Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 360, febrer del 2018

GENT DEL MASNOU

Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

Per esmorzar entrepà de botifarra d ’ouPer dinar un bon plat de botigetes amb monfarraPer sopar escudella calentona amb botifarra negra

i de ressopó. . . pica un l lardó

Comandes a: www.canrac.comMestres Villà, 101, el Masnou · 93 555 16 64

Ja pots fer les teves comandes per what's al 676 58 40 39

8 de febrerM ENÚ DE DIJOUS GRAS

AboN C rNesToLTES

2n concurs de botifarra

d'ou artesana innovadora

2017Menció especial

Can Rac

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls

Portada: Dels nadons masnovins del 2017

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable, necessàriament, delcontingut dels articles signats pels

seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb el suport delʼAjuntament de la Vila.

D’ençà de la publicació del darrer butlletí de gener en què donàveminformació del resultat de les eleccions del 21 D i de les conseqüèn-cies que se’n podien derivar, han passat moltes coses al nostre paísencara atenallat per l’aplicació de l’inefable article 155 i atemorit perla permanència a les presons o a l’exili dels nostres representantspolítics escollits democràticament. Entre tota l’amalgama de notícies i successos viscuts aquest darrermes destacarem la constitució del nou Parlament de Catalunyaesdevinguda en la sessió del passat 17 de gener, amb majoria sobi-ranista i amb el nomenament del nou President del Parlament, eldiputat Roger Torrent (ERC), gironí i actual alcalde de Sarrià de Ter,successor de l’anterior presidenta Carme Forcadell. Valgui, doncs,la nostra benvinguda i enhorabona al nou President, a qui desitgemtota mena d’encerts en aquesta nova etapa que s’endevina com ad’alta intensitat política i no exempta de riscos. Alhora, no ens esta-rem de manifestar el nostre agraïment a l’expresidenta CarmeForcadell per l’esperit de servei i compromís en la seva tasca exer-cida durant una legislatura que no ha estat gens plàcida.Entre els molts interrogants que se’ns ofereixen en aquesta represade l’activitat parlamentària, plana sobre nosaltres la incògnita de siCarles Puigdemont podrà ser restituït en el càrrec de President dela Generalitat i formar el Govern que Catalunya necessita per seguirel mandat legítim de les urnes, amb l’oposició frontal del governespanyol i de tot el seu esmolat aparell judicial, que ja sabem queno s’està de res. Ignorem si acudirà presencialment davant l’ame-naça de ser empresonat o si es valdrà de la delegació en un altrediputat o si utilitzarà mitjans telemàtics. S’ha parlat de tot i s’haespeculat sobre la legalitat i legitimitat d’un sistema o altre, ambdiversitat d’opinions per part dels juristes i entesos en la matèria.Sigui com sigui, quan tindreu a les mans aquest exemplar del but-lletí ja s’hauran esvaït aquests dubtes i tant de bo que hagi estat pera bé.A punt de tancar l’edició, dia 22 de gener, s’esbomba i es confirmala notícia que el President Puigdemont s’ha desplaçat a Dinamarcaper participar en una conferència-debat a la universitat deCopenhaguen, amb l’afegit d’una posterior visita al parlamentdanès. Notícia impactant per la seva ressonància de la qual, a horesd’ara, no sabem quines repercussions tindrà a nivell europeu i dinsl’estat espanyol, però ben segur que aixecarà molta polseguera.

El President

Editorial ESVAINT DUBTES

SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 5NORMALITAT IMPOSADA PER LLEI Joan Camps .................................. 6SOM Oriol Lugo ........................................................................................... 7LA PUNTA DE LA LLENGUA (93) Esteve Pujol ........................................ 7AMERICAN BEAUTY Joan Maresma Duran............................................... 8LA CORAL XABEC I EL NADAL Esteve Pujol .......................................... 8LA BOGERIA XINESA PEL “TITÀNIC” Josep Condeminas ..................... 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray..........................................................14TEATRE CAPITAL Rosa Ma Isart ...............................................................16POESIA DE JOSEP VENDRELL ............................................................... 16PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ................................................ 17VIVÈNCIES Pep Parés ............................................................................... 18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ................................ 1950 FETS HISTÒRICS DE CATALUNYA Jaume Clotet i Lluís Valls ........... 20GENT DEL MASNOU INFORMA................................................................ 21ARRAN DE SÒL Pledebuit.......................................................................... 22LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ....................................................... 22

T’AGRADARIACANTAR EN UNA

CORAL?Vols venir a cantar a la

Coral Xabec? Hi tens lloccom a tenor, baix, sopranoo contralt. Vine a Gent del

Masnou a provar la veuqualsevol dimarts a 2/4 de

10 del vespre.Qui canta, els seus

mals espanta!

GENT DEL MASNOU

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

St. Josep

Dijous Gras

Dimecres de cendra

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Febrer 2018 --

-- Març 2018 --123456789

101112131415161718192021

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

OcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViamarViamarAymarOcataRieraFàbregasViamarDominguezDominguezOcataRieraFàbregas

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

123456789

10111213141516171819202122232425262728

FàbregasViamarDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViamarDominguezAymarAymarRieraFàbregasViamarDominguezAymarOcataOcataFàbregasViamarDominguezAymarOcataRieraRieraViamarDominguezAymar

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

tòria de la parròquia deSant Pere. El primer rectorva ser Mn. Josep Serra,que iniciava el seu ministeridavant de la parròquia un21 de setembre de 1918.Tenim la intenció d’oferiruna exposició fotogràficaque reflecteixi la història i lavida de la comunitat cristia-na. I és per això que usadreço la petició de poder-nos fer arribar fotografies odocuments gràfics que ensajudin a la composició “vi-sual” d’aquesta història hu-mana i de fe. Gràcies, i es-pero que aquesta comme-moració ens impulsi en l’es-perança d’un futur millor.

Mn. Ignasi Fuster i Camp-----------------------------------------

5

la presència amable de laparròquia enmig del poble.Quantes persones, quantesactivitats, quantes iniciati-ves, i quantes personesque s’han beneficiat delcaliu i esperit de la nostracomunitat de fe. He pogutcomentar el fet amb el Sr.Joan Muray, que ha secun-dat des del començamentel propòsit de tenir unarecordança d’aquest aniver-sari tan significatiu. Com amoment principal compta-rem amb la presència delnostre Sr. Cardenal, Mons.Joan-Josep Omella, queens acompanyarà el diu-menge 23 de setembre percommemorar els 200 anys.I ens interessem per la his-

2018: els 200 anys de vidade la Parròquia de SantPere! Dos segles com acomunitat cristiana cami-nant junts a la nostra viladel Masnou. És motiu d’ale-gria i satisfacció, així comuna manera d’agrair latasca i dedicació de tantespersones que ens han pre-cedit i que han fet possible

200 ANYS DE LAPARRÒQUIA DE

SANT PERECom a rector de la Par-ròquia de Sant Pere delMasnou i en nom de tota lacomunitat volia aprofitar ladifusió de la vostra revistaper donar a conèixer unesdeveniment que cele-brem al llarg d’aquest any

Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.

Botifarres d’ou i faves ambcansalada, pasta amb bacó ipinyons, peres amb vi,carns i botifarrons, caves,mandonguilles, pollastrefarcit, llom, ous i llardons.

Màxima qualitat en tots els

nostres productes

El Masnou Mcat. Municipal · 93 540 10 61Sant Miquel, 25 · 93 540 88 02

Mestres Villà, 10 · 93 555 16 64 · WWW.CANRAC.COM

Gaudeix de les botifarres crues de temporada,amb carxofes, alls tendres, calçots…

8 de febrer, Dijous GrasCan Ventura

CARNISSERIA

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 · El Masnou

Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou

MENJARS PREPARATS. POLLASTRES A LʼAST. VINS I CAVES. XARCUTERIA SELECTA

DOS MES DOS

VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT

VINS D’ALELLAÀngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41

ferranaymar@ferranaymar.net

Vedella, xai, porc, pollastre, embotits

2n concurs de botifarra d'ou artesana innovadora 2017Menció especialRamon Oliver Valls Can Rac SCP del Masnou [botifarra amb espàrrecs de marge, alls tendres i gambes]

“Viure en un País Normal” és l’eslòganque recordo en veu de Muriel Casals.Com ha de ser la normalitat d’un estatindependent? Intricada qüestió retòricaper a un poble que fou conquerit el1714 per les tropes borbòniques i sot-mès al Decret de Nova Planta de FelipV, imposant el dret de conquesta delterritori i l’espoli de bens dels habitantscom un botí de guerra. No vull fer unarecreació de fets que van usurpar lesinstitucions dels nostres ancestres,només assenyalar d’on venim i expli-car-nos on som avui. No és casualitatque Felip VI ens estimi com ens estima,ja que és un digne hereu de la sagaborbònica. Tinc amics discrepants i sé que hantingut greus dubtes de consciència al’hora de votar el plebiscit imposat perl’article 155 davant les opcions de votarAlbiol, Arrimades o lceta. Voler emetreel vot útil a favor de l’unionisme ha tor-bat les seves consciències en adonar-se que per guanyar a vegades cal trairles conviccions més íntimes. Però volerencertar per guanyar no els ha servit degran cosa, ja que els resultats els hanfrustrat les expectatives de ser la majo-ria absoluta que creien ser. Pitjor haestat per als qui votaven el PP i per ferel vot més valuós s’han passat aCiutadans, una transferència dels votsque ha deixat en ridícul el candidatAlbiol, la joia de la corona del PP aCatalunya, avalat pel taloner major delregne: Rajoy des del seu mediàtic SMSdient a Bárcenas: “Luis, sé fuerte”, noha parat de deixar correligionaris a lacuneta, i ara la seva malastruga li hatocat a Albiol. Així s’ha constituït el Parlament, on lescares serioses han estat a tots els es-cons, uns emprenyats per haver apos-tat per l’imperatiu 155 i quedar-se enminoria i els altres pesarosos per l’ab-sència forçosa dels diputats electes enpresó preventiva o exiliats. Anormalitatsque no han impedit formar la mesa d’e-dat i la posterior elecció del President.Dues eleccions amb dos discursos, elprimer d’un Ernest Maragall contundentamb frases precises: “Hauria de dir:

6

‘Bon dia, president de la Generalitat iconsellers, però no hi són tots. Algunssón a la presó i altres a l’exili’ “...indigna-ció per les agressions que cada diavivim i una suma de raons que fan mésgran aquesta Catalunya que no es ren-deix ni es resigna, que vol seguir cons-truint el país lliure i just.” a Catalunyal’Estat “...no vol saber res de reconcilia-ció ni de sobiranies compartides”, “nosap guanyar, només sap derrotar, impo-sar, humiliar i castigar” ... “El vot del 21Dés la confirmació de l’1 d’octubre” i peracabar: “Aquest país serà sempre nos-tre.”Per la seva part, el discurs delPresident electe Roger Torrent, compa-rat amb el d’Ernest Maragall s’ha notatcurosament equidistant a l’1-O i tangen-cial al 155. No cal dir que en un paísnormal l’intercanvi de discursos entreTorrent i Maragall hauria expressatmillor la composició ideològica majorità-ria del Parlament, però reconec que lamoderació de Torrent ha evitat la crispa-ció latent, notablement visible a les ban-cades unionistes.Quan la mesa va donar el vistiplau a ladelegació del vot dels diputats en presópreventiva, com no podia ser d’altramanera, el PP i Cs van objectar la deci-sió, però va ser el PSC amb veu deMiquel Iceta que va voler acceptar elvot per delegació dels absents i va cau-sar l’emprenyament visible d’Arrimadesi Albiol, anticipant el que serà la sessiód’investidura si es proposa que sigui

Puigdemont el candidat, ja que el bàn-dol unionista promet aferrar-se al clauardent de l’arbitrarietat antidemocràticaque imposa l’article 155. Derrotats a lesurnes, és quasi segur que forçaran lavigència indefinida del 155 per tal queno puguin regir els resultats del referèn-dum de l’1 d’octubre referendats ensegona volta a les urnes del 21-D, quanells confiaven tenir majoria per goleja-da. Abans d’ahir el ministre Zoido,d’Interior, en lloc de dimitir justificavaque el contingent i efectius dels fins a6000 policies que havien arribat perterra, mar i aire a Catalunya per impedirla celebració del Referèndum del l’1d’octubre, tot i l’allau d’efectius i la vio-lència extremadament desproporciona-da ordenada contra la població quepacíficament volia votar, l’OperacióCopèrnic havia fracassat amb un costde 87 milions d’euros. És bo de saber-ne el preu, en això hem de distingir elministre Zoido del seu antecessorFernández-Díaz, que tampoc no vadimitir, que ens va delectar amb la sevagravació de veu amb Daniel de Alfonsoi mai no sabrem quant va costar “lacreació de proves falses, manipulacióde dades, informes irregulars, agentssecrets, filtracions interessades a lapremsa, amenaces per obtenir informa-ció confidencial, tot amb l’objectiu d’ac-tuar contra el procés sobiranista”.Tot això ve de molt lluny, vet aquí el queens falta per ser un país normal!

NORMALITAT IMPOSADA PER LLEIJoan Camps i Ortiz

7

Ara ja en el mes de febrer, enrere que-den els propòsits, hàbits i metes queens vam fer fa tot just trenta dies.Concretament, entre la setmana de l’1de gener al 7 de gener, la gran majoriade les persones d’aquest planeta vamdeclarar, posar per escrit o fins i totalguns agosarats i agosarades van arri-bar a pagar per avançat allò que volienaconseguir en aquest 2018 (les clàssi-ques matrícules del gimnàs i acadè-mies...).Doncs bé, m’agradaria preguntar-te:–Com van els teus objectius, metes ihàbits?Abans que em responguis, vull compar-tir amb tu unes estadístiques. No ho dicjo, sinó el que els estudiosos i expertsen màrqueting han anat recollint ambels anys. El 80% de la població abando-na els seus propòsits d’any nou alspocs mesos de plantejar-se’ls. Bé, nosé si és totalment exacta aquesta xifra,però sí que concorda amb el quepodem comprovar quan parlem ambamics i amigues i familiars. Fins i totalguns dirien que es queda curta.–Què, com va el gimnàs/ les classes

2.- Un altre factor que ens impedeixacomplir els nostres propòsits és la faltade realisme. “Vull aprendre anglès entres mesos”. Ens apuntem a una aca-dèmia, ens posem pel·lícules i sèries enaquest idioma, llegim la revista Times...I, quan arribem al tercer mes, ens ado-nem que encara hem de seguir llegintels subtítols o sostenint el traductor jaque, si no, no entenem res de res.Paciència, que aprendre un idiomarequereix temps.3.- I el tercer i últim punt consisteix en lamotivació. Comencem molt engrescatsi engrescades, però al llarg de les set-manes les nostres ganes i forces s’es-vaeixen. Això és degut al fet que nohem trobat els suficients al·licients ni elsreforços apropiats a aquesta tasca. Perexemple, si surts a córrer, fes-ho ambamics o amigues; si t’has proposatestudiar un curs nou, posat petits pre-mis com dolços, begudes, o consultarbreument el mòbil (petits premis de dosa cinc minuts que pots utilitzar cadatrenta minuts o cada hora d’estudi o detreball). Premis que es converteixin enmotivadors externs perquè segueixisamb la iniciativa, però que mai no sub-stitueixin ni interfereixin gaire en la metaprincipal.

Tingues present que les metes i els pro-pòsits d’any nou no són una cursa, sinóuna marató. I que, per guanyar, no estracta de córrer sinó de resistir (tempta-cions incloses). Recorda que et quedenonze mesos més per complir les tevesmetes. Ànims!

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiques www.oriolugoreal.com

UN AJUT PER COMPLIR LES TEVESMETES

d’anglès/ la dieta?I la resposta acostuma a ser un sincer:–Ja no hi segueixo.Però abans de desmotivar-nos i de llen-çar la tovallola, segueix llegint perquè etporto recursos i solucions.En el camp del Coaching i de laPsicologia Positiva, que estan mésorientats al benestar i al creixement idesenvolupament de la persona, s’ar-gumenten diverses causes que gene-ren aquest abandonament. 1.- El primer seria la falta de definiciódels nostres objectius i propòsits. És unclàssic afirmar: “Aquest any vull estarmés sa.” Però, què vol dir estar méssa? Vol dir apuntar-se al gimnàs?Deixar de fumar? Fer dieta? Concreció.Necessitem especificar bé el que sí quevolem.

La punta de la llengua (93) Esteve Pujol i Pons

Els mamífers tenim pèls, ja ho sabem, però no sempreen parlem de manera adequada. La influència de lesllengües veïnes és evident i no pas sempre en positiu.Així, al cap hi tenim cabells –ni cabell ni pèl ni pèls–,cabells i prou (alguns també hi tenen idees, però és unamica més endins). Ens cauen els cabells –no pas elcabell ni el pèl. El pèl, el tenim arreu del cos, qui més,qui menys.No dic pas que no existeixi el mot cabell en singular; elque dic és que, en català, és molt més habituald’anomenar-los en plural quan parlem de la pilositatcranial. Parlem dels cabells del cap i dels pèls de labarba o de les celles…

Hi ha qui té els cabells arrissats o llisos o rinxolats; quiels té negres o rossos o blancs o roigs.Els gossos, els conills, els porcs… tenen pèls, no pascabells.Curiosament, ens agrada dir que ens rentem el cap, nopas que ens rentem els cabells ni el cabell ni el pèl. Encastellà sí que se lavan el pelo, tot referint-se alscabells. Nen, renta’t el cap, diem; fa massa dies que nom’he rentat el cap!, ens queixem.Per cert, als catalans, tot sovint ens prenen el pèl, peroens agrada més dir que ens aixequen la camisa o ensplanten la llufa o ens porten a dida o ens fan beure agalet o ens porten venuts.

Aquest mes de gener vam tenir la sortde viatjar a Estats Units. Va ser la terce-ra vegada que visito aquest país i sem-pre m’ha agradat passar-hi uns dies.Soc plenament conscient que visitar unlloc no és el mateix que viure-hi. Tambého sóc plenament que vivim –em fa l’e-fecte i almenys alguns– en el millormoment de la humanitat.Quan vam arribar a Boston hi havia cai-gut una nevada considerable. Tot eraretirat i funcionava prou bé a pesar de lacancel·lació de molts vols i dels proble-mes causats pel temporal a la costa est.Excepte al control de passaports del’aeroport –el policia, un tipus molt gro-ller i mal educat; segurament els deuenensinistrar perquè actuïn d’aquestamanera–, totes les persones amb quivaig parlar em van semblar molt beneducades, amables i considerades: desde les dependentes de les botigues alscambrers dels restaurants, tot era net ipolit i, aparentment, funcionava.Les persones que vam visitar viuen alssuburbis de la ciutat. En cases grans

que em van recordar la gran pel·lículade l’any 99 dirigida per Sam Mendesanomenada American Beauty. Casesque són grans i en què hi ha potsermassa habitacions si tenim en comptela gent que hi viu. I en les quals, en mol-tes ocasions, els cotxes –a cada casan’hi ha més d’un– dormen a l’entradadel garatge ja que aquest és aprofitatper guardar utensilis i andròminesdiverses. Vam estar un matí a un Outlet –paraulaxic per anomenar un gran complex

(tipus La Roca Village) que ven pecesde temporada anterior– on tot em vasemblar regalat: les botigues on vamentrar oferien productes de marquesconegudes a preus molt bons. I ésclar… no ens vam poder estar de nocomprar-hi res... Vivim a la societat deconsum... També el menjar a restau-rants i els supermercats no són cars. Iaixò em sembla molt bé perquè tothomes pot permetre roba i teca. O aquestava ser la meva impressió.Només puc escriure coses positivesd’Estats Units. Però també penso queaquest model de societat no pot durargaire per l’alt cost energètic que supor-ta el planeta: a dins de casa anava enpantalons curts i la calefacció central decada habitatge deu costar uns quantsdiners i deu contribuir al canvi climàtic,tot i que el president Trump diu que ésmentida; els cotxes són grans i nous–no vaig veure vehicles vells i tronats– iel consum de combustible deu ser ele-vat. A les cases hi ha diverses televi-sions… És el model que tenim: comprari comprar… I això mou l’economia… Oaixò és el que diuen o el que ens hanvenut… Però també penso que si tot elplaneta visqués com viuen els nord-americans se’n necessitarien cinc….

8

American beautyJoan Maresma Duran

Tots els concerts, totes les cantadesens fan il·lusió, per això cantem, peraixò fem hores i hores d’assaig, tant sitenim mandra com si no. Tanmateix lescantades de Nadal tenen un no sé quèque encara fan més gran la il·lusió.El diumenge 17 de desembre vam anara la Casa Benèfica cap al migdia:nosaltres els vam regalar cançonsnadalenques i els residents i algunsfamiliars seus ens van regalar somriu-res i felicitacions. Quin intercanvi millorpodeu imaginar? Vam fer comptes i famés de vint anys que no hi fallem (oi,senyor Coll?). I esperem no estroncarpas aquesta tradició tan rebonica,paraula!I van arribar les vuit del vespre deldissabte 23 de desembre, vigília de laNit de Nadal. Parròquia de Sant Pere,

bancs plens, expectació pa-lesa: tení-em assegurat un bonconcert i tots l’esperà-vem, públic, cantaires i mú-sics. La MontserratLlagostera ens haviaprogramat un repertori enllaminidor: nadales populars i clàssiques de molt bon escoltar.Com en una primera part El DesembreCongelat (trad. cat/M. Oltra), El Noi dela Mare (trad. cat./E. Cervera), Marxadels Reis (trad. prov./F. Perret), LesGitanes (trad. cat./M. Llagostera). I pertal que els cantaires poguéssim prendre alè, l’orquestra ens va oferir una joiad’A. Corelli Fatto per la notte di Natale

(alle-gro i pastoral), què voleu de mésapropiat? Sembla que els pastors hiballin, Maria i Josep en portin el compàsi Jesús esbossi un somriure d’aquellsque només saben fer els nascuts denou i que et deixen embadalit. I vanseguir Les Dolces Festes (trad. cat./J.Capdevila), Fum, fum, fum (trad. cat./F.

QUE BÉ QUE LLIGUEN ELS CANTS I EL NADALEsteve Pujol i Pons

9

Vi-la) i Adeste, fi-deles (hm.R.F. Ynera).Podria ser un concert de Nadal sensenadales com aquestes?A tall de segona part, Ave Maria (C.Franck), Kyrie i Gloria de la Messe Brè-ve, de Léo Delibes, Puer Natus (A. Dia-belli) i el Prélude (orquestra sola), Alle-luia i Tollite de l’Oratori de Nadal, de C.Saint-Saëns. Bellesa pariona.El Fum, fum, fum va ser el bis esperat icantat per tots els assistents.

Alba Codina i Satenik Lalayan alsviolins, Ferran Vilanova a la viola, AnnaBerruezo al violoncel, Carme Cama a laflauta travessera i Bernardo García a latrompeta: esplèndids com sempre.Tothom sota la batuta de la MontserratLlagostera.I encara calia passar pel carrer de St.Rafel i cantar unes nadales davant elPessebre (i quin caldet més reconfortant,que ens va escalfar cos i ment, quin

caldet!, bons veïns del Poca Farina).L’estona de fraternització de totsplegats al local de Gent del Masnou vareblar la jornada.Gràcies, Parròquia de Sant Pere;gràcies, Ajuntament de la Vila; gràcies,vilatans i no vilatans que ens encorat-geu a continuar cantant. Gràcies per lavostra aportació per a la Marató de TV3i per a Càritas parroquial. Gràcies per-què hi veniu i ens voleu escoltar.

Mai a la història de la humanitat un nau-fragi no ha causat tanta fascinació comel del transatlàntic TITÀNIC, ja que des-prés de més de cent anys del seu nau-fragi encara se’l recorda i se’n parla. Enel transcurs del temps, ha estat recreatprofusament per la literatura, la músicai el cinema. La pel·lícula de JamesCameron de fa uns anys va revifar elmite a nivells insospitats, amb novesedicions de la seva història, reportat-ges, televisió i una exposició itineranton es mostraven diversos objectesrecuperats. Jo vaig tenir l’ocasió de visi-tar-la al Museu Marítim de Barcelona.Fa uns anys, un milionari sud-africàtenia previst construir un nou Titànic,una rèplica exacta; però, finalment perfalta de finançament, el projecte va nau-fragar, i mai millor dit. Ara els xinesos ens sorprenen anun-ciant la construcció d’un nou Titànic a ladrassana de la província xinesa deSichuan. El projecte està finançat pelSichuan Seven Star Energy InvestmentGroup, amb una inversió de 136 milionsd’euros. El més curiós és que el nouTitànic no navegarà, ja que estaràancorat permanentment com a atraccióturística del districte de Daying deSichuan, situat a... mil quilòmetres de lacosta!, vaja, un Titànic de secà. Tècnicsamericans i anglesos faran que siguiuna rèplica fidedigna de l’original, ambtots els detalls. Perquè els visitantsexperimentin l’ambient de l’època, s’hicelebraran festes i banquets amb elmateix menú que servien al 1912; i, per-què hi hagi més versemblança amb larealitat, es farà una recreació del xocamb l’iceberg. Delirant! S’ha de dir que

els xinesos són molt aficionats als parcstemàtics, i també a copiar edificis i mo-numents d’occident, ja que actualmenttenen rèpliques de la Torre Eiffel de Pa-rís, el Big Ben de Londres i alguns ca-nals de Venècia. Així doncs, no és d’es-tranyar que ara vulguin copiar el Titànic.Queda prou clar que els xinesos volenconstruir el Titànic i utilitzar-lo com unaatracció turística, però no així el milio-nari australià Clive Palmer, propietari dela companyia naviliera Blue Star Line, ique a l’any 2012 va anunciar el projec-te de construcció d’un nou Titànic, quetambé seria construït a unes drassanesxineses. Segons estimacions, el vaixellpodria transportar 2.400 passatgers(177 més que l’original). Naturalment,amb més bots salvavides i dotat de lesmés modernes mesures de seguretatcom control per satèl·lit i sistema denavegació digital. Els motors serienDiesel-elèctrics en lloc de vapor, i el

casc seria soldat, no reblat com l’origi-nal. En fi, tot el que es pot esperar d’unvaixell del segle XXI.A dia de avui, no se sap si s’ha comple-tat el finançament i iniciada la construc-ció, tenint en compte que estava previstque el viatge inaugural fos a l’any 2016.Hi ha diversitat de notícies al respecte,algunes que el projecte s’ha cancel·latdefinitivament a causa de la difícil situa-ció econòmica de la Blue Star Line.Altres, però, que els contratemps solsfaran retardar la inauguració fins a l’any2018. La veritat és que tot resulta moltcontradictori, i no és gens clar quepugui arribar a bon port. Personalment,considero que és un projecte descabe-llat i de “mal fario” com dirien els anda-lusos. De projectes per fer un nou Tità-nic, n’hi ha hagut diversos i tots han“naufragat”. Deu ser veritat allò de “malfario”?

Font consultada: Internet.

LA BOGERIA XINESA PEL “TITÀNIC”Josep Condeminas

FARMÀCIA

AYMARALMERIA, 14 (Maricel)

93 555 03 81

FARMÀCIA

VIAMARPRAT DE LA RIBA, 23

93 555 04 03

FARMÀCIA

DOMÍNGUEZENAMORATS, 1 (Estació del Masnou)

93 555 59 36

FARMÀCIA

FÀBREGASNAVARRA, 68 93 555 19 79

FARMÀCIA

RIERAJ. LLIMONA, 22 (Club Nàutic)

93 555 08 55

FARMÀCIA

OCATAJF KENNEDY, 593 555 33 08

Al servei dels vostres

nadons les 24 h del dia

El diumenge dia 14 de gener del 2017 es va fer la 25a Trobada de nadons del Masnou. Com podreu veure a la foto-grafia, seʼn van concentrar una bona colla, 81, dels 162 nascuts lʼany passat. La trobada, com cada any, fou tot un èxit.Als petits, seʼls veia contents de poder intercanviar somriures, mirades, xerroteigs i plors amb els seus coetanis. La foto-grafia i per gentilesa de lʼAjuntament del Masnopu, sʼenviarà a tots els nadons participants a la trobada per correuelectrònic amb qualitat de reproducció. Per a qualsevol dubte: ll.valls@yahoo.es o al 660 09 23 81. Moltes felicitatsals pares i molta salut. Us presentem els protagonistes; i, a les pàgines següents, la fotografia:

TROBADA DE NA

FARMACÈUTICS DEL MASNOU

Joan Marc Pino Ávila 4-1-17Leo Comerma Winiarski 26-1-17

Oihan Miguel Aspa 7-2-17Jenny Gargallo Perez 7-2-17Ona Serrano Estevan 11-2-17Queralt Garcia Gascon 12-2-17Nil Lopez Duch 22-2-17

Èric Blanch Martínez 1-3-17Julen Menendez Redondo 2-3-17Pol Ramos Reyes 6-3-17Eiko Villar Sánchez 8-3-17Lucas Arribas Gómez 10-3-17Liam Míllara González 14-3-17Martina Ramírez Collado 15-3-17Pol Aguilar Brenes 16-3-17Miguel Martin Riera 17-3-17Berta Fontan Gutiérrez 17-3-17Marlène Henry 18-3-17Kènia Marin Ibàñez 20-3-17Anna Martínez Alier 24-3-17Quim Moncho Segura 31-3-17

Aina Hurtado Martinez 5-4-17Gerard Talavera Trabadelo 22-4-17Max Albarsanz Mottura 22-4-17Ragnar Llitjós Lecha 23-4-17Tanit Barea Garcia 28-4-17

Àlex Gonzalez Membrive 3-5-17

Luna Hugas Grinschpun 13-5-17Sofia Gonzalez Petrasiunaite 17-5-17Sara Fernandez Espinosa 27-5-17Emma Fernandez Espinosa 27-5-17Mateo Gibaja Allué 29-5-17

Nil Blasco Fezzera 3-6-17Marc Alquezar Marcano 5-6-17Pol Romeo Luna 13-6-17Chloe Veres Miracle 15-6-17Sergi Guillén Tarrida 19-6-17Bruno Caparrós Amigo 21-6-17

Marc Tamareu Fernández 5-7-17Mia Cruz Romero 6-7-17Nora Belles López 13-7-17Èric Belles López 13-7-17Daniel Alejandro Giacomelli Cuscó 17-7-17Carlotta Ribot Da Pozzo 23-7-17

Elena Hornos Alvarez 1-8-17Kai Capdevila García 2-8-17Chloe Broeders Altabella 7-8-17Lot Nicolás Bermejo 21-8-17Noa Falcón Gacías 21-8-17Joana Vaqué Espinosa 23-8-17Martí Olivera Duran 26-8-17Nalu Martínez Martínez 29-8-17

Helena Aragó Amigó 2-9-17Alèxia Muñoz Mercadé 4-9-17

Arlet Sendra Muñoz 12-9-17Aroa Blanco Garcia 18-9-17Liam Tregebou Ferres 20-9-17Chloe Ramonet Egea 24-9-17Lola Taure Conesa 27-9-17Adam Meijvis Bascuñana 30-9-17

Paola Peralta Asensio 3-10-17Lucas Granero Boronat 13-10-17Gael Prat Vara 13-10-17Gala Férnandez López 15-10-17Teo Juárez Vicente 17-10-17Aran Lopez Molina 23-10-17Max Pujol Casas 23-10-17Martí Cortés Sala 25-10-17

Pau López Bueno 2-11-17Carlota Mayordomo Soriano 6-11-17Gal•la Colomer Asensio 7-11-17Pau Almar Coll 22-11-17Axel Ortiz Cantabrana 23-11-17Nil Aragay Colomer 23-11-17Aitana Lorente Torrado 23-11-17Kai Vidal Perez 30-11-17

Leo Ancochea Marín 3-12-17Paúl Maeso Álvarez 18-12-17Gorka Lugo Valera 19-12-17Pol Gutierrez Gracia 25-12-17Noa Aymerich López 29-12-17

ADONS DEL 2017

PUERICULTURA · DESCANS · LLAR

Sant Miquel, 6 · 93 555 15 38 · El Masnoumatgraumasnou@gmail.com

mata lasser ia

Ventura i Gassol, 29 · 93 555 57 11El Masnou

LLAR D’ INFANTS

Des dels 4 mesos als 3 anys

ROMÀ FABRA, 19-A 93 555 19 46www.farmasnou.com

FARMASNOUP A R A F A R M À C I A

VINE A VEURE’NS, T’ HI ESPEREMEl Masnou - Badalona

C/ Sant Joaquim, C.C. Màgic Badalona i C.C. Montigalà

TRON

DENA201

i m p r e s s i ó i d i s s e n y93 555 16 59 · 660 09 23 81

Ta l l e r d e P u b l i c i t a tt

Escola BergantíL’escola que busques!

Una escola que educa per al futur

Concerta entrevista al telèfon 93 555 49 50

Una font natural de salut per als teus fillsMestres Villà, 11 · 93 540 34 74 - 618 76 35 29

CENTRE MÈDIC PERE GRAUMEDICINA · ODONTOLOGIA FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIALOGOPÈDIA · PSICOLOGIA

MEDICINA ESTÈTICA

Pere Grau, 40 el Masnou · 93 555 35 78

OBADA DENADONS L MASNOU

ASCUTS EL7. 25è ANY

i m p r e s s i ó i d i s s e n y93 555 16 58 · 660 09 23 81

T a l l e r d e P u b l i c i t a tt

CARDONAF O T Ò G R A F

619 16 34 99

TROBADA DE NADONS DEL 2017Idea original i organització: Taller depublicitat. Fotografia: Cardona fotògraf.Distribució: Ajuntament del Masnou

Agraïments a: Quim Fàbregas. Servei deManteniment i Policia municipal de lʼAjun-tament del Masnou. Jutjat de Pau del Masnoui a lʼAssociació Gent del Masnou

Joan Muray

14

D'aquest orfeó masnoví, ja n'haviaescrit fa temps (1), però amb un altrenom, ja que aquest el desconeixia.Ara, per mitjà d'una crònica a la prem-sa de l'època (2) en sabem el nomcorrecte. A més, també s'ha pogutconstatar que aquest orfeó, que fou elprimer que tingué el Masnou, va actu-ar a la finca del Marquès amb motiud'unes obres i de la retolació del car-rer. En un altre escrit, dedicat alsFabra, marquesos del Masnou (3), hiapareixia aquesta cantada, però forade context. Vegem, doncs, ara aquesta història,història de fa més de cent anys i de laqual he pogut treure l'entrellat que ensoferia l'anterior escrit. Abans, però,faré un repàs sobre l'orfeó i el senyorFabra, ja publicats, com he dit, enanteriors números.D'aquest Orfeó Masnouench (4), elprimer de la nostra vila, sabem quefou apadrinat pel mestre Lluís Millet iPagès, fundador i director de l'OrfeóCatalà, que volia per a la seva vila unbon orfeó; per tant, hi va donar tot elseu suport, ja que el seu temps esta-va totalment dedicat a l'Orfeó Català.L'orfeó masnoví estava aixoplugat alcentre d'esbarjo pertanyent a la parrò-quia de Sant Pere anomenat Cate-quística.Fou creat aquell mateix 1912 i, pelque sabem, només va durar fins al1913. El seu director fou mossènMolé, clergue en aquell moment desti-nat al Masnou, però vinculat a laCapella de Música de la Basílica deSanta Maria de Mataró, ja que alhoraera músic.

L'acte inaugural fou el 25 de març d'a-quell any, a la plaça de l'església i fouun acte molt lluït i concorregut, tal comja es va publicar.També aquell any fou quan el municipiva dedicar un carrer de la vila a CamilFabra i Fontanills (1833-1902), primermarquès d'Alella, industrial i mecenes.Dos dels fills d'aquest, l'un, en Ferran,en seria el segon marquès, i en RomàFabra i Puig (1875-1948) seria creatprimer marquès del Masnou.Per a la celebració d'aquest esdeveni-ment, i alhora perquè havia clos per lapart que dona a la Carretera N-II(Camí Ral) la seva finca d'estiueig BellEsguard (5), que havia fet bastir el1902, va voler-ho celebrar d'unaforma especial, per la qual cosa vaconvidar a la seva finca tot l'OrfeóMasnouench, festa de la qual, araamb la crònica trobada, podem saber

tots els ets i uts. La crònica està escri-ta en castellà, però he cregut que valmés traduir-la a la nostra llengua, tot ique no sencera, ja que en aquelltemps aquesta mena de cròniqueseren massa llagoteres.Diu així:• ... la vila va inaugurar el passat diu-menge a la tarda una millora urbana,pagada per en Romà Fabra (6), queestiueja a la vila en la seva finca BellEsguard; que va consistir a eixamplarla finca pel costat de la carretera, i hifeu construir un mur i la vorera corres-ponent, vorera que feu arribar fins a lacruïlla amb la carretera d'Alella, la cor-responent a les cases que havien for-mat «el raval d'Alella de Mar».• ... també feu construir un pas longitu-dinal al pont de la riera d'Alella, a tocarde l'estació de tren del Masnou (7).• ... l'Ajuntament va voler agrair-li-ho

L'ORFEÓ MASNOUENCH(de la Catequística)

...i la festa a Cal Marquès

Històries de la vila

Moment de la inauguració de la placa que donava nom al carrer Camil Fabra, l'any 1912.

Orfeó Masnouench el dia que va cantar a la finca Bell Esguard, del senyor Fabra.

15

Vista de la carretera abans del 1912. Abans del «Castellet», podem veure la porteria, a l'entradade la finca Bell Esguard quan no hi havia encara el mur.

donant al carrer el seu nom, però ellva declinar l'honor i demanà que elnom del carrer portés el del seu pare,en Camil Fabra i Fontanills (1833-1902), primer marquès d'Alella.• ... l'acte va tenir un caire molt popu-lar, ja que en Romà Fabra hi va convi-dar tot el poble. Es va formar unacomitiva per anar a cercar-lo, encap-çalada per l'alcalde accidental, enSalvador Estapé (8), acompanyat perl'Ajuntament al complet, el jutge, elrector i representants de totes les cor-poracions i entitats de la vila.

• ... els convidats a la inauguració delcarrer accediren a la tribuna feta per al'ocasió, acompanyats per una xaran-ga militar; i un cop allà l'alcalde acci-dental va llegir un telegrama enviatper en Pere Grau Maristany, comte deLavern, excusant-ne l’absència, tot ique al seu lloc hi havia enviat el seu fillFrancesc Maristany, que tot seguit vallegir unes paraules de felicitació.Després ho faria l'arquitecte munici-pal, en Bonaventura Bassegoda.• ... una nena de les escoles va recitaruna poesia feta per a l'acte, i que feu

Orfeó Masnouench al completde forma molt encomiable. • ... després d'unes paraules d'enRomà Fabra, agraint tot el que s'haviadit i la seva presència, va descórrer lacortina que tapava la placa que dona-va nom al carrer. Aleshores va sonarla Marcha Real.• ... després el senyor Fabra va obrir laportalada de ferro que donava accés ala finca i convidà tots els assistents aentrar-hi i a un refresc. L'Orfeó Mas-nouench va oferir als assistents unescançons i finalitzà l'acte amb unsesplèndids focs artificials.

Com heu vist, amb el temps tot torna alseu lloc, i ara hem recuperat aquestbocí de la història masnovina i s'hapogut constatar que el primer orfeó dela nostra vila fou aquest, l'OrfeóMasnouench, i podem també saber quiva pagar la vorera que va des de la car-retera d'Alella fins a tocar al càmping.

Sector central de l'anterior, on es veu Mn.Molé i la solista Maria Farreras.

NOTES1. Fou al butlletí 260, de desembre del2008, com a Orfeó de la Catequística.2. La Vanguardia, del 23 de juliol de 1912.3. Butlletí núm. 236, de desembre de 2006.4. Masnouench correspon a l'actual mas-noví, però en la grafia d'abans de les nor-mes de Pompeu Fabra.5. Actualment la urbanització que ocupaels jardins de la finca porta el nom de Bell-Resguard, no sé si per un error o si fouintencionadament.6. L'any 1922 li fou concedit el títol deMarquès de Masnou.7. Aquest pas, no especifica si era arran decarretera, o bé un que hi havia hagut pelcostat de mar de la via del ferrocarril.8. L'alcalde era Jaume Maristany i Colomé.

Vista de la passera que hi havia sobre la riera d'Alella. No sabem si és aquesta a la que es refe-reix la crònica.

Lluny estan les muntanyes de Montserrat. Segurament esfere-ïdes dels temps que estem vivint, segurament blaves, liloses,adolorides per una persecució de llengua, cultura i estructurespolítiques que tot just només acaba de començar. De maneraque provarem de parlar de teatre i d’anar-hi perquè som gentque no perd l’esperança. Tampoc ens agrada cridar, ens agra-da la dicció.Comencem el mes a La Model, que ara ha deixat de ser unapresó (però en tenim tantes més, i tantes lluny..., i amb mig cora dintre...). El diumenge 4 de febrer, dintre de la programacióde BCNegra, a les 11 del matí, hi fan microteatre, tres píndo-les que sumen 70’ (El detectiu, d’Octavi Egea; Es busca unSeat Ibiza, d’Anna Collell, Hem perdut la flama, de MartíGallén) si bé cal inscripció prèvia a infoicub@bcn.cat i rebre laconfirmació.Tenim tot el mes Josep Maria Pou interpretant el Capità Ahabal Teatre Goya. El clàssic d’aventures Moby Dick d’HermanMelville (1819-1891) ha passat pel sedàs de Juan Cavestany,per la música original de Jaume Manresa, l’escenografia/ves-tuari de Beatriz San Juan i per la direcció d’Andrés Lima. Mais’ha de foragitar la bondat de dins de l’ànima. No.Anirem al Paral·lel, a la Sala Hiroshima, perquè el dissabte 3i el diumenge 4 hi presenta una proposta l’enfant terrible, el dra-maturg Albert Arribas: Orationibus #Sr. Quina funció té la cul-tura a la societat actual? Arribas porta fent una feina, paral·lela,ben interessant en el camp no estrictament creatiu: la traduc-ció del Blasted (Rebentats) de Sarah Kane, que ha publicatArola Editors el setembre de 2017, és coautor amb XavierAlbertí de Guimerà: home símbol (2016), ha tingut cura de l’e-dició i d’un dels pròlegs d’Història del Paral·lel. Memòries d’unhome del carrer, que recupera textos del lletrista, articulista iautor dramàtic Rossend Llurba (1887-1954). ...Tot plegat,engresca i sedueix.Anirem a la Plaça d’Espanya i ens endinsarem per la Carreterade la Bordeta, per arribar a la Sala Flyhard, que hi programaSàpiens, de Roc Esquius, amb direcció de Sergi Belbel. EnricCambray i Mireia Portas voleien per la Conselleria de Salut, perla ciència-ficció i per la comèdia. Fins al 19 de febrer.El divendres 16 de febrer, a les 20 h, serem al Centre CívicUrgell, al seu Auditori, perquè l’esplèndida Muntsa Alcañiz hirepresenta una obra que tracta sobre l’Alzheimer, Abans quearribi l’alemany, de Marta Barceló. Cal fer reserva: 93 453 6480 (des del dia 12 practicable).Fins al 25 de febrer Olvidémonos de ser turistas del dramaturgJosep Maria Miró fa temporada a la Sala Beckett (Sala deBaix) (Pere IV, 228; Poblenou), amb direcció de GabrielaIzcovich i ajudantia de Daniela Feixas. Un matrimoni portenjunts quasi trenta anys, som al Brasil...Darrera línia. Un pensament. Penso que Montserrat ha de ferfeina. Molta feina.

16

Montserrat, feina i feinades

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Poesies de Josep VendrellTal com vam iniciar al butlletí de gener, continuarempublicant alguns poemes de Josep Vendrell i Torres,home bo, ànima sensible, que ens va deixar el passatmes de novembre. Els poetes, tanmateix, no ensdeixen mai ni ens volen deixar mai.

Equip de redacció

NO ET PARIS, MÀ!

–No et paris, mà, escriu sense demoraque fineix l’horai el sol se’n va.Qui sap…?, retornarà?

La tarda cau..., amb un airet suaus’emporta el dia.

–No et paris, mà, i escriu ma poesia.Bona o vulgar, què hi fa?

Em falta temps Per a tots els pensaments que la ment criai el fràgil cor destria.

–No et paris, mà,Que, quan jo ja no hi sigui,cantin, recitin, cridin mos sentiments,pobles i gents,pel mig d’aquesta vida de sofriments.Que la tènue llum de ma harmonia,estel perdut en fosca llunyania,i el meu petit amorportin i endinsin, SENYOR!,a tots vers al TEU COR.

–No et paris, mà,Que, encara que avui moris, viuràs demà!No parisi no et cansis de fer estimar!

–NO… no et paris, mà,escriu sens defallir ni reposar!

Josep Vendrell

17

Novel•la històrica i amors juvenilsLa Maite Carranza (Barcelona, 1958)és un dels noms més destacats de laliteratura juvenil catalana actual. Unade les seves darreres novel•les,Camins de llibertat (1), s’endinsa enun tema ben actual, com és la recupe-ració de la memòria històrica, sensedeixar de banda alguns dels ingre-dients més característics de la literatu-ra juvenil com els primers amors. Endestaquem aquests dos aspectes,perquè la novel•la gira al voltant dedos eixos clars: d’una banda les videsdel besavi Miquel i de l’altra, el triangleamorós format per l’Alèxia (la protago-nista), el Kilian i el David (companysd’aventures i més). Aquests dos eixosmarquen tota l’obra. Ho diem perquèuna part de l’acció, la principal, forma-da per vint-i-un capítols escrits en lle-tra rodona, s’esdevé als nostres dies i,doncs, té per protagonistes l’Alèxia,que n’és la narradora en primera per-sona, i els seus enamorats, que coin-cideixen com a monitors d’un grup

escolta que fa una acampada alPallars. L’altra part, la relacionadaamb la recerca històrica familiar, ésescrita en cursiva, la formen sis capí-tols, sense numerar, però titulats iintercalats entre els altres, més unacarta final, centrats en la figura delbesavi Miquel Gil i Dolz de Castellar,nascut a Igualada l’any 1902 (p. 213). L’acció, doncs, també hi és doble. Enprimer lloc destaca la història d’amorde l’Alèxia, jove estudiant deBatxillerat de 17 anys, rebel, fantasio-

sa i reivindicativa, boja pel David, unnoi més gran que ella, guapàs i unamica tímid. Aquesta relació es veuràcompromesa, per no dir dinamitada,per un altre monitor, el Kílian, obsessi-vament enamorat de l’Alèxia, quenomés el considera un amic. Un trian-gle amorós molt ben resolt, gens tòpici molt apropiat en una novel•la juvenil. En segon lloc, com hem apuntat, des-taca la història del besavi Miquel, queanem coneixent a través dels capítolsen cursiva i narrats en tercera perso-na, però també per la presència cons-tant en l’acció principal, ja que l’Alèxiava entrevistant gent, fent petites troba-lles..., que la portaran a descobrir queaquell besavi, que la majoria tenienper un pròfug, va ser tot un heroi queva salvar moltes vides i que fins i totva oferir la seva per la Llibertat, enmajúscules, en uns moments tan con-vulsos com van ser els anys finals dela Guerra Civil espanyola i els primersde la II Guerra Mundial.

(1) Maite Carranza. Camins de Llibertat.Editorial Edebé (Col•lecció: “Periscopi”,21), Barcelona, 2016. 215 pàgines.

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Memòries d’un temps, d’un país i d’un món en desaparició

Fe d’errates: L’autor del Parlem dellibres del butlletí del proppassatmes de gener era, com d’habitud,Pere Martí i Bertran, no pas el quiels follets d’impremta ens hi vancolar; en demanem disculpes.

Ho organitza: Colla de Diables del Masnou i Ajuntament del Masnou.

Hi col·laboren: Can Rac, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel, Serveis Integrals Xavi Fuster,

Obres i reformes Pere Alabau, Fruiteria Flores

Rua Diabòlica`18Tothom hi és convidat!

Hi actuaran: Els Tabalers de la Colla de Diables, Bruixes delMasnou. Sortiu al carrer i veniu a l’Altell a cruspir la manduca.

Porteu-vos, si voleu, el vostre tassó o got.

Dissabte 10 de febrer a les 7 de la tarda Sortida de l’Altell de les Bruixes

18

“A poc a poc i bona lletra” podria ser ellema dels Dillunaires, un grup de socisde Gent del Masnou i d’altres d’afegitsque sortim a caminar cada dilluns. Ja fa uns quants anys que gaudeixo deles sortides amb aquests amics, jubilatscom jo, compartint activitat i paisatges. Ara comença l’any i ja van prenent cosels projectes per al 2018 a mesura queels anem definint.Va molt bé tenir aquesta activitat cadadilluns. Crees l’hàbit de la trobada ambels amics, però sense sentir-te obligatd’anar-hi. Caminant les converses fluei-xen d’una altra manera. No hi ha silen-cis ni pauses fora de lloc perquè totpassa embolcallat en el moviment i lanatura.Som gent molt diversa, una mitjana de12/14 persones a cada sortida. Diriaque som un bocí de societat que reflec-teix, a escala, les preocupacions gene-rals del país.També s’hi manifesten les divergènciesideològiques, però sempre amb untarannà de respecte. Com tothom ques’apreciï avui dia, tenim el nostre what-sapp de Dillunaires. I tant que sí! Peròtambé tenim un subgrup de lliure entra-da: Tertúlia-Dillunaires, destinat als quemés ens agrada parlar de política. Aixíqueden respectades les maneres de ferde cadascú.Val molt la pena ser Dillunaire perquè,malgrat les peculiaritats de cadascú, hiha una estimació compartida que planaper damunt del grup. I ja sabeu que l’es-timació amoroseix els defectes de totsplegats i facilita molt la convivència.I ara parlem de l’altra component

essencial: la natura! Al 2017 anàrem alParc Nacional d’Ordesa. Feia anys queno m’hi acostava i puc ben dir queensopegàrem unes dates extraordinà-ries. No em feu dir de quina flor es trac-tava, però descobrírem la Vall d’Ordesapintada de groc! (i no parlo de cap acciódels CDR’s, l’ANC o l’Òmnium perquèencara no hi havia ningú a la presó! Jasé que podria haver-me estalviataquesta analogia, però). Dormírem al’alberg de Nerín després d’haver deixatla logística arreglada amb cotxes a unapart i altra de la Vall. Són impagablesles xerrades amb els companys acom-panyats d’una lluna mora que emergiajust del centre de la vall. Quants records de Nerín i Fanlo dequan cercava noves etapes per a PIRE-NA, la travessia del Pirineu amb gossosde trineu. L’autobús de muntanya queens portà a la Vall d’Ordesa era condu-ït per l’Horacio, que em va reconèixer,alcalde de Fanlo i fill de l’Horacio pare,també alcalde de Fanlo durant decen-nis. Aquests són els efectes de la des-població.Des de dalt dels penya-segats, la vistade la vall era prodigiosa. Un cel ple deboires en moviment creava clarianes dellum que il•luminaven teatralment tros-sos de muntanya. Hi regnava unaabundor de groc incommensurable quemai no havia vist.

La corrua de Dillunaires va fer cap alRefugio de Gòritz. Cada cop que mira-ves la vall ja havia canviat. La perspec-tiva era nova, impactant, com corres-pon al tall de rocam tan gegantí que lacreà. Que petit que et sents davant d’a-questa orografia. Quanta bellesa adues passes de casa!Trobàrem a faltar la imatge destacadadel Mont Perdut, que, fent gala del seunom, s’amagava darrere la nuvolada. El camí de retorn és un passeig cuidatfins a l’extrem, amb molts trossosempedrats. L’Aragó sap el tresor que téi, de tant mimar-lo, el desnaturalitza. Sempre al costat del riu Ara, que ensofereix tota mena d’imatges: aigüestranquil•les, ràpids intensos, salts d’ai-gua espectaculars. Cada racó bell ambel seu mirador amb baranes. Tot baixant, dinàrem ben assegutsmentre passaven caminants de dife-rents països.La corrua de Dillunaires s’anà estirant iuns arribaren a Torla molt més aviat qued’altres. Els últims compensàrem l’es-forç amb un berenar a Broto dels quefan història! Un cop retornats a Nerín,dutxa, roba neta, un sopar agradable ila xerrada a la terrassa culminarenaquesta sortida tan especial. Gràcies,Dillunaires! Retinc la imatge d’Ordesa ide la vostra companyia com un recordimportant del 2017!

VivènciesPep Parés

L’ESPERIT DILLUNAIRE I LA VALL D’ORDESA

SALAAUTOMOCIÓ

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DEL’AUTOMÒBIL

• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

19

Gairebé tot això és veritatCarles Maristany

Amics, fa dies que el cap em donavavoltes cercant la pàgina destinada acompletar el proper Butlletí.La història és relatar-vos la sortida d’ex-cursió de tres amics a l’alta muntanyaen ple hivern. La sortida, tot i ser d’allòque podríem dir sense greus incidèn-cies, va copsar-me tant que tot sovint hipenso, ja que la meva acció de portar-la a cap podria haver sigut la menysadient en aquella circumstància.Bé, som amics, coneguts i, atès quegairebé tot això és veritat, ho poso a lavostra consideració. No voldria pas ini-ciar un carteig, polèmica o debat sobrel’assumpte ocorregut, però, si l’ocasiósorgeix de manera amical, conèixer elcriteri d’algun dels meus lectors seriainteressant; mercès!El trio estava format per en Gabriel Vilà(ja traspassat), en Manel Baqué i enCarles Maristany. La data l’u de generde l’any 1954. La ruta a peu dePuigcerdà a Martinet, a Montellà fins aPrats d’Aguiló per trobar el refugi CèsarAugusto Torras a 2.020 m d’alçada.L’equip de muntanya del qual disposà-vem era del més tronat que podeu ima-ginar-vos. Unes raquetes (llogades) enles quals els cordills que formen l’entra-mat de les soles van durar menys queles passes fetes trepitjant la neu. Capde nosaltres no portava sac de dormir;tan sols una manteta de llana que dona-va l’escalfor en relació directa a la llanaemprada en la seva confecció: poca,poca…Dels companys, cada un va portar elque va semblar-li més adient; tots nos-altres, però, mancats d’experiència. Joportava un ganivet de muntanya, unfanalet de petroli (el clàssic alemany) iun fogonet d’alcohol amb combustiblede reserva suficient per poder menjarcalent, i una petita destral per fer llenya.Les motxilles d’un pes de 15 kg c/uaproximadament. De l’estació de Puigcerdà fins aMartinet un passeig. D’aquí a Montellàuna pujada amb molt pendent i la restafins a Prats d’Aguiló, un “tirapits”. La

temperatura fresca, no fa vent i el cel ésclar, fantàstic! El dia, però, està decli-nant i el sol, ja amagat rere els cims deponent, fa que la foscor faci acte de pre-sència. Ara ve la bona. Inesperadament l’amic Gabriel ens fauna parada aleatòria.–Què et passa? –No puc més, em quedo aquí. –Gabriel, no falta gaire pel refugi, no hihem arribat encara.–Jo no puc més i no seguiré, vosaltrespodeu continuar. En sentir aquesta res-posta vaig quedar esglaiat, què podemfer?La cosa ens agafa de sorpresa.Impensable! Li fem els nostres raona-ments, intentem animar-lo, res a fer.L’amic Gabriel està desconegut i el pit-jor és que ja s’ha fet fosc. Ara ve el grandilema: Abans morir que perdre la vida?Què podem fer en semblant situació?Tot el que hem proposat fins a llavorsha sigut rebutjat. Tan sols sap dir: dei-xeu-me, deixeu-me....Miro de salvar la situació, discretamentm’acosto al Manel i li dic: –Què et sem-bla? L’agafo per la jaqueta i, cridant fort,començo bufetejant-lo fins que reaccio-ni o em toqui a mi el rebre, de rebot? L’amic Manel queda uns moments pen-

satiu i jo, expectant amb quina respostasortirà… Fàcil, curta, sensible, irrefuta-ble: Carles, pensa que és el nostremillor amic (cap comentari més).L’adrenalina m’ha caigut a zero.–Carlets, busca un altre remei que siguimenys agressiu. Em queda, però, unamica de recança al subconscient.S’ha fet negra nit; proposo que enGabriel es quedi sol allà. Ben a prop delllindar del bosc un monticle esclaritcobert amb una capa de neu serà unpunt remarcable per trobar-lo a la torna-da, i deixem el fanalet per guiar-nos.Fet això, ens allunyem muntanyaamunt cercant el refugi. Ja més lluny de la prudència, decidimfer-nos enrere. El fanal segueix encès il’amic encara respira, no es pot dema-nar més. Farem un bivac, ens toca aplegar lle-nya.Fem un bon foc. Són fresques, però notenim fred. El sopar no és d’aquells “deduro”, tan sols de ral, però la begudacalenta escalfa. Ens allitem? És un dir!On jaurem aquesta nit? En mirar el celveig el firmament com mai l’havia vist.No tenim pol·lució lumínica i l’alçada ala qual estem és bona per facilitar l’ob-servació dels astres. Trec un braç forade la manta i assenyalo al cel als com-panys fent patent la descoberta delsestels que són visibles. Com diu laBíblia, són incomptables. Un veu l’Ossa Major, l’altre l’EstrellaPolar; Júpiter, pot ser aquella més bri-llant? Aquesta és Venus? No, aquestafins a la matinada no apareix. Totsestem d’acord que mai no havíem con-templat semblant espectacle.Gràcies, Senyor, per mostrar-nos lagrandesa de la Creació! Unes hores després, tímidament la llumes baralla amb la foscor, però sempreacaba victoriosa. De la foguera d’ahir, tan sols en restaun bon caliu. En Gabriel ja sembla unaltre; però, en esmentar les torrades i lallet, encara li ha costat esbossar el seunormal somriure.

Acabar la història es faria massa llarg,properament seguirà la resta. Estigueu-hi atents!

Imprudències

Les Corts CatalanesLes Corts Generals, conegudes popu-larment com a Corts Catalanes, tenenl’origen en les corts comtals que elsreis d’Aragó i comtes de Barcelonacelebraren regularment. Jaume I les vamodificar i les va instaurar periòdica-ment amb el nom de Corts Generals. Sien un principi el Rei les va fer servird’instrument polític, el cert és que lesCorts es van consolidar i al final es vanconvertir en una obligació a la qual elmonarca s’havia de sotmetre.Però va ser el fill de Jaume I, Pere II,qui va consolidar el sistema polític i degovern medieval català de monarquiacompartida. Per fer-ho possible elmonarca va fixar que les Corts no espodien convocar sense la participacióobligatòria i sense condicions dels tresestaments conjuntament. A més amés va instaurar la periodicitat anual,encara que no sempre es va complir.Tot i que les Corts Generals van patirmodificació al llarg de més de quatresegles, el seu mecanisme essencialva restar intacte. El regne de Mallorcaera considerat una extensió delPrincipat i no celebrava Corts, però noaixí el Regne de València. Per aixòera obligada, sempre, la presència aCorts dels Reis de Mallorca. Les Corts Generals es componiendels tres braços o estaments: el braçmilitar, que agrupava els represen-tants de la noblesa; el braç eclesiàstic,que reunia la jerarquia religiosa; i elbraç reial, que aplegava les ciutats iviles sota jurisdicció del monarca. El

braç reial amb el temps es va conver-tir no només en el principal represen-tant dels interesos del monarca, sinóen el portaveu de les classes urbanesemergents formades per mercaders,comerciants i artistes, tot i que lamajoria de la població, formada sobre-tot per pagesos i menestrals, no hiestava representada ni tenia cap pesinstitucional.Només el Rei podia convocar CortsGeneral, però en cas de malaltia hipodia delegar la reina o el príncephereu. D’aquesta manera es pot qua-lificar si el monarca era de tendènciapactista o autoritari pel nombre decorts convocades en el seu regnat.Per exemple Pere III, el Cerimoniós,va convocar trenta Corts Generals,més que cap altre monarca. Les Cortsnomés es podien celebrar en territoricatalà i era obligada l’assistència delstres estaments i l’absència de qualse-vol membre, per malaltia o forçamajor, havia de ser delegada a unrepresentant.Els acords i resolucions es tractavenper separat amb el Rei i l’estamentque el presentava i, un cop debatut iacceptat, el Rei sancionava i jurava demanera solemne el resultat final. Lesnormes establien que les lleis noméseren vàlides si eren validades pel Reii tots tres estaments; en aquest caseren constitucions; i si la iniciativahavia nascut dels tres estaments,rebia el nom de capítol de cort. Lesmateixes Corts podien reformar, dero-gar o ampliar les pròpies lleis; com

que també tenien funció judicial, aixíes tractaven també els “capítols degreuges”, que eren reclamacions oabusos contra oficials reials en l’exer-cici de les seves funcions. Amb el pasdel temps les Corts Generals vandonar lloc a una nova institució ano-menada Diputació General, encarre-gada de recaptar i administrar elsimpostos que les Corts acordaven.Empesa pel dret constitucional català,la Diputació del General va esdevenirel principal baluard en defensa delpactisme i no va dubtar a revoltar-secontra el mateix Rei quan va conside-rar que el sistema estava en perill. LaDiputació del General també va serconeguda amb el temps amb el nomde Generalitat.La fi de les Corts Generals fou provo-cada per l’arribada de la dinastia bor-bònica a la corona espanyola. Si béFelip V va jurar fidelitat el 1701 i 1702,la Guerra de Successió va liquidar al1716 i amb el Decret de Nova Plantatot el dret constitucional català i totesles institucions polítiques de Catalu-nya. Les darreres Corts Generals cele-brades a Catalunya van cloure’s sota lapresidència de Carles III l’any 1706.Mai més no s’han tornat a celebrar.

20

No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Tothom ha desaber per què fem el que fem i diem el que diem. Capítols anteriors: Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització,(4)Indíbil i Mandoni. Juny17(5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17(7)El Pare de la pàtria, (8) La primera independència. Setembre17 (9) Pau i treva, (10) Elsprimers textos en català. Octubre17 (11) La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12) Laconquesta de Tortosa i Lleida. Novembre17 (no editat). Desembre17 (13)La batalla delMuret. (14)La conquesta de Mallorca. Gener18 (15) La conquesta de València. (16) El testa-ment de Jaume I.

Continuem.

50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls

Corts Catalanes segons una miniaturad'un incunable del segle XV

21

ExposicionsFins al 8/2: Homenatge a Tomàs Bases (dibuixant)Del 10/2 al 8/3: Pintures de Presen de la Iglesia.

I n f o r m a

CONFERÈNCIESDissabte 24 de febrer a les 6 de la tarda

“Colom i el seu secret”, a càrrec de Carles Macià iAldrich, Secretari de la Junta Directiva del Centre

d’Estudis Colombins.

GENT DEL MASNOU

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS 2018D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convocal’Assemblea General Ordinària per al diumenge, dia 8 d’abril del 2018, a les 12 del migdia, al

local social del carrer Doctor Josep Agell, 9.

PROPOSTA D’ORDRE DEL DIA 1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de les Assemblees Ordinària i Extraordinària del 2017

2/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2017 (*)3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2018 (*)4/Presentació de la memòria de l’any 2017 i projectes per al 2018

5/Renovació del càrrec de Secretari de la Junta Directiva6/Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2017 i el pressupost del 2018 seran des del dia 8 de març de 2018 adisposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis, al·legacions imocions a la proposta d’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts fins a 30dies abans del dia de la celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de

l’Associació.

Cordialment,Joan Casals i Agustí President de Gent del Masnou

Resultats de la donació de sang del passat 21 de gener a Gent del Masnou

51 donants+1oferiment (1 nou)A tots moltíssimes gràcies.

Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,

respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de

Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),

tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9

Vocalia RecreativaMés info: ivet@latercerapell.com · 607 74 74 99

CURSETS DE GAITA

Informació

a Gent del MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

Rauxa teatreGrup escènic de Gent del Masnou

Presenta

L’amor veniaamb taxi

Ca nʼHumet, dissabte 10 de febrer a les 21h,diumenge 11, a les 19 · Preu 8€

Hi col·labora

resposta: nou rectangles

L’enigma V.D.R.

Quants rectangles es poden veure en aquesta figura

22

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Ingredients :3 escalunyes laminades, 6 grans d’all pelats,

5 cebes vermelles, 3 de Girona, totes laminades, 2 litres

de brou de pollastre, 300 gr de porro, net i laminat, 8 lles-

ques de pa torrat pels dos costats, sal, pebre, oli, una

cullerada de mantega i 200g de formatge ratllat Cheddar

Elaboració:1. Poseu la mantega, un bon raig d’oli i els alls en unacassola alta. Remeneu-ho tot i afegiu-hi les cebes, el

porro i l’escalunya. Salpebreu-ho al vostre gust.Tapeu la cassola i deixeu-la al foc lent uns 50 minutssense deixar que la ceba agafi gaire color, fent xup-xup. Enretireu la tapa els darrers 20 minuts, la ceba

es tornarà tendra i enrossida. Aneu remenant-hoa foc lent... té recompensa!

2. Quan la ceba i el porro estan, aboqueu-hi el brou ifins que agafi el bull. Abaixeu el foc i ho deixeu

fumejant de 10 a 15 minuts i si ho creieu oportú horectifiqueu de sal i pebre, un cop llesta poseu-la en

una safata en bols individuals.3. Tapeu els bols amb el pa torrat apretant una mica i

posant-hi el formatge per sobre.4. Fiqueu la safata al forn calent i a sota el grill .

Aneu vigilant que no es cremi.5. Alerta en treure els bols! Que Cremen!

Però… que bona que està!

SOPA de CEBA

La cuina de l’AntòniaEl CullerotArran de sòl

Passejava xixo-xano ben tranquil gaudint del solet hivernal,que, tot i que no escalfa gaire, sí que conforta un xic de lesfredorades, quan de sobte vaig tenir un esglai, un xiscle aguteixordí les meves sensibles orelles caigudes. Qui cony xiscla-va així!?, vaig pensar, i era una cotorra argentina.Això em feu pensar en els meus congèneres, tots els anima-lons amb els quals conviviu els bípedes, i també nosaltres, jaque en som de molt diverses races i espècies.Des de molt antic, tant que es perd a la nit dels temps, tal coms'acostuma a dir, som nosaltres, els quissos, per això es diuque som el millor amic de l'home (de la dona no ho sé). Ensegon lloc hi deuen anar els felins, els gats domèstics, tot ique, d’aquests, es diu que sou vosaltres qui conviviu ambells, ja que són molt ells.Després, en aquesta cadena, diguem-ne de convivència, hideu haver els ocells, que també des de temps immemorialsteniu engabiats a les vostres llars. Antigament us servien,sobretot les espècies grans, per ajudar-vos en la cacera.També des d'un munt d'anys heu tingut peixos, però d'aixòsembla que no tant de temps. Els teniu en gàbies de vidre,que en dieu peixeres o aquàriums, per gaudir de la sevabellesa i moviments airosos, talment com si fos un ballet. Toti que es diu allò que tens menys memòria que un peix.Hi ha, però, qui d'un temps ençà té altres animalons com adomèstics, com rèptils, ratolins, serps, etc. Què voleu que usdigui?, hi ha gustos per a tots.A més, vosaltres també des de temps que es perden enllà,heu tingut animals a casa, però no com a companyia, sinó peromplir la panxa, com són: gallines i pollastres, conills, gallsd'indi, ànecs, oques, porcs, ovelles, cabres, etc. Encara qued'uns anys ençà els compreu morts i plomats, i a voltes tros-sejats. La majoria de vosaltres la feina que tindríeu si n'havíeude matar algun. Em sembla que us faríeu vegetarians.I ara anem a veure, si els recordo tots, els animalons que hiha lliures a pobles i ciutats. Mare de Déu, no sé si m'hi cabrantots. Faré el que pugui.Aus: pardals, caderneres, caragolets, gavines, coloms, tórto-res, orenetes, magalls, lloros, cotorres, estornells, etc.També teniu gats lliures, que a voltes són una plaga, ja quecrien a cor o, millor dit una altra cosa, que vols. I és clar, unaaltra plaga, aquesta més molesta i perillosa, les rates, queencara que, per sort, es veuen poc, hi són, i en quines quan-titats!I com que es veuen poc, o només a temporades, hi ha mos-ques, mosquits, vironeres, cucs, sargantanes, dragons, pane-roles, escarabats, corcs, tèrmits, etc.Segur que me'n deixo algun, però no sóc cap inspector d'hi-senda ni altre tipus d'aquests que ens miren amb lupa per siportes alguna cosa groga. Mira, sobre això jo els diria unacosa que es deia abans: estàs groc i el cap se t'infla. De totes formes no us podeu queixar, ja que sense els etcè-teres n'he calculats entorn de quaranta.Apa, bup, bup.

Pledebuit

Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la despengis! Convida la teva gent també a fer-ho.

Discurs abreujat i lliure de Cap dʼAny del MoltHonorable President de la Generalitat

Fa un any ningú a Catalunya i Europa hauria pensaten la vergonya de tenir polítics, fidels al seu poble,empresonats en un país de la Unió Europea.Malgrat aquesta situació, vull fer-vos unes breusreflexions. En primer lloc agrair la participació del82% de catalans a les eleccions del 21D; és un èxitdemocràtic històric. Els catalans no tenim por de lesurnes les volem i sabem fer servir. Som un poble de-mocràticament madur que sʼha guanyat el dret a fer-se a si mateix com a república dʼhomes i dones lliures.En segon lloc: el govern espanyol ha de reconèixer elresultat de les eleccions i espero que comenci el dià-leg. La solució del govern dʼEspanya que consistia enlʼintervenció de la Generalitat, convocar eleccions alParlament i formar un govern autonòmic dòcil abansde Nadal, no ha sortit com ells esperaven. De què haservit tanta repressió? De què ha servit el 155? Dequè ha servit provocar tant de dolor a les víctimes delʼ1 dʼoctubre, al govern i a la mesa del parlament, alsalcaldes i als líders socials empresonats, als bombers,mestres i policies que han de desfilar pels jutjats? Eraaquesta la proposta espanyola per a Catalunya?Tenim el dret de defensar Catalunya; per això, com apresident, exigeixo al Govern espanyol que rectifiqui irepari el dany causat. Les urnes han parlat. Què sʼes-pera per acceptar-ne els resultats?Dʼaquí a un any el discurs del President es farà desdel Palau de la Generalitat, com ha de ser, ben a propde la nostra administració catalana, aquesta que avuisuporta la barroera intervenció de lʼEstat Espanyol. Fins llavors us desitjo de tot cor que sigui un anypròsper, un any de progrés i un any dʼharmonia en lli-bertat, igualtat i fraternitat.

Només un 12% de les empreses han completat eltrasllat de la seva seu fora de Catalunya. De 3000que ho havien contemplat només 332 ho han con-sumat. Gestha (Sindicat de Tècnics del ministeridʼhisenda) desmenteix a Albert Ribera: la fugadʼempreses tindrà un impàcte econòmic ”inexistent”------------------------------------------------------------------------Lʼeconomia catalana creixerà 8 punts més res-pecte a lʼespanyola el primer trimestre del 2018.-------------------------------------------------------------------------Cʼs admet que no té prou suport per impedir unGovern i mesa independentista.-------------------------------------------------------------------------

Lʼobra de govern no sʼha centrat, aquests últims18mesos, només en la independència. Ha implantat larenda garantida, ha tancat la Model, ha ampliat laplantilla de mestres i agents dels Mossos, ha impulsatla sanitat per a tothom, ha obert fosses comunes, haimpulsat la llei del canvi climàtic i la de salut universal,ha tirat endavant el Pacte Nacional per la Indústria, elde la reforma horària i el de foment de la lectura, haenfortit lʼAgència Tributària de Catalunya...-------------------------------------------------------------------------Rajoy amenaça dʼallargar el 155 per impedir quePuigdemont sigui president.------------------------------------------------------------------------El Govern Espanyol va comprar per 63 millonsdʼeuros, només el 2017, el silenci de Letònia sobreCatalunya aportant tropes a la frontera ambRússia. L'exministre d'exteriors José Manuel GarcíaMargallo va deixar anar al desembre que aquestestropes formaven part de l'acord al qual Espanya vaarribar amb Letònia perquè aquest país no reco-negués la independència de Catalunya.-------------------------------------------------------------------------Twitter del President Puigdemont:“Amb 87 milions per evitar lʼ1dʼOct., 30.000 milionsper lʼexèrcit, 63 milons per a comprar silenci a tercers,2.000 milions per a rescatar autopistes i 1.350 inqües-tionables milions per al projecte Castor. És normalís-sim que no quedin diners per a pagar les pensions”.-------------------------------------------------------------------------“El Tresor Espanyol contempla un altre préstecper poder pagar les pensions del 2018”-------------------------------------------------------------------------Ernest Maragall al Parlament: ...“Hauria de dir: Bon dia, president de la Generalitat iconsellers, però no hi són tots. Alguns són a la presó ialtres a l’exili’ “....“L’estat espanyol no sap guanyar, només sap derrotar,imposar, humiliar i castigar” ... “El vot del 21D és la confirmació de l’1 d’octubre” ....”Sento una suma de raons dʼaquesta Catalunya queno es rendeix ni es resigna”... “Aquest país serà sempre nostre.”-------------------------------------------------------------------------

ÚLTIMA HORA 24/1/18Roger Torrent, President del Parlament, proposa dʼin-vestir Puigdemont i demana una reunió amb Rajoysobre ʻla situació anòmalaʼ . Té previst d'anar a parlaramb els diputats empresonats i amb els qui són a l'exili.

Cap a la RepúblicaUn poble en marxa ni se suspèn ni s'atura.

ANC-Al Masnou Decidim · Fbr18 · elmasnou@assemblea.cat

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICSLʼANC del Masnou convoca la ciutadania, cada dimecres a les 7 de la tarda, davant lʼAjuntament fins quesiguin alliberats els presos polítics catalans. Escriviu cartes dʼencoratjament als nostres presos a Madrid

Podeu ampliar o contrastar aquesta informació posant el concepte de la noticia al buscador de google

8 de febrer, Dijous GrasCoques de llardons

De

les

past

isse

ries

del

Masn

ou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Venda

Online

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseriamiquel

8 de febrer, Dijous GrasCoques de llardons