G2.Elements i components del paisatge

104
EL PLA d’URGELL // LABORATORI DE PAISATGES: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE LA NOVA RURALITAT PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS 02ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

description

Atles - Elements i components del paisatge

Transcript of G2.Elements i components del paisatge

EL PLA d’URGELL// LABORATORI DE PAISATGES: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE LA NOVA RURALITAT

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS

02ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

1

ELEMENTS I COMPONENTS

2

3

4

INTRODUCCIÓ

Partint de l’elaboració d’un plànol de tota la comarca, s’han Partint de l’elaboració d’un plànol de tota la comarca, s’han

volgut disgregar tots els components que formen part del

conjunt del paisatge, amb la intenció de crear una guia que

permeti consultar per separat cadascun d’aquests compo-

nents. Amb la totalitat del llibret es vol donar una visió con-

junta d’aquest territori.

5

BELLVÌS EL POAL

EL PALAUD’ANGLESOLA

FONDARELLA

SIDAMON MOLLERUSA

BELL-LLOC D’URGELL

TORREGROSSA

MIRALCAMP

LINYOLA

CANAL AUXILIAR D’URGELL

CANAL AUXILIAR D’URGELL

SÈQUIA TERCERA

SÈQUIA QUARTA

EL SEGRE

RIU CORB

PLA D’URGELL

6

LINYOLA

VILA-SANA

IVARS D’URGELL BARBENS

CASTELLNOUDE SEANA

ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

VILANOVADE BELLPUIG

SÈQUIA PRIMERA

SÈQUIA SEGONA

RIU CORB

CANAL D’URGELL

CANAL D’URGELL

0 1000 2000

CORTAR

CORTAR

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

FORMES DEL TERRITORI

TOPOGRAFÍA.

El Pla d'Urgell ocupa la part central d'una gran plana estesa entre les primeres inclinacions de la depressió central catalana i el marge esquerre del riu i el marge esquerre del riu Segre, limita al nord amb les serres de Bellmunt i Almenara i a l'est i al sud amb els altiplans de la Segarra i els turons de les Garrigues. planòl geològic (ICC)

Havia constituït una gran superfície de caràcter estepari, dedicada bàsicaHavia constituït una gran superfície de caràcter estepari, dedicada bàsica-ment al pasturatge i al conreu blader, però la construcció del canal d'Ur-gell a mitjan segle XIX la convertí en una rica zona de regadiu.En són molt característiques les boires que a vegades cobreixen la plana. A causa de l'erosió irregular la plana constituïa una conca endorreica que el drenatge fluvial convertia fàcilment en una zona d'aiguamolls.

FORMES DEL TERRITORI.FORMES NATURALS.

LLANURA O PLANICIE. espai o accident

geográficamb poca o cap variació en l’altura de la superfici o terreny respecte al nivell del mar .

AIGUAMOLL. terreny saturat d'aigua. TOSSAL. elevació del terreny no

gaire altani de pendent gaire rost, en una plana o aïllada d'altres muntanyes.

PLA D’URGELL

serres de Bellmunt i Almenara

30

bancalespona

BANCAL. tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges.

ESPONA. marge de terra que impedeix que les terres d'un bancal es desplacin.

GEOMETRIESpaisatge mosaic. paisatge mosaic.

GEOMETRIES GENERADES PEL AIGUAmeandres secció de les sèquies i canals

aigua como mirall > distorsió de la realitat

realitat vs miratgesòn iguals? quina és la real?

31

PER L’AGRICULTURA

PELS HUMANSskyline

creuaments

traçat urbà

32

HORIZONTE del grec orixo, terminar; és a dir, terminador.

“LO MEJOR DEL HORIZONTE SIEMPRE FUE QUE PUEDE SER VISTO PERO NO ALCANZADO”

PERPENDICULARITAT. relació entre dues varietats que es produeix quan formen un angle de 90º.

PUNTS

DE

FUGA

33

34

35

36

PLÀNOL DE L’ESTANY AMB EL TRAÇAT DE LES SÈQUIES DE REG_DOMÈNEC CARDENAL (1885)

37

38

DELIMITACIÓ DE L’AMBIT DE PROTECCIÓ DEL PLA ESPE-CIAL (ZONA LACUSTRE, NATURAL PERIFÈRICA I DE TRAC-TAMENT ESPECIAL

39

PANORÀMICA DE L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA (2011)

PRESENT

L’estany d’Ivars més la zona natural del voltant té una extensió aproximada

de 126 ha. Tornar a comptar amb aquesta superfície humida ha permès re-

scatar un paisatge i un ecosistema que havien estat emblemàtics al Pla

d’Urgell.

El perfil de les persones que visiten l’estany és variat, des de turistes de

cap de setmana fins els grups escolars. S’han senyalitzat prop de 2,6km de

camí entorn l’estany , amb dos casetes per a l’observació d’ocells, i tot un

conjunt de plafons informatius al llarg del recorregut. També hi ha la possi-

bilitat de navegar amb barques de rems en zones específiques.

40

L’estany ha estat ben viu a la memòria de la població. A la població de

Vila-plana s’ha realitzat un monument a partir d’una de les barques que a

la seva època s’utilitzaven per anar a pescar a l’estany, record del vincle

que havia tingut la població dels nuclis més propers amb l’estany.

“Les aigues tard o d’hora tornen al seu lloc”

CAVALLS AL CANYISSAR DE L’ESTANY ESCULTURA DE LA BARCA I EL PESCADOR A VILA-SANA

41

42

43

anguila (anguilla anguilla)barb comú (barbus graellsii)madrilla madrilla (chondrostoma miegii)llopet de riu (cobitis paludica)bavosa de riu (salaria fluviatilis) bagra ((squalius cephalus)

libelulasabater(gerris lacustris) buprèstid, ditiscs,mosquit comúoedipoda charpentieri oedipoda charpentieri pararge aegeriaLinnaeus

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

SISTEMES CONSTRUCTIUS

TRADICIÓ

CONVIVÈNCIA

PATRIMONI

CORTAR

EL BLANCO

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84

85

86

87

88

89

CORTAR

CORTAR

90

INDÚSTRIES I COOPERATIVES

EVOLUCIÓ

TRANSFORMACIÓ

FUTUR ?

CORTAR

EL BLANCO

91

92

93

94

95

96

97

CORTAR

CORTAR

98

99

17 > 27 / GENER / 2011

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS)

Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla d’Urgell:

Amb la Col.laboració de la Casa del Canal d’Urgell, Castell del Remei, Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, Novella Alta

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles LlopPROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldomà, Josep Maldonado, Sígrid MuñizCOL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrés, Laura Font, Napoleón GuerreroBECARIS: David Balbás, Núria Bisbal, Josep Garriga

Consell Comarcaldel Pla d’Urgell

Ajuntamentde Barbens

Ajuntamentde Bellvís

Ajuntamentd’el Poal

Ajuntamentd’Ivars d’Urgell

Alumnes participants:

FORMES DEL TERRITORI

Laura Bertran ArrufatElena Castellà FustéAnna Fontich SalaBerta Fusté SuñéRicardo Lostao ViñolasFerran Martori GallissaGemma Milà CartañàNatalia Parés SerraDavid Ricart Boada

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

Marta Besora RosellóCristina De Nova ArisaIzaro Ezeiza KarreraMontserrat Pedrosa DomingoAntonio Quirante GarridoJoel Robles PenaNekane Zabaleta IrazabalbeitiaLuca Malvicino

PANORÀMIQUES I SECCIONS DEL TERRITORI

Laura Company MercadoIrene Madrid HinojosaHéctor Martín VillarroyaSílvia Oliver AlcoverLucia ValentiniMaria do Rosário Fontes de Melo Losna SantosBernardo Maria Melo Egidio Nadais

LES VEUS DEL TERRITORI

Irina Blavia CañetEsther Gonzàlez AlbesaEulàlia Puig CalvoEnric Rovira FerrerLidia Noé PereiraMarta Franquesa Badia

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Núria Jimenez ClimentGenoveva Jorba GajuMíriam Lorite GómezMarta Lovisa MarklinderAlexandra Eva Blennow Javier Rocamonde LouridoKristyna Silhanova

PATRIMONI DE L’AIGUA

Gavina Corbetta GallegoYolanda Medina GilNúria Petit SaludesBerta Sanchez HernandezAdriana Virto GarcíaMireia Noguera GarciaMaria Camprodon Rosanas

PATRIMONI DELS POBLES

Eduard Cuadern CampanalsIgnasi Cuadern CampanalsMaria del Mar Figueras RubióMiryam Frías MartínezDavid Moreno GarcíaFrancisco Toro Gomez