Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SES de ...ccubas/1r...

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SES de Cardedeu

Generalitat de Catalunya L’enquesta del meu Ajuntament Departament d’Educació Departament de Matemàtiques. Curs 2007-2008 SES de Cardedeu

3

Full de treball A Recollida de d ades L’Ajuntament de Cardedeu vol fer un estudi als alumnes de 1r d’ESO del SES de Cardedeu per millorar alguns dels serveis que els hi presta. Ens ha enviat un qüestionari amb alguns defectes i algunes qüestions sense resoldre. Ens ha demanat que rectifiquem els defectes, que redactem les preguntes que falten i que, una vegada acabat el qüestionari, passem l’enquesta als alumnes de la nostra classe i elaborem unes conclusions. Amb la vostra ajuda l’Ajuntament sabrà de quina manera haurà d’actuar quan modifiquin el proper Pla de Mobilitat.

Qüestionari de l’ajuntament de Cardedeu sobre els alumnes del

SES per millorar alguns del serveis que presta.

1.- Gènere Noi (codi ___) Noia (codi___)

2.- Edat

3.- Nombre de germans

4.- Quin és el teu color preferit? Blanc (1) Vermell (2) Taronja (3) Groc (4) Verd (5) Blau (6) Lila/Morat (7) Negre (8)

Un altre (9) ___________

5.- Pes 6.- Alçada

7.- Situació geogràfica del domicili dels alumnes respecte del centre escolar on cursen l'ESO


4

Una vegada que ja hem rebut el qüestionari ens hem de fer unes quantes preguntes amb la intenció de millorar-lo i completar-lo. Fixa`t que el qüestionari té dues parts. La primera (de la pregunta 1 a la 6) fa referència a les característiques de la persona entrevistada i la segona (la pregunta 7) que està en blanc

A.1 Torna a llegir el qüestionari i explica per què creus que pot ser útil per a l’ajuntament de Cardedeu disposar d’aquesta informació. Ara faràs un estudi més acurat del qüestionari responent les preguntes següents i al final tornaràs a elaborar el qüestionari amb les diverses modificacions.

A.2 Si et fixes el qüestionari no demana el nom de la persona que respon. Per què creus que no demana el nom? Creus que és millor demanar-ho? Raona la resposta

A.3 El qüestionari, a la pregunta 2, demana l’edat de la persona entrevistada. Creus que tothom entendrà de la mateixa manera la pregunta? O sigui, la pregunta està redactada prou clarament per a una recollida de dades uniforme? O pel contrari, hem d’afegir alguna frase de manera que no quedin dubtes quan la persona entrevistada l’ompli? Si ho creus convenient, comenta idees per millorar aquesta pregunta.


5

A.4 Quina frase et sembla que caldria posar al qüestionari per recollir els valors de la variable nombre de germans de manera que no hi hagi confusions?

A.5 Per què creus que a la pregunta Color preferit s’ha fet una tria prèvia de les possibles respostes?

A.6 Fixa’t que ja s’han posat uns codis al costat de cada color, amb quina finalitat creus que s’ha fet?

A.7 Què penses que caldrà fer si hi ha un color que surt repetit moltes vegades a la categoria Un altre?

A.8 En quant al Color preferit, es pot triar una o més d’una opció? Caldrà anotar-ho al qüestionari? Per què? Quina frase afegiries?


6

A.9 Peses exactament el mateix al llarg d’un dia? La roba que portem altera el nostre pes? Mesurem el mateix amb o sense sabates? En quines unitats mesurarem el pes i l’alçada? Comenta els detalls de millora dels les variables alçada i pes que potser tu no hauries posat, però que són imprescindibles per aconseguir una uniformitat en les dades recollides.

A.10 La primera pregunta del qüestionari és sobre el gènere de la persona entrevistada. Quins codis faries servir per representar els dos valors que pot tenir aquesta variable estadística?


7

A.11 Segurament, en les respostes anteriors ens trobem amb diverses possibilitats però cal que tots fem servir la mateixa codificació per emmagatzemar posteriorment les dades a l’ordinador. Per tant escriu en aquest nou qüestionari com han quedat els canvis fets als 6 primers apartats, amb totes les indicacions per a que tothom entengui de la mateixa manera cada pregunta:

1.- Gènere

4.- Quin és el teu color preferit?

2.- Edat

3.- Nombre de germans

5.- Pes 6.- Alçada


8

Una vegada fet aquest estudi dels 6 primers apartats del qüestionari completarem la tasca de reflexió sobre la importància que té la cura en la recollida de dades amb el disseny complet del 7é ítem del qüestionari, que es titula, de manera genèrica: “Situació geogràfica del domicili dels alumnes respecte del centre escolar on cursen l'ESO”.

A.12 Què creus que vol dir: Estudi sobre la situació geogràfica del domicili dels alumnes respecte del centre escolar on cursen l’ESO?

A.13 Per quina raó creus que li pot interessar a l’Ajuntament de Cardedeu conèixer aquesta dada?

A.14 Si un alumne que viu al camp, va caminant fins la carretera i allà agafa l’autobús, quin consideres que és el seu mitjà de transport habitual?

A.15 Creus que s’hauria de fer una pregunta com ara Mitjà de transport per anar al institut? Reflexiona si aquesta pregunta et sembla que pot donar algun resultat estrany a algun altre institut de Catalunya diferent del nostre.


9

A.16 Creus que és adequada la pregunta Població on vius? Creus que aquesta pregunta és adequada a tots els instituts de Catalunya? Per què?

A.17 Creus que hauríem de fer una pregunta sobre el temps que triga la persona entrevistada a anar des de casa seva al institut? Com la redactaries?

A.18 Després d’aquestes respostes, redacta amb tot tipus de detall les preguntes que faries per obtenir informació sobre la situació geogràfica del domicili dels alumnes respecte del centre escolar on cursen l’ESO.

FEINA PER A CASA : Després del debat a classe sobre els qüestionari, cal modificar-lo de manera definitiva reflectint-hi les conclusions a les què hem arribat desprès de la correcció dels problemes anteriors. Cal redactar completament tots els ítems, inclòs el geogràfic (posar el títol adequat per a les variables que volem estudiar i indicar les opcions de resposta i els codis associats). A la web del professor tens el primer qüestionari que ens va enviar l’ajuntament. Cal portar-ho la versió corregida en format digital per discutir-ho a classe.


10

A.19 Enganxa el qüestionari definitiu que s’ha acordat a classe entre tots els presentats.


11

FEINA PER A CASA :

Ara ja estem a punt de recollir dades!

• Necessitaràs un full del qüestionari (que, recorda-ho, ha de ser igual per a tothom; fes servir el que has enganxat al problema anterior)

• Omple-ho amb les teves dades

El proper dia, haurem de posar en comú totes les dades recollides, i per tant no pots oblidar-te de fer la feina si vols formar part dels resultats que obtindrem. TREBALL DE CAMP:

L’objectiu d’aquesta activitat és l’elaboració d’un qüestionari fet per tu a l’ordinador, d’una sola pàgina i que hauràs de presentar-lo imprès. Recorda’t de posar el teu nom, cognoms i grup en bolígraf per la part de darrere.

Saps que a Cardedeu es realitzen diferents activitats esportives, lúdico-culturals, d’ensenyament i que hi ha moltes entitats, associacions i grups juvenils que ens ofereix aquestes activitats al nostre poble. (Teniu un llistat a la pàgina web de l’Ajuntament de Cardedeu, http://www.cardedeu.org/ )

La persona responsable de les relacions de l’Ajuntament amb les entitats està molt preocupada per tres qüestions:

1. Quina informació tenen els habitants de Cardedeu de les diferents activitats que es realitzen al poble per aquestes entitats i associacions?

2. En sap la gent que cada any l’Ajuntament organitza un mostra de totes les entitats i associacions que hi ha a Cardedeu?

3. Estan contents els habitants de Cardedeu amb l’oferta que hi ha al poble d’activitats organitzades per les entitats?

Res millor que un alumne de 1r d’ESO del SES de Cardedeu per elaborar un bon qüestionari que reculli tot el que hem treballat a classe durant aquest dies i amb el qual es pugui fer un estudi sobre aquest tema.

Una vegada fet el qüestionari li enviarem al responsable de l’Ajuntament.

Probablement, content amb la feina que li heu fet, tingui algun detall amb vosaltres: segur que estarà encantat de fer una xerrada sobre el tema de les entitats de Cardedeu al CECUCA.


12

Full de treball B FEM TAULES AMB LES DADES Al full de treball anterior, hem elaborat un qüestionari conjuntament. El que farem en aquest full de treball serà estudiar la informació que hi ha en tots els qüestionaris que cadascú de vosaltres ha omplert. Caldrà comptar i organitzar les dades. Que millor que una bona taula! Els valors d’una variable o d’una altra poden tenir característiques molt diferents. Això és el que permet definir els diferents tipus de variables. Farem un primer estudi d’una variable numèrica discreta : numèrica perquè els seus valors són nombres i discreta perquè són nombres enters. La variable a estudiar serà: el nombre de germans . La imatge del costat mostra un fragment d’un treball escolar semblant al que fareu amb les vostres dades. Com que correspon a una classe dels anys noranta, està fet a mà. L’objectiu és que ho aprenguis a fer amb l’ajut de l’ordinador. De moment, et cal una mica de paciència. Ja arribarem.

B.1 Amb les dades dels qüestionaris, omple només la primera columna de la taula següent en la que es pot recollir els diferents valors de la variable nombre de germans, es a dir, escriu totes les respostes que han donat els enquestats a la pregunta nombre de germans.

Valors de les dades


13

El recompte de cadascun dels valors d’una variable estadística rep el nom de freqüència absoluta , o sigui, la freqüència absolta és el nombre de respostes que hem obtingut en cadascun dels valors que té una variable estadística.

B.2 Amb aquesta definició de freqüència absoluta i amb les dades de tots el qüestionaris ja pots omplir la segona columna de la taula.

Valors de les dades

Freqüència absoluta

B.3 Quant sumen tots els valors de la columna de la freqüència absoluta de la taula? Quin és aquest nombre? A partir d’ara, aquest nombre el representem per n. n és el nombre total de dades recollides i en estadística és un valor molt important.

B.4 Si n és un nombre gran serà millor o pitjor l’enquesta que fem? I si n és petit, que passarà? B.5 Que entens per una enquesta millor o pitjor? Raona amb detall una resposta.


14

B.6 Quin és el valor de la taula amb una freqüència absoluta més gran?

B.7 Com interpretes que aquest valor té la freqüència absoluta més alta? Elabora una frase.

B.8 Als altres cursos de 1r d’ESO també s’està fent el mateix treball que a la teva classe. Creus que l’enquesta dels altres primers donarà amb total seguritat el mateix valor de freqüència absoluta més alta? Raona la resposta La MODA d’una variable estadística és el valor amb una freqüència absoluta més gran.

B.9 Com interpretaríeu que l’enquesta de la classe del costat té una Moda més petita?

B.10 Si de les tres classes de 1r d’ESO és la teva classe la que té una Moda més gran, què voldrà dir?

B.11 Creus que el valor de la Moda de la variable nombre de germans resumeix la informació que hem recollit en tots els qüestionaris? Raoneu la resposta.


15

Anomenem freqüència relativa al percentatge de vegades que surt cada valor. Per calcular la freqüència relativa sols cal dividir la freqüència absoluta (el nombre de vegades que ha sortit cada cas) entre el nombre total de vegades. Per exemple: si del valor 5 germans només hi ha 1 resposta, vol dir que la freqüència absoluta de 5 és 1. Si hem entrevistat a 20 persones (n=20), tenim que la freqüència relativa del valor 5 és:

B.12 Amb aquesta nova definició de freqüència relativa i la teva calculadora pots acabar d’omplir la taula que volíem fer sobre la variable nombre de germans.

TAULA DE FREQÜÈNCIES

Valors de les dades

Freqüència absoluta

Freqüència relativa

n =

05,020

1 =


16

B.13 Encara podem afegir una altre columna que ens serà molt útil, la dels %. Només cal multiplicar per 100 els valors de les freqüències relatives. Completa definitivament tota la taula de freqüències de la variable estadística nombre de germans:

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable nombre de germans

Valors de les dades

Freqüència absoluta (FA)

Freqüència Relativa (fr)

% ( fr x 100)

n = Suma = B.14 Fixa’t amb el valor de la Moda i el seu percentatge. Creus que sempre passarà que la Moda tindrà el valor més alt dels percentatges? Explica-ho.


17

B.15 Ara hauràs de fer tots els càlculs per omplir la taula de freqüències per la variable edat.

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable edat

Valors de les dades



% ( fr x 100)

n = Suma =

B.16 Troba la Moda la variable estadística edat.

B.17 Compleix les mateixes propietats que la moda de la variable nombre de germans? (és a dir, té el percentatge més alt, resumeix tota la informació recollida sobre la variable edat en totes les enquestes i sortirà el mateix valor amb total seguritat a les altres classes?)

B.18 Com interpretes amb una frase que la moda és el valor que has trobat?


18

B.19 Ara et toca a tu fer tots els passos per fer la taula de freqüències de la variable no numèrica quin és el teu color preferit. Fins i tot has de començar dibuixant la taula. B.20 Troba la moda d’aquesta variable i interpreta-la amb una frase.


19

B.21 Si en el primer trimestre el profe de mates ha posat tres proves en les que has tret un 5, un 4 i un altre 5, quina és la teva nota mitjana d’aquest trimestre? Escriu amb claredat quina és l’operació que fas per trobar-la. Anomenem mitjana d’una variables estadística numèrica a la suma de tots els resultats obtinguts dividit entre la quantitat de resultats. La mitjana l’escriurem amb la lletra x .

B.22 Ara que ja saps trobar la mitjana d’una variable troba la mitjana de la variable nombre de germans. Una vegada sàpigues quin és el resultat, redacta una frase per poder interpretar aquest valor. B.23 Per què creus que el professor farà servir la nota mitjana per omplir el teu butlletí de notes d’aquest trimestre?

B.24 Seria millor que fes servir la moda de les tres notes? Sempre seria millor o depèn de les notes obtingudes? Posa alguns exemples per aclarir les teves idees.


20

B.25 Compara la moda i la mitjana de la variable nombre de germans. Creus que tenen alguna cosa en comú?

B.26 Troba i compara la moda i la mitjana de la variable edat.

B.27 Pots trobar la mitjana de la variable quin és el teu color preferit? Per quina raó. La mitjana i la moda d’una variable estadística numèrica són dos paràmetres de centralització d’aquesta variable

B.28 Explica amb paraules teves que vol dir la frase del requadre anterior. Si vols pots posar un exemple.


21

B.29 Ara treballarem la variable alçada. Observa com, ara, a diferència dels casos anteriors, els valors poden ser molts nombres i per tant no podem fer una taula amb tots i cada un dels valors. En aquest cas hem d’agrupar els valors en grups (en l’estadística aquests grups s’anomenen classes). Podríem agrupar-los de 5 en 5 cm des de el valor més petit possible al valor més gran:

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable alçada

Valors de les dades

Freqüència Absoluta (FA)


% ( fr x 100)

140-144

145-149

150-154

155-159

160-164

165-169

n = Suma = B.30 En aquest cas no parlem de la Moda en un sol valor si no de classe Modal. Quina és la classe Modal de la variable alçada? Troba la mitjana amb tots els valors.


22

B.31 Ara hauràs de recollir en unes taules tota la informació dels qüestionaris que tu i els teus companys heu elaborat. Començaràs per les variables treballades a classe i hauràs d’ampliar la informació a algunes de les variables del qüestionari.

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable nombre de germans

Valors de les dades



% ( fr x 100)

n = Suma =

MODA: MITJANA:

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable edat

Valors de les dades



% ( fr x 100)

n = Suma =

MODA: MITJANA:


23

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable Color preferit

Valors de les dades



% ( fr x 100)

n = Suma =

MODA: MITJANA:

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable gènere

Valors de les dades



% ( fr x 100)

n = Suma = MODA: MITJANA:


24

B.32 Resumeix la informació de les variables Alçada i Pes.

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable alçada

Valors de les dades



% ( fr x 100)

140-144

145-149

150-154

155-159

160-164

165-169

n = Suma = CLASSE MODAL: MITJANA:

TAULA DE FREQÜÈNCIES de la variable pes

Valors de les dades



% ( fr x 100)

n = Suma =


25

B.33 Resumeix la informació de les variable que apareixen a l’apartat 7 del qüestionari sobre la situació geogràfica dels alumnes respecte el centre escolar.


26


27

B.34 A partir de les taules anteriors i de les modes i/o mitjanes de les diferents variables, intenta descriure com seria l’alumne mig, es a dir, un alumne inexistent però que, amb les seves característiques, resumeix la informació obtinguda.


28

Full de treball C FEM GRÀFICS AMB L’ORDINADOR Per fi ha arribat l’hora de posar-se a treballar amb l’ordinador. Abans de començar has de conèixer com treballaràs i quin programa faràs servir.

� Com

Moltes de les respostes dels problemes proposats caldrà que portis la resposta en el llapis digital per discutir-la a classe amb el canó i en algun cas caldrà imprimir la resposta per poder enganxar-la al dossier. Una recomanació: ja saps que la tinta és molt cara i com que no serà necessària molta qualitat a l’hora d’imprimir, utilitza sempre l’opció d’imprimir en blanc i negre i amb qualitat d’esborrany que trobaràs en el menú d’impressió:

� Amb quin programa

També saps la prioritat del SES de Cardeu per treballar amb programari lliure. Per tant, totes les teves feines les faràs amb l’OpenOffice. L’OpenOffice és un conjunt de programes dels quals segur que coneixes l’OpenOffice.org Writer amb el qual fas els teus documents de text. Ara començarem ha treballar amb un full de càlcul, l’OpenOffice.org Calc, amb el qual podràs treballar les dades obtingudes en l’enquesta i fer gràfics que t’ajudaran a interpretar millor


29

aquestes resultats i poder obtenir bones conclusions. Els gràfics creats sempre els podràs exportar amb molta facilitat al processador de textos. Accedeix al programa OpenOffice Calc. Us apareixerà una pantalla similar a: El que veus és un llibre de treball que conté tres fulls de càlcul (Full1, Full2 i Full3). En la part superior del full visible hi ha unes lletres. Aquestes són els noms de les columnes. A l’esquerra tens uns nombres que te indiquen les diferents files. En el centre tens la quadrícula del full de càlcul. Cada casella d’aquesta quadrícula s’anomena cel·la i queda determinada per la lletra que té a sobre i el nombre que té a l’esquerra. Així, la cel·la assenyalada en la figura anterior és la B4 (columna B i fila 4). Quan una cel·la està assenyalada d’aquesta manera diem que està activada o seleccionada .


30

C.1 Edició de cel�les En aquestes cel�les podràs entrar tot tipus d’informació, numèrica o no. Per fer-ho només cal que situis la fletxa del cursor en la cel�la corresponent, prems el botó esquerre del ratolí (així la cel�la quedarà activada) i escrius amb el teclat el que vols. Sempre has d’acabar prement la tecla RETORN (INTRO).

� Entra el nombre 125 a la cel�la B4. � Entra el nombre 2 a la cel�la C4. � Entra la paraula Hola a la cel�la A2.

També pots passar d’una cel�la a una altra fent servir les tecles amb fletxes que tens a la part inferior dreta del teu teclat o al teclat numèric. Prova-ho i grava el teu resultat al llapis com exerciciC1.ods a la carpeta matemàtiques | estadística C.2 Fórmules A més de nombres i paraules, també pots introduir fórmules en les cel�les. Aquestes fórmules representen operacions que es fan amb els continguts de les cel�les indicades i el resultat d’aquestes operacions queden escrites en la mateixa cel�la. Qualsevol fórmula sempre ha de començar amb el signe =. Fes i grava’l com exerciciC2.ods :

� Suposa que en la cel�la B4 encara hi ha el nombre 125 i en la C4 hi ha el 2. Si no és així entra’ls.

� Entra a la cel�la D4 la fórmula =B4+C4. Per fer-ho cal que actives la cel�la D4 i que escriure amb el teclat =B4+C4 (no oblidis el signe =) i acaba amb RETORN (INTRO).

Fixa’t com en la cel�la D4 tens escrit el resultat de la suma del contingut de la cel�la B4 i de la cel�la C4. Si ara tornes a la cel�la D4 podràs observar com a la barra de fórmules (part superior de la pantalla) apareix la fórmula que has introduït, mentre que en la cel�la surt el resultat de l’operació. Aquesta fórmula serveix per a tots els valors numèrics que introdueixes en les cel�les B4 i C4.

� Canvia el contingut numèric de les cel�les B4 i C4. Per fer-ho activa la cel�la B4 i entra amb el teclat un nombre diferent al que hi havia, prement al final RETORN. Com pots veure, el nombre que has acabat d’entrar substitueix l’anterior. Fes el mateix amb C4.

� Observa com a la D4 s’actualitza automàticament el resultat fent la suma dels nombres nous que has entrat a B4 i C4.

� Entra, ara, la fórmula =B4*C4 a la cel�la C5. Aquesta fórmula calcula el producte entre el contingut de B4 i el de C4 (el símbol * és el símbol de multiplicar). Canvia els valors de B4 i C4 i observa com les fórmules calculen.

� Entra a D5 la fórmula =B4/C4. Aquesta fórmula calcula la divisió entre B4 i C4. Si C4 és buida o hi ha un 0, la fórmula dóna un missatge d’error, ja que mai es pot dividir per zero.

� Prova d’entrar la fórmula B4-C4 (la resta) en una altra cel�la. Ves canviant els valors de B4 i C4 i observa com totes les fórmules es van calculant amb els valors nous introduïts.


31

C.3 Rangs Anomenem rang a un rectangle format per cel�les veïnes. Observa la figura següent:

El rectangle format per totes les cel�les que van des de la C3 (vèrtex superior esquerre) fins a la F7 (vèrtex inferior dret) és un rang que anomenarem com C3:F7. En total, avarca un total de 20 cel�les veïnes. Per seleccionar un rang cal situar la fletxa del cursor sobre la cel�la que serà un dels vèrtexs, prémer el botó esquerre del ratolí, i, sense deixar-lo de prémer, ampliar el rectangle fins al vèrtex que es vulgui. Prova de seleccionar diferents rangs:

� Selecciona el rang A1:C3. � Selecciona ara el rang B3:F3. Com pots veure, un rang pot ser

simplement una part d’una fila o d’una columna. � Selecciona el rang D2:D8.

C.4 Diferents fulls d’un llibre Tot allò que has entrat en els problemes anteriors està en el full Full1.

� Selecciona el full Full2. Per fer-ho, mou el ratolí fins que la fletxa del cursor quedi a sobre de l’etiqueta que porta el nom Full2 i prem el botó esquerre del ratolí. Com pots observar, el que tens ara a la vista és un altre full diferent del primer però que es guardarà junt amb als altres que formen el llibre. En definitiva, els diferents fulls són les diferents pàgines d’un mateix llibre. Torna a Full1.

� Selecciona el rang C3:F7. Amb botó dret copia el contingut. Enganxa aquests cel�lades al mateix lloc del full3

� Amb botó dret sobre l’etiqueta del full2 insereix un nou full: el Full4. Amb botó dret elimina aquest nou full que has creat.

Una vegada introduïts aquests conceptes bàsics, començaràs a realitzar gràfics. En el full de càlcul de l'OpenOffice, els gràfics es poden fer a partir del menú Insereix | Diagrama . També pots fer servir el botó d’assistent de

gràfics que trobaràs a la barra d’eines, a la part superior de la pantalla. Encara que els dos procediments siguin igualment útils per a la representació de gràfics, presenten alguna diferència que tot seguit veuràs.


32

15,79%

52,63%

21,05%

5,26%5,26%

Percentatge de nombre de germans

0 germans 1 germà 2 germans 3 germansMés de 3 germans

C.5 Construcció del gràfic circular Volem representar gràficament, mitjançant un gràfic circular, el percentatge del nombre de germans dels alumnes de la classe. El resultat serà similar a:

� Obre un llibre nou.

� Primer triaràs el idioma: Prem Edita | Selecciona-ho tot. Desprès fes clic a Format | Cel·les | Tipus de lletra | Llengua i selecciona català. Marca D’acord. Ara ja estan totes les cel�les en català. Pots fer servir el corrector en cas del que necessites.

� Ara has d’introduir totes les dades de la taula de freqüències de la variable nombre de germans en les quatre primeres columnes:

o A la primera fila cal posar el mateix encapçalament que a la taula, es a dir, a la cel�la A1 escriu valors de la variable, a la cel�la B1 freqüència absoluta, a la C1 freqüència relativa i a la D1 percentatge. Pots variar l’amplada de les files col�locant el cursor a la part superior de la taula i arrossegant la línea de separació entre les columnes.

o A la primera columna has d’escriure els valors de la variable amb lletres ( 0 germans, 1 germà...)

o Omple la resta de columnes amb els valors obtinguts a l‘estudi.

� Selecciona la primera columna. Prem la tecla Control i sense deixar-la de prémer selecciona la columna de la variable percentatge. Amb aquesta acció tens seleccionats dos rangs no consecutius del full.

� Premeu el botó d’assistent dels gràfics que trobareu a la barra d’eines. La forma del cursor haurà canviat. Seleccioneu una zona del full de càlcul on es farà la representació gràfica. Per exemple, podeu seleccionar, aproximadament, el rang A9:D25. ( Si comenceu tot el procediment accedint al menú Insereix | Diagrama, no us demanarà la zona on voleu situar el gràfic)


33

En aquest moment començaran a sortir les diferents finestres que ajuden a representar el gràfic. Són les finestres de l’assistent de representacions gràfiques.

� A la primera finestra d’ajuda, assegura’t que estiguin seleccionades les opcions Primera fila com a etiqueta i Primera columna com a etiqueta. Prem Següent.

� A la segona finestra, tria el tipus de gràfic circular i activa l’opció Representació de text en previsualització. Prem Avançar.

� A la tercera finestra tria la variant Normal, és a dir, la primera. Fixa’t com quedaria el gràfic si triessis alguna de les altres. Tria la primera variant i prem Següent.

� A la quarta finestra, entra el títol Percentatge de nombre de germans. Assegura’t que està activada l’opció Llegenda. Prem Crear.

És clar que el gràfic que ha sortit encara es pot millorar. Sempre que vulguis fer modificacions d’un gràfic, s’ha de veure amb la seva vora seleccionada de color gris. Si no és així, haureu de fer un doble clic sobre el gràfic. Comprova-ho:

� Selecciona una cel�la qualsevol de full. El gràfic ja no està seleccionat.

� Fes clic un sol cop sobre el gràfic. Aquest està seleccionat però no mostra la seva vora gris. No hi pots fer canvis importants.

� Fes un doble clic sobre el gràfic. Ha quedat seleccionat amb la vora grisa. D’aquesta manera pots fer les modificacions pertinents.

Si el gràfic està seleccionat amb la vora grisa visible (doble clic) i mous el cursor lentament amb el ratolí sobre les diferents parts del gràfic, veuràs com van sortint, en finestretes de fons groc, els noms d’aquestes parts: Títol principal (és el títol), Àrea del diagrama (és el fons de la finestra gràfica) i Llegenda (en aquest cas, és la zona on hi ha el nombre de germans). Cadascuna d’aquestes parts és independent i pot ser modificada fent servir uns menús que surten en prémer el botó dret del ratolí, havent seleccionat una d’aquestes zones. A continuació veuràs els canvis que, en aquest cas, pots fer: Si has començat el procediment amb el menú Insereix | Diagrama dels gràfics, caldrà ara

que arrosseguis el gràfic i el dimensionis fins que ocupi, aproximadament el rang G1:J21. Per canviar la mida del títol:

� Selecciona el Títol principal situant la fletxa del cursor a sobre i prement el botó dret del ratolí. Veuràs que el títol ha quedat seleccionat.

� Sense moure el cursor, prem el botó esquerre del ratolí i apareixerà una finestra de menú. Tria l’opció Propietats de l’objecte.

� D’aquesta finestra nova que surt, pots triar les diferents característiques del títol. En aquest cas, tria de la fitxa Caràcters la mida 16 i l’estil Negreta. Prem D’acord.


34

Per canviar la posició i la mida de la llegenda:

� Selecciona de la mateixa manera la llegenda. Amb el botó dret del ratolí accediu a Propietats de l’objecte.

� De la finestra nova trieu Caràcters | Mida 8 , Posició | Baix i Contorns | Estil | Invisible. Prem D’acord.

Per incloure i modificar el format de les dades percentuals:

� Fes clic a sobre del gràfic circular, o molt a prop d’ell, de manera que quedi seleccionat tot, no una part.

� Accedeix al menú Insereix i tria l’opció Etiqueta de dades. De la finestra que ha sortit tria Mostrar valor | com a percentatge. Prem D’acord.

� Selecciona cadascuna de les parts del diagrama, pots accedir a canviar la mida de l’etiqueta i el color del troç. Com és habitual, una vegada seleccionada la part del diagrama, haurà d’accedir amb el botó dret del ratolí a Propietats de l’objecte i de les fitxes Caràcters i Àrea fer les modificacions que creguis oportunes. Prem D’acord.

Per canviar el color del fons:

� Fes clic amb el botó dret del ratolí al interior de la finestra gràfica i trieu l’opció Àrea del diagrama. De la fitxa Àrea tria un color. Prem D’acord.

Per fer una vora:

� Cliqueu amb el botó dret del ratolí al interior de la finestra gràfica i trieu l’opció Àrea del diagrama. De la fitxa Línies tria un estil i un color. Prem D’acord.

Grava al teu llapis el document amb el nom exerciciC5 copia el gràfic en un document openoffice writer i amb les recomanacions sobre impressió de documents del començament de l’apartat C imprimeix i enganxa el resultat


35

57,89%

42,11%

Nois i noies a 1r d'ESO

NoisNoies

C.6 Construcció d’un gràfic circular en 3D Volem ara representar gràficament, mitjançant un gràfic circular amb efecte de tres dimensions (3D), el gènere dels alumnes de 1r d’ESO dels SES de Cardedeu, comparant els nois i les noies. El resultat hauria de ser semblant a :

Per arribar-hi, segueix les instruccions següents:

� Obre el document exerciciC5. Introdueix al full 2 i en les dos primeres columnes el nombre de nois i noies obtinguts. Recorda que la primera fila cal posar l’encapçalament amb les paraules nois i noies

� Selecciona el rang A1:B2.

� Prem el botó d’assistent dels gràfics .

� Seleccioneu una zona del full de càlcul on es farà la representació gràfica.

� A la primera finestra d’ajuda, assegura’t que estigui seleccionada l’opció primera fila com a etiqueta. Prem Següent.

� A la segona finestra, fes servir la barra vertical de la dreta per veure tots el tipus de gràfics i tria el tipus de gràfic circular en 3D. Activa l’opció Mostra els elements de text en la visualització prèvia i Dades en files. Prem Següent dos cops. En la quarta finestra, entra el títol Nois i Noies a 1r d’ESO. Prem Crea.

El gràfic que ha sortit el pots millorar.

� Si no és visible la vora grisa de la finestra gràfica fes un doble clic al interior.


36

� Fes clic amb el botó dret del ratolí al interior de la finestra gràfica i accedeix a l’opció Efectes 3D .

� Sortirà una finestra com la de la figura.

� Desactiva l’efecte de perspectiva fent clic a sobre de la icona que està assenyalada en la figura.

� Fes clic sobre la icona d’aquesta mateixa finestra per activar l’acció anterior. Tanqueu la finestra.

El diagrama haurà agafat ara un altre aspecte. A continuació faràs la resta de canvis.

� Amb la finestra gràfica seleccionada amb la vora grisa, accedeix a Insereix | Etiqueta de dades. De la finestra que ha sortit tria Mostra valor | com a percentatge.

� Si fas clic a sobre del diagrama surten uns punts vermells que l’envolten. Serveixen per moure’l en diferents direccions. Fes diferents proves fins que quedi al teu gust.

� Fent clic sobre un sector del diagrama fins que aquest queda seleccionat amb uns punts verds, amb el botó dret del ratolí pots accedir a Propietats de l’objecte. A partir de la finestra que ha sortit pots canviar el color (fitxa Àrea) i la mida de les etiquetes (fitxa Caràcters). Sempre acaba prement D’acord.

� Fent clic sobre la llegenda fins que queda seleccionada, també pots accedir a l’opció Propietats de l’objecte amb el botó dret del ratolí per fer els canvis que vulguis. També pots arrossegar la llegenda per l'interior de la finestra.

� Amb la finestra seleccionada, amb el botó dret del ratolí podeu accedir a Àrea del diagrama | Àrea per triar un color de fons i a la fitxa Línies per incloure una vora a la finestra.


37

Totes aquestes modificacions no són les úniques que pots fer. Ves provant diferents opcions per familiaritzar-te amb aquest tipus de gràfic. Grava al teu llapis el document amb el nom exerciciC5iC6 copia el gràfic en un document openoffice writer i amb les recomanacions sobre impressió de documents del començament de l’apartat C imprimeix i enganxa el resultat. C.7 Conclusions sobre l’enquesta de l’ajuntament Recorda que l’Ajuntament de Cardedeu ens havia proposat millorar un qüestionari i obtenir unes conclusions sobre les dades obtingudes entre tots els alumnes dels SES de Cardedeu. Als tres últims problemes de l’apartat B tens resumides les dades recollides. Ara has après a fer gràfics. Amb tot això caldrà fer un informe d’una o dues pàgines elaborat amb l’ordinador amb els resultats obtinguts i unes conclusions que es puguin despendre del anàlisis de les dades recollides. Hauràs de portat aquest informe en el teu llapis a classe i, a més a més, imprimir-lo i enganxar-lo al dossier.


38


39

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SES de ...ccubas/1r...

Documents

Transcript of Generalitat de Catalunya Departament d’Educació SES de ...ccubas/1r...