persones senzilles però amb la saviesa que ensenya la Bíblia....Així que Pere entrà, Corneli sor...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.556 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 6 de maig de 2018 Diumenge VI de Pasqua Lectures Un propòsit per al maig U n mes per a la Mare de Déu. De fet tot l’any tenim present la Mare de Déu, però els cris�ans hem sen�t des de fa molts segles la necessitat de dedicar-li un temps especial. En el ritu bizan� se la considera especialment a l’agost, centrat en la festa de l’Assumpció; entre els coptes, és a l’entorn del Nadal; a Occident ha arrelat el costum d’honorar-la de manera par�cular en el mes de maig. A les Can�gues d’Alfons X el Savi, en les predicacions dels sants Felip Neri i don Bosco, en la tradició dels joiers de París de dur a Notre-Dame plantes adornades amb pedres precioses… es troben tes�monis d’aquesta an�ga dedicació a Maria del mes de les flors i els fruits. Tot i que no hi ha una consistència litúrgica, la dedicació de maig a la Mare de Déu té la força de l’arrelament popular i una lògica si pensem que, en el temps, segueix a la celebració del misteri pasqual de Crist. També cal reflexionar sobre el fet que el mes de Maria s’iniciï amb la festa de Sant Josep Obrer. En aquest temps podem tenir algun detall especial amb la nostra Mare, mitjançant alguna visita als seus santuaris o ermites escampats per la nostra geografia i que ja han recollit les pregàries de múl�ples generacions. Són innombrables els tes�monis de persones que han arribat a Déu pel camí de Maria. També cal seguir una recomanació que ens va fer el papa Francesc en un tuit: «El mes de maig, dedicat a la Verge, és un bon moment per a començar a resar el rosari cada dia.» Voldria incidir en aquest costum cris�à que segurament hem heretat dels nostres pares i avis. Era normal a les cases, sobretot en els pobles, acabar la jornada resant el rosari, potser al costat de l’estufa si era a l’hivern, i amb la família reunida per a aquesta pregària tan lloada per tots els pon�fexs i resada per tants sants, proclamats i anònims. Encara s’observa aquesta tradició i el rosari forma part de la vida cris�ana com una lloança mariana que va quedar reforçada pels missatges de Lourdes i de Fà�ma. Fins i tot es veuen rosaris penjats al parabrisa d’alguns cotxes. No és un simple ornament, sinó un recordatori que la Mare de Déu és la drecera que ens condueix al seu Fill. La meva proposta és que en aquest mes de maig renovem aquesta pràc�ca mariana i alhora cristocèntrica, pròpia de persones senzilles però amb la saviesa que ensenya la Bíblia. Són innombrales els tes�monis de persones que han arribat a Déu pel camí de Maria DESTAQUEM... Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» —Representació del Ball del Sant Crist de Salomó Tots els diumenges del mes de maig Diumenge IV de Pasqua Es�meu-vos els uns als altres Estem encara en temps pasqual, i el Senyor ens surt a trobar, com ho va fer el ma� de Pasqua amb les dones que es van acostar al sepulcre. Jesús ve al nostre encontre per donar-nos un manament, que ens man�nguem ferms en l’amor. Qui demana a algú que es�mi si no és des d’un amor molt gran per l’altre? Es�mar és un encàrrec que fem a un fill, a un amic molt es�mat, a qui es�mem profundament. I ho fem perquè tot i conèixer les limitacions de l’altre sabem de la seva grandesa per l’amor que pot donar, així com sabem que la seva es�mació ens fa donar el millor de nosaltres mateixos. És per això que el Senyor ens demana es�mar. Coneix les nostres debilitats, les nostres pors, les nostres angoixes..., però sap que som capaços d’es�mar i que l’amor fa aflorar el millor de tots i cadascun de nosaltres. És bonic que el Senyor ens demani romandre forts en l’amor, és un desig de bé per la nostra vida. Demanem de créixer en l’amor, fem-nos mendicants d’amor, es�mem o demanem als altres que es�min, �nguem desig de bé per tots aquells que ens trobem! —Representació del Ball del Sant Crist de Salomó Tots els diumenges del mes de maig 5 (p.4) Obert el període d’inscripcions per al 46è Pelegrinatge diocesà a Lourdes l’entrevista (p.3) Francesc Roca Mateu, fotògraf i autor de l’exposició «El Crucificat»: Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,25-26.34-35.44-48) Així que Pere entrà, Corneli sor� a re- bre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa’t dret, que jo sóc home, igual que tu.» Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.» Mentre Pere deia això, l’Espe- rit Sant vingué sobre tots els qui escolta- ven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranya- ren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sen�en parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l’aigua del bap�s- me aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?» Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesu- crist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies. Salm responsorial [Sl 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.:26)] Canteu al Senyor un càn�c nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sor�t victoriosos. R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. O bé: Al·leluia. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la seva salvació. L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment a la casa d’Israel. R. Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra, la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor arreu de la terra, esclateu en cants i en Crist d’alegria. R. Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,7-10) Es�mats meus, hem d’es�mar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui es�ma és fill de Déu: ha nas- cut d’ell i el coneix. Els qui no es�men no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a es�mar Déu; ell ha estat el pri- mer d’es�mar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víc�ma propiciatòria pels nostres pecats. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,9-17) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us es�mo tal com el Pare m’es�ma. Manteniu-vos en l’amor que us �nc. Si observeu els meus manaments, us man�ndreu en l’amor que us �nc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em man�nc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè �ngueu l’alegria que jo �nc, una alegria ben ple- na. El meu manament és que us es�meu els uns als altres tal com jo us he es�mat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vo- saltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sen�t del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us es�meu els uns als altres.» Mirada endins per M. Mercè Porta, professora de Religió i filosofia † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat D e Valls a Tarragona. El Museu Bíblic Tarraconense acull fins al dia 19 de maig l’exposició «El Crucificat» del fotògraf vallenc Francesc Roca. Jesús crucificat és el signe més representat en el cris�anisme, en qualsevol de les seves arts plàs�ques, per això sempre és mirat pels creients com a senyal de devoció i veneració. Aquesta exposició, inaugurada el dia 19 d’abril, pretén portar a l’espectador a descobrir l’art i els sen�ments dels diferents autors al llarg del temps. Cuba, Nova York, Mont-real, Marsella o Mònaco són alguns dels indrets que es recullen a la mostra. L’exposició es pot visitar els dilluns i dimecres de 09.00 a 13.00 h i de 16.00 a 18.00 h; els divendres de 09.00 a 13.00 h; aquest cap de setmana de 09.00 a 13.00 h; i el proper dissabte 19 de maig, amb mo�u de Tàrraco Viva i La nit dels Museus, hi haurà una Jornada de portes obertes, de les 10.00 a les 13.00 h i de les 18.00 a les 24.00 h. —En quin moment es planteja fotografiar imatges de Jesús crucificat? L'any 2000, en un viatge que vàrem fer a La Llacuna (Anoia) una nit d'es�u del mes de juliol en què la meva esposa hi actuava, amb una coral vallenca, amb mo�u de les festes. Allí vaig fer la primera fotografia que formaria part d'uns fons d'unes 500 fotografies tant digitals com analògiques. —Què recull la mostra exposada? Una mostra de 53 fotografies de 30x40 cm en color de la imatge de Jesús crucificat de diversos indrets del món. Són fotografies de l'escultura de Crist crucificat, en pedra, com per exemple les creus de terme, en policromies, en guix i en metall. —Quin missatge vol transmetre al visitant amb aquesta exposició? M'agradaria que l'espectador es fixés en les diferents postures del Crist en la creu que l'escultor, moltes vegades desconegut, ens ha volgut transmetre. Cal que el visitant atent es de�ngui a observar la posició dels peus del Crist, de vegades rectes, o un peu sobre de l'altre; el cap reposant a la dreta o a l'esquerra; la llança sovint a la dreta de vegades també a l'esquerra; agonitzant o mort. El visitant també pot percebre i posar la mirada com un acte religiós, pel que representa la mort de Crist o s'ho pot mirar merament com art escultòric plasmat en diferents èpoques històriques. Penso que no els deixarà indiferents. Segur que a par�r d'ara, quan entrin en una església aniran a cercar les imatges del Crist crucificat, pararan atenció i s'ho miraran amb uns altres ulls. «A partir d’ara, quan entrin en una església, miraran amb uns altres ulls les imatges del Crist crucificat»

Transcript of persones senzilles però amb la saviesa que ensenya la Bíblia....Així que Pere entrà, Corneli sor...

Page 1: persones senzilles però amb la saviesa que ensenya la Bíblia....Així que Pere entrà, Corneli sor a re-bre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa’t

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.556

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

6 de maig de 2018 Diumenge VI de Pasqua

Lectures

Un propòsit per al maig

Un mes per a la Mare de Déu. De fet tot l’any tenim present la Mare de

Déu, però els cris� ans hem sen� t des de fa molts segles la necessitat de dedicar-li un temps especial.

En el ritu bizan� se la considera especialment a l’agost, centrat en la festa de l’Assumpció; entre els coptes, és a l’entorn del Nadal; a Occident ha arrelat el costum d’honorar-la de manera par� cular en el mes de maig.

A les Can� gues d’Alfons X el Savi, en les predicacions dels sants Felip Neri i don Bosco, en la tradició dels joiers de París de dur a Notre-Dame plantes adornades amb pedres precioses… es troben tes� monis d’aquesta an� ga dedicació a Maria del mes de les fl ors i els fruits.

Tot i que no hi ha una consistència litúrgica, la dedicació de maig a la Mare de Déu té la força de l’arrelament popular i una lògica si pensem que, en el temps, segueix a la celebració del misteri pasqual de Crist. També cal refl exionar sobre el fet que el mes de Maria s’iniciï amb la festa de Sant Josep Obrer.

En aquest temps podem tenir algun detall especial amb la nostra Mare, mitjançant alguna visita als seus santuaris o ermites escampats per la nostra geografi a i que ja han recollit les pregàries de múl� ples generacions. Són innombrables els tes� monis de persones que han arribat a Déu pel camí de Maria.

També cal seguir una recomanació que ens va fer el papa Francesc en un tuit: «El mes de maig, dedicat a la Verge, és un bon moment per a començar a resar el rosari cada dia.»

Voldria incidir en aquest costum cris� à que segurament hem heretat dels nostres pares i avis. Era normal a les cases, sobretot en els pobles, acabar la jornada resant el rosari, potser al costat de l’estufa si era a l’hivern, i amb la família reunida per a aquesta pregària tan lloada per tots els pon� fexs i resada per tants sants, proclamats i anònims.

Encara s’observa aquesta tradició i el rosari forma part de la vida cris� ana com una lloança mariana que va quedar reforçada pels missatges de Lourdes i de Fà� ma. Fins i tot es veuen rosaris penjats al parabrisa d’alguns cotxes. No és un simple ornament, sinó un recordatori que la Mare de Déu és la drecera que ens condueix al seu Fill.

La meva proposta és que en aquest mes de maig renovem aquesta pràc� ca mariana i alhora cristocèntrica, pròpia de persones senzilles però amb la saviesa que ensenya la Bíblia.‘ Són innombrales els tes� monis de persones

que han arribat a Déu pel camí de Maria

DESTAQUEM... Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Representació del Ball del Sant Crist de SalomóTots els diumenges del mes de maig

Diumenge IV de Pasqua

Es� meu-vos els uns als altres

Estem encara en temps pasqual, i el Senyor ens surt a trobar, com ho va fer el ma� de Pasqua amb les dones que es van acostar al sepulcre. Jesús ve al nostre encontre per donar-nos un manament, que ens man� nguem ferms en l’amor. Qui demana a algú que es� mi si no és des d’un amor molt gran per l’altre? Es� mar és un encàrrec que fem a un fi ll, a un amic molt es� mat, a qui es� mem profundament. I ho fem perquè tot i conèixer les limitacions de l’altre sabem de la seva grandesa per l’amor que pot donar, així com sabem que la seva es� mació ens fa donar el millor de nosaltres mateixos.

És per això que el Senyor ens demana es� mar. Coneix les nostres debilitats, les nostres pors, les nostres angoixes..., però sap que som capaços d’es� mar i que l’amor fa afl orar el millor de tots i cadascun de nosaltres. És bonic que el Senyor ens demani romandre forts en l’amor, és un desig de bé per la nostra vida. Demanem de créixer en l’amor, fem-nos mendicants d’amor, es� mem o demanem als altres que es� min, � nguem desig de bé per tots aquells que ens trobem!

—Representació del Ball del Sant Crist de SalomóTots els diumenges del mes de maig

5

(p.4)

—Obert el període d’inscripcions per al 46è Pelegrinatge diocesà a Lourdes

l’entrevista

(p.3)

Francesc Roca Mateu,fotògraf i autor de l’exposició «El Crucifi cat»:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,25-26.34-35.44-48)

Així que Pere entrà, Corneli sor� a re-bre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa’t dret, que jo sóc home, igual que tu.» Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.» Mentre Pere deia això, l’Espe-rit Sant vingué sobre tots els qui escolta-ven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranya-ren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fi ns i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sen� en parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l’aigua del bap� s-me aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?» Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesu-crist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.

Salm responsorial [Sl 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.:26)]

Canteu al Senyor un càn� c nou:ha fet obres prodigioses,

la seva dreta i el seu braç sagrathan sor� t victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda,i els pobles contemplen la salvació.

O bé: Al·leluia.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,i els pobles contemplen la seva salvació.L’ha mogut l’amor que ell guarda fi delment a la casa d’Israel. R.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en Crist d’alegria. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,7-10)

Es� mats meus, hem d’es� mar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui es� ma és fi ll de Déu: ha nas-cut d’ell i el coneix. Els qui no es� men no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a es� mar Déu; ell ha estat el pri-mer d’es� mar-nos, tant, que ha enviat el

seu Fill com a víc� ma propiciatòria pels nostres pecats.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,9-17)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us es� mo tal com el Pare m’es� ma. Manteniu-vos en l’amor que us � nc. Si observeu els meus manaments, us man� ndreu en l’amor que us � nc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em man� nc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè � ngueu l’alegria que jo � nc, una alegria ben ple-na. El meu manament és que us es� meu els uns als altres tal com jo us he es� mat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vo-saltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sen� t del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confi ar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us es� meu els uns als altres.»

Mirada endins per M. Mercè Porta, professora de Religió i fi losofi a

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

De Valls a Tarragona. El Museu Bíblic Tarraconense acull fi ns al dia 19 de maig l’exposició «El Crucifi cat» del

fotògraf vallenc Francesc Roca. Jesús crucifi cat és el signe més representat en el cris� anisme, en qualsevol de les seves arts plàs� ques, per això sempre és mirat pels creients com a senyal de devoció i veneració. Aquesta exposició, inaugurada el dia 19 d’abril, pretén portar a l’espectador a descobrir l’art i els sen� ments dels diferents autors al llarg del temps. Cuba, Nova York, Mont-real, Marsella o Mònaco són alguns dels indrets que es recullen a la mostra.

L’exposició es pot visitar els dilluns i dimecres de 09.00 a 13.00 h i de 16.00 a 18.00 h; els divendres de 09.00 a 13.00 h; aquest cap de setmana de 09.00 a 13.00 h; i el proper dissabte 19 de maig, amb mo� u de Tàrraco Viva i La nit dels Museus, hi haurà una Jornada de portes obertes, de les 10.00 a les 13.00 h i de les 18.00 a les 24.00 h.

—En quin moment es planteja fotografi ar imatges de Jesús crucifi cat?

L'any 2000, en un viatge que vàrem fer a La Llacuna (Anoia) una nit d'es� u del mes de juliol en què la meva esposa hi actuava, amb una coral vallenca, amb mo� u de les festes. Allí vaig fer la primera fotografi a que formaria part d'uns fons d'unes 500 fotografi es tant digitals com analògiques.

—Què recull la mostra exposada?

Una mostra de 53 fotografi es de 30x40 cm en color de la imatge de Jesús crucifi cat de diversos indrets del món. Són fotografi es de l'escultura de Crist crucifi cat, en pedra, com per

exemple les creus de terme, en policromies, en guix i en metall.

—Quin missatge vol transmetre al visitant amb aquesta exposició?

M'agradaria que l'espectador es fi xés en les diferents postures del Crist en la creu que l'escultor, moltes vegades desconegut, ens ha volgut transmetre.

Cal que el visitant atent es de� ngui a observar la posició dels peus del Crist, de vegades rectes, o un peu sobre de l'altre; el cap reposant a la dreta o a l'esquerra; la llança sovint a la dreta de vegades també a l'esquerra; agonitzant o mort.El visitant també pot percebre i posar la mirada com un acte religiós, pel que representa la mort de Crist o s'ho pot mirar merament com art escultòric plasmat en diferents èpoques històriques.

Penso que no els deixarà indiferents. Segur que a par� r d'ara, quan entrin en una església aniran a cercar les imatges del Crist crucifi cat, pararan atenció i s'ho miraran amb uns altres ulls.

«A partir d’ara, quan entrin en una església, miraran amb uns altres ulls les imatges del Crist crucifi cat»

Page 2: persones senzilles però amb la saviesa que ensenya la Bíblia....Així que Pere entrà, Corneli sor a re-bre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa’t

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

(ve de la pàgina anterior - ‘En un minut’)agenda propostaproposta

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 6: Diumenge VI de Pasqua [Ac 10, 25-26.34-35.44-48; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; 1Jn 4, 7-10; Jn 15, 9-17 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 7: [Ac 16, 11-15; Salm 149, 1-2.3-4.5-6a i 9b; Jn 15, 26-16, 4a] Sant Estanislau

Dimarts, 8: [Ac 16, 22-34; Salm 137, 1-2abc.2d-3.7c-8; Jn 16, 5-11] Sant Eladi, bisbe

Dimecres, 9: [Ac 17, 15.22-18, 1; Salm 148, 1-2.11-12ab.12c-14a.14bcd; Jn 16, 12-15]

Dijous, 10: Sant Joan d’Àvila, prevere i doctor de l’Església (MO) [Ac 18, 1-8; Salm 97, 1-2.3ab.3cd-4; Jn 16, 16-20]

Divendres, 11: [Ac 18, 9-18; Salm 46, 2-3.4-5.6-7; Jn 16, 20-23a] Sant Anastasi

Dissabte, 12: [Ac 18, 23-28; Salm 46, 2-3.8-9.10; Jn 16, 23b-28] Sants Nereu i Aquileu, màrti rs (ML) o Sant Pancraç, màrti r (ML)

Diumenge, 13: Ascensió del Senyor (Sol) [Ac 1,1-11; Salm 46, 2-3.6-7.8-9; Ef 1, 17-23; o bé Ef 4, 1-13 (o bé més breu: 4, 1-7.11-13); Mc 16, 15-20 (LE/LH pròpies)]

publicacióen un minut9 de maig—Jubileu de Siurana. A les 12.00 h el Sr Arquebisbe presidirà la missa, i a les 16.30 h � ndrà lloc la processó eucarís� ca i la benedicció dels quatre termes. En aquest Jubileu es venera santa Maria de Siurana, també anomenada popularment Mare de Déu de l’Aigua. An� gament era venerada per molts fi dels dels pobles del Priorat i de les muntanyes de Prades que en temps de sequera acudien a ella en romiatges de pregària per a demanar que la pluja fes fecundar els seus camps.

10 de maig—Trobada pasqual de l’arxiprestat del Tarragonès Llevant a la Parròquia de Sant Esteve protomàr� r de Vila-seca. S’iniciarà a les 20.00 h, amb la pregària de vespres; a les 20.30 h hi haurà una xerrada sobre la iniciació cris� ana d’adults i a les 21.30 h es clourà la trobada amb el sopar de germanor.

12 de maig—Recés de Pentecosta a Reus, al Santuari Maria Rosa Molas (Crta. de Castellvell, 19), de les 17.00 a les 19.30 h. Serà conduït per Mn. Josep M. Gavaldà. Organitza l’arxiprestat de Reus.

13 de maig—454è Vot de poble de Sant Mar� de Maldà. Sor� da del poble a les 05.30 h fi ns arribar a Rocallaura, on a les 12.30 h el Sr. Arquebisbe hi presidirà l’eucaris� a. Seguidament dinar al Tallat i retorn a Sant Mar� de Maldà, abans que s’hagi post el sol.

—Representació del Ball del Sant Crist a l’església parroquial de Santa Maria de Salomó, a les 12.00 h. Per a més informació i reserves cal contactar a través del tel. 977 62 90 58 o el correu [email protected]. La mateixa funció � ndrà lloc els propers diumenges dies 20 i 27 de maig.

S.O.S. cristians La persecució dels cris� ans en el món d’avui, una realitat silenciada

Rahola, Pilar. Ed. Columna edicions, 2018. 464 p.

Mai no hi havia hagut, des de l’època de les catacumbes,

un intent massiu, organitzat i im-pune d’acabar amb comunitats cris� anes senceres. Les dades colpidores que Pilar Rahola apor-ta en aquest llibre, d’una manera sistemà� ca i rigorosa, són tràgi-ques i encenen totes les alarmes d’una sagnia que no sembla tenir aturador. Coptes, assiris, siríacs, ortodoxos de diverses litúrgies, protestants i també catòlics, pa-teixen avui l’es� gma de la creu.

Són màr� rs els caldeus assassinats pel Daeix per no voler conver� r-se a l’islam, o els coptes morts per les bombes a les catedrals d’Egipte, o els cris� ans nord-coreans tancats per tota la vida en camps de treball forçat a causa de la seva fe. Això és el mar� ri i aquests són els màr� rs del segle XXI.

«Creure en Crist ha esdevingut una creença amb un elevat risc que condueix milers de persones a la presó, l’exili i la mort. Les xifres, les vivències i els fets que relatarà aquest llibre ho demostraran de manera descarnada. Si aquesta denúncia remou consciències, inspira compromisos i ajuda a pal·liar la solitud de milers de cris� ans, haurà � ngut algun sen� t». Amb pròleg de Julio María Sanguine� .

La crida a la santedat: també per a tu

Per a ser sants no cal ser bisbes, sacerdots, religioses o religiosos. Moltes vegades tenim la temptació de pensar

que la santedat està reservada només als qui tenen la possibilitat de prendre distància de les ocupacions ordinàries, per a dedicar molts temps a l’oració. No és pas així. Tots som cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi tes� moniatge en les ocupacions de cada dia, allà on cadascú es troba. Ets consagrada o consagrat? Sigues sant vivint amb alegria el teu lliurament. Ets casat? Sigues sant es� mant i ocupant-te del teu marit o de la teva esposa, com Crist ho va fer amb l’Església. Ets un treballador? Sigues sant complint amb honradesa i competència el teu treball al servei dels germans. Ets pare, àvia o avi? Sigues sant ensenyant amb paciència els infants a seguir Jesús. Tens autoritat? Sigues sant lluitant pel bé comú i renunciant als teus interessos personals.

De l’exhortació apòstolica «Gaudete et exsultate» del papa Francesc (n. 14)

—Ordenació diaconal. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va conferir l’orde del diaconat al seminarista Antonio Rodríguez, el passat diumenge dia 22 d’abril, a la tarda, a l’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell. L’ordenació es va celebrar en el marc de la 33a trobada arxiprestal de cris� ans del Baix Penedès.

Les seves primeres paraules com a diaca van ser d’agraïment. En primer lloc, al Sr. Arquebisbe, «per la confi ança dipositada en aquest camí de preparació al ministeri ordenat», també a l’equip de formadors del Seminari Major Interdiocesà, en especial, a Mn. Norbert Miracle, rector, «pel seu constant suport en la seva trajectòria forma� va» i als companys amb els quals ha conviscut al llarg d’aquests darrers anys. També va agrair l’acolliment de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona i de la comunitat fi lipina on va ser-hi com a seminarista, i de la seva actual Parròquia, Sant Salvador del Vendrell on «m’he sen� t acollit i es� mat des del primer dia». El record més emo� u el va adreçar als seus pares, ja traspassats. «Gràcies a l’educació i l’exemple que m’han donat ha estat possible arribar fi ns aquí», va expressar.

—Trobada arxiprestal de l’Alt Camp. Prop de 180 de persones de les parròquies de l’Alt Camp van par� cipar el dissabte dia 21 d’abril en la trobada de cris� ans de l’Alt Camp que aquest any es va celebrar a Vallmoll. La trobada es va iniciar amb una xerrada sota el � tol «Jujol, arquitecte de Déu» a càrrec de Josep M. Jujol, fi ll del reconegut arquitecte tarragoní, sobre la seva trajectòria professional i la seva obra a Vallmoll. Precisament va ser el mestre Jujol qui va impulsar i dirigir la restauració de l’Ermita del Roser entre els anys 1925 i 1931. Seguidament, en grups, van visitar la citada ermita, el Castell i l’església de Santa Maria. A la tarda van par� cipar a la celebració de l’eucaris� a presidida pel vicari episcopal de l’Alt Camp i rector de la Parròquia de Vallmoll, Mn. Joan Miquel Bravo, i concelebrada pels rectors de les parròquies de l’arxiprestat.

—Trobades arxiprestals de joves. Els arxiprestats de Tarragona i Tarragonès Llevant van celebrar el divendres, dia 20 d’abril, les seves respec� ves trobades de joves. Per als joves de l’arxiprestat del Tarragonès Llevant aquesta va ser l’úl� ma de les trobades mensuals que han anat celebrant al llarg d’aquest curs. Convocats a Altafulla, a la Parròquia de Baix a Mar, van realitzar diverses dinàmiques a la platja relacionades amb el camí dels deixebles d’Emaús i es van aplegar a l’església de Santa Maria per a celebrar plegats l’eucaris� a.

Per la seva part, l’arxiprestat de Tarragona va celebrar aquesta trobada anual a la Parròquia de Sant Pau. Més d’una cinquantena de joves que es preparen per a rebre el sagrament de la Confi rmació van par� cipar en aquesta trobada que va girar a l’entorn de l’Aplec de l’Esperit que aquest any se celebrarà a Tortosa els dies 19 i 20 de maig. Per als joves va ser una oportunitat per a conèixer-se entre ells i descobrir quines són les seves sets, i què o qui pot saciar-les.

—Església parroquial de Constan� . Arran de l’esfondrament parcial de la coberta de l’església parroquial de Sant Feliu màr� r de Constan� el diumenge, dia 15 d’abril, a la nit, aquesta setmana s’han iniciat les obres que permetran sanejar la part afectada de la coberta i re� rar la runa que va caure a l’interior del temple. Aquesta actuació � ndrà una durada aproximada de dues setma-nes i està coordinada amb l’Ajuntament per minimitzar els talls a la via pública.

—Sopar solidari a Reus. Més de tres-centes persones van par� cipar en el 21è sopar solidari a la Parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus, al barri Fortuny, celebrat el dissabte 14 d’abril. La recaptació d’enguany —més de cinc mil euros—, procedent de l’import del sopar, de la rifa i d’altres dinàmiques organitzades que van comptar amb la par� cipació dels assistents, es des� narà a l’Associació Catalana per la pau que treballa, juntament amb l’ONG Arab Woman Organiza� on, en suport a les dones que es troben als camps de refugiats sirians a Jordània. Aquesta edició es va celebrar el passat dissabte, dia 14 d’abril, i va comptar amb la presentació del periodista Xavier Graset i actuacions musicals com la tradicional siriana de Sa� Alhafez i un monòleg musicat de Mariona Casanovas i Emili Cuenca.

Inscripcions per al Pelegrinatge diocesà a Lourdes

La crida a la santedat: també per a tu

Per a ser sants no cal ser bisbes, sacerdots, religioses o religiosos. Moltes vegades tenim la temptació de pensar

que la santedat està reservada només als qui tenen la possibilitat de prendre distància de les ocupacions ordinàries, per a dedicar molts temps a l’oració. No és pas així. Tots som cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi tes� moniatge en les ocupacions de cada dia, allà on cadascú es troba. Ets consagrada o consagrat? Sigues sant vivint amb alegria el teu lliurament. Ets casat? Sigues sant es� mant i ocupant-te del teu marit o de la teva esposa, com Crist ho va fer amb l’Església. Ets un treballador? Sigues sant complint amb honradesa i competència el teu treball al servei dels germans. Ets pare, àvia o avi? Sigues sant ensenyant amb paciència els infants a seguir Jesús. Tens autoritat? Sigues sant lluitant pel bé comú i renunciant als teus interessos personals.

De l’exhortació apòstolica «Gaudete et exsultate» del papa Francesc (n. 14)

L’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes ha obert les inscripcions per a par� cipar en el 46è pelegrinatge

que se celebrarà del 6 al 10 de juliol d’aquest any presidit pel Sr. Arquebisbe. Aquelles persones que desitgin anar-hi es poden inscriure fi ns al dia 31 de maig a la seu de l’Hospitalitat.

Amb el lema «Feu el que ell us digui» s’hi pot par� cipar com a malalt, personal sanitari, voluntari o pelegrí. Des de l’Hospitalitat es fa una crida a la par� cipació dels més joves, d’entre 16 i 26 anys, per a col·laborar en les diferents tasques que es necessi� n i compar� r l’experiència del voluntariat amb d’altres joves. Aquests s’allotjaran a la Casa de Colònies, en un entorn que els permetrà desenvolupar ac� vitats pròpies a més de la par� cipació de les ac� vitats de l’Hospitalitat.

La seu de l’Hospitalitat a Tarragona (Casa dels Concilis. C. de les Coques, 1-C, 2a) obre els dimarts i dijous de les 17.30 a les 20.00 h. També es pot enviar un correu electrònic a [email protected] o trucar al telèfon 977 23 77 35 o enviar un Whatsapp al 666 171 679. També es pot visitar el blog h� p://hospitalita� arragona.blogspot.com.