Lo T~:A1'RO REGIONAL

C:aONICA

El despertar d'un poble. -La Basilia.

Aragó 's desperta; la llevó sana del regiona­lisme ha caigut, empenyada pel vent, damunt de sas planuras ermas y xardorosas, de sas mon­tanyas secas y peladas per un sol que tot ho torra, aquella terra faltada d' aigua que no pot conduhirli la miseria del tresor de la nació, que té de veurer com pobles sencers emigran en busca no de riquesas, sino del miserable pa de cada día, ha rebut la benfactora ventada del re­gionalisme y ha obert els ulls, de tant temps closos per la inercia y la fam, adonantse de que encare alena y viu.

L'Aragó es un poble de braus que té que consumirse privat de tots els medis que posa la agricultura moderna en mans de la gent del camp, sas provincias son tal volta las que més pateixan de molts anys a aqueixa part; crutséu l'Aragó de canals y vías de comunicacib, y sera una de las regións més ricas y més esplendentas d ' Espanya.

t ' n erm inmens era bona part de la provin­cia de Leyda avants de la construcció del canal d' L' rgell, y en call1bi, ara el canal ha escampat la riquesa a las sévas dugas bandadas. L'Aragó espera fa molt tem ps els beneficis del canal de Tamarite, que, sense ser de moltíssim tant co­lossal com el del Pananui, fa no obstant molts anys que dura.

L'Aragó dormía el son del extenuat; germa de sanch de Catalunya, no té el mar que té aqueixa pera comunicarse ab lo restant del mon; el séu caracter ratlla al heroísme, mes careix de iniciativas; va sentirse ferit de mort, y va ajeu­rers pera desengrarse poch a poch con un atleta dem unt la candenta sorra del circo, y s'anava dessengrant, y 's moría, sense que ningú anés a dunarli socòr,

Mes heus aquí que en un d'aqueixos somnis que casi eran ja ,els espasme de la mort, va sen­tir el petó d'un aire fresch y sanitós; no sab si venia del Cantabrich ó del Mediterra, mes en la salabró 's conexía que era una marinada ben­factora. El séu cervell va esborgirse, sentí el goig de viurer, y prova d' incorporarse. Una veu misteriosa li deya a cau d' orella:-¡Poble Aragó! ¡Quí t' ha vist y quí 't veu! Un temps al costat de Catalunya, fent ab ella un sol penó y un sol estat, atravessares triomfalment la Espanya pera e ventar als alarbs de la Península, d'una gam­bada passares a halia, d'un altta a Grecia, y encare avuy podrían trovarse tas p~tjadas de gegant (rech a frech de las petjadas de la gegan-

tesca Catalunya. Mes vingueren temps de prova, que per tots els pobles y per totas las familias n' hi han, la miseria truca a las portas d' Es­panya, la gloria y el poder, a costa de tanta sanch conquerits, com tots els poders s'esfumaren, el nou mon rellisca de las mans de nostra nació, la guerra y la ruina vingueren de brasset y l' abatiment feu presa del cor del pobres descen­dents dels íbers y del celtas. La nació espanyola al ferse poderosa mata els mateixos gérmens del séu poder, y, com tots els malgastadors, 's porta la pobresa a casa.

Mes Catalunya no va conformarsi, ni Valen­cia, ni Basconia, ni Gal¡cia, y aixecaren filbri­cas, y obriren túnels inmensos pera extendrer llargas vías férreas, y vorejaren sas atapalidas montanyas de amples carreteras, y obriren san­grías als séus rius, y convertiren en ports las sévas platxas, buscant fora d'Espanya la vida y la riquesa que del interior no podía venirli, y aixís han mantingut y mantindran sempre el bon nom de la naci(') en quins dominis no 's ponía may el sol. Peru tli, tú; ¡pobre desvalgut!, ¿qué has fet? 1" has conformat ab ton paper de víctima. ~lira las tévas tres provincias faltadas de cultiu, els teus fills faltats de trevalls, las ró­negas iglesias dels teus pobles amenasan caurer dem unt d'ells per esclafarlos, tal es el teu estat; el caciquisme t'oprimeix, la miseria t'esclafa, tens terrals inmensos que res te donan, rius cau­dolosos que vessan en inundacións pavorosas l'aigua que deurías aprofitar pel benefici de las terras, y tú cantas en planyívolas coplas al com­pas de la jota airosa las tévas penas, y després t'adorms ab el ventre buyt.

¡Pobre Aragó! Calla la veu misteriosa y l'Aragó s' incorpo­

ra, va refregarse els ulls, y llensa una mirada anhelosa a sas germanas Navarra, Basconia y Catalunya; els pregunta afanyós cóm podían florir corrent tant malas anyadas, y ellas li res­pongueren que tot s' ho debían a ellas mateixas, que el trevall es la vida, y que en el concert del mon, el poble que més trevalla es el més consi­derat.

-¿Y ahont s'apren lo que vosaltres sabéu, germanas mévas?

-En aqueix llibre,-feu Basconia allargantli un volúm.

-¡Oh¡ ¡Si no sé de llegir! -Jo t' en ensenyaré,-digué Navarra ... -¿Y qué es aqueix llibre? ¿Cosas de brui-

xas? -No, germa méu,-respongué Catalunya.

-Aq ueix llibre es l'Evangeli nou dels espa-nyols, es la doctrina de pau y germanó predica­da pel Regionalisme modern. Pots pendrel tran-

quil, l' ha llegit la ui sa, la terra .ms ditxosa del mon y l' ha trobat confocme.

Y de de aUavors l' ra~ Uegei sense d can , es a dir, lIe~i ,deletJ1!iJa tot el dia bai la calda del sol, a la claror de la lluna, a la l1úm del dóns de la llar' la e peransa comètlsa a florir en son cor, y 'I veur6m dintre poc:h donar la primera reunió regionali ta en una de sas provincias. ¡Ohl En sa taula de convit no hi {altaran pa ni Oalicia, ni avarra, ni Ba conia, ni alencja, ni CAtalunya.

¡L' ragó despertal ¡Visça l' ragól

* * * Suposo a mos estimats llegidors enterats del

tour de force que ha fet la empresa d'aquei peri6dich1 fent una edició económica del popu­lar inete catala La Baldirona, obra' del emi­nent uimera, posada en castellà ab remoldssim garbo y salero pel ispeijant y popular Melitón C01l.{dle{, dibuixant de punta y escriptor de punta y mitja, y autor de Los asistentes y Las oliva.

La Baaüial que aqueix es el titol de la obra tradtlhida al castella, va ilu trada pel ei erit dl­bui ant enyor Junyent, • pesar de 'lo qual s~ dODa al fnfim preu de dos ral, preu iDverosf­mil tractanse d'una obra castellana, en virtud de lo qual es' de creurer que s' agotara aviat la dició.

1~·~~·,~t~¡.;;qai·;.;~_· lino que iai III b .... Yer.

B •• .,.,

¡DO'r eoatar' pal taml fSUeDt ab tal ami,..,

li 't parlael de mi ac' , avantl de Cerme una beC ... m4 val 1)0 cont~ tar. Ja veul, beUa nrneta, lo que e tkh esperant. Si no poti estimatme no 'ap vullCuil-4'er penar.

i .... mor no yoll tenfrme, al menyl dopm pietat. ¡Felho, per D'ui 0'11'1 dODgoil un .Itre desenpay; li eltimat no '11'1 puch e1Srer

-1que DO '11'1 vegi humU,*d

Agolt, 1897

..................................................................... ...,.. .. - ..........

Desterro

............. " ................................ ,-..... ---' ..... '--.

Lo TEA'I'lto Jh:G10NAL

J~'Sll'c1legi,1 du C.7S;1I0, per A. lJtrillo

-Ara vegin vost és de quina mancra jo acabada las guc ll'as de Cuba y Filipinas en vint y quatre ho rns .

Dc sopte 's para, escolta, mira y 's diu: AlIa hi han orenels, anemhi ... pt)dré l'er de las mé­vas.

Tal dit, tal fet. Esten lo pardal sa volada, busca y's fica dintre 'I niu dels inocents aucclls. ( ' n cop senyor de la fins alashoras estancia del nnlOr, ab malvat instint, fent mal per lo goig de rerne, a picadas mata a las petitas orenetas, 4u i na única derensa consisteix en los dolori ts crits Ilensats en l' e."tertor de l' agonía.

Acabada [' obra de maldat, lo pardal jogui­neija ab las despullas de las tendres víctimas, y entretingut aixís d'un modo tan innoble, pert un temps preciós.

.\\entrestant alegres los vells arri ban portant lo pa de vida als seus fillets, pa que ja no nu­trir;'t 'Is seus cossos, destruhits per la malicia d' un cnemich traidor.

Dc lluny senten al pardal xisclar borrat,'o en 11) teatro de la orgía de sa repugnant victo­ria ... (1n presentiment esglayador fa batrer ab més fiJf.';a sos cors adolorits y redoblan la velo­citat de la volada.

La parella es ja ú la entrada de la cambra ahont celebrú son noviatje; no 'ls enganyaba lo trist presentiment. ..

Lo geni del mal es encara dintre y als deso­lats ulls de la parella se presenta e\·ident. aterra­dora, la escena del horrorús crim destructor del t'ruit de sos amors .

\ 'enjadors)' criminal s' han vist. Lo pardal sc disposa, cobart, pera una fÚpida fugida; pero ja es tart.

Treu lo cap del niu é intenta la surtida, mes lo t'a recalar una valenta picada al cap que amatent lo mascle l ' hi ha donada. nonchs cOl1stituhida la parella en atnla)'a, no 's mou de pr(lrct la boca del niu.

Lo siti ha comensat en tota rorma, )' ú cada tentativa de surtida reb lo sitiat novas picadas, que l' hi ran sagnar lo caparró. La IIuyta en tal forma es insostenible, lo pardal ho compren aixís, puig que 's retira de l'entrada y s'amaga arropit en lo recc> més fondo, confiant sa salva­ció al déu dels aucells ab arrepentiment fiel del lloch y de l'acció.

Las hostilitats quedan sospesas per breus moments.

Las orenetas sembla que deliberan. Se renova l ' atach. L'oreneta mascle se dis­

posa pera entrar y aniquilar al pardal en son postrer refugi.

Ja té mitj cos endins lo niu, y la vida del desgraciat pardal corre perill grave. L'instint de conservació l' hi fa aixecar lo cap, y reco­brant nou brío arremet ú son adversari, dantlhi al bell mitj del cap tremenda picada.

La Iluyta ha cambiat d'aspecte: l' aucellot s' envalentona y l'oreneta continòa rebent, sens poguer avansar ni un milímetru ni tant sisquera atacar al pardal, que pot mourers ab desem ­brb.s.

L ' oreneta recula . I li ha nova suspensió d' hosti 1 i ta ls. •

La parella xiuxiuheja uns momets. Luego , la famella, la mare dolorida, fuig xisclant ab llasti mers tons, perdentse ben aviat en [' horits{' sa negra silueta, mentres que son company de penas resta prop del niu vigilant la fugida del pardal, ab son bech vora mateix de la boca del niu.

Lo que la oreneta deya tot volant, no s ' ha pogut pas averiguar . [>ero lo cert es que aviat al séu rededor va juntarse un gros \'01 de com pa- , nyeras, y que, reunidas, acuden a presenciar la desgracia de sa bona am iga.

Satisfeta la curiositat y devant la evilh:ncia del delicte, Ja grey alada se reperteix en dos gru­pos, dels quals l'un recorre volant l'ample es­pay y l'altre queda ú custodiar lo presoner

I pardal.

AI poch rato esta de retorn In vol d' aucells, du)'ent cada hu agarada al bech una gota de fanch, fanch que van depositant damunt d'una teula, reprenent la \'olada pera dUfl1e més.

Llavors cornensan son treball las oren etas centineIIas del niu, y ab lo fanch depositat en la teula y 'I que va du)'ent la incansable brigada, se posan a tapiar la boca del niu, pera enterrar viu allí dintre al malfactor pardal.

L'animaló contempla esperverat los preli­minars d' aquella operació, de la qual ú la l'orsa ha de surtir mal parat.

La resistencia l'eta per lo pardal es desespe­rada . . \1es J'eneJllich es 11 u Jller<'>s )' perfectament

261

posessionat del camp. Los esfor: os son en va. vilitat que en ell potser trobi A faltar algún lec­Ben prompte la boca del niu quedA tapada per tor, no "Significa res més sina que altre pluma una paret de fanch, ohintse dintre los iseles més experta que la méva n' habla de traurer del pardal que esta condemnat A mort, tenint ripia. per tomba lo lloch de son crim y per companys J. Bl\ú las despullas de sas débils vlctimas.

Quan ja no se sent isclar al pardal, las ore­netas abaadonaren la casa y sos voltants.

.0 .................................................................... H_ ..... __

'ozaa. L'acte de justicia estaba ja consumat. I Lo quadro aq.ul mal estargit, es un quadro ARENYS DE MAR.-El Estipa, funció qu'ellaba

tret del natural. Lo color, lo sentiment y la mo- anunciada pera posa en escena en lo Tealro Pri"cipal,

BARCELONA.-Lo VEl ÓDROMO DE LA BON4NOVA

Entrada prfncirat

per la companyia que dirigei lo senyor Fuentes, lo di· I joul n del corrent, la cambiaren ab lo popularfssim drama del in mortal Feliu y Codina, La DoloreJ. Es obra que l' había representat dos vega das en aquesta vila per distintas companyies, y, comparada ab aquesta última, resulta completament desconesuda per la manera magis­tral que la repre entaren tots los artistas, fent una ryr. dader~ çrtació 101 leoyors Fuentel y Morano.

Pera dijoul, 19 del prelent mes, eltaba anunciat lo benefici del .. nyor Fuentes ab lo drama O locura ó $an· 'idd.-P.

SAN) AN DE VILASAR.-La companyia del Tea­'''0 Romea, de Barcelona, representa lo passat diumen­se en lo «Circo Vilasanés,' el celebrat drama del mala­guanyat Frederich SOler, La Dida, y eatreno en aquelt teatro de la comedia en un acte de D, Lluis Milla, La cap8ela del p,,6'1$.- R. ,

RIPOLL.-E~ la, locietat cAcademia Católica,D en lo dfa I S de Agost, festividad de la Assunció de Ntra. Se· nyora, le re~re*enta lo drama catata en tres actes, origi. nal de D. Conrat Ròura, que té per tftol Clarb, qual delempenyo rou e ecutat per IOl len10rl Bonet, L1agos­t.ra, Vila, Orrioll, PUIB, Canetlas, Pe1lic.r y Clop.

La representació {ou magnífica, distínguinue en gran ~anera lo l.nyor Bonet, Llago tera, Orri ol y Cane ..

-

Pabelló dels corredors

llas, ab los respectius paper. de Clarb, G.lillém, D. JINIn y Badó.

També cal fe una mica de esment del arreglo que va tenir el Teatro en una sesió, qual sesió va ser per mira si podrian animé el Teatro, perque francament, om de df com l'adagi catala: .no pot ana ni en rodau Pues ara que esta una mica animat, andavant aficioaat , seguim nUltra tasca per poder recrear, ab mél animo, all con­currents d, la matei a.- UN PAT&.ÓT1CH

OLOT.-La companYia que dirigeíx l' aplaudi actor Fernando BOIO, últimament ha eltrenat Terra baiza, del eminent Angel Guimer8, sent molt aplaudida. Tregueren bon partit de SOl paperl, a mél del mentat actor, la le­nyora Lloren,te y dem6s qui hi prengaeren part -J. C. P.

REUS.-Lol aficionatl que actúan en lo teatro de la societat cEl Alba,. Jo diumenge pa lat, dia f S, lottir.n de excursió a Ja vila de Porr .... a, pèr donar a co.ei er al, porrerenchl l' a.,laudit drama del. enyQrs Quor y .n­rom4, que porta per dtol: L' HO'141 d. la ~oiza.

La representació tingl,lé Hóch en la societ,t cCali­no.t-S.

PARt .~I ... a pt'ó ima temporada d' biyem .n la a,... .,." tindré ltòch la reprise de Thai,,-del mestre Massenet,

Lo T~;ATRO RIWIONAL

ah un nou número de mlisica que dit mestre escriu ac­tualment.

AI teatro M,rriqu;s, la pantomima Lc C¡'cva/icrau,t' F/eurs ha alcansat 100 representacións, sent ml!s aplau­dida cada dia.

Son autor, que ho es lo celebrat poeta Armand Silves, tre, pot anyaJir aquest nou triomf als molts que ja tl! guanyats en su carrera literaria.-R. LE~TOIl.E,

NOVAS lla entrat a formar part de la Hedacció de

Lo T¡':¡\TRO Ih:fIIoN¡\L, llostre estimat amich lo conegut escriptor don Mariano Escriu Fortuny.

* * * Com veuran nostres llegidors en l'anunci de

la plana primera, comensarém en lo número pr<'>xim la publicació de lo popularissim drama /)(m .Joan de Serrallonga. Tenim en cartera al­tres obras de reconeguda valúa, que anirém do­nant oportunament. Tam bé nos proposém con­tinuar la galeria d'actors catalans qu' hem comensat fa pochs números y que tan ben rebuda ha sigut per nostres favoreixedors. Contém ab més de cent fotografías de diferents actors y ac­trius en personatjes de las obras de son reperto­ri y las anirém reproduhint en magnilicas foto­tipias.

«Obras son amores ... etc.»

A més dels periódichs qu' en lo número an­terior citarem haver rebut en son desterro nos­tre redactor senyor Ximeno Planas, també l' ha visitat últimament HI Vendrellense, a quina He­daoció debém manifestarlos nostre agrahiment per tan senyalada deferencia.

En lo Teairo Circo de Masnou s' hi estrena­ní pròximament una comedia catalana que por­ta per titol Lo promés de la Carmela, original del inspirat jove poeta, nostre benvolgut cola­borador En Joseph Pujadas Truch.

Preveyém un bon éxit.

Dissapte passat mori a Sant Andreu de Pa­lomar, després de llarga y penosa malaltia, l' ilustrat mestre d' Instrucciò don Joseph Barru­fet, director de las classes de no1'S del important centre d'Instrucció l'Ateneu Obrer d'aquella barriada.

Don Joseph Barrufet, cataU!. de cor, fill del camp de Tarragona, era l'activitat personifica­da. A més de dedicarse durant 35 anys a la en­senyantse de noys, consagrava las horas sobreras al estudi de las matematicas y de la mecanica, y era r inventor del Mar Motor, de un sistema

de molins hidraulichs y d'altres mecanismes agricols.

El séu enterro fou una manifestacic'l palpable dels molts amichs y admiradors que tenia.

Doném el més sentit pésam a la f~'lmilia del finat y al Ateneu Obrer.

Copiém de nostre apreciable colega de Va­lencia RI Comiquilo:

«La prensa de Barcelona sigue censurando -y no tanto, en verdad, como se merece-al seilor Ferrer y Codina, por no haber éste per­donado al señor Xi meno Planas, condenado ú un destierro por injurias al discutido autor de La Suripanta, obra plagiada del francés. En nuestra ciudad se trata de celebrar una reuniòn para rogar, no al escritor, sino al caballero don Antonio Ferrer y Codina, que para honra de In clase perdone al señor Ximeno, ya que satisfizo su soñado deseo de que los tribunales castigaran a su incansable critico.»

Ja ho veuhen nostres lectors, fins a Valencia tractan de fer algo honrós en bé del nostre dis­tingit desterrat. No podém menos que donalse las gracias ab tot lo cor, per tan bona voluntad, deploran t hi haigi en nostra terra a q u i se I i tingan de indicar tan ostensiblement, fins los actes més rudimentaris dictats pe 'ls bons senti­ments.

¿Tindran rahó aquells que diuhen que d' alia hont no n' hi ha no 'n pot rajar?

C';;NTRE MOR¡\L INSTRUCT\U.-Lo diumenge passat a la nit, devant de numerosa y distingida concurrencia, 's representa en aquesta Iluhida societat la aplaudida comedia dels senyors Ayné y Garcia, publicada en nostre folleti, L' Antiqua­ri del Putcllet, en la que hi escoltaren forts aplaudiments sos intérpretes los senyors L1ausa­na, Calmell, Pamies, Abril y Vicente.

Y ara no 's creguin que aquets senyors siguin aficionats de quarto el rengle; la majoria son artistas. El senyor Calmell es un bon dibuixant, molt poch conegut, pero que ho fa molt bé. Si se 'n volen convénser mirin la portada del pe­riódich El Eco de Gracia. El senyor Pamics (Ramón) es un jove que tot just comensa, pera que escriu composici6ns molt bonicas y senti­mentals. Y el senyor Abril, ¿aposto a qué no sa­ben qui es? Es lo simpatich Joseph Abril Virgi­li, l'autor de A tocll d'Esquella, Lo Roure centenari, La mort del avi, etc. No hi ha neces­sitat que fassi cap comentari respecte a dit se­nyor, puig ja de sobras deuhen coneixer, sino sas preciosas obras dramaticas, sas inspiradas poesias.

Segui la magnífica sarsuela catalana en dos

Lo TEATRO BUIG AL

actes del inmortal Frederich oler, ab la md ica I en quin desempenyo pend~nt part la senyoreta del mestre don icolau Manent, que porta per delina Sala y 'ls sen~ artl y Guilemay. El titol Dos estadian's 'de Cervera, molt ben inter- decorat del óltim aète li pintat .per don Pe pretada pel senyors Llausa (R. y A.), Munné, Casanovas. Los dlas 25, :a6 y'f7 hi haur' en la Marti, Vicente, Marti (J.), Bosso, Rufl Y 'ls ja Familiar 8ran balls en l' envalat; 111 orquesta citats senyors bril, irgiti y Ramón Pamies. serA la de «Los unn" de :OIin de ey.» ~ ja que hi parlat d'escriptors,. m' he reservat Lo çertamen que celebrarA 'J '24 del prèsent lo nom de Rius, que també prengué part en dita la societat Lliga de Conlribuy_nt de Sa lo sarsuela, per notificat hi qu' es I· ai erit poeta, jurat ha premiat las sigOents pOesias. b ftor na­colàborador d'aquest periódich, don ndreu tural: I. Lo roure most.-II. La Banch d.lpQbfe. Rius y Puig. -IlI. Hora baixa.-IV. La lIenraa caÚllaiín.-

La part musical de Dos estudiants de Cerve- V. Apologia de la catalana.- I La piIlr14 ra, fou magistralment tocada en lo piano pe 'I xica.- Il. A la Industria.- I1~. Di"à8ació. reputat mestre don Joseph Llobet. -I . Santas Creus.- . Balada.- I. Mants

L SERPENTINA.-Dissapte es va posa en es­cena en aquet èoliseo un drama castellA y una pess& catalana, Cura de moro.

Per final de festa posaren en escena la pan­tomima El hombre salvaje, la que surti molt ajustada. pe las moltas parts qu' es destingiren foren los senyors Rodrlguez y Redembach, que desempenyaren admirablement sos personatjes.

Lo pdblich quedA molt satisfet.

enyen as.- Il. Goigs de San Isidro.- Ifl. La Carretera.- IV. La primera soldada.- V. Al Sant Cristo de Igualada.- VI. Espurnas.­

VII. (Desert.)-XVIII. A Mercat.- I . L' home feUs. - . La$ vostres màns aima.dlu. També han sigut concedits coran ccisi.

HOSTAFR Ncus.-La societat Ateneo lo dia 14 del present posA en escena, per la companyia del senyor BorrAs, el drama del in mortal Soler (pita­rra), Lo monjo nelre, que fou molt aplaudit. Los senyors Bort! (E. J.), CoU, Rubip Y I, e distingiren. S'acabA ab lo diileCh del n

uIes, ¡¡Ell!!, que fou molt ben desempenyat.

C SINO EL PROGRESO (Barri de Sant Andréu). -Lo diumenge prop passat la companyia. de don Enrich Barris, en la que forma part la pn" mera actriu dolia Carme Parrelio-, posA en esc .. na 'I drama de Dicenta, Juan Jo. en el a alcansa un senyalat triomf el nyor1lor.

Per da fi , la funció se representi .De!_'II

Eduart ules, ¡¡ElllI

* .. .. Aixeca 'la ull 'Y mira 'm, nina,

d'aquell _gravi 'n vull pel'dó de la tempelta que ha e clatada fe que d'amor surti 10.101.

Y , m{ 'm veu,." ple,d' ê pef.o~., com aquell jorn qlM 't valS j rar ¡nm ns amor, bona veotu" .... tú de Ot1tenta vas plorar.

264 Lo TEATRO REGIONAL - ---- ~ ~- - ------

* * * So anllt IÍ cullir tres brins

de la tendra herba pels murges, y he trencat a mitja nit l'ou que sort ha de portarme.

Tant hon punt me so llevat, corro de ma sort avaro, y al mit; del rovell del ou hi so vistas du¡;as caras.

1.' una es la téva, amor méCl; ¿qué voldni dir aquella altre? , Que potsè 't robara el cor que 'n semblant nit vaig donarte?

Si sensihle t ' has tornnt, Jonaràs treva à mas ansias, y en aixlj no 't Hcsar¡Ís y no hauré d' cnne¡;uitarmc .

ANT<ÍN IlIJSl¡UWrS Y l'UNSWI'

Matinada de Sant Juan, 18!J7

.......................................................................................... En a'luesta AJministració, J{onda de Sant Pere, I~l y

21, s' encuaderna el drama LA FALS per lo preu de ~UINZE CENTIMS.

PESCAR PESSA CATALANA, EN UN ACTE Y EN VEHS,

orIgInal de

.JOSEPH MARTUS Se troba Je venda en l'Administració de Lo T~: ATlHl

IÜGIONAI., al preu de

DOS RALS

SECCiÓ DE REGA LOS

Lo saincte

LA FANTASMA DEL LUGAR s' entre¡;ara per cinch céntims a la persona que prs:senti aquest taló en la administració de Lo '('¡';ATKO lÜ:GIONAI., l{onda de Sant Pere, I!J Y :.lI, LC", .. &

ALS SUSCRIPTORS NOUS

LO TEATRO :REGIONAL EN BAROELONA

A tuts los que se suscriguen de nou a Lu TJ<:ATRO REGIONAL, en Barcelona, avans del día 31 del corrent, se 'Is hi fara entrega gratuita de las següents obras:

Lo Dijous Gras. Ptas. o'So La lJasilia.. » o' So Un drama dels de la lJiblioteca de Lo T~:ATHO HEGfONAL. »2

¡\ Milan. » o' So Lo tomo primer de la Colecci6 S'electa Catalana. » o' So 3 suplements literaris ilusLrats de Lo TEATRO REGIONAL, C()-

lTesponents als tres mesos de la suscripci6. )) 0'30

IMPORT TOTAL DELS REGALOS. Ptas. 4'31)

Aquest obsequi sols se fara als suscriptors DOUS de Barcelona, y caduca 'I día 31 del corrent. Aquesta empresa té en estudi la forma d' organisar un obsequi permanent per los suscriptors

de fora de Barcelòna. Els actuals suscriptors de Barcelona, rebran gratuitament el

-. - ,-~ Suplement literari ilustrat de LO TEATRO REGIONAL te ~ .. _ . El Suplement literari llustrat de Lo TEATRO RI~G1o:-;AL, apareixenílo día primer de Sep­

tem bre ' próx i m. . Contindra originals dels celebrats escriptors senyors RoU/'e ( Conrat ) , Robert (Rober/) . Suler

(Frederich J. Feliu y Codina (D. Josep/¡ l, Cablet ( Damas) , Pela;- lJri, ( F/'ancesch l, Guime/'a y altres. Algúns de dits treva lis seran inédits.

També colaboraran en lo Suplement, los actuals redactors de Lo TI~ATRO HEGIONAL. Publicar~, com folletí, una colecció d'articles y poesías de D . .Josep/¡ ¡''eliu y Codina. Lo mateIx lo text del periódich que la del t'alletí, anira magníticament ilustrat. Lo preu del Suplement suelto sera de

DE"(J CÉN'TI:M:S -

Per ca.racterisarse los llapis FORTON son los millors

PREU: TRES PESSETAS

llareelolla. - lmlll·Clllptl\ llutellherg te R. !tOCA (8. en C. i # Carrers del Nutarlat, t, y fie ~'urtully. 2 bIH. · TelMuno 738