SUM

ARI

La catàstrofe ocasionada al sud-est asiàtic pel tsunami va tenir un impacte global. Les tecnologies de la informació permeteren que totel món s'assabentàs del que havia passat. La prova és aquesta imatge captada per un satèl·lit i que va ser publicada a una de les moltespàgines d'Internet que es feren ressò de la tragèdia. S'hi veu l'impacte provocat sobre el territori per l'ona gegant.

Paradoxalment, això no obstant, els mateixos avanços tecnològics que ens han permès ser testimonis quasi directes del que va passarhaguessin pogut salvar milers i milers de vides. Però les alarmes no funcionaren o, el que és pitjor, no sonaren per a tothom. La poblacióno va ser avisada, a pesar que la tecnologia permetia fer-ho.

EditorialL�entorn del ciberespai 3InformeCiutadans del món digitalPer Sebastià Verd 4DocumentCREIX, una iniciativa de �SA NOSTRA�per fomentar la societat de la informació 8CiberespaiUn lloc de trobadaEntrevista a Jaume Mayans,per Magdalena Cortés 11Via lliure al ciberespaiLlorenç Valverde, per S. V.

Fundació IBIT, el camí de la innovacióPer Magdalena Huguet

Un fòrum integrat en el medi ambientPer Constanza Forteza

L�home del tempsEntrevista a Agustí Jansà, per Juanjo Sánchez

Notícies del món 28Les Illes 30Agenda 37Les opinions expressades a aquesta publicació són responsabilitatexclusiva dels seus autors i no compten necessàriament amb el

suport de la Fundació "SA NOSTRA", Caixa de Balears.

ED

ITO

RIA

LT A R J A D E S U B S C R I P C I Ó

Nom i llinatges ................................................................

....................................................................................

Adreça ...........................................................................

Ciutat ................................. C/P ....................................

Tel ..................................... Fax ....................................

Dades bancàries:"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................

Compte corrent/llibreta d'estalvis núm. ...............................

Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:Fundació "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. de Can Tàpera, 5 - 07015 Palma.Tel. 971 70 74 21 - Fax 971 70 79 50

o bé per correu electrònic, a: fundacio@sanostra.es

Edita: Fundació "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. de Can Tàpera, 5 - 07015 Palma.Tel. 971 70 74 21 - Fax 971 70 79 50E mail: fundacio@sanostra.es

Consell Assessor:Gaspar Caballero, Albert Catalan,Joan Mayol, Miquel Pasqual,Andreu Ramis, Miquel Rayó iBartomeu Tomàs.Director: Sebastià Verd.Secretària de redacció:Magdalena Mulet.Redactors i col·laboradors:Jordi Calleja, Magdalena Cortés,Constanza Forteza, Gina Garcías,Maria Ferrer, Magdalena Huguet,Miquel Massutí, Antoni Oliver,Jaume Rosselló i Juanjo Sánchez.

Els tres primers números de GEA - Quadern de la Terraseran de franc, a partir de la recepció d'aquesta subscripció.

Redacció: Fundesba SL.F. de Borja Moll, 10 - entresòlTel. 971 71 16 61.07003-Palma.

Impresió: Imprenta Homar.

Dipòsit Legal: PM-433-1998

núm. 17 - juny, 2005

Preu: 3 eurosSubscripció: 9 euros(tres números per any)

L'entorn del ciberespaiLa revolució en la manera de comunicar i rebreinformació i, en definitiva, en els hàbits de la poblacióuniversal, que ha sobrevingut amb l'esclafit de lestecnologies de la informació ja no té volta de full. Perdir-ho d'alguna manera el ciberespai ha alterat l'entornde les relacions humanes i també les relacions de lahumanitat amb el seu entorn natural. És difícil saber finson aquests canvis impliquen una nova manera decontemplar el planeta i quins són els reptes mediambien-tals que haurà d'afrontar. Però, per contra, és fàcil sabercom incideixen en determinats comportaments: elconeixement és ara més que mai l'eix del poder i de leseconomies. I el coneixement circula per la xarxa.Vulguem o no, és un nou entorn. És el ciberespai, ocupatper una nova societat -la cibersocietat- o, dit d'una altramanera, per la societat de la informació.

S'ha dit, amb raó, que les tecnologies de la informacióhan fet més sàvia la humanitat, i també més lliure, peròcom sempre sol passar, aquests -la saviesa i la llibertat-són conceptes que van per redols. Alguns pensen queInternet i, en general, la digitalització de la vida ens llevaintimitat. És cert. Per tot el món s'ha instal·lat una granxarxa de vigilància. El fantasma del Gran Germà és mésreal que mai. Avui ningú no pot sortir de ca seva sensedeixar petjada del seu pas. I per això, hi ha un movimentque juga en contra, que vol limitar l'accés a les gransxarxes d'informació. És un error. A la societat de la

informació també hi ha excessos que s'han de controlar,però d'aquí a l'establiment de barreres hi ha un enormepas.

Al ciberespai, com a qualsevol altre ecosistema,l'equilibri és la situació idònia. Hi ha una ètica, gensdiferent d'altra banda de l'ètica que hom exigeix a la restade manifestacions econòmiques, socials i culturals, quehauria d'impedir fer una pràctica inadequada de latecnologia. Internet és emprat per xarxes de delinqüentsinternacionals i terroristes per comunicar-s'hi, peròInternet, sobretot, és la xarxa que ha fet possibleuniversalitzar el coneixement. Internet ha capgirat el móndels negocis, la manera de viatjar i ha fet possible quecultures minoritàries es coneguin més enllà dels seusterritoris. Avui, les pàgines personals són una alenada dellibertat davant els mitjans de comunicació tradicionals.

Per això, és enormement important que es creïnplataformes com CREIX. Cal fomentar la utilització deles TIC i fer-ho amb seny. Les Balears tenen l'oportunitatamb la cibersocietat de superar el problema de lainsularitat i fer-se presents, més que mai, en el convulsmón actual. Hi ha en marxa una estratègia BIT. Des delGovern s'ha apostat pel desenvolupament de la novatecnologia com a forma de diversificar l'economia, peròsobretot per no perdre el tren de la història. En nomésuna dècada, el món ha capgirat el seu entorn, no ho podemperdre de vista.

4 gea - núm. 17 - 2005

INFO

RME Ciberespai

Les revolucions coven durant dècades fins que esclaten.Llavors marquen un punt d'inflexió i res ja no torna a serigual que abans. És el que ha passat amb la revoluciódigital. Encara no fa deu any que tenir un telèfon mòbil oun ordinador connectat a Internet era quelcom a l'abastde molt poques persones, avui és una majoria o va camíde ser-ho. Però si el mòbil o Internet ja han capgirat lesnostres vides i ens han fet ciutadans del món digital, homha de ser conscient que, tecnològicament, encara vivimen el passat. La revolució digital ens ha obert un immenscamp de coneixements, ens ha modificat moltes pautesde comportament, però la gran ona -que ho transformaràtot- no ha fet més que començar. Encara no ha arribat. Enel futur no només podrem comunicar-nos o accedir a lainformació que necessitam des de qualsevol indret delmón, sinó que viurem en cases intel·ligents. Tot plegatsuposarà un canvi d'hàbits que afectarà tant les relacionspersonals com les laborals. La distància serà relativa i lacultura un bé a compartir amb tota la humanitat.

Tant ha canviat l'horitzó de la ciutadania universal que

Les tecnologies de la informació han experimentat uncreixement vertiginós a la darrera dècada. Internet i latelefonia mòbil han capgirat els hàbits de consum i derelacionar-se al nostre entorn. Internet ha provocat un canviradical en la comercialització del turisme. Les reserveson-line no deixen de pujar a costa del paquet tradicional.A les Balears el 36% de les llars ja disposen de connexióa la xarxa.

Ciutadans del món digitalPer S.V.

Jordi Adell, qui el 1993 experimentava -juntament ambun grup de professors de la Universitat Jaume I deCastelló- el primer servidor web d'Espanya, avui ja parlad'aquest i d'altres fets d'aquells anys com �d'arqueologiadigital�. Fa deu any Internet no passava de ser una curio-sitat científica per a la major part de la població. Noméshi havia alguns servidors a tot el món. De fet, a Espanyanomés n'hi havia tres. I el mateix es pot dir dels cerca-dors, que són imprescindibles per navegar a través de laxarxa. Fa deu anys, per exemple, Sergey Brin i Larry Page,els fundadors de Google, l'edat dels quals no sobrepas-sava els 24 anys, s'acabaven de conèixer a la Universitatd'Stanford i no fou fins dos anys després que crearen elfamós i imprescindible cercador.

Per cert, el batejaren �Google� per similitud a la parau-la anglesa googol que significa �10 elevat a 100�. Avui, téindexats trenta milions de pàgines web. Un nombre quecreix a ritme geomètric i sense que de moment semblitenir sostre. Avui hom calcula que el nombre d'internautesa tot el món supera ja els 800 milions.

5gea - núm. 17 - 2005

INFORME Ciberespai

DEU ANYS QUE HAN CANVIAT EL MÓN

La història de la tecnologia és una història revolucio-nària, marcada pels grans canvis que han afectat la hu-manitat. L'evolució humana està marcada a cop d'avan-ços tecnològics. Però mai fins ara no s'havien produït demanera tan accelerada. Internet i la telefonia mòbil, enajuntar-se, han capgirat les comunicacions i han conver-tit en realitat allò que només fa un parell de dècades erapura �ciència-ficció�. Tant l'un com l'altre han seguit unaevolució quasi paral·lela. El seu origen és, fonamental-ment, militar o policíac, i es localitza inicialment als Es-tats Units. El seu primer objectiu, en plena guerra freda,era establir una xarxa de comunicació militar capaç deresistir qualsevol amenaça, fins i tot un atac nuclear. Elsmòbils, per contra, tengueren una missió més modesta:formar part de l'equipament de la guàrdia urbana de lesgrans ciutats, tot i que -curiosament- el primer sistemade telefonia mòbil, tal com l'entenem avui, va sorgir aEuropa, a Estocolm. Va ser el 1956 i quatre anys méstard tenia 125 abonats.

La història d'Internet ha passat ja a la història de lahumanitat. Va néixer en els anys seixanta, després queJCR Licklider fos nomenat cap d'ARPA, una agència se-creta militar dirigida a investigar projectes estratègics.Així es creà la primera xarxa de computadores que rebéel nom d'ARPAnet i que amb el pas dels anys es convertíen l'embrió d'Internet. Va ser el 1974, quan Vinton Cerf,a qui es coneix com el pare d'Internet, publicà juntamentamb Bob Khan el �protocol per a la intercomunicació dexarxes per paquets�, el TCP que, convertit en estàndard,va permetre engegar la xarxa tal com la coneixem actu-alment.

Vinton Cerf és doctor honoris causa per la Universitatde les Illes Balears. A l'acte d'investidura, l'aleshores rectorde la UIB, Llorenç Huguet, va dir d'ell que havia �fet es-clatar l'espurna d'un món nou, un món inversemblant enel qual la idea de progrés humà està lligada, emperò maisubstituïda, per la idea de progréstecnològic�.

El 1983 ARPAnet se separà de laxarxa militar originària i entrà de pleen el món universitari, com a passaprèvia a la seva generalització.Microsoft i Apple ja feia temps quecompetien en el món de la informà-tica. I aquell mateix any Microsoftcreà Windows. L'evolució d' Internetja és imparable, però no va ser finsel 1990 quan Tim Berners-Lee inven-tà una nova manera d 'interactuar ala xarxa: el �worl wide web� (www).El 1993 neix el navegador Mosaic ipoc després el Netscape i l'Explorer.La xarxa està servida.

L'IMPARABLE TELEFONIAMÒBIL

A Espanya la telefonia mòbil ad-quireix carta de naturalesa a partirdel 1994 quan es liberalitza el ser-vei. El mòbil es comença a popula-ritzar. Les terminals esdevenen cadacop més petites i incorporen nousserveis. L'evolució tecnològica no

s'atura en cap moment. Avui, al món, ja hi ha més de1.300 milions d'aparells, una xifra superior ja a la delstelèfons fixos tradicionals. Motors de cerca envaeixen totel món i ens converteixen, per primercop d'una manera real, en l'aldea glo-bal. En els anys seixanta Mac Luhandefineix aquest concepte que, segonsManuel Castells, ha quedat superat perla revolució digital. Castells deixa ditque així com la galàxia Gutenberg que-dà desplaçada per la galàxia MacLuhan, l'aldea global ha donat pas ala societat en xarxa. Així com la tele-visió representà una ruptura històricaamb la ment tipogràfica, el món digi-tal significa el sorgiment d'una novacultura fonamentada en la virtualitatreal.

Avui la tecnologia de la telefonia mòbil i la d'Internets'han ajuntat i han obert el pas a una xarxa de xarxes a laqual es pot tenir accés des de qualsevol indret del plane-ta. El protocol WAP que ho permet ja és a més de 100milions de mòbils i fruit d'això és l'aparició de pàginesWML que poden ser llegides des de qualsevol terminalWAP i que compten amb serveis de tot tipus, des de cor-reu electrònic a cotitzacions de borsa, informació generali entreteniment.

EL FUTUR D'INTERNET

Precisament el futur més immediat d'Internet passa perincorporar noves maneres d'accedir a la xarxa i més ser-veis. La ràdio i la televisió -com els grans mitjans de co-municació escrits- ja hi són presents, però endemés jas'han començat a implantar nous mitjans de comunicacióque combinen tots els llenguatges informatius i que s'handissenyat exclusivament per ser difosos a travésd'Internet. Una revolució en els hàbits informatius i en la

manera de comunicar que tambéafecta la banca, les agències de vi-atge, el comerç (fa una dècada lamajor administració de loteria de totl'Estat era a Madrid, mentre que avuise situa a Sort, un petit poblet deLleida) i al mateix negoci dels telè-fons. Avui a través d'Internet es potconversar per telèfon de cap a capde món pel mateix import d'una cri-dada local.

És evident, per tant, que la xarxaha provocat un canvi d'hàbits en elsconsumidors que obliga a repensarmoltes maneres de fer negoci.Aquest fet provoca incerteses i in-quietuds, però al mateix temps creanoves oportunitats. Els polítics hanhagut d'improvisar lleis per regularun entorn que encara no els és benconegut. Es fan lleis antipirateria oes fonamenten en suposades limita-cions tecnològiques per establir nú-meros clausus en les concessions denous serveis, inclosa la televisió di-gital. Però cada dia un nou descobri-ment tecnològic amplia l'horitzó i fainútil el control. Només una dada: als

LA HISTÒRIA D'INTERNET

1957 - Estats Units crea ARPA(l'agència militar per a projectesestratègics).

1969 - Es crea ARPAnet.

1971 - Primer programa capaç d'enviarmissatges entre ordinadors.Neix el correu electrònic.

1974 - Vint Cerf i Bon Khan dissenyen elprotocol Intenet.

1983 - ARPAnet se separa de la xarxamilitar.

1984 - Es desenvolupa el sistema dedenominació de dominis.

1990 - Tim Berners-Lee inventa la www.

1992 - Es crea la Internet Society.

1993 - Primer cercador espanyol.

1994 - Apareix el navegador Netscape.

1994 - Neix Yahoo.

1997 - Neix Google.

La revolució digitalens ha obert unimmens camp de

coneixements, ensha modificat moltes

pautes decomportament, peròla gran ona encara

no ha arribat

6 gea - núm. 17 - 2005

INFORME Ciberespai

El turisme viatja a InternetStelios Ají-Ioannou, propietari d'Easygroup, que gestiona entre al-tres empreses una de les companyies aèries de baix cost més popu-lar -EasyJet- ha afirmat rotundament que el mercat dels viatges avuino és al carrer sinó a Internet. Així de clar va ser a la cimera delConsell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC) celebrada enguany aNova Delhi. EasyJet cotitza en borsa amb uns resultats molt satisfac-toris i ben aviat ho faran també EasyHotel i EasyCruise.

A l'esmentada cimera, el vicepresident d'Exceltur, José Luis Zoreda,va fer un reconeixement implícit al paper que juga Internet en elnegoci turístic. Un canvi que es va iniciar amb l'aparició del baixcost, però que va més enllà. �Encara ens falta molt de camí per re-córrer -digué Zoreda- però les grans empreses ja ho tenen assumit�.Com a dada, el 20% de les reserves d'Iberia ja es fan via Internet.

També ho fan els majoristes turístics. El president de TUI, MichaelFrezel, va reconèixer davant el WTTC que el 70% de les vendes esfan a la xarxa. Un gegant com TUI s'ha vist obligat a capgirar la sevaestratègia comercial. I això obliga també els hotelers que han dediversificar les seves formes de comercialització. Amb la reserva enlínia no només s'apropa el producte al consumidor sinó que el mer-cat s'agilita. Si més no, la informació entre l'oferta i la demanda ésinstantània.

Estats Units el 52% de les llars ja tenen connexió a Internetsense cables. La tecnologia Wifi s'imposa. El futur és lamobilitat. Sense límits. Sense fronteres.

L'educació, la sanitat, el turisme, tot passa avui a tra-vés de la xarxa. És l'espai de llibertat més gran mai nocreat per l'home. Però al mateix temps és una amenaçacontra la intimitat. La informació que circula per les xar-

xes i la digitalització de qualsevol operació,des de treure dobles d'un caixer automàtica una simple cridada per mòbil, fan que nin-gú no es pugui moure sense deixar una pet-jada. Però els límits són molt grans i això faque Internet pugui ser aprofitat per la de-linqüència internacional, incloses les orga-nitzacions terroristes, per atemptar contrales llibertats dels altres. S'imposa un con-trol, però, en qualsevol cas, un control de-mocràtic.

Això no obstant, per damunt dels perillso de les amenaces, les tecno-logies de la informació, com seles anomena de manera genè-

rica, han significat un canvi radical no no-més en la forma de relacionar-se o d'infor-mar-se, sinó dels mateixos canals d'infor-mació. Mai fins ara un individu no haviatengut al seu abast la possibilitat d'arribar auna audiència mundial amb un mínim d'es-forç. Una prova és la proliferació de weblogso diaris personals a Internet, que s'han con-vertit no només en una alternativa a la prem-sa tradicional sinó, en alguns casos, en l'únicamanera d'informar-se.

És només un avanç del futur. Als EstatsUnits, el 27% d'internautes són lectors deweblogs, devers 32 milions de persones. Faun any només era pràctica habitual entre un15% dels internautes. Durant la guerra d'Iraqmolts d'usuaris d'Internet, inclosos periodis-tes de mitjans tradicionals, varen empraraquests diaris personals per informar-se o,si més no, per corroborar l'autenticitat deles informacions oficials que donava el co-mandament nord-americà. El fenomen és tanimportant que ja molts de servidors i també

Manuel Castellsdiu que així com

la galàxiaGutenberg quedàdesplaçada perla galàxia MacLuhan, l'aldea

global ha donatpas a la societat

en xarxa

molts de mitjans informatius digitals faciliten als seus cli-ents o lectors la possibilitat de crear els seus propis blogs.

BALEARS, EN UNA POSICIÓ INTERMÈDIA

Tot i amb això, quin és el grau de penetració d'Interneta Espanya i a les Illes Balears? Segons la darrera onadade l'Estudi General de Mitjans hi ha un total de 12 milionsd'usuaris a tot l'Estat, aproximadament un 33% de la po-blació. El nombre de llars connectades s'incrementa anu-alment en un milió, però tot i això el seu ritme no arribaa la mitjana europea. De fet, Espanya ocupa la dissetenaposició entre els vint-i-cinc països membres de la UnióEuropea. I Balears, dins de l'Estat, la quarta (36%) perdarrere de Madrid (40%), el País Basc (39,4%) i Catalunya(36,5%). A la cua hi ha Castella-La Manxa, Extremadurai Castella-Lleó. Comparativament, les Illes Balears se si-tuen si fa no fa a la mitjana europea, a un nivell moltsemblant a França (34%), però per sota de països comSuècia (67%), Holanda (62%) o el Regne Unit (57%).

Balears té una posició relativament satisfactòria res-pecte d'altres comunitats, però és manifestament millo-rable. 86.000 línies ADSL instal·lades. Precisament, tre-ballar a favor de la difusió de les tecnologies de la infor-mació és la tasca que du a terme la Fundació IBIT, deprojectes com Ciutats digitals que realitzen conjuntamentel Govern balear i l'Administració central o de platafor-mes com CREIX, creada per �SA NOSTRA�.

Hi ha raons importants per impulsar Internet a les Ba-lears. D'una banda per equiparar el desenvolupamentsocial de les Illes a la resta del món. Però sobretot, perraons de competitivitat i insularitat. La contractació deviatges a través d'Internet no deixa d'augmentar i aixòobliga a una adaptació constant tant de part dels hotelerscom dels majoristes de viatges. Una prova és que l'anypassat, els turistes britànics que viatjaren pel seu comp-te superaren per primera vegada els de paquet. La majo-ria empraren Internet per fer les reserves i volaren encompanyies de baix cost.

7gea - núm. 17 - 2005

Un dels avantatges inqüestionable d'Internet és la informació mediambiental quecircula per la xarxa. És un dels efectes positius d'una societat de la informacióplenament globalitzada. Internet ha esdevingut una finestraoberta al món, que apropa la realitat a tots els indrets. Avui,qualsevol desastre ecològic és conegut quasi a l'instant permilers d'ulls que vigilen constantment a través de la xarxa ies posa en marxa d'immediat una cadena solidària que, simés no, permet que tot el món s'assabenti de la malifeta.La tecnologia de la informació es posa, així, al servei de lahumanitat, de la mateixa manera que científics de tot el mónl'empren per avançar en el coneixement de l'entorn.Aquestes són algunes de les pàgines que més ens cridenl'atenció. Constitueixen un top ten que és imprescindible perseguir de prop l'estat de la Terra.

Informació globalitzadaGea

AGÈNCIA EUROPEA DE MEDI AMBIENTlocal.es.eea.eu.int

BIRD LIFEwww.seo.org

FAO (DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE)www.fao.org/sd

GREENPEACEwww.greenpeace.org/espana

MINISTERI DE MEDI AMBIENTwww.mma.es

IUCN (UNIÓ INTERNACIONAL PER ALA CONSERVACIÓ DE LA NATURA)

www.iucn.org

WORLDWATCH INSTITUTEwww.worldwatch.org

WWF/ADENAwww.wwf.es

GOBwww.gobmallorca.com

WEB VERD (RECURSOS MEDIAMBIENTALS DELES ILLES BALEARS)www.webverd.com

Deu webs imprescindibles

INFORME Ciberespai

8 gea - núm. 17 - 2005

�CREIX és l'acrònim que respon a la idea de fer fluir lacultura a través de la xarxa� va explicar el president de�SA NOSTRA�, Llorenç Huguet, en presentar GabrielFerraté, el primer conferenciant que ha intervengut en uncicle organitzat per aquest nou programa. Huguet es re-ferí a un concepte ampli de la cultura, en el qual s'inclo-uen la recerca, l'educació i la innovació. En aquest sentitCREIX és la plataforma que utilitzarà la Fundació �SA NOS-TRA�, per recollir les propostes de formació i d'investiga-ció promogudes des de l'entitat o amb la seva participa-ció que emprin les tecnologies de la informació.

CREIX són les sigles de Cultura, Recerca, Educació,Innovació i Xarxa. Com a programa d'actuació forma partdel Pla estratègic de l'Obra Social, amb dos eixos d'actu-ació que marquen la seva personalitat: societat de la in-formació i del coneixement, i societat sostenible. No no-més es tracta, doncs, d'utilitzar les TIC (les tecnologiesde la informació) per oferir una imatge de modernitat,

sinó de propiciar la implicació de l'entitat en el futur id'una manera molt especial en el segment jove de la po-blació. Les TIC ho fan possible, són atractives per alsjoves i, a més a més, superen les fronteres insulars.

Tal com afirmà Llorenç Huguet en referir-se a la novaproposta de �SA NOSTRA�, el programa CREIX té �volun-tat de crear i potenciar la societat civil i també de col·la-boració amb les institucions�. En aquest sentit, és un pro-grama obert i participatiu, atès que compta amb l'entornsocial per desenvolupar els projectes concrets. Una pàgi-na web els recollirà, com també d'altres que estan enmarxa, com l'Herbari virtual, l'Observatori mediambien-tal de la petita i mitjana empresa de les Illes Balears(OMPIB).

RECERCA I INNOVACIÓ

En aquest sentit, destaca la voluntat d'expandir la re-cerca i la innovació, tot donant suport a totes les activi-tats que s'hi relacionin, a través de beques per a l'estran-ger, ajuts a la realització de postgraus, participació enspin-off de base tecnològica o per desenvolupar projec-tes ja consolidats com els premis d'investigació de �SANOSTRA�, els treballs dels quals formaran part de la bibli-oteca virtual que oferirà CREIX.

D'altra banda, el programa incidirà, segons s'ha plan-tejat, en l'espai de formació cultural desenvolupant cur-sos on-line. Les TIC ofereixen la possibilitat d'estendrel'ensenyament més enllà dels espais tradicionals. Una basede dades serà, doncs, un complement imprescindible pera tots els usuaris. Igualment, un laboratori virtual sobrecultura i immigració i un inventari de béns culturals de lesIlles.

Especialment interessant és la proposta de programesde formació en gestió orientats als gestors culturals deles Illes, així com la divulgació del patrimoni i de fomentde polítiques de joventut, sobretot a mitjans i petits mu-nicipis. Tot això, juntament a l'organització de tallers d'ani-mació en línia o cursos i conferències semipresencials.Un primer cicle de conferència ja s'ha iniciat amb el rec-tor de la UOC, Gabriel Ferraté i al qual s'ha convidat aEduard Punset, Sebastià Serrano, Manuel Castells i TomàsDelclós.

Ciberespai

CREIX, una iniciativa de�SA NOSTRA� per fomentarla societat de la informació

Gea

Una nova plataforma servirà d'accés a totes les propostes dela Fundació �SA NOSTRA� i de les entitats que hi col·laborenen la difusió i utilització de les tecnologies de la informació.Segons el president de �SA NOSTRA�, Llorenç Huguet, �la ideaés fer fluir la cultura a través de la xarxa�.

DOCU

MEN

T

Llorenç Huguet.

9gea - núm. 17 - 2005

DOCUMENT Ciberespai

La presència dels ajuntaments balears a Internet és bona,però des d'un punt de vista qualitatiu es troben en unafase de desenvolupament encara incipient. Aquesta és unade les conclusions de l'estudi Els ajuntaments de les IllesBalears a Internet realitzat pels professors de la Univer-sitat de les Illes Balears Jaume Sureda i Rubén Comas.L'estudi analitza el contingut de les web municipals, iden-tifica i dóna a conèixer les iniciatives innovadores i dequalitat que es porten a terme. En aquest sentit, fins ara,l'ús de les noves tecnologies no ha permès dins la majorpart d'ajuntaments ni millorar la transparència de la ges-tió ni la participació dels ciutadans en els afers municipals.

Les web municipals, en general, no actualitzen els con-tinguts, no aprofiten tot el potencial d'Internet per millo-rar la participació ciutadana en la �cosa pública� i no pro-mouen el potencial turístic dels seus municipis a travésd'aquesta finestra al món. Aquest estudi s'ha realitzat dins

El rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC),Gabriel Ferraté va impartir la primera conferència del Pro-grama CREIX. Ferraté, entre molts d'altres càrrecs, tam-bé és president del Consell Assessor per al Desenvolupa-ment Sostenible de Catalunya i assessor del Govern cen-tral i de la Comissió Europea sobre la societat de la infor-mació. Va parlar de la UOC, del desenvolupamentd'Internet i de les tecnologies de la informació. �El mónen què vivim -digué- es troba en un procés de canvisconstants que afecten tots els àmbits professionals i, so-bretot, l'ensenyament. Cal que es trobin noves solucionsals problemes cada cop més complexos plantejats peraquests canvis i, a més, fer-ho al ritme adequat�.

En parlar de la UOC i de la transcendència social queha tengut dins i fora de Catalunya, afirmà que l'educacióés una peça clau en el procés de canvi. �La tecnologiaactual ens aporta molta informació, però -digué- l'hemde saber transformar en coneixement, és a dir, en savie-sa. De fet, continuà, la nova societat ens obliga a apren-dre molt durant tota la vida, a formar-nos contínuamenti, perquè això sigui possible, cal tenir estructures que apro-fitin els nous suports. Internet és una d'aquestes vies�.

el marc de la definició del projecteCiutats digitals, gràcies al programaCREIX de �SA NOSTRA� i al patrocinide la Fundació IBIT.

En definitiva, l'Administració localde les Illes Balears no ha estat ca-paç d'adaptar-se plenament a les po-tencialitats d'Internet i les TIC. Engeneral, fa un ús molt limitat de laxarxa, la qual cosa, segons els sig-nants de l'informe, és preocupantateses les característiques pròpies deles Illes i l'entorn econòmic en quèens movem. En aquest sentit, explo-

rar i explotar els potencials turístics d'Internet és un rep-te del qual els ajuntaments no poden defugir.

En qualsevol cas, aquest treball no es limita a una pri-mera anàlisi, sinó que proposa la creació d'un llibre d'es-til, perquè els ajuntaments sàpiguen com podrien millo-rar les funcionalitats de les seves web en un món, eld'Internet, que és en constant evolució. També s'hi reco-mana estudiar les vertaderes causes d'aquesta situació.Per això, s'hi diu, s'hauria de donar resposta a preguntescom: com es va posar en marxa la web municipal?; dequi va ser iniciativa?; qui en fa el manteniment?; qui n'ésresponsable tècnic?; qui n'és responsable polític?; qui-nes despeses s'hi destinen -percentatge del pressupostanual de l'ajuntament?; coneixen els membres del con-sistori les possibilitats de la xarxa en la gestió pública?;té l'ajuntament un programa o pla de govern?; en quinsprincipis basa l'ús d'Internet com a eina de gestió?, etc.

Ajuntaments enganxats,una presència millorable

Gea

Jaume Sureda i Rubén Comas analitzen les pàgines weben un estudi finançat per CREIX i la Fundació IBIT. Elbaix ús que se'n fa és preocupant -diuen- atès l'entorneconòmic en el qual es mouen les Illes.

El rector de la Universitat Oberta de Catalunya ipresident de Caixa Tarragona impartí unaconferència sobre �la societat del coneixement:dimensió social�, amb la qual es presentàpúblicament el programa CREIX.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Gabriel Ferraté inaugurael Programa CREIX

Gea

En qualsevol cas, les noves estructures, com per exem-ple la UOC, són possibles gràcies a la nova tecnologia, jaque faciliten entorns interactius, immediats i personalit-zats. Ferraté en va fer una defensa aferrissada, tot i ad-vertint, això no obstant, que l'èxit dependrà de si somcapaços de posar-les al servei de les persones.

El rector de la UOC va ser presentat pel president de�SA NOSTRA�, Llorenç Huguet, amb qui ha coincidit reite-rades vegades al llarg de la seva carrera professional. Hova fer quan ambdós eren rectors i ara perquè Ferraté ésel president de Caixa Tarragona.

CONVENI AMB LA UIB

Precisament, el rector de la Universitat Oberta deCatalunya i el rector de la Universitat de les Illes Balears,Avel·lí Blasco, consolidaren una estreta relació de moltsd'anys entre ambdues universitats amb la signatura d'unconveni de col·laboració conjunta en el camp de l'educa-ció on-line i en turisme. Ambdues universitats impartei-xen tres màsters conjunts en direcció i màrqueting d'em-preses turístiques, en dret de comerç electrònic i en con-servació del patrimoni.

10 gea - núm. 17 - 2005

Jaume Mayans, antropòleg i president de l'Observatori de la CibersocietatCI

BERE

SPAI

Jaume Mayans va ser un dels primers antropòlegs que des de la Universitat de Barcelona es vadedicar a estudiar Internet des d'un punt de vista social. Té ben clar que el fonamental de lesnoves tecnologies és que darrere les màquines hi ha persones. A més, destaca que la xarxapermet, per primera vegada i en contra de la lògica econòmica tradicional, l'intercanvi

d'informació a cost zero. A nivell personal,Internet obre canals d'interacció com el xat que,encara que Mayans reconeix que no és útil, ofereixuna nova manera de comunicar-se que, per altrabanda, va en consonància amb els temps que

vivim: és còmoda i no exigeix cap compromís envers l'altre, a qui podem fer desaparèixer quanvulguem amb un sol clic. Per altra banda, Mayans destaca que Internet és sobretot la granoportunitat per als �petits�, les entitats locals i regionals i els moviments de ciutadans, perquèper primera vegada les seves iniciatives poden tenir un ressò global. Per a les Balears,assegura, fomentar les noves tecnologies és una alternativa a la indústria turística.

Un lloc de trobadaMagdalena Cortés

-Com afecta Internet les nostres relacions socials?

-Aquesta és una discussió antiga. El meu director de tesipensava que tot el que passa a Internet ha passat abans alcarrer. Què és Internet?, principalment és un espai públic,un carrer. Fins a quin punt són importants els carrers a unaciutat?, no només són el lloc que feim servir per anar d'unabanda a l'altra, sinó que és on passen coses. El carrer vol dirsortir de ca teva, de la teva màscara, és un lloc on ens po-dem manifestar, on podem dir qui som. Internet en certamanera és això, per això és atractiu, per això és perillós, peraixò és nou i per això ens recorda molt altres paràmetresd'interacció social que ja hem tengut com, per exemple, unaconversa cara a cara. Un xat en el fons és una conversa caraa cara, amb una paret enmig que transparenta alguna cosa.És un canal de comunicació on se'ns treu alguna cosa, peròal mateix temps ens permet altres coses noves. Perdem el

contacte visual i tot un seguit d'informacions que van mésenllà del que diem de manera explícita, però guanyam unaaltra cosa, que puc parlar amb qualsevol persona del món,en qualsevol idioma i, a més, ho puc fer mentre faig altrescoses. És una balança d'on treus coses i hi poses coses i, alfinal, el que té valor és que ens ofereix un entorn de comu-nicació que no teníem abans.No dic que sigui ni millor ni pitjor, ni és bo ni és dolent. Ensobre camins d'interacció que potser podríem trobar que sónmenys necessaris, però que es revelen enriquidors.

-Per què serveix un xat?

-Per començar, en principi descartam que un xat sigui útil.És un sistema que permet intercanviar informació en tempsreal. Quan l'hem estudiat hem trobat que el més interessantd'aquesta aplicació és parlar sobre �de dónde eres� i �cuántos

11gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Jaume Mayans

Joan Mayans va néixer a Eivissa l'any 1974. És llicenciat en antropo-logia social i història contemporània per la Universitat de Barcelona.Participà en la creació de l'Observatori de la Cibersocietat, de la qualactualment n'és president. Fins l'any 2003 donà classes al doctorat i alMàster d'antropologia i comunicació audiovisual de la Universitat deBarcelona. Actualment elabora la seva tesi doctoral sobre xats i ésgestor de projectes de comunicació digital a l'empresa MEDDIA, Cultu-ra i Comunicació SL., de la qual n'és soci fundador. Ha publicat elsllibres Género Chat. O cómo la etnografía puso un pie en el ciberespacio(Barcelona, Gedisa 2002) i Sota un silenci amb mil orelles. Perspecti-ves socials sobre ciborgs i ciberespais (Palma, Edicions UIB 2002). Amés, també és autor de nombrosos articles de divulgació publicats arevistes especialitzades, ponències i comunicacions presentades endiferents congressos.

�Una relació queestableixes via xat,

inicialment no técompromisos�

años tienes�. Aquest intercanvi és bàsic i podríem analitzarper què això té tant d'interès en una determinada franjad'edat que va des dels deu, dotze anys, fins als trenta, tren-ta-un.

-Per què els xats s'utilitzen de cada vegada més per conèi-xer altres persones?

-Perquè potser no tenim prou espais a la nostra vida normalper conèixer persones, o potser tenim por. En els darrersdeu anys, en aquest món de cada vegada tenim més por detot i al mateix temps se'ns ofereix aquesta forma de comu-nicar amb gent que no coneixem i a més ho podem fertranquil·lament des de casa.Hi ha un filòsof francès anomenat Baudrilliard que ho defi-neix com una forma de masturbació. Defensa que, al final,tu et relaciones amb un mirall i el que fas és projectar el quetu vols d'un altre contra un monitor d'ordinador, mentre queel que es reflecteix no és tant l'altra persona, com el que tuvols llegir d'ella. Hi ha d'altres interpretacions menys arris-cades, però que d'alguna manera vénen a dir que ensrelacionam, però amb una part no gaire realista d'aquestaltre. Si deixam de banda això, el que ens trobam és unintercanvi de comunicació que, al principi, l'únic que cercaés conèixer l'altre, bé o malament, amb enginy o sense,amb intencions de lligar o no. És igual, el que cerca és conèi-xer l'altre.

-No és contradictori cercar conèixer l'altre i al mateix tempsno saber ni qui és el teu veïnat.

-És que són relacions qualitativament diferents. Una relacióque estableixes via xat inicialment no té compromisos. És adir, jo puc parlar durant tres hores amb tu, puc tancar lasessió i he conegut una persona, però no tenc un compro-mís amb ella, a no ser que l'hagi volgut assumir durant aques-ta conversa. No sap qui som, on visc, ni quina cara tenc, ano ser que li hagi volgut dir jo. Si jo em pos a parlar amb elveí de baix, sempre em podrà reclamar contraprestacionsper aquest intercanvi inicial que vàrem tenir. Quan dic con-traprestacions, vull dir que igual m'agafa un dia que no tencxerrera o no em cau bé i no vull parlar més amb ell, peròcom viu davall ca meva i me'l trobaré cada dia. Per exem-ple, quan parles amb algú a una discoteca, encara que pro-bablement no el veuràs mai més, el que poses en joc, anivell de �vergonya� i de la teva persona és diferent del queposes en joc quan entres en un xat i et poses a dir qualsevolcosa. Una conversa a un xat et permet cancel·lar-la ràpida-ment sense cap tipus de sanció.

UNA NOVA LÒGICA D'INTERCANVI

-Diu que Internet és sobretot un sistema social, però el ques'ha destacat principalment és la seva importància a nivelleconòmic.

-Social no vol dir sense ànim de lucre. Quan deim que Internetés un fenomen eminentment social, dins d'aquesta definicióhi ha una part molt important que és l'econòmica. L'inter-canvi de fitxers de persona a persona és un fenomeninicialment molt interessant a nivell social i a nivell de teoriaeconòmica, perquè el que fa és lluitar contra un règim d'in-tercanvi economicista o basat en un valor de canvi. Precisa-ment aquest és un dels fenòmens més interessant d'Internet:que et permet intercanviar coses a un nivell en què el mer-cat no ho permet i que pensàvem que no ens havia de per-

metre mai més. Ens trobam amb un sistema que, per co-mençar, ens deixa comunicar-nos a cost zero, una altra cosaés que pagam una connexió telefònica, però el fet de comu-nicar-nos no té cap cost. A Internet podem tenir coses no-ves sense pagar i això no entra dins l'actual sistema econò-mic on, fins ara, només era possible obtenir gratis cosesvelles. L'exemple, no tan significatiu com el de la descàrregad'arxius però que potser serà més notori en el futur, són elsnous sistemes de propietat intel·lectual.

-Podem continuar parlant de propietat intel·lectual en el con-text de la xarxa?

-Sí, es treballa molt per redefinir aquestconcepte. Ara mateix està molt de moda,encara que ja veurem si es consolida, unallicència que es diu Creative Commons,creada per un grup de professors de dretdels Estats Units que elaboraren unes nor-mes que regeixen l'intercanvi de propietat intel·lectual aInternet. Segons aquest sistema, jo, com a autor, puc deci-dir quins barems puc permetre per aquesta creació. Puc au-toritzar que sigui copiada, però no modificada o copiada imodificada, plagiada i venuda. Evidentment es pot donar elcas que algú ho pirategi, però si fos així, podries denunciar-ho. Fa unes setmanes que hi ha hagut el primer judici sobreuna llicència de Creative Commons incomplida i s'ha dictatla primera sentència a Espanya.

-És desitjable que hi hagi més control dels continguts i delsusos que es fan d'Internet?

12 gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Jaume Mayans

La paraula cibersocietat és un neologisme. Va ser construïdaexpressament amb la creació de l'Observatori de la Cibersocietat.�Buscàvem una paraula que servís per designar un fenomen queés sobretot social, però alterat d'alguna manera cibernètica�,explica Mayans. L'Observatori de la Cibersocietat (www.ciber-societat.net) va néixer entre els anys 1999 i 2000 com un espaid'intercanvi entre investigadors que estudiaven les noves tec-nologies des d'un punt de vista social. �Veiem que Internetsempre s'analitzava i sortia als mitjans de comunicació des d'unpunt de vista tecnològic i econòmic, com a negoci, i ara ja ve-iem que les noves tecnologies tenen ressò perquè són tecnolo-gies socials i el que és realment important és que es tracta detecnologies de comunicació entre persones a través de màqui-nes�.Va ser precisament en els anys noranta quan, per primera ve-gada, a Barcelona es comença a estudiar Internet per part d'an-tropòlegs, sociòlegs, historiadors, filòsofs o filòlegs. �L'antro-pologia s'ha dedicat sempre a estudiar la comunicació i la cultu-ra�, explica Mayans, �però mai ho havia fet sobre noves tecno-logies�. Un nucli inicial format per quatre persones entrà en con-tacte a través de la xarxa de la Universitat de Barcelona, a par-tir d'aquí decideixen crear un portal i convertir l'espai on hanpublicat aquests articles en una revista electrònica. L'any 2002,aquest grup es plantejà l'organització d'un congrés en línia bia-

L'Observatori de la Cibersocietatnual. Al primer, al contrari del que s'esperaven, s'hi inscriviren,a més d'investigadors, ciutadans �curiosos� i persones vincula-des al món empresarial o de l'Administració pública. En total hiparticiparen 700 persones, es formaren vint grups de treball ies publicaren cent comunicacions. Després de l'èxit obtingut,decidiren ampliar els continguts del portal de l'Observatori i cer-car suport institucional per a l'organització del segon congrés,l'any 2004. Aquesta vegada pensaven doblar el nombre de par-ticipants i el multiplicaren per cinc, amb 4.200 inscrits, dels qualsel 50% eren de fora d'Espanya i 70 grups de treball. �Precisa-ment això és un exemple del que es pot fer a Internet des d'unainiciativa local�, destaca Mayans, i assenyala que aquesta ésl'única convocatòria que existeix ara mateix a nivell castellano-parlant, mentre que n'hi ha dues més al món anglosaxó. �Elsignificatiu i interessant és que hem aconseguit crear un esde-veniment de referència des d'una iniciativa particular, que surtpràcticament del no-res, sense cap Govern ni cap grup econò-mic al darrere�. A part de les convocatòries bianuals, el portalde l'Observatori de la Cibersocietat pretén ser un espai de di-vulgació, donar continuïtat als continguts dels congressos, amés de coordinar grups d'investigació. Ara mateix, l'equip decoordinació de l'Observatori està format per més de cent perso-nes i compta amb una llista de distribució de més de sis milusuaris.

�Com a consumidorsd'informació tenim lapossibilitat de triar,

però a més aInternet tenim la

possibilitat de crear�

-Jo crec que és positiu en el cas de la propietat intel·lectual iels drets d'autor, però no en general. Probablement hauriade ser un àmbit que hagi d'estar menys regulat que d'altres,perquè també els perills són menors i hi ha menys possibili-tats de delinquir-hi. Però si jo som un creador, he de tenirmaneres de poder controlar la distribució i la modificació de

la meva obra. El quid de la qüestió éscom seria aquest marc legal. Una cosaés parlar sobre si és bo o dolent legis-lar i una altra sobre si és bona o dolen-ta determinada llei.

-La regulació, doncs, es fa imprescin-dible sobretot quan parlam d'Internetcom a negoci.

-Internet és una possibilitat de negocimolt important, sobretot vinculat a indústries lleugeres deproducció, de disseny de programari, dibuix o disseny grà-fic. Per tant és molt important que aquesta producció eco-nòmica estigui pautada per un entorn de seguretat que emdoni garanties que puc teletreballar de manera tan seguracom ho faria en un àmbit físic presencial. He de tenir garan-ties si faig un pagament amb tarja de crèdit, no perquè si nojo no compraré, sinó perquè ningú no comprarà i si ningú nocompra, tota aquesta oportunitat la perdem. No és necessa-ri tornar al clàssic o ser restrictius, però sí que hem de ga-rantir que les relacions es desenvoluparan en un entorn se-gur.

LA POSSIBILITAT DE TRIAR

-Inicialment la globalització semblava una amenaça a la iden-titat local pel seu poder uniformitzador, mentre que ara esdestaca que Internet és una oportunitat per potenciar as-pectes locals. És el que defensa vostè a un article que es pot

llegir a la pàgina de l'Observatori de la Cibersocietat.

-En aquest article el que dic és que tenim unes eines decomunicació que, a part d'atracar-nos el que està lluny, enspermeten que el que tenim aquí vagi lluny, i aquest és unaspecte que no tenim tan present. Podem veure la CNN desd'aquí, però un senyor de Nuevo Méjico pot llegir Vilaweb ipodem aconseguir que Vilaweb ja no sigui un mitjà de co-municació local d'àmbit local, sinó un mitjà local d'àmbitglobal.Internet és �perillós� o �ataca� les entitats intermèdies. L'es-tat-nació, que tenia fins ara un cert monopoli de la identitat,és qui d'alguna manera perd possibilitats. En el tema delscanals de televisió, per exemple, és molt simptomàtic. Finsfa molt poc, tots els canals que teníem eren d'aquestes en-titats intermèdies i, en el nostre cas, la televisió només po-dia provenir de Madrid. Avui hi ha un conjunt de televisionsque provoca que els canals d'àmbit estatal hagin de compe-tir amb televisions locals, regionals, autonòmiques, a mésd'altres de caire europeu o global. Per una altra banda, latelevisió digital permet que el teu ordinador també puguirebre informació audiovisual en temps real i aquí els mono-polis antics s'acaben. Tu pots tenir 350 canals de televisió iels pots tenir el temps que tu vulguis.

-No sé si creure-m'ho... això que s'acaben els monopolis.

Evidentment hi haurà altres monopolis, però el monopolique tenia aquesta entitat pel fet de ser aquesta entitat jal'haurà de �competir� amb altres entitats semblants. Nosal-tres, com a consumidors d'informació podem triar entre ells,però a més amb Internet tenim la possibilitat de crear i aixòés molt interessant. Per exemple, amb molt pocs mitjanspots tenir una televisió local que emeti via Internet i, peruna altra banda, et pots crear la teva pròpia graella de pro-gramació amb els espais que et baixis a l'ordinador. Així,

13gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Jaume Mayans

�Valdria la penainvertir perquèBalears tengui

l'educació primàriamés informatitzada

de l'Estat�

com que no m'agrada el que posen a la televisió a la nit quanarrib a casa, tenc una graella pròpia de televisió integradaper programes que m'he anat preparant durant uns dies.Quan tenguem prou ample de banda ho triarem en directe ipodrem veure per televisió tot el que tothom té als seusordinadors, o sigui, el que vulguem. Evolucionam cap a unasituació molt més complexa, on allò local o el que és méspetit, resulta que per primera vegada o de nou des de famolt de temps, té potestat com per poder comunicar ambuna certa igualtat de possibilitats amb allò regional, estatal iglobal.

-O sigui que Internet seria sobretot una oportunitat per cre-ar nous centres de poder.

-Almenys, nous centres d'emissió d'informació, si això hoidentificam amb poder, d'acord, però de cada vegada ésmenys poder. A nivell local, des del punt de vista del que lipot interessar a un poble petit, és una gran oportunitat. Perexemple, una política cultural d'un ajuntament com la delmeu poble, Santa Eulària, pot aconseguir a través d'Internetvincular la gent a un projecte concret. I en el cas de SantaEulària no s'aprofita, com crec que passa també a la restade les Balears, perquè tenim un model econòmic encaratúnicament cap al turisme. No se'ns ha ocorregut que lesIlles són un lloc on és especialment interessant invertir eneducació en noves tecnologies precisament perquè som illes,i això ens permetria d'alguna manera compensar la insulari-tat. És molt perillós dependre només del turisme i fa molt detemps que ho sabem. Tothom reconeix que és necessaridesestacionalitzar i una manera de fer-ho és crear altres for-mes de comerç. Però no, anam a remolc, sempre a remolc.

EDUCAR A TRAVÉS DE L'ORDINADOR

-I quin seria el camí per canviar aquestes inèrcies de la soci-etat balear?

-Hi ha moltes maneres de promoure coses i moltes maneresd'obviar-les. Pots fer tecnologies a les escoles per als cursosinferiors i fer que els nins juguin amb els ordinadors o potsconvertir tota l'educació en una cosa que passa a travésd'unes eines que es diuen ordinadors. Són dues opcions,evidentment una és més cara que l'altra, però donat quetenim una renda per càpita bastant elevada, potser valdriala pena invertir per tenir l'educació primària més informatit-zada de l'Estat. Tal vegada donaria profit, però no ho sa-brem, perquè per a això és necessari que governi una classepolítica que tengui molt clar que aquesta és una oportunitatque passarà. Continuarà havent-hi oportunitats, però pro-bablement seguirem sent del tipus de grup social al qualagrada més queixar-se i anar darrere, darrere, en lloc d'in-novar. Mai no hi ha hagut res que fos capdavanter i innova-dor d'aquí. Ja ens ho trobarem. La qüestió és que quan de-manes això a algú, et respon que ja es fan coses, però enrealitat es fa el mateix de sempre, passar publicitat a travésde televisions alemanyes per cable.

-També s'obren molts de portals de turisme.

-Ara, any 2005, deu anys després. Més o menys aquest és elritme. Evidentment no podràs canviar que el 99% de l'eco-nomia de les Illes estigui relacionada amb el turisme, peròpots intentar que en lloc d'un 99% sigui un 85%. I només

això ja et dóna un marge, et permet pensar que pots ferpolítiques que no només depenguin delturisme.

-Quan les administracions queden enrereo són massa rígides per reestructurar lesseves polítiques, les noves tecnologiespermetrien que la iniciativa ciutadanadesenvolupàs aquestes alternatives.

-Les iniciatives ciutadanes o privades po-den tenir molt d'impacte i a més ambInternet tenen una veu molt important, però això es dónasobretot per qüestions concretes. És a dir, les manifestaci-ons del �No a la Guerra� funcionen i se sostenen perquèaquest moviment dura uns mesos. La ciutadania pot tenirmolta força per canviar coses concretes o per alterar inèrci-es, però no per canviar formes de governar. Parlam d'unapolítica d'innovació i d'educació noves a Balears, a més hi hadoblers per fer-ho, però això no ho pots fer tu ni una entitatprivada ni una entitat cívica, perquè no tenen poder ni pergovernar ni per legislar ni per alterar els processos educa-tius.Evidentment Internet és una manera de denunciar-ho i per-met poder tenir força per fer que un determinat sector delGovern sigui més procliu a aquest tipus d'històries o que unGovern decideixi posar un perfil de persones al càrrec d'unacartera d'educació més proclius a això. Però tant com arri-bar a legislar, a governar, a administrar, evidentment no.

14 gea - núm. 17 - 2005

-Hi ha una història de la mitologia grega -diu- sobre lacreació, vista per un tecnòleg, que explica com s'ha arri-bat a la nostra situació. Un cop creat el món, feta la feinamés feixuga, els déus havien de repartir els dons quecorresponien als éssers vius. No era una tasca massa di-fícil, de manera que l'adjudicaren al jove i inexpert Pro-meteu. Prometeu s'entusiasmà, però procedí tan mala-ment, tan eixelebradament, que quan arribà el torn deldarrer animal, que era l'home, ja no hi havia res a repar-

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB i director de l'Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya

Via lliure al ciberespaiSebastià Verd

Des de fa uns mesos, Llorenç Valverde va i ve deBarcelona, compatibilitza la feina de catedràticd'intel·ligència artificial a la UIB amb la de capexecutiu de l'Observatori de la Societat de laInformació de Catalunya, una entitat privada, tot ique vinculada a la Generalitat, que treballa perestar al dia, constantment, dels nousdescobriments tecnològics i de les sevesaplicacions o repercussions a la vida quotidiana.Ens rep a ca seva tot aprofitant un cap desetmana. Moment propici per a una conversarelaxada, la qual cosa justifica que sense haver-lifet cap pregunta comenci per parlar de mitologia.

tir. Això explica perquè l'home és tan indefens respectede la resta dels animals. Sempre n'hi ha qualcun que li éssuperior: en velocitat, en poder volar, per nedar, en ca-pacitat de camuflar-se, en qualsevol cosa. Quan Prome-teu contemplà la feta quedà absolutament insatisfet i de-cidí posar-hi remei. Com?, doncs, agafà un do diví, latecnologia, i per compensar la malifeta anterior la donàals humans. Quan Zeus se n'assabentà, tregué foc pelsqueixals. Castigà Prometeu, tot casant-lo amb Pandora ienvià la parella a viure a la Terra. Però Zeus era conscientque la tecnologia podia equiparar els humans als déus,però que mal emprada -en definitiva, si s'obria la capsade Pandora- seria la seva perdició. Per això, quan li fugil'empipament decidí enviar un altre emissari, Hermes, ambla missió d'impedir que els humans emprassin malamentla tecnologia. Per això els lliurà dos altres atributs divins:el seny i la justícia�

-Com acaba la rondalla?

-Hermes, com Prometeu, fracassà estrepitosament en l'en-comana. El seny i la justícia havien de ser per a tothom ino només per a una part de la societat. Aleshores quanparles de desigualtat tecnològica el problema no és en lapròpia tecnologia, si no en la capacitat de saber-la admi-nistrar. Queda clar?

-Sí.

-No tant. L'home mai no ha sabut fer un ús adequat de latecnologia. El que va passar recentment amb el tsunami,al sud-est asiàtic, em recordà aquesta rondalla mitològi-

ca. Hi va haver milers i milers de morts perquè nos'adonaren del que passava, tot el contrari quemolts d'altres animals considerats salvatges quefugiren a temps i se salvaren de morir. L'instint elssalvà. La tecnologia hagués pogut salvar milers devíctimes humanes, però no s'utilitzà. La tecnologiaestà mal repartida. Hermes fracassà i ni el seny nila justícia no han arribat mai a tot el món.

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

A Llorenç Valverde, catedràtic d'intel·ligència arti-ficial li agrada contar històries com aquesta. Nodebades el motiu de l'entrevista era parlar de laimplicació tecnològica de la informació en la vidadels homes, entès el ciberespai com una part delnostre entorn. Ell n'és expert. Una de les sevesobsessions és apropar la realitat científica a la gent.

-Les anomenades noves tecnologies no vos hansorprès mai. Heu assistit al seu naixement i evolu-ció posterior, però quan, en quin moment, vos ado-nareu que capgiraven la nostra vida, la de tots.Quan es produeix el gran canvi?

-És mal de dir. Les coses no passen de cop, sinó alllarg del temps, encara que aquest sigui curt. Entot cas, jo diria que la primera vegada que vaigcomençar a veure que el canvi anava de bon deveres va ser el 1996, quan començava a prepararun curs d'estiu de la UIB sobre les tendències quehom veia a les tecnologies de la informació. Lla-vors encara no es parlava de societat de la infor-mació. Volíem fer un curs de tecnologia, parlard'Internet i de totes aquestes coses... Però em vagiadonar que havíem de fer front no a un problematecnològic sinó a un canvi en la forma de vida. Peraixò vàrem convidar a participar gent com JavierEcheverría, que acabava d'escriure Telépolis sobre

15gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Llorenç Valverde

una immensa i interconnectada ciutat global i VicençParpal, introductor del periodisme digital a través deVilaweb, que enguany compleix deu anys. També venguéJordi Adell, responsable del primer cercador per a Internetcreat a les nostres latituds. Joan Majó... i, sobretot, JohnPerry Barlow, el fundador de l'Electronic FrontierFoundation. El cas de Barlow és molt curiós. És un �gran-ger� de Wyoming, que es va veure involucrat a comença-ments dels anys noranta en una de les primeres caceresde hackers de l'Administració americana. S'havia produïtuna fallida en el programari de les centraletes telefòni-ques i en lloc d' investigar les causes tècniques les auto-ritats en culparen els pirates informàtics. Barlow no vaser imputat, però sí interrogat. Va sentir-se amenaçat iper això decidí crear la fundació que té la missió de vet-llar per preservar les llibertats al ciberespai. En aquellmateix any l'havien convidat a Davos, al fòrum econòmicinternacional. Era també l'any en què el Congrés americàaprovà la llei per a la �defensa de les comunicacions�, elprimer intent de posar traves a la llibertat d'expressió através d'Internet, una llei que després va ser declaradainconstitucional.

-Tot això es cuinava a mitjans de la dècada dels noranta?No fa ni deu anys.

-Sí, en aquest any Barlow va fer una declaració d'inde-pendència del ciberespai. En aquell curs d'estiu de la UIBvàrem tenir ocasió de reflexionar fort i ferm sobre totesaquestes qüestions, sobre com les tecnologies de la in-formació revolucionaven les nostres vides i sobre les no-ves amenaces a les llibertats. Encara no han passat deuanys, és cert, però tal com van les coses és evident queférem curt en les nostres anàlisis.

UNA REVOLUCIÓ DIGITAL

-Podem dir, doncs, que duim una dècada de cibersocietat.No hi ha una dada concreta de naixement, però sí d'unperíode de presa de consciència.

-Sí. Ha estat tota una revolució. Un procés ràpid i contra-dictori. De recerca i d'aplicació de tecnologies cada copmés avançades, però al mateix temps d'intents de medi-atització, de frenar les llibertats. De poder promourel'avanç però al mateix temps de voler controlar. La prova

la tenim en Barlow mateix. On era fa deu anys? Va serconvidat a Davos. On era enguany? Ha participat aPortoalegre. Els primers que s'adonen del canvi sempresón els doblers. Davos evidentment. Però els canvis sem-pre han d'anar acompanyats d'una visió crítica: la delFòrum de Portoalegre.

-Les noves tecnologies donen una visió diferent del món?

-A mi no m'agrada anomenar-les �noves tecnologies�,perquè algunes ja no són noves. I per contra, hi ha mol-tes noves tecnologies que no tenen res a veure amb aque-lles de què parlam. Per això m'estim mes dir-los �tecno-logies de la informació�. O simplement parlar de �societatde la informació�.

-Cap aquí anava. Què és la societat de lainformació? Quin és el coneixement quetenim d'aquesta nova manera de veure ientendre el món?

-La primera característica és que per pri-mera vegada a la història ens trobam da-vant unes tecnologies que són les matei-xes que s'empren a la feina, a l'aprenen-tatge, en el lleure i a la casa. De fet, enssón imprescindibles i aquesta convergèn-cia d'unes mateixes tecnologies per a totsels usos de la vida és el primer cop que passa. Aquesta ésla principal característica de la societat de la informació i,al mateix temps, el principal punt de conflicte per a l'ex-pansió de les tecnologies. M'explic: hi ha una icona demodernitat, segons la qual es valora el progrés per lapenetració d'Internet a les llars o, ara, per l'expansió deles línies ADSL. Sembla que el món no pugui funcionarsense la xarxa, però al mateix temps, els governs fanuna cosa terrorífica: empesos per unes formes arcaiquesde negoci, adopten mesures de dissuasió contra el seuús. Per exemple, què fa la gent, davalla música. Què fa elGovern, dir que això és il·legal. Jo no pretenc que es dei-xi barra lliure perquè tothom davalli el que vulgui, peròd'aquí a tapar-se els ulls davant el que és evident hi hauna gran diferència. Internet s'ha convertit en la gran bi-blioteca mundial i això és bo. Ningú no ho nega, però encanvi no deixen de posar-hi portes que, endemés, tan-quen en pany i clau. A l'edat mitjana hi havia bibliote-ques, però el seu contingut només era accessible als quesabien llegir i a aquells que tenien permís eclesiàstic. Ningúno negarà que l'alfabetització i l'expansió de les bibliote-ques va ser un avanç, però què diríeu si els impressors ollibreters haguessin demanat prohibir les biblioteques perpor de no vendre llibres. A ningú no li passa pel cap limi-tar l'accés a les biblioteques públiques.

EL DRET DELS USUARIS

-Però tothom davalla música o pel·lícules de franc i aixòperjudica els creadors i la indústria que hi ha al darrere.

-Potser, però... Si Internet s'ha convertit en la major bibli-oteca que mai no ha existit sobre la Terra, el que s'ha defer no és tancar-la sinó veure la manera que el seu ús siguicompatible amb la societat de la informació. No es pot tan-car per defensar una forma de negoci que la tecnologia haconvertit en obsoleta. Imagini's que quan Gutenberg posàen pràctica la seva impremta, amb tipus mòbils, els copis-tes haguessin exigit mesures per defensar el seu ofici. Siaixò hagués succeït, què hauria passat? Doncs que moltsde llibres que a partir de llavors es pogueren publicar idifondre mai no haguessin estat copiats als monestirs quetenien, pràcticament, l'exclusivitat de la còpia. El conflictees va resoldre per part de l'Església amb el nihil obstat,

Llorenç Valverde va néixer a Felanitx el 1953. Ésdoctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ca-tedràtic de ciències de la computació i intel·ligènciaartificial de la UIB des del 1989, universitat d'on foucap del Departament de Matemàtiques i Informàtica.Va ser també catedràtic de la Universitat Politècnicade Catalunya i va fer estades de recerca a les univer-sitats de les ciències tècniques de Lille i de Califòrnia.

El 1985 fou guardonat amb el Premi Barcelona pera Estudis i Investigacions en Ciència Cognitiva i Lògi-ca. És autor de molts d'articles científics i de divulga-ció científica. Col·laborador del diari de Balears i mem-bre de diferents associacions científiques, entre lesquals destaquen I'American Association for ArtificialIntelligence, la International Fuzzy Systems Association(IFSA) i la Societat Catalana de Ciències Físiques, Quí-miques i Matemàtiques.

Actualment, endemés d'impartir la seva docència ala Universitat de les Illes Balears, és el director execu-tiu de la Fundació per a la Societat de la Informació deCatalunya.

�Per primera vegadaa la història ens

trobam davant unestecnologies que són

les mateixes ques'empren a la feina,a l'aprenentatge, enel lleure i a la casa�

16 gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Llorenç Valverde

una espècie de certificat de garantia que s'exigia per podereditar. Jo encara he vist llibres amb aquest segell. Per tant,a Internet, el que s'hauria de fer és arribar a una espèciede transacció que faci compatible l'accés a aquesta biblio-teca universal amb els interessos econòmics que, inevita-blement, hi ha al darrere.

-Com?

-Qualque forma hi ha d'haver. El que nopot passar és frenar una expansió queno només és inevitable, sinó que convéa tota la humanitat. Miri, fa poc la UnióEuropea va denunciar l'Estat espanyolperquè considerava que per cada prés-tec de llibres que es feia s'havia de pa-gar un tant per cent de dret d'autor. Potser que els autors tenguin raó de recla-mar el seu dret, però el problema no ésaquest, sinó com i de quina manera s'hade finançar el procés de creació. El queés clar és que si les biblioteques es cre-en, entre d'altres coses, per a les perso-nes que no poden comprar llibres no se'lspot cobrar per llegir. És absurd. És elmateix que passa a Internet. L'objectiud'Internet i de les biblioteques, és la de-

mocratització del coneixement. No s'hi poden posar bar-reres a aquesta democratització. Efectivament hi ha unproblema, perquè hi ha formes de negoci que han perdutel seu sentit. Els autors s'han de sentir incentivats, peròla creació no s'ha de vincular a una forma de negoci queno té sentit.

-Llavors què li semblen les lleis antipirateria?

-Una cosa és la comercialització de còpies diguem-ne il·le-gal i l'altra l'accés a portals d'Internet on es poden dava-llar aquestes còpies. No hi pot haver un negoci il·legal,però fins on arriba la il·legalitat? El tema és obert. Allòque importa és que se'n parli. Si en parlam, podem arri-bar a un acord, però si en lloc de diàleg només hi hagarrotada... doncs, malament anirem.

-Però el diàleg és difícil, sinó im-possible. Em sembla...

-Sí, però per això és tan importantcrear punts d'encontre o de denún-cia de tot allò que implica un ataccontra les llibertats al ciberespai,com l'Electrònic Frontier Founda-tion de la qual parlàvem fa un mo-ment. El passat mes de febrer, LeNouvel Observateur publicà un ma-nifest signat per un nombre impor-tant d'intel·lectuals francesos quedemanaven aquest debat arrand'una sèrie de judicis sobre la pre-tesa il·legalitat de determinats usosde la xarxa. És urgent debatreaquestes qüestions i arribar a so-lucions satisfactòries per als ciuta-dans. No per defensar un tipus denegoci obsolet, sinó per defensarels drets dels usuaris i dels crea-dors. En definitiva defensar el dretde la societat.

MÉS COMUNICACIÓ IINFORMACIÓ

-El ciutadà fins ara és el gran absent d'aquest debat. I noobstant això és el destinatari de les tecnologies de la in-formació. La seva vida, la nostra vida, canvia. De quinamanera es dóna aquest canvi?

-Probablement la cara més visible del canvi és la possibi-litat de poder intercanviar informació d'una manera im-mediata, ja sigui mitjançant el correu electrònic o a tra-vés del telèfon mòbil i la missatgeria instantània. Sóncanvis radicals que, en opinió dels seus crítics, aïllen lespersones, però que en la meva opinió i la de molts d'al-tres, el que fan és provocar la comunicació. Ara hom escomunica amb més gent que abans. Té més mitjans al'abast per fer-ho. Tothom té un telèfon mòbil que fa queestigui connectat permanentment. També es diu que l'úsde la missatgeria a través de mòbils o de correu electrò-nic provoca un deteriorament del llenguatge, la qual cosaafectaria sobretot el jovent. Però ja hi ha estudis seriososque desmenteixen aquesta creença. Potser hi hagi méserrades de sintaxi, però ara els joves fan ús del llenguat-ge més que mai. No només no han deixat d'escriure, sinóque tornen a escriure i això no pot ser dolent. Això pelque fa a la comunicació. Després hi ha un altre tema: elde l'accés a la informació. Ara mateix si algú no sap unacosa, doncs, va al Google i la troba.

-Hi ha qui diu que la informació d'Internet no és selecti-va, que s'hi pot trobar de tot. També informacions pocfiables.

-És cert, però què vol que li digui? No tot el que hi ha aInternet és fiable, però... és que ho és tot allò que ensdonen per televisió o que s'ha publicat en un llibre? Ladiferència és que fa poc es deia �ho he vist a la televisió�i això era un sinònim de credibilitat, tot i que sovint nos'ajustàs a la realitat. Ara diuen �ho he vist al Google�.Quina diferència hi ha? La diferència és que hi ha moltamés informació a l'abast de tothom. Perquè fins ara enshem referit, fonamentalment, a la cultura o als negocisrelacionats amb la cultura, però podem parlar de qualse-vol aspecte de la vida humana. Per exemple, podem par-lar dels viatges. Aquí sí que Internet ho ha capgirat tot.

�Internet s'haconvertit en la

major bibliotecaque mai no haexistit sobre la

Terra, el que s'hade fer no és

tancar-la sinóveure la manera

que el seu ús siguicompatible amb la

societat de lainformació�

17gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Llorenç Valverde

AGÈNCIA DE VIATGES GLOBAL

-Sí, no només és una biblioteca universal, sinó tambéuna immensa agència de viatges.

-No només això. No és que ara jo no vagi a una agènciatradicional i que reservi els vols i els hotels en línia, sinóque Internet ha canviat els productes que ofereixen tantles companyies aèries com els majoristes de viatges tu-rístics. Les tarifes per volar d'un lloc a altre ja no son maiiguals, varien constantment en funció de l'hora o de lacompanyia. L'oferta és enormement dinàmica. I amb elshotels passa el mateix. El coneixement sobre les reser-ves és instantani i, per tant, l'oferta es pot adaptar minuta minut a la demanda. Aviat tot o quasi tot es podrà ferper Internet. Ja es poden pagar imposts, però cada pic hiha més finestres administratives obertes a la xarxa. I elcomerç electrònic no és pot aturar. Això no vol dir quesubstitueixi el tradicional. Sempre hi haurà qui s'estimimés tocar les coses amb les mans, però quan un va acomprar ja pot tenir una idea clara sobre el producte quecerca i els preus.Això avala allò que deia respecte de l'aïllament de lespersones. Internet no és per a persones solitàries, comalgú creu, sinó que facilita la comunicació.

-Però diuen que Internet aïlla les persones.

-Tot el contrari. Demostra, si més no, que el món no s'aca-ba entre les quatre parets d'una casa o, per a nosaltres, ala mar, sinó que qualsevol, des de ca seva, es pot comu-nicar amb qualsevol altra persona a qualsevol part delmón. No, no aïlla, sinó que facilita la comunicació. I nonomés Internet. Passa amb l'extensió de la televisió digi-tal, que prest serà interactiva. O amb la telefonia mòbil,per a la qual han desaparegut, a través de satèl·lit, totesles barreres.

-En qualsevol cas, des d'un punt de vista diríem ecològic,de l'evolució de l'espècie, què ha suposat la intromissiód'Internet al nostre ecosistema: una evolució?, una con-taminació?

-És una evolució. El problema no és tenir la tecnologia,sinó tenir la capacitat d'interpretació d'allò que coneixemo podem fer amb la tecnologia. Recordi, per exemple,que quan els germans Lumière projectaren les primeresimatges en moviment d'un tren, la gent fugia de davantla pantalla... no sabien què passava, no interpretaven lesimatges. Això avui no passaria. La tecnologia com a mo-tor del coneixement, això és el que importa.A Espanya en els anys seixanta es va fer una gran cam-panya d'alfabetització vinculada als �planes de desarrollo�,perquè s'entenia, amb raó, que el coneixement, llegir iescriure és el fonament, és essencial per al desenvolupa-ment. No es podia iniciar la industrialització sense donarprèviament aquesta passa. Doncs bé, ara passa el ma-teix. Els nous temps exigeixen nous coneixements. Avuisón imprescindibles.

-I com anam aquí de coneixements?

-Hi ha una gran paradoxa. Mentre que teòricament somuna de les comunitats amb més ADSL o més mòbils detot l'Estat, no podem dir el mateix del nombre d'universi-taris o, simplement, d'alumnes que acaben la seva for-mació. Tenim l'índex de fracàs escolar més elevat d'Espa-nya. Les dues terceres parts dels joves no finalitzen elsestudis. I així no anam enlloc. Apuntam cap a una socie-tat tecnològicament avançada, on els mínims d'alfabetit-zació requerits són cada cop més elevats i, això no obs-

�L'adopció d'unanova tecnologia

mai no ha estat defranc al llarg de lahistòria, sempreha tengut efectespositius i d'altresnegatius. Sempreha estat a canvid'alguna cosa�

tant, seguim igual que sempre quant a educació bàsica.O renunciam a la tecnologia, la qual cosa significaria re-nunciar a la modernització o dedicam més esforç a edu-car la nostra gent. Ho dèiem abans, ara s'escriu més quemai, però per escriure s'ha de saber fer-ho, i s'ha de sa-ber, també, expressar sentiments.

-Diríeu que així com abans no es podiaviure sent analfabet ara no es pot viureal marge del domini d'aquestes tecnolo-gies?

-En efecte, però aquesta exigència nol'hem d'interpretar com una cosa nega-tiva, sinó com a motor, com un estímulper poder pertànyer a una societat moltmés intercomunicada. L'altre dia, a unaeroport, vaig ser testimoni d'una petitaanècdota que potser no sigui rellevant,però sí significativa. Quan viatj m'agra-da fer-ho amb aquelles companyies quetenen autofacturació. Per a mi és una co-moditat: no has de fer cues, pot triar el seient, etcètera.Doncs bé, va arribar un home de més o menys la mevaedat acompanyat d'una hostessa que intentava explicar-li com funcionava allò. Ell s'hi negava. Volia que l'hostes-sa li fes la facturació, perquè no estava gens interessat aaprendre-ho. El problema és que les companyies afavo-reixen l'autofacturació. A mi em sembla interessant per-què és més senzill i m'agrada simplificar-me la vida. Encanvi aquell home quedarà endarrerit i, si no s'adapta,acabarà per no poder viatjar.

INTIMIDAT I DIVERSITAT

-Diu que aquesta adaptació no s'ha d'interpretar com unacosa negativa i, no obstant això, hi veiem dos perills: elperill de perdre intimitat i el perill, des del punt de vistacultural molt important, de perdre la diversitat.

-No ho podem amagar. Aquests perills hi són. Però, anemper parts. És cert que suposa una pèrdua d'intimitat, peròés una d'aquelles coses que sacrifiques a canvi dels be-neficis que reps. Si vols. Si tu no vols que se sàpiga quehas estat a qualque lloc és evident que no pots utilitzar niuna targeta de crèdit ni pots treure doblers a un caixerautomàtic. No tens més remei que anar amb doblers a labutxaca. Sacrifiques intimitat, però a canvi de comoditat.El problema no és tant que la intimitat estigui en perillcom que no se sigui conscient d'aquest perill i que no esdisposi dels mecanismes alternatius per preservar-la. Peròaixò és, torna-m'hi torna-hi, un problema d'educació. Tuhas de saber si et convé o no et convé que se sàpiga onhas estat.

-I la diversitat. Les tecnologies de la informació ens igua-len a tots. Ens poden fer perdre la nostra identitat. Vancontra la diversitat cultural del món.

-No és cert. És veritat que accentuen la universalitat dedeterminades coses, per exemple de la llengua anglesa,però també donen una visibilitat a les cultures minoritàri-es que mai no havien tengut fins ara. Internet ha fet pos-sible que la cultura catalana sigui més visible. Hi ha pro-blemes d'unificació o d'homogeneïtzació. Sí, n'hi ha, peròtambé es dóna el fenomen contrari. L'adopció d'una novatecnologia mai no ha estat de franc al llarg de la història,sempre ha tengut efectes positius i d'altres negatius. Sem-pre ha estat a canvi d'alguna cosa. Precisament això és elque no s'ensenya a les escoles o a la universitat, a feraquest balanç entre el que guanyes i el que perds.

18 gea - núm. 17 - 2005

�I� d'institut i �BIT� del mot que defineix la unitat mínimad'informació. Mirat amb perspectiva, l'abans institut i arafundació IBIT representa, com cap altra, el camí que han seguitles Illes dins aquest món abstracte i canviant que es coneix comla societat de la informació. La prehistòria del ciberespaicoincideix en els seus inicis i això que de la seva inauguraciónomés en fa poc més de deu anys. En aquest temps les Illes hanaconseguit situar-se com la quarta comunitat autònoma ambmés penetració d'Internet a les llars i on els seus empresarisestan més pendents de la xarxa; un 78% l'empren en el seu diaa dia. Però si en un sector l'IBIT ha sabut col·locar els ciutadansde les Illes en una posició de líder, aquest és el turístic.

Fundació IBIT, el camíde la innovació

Magdalena Huguet

Posem per cas que a un hotel hi arriba una parella queacostuma a navegar en aquest món que molts han bate-jat com el ciberespai. Segurament té entre 25 i 40 anys,estudis mitjans o alts i, sobretot, molta curiositat. Aquestaparella ha comprat el seu passatge per Internet, ha re-servat la seva habitació d'hotel a través d'Internet, hallogat un cotxe a través d'Internet... Per tant, per quèhauria d'organitzar-se la seva estada a les Illes d'una for-ma tradicional?

El turista del futur empra termes com Amiguide, Isnobao Avanthotel.

Els ha introduït la Fundació IBIT i ho ha fet amb unamissió: aconseguir que els ciutadans i sobretot els em-presaris de les Illes no quedin enrere en l'ús de les novestecnologies. Actualment tenen quinze projectes en funci-onament i just a través d'alguns d'ells podem arribar aimaginar amb quatre pinzellades com podria ser el nouturista del futur.

DIGITALITZAR EL CAMP I LA CIUTAT

Tornem, però, a aquesta parella de turistes que acabend'arribar a aquest hotel de les Illes. I és que precisamentaquesta parella podria ser una de les primeres a provarl'Amiguide.

És el darrer projecte que ha ideat la Fundació IBIT, delqual el director general de l'ens, Pere Joan Planas, ens enparla entusiasmat. �consisteix que quan vengui un turistaa la recepció de l'hotel li llogaran un petit ordinador PDAo un mòbil de tercera generació, perquè recopili tota lainformació que necessita per visitar les Illes: a quins res-taurants pot anar, amb quines festes majors coincidirà...no necessitarà ni anar a una oficina d'informació turísticani tan sols agafar una guia d'informació, bastarà que hodemani a la recepció de l'hotel i allà li descarregaran alseu mòbil la informació exacta que vol. Després serà elseu mòbil el que el guiarà amb GPS per tots els racons deles Illes�.

De fet l'Amiguide oferirà mapes, l'estat de les platges,els horaris dels transports públics... o farà previsionsmeteorològiques perquè els visitants es puguin progra-mar les seves excursions.

D'aquí a dues setmanes començarà a funcionar, de for-ma pilot, a dos hotels del centre de Palma i si el projecteva bé es començarà a aplicar a tots els hotels urbans deles Illes. Després s'estendrà a escala nacional i europea,perquè la resta de regions turístiques també puguin treu-

re'n profit. És per això que té elsegell Eureka.

De forma paral·lela, i canviantla ciutat per fora vila, els treba-lladors de les oficines d'aquestcentre tecnològic, treballen en unprojecte no semblant, però sícomplementari. Es diu Bird-watching.

�La pregunta a què vol respon-dre aquest projecte -explicaPlanas- és la de com es podenintroduir les noves tecnologies al'oferta complementària de lesIlles de cara al futur. Aquí ja hiha un grup considerable de gentque ve a fer turisme ecològic.Vénen quasi exclusivament pergaudir dels espais protegits deles Illes. A Mallorca es concen-tren sobretot a l 'albuferad'Alcúdia, a Eivissa a ses Salinesi a Menorca a l'Albufera d'esGrau. El que els interessa són elsocells. Vénen per seguir de prop

19gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Fundació IBIT

el niuament i el comportament de les aus, determinarquina espècie hi ha a cada indret, veure quin recorregutsegueixen�.

Una activitat que no és només d'observació. Darrere hiha una competició mundial per qui aconsegueix informa-ció fins ara inèdita. �És una espècie de competició persaber quin és el comportament de cada ocell. Nosaltreshi entram a l'hora d'ajudar-los a emmagatzemar les foto-grafies que ells aconsegueixen i facilitar-los la tecnolo-gia, perquè les puguin penjar a nivell real a Internet. S'hade tenir en compte que molts d'aquests turistes són an-glesos i que per tant els interessa, per exemple, que lainformació arribi a alguna universitat�.

Aquest projecte que formalment es diu Isnova es faconjuntament amb la Direcció General de Recerca, Desen-volupament i Innovació, el que es coneix com R+D+I. Amés, també hi col·laboren experts en medi ambient queja acaben d'enllestir el que serà un mostrari d'ocells, unprograma de recerca que així, com s'identifiquen a catà-legs en paper, ells facilitaran electrònicament.

�Després, la passa que ve és aconseguir que determi-nats hotels tenguin i facilitin la tecnologia que els turistesnecessiten per enviar aquest material�.

Per aconseguir que els hotelers s'introdueixin dinsaquest món, la Fundació IBIT ja fa anys que du a termetota una tasca de conscienciació empresarial.

UN PROJECTE JA CONSOLIDAT,L'AVANTHOTEL

El punt d'inflexió s'evidencià l'any 2002. Un nou siste-ma de comercialització turística, la venda en línia, co-mençava a introduir-se dins el sector. Després de més demig segle tot comprant paquets turístics, ara els que de-cidien venir a les Illes començaven a cercar l'allotjamenta través de la informació que trobaven a pàgines web;també començaven a comprar els seus bitllets i a orga-nitzar-se les vacances. Planas ho explica: �Entre el 2001i el 2002 vàrem voler fer una fotografia del sector turísticde les Illes per veure si estava preparat per a aquest can-vi. El resultat fou realment molt preocupant. Només un15% dels hotels es connectaven a Internet i sobretot alpetit empresariat ja es veia que, a l'hora de parlar detecnologia, quedarien molt endarrerits. Llavors, per es-quivar el perill de quedar fora de joc vàrem impulsarl'Avanthotel�.

Aquest projecte consistia a crear una central de reser-ves on els hotelers poguessin vendre directament el seuproducte. D'aquesta manera els hotelers havien de pas-sar per un majorista de viatges. A més, �SA NOSTRA� elsposà una passarel·la de pagament, i així els clients podi-en completar les seves reserves pagant electrònicamentamb la targeta Visa.

100 hotels a Menorca, 90 a Eivissa i Formentera i 70 ala Platja de Palma foren triats per convertir-se en pilots.Els objectius eren tres: alfabetitzar els empresaris, acon-seguir una eina tecnològica que els permetés fer vendadirecta i com a tercer objectiu hi havia potenciar la ideaque les Illes són una destinació turística moderna. Un anyi mig després l'IBIT ja ha extret uns primers resultats: �elmés important que s'ha aconseguit ha estat l'alfabetitza-ció dels empresaris en aquest camp. Els hotelers han presconsciència que Internet és una forma de vendre i queper vendre a través de la xarxa fan falta una sèrie d'habi-litats. El que volguérem oferir als empresaris va ser unestímul perquè arrencassin. Ara, que els hotels ja tenen

la tecnologia i saben emprar-la ja poden entrar a jugar. Amés, aquests coneixements els han fet perdre la por decomercialitzar�.

De fet, la realitat és que s'ha aconseguit que el 35%dels establiments ja facin venda directa. És a dir, un terçpermet fer pagaments electrònics a través de la passarel·lade �SA NOSTRA�. Pel que fa al sector turístic de les Illes,aquest va ser el primer acostament al comerç electrònic.

FER NEGOCIS ELECTRÒNICAMENT

Però quan els hotelers s'acolliren a l'Avanthotel, el co-merç electrònic ja feia tres anys que era una realitat. Ales Illes, un dels que més treballà per implantar-lo fouprecisament l'IBIT. Però pel que més es reconeix aquestcentre és pel seu treball per pal·liar el conegut Efecte2000. A través de la seva infraestructura, el Govern deles Illes donà suport als proveïdors de sistemes informà-tics i automàtics de prop de 2.000 empreses de la comu-nitat. La pàgina web que havien creat vaaconseguir fins i tot ser premiada per unade les millors escoles de negoci d'Espa-nya, Esade.

En aquests moments també és l'IBITque introdueix la darrera novetat: la fac-tura electrònica.

�La factura electrònica serà un revulsiumolt important en la relació entre empre-ses�. Explica Pere Joan Planas, directorgeneral de l'IBIT, �a qui més li interessaaquesta forma de factura és a les gransempreses perquè mouen molt de paper.Clar, si tu ets un petit empresari i mous20 factures al mes tant t'és fer-les a mà oamb una màquina d'escriure, però si enlloc de 20 en mous 20.000 el problema jano és trivial. És per això que les grans esconverteixen en el tractor que fa que les altres empresesque fan feina per a ells els hagin de seguir i adoptar nousprocediments de fer feina. Per exemple, algunes granscadenes de supermercats ja obliguen que els seus prove-ïdors facturin electrònicament i per ventura al petit ni lihavia passat pel cap tenir un equip electrònic. La tecnolo-gia hi és i jurídicament hi ha una normativa europea quedóna seguretat i motiva l'empresari�.

De fet, aquest projecte ja comença a donar resultatsmolt satisfactoris. Com també en dóna el de sistema depetició de cita mèdica telefònica. Aquest darrer consis-teix que una mateixa centraleta rep les cridades dels pa-cients i electrònicament les distribueix segons el centre iel metge al qual cada ciutadà de les Illes està adscrit.Sigui amb un projecte o amb un altre, els quaranta treba-lladors que fan feina en aquest centre tecnològic no s'atu-ren de treballar. Ara mateix també han donat per defini-tius projectes com el Cibervoluntariat, que consisteix aoferir serveis solidaris gratuïts per a les ONG. A aquestesentitats, l'IBIT els dotarà d'equips informàtics i de conne-xió a Internet, perquè així col·laborin més i comparteixininformació amb les altres entitats. Però, el projecte quesobretot els roba més hores és el de Ciutats digitals.

CIUTATS DIGITALS

Planas: �El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, ensha fet triar una o dues ciutats on creiem que es podencentrar els esforços per potenciar la societat de la infor-

L'any 2001 nomésun 15% dels

hotels de les Illesutilitzaven

Internet. A diad'avui aquest

percentatge arribaal 74%. A més, un35% de tots ells

ja fan vendadirecta a través

de la xarxa

20 gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Fundació IBIT

mació. Triàrem Calvià i Formentera per dos motius, Calviàperquè és l'ajuntament on la societat de la informacióestà més avançada i per tant pot servir com a exemple aseguir. Formentera l'hem triada per la seva triple insulari-tat. Volem saber com podem estalviar als formenterencs

haver de desplaçar-se per qualsevolcosa�.

El projecte de Ciutats digitals se cen-tra en quatre aspectes: en l'educació,per aconseguir millorar la formació a lesescoles; en el turisme, on experiènciescom Avanthotel, Isnova i Amiguide esvolen fer extensives a àrees on encarano ha arribat i com a tercer en l'Admi-nistració. L'objectiu és que el ciutadàes pugui comunicar més eficaçmentamb la seva administració i millorar elsprocessos d'interrelació ciutadana.

Mitjançant campanyes de sensibilit-zació, mitjançant fer arribar banda am-pla, l'IBIT pretén que la gent utilitzi més

les noves tecnologies i en lloc del 33% d'implantaciód'Internet que hi ha ara a les cases de les Illes, es puguiarribar a taxes com la de Suècia que se situa en el 60%.

�És un objectiu que aconseguirem o no, però si més noel que sí donam per segur és que els ciutadans aprendrana moure's dins aquest nou espai digital. Qualsevol ajun-tament a part de tenir els seus espais tradicionals arre-glats: carrers, places, edificis públics... ara també tendràuns carrers i uns espais electrònics que també haurà demantenir�.

Pere Joan Planas (Inca, 1963) és enginyeren telecomunicacions per la Universitat Poli-tècnica de Catalunya i des del setembre del2003 és el director general de l'IBIT. A l'ensque capitaneja tot és virtual, però la tauladel seu despatx està plena de llibres, fulls icarpetes �ja ho veus, encara no s'ha aconse-

guit abolir el paper�. Planas és un fanàtic detot aquest món que alguns han batejat comel ciberespai, però a l'hora de treballar esposa a la pell de qualsevol ciutadà que enca-

DEL 15% AL 74%

A l'any 2001 només un 15% delshotels de les Illes utilitzavenInternet. A dia d'avui aquest per-centatge arriba al 74%. A més, un35% de tots ells ja fan venda di-recta a través de la xarxa. Aques-tes són algunes de les conclusionsque s'extreuen dels Indicadors dela societat de la informació que hapublicat l'IBIT. Unes dades que de-mostren que a la societat de la in-formació tot caduca quan moltsencara no hi han ficat el nas. Defet, el que feia aquest primer insti-tut el 1994 ara es veu com a pre-històric. En aquests poc més de deuanys els informàtics que fan feinaen aquest ens han realitzat més de50 projectes tant regionals com eu-ropeus i els resultats es pot dir quehan estat més que satisfactoris. Nonomés els empresaris s'han posatles piles per no quedar estancats,els ciutadans de les Illes també hancol·locat la comunitat autònoma ba-lear com la quarta amb més pene-tració d'Internet a les llars.

I és que mentre alguns debatencom pot ser el futur, a la FundacióIBIT no s'aturen de treballar. Sa-ben que el principal motor econò-

mic és el turisme i ja siguin efectius o no, el cert és queels seus projectes no deixen de ser una forma de posaroli al futur de les Illes.

UNA ENTITAT AMB 10 ANYS

Dia 6 d'octubre del 1994 un decret de la Conselleriad'Economia i Hisenda, en aquells moments presidida perl'actual president del Govern, Jaume Matas, anunciava lacreació del Centre Balear d'Innovació i Telemàtica. Ales-hores ja tothom el conegué com l'IBIT. Un institut ambuna missió: introduir les noves tecnologies a la societatbalear. A través d'iniciatives puntuals amb les conselleri-es de Turisme, Educació i Economia i Hisenda, de l'IBITn'ha sortit el ParcBIT, el BITel o el CITTIB. Quatre anysdesprés de ser inaugurat, el 1998, l'Institut es converteixen fundació per passar a ser un ens privat amb tres pa-trons: el Govern de les Illes Balears, �SA NOSTRA� iTelefónica. I tres patrons electes: el rector de la UIB, laDirecció General d'R+D+I (Recerca, Desenvolupament iInnovació) i el departament de Màrqueting de Telefónica.Conserva les sigles, però a partir d'ara fan referència aIlles Balears per a la Innovació Tecnològica. A més, araes considera centre tecnològic, ho va reconèixer el Minis-teri d'Indústria el juny del 2001.

Un centre tecnològic amb una missió: fer projectes,incorporar les noves tecnologies a la societat, fer pros-peccions de mercat, involucrar-se i intentar aplicar a lesIlles tots els projectes que poden condicionar el futur eco-nòmic, empresarial i social d'aquesta comunitat.

Amb el projecteAvanthotel s'ha

aconseguitalfabetitzar els

empresaris perquèara ja puguin

competir a la xarxai vendre

directament lesseves habitacions

ra no ha agafat el fil a aquesta nova formade viure en comunitat. �D'alguna forma tantempreses, com persones o Administració es-tan dins tres fases: agafar consciència, for-mar-se i emprar-ho. Hi ha gent que encaraes consciencia, gent que es forma i gent queja ho utilitza. En el món de les empreses no

els queda més remei,perquè les tecnologiesmilloren la productivitat,abarateixen costos,però l'important és a ni-vell ciutadà. La gent,encara que no s'adoni,de cada vegada és mésusuària de les noves tec-nologies. No és el ma-teix una rentadora d'araque una de fa deu anys,no és el mateix podercontrolar la calefaccióde ca teva, l'encesa dellums, relacionar-te ambun amic que tens enfo-ra... no es pot aturar, en

el sentit que la gent cada vegada tendrà mésfacilitats. Els joves creixen més formats i seràuna cosa tan natural com conduir un cotxe.Serà exactament igual i això és fantàstic�.

20 gea - núm. 17 - 2005

21gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai GOB

�Avui hem vist tres cigonyes al Pla, vos ho comunicamper si voleu observar-les��. Missatges com aquest, queparlen d'aus localitzades a punts concrets, que demanenopinió sobre una espècie o que comuniquen dades, sónhabituals al Fòrum.aus, el fòrum electrònic que patrocinael GOB i que proporciona un lloc d'encontre cibernètic iespecífic sobre les aus de les Balears. El fòrum ésespecialment viu. Es va posar en marxa l'any 2001 i enaquests moments compta amb més de cent inscrits, unbon grapat de persones que, diàriament, l'aprofiten perdeixar missatges sobre les seves experiències i coneixe-ments amb relació a un món que els apassiona, els de lesaus.

El fòrum és una iniciativa que respon a la mateixa na-turalesa originària del GOB. Tal icom destaca Antoni Muñoz, del'Àrea de conservació d�espèciesdel grup ecologista, �el GOB vanéixer gràcies a les reunions pe-riòdiques d'una sèrie de personesinteressades en els ocells, que jaes reunien abans que es creàs,que es posaven d'acord per sortiri observar els ocells�. I aquestadinàmica, que s'ha mantingut du-rant tots els anys de vida de l'en-titat, es veu des del naixementd'aquest espai facilitada pel fet decomptar amb un canal de comu-nicació especialment útil, �un mit-jà -afegeix Muñoz- fantàstic perpoder quedar, trobar-se, organit-zar observacions, que ens obremoltes possibilitats�.

L'ÈXIT D'UNAINICIATIVA

Possiblement perquè el contin-gut del fòrum es basa en unes

El GOB manté, des de l'any 2001, un dels llocscibernètics més actius dedicats al món de les aus,Antoni Muñoz n�és un dels responsables

Les Illes són un lloc privilegiat per als amants de les aus, un punt d'aturada de lesemigracions entre Europa i Àfrica. A aquestes condicions naturals se suma la llargaactivitat que, a l'àmbit ornitològic, es desenvolupa des del GOB, un grup que,precisament, va néixer amb l'interès centrat en l'estudi, l'observació i laconservació de les aus. Des de l'any 2001, aquesta entitat s'impulsa el Fòrum.aus,un punt d'encontre cibernètic obert a tothom des d'on es poden intercanviarimpressions, donar a conèixer localitzacions i grups d'aus, organitzar observacions.És un dels tres fòrums sobre aus de l'Estat i un dels més actius, amb més de centpersones inscrites i una circulació constant d'informació.

relacions sòlides compartides ja de manera prèvia permoltes persones, a aquesta via de comunicació cibernèti-ca no li ha succeït el que sol passar amb iniciatives sem-blants. Antoni Muñoz ho explica ben gràficament: �No sési coneix altres tipus de fòrum, però hi ha una experièn-cia que es repeteix, una espècie de trajectòria negativa;és a dir, primer, es creen per, a continuació, tenir èxit i uncreixement exponencial; finalment, moltes vegades a cau-sa de conflictes o dissensions entre les persones que elduen, decauen�. No és, evidentment, el nostre cas, cir-cumstància que torna a demostrar que allò que triomfa alciberespai és perquè, en realitat, triomfa a l'espai delsinteressos reals. De fet, en aquests moments aquest lloca Internet és un dels tres que ara com ara hi ha a tot el

Un fòrum integrat enel medi ambient

Constanza Forteza

22 gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai GOB

país dedicats a l'intercanvi sobre les aus. A aquest quemanté el GOB se sumen només el de la SEO, la SocietatEspanyola d'Ornitologia i l'Aus.cat, el fòrum català d'or-nitologia.

Quina ha estat, a quatre anys vista, la principal aporta-ció d'aquest espai? Curiosament i per sobre de molts d'al-

tres beneficis associats a la comunica-ció ràpida, l'avantatge més palpable delfòrum ha estat superar la insularitat o,millor dit, la interinsularitat. Resulta unamica increïble, però �el benefici més clarha estat poder ajuntar la gent que fafeina en el tema d'aus de les quatre Illes.Cada illa sempre ha funcionat de mane-ra molt independent i el fòrum ens haservit per estar en contacte, per podercomentar què passa a Menorca, aEivissa i a Mallorca, per compartir. Aratenim informació diària i hem salvat elproblema d'una comunicació fins ara es-cassa�.

OBERT A TOTHOM

El cas és que el Fòrum.aus no és, persobre del que pugui semblar, un lloc tan-cat als experts. Per als especialistes, el

GOB ja compta amb altres iniciatives, el fòrum és un llocd'encontre obert i, des del grup ecologista, s'anima a par-ticipar, a comunicar allò que s'ha vist amb independènciade si l'observació ha estat feta per un curiós, profà en lamatèria. Tot al contrari, animen la gent, també els al·lotsi els estudiants a entrar-hi, a agafar el fòrum com unaexcusa per introduir-se en un món, l'ornitològic, on elsprincipals motors són l'interès per la natura i els ocells, laperplexitat i la curiositat davant les seves manifestaci-ons. Al cap i a la fi, l'ornitologia, com diu Antoni Muñoz,acaba sempre en un temps d'observació i uns binoclesben orientats.

DOS ULLS I UNS BINOCLES

Aquesta és la qüestió. La comunicació electrònica aporta

la rapidesa, la facilitat de l'intercanvi, lasimultaneïtat. Un factor important, mésquan es necessita actuar. Però, en el fons,tota aportació objectiva prové d'una per-sona que, en el camp, fa una observaciódirecta equipada amb uns simples binocles.�A l'ornitologia empram les mateixes ei-nes de sempre, hi ha molt poca diferènciaentre el que es fa ara i el que es feia fatrenta anys�, indica Muñoz. És, a més, im-pressionant constatar que els treballs que,a l'àmbit ornitològic, ha fet el GOB al llargde la seva història els ha elaborat tot mo-bilitzant esforços desinteressats, quasisempre en mans de voluntaris, i no unspocs, sinó més aviat una bona quantitatde gent. Si, per exemple, hi ha un Atlasd'Aus Nidificants de les Balears datat del'any 1994 és perquè, del 1980 al 1994 propde 250 persones recolliren en diversospunts informació, fruit de l'observació, finsa aconseguir un mapa de distribució de lesespècies. S'ha de valorar que el primer

atles europeu d'aus nidificants es va publicar a GranBretanya l'any 1976 i que el mapa balear és, en aquestsmoments, el document ornitològic de referència de lesIlles.

Ara, el GOB torna a elaborar l'Atlas tot i que en aques-ta ocasió es pretén actualitzar-lo en un període molt méscurt de temps. �L'atlas ideal és una fotografia en el temps,és a dir, aquell que recull el màxim de dades en el menorperíode temporal possible�, comenta Muñoz. En poquesparaules, molt d'esforç en poc temps, de manera que lainformació sobre cada tipus d'aus s'ajusti al màxim a unperíode temporal concret.

ATLAS D'AUS I CANVIS

L'Atlas mostrarà canvis. Constatarà que hi ha una colo-nització, procedent de l'Orient, de la tórtora turca, unaexpansió que afecta tota Europa i que, en el cas de lesIlles és prest per saber-ne les conseqüències i les reper-cussions sobre la tórtora d'aquí, la de garriga. Tambémostrarà un dels efectes que es donen per segurs, quel'abandonament agrícola dels terrenys afecta una part del'avifauna que assegurava la seva alimentació a les zonesde conreu. I possiblement mostrarà la introducció de no-ves espècies a s'Albufera de Mallorca o la regressió delscabots, un tipus d'oronella que fa els nius a les teulades iamb una població que, segons les dades que ja ofereixencensos fets a alguns pobles, registra una minva clara o,en algunes localitats, la simple desaparició. I, lògicament,moltes més dades, que se sumaran a les que s'integrinen un altre document avui en elaboració, el programa de�Seguiment d'aus comunes�, dedicat a la quantificació delsexemplars d'espècies més abundants i a la comparacióamb les estadístiques i registres anteriors.

MILANES, VERÍ I RÀDIOEMISSORS

Una vegada enllestits aquests documents es disposaràde molta més informació per poder efectuar una avalua-ció objectiva de la salut de la nostra avifauna. Salut que,en els casos d'algunes espècies i per sobre dels progra-mes de recuperació, fa botar totes les alarmes. Al llargdel darrer mes, s'han trobat dues milanes mortes a causa

Si les Balearscompten amb un

Atlas d'AusNidificants és

perquè, del 1980 al1994 prop de 250

persones recollirenen diversos punts

informació, fruit del'observació, fins a

aconseguir unmapa de

distribució de lesespècies

23gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai GOB

L'activitat de camp de l'ornitologia sembla de vegades un veri-table treball de Sísifo, una feina on sumen milers i milers depetites aportacions individuals. Si fer un atlas de les aus quenidifiquen a les Illes implica la col·laboració de més de dues-centes persones, dur a terme l'anellat sistemàtic dels ocells re-quereix esforços multiplicats, la col·laboració de persones i vo-

luntaris disposats a identificar elsocells, tots els que es pugui, per ser-vir una empresa tan universal comdifícil d'abastar. Tots els anellamentspassen, una vegada efectuats, a uncentre de control informàtic radicata Madrid, a la vegada connectat ambels de la resta de països.

És un tipus de treball sobre el qualrarament es podrà rebre gaire satis-facció. �Moltes vegades et demanenper què serveix anellar milers d'auscada any. I els ornitòlegs semprecontestam el mateix: �ja servirà peralguna cosa. I és possible que facisfeina per a altres, però segur quealgú, en algun lloc, l'aprofitarà�, des-

taca Antoni Muñoz. I, efectivament, tot i que les gratificacionsper la feina feta són rares, de tant en tant arriben notícies quecompensen. �No fa molt un virot gran, que havíem anellat a lesIlles, va ser localitzat mort a les costes dels Estats Units. Sabí-

Anellar el cel

del verí. La mala notícia és que, a pesar de totes les cam-panyes informatives i de la difusió del càstig penal quecomporta l'ús del verí, aquesta és una pràctica que no esvol abandonar. Com diu Antoni Muñoz �més de la meitatde la població de milanes dormiran avui vespre a dos únicspunts de la Serra de Tramuntana. Això les col·loca en unasituació de vulnerabilitat brutal, perquè basta que nomésen un d'aquests dos punts es posi verí perquè passi elque va ocórrer fa tres anys, que en una setmana en mo-riren tres. Crec que mai no podrem dir que hem acabatamb el problema del verí�.

La bona notícia -lògicament relativa- és que, dins elprograma de conservació de la milana -que compta enaquests moments amb una població de deu parelles- cadaau du una petita motxilla a l'esquena amb un emissor deràdio seguiment. Un dispositiu que aporta informació re-lativa al lloc on són i als desplaçaments, a si són vives omortes. Gràcies a aquest dispositiu es pogueren localit-zar ràpidament les dues milanes enverinades per, tambéamb celeritat, enviar les mostres per a l'analítica toxico-lògica. No deixa de ser un contrasentit que la tecnologiaens aporti dades exactes però que no ens permeti asse-gurar la vida d'una espècie amenaçada.

LA CAÇA

Parlar de caça resulta complicat, més en una comuni-tat on els seus defensors es fan escoltar i on l'activitat delcaçador és argumentada com la d'un �gestor del medinatural�. Antoni Muñoz defensa el punt de vistaconservacionista però dóna valor al matís. En principi, la

El Fòrum té èxit,circumstància quetorna a demostrar

que allò quetriomfa al

ciberespai ésperquè, en realitat,

triomfa a l'espaidels interessos

reals

Una simpleanella potdonarconstància d'unviatgeextraordinari,de la capacitatde les aus derecórrerdistànciesimpensables

em que el virot gran és pelàgic i que alguns d'aquests animalssortien a l'Atlàntic i que baixaven per la costa africana, però maino havíem suposat que poguessin travessar tot l'oceà. Bé, araho sabem gràcies que un dia el virot va ser anellat�.

No és el primer cas excepcional. Hi ha constància d'aus iden-tificades aquí que s'han recollit a Sud-àfrica. O viceversa, d'auslocalitzades a les Illes amb anells de llocs a distàncies impensa-bles. Viatges extraordinaris dels quals tenim constància per unsimple anell.

Antoni Muñoz Navarro (Artà, 1968) és llicenciat en biologia i des del'any 1991 treballa a l'Àrea de conservació d'espècies. D'ell depèn elFòrum.aus.

caça sobre espècies habituals, com el conill o la perdiu,�no té uns efectes negatius, és una caça molt gestiona-da; són espècies que, per un costat, s'amollen i per l'al-tre es cacen�. El problema no està en els efectes puntualssobre aquestes espècies sinó, més aviat, en els conflictesque genera sobre un territori global queés, en ell mateix, petit, que té una ocu-pació poblacional densa i que està molturbanitzat. I que triplica la mitjana esta-tal pel que fa al nombre de caçadors. Laconseqüència és que �la caça és, final-ment, una font constant i important deconflictes�. A la vegada, �i és aquí onnosaltres veim el perill�, la caça afectaespècies migratòries com el tord, l'espè-cie més caçada de les Balears amb dife-rència. Muñoz ens situa: �imaginau untord, un animal capaç de fer 800 quilò-metres, de travessar la mar per fugir delfred, que arriba aquí amb el repte natu-ral de no morir de fam. I que ha de substituir aquestrepte natural pel d'entrar en un camp de batalla i no mo-rir d'un tir�. Sense esmentar que �molts de caçadors dis-paren sobre tot allò que es mou, sobre qualsevol animalque mai no es pot confondre amb una peça de caça! Alllarg dels dos darrers anys pel centre de recuperació delCOFIB, a Santa Eugènia, han passat prop de 70 exem-plars d'aus protegides afectades per un dispar. Aquestapretesa sensibilitat amb relació al medi ambient i les es-pècies encara està per veure, la realitat és que, sobreaquests tipus de temes, sembla que els anys no passen�.

24 gea - núm. 17 - 2005

Agustí Jansà Clar, cap del Centre Meteorològic Zonal de Balears

-És una ciència moderna la meteorologia?

-La meteorologia, com a ciència, es pot dir que va co-mençar en els segles XVI i XVII, quan s'inventaren elsinstruments bàsics d'observació, com el baròmetre o eltermòmetre. Aquest és el començament de la meteorolo-

gia com a ciència, però la seva evolució cap a la concep-ció que ara en tenim, que ens permet diagnosticar i ana-litzar, saber com funcionen els sistemes meteorològics,és molt més moderna. Això és així perquè no s'hi va po-der arribar fins que no es varen poder intercanviar lesinformacions meteorològiques de partida, i això va succeircap a finals del segle XIX. Per tant, podem dir que lameteorologia com a ciència té unes fases prèvies, clares,que són la invenció dels instruments bàsics, però un nai-xement més formal o més complet a finals del segle XIX.S'hauria de considerar la meteorologia com una ciènciarelativament moderna.

Si alguna ciència s'ha vist impulsada com cap altra en les darreres dècades gràcies a les novestecnologies, aquesta ha estat la meteorologia. La predicció del temps, que fins fa trenta anysera més intuïtiva que exacta, s'ha convertir en una qüestió basada en complexos càlculsmatemàtics que només poden fer les màquines, els ordinadors. La previsió del temps haesdevingut una informació prou exacta avui en dia, per això, a la vegada, augmenta el grau de

confiança social en aquesta previsió i també lademanda d'informació fiable.Agustí Jansà, cap del Centre Meteorològic Zonal deBalears de l'Institut Nacional de Meteorologia, ésl'home del temps a les Illes. Ell ha vist com s'haproduït una innovació tecnològica profunda a partir

dels anys vuitanta, quan es va passar dels mètodes arcaics a mètodes informàtics i moderns.El termòmetre i el baròmetre han deixat pas als satèl·lits i, sobretot, a l'ordinador. Jansàassegura que un tractament sofisticat de la informació a tots els nivells permet que es puguinfer prediccions del temps fiables a nivell local i regional. La gran base és la infraestructurainformàtica que té el mateix Institut Nacional de Meteorologia.

L'home del tempsJuanjo Sánchez

INFLUÈNCIA DE LA INFORMÀTICA

-Com ha influït en l'evolució de la ciència meteorològicael desenvolupament de les noves tecnologies de la infor-mació?

-La influència ha estat total,això és absolutament dràs-tic en el cas de la meteoro-logia. Podem dir que la me-teorologia de fa cinquantaanys no té res a veure ambla meteorologia actual i aixòha estat possible gràcies a laimplantació progressiva delssistemes informàtics. Per co-mençar, la predicció meteo-rològica, poder esbrinar ci-entíficament quin temps hade fer en els propers dies,anteriorment a l'era de la in-formàtica, es basava en unacontinuïtat. Per tant, en cer-ta manera, la predicció esbasava en una intuïció res-pecte de les coses que suc-ceïen, o sigui que a partir deles observacions es podiaanalitzar el temps, veurecom estava, i a partird'aquestes dades, per ana-logia amb altres evolucionsanteriors, es feia una projec-

ció subjectiva, molt subjectiva, de com evolucionaria enel futur la situació meteorològica. Precisament, la infor-màtica va ser la que va permetre passar al que ara conei-xem com a models de predicció numèrica. És a dir, lapossibilitat de calcular l'evolució futura de l'atmosfera enlloc d'intuir-la. Calcular, en quin sentit? Aquesta és la granrevolució dels models de predicció numèrica, que es potcalcular el temps en el sentit que es tracta de resoldre elproblema de la predicció atmosfèrica de la mateixa ma-nera que es resol qualsevol problema físic. És a dir, de-terminar unes condicions inicials i a partir d'aquestes con-dicions o dades del problema, aplicar les equacions perti-

25gea - núm. 17 - 2005

nents, les equacions que corresponen a aquest proble-ma. En aquest cas són les equacions de la dinàmica, ter-modinàmica i de la física de l'atmosfera en general. I totaplicant-les podem treure'ns la solució, que seria el tempsprevist. Per tant, com a problema, la predicció del tempsés un problema físic perfectament plantejable i maneja-ble. Però, quin és el problema, quina és la complicaciódins l'àmbit meteorològic?, doncs que tenim moltes difi-cultats, pràcticament insalvables per mitjans convencio-nals, per solucionar aquest problema a cop de bolígraf ipaper. És impossible perquè en primer lloc conèixer lescondicions inicials, les dades de partida del problema, ésrealment complex ja que com que no en tenim observaci-ons en tots els punts de la Terra i menys encara tridimen-sionals, en vertical, i a més horitzontalment, s'han de feruns processos d'interpolació de les dades que ens per-metin omplir buits d'una manera racional, de tal maneraque la visió que tenim de les condicions inicials sigui lamés exacta possible, la més aproximada a la realitat. Aixòrequereix models sofisticats del que anomenam anàlisidel temps. Per fer les anàlisis s'han d'incorporar a un sis-tema informàtic totes les dades d'observació que siguin al'abast, que siguin assumibles, i després processar-lesper interpolar adequadament un estat inicial. Després veel plantejament i la solució del problema. El plantejamentsón les condicions de la termodinàmica atmosfèrica, peròaquestes equacions tenen un problema, i és que són equa-cions que estan plantejades en derivades parcials que notenen solució analítica, és a dir, que no es poden resoldreíntegrament amb bolígraf i paper perquè només tenensolució numèrica. Per tant, s'han d'integrar per passossuccessius períodes de temps molt curts per anar aproxi-mant el problema final.

-Sense ordinadors sembla impossible fer aquesta quanti-tat de càlculs potents.

-Clar, això requereix càlcul informàtic, perquè és impos-sible fer-ho a mà. A part d'això, el volum d'informacióque s'ha de manejar per treure una simple predicció pera demà és immens, perquè necessitam resoldre aquestesequacions de la situació atmosfèrica a tota una sèrie depunts sobre el planeta, i com més punts millor, com méspunts puguem aplicar als plantejaments de la resoluciódel problema, més resolució, més informació tendrem perfer la previsió més exacta. Això vol dir que són milers imilers de punts en horitzontal, que es multipliquen per la

dimensió vertical i a tots aquests punts s'afegeix una rei-xa tridimensional enormement densa i enormement ex-tensa que hauríem de resoldre amb les equacions.Bé, tot això és completament impossible sense la infor-màtica, fins fa cinquanta anys no s'havia pogut ni plante-jar el problema de la predicció numèrica. S'ha avançatprogressivament, sobretot en els darrers trenta anys,d'una manera impressionant, per mor de les facilitats quela informàtica posa a l'abast de la meteorologia, perquèpodem dir que s'ha multiplicat la densitat de la xarxa decàlcul que és necessària. En aquest sentit, es dóna unacircumstància prou curiosa i és que, gairebé a tots elspaïsos succeeix això, els ordinadors més grans de quèdisposa el país, normalment, són en mans del servei me-teorològic corresponent. Per què?, perquè l'exigència decàlcul a la meteorologia és impressionant si volem anaramb una mica de precisió. Si comparam el que es produ-eix en els darrers deu anys quant aprevisió meteorològica amb el ques'obtenia en fa trenta o quaranta ambels primers models numèrics, i ambel que es produïa fa cinquanta anys,abans dels models numèrics, no téres a veure una cosa amb l'altra. Ésa dir, hem canviat totalment de pre-dicció. Però bé, això és el que ha su-posat la informàtica amb relació a lameteorologia, com a aplicació per aun servei. Però, és que aquests mo-dels de producció numèrica, no no-més són l'instrument per fer la pre-dicció, sinó que també són l'instrument necessari per a lainvestigació en meteorologia.També podríem destacar que si no informatitzàssim tot elque és el sistema de recollida de dades, no podríem ma-nejar tota la quantitat d'informació que tenim actualment,informació procedent d'observatoris convencionals, ubi-cats en terra o bé transportats per globus, per radioson-datge. I també tota la informació que ve dels satèl·litsmeteorològics, dels radars meteorològics, tot aquest ti-pus de dades és enormement important, enormementabundant i si no s'informatitzàs el procés de recollida,doncs, no seria manejable, no es podria incorporar alssistemes de predicció, no es podria fer investigació nipredicció d'aquests tipus.

-La sofisticació dels models de predicció numèrica potarribar a ser tal que la predicció del tempssigui totalment fiable a molt curt termini?

-Sí, a mesura que el desenvolupament in-formàtic ho permet, es milloren els siste-mes numèrics de predicció, augmenta la re-solució, s'afegeixen simulacions que no espodien afegir abans perquè faltava capaci-tat de càlcul. Tots aquests models se sofis-tiquen de cada vegada més. Això és infi-nit?, no és infinit. En meteorologia hi ha unproblema prou important que són les con-dicions inicials. Per tant, l'esforç s'hauria defer amb les condicions inicials més perfec-cionades, però com que aquí la perfecciótotal és impossible, no podem pensar maique tenguem un radiosondatge a cada qui-lòmetre quadrat, s'ha de comptar ambaquest component d'incertesa que té la pre-dicció meteorològica.Actualment desenvolupam un nou avanç,

Agustí Jansà Clar és, sense dubte, l'home del temps a les IllesBalears. Meteoròleg de l'Estat des del 1973, Jansà és director delCentre Meteorològic Zonal de Balears de l'Institut Nacional de Mete-orologia des de l'any 1987. És llicenciat (1971) i doctor (1978) enciències físiques, diplomat i meteoròleg de l'Institut Nacional de Me-teorologia (INM), des del 1971. Les seves principals línies d'investi-gació estan centrades en el clima balear. Entre les seves tasques degestió científica cal destacar les de coordinador de la participaciócientífica espanyola al projecte mundial ALPEX (1982-85); responsa-ble de la participació espanyola al projecte hispano-francès PYREX(1988-93); vicepresident del Grup Director del projecte MCP (ciclonsmediterranis) de l'Organització Meteorològica Mundial OMM (1991-97); representant tècnic d'Espanya al projecte internacional MAP;organitzador del Simposi Internacional INM/OMM sobre ciclons i tempsadvers a la Mediterrània (Palma 1997) i proponent i coordinador delprojecte MEDEX de l'OMM. Agustí Jansà és autor de quaranta publi-cacions, entre llibres i articles en revistes científiques nacionals iinternacionals, a part de comunicacions a congressos.

�La meteorologia defa cinquanta anys noté res a veure amb lameteorologia actual, iaixò ha estat possible

gràcies a laimplantació dels

sistemes informàtics�

Ciberespai Agustí Jansà

26 gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Agustí Jansà

prou recent, per intentar introduir aquest component d'in-certesa que necessàriament té tota predicció meteorolò-gica. Això es pot manejar amb els models numèrics. Tupots fer una predicció determinista, és a dir, suposemque tenim unes condicions inicials que són vàlides perpoder obtenir el temps futur. Aquest serà el temps que hihaurà, molt bé. Però, amb quina confiança? Bé, doncs,per saber amb quina confiança, i això és molt importantper prendre decisions, el que es fa actualment és aplicarsistemes que s'anomenen de predicció per conjunts, osigui, no fer tan sols una predicció, sinó que agafam lapredicció de partida per a desprès modificar lleugeramentles condicions inicials a diferents dimensions, per tant,generar condicions generals diferents lleugerament de lesque pensam que són les bones. Per què?, perquè les bo-nes no les coneixem realment, per tant podrien ser unesaltres. Per posar un cas, podem crear 50 condicions inici-

als diferents i fer la predicció, no unavegada, sinó 50 vegades, i en aquestcas tenim 50 estats finals futurs del'atmosfera. Què succeirà?, doncs po-den succeir diferents escenaris. Pertant, podem tenir una imatge moltmés variada de com pensam que potevolucionar l'atmosfera. Clar, si esdóna el cas en un dia determinat queles 50 prediccions són molt coinci-dents, direm que aquestes són lescondicions finals, i n'estam segursperquè hi ha concordança encara queno en les condicions inicials. Per tant,podem dir així que aquesta és la pre-dicció amb molta confiança avui i amb

poca confiança un altre dia segons els resultats, ho po-dem quantificar d'aquesta manera. Aquests tipus de pro-cés i també l'aplicació de mètodes estadístics en elpostprocés, és a dir, en els resultats de la predicció nu-mèrica determinista, són els que permeten a poc a pocincorporar els termes d'incertesa per precisar millor quèés allò que volem dir, què és el que podem dir del com-portament de l'atmosfera. Per introduir aquest sistema,la irrupció de la informàtica ha estat una exigència. Pertant, l'exigència de suport informàtic es dispara. El futurva per aquí. El mateix Institut Nacional de Meteorologia,dins aquest any 2005, vol introduir les prediccions perconjunts, a petita escala.

DEMANDA D'INFORMACIÓ

-En paral·lel a l'evolució de la meteorologia, és cada copmés exigent la demanda i la necessitat d'informació deltemps?

-En això també s'ha produït un canvi substancial en pocsanys. És a dir, quan la gent tenia una confiança escassaen la previsió meteorològica, perquè amb motiu sabia quela predicció era una mica d'elucubració, doncs no hi haviauna gran demanda, perquè tampoc no hi havia una granutilitat. Ara que les prediccions tenen, amb totes les limi-tacions que he esmentat, una fiabilitat molt gran, sobre-tot en els primers dies, fins al tercer o cinquè dia, doncsles aplicacions es disparen, perquè la gent té una confi-ança en aquesta predicció. Per tant, la presa de decisi-ons, que fins i tot tenen valor econòmic important, estàmolt afectada per aquesta predicció. Per exemple, les pla-nificacions d'una companyia elèctrica, els consums quepugui haver-hi en el futur, depenen molt de les tempera-tures previstes en aquest futur, i això suposa una quanti-

tat de doblers a manejar tremenda, aquest és un exem-ple.Com que ara hi ha aquesta confiança, aquestes previsi-ons són també més exigents i això s'incrementa. Cadacop hi haurà més decisions que dependran de les predic-cions meteorològiques, cada vegada ens exigiran mésprecisió, més exactitud, perquè hi ha més doblers en joc.

CANVI CLIMÀTIC

-Com caldria llegir el significat de l'onada de fred tantcontinuada que hem patit aquest hivern, és potser a cau-sa del canvi climàtic?

-El canvi climàtic és un fet, és una qüestió sobre la qualhi ha poca discussió. Encara hi ha alguna veu discordant,però francament, està fora de lloc. Es pot donar per esta-blert que hi ha un canvi climàtic en marxa, i no nomésestà en marxa sinó que ja es nota. És a dir, si comparamles variables climàtiques, les mitjanes des de fa trenta

Els satèl·litsi Internet

-Els satèl·lits o Internet: quina de les dues té actual-ment més influència en el camp de la meteorologia?

-Ara per ara, Internet s'utilitza molt a meteorologia.S'utilitza molt com a mitjà d'intercanvi d'informació,d'intranet hauríem de parlar, entre els diferents ser-veis meteorològics. És un sistema còmode actual-ment. També és un sistema còmode Internet exteri-or, per donar a conèixer i difondre la informació me-teorològica, és imprescindible en aquest sentit. Con-cretament, l'Institut Nacional de Meteorologia té ac-tualment una web que aporta una quantitat d'infor-mació impressionant que permet a tots els quevulguin consultar-la veure molts de detalls. Però, re-alment, Internet i la tecnologia d'Internet en gene-ral, no és el que més ha influït en els canvis meteo-rològics. El que més ha influït tampoc no ha estat elsatèl·lit Meteosat, encara que s'ha de reconèixer queel Meteosat, com tots els satèl·lits meteorològics,ha tengut molta d'importància, és clar, perquè do-nen una visió diferent dels sistemes meteorològicsque existeixen. Els satèl·lits meteorològics i en ge-neral els sistemes de teledetecció, evidentment totsells basats en suports informàtics, ens permeten te-nir una visió nova del problema meteorològic i enspermeten una altra cosa molt important: vigilar quèsucceeix en cada moment, veure com es produeixenles coses, com es desenvolupen els fenòmens perpoder-los seguir en temps real i, per tant, en algunmoment donar avisos de darrera hora que poden tenirefectes concrets per a la protecció de les vides i bénsmaterials de la societat. És un aspecte molt impor-tant, ara bé, aquest no és el gran impuls de la pre-dicció del temps. El gran motor han estat els modelsde predicció numèrics, que estan basats en la infor-màtica. Per tant, el gran avanç de la meteorologiaactual és la informàtica, molt ajudada pels sistemesde teledetecció, que també tenen suport informàtic.

�El gran impuls de lapredicció del tempssón els models de

predicció numèrics,que estan basats en

la informàtica.Per tant, el gran

avanç de lameteorologia actualés la informàtica�

27gea - núm. 17 - 2005

Ciberespai Agustí Jansà

anys, veiem que s'han produït desplaçamentssignificatius. El canvi climàtic, bàsicament,consisteix en un augment de la temperatura,bàsicament és això. El que passa és que aixòté moltes implicacions secundàries, diguem-ho així. El fet que es produeixi aquest aug-ment de temperatura i, sobretot, que no siguiregular a tot el planeta, sinó que hi hagi uneszones on l'escalfament és més important quea altres (en concret l'escalfament és més im-portant a les zones continentals de latitudsaltes que a les zones marítimes de latitudsbaixes), això fa que es produeixin desajusts ala circulació atmosfèrica. La circulació atmos-fèrica és un procés que funciona pel desequi-libri que hi ha entre la calor a les regions po-lars i a les regions equatorials. Aquest és elmotor principal de l'atmosfera i el que dónalloc a la cadena, l'engranatge que anomenamcirculació atmosfèrica. Doncs bé, a causa deldesajust que produeix el canvi climàtic, esdesajusta també la situació atmosfèrica i aixòfa, per tant, que a zones on abans eren fre-qüents els passos de depressions, ara no siguin tan fre-qüents i hi hagi una tendència a la disminució de les plu-ges. Mentre que a altres regions on abans no passavenamb tanta freqüència les depressions, ara hi passen mésa causa dels desajusts de la circulació atmosfèrica. Aquestaonada de fred no és una manifestació del canvi climàtic,la manifestació del canvi climàtic seria el contrari, seriamés calor.

-Tot coincidint amb l'entrada en vigor del Protocol de Kyotoper a la reducció dels gasos contaminats a l'atmosfera, elMinisteri de Medi Ambient va presentar un estudi de lespossibles conseqüències que el canvi climàtic tendrà aEspanya. Amb les dades de què disposam, què ens espe-ra a Balears?

-S'han de distingir dues coses, per una part què s'esperadel clima en ell mateix i de l'altra quines conseqüènciesté aquest canvi de clima. Quant a la previsió del clima enell mateix, és prou clar. Podem dir que a Balears tendremuna pujada de les temperatures a l'estiu d'entre 3 i 5graus d'aquí a cent anys i una mica menys l'hivern. Aquestseria el canvi global que ens espera quant a temperatu-res. Quant a pluges, és molt menys clara la tendència,però els estudis sembla que coincideixen que hi hauriauna lleugera disminució de les precipitacions cap aMenorca i un lleuger augment cap a Eivissa, amb Mallorcaen una situació intermèdia. Però, a més de tot això, elque hi hauria també és més irregularitat, tant pel que fa atemperatures com a pluges. Aquestes serien les granslínies del clima futur que ens espera, un clima per tantprou complicat, perquè hem de tenir en compte que sil'estiu del 2003 ens va escandalitzar i va produir un im-pacte amb un índex de mortalitat important l'onada decalor... quan milers de persones al conjunt de tota Espa-nya varen morir indirectament a conseqüència de l'aug-ment de temperatura, doncs bé, la temperatura mitjanad'aquell estiu extraordinari del 2003 era tres graus mésalta del que és normal. �Normal� vol dir la mitjana delstrenta anys anteriors. Doncs bé, tres graus més serà elque serà normal d'aquí a cinquanta, seixanta o setantaanys. Per tant el que hem d'imaginar és que tendrem coma normal allò que va ser tan extraordinari ara fa poc. Ésdifícil de concebre quina bondat tendrà aquest clima,

�Balears és unaregió on el canvi

climàtic seràimportant, perquè

és una regió declima marginal.

Petites variacions anosaltres ens

descol·loquen més�

escarrufa molt pensar que això seria el normal i que, pertant, les puntes de calor serien encara moltíssim més al-tes. Per altra banda, tampoc no és agradable un augmentde la irregularitat en les precipitacions i una certa dismi-nució al total de les Illes, perquè això repercuteix en unmenor aprofitament dels recursos hídrics, més erosió,etcètera.

-La zona de les Balears es troba en una de les regions onel canvi climàtic serà més evident?

-És una regió on el canvi climàtic serà important, perquèés una regió de clima marginal. És a dir,no som ni una zona molt plujosa ni unazona molt àrida. No som ni una zonamolt freda ni una zona molt càlida, es-tam a una posició intermèdia. Per tant,petites variacions a nosaltres ensdescol·loquen més.

PREDIR EL TEMPS

-On és més difícil fer la predicció deltemps, a les Illes o a la Península?

-El mecanisme per fer una predicció ésel mateix per tot arreu. Com li he dit,actualment està basat en uns models de predicció numè-rica, uns models que normalment corren pels grans cen-tres de predicció i això permet conèixer la situació futuraen termes de camps meteorològics. Els camps meteoro-lògics s'han d'interpretar i en la interpretació d'aquestscamps meteorològics per esbrinar quin és el temps con-cret futur intervé el coneixement del meteoròleg, el co-neixement que tengui de l'atmosfera local i regional.Aquest aspecte, a les Balears, i a la Mediterrània en ge-neral, és més crític que a altres zones que siguin clara-ment atlàntiques, perquè aquí hi ha moltes alteracions depetita escala que pertorben la delineació general dels sis-temes meteorològics i li donen una complexitat afegida.La interpretació dels productes de predicció numèrica ésun problema complicat a la Mediterrània i en particular ales Balears. És un problema més senzill a zones ambmenys influències locals.

28 gea - núm. 17 - 2005

EL M

ÓN

Qui fou president de la Unió Soviètica i impulsor de laperestroika, Mikhail Gorbatxov, dedica el pròleg de �L'Es-tat del món�, l'informe anual del prestigiós WorldwatchInstitut, a redefinir un nou model de desenvolupamentdirigit al benestar de la humanitat. �No som els amos delmón, sinó els convidats�, ens diu, i per això reivindica unnou paradigma social que tengui com a objectiu el benes-tar de tota la societat i no només d'una part. També pro-posa establir els límits del desenvolupament en les fron-teres de la naturalesa i no en la tecnologia i el consumisme.

D'altra banda, Gorbatxov alerta sobre l'actual situacióinternacional, sotmesa a la tensió del terror. �Els actes deterror i les perilloses reaccions que generen -escriu- nei-xen d'un niu teixit amb pobresa, desigualtat, delinqüèn-cia, proliferació d'armes, moviments massius de pobla-ció, desastres naturals, desintegració d'ecosistemes,malalties noves o que reapareixen i la lluita per la terra iels recursos. Per construir la seguretat mundial, tots elspaïsos han de prendre aquests problemes com a riscos ivulnerabilitats compartits�.

�Les polítiques derivades d'una nova comprensió de laseguretat mundial poden evitar aquests perills i promou-re alternatives constructives. Els autors de �L'Estat delmón 2005� proposen que els fonaments de la pau i de

“L'Estat del món 2005”, presentat a Palma

l'estabilitat estiguin en un distanci-ament de la dependència del petro-li, en el conreu de la seguretat ali-mentària, en el tractament dels con-flictes de l'aigua, en la contenció deles malalties infeccioses, en l'avençcap al desarmament i en la coope-ració per damunt de les fronteres perassolir un món sostenible�.

L'EDICIÓ CATALANAEDITADA

PER �SA NOSTRA�

�L'Estat del món 2005" va ser pre-sentat a principi d'any al Centre Cul-tural de �SA NOSTRA�, entitat quejuntament al Banc de Sabadell i elCentre UNESCO de Catalunya edi-ten la versió catalana. La presenta-ció va ser a càrrec d'Erik

Assadourian, codirector de l'informe. Reuneix les dadesmés rellevants ocorregudes a tots els països del món du-rant el 2004, així com informació estadística i anàlis so-bre aspectes com el deute extern, la inversió i el desen-volupament.

�L'Estat del món� analitza les principals amenaces pera l'estabilitat i aposta per la col·laboració internacional iel finançament i suport als objectius de desenvolupamentdel mil·lenni per afrontar-les. Segons l'informe, les ma-lalties infeccioses, la fam, la manca d'aigua, el deteriora-ment ambiental i la dependència del petroli són els prin-cipals reptes als quals els països han de donar respostaja que aquests són els veritables �eixos del mal� queamenacen la seguretat mundial.

ELS EIXOS DEL MAL

- Malalties infeccioses: Cada any moren 15 milions depersones per aquestes malalties, entre les quals la sidaesdevé la més mortífera. Aquestes infeccions podendesestabilitzar els estats i debilitar-ne les estructures. Enalguns dels països més pobres del món, especialment al'Àfrica subsahariana, la sida delma la població productiva.

- Dependència del petroli: Aquest recurs comporta tres

Lluitar contra la pobresaper combatre el terror

Gea

�Som els convidats i no els amos de la natura -això és el que ensdiu Mikhail Gorbatxov, en el pròleg a l'informe sobre l'Estat del

món del Worldwatch Institute corresponent al 2005- per a la qualcosa s'ha de crear un nou paradigma per al desenvolupament i laresolució de conflictes, basat en els costos i els beneficis de tots

els pobles i limitat per les fronteres de la mateixa natura i no pelslímits de la tecnologia i del consumisme�.

Presentació a�SA NOSTRA�.

29gea - núm. 17 - 2005

Europa contra la importacióil·legal de fusta

L�estat del món

tipus d'inseguretat: econòmica, política -ja que contribu-eix a augmentar els conflictes violents i la violació delsdrets humans- i mediambiental, ja que soscava l'estabili-tat climàtica.

- Manca d'aigua, aliments i deteriorament ambiental:A tot el món, 434 milions de persones pateixen escasse-sa d'aigua i prop de 2.000 milions fam i deficiències nu-tritives cròniques. L'accés insuficient a l'aigua és una deles principals causes de pèrdua del mitjà de subsistènciaa les zones rurals i exacerba els conflictes. La degradacióambiental, el canvi climàtic i la pèrdua de diversitat enespècies vegetals i animals són alguns dels factors quedebiliten la seguretat alimentària.

DELINQÜÈNCIA I TERRORISME

Segons Erik Assadourian, totes aquestes problemàti-ques �incrementen el patiment humà i això té un impacteen la seguretat�. En molts de casos, la suma d'aquestessituacions afavoreix les migracions de les zones ruralscap a les zones urbanes tot contribuint a la creació desuburbis que són �camps abonats per entrar en la delin-qüència organitzada�.

Per no són els únics. Un gran nombre de països endesenvolupament viuen un important increment de jovesque a causa de la manca d'oportunitats econòmiques esveuen abocats a l'atur. �Els 200 milions de joves que notenen feina o no guanyen suficient per fer-se càrrec d'unafamília es poden convertir en una força desestabilitzadorasi el seu malestar els porta cap a la delinqüència, a col·la-borar en revoltes o en grups extremistes�, recull l'infor-me.

La resposta a tots aquests reptes no pot donar-se desd'un àmbit purament nacional, sinó que cal una implica-ció internacional. �És necessària una política de preven-ció en què els països occidentals s'impliquin de formaproactiva per tractar les arrels d'aquests problemes. La

manera de lluitar contra la inseguretat és invertir en mi-llorar l'estabilitat i el benestar dels països en desenvolu-pament� afirma el codirector de l'informe. Per aconse-guir-ho és essencial l'assoliment dels Objectius delMil·lenni, però per això �cal que els països desenvolupatsdediquin més fons a Ajuda Oficial al Desenvolupament.Els diners que cada any es destinen a despesa militars'haurien de redirigir i invertir en desenvolupament, per-què això també és seguretat�.

Per fer front a tots aquests problemes, l'informe plan-teja també l'enfortiment de les institucions civils, inversi-ons estratègiques en el camp de l'energia sostenible, lasanitat pública, la protecció dels sistemes ecològics, l'edu-cació i la creació de llocs de treball. �Si treballam en aques-ta línia, un món més segur és possible�, assegurà con-vençut Assadourian.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Setanta empreses forestals europees s'han unit aGreenpeace, ADENA i el FERN (Forest and the EuropeanUnion Resource Netwrok) per exigir a la Unió Europeaque prohibeixi les importacions de fusta il·legal i dels seusderivats. Va ser durant una sessió conjunta celebrada alParlament Europeu, a Brussel·les. Entre les empreses hiha la britànica Habitat, la francesa Castorama i la suecaIkea. La raó apuntada és la tala indiscriminada a moltsindrets del món i d'una manera molt especial a l'Amazònia.

Segons el responsable de boscos de Greenpeace, MiguelÁngel Soto, molts de boscos es destrueixen actualmentper interessos econòmics privats, tot fent malbé la rique-sa de països que gairebé no tenen més recursos que elsnaturals. Per la seva part, les empreses diuen que lesimportacions barates de fusta il·legal, no només fomen-ten desequilibris socials i mediambientals, sinó que tam-bé són un problema econòmic, perquè desestabilitzen elmercat amb una competència injusta.

La legislació europea permet ja garantir la procedènciade la fusta. Fins ara, això no obstant, �el pla d'acció per

al compliment de la legislació forestal� de part del Con-sell Europeu només és voluntari, la qual cosa és, per ales ONG i empreses signants de l'acord, absolutamentinsuficient.

Erik Assadourian.

30 gea - núm. 17 - 2005

LES I

LLES

El medi ambient a les illes Balears. Situació ianàlisi pretén informar l�alumnat sobre algu-nes qüestions que són d�actualitat, aclarir con-ceptes i termes emprats habitualment, res-pondre algunes preguntes que diàriament espoden plantejar a la vida quotidiana i donar aconèixer esdeveniments i curiositats de re-llevància ambiental.

El que caracteritza aquesta activitat és l�ex-posició dels mòduls mitjançant l�ajuda de da-des reals i actuals de les Balears, les qualssón comparades amb altres d�àmbit estatal imundial per tal d�analitzar l�estat actual de

Els joves coneixen a travésde �SA NOSTRA� l�estatmediambiental de Balearsi del món

Gea

Amb la finalitat de donar a conèixer a la comunitat educativael contingut de l�informe Estat del medi ambient. Illes Balearsque de forma periòdica elabora la Societat d�Història Naturalde les Balears, editat per �SA NOSTRA�, la Fundació ha pre-sentat durant el present curs l�activitat educativa El mediambient a les Illes Balears. Situació i anàlisi, en la qual s�ofe-reix als centres educatius la possibilitat de treballar el temade l�aigua, l�energia i la biodiversitat i que va adreçada alsalumnes d�ESO, batxillerat, cicles formatius i formació d�adults.

La LECO, a puntde ser aprovada

Gea

La Llei de conservació d'espais de rellevància ambiental hasuperat els primers tràmits parlamentaris i ja és a punt de seraprovada. Podria començar a vigir enguany mateix, la qual cosasuposarà -segons el conseller de Medi Ambient- incrementar lasuperfície protegida de les Balears en 5.500 hectàrees.

Promoure elsvalors

mediambientalsa secundària

També Descobrir l�estat del món ésun material didàctic basat en els in-formes anuals �L�estat del món2001, 2002 i 2003� del WorldwatchInstitute que la Fundació �SA NOS-TRA� ofereix als centres educatius desecundària i adults. L�objectiu delmaterial és donar a conèixer els rep-tes ambientals globals que had�afrontar la humanitat i sensibilit-zar al alumnes sobre la necessitatd�actuar i de participar per avançarcap a la sostenibilitat tant individu-alment com localment.

Descobrir l�estat del món es com-pon de deu mòduls o unitats temàti-ques que, en un principi, han estatpensades perquè el professorat lespugui treballar a l�aula amb els seusalumnes. A partir d�aquest curs, laFundació �SA NOSTRA�, Caixa de Ba-lears, ofereix als centres educatiusla possibilitat de desenvolupar und�aquests mòduls amb el suport d�uneducador que, al llarg de 90 minuts,guiarà als alumnes en la realitzacióde les activitats proposades al ma-terial, aplicant gran quantitat de pro-cediments i oferint diversos recur-sos per a realitzar accions i promou-re valors i actituds de respecte versel medi ambient i la resta de les per-sones.

Durant el curs 2004-2005 han par-ticipat 695 alumnes de 8 centres di-ferents.

les nostres illes i fomentar així l�esperit crí-tic dels alumnes, així com el respecte i esti-mació pel nostre entorn.

En el mòdul dedicat a l�aigua els alumnesconeixen la situació de les reserveshidrogeològiques a les Balears, la proble-màtica de l�estacionalitat, l�obtenció d�aigua,el consum i la depuració, a més de les re-percussions derivades de contaminar-la i defer-ne un consum indiscriminat, són els con-tinguts que es treballen en aquesta unitattemàtica.

D�on prové l�electricitat que encén la bom-beta quan premem l�interruptor? Quins pro-blemes ambientals es deriven d�aquestaacció? Quan s�acabaran les reserves de pe-troli? Com podem ajudar a frenar l�efected�hivernacle? És possible un model energè-tic sostenible? Quin és el futur de l�energiaa les illes Balears? Dins el bloc dedicat al�energia s�intenta donar resposta a totesaquestes preguntes apropant l�alumnat altema i a les seves conseqüènciesmediambientals i socials.

Què entenem per biodiversitat, com s�ori-gina, quins són els recursos que ens ofe-reix, quines són les principals causes queen provoquen la pèrdua i quines són les me-sures que es prenen per tal d�ajudar a con-servar-la, són el principals temes que estracten en aquest mòdul. Cal esmentar quedurant tota l�activitat es fa un especial èm-fasi en la riquesa biològica de les illes Bale-ars, en la descripció del seu estat i en lesaccions que es duen a terme per tal de pro-tegir-la i conservar-la.

Durant el curs escolar 2004-2005 han par-ticipat 705 alumnes de 7 centres educatiusdiferents.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La LECO, la Llei per a la conservació d'espaisde rellevància ambiental, començarà a vigirben aviat. Ha superat, per majoria, els pri-mers tràmits parlamentaris i ara mateix jaés, pràcticament, a punt per ser aprovada.Ho serà dins d'aquest període legislatiu, abansde les vacances d'estiu o, com a molt tard,en el darrer trimestre. El passat mes de marçels grups parlamentaris PP i UM rebutjarenles esmenes a la totalitat presentades perl'oposició, per donar així llum verda al pro-jecte. El conseller de Medi Ambient, Joan Font,es defensa de les acusacions fetes pel PSIB,

EU-els Verds i PSM i afirma que la llei no su-posa cap retall respecte de la situació anteri-or, sinó que hi afegeix 5.500 hectàrees.

La LECO s'adapta a la Xarxa Natura de laUnió Europea i incorpora els indrets d'inte-rès comunitari (LIC) i les zones d'especialprotecció de les Aus (ZEPA). Segons el con-seller, Balears té ara un 37% del seu territoriprotegit, bé com a àrea natural d'especialinterès o com a àrea rural d'interès paisat-gístic. En total les zones emparades per laXarxa Natura 2000 abasten un total de111.164 hectàrees.

31gea - núm. 17 - 2005

Les IV Jornades de Medi Ambient tengueren lloc a Can Tàperaamb la participació de gairebé 250 autors.Organitzades per la Societat d'Història Natural se celebraren afinals de 2004 i s'hi presentaren 143 comunicacions de més de250 autors. Per primera vegada hi hagué també sessions aMenorca en el marc de la mateixa convocatòria.

Jornades de Medi AmbientCientífics, estudiosos i gestors del medi ambient exposa-ren els seus treballs en unes jornades d'intercanvi de va-luosa informació on es pogueren escoltar les explicacionsde les darreres troballes fetes en els més diferents temesrelacionats amb el medi ambient. Les sessions tenguerenel suport de �SA NOSTRA� i de la Conselleria de MediAmbient.

En aquesta quarta edició destacà la celebració de dife-rents sessions a Maó per primera vegada, la qual cosapropicià també la participació de molts d'investigadorsmenorquins.

Lluís Moragues, president de la Societat d'Història Natu-ral, assenyalà en la sessió inaugural la seva satisfacció perla celebració d'aquest esdeveniment de caire científic idivulgatiu.

Precisament a aquesta tasca divulgativa contribueixnotablement l'edició del llibre que recull els resums delstreballs presentats, uns treballs que, com es diu a la ma-teix presentació del volum, tenen tots en comú el �conèi-xer i estimar la natura de les Illes�.

Les aportacions són molt variades i de diferents àmbitsprofessionals, hi destaquen els dedicats a les temàtiques

Un dels aspectes destacats de la LECO és que els òr-gans de gestió dels espais naturals estaran integrats pelspropietaris dels terrenys i de les administracions que hiaporten territori o finançament, mentre que a les juntesassessores hi podran participar representats dels sectorseconòmics afectats i organitzacions ecologistes. Endemés,el projecte de llei, que és a tramitació del Parlament, pro-hibeix expressament la construcció d'un camp de golf aCala d'Hort, a Eivissa, i compromet la realització d'un plad'ordenació de recursos naturals per a Cala d'Hort i CapLlentrisca.

NOUS ESPAIS

D'acord amb el desenvolupament de la LECO, la Con-selleria de Medi Ambient ha començat a elaborar els es-tudis previs per constituir quatre nous espais naturals,dos dels quals seran a Mallorca, un a Menorca i l'altre aEivissa. Els de Mallorca es troben a la Serra de Tramunta-na i a la de Llevant. Per a Menorca es tracta de protegirgran part de la costa sud, entorn de Cala Mitjana i a Eivissal'entorn, ja esmentat, de Cala d'Hort. En cada cas s'ela-borarà un PORN (Pla d'ordenació de recursos naturals)per a la qual cosa serà decisiu el parer de la propietat.

Aquesta és, precisament, una de les claus de la LECO.El conseller de Medi Ambient defensa que han de ser elspropietaris els encarregats de protegir i conservar el ter-ritori on hi ha les seves possessions. D'aquesta maneraes pot arribar a acords sobre gestió i sobre les compen-sacions que s'hauran de tenir per preservar l'entorn. Font,en la seva intervenció parlamentària sobre la llei, es mostrà

decidit partidari del diàleg tot i que informà que la lleipreveu botar-se el requisit del consentiment dels propie-taris per declarar un Parc Natural en cas de conflicte isempre per via del Parlament.

Per a l'oposició la LECO suposa una passa enrere res-pecte de les perspectives creades la passada legislatura.Recordem que el PP va reduir dràsticament el parc de Lle-vant. També el GOB comparteix aquesta opinió. Segons elseu president, Macià Blàzquez, la llei �subordina la conser-vació de la naturalesa a la propietat privada del sòl i al'urbanisme�. En la seva al·legació al projecte de llei, elgrup ecologista considera que es rebaixen les restriccionsque preveien les Directrius d'ordenació del territori (lesDOT).

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

de ciències de la Terra, fauna, flora, ecologia terrestre,biologia marina, educació ambiental i espais naturals. Aixímateix es presentaren diferents treballs sobre gestió am-biental, un camp emergent que inclou propostes sobre lagestió sostenible de les platges o el projecte d'Observa-tori Ambiental que ha posat en marxa la PIME.

Serra deTramuntana.

LES ILLES

32 gea - núm. 17 - 2005

En la inauguració de la jornada el conseller de Medi Am-bient, Jaume Font, assumí plenament els objectius delFòrum i proposà accions transversals per implicar tota lasocietat en la cura de l'entorn, una implicació que nomésserà possible a través de l'educació.

Tots els participants en els seus debats coincidiren aafirmar la necessitat d'una tasca intersectorial per poderavançar en temes d'educació ambiental a la nostra comu-nitat i des dels diferents sectors es reclamà més suporteconòmic per part de l'Administració i la necessitat d'apro-fitar els recursos que suposen les noves tecnologies tantper intercanviar informació com per posar a l'abast detothom les iniciatives existents.

DEMANDES

Així, el sector de l'Administració pública demana la cre-ació del Centre d'Informació i Documentació Ambiental(CIDA) per recollir i difondre informació i recursos; aten-dre consultes i assessorar en temes ambientals i l'esta-bliment de convenis entre els agents per incorporar lainformació i recursos. Proposà aquest CIDA com a ele-ment de visibilitat del Fòrum i s'hi dóna com a termini pera la seva operativitat la legislatura actual. Com a acció

A finals de 2004 es reuní a Can Tàpera el Fòrum d'EducacióAmbiental de les Illes Balears. Era la primera vegada queho feia a la present legislatura.D'aquella jornada els diferents grups de treball constituïtsper avançar en l'establiment d'un Pla d'acció per l'educacióambiental en els diferents àmbits de la nostra societat, comara Administració, Ciutadania, Sistema educatiu i Sectorsocioeconòmic n'han extret algunes conclusions que podeuconsultar a la pàgina de la Conselleria de Medi ambient.http://capeea.caib.es

immediata per iniciar algunes tasques correspo-nent al CIDA aquest grup de treball demanà alFòrum que el Punt d'Informació Ambiental (PIA),actualment en marxa, assumeixi dins la seva in-formació ambiental la corresponent a l'EA a lesBalears.

Una altra de les seves propostes és la creaciód'un calendari unificat d'ajudes i subvencions quepodria publicar-se en les pàgines web de la Con-selleria i establir vies de comunicació entre elsdiferents departaments i administracions com-petents en educació ambiental per aprofitar i op-timitzar els recursos.

MÉS COORDINACIÓ I RECURSOS

Per la seva banda, el grup encarregat de Ciu-tadania ressalta la necessitat de més recursos,tant materials com econòmics i humans, perpoder iniciar un procés d'aquesta magnitud ianimà la Conselleria perquè faci una propostaseriosa perquè aquest procés participatiu nos'aturi.

Demanà més suport al voluntariat i la creació d'un por-tal virtual on poder penjar les iniciatives i accions dutes aterme en matèria d'educació ambiental.

Els encarregats d'analitzar i fer propostes en l'àmbiteducatiu suggeriren per la seva banda definició de la di-nàmica a cada sector i dur a terme reunions a cada unade les illes, per a la qual cosa s'ha de preveure el seufinançament.

Així mateix al document redactat per aquest grup detreball es demanà que els seminaris d'ambientalitzacióde centres que es realitzen al CEP fossin un punt de coor-dinació. Mallorca recicla s'hi ofereix com a vincle entreels centres i el CEP. Per als encarregats d'analitzar la situ-ació al sistema educatiu són prioritats saber com es faràla difusió d'EBEA a través dels coordinadors ambientalsde centres i fer una oferta unificada de les activitats iequipaments d�educació ambiental amb la creació d'uncentre d'informació i documentació que s'encarregui dela formació i recopilació dels materials que s'editen a lesdiferents administracions.

A més, al seu document de conclusions, el grup de tre-ball constituït per fer les propostes que han de permetreavenços en el sistema educatiu proposà aprofitar el mò-dul de sensibilització ambiental existent al sistema edu-

Més recursos i coordinació per al'educació ambiental

Gea

LES ILLES

33gea - núm. 17 - 2005

Fòrum d'Educació Ambiental deles Illes Balears

catiu actual per impartir-lo a tots els cicles formatius, totadaptant-lo als diferents graus de formació, i recuperarel seminari permanent dels docents que treballen en campsd'aprenentatge.

BENEFICIS AMBIENTALS

En les seves conclusions, el grup de treball del marcsocioeconòmic va considerar que les accions de sensibi-lització destinades al sector empresarial han d'anar acom-panyades de mesures de gestió ambiental, que en moltesocasions depenen de l'Administració. A més, reclamà lanecessitat de control i aplicació de règim de sancions entemes ambientals, amb possibles beneficis o incentius peraquelles empreses que actuen correctament.

Quant al nomenament de responsables de formacióambiental en els diferents sectors, han vist també la ne-cessitat de control i criteris per a l'educació ambiental i,una reclamació comuna a tots els sectors, el grup de tre-ball que s'encarrega d'analitzar la situació de l'educacióambiental a les empreses creu imprescindible també unamajor dotació econòmica per a la seva implantació.

Les empreses que apliquin sistemes de gestió ambien-tal ja tenen incorporat a l'organigrama una persona res-ponsable de formació ambiental i en el document que re-dactà aquest grup de treball del sector socioeconòmicproposà que per llei s'obligui a tenir un responsable am-biental a aquelles empreses que superen un determinatnombre de treballadors i definir el seu perfil. Així mateixcreuen necessari l'aprofitament de la xarxa d'Internet i la

creació de pàgines web per difondre l'educació ambientalentre els empresaris i suggereixen prendre de mostra elsector hoteler on ja hi ha una xarxa d'hotels sosteniblespromoguda per l'IDI, una iniciativa que pot servir d'exem-ple a altres sectors.

Les noves infraestructures previstes en el Pla energèticde les Balears, inclosos el gasoducte i el cable, evitaranl�emissió de 23 milions de tones de CO2 a l�atmosfera,segons un estudi d�impacte ambiental encarregat pel Go-vern i que va fer públic el conseller de Comerç, Indústriai Energia, Josep Juan Cardona.

L�estudi fet pel Laboratori de Modelització Ambientalde l�Escola Tècnica Superior d�Enginyeria Industrial deBarcelona considera que, més enllà d�altres consideraci-ons de política energètica global, les dues gransinfraestructures tendran un efecte nul sobre l�entorn deles Illes Balears o que, en qualsevol cas, el seu impactenomés es deixarà sentir durant l�execució de les obres.

L�estudi, dirigit pel catedràtic d�enginyeria ambientalJosep Maria Baldasano, no es limita a analitzar els impac-tes sobre l�entorn de les infraestructures, sinó que fa unbalanç general de tot el Pla energètic. Així destaca, coma efecte positiu, l�eliminació de les centrals de Sant Joande Déu i de Son Molines i la seva substitució per la de casTresorers que funcionarà amb gas natural i que, per tant,tendrà uns efectes contaminants molt inferior. D�altrabanda, també la central de Son Reus funcionarà amb gasnatural, tot contribuint així a pal·liar les emissions de con-taminants que provoquen l�efecte hivernacle.

El pla energètic de les Balearsevitarà l�abocament de 23 milionsde tones de CO2 a l�atmosfera

Gea

La construcció del gasoducte que ha d�unir les Balearsa la xarxa gasística peninsular, que ja es preveia al plaenergètic aprovat pel govern del Pacte, és consideradamolt positiva pels ecologistes que, per contra, veuen con-traproduent el cable submarí.

Son Reus.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LES ILLES

El Fòrum d'Educació Ambiental de les Illes Balears és un òrgan de parti-cipació ciutadana, obert a totes les persones i entitats amb interès perl'educació ambiental i amb caràcter consultiu per a l'Administració. Varebre carta de naturalesa per Decret del Consell de Govern, i ha estat elmotor per a l'elaboració de l'Estratègia Balear d'Educació Ambiental.

El Fòrum d'Educació Ambiental de les Illes Balears és una assembleade participació ciutadana (persones, institucions, entitats...) de caireconsultiu que està impulsat per la Conselleria de Medi Ambient i la Uni-versitat de les Illes Balears. La primera sessió del fòrum es va realitzar el15 de desembre del 2000 i es va presentar el projecte de l'EstratègiaBalear d'Educació Ambiental (EBEA). Durant el 2001 i el 2002 es formu-laren propostes per l'elaboració de l'EBEA. L'abril del 2002 es va constituirformalment el Fòrum aprovat per Decret del Consell de Govern el dia 1de febrer del 2002. El 25 de novembre de 2004 es reuní a Can Tàperaper començar a fer un pla d'acció i fer les propostes que conté l'Estratè-gia, en tots els sectors de la societat balear.

34 gea - núm. 17 - 2005

La població de les Illes Balearsfrega el milió d�habitants

Gea

El darrer padró d�habitants donat a conèixer per l�INE fixa lapoblació de les Illes Balears en 980.472 habitants, amb un

creixement respectede l�any passat del2,6%, superior a lamitjana estatal i, defet, només superatper Múrcia i la Comu-nitat Valenciana.Això és a causa, fo-namentalment, de laimmigració que el2004 va augmentaren un 17%. L�any an-terior havia experi-mentat un alenti-ment respecte delboom iniciat a finalsdel segle passat,però enguany �pot-

ser empès per la nova regularització promoguda pel Govern� s�ha tornat a activar. En total l�any passat immigraren a lanostra comunitat poc més de 25.000 persones, de les quals23.000 eren estrangeres.

Amb aquestes dades, la xifra d�estrangers empadronats ales Illes Balears s�acosta a les 155.000 persones, el 15,8%de la població. Un percentatge que és el més alt de tot l�Es-tat �quasi el doble de la mitjana� i un dels més elevats entretots els territoris i, fins i tot, àrees metropolitanes europees.Tot plegat fa que el nombre de nascut a les Illes Balears nosobrepassi el 57% del total, un percentatge que situa l�arxi-

pèlag entre les regions mundials amb menor índex de po-blació autòctona.

Entre els estrangers residents a les Illes destaquen elscol·lectius d�Alemanya (22.502) i el Marroc (16.133 perso-nes), seguit de l�Equador (16.041), el Regne Unit (14.744) iArgentina (11.876 ). A continuació ja vénen Colòmbia, Itàlia,França, Bulgària, Romania i la Xina.

Respecte dels nascuts fora de les Illes, però de nacionali-tat espanyola, el col·lectiu més nombrós continua sent l�an-dalús, amb prop de 90.000 persones, un 9% de la població,seguit de catalans (30.000), castellanomanxecs (21.000),madrilenys (17.000) , valencians (16.000),castellanolleonesos (15.000), extremenys (13.000) i gallecs(10.000).

LES ESCOLES, UNA BABEL

La forta immigració planteja problemes de naturalesa moltdiversa, però potser sigui als centres educatius on la diversi-tat es fa més evident. Les escoles, col·legis i instituts de lesilles s�han convertit en una autèntica Babel, en la qual coha-biten vuitanta-tres nacionalitats diferents i on es parlen qua-ranta idiomes. Hi ha prop de vint mil alumnes estrangers,més del 10% de tot l�alumnat, segons es va exposar al se-minari sobre educació, multiculturalitat i ciutadania que or-ganitzaren l�STEI i la UIB.

Balears és la comunitat autònoma amb major percentat-ge de població estrangera de tota Espanya, la qual cosa jun-tament amb el fet de tenir dues llengües oficials i un modeleconòmic fonamentat en la indústria de l�oci, fa que les es-coles siguin un autèntic laboratori sociològic. Del curs pas-sat a l�actual, cinc mil nens i joves estrangers s�han incorpo-rat a les aules. No es tracta, doncs, d�un simple problema demassificació, sinó de dur terme polítiques d�integració queafavoreixin els nouvinguts però que defensin la identitat cul-tural dels illencs.

En l�esmentat seminari s�exposa la necessitat d�incremen-tar el finançament de l�educació a les Balears, endemés d�apli-car un model educatiu que tengui present aquesta realitatsociològica.

Només el 57% dels residents hannascut a l�arxipèlag, mentre que el15,8% � el doble que la mitjanaestatal� és estranger. Aquestes dadeses reflecteixen als centres educatius deles Illes on hi ha alumnes de fins a 83nacionalitats que parlen més de 40llengües diferents.

Escolamultilingüe imultiracial.

Premi internacional per al Pla de reducció lumínicade Formentera

Gea

El Pla ambiental d�eficiència i reducció decontaminació lumínica a Formentera, im-pulsat per la Conselleria de Comerç, In-dústria i Energia i l�ajuntament de l�illa,ha obtingut el segon premi de la Inter-nacional Dark-Sky Association amb mo-tiu del cinquè simposi europeu per a laprotecció del cel nocturn celebrat el pas-sat mes d�abril a Brussel·les.

La Dark-Sky és una associació creadael 1988 als Estats Units que té com a ob-jectiu les activitats científiques i

educacionals relacionades amb la reduccióde la contaminació lumínica. La integrenmés de deu mil membres a tot el món icompta amb 564 organitzacions associades.

El pla que ha merescut el guardó té unpressupost de 270.000 euros. A través demillores en l�enllumenat públic i programesd�eficiència energètica es pretén reduir lacontaminació lumínica i fer possible una mi-llor contemplació del cel nocturn. Desprésde poc temps de la seva aplicació ja és pos-sible calcular una reducció de la contami-

nació lumínica en prop del 90%, ende-més d�un estalvi energètic del 61,4%.

La notificació del premi ha coinciditamb la promulgació de la Llei de protec-ció del medi nocturn de les Illes Balearsque començà a vigir el 29 d�abril. Unallei que regula les instal·lacions i els apa-rells d�enllumenat exterior, tant públicscom privats, amb la finalitat de millorarla protecció del medi mitjançant un ús�racional de l�energia que consumeixen�.

LES ILLES

35gea - núm. 17 - 2005

Trenta milions de raonsper vetllar per labiodiversitat

LES ILLES

Les jornades foren coordinades pels professors MontserratVila i Ferran Rodà i Joandomènec Ros, els mateixos queara han tengut cura d'aquesta publicació que presentam.

En aquest volum s'apleguen bona part de les aportaci-ons dels més importants experts per contribuir al conei-xement del panorama de la biodiversitat al nostre entornmés immediat i al món. S. Naeem i M. Loreau hi presen-ten sengles aproximacions al paper ecològic, funcional,de la biodiversitat, la qual cosa permet també recuperarla idea de la correlació positiva entre diversitat i estabili-tat ecosistèmiques que ja havia assenyalat R. Margalef,

ecòleg i mestre d'ecòlegs, fa més d'un quart de segle.C. Pedrós-Alió ens posa al dia de la sorprenent

biodiversitat dels microorganismes, generalment poc con-siderats: per davall dels organismes més senzills hi ha lavariabilitat genètica, que J. A. Rosselló tracta en relacióamb la conservació d'espècies en perill i J. L. Pretus abordaper contra el marc paisatgístic de la biodiversitat. C. R.Altaba explora la riquesa biològica i els problemes d'unconeixement parcial de les Illes Balears i C. F.Boudouresque, N. Boury-Esnault i M. Harmelin-Vivien ofe-reixen una visió general de la biodiversitat a la mar.

Primack ens aproxima als començaments d'aquesta ci-ència com a necessitat, ja que �les comunitats biològi-ques que van tardar milions d'anys a evolucionar ara pa-teixen una devastació causada per l'acció dels éssers hu-mans� Richard B. Primack del Departament de Biologiade la Universitat de Boston assenyala que gran quantitatd'espècies han disminuït a un ritme trepidants, algunesfins al punt de desaparèixercom a resultat d'una caçaexcessiva, de la destrucciódel seu hàbitat o de l'enves-tida de depredadors i com-petidors i justifica la biolo-gia de la conservació com adisciplina que s'ha desenvo-lupat a partir d'aquests es-forços per donar respostesa la crisi que afronta la di-versitat biològica actual.Reclama la necessitat de tro-bar la complicitat delsagents socials, una vegadaavaluada la importància econòmica de la diversitat, perpoder establir estratègies de gestió política i social queestudiïn els múltiples vessants de les actuacions que calemprendre.

C. Carboneras presenta un panorama internacionald'aquestes estratègies, mentre que G. Germain i X. Car-celler expliquen com es planteja l'estratègia catalana pera la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica.

Les Jornades i el mateix volum, així ho resumeixJoandomènec Ros a la seva introducció, volen contribuirque, a partir del reconeixement de la diversitat biològicacom a part del patrimoni dels països (tant o més impor-tant que el patrimoni material i cultural encara que menysreconegut) es compleixi el triple objectiu que ciència, in-versió de capital i govern s'uneixin perquè la protecció,rescabalament, restauració i gestió racional i sostenibledel patrimoni que suposa la biodiversitat siguin possibles.Segons Joandomènc Ros, mentre que la ciència ha d'as-senyalar el camí mitjançant la recerca i el desenvolupa-ment, la inversió del capital haurà de permetre crearmercats sostenibles respectuosos amb la biodiversitat iel govern haurà de promoure la difícil coexistència entrecreixement econòmic i conservació.

Amb el suport de �SA NOSTRA� i de laFundació Caixa Sabadell han estateditades les ponències emmarcades en lesJornades sobre Biodiversitat i ConservacióBiològica que tenguen lloc a Palma iBarcelona el juny del 2000 amb l'objectiude presentar els coneixements mésrecents sobre els factors i processosbiològic que generen i mantenen labiodiversitat i explorar els vessantseconòmic i social de l'estudi i laconservació de la biodiversitat.

Segons Joandomenc Ros,del Departament d'Ecologia

de la Universitat deBarcelona, hi ha estimes

versemblants que elnombre total d'espèciesque hi ha a la Terra pot

trobar-se entre els quinze iels trenta milions

36 gea - núm. 17 - 2005

LES ILLES

La Conselleria de Medi Ambient ha comen-çat l'estudi del Pla d'ordenació de recursosnaturals (PORN) de la Serra de Tramuntana,un pla que definirà quin és el grau de pro-tecció i la gestió que s'ha de fer de la serra-lada. Per això, com a mesura cautelar, elGovern ha donat llum verda a una moratò-ria limitada que, durant un any, vigilarà elsmoviments urbanístics que es duguin a ter-me al llarg d'un perímetre de 62.000 hectà-rees, repartides entre vint municipis.

L'objectiu final és, segons el conseller deMedi Ambient, la declaració de la Serra coma Parc Natural, quelcom que, d'acord ambla futura LECO és possible perquè devers 200propietaris que reuneixen 25.500 hectàrees(el 51% del total) ja han donat el vist-i-plaua la iniciativa.

Aquesta iniciativa ha estat qualificada depositiva pels ecologistes, si bé el GOB ha demanat al Go-vern que reconsideri l'exclusió del PORN de la major partdels termes de Calvià i Andratx, així com d'altres zonesde Pollença i Campanet.

El passat 2 de març es va tancar el termini de la convocatòria del 2005d�ajuts per a projectes de conservació de la biodiversitat als qualspoden optar totes les entitats privades sense ànim de lucre no vincu-lades a administracions públiques ni a empreses privades. La convo-catòria permet presentar projectes de tres àmbits diferents: estudi iinvestigació de la biodiversitat, gestió i conservació de la biodiversitati divulgació i educació per a la conservació de la biodiversitat.

Les entitats que han volgut participar en la convocatòria han hagutde presentar un formulari de presentació del projecte i tota la docu-mentació que s�indica a les bases. Enguany, per primer cop, s�ha de-manat que part de la documentació fos presentada en format electrò-nic.

A la present convocatòria s�han presentat 32 projectes, dels qual 19han estat presentats per entitats de l�illa de Mallorca, 9 de Menorca i 3de les Pitiüses. Pel que fa als diferents àmbits, d�estudi i investigacióde la biodiversitat se n�han presentat 5, de gestió i conservació de labiodiversitat 6, de divulgació i educació per a la conservació de la

biodiversitat 18, i 3 no es cenyeixen a capdels àmbits descrits a les bases de la con-vocatòria.

En la convocatòria del 2004 es varen pre-sentar 34 projectes, 20 dels quals varen serdotats amb ajuts.

L�any passat �SA NOSTRA� atorgà ajutsa vint projectes mediambientals

Tramuntana, cap al Parc NaturalGea

En un comunicat, l'organització ecologista manifesta laseva sospita que la delimitació de protecció de la Serrano s'hagi fet només per criteris mediambientals.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Bàlitx, Serra de Tramuntana.

Una trentena de projectesper a la conservació de labiodiversitat han demanatajut en el 2005

Gea

37gea - núm. 17 - 2005 37gea - núm. 17 - 2005

AGEN

DA

Aquest treball, resultat de la professionalitat ipaciència de més de tres anys de feina d'unbon nombre de col·laboradors de l'Associa-ció de Fotògrafs de Natura de les Illes Bale-ars (AFONIB), ha estat dirigit per Jaume Pe-relló.

Es tracta de l'audiovisual més complet so-bre la fauna de les nostres illes i ens permetconèixer aspectes inèdits d'alguns dels animalsdel nostre entorn i dels seus costums que hanestat observats i enregistrats en el seu propihàbitat. Hi ha ocells, mamífers, rèptils i amfi-bis, en els seus paratges naturals i podem veureels seus costums. Aquest material ha estatagrupat en dotze capítols temàtics: "La nostrafauna", "Zones humides I", "Zones humides

II", "Rèptils i amfibis","Aus marines", "Dins lamar", "Vida nocturna","Rapinyaires diürns","El pla de Mallorca","Passeriformes", "La Serra" i "Miscel·lànea"i s'hi descriuen les característiques de cada unad'aquestes espècies, els llocs on les trobam ales illes i també les conseqüències que hatengut l'home en el seu desenvolupament enels darrers anys.

Jaume Perelló, director d'aquesta sèrie, lapresenta al primer capítol de la mateixa com"un humil, però sincer, homenatge a la nostraadmirada i malmesa natura" i diu que tot ique una feina apassionant, enregistrar animals

L'Herbari virtual recull imatges de gairebétotes les plantes que són presents a les IllesBalears, la major part correspon a plantes au-tòctones, però també s'hi han introduït algu-nes espècies de jardí i conreus. L'Herbari vir-tual és una eina que va ser pensada inicialmentper als estudiants universitaris de biologia,però és també útil per a qualsevol personainteressada en la botànica. Segons es diu a laseva presentació, va néixer com un instrumentpedagògic sense renunciar que també tenguiun ús científic.

Els usuaris poden utilitzar les imatges ambla possibilitat de gravar-les i imprimir-les,sempre i quan en citin l'origen. S'hi podentrobar fotografies escanejades directament de

La nostra natura en imatgesGea

Emmarcat en la Convocatòria d�agost per a projectes de laconservació de la biodiversitat, la Fundació "SA NOSTRA"ha donat suport a l'edició d'una col·lecció de quatre DVDtitulada "La Nostra Fauna" on es reuneixen les imatges demés de 150 espècies animals presents als ecosistemes deBalears i se'ns hi dóna a conèixer els seus costums, hàbitatsi perills més imminents a què es troben sotmeses.

en els seu hàbitat és una tasca difícil.Ara la Fundació "SA NOSTRA", entitat pa-

trocinadora del projecte i que també hi ha col·-laborat, treballa perquè aquest valuós docu-ment s'inclogui com a material didàctic en lesseves activitats educatives perquè la col·lecciótengui així la màxima difusió i pugui ser co-neguda per milers de persones, sobretot estu-diants, que passen anualment pels seus cen-tres educatius inscrits en el programa que "SANOSTRA" ofereix a tot Balears.

Herbari virtual, flora baleàrica alnostre abast

Gea

L'Herbari virtual és una iniciativa del Laboratori de Botànica de la Universi-tat de les Illes Balears que rep el suport de la Fundació "SA NOSTRA". Desque pot ser consultat ha rebut gairebé 150.000 visites de tot el món i actual-ment inclou 1.231 diferents espècies. Els seus fitxers foren actualitzats perdarrera vegada el desembre de 2004 amb noves incorporacions i presenten unpanorama complet de la flora baleàrica.

material fresc i altres que s'han obtengut apartir del banc de diapositives dels autors. Lamida de les imatges permet reconèixer elsprincipals caràcters morfològics de les plan-tes, la qual cosa resulta imprescindible per alseu estudi i diferenciació.

Per fer la recerca de qualsevol de les espè-cies incloses a l'Herbari es pot utilitzar el cer-cador (tot introduint el nom científic d'unafamília, d'un gènere o d'una espècie); utilitzarla secció alfabètica (nom científic i popular),on estan ordenats alfabèticament tots el taxonspresents a l'Herbari o bé emprar la recerca ta-xonòmica on s'ha d'entrar per la família del'espècie que ens interessa.

Cada espècie va acompanyada d'una breu

informació escrita agrupada en els següentsítems: nom científic, segons el criteri de Flo-ra Iberica en general, de la Flora Endèmicade les Balears (ALOMAR, et al. 1997) perals endemismes, i d'Aproximació al Catàlegde la Flora de Balears (LLORENS, et al.,1997).

A més se'ns hi dóna els seus noms català icastellà i recull els principals noms de les plan-tes que apareixen a la bibliografia, tot donantpreferència als noms populars catalans ques'empren a les Illes Balears. També s'hi fa re-ferència a la distribució per illes.

Les fitxes es completen amb anotacionssobre la protecció legal de cada espècie, tantsi ho estan per una legislació autonòmica,nacional o internacional i també hi ha indica-cions sobre la categoria Unió Internacionalde Conservació de la Natura (UICN) que esrefereixen al grau d'amenaça. A més, a tra-vés d'aquest herbari podem tenir altres dadessobre les característiques de cada planta, comara els seus caràcters morfològics i ecològicsque permeten diferenciar l'espècie en qüestiód'altres taxons. Podeu trobar-lo a www://herbarivirtual.uib.es

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

38 gea - núm. 17 - 2005

Editat per la Societat d'Història Natural deles Balears, la Fundació "SA NOSTRA" il'Institut Menorquí d'Estudis i tot coinci-dint amb el 50è aniversari de la Societatd'Història Natural de les Balears, HistòriaNatural del Migjorn de Menorca. El medi

físic i l'influx humà (Palma, 2004)és el resultat de dos projectes derecerca finançats pel Ministeri deCiència i Tecnologia, on els seuseditors Joan J. Fornós, Antoni

Obrador i Vicenç m. Rosselló han volgut,mitjançant el recull dels articles de 42 au-tors que integren el volum, rompre amb eltòpic que el Migjorn de Menorca és unaplataforma monòtona, de relleu tabular iamb poc interès geològic o geomorfològic.

Aquest volum certifica, precisa-ment, la inexactitud d'aquest concep-te i les seves troballes dibuixen unnou paisatge de les contrades meri-dionals de Menorca.

La geologia de Menorca, així s'in-dica al lector en el pròleg del voluma càrrec d'Antoni Rodríguez Perea,professor adscrit al Departament deCiències de la Terra de la UIB, ha estasempre atractiva. "És difícil trobar unterritori equivalent, tant per la sevavarietat com per la qualitat i interèsdels seus afloraments�. Rodríguezestableix un paral·lelisme amb la ve-ïna Còrsega per explicar aquesta di-versitat i reivindica la riquesa delMigjorn menorquí, un reconeixe-ment que començà a partir de la tesidoctoral d'Antoni Obrador en elsanys setanta i del Congrés de Sedi-mentologia del 1983 a Maó.

En aquest llibre, els barrancs que

El litoral balear, conéixer-lo per conservar-lo

Rompre els tòpics de lageologia menorquina

Editat per Documenta Balear ha aparegutel darrer Quadern de Natura de les Bale-ars. En aquesta ocasió es tracta d'un estudide Jaume Servera, doctor en geografia, in-vestigador especialitat en els processos quees desenvolupen al litoral, titulatGemorfologia del Litorial de les Illes Bale-ars, on l'autor explica la geomorfologia dellitoral balear d'una manera didàctica, talcom ens té acostumats aquesta col·leccióde Quaderns.

El llibre comença amb una completa in-troducció al coneixement del marc físic ones desenvolupen els processos d'estudi deles formes litorals. S'hi enumeren els agentsimplicats en el modelat del litoral de lesBalears, els mecanismes (l'onatge, els cor-rents i el vent...); els químics, propis de lacomposició de l'aigua de la Mediterrània iels biològics, organismes especialitats que

travessen el Migjorn es revelen als lectorsja no com un món amagat i desconegut,encara que mai no ho han estat per als na-turalistes menorquins, i s'obren als ulls dela geomorfologia. S'hi troben respostes is'hi plantegen nous interrogants per avan-çar en el coneixement.

Al llibre hi ha dues aportacions que esrefereixen al dipòsits miocènics que cons-titueixen el basament de la regió. La pri-mera, d'Obrador i Pomar, descriu les uni-tats sedimentològiques que el composen ila seva interpretació, mentre que la sego-na, de Quintana, descriu el contingut fos-silífer de la unitat. Gelabert, Giménez iBarón ens expliquen la hidrologia subter-rània del Migjorn, mentre dos treballs mésde Ginés i Fornós i de Trias, ens parlen delcarst i del paisatge subterrani. Rosselló ensdescriu el mapa geomorfològic i ens il·lus-tra sobre el litoral i les cales. També Fornósens proposa la seva visió de la geomorfo-logia litoral i del paper que hi juguen lafracturació i el carst.

Un grup d'investigadors de València,encapçalats per Francesca Segura i JosepE. Pardo, analitza en diversos articles mor-fometria, rebliment i gènesi dels barrancsdel Migjorn de Menorca, mentre que elgrup de científics mallorquins orienta elsseus treballs al litoral. Dunes actuals i fòs-sils, platges i litorals rocosos són els sub-jectes de quatre articles que completend'aquesta anàlisi geomorfològica.

viuen en la línia de costa i submergits enaquest ambient litoral, i que també con-formen la morfologia litoral. A més, s�hitracta la típica classificació en costesd'erosió (penya-segats) i d'acumulacióamb tota mena de detalls.

L'autor ha inclòs a l'estudi figures queil·lustren les seves afirmacions i ha se-leccionat fotografies de les Balears i es-quemes expressament dissenyats per fermés entenedores les seves explicacions.

Aquesta és una obra que ens permetconèixer el funcionament del litoral através dels processos que s'hi desenvo-lupen i sobretot ens convida també a unareflexió sobre la necessitat de conser-var aquests paratges per la seva impor-tància tant dels del punt de vista ambi-ental com econòmic.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

39gea - núm. 17 - 2005FONT: Aquesta fitxa ha estat elaborada amb material de difusió facilitat per la Direcció de Pesca de la Conselleria d'Agricultura i Pesca. Govern de les Illes Balears.Les fotografies les devem a la mateixa font.

Reserva marina dels Freus d'Eivissa,catorze mil hectàrees d'esperança

La Conselleria d'Agricultura i Pesca del Go-vern de les Illes Balears impulsà el 1999 lacreació de tres reserves marines, -la reser-va de la badia de Palma, declarada el 1982,encara que sense cap regulació efectiva finsel 99, la del Nord deMenorca i la dels Freusd'Eivissa i Formentera- totavançant-se a les obligaci-ons que li corresponen envirtut del Protocol sobre leszones especialment protegi-des i la diversitat biològica ala Mediterrània (BOE núm.302, de 18 de desembre de1999). Des d'aleshores, laDirecció General de Pescadesenvolupa la seva gestióamb l'assessorament de lescomissions de seguiment,òrgans integrats per repre-sentants de les administra-cions públiques, confrariesde pescadors, associacionsde pescadors recreatius,clubs nàutics, grups conservacionistes i al-tres col·lectius relacionats amb les reservesmarines.

L'any 2002 se'n declarà una quarta, la re-serva marina del Migjorn de Mallorca, al sudde l'illa i a l'any 2004 s'ha declarat la reservamarina del Toro i la de les Illes Malgrats, ambla qual cosa s'arriba a les 43.000 ha d'espaimarí protegit.

ELS SEUS OBJECTIUSLes reserves marines són figures de pro-

tecció mitjançant les quals es regulen elsusos i l'explotació del medi marí, per tal d'in-crementar-hi la regeneració natural dels re-cursos i conservar els ecosistemes marinsmés representatius. Així, dins l'àmbit de lesreserves, hi ha tota una sèrie de limitacionsd'activitats i zones de protecció especial ones restringeix totalment l'activitat d'extracció.Aquestes limitacions s'ha comprovat queactuen com a focus d'alevinatge i prolifera-ció de les espècies comercials en tota la sevaàrea d'influència. Les reserves són, per tant,a més de figures de protecció d'ecosistemesi espècies, instruments de gestió pesqueraque permeten una explotació sostenible delsrecursos.

VIGILÀNCIA I GESTIÓLes mesures genèriques de gestió que hi

ha impulsat progressivament la DG de Pes-ca són l'abalissament dels límits i de les zo-nes de protecció màxima, la contractaciód'equips de vigilants i l'adquisició de llanxespneumàtiques per realitzar el control de lesactivitats i el seguiment científic. Aquest dar-rer, desenvolupat conjuntament per tècnicsde la Direcció General de Pesca i per biò-legs del Centre d'Estudis Avançats de Bla-nes (CSIC) i de l'Institut Mediterrani d'Estu-dis Avançats (CSIC-UIB), consisteix en lacatalogació de les comunitats biològiques(de peixos i del fons) i en el seguiment del'evolució de les poblacions de peixos, per

tal de verificar el desitjat “efecte reserva”; l'in-crement del nombre d'individus i de les se-ves talles.

La vigilància de la reserva s'efectua pertres persones amb una embarcació ràpida

amb radar, sonda, GPS i visió nocturna. Coma les altres reserves de la comunitat autòno-ma, la feina d'aquest servei consisteix en elregistre de la informació diària de les activi-tats que es desenvolupen dins la zona pro-tegida, en la informació al públic sobre elsobjectius i regulació de la reserva, en con-trolar que la normativa es compleixi, en lacoordinació de tasques amb els inspectorspesquers del Consell Insular i amb la Guàr-dia Civil, en el control de la veracitat de lesdades dels quaderns de seguiment pesquerdels vaixells professionals, i en l'elaboraciód'una base de dades que conté tota aques-ta informació i que es tramet periòdicamenta la Direcció General de Pesca.

PESCA PROFESSIONALA la reserva s'hi pot practicar la pesca pro-

fessional d'arts menors, excepte a la zonade reserva integral de s'Espardell. Noméspoden practicar-hi aquesta pesca les embar-cacions adscrites a les confraries de pesca-dors de les Pitiüses que acreditin laprofessionalitat d'acord amb la normativa vi-gent, i amb l'autorització prèvia de la DG dePesca.

Les embarcacions professionals autorit-zades estan obligades a portar un registrede la seva activitat i a prendre nota dels puntsde pesca, ormeigs utilitzats, captures, espè-cies i qualsevol altra informació d'interès, enun quadern de seguiment que la DG de Pes-ca els lliura. Les dades d'aquest seguimentsón de gran importància per conèixer elsresultats de les mesures de gestió adopta-des a la reserva.

Els ormeigs permesos són: tremall (ma-lla mínima de 67 mm o 6 passades, de l'1d'agost al 29 de febrer, i de 80 mm o 5passades, de l'1 de març al 31 de juliol);xarxes per a moll (malla mínima de 50 mmo 8 passades, i utilitzables només entre l'1de setembre i el 31 de desembre), soltes ialmadraves; gerretera, palangró (fins a500 hams), volantí (excepte a la zona de

veda per a la pesca esportiva), fluixa, cur-ricà de fons, potera, morenell i nanses pera llagosta.

No es pot realitzar cap activitat pesqueraprofessional entre les 11 hores dels dissab-

tes i les 15 hores dels diumenges.Les pesques d'arrossegament,

de teranyina i amb palangre de fonsi de superfície no hi són permesesen cap circumstància. Per tal de pre-venir l'arrossegament furtiu, la DGde Pesca instal·là l'any 1994 dins elque ara és reserva quatre polígonsd'esculls artificials amb uns 200mòduls de protecció.

PESCA RECREATIVADins la reserva es pot practicar la

pesca recreativa des de terra i em-barcació, amb l'excepció de les zo-nes de reserva integral i de veda pera aquesta modalitat de pesca. Amés, hi ha establert un període deveda per a la pesca amb fluixa i cur-

ricà de fons i de superfície que va des del 30d'octubre al 31 de març.

Els ormeigs permesos són: volantí i ca-nya (amb un màxim de 6 hams i 1 canya perpescador), potera, fitora (només pesca diür-na), salabre, fluixa, curricà de fons i rall (ambautorització especial del Consell d'Eivissa iFormentera). Les competicions no s'hi per-meten en cap cas.

ACTIVITATS CIENTÍFIQUESLa DG de Pesca pot autoritzar la recolli-

da de mostres biològiques amb finalitatscientífiques i educatives a tot l'àmbit de lareserva.

Les sol·licituds han d'anar dirigides a laDirecció General de Pesca. S'ha d'adjuntarun informe de les activitats que es vulguinrealitzar i detallar-hi els objectius, mitjanshumans i materials, metodologia a emprar icalendari previst. Segons l'oportunitat i l'in-terès de l'estudi, la DG de Pesca resoldrà laconveniència de la realització d'aquestesactivitats i, si escau, les autoritzarà.

Freus d'Eivissai Formentera

Situació:La reserva marina dels Freus d'Eivissa i Formentera és, desprésde la reserva del Migjorn de Mallorca, la segona en extensió deles Balears, amb 13.617 ha marines protegides, i coincideix pràc-ticament amb les del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i For-mentera, gestionat per la Conselleria de Medi Ambient. La zonade la reserva comprèn des de fons poc profunds i aigües calma-des fins a fons circalitorals a més de 60 metres de profunditat.

Declaració:Creada el maig de 1999 (BOIB núm. 74, de 8 de juny) en el marcde la política de gestió pesquera de la Conselleria d'Agricultura iPesca del Govern de les Illes Balears.

Autoritat de gestió:La Conselleria d'Agricultura i Pesca és l'organisme que gestionala reserva marina amb un servei de vigilància, una comissió deseguiment formada pels diferents col·lectius implicats (ajunta-ments, confraries de pescadors, pescadors recreatius, entitatsconservacionistes, etc.), i un seguiment científicopesquer finan-çat actualment amb fons europeus estructurals d'ajudes a la pes-ca (IFOP).

Zonificació:Aquesta àrea natural és de gran valor paisatgístic, biològic i pes-quer, i els seus fons estan poblats per una àmplia varietat decomunitats mediterrànies típiques de zones ben conservades.Dins l'àmbit de la reserva hi ha establertes tres zones amb dife-

rent grau de protecció: la reserva integral o zona deprotecció màxima, de devers 4 km2 , al llevant de l'illotde s'Espardell, on està prohibida qualsevol extraccióde recursos així com l'ancoratge i la immersió ambescafandre autònom; la zona de veda temporal per ala pesca recreativa (fins al 30 de juny del 2006), queocupa el 25% de l'àrea de reserva (unes 3500 ha) i estroba entre els illots de s'Espardell i s'Espalmador, i laresta de reserva.

Espècies més importants:Les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) són,sens dubte, la comunitat paradigmàtica de la reserva,a causa de la seva gran extensió i del seu bon estatde conservació. Creixen tant en fons arenosos, elsmés abundants de la reserva, com de roca, a profun-ditat variable (fins als 35 m), i són abundants sobretota la zona dels Freus. D'especial interès són els her-beis superficials que hi ha a diversos punts de la re-serva, molt difícils de trobar avui en dia arreu d'Europa.En algunes zones de roca de poca fondària es des-envolupen comunitats d'algues (Cystoseira ssp.) moltinteressants des del punt de vista biològic, indicado-res d'una excel·lent qualitat de les aigües. També sónmolt interessants les comunitats de fondària, amb es-pècies d'aquest mateix gènere (Cystoseira spp.) i d'al-tres exclusives d'aquests ambients.Altres espècies bentòniques d'interès presents a lareserva són l 'alga roja calcària Lithophyllumlichenoides, els mol·luscs Pinna nobilis i Pinna rudis,el crustaci Scyllarides latus, o els equinodermsOphidiaster ophidianus i Centrostephanus longispinus,entre altres. Als hàbitats bentònics de la reserva s'hancomptabilitzat 35 comunitats biològiques i 756 espè-cies.Les comunitats de peixos de l'àrea estan constituïdesper les espècies pròpies dels ambients litorals medi-

terranis. Quan es va establir la reserva, la talla dels peixos i l'abun-dància de certes espècies vulnerables denotaven una pressiópesquera elevada. Això no obstant, algunes de les espècies ob-jectiu de la pesca més peuades, com els escorballs (Sciaenaumbra), anfosos (Epinephelus marginatus, E. costae, E. caninus),dèntols (Dentex dentex) o sards (Diplodus sargus), avui en dias'hi poden observar amb relativa facilitat a la reserva, i la sevamida i abundància tendeixen a augmentar encara més amb lesrestriccions de pesca imposades.

Serveis i direcció d'interès:Direcció General de Pesca.C/ Foners, 10. 07006. Palma de Mallorca.Tel.: 971 17 61 04 - Fax: 971 17 61 57

Legislació:La reserva es va crear i zonificar pel Decret 63/1999, de 28 demaig (BOIB núm. 74, de 8 de juny), modificat pel BOIB núm. 87,de 8 de juliol de 1999.L'Ordre del conseller d'Economia, Agricultura, Comerç i Indústriade 5 d'octubre de 1999 (BOIB núm. 128, de 12 d'octubre) servíper a la creació de la Comissió de Seguiment i la Resolució deldirector general de Pesca de 6 de maig de 2003 (BOIB núm. 75,de 27 de maig) va suposar la Declaració d'una zona de veda pera la pesca esportiva. Els ormeigs de pesca professional i recrea-tiva permesos s'establiren a la Resolució del director general dePesca de 9 de maig de 2003(BOIB núm. 86, de 19 de juny).