Butlletí del’InstitutGeològicde Catalunya

www.igc.catGeològica

El serveide sismologia

Núm

.6N

ovem

bre

2011

El serveide sismologia

Sumari

L’editorial 2

Recerca i Desenvolupament 3Sistema d’Informació Sísmicadels Pirineus (SISPyr)

L’articleEl Servei d’Informació Sísmicade l’IGC 4

Visita tècnica a Llorca 6

El convidatManel Pardo i Sílvia HermosillaDirecció generalProtecció Civil 7

Notícies 8

Agenda 8

2

L’editorial

El dia 2 de febrer –dia de la Candelera– de l’any 1428 va tenirlloc un terratrèmol de magnitud 6.3, el més gran conegut aCatalunya en èpoques històriques. Els danys més importantsvan tenir lloc a Camprodon, localitat a la qual, d’acord ambles descripcions documentals, se li assigna un grau d’inten-sitat IX. També va causar destrosses importants a Sant Joande les Abadesses, i en diverses localitats de la vall de Bianyai la vall de Ribes. Aquest no va ser un terratrèmol aïllat, sinóla culminació de la sèrie sísmica que al llarg de l’any 1427 vaafectar una extensa àrea de les comarques de Girona. Abans,l’any 1373, ja havia tingut lloc una sèrie sísmica, amb l’epi-centre principal a l’Alta Ribagorça, que va causar danysimportants i va ser percebut extensament a Catalunya, i aFrança. I més tard, l’any 1448, un altre terratrèmol al Vallèsva causar danys en diverses poblacions.En els últims cent anys cal esmentar el terratrèmol de 1923 ala Val d’Aran, d’una magnitud de prop de 5,6, que va causaralguns danys a la zona epicentral; no molts, perquè llavors lazona era poc poblada.De manera genèrica, amb relació a altres països europeus,Catalunya es pot classificar com una àrea de sismicitat mo-derada. Els terratrèmols tenen lloc principalment al Pirineu ien una franja a la zona litoral que inclou un nombre importantde sismes amb epicentre al mar. Per tenir una idea d’aquestnivell moderat de sismicitat podem dir que cada dia la xarxasísmica enregistra sismes, generalment de baixa magnitud, ique cada any són percebuts per la població de dos a cincsismes.Poden consultar més informació sobre tots aquests terratrè-mols, i en general sobre la sismicitat de Catalunya, a l’apar-tat de Sismologia de la web de l’IGC (www.igc.cat), des d’ontambé es poden descarregar diverses publicacions, en parti-cular sobre els terratrèmols medievals.Com podem protegir-nos de la capacitat de produir danys quetenen els terratrèmols? Avui hem d’afirmar que no podem ferpredicció fiable dels terratrèmols. Però sí que podem fer ac-cions de prevenció, bàsicament en dos camps: en primer lloc,construint els edificis i les infraestructures en cada indret d’a-cord amb les accions sísmiques esperables; i en segon lloc,mitjançant les accions adients de protecció civil, en particularamb la implantació dels plans d’emergència, sense oblidar lesaccions d’educació i informació a la població.L’Institut Geològic treballa per als objectius esmentats. Dónainformació immediata després de l’ocurrència dels sismes,col·labora amb els responsables de protecció civil dins elmarc del Pla d’Emergències Sísmiques de Catalunya (SISMI-CAT) i continua millorant les seves avaluacions de la perillo-sitat i el risc, i també la difusió d’aquesta informació a l’ad-ministració i a la ciutadania. Al Servei d’Informació Sísmicade l’IGC dediquem aquest número del butlletí GeoLògica.

Bona lectura

Antoni Roca i AdroverDirector

Coberta: Estació sísmica d’Esterride Cardòs (Pallars Sobirà) i Centre deRecepció de Dades Sísmiques a la seude l’IGC a Barcelona

3

Sistema d’Informació Sísmica delsPirineus (SISPyr)

L’IGC ha apostat sempre per la recercai la innovació per ser un centre de refe-rència i poder respondre a la societat dela millor manera. L’equip de tècnics del’àrea de sismologia ha estat sempremolt implicat en projectes de recerca,especialment en projectes internacio-nals. N’és un bon exemple el paper del’IGC com a coordinador del projecteeuropeu SISPyr.El projecte SISPyr, cofinançat amb fonseuropeus (Programa de Cooperació Ter-ritorial Espanya-França-Andorra 2007 –2013), es va iniciar el 2009 amb una du-rada prevista de tres anys, amb la parti-cipació de l’IGC com a líder del projecte,l’Observatoire Midi-Pyrénées (OMP) i elBureau de Recherches Géologiques etMinières (BRGM) a França i l’InstitutoGeográfico Nacional (IGN) i la Universi-tat Politècnica de Catalunya (UPC) a Es-panya. Els objectius de SISPyr són:1. Posar en marxa un sistema comú per

adquirir dades, en temps real, sobreels terratrèmols i adequar els mitjanscientífics per preparar la gestió decrisis sísmiques al massís dels Piri-neus. D’aquesta manera s’ampliaràla zona d’abast actual de les obser-vacions, amb dades en temps realde més de 50 estacions sísmiquesde banda ampla i acceleròmetres del’OMP, el BRGM, l’IGN i l’IGC.

2. Identificar i conèixer les zones origende sismes. La valorització i modelit-zació de les dades obre perspectivesde recerca per establir els mecanis-mes de les possibles fonts sísmi-ques, així com models d’atenuaciódels moviments sísmics. Concreta-ment, es podrà treballar en:A. el desenvolupament d’un model

3D de la zona dels Pirineus,B. el càlcul automàtic dels tensors

de moment sísmic per a les zonesdel projecte. Aquests paràmetres,que caracteritzen l’acció sísmica,s’integraran en els futurs mapesde moviments del sòl.

3. Gestionar el risc. Per donar una ideadel que ha passat a qui ha d’interve-nir en la gestió de la crisi, es desen-

voluparà programari i es generaranmapes dels moviments del sòl en elsminuts que segueixen un terratrèmol:“shake-maps”. Aquests mapes esfaran directament a partir de lesdades de la xarxa comuna d’obser-

vació sísmica, i de la interpretació au-tomatitzada de les respostes a lesenquestes macrosísmiques. D’altrabanda, els escenaris de riscos queavaluen els possibles danys que po-dria provocar un terratrèmol, i que esdesenvoluparan en diferents zonespilot de l’àrea de treball, tindran encompte la vulnerabilitat dels edificis,i en particular dels edificis d’especialimportància, com centres educatius ihospitals.

4. Desenvolupar la cultura del risc delsciutadans i proveir de noves eines elsresponsables de la gestió del risc,generant informació sobre el risc sís-mic tant per als especialistes comper als ciutadans.

Tota la informació del projecte es potconsultar a la pàgina d’internet en tresllengües: català, castellà i francès.http://www.sispyr.eu �

Recerca i Desenvolupament

Els projectes en col·laboracióamb diferents institucionseuropees permeten assolirobjectius molt més ambiciososgràcies a l’intercanvid’experiències i tecnologies i aldesenvolupament conjunt denous sistemes i metodologiesde treball.Es poden consultar els articlescientífics de l’IGC a:http://www.igc.cat/web/ca/igc_publicacions.html

Localització de les estacions sísmiques i acceleròmetres amb els quals es treballa enel projecte SISPyr

Reunió plenària dels socis del projecte SISPyr

4

El Servei d’Informació Sísmica de l’IGC

L’article

El servei de sismologia va ser creatper llei del Parlament de Catalun-ya l’any 1981, amb l’objectiu de ferun millor seguiment de la sismi-citat i del risc sísmic del territori.L’àrea de sismologia ha heretataquest servei i li ha donat un im-puls decisiu.L’objectiu és doble: d’una banda,donar informació ràpida en cas deterratrèmol als organismes encarre-gats de la gestió d’emergències i,de l’altra, subministrar dades dequalitat a la comunitat científica. Amés, el desenvolupament de la in-fraestructura, la millora constant deles metodologies i el seu programade recerca, han permès a l’IGC es-devenir un centre de referènciasobre la gestió del risc sísmic a ni-vell internacional.

Mitjans tècnics avançatsLa Xarxa Sísmica i la Xarxa Acce-leromètrica són les eines que per-meten adquirir i processar dadessísmiques de qualitat, tant per a Ca-talunya com per a les àrees veïnes(Pirineus Orientals i Mar Mediterrà-nia). Mitjançant aquestes xarxes esrealitza de manera automàtica ladeterminació ràpida de l’hipocentrei la magnitud del terratrèmol, i aixòal seu torn permet crear escenarisde risc i protocols d’actuació da-vant de situacions d’emergència.

Com s’actua en casde terratrèmol?En cas de moviment sísmic, s’iniciael procés de la localització del ter-

ratrèmol i la seva difusió a través delweb www.igc.cat. Si un sisme com-pleix certs requisits de risc, s’activaautomàticament una alerta que

Estacions de la xarxa sísmica i de la xarxa acceleromètrica de l’IGC

Imatges contingudes en el comunicat automàtic amb els mapes de localització, d’intensitats simulades i del moviment del sòl observat

5

envia un missatge amb les caracte-rístiques del sisme: hora d’origen,localització i magnitud, i una valora-ció estadística dels efectes.Aquesta informació es difon mitjan-çant SMS i correu electrònic, pocsminuts després del sisme, a res-ponsables de Protecció Civil (Plad’emergències sísmiques de Cata-lunya-SISMICAT), amb els paràme-tres sísmics i un escenari detallatdels possibles danys. Després, mit-jançant un sistema de Rightfax aadministracions i mitjans de comu-nicació. Tota aquesta informaciós’introdueix en el web.

La prevenció, l’única einade proteccióL’avaluació del risc sísmic com-porta l’estudi de tres aspectes fo-namentals:1. L’avaluació de la perillositat a es-

cala regional dóna lloc a una pri-mera zonificació sísmica, quemostra els nivells del movimentsísmic que cal tenir en compte.

2. La consideració de les caracterís-tiques dinàmiques del subsòl per-met determinar a escala local lesmodificacions del moviment de-gudes a la presència de sòls tous.

3. L’avaluació de la vulnerabilitatsísmica dels elements exposatsal terratrèmol, tant de caire físiccom humà.

Aquest sistema d’avaluació ha per-

mès elaborar un escenari de danysper a cada municipi, recollit en elPla SISMICAT, i determinar lesàrees de Catalunya que estan ex-posades a un risc més gran de si-tuacions d’emergència sísmica.L’IGC participa en projectes de re-cerca amb altres entitats a nivell na-cional i internacional, per tal decompartir informació i millorar elssistemes d’enregistrament, alertes i

avaluació de moviments sísmics.A més, l’IGC realitza una importanttasca de difusió i divulgació de lasismologia per tal de sensibilitzar lapoblació, conscienciar-la sobre elsriscos sísmics i promoure un com-portament adequat davant aquestamena de situacions. N’és un exem-ple el núm.1 de la col·lecció IGC-divulgació: “Terratrèmols a Catalu-nya: com prevenir-ne els efectes” �

Repartició d’accelerògrafs a la regió Euromediterrània presents a la base de dades del CentreSismològic Euromediterrani (CSEM). Les estacions que estan en vermell corresponen a lesque han participat en el projecte NERIES (6è Programa Marc de la Unió Europea)

Mapes de zones sísmiques amb efectes de sòl i escenaris de risc per a tot Catalunya (Pla SISMICAT)

Visita tècnica a Llorca6

L’11 de maig de 2011, a les 18h47m, es va produir un sisme deM5.1, amb l’hipocentre situat a uns2 km de profunditat i a menys de 5km al NE de la ciutat de Llorca(Múrcia), segons la determinaciófeta per l’Instituto Geográfico Na-cional (IGN). Aquest sisme va estarprecedit per un altre sisme de M4.5que va tenir lloc a les 17h 05m. Elprimer sisme ja va causar algunsdanys menors (intensitat 6).Malgrat la magnitud moderada delsisme principal, el valor de l’acce-leració enregistrada a la ciutat deLlorca per un accelerògraf va serde 0,376 g, valor molt superior alprevist en la Norma de Construc-ción Sismoresistente (NCSE-02).Els danys van ser considerables(Intensitat 7):– 9 víctimes mortals, degudes

principalment a la caiguda decornises i d’elements no estruc-turals, i uns 300 ferits.

– Aproximadament 10.000 perso-nes desplaçades després delterratrèmol (4.000 de les qualsen campaments habilitats perl’administració).

– De l’ordre de 6.600 alumnes vandeixar de rebre classes, ja quegran part dels centres educatiusvan resultar molt danyats,

– L’hospital comarcal Rafael Mén-dez va ser evacuat amb urgèn-cia.

– Un nombre important d’edificisdel patrimoni arquitectònic es vamalmetre en diferents graus.

Deu dies després del terratrèmols’havien inspeccionat 7.839 edifi-cis, que representa en gairebé la

totalitat d’edificis del nucli urbà deLlorca. Uns 300 edificis (4%) esvan classificar amb danys estruc-turals greus i 465 (6%) amb danysestructurals moderats. Es van ob-servar també danys no estructuralsen molts edificis, que com s’havist, posen en perill la seguretat deles persones.Per iniciativa de l’Institut Geològicde Catalunya (IGC), de la Universi-tat Politècnica de Catalunya (UPC)i de l’Asociación Española de Inge-niería Sísmica (AEIS), es va organit-zar una visita tècnica a la ciutat deLlorca. L’objectiu era realitzar ob-servacions dels efectes d’un terra-trèmol real que permetin calibrar,verificar i validar els mètodes em-prats en les avaluacions del riscsísmic que l’IGC efectua des de faanys en col·laboració amb la UPC.Un cop obtinguda l’autorització, iamb la col·laboració de la PoliciaMunicipal de Llorca, es va realitzarla visita del 24 al 28 de maig. Untotal de 14 tècnics, pertanyents al’IGC, a la UPC i a les associacionsfrancesa i portuguesa d’EnginyeriaSísmica, van participar en diferentstreballs de camp. En la visita esvan analitzar diferents aspectes:perillositat, efectes de sòl i vulne-rabilitat dels edificis d’habitatge id’edificis d’especial importància,com centres educatius i hospitals.De l’informe detallat de l’IGC, UPCi l’AEIS, que es pot consultar alweb, en destaquem les observa-cions més interessants:– La magnitud de 5.1 no corres-

pon a un sisme extraordinari,sinó que era un valor consideratcom a possible en els estudisrealitzats a la regió.

– El valor d’acceleració observatde 0,376 g va ser, en canvi, moltsuperior al valor esperat peraquesta magnitud. La situacióde l’hipocentre, tan superficial iproper a la ciutat de Llorca, hopot explicar en gran part.

– S’ha detectat la presència decapes de sòls tous a la part mit-jana i baixa de la ciutat que vanpoder amplificar les ones sísmi-ques.

– Els danys són considerables,encara que cal pensar que novan ser pitjors a causa de:• La brevetat del moviment sís-

mic no superior a 1,5 segons.• L’ocurrència del sisme ante-

rior, que va fer sortir les per-sones dels edificis, cap a es-pais oberts.

• L’hora en què es va produir,amb els centres educatiustancats i, per tant, buits d’a-lumnes.

– S’han pogut detectar danys es-tructurals típics de tots els terra-trèmols causats per a la presèn-cia de pilars curts, plantesbaixes diàfanes, manca de con-finament als pilars, tancamentsno connectats a l’estructura ielements no estructurals sensesubjectar.

– L’avaluació post sísmica delsdanys ha de fer-se per tècnicspreparats seguint uns formularisclars i precisos prèviament esta-blerts.

– La reparació dels edificis dany-ats ha de seguir unes pautes iprotocols ben definits.

– Els danys no estructuralstambé poden ser causants dedanys importants, especialmenten els edificis que acullen mol-tes persones, com els centresd’ensenyament, o d’atenció pri-mària.

Actualment es manté el contacteamb els responsables d’urbanismeper tal de poder fer comparacionsamb els models de danys utilitzatsen les avaluacions �

Únic edifici que va col·lapsar durant elterratrèmol

Mapa del SE peninsular, amb les traces defalles principals, la localització epicentraldels sismes principals i les seves rèpliques iel mecanisme focal dels sismes principals

7El convidatPaper de l’IGC en la prevenció del risc sísmica Catalunya

Manel Pardo i Sílvia HermosillaDirecció generalProtecció civil

Ens commou recordar la imatge d’unpare que ensenya al seu fill el desas-tre que una onada gegant, traïdora ipoderosa causa en qüestió de minutsesborrant tot allò que tant els haviacostat construir. El nen mira perplexel caos que regna davant seu mentregrava a la memòria aquest record quel’acompanyarà tota la seva vida i quesegurament sabrà transmetre alsseus descendents. Som al març d’a-quest any i som al Japó després delsisme i del tsunami.Hom té la percepció, en veure lesimatges esfereïdores dels desastrescausats pels sismes, que això noméspassa allà, a l’estranger, i que no téres a veure amb nosaltres.Malauradament, la consciència col·lectiva dels nostres avantpassats haesborrat tota marca de les desgrà-cies passades a Catalunya, i la granmajoria de la població vivim en lamés absoluta ignorància del fet queallò tan dramàtic que veiem, llegim isentim a altres països va tenir undesafortunat protagonisme durant lacrisi sísmica del segle XV a les nos-tres contrades.En un país tan abocat a la prevenciódel risc sísmic com ho és el Japó,veure que la tradició i la formació enaquest àmbit caminen juntes ensdóna una lliçó a aprendre. Cal teniruna visió constructiva i capacitar-nossocialment a tots els nivells de leseines necessàries per conèixer i pre-venir el risc sísmic català. Només desdel coneixement positiu ens podremenfrontar a l’adversitat.Ja l’any 2003, fruit de l’anàlisi de riscsísmic a Catalunya confeccionat perl’Institut Geològic de Catalunya junta-ment amb la UPC i altres organismeses van poder establir les bases perquèdes de la nostra Direcció General deProtecció Civil es pogués bastir el PlaEspecial d’Emergències Sísmiques a

Catalunya (SISMICAT). I així, agerma-nant els coneixements sobre la perillo-sitat sísmica de l’IGC i sobre la vulne-rabilitat de Protecció Civil, continuemtreballant junts fins al dia d’avui.La col·laboració ha estat, i és, àmpliai profusa, podríem destacar, entred’altres, els diferents treballs d’elabo-ració d’escenaris sísmics realitzatsper l’IGC que contribueixen a l’actua-lització i potenciació escaient del SIS-MICAT. Els escenaris sísmics ajudena dimensionar i encaminar les neces-sitats de recursos i desplegamentoperatiu que es requereixen per a ca-dascun d’ells, ja que s’obtenen dadesmolt aproximades de l’afectació tanthumana i material com econòmica,en cada simulació.

També són destacables els treballsconjunts sobre la vulnerabilitat sísmicadels hospitals i edificis educatius, ac-tualment en plena elaboració, que am-plien el coneixement sobre la indefen-sió davant del risc sísmic al que estanexposats aquesta tipologia d’edifica-cions que per les seves característi-ques són d’especial sensibilitat.Els resultats d’aquests projectes obli-guen a una acurada reflexió sobre elque significaria una emergència sís-mica al nostre país. Planificar i im-plantar són els millors instruments perprevenir i preparar-nos per a una fu-tura gestió d’una emergència.D’altra banda, sempre que ens haestat possible s’han conjugat esfor-ços tant per part de l’IGC com de laDirecció General de Protecció Civil

per tal de poder visitar zones prope-res en les quals ha esdevingut unsisme destructiu. Aquestes experièn-cies conjuntes han ajudat encara mésa replantejar i discutir les necessitatsi els requeriments que les emergèn-cies sísmiques demanen, apropantd’aquesta manera els diferents puntsde vista de cadascuna de les parts.Destacarem especialment l’experièn-cia enriquidora de la nostra visita ple-gats a la zona devastada de L’Aquila(Itàlia) l’any 2009, on vàrem poder sercòmplices de l’emergència de molt aprop.Per últim, i no menys important, ensagradaria subratllar un punt molt im-portant de col·laboració amb l’IGC jaque gràcies al seu sistema de guàrdia

sismològica, en servei les 24 h, el ni-vell de vigilància en l’enregistrament ilocalització dels sismes a Catalunyaés màxim. El Centre de CoordinacióOperativa de Catalunya (CECAT) de-penent de Protecció Civil rep aquestsavisos de sisme en temps real per ala seva gestió i difusió als municipisafectats.Queda molta feina a fer, ja que lacomplexitat de les emergències d’a-questa mena ens obliga tant a l’IGCcom a Protecció Civil a restar contí-nuament incorporant millores tant enl’àmbit de la prevenció com en la pla-nificació del risc sísmic, aprenent delsepisodis veïns i lluitant dia a dia,colze, a colze perquè el nivell de sen-sibilització sísmica al nostre país vagien augment �

Not

ície

s Celebració de la XXVIII Reunió de laSocietat Espanyola de la Ciència delSòl (SECS)La SECS organitza reunions de campperiòdiques amb l’objectiu de donar aconèixer les característiques edafològi-ques i ambientals de diferents àreesgeogràfiques. A cada ocasió s’escull laseu d’aquesta reunió amb la finalitat deplantejar sortides de camp a zones eda-fològiques que presenten unes situa-cions i problemàtiques atractives desdel punt de vista científic i tècnic del sòlper als assistents. Aquest any ha tingutlloc a casa nostra i s’han visitat leszones del Priorat, la Cerdanya i el Pe-nedès. L’edició ha estat organitzada perla Delegació de Catalunya de la SECSamb la col·laboració del CREAF, la Ins-titució Catalana d’Estudis Agraris (filialde l’Institut d’Estudis Catalans), la Ge-neralitat de Catalunya, l’Institut Geolò-gic de Catalunya, les universitats deLleida, Barcelona i Autònoma, Axial iVèrtex.Amb motiud’aquesta re-unió, que vatenir lloc a Bar-celona del 4 al7 de setembre,l’IGC ha editatla MonografiaTècnica 2: “Iti-nerarios edáfi-cos por Cata-luña: el Priorat,la Cerdanya yel Penedès” �

Col·laboració de l’IGC amb USDASoil SurveyDel 12 al 16 de setembre el Dr. ThomasReinsch, del Departament d’Agriculturadels Estats Units d’Amèrica (USDA SoilSurvey), va fer una visita a l’IGC.

Aquesta visita s’emmarca en la col·la-boració que van iniciar ambdues insti-tucions l’any 2008 amb l’objectiu de po-tenciar la transferència de coneixementi d’experiències en l’estudi i la cartogra-fia de sòls. Al llarg d’aquests anys s’hanrealitzat diverses reunions de treball iestades tècniques.El Dr. Reinsch, durant la seva visita, vaparticipar en diverses reunions de tre-ball i va impartir una conferència sobreel National Cooperative Soil Survey. Calremarcar la visita al Centre de SuportTerritorial de l’IGC a Tremp, on es vanrealitzar diverses activitats de formaciói es van instal·lar sondes de tempera-tura i humitat. Aquestes sondes, ques’integren en la xarxa instrumental demesura de paràmetres físics del sòl del’IGC, permeten un monitoratge en con-tinu i contribueixen a la millora del co-neixement de les característiques físi-ques dels sòls de Catalunya �

IV Jornades tècniques de neu iallaus. Homenatge a Xavier Bosch iMartíEls dies 25, 26 i 27 de maig de 2011,l’IGC, el Conselh Generau d’Aran i elServei Meteorològic de Catalunya vanorganitzar les 4es Jornades Tècniquesde Neu i Allaus, que es van celebrar a laVal d’Aran.

Aquesta edició de les Jornades va co-incidir amb el 25è aniversari del “Pro-jecte d’Estudi del Risc d’Allaus al Piri-neu de Catalunya”, iniciat al ServeiGeològic de Catalunya, en col·laboracióamb la Universitat de Barcelona, l’any1986. Per aquest motiu es van dedicarles jornades a Xavier Bosch i Martí(1953-1990), geòleg, esquiador demuntanya i un dels principals impulsorsd’aquest projecte. D’altra banda, i de lamateixa manera que en les anteriors, lesIV Jornades van esdevenir un punt detrobada de professionals i aficionats almón de la neu i les allaus �

Comencen les obres del Centre deSuport Territorial de l’InstitutGeològic de Catalunya a TrempL’alcalde de Tremp, el director de l’IGC iel president del Consell Comarcal delPallars Jussà, entre altres autoritats, vanparticipar el dia 25 de març en la col·lo-cació de la primera pedra de l’edifici peral Centre de Suport Territorial (CST) del’IGC a Tremp. El nou edifici vol poten-ciar els treballs d’adquisició de dadesgeològiques, edafològiques i geotemàti-ques, la recerca, el desenvolupament ila divulgació de la geologia a l’àrea piri-nenca, i oferir serveis públics relacionatsamb aquesta matèria. Disposarà de1.252 m2 útils i la seva construcció fina-litzarà la primavera de 2012 �

Aquestes i més informacions actualitzades al web de l’IGCwww.igc.cat

Aquest butlletí és una publicació gratuïtaDipòsit Legal: B. 55239-2008ISSN: 2014-4210 (imprès) – 2014-4229 (electrònic)

Institut Geològic de CatalunyaBalmes, 209-211. 08006 BarcelonaTelèfon (+34) 935 538 430Fax (+34) 935 538 440Correu electrònic: info@igc.cathttp://www.igc.cat

Age

nda 7th European Congress on Regional

Geoscientific Cartography andInformation Systems (EUREGEO)Del 12 al 15 de juny del 2012 se cele-brarà a Bolonya (Itàlia) el 7è Congrés EU-REGEO. El congrés continua la col·labo-ració en el camp de les ciències de laterra i els sistemes d’informació iniciadael 1994 per les regions europees de Ba-viera, Catalunya i Emília-Romagna.

Una vegada més servirà com a plata-forma per als experts dels serveis geo-lògics regionals i nacionals, universitats,instituts de recerca i economistes, fentde pont entre la recerca i l’aplicaciópràctica.http://www.regione.emilia-romagna.it/wcm/geologia_en/ Sections/EUREGEO.htm �

Volcandpark. 1r CongrésInternacional sobre Gestió iDivulgació de Paisatges VolcànicsProtegitsL’IGC col·labora en l’organització deVolcandpark, que tindrà lloc a Olot del21 al 25 de maig de 2012.shttp://www. volcandpark1.com/ �

Monografiestècniques2

Itinerarios edáficos por Cataluña: el Priorat, la Cerdanya y el Penedès

Guía de campo de la XXVIII Reunión de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo

Barcelona, 2011

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i Sostenibilitat