una diversistat de possibilitats en l´equació territorial: terra+aigua+energia+recursos+població+cultura= paisatge, on el factor humà i les cultures de les co-munitats que han hábitat històricament són determinants d´un territorio que des de l´alta muntanya fins al mar, establint llocs fisiogeogràfics i ambientals molt variats. L´aigua determina i configura els paisatges de les Terres de Lleida. A destacar en aquesta zona, tenim la cartografia que des dels Pirineus fins al delta de L´Ebre representa el territori sobre el fil conductor de les traces d´aigua i dels grans sistemes hidrològics dels rius afluents a l´Ebre (Les Nogueres Ribagorçana i Pallaresa, i el Segre).” Els paisatges de l´aigua. L´Alt Pirineu i Aran. Paisatges d´aigua I paisatges de l´aigua

a les Terres de LLeida. Ruta I relat, un mètode per retttrooobar paisatges. Carles LLop Torné.

www.txec.cat

_al període Ecocè, fa entre 42 i 37 milions d’anys, un braç de mar en-trava fins al centre de Catalunya. Degut a l’acostament posterior de les plaques, aquesta comunicació amb l’oceà es va anar tancant.

_el clima era càlid i sec i hi havia una gran evaporació d’aigua que era cada vegada més salada.

_de tant en tant s’obria la comuni-cació amb l’oceà i entrava aigua marina, que afegia sal que es preci-pitava al fons del mar tancat

_quan aquell mar tancat ja no va re-bre més aigua de l’oceà, es va anar reduint.

_temps després, el clima es va tor-nar una mica més plujós i els rius portaven més aigua.

_els sediments que duien els rius van cobrir la sal dels llacs formats.

_la sal va quedar sota terra, sense contacte amb l’aigua dels llacs.

INTRODUCCIÓ

mapes

orografia

embassaments precipitacions temperatures

aigües subterrànies aigües superficials

límit fronterís menys de 400 menys de 8 mineralitz. baixa muntanya actuals

precipitació mitja anual [mm] temperatura mitja anual [oC] masses d’aigua superficial embassaments

masses d’aigua subterrànies400 - 700 8 - 10 muntanya calcàrea

límit domini hidrològic700 - 1000 10 - 12

muntanya humida calcàrea

masses d’horitzó únic1000 - 1500 12 - 14alta muntanya

més de 1500 més de 14 grans eixos ambient mediterranieix mediterrani - continental

línea de costalímit conca de l’Ebrerius

ciutat de Lleida

nuclis de població

font pròpia

www.chebro.es

Lleida

Segrià

Ebre

Segre

Noguera PallaresaNoguera Ribagorçana

Conca hidrogràfica: Riu Ebre

Desembocadura: Riu Segre

Longitud: 133km

Cabal mig: 21,7m3/s

Altitud: naixement a 2.400m

Conca hidrogràfica: Riu Ebre

Desembocadura: Riu Segre Longitud: 154km

Cabal mig: 37,1m3/s

Altitud: naixement a 1.860m

Conca hidrogràfica: Riu Ebre

Desembocadura: Riu Ebre Longitud: 265km

Cabal mig: 100,2m3/s

Altitud: naixement a 2.843m

Els rius principals (Segre i Nogueres), discorren de Nord a Sud, consegüents amb la direcció de l´orògen Pirinenc (est-oest), tallant en impressionants congostos les estructures de plegament enlaira-des i originant valls obertes sobre els materials tous. L´explicació d´aquesta distribució de la xarxa de drenatge és doble: el seu traçat bàsic queda ja determinat a partir de l´aixecament per sobre el nivel del mar del primer solc pirinenc. Per altra part, l´aixecament del Pirineus va comportar un rejoveniment del re-lleu que es va traduir en una forta erosió. El materials conglo-meràtics originats van soterrar una bona part de les estructures de plegament i una part de la xarxa fluvial està adaptada a aquest peudemont detrític, del que encara avui en queden restes impor-tants en posicions interfluvials o de capçalera d´aigües.

font pròpia

imatges: www.chebro.es

INCIDÈNCIA DE L’AIGUA EN LA FORMA URBANA

creixament urbà

$�SDUW�GHOV�IDFWRU�QDWXUDOV��OHV�SHUVRQHV�KDQ�LQÀXHQFLDW�OD�FRQ¿JXUDFLy�GHO�SDLVDWJH�

$�¿QDOV�GHO�V��;,;��OD�FRQVWUXFFLy�GHO�IHUURFDUULO��O¶HOHFWULFLWDW��HO�WHOqJUDI��HO�UHJDGLX�L�OD�PLOORUD�GH�OD�[DU[D�GH��FDUUHWHUHV�YDQ�WUDQVIRUPDU�UjSLGDPHQW�HO�SDLVDWJH�OOHLGDWj��/¶H[WHQVLy�PDVVLYD�GHO�UHJDGLX�QR�VRODPHQW�introduí canvis en els productes de conreu, sinó que també va transformar la fesomia del paisatge i la vida GH�OD�JHQW�

Als nuclis de la zona est i sud-est de Terres de Lleida es diferencien per la seva ordenació física en es-WUXFWXUHV�OLQHDOV��VHJXLQW�HOV�FXUVRV�ÀXYLDOV�

Importants processos de descentralització de la residència i les activitats econòmiques, junt amb

www.icc.cat

Lleida, 1958

www.icc.cat

Lleida, 1975

www.icc.cat

Lleida, 2011

l’encariment del preu del sòl als nuclis més importants van provocar un èxode de la població dels nuclis FDS�D�OHV�SHULIqULHV��D�OHV�]RQHV�PpV�SODQHUHV��

(O�IDFWRU�KXPj�TXH�PpV�KD�FRQGLFLRQDW�HO�SDLVDWJH�GH�OHV�7HUUHV�GH�/OHLGD�pV�HO�UHJDGLX��(OV�UHFV�DQWLFV�FRQ¿JXUHQ�XQD�[DU[D�GHQVD�L� LUUHJXODU�GH�FDQDOLW]DFLRQV�TXH�FRPSRQ�O¶DQRPHQDGD�KRUWD�GH�/OHLGD��/D�GLIHUHQW�WLSRORJLD�GH�UHJDGLX�PDUTXHQ�OD�WLSRORJLD�GH�OHV�SDUFHO�OHV�L�OD�VHYD�FRQ¿JXUDFLy�HVSDFLDO�L�GH¿QHL-[HQ�HO�SDLVDWJH�

Altres evidències d’aquest territori, eminentment rural, és la concentració dels nuclis urbans, polígons i DVVHQWDPHQWV�GH�WRWD�PHQD�HQWRUQ�GH�OHV�jUHHV�LUULJDGHV�GH�OD�SODQD�FHQWUDO�

Implantació de la trama urbana al costat del ULX�6HJUH�

Creixement de la trama urbana preexistent GH�IRUPD�UDGLDO��

Formació de nous nuclis urbans a l’altre vora GHO�ULX�

$SDULFLy�GH�SREODFLy�GLVSHUVD�D�OD�SDULIqULD�

Evolució urbana del teixit ja existent adap-WDQW�VH�D�OHV�WUDFHV�ÀXYLDOV�

Consolidació de la trama urbana a banda i EDQGD�GHO�FDQDO�6HUyV�

INFRAESTRUCTURES

embassaments

El riu Segre té 8 grans embassaments construïts, amb la intenció de regular el règim de cabals per satis-fer la demanda d’aigua pel reg, per usos domèstics i industrials, per la producció d’energia elèctrica i pel FRQWURO�G¶LQXQGDFLRQV�Principals embassaments construïts en la conca del riu Segre

Nom Any de construcció 5LX�R�DÀXHQW�DO�TXH�SHUWDQ\ Capacitat (hm3)

���(VFDOHV 1960 Noguera Ribagorçana 152���&DQHOOHV 1965 Noguera Ribagorçana 679���6DQWD�$QD 1961 Noguera Ribagorçana 237���7DODUQ 1916 Noguera Ribagorçana 205���7HUUDGHWV 1935 Noguera Ribagorçana 23���&DPDUDVD 1920 Noguera Ribagorçana 113���2OLDQD 1958 Segre 101���5LDOE 1998 Segre 404

6REUHVXUWHQ�WUHV�HOHPHQWV�SDWULPRQLDOV�EjVLFV��(Q�SULPHU�OORF��HOV�FDQDOV�L�OHV�FRQVWUXFFLRQV�DVVRFLDGHV��HQ�VHJRQ�OORF��OHV�EDQTXHWHV�DUEUDGHV��L�HQ�WHUFHU�OORF��OHV�EDVVHV�G¶DLJXD��7RWHV�DTXHVWHV�LQIUDHVWUXFWXUHV�FRQWULEXHL[HQ�D�IHU�PpV�FRPSOH[�HO�PRVDLF�DJUtFROD�

www.embalses.net

Segre

&RQIHGHUDFLy�KLGURJUj¿FD�GH�O¶(EUH

Noguera Pallaresa

Noguera Ribagorçana

1

2

3

4

56

7

8

Segre

1

2

3

4

5

6

7

8

canals

6 són els grans canals que deriven el cabal del riu Segre per a reg, usos domèstics i industrials i també SHU�SURGXLU�HQHUJLD�KLGURHOqFWULFD�Canals del riu Segre

Nom Any d’inici Conca receptora

(km2)

Cabal origen

(m3/s)

Longitud (km) Superfície reg

(ha)

Aragó i Catalunya 1958 1500 36 124 98000Pinyana 1147 1768 ���� 54 13500Urgell 1907 7194 33 144 51500Auxiliar d’Urgell 1948 7194 8 77 23500Segarra - Garrigues - - 35 ���� 70000

RiusEmbassamentsRiu EbreProvíncia de LleidaCanal Sagarra-GarriguesCanal principal d’Urgell&DQDO�DX[��G¶8UJHOOCanal de PinyanaCanal d’Aragó i Catalunya

www.sostenibilitat.paeria.cat

&RQIHGHUDFLy�KLGURJUj¿FD�GH�O¶(EUH

INFRAESTRUCTURES

VqTXLHV

A Lleida l’aigua es escassa i, per tant, és necessària la domesticació dels rius i torrents per tal de captar DTXHVW�UHFXUV�SUHXDW��L�OD�VqTXLD�HV�FRQYHUWHL[�HQ�XQ�HOHPHQW�LPSUHVFLQGLEOH���3HUPHW�GRVL¿FDU�OD�IRUoD�GH�O¶DLJXD��IHU�OD�PDQHMDEOH��VHUYLU�VH¶Q�SHU�UHJDU�L�DSUR¿WDU�OD�SHU�XVRV�LQGXVWULDOV�La Sèquia de Fontanet

El nom inicial era el de sèquia Vetula (sèquia vella), però els feudals PpV�HQGDYDQW�OL�YDQ�SRVDU�HO�QRP�GH�VqTXLD�GH�)RQWDQHW�Aquesta sèquia rega l’horta del marge esquerre del riu Segre, a nivell GH�OD�FLXWDW�Les dimensions de l’actual sèquia l’hem de considerar una gran i impor-tant infraestructura, que va ser bàsica per al desenvolupament de les 7HUUHV�GH�/OHLGD�L�HOV�VHXV�HQWRUQV�

La Sèquia de TorresEs desconeix l’origen de la sèquia, però sabem del seu ús durant l’època PXVXOPDQD�'XUDQW�HO�V�;,9�L�;9�YDQ�KDYHU�KL�PROWV�FRQÀLFWHV�SHO�FRQWURO�GH�OD�VqTXLD�entre els Hospitalers i la Paeria pel lloc on s’havia d’agafar l’aigua, i també moltes queixes de la gent de Sudanell per la poca aigua que els DUULEDYD�SHOV�VHXV�FRQUHXV��3DUW�G¶DTXHVWV�SUREOHPHV�HV�VROXFLRQDUHQ�TXDQ�HV�YD�GHFLGLU�YDULDU�HO�FXUV�L�DXJPHQWDU�O¶DPSODGD�L�HO�FDEDO�

/HV�FODPRUV�VyQ�XQ�HOHPHQW�FDUDFWHUtVWLF�GH�]RQHV�GH�JUDQV�UHJDGLXV��Actualment són ramals profunds d’una sèquia de l’horta, els quals UHFXOOHQ�OHV�DLJ�HV�VREUDQWV�GHOV�UHJV��L�GH�OD�SOXMD�

Clamor de les Canals7p�XQ�FXUV�SULQFLSDO�GH������NP��5HS�OHV�DLJ�HV�VREUDQWV�GH�OD�FODPRU�GH�OD�0RUDGLOOD�Anys enrere recollia també les aigües residuals provinent del polígon LQGXVWULDO�GHO�6HJUH��¿QV�TXH�HV�YD�FRQVWUXLU�XQD�FRQGXFFLy�GH�GHVJXjV�G¶DTXHVWHV�DLJ�HV�DO�FRO�OHFWRU�SULQFLSDO�GHO�FODYHJXHUDP�GH�OD�FLXWDW�

Clamor del Bosc

En un punt es divideix en dos cursos: /D�&ODPRU�3HWLWD�UHJD�³]RQD�DOWD´�GH�OD�SDUWLGD�GH�5XIHD��3DUW�GH�l’aigua que porta va a parar al riu Segre i l’altra torna a enllaçar amb la &ODPRU�*UDQ�La Clamor Gran es divideix en diversos ramals i rega tota la zona res-WDQW�GH�OD�SDUWLGD�GH�5XIHD�L�GH�%XWVHQLW�Actualment ens trobem amb que pràcticament el 99% de la clamor està soterrada, i només queden alguns punts testimonials de la seva SUHVqQFLD��GH�JUDQ�YDORU�SDLVDWJtVWLFV�L�SDWULPRQLDO�

clamors

Clamor de les Planes

Recull les aigües de reg dels camps de conreu de la zona est de Llei-da, i també algun desguàs de les aigües residuals dels nuclis urbans PpV�SURSHUV��3UHVHQWD�YHJHWDFLy�DUEzULD�L�DEXVLYD�DEXQGDQW�

www.sostenibilitat.paeria.cat

sistemes de regadiu

���$OEL���$OJHUUL�%DODJXHU���*DUULJXHV�VXG���6HJDUUD���*DUULJXHV���6HJULj�VXG

1

2

3

1

4

5

4

78 9

10

11

12

13

14

15

16

1718

19

20

21

22

23

24

2725

26

Nou Regadiu

���$OW�8UJHOO�³&DQDOHW´���$UDJy�L�&DWDOXQ\D���&DQDO�GH�3LQ\DQD����&DYHUR���9LODVHFDV����(OV�&DQDOV�G¶8UHJHOO����6qTXLD�GHO�&83�GH�0HQjUJXHQV�L�%DODJXHU

Nou Regadiu

����%HOLDQHV����(O�9LORVHOO����)DUUXJDWV����+RUWHV�GH�6HUzV�L�&DUUDWDOj����+RUWHV�GH�7pUPHQV����3Oj�GH�&RUELQV����3ODQV�GH�6XGDQHOO����6qTXLD�G¶$OEHVD����6qTXLD�GH�&RUELQV����6qTXLD�GH�5HPROLQV����6qTXLD�GH�7RUUHODPHX����6qTXLD�GH�7RUUHV�GH�6HJUH����6qTXLD�0DMRU�G¶$LWRQD����7RUUHV�GH�6HJUH�³&DUUDVVXPDGD´����9LODVHTXHV�$OWHV�6RODQHV

Nou Regadiu

www.regadius.cat

SISTEMES D’APROFITAMENT ENERGÈTIC DE L’AIGUA

història de la hidroelectricitat a Catalunya

central hidroelèctrica /D� ¿QDOLWDW� GH� OHV� FHQWUDOV� KLGURHOqFWULTXHV�pV�DSUR¿WDU�O¶HQHUJLD�SRWHQFLDO�FRQWLQJXGD�HQ�la massa d’aigua per convertir-la en energia elèctrica, emprant turbines acoblades a alter-QDGRUV�

/¶DSUR¿WDPHQW�GH� O¶HQHUJLD�KLGUjXOLFD�HV� UH-alitza mitjançant la captació (amb embassa-ment o sense) del cabal del riu que és conduït cap a la central (canonada forçada) on, utilit-zant el desnivell d’alçada per adquirir energia FLQqWLFD�� pV� WXUELQDW� L� UHWRUQDW�� ¿QDOPHQW�� DO�ULX� PLWMDQoDQW� HO� FDQDO� G¶DIRUDPHQW�� 7UREDU�un lloc on situar les centrals hidroelèctriques depèn dels nivells pluviomètrics de la zona, i també de les seves característiques topo-JUj¿TXHV�

Avantatges

- Econòmics. El combustible no és necessari i el cost de mà d’obra en general és baix - Emissions de gasos d’hivernacle. Després de la seva construcció, ja no emeten diòxid de carboni - Activitats connexes.�)DFLOLWDWV�SHOV�HVSRUWV�DTXjWLFV��FRQYHUWLQW�VH�HQ�DWUDFWLXV�WXUtVWLFV��)DFLOLWD�OD�FULD�GH�SHL[RV�HQ�EDVHV��8VRV�SHU�DO�UHJ�- Les grans preses hidroelèctriques poden controlar inundacions

Industrialització i fonts d’energia són un binomi inseparable, ja que la revolució industrial a Catalunya es va caracteritzar, entre altres qüestions per un augment espectacular del consum d’energia, que feia SRVVLEOH�TXH�OD�LQGXVWULDOLW]DFLy�GHO�WHUULWRUL��3DUDOāOHODPHQW�HV�YD�SURGXLU�XQ�LQFUHPHQW�GH�O¶RIHUWD�HQHUJqWL-FD��/¶HQHUJLD�YD�PDUFDU�HO�ULWPH�GH�OD�UHYROXFLy�LQGXVWULDO�FDWDODQD�

En l’època preindustrial s’utilitzaven, bàsicament tres fonts d’energia: l’energia produïda per homes i ani-PDOV��O¶HQHUJLD�KLGURPHFjQLFD�L�O¶HQHUJLD�FDORUt¿FD�GH�OD�OOHQ\D��

Un altra innovació important en aquest període va ser l’electricitat��/D�SURGXFFLy�LQGXVWULDO�G¶HOHFWULFLWDW�YD�FRPHQoDU�HO�������

(O�YDSRU�L�HO�FDUEy��WDPSRF�YD�VROXFLRQDU�OD�GHPDQGD�HQHUJqWLFD�G¶XQD�LQG~VWULD�FUHL[HQW��eV�HQ�DTXHVW�FRQWH[W�RQ�V¶LQLFLD�O¶H[SDQVLy�GH�OHV�FHQWUDOV�KLGURHOqFWULTXHV�L�OHV�WHUPRHOqFWULTXHV��7RW�L�TXH�HQ�XQ�SULPHU�PRPHQW�QRPpV�RIHULHQ�OD�SRVVLELOLWDW�GH�GRWDU�G¶HQHUJLD�D�OD�SREODFLy�RQ�HVWDYHQ�LQVWDOāODGHV�DTXHVWD�VL-WXDFLy�YD�DQDU�FDQYLDQW�SURJUHVVLYDPHQW��D�SDUWLU�GHO�PRPHQW�TXH�HV�GHVFREUHL[HQ�OHV�OtQLHV�G¶DOWD�WHQVLy��$�SULQFLSLV�GHO�VHJOH�;;��O¶HQHUJLD�KLGURHOqFWULFD�YD�DQDU�GHVSODoDQW�D�OD�WqUPLFD�L�HV�YD�GRQDU�XQD�onada

GH�FRQVWUXFFLy�GH�FHQWUDOV�KLGURHOqFWULTXHV, de la qual les terres de Lleida en van ser pioneres��

$�PLWMDQ�VHJOH�;;�HV�YD�LQLFLDU�XQD�QRYD�RQDGD�FRQVWUXFFLy�GH�FHQWUDOV�KLGURHOqFWULTXHV��6¶KDYLD�SURGXwW�XQ�SHUtRGH�G¶H[SDQVLy�LQGXVWULDO�LPSRUWDQW��$L[t�TXH��OHV�JUDQV�UHDOLW]DFLRQV�KLGUjXOLTXHV�YDQ�UHVXOWDU�LQVX-¿FLHQWV�SHU�DEDVWDU�XQ�PHUFDW�TXH�DXJPHQWDYD�DPE�JUDQ�UDSLGHVD��9D�VHU�QHFHVVDUL�UHFyUUHU�D�OD�SURGXF-FLy�GH�OHV�FHQWUDOV�WqUPLTXHV�L�SRVWHULRUPHQW�QXFOHDUV��$FWXDOPHQW�XQ�����GH�O¶HQHUJLD�TXH�FRQVXPLP�SURFHGHL[�GH�OHV�FHQWUDOV�KLGURHOqFWLTXHV�

canal de Seròs

El canal i la central de Seròs és una obra extraordinària��$�O¶qSRFD�HQ�TXq�HV�YD�FRQVWUXLU��OHV�FRQGLFLRQV�laborals, les tècniques i OHV�GH�PDTXLQjULD�HUHQ�PROW�GLIHUHQWV�GH�OHV�DFWXDOV�

�³(O�TXH�YROGULD�GHVWDFDU�HVSHFLDOPHQW�pV�TXH�HQV�VLWXpVVLP�D�O¶DQ\������L�SHQVpVVLP�HQ�O¶REUD�TXH�HV�YD�IHU��$YXL��KL�KD�JUDQ�PDTXLQjULD�TXH�IDFLOLWD�PROW�OHV�REUHV��(Q�DTXHOO�WHPSV�OD�PDTXLQjULD�QR�H[LVWLD�L�WRWD�O¶REUD�HV�YD�IHU�DPE�FDEDVVHWV��SLFV�L�SDOHV�L�HVIRUo�KXPj��$L[z�QR�HV�SRW�REOLGDU��HV�WUDFWD�GH�O¶DQ\������L�OD�PDQHUD�GH�WUHEDOODU�HUD�FRPSOHWDPHQW�GLIHUHQW�GH�OD�G¶DYXL�´ Romà Sol, historiador lleidetà

6DOWRV�GHO�6HJUH�VROāOLFLWD�DO�*RYHUQ�&LYLO�GH� OD�SURYtQFLD��HO����GH�MXQ\�GH�O¶DQ\������� OD�derivació de �������OLWUHV�d’aigua�SHU�VHJRQ��/D�VROāOLFLWXG�HV�ID�SHU�XQV�PHWUHV�DEDQV�GH�OHV�SULPHUHV�FDVHV�GH�OD�FLXWDW�GH�/OHLGD��(V�GHPDQD�WDPEp�SHUPtV�SHU�D�OD�FRQVWUXFFLy�G¶XQ�canal de conducció –el canal de 6HUzV±�¿QV�DO�EDUUDQF�GH�&DUUDWDOj�G¶$LWRQD��RQ�V¶XELFDULD�XQD�FDVD�GH�PjTXLQHV��TXH�GHVSUpV�VHULD�OD�central hidroelèctrica de Seròs�

5LHJRV�\�)XHU]D�GHO�(EUR��6�$��FRPHQoD�OD�FRQVWUXFFLy�GH�OD�FHQWUDO�L�GHO�FDQDO�HO����GH�QRYHPEUH�GH�������/HV�REUHV��WHQLQW�HQ�FRPSWH�OHV�GL¿FXOWDWV�GHOV�WUHEDOOV��HV�YDQ�IHU�HQ�PROW�SRF�WHPSV��en menys

de dos anys: l’1 d’abril de 1914 entra en funcionament a la central de Seròs el primer grup i, per tant, ja V¶LQLFLD�OD�SURGXFFLy�G¶HQHUJLD��(O���GH�MXQ\�HQWUD�HQ�IXQFLRQDPHQW�HO�VHJRQ�JUXS��HO����G¶DJRVW��HO�WHUFHU��i el 23 de setembre la central hidroelèctrica ja treballa a ple rendiment en posar-se en funcionament el TXDUW�JUXS�

Inconvenients

- Danys al medi ambient.��3RGHQ�FDXVDU�SHUWRUEDFLRQV�HQWRUQ�DOV�HFRVLVWHPHV�DTXjWLFV��7DPEp�WHQHQ�XQ�JUDQ�LPSDFWH�YLVXDO��PRGL¿TXHQ�HO�SDLVDWJH�- Trasllat de poblaments. Necessitat de tornar a ubicar a les persones que viuen al costat de les SRVVLEOHV�SUHVHV��- Preses fallides. Els fracassos en presses poden provocar milers de morts, inundacions i persones VHQVH�OODU��

�REUHV�FHQWHQjULHV�GHO�FDQDO�GH�6HUzV���ZZZ�EORJVSRW�HV

SISTEMES D’APROFITAMENT ENERGÈTIC DE L’AIGUA

FHQWUDOV�KLGURHOqFWULTXHV�GHO�WHUULWRUL�OOHLGDWj

CENTRALS HIDRÀULIQUES DE LA NOGUERA PALLARESA

Central de Camarasa

Data d’inici de construcció: 1917Data d’inici de funcionament: 1920Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQWDO�ODGD�����0:&DSDFLWDW�HPEDVVDPHQW��������������P3

Dimensions: presa de 92 m d’alçada i 145 m de longitud

Central de Gavet

Data d’inici de construcció: 1930Data d’inici de funcionament: 1931Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQWDO�ODGD�����0:Dimensions: canal de 8 Km de longitud i salt de 53 m de desnivell

Central de Terradets

Data d’inici de construcció: 1931Data d’inici de funcionament: 1935Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQWDO�ODGD�����0:Capacitat embassament: 33 Hm3

Dimensions: presa de 44 m d’alçada i 160 m de longitud

CENTRALS HIDRÀULIQUES DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA

Central de Canelles

L’embassament més gran de la conca del Segre i el segon més gran de la de l’EbreData d’inici de funcionament: 1959Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQWDO�ODGD������0:Capacitat embassament: 679 Hm3

Central de Santa Ana

Data d’inici de funcionament: 1962Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQWDO�ODGD�������0:Capacitat embassament: 237 Hm3

CENTRALS HIDRÀULIQUES DEL SEGRE

Oliana

Sant Llorenç de MontgaiCamarasa

SEGRE

BalaguerTérmens

Lleida

Serós

MontamaraTavascan

Llavorsí&��GH�%Rt

CapdellaMolinosMont-Ros

SossísTalarn

GavetTerradets

BasercaSenetBono

VilallerPont de Suert

Escales

Pont de Montanyana

CanellesSanta Ana

EBRE

NOGUERA PALLARESA

NOGUERA RIBAGORÇANA

Esterri-UnarreLa Torrassa

SallenteBoíLlesp

Pobla de Segur

Central de Seròs

Data d’inici de construcció: 1912Data d’inici de funcionament: 1914Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQVWDO�ODGD�����0:Dimensions: canal de 25 Km i un salt de 52 m

Central de Sant Llorenç de Montgai

Data d’inici de construcció: 1928Data d’inici de funcionament: 1930Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQVWDO�ODGD����0:Capacitat embassament: 950m3

Central de Lleida (canal de Balaguer) Data d’inici de funcionament: 1964 Tecnologia: hidràulica 3RWqQFLD�LQVWDO�ODGD�����0:

Central de Balaguer (canal de Balaguer)

Data d’inici de funcionament: 1960Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQVWDO�ODGD�������0:

Central de Térmens (canal de Balaguer)

Data d’inici de funcionament: 1964Tecnologia: hidràulica3RWqQFLD�LQVWDO�ODGD�����0:

ZZZ�HPEDOVHV�QHW������ZZZ�JURQ]H�FRP������ZZZ�PRQHVWLUDYHOODQHV�ZRUGSUHVV�FRP������ZZZ�ÀLFNU�FRP������ZZZ�DPEDUJUHHQ�FRP�������

GESTIÓ DEL TERRITORI

introducció

evolució secà - regadiu

L’aigua ha estat el principal element transformador en l’agricultura del segle XX, i el cas de l’horta de Lleida, és un clar exemple de com l’aigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc s’ha caracteritzat per tenir majoritàriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones més àrides i amb menys precipita-cions de Catalunya.

Les Terres de Lleida són la major extensió agrícola de Catalunya gràcies a la disponibilitat d’aigua i de les condicions de relleu (un 90% del territori té menys del 20% de pendent), els conreus ocupen més del 60% del total de l’àmbit.

L’horta de Lleida és el cinturó agrari que envolta la ciutat de Lleida amb un radi de 5quilòmetres a la rodona. La delimitació de l’horta coincideix amb els límits actuals del terme municipal de Lleida. El seu caràcter distintiu ve marcat per la proximitat urbana, que condiciona un tipus determinat d’agricultura i la presència també de determinats components urbans. En el sentit anterior podem parlar d’un espai de transició entre la ciutat i el camp.

Els projectes de reg, pendents d’execució pel conjunt de l’àmbit de les Terres de Lleida, són molt impor-tant, atès que mentre l’any 2002 la superfície agrícola d’aquest àmbit es repartia entre 137.214 ha de reg per 244.828 ha de secà, la previsió en un horitzó proper és que s’inverteixin aquests valors i el reg asso-leixi unes 230.000 ha, per només unes 150.000 ha de secà, suposant –amb molt d’optimisme– que la su-perfície agrícola total es mantingui estable, contravenint la tendència a la davallada dels darrers decennis.

Plànols evolució conreus a terres de Ponent

Usos del sòl per comar-ques a terres de ponent

Catàleg del paisatge_Les Terres de Lleida

Catàleg del paisatge_Les Terres de Lleida

contrast

paisatge de secà

pas de regadiu a secà

A les terres de ponent trobem dos tipus de paisat-ges diferenciats:

-Paisatge auster, sec, de parcel•les grans i ocres: MANCA D’AIGUA –conreus tradicionals (oliveres, ametllers, cereals): SECÀ-Paisatge suau, planer, de verds lluminosos amb geometria ordenada: REGADIU

Fraccionament del paisatge agrícola pel corredor de l’A-2, ciutat de Lleida i capitals comarcals de Ba-laguer, Tàrrega, Cervera i Mollerussa.

L’agricultura de secà ha format un paisatge caracte-ritzat principalment per conreus cerealícoles i ar-boris. Es pot distingir entre el paisatge de secà de les àrees de muntanya (oliveres a les Garrigues), i el de les zones planes (ordi).

El paisatge de secà actualment s’ha vist sotmès a dos grans canvis. La mecanització ha provocat l’abandonament de feixes, la recolonització del bosc i el consegüent canvi en el paisatge.La transformació del sòl agrícola de secà en re-gadiu implica un canvi radical en el paisatge ma-teix, que es veu sotmès a una profunda homoge-neïtzació.

Actualment, l’ampliació de les zones regades per les noves actuacions (transformacions de sòl agrícola de secà en regadiu) permetran mantenir diverses plantacions amb reg de suport, fet que en millora el rendiment i n’assegura la continuïtat, així com l’estabilitat del paisatge.Tanmateix, quan hi ha un rec de transformació (6.500 m3/ha/any) també s’estan introduint canvis profunds en el paisatge agrícola de la zona a través de concentracions parcel•làries i canvis d’usos del sòl. Els cul-tius típicament de secà (cereals, ametllers i oliveres) es converteixen en cultius de regadiu (fruiters, alfals i blat de moro). Aquest fet, a banda d’afavorir l’existència exclusiva de monocultius en àmplies zones de territori (sobretot de panís i alfals), implica un canvi sobtat de la percepció del paisatge. A la uniformitat de superfícies i al predomini de les formes poligonals s’hi afegeix una xarxa de camins amplis i vies de regadiu clarament ortogonals que artificialitzen el paisatge.

Límit regadiu - secà_ Canal d’Urgell

vista des del Turó de la Torre de Vigilància

noves actuacionsAlbi_ 1

Algerri - Balaguer_ 2Garrigues Sud_ 3

Segarra - Garrigues_ 4Segrià Sud_ 5

21 3 4 5

www.ICC.cat

font pròpia

www.regadius.cat

GESTIÓ DEL TERRITORI

paisatge de regadiu

evolució del regadiu

L’agricultura de regadiu ha format un paisatge ca-racteritzat per alternà l’alfals amb el panís, tot i que els fruiters també ocupen una superfície important, sobretot pomeres, pereres i presseguers.Regar a les Terres de Lleida prové de temps imme-morials. Els recs antics configuren una xarxa densa i irregular de canalitzacions: l’horta de Lleida. Al segle XIX els projectes de regadiu dels canals d’Urgell, el canal d’Aragó i Catalunya, l’Algerri-Ba-laguer i el Segarra-Garrigues, han transformat el territori de secà a regadiu amb el consegüent canvi de conreus i usos del sòl, repercutint a nivells so-cioeconòmic, paisatgístic i infraestructural.

La diferent tipologia dels projectes de regadiu que s’han anat implantant al llarg de la història caracteritzen les diferents zones. Aquetes marquen la tipologia de les parcel·les i la seva configuració espacial i, per tant, defineixen el paisatge.

REGADIUS TRADICIONALS:

Les zones de rec més antigues, les hortes de la No-guera Ribagorçana i el Segre, es caracteritzen per un paisatge molt fragmentat, amb parcel·les peti-tes que formen un trencaclosques on s’alterna tota la diversitat de cultius de regadiu i horta (fruiters, blat de moro, alfals, hortalisses i xops).

Distribueixen l’aigua per gravetat i reguen per inundació, consumint grans dotacions d’aigua (12.000-20.000 m3/ha/any). Part d’aquesta aigua es recupera, a través d’aqüífers o de les escorren-ties que permetran regar de nou.

NOUS REGADIUS:

Els nous projectes de transformació en regadiu (am-pliació del canal Algerri-Balaguer i canal Segarra-Garrigues) comporten la concentració parcel·lària precedent, passant d’una estructura de mosaic amb parcel·les de mida mitjana a parcel·les més grans, camins rectes i infraestructures de reg per aspersió, pivots i degoteig. Tipologia: patrons més homogenis i regulars.

Basats en un sistema de reg a pressió automa-titzat (per aspersió o degoteig) que permet un gran estalvi (6.500 m3/ha/any). L’aplicació de la concen-tració de terres en aquests nous regadius en facilita aquesta gestió.

paisatge de regadiu_ Canal de Pinyana

paisatge de regadiu_ Canal d’Aragó i Catalunya

vista des del Turó de la Torre de Vigilànciafont pròpia

www.ICC.cat

www.ICC.cat

paisatge de regadiu_ horta de Lleida

Al segle XII, els musulmans consolidaren la pri-mera gran infraestructura de regadiu en allargar una antiga sèquia provinent del riu Noguera Riba-gorçana.

Estructura típica de paisatge pla, amb parcel•les petites orientades de manera perpendicular al curs del riu, que formen un trencaclosques on s’alterna tota la diversitat de cultius de regadiu i horta.

El contacte entre l’horta i les àrees de regadiu ex-tensives no difereix gaire pel que fa a la tipologia de conreus però sí quant als patrons parcel·laris, més petits, heterogenis i irregulars.

L’horta és un paisatge agrícola intensiu i gestionat a través de pe-tites explotacions familiars.

L’espectre vegetal contingut a l’horta de Lleida es constitueix principalment per fruiters de frui-ta dolça (pomeres, presseguers i pereres), hortalisses (tomateres i mongeteres), cultius herbacis (panís I alfals) i, puntualment, es-pais forestals (xops i vegetació de ribera).

El paisatge de l’horta ha esdevin-gut a hores d’ara un paisatge his-tòric i, per tant, presenta un elevat valor patrimonial i identitari.

parcel·lació típica dels conreus relació camp ciutat relació visual_ horta - seu vella

plànol zonificació horta

plànol densitat edificacions en l’horta_ 2006

Catàleg del paisatge_ Les Terres de Lleida

www.regadius.cat

www.ICC.cat www.lleidatur.com font pròpia

ECOSISTEMES

introducció terra baixa_ zones de secà

zones de regadiu

La morfologia plana i el clima àrid han fet que el paisatge tradicional estigui constituït per una alternança entre conreus de secà i franges de bosc i de vegetació estèpica.

Els successius projectes de regadiu han anat retallant l’extensió de paisatges de salades, ti-monedes i àmplies extensions de vegetació secà, amb un bon nombre d’espècies caracte-rístiques de flora, fauna invertebrada i també di-verses espècies vertebrades.

Actualment, els sectors no regats sovint no re-uneixen les condicions adequades ni pel que fa a la mida, connexió o qualitat de l’hàbitat per garantir la conservació d’aus estèpiques cata-lanes. La presència d’espais estèpics és un factor bàsic per a garantir la biodiversitat i la identitat del paisatge de les Terres de Lleida.

FLORA:- Màquia continental de garric i arçot (Rhamnolycioidis-Quercetum cocciferae)- Carrascar continental (Quercetum rotundifoliae).

FAUNA:Avifauna de gran valor: sisó, la terrerola (Calandrella brachydactyla i Calandrella rufescens) i l’esparver cendrós (Circus pygargus), entre altres.

FLORA:- Màquia continental de garric i arçot (Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae). - Zones de reg: comunitats higròfiles i hi-drofítiques- Marges de camps hi abunden els llisto-nars i bardisses

FAUNA:- La fauna terrestre en general té poca im-portancia- Certes espècies d’aus d’alguns conreus representen una important font estacionald’alimentació, encara que tan sols els can-yissars d’algunes basses de reg escam-pades pel territori serveixen com a refugi més o menys permanent

Esparver cendrós en els conreus de secà

Margera en el paisatge de secà

Catàleg del paisatge_ Les Terres de Lleida

Catàleg del paisatge_ Les Terres de Lleida

carrascar

sisó

terrerola

muntanya mitjana i baixa

altres ecosistemes

FLORA:- Carrascar amb boix (Buxo semperviren-tis-Quercetumrotundifoliae) en situacions

eixutes- Roureda de roure de fulla petita (Violo

willkommii-Quercetum fagineae) en zones més humides.

- Comunitats secundàries (pinedes de pi blanc, brolles de romaní, llistonars,

siscallars) són sovint les que dominen el paisatge.

FAUNA:- Poblacions de senglars i altres mamífers

- Diversitat d’ocells

INDRETS MAL DRENATS SALINS:- Vegetació halòfila (Thero-Salicornion,

Suaedion braunblanquetii,Juncion maritimi)

- Tamarigars (Tamaricion africanae)- Bosc de ribera (Populion albae)

- Vegetació arbustiva (Pruno-Rubion) i dolçaqüícola: herbassars (Potamogeto-

nion), canyissars (Phragmitionaustralis), jonqueres (Holoschoenion) i altres.

RELLEUS MÉS TRENCATS:

- Vegetació de les roques (Adiantetea i Asplenietea trichomanis).

www.gencat.cat, Catàleg de paisatge_ Terres de Lleida

conill

estepa

màquia

romaní

senglar

ECOSISTEMES

introducció_fluvial

Els rius pirinencs Segre i Noguera Ribagorçana configuren l’espina dorsal del sistema fluvial de les Terres de Lleida i aporten l’aigua necessària per a l’agricultura i el sistema d’assentaments urbans.

A l’entorn més immediat d’aquests cursos d’aigua emergeix un paisatge fluvial singular que alterna ambients emboscats, espais humits i terras-ses agrícoles. Els paisatges fluvials presenten un gran valor natural i cultural i són un element de gran contrast amb el paisatge semiàrid tradicional de les Terres de Lleida.

Aquest paisatge és determinat pel curs del riu Segre, que creua la unitat de nord-est a sud-oest i recull les aigües de gairebé tots els racons de la demarcació de Lleida. A més dels boscos de ribera caracterís-tics, que ofereixen una gran varietat cromàtica esta-cional en aquests paisatges, cal destacar les àrees d’aiguabarreig entre el Segre i els seus afluents. Aquestes són zones humides, de gran bellesa i de gran transcendència com a àrees de reproducció i de pas per a la fauna migratòria.

Llera del riu Segre

hàbitat fluvial del riu Segre

Catàleg del paisatge_ Les Terres de Lleida

Observatori del paisatge, www.ichn.iec.cat

trencalòs

llúdrigues

roure

canyissar

FLORA:- Bosc de ribera (xoperes, alberedes, omedes i

vernedes)- Salzedes, bardisses i canyissars

FAUNA:- Aus (àguila cua barrada i trencalòs) i petits ma-

mífers (llúdriga, gat fer, turó…). Comunitats de peixos (cranc de riu i truita de riu) i algunes aus gràcies al recurs alimentari de les comunitats vegetals submergides (hidrofítiques)

contrast entre vegetació de ribera i entorn semiàridwww.ICC.cat

om

truita

L’AIGUA INVISIBLE_ BOIRA

introducció

característiques

La morfologia de les Terres de Lleida en forma de plana, encerclada per un conjunt de serres, propicia l’aparició del fenomen climàtic de la boira.

La persistència i la distribució territorial d’aquest fenomen modifica la percepció del paisatge, alhora que influencia la composició vegetal i l’estructura de conreus a la plana i, de mane-ra puntual, a les valls i els relleus elevats que l’envolten.

El tipus de boira a Lleida és boira d’irradiació, originada sota condicions de fort refredament nocturn. Si la temperatura disminueix i la humi-tat puja, la boira es fa cada vegada més densa, extensa i pot existir dies.

Des del punt de vista físic, la boira no és més que un núvol situat a prop o fregant la superfí-cie de la Terra format per petites gotes d’aigua en suspensió, i juntament amb la seva densitat, humitat i fredor en són les qualitats percepti-bles més immediates.

La boira és un fenomen estacional propi dels mesos de novembre, desembre i gener, període en el qual dominen les situacions d’altes pres-sions atmosfèriques i, per tant, d’estancament de la circulació de l’aire.

Lleida amb boira

horitzó de Lleida

font pròpia

font pròpia

influència en els conreus

panorama

Caràcter humit i fred accentua l’aspror del clima subàrid i té sovint efectes negatius en la productivitat dels conreus, amb episodis ex-trems com la boira gebradora.

A les Garrigues baixes la boira influencia la distribució altitudinal dels conreus, orientant els cereals a les parts baixes i convidant l’olivera a pujar als pendents abancalats.

A la unitat dels Aspres de Noguera, la persistèn-cia de la boira a les conques i fondals del territori (en general per dessota dels 700 m), a la tardor i a l’hivern, genera una inversió generalitzada de la vegetació, amb presència de boscos marces-cents a les parts baixes i boscos d’esclerofil·les damunt dels nivells on les boires són absents o es dissipen aviat.

En efecte, a l’interior dels espais emboirats el sistema de fites i fons escènics que emmarquen la plana és diluït i substituït per una perspectiva de radi curt i horitzons propers.

Paral·lelament, l’absència de llum fa variar la percepció visible dels objectes, tendint, per regla general, a difuminar-los i enfosquir-los. Una cosa i l’altra contribueixen a una pèrdua de visibilitat

dels punts de referència habituals del paisatge de les Terres de Lleida (com el Montsec, la serra de la Llena o la Seu Vella, entre altres).

horta de Lleida amb boiraAjuntament de Lleida

PAISATGES COMUNICATIUS

cites literàries

Apunt de Lleida

Una torratxa surmonta el puig. Mart que renega dins de la Seu.

Un riu que passa, li besa el peu fa una ganyota i fuig.

A En Màrius

“I jo veia, com una boira pel vent empesa, flotar damunt de tot aquell món la tristesa. I ¿què més? Segre enllà, la pau dels ca-mins rals, el vermell boig de les cireres garrofals i una fortor ca-lenta de palla i de farratges...”

Lleida

“Quan ja sóc dintre teu, Lleida llunyana, miro l’espill del riu i veig amants, i m’emmirallo a l’aigua, i sóc gavina que ve del mar, i fa fistó amb fil de núvols de cotó, i enganxa riba i riu. I veig, gavina, els dos amants dansar dansa d’amor, voraviu de mans i galta, i pits vessant i barba. I veig un nin petit, gavina, mullar-se els peus, clapotejar. Són dues petxines blanques.”

Pont Vell_ Barana Avinguda del Segre

Després d’això vaig passar del meu país a la ciutat de Lleida, en terres de Catalunya. És una ciutat d’estudis entre cristians d’aquella regió i té un gran riu que la travessa. Allà vaig veure trossos d’or barrejats amb la sorra, però ja se sap que entre la gent d’aquest país les despeses d’explotació no són compensa-des pel valor d’allò que se n’obté. Per això ho han abandonat.

Banqueta_ accés des de Plaça Sant Francesc

Soldrà i Espinosa [...] anaven amunt i avall del Pas-seig rebent la tèbia dolçor d’aquell sol de primave-ra. L’alè que es desvetllava als camps hi arribava esponjat i ple de sentors. Darrere la balustrada, el riu s’escolava mansoi, bategant amb una remor blana.

Josep Estadella i Arnó_ Obra Poètica, p.375

Rosa Fabregat_ Mel per dintre, p.37

Ramon Xoriguera_ Destins, p.172-173

Anselm Turmeda, dins Joan Ganau_ Viatges per Ponent, p.92

Joan Sales_ Barcelona, 1936

Rovira i Virgili descriu els voltants del poble de Balaguer. Destaca la importància del riu Segre en el paisatge present.

“Bella terra! Des de l’alçada de la muntanya on queden encara les ruïnes glorioses del passat, es veu la planúria que el riu solca, posant a cada riba una zona d’esplèndida de vegetació. La serra del Montsec, al lluny, limita la mirada, i la lenta aigua fluvial és espill de les alberedes i del cel clar. Poques visions tan esplèndides s’ofereixen com la que s’albira des de l’antic poblat d’Almatà, veí encinglat de Balaguer. Guaitant el riu, veient el pont, contemplant l’escampall dels conreus, reviuen en la imagi-nació els episodis històrics als quals ha servit d’escenari aquella contrada.(...) L’aigua del riu fecunda la terra, i alegra el paisatge, i vesteix els camps.”

La boira també ha estat motiu literari d’un bon nombre d’escriptors de Ponent:

“Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i se-creta, on els anys d’alegria són breus com una nit; on el sol és feliç, el vent és un poe-ta, i la boira és fidel com el meu esperit. L’Orient hi deixà la seva sang de roses, la mitja lluna càlida del seu minvant etern i, enllà d’un gran silenci de persianes closes, un riu profund corre per una nit d’hivern.”

Tampoc a Verdaguer li passà desapercebut el paisatge boirós d’aquesta contrada; “Aqueixa terra és alegre perquè es veu de dia i nit: vós la regnam més que el Segre amb el vostre amor infinit. Per les terres catalanes vostres braços esteneu: protegiu sos monts i planes des del mar al Pirineu. Beneïu des d’eixa serra la ribera i pla d’Urgell: beneïu tota la terra, de vostres peus escambell.”

La meva Lleida

Vora el riu que bressola la seva vida neta de ciutat camperola, coronada de pàm-pols i d’oliveres bruna, també sap, a les nits, fer versos a la lluna.

Torres, 1964

Verdaguer. 1964, p.235

Màrius Torres

Rovira i Virgili. 2000, p.129-130

PAISATGES COMUNICATIUS

creences + costums

IMAGINARI DEL RIU

En aquelles societats on, al llarg de la seva història, el riu ha ju-gat un paper important, aquest ocupa una posició destacada en l’imaginari popular.Les antigues creences i costums de les nostres terres mostren un riu com a element generador de vida i de fertili-tat, renovador i purificador. Però en altres casos personifica la por de la natura desbocada i, per tant, s’associa a la mort i a l’oblit.La pròpia literaturatura reflecteix aquesta fascinació pel riu.

L’AMOR VORA EL RIU

Sílvia, ¿recordes l’amor vora el riu, entre els verns i l’heura? I l’aigua que corre, mirall que somriu només que ens hi volguéssim veure!Barques passaven plenes de cançons. No les vèiem pas, només se sentien. Veus d’aigua: Adéu, ens feien i morien del riu, igual i sempre nou, al fons.

LES CREENCES POPULARS

De les diferents creences que va recollir l’eminent folklorista Joan Amades a Lleida, n’hi ha una que sovint a passat desapercebuda: “Segons el dir de la gent de Lleida, pescaven la mainada al Segre en forma de rats-bufs o rates d’aigua, els posaven a la vora del foc i amb l’escalfor s’anaven alterant de forma ÿns convertir-se en una criatu-ra...Resulta remarcable i interessant la dienda de les velles àvies i mares de Lleida, que atribuïen una certa maternitat al riu i a l’aigua...”.

Aquesta creença, força estesa a principis de segle, atorga un rol qua-si “mitològic” al propi riu com a element generador de vida.

ELS BANYS RITUALS

Un dels costums dels pobles de la ribera del Segre era la pràctica dels banys rituals. Els dies escollits per fer-ho eren la nit de Sant Joan (23 de juny) i el dia de Sant Cristòfol (10 de juliol), dies en que les aigües adquirien propietats màgiques i purificadores. Durant la vetllada de Sant Joan, era tradició a Aitona i a Seròs que, a les 12 de la nit, les dones es capbussessin completament al riu o al braçal, amb la creença que així es preservarien de tenir dolor durant tot l’any. El mateix es feia a Lleida per Sant Cristòfol: durant el darrer quart del segle XIX, era costum banyar-se al riu per Sant Cristòfol, tot atrïbuint a aquesta pràctica i a les aigües unes virtuts gairebé iguals a les dels banys la mitjanit de sant Joan.

Màrius Torres Gravat “Camí vora el Segre” Antoni Ollé Pinell_ Lleida, 1929

Joan Amades, Folklore de Catalunya. Costums i creences, vol. 3, Biblioteca Perenne 24, Biblioteca Selecta, Barcelona 1969, p. 43

RELIGIOSITAT POPULAR

“Un xicot sense família, que s’encomanava sovint a la Mare de Déu de Grenyana, a qui considerava la seva única mare, un mal dia, una riuada se l’endugué. Però finalment la verge el salvà d’una mort segura”.“Fra Jeroni Taix, dominic lleidatà, narra en el Llibre dels miracles del Roser, de l’any 1602, citat per Josep Lladonosa, un prodigi que va tenir com a protagonista un d’aquells raiers que passaven per Lleida. Una mica imprudent, es veu que l’home havia empès viatge en un riu molt cabalós i amb un fort impuls. Quan el desesperat navegant va adonar-se que no podia dominar la tramada, es va encomanar a la Verge del Roser, a qui va prometre que si se salvava es com-prometia de per vida a resar el rosari cada dia. Dit i fet, una onada monstruosa va aixecar enlaire la fràgil embarcació i el raier es va despertar al cap d’una estona en una vora del Segre, no pas gaire lluny de la ciutat.Aleshores, amb el cor ple d’agraïment -i de ben segur que encara encongit- l’afortunat nàufrag es va adreçar al convent del Roser del carrer Cavallers amb la decidida intenció de passar com més aviat millor el primer d’una llarga sèrie de rosaris”.

MITES VORA EL RIU

En moltes cultures, el fet de creuar el riu s’interpreta com un camí iniciàtic que permet passar d’un estadi a un altre. En són una clara mostra el mite grec del barquer Caront, que conduïa les ànimes dels difunts a l’altra banda de la riba ÿns a les portes del regne dels morts, o la figura de Sant Cristòfol, que com a penitència passava la gent a coll d’un costat a l’altre del riu.

“Aquest home es va fer famós per la seva corpulència i força física. S’explica d’ell que, quan hi havia riuades fortes, ajudava la gent a travessar el riu, carregant-se’ls a coll- i – bé. Fins i tot, algun cop es va carregar una somereta...També conten que un any dels que anaven a fer llenya a Tragó de Noguera, po-ble muntanyenc avui cobert pel pantà, li va sortir una festejadora, no ben bé del seu agrat. I sembla que va haver de fugir a corre-cuita, nedant riu avall per la Noguera Ribagorçana, fins arribar a Corbins”.

ELS OFEGATS

El corrent imprecís del riu amb tolles profundes, remolins i corrents que poden canviar la seva direcció en tot moment, ha motivat recels i un respecte justificats pel constant degoteig de notícies sobre ofe-gats al riu. Unes notícies que encara avui sovint colpeixen pel seu dramatisme! Qui no ha sentit alguna notícia d’algú que s’ha ofegat al riu per accident o per suicidi? Morir engolit per les aigües, té una component de dramatisme que no tenen altres tipus de morts.

Vidal Vidal_ La ciutat de l’oblit “Rutes de Ponent”Lleida, Pagès Editors,. 1998, p.52

Dones prenent un bany al riuGravat del s.XIX

Gravat del naufragi d’una barca pel pas del CincaLa ilustración Española y Americana, num. XXXV, 1872El “Cano Gros” (ponter de Corbins, principis s.XX”

Sant CristòfolAuca s. XIX

Joan Bellmunt_ Fets, costums i llegendes. Segrià IVirgili i Pagès. 1990, p.465

PAISATGES COMUNICATIUS

art + pintura + fotografia

1563. Detall del gravat lleidatà de Wyngaerde, pintor de la cort de Felip II. Hi podem contemplar el Cappont completament poblat i tancat, la qual cosa indica que els seus habitants no malvivien en un raval fora el pont, sinó que tenien propietats i condició de ciutadans

1901. Les vistes de Lleida i la Seu des de Ca-ppont són obligades. Les fires de bestiar hi tenien lloc perquè no calia que els animals entressin a la ciutat, i s’hi podien abeurar amb placidesa, com aquest ramat de corders. Al fons, veiem els plataners de la part de dalt de la Rambla de Ferran (avui pròpiament de l’Avinguda Francesc Macià), encara jovenets, i els arcs del «castell» tapiats, ja que encara feia de caserna de tropes espanyoles (des de Felip V i fins al 1947).

1910. Cappont riu amunt. L’areny del Segre sempre havia estat quantiós abans de la construcció dels pantans pirinencs, que de seguida arribaria aquella mateixa dècada. Al fons, el pont del ferrocarril. A la dreta, les mu-les i algun carro en el pàrquing del Cappont de fa un segle.

1910. La carretera de Barcelona a Cappont. El barri riu amunt, fins al pont del ferrocarril, començava a omplir-se de magatzems i ca-ses, i resseguia tot el parc dels Camps Elisis.

Upside down_ Lleida, el Segrià Cristina Robles BañeresEstudiant del Màster de Desenvolupament i Innovació dels Aliments, Facultat de Farmàcia” Gotetes d’aigua després de la pluja, suspeses en momentani equilibri sobre l’assedegada fulla. A punt de retornar al sòl per continuar l’inesgotable cicle de l’aigua, reflecteixen com petites boles de cristall el futur verd que són capaces de crear.

lèxic

Aigualera > la rosada de la matinada Amburria > garrafaAmplenar > omplir

Aspertxellar > esquitxarAstollador > pala que tapa el pas de l’aigua d’una fassera.

Atxum > beure a morro.Aubenc > terra fèrtil, humida.

Aumit > humit, moll Babosa > fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim.

Boria > boiraBrassal > canal d’aigua particular, més que per regar s’utilitzava per les tasques casolanes.

Bucoi > recipient de grans dimensions per aigua o vi.Cadolla > abeurador. Bassa d’aigua que es troba en els barrancs i entre les roques.

Canella > aixeta Clamor > antigament, tot tipus de corrents d´aigua, barracns o rierols. Es diu que era el soroll que generaven els corents d´aigua en dies de pluja. Actualment, ramals profuns d´una sèquia

de l´horta, que recullen aïgues sobarnts dels regs i de la pluja.Codolla > Bassa d´aigua entre barrancs.

Complir > omplir, emplenar.Comanador > persona encarregada del cobrament, manteniment i subministrament de l´aigua,

abusant lguna vegada del poder que tenia sobre els pagesos i no cumpint les seves tasques.Escatxigar > esquitxar

Fassera > Ramal d´una sèquia.Galleta > galleda

Molí bataner > molí amb les mateixes instal.lacions que el tradicional fariner però ampliant-les per poder exercir l´aprofitament de l´aigua.

Palmeta > plantacions d´arbres en fila deixant l´amplada suficient perquè li passi on vehicle rodat a podar i recollir fruita.

Pecina > piscinaPoal > galleda

Porques > 1ha és equivalent a 27,5 porques.Ram > aiguat en poc temps.

Remulladé > acció d’esquitxar l’aigua per terra “ Fot un remulladé cuan se dutxe…”Rubina > rierada

Saó > grau d’humitat a la terra Silló > Càntir “ porta ‘l silló que li fotre un trago d’aigua”

Segla / Secla > rec amb comportes de ferro per obrir i deixar passar l’aigua. Canal de reg Tesa-manta > regadiu tradicional

Toll > bassa Txampullejar > Juga amb l’aigua amb les mans o els peus dins d’un recipient. El mot voldia

ser una onomatopeia del soroll xip-xap.Ullal > Obertura lateral d´una sèquia, per on l´aigua d´auqesta pasa a una sequiola.

Virdic > troç de terreny dolnt per al cultiu, en mal estat.

font pròpiawww.sostenibilitat.paeria.cat

L’ AIGUA és TOT

la cultura del poble

O¶HOHPHQW�estructurador del paisatge

la GH¿QLFLy de la forma urbana

O¶economia de la terra

A

M

E

N

A

C

E

S

O

P

O

R

T

U

N

I

T

A

T

SZones extenses amb risc d’inundació, vulnerables per la presència d’àrees poblades a la llera i pels camps agrícoles i el patrimoni paisatgístic associat

&XUVRV�ÀXYLDOV�DPE��YHJHWDFLy�GH�ULEHUD�DPE�XQ�JUDX�GH�GHJUDGD-ció important

&DQDOV�GH�IRUPLJy�L�SHFHV�SUHIDEULFDGHV�SHU�HYLWDU�OD�LQ¿OWUDFLy�HQ�els canals d’Urgell, el de Pinyana i el d’Aragó i Catalunya dismi-nueix les banquetes arbrades, de gran valor històric i social

([SDQVLy�GHO� UHJDGLX� L� FRQFHQWUDFLy�SDUFHO�OjULD� VXSRVHQ�FDQYLV�QRWDEOHV�HQ�OD�FRQ¿JXUDFLy�GHO�SDLVDWJH�UXUDO�L�VRYLQW�XQD�SqUGXD�de les estructures històriques relacionades amb les activitats agrí-coles

Elevat valor paisatgístic que cal conservar i promocionar, ja que pot convertir-se en un actiu turístic de primer ordre

Conservació d’espècies estèpiques vinculades al destí del secà

&RQUHXV�FRP�O¶HOHPHQW�GH¿QLWRUL�GHO�SDLVDWJH��GH��GHVHQYROXSD-ment socioeconòmic i de millora de la qualitat de vida al medi

rural

Zones afectades pel regadiu enteses com a activitat creadora d’un paisatge molt arrelat en la història d’aquest territori

/¶DSUR¿WDPHQW�G¶HQHUJLHV�UHQRYDEOHV�KD�GH�VHU�XQ�LQVWUXPHQW�GH�recolzament al desenvolupament socioeconòmic de la zona i a la

conservació dels seus valors

Canals i sèquies amb banquetes arbrades funcionals i protegi-des, habilitades per al gaudi de la població local

0DQWHQLPHQW�GH�OD�YHJHWDFLy�GHOV�FXUVRV�ÀXYLDOV�L�UHVWDXUDFLy�dels trams més degradats

=RQHV�KXPLGHV��LQWHUqV�SHU�OD�ELRGLYHUVLWDW�GH�ÀRUD�L�IDXQD�±�WXULV-me ornitològic i recurs docent

BIBLIOGRAFIA

Llibres:

1RJXp�L�)RQW��-RDQ��6DOD�L�0DUWt��3HUH��Catàleg de paisatge. Les Terres de Lleida. 'HSDUWDPHQWR�GH�3ROtWLFD�7HUULWRULDO�\�2EUDV�3~EOLFDV��HGV�����������%DUFHORQD��*HQHUDOLWDW�GH�&DWDOXxD��

1LQRW�� 5DPRQ��0RUD�� -RVHS�� L� G¶DOWUHV��/¶DUTXLWHFWXUD� GH� O¶DLJXD�� 3DJqV� HGLWRUV�� /OHLGD� �������� �W� FXUV�G¶DUTXLWHFWXUD�SRSXODU�

$OGRPj��,JQDVL��&DEUp��0RQWVHUUDW��L�G¶DOWUHV��(OV�SDLVDWJHV�GH�O¶DLJXD��/¶$OW�3LULQHX�L�$UDQ� Generalitat de &DWDOXQ\D��GLSXWDFLy�GH�/OHLGD�

0DUWtQH]��-RVp�$QWRQLR��%ODQFR��2OJD��%RL[DGHUD��-DXPH��$YDOXDFLy�GHO�WHUULWRUL�GH�/OHLGD�SHU�D�XVRV�DJUt�coles.�*HQHUDOLWDW�GH�&DWDOXQ\D��'HSDUWDPHQW�GH�SROtWLFD�WHUULWRULDO�L�REUHV�S~EOLTXHV�

:HEV:

ZZZ�UHJDGLXV�FDW

ZZZ�JHQFDW�FDW� 3OD�WHUULWRULDO�GH�3RQHQW��*HQHUDOLWDW�GH�&DWDOXQ\D�

ZZZ�FDWSDLVDWJH�QHW� 3DLVDWJH�ÀXYLDO�GHO�6HJUH��2EVHUYDWRUL�GHO�3DLVDWJH

ZZZ�LFF�FDW

ZZZ�FKHEUR�HV

ZZZ�VRVWHQLELOLWDW�SDHULD�FDW

ZZZ�OOHLGDWRU�FRP

ZZZ�[WHF�FDW

ZZZ�FQH�HV

ZZZ�SDWULPRQLHLQGXVWULD�FRP

ZZZ�SDWULPRQLKLGURHOHFWULF�FRP

ZZZ�DUTXLWHFWXUDHLQGXVWULD�FRP

15-24 / Gener / 2013 Pàgina web: http://paisajesculturales.50webs.com

Alumnes PArticiPAnts

les FORMes DEL TERRITORIBERESIN SCHLEDER FERREIRA, PEDRO CAMPENY BASTIDA, LAURA GOMES SOUSA, JOÃO NIETO TENAS, MARIA OIARBIDE URKIA, AMAIA PEINADO ALÓS, MARTA QUAGLIATO EGREJA CARMAGNANI, MARIA PIA

LES VEUS DEL TERRITORIALONSO AGUILAR, MIRIAM LAZAREVA, ANASTASIYA MARTÍN USERO, ÁNGEL NAISE RODRÍGUEZ, MARC NAVARRO ENCINA, VALERIA NICKOLE RIQUELME ADAMS, PABLO IGNACIO

paisatges de l’AIGUAALLUE MEDINA, ESTELA CORNELLA ARIMANY, NATÀLIA GÓMEZ GILI, ALEJANDRO IRLA SALA, NURIA MARTÍN NAVARRO, SONIA MOLONS PUIG, NADINA PINSACH RIERA, CRISTINA ROS RIERA, MARIA

SECCIONS I PANORAMESCABESTANY DE LA CRUZ, SÍLVIA DOMÈNECH CARDONA, MARIONA DURAND, ESTELLE FÀBREGA MONTOBBIO, LEIRE MÉNDEZ PEÑA, MARC OLIVA FLAQUÉ, JONATAN SANZ CASAS, MAGALI TAIPINA, MONICA FERREIRA DE MELO

[meta] PATRIMONIANDREU SOTELO, LLUÍS CATALAN LLOPIS, JUDIT COMAMALA DURAN, JOAN FERNÁNDEZ VALERO, JAVIER GONZÁLEZ MARGALEF, PATRICIA LANCHARRO MUÑOZ, MANUELPÉREZ DE AMO, RAQUEL

la FORMA URBANABRANDÉN, ANDREA BREITENBAUCH, CHRISTOFFER GOTHFELT, TOBIASQUAGLIA, GIULIA RIVAS HERENCIA, MARÍA SÁNCHEZ ARAGÓN, ANA SÁNCHEZ PENA, ALEJANDRO

Organitza Departament d’Urbanisme i Ordenació del Terrritori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya, en el marc del ERASMUS Intensive Program TESS

amb el patrOcini amb la cOl·labOració

Professors responsables: Carles Llop, Francesca Leder, Josep Maldonadocol·laboradors doctorands: Marta Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Leonor Migueis, Giovanni Roncador, Catalina Salvàcol·laboradors arquitectes: Manel Castellnou, Eduard Antorn