Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)

EsquemaGeografia econòmica d’Espanya

L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l

J. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)

francadenas.blogspot.com

http://francadenas.blogspot.com/

I. Els Espais Rurals

L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l



http://francadenas.blogspot.com/

Almeria

Físics: medi

natural

Humans

• Estructura agrària: població rural; explotacions agràries; tècniques i sistemes agraris

• Poblament i hàbitat

• Política agrària: Des de mitjans del XIX La PAC

• Estructura agrària: població rural; explotacions agràries; tècniques i sistemes agraris

• Poblament i hàbitat

• Política agrària: Des de mitjans del XIX La PAC

territori on s’exerceixen activitats agrícoles, ramaderes i forestalsés

• Relleu

• Clima

• Sòls

• Relleu

• Clima

• Sòls

• Agrícola: estructura i producció

• Ramader: estructura i producció

• Forestal

• Agrícola: estructura i producció

• Ramader: estructura i producció

• Forestal

• Nous usos

• Crisi del món rural

• Problemes del món rural i desenvolupament rural Demogràfics Econòmics D’equipament Mediambientals

• Ordenació de l’espai rural Desenvolupament

econòmic Millora de les

infraestructures Preservació del medi

ambient

• Nous usos

• Crisi del món rural

• Problemes del món rural i desenvolupament rural Demogràfics Econòmics D’equipament Mediambientals

• Ordenació de l’espai rural Desenvolupament

econòmic Millora de les

infraestructures Preservació del medi

ambient

• Espanya humida

• Interior peninsular

• Mediterrani

• De muntanya

• De Canàries

• Espanya humida

• Interior peninsular

• Mediterrani

• De muntanya

• De Canàries

1. Factors de l’Espai rural1. Factors de l’Espai rural

Físics: medi naturalFísics: medi natural Elements humansElements humans

•Relleu

•Clima

•Sòls

•Relleu

•Clima

•Sòls

Estructura agrària:Estructura agrària:tradicional i actual tradicional i actual

(1960)(1960)

PolíticaPolíticaagràriaagrària

Poblament i Poblament i hàbitathàbitat

• Transformacions demogràfiques

• Transformacions en explotació, propietat i tinença

• Transformacions tècniques i sistemes

• Transformacions demogràfiques

• Transformacions en explotació, propietat i tinença

• Transformacions tècniques i sistemes

• Disminució

• Envelliment

• Disminució

• Envelliment

• Concentració parcel·lària i de la propietat

• Latifundi i minifundi

• Concentració parcel·lària i de la propietat

• Latifundi i minifundi

• Revolució verda (intensificació)

• Revolució verda (intensificació)

POBLAMENT

•Criteris: grandària, funcions

•Tipologies:

Dispers (absolut, intercalar, dispers lax).

Concentrat (lineal, apinyat).

•Transformacions

HÀBITAT

•Materials: pedra, fusta, fang.

•Pla: casa bloc o casa composta

POBLAMENT

•Criteris: grandària, funcions

•Tipologies:

Dispers (absolut, intercalar, dispers lax).

Concentrat (lineal, apinyat).

•Transformacions

HÀBITAT

•Materials: pedra, fusta, fang.

•Pla: casa bloc o casa composta

• S. XIX-1986:

Respecte a la propietat: desamortització; reforma agrària; colonització i regadiu.

Respecte a la grandària: concentració parcel·lària i legislació sobre grans finques.

Proteccionisme

Rendiments

• PAC

• S. XIX-1986:

Respecte a la propietat: desamortització; reforma agrària; colonització i regadiu.

Respecte a la grandària: concentració parcel·lària i legislació sobre grans finques.

Proteccionisme

Rendiments

• PAC

Elements humans: la política agrària comunitària (PAC)Elements humans: la política agrària comunitària (PAC)

Integració mercat europeu

Problemes

• Vitivinícola, de l’oli, dels cereals…

• Intervencions

• Vitivinícola, de l’oli, dels cereals…

• Intervencions

Principal soci comercial amb

• Principi de preferència comunitària

• Aranzel exterior comú

• Restitucions (exportació subvencionada)

• Principi de preferència comunitària

• Aranzel exterior comú

• Restitucions (exportació subvencionada)

Per a

Augmentar la competitivitat amb

• FEAGA

• FEADER*

• FEAGA

• FEADER*

• Costs

• Productivitat

• Exigències mediambientals

• Despoblament

• Diferències regionals, segons cultius

Preus elevats mercats internacionals

Excedents • Abandonament

• Quotes

• Extensificació

• Altres productes

• Ajuda única (desvinculada de la producció)

• Abandonament

• Quotes

• Extensificació

• Altres productes

• Ajuda única (desvinculada de la producció)

FactorsFactors

* Abans, FEOGA i FSE

• Liberalització d’intercanvis amb la UE

• Liberalització d’intercanvis amb la UE

• Esforç modernitzador

• Esforç modernitzador

ConseqüènciesConseqüències

Desenvolupament rural

OCMOCM

1. Factors de l’Espai rural1. Factors de l’Espai rural

Amb canvisAmb canvisActivitat Activitat agrícolaagrícola

Aportació de cada component

en amb

Activitat Activitat ramaderaramadera

amb

Activitat Activitat forestalforestal

Nous Nous usosusos

Usos de l’Espai rural: l’activitat agrícolaUsos de l’Espai rural: l’activitat agrícola

• Especialització de la producció

• Tecnificació

• Intensificació


• Tecnificació

• Intensificació

Transformacions estructura agrícola

inclou

• Mecanització

• Consum de pesticides i fertilitzants

• Ús de llavors seleccionades i cultius transgènics

• Noves tècniques: encoixinat, arenat, hivernacles, cultius hidropònics

amb• Regadius

• Disminució del guaret

• Intensius

• Extensius

• Avantatges i problemes

• Distribució geogràficaamb

Pla Nacional de Regadius

Transformacions producció agrícola

• Importància pinsos

• Diferències secà/regadiu

• PAC: quotes, reducció superfície i ajudes deslligadesamb

• Vinculació al cereal

• PAC: ajudes deslligades• Producció de raïm de taula i vi

• Augment dels rendiments; mercats.

• PAC: abandó subvencionat, usos alternatius, substitució• Olives i oli

• Costs i competència. Millores tècniques i foment de la qualitat.

• PAC: de la subvenció a les quotes i les ajudes deslligades.• Creixement vinculat al major nivell de vida.

• Regadiu. Exportació (competència)

• PAC: retirada compensada del mercat

MAPA: aprofitaments agrícoles per CCAA

ambamb

Usos de l’Espai rural: l’activitat ramaderaUsos de l’Espai rural: l’activitat ramadera


• Tecnificació

• Intensificació

• Problemes


• Tecnificació

• Intensificació

• Problemes

Transformacions estructura ramadera• En carn o llet

• Selecció i desaparició de races

amb

Transformacions producció ramadera

• Augment importància

• Ramaderia bovina

• Ramaderia ovina

• Ramaderia porcina

• Ramaderia avícola

• Augment importància

• Ramaderia bovina

• Ramaderia ovina

• Ramaderia porcina

• Ramaderia avícola

• Aptitud càrnia (ext./int.)

• Aptitud càrnia (ext./int.)

• PAC: ajudes a la carn i quotes llet

• Mecanització Augment grandària explotacions

• Augment rendiments

• Estabulació

• PinsosDesplaçament localització geogràfica

• Dependència pinsos

• Reduïdes dimensions explotacions

• Efectes PAC: competència i quotes

• Sanitaris

Localització geogràficacondiciona

• Carn

• Llet

• Ramaderia transhumant (ext.)

• Ramaderia estant (ext.)

• Ramaderia estabulada (int.)

PAC: Extensificació i ajuda deslligada

• Règim intensiu (sistema d’integració)

• Règim extensiu (deveses)

• Règim intensiu (sistema d’integració)

Causes PAC

PAC: Només ajudes exportació.

PAC: ajudes exportació i retirada

La Gomera

són

Combinació de: Medi natural Activitat agrària

Combinació de: Medi natural Activitat agrària

per

PAISATGE NATURAL ACTIVITATS PRIMÀRIESPAISATGE

AGRARI

Paisatges agrarisPaisatges agraris Morfologia

espai rural

Paisatges agrarisPaisatges agraris

Espanya Espanya humidahumida

Interior Interior peninsularpeninsular MediterraniMediterrani CanàriesCanàriesMuntanyaMuntanya

• Localització i medi físic

• Estructura agrària: Població Poblament Propietat

• Agricultura

• Ramaderia

• Explotació forestal

• Localització i medi físic

• Estructura agrària: Població Poblament Propietat

• Agricultura

• Ramaderia


amb

Els paisatges agraris d’EspanyaEls paisatges agraris d’Espanya

• Nord i nord-oest

• Estructura agrària

• Usos

• Nord i nord-oest


• Usos

1. El paisaje agrario de la España húmeda

• Relleu accidentat• Clima oceànic (precipitacions)

amb

• Superpoblació i envelliment• Poblament dispers intercalar• Minifundisme

• Predomini ramaderia

• Agricultura

• Ramaderia


• Secà (per las precipitacions)• Valls• Especialització: horta i plantes farratgeres

• Explotacions petites i mitjanes• Implicacions de la PAC (quotes) i competitivitat europea

Manca de competitivitat

Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya

• Altiplans i depressió de l’Ebre


• Usos

• Altiplans i depressió de l’Ebre


• Usos

2. El paisatge agrari de l’interior peninsular

• Altitud

• Precipitacions escasses

• Risc de gelades• Emigració

• Poblament concentrat (pobles grans en el sud)

• Distribució: Minifundi Duero i Ebre; Gran propietat castellana i secà aragonés i extremeny.

• Agricultura

• Ramaderia


• Secà extensiu (erms i camps)

• Progrés de l’ordi

• Retrocés del guaret (però efectes de la PAC)

• Intensiva en zones de regadiu

(vall de l’Ebre)

Trilogia mediterrània

Socuéllamos (Ciudad Real)

Diversificació productiva

• Ovina en els secans (alimentada amb restolls)

• Boví i porcí intensius.

• Deveses extremenyes (boví)

• Litoral i prelitoral mediterrani, vall del Guadalquivir i Balears


• Usos

• Litoral i prelitoral mediterrani, vall del Guadalquivir i Balears


• Usos

3. El paisatge agrari mediterrani

• Relleu accidentat

• Precipitacions molt escasses

• Població nombrosa.

• Poblament dispers (tendeix a concentrar-se).

• Propietat molt dividida en els regadius.

• Agricultura

• Ramaderia

• Factors favorables al regadiu: temperatures, insolació, protecció relleu, sòls i mercat

• Secans en el Guadalquivir i zones muntanyoses

• Horticultura

• Fructicultura

Trilogia mediterrània i ametler

El cas valencià


• Bovina i porcina a Catalunya (demanda urbana).

• Ovina i caprina en secà.

• Cap de bestiar Guadalquivir.

• Àrees de muntanya


• Usos

• Àrees de muntanya


• Usos

4. El paisatge agrari de muntanya

• Altitud i pendents

• Precipitacions molt abundants

• Hiverns freds• Molt baixa densitat de població.

• Poblament dispers; tendència a la despoblació.

• Xicoteta propietat tancada (bocage); muntanya pública.

• Agricultura

• Ramaderia


• En el fons de les valls (nord).

• Secans en terrasses (sud i aquest).• Extensiva.

• Bovina o ovina en el nord (praderies).

• Ovina en la muntanya mediterrània.

En pisos i amb diferències pel clima

Azparren (Navarra)

• Llenya; fusta (eucaliptus, castany, pi) i cel·lulosa.



• Illes Canàries


• Usos

• Illes Canàries


• Usos

5. El paisatge agrari de Canàries

• Relleu volcànic accidentat

• Clima càlid

• Precipitacions escasses i irregulars• Població en retrocés.

• Poblament concentrat lax.

• Gran propietat en els regadius costaners.

• Agricultura • Regadius litorals: monocultiu, plàstic, tropicals

• Zones mitjanes i altes: secà tradicional

Exportació

Autoconsum

Explotació platanera

amb

o bé

Economia mercat

Explotació capitalista

Crisi món rural

ORDENACIÓ

espai rural

ORDENACIÓ

espai rural

requereix

Espai rural profund

Els espais rurals

4. Dinàmiques recents del món rural4. Dinàmiques recents del món rural

• Usos residencials

• Usos industrials

• Usos terciaris

• Usos paisatgisticoculturals (turisme rural)

• Usos residencials

• Usos industrials

• Usos terciaris

• Usos paisatgisticoculturals (turisme rural)

4.1. Nous usos de l’Espai rural

• Positives

• Negatives

• Positives

• Negatives

• Desenvolupament territorial

• Major equilibri territorial

• «Malestar urbà»

• Descentralització

• Cerca equilibri territorial

amb conseqüències

• Pèrdua d’identitat

• Degradació mediambiental

• Competència pels recursos

• Conflictes socials

Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món rural

• Descens de la població activa ocupada en el sector

• Disminució de la seua contribució relativa (%) al PIB

• Reducció de la participació agrària en el comerç exterior

• Dèficit de la balança comercial agrària (1970-1995)

• Descens de la població activa ocupada en el sector

• Disminució de la seua contribució relativa (%) al PIB

• Reducció de la participació agrària en el comerç exterior

• Dèficit de la balança comercial agrària (1970-1995)

2. Crisi del món rural?

3. Polítiques de desenvolupament rural

• Unió Europea

• Estat espanyol (MARM)

• Comunitats Autònomes

• Unió Europea

• Estat espanyol (MARM)

• Comunitats Autònomes

• Competitivitat, medi ambient, diversificació econòmica i qualitat de vida

• Pla Estratègic Nacional 2007-2013

• Llei per al Desenvolupament Sostenible del Medi Rural

FEADER

• Programes de Desenvolupament Rural

• Directrius d’Ordenació Rural

4. Problemes del món rural

• Demogràfics

• Econòmics

• Equipaments i qualitat de vida

• Mediambientals

• Demogràfics

• Econòmics

• Equipaments i qualitat de vida

• Mediambientals

• Envelliment i abandó

• Baixa qualificacióaccentua

Atur

• Escassa diversificació econòmica en el camp

• Insuficiència tecnològica

• Dependència respecte a la indústria i el mercat

• Necessitat d’adaptar-se a les característiques de la demanda

• PAC: noves exigències de sanitat, seguretat alimentària i benestar animal

Mecanització

• Accessibilitat

• Serveis

• Equipaments

Baixa densitat demogràfica

Debat finançament autonòmic

• Vegetació

• Sòl

• Aigües

• Biodiversitat

• Supervivència de paisatges naturals

Desforestació

Sobreexplotació i contaminació

Mesures

Mesures

Bones Pràctiques Agràries

Mesures

Mesures

Agricultura ecològica


Costes

en

en

amb


ProtagonistesProtagonistes

Ordenació de l’Espai rural

amb • Unió Europea

• CCAA

• Administració local

Política de desenvolupament rural

• Medi ambient

• Infraestructures

• DiversificacióOrdenació rural

Ordenació espai rural

• Desenvolupament econòmic

• Millorar les infraestructures i equipaments

• Preservar el medi ambient

• Desenvolupament econòmic

• Millorar les infraestructures i equipaments

• Preservar el medi ambient

Per a

• Diversificació econòmica

• Modernització

• Promoció de cooperatives

• Indústria agroalimentària i artesania

• Turisme rural

para

Frenar l’èxode rural

D.O. i denominacions qualitat

contraDependència respecte indústria

Per a

• Absorbir migració rural en petits nuclis urbans

• Política desenvolupament rural UE

• Agricultura ecològica

amb • Silvicultura

• Extensificació• Adaptació noves

demandes

Reducció contaminació agrícola

amb

amb

• Descens població activa

• Disminució contribució PIB

• Balança deficitària

• Descens població activa

• Disminució contribució PIB

• Balança deficitària

Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera

Activitat Activitat pesquerapesquera

Política Política pesquerapesquera

• Regions pesqueres• Activitat pesquera

• Regions pesqueres• Activitat pesquera

ProblemesProblemes

• Importància PPC• Regulació (caladors)• Reconversió• Trets flota pesquera• Aqüicultura• Política

mediambiental

• Importància PPC• Regulació (caladors)• Reconversió• Trets flota pesquera• Aqüicultura• Política

mediambiental

Indicadors de Indicadors de la crisisla crisis

• Restriccions caladors

• Disminució i envelliment població activa

• Problemes flota pesquera.

• Problemes mediambientals

• Restriccions caladors

• Disminució i envelliment població activa

• Problemes flota pesquera.

• Problemes mediambientals

• Espai pesquer: regions

• Activitat pesquera

• Espai pesquer: regions

• Activitat pesquera

1. Espai activitat pesquera

2. La crisis de la pesca

• Indicadors

• Política pesquera

• Problemes

• Indicadors

• Política pesquera

• Problemes

• Caladors

• Aigües territorials

• Quotes (PPC)

amb

• Espècies: predomini del peix blanc; lluç, tonyina, sardina, anxova i bonic.

• Destí: consum humà (esp. fresc).

• Flota: artesanal / altura / gran altura

• Evolució: descens des de 1977.

• Descens de la població activa (0,25% en 2007)

• Disminució de la contribució al PIB (<1%)

• Comerç exterior deficitari

• Unió Europea: directrius 2007-2013

• Estat espanyol: planificació general i Pla Estratègic Nacional

• CCAA: aigües costaneres

• Competitivitat

• Sostenibilitat

• FEP


2. La crisi de la pesca

• Problemes• Problemes

• Esgotament dels caladors nacionals

• Quotes i parades biològiques per als caladors comunitaris

• Restriccions en els caladors internacionals

Acords internacionals

Capacitat excessiva en relació amb els recursos disponibles

• Disminució i envelliment de la població activa

• Grandària excessiva de la flota

• Excessiu nombre d’embarcacions de xicotet tonatge

• Sobreexplotació

• Contaminació

estructurals

mediambientals

Caladors Caladors

Recuperació recursos

• ZEE

• Organitzacions regionals de Pesca


• Integració en el mercat interior comunitari

• Liberalització d’intercanvis

• Regulació

• Reconversió i ajust estructural

• Protecció mediambiental

• Integració en el mercat interior comunitari

• Liberalització d’intercanvis

• Regulació

• Reconversió i ajust estructural

• Protecció mediambiental

La política pesquera comunitaria (PPC)

Política de fixació de preusamb

Reducció capacitat pesquera espanyola

amb

suposa

• Accés a caladors comunitaris (parades biològiques i quotes)

• Acords pesquers bilaterals amb tercers països

• Reducció del número i grandària de les embarcacions

• Empreses pesqueres conjuntes

• Renovació i modernització

• Ajudes a les regions afectades

• Desenvolupament de l’aqüicultura

• Quotes per a les captures

• Prohibició de determinades arts de pesca

• Recuperació dels caladors nacionals


Matèries primeres i fonts d’energia

L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l



La indústria actual

• D’origen orgànic

• Minerals: metàl·lics, no metàl·lics i roques industrials

• Problemes mineria

Les fonts d’energia

La indústria: 1855-1975

Crisi i reestructuració:

1975-1985

• Desequilibri i dependència energètica

• Fonts energia primària:

Carbó

Petroli

Gas natural

E. nuclear

E. hidràulica

E. renovables

• Producció i consum electricitat

• Problemes i política energètica

• Evolució històrica

• Producció industrial

• Estructura industrial

• Localització industrial

• Àrees industrials

• Política industrial

• Crisi industrial Causes Conseqüències

• Reestructuració industrial:

Reconversió Reindustrialització

• Recuperació industrial.

• Canvis III Revolució Industrial

• Producció industrial Sectors madurs Sectors

dinàmics Sectors punta

• Estructura i problemes

• Localització

• Àrees industrials


Les matèries primeres

• Consum: evolució i sectors

• Producció interior

• Taxa d’autoabastiment

• Consum: evolució i sectors

• Producció interior

• Taxa d’autoabastiment

1.1. Desequilibri i dependencia energética

• Carbó

• Petroli

• Gas natural

• Energia nuclear

• Carbó

• Petroli

• Gas natural

• Energia nuclear

1.2. Principales fuentes de energía primaria

problemes

• Jaciments• Demanda• Costs

• Derivats per al transport i la indústria (refineries)

• Petroquímica

• Centrals tèrmiques


• Calefaccions

• Siderúrgia i fàbriques de cimentReconversió

• Ús calorífic

• Petroquímica

• Electricitat

• Electricitat (8 centrals)

• Medicina

• Projecte ITER

problemes

• Dependència externa

• Riscs

• Residus

Moratòria nuclear

• Energia hidràulica

• Energies renovables

• Energia hidràulica

• Energies renovables

1.2. Principals fonts d’energia primària

problemesFluctuacions

Electricitat Competència amb altres usos hídrics

amb• Medi natural favorable

• Suport governamental

Energia elèctrica, tèrmica o mecànica

però • Cost

• Limitacions tecnològiques

• Minicentrals hidràuliques

• Biomassa i biocarburants

• Energia eòlica i eòlica marina

• Energia solar

• Energia geotèrmica

• Energia mareomotriu

Parcs eòlics

Horts solars


• Centrals termoelèctriques

• Centrals fotovoltaiques

• Centrals tèrmiques• Centrals nuclears• Centrals hidroelèctriques• Centrals eòliques• Centrals fotovoltaiques

• Centrals tèrmiques• Centrals nuclears• Centrals hidroelèctriques• Centrals eòliques• Centrals fotovoltaiques

Producció d'electricitat

• Motors• Producció de calor o fred• Il·luminació• Transmissió electrònica

• Motors• Producció de calor o fred• Il·luminació• Transmissió electrònica

Consum d'electricitat

• Població• Equipament industrial• Renda per habitant


• Reducció de la competitivitat

• Impacte mediambiental


• Reducció de la competitivitat


Problemàtiques

• Seguretat en l’abastiment

• Competitivitat

• Reducció de l’impacte mediambiental

• Seguretat en l’abastiment

• Competitivitat

• Reducció de l’impacte mediambiental

Política energética

• Directrius de la UE

• Estat

• CCAA

• Liberalització del mercat energètic

• Augment de l’eficiència energètica i estalvi energètic

Dues vegades 20 per al 2020

Dues vegades 20 per al 2020

Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència

Energètica 2004-2012

Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència

Energètica 2004-2012

• Reducció del consum

• Tancament d’instal·lacions

• Quotes d’emissions

• Captura i emmagatzemament de CO2

• Depuració i reutilització

• Investigació

• Mesures de seguretat

El procés d’industrialització (1855-1975)L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l



• Mala dotació de matèries primeres i fonts energètiques

• Inversió insuficient

• Demanda limitada

• Endarreriment tecnològic

• Situació exterior desfavorable (pèrdua colònies)

• Política inadequada (proteccionisme)

• Mala dotació de matèries primeres i fonts energètiques

• Inversió insuficient

• Demanda limitada

• Endarreriment tecnològic

• Situació exterior desfavorable (pèrdua colònies)

• Política inadequada (proteccionisme)

1.1. Industrialització lenta fins 1900

• Desenvolupament de la mineria

• Augment de la inversió

• Increment de la demanda (política d’obres públiques)

• Avanços tècnics (segona revolució industrial)

• Proteccionisme

• Desenvolupament de la mineria

• Augment de la inversió

• Increment de la demanda (política d’obres públiques)

• Avanços tècnics (segona revolució industrial)

• Proteccionisme

1.2. Creixement lent primer terç segle XX

per

per

1.3. Estancament durant guerra i postguerra

Alts Forns de Biscaia (Sestao)

• Liberalització importacions

• Augment inversió (multinacionals i altres capitals)

• Augment demanda productes industrials

• Baix preu energia

• Transferències tecnològiques exterior

• Plans desenvolupament estatals

• Liberalització importacions

• Augment inversió (multinacionals i altres capitals)

• Augment demanda productes industrials

• Baix preu energia

• Transferències tecnològiques exterior

• Plans desenvolupament estatals

1.4. Desenvoupament industrial (1960-1975)

per

Expansió capitalista

Creixement nivell vida

• Sector siderometal·lúrgic

• Sector tèxtil (cotó)

• Sector siderometal·lúrgic

• Sector tèxtil (cotó)

• Incorporació innovacions tècniques I Revolució Industrial

• Incorporació innovacions tècniques I Revolució Industrial

Segona meitat segle XIX

• Sectors bàsics

• Indústries de béns de consum

• Indústries de béns d’equip

De 1900 a 1975

impuls

INI

Augment del nivell de vida

Multinacionals

• Incorporació innovacions tècniques II Revolució Industrial

• Incorporació innovacions tècniques II Revolució Industrial

Desenvolupisme

(època franquista)

• Convivència xicotetes fàbriques tradicionals amb grans fàbriques amb sistema fordista

Sistema de producció

Economies d’escala

• Convivència majoria xicotetes empreses amb grans empreses: INI o multinacionals (des de 1 1/3 segle XX)

Dimensió empreses

Dependència externa

• Tecnològica

• Financera

• Energètica

• Escassa inversió en tecnologia

• Proteccionisme

Mà d’obra

• Creixement

• Escassa qualificació

• Conquistes socials des del primer terç del XX

• Indústria de béns de consum

• Indústria bàsica

• Àrees de base extractiva

• Àrees de base portuària

• Àrees urbà-industrialssón

• Objectiu: reduir costs

• Factors clàssics localització industrial

• Tendència concentració industrial

• Objectiu: reduir costs

• Factors clàssics localització industrial

• Tendència concentració industrial

Factors i tendències de localització industrial

Economies d’aglomeració

• Proximitat matèries primeres i fonts d’energia

• Mercat de consum ampli

• Mà d’obra

• Sistemes de transport

• Disponibilitat de capital

• Sectors auxiliars

• Infraestructures i equipaments


• Proximitat matèries primeres i fonts d’energia

• Mercat de consum ampli

• Mà d’obra


• Disponibilitat de capital

• Sectors auxiliars

• Infraestructures i equipaments


amb

Importància diversa

segons • Sector productiu

• Època

• Rendibilitat

• Economies d’escala

Economies externes

amb• Prioritats

• Incentius

en

• Concentració perifèria• Concentració perifèria• Àrees de base

extractiva


• Àrees urbà-industrials

• Focus industrials (agroindústria)

• Àrees de base extractiva


• Àrees urbà-industrials

• Focus industrials (agroindústria)

• Màlaga-Marbella

• Zona cantàbrica

• Zona catalano-levantina

• Madrid

• Màlaga

• Astúries

• Cantàbria

• País Basc

en

Primeres àrees industrials

Proximitat dels jaciments

Siderúrgia

en• Ports cantàbrics

• Barcelona

• València

• Mà d’obra

• Consum

• Serveis i equipaments

Consolidació dels desequilibris s. XX

Consolidació dels desequilibris s. XX

• Zona cantàbrica: indústria pesada

• Zona mediterrània: indústries lleugeres; diversificació

• Madrid: diversificació

Concentració vs. saturacióNous espais industrials (anys 60)

• Perifèries grans aglomeracions urbanes

• Eixos industrials

• Enclavaments industrials (pols industrials)

Centralisme

Gran fàbrica

Empreses petites

en

Deseconomies d’aglomeració

• Vies de comunicació

• Desenvolupisme

• Política proteccionista

• Intervenció estatal

• Objectius

• Política proteccionista

• Intervenció estatal

• Objectius

Marc i objetius

• Empreses públiques

• Política industrial• Impuls industrial

• Correcció desequilibris territorials

Plans Desenvolupament (1964-1975)

Promoción y descongestión industrial

• Promoció industrial

• Descongestió


• Descongestió

amb• Pols de promoció i

desenvolupament

• Altres actuacions

peròResultats escassos

amb• Polígons descongestió

industrial

• Zones de Preferent Localització Industrial

• Polígons de Preferent Localització Industrial

• Grans Àrees d’Expansió Industrial

Crisi i reestrucuració industrial (1975-1985)

L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l



1.1. Causes crisis

• Tancament d’empreses

• Caiguda producció i beneficis

• Endeutament

• Desocupació

• Disminució aportació industrial al PIB

• Consolidació posició semiperifèrica d’Espanya

1.2. Conseqüències

són Externes: canvis economia mundial

• Encariment energia

• Tercera Revolució Industrial

• Globalització economia

• Canvis demanda

amb

• Noves tecnologies

• Nous sectors

• Nous sistemes de producció

Descentralització productiva

Societat de consum

• Innovació

• Diversificació

requereixen

Divisió internacional del treball

Competència asiàtica (NPI)

Internes:

• Deficiències estructurals

• Inestabilitat política

• Especialització en sectors madurs

• Retard tecnològic


Internes:

• Deficiències estructurals

• Inestabilitat política

• Especialització en sectors madurs

• Retard tecnològic


amb

Manifestació contra el tancament d’ENSIDESA (Mieres, 1978)

són

2.1. Reconversió industrial

2.2. Reindustrializació

erenSectors industrials

madurs

Sectors industrials madurs

amb ajudes estatals

• Financeres

• Fiscals

• Laborals

• Financeres

• Fiscals

• Laboralsamb

Assegurar la viabilitat i competitivitat dels sectors en crisi

Assegurar la viabilitat i competitivitat dels sectors en crisi

amb • Disminució de la capacitat productiva (tancaments)

• Acomiadaments

• Sanejament financer

• Modernització i especialització

• Disminució de la capacitat productiva (tancaments)

• Acomiadaments

• Sanejament financer

• Modernització i especialitzacióExigències de la CEE

Resultats

• Fort augment desocupació

• Les beneficiàries van ser les grans empreses

• Fort augment desocupació


Diversificar l’activitat i crear ocupació en les zones més afectades per la reconversió

Diversificar l’activitat i crear ocupació en les zones més afectades per la reconversió

amb • Zones d’Urgent Reindustrialització (ZUR)

• Zones d’Urgent Reindustrialització (ZUR)

• Incentius fiscals i financers

• Subvencions a l’ocupació

• Incentius fiscals i financers

• Subvencions a l’ocupació

eren

• Ferrol-Vigo

• Astúries

• Ria del Nervión

• Barcelona

• Madrid

• Badia de Cadis

• Ferrol-Vigo

• Astúries

• Ria del Nervión

• Barcelona

• Madrid

• Badia de Cadis

Resultats

• Ocupació insuficient


• Majors desequilibris regionals

• Ocupació insuficient


• Majors desequilibris regionals

per

La indústria espanyola en l’actualitat

L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l



1.1. Incorporació Comunitat Europea

1.2. Canvis Tercera Revolució Industrial

• Augment del mercat

• Entrada capital i tecnologia

• Augment del mercat

• Entrada capital i tecnologia

• Adopció normativa europea

• Competència

• Supressió monopolis i ajudes estatals

• Adopció normativa europea

• Competència

• Supressió monopolis i ajudes estatals

però

es basa en

Innovació (coneixement)

• Canvis en la producció industrial

• Canvis en l’estructura industrial

• Canvis en la localització industrial

• Canvis en la política industrial

Microelectrònica

Nous sectors d’alta tecnologia: telemàtica, robòtica, instruments de precisió, nous materials, tranportes, biotecnologia, làser, energies renovables

• En el sistema de producció

• En la grandària de les empreses

• En l’ocupació industrial

• En el sistema de producció

• En la grandària de les empreses

• En l’ocupació industrial

• Flexibilització

• Descentralització

Economies de gamma

Economies de gamma

Pimes

SubcontractesSubcontractes• Qualificació

• Terciarització

• Desregulació

• Difusió

• Concentració (àrees centrals)

• Difusió

• Concentració (àrees centrals)

Recuperació industrial

Millora processos productius

Obtenció nous productes

Millora gestió i organització

Nous mètodes comercialització

Millora processos productius

Obtenció nous productes

Millora gestió i organització

Nous mètodes comercialització

amb

2.1. Sectors industrials madurs

Importància sectors madurs

Sectors dinàmics

Sectors punta

Reconversió

Capital estranger

Endarreriment

• Reducció de la demanda

• Pèrdua de competitivitat

• Reconversió (retalls de producció per la UE)

amb

• Siderúrgia (acer)

• Transformats metàl·lics (maquinària)

• Electrodomèstics de línia blanca

• Construcció naval

• Tèxtil, confecció, calçat

són

Integral: Astúries. No integral: P. Basc, Cantàbria, Navarra, Catalunya

P. Basc, Madrid, Barcelona

P. Basc, Navarra, Cantàbria, Aragó

P. Basc, Cantàbria, Galícia, Andalusia

P. Valencià, Catalunya

2.2. Sectors industrials dinámics

• Elevada demanda

• Alta productivitat i especialització

• Grans empreses amb capital estranger

• Automòbil

• Sector químic

• Sector agroalimentari

Característiques

• Reconversió

• Ajudes públiques

• Multinacionals

• Deslocalització

• Exportació

Palència, València, Valladolid, Saragossa, Madrid, Barcelona, Vigo

Localització

amb• Capital estranger

• Escassa investigació• Petroquímica (refineries)

• Química de transformació (empreses petites): P. Basc, litoral català, Madrid

Catalunya, Andalusia, P. Valencià

són

- Los espacios industriales -

2.3. Sectors industrials punta

• Elevada intensitat tecnològica

• Diferenciació productes

• Alta demanda

• Elevada intensitat tecnològica

• Diferenciació productes

• Alta demanda

amb

• Endarreriment respecte Europa

• Localització: parcs tecnològics o científics

• Endarreriment respecte Europa

• Localització: parcs tecnològics o científics

son• Material elèctric i electrònic

• Ordenadores

• Instruments òptics i precisió

• Material elèctric i electrònic

• Ordenadores

• Instruments òptics i precisió

• Voltants metròpolis i ciutats mitjanes

• Serveis complementaris

• Incubadores de empreses

• Objectiu: motor desenvolupament local

• Voltants metròpolis i ciutats mitjanes

• Serveis complementaris

• Incubadores de empreses

• Objectiu: motor desenvolupament local

Concentració Madrid, Catalunya i eixos industrials més dinàmics

Concentració Madrid, Catalunya i eixos industrials més dinàmics

Accentuació desequilibris espacials

Parc tecnològic de San Sebastián

Reduïda dimensió mitjana

Dèficit balança de pagaments tecnològicaDèficit balança de pagaments tecnològica

• Avantatges: flexibilitat

• Inconvenients: menor competitivitat

• Avantatges: flexibilitat

• Inconvenients: menor competitivitat

Investigació i innovació insuficients

• Falta d’inversió

• Concentració sectorial i territorial

• Grans empreses

• Falta d’inversió

• Concentració sectorial i territorial

• Grans empreses

Dependència tecnològica

4.1. Factors actuals localització

• Pèrdua importància factors clàssics: Proximitat recursos naturals Proximitat mercats

• Disponibilitat transport i comunicació

• Disponibilitat mà d’obra

• Accés innovació i informació

• Avantatges competitius del territori

• Pèrdua importància factors clàssics: Proximitat recursos naturals Proximitat mercats

• Disponibilitat transport i comunicació

• Disponibilitat mà d’obra

• Accés innovació i informació

• Avantatges competitius del territori

Mitjans innovadors

4.2. Tendències actuals: difusió i concentració

• Difusió a espais perifèrics

• Concentració espais centrals

• Difusió a espais perifèrics

• Concentració espais centrals

• Deseconomies d’aglomeració

• Millores tecnològiques i en el transport

• Industrialització endògenaSectors madurs

Desconcentració i deslocalització• Sectors noves

tecnologies

• Seus socials empreses

5.1. Àrees industrials desenvolupades

• Espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona

• Reconversió i revitalització

• Terciarització

• Espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona

• Reconversió i revitalització

• Terciarització

5.2. Àrees i eixos Industrials en expansió

• Causes: difusió industrial o industrialització endògena

• Corones metropolitanes

• Franges periurbanes

• Eixos desenvolupament industrial

• Àrees rurals

• Causes: difusió industrial o industrialització endògena

• Corones metropolitanes

• Franges periurbanes

• Eixos desenvolupament industrial

• Àrees rurals

• Indústries tradicionals deslocalitzades (en polígons industrials)

• Empreses innovadores (en parcs tecnològics)

• Indústries petites i tradicionals (en polígons de naus adossades)

• Vall de l’Ebre i eix mediterrani

• Eixos interiors (regionals i comarcals)

Aprofitament vies comunicació

• Empreses relocalitzades o autòctones

• Sectors madurs

• Gran fàbrica i pimes dependents

• Reconversió

• Conflictivitat laboral i deteriorament mediambiental i urbà

• Sectors madurs

• Gran fàbrica i pimes dependents

• Reconversió

• Conflictivitat laboral i deteriorament mediambiental i urbà

• Desindustrialització

• Emigració

• Pèrdua competitivitat

• Revitalització industrial

5.4. Àrees industrialització induïda i escassa

• Zones afectades per la política desenvolupista (pols de promoció i desenvolupament)

• Àrees d’industrialització escassa per localització perifèrica

• Zones afectades per la política desenvolupista (pols de promoció i desenvolupament)

• Àrees d’industrialització escassa per localització perifèrica

Aragó, Castella i Lleó, Andalusia

Extremadura, Balears, Canàries i Castella-La Manxa

5.3. Àrees i eixos industrials en declivi

6.1. Marc i objetius

• Obertura exterior

• Disminució intervenció estatal

• Intervenció UE

• Participació CCAA

• Obertura exterior

• Disminució intervenció estatal

• Intervenció UE

• Participació CCAA

Integració mercat mundial

• Canvis en la política aranzelària

• Augment del comerç exterior

• Augment del flux d’inversions

• Deslocalitzacions

• Desaparició de l’INI

• Privatitzacions

ambEstratègia de Lisboa I+D

ambConferències Sectorials

objectius

• Competitivitat (innovació)

• Equilibri territorial

• Sostenibilitat

• sectorials

• estructurals

• territorials

• mediambientalsmitjançant

Polítiques

6.2. Política sectorial

Objectiu: modificació estructura productiva (sectors)

• Culminació reconversió i reindustrialització

• Observatoris industrials

• Suport front competència exterior

• Culminació reconversió i reindustrialització

• Observatoris industrials

• Suport front competència exterior

Prohibició ajudes estatals (UE)

Normativa UE

6.3. Política estructural

Objectiu: competitivitat i internacionalització

• Respecte a la grandària de les empreses

• Foment d’I+D’i

• Respecte a la grandària de les empreses

• Foment d’I+D’i

• Suport Pimes

• Suport grans empreses

• Col·laboració

• Internacionalització

• Pla Foment Empresarial

• Pla Innoempresa

• Agrupacions Empreses Innovadores

• Districtes industrials

• Pla Foment Empresarial

• Pla Innoempresa

• Agrupacions Empreses Innovadores

• Districtes industrials

mitjançant

Pla Nacional d’I+D’i 2008-2011

Pla Nacional d’I+D’i 2008-2011

Augment despeses I+D

Millora investigació i col·laboració publicoprivada

Transferència investigació a empreses

Participació programes internacionals (Eureka)

Investigació i innovació en empreses i sectors

Extensió TIC

Augment despeses I+D

Millora investigació i col·laboració publicoprivada

Transferència investigació a empreses

Participació programes internacionals (Eureka)

Investigació i innovació en empreses i sectors

Extensió TIC

Pla BolonyaI+D per CCAA

Foment Competència

6.4. La política territorial

Objectiu: correcció desequilibris espacials


• Política de desenvolupament endogen


• Política de desenvolupament endogen

Llei d’Incentius Regionals

Bases

• Microplanificació (entitats locals)

• Suport a les pimes locals

• Foment de la innovació i la informació

Agències de Desenvolupament Regional

Agències de Desenvolupament Local

Societats Desenvolupament Industrial

Districtes industrials (clusters)

Agències de Desenvolupament Regional

Agències de Desenvolupament Local

Societats Desenvolupament Industrial

Districtes industrials (clusters)

6.5. Política medioambiental

Objectius

• Sobreexplotació recursos naturals

• Contaminació ambiental

• Degradació paisatge

• Deteriorament Patrimoni Industrial

• Sobreexplotació recursos naturals

• Contaminació ambiental

• Degradació paisatge

• Deteriorament Patrimoni Industrial

Problemàtiques

Desenvolupament sostenible

mitjançant

• Prevenció

• Investigació

• Correcció

Indústria verd

Auditories mediambientals

Rehabilitació

• Solució problemes ambientals

• Protecció patrimoni industrial

Els serveis a EspanyaL’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l



• Augment nivell de vida

• Mecanització sector agrari

• Desenvolupament industrial

• Tercera revolució industrial

• Auge turisme

• Increment serveis públics (Welfare State)

• Incorporació dona món laboral

• Augment nivell de vida

• Mecanització sector agrari

• Desenvolupament industrial

• Tercera revolució industrial

• Auge turisme

• Increment serveis públics (Welfare State)

• Incorporació dona món laboral

• Augment aportació PIB (66,8%)

• Població activa (69,6%)

• Augment aportació PIB (66,8%)

• Població activa (69,6%)

Components del PIB a preus corrents (2007)

1.1. Causes terciarització

amb

1.2. Característiques sector terciari

• Serveis privats

• Serveis públics

• Serveis a l’empresa

• Serveis de distribució

• Serveis socials

• Serveis al consumidor

• Serveis privats

• Serveis públics

• Serveis a l’empresa

• Serveis de distribució

• Serveis socials

• Serveis al consumidor Heterogeneïtat serveis

Heterogeneïtat serveis

• La majoria de les empreses totals

• Predomini de les pimes

• Creixent percentatge de la població activa

• Grans contrasts en la mà d’obra

• Important aportació al PIB

• Substitució per encariment

• Canvis produïts per les noves tecnologies

• La majoria de les empreses totals

• Predomini de les pimes

• Creixent percentatge de la població activa

• Grans contrasts en la mà d’obra

• Important aportació al PIB

• Substitució per encariment

• Canvis produïts per les noves tecnologies

1. El procés de terciarització de l'economia1. El procés de terciarització de l'economia1.3. Desequilibris territorials

per • Volum de la població

• Grau d’urbanització

• Nivells de desenvolupament i renda

• Volum de la població

• Grau d’urbanització

• Nivells de desenvolupament i renda

suposarà

Majors desequilibris

territorials

Majors desequilibris

territorials

2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions

2.1. El sistema de transport

DefinicióConjunt de mitjans i infraestructures per al desplaçament de persones i mercaderies entre llocs geogràfics

Conjunt de mitjans i infraestructures per al desplaçament de persones i mercaderies entre llocs geogràfics

amb funcions

• Polítiques

• Demogràfiques

• Econòmiques

• Socials

• Culturals

• Internacionals

2.2. Característiques i problemes

• Medi físic desfavorable

• Estructura radial

• Predomini del transport per carretera

• Modernització tecnològica

• Desequilibris territorials en densitat, intensitat i qualitat

• Integració en la xarxa europea


• Accessibilitat

• Utilització

diferències en


2.3. Política de transports

Pla estratègic d’Infraestructures de Transport 2005-2020 (PEIT)

Pla estratègic d’Infraestructures de Transport 2005-2020 (PEIT)

Objectius

• Cohesió territorial i social

• Sostenibilitat

• Competitivitat

Correcció caràcter radial xarxa

Disminució pes transport carretera

Millora eficiència

Accessibilitat

Estudi impacte ambiental

Integració Europa


• Repartiment competències

• Disseny radial

• Predomini transport viatgers i mercaderies

• Diversitat característiques tècniques

• Desequilibris territorials

• Reducció contaminació i “carreteres verdes”

• Planificació (PEIT)

• Integració UE

• Estat

• CCAA

• Diputacions i capítols

• Accessibilitat

• Cost

en

• Densitat

• Intensitat tràfic

• Accessibilitat

Desenvolupament

Població dispersa

Fragmentació territorial pel relleu

Illes

Densitat urbana

Densitat industrial

Densitat turística

Principals zones industrials i turístiques

Corredors radials

Nusos vies gran capacitat• Accessibilitat: xarxa

mallada alta capacitat

• Conclusió eixos pendents

2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport

• Repartiment de competències

• Competència d’altres mitjans de transport

• Tres xarxes

• Tràfic de viatgers i mercaderies inferior al de la UE

• Diversitat i mediocritat de característiques tècniques


• Actuacions mediambientals

• PEIT

• Integració UE

• Estat

• CCAA

• Accessibilitat: xarxa mallada

• Millora de la seguretat i els temps

• Modernització

• Augment del tràfic de viatgers (proximitats)

• Augment del tràfic de mercaderies

Problemes financers

Tancament línies secundàries

Vies verdes

• RENFE

• Alta velocitat

• Via estreta

ADIF, RENFE, FEVE

• Infraestructures

• Accessibilitat

Intermodalitat

• Xarxes transeuropees

• Interoperabilitat

• Liberalització


IES Joan Fuster (Bellreguard)

• Repartiment de competències

• Característiques del tràfic de viatgers i mercaderies

• Necessitat de millores tècniques



• PEIT

• Integració UE: autopistes del mar

• Estat

• CCAA

• Tràfic de viatgers escàs

• Tràfic interior de mercaderies: productes petroquímics

• Tràfic internacional de mercaderies: molt important

• Granels sòlids

• Granels líquids

• Contenidors

Intermodalitat

Zones d’activitat logística (ZAL)

finalitatCaptació i distribució mercaderies

• Tràfic

• Equipaments

• Inversions

pretén



• Ràpid creixement

• Xarxa radial i jeràrquica

• Contrasts tràfic passatgers i mercaderies



• PEIT

• Liberalització i privatitzacions (UE)

• Integració aèria UE

• Augment renda

• Turisme

• Canvis organització espacial economia

• Globalització

• Companyies Low Cost

• Nuclis urbans destacats

• Àrees turístiques

• Zones econòmiques importants

• Viatgers: molt competitiu

• Mercaderies: valuoses o peribles

Finalitat • Especialització

• Accessibilitat i infraestructures

• Aeroports com a factors de desenvolupament

• Integració en els serveis europeusCel Únic Europeu



• De mercaderies

• De passatgers

• De mercaderies

• De passatgers

• UTI

• ZAL



Port i ZAL de València

3. El sector turístic3. El sector turísticIES Joan Fuster (Bellreguard)

Platja de Gandia en agost


Turisme

Definició Conjunt activitats exercides per les persones en els viatges i estades realitzats fora del seu entorn habitual per motius d’oci, negoci o altres motius sense remuneració, i durant un període de temps inferior a un any.

Conjunt activitats exercides per les persones en els viatges i estades realitzats fora del seu entorn habitual per motius d’oci, negoci o altres motius sense remuneració, i durant un període de temps inferior a un any.

• Turisme receptor (estranger)

• Turisme intern

• Turisme emissor

• Turisme receptor (estranger)

• Turisme intern

• Turisme emissor

Recursos turístics

• Recursos naturals

• Recursos culturals

• Recursos naturals

• Recursos culturals

Arribades de turistes internacionals (2007)

Ingressos per turisme internacional (2007)

3. El sector turístic3. El sector turístic


El model turístic tradicional

• Turisme de masses de sol i platja

• Oferta abundant i barata

• Dependència respecte tour-operadors internacionals

• Demanda de poder adquisitiu medi-baix

• Concentració estival

• Concentració geogràfica

• Fort impacte ambiental

CRISI model turísticCRISI

model turístic

• Crisi econòmica mundial

• Problemes de l’oferta turística espanyola Inflació sense qualitat Falta d’adaptació als canvis de la

demanda

• Noves destinacions turístiques competidors



Reconversió envers nou model turístic

• Oferta turística major qualitat

• Diversificació oferta

• Diversitat oferta estacional i geogràfica

• Menor dependència exterior

• Major sostenibilitat

• Oferta turística major qualitat


• Diversitat oferta estacional i geogràfica

• Menor dependència exterior

• Major sostenibilitat

Nou auge del turisme

• Ingrés CEE

• Creixement turisme intern

• Ingrés CEE

• Creixement turisme intern


• Saturació

• Pèrdua qualitat

• Problemes ambientals

• Difícil amortització

Oferta turística

• Promotors producte (institucions, oficines turisme, agències viatge)

• Instal·lacions turístiques:Oferta allotjament:Oferta manutencióOferta oci

- Los espacios turísticos -

Demanda turística

Augment nivell vida

• Establiments hotelers• Establiments extrahotelers



Oferta turística

• Turisme aquàtic (sol i platja, interior, termal)• Turisme de muntanya (neu, senderisme…)• Ecoturisme• Turisme rural• Turisme urbà (cultural, negocis, oci…)

• Turisme aquàtic (sol i platja, interior, termal)• Turisme de muntanya (neu, senderisme…)• Ecoturisme• Turisme rural• Turisme urbà (cultural, negocis, oci…)

• Diversificació demanda• Fugida espais més saturats• Turisme nacional al llarg de l’any• Turisme factor desenvolupament rural

• Diversificació demanda• Fugida espais més saturats• Turisme nacional al llarg de l’any• Turisme factor desenvolupament rural



Espais amplis amb elevada densitat turistes (estrangers o nacionals).

Espais turístics individualitzats amb atractius concrets.

Definició

• De temporada (alta estacionalitat)

• Especialment turístics (estades prolongades)

• Amb visites puntuals sense elevada estacionalitat

5.1. Las áreas turísticas de alta densidad

5.2. Las áreas turísticas de baja y media densidad. Puntos turísticos

• Difusió del turisme de sol i platja

• Nous tipus de turisme



Repercussions demogràfiques

Repercussions poblament

Urbanisme a Peníscola (Castelló)


Turisme rural


Repercussions econòmiques

• Vies de gran capacitat• Aeroports• Instal·lacions

portuàries

• Vies de gran capacitat• Aeroports• Instal·lacions

portuàries

Repercussions polítiques, culturals i sociològiques

• Contacte entre diferents cultures• Incidència (positiva o negativa) sobre

societat local

• Contacte entre diferents cultures• Incidència (positiva o negativa) sobre

societat local



Repercussions ordenació territori

Urbanisme a Peníscola (Castelló)

Repercussions mediambientalsper

Polítiques desenvolupadores



Problemàtiques

• Predomini model tradicional

• Noves exigències demanda

• Augment competència internacional

Política turística

Pla Turisme Espanyol Horitzó 2020

• Increment qualitat oferta


• Ús noves tecnologies

• Innovació i coneixement (I+D)

• Promoció turística

• Millora comercialització

• Sostenibilitat



1.1. Característiques i transformacions

• Més de 800.000 locals i tres milions d’ocupats (2008)

• Canvis demanda

• Canvis oferta comercial

• Augment de la capacitat de compra

• Diversificació de la clientela

• Dispersió dels consumidors

• Menor freqüència de compra

• Incorporació de la dona al mercat laboral

• Diversificació dels productes

• Noves formes de venda

• Ús de les noves tecnologies

1.2. Tipus de comerç interior

• Comerç majorista

• Comerç detallista

en • Perifèria ciutats

• Catalunya, Andalusia, Madrid

en • Cascs urbans i perifèries

• Catalunya, Andalusia, Madrid

• Comerç tradicional

• Noves formes comercials

• Trasllat als centres comercials

• Franquícies

• Autoservei

• Grans superfícies comercials

• Per catàleg, televenda, per màquina, per internet

• Autoservei

• Grans superfícies comercials

• Per catàleg, televenda, per màquina, per internet

Supermercats

4. El comerç4. El comerç

1.3. Els espais del comerç interior

• Diverses funcions socials

• Influència ordenació espai


• Mercat de consum

(densitat de població i renda)

Àrees comercials Desequilibris espacials

1.4. La política comercial interior

• Llei de Comerç (1996)

• Pla de Millora de la Qualitat del Comerçper Resoldre problemes comerç

detallista tradicional

• Competitivitat

• Cooperació

• Qualitat

• Formació

• Àmbit rural



• Exportacions

• Importacions

• Exportacions

• Importacions

Creixement• Obertura economia global

• Ingrés CEE

• Globalització econòmica

• Obertura economia global

• Ingrés CEE

• Globalització econòmica

ExportacionsExportacions

• Béns d’equipament

• Automòbil

• Aliments

• Catalunya, Madrid i País Valencià


• Automòbil

• Aliments

• Catalunya, Madrid i País Valencià

ImportacionsImportacions


• Automòbil

• Energia

• Catalunya, Madrid i Andalusia


• Automòbil

• Energia

• Catalunya, Madrid i Andalusia

Balança comercial deficitària

Àrees del comerç exterior

Àrees del comerç exterior

• Comerç amb Europa (especialment, la UE)

• Resta del món: Xina i OPEP; Amèrica

• Comerç amb Europa (especialment, la UE)

• Resta del món: Xina i OPEP; Amèrica

amb Balança comercial deficitària

Política comercial exterior

Política comercial exterior

• UE: lliure circulació i aranzels a tercers

• OMC: liberalització

Promoció exportacions



Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)

Education

Transcript of Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)