Gaudeix Puigcerdà. Vacances i escapades.... Tot l'any
40
-
Upload
patronat-ajunt-puigcerda -
Category
Documents
-
view
232 -
download
0
description
Â
Transcript of Gaudeix Puigcerdà. Vacances i escapades.... Tot l'any
© de les fotografíes: Joan OlivaEdita: Catalunya Amunt i Avall
[email protected]ó: Roberto Rodríguez
Text català: Rocío ChinchillaSecretaria de direcció: Raquel Moreno
Direcció: Joan Oliva
Catalunya Amunt i AvallAgraeix la col·laboració
dels municipis que han cedit algunes de lesfotografíes que il·lustren aquest llibre.
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre sense autorització de l’autorLa Cerdanya
EL NOSTRE AGRAÏMENT...
A la natura, que generosament ha bolcat la seva extraordinària bellesa en les valls d’aquesta guia.
Al LectorM’imagino que posar literatura a les fotografies que il·lustren cada llibre Amunt i Avall, deu ser com posar lletra a la música creada per un compositor. Mai em cansaré de confirmar al lector, a risc de fer-me reiteratiu, que sense la música no hi hauria lletra. Sense les fotos, escriure em resulta impossible.
Mitjançant la música (fotos), atresoro coneixements suficients de la meva estimada terra, que em permeten narrar i traslladar al lector totes aquelles sensacions que em proporciona el meu deambular pels diversos pobles i comarques.
A vegades em passa que m’agradaria escriure en colors per poder explicar amb matisos cromàtics tota la bellesa dels racons de Catalunya. De totes maneres posar lletra a la Cerdanya no resulta gens difícil.
Com a la resta de comarques ja editades, podem arribar a la Cerdanya per diversos punts o carreteres. Por ser la ruta més coneguda sigui la que, sortint de Barcelona passa per Manresa i travessa el Túnel del Cadí; això ens permet arribar a Puigcerdà en un termini aproximat de dues hores. Igualment, però, podem fer-ho a través d’una zona més muntanyosa, com la collada de Toses, també per Bourg-Madame, a la Cerdanya francesa o Alta Cerdanya, o per la carretera que procedeix de la Seu d’Urgell, a la comarca de l’Alt Urgell.
Acabada de recórrer, pel que subscriu, aquesta darrera comarca, començarem el camí de la Cerdanya des del municipi de Montellà-Martinet, el primer del nostre itinerari.
El Cadí
La Cerdanya, és una de les 41 comarques en què es divideix actualment el territori català. Els seus 546,40 km2 de superfície es troben repartits entre 16 municipis, distribuïts per la part superior de l’ampla vall banyada pel riu Segre, aproximadament a la part central del Pirineu. És una de les valls més amples d’Europa, amb flora i fauna variades i abundants, i amb innombrables recursos naturals, que la converteixen en motiu d’atracció turística de reconeguda notorietat.
La Cerdanya
El Cadí
La Cerdanya 115
PuigcerdàPuigcerdà es troba situada a poc més de 1.200 m d’altitud, sobre el puig Cerdà que li dóna nom, i entre els rius Querol i Segre.
Aquesta població fou fundada pel rei Alfons I de Catalunya i II d’Aragó en uns terrenys adquirits al monestir de Cuixà, que ben aviat foren voltats d’una gran muralla de la qual, gairebé, no queden restes. Tot just acabada de fundar es va veure afavorida per l’arribada de nous pobladors
procedents de l’antiga capital i d’altres pobles veïns, atrets pels privilegis i franquícies que el rei havia atorgat a la nova població.
La ciutat sofrí dos devastadors incendis els anys 1281 i 1309, i un fort terratrèmol l’any 1428.
Per un privilegi del rei Sanç de Mallorca, l’any 1310 es construí el bonic estany artificial que encara podem admirar en l’actualitat. En un perímetre de 580 metres hi conviuen amigablement cignes i ànecs, a la recerca comuna dels barbs i truites que els serveixen d’aliment. L’estany, o llac, rep les aigües del riu Querol mitjançant una canalització de 12 quilòmetres.
Puigcerdà
116
Puigcerdà. El Llac
La Cerdanya 117
L’any 1342 es reformaren les muralles que tenien, llavors, vuit portals anomenats: dels Pallers, de Querol, d’en Llobet, del Molner, dels Predicadors, de Vilallobent, d’en Surroca i d’en Mir.
A l’interior de les muralles s’hi trobava una sinagoga, un castell, l’església de Santa Maria i un monestir de franciscans.
Avui tan sols resta dempeus el robust campanar de l’antiga església de Santa Maria que ha esdevingut el símbol inequívoc de la capital.
L’antic hospital de Puigcerdà, que ja existia l’any 1190, encara conserva restes de la seva arquitectura, barreja de transició entre el romànic i el gòtic.
Puigcerdà. El Llac
Catalunya Amunt i Avall118
A l’època de la darrera guerra civil, els milicians, capitanejats pel tristament conegut com a (coix de Màlaga), varen sofrir greus derrotes, entre les que hi podem incloure l’incendi que assolà i destruí l’església parroquial de Santa Maria.
La construcció d’aquesta església s’inicià l’any 1178 i en els segles XIV i XVIII sofrí diverses ampliacions. El temple, de tres naus, tenia una portalada ogival enfront del que avui coneixem com a carrer Major i contenia –entre altres tresors artístics- la famosa Verge de la Llet.
El convent de Sant Domènec, del segle XIV, és un edifici gòtic convertit avui en església parroquial. Queden restes del seu estil en la portada de marbre gris i rosa, i també, en un carreró posterior, s’hi conserven les restes del claustre que emmarquen l’edifici que estatja el Museu Arqueològic i d’altres serveis municipals.
Cada diumenge, Puigcerdà celebra un dels mercats més importants de la comarca, concorregut, en bona part, per famílies del país veí –ara sense fronteres ni obstacles- a la recerca de productes típics.
Els articles de pell i marroquineria, i les botigues de modes del carrer Major son altres motius d’atracció turística de la capital.
Puigcerdà, considerada per tots com la capital de la Cerdanya, te com a principals fonts d’ingrés les derivades
del turisme i el comerç, perfectament assentades a la capital gràcies als excel·lents serveis que la ciutat ofereix al visitant; atenció mèdica, escola publica i privada, escola de música, museu i una estructura turística perfectament organitzada.
Esquí de fons
La Cerdanya 119
Situada al centre de la vall de la Cerdanya i envoltada de llacs, rius i boscos mil·lenaris, la capital és l’escenari ideal per a la pràctica d’esports de risc, tot i que el poliesportiu ens permet presumir de les nostres habilitats en altres esports com ara el tenis, la petanca, el futbol sala,
el basquet, la natació, el patinatge artístic i el hockey sobre gel a la seva cuidada pista de gel.
Un altre dels atractius turístics i esportius innegables de Puigcerdà és la proximitat amb les principals pistes i estacions d’esquí de la comarca: Lles,
Aransa i Guils Fontanera com perfectes amfitriones de l’esquí de fons i les dues estacions d’esquí alpí; Masella i la Molina, que actualment formen el domini esquiable més gran de la Cerdanya gràcies a la connexió de les dues estacions.
Puigcerdà. Sant DomènechEsquí de fons
Catalunya Amunt i Avall120
Llac de Puigcerdà
Pel que fa als atractius culturals i històrics, la capital te suficients com per presumir de tot el seu reconegut conjunt.
Començant per la bellesa de l’Estany situat al nord de la població i envoltat d’edificis modernistes.
Tot i que a simple vista sembla una obra de la ingenieria moderna, el llac esta documentat ja des de el 2 de desembre de l’any 1260 i ha estat utilitzat en multitud de vegades com ajuda a les èpoques de sequera per al regadiu i ocasionalment per fer front a grans incendis.
La Cerdanya 121
Arquitectura modernista
Arquitectura modernista
Arquitectura modernistaLlac de Puigcerdà
Catalunya Amunt i Avall122
Club de Golf
La Cerdanya 123
Club de Golf
Catalunya Amunt i Avall124
A partir dels últims anys del segle XIX el llac va iniciar un altre tipus d’activitats d’explotació, i cal recordar que els inicis de l’afició per al hockey sobre gel va sorgir arrel del primer partit d’aquest dur esport que es va jugar sobre el gel de l’Estany. Aquest fet pertany a l’any 1956.
Actualment s’ha convertit en el lloc preferit per un tranquil i relaxant passeig, especialment als capvespres de l’estiu, quan el Sol perd força i les instal·lacions del xiringuito conviden a un merescut descans.
Un altre dels millors símbols de la capital és el Casino Ceretà, inaugurat l’any 1893, és una de les obres de l’arquitecte Calixte Freixa.
L’edifici consta bàsicament de dos grans blocs separats per una glorieta a la cantonada. Per un costat el teatre, que te la seva entrada per la plaça Barcelona i per l’altre, el que es va arribar a utilitzar com a seu social. Compte a més amb diferents sales de divers ús: administració, cafè, billars, biblioteca, sala de repòs. A l’actualitat i a més a més del teatre, compte amb una sala d’exposicions, servei de bar i d’altres sales.La robusta torre campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria és lo únic que queda de la construcció gòtica iniciada a partir de l’any 1177 i que va ser enderrocada al 1936.El campanar té una alçada de 35 metres i descansa sobre quatre pilars rectangulars de granit. Està coronada per una gran terrassa amb una vista panoràmica extraordinària.
A l’actualitat encara es conserva el primer tram de l’escala de cargol original de granit per permet arribar al primer pis. Avui en dia la torre campanar s’obre al públic durant els mesos de juliol i agost per que els visitants puguin gaudir de les excel·lents vistes que hi han.
Puigcerdà. Santa Maria
La Cerdanya 125
El comerç a Puigcerdà te des de els seus orígens una llarga tradició que mai ha estat interrompuda.
Aquesta dinàmica comercial ha sofert al llarg de la història diferents alts i baixos deguts a les guerres, la pesta, les catàstrofes naturals i les crisis econòmiques.
A finals del segle XIX i a principis del XX, molts barcelonins importants atrets pel paisatge i
els atractius de la comarca van començar a construir la majoria de les espectaculars mansions que avui podem admirar i aquesta arribada de turisme va resultar ser el perfecte revulsiu econòmic per a la població, que repercutí en el creixement comercial que encara avui dia perdura.
Actualment Puicerdà és una vila comercial de primera ordre, amb més de 250 establiments concentrats
majoritàriament als carrers de vianants del centre i també a d’altres sectors de la població, Av. Catalunya (la principal via d’accés a Puigcerdà) i els barris de l’Estació, la Baronia i la Duana.
Tota aquesta oferta comercial es completa amb altres múltiples al·licients; una oferta cultural, turística, lúdica, esportiva i gastronòmica, al centre de l’espai natural i incomparable de la Cerdanya.
Puigcerdà. Carrer Major
Catalunya Amunt i Avall126
Sens dubte Puigcerdà té suficients atractius històrics i culturals com per tornar a la població després d’una primera visita, però també és cert que hem omès parlar dels productes i la cuina de la terra i seria un error imperdonable no fer-ho.
Entre els plats típics podem parlar del “Trinxat”, servit al hivern quan les cols estan “tocades pel fred”, el conill amb bolets a la tardor, el “Tiro amb naps” per al dia de Tots Sants, el fetge agredolç al temps de la matança del porc, les exquisides sopes d’all, el saltejat de bolets i el pastís també de bolets, tot i que amb l’atractiva cuina dels restaurants de Puigcerdà i tota la Cerdanya en general ens sorprendran amb les creacions dels seus afamats cuiners, capficats en una sana competència a fi de acontentar l’interès de cada estómac i tot assaonat amb la majoria de productes de la terra amb denominació d’origen.
Puigcerdà. MurguesPuigcerdà. El Trinxat
Catalunya Amunt i Avall190
Esquí a la Cerdanya
La Cerdanya 191
Plasmar en les escasses pàgines d’un llibre els atractius i bellesa d’una comarca com la Cerdanya és una feina difícil d’aconseguir.
Com a autor de les fotografies d’aquest llibre m’he sentit feliçment agraciat per totes les meravelles que diàriament he pogut descobrir i agraït per l’afable tracte i ajudes que he rebut de la seva gent durant els tres mesos de la meva feina fotogràfica recorrent AMUNT I AVALL tota la comarca.
Esquí a la Cerdanya
Video 1 Video 2
