Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ...per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Travessera de Gràcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

1

DOCUMENT DE REFERÈNCIA PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT PERE DE VILAMAJOR 1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT Assumpte: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) Referència: URB 394-06 Municipi: Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) Peticionari: Ajuntament 2. FONAMENTS DE DRET Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental. Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge. 3. OBJECTE L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d’ordenació urbanística municipal (en endavant, POUM) de Sant Pere de Vilamajor, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES En data de registre 28 de desembre de 2006, va tenir entrada al Departament de Medi Ambient i Habitatge, sol·licitud de document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyava a la sol·licitud l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar.



2

En data de registre 30 de gener de 2007, va tenir sortida dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona petició de documentació sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor, tramesa a l’Ajuntament. En data de registre 9 de febrer de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, la documentació del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor requerida. En data de registre 8 d’agost de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, sol·licitud de document de referència sobre un nou avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyaven a la sol·licitud els documents següents: - Avanç de planejament: memòria i plànols - Informe de sostenibilitat ambiental preliminar D’acord amb l’article 4 de la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, aquest òrgan ambiental va consultar a les administracions públiques i al públic interessat següent: - Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Serveis Territorials a Barcelona - Direcció General de Promoció de l’Habitatge - Direcció General de Patrimoni Cultural. Dt. de Cultura i Mitjans de Comunicació - Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. Dt. de Política Territorial i Obres Públiques - Àrea de Medi Natural. Serveis Territorials a Barcelona del DMAiH - Oficina de Canvi Climàtic - Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Serveis Territorials a Barcelona del DMAiH - Direcció General de Qualitat Ambiental. Dt. de Medi Ambient i Habitatge - Departament de Salut. Serveis Territorials a Barcelona - DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - ADENC- Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura En resposta a aquestes consultes, s’ha rebut informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de 8 de setembre de 2008. 5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA Els objectius i criteris generals de la proposta són els següents: Reordenació de les zones de creixement Es proposa desclassificar els sectors Can Derrocada II i Refugis del Montseny, els quals tenen règim de sòl urbanitzable al planejament vigent, passant a ser sòl no urbanitzable, doncs es considera que es troben en sòls de baixa aptitud per ser ocupats: el primer d’ells se situa en un lloc poc cèntric i d’accés difícil amb pendents superiors al 20%; el segon sector, els Refugis, d’habitatges unifamiliars de baixa densitat, es troba dins del límit del Parc Natural, en una zona d’alt interès natural, també amb pendents superiors al 20%.



3

Així mateix, es preveu la creació de nou sòl urbanitzable residencial, industrial i mixt situat en sòl d’aptitud més favorable i en continuïtat amb els nuclis existents. Impulsió de la millora del sector central Es proposa un creixement residencial, d’equipament i comercial, en uns terrenys lliures immediats al casc antic. També es proposa la possibilitat d’una reordenació de l’illa de l’Ajuntament. Incorporació d’un nou institut d’ensenyament secundari Es preveu construir en els Camps d’en Castellà, situats just al límit amb el veí nucli de Sant Antoni, amb qui compartirà l’equipament. Es pretén que junt amb el CEIP existent generarà una nova polaritat a la part sud del terme. Canvi d’industrial a residencial Es preveu un creixement residencial plurifamiliar amb extenses zones lliures en els camps de Can Brau i Can Messeguer per deslocalitzar l’empresa Puntiblond. Preveure sòl industrial per a la ubicació de les empreses deslocalitzades A fi de reallotjar Puntiblond, Pinsos Icart, i altres, es classifica nou sòl urbanitzable d’ús industrial en uns terrenys adjacents a l’actual zona aïllada industrial especialitzada, gaudint d’accés directe a la carretera. Millora de la connexió de les urbanitzacions amb el casc urbà Es proposa crear vials que comuniquin aquestes zones urbanes, els traçats dels quals s’estan estudiant a partir dels camins públics existents. En les fases posteriors dins de la redacció del pla s’acabarà de distingir quins poden ser aptes per a cotxes i quins poden funcionar com a carrils bici o passos de vianants. Millorar la integració de les edificacions en la matriu biòtica, el territori i el paisatge En sòl no urbanitzable s’establiran condicionants per a les edificacions i l’ocupació del sòl. En sòl urbanitzable es limitarà la classificació en terrenys de pendent inferior al 20%. En sòl urbà es determinaran normes que impliquin una millor integració dels edificis en el territori. Es tindrà en compte la funció del municipi com a accés al Parc Natural fomentant activitats de lleure i cultura. Nous sectors i infraestructures Es crearà una agenda que preveurà el creixement contingut: el desenvolupament dels dos sectors importants es faran successivament. També es preveu la creació de les infraestructures i equipaments necessaris. Habitatge de protecció pública Un 20% tindrà la consideració de protecció oficial de règim general i de règim especial i el 10% restant la de protecció oficial de preu concertat. Aquest sostre es situarà en aquelles zones que ho admetin per la seva tipologia edificatòria, principalment el sector central i el nou creixement residencial previst entre el nucli i el nou institut. Creació dels catàlegs de béns, de masies i cases rurals El catàleg de béns a protegir determinarà tots aquells elements, edificis, arbres, fonts la protecció dels quals sigui necessària. El de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable determinarà quins habitatges reuneixen les condicions necessàries per ser susceptibles de rehabilitació o reconstrucció.



4

Imatge 1. Proposta prèvia de nous sectors i estructura orgànica del territori



5

Imatge 2. Proposta prèvia de nous sectors i estructura orgànica del territori (zoom nucli urbà i zona aïllada industrial)

6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L’ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents: A) DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L ’ÀMBIT DEL PLA 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn. Analitzada la documentació aportada, es valora positivament l’anàlisi ambiental realitzat en l’informe ambiental preliminar. Així doncs, caldrà que l’ISA descrigui aquests elements ambientalment rellevants de l’àmbit, parant especial atenció als aspectes següents: a) Model territorial

El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, de 34,8 Km2 de superfície, limita amb els municipis de Cànoves i Samalús a l’oest, el Montseny al nord; Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera a l’est, i Sant Antoni de Vilamajor al sud.



6

Es localitza als vessant meridionals del massís del Montseny, abastant-lo en la seva part nord, que és força abrupta, amb pendents superiors al 20% en la seva majoria (74% del terme). Es situa sota els contraforts llevantins de La Calma i en una graonada sobre la part dreta de la vall de la Tordera. Pel que fa a la geologia, al nord afloren materials del cambrià-ordovicià, nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme; la gran plana de conreu del sud es troba sobre terrasses del nivell II amb materials neògens argilosos.

Imatge 3. Perfil ambiental del sud del terme municipal (vermell: sòl urbà; lila: urbanitzable; tramat: HIC) La distribució del poblament es caracteritza per un centre urbà i 8 barris: Can Derrocada, Can Miret, Can Ram, Can Vila, Faldes del Montseny, Les Pungoles, Refugis del Montseny i Vallserena. No obstant això, es pot parlar de 5 nuclis urbans: centre històric i Can Derrocada, Les Faldes del Montseny, Vallserena, Can Vila i Can Ram, i Les Pungoles i Can Miret. La baixa densitat d’aquest model urbà ha provocat un alt consum de sòl i un alt cost econòmic per



7

mantenir i facilitar uns serveis i infraestructures de qualitat: subministrament d’energia, recollida de residus, transport públic, i xarxa viària. El creixement d’urbanitzacions de potència molt important ha fet que el casc antic perdi centralitat i polaritat, tant interna com externa. En aquest sentit la documentació constata que l’accés a les Pungoles, Faldes del Montseny, Mirador del Montseny, Can Vila, Can Ram i Vallserena, és més fàcil des dels termes veïns que des del propi, la qual cosa provoca que les activitats econòmiques i culturals d’aquesta població no es portin a terme al nucli de Sant Pere. Pel que fa a les zones industrials, el planejament vigent qualifica zones de sòl industrial sense continuïtat entre elles, en les quals queda sòl per desenvolupar; en algun cas, cal millorar-ne la ubicació. Existeix una activitat de pinsos situada just al nucli de la trama urbana.

En quant a la mobilitat, Sant Pere i Sant Antoni es troben en un important corredor i molt a prop d’infraestructures viàries de primer ordre, cosa que els atorga bona connectivitat i afavoreix el creixement demogràfic. En quant a la demografia, d’acord amb el padró municipal, el nombre d’habitants era de 3.444 el 2005, el que suposa una densitat de població de 99,1 hab/Km2. Els darrers anys s’hi observa una lleugera tendència a la baixa de la taxa de creixement anual, que el 2005 va ser del 5%. Cal tenir en compte les previsions del Pla territorial metropolità per al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al qual se li atorga l’estratègia de creixement moderat (article 3.15 de les normes d’ordenació territorial de l’Avantprojecte). El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. b) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològi ca i patrimoni natural Es distingeixen dues zones molt diferenciades pel que fa a la vegetació existent: a la part sud, la vegetació potencial seria l’alzinar, però el relleu planer ha afavorit les activitats agràries, de manera que els boscos s’han anat substituint per conreus. Al nord, al massís del Montseny, les formacions boscoses hi són dominants. Es manté una activitat agrària notable amb tendència a l’increment del regadiu i del cens ramader (la qual cosa comporta elements positius per a la biodiversitat). El 72% del terme municipal correspon a boscos, que es localitzen fonamentalment en els vessants del Montseny. Altres sistemes forestals corresponen a boscos de ribera que segueixen els cursos d’aigua i altres hàbitats barrejats en forma de mosaic agroforestal amb els conreus de la part sud, que representen el 12% de la superfície del municipi i estan situats a la plana. Les cobertes urbanes representen el 8% del municipi (urbà residencial lax: 6,78%). A més dels boscos, els sistemes forestals integren bardisses, brolles, falgars, ginebredes, landes, pradells i prats secs. Les landes, els prats secs, i les brolles ocupen les extensions més importants. Els matollars (bardisses, brolles, landes i ginebredes) representen un 5% del terme i estan concentrats bàsicament en dues zones: un gran taca per sota dels turons del Samont i de la Moixa i una més petita als voltants del turó de Sant Elies. Els prats i herbassars (falgars, pradells i prats secs) representen un 2% i es disposen en petites taques situades al voltant del turó de Sant Elies i Santa Susanna, però també n’hi ha diverses a la plana.



8

El 47% del terme municipal abasta una part de l’espai Massís del Montseny, inclòs en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), i que forma part de l’espai natural de protecció especial del Parc Natural del Montseny, el qual abasta encara més terreny (31.064 Ha, el 61% del terme municipal). No afecta àrees d’especial protecció designades en aplicació de la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE), i no ha estat declarada Zona d’Especial Protecció per a les Aus, però si afecta àrees d’especial protecció designades en aplicació de les Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per 97/62/CEE) incloses a la xarxa Natura 2000 com a Lloc d’importància comunitària (LIC) i que es corresponen exactament amb l’espai PEIN. No afecta cap espai inventariat com a zona humida inclòs a la llista del Conveni de Ramsar ni aqüífers protegits. Tampoc no afecta espais d’interès geològic. La majoria de les zones forestals es troben catalogades com a hàbitat d’interès comunitari no prioritari: - Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (2 / 2,7 Ha) - Alzinars i carrascars (60 / 1.514,8 Ha) - Castanyedes (5 / 36,3 Ha) - Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola (1 / 2,3 Ha) - Fagedes acidòfiles (8 / 62,9 Ha) - Form. de Juniperus communis colonitzadores de landes o de pastures calcícoles (1 / 3,1 Ha) - Landes atlàntiques i subatlàntiques seques (2 / 5,8 Ha) - Pinedes mediterrànies (34 / 631,9 Ha) - Suredes (1 / 0,1 Ha) També es troben hàbitats d’interès comunitari prioritari: - Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) (6 / 38,3 Ha). En total, els hàbitats d’interès comunitari sumen 2.298,2 Ha (66% del total municipal). El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor és travessat per l’anomenada via Verda La Calma – Corredor, reconeguda en el Manifest de Sant Celoni per al reconeixement de les Vies Verdes del Vallès (2004). Aquesta Via Verda uneix els espais PEIN del Montseny i el Montnegre – Corredor i, en terme de Sant Pere, transcorre per dos ramals: l’un seguint la vall de la riera de Vallserena i l’altre per la riera de Vilamajor i la riera de Giola. Pel que fa la connectivitat per a la fauna terrestre, cal destacar que bona part del municipi presenta uns índex de resistència a la dispersió molt baixos, si bé alguns espais de plana assoleixen índex de resistència elevats. Cal tenir en compte l’existència de projectes viaris que posen en perill la connectivitat ecològica amb el municipi de Sant Antoni i alhora entre el Montseny i el Montnegre i Corredor. El Pla territorial metropolità de Barcelona identifica com a corredor amenaçat els espais lliures entre Refugis del Montseny i el nucli de Sant Esteve de Palautordera (vegeu imatge 3).



9

Imatge 3. Proposta espais lliures Pla territorial metropolità de Barcelona

També s’han constatat pèrdues notables de biodiversitat en relació als sistemes aquàtics, hàbitats als que s’associen diversos elements d’interès i que són vulnerables per les reduïdes extensions que ocupen en el territori. c) Cicle integral de l’aigua La xarxa hidrogràfica queda delimitada en dos conques diferents, la del Mogent-Besòs, a l’oest, i la de La Tordera, a l’est. En direcció nord-sud, i d’oest a est, els corrents més importants, tots pertanyents a la conca del Mogent, són: torrent del Joncar, torrents de Can Met Bacs, la riera de Vilamajor, i la riera de Vallserena. Cal remarcar la importància de les dues rieres amb més entitat, la riera de Vallserena i el torrent del Joncar: la primera pateix una degradació notable, tant pel que fa a la qualitat de les aigües, com a la reducció del seu cabal a causa de les captacions agrícoles i industrials, la qual cosa evidencia l’elevada incidència potencial de les activitats econòmiques sobre la qualitat dels recursos hídrics. A més els seus boscos de ribera han estat tallats en certes zones. El torrent del Joncar presenta un estat millor, tot i que també pateix problemes de reducció del seu cabal. El municipi de Sant Pere de Vilamajor ha estat designat com a zona vulnerable pel Decret 476/2004, de 28 de desembre, doncs l’escolament i la infiltració que es produeix en la seva superfície territorial pot provocar la contaminació de les aigües continentals i litorals per nitrats procedents de fonts agràries. Segons la documentació es detecta un increment del regadiu i per tant de les necessitats de recurs aigua; el pes del sector domèstic municipal és clarament superior a la mitjana de Catalunya. Existeix un elevat percentatge d’aigua de xarxa no comptabilitzada. d) Paisatge Es detecta la presència de diverses zones i elements d’interès per a la conservació del patrimoni natural i el paisatge. Els turons com Sant Elies, el turó de la Cova, el turó del Samont i el del Pi Novell, constitueixen fites en el paisatge i tenen un pes visual remarcable dins el



10

context paisatgístic del municipi. Així mateix, considerant les visuals des del nucli urbà, tota la vessant que puja cap a La Calma té una importància paisatgística rellevant. e) Ambient atmosfèric L’informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental emès en resposta a la consulta efectuada per aquesta Oficina Territorial realitza la valoració de la qualitat de l’aire (2003-2007), de la qual mereix especial atenció: Ozó troposfèric: presenta valors superiors als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020. Diòxid de nitrogen: s’ha superat l’objectiu de qualitat de l’aire respecte la mitjana anual en alguna ocasió. Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres: s’ha superat el valor límit anual i s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit diari. La caracterització de les partícules denota que els factors que generen aquests valors són el transport i localment, determinades indústries i activitats extractives. f) Residus Segons la documentació s’ha produït un increment progressiu de la generació de residus municipals al llarg dels darrers anys. No obstant això, si es compten totes les aportacions de les diferents quantitats de residus de la recollida selectiva, l’any 2002 es van recuperar entorn el 30%. Es detecta una alta contribució del sector industrial de Sant Pere al consum energètic i a la generació de residus. També existeix un elevat índex per habitant de producció de residus, amb un cert increment progressiu al llarg dels anys, superior a la mitjana comarcal i autonòmica. També existeix un elevat nivell de producció de runes i altres residus de la construcció i és rellevant la producció de residus agrícoles i ramaders. 2r. Determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. L’ISA haurà d’establir i especificar els objectius i obligacions derivats de la normativa ambiental aplicable, recollint la justificació de les seves determinacions en relació al planejament de rang superior i a les mesures ambientals exigides per aquest. En aquest sentit cal recordar que en data 28 d’abril de 2008, es va publicar l’edicte d’informació pública de l’Avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona. Val a dir que la seva disposició transitòria 1a estableix que els POUMs l’acord d’aprovació inicial dels quals es publiqui amb posterioritat a la data esmentada, com és el cas, i que es resolguin definitivament a partir de l’entrada en vigor del Pla territorial, hauran de tenir en compte que aquest últim serà plenament vinculant. Per tant es considera adient que els documents de les successives aprovacions tinguin en compte les previsions del Pla territorial, les quals s’incorporen a l’apartat d’objectius i criteris.



11

Aquests objectius, criteris i obligacions a considerar hauran d’atendre, també, aquells derivats de diagnosis i auditories ambientals del territori, plans locals de mobilitat, Agenda 21 o les directrius i programes de la regidoria municipal de medi ambient. 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme. Vist l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, es determina la necessitat d’incorporar a l’ISA els objectius i ambientals proposats a l’informe ambiental preliminar presentat, així com aquells altres objectius i criteris (o precisions) que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva) en el marc del present document de referència:

Objectius ambientals Model territorial i ocupació del sòl - Millorar l’encaix entre ordenació de la proposta i aptitud de la matriu territorial - Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl: creixement moderat - Ubicar els creixements en continuïtat amb l’espai urbà construït. (Criteri de compacitat) - Establir una clara delimitació entre urbà i rural - Integrar els desenvolupaments urbanístics en la matriu física - Potenciar la diversificació d’usos dins la trama urbana (Criteri de complexitat)

Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

- Reconèixer el valor ambiental de les masses forestals i les franges agroforestals - Delimitar els espais a protegir pel seu valor natural - Afavorir la permeabilitat, la connectivitat i la biodiversitat - Integrar els desenvolupaments urbanístics en la matriu biòtica - Prendre mesures de prevenció d’incendis forestals Cicle de l’aigua - Afavorir la salvaguarda de la xarxa de torrents i rieres - Preservar de la urbanització els espais inundables - Evitar riscos de contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries - Fomentar l’estalvi i la reutilització del recurs aigua

Paisatge - Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge - Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès - Potenciar el paisatge com a valor actiu

Ambient atmosfèric - Minimitzar la contaminació lumínica als assentaments - Millorar l’eficiència energètica de les noves edificacions - Reduir la població exposada a nivells acústics elevats - Afavorir la mobilitat a peu i bicicleta (per prevenir i corregir les immissons i les fonts

contaminants de l’atmosfera). Residus



12

- Fomentar la reducció i valorització dels residus urbans - Preveure la gestió dels residus de construcció

Criteris ambientals

Model territorial i ocupació del sòl Disminuir la superfície de sòl urbà/urbanitzable en espais amb aptitud baixa o nul·la per a acollir usos urbans. Identificar i definir els diferents atributs del sòl no urbanitzable. Millorar la ubicació del sòl industrial situat al centre urbà. Cal complir amb els criteris per a la planificació territorial del Programa de planejament territorial i cercar la continuïtat urbana i la compacitat, així com cercar una densitat d’habitatges mitjana, amb l’objectiu de minimitzar i racionalitzar el consum de sòl, i aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible. Aquest criteri haurà d’anar encaminat a contrarestar les dinàmiques provocades per la dispersió: cost econòmic elevat de mantenir uns serveis i infraestructures de qualitat (subministrament d’energia, recollida de residus, transport públic, i xarxa viària) i pèrdua de centralitat i polaritat del nucli principal.

Per tal d’assolir una major integració en la matriu física cal, en primer lloc, evitar l’afecció de terrenys situats en zones amb pendent superior al 20%, de conformitat amb la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada establerta en el Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. En segon lloc, caldrà que la normativa urbanística inclogui mesures per tal d’adaptar al màxim les noves edificacions i vials al relleu existent per evitar possibles riscs geològics i geomorfològics. I en tercer lloc, caldrà planificar els espais periurbans de límit entre el sòl urbà i el rural com a zones verdes dedicades al lleure. Caldrà mantenir l’alternativa de canvi de classificació del sòl urbanitzable dels sectors Can Derrocada II i Refugis del Montseny plantejada a la documentació preliminar que ens ocupa, en els successius estadis de la tramitació del POUM. Minimitzar les afectacions ambientals de l’execució de nous vials i de la millora o modificació dels existents. En aquest sentit, caldrà realitzar un anàlisi de les alternatives de connexió viària del centre urbà amb les urbanitzacions per tal d’establir quina és l’alternativa menys impactant des del punt de vista del medi ambient. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural Caldrà fer coincidir la delimitació dels hàbitats d’interès comunitari a la zona forestal de protecció (clau 22) així com incloure mesures específiques per a la seva protecció i gestió. Caldrà establir mesures per a la protecció de la zona rural o agrícola. Dotar el municipi d’una xarxa d’espais verds urbans que satisfaci les diferents funcionalitats de cada espai d’acord amb les seves característiques i emplaçament. En la planificació de zones verdes de límit periurbà esmentada en l’apartat anterior, caldrà preservar, si es dóna el cas, les zones forestals existents, i conjuminar les actuacions de condicionament de les zones verdes amb les mesures de prevenció d’incendis forestals que disposen la Llei 5/2003, de 22 d’abril, i el Decret 123/2005, de 14 de juny.



13

Cal tenir en compte la preservació de la connectivitat ecològica entre la serralada Pre-Litoral i la Litoral la qual es sustenta en el territori municipal de Sant Pere principalment per la riera de Vallserena. En aquest sentit caldrà mantenir la classificació com a sòl no urbanitzable de la zona de Refugis del Montseny, doncs aquesta alternativa reforçarà el connector existent entre la zona esmentada i el nucli de Sant Esteve de Palautordera assenyalat pel Pla territorial metropolità, i que contribueix a la connectivitat entre les serralades Litoral i Pre-Litoral. Cicle de l’aigua Tot i que no s’ha obtingut resposta a la consulta efectuada a l’Agència Catalana de l’Aigua, en la redacció de l’ISA caldrà tenir en compte els criteris establerts en el document anomenat “POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic”, adaptant-lo a les característiques del Pla, destacant els següents:

Abastament 1. Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües, etc.) i de les

noves propostes del planejament.

2. Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent.

3. Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables.

Sanejament 1. Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials i

pluvials.

2. Anàlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers.

3. Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06).

Inundabilitat 1. Es demostrarà la compatibilitat del creixement urbanístic planificat d’acord amb

l’establert a l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació”, i la Disposició Transitòria Primera “Aplicació de la directriu de protecció front als riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme” i Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.



14

2. En cas de que per demostrar l’esmentada compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, es seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”.. Destacar que en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua.

Afeccions ambientals Les actuacions del planejament hauran de ser coherents amb els “Criteris d’intervenció dels espais fluvials publicats”, redactats per l’ACA en març de 2002. Mesures d’estalvi d’aigua Caldrà reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua per enjardinaments, evitant models centrats en parcel·les unifamiliars i l’ús de vegetació no autòctona.

Paisatge

En el disseny de les zones de contacte amb el paisatge rural de les zones urbanes, caldrà tenir en compte les conques visuals exteriors d’edificacions i zones de vora, des de punts de vista estratègics, per poder establir més acuradament les actuacions concretes de tractament. A més, caldrà preveure mesures d’integració paisatgística encaminades a conservar el seu valor estètic, tot tenint en compte el color, les formes i les textures per tal de que siguin homogènies i segueixin la línia del conjunt arquitectònic històric del municipi. En aquest mateix sentit es proposa que tants els habitatges com també els tancats de finques i cases, siguin dissenyats tenint en compte aquests factors per tal de entrin en harmonia amb l’entorn. Ambient atmosfèric En matèria de contaminació lluminosa, es recorda que d’acord amb l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i la proposta de mapa de prevenció de la contaminació lluminosa del DMAH, pel qual s’estableixen zonificacions per a la protecció del territori de la contaminació lluminosa, els espais PEIN (i Xarxa natura 2000) són zona E1, el sòl no urbanitzable es correspon amb zona E2, i el sòl urbà i urbanitzable amb la zona E3.

En quant a la eficiència energètica, cal garantir el compliment dels criteris establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis..

Pel que fa a la contaminació acústica, es recorda que d'acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d'elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d'immissió mitjançant l'establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat amb llindars de soroll. Val a dir que el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat una proposta bàsica que es troba a disposició de tots els municipis. En aquest sentit caldrà que el planejament urbanístic compleixi amb els llindars establerts per a cada una de les zones. Residus



15

Cal preveure la reserva d’espais suficients en la xarxa viària per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar la recollida i transport dels residus esmentats, d’acord amb l’article 43 de la Llei 6/1993. D’altra banda, cal gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, l’ISA incorporarà un quadre resum que inclourà, com a mínim, els indicadors de seguiment que a continuació s’especifiquen:

Indicadors ambientals de seguiment

- Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per sistemes generals en sòl no urbanitzable.

- Nombre d’habitatges/Ha. de sòl urbà o urbanitzable. - Nombre d’habitatges vacants i secundaris/total d’habitatges. - Superfície de sòl urbà i de sòl urbanitzable amb pendents superiors al 20% o inclosos

dins de zones inundables. - Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental. - Consum anual d’aigua d’abastament per habitant. - Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada. - Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat

legislativament establerts. - Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva.

B) JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L ’ELECCIÓ DE L ’ALTERNATIVA D ’ORDENACIÓ PROPOSADA Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori la descripció de les diferents alternatives derivades d’aquest procés, fent una justificació del per què de l’alternativa adoptada, atenent, principalment a aspectes ambientals. En aquest sentit es valora positivament l’anàlisi d’alternatives realitzat en l’informe ambiental preliminar i es recorda que els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents: 1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades L’informe de sostenibilitat ambiental preliminar ha considerat l’alternativa zero (planejament general vigent), l’alternativa 1 (proposta de POUM del 2006), i l’alternativa 2 (proposta actual de POUM).

Alternativa zero El planejament general vigent correspon a les Normes subsidiàries de planejament aprovades definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (en endavant, CUB) en sessió de 13 de maig de 1987. El document plantejava mantenir la morfologia urbana, evitar increments d’intensitat d’edificació, aconseguir la integració de l’habitatge en el medi rústic sense alteracions importants del paisatge i assolir nivells d’urbanització mínims amb espais lliures públics i privats adequats. La regulació del sòl no urbanitzable volia frenar el procés



16

d’urbanització amb la finalitat d’assegurar la continuïtat de les condicions naturals i d’ús actuals, i la preservació dels valors paisatgístics següents: - Limitar els desenvolupaments urbans - Protegir els elements naturals més destacats - Ordenar els diversos usos i activitats al sòl no urbanitzable - Preservar els valors ecològics i paisatgístics Les Normes subsidiàries classificaven el 86% del sòl com a no urbanitzable, el 10% com a sòl urbà i el 4% com a sòl urbanitzable, preveient 4 sectors de sòl urbà industrial (El Pla, Puntiblond, Masa Decor i la Plana, amb un total de 8,5 Ha), 3 sectors urbanitzables residencials (destacant els Refugis de Montseny i Can Derrocada II), i 14 unitats d’actuació en sòl urbà. El sòl no urbanitzable es conformà per les categories següents: Parc Natural del Montseny, que ocupa tot el nord municipal, el Pre-Parc del Montseny, que n’afegeix una peça més al mateix, Cota 400, Protecció de sistemes, i Protecció forestal i agrícola que ocupa la meitat sud del municipi.

Imatge 4. Planejament general vigent (NNSS)

Alternativa 1 La proposta de l’any 2006 definia 393 Ha com a sòl urbà (11% total), 14 Ha com a sòl urbanitzable (0,4%) i 3.031 Ha com a sòl no urbanitzable (88%). L’escenari de



17

desenvolupament urbanístic proposava una sèrie de polígons d’actuació que feien créixer la urbanització en la part oest del nucli: Ca la Laia, Can Son i Quatre camins, i el de la Carretera BP-5107, tocant amb aquesta mateixa via; així com els polígons de Can Vila I, Can Vila II, La Noria, Roure-Avel. Així mateix proposava un sector urbanitzable industrial (Can Lip) per sobre del sector Massa Decor.

Imatge 5. Alternativa d’ordenació 1 Alternativa 2 (proposada, vegeu apartat 5) La documentació destaca que l’alternativa proposada anul·la els dos sectors de sòl urbanitzable del planejament general vigent. Per contra, es preveu la delimitació de nous sectors de sòl urbanitzable en zones planeres entre Sant Pere i el veí Sant Antoni de Vilamajor, amb usos i tipologies mixtes, densitats adients i millor situació pel que fa a les comunicacions i equipaments. També es preveu l’ampliació de la zona industrial a continuació de Massa Decor en terrenys favorables en quan a pendents, i amb accés des de la carretera. En el sòl urbà es proposa la delimitació de polígons d’actuació que garanteixin els nivells d’urbanització. L’actuació més important se situa a la zona central, en els terrenys pròxims a l’Ajuntament i al nord-oest d’aquest. 2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals



18

L’informe ambiental preliminar incorpora una comparació de la distribució de superfícies proposada per cada un dels tres escenaris descrits. A partir d’aquí destaca que l’alternativa actual proposa molt més superfície urbanitzable que l’alternativa 1, però aquesta xifra s’equilibra, fins i tot es rebaixa, si s’afegeix al superfície de sòl urbà.

També s’exposa que respecte l’encaix amb l’aptitud del territori, la millora de l’alternativa proposada respecte del vigent és notable. La determinació de l’aptitud del territori s’ha realitzat a partir de la integració cartogràfica de les cobertes del sòl, els hàbitats d’interès comunitari, els espais protegits, els pendents, la visibilitat, la xarxa hidrogràfica, la distància als nuclis urbans i el risc d’incendis forestals. S’incorporen 3 gràfics per tal de demostrar que el nombre d’hectàrees amb alta aptitud creix amb la nova proposta. 3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada Per tal de justificar ambientalment l’alternativa proposada, caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental que formi part de la documentació d’aprovació inicial incorpori l’anàlisi esmentat en el punt anterior, és a dir, l’anàlisi dels efectes ambientals de cadascuna de les actuacions de les dues alternatives estudiades, tenint en compte els objectius i criteris ambientals exposats en aquest document de referència, i tenint en compte l’esquema de vectors ambientals establerts també en aquest document de referència (model territorial i ocupació del sòl, biodiversitat, cicle de l’aigua, paisatge, ambient atmosfèric i residus), per tal de fornir una justificació final que doni peu a una conclusió ambiental final. c) DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D ’ACORD AMB L ’ALTERNATIVA D ’ORDENACIÓ ADOPTADA Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori: 1. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb

possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.



19

2. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada.

3. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

D) IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICAT IUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT L’informe de sostenibilitat ambiental haurà d’identificar, descriure i avaluar cadascun dels efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, agrupats per vectors ambientals. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les. E) AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar el compliment, per part de l’ordenació proposada pel pla, dels objectius ambientals establerts en el present document de referència, l’informe previ de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre formulat com a resultes del procés de redacció del document. Així mateix, haurà de descriure les mesures de seguiment i supervisió previstes. F) SÍNTESI DE L’ESTUDI, CONSISTENT EN UN RESUM DEL SEU CONTINGUT QUE HA DE CONTENIR UNA RESSENYA DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS FIXATS , I L’EXPLICACIÓ JUSTIFICADA DE L’AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA . G) INFORME SOBRE LA VIABILITAT ECONÒMICA DE LES ALTERNATIVES I DE LES MESURES AMBIENTALS , EN EL CAS QUE L ’ESTUDI ECONÒMIC- FINANCER DEL PLA NO ESTIMI ELS SEUS COSTOS . 7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERI S GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACI Ó Examinada la documentació presentada, es considera convenient incorporar els objectius i criteris ambientals que es proposen a l’apartat 6.a.3r del present document de referència i realitzar l’anàlisi ambiental a partir dels mateixos. També caldrà incorporar, atenent als objectius i criteris ambientals proposats, la descripció i l’anàlisi de les alternatives d’ordenació considerades, i la justificació ambiental de l’alternativa finalment escollida, així com la resta d’apartats descrits en el present document de referència, en relació al contingut mínim de l’ISA que s’estableix a l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. Atenent als objectius i criteris ambientals proposats, es fa èmfasi en la necessitat que el model d’ordenació s’ajusti als criteris generals per a la planificació territorial i a l’estratègia de creixement moderat que l’avanç del Pla territorial metropolità assigna a Sant Pere de Vilamajor. En aquest sentit, es considera molt adient la supressió dels sectors urbanitzables de Can Derrocada II i els Refugis del Montseny la qual caldria mantenir en els successius estadis de tramitació del POUM.



20

8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES A FECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el POUM, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial, que inclourà l’informe de sostenibilitat ambiental, es realitzarà a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent. 8.1 Administracions públiques afectades

- Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Direcció General de Promoció de l’Habitatge - Agència Catalana de l’Aigua - Programa de Planejament Territorial. Secretaria per a la Planificació Territorial.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 8.2 Públic interessat

- DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - ADENC – Associació per a la defensa i l’estudi de la natura - Altres entitats ecologistes dedicades a la protecció del medi ambient en aquest àmbit

terrritorial

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ...per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i...

Documents

Transcript of Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ...per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i...