GENT DEL MASNOU · Coral Xabec, tornarem a ser activament presents a l’acte de l’Ofrena Floral...
24
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 377, setembre del 2019 GENT DEL MASNOU GENT DEL MASNOU
Transcript of GENT DEL MASNOU · Coral Xabec, tornarem a ser activament presents a l’acte de l’Ofrena Floral...
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 377, setembre del 2019
GENT DEL MASNOUGENT DEL MASNOU
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Administració - ASS. jurídica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF PEl
Petit VailetEduquem amb felicitat
Escola bressol a partir dels 4 mesos
Anglès · Psicòleg · Pediatre
MATRÍCULA OBERTA TOT L’ANY 93 555 57 11
ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!
Ventura i Gassol, 29, el Masnou
www.petitvailet.com · [email protected] · petitvailet.blogspot.comCuina pròpia
CURS 2019 - 2020
Editorial SAMARRETA PER LA UNITAT
3
GENT DEL MASNOU
SumariEDITORIAL................................................................................................ 3ENTREVISTA A Jordi Torrano ................................................................ 4PERSONATGES DE LA HISTÒRIA (crònica) Toni Garcia ..................... 6BÚSTIA OBERTA...................................................................................... 7INDEPENDÈNCIA O SUBMISSIÓ Joan Camps ...................................... 10EN JOAN MARESMA I EL CASTELL DE FOCS Esteve Pujol ............... 12PEDRA DE GÁVEA Joan Maresma Duran............................................... 13LA HISTÒRIA ENS MIRA I ENS PARLA (1a part) Joan Muray .............. 14SOM Oriol Lugo ......................................................................................... 16CORAL XABEC FESTA MAJOR 19 Esteve Pujol ................................... 16GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany............................... 17HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ........................ 18VIVÈNCIES Pep Parés ............................................................................. 21GENT DEL MASNOU INFORMA.............................................................. 22XVII MARATÓ DE VEUS LÍRIQUES Joan Muray .................................... 22LA PUNTA DE LA LLENGUA (110) Esteve Pujol .................................... 22POESIA DE JOSEP VENDRELL ............................................................ 23LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ..................................................... 23
Només avançarem si ho fem junts i no ens deixem ningú pel camí.Seguim mostrant que som un país de grans consensos L’Estatpretén que ens desmobilitzem i caiguem en la frustració.Manllevem aquestes paraules de Jordi Cuixart, president d’Òmni-um, emeses des de la presó de Lledoners, adreçades al poble cata-là da-vant la proximitat de la Diada d’enguany que s’escau al bellmig d’una situació política i social força complexa que podria des-motivar-nos i fer creure que ja n’hi ha prou de manifestacions multi-tudinàries al carrer, de performances que tal vegada no serveixinper a res més que per a l’autocomplaença o el cofoisme.És cert que hi ha evidents i importants diferències de criteri entre lesprincipals forces polítiques del món independentista pel que fa a coms’hauria d’enfocar el futur del procés, a les envistes de la sentència queel TS deu tenir a punt d’emetre sobre els injustament encausats peraquest procés. Serà un moment àlgid en què caldrà mesurar ambtanta prudència com fermesa les reaccions polítiques i socials.I d’altra banda, no és menys cert el palpable allunyament entre lesdirectrius, inquietuds i estratègies que emanen de les entitats civilssobiranistes i de les dels esmentats partits polítics, molt proclius amantenir el seu estatuts dins del procés. Justament perquè la situació és molt complexa i no mancada de difi-cultats, justament perquè tenim molta de la nostra gent a la presó oa l’exili, justament perquè la gent del carrer va donar i posar la caradavant la repressió violenta d’aquell Primer d’Octubre que tots tenimal cor, cal reaccionar una vegada més i sortir al carrer, pacíficamentperò amb fermesa, per fer sentir la nostra veu al món i també perescoltar-nos a nosaltres mateixos a fi que no decaigui el caliu por-tes endins. Per tot això i perquè l’objectiu s’ho val, cal que la Diada d’enguanytorni a ser exemplar, pacífica, engrescadora i multitudinària tal comsabem i volem fer-ho.Apuntem-nos-hi ja per facilitar la feina i les previsions de l’organitza-ció, comprem la samarreta perquè les misses han de sortir d’algunlloc i trobem-nos-hi tots com un sol poble, bo i reclamant la unitatd’acció als partits sobiranistes.Pel que fa al Masnou, Gent del Masnou, mitjançant la nostra estimadaCoral Xabec, tornarem a ser activament presents a l’acte de l’OfrenaFloral a la plaça de l’Onze de Setembre i animem tots els socis i sim-patitzants que ens hi acompanyeu amb el vostre caliu i presència.Bona Diada!
El President
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls
Portada: Honor i glòria al General Moragues1669-1715
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 16 59
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20
www.gentdelmasnou.cat
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.
El repartiment d’aquest butlletíals socis es fa amb el suport del’Ajuntament de la Vila.
ET CONVIDEM AFER-TE SOCI DE GENT DEL
MASNOUTu hi sortiràs guanyant i la
nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
T’AGRADARIA CANTAREN UNA CORAL?
Et proposem de venir a cantar a laCoral Xabec; hi seràs ben rebut.Hi tindràs lloc com a tenor, baix,
soprano o contralt. Vine a provar laveu qualsevol dimarts de 9 a 2/4 de
deu del vespre.Qui canta, els seus mals
espanta!
Ofrena Floral dimecres 11S1911:30. Pl. 11 de Setembre.
Coral Xabec de Gent del Masnou
Hi sou convidats
a la seva falda. Això em va espantar; amés, com que jo cantava, va influir moltperquè el rector hem volgues portar al’Escolania de Montserrat.. recordoparaules del meu pare: “M’ha cridat elrector perquè entris a l’Escolania deMontserrat, però no em fa cap goig queacabis sent capellà; ets mol tendreencara i et convé conèixer el món real,també les dones i escollir la teva vidaamb coneixement...”. En aquella edattota novetat m’atreia, i segur que ambset anys no hauria sigut capaç de dirque no. És evident que hauria aprèsmúsica i molta cultura. Molts que hi vananar se’n van sortir amb estudis de bat-xiller superior. Finalment el pare s’hi vaoposar i em va evitar el risc de quedar-me enteranyinat amb la religió del fran-quisme, que ho confonia tot.
Aleshores, vas començar a treballarde molt jove?
Què recordes de la teva infantesa?Torrano ve de Múrcia i Oteo de Sòria;en Jan, el pare, nat al Masnou i Julia, lamare, a Santa María de las Hoyas. Jovaig néixer al carrer Francesc Macià,antic carrer Alcázar de Toledo, on l’avivivia amb els fills. Ell va partir la finca onel meu pare, que era paleta, es va fer lacasa on jo ara visc. Molta gent el recor-da perquè passava la projecció de lespel·lícules de La Calàndria. Malaurada-ment, ambdós van morir de càncer enpoc temps, havent passat la setantena.
On vas estudiar?De petit vaig començar al col·legi de laPepeta Boter, davant l’entrada de canXala, i als set anys a l’Escola Parroquialon vaig fer el Comerç, amb el senyorIglesias. Ja de gran vaig treure’m elGraduat Escolar a Badalona, cosa queem va costar, però em va ser molt útilen el ventall laboral.
Com era l’Escola Parroquial als anys 60?De seguida em van fer escolà, de laqual cosa tinc experiències agradablesi alguna de no tant. L’Església Catòlicaem va decebre. Els pares eren creients,la mare practicant i el pare a la manerade semblar-ho, o sigui que no van serells que influïssin en el meu consagratateisme actual.
...?Fent d’escolar als set anys a la parrò-quia adoctrinaven excessivament i limi-taven la visió del món real. Jo mai non’he fet esment, però el rector teniamolta afició a les carícies i fer-nos seure
En acabar el comerç, als 15 anys elsdel Bar La Cala havien obert El Celleron vaig entrar com es feia abans, senseassegurança, treballant a la cuina itambé de cambrer. M’agradava forçaaquella primera feina. Ara puc cuinar iarreglar-me-les sol; jo menjo de tot, arabé, no hi ha res com el peix fresc pes-cat aquí davant. En complir l’edat, el meu cosí va entrar-me de meritori al despatx on ell treballa-va al Poble Nou i allà vaig seguir finsanar a la mili. Jo era escolta i tocava laguitarra; al costat del Lluís Valls haviaaprès que amb un parell d’acords podiaacompanyar una cançó. Eren temps delXesco Boix i del Jaume Arnella i moltsels seguíem. De pioners, anant deBarcelona a Ribes de Fresser, el nostrevagó es convertia en una festa.
De la mili, ets dels qui en podries es-criure un llibre?Efectivament, però hi ha un parell decoses que voldria remarcar. A León, onvaig fer la instrucció, tothom deia: “Elmejor destino está en la Base i Talleresde Segovia”. Em devien confondre ambun altre o per pura xamba vaig ser l’únicdestinat a la consagrada Base. Tota lacompanyia em mirava amb recel, comsi fos el recomanat del Capità General.Només arribar van donar-me un mes imig de permís. Sobrava gent i els per-
4
D’activista cultural a pescadorL’1 de febrer del 1956 va néixer en Jordi i totes les canonades de plom deCatalunya que estaven a la intempèrie van rebentar per la gelada. En Jordi,Aquari pur: empàtic, espiritual i fraternal, creient en l’amor universal i en lesrevolucions altruistes i humanitàries, en el ritme, la llibertat, la democràcia, lasolidaritat i la unió dels pobles. D’esperit muntanyenc, en la plenitud de l’ado-lescència ja havia pujat i escalat tots els cims de 3000 metres que hi ha alPirineu fins a culminar els 4000 del Mont Blanc i del Mont Cerví als Alps, peròla vida que l’esperava en néixer era una aventura molt més trepidant i arrisca-da; més que activista cultural, com li agrada ser, és un veritable supervivent.
Jordi Torrano OteoUn masnoví d’esperit lliure
“he estat director de la meva vida!”
GENT AMB GENT
CONVERSES
misos van ser més llargs que les esta-des a la Base. Allà, com un àngel de laguarda, va aparèixer EnriqueMaldonado, un gitano cordovès i deCabra preguntant si algú tocava la gui-tarra; “Home, jo una mica” vaig dir,“però només avesat a la cançó catala-na”. “No te preocupes, ven que te ense-nyaré a hacer el ventilador”. Ambl’Enrique i unes quantes lliçons i assa-jos vam quallar la cançó Entre dosAguas del Paco de Lucía. Ell feia elpunteo a l’estil Lucía o jo el ventilador al’estil Peret. Ens vam estrenar tocantaquesta peça per Radio Segovia.
En acabar la mili, sabies què voliesser de gran?Tornant de la mili, el cuc del teatre emcorcava la ment amb la idea de profes-sionalitzar-me. Però aquesta vegadafou en Jaume Grané Tabaras, que tre-ballava a Banca Catalana al Masnou.Ja em coneixia i em va preguntar si joescrivia a màquina; jo treballant alPoble Nou ja escrivia sense mirar elteclat i, confiat, va oferir-me treballaramb ell sis mesos de prova. Passada laprova, vaig presentar-me a l’examenper quedar-m’hi fix, un lloc al qual aspi-rava mig Masnou; i, continuant amb laratxa de sort, vaig guanyar la plaça al’agència del Masnou.
Com és que no t’hi vas quedar?Tenia nòvia i tenia feina, què podiadesitjar més? No havien passat quinzedies i se’m presenta en Pep Bou, el deles bombolles, que tenia el compte ambnosaltres, i em diu:“Necessito una personacom tu per fer teatre”.“Hòstia, Bou”−vaig dir-li−, “tinc aquesta feina,que mig poble voldriatenir!”; però, atret per l’o-ferta, vaig concloureque el risc davant d’a-quell repte em compen-sava en llibertat. Aixívaig deixar la banca perfer teatre.
No et van prendre perboig?; tu, de teatre, non’havies fet mai!Els autodidactes som
els reis en ciència infusa. Mentre treba-llava al Poble Nou, abans de la mili, dela mà d’en Pep Sabater d’Alella ensvam apuntar a classes de teatre i d’ex-pressió corporal al SAC; allà en JoanFont, dels Comediants, era un delsmestres que, en acabar la classe, sem-pre ens convidava: “Per avui hem aca-bat, però demà al matí a Canet podeuvenir i continuar”. Canet de Mar era lacomuna dels Comediants on assaja-ven, menjaven i dormien. Jo, com quetreballava, no vaig apuntar-m’hi, però lamajoria que hi van anar s’hi van quedari jo me n’havia quedat amb les ganes.
Dit així, sembla un acte temerari!De temerari ho era; la companyia esdeia Pa de Ral i erem en Pep Bou, laMontse Vidal, en Pep Sabater i jo fentteatre de carrer en una obra de panto-mima musical titulada Rampells deRampa, on una marquesa, un capellà iun ministre entretenien el públic. La tra-
moia era la camioneta i,per instal·lar-nos a qual-sevol lloc, nomésnecessitàvem un endollper l’equip de so. Però en Pep Bou ja eraempresari i ho haviaplanificat molt bé; teniaun contracte de l’ObraSocial de la Caixa; al-guns diumenges treba-llaríem a la FundacióMiró i a la resta de lasetmana del hivern pera molt col·legis de Ca-talunya. L’obra estavamolt ben escrita i era unèxit on la féssim. El fet
és que vam treballar-hi deu anys, peròals dos anys ja havíem sobrepassat lesquatre-centes representacions. Amb la idea d’agafar-me un tempssabàtic, inesperadament rebo una tru-cada del titellaire Jordi Beltran, que bus-cava un ajudant per fer de conductor decotxe, tècnic i regidor de la seva com-panyia. Amb ell vaig estar sis anys viat-jant per Europa i Estats Units. En dei-xar-lo, vaig incorporar-me al grupSèmola de Vic, un estil nou de fer tea-tre d’efectes visuals molt espectaculars.Viatjàvem amb un camió i un remolc iamb ells vaig recórrer tot Europa, fins itot Anglaterra, amb dos espectacles,Híbrid i In Concert. Aleshores vaig optarper aprendre com funcionava la il·lumi-nació i en aquesta tasca vam anar a lesAmèriques, primer Argentina, Mèxic i totseguit Brasil. Cansat de viatjar, una amiga em reco-manà a Carles Flavià, que necessitavaun tramoista per a un espectacle a SantCeloni; i allà un argentí, veient-me comfeia les coses, em diu “Necesito unapersona como tú”. Al cap de dues set-manes em convida a una reunió amb elgran Gila, que volia tornar a treballar.Un projecte entretingut i gens estres-sant, que em va durar tres anys i emdeixà molts dies hàbils per pensar en elfutur.
Et quedava alguna assignatura pen-dent?Ja tenia una edat; aleshores em vaig dir“Jordi, fins aquí has arribat...”.Mentrestant treballava, m’havia tret eltítol de Patró de Pesca Local i, a leshores d’oci, amb el meu germà sortíema pescar compartint la barca que
5
havíem comprat a en Manel Mir, a laqual, sense ser una barca professional,poc li faltava; hi cabíem quatre i aviatens vam avesar en totes les arts de lapesca del Maresme, fins que el presi-dent de la Confraria de Montgat de moltbones maneres ens va renyar per pes-car il·legalment amb xarxa. Aleshoresvaig saber que en Manel Mir, que teniala barca de les Marianes, a un any vistaes jubilaria, i amb ell vaig fer el tracteque jo li compraria la barca, i en vistesd’això vaig cotitzar a la Seguretat Socialdel Mar i vaig anar a pescar amb enLluís Palau per aprendre bé l’ofici,conèixer els caladors i així vaig validarel títol de Patró, amb la idea que, quans’acabés la feina amb Gila, em dedica-ria exclusivament a la pesca professio-nal. El meu pare m’ajudava, però a pes-car sortia jo sol i em dedicava sobretotal tresmall, que és molt eficaç per alpeix, també amb les tradicionals pute-res en la pesca dels calamars. A la fi la pesca em donava per viure,sent jo l’amo i senyor sense dependrede ningú; els últims vint anys he anant
pràcticament cada dia a vendre el peixa la subhasta de Montgat. Una sort per-què el que jo pescava no m’hauria sor-tit a compte d’anar a vendre a Arenys.Tampoc no volia pescar més ja que,quantes més caixes vols, més xarxahas de posar i més gent necessites. AMontgat el peix car el valoren poc, peròel peix barat el valoren molt. A les setdel matí ja sabia el jornal que faria a lesdues. Potser el millor de tot és aquestasensació d’haver fet tota la meva vida elque m’ha donat la gana. Potser hauriacompaginat la pesca amb el teatre,però la feina de pescar és desorbitada.Així que finalment vaig decidir dedicar-m’hi exclusivament, però sense deixarde banda la meva dèria musical.Realment he estat director de la mevavida! I ara, jubilat i havent venut labarca, participo més que mai en grupsmusicals com Son de la Rambla i LaCoartada.
Ens han quedat moltes coses al tin-ter; vols afegir-hi quelcom?El meu caràcter pot semblar de tasta-
olletes; però gràcies això he adquiritmolts coneixements pràctics que m’hanpermès ser molt lliure i a la vegada gua-nyar-me la vida. He viscut fent activis-me social altruista sense hipotecar lameva llibertat individual. He tingut tres amors a la vida, amb laprimera m’hi vaig casar i vam tenir lameva única filla, la segona em va durardotze anys fins que ella em va despat-xar, i ara farà tretze anys que mantincuna relació molt potent i estable.
L’única planificació que jo he fet a lavida ha estat dedicar-me a la pesca pro-fessional i fixar la data de la meva jubi-lació laboral per garantir-me la pensió;la resta ha estat una aventura trepidantplena de riscs i d’emocions impagables.
6
M’assabento que a la Sala d’Exposicionsde Gent del Masnou tenen una exposicióque pot ser del meu interès, i una tardade principi de juliol la meva dona, Nati, ijo ens hi apropem a veure-la.Va ser entrar-hi i quedar-nos impactatsi amb uns ulls com taronges en veureles obres de l’artista Leo Flores, obresque un dia foren portada de la revistaSàpiens.Ens rep Joan Muray, que me l’haviarecomanada sabent de la meva passióper la fotografia, i amb l’interès d’escol-tar la meva opinió sobre l’exposicióSemblava que entressis en un museuple d’obres d’art, disset quadres que re-presenten personatges importants quevan marcar la història de Catalunya endiferents èpoques, fins al segle XVIII.Les sensacions eren molt potents, sem-blaven realment els personatges autèn-tics dels quals representaven, en cadauna de les èpoques, fins als més mí-nims detalls: les cotes de malla dels
guerrers, les corones dels comtes-reis,els vestits de les princeses, amb elsplecs de les transparències de les telesde seda i les joies que les acompa-nyaven, de forma fidedig-na de l’èpocaexacta que representaven, i per sobrede tot els cabells les cares i les miradespenetrants, que et feien absolutamentcreïbles els personatges.
I tot com si estiguessis veient unesobres d’art pintades a l’oli amb uns fonsde diferents textures, que semblavenben bé veure-les en tres dimensions.En resum, un treball reatitzat per ungran professional, presentat en impres-sió digital però amb una qualitat i feinaincreïble.
Felicitats, Leo Flores.
QUAN LA VISIÓ DE L’ART ET TRASBALSA EL CERVELLPersonatges de la història de Catalunya a GDM del 22 de juny al 19 de setembreToni García Camps
Leo Flores en el seu estudi.
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
Gràcies als qui ja ho heu fet ials qui ho fareu.Ben cordialment,
Esteve Pujol i Pons---------------------------------------------
ADÉU PARTITSHo he dit moltes vegades i hodic un cop més: poquesvegades a la història hi deuhaver hagut una classe políti-ca que hagi tingut la ciutada-nia tan al seu costat, tanentregada i tan disposada afer el que hagi calgut; i durantmolts anys seguits. Hem fetmanifestacions rècord en totssentits; ens hem vestit de totsels colors; hem anat amunt iavall; hem fet la consulta del9-N; hem fet l’1-O; hem mun-tat paradetes; hem trucat ales portes; hem guarnit bal-cons, arbres, fanals i ponts;hem perdut hores i dies; hemfet milers de quilòmetres ambels nostres vehicles; ensl’hem jugada moltes vega-des. Tot això amb un plus queens diferencia, i molt, delspolítics: ho hem fet, ho fem iho farem “gratis et amore”que dirien els amics de les lla-tinades. Tothom empra elsseus recursos, ningú nocobra un cèntim, ningú nopassa notes de despeses, totes fa amb el país al cor i ambla vista en la independència,ningú no pregunta al del cos-tat. Doncs tot això els políticsprofessionals s’ho passenper l’arc del triomf pensantnomés en els mesquins inte-ressos dels partits i en els, nomenys mesquins, seus per-sonals: no han volgut anarunits a les eleccions, han fet ifan pactes postelectorals devergonya aliena el súmmumdels quals ha estat el de laDiputació de Barcelona. Notenen vergonya, no tenendecència, no tenen el mésmínim respecte pels milionsde ciutadans que els hanvotats. Se’ls en refot el país i
la seva gent. No sé si hi pen-sen, però ho pagaran car; lagent està cansada, desen-cantada, desencisada...d’ells. No sé com, ni qui hoha de fer, però ho farem: elstraurem i en posarem unsaltres. No volem polítics pro-fessionals ni partits-empresa;volem gent del país, que esti-mi el país i que treballi pelpaís, ni més ni menys quecom fem tots els altres. Quanho hem tingut tot a tocar haestat quan hi havia una granpart de polítics “amateurs”;en volem d’aquests, no delsaltres.
Agustí Vilella i Guasch---------------------------------------
HIPOCRESIAUna vegada més quedapalesa la hipocresia d’al-guns regidors en voler ter-giversar la realitat quotidia-na de la nostra vila, per talde no reconèixer –i en aixòsón molt cabuts– les man-cances de llurs responsabi-litats municipals a l‘hora devetllar pel benestar delsveïns del Masnou. De tots,no sols d’aquells del propibarri; activitat que exercei-xen com a professió, ni quesigui temporal.En el cas que ens ocupa,val a dir que la respostadonada a la instància E-2019/007416 del disset dejuny, en la qual reclamà-vem la restitució dels con-tenidors de brossa de l’Av.Pau Casals, davant del car-rer Frederic Mompou, perhaver estat retirats de la viapública sense necessitataparent, amb l’excusa del’arranjament de l’asfalt dePau Casals; nomésaquests contenidors entota l’avinguda, perquè elsd’Eduard Toldrà –en contradel que diu la resposta–eren els que van ser utilit-
JAUMEÉrem molt joves quan et vaigconèixer; tu feies de porter a ladiscoteca Georgia del Masnoui ja em vas semblar una perso-na amable i cordial. Aquesttarannà el vas mantenir sem-pre; i en tots aquests anyssempre hem tingut una agra-dable i bona relació, trencadade sobte per la teva partidacap a no sé on. La vida i lamort, com tot a la vida, una ca-ra i una creu. Tots hi hem d’ar-ribar un dia o altre, encara quetothom espera que sigui méstard que d’hora; però en aixòno podem pas triar, com diuen,tothom té la seva hora; la llàs-tima és que no ens ho esperà-vem i ens has deixat amb unpam de nas. Ens costarà deno veure’t en el dia a dia, lateva dona, els fills, els amics.Diuen que tothom és i deixa elrecord, res més; i tu, per a mi,has estat sempre aquell xicotde bon rotllo a la discoteca,amable i cordial. És tot el queel bon record demana.I, com diu la cançó, ...quan arri-bis a dalt la carena mira el riu ila vall que has deixat i aquestcor que ara guarda la pena tanamarga del teu comiat...Jaume, gràcies per la tevaamistat.
Lluís Valls Marí
MONUMENT AL MESTREHem passat gairebé tot l’es-tiu, però no se m’han passatpas les ganes d’insistir en ladèria de bastir el Monumental Mestre a la nostra Vila,Ja sé que van arribant a poca poc les adhesions, algunesd’elles entusiastes, perquès’erigeixi un testimoni perma-nent i palès de reconeixe-ment a la tasca, mai prouvalorada, dels educadorsprofessionals que han dedi-cat esforços, iI·lusió i segura-ment tota la vida a l’educaciódels nostres vilatans mésjoves. Alguna vegada s’ha ditque potser no recordemnoms il·lustres en qualsevolàmbit de la vida, malgrathaver influït en la nostra, peròsí que recordem sempre elnom dels educadors que vamtenir de joves.En aquest butlletí m’adreçode forma ben especial alscomponents dels ConsellsEscolars i de les Associ-acions de Pares i Maresd’Alumnes de les escoles,instituts i institucions educati-ves del nostre municipi mas-noví. Us convido que ens feuarribar la vostra adhesió, siho considereu oportú, tantcom a col·lectiu com a títolparticular.Recordeu que només cal quefeu constar la vostra adhesióa l’adreça electrònica on hihagi el vostre nom i cognomso bé el del col·lectiu i manifes-tar que esteu d’acord en elprojecte del Monument alMestre.
7Segueix a la pàgina 9
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Setembre 2019 --
-- Octubre 2019 --
2930
123456789
10111213141516171819
diumengedilluns
dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte
OcataFàbregas
ViamarDominguezAymarOcataRieraRieraViamarDominguezAymarOcataFàbregasFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViamar
diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte
123456789
10111213141516171819202122232425262728
ViamarRieraDominguezAymarOcataViamarFàbregasFàbregasRieraAymarAymarFàbregasViamarDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViamarDominguezAymarAymarRieraFàbregasViamarDominguezAymarOcata
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
11 de Setembre
9
zats per bona part delsveïns del carrer afectat. I,en lloc de disculpar-se perla demora de no ser restitu-ïts immediatament, desprésde diferents trucades telefò-niques reclamant-los, ensresponen amb evasivescom tenen per costum fer,en lloc d’anar al fons de laqüestió i amonestar el res-ponsable de l’oblit o aquellsque des dels telèfons muni-cipals ens van animar a ferla instància, en lloc de faci-litar-nos-en la ràpida resti-tució: deu dies sense el ser-vei comentat dona per irritarqualsevol, per l’obligat des-plaçament extra cercantaltres contenidors a PauCasals. L’eficiència municipal s’hademostrat bé prou que noés una ciència exacta i, pertant, allò que per als veïnsens calia amb urgència, pera alguns regidors semblatalment que, un cop acon-seguit l’escó, passa a serrelativa aquesta urgència.Serveixin d’exemple “dospunts negres” que hi haviaen el nostre carrer i que alllarg de més de dos anysens va costar Déu i ajudaaconseguir que l’alcaldes’avingués a visitar-los idonar les ordres oportunesper arranjar-los, desprésd’innombrables instàncies ireunions, que els regidorsrefutaven amb semblantsexcuses peregrines com lesque han originat el presentescrit. Iniciem una nova legislatu-ra, però arrosseguem vellscostums i els problemes desempre, delegant respon-sabilitats en terceres perso-
nes. La lenta i ineficientburocràcia administrativadona peu a queixes i críti-ques continuades com lapresent. No s’escolten debon grat les peticions d’a-quells a qui han de servir…i dels qui cobren cada finalde mes; mentre preteneninsultar la nostra intel·ligèn-cia, fent-nos passar bouper bèstia grossa. O garsesper perdius!
Àngel Zamora i Garcia----------------------------------------
SOM UNS DESAGRAÏTSAlguns dels nostres gover-nants municipals es deixenla pell treballant per a nos-altres i com els ho agraïm?,doncs criticant-los. Senseanar més lluny, jo mateixvaig descobrir fa poc que elsveïns de Premià de Mar jano podem comunicar-nosper correu electrònic ambels nostres regidors munici-pals, com havíem pogut fersempre fins fa ben poc. Arael nostre correu ens torna“rebotat” per un serveiautomàtic que es veu quehan contractat des del’Ajuntament. Primer emvaig molestar, ho confesso.Però després se’m va fer lallum. Ells volen fer comaquells frares amb el seu“ora et labora”, i tanta és laseva devoció pel servei alciutadà que no volen queres ni ningú els en distregui.La seva dedicació i entregaés tan fructífera que les mi-llores i canvis al municipisón constants, com, perexemple, les dutes a termea les platges de Premià deMar. Tot són meravelles.Enguany ha començat la
temporada de bany i,excepte en una o dues plat-ges, a tota la resta handesaparegut els serveis devigilància i socorrisme, quesempre havíem tingutdurant els mesos d’estiu.Alguns desagraïts segurque també ho criticaran.Però no ho farem perquèestà clar que han pensat imolt en la gent. Sabem queels esports de risc estan demoda i, francament, això d’a-nar a banyar-nos i no sabersi acabarem ofegats, senseque cap socorrista vingui asalvar-nos, trobo que li donamolta més emoció.Ah!, i l’ocurrència de col·lo-car uns cartells petits i es-quifits on posa “PLATJA NOVIGILADA” amb una en-ganxina minúscula de pocmés de 4 cm on diu “112emergències”, doncs tambépenso que, com a detall, ésforça d’agrair. Si ens ofe-guem o passa qualsevoldesgràcia, és important sa-ber a qui podem trucarabans de traspassar. I què me’n dieu de l’estat deconservació del passeig dela platja? Alguns malpensatsdiuen que està molt mala-ment, descuidat i sensemanteniment. Com n’estand’equivocats. Està com estàperquè, després que hi
anem a passejar, potserpuguem experimentar elgoig i l’alegria de tornar acasa sans i estalvis cadavegada, sense haver-nostorçat un turmell o senseque algun ciclista ens hagiatropellat. És allò quealguns anomenen “la joie devivre”. No em direu que noés bonic això?I, si voleu, parlem també dela Festa Major de Premià deMar. Tot és fantàstic. De fet,el programa d’actes és taninnovador i variat que al-gunes de les activitats ni tansols hi figuren. Per exemple,l’altre dia la Grua Municipalno va parar d’emportar-secotxes, tot el matí, d’un solaron sempre pot aparcar tot-hom, però on durant la Fes-ta Major col·loquen uns fi-raires. Allò feia goig deveure. Quina feinassa ambla Grua amunt i avall. I quinal’alegria i xerinola que deu-rien fer molts d’aquells pro-pietaris dels vehicles algunsdels quals potser ni tan solspoden omplir el dipòsit. Pe-rò, mira per on!, gràcies a laFesta Major i a la Grua Mu-nicipal, segur que tambémolts es deuen haver fet untip de riure. I és que per aaixò són les festes, oi?
Germà Seró FerrerPremià de Mar
Ve de la pàgina 7
No et preguntis què pot ferCatalunya per tu sinó quèpots fer tu per Catalunya.
El país et necessita; dona un cop de mà col·labo-rant i treballant per l’Assemblea o fes-te’n soci.
(15€ trimestral. 9€ estudiants, jubilats o aturats)
Volem una República independent Catalana isabem com fer-ho,
ens hi ajudes? http://anc.si/EmFaigSoci
#CapALaIndependència
Ó
10
volgut esterilitzar-se.És molt cert l’acte intel·ligent de tolerari consentir la signatura d’una constitu-ció comuna. Però, ara com ara, sola-ment és un pacte de convivència i lesregles del joc per a un llarg festeig. Unprincipi formal de la voluntat per unavinculació completa, però de cap ma-nera la renúncia incondicional dels va-lors essencials que atorguen persona-litat i sentit nacionals a cadascund’aquests pobles.Les ferides morals d’un malson tanllarg no es guareixen amb la receptaconstitucional, sinó amb la teràpiad’una voluntat política, la qual cosaimplica un compromís de no agressióper fer possible la regeneració en eltemps més curt possible. Malgrat això,les ferides no han de privar el treball dereconstrucció de l’enderrocamentsofert ni entorpir l’ocupació laboral ni elrellançament de l’economia.És ridícul fomentar la nació única ambl’eufemisme de les autonomies negantel sentiment nacional de cada un delspobles d’Espanya, menys quan l’Estatque hem heretat es troba econòmica-ment hipotecat, tecnològicamentcolonitzat, políticament condicionat ibèl·licament compromès amb poblesque no són cap dels nostres, que ni tansols parlen cap de les nostres llengüesi l’amistat dels quals, suposada, ésfràgil i de conveniència unilateral. Estracta d’un dependència gairebé gratuï-ta que comporta el perill d’una uti-lització instrumentada o traïdorenca.
Quan avui es nega encara la persona-litat dels pobles, cedint a la progressivadependència d’un bloc estranger, no esfa res més que trair els valors patriòticsamb una actitud hipòcrita i irracional. Aquest Estat, tal com l’hem rebut, nopot desgastar-se en la discussió políti-ca de la unitat, quan es ben sabut quel’Estat ha de tenir un lent procés deformació: es tracta que els individuss’apleguin en famílies, en veïnats, encentres de treball i esbarjo, en pobles,en ciutats, en mancomunitats i fins itot en nacions; tant de bo que fóssimuna nació de nacions! Quan l’Estat volde-cretar la unitat –recordem els qua-ranta anys de dictadura–, allò que faés frustrar i desnaturalitzar qualsevolagrupació espontània, alhora que launitat obtinguda és sempre borda iantinatural. És difícil de saber –i no som nosaltres,els catalans, a qui ens pertoca de dir-ho– què pot convenir als bascos, alsgallecs, als andalusos, als extremenys,als valencians, als castellans o alsasturians. Però sí que hem tenir moltclar allò que ens convé de fer als cata-lans per Catalunya. I és ben segur quehem de fer allò que hem fet sempre isempre ens ha anat bé, fins i tot perreeixir en plena dictadura. Cal, doncs,que ens posem a fer feina i que ensdeixem de brocs, històries i dilacions.
Han passat 35 anys, ens estem tirantels plats pel cap mentre Francoencara cavalca!!!
Cada setmana, com a mínim, la majo-ria de catalans llegim deu titulars dediari, seguim un parell o tres detertúlies i ens barallem amb algú queens nega el pa i la sal. D’aquí ve quecada mes se’m fa més difícil aportaruna opinió fresca que encurioseixi ellector assidu.Posat a fer titulars, intentaré improvis-ar-ne quatre: 1 L’IBEX ofega lademocràcia, 2 La Mediterrània és comun camp d’extermini nazi, 3 Sense elCNI l’atemptat de les Rambles deBarcelona no hauria estat possible i 4El Tribunal Suprem té una porta deldarrere. Vet aquí quatre capçaleresque amb ganes d’escriure donen peromplir la diada de Sant Jordi. Demoment els apunto perquè cada lectorhi reflexioni i, amb el seu criteri, puguidir-hi la seva i situar-se on som avui icap on anem. A l’any 1984 vaig presentar-me alpremi Francesc Layret amb l’assaig ti-tulat Pensaments en veu alta d’unquadre d’empresa. Un totxo de cent-deu pàgines, que el jurat, en no con-cedir-me el premi, va voler reconèixerel meu treball creant un accèssit decinquanta-mil pessetes. És tracta d’unaanàlisi crítica del sindicalisme del’època, que de tant en tant consulto.Fent-hi una ullada m’he aturat a lapàgina 46 i, atenent que han passat 35,anys m’ha semblat que era de de fres-ca actualitat. Títol del capíto: La Catalunya d’avui,tot mirant a l’any 2000Manquen setze anys per al canvi desegle, un bon termini perquè tots elspobles d’Espanya poguessin assumirdignament i plenament una sola consti-tució d’acord amb la personalitat pròpiai defugint la imposició uniformadad’una gran i lliure. Més trist encaradeixondir d’aquell malson i constatarque Espanya no era una, tampoc eragran i que de cap manera lliure.Quaranta anys d’una dictadura entes-tada en l’alienació, potser desgasten ideformen, però no maten el sentimentpatriòtic d’aquells col·lectius que han
INDEPENDÈNCIA O SUBMISSIOJoan Camps i Ortiz
Festes de la veremaAlella 2019del 4 al 14 de setembre
La festa us convida!CavesBrut
Brut NatureBrut Nature 5*
VinsRosat “Merlot”
Blanc “Xarel·lo”“Sauvignon blanc”
Negre Coupage Tres ceps
Merlot
Vall de Rials s/n · 93 352 74 56 · Alella · www.roura.es · [email protected]
VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT
VINS D’ALELLA
Àngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41 [email protected]
ww
w.m
ater
ials
ho
ms.
cat
Obert de 7’30 a 18
Dissabte de 8 a 12
Materials per a la construcció i la decoració
www.materialshoms.cat
NOVETAT!Et podem fer
qualsevol color amb pintura
Joan XXIII, 93 555 81 56 el Masnou (Ronda del Masnou (sobre l’autopista)
Tota mena de materials per a la construcció, decoració, reforma i bricolatge o jardí. Pintura Av. J.R. Suárez de Llanos, 43. 93 540 37 69 Teià. Totes les novetats a la nostrabotiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i
electrodomèstics
12
Revetlla de Sant Pere d’enguany;calor a desdir, massa, massa!; xafogorenganxifosa i espessa.Després del Correfocs Juvenil va venirel Castell de Focs de la Festa Major.Quina expectació, quins oooooohhhh!d’aclamació popular quan les merave-lles pirotècniques ens il·luminaven elcel masnoví. Els passatgers delsavions que sobrevolaven la costa delMaresme en aquells moments deviendir: Què deuen celebrar aquella collad’allà baix?; que bé que s’ho deuenpassar! I a fe que ho encertaven.Tot mirant-ho, em venia al pensamentque eren els primers focs d’artifici deSant Pere del Masnou en què el nos-tre Joan Maresma, que ens va deixarfa només uns quants mesos, no va ferel comentari que li havia sentit mantavegada: La nostra vila és l’únicapoblació de Catalunya que començala Festa Major amb el Castell de Focs;totes les altres el fan en acabar-la.
I hi vaig rumiar una bella estona.Quina sort que fa quaranta-quatreanys que visc, que vivim, en una vilatan original que sap començar on les
altres acaben. Nosaltres encenemcoets i fem esclatar tronades peranunciar que comença la festa, quetenim el goig de fer saber que ence-tem la gresca i la tabola, que ara ve labona. Té tota la gràcia d’un augurijoiós, un tast espaterrant del que vin-drà i no pas la proclamació resignada,melangiosa, que ja s’ha acabat lafesta de les festes, la festa més gran,la Festa Major.Potser li ho has explicat a sant Pereen persona, Joan,… per si no se n’ha-via adonat. Segur que en deu haverestat ben content: Al Masnou m’esti-men molt –li deu haver respost amb larialleta beatífica als llavis i tot fent drin-gar les claus–; anuncieu de la millormanera que ja arriben les festes delseu Patró… que justament soc jo.Gràcies, Joan, per haver-me’n fetmemòria.N’estic ple de satisfet –que li deuhaver dit en Joan Maresma–. BonaFesta Major, bon sant Pere.Perquè al paradís, sabeu?, sempresempre fan Festa Major.
EN JOAN MARESMA I EL CASTELL DE FOCSEsteve Pujol i Pons
Av. Joan XXIII, 110 baixos (sobre la pl. Ramon i Cajal)
93 027 19 19 • 686 49 74 21 • [email protected] • www.moveup.catEl Masnou
Especialistes en l'avaluació i el diagnòsticdels Trastorns Específics de l'Aprenentatge
i en l'avaluació del perfil cognitiu per a l'orientació professional
MILLORA EL TEU RENDIMENT ACADÈMIC · APRÈN A GESTIONAR LES TEVES EMOCIONSMOVE UP! MOU-TE I GAUDEIX DE L'APRENENTATGE
- Psicopedagogia: - Trastorn per Dèfict d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH)- Falta de motivació en els estudis- Aprenentatge dels hàbits i tècniques d'estudi- Regulació de la concentració i l'atenció- Regulació de la conducta/ acceptació de normes- Tractament del bloqueig emocional; rebuig de les tasques acadèmiques
- Mètodes i tècniques d'estudi- Dificultats en la parla- Dislèxia- Discalcúlia- Disortografia
- Assessorament psicopedagògic:- Orientació professional, acadèmica ipersonal.- Orientació en la gestió de les estratègies cognitives-emocionals- Orientació acadèmica i familiar
13
baixem per un altre lloc on hem de ferun ràpel ben senzill d’uns trentametres… I arribem a l’entrada sobre lesquatre de la tarda… Dia fantàstic, debona companyia, de bon ambient i devistes espectaculars.Sempre hi ha alguna cosa, no obstant,que no em sembla bé. I no soc capaçde dir-ho a la cara de la gent perquè notinc valor i perquè em sembla que tot-hom és massa violent i massa mal edu-cat… Existeix un aparell diabòlic ano-menat a Brasil “SRS”. És una caixa deso… com una mena de radiocasset queportaven els “quillos” a la platja de lavila a la meva joventut... La gent va a lamuntanya i no es pot estar de la músi-ca… De sons que el pare hauria qualifi-cat de “musiqueta”… i la mare de faltad’urbanitat –una paraula que pocssaben el que vol dir i que ja no es fa ser-vir– … Potser soc jo que em faig vell…
El caminet puja serpejant entre arbresde gran alçada i refilets d’ocells que noes deixen veure… Són poc més de lesvuit del matí i a la zona de bosc es notaque la temperatura és més baixa.Després de caminar una hora i escaig,arribem a un lloc anomenat “Gargantado Céu”, un lloc on les fotos no aconse-gueixen traduir la bellesa del lloc. Desd’aquí es pot veure gran part de la ZonaSul a prop d’un abisme. Continuem caminant i una miqueta mésendavant s’ha de fer escalada. La guiaens ajuda a posar-nos el “talabard”(paraula nova per a mi; de jove endèiem “baudrier”; a Rio fan servir tambéla paraula francesa) i ens dona instruc-cions. Hem de superar una paret d’uns10 metres. Possiblement es podriasuperar sense estris… Però ja tenimuna edat… I diuen que aquest fet pro-porciona saviesa, tot i que no n’esticgaire segur… El meu avi Joan –el paredel pare; en tinc molt bons records; eraun bon home– sempre deia el següent:“Més val que diguin que per aquí hapassat un covard que no pas que di-guin que aquí hi ha mort un valent”.Acabada l’escalada, el caminet conti-nua pujant… Ja gairebé sense arbres…I al cap d’una estona fem el cim desprésd’unes tres hores de pujada. La vista ésabsurda, fantàstica, sensacional, mera-vellosa i els adjectius d’aquest tipus quevulgueu. És com un plató gegantí, on hiha espai cap a tots els costats… Tincganes d’estar aquí dalt molta estona.Realment l’esforç val la pena.Caminem pel cim i al cap d’una estona
La Pedra da Gávea és una muntanyaimponent que es troba a la ciutat de Riode Janeiro, arran de mar, entre els bar-ris de São Conrado i Barra da Tijuca, al’anomenada Zona Sul de la ciutat, lazona noble, la zona coneguda d’aques-ta metròpolis… Hi ha zones que mésval no conèixer… És millor romandreen la santa ignorància i en la bombollaen la qual visc.Aquest monòlit s’eleva 842 metressobre el nivell del mar i forma part de laFloresta da Tijuca, el major bosc urbà–diuen; a Santiago de Xile n’hi ha unaltre…– situat en un perímetre urbà.Rep aquest nom perquè s’assembla auna “gávea”, en castellà “gavia” i encatalà “gàbia” –ha arribat el punt quèles llengües romàniques em semblenben similars i ja no sé ben bé què parlo–,que és la “garita que hom posava en elpal major d’una nau, on es col·locava elguaita” (definició del diccionari ).Dies enrere vam tenir la sort de pujar-hiamb uns amics. Hi havia pujat el 2006 ila Mari l’any 1994. I tot canvia. I aquí,cap a millor. Existeix un control a l’entra-da on tothom ha de deixar anotades lesseves dades; bona senyalització i elssenders arreglats. Es recomana pujar-hi amb guia, que és el que vam fer. Els mesos “d’hivern” –juliol o agost;aquí no fa mai fred– són els millors jaque són els mesos més secs, on el celés ben blau i l’atmosfera és més clara.
Pedra da GáveaJoan Maresma Duran
14
Enguany, en aquest mes de setembre, igràcies a la magnífica exposició«Personatges de Catalunya», que inau-guràrem el passat 22 de juny i queencara podeu veure fins al 19 d’aquestmes, us comentaré un xic la vidad’aquests personatges, bons i dolents,de la nostra història, ja que la sevamirada escrutant que mostren els seusretrats me’n donaren la pauta.El total de personatges és de disset,encara que per raons d’espai enaquesta publicaió en presentarem lameitat i l’altre part la publicarem el pro-per mes d’octubre. Cadascuna ocadascun pot ser una lliçó d’història;heus-les aquí per ordre cronològic:
• L’HOME DE TALTEÜLL. 455.000ANYSFou el primer europeu i vivia a les avuiterres catalanes. Els seus ossos es tro-baren entre el 1969 i el 1980 en una
cova prop del poble de Talteüll, comar-ca del Rosselló. L’home tenia 20 anys ifeia més o menys 1,65 m; va viureabans de la domesticació del foc.
• RAMON BERENGUER IV I PE-RONELLA. 1113-1162Comte de Barcelona i Príncep d’Aragó,es va casar amb la Princesa Peronella,filla del rei Ramir II d’Aragó. Fou el for-mador de la nació catalana amb lesseves conquestes de Tortosa, Lleida,Fraga Mequinensa, Miravet i Siurana. Aell també es deuen els Usatges deBarcelona, mena de constitució, que estroba entre les més antigues d’Europa.Se’l considera el més gran dels comtes
en aquells temps, entre senyors i ca-vallers, que, un cop acomplert el fet peral qual havia vingut, el sobirà li concedísterres en pagament dels seus serveis.El seu nom, Moray, apareix als fogatgesde 1497 a la vila de la Pobla deClaramunt, comarca de l’Anoia.
• TEMPLER CATALÀ. 1128-1314L’Orde del Temple fou creat l’any 1118,com a orde de cavalleria i per protegirels pelegrins que anaven a Terra Santa,però al poc de la seva creació jas’havien instal·lat als territoris catalans.Fins i tot el nostre comte RamonBerenguer III hi pertanyé. Durant un
La història ens mira i ens parla (1a. part)Joan Muray
Ramon Berenguer IV i Peronella 1113 1162.
de Barcelona i un dels primers sobiranseuropeus a utilitzar un segell per validarels documents. Aquest segell és del1157 i estava format pels quatre palsdel Casal de Barcelona, que seguimutilitzant com a senyal de la nació. APeronella, princesa i reina d’Aragó,1136-1173, el seu pare, Ramir II elMonjo, la va casar amb el comte catalài li donà tot el poder, ja que les apetèn-cies dels reis castellans no li plaïen. Uncop traspassats els poders, el rei esretirà de nou al seu monestir.
• CAVALLER NORMAND. SEGLE XIICavaller normand Moray, que va veniral nostre país per ajudar el comteRamon Berenguer IV en les guerrescontra els sarraïns, especialment en laconquesta de Miravet. Se’n desconeixla trajectòria posterior, però era costum
llarg període va estar entre nosaltres,de fet fins a la seva dissolució el 1314.
• PERE I, EL CATÒLIC. 1178-1213Comte de Barcelona, Rei d’Aragó iSenyor de Montpeller. Aquest comte-rei, que havia vençut els sarraïns a labatalla de Las Navas de Tolosa en unacoalició entre diversos reis peninsulars,i de refermar el seu poder a Occitània,va perdre la vida a la batalla de Muret,Occitània, defensant les terres occi-tanes i catalanes de la cobejança del reifrancès i del Papa de Roma en la ditacroada contra els càtars. Fou l’únicacroada que no era contra els sarraïns.No sols hi perdé la vida el sobirà, sinó laflor i nata dels nostres prohoms i gentde les nostres terres. Si mai visiteu lavila de Muret un 12 de setembre,podreu veure com el record d’aquellabatalla continua ben viu, ja que lesCavaller Normand
Templer Català
L’home de Talteüll
15
Pere I
seves avingudes principals les podreuveure curulles de banderes catalanes ioccitanes i, en un dels monòlits que lacommemoren, hi podreu llegir en oc-cità: Al nostro rei en Peiro, senyor decatalans e occitans. Aquest sobirà estàenterrat al monestir aragonès deSixena.
• CONSTANÇA D’ARAGÓ. 1179-1222Princesa de la corona catalanoarago-nesa, Reina d’Hongria i Emperadriu delSacre Imperi Romanogermànic. Fillad’Alfons I, el Cast, i de Sança deCastella, es va casar amb l’EmperadorFrederic II Hohenstaufen. Fou la cata-lana més influent i poderosa d’Europa.
més fou fet presoner de Simó deMontfort, oponent del seu pare a lacroada occitana. Després passaria, pertractats, a ser protegit per l’Orde delTemple, que durant tres anys l’edu-caren al seu castell de Montsó. Fou unrei conqueridor i legislador, el veritableartífex dels Països Catalans. Va implan-tar el Consolat de Mar, lleis marítimes
considerades les primeres en el seugènere. Al final de la seva vida, però, vaprendre la decisió més polèmica: elrepartiment dels seus reialmes entretres dels seus fills: Alfons, Pere i Jaume,fet que portaria malestar i guerres.
• BLANCA D’ANJOU. 1280-1310Princesa de Nàpols i Reina consort dela corona catalanoaragonesa. Filla deCarles II de Nàpols i de Mariad’Hongria, fou la segona muller delcomte-rei Jaume II, arran del pacteentre el casal de Barcelona i la casad’Anjou pel litigi entre ambdues coro-nes. Es va casar a Vilabertran l’any1295 i tingué d’aquest enllaç deu fill; al
• JAUME I, EL CONQUERIDOR.1208-1276
Rei d’Aragó, de Mallorca i de València,Comte de Barcelona i d’Urgell i Senyorde Montpeller. El regnat d’aquest sobiràcomençà ben malament, ja que ambtan sols cinc anys va quedar orfe, i a
Com heu pogut veure, d’aquests pri-mers nou retrats, quatre dels seus per-sonatges toparen amb Castella, Françao amb l’Església, són aquests: 1. Talteüll. Els comtats del nord foren entre-gats per Castella a França després d’unaguerra.2. Peronella d’Aragó fou raptada pelscastellans i posteriorment retornada.Mentrestant, li canviaren el nom peld’Urraca.3. Pere I va morir a la dita Croada Albigesa,l’única entre cristians. Organitzada pel rei deFrança i el Papa de Roma. Resultat, totOccitània (190.000 km2) passà al regne deFrança i Roma castigà els «dissidents».4. Jaume I, de resultes d’aquesta Croada,quedà presoner, durant uns anys, de l’ene-mic francès del seu pare, Simó de Montfort.
Roger de Llúria
Constança d’Aragó
Blanca d’Anjou
Jaume I
part del darrer morí i fou enterrada almonestir de Santes Creus.
• ROGER DE LLÚRIA. 1245-1305Almirall invencible de la flota catalanaquan aquesta senyorejava la Mediter-rània. Va servir cinc reis: Jaume I, PereII, Alfons II, Jaume II i Frederic II, i esmantingué sempre fidel a la nostracausa; aconseguí amb la seva flota deconvertir una monarquia secundària enl’actor principal de la geopolítica euro-pea. Participà en les Vespres Sicilianes,l’aixecament popular dels sicilians con-tra l’ocupació de l’illa pel rei Carles Id’Anjou (França), instaurat pel Papa deRoma el 1266. La revolta va durar desdel 1282 al 1287, quan hi entrà triom-fant En Pere II, el Gran. Roger de Llúriafou enterrat al monestir de SantesCreus al costat d’aquest gran rei.
Continuarà
16
Potser recordes la pel·lícula els“Gremlins” dels anys 80 on apareixienaquelles criatures peludes que feiendesastres per tot arreu. No, aquesta no és una secció de cine-ma sinó de Psicologia i de CreixementPersonal, però ens serveix per podercomprendre millor un fenomen queens passa a tots i a totes.Els gremlins mentals són aquests petitsmonstres que tenim a nivell intern. Ésaquesta veueta interior que ens va dientles coses que no ens agraden. És undiàleg intern que ens va causant pors itemors. Aquest diàleg és el causant quemoltes vegades ens sentim més tristosi tristes, apagats i apagades, desmoti-vats i desmotivades... És important poder reconèixer aques-ta veueta que ens va parlant contínua-ment. Si ens adonem que és el queens estem dient, si analitzem aquestsdiscursos interns negatius, podrem
- I tant que t’ho mereixes.- Tu pots aconseguir-ho.- T’agradarà a tu.- Serà un èxit.- ....Per poder identificar el gremlin negatiués important portar una llibreteta iescriure el diàleg intern que t’estiguisrepetint. Un cop escrit, podràs guany-ar molta més consciència de tot ple-gat. I, tot seguit, pots reescriureaquest diàleg d’una forma molt méspositiva. Només caldrà que ho vagisrepetint per tal d’anar interioritzantaquesta nova veu més optimista.A mesura d’anar fent aquest exercicientrenaràs la teva ment per tal depoder pensar més en positiu.Ànims, tu pots aprendre a gestionarels teus gremlins. I recorda: tu escullsquin de tots dos vols alimentar.
començar a canviar-los. És llavors el moment per enfocar-nosen un diàleg intern més positiu. Undiscurs que ens motivi, que ens aporticonfiança i seguretat. En funció dequina veueta escoltis, els teus resul-tats seran molt diferents.A continuació exposaré uns exemplesde cada:
GREMLIN NEGATIU: què et diu?- No estàs preparat o preparada.- I si no surt bé?- No t’ho mereixes.- No pots aconseguir-ho.- Tothom et jutjarà.- Serà un desastre.- ...GREMLIN POSITIU: què et diu?- Sí que estàs preparat o preparada.- I si surt millor del que esperaves?
Gestiona els teusgremlins
Cròniques CONCERT DE FESTA MAJOREsteve Pujol i Pons
Sense concert de Festa Major no hi haFesta Major, així de clar i català.I sense el Vals de les Pepones no hi haconcert de Festa Major; per això ambaquest valset ben nostre vam comen-çar-lo al vespre del diumenge 30 dejuny a la Parròquia de Sant Pere. Esglé-sia de gom a gom. Dues corals agerma-nades: la Coral Xabec i la Coral Clústerde Dosrius; l’una sota la direcció deMontserrat Llagostera i l’altra sota la ba-tuta de Cesc Torné; al piano, BàrbaraLlacay i Jordi Radigales i el mateixCesc Torné.En una primera part, la Xabec, després
d’El cantaire del Masnou o Vals de lesPepones, vam cantar Muntanyes delCanigó (harm. Nadal Puig) i Matinetme’n llevo jo (harm. Eduard Toldrà).Com veieu, música popular i ben cone-guda; començament plàcid.
I vam continuar amb cinc fragments d’ò-peres de Joseph Haynd –que tambéens atrevim amb l’òpera, ei!–; val a dirque mai no els havíem interpretats i envam gaudir de debò: Soavi zeffiri al marc’invitano, O Luna lucente, di Febo
SomCom ho podem fer per gestionar millor els nostres conflictes i ser tots una mica més feliços...Dr. Oriol Lugo Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiques www.owlpsicologia.com
17
sorella, Infelici ombre dolenti, Finchécircola il vigore i La giustizia in cor regi-na. Eren cors de les òperes Le Pesca-trici, Il Mondo de la Luna i L’Anima delFilosofo ossia Orfeo ed Euridice. Unaveritable descoberta per a nosaltres iper als qui ens van escoltar. Segur queno els deixarem “al congelador”, segur.Canvi de cantaires i van ser els de laCoral Clúster que van ocupar l’espaicentral del presbiteri. També van dedi-car-nos cors d’òpera de Händel, deVerdi, de Gershwin… i del nostre Mes-tre Millet –bell detall envers el públicmasnoví, gràcies– i un parell més depeces de música nostrada.
Novament canvi de protagonistes i, atall de tercera part, la coral masno-uenca vam fer ressonar sota les voltesdel temple la cantata de MontserratLlagostera, composta en ocasió del dos-cents anys de la Parròquia, Salutateinvicem amb textos de la Primera Cartade Sant Pere. Tot un regal a la comuni-tat i a la vila del Masnou. Per acabar,The Lord of Dance (E.J.Bracket / J.Fer-guson), un cant juganer, que presentaJesús com a Senyor que ens convida aballar joiosament, a ballar sense parar.A les trobades de corals és tradicionalque el concert acabi amb alguna actua-ció conjunta; així ho vam fer tots ple-
gats: una quarantena llarga de cantai-res feien goig tot fent ressonar l’AveVerum de Mozart i el Cantique de JeanRacine de G. Fauré.I la propina esperada i cantada per tot-hom: Vals de les Pepones; alegria com-partida i espetec complaent per con-cloure la Festa Major del 2019.Els amics de Dosrius es van emportarun record material ben delicat i sobretotun bon regust al cor, tal com nosaltrestambé, us ho asseguro.Gràcies a tots els que hi éreu.Gràcies a tots els qui hi vau col·laborar:Ajuntament, Parròquia i FCEC.Fins a la propera!
punta d’un bolígraf i d’altres amb undentat doble i dents triangulars esmo-lades en totes les seves arestes, fanpatent que la mossegada pot ser mor-tal de necessitat. Això quant a la boca.En altres capítols (escenes) ha tractatd’anguiles elèctriques, molt perilloses iaquí sí que puc ficar-hi cullerada... siem doneu el vistiplau.No conec aquí Espanya anguilesarmades de defensa amb correntelèctric. Però sí conec la “vaca tremo-lenca”, peix en castellà conegut ambel nom de Tremielga, ben conegut a laMediterrània. D’aquestes puc contar-vos un fet del qual vaig ser protago-nista.Si la història es pot explicar emprantperíodes de segles o d’anys més omenys, posem que el fet succeïa allàdels anys 50. Fem memòria: jo teniauns 18 o 19 anys, en aquests dies jasoc pescador, embarcat com a patróde pesca litoral. Embarcat amb el pare
en la barca “Rosalia” vam calar lesxarxes de “prima” (a posta de sol) ambtres braces de fons i enfront delcol·legi de la Sagrada Família cap allevant, a longo de platja. L’endemà...el dia prometia ser una bona diada,però inesperadament s’ennuvola isense demanar permís va començar aploure amb ganes.No portàvem roba d’aigua i menysparaigües. La boina fins a les orelles,l’americana amb el coll alçat i tot joxop de dalt a baix. El fred que potstenir a l’agost és el fred que pots aga-far en aquestes circumstàncies. Ja esfa present. Però hem de llevarl’ormeig. La pesquera es fa entretinguda, peròcal que llevem la xarxa; el paredesemmalla una vaca tremolenca irep una descàrrega elèctrica, peròhem de llevar l’ormeig i jo continuo lle-vant. Molt abans de veure de quin peixes tracta, ja sento que el corrent es fapresent mans i braços amunt. Commés gros és el peix cobrat, més potentés la descàrrega que s’escapa peusenllà, i alguna vegada haig d’amollarla xarxa. Però què hem de llevar...!Normal és sentir el corrent en desma-llar la presa; sentir-ho sense ni veure-ho va ser nou per a mi, però puc asse-gurar-vos que, tot i les enrampadesque em feien amollar, va resultar unaexperiència força interessant. Mai més no s’ha presentat una altrasituació semblant; al final vam trobarla barrella (canya o llistó lligat al finalde les xarxes per mantenir-les obertesen alçada). Feina feta. G.A.D.
Una altra vegada davant meu amb lapàgina en blanc; cada dia tinc méstemps i manquen les idees adients peremplenar-les amb allò que, encaraque sigui de poca importància,esdevingui adient per fer-vos passarun moment entretingut amb la lecturad’aquell qui dia rere dia perd lamemòria i, a canvi, troba més dificul-tats a fer lletres, diguem-ne llegibles, id’un contingut entenedor. La impremta fa la meitat de la feina enposar-ho en clar; i vosaltres, bonsentenedors, feu l’altra meitat en capir-ne el missatge. Gràcies! Fa un munt de setmanes que un pro-grama de la televisió tractava depeixos d’aigua dolça, però peixosenormes, monstres, que jo mai nopodia haver pensat que fos possibleque es poguessin trobar en rius que,encara que siguin tan amples icabalosos que d’una riba a l’altra siguiimpossible albirar la del davant, exis-teixen!El senyor Jeremy Wade fa tot el quepescant es pot imaginar. Actor, bus-cador, pescador, director, científic, pis-ciòleg especialista, coneixedor etc.Veure’l pescar i tractar els peixos éstot un poema, una delicadesa. Feta lapresentació, continuo: després deveure boques enormes armades ambuna dentadura esglaiant i uns ullalsblanquíssims, llargs com un terç de la
Res d’extraordinari, com més corrent millor
Gairebé tot això és veritatCarles Maristany
18
La Guerra Civil EspanyolaEl febrer de 1936, en plena SegonaRepública Espanyola, els diferents par-tits d’esquerres que formaven el FrontPopular van guanyar les eleccionsgenerals amb més del 60% delsescons. Aquestes eleccions van posarfi als dos anys de govern conservador imonàrquic. Tot i haver guanyat, el per-centatge de vot era inferior, ja que elsistema electoral afavoria les grans ciu-tats on predominava el vot progressis-ta i d’esquerra en detriment del votrural on predominava el vot conserva-dor i monàrquic. Aquests resultats vantensionar encara més les relacionsentre la dreta i l’esquerra espanyolesmolt malmeses des de la Revolució aAstúries l’octubre de 1934 i alimentadapel clima de violència política que esvivia al carrer.Davant aquesta situació un gran sectorde la dreta considerava que el canvipolític mai no arribaria per la via demo-cràtica i van començar a preparar uncop militar amb el suport d’una part del’exèrcit i dels partits espanyolistes. Catalunya i el País Basc vivien aques-ta tensió amb una certa distància per-què estaven construint sengles autono-mies que els atorgaven els seus esta-tuts. Tot i que les dretes i les esquerresde llurs comunitats mantenien dursenfrontaments, la voluntat d’autogo-vern era molt clara.El govern espanyol, tot i saber-ne la
conspiració, no hi va fer res, cosa queva ser letal. El 17 de juliol de 1936 elsmilitars van prendre el poder al protec-torat espanyol del Marroc i a l’endemàes va estendre per tota la península,encara que l’aixecament va ser avortaten les principals ciutats espanyoles. Enaquest sentit una gran part de l’oficiali-tat de l’exèrcit es va mantenir fidel a laRepública; a més, els Mossos d’Es-quadra, la Guàrdia d’Assalt i bona partde la Guàrdia Civil també van ser fidelsal govern democràtic i van contribuir asufocar el cop d’estat molt sovint aju-dats per milicians procedents d’organit-zacions obreres. Malgrat el revés a la sublevació, molteszones estratègiques de la penínsulacom Navarra, Galícia, Aragó, Mallorca,el nord de Castella, Sevilla i Còrdovavan quedar sota el control dels militars
colpistes. En primer lloc i a partir d’a-questes bases territorials, els colpistesvan començar una guerra extrema con-tra el govern republicà que provocà ter-ror entre la població. En segon lloc elsdirigents colpistes eren els millors mili-tars de l’exèrcit espanyol i tenien tot elsuport militar, polític i econòmic de lesdictadures emergents d’Itàlia i Ale-manya, que fou determinant en lasuperioritat militar dels traïdors. Desdel punt de vista polític els sediciososvan assumir no solament la direcció dela guerra sinó també de la governacióde les zones sota el seu control; i, tot ique els partits dretans van tenir unpaper important, van ser relegats a unrol secundari fins al punt que l’any 1937van ser obligats a fusionar-se en unaúnica formació: Falange EspañolaTradicionalista y de las JONS. Un delsgenerals colpistes, Francisco Franco,se’n va proclamar cap suprem. Aquest control militar ferri de la situaciódels colpistes era tot al contrari en laRepública. La falta de lideratge polític,la creació de milícies adscrites a par-tits, sovint enfrontats entre si, dificulta-ven la unitat d’acció militar. A més,diverses organitzacions obreres vanengegar una revolució social i en plenaguerra, fet que va dividir les forces dis-ponibles i que va inquietar les dretesque havien romàs fidels a la República.Aquesta divisió va provocar fortsenfrontaments dins de la Repúblicacom el del maig del 1937 on forces dela Generalitat juntament amb milíciesdel PSUC i Estat Català van reduir elsrevolucionaris. A partir d’aquest mo-ment la situació es va estabilitzar albàndol republicà i, amb Juan Negrín ala presidència de la República, es vaposar punt final a la revolució social iposà tots els seus esforços a reunificartotes les milícies dins de l’ExèrcitPopular per derrotar els colpistes. Elgovern s’allunyà de l’anarquisme i vaintentar reconciliar-se amb les classesmitjanes urbanes i petits propietarisrurals que havien patit directament elprocés revolucionari.
50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls
Deia Marc Tul·li Ciceró (106ac) "Qui oblida la història està condemnat a repe-tir-la". Intentarem explicar la nostra a través de l’extracte del llibre de JaumeClotet. Capítols anteriors (inici): Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La roma-nització, (4)Indíbil i Mandoni. Juny17 (5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)ElPare de la pàtria, (8) La primera independència. Setembre17 (9)Pau i treva, (10)Els primers textos encatalà. Octubre17 (11)La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12)La conquesta de Tortosa i Lleida.Novembre17 (no editat). Desembre17 (13)La batalla del Muret. (14)La conquesta de Mallorca. Gener18(15)La conquesta de València. (16)El testament de Jaume I. Febrer18 (17)Les Corts Catalanes. Març18(18)Les vespres sicilianes. (19)Els almogavers a Grecia. Abril18 (20)La pesta negre. (21)Els jueus aCatalunya. Maig18 (22)El compromís de Casp. (23)La guerra civil catalana. Juny18 (24)La immigradióoccitana a Catalunya. (25)L’expulsió dels moriscs. Juliol-agost18 (26)Nyerros i Cadells. (27)La Guerra delsSegadors. Setembre18 (28)La guerra de succeció. (29)Els Decrets de Nova Planta. Octubre18 (29)indians:fer les amèriques. (30)El primer diari de Catalunya. Novembre18 (31)La guerra del francès. (32)El primer fer-rocarril. Desembre18 (33)Les guerres carlines. (34)La revolució industrial catalana. Gener19 (35)LaRenaixença (36)L’endarrocament de les muralles de Barcelona. Febrer19 (37)El canal d’Urgell (38)LaPrimera Republica Espanyola. Març19 (39)La Fil·loxera (40)El Memorial de Greuges. Abril19 (41)La Bombadel Liceu (42)El Tancament de caixes. Maig19 (43)La Solidaritat Catalana (44)La Setmana Tràgica. Juny19(45)La Mancomunitat de Catalunya (46)La Generalitat Repúblicana. Juliol-agost19 (47)Els fets del 6 d’octu-bre de 1934. Continuem
Juli González, Cap de Montserrat cri-dant, cap a 1942
19
ajudar la República, així com milersde voluntaris aplegats en les BrigadesInternacionals.Sobre el terreny l’objectiu principal delscolpistes era Madrid, atac que comen-çà el novembre del 1936, però que fouaturat i desmuntat per les forces repu-blicanes, cosa que va obligar els col-pistes a canviar els seus plans icomençar una campanya al nord de lapenínsula. Aquest canvi va provocar lacaiguda de tot el País Basc, Cantàbriai Astúries. Durant la resta del 1937 iprincipi del 1938 la situació no va variari, tot i que la República va tenir algunsèxits militars, els colpistes van mantenirla iniciativa sobretot gràcies a la sevasuperioritat aèria i naval. Per capgirarel curs de la guerra els republians vanllençar l’estiu del 1938 una gran ofensi-va a l’Ebre. La Batlla de l’Ebre fou lamés gran de tota la guerra i després demolta destrucció i milers de morts no vasuposar cap modificació territorial i vaesgotar l’exèrcit legítim. Aprofitant lasituació, les forces feixistes van llançaruna forta ofensiva el desembre del1938 sobre Catalunya, que va durarpoques setmanes. Més de mig milió decatalans encapçalats per Lluís Com-panys van iniciar una fugida cap aFrança, cosa que convertí l’èxode cata-là en el més massiu des d’aleshores aEuropa. Si bé Negrín va intentar deresistir, amb la desfeta de Catalunya laRepública ja estava totalment descom-posta; el President Manuel Azañahavia dimitit i un sector de l’exèrcit esva revoltar a Madrid per pactar la pauamb els colpistes. Amb la caiguda de lacapital espanyola començaven a Es-panya quaranta anys de dictadura.
Cartell català de la Guerra Civil espanyola on es reprodueixen dos comentaris ocites sobre Catalunya i els catalans, una de Companys i lʼaltra, de Negrin
Ja tens la samarreta per a lʼ11 de Setembre? Vine-la a buscar el dissabte dia 31 dʼagost a lʼentrada delMercat Municipal, de 10 a 13; i, a la tarda, de 6 a 9 a la Plaçade la Llibertat. El dissabte dia 7 a la Plaça de la Llibertat,també de 6 a 9 de la tarda. Els donatius de les samarretes són per a lʼorganització de la diada.Per inscriureʼt a la manifestació de lʼ11de Setembre entra a: assemblea.cat
2 0 1 9
2019, 10 anys de lluita!
La situació d’incertesa a Europa vapropiciar que els països més forts esdesvinculessin del conflicte espanyolper por d’un contagi continental. ElComité de No-Intervenció va decretar
un embargament d’armes, això vaperjudicar la jove República perquè elsuport descarat de l’Alemanya nazi ide la Itàlia feixista als rebels va sercrucial. També La Unió Soviètica va
Barcelona, 2 · T 93 555 02 01 · El Masnou
Mas VellR E S T A U R A N T P I Z Z E R I AMENÚS DIARIS · SERVEI A LA CARTA ·
MENJARS PER EMPORTAREL DILLUNS TANCAT
Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou
R E S T A U R A N T
LʼANC del Masnou convoca laciutadania, cada dimecres a les 7de la tarda, davant lʼAjuntamentfins que sigui alliberat i retornatel Govern legítim de Catalunya.
Tʼhi esperem!
SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT
Associació Catalana dels Drets CivilsAjuda els familiars de presos polítics i exiliats
ES71 3025 0001 1814 3359 2190
Associació de Foment de la Caixa de SolidaritatDona suport econòmic a persones represaliades ajudant en judicis,
advocats, multes... ES31 3025 0001 1814 3361 5996
Per donar suport al govern a l'exili entra a defensaexili.orgPel justificant i certificat fiscal, cal indicar: el concepte, el nom complet, el NIF i el correu electrònic.
LLIBERTATPRESOSI EXILIATSPOLÍTICS
LLIBERTATPRESESI EXILIADESPOLÍTIQUES
Envia paraules de suport al nostre Govern empresonatDolors Bassa
C. Penitenciari Puig deles Basses- Mòdul dones
Raval Disseminat, 5317600 Figueres
C. Penitenciari de Lledoners - Mòdul 2Carretera C-55, Km. 37, 08250 St. Joan de Vilatorrada
Bages
Carme ForcadellC. Penitenciari Mas dʼEnric
Mòdul donesTravessia Comella Moro, 15
43764 El Catllar
PRESOS
21
La jove badava encantada mirant elmar mentre les seves pupil·les, incons-cientment actives, buscaven l’escumablanca i fugaç a les crestes de les ones.Quan prenia aquella posició damunt lesroques perdia el món de vista, mai mésben dit, perquè, per a ella, el món era laterra des d’on mirava el mar com un lloca part, potser perquè mai no havianavegat. Allà podia somniar a parar laseva vida, fins i tot tornar-la enrere. Aprop del mar trobava el seu refugi i lacalma ja que la remor de l’aigua li foniaels mals records i n’engrescava d’altres,de les èpoques bones, quan se sentiaprotegida i a casa. Als 13 anys baixà a servir a Barcelona,de minyona. Una nena que amb proufeines havia vist cent persones juntes!El marc de la seva infància foren lesmuntanyes, amb el riu omnipresent alcostat de les salines. Cinc germans acasa eren massa boques per omplirsense sentir l’estrebada de la fam. Erala filla gran i li havia arribat l’hora d’aju-dar la família. Corria l’any 1926. Treballava de sol a sol amb unes hore-tes de festa el diumenge a la tarda.Però la joventut i l’alegria li brollaven al’instant quan feia petar la xerrada ambles companyes... O amb algun mossoprou atractiu de la casa de pagès ons’estava. Des de Sarrià, venien cada
dia a Barcelona a vendre les verdures ihortalisses, travessant camps i méscamps de conreu fins arribar a la ciutat.El Born esdevenia un formiguer de car-ros i cavalls movent-se d’aquí i d’allàper oferir els productes a botigues iparadetes.Quedava lluny la sirena del poble quanavisava a tot Gerri de la Sal que comen-çava a ploure. A mitjanit, amb llums decoure i vidre amb les espelmes miggastades, la gent corria a les salinesper evitar perdre la sal que tant costavasolidificar. Cadascú l’entrava a la sevadiminuta barraca amb pales i sacs.Potser l’endemà, amb un bon sol, tottornaria al seu lloc i salvarien la sal cris-tal·litzada que era a punt de ser collida.Poca gent en vivia, de la sal, però ser-via per arrodonir la setmanada que laterra i els animals mai garantien del tot. Ara veia aquella enorme mar salada i liexplicaven que més avall, al Delta del’Ebre, treien tones de sal de l’aigua dela Mediterrània, muntanyes senceres
que ni la pluja podia malmetre. –Quegran és el món, que immens!–, ella pen-sava. Al cap d’uns anys, l’amor d’un mossopagès li retornà tota l’alegria de viure.S’enamoraren amb el desig de fer famí-lia a Gerri de la Sal, a casa seva.Semblava que l’amor revertiria lespenúries de les quals fugí. Malvisque-ren al poble durant tres anys fins queesclatà la guerra. L’home partí al front,a la riba de l’Ebre, la frontera naturalque calia defensar. Ella es mantingué alpoble, on la misèria queia com una llosasobre les famílies més pobres. Alguns capvespres s’acostava al riupensant en la mar que ja no veia. Peròni un oceà hauria alleugerit la intensatristesa per l’absència del seu amor. Els dies molt carregats d’enyorança,travessava el pont i posava la mà a l’ai-gua, que corria riu avall, fins a l’Ebre.Potser també ho devia fer en Joan.Potser compartirien l’aigua i la frescorde la mullena als ulls, a les galtes, o alsllavis que tant es desitjaven! El riu esde-vingué un nexe fràgil però constant con-tra la distància. El riu i les cartes que ellli escrivia. Acabada la guerra, arribà al poble unhome demacrat, amb la meitat del seupes, amb febres fortíssimes fruit de tan-tes mancances. L’alegria fou immensa.En Joan es refaria i podrien aspirar aalguna mena de cosa semblant a lanormalitat. Parlar de felicitat seria exa-gerat en aquelles circumstàncies.Valenta i decidida, la meva mare aprofi-tà intensament aquesta segona oportu-nitat que la vida li oferia... I se’n sortí!Aquest cop lluny del riu i de la mar.
Vivències Pep Parés
La jove del riu i el mar
22
Exposicionsdel 2 al 19 de setembre: Personatges de la Història deCatalunya i altres, de Leo Flores.
I n f o r m a
GENT DEL MASNOU
Classes de iogaEl dimarts de les 19:30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.
Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga. Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda. Preu trimestral 80€ socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia RecreativaMés info: [email protected] · 607 74 74 99
CURSETS DE GAITA
Info a Gent del Masnou
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 [email protected]
www.gentdelmasnou.cat
CORAL XABEC
Diada Nacional de l’Onze de Setembre.
Amb motiu de la celebració de la Diada, Gentdel Masnou participarà en l’acte de l’OfrenaFloral, que tindrà lloc a la plaça de l’Onze de
Setembre de la Vila, a les 11:30Us convidem a acompanyar-nos-hi.
CròniquesXVII Marató de veus líriques
Joan MurayVocal de Cultura
Després de dos anys sense poder gaudir d’aquesta marató deveus líriques, que des de fa dinou anys ens porta l’exímia can-tant i professora Montserrat Aparici, per fi enguany, el diumen-ge 28 de juliol, en tinguérem una esplèndida vetllada.La d’aquest any fou tota ella dedicada a la sarsuela, i els can-tants que hi participaren s’hi lluïren de valent.Els cantants, per ordre d’aparició en escena foren: Carlota deHaan, Alba Ortega-Monasterio, Miracle Pujol, Ricard Torino,Eva Anaya i Salvador Molins. Al piano, com cada any, CarlesPuig, esplèndid també com sempre.Si una cosa cal destacar d’aquesta vetllada és el grau d’inter-pretació dels cantants, que fou superior; tot i que sempre, comés natural, els qui fa temps que estan en aquest meravellósmón de la lírica brillaren encara més, com fou el cas del barítonSalvador Molins, la soprano Eva Anaya i el tenor Ricard Torino.Les seves interpretacions ens feren estremir i arrancaren elsenfervorits bravos del nombrós públic assistent, que va sortirmolt complagut i ens felicitaren per haver portat aquest espletde veus. A ells també els agraïm la seva perseverança.Per tant, i des d’aquestes pàgines del nostre butlletí, els endonem les gràcies, alhora que, com ja els diguérem de parau-la, us esperem l’any vinent.
La punta de la llengua (110) Esteve Pujol i Pons
Tornem a les corrupteles de la nostra llengua que van envaint-la i la malmeten.Existeix una expressió per introduir la causa del que diem, que és Com que. Per exemple, Com que jo no ho volia fer, m’hivaig negar. Com que vas arribar tard, vas trobar la porta tancada. Com que m’agrada molt el gelat, me’n vaig menjar quatrede seguits. Com que plovia, vaig agafar el paraigua…En jovent, infants i també en grans sentim –i veiem escrit– massa sovint: Com no ho volia fer, m’hi vaig negar. Com vas arribartard, vas trobar la porta tancada. Com m’agrada molt el gelat, me’n vaig menjar quatre de seguits. Com plovia, vaig agafar elparaigua…Llengües veïnes sí que tenen construccions semblants, però no pas la catalana.Si us plau, ajudem els nostres infants i no tan infants perquè diguin Com que vull parlar bé, m’hi esforço.I, ja que ha sortit el mot paraigua, recordo que en singular és així: paraigua, no pas paraigües; cal dir Obro el paraigua, nopas el paraigües; Agafa el paraigua, noia, no pas el paraigües… El mateix cal dir del paravent, el parabrisa, el parafang, elparafum. Tenim, en canvi, el parallamps, el paracaigudes, el para-xocs. És que la llengua també té els seus capricis, sabeu!?
23
Ingredients:1 làmina de massa de mil fulles,
si és quadrada millor250 gr de formatge gorgonzola
2 carbassons petits laminatsSal marina i pebre per moldre i oli d’oliva
1ou lleugerament batut25 gr de nous trencades
Greixem una mica la safata del forn o ho podemfer en un silkpath de silicona.
Anem posant-hi les làmines de la massa ja tallades en rectangles.
Hi tirem el formatge i els talls de carbassó en cada un d’ells.
Els salpebrem i els mullem amb un raig d’oli.Dobleguem els costats de cada un d’ells cap a dins. Ho fornegem uns 18 minuts a uns 180
graus en el forn ja calent. Si volem, un cop acabat, hi podem abocar una
mica de mel i dos minuts més al forn. Una recepta d’estiu… bé de preu, fàcil, boníssima i ràpida. Au! Animeu-vos-hi!
La cuina de l’AntòniaEl cullerot
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51
De tot per a la cuina
Tarta de Carbassó amb Formatge Gorgonzola
Poesies de Josep VendrellAl butlletí de juny recordàvem que el poeta masnovíJosep Vendrell, de qui ja hem publicat diverses poe-sies de caire espiritual i íntim, també va escriure unahistòria de Catalunya en versos molt cultes i docu-mentats. El nostre butlletí n’oferirà periòdicamentalgunes mostres més perquè en puguem fer un tast.Tant de bo que algun dia en vegem l’obra sencerapublicada per a coneixement i gaudi de tothom. Per aaquest número hem triat la segona part de la dedica-da al mític fundador de Catalunya, Otger Cataló, fabu-lós iniciador de la reconquesta de Catalunya i de quihauria pres el nom la nostra nació.
OTGER KATHALON (II)
LA GASCUNYA
–En el costat oposaton ara estic enclavat,
hi ha el meu origen pairal.Era el lloc de ma nissaga,
dona, fills, germans i pares…tot el que m’era cabdal.Quan venia atrafegat
de servir l’antic senyor,el duc d’Aquitània i Gascunya,
dit Eudes, Hatton o Ató,és a dir, el primer Odó,a casa trobava el repòs,
l’alegria,el consol que cada dia
reconfortava el meu cosper enfrontar-me als quefers
propis de la meva vida.En la cort del rei dels francs
vaig anar a explicar els afanysque el meu noble duc tenia,
i és que Abd al-Rahman al-Gafigi,posant setge als murs de Llívia
feia perillar l’imperi per culpa d’una lascívia.Manussa, gendre del duc,
suïcidant-se,va portar malastruca Odó, mon amo i senyor,que, derrotat, sucumbia.
Això va ser la dissort per a la Gascunya i Aquitània,saquejada, ultratjada,
i al final, terra cremada!Allà va morir tothom,
dona, fills, germans i pares.SOL VAIG QUEDAR EN AQUEST MÓN!
Molta gent creu que lluitarés agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea.
Neus Català
