21 anys

4/6/2021 · Núm. 781 · liniavalles.catlíniavallès

OJD-PGD: 10.467 exemplars - publicació setmanal | redacció: 657 165 047 - liniavalles@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.comFo

to: J

oann

a C

hich

elni

tzky pàgs 12 i 13

"L'Oriol Junqueras em va donarla raó: la independència no tocava"

Entrevista a Justo Molinero, president del Grup Teletaxi

MANTERS pàg 3

De ser perseguits per lapolicia a fer xerrades enescoles de la comarca

PARETS pàg 16

Els veïns poden opinar sobrela reforma de l’entorn del riu

A FONS pàgs 14 i 15

La política segueixsent cosa de blancs

La Revolta Escolar contra lacontaminació arriba a MolletLes famílies de quatre escoles fan avui el primer tall de trànsit per uns entorns escolars amb menys cotxes pàg 11

“GREUGE ENORME” pàg 19

FEMvallès reclama unagestió coordinada deltransport públic al territori

GRANOLLERS pàg 10

Argimon, en l’obertura del noupunt de vacunació massiva: “És clau per erradicar el virus”

| 2

líniavallès.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 5174 de juny del 2021

3 |

líniavallès.cat4 de juny del 2021A fons

L’Abdoulaye va arribar a Gra-nollers fa més de 14 anys buscantuna nova vida després de deixarla seva terra, el Senegal. Peròquan es va instal·lar a la ciutat,amb 22 anys, es va veure sensepapers, sense feina i amb unidioma que encara desconeixia.Un canvi que veia com una granoportunitat, però que es va con-vertir en un vaivé de dificultats. La Yacine també va marxar

del Senegal. Amb 12 anys. Va ar-ribar a Barcelona de manera le-gal i amb la il·lusió posada en co-mençar de nou: una nova casa,una nova escola, noves amigues...Però el racisme va frenar, decop, totes les seves expectativesposades en Catalunya.Ara, tant l’Abdoulaye Seck

com la Yacine Diop es dediquen,entre altres coses, a fer xerradesals instituts. Una activitat em-marcada en el programa InstitutsOberts, impulsat per la Genera-litat i el Sindicat de Manters deBarcelona per conscienciar els jo-ves del que suposa deixar-hotot per marxar a un altre país itrobar-se que “el racisme, elsestereotips i la vulneració delsdrets dels immigrants són unsobstacles constants”, diu Diop.

EL RACISME A LES ESCOLESEl racisme segueix sent un pro-blema a les escoles i, més con-cretament, als instituts, on acos-tumen a haver-hi més alumnesimmigrants. Per això, la Yacinei l’Abdoulaye estan donant aconèixer les seves històries, lesquals, tot i ser doloroses de re-cordar, “són molt necessàries”,diuen des del Sindicat.“Em va semblar interessant

contactar amb els manters per-

què fer arribar les seves vivènciesals joves va molt bé per afavorirla interculturalitat i reforçar elsvincles entre alumnes de proce-dències diferents”, explica Mar-ta Soler, coordinadora del pro-grama a l’Institut Celestí Bellerai a l’Escola Municipal del Treball(EMT), de Granollers. Precisament ahir, a l’EMT, els

sindicalistes senegalesos vanprotagonitzar una nova xerrada.“Una experiència que funcionamolt bé, perquè els alumnes esveuen reflectits en moltes coses”,afegeix Soler. D’una banda, el re-lat de la Yacine s’identifica ambel d’altres noies a qui els fan elbuit per ser immigrants. Exac-tament el mateix que li passavaa ella. Mentrestant, la història del’Abdoulaye, que va ser deportatper entrar al país de forma irre-gular i no va poder tornar a Ca-talunya fins que va aconseguir un

visat, “és el mateix que van viu-re molts dels pares d’aquestsnens”, diu el senegalès.

EL CARRER, L’ÚNICA OPCIÓ“Quan arribes a un lloc nou i etveus sense res, trobes que l’úni-ca opció per guanyar-te la vida ésposar-te a vendre al carrer”, diula Yacine. Per això, l’Abdouyale,en arribar a Granollers, es va de-dicar a vendre discos al top man-ta. Una feina al marge de la lleique suposava haver de “fugir dela policia constantment”, explica.“Sabem que la feina dels mantersés il·legal, però tampoc ens donenopció de treballar legalment en-lloc”, denuncia la sindicalista. La llei d’estrangeria marca

que no es pot regularitzar cap per-sona que, en un termini de tresanys, no aconsegueixi el padró iun contracte laboral d’un any.“Però ningú et contracta per tant

de temps sense tenir papers”,diu l’Adbouyale. Una situacióque, com un peix que es mosse-ga la cua, els porta a viure en uncercle del qual és molt difícil sor-tir. “Estàs tres anys esforçant-teper aconseguir tot el que et de-manen i t’adones que és unatrampa”, afegeix el senegalès. “Elproblema és que el sistema posales lleis sense pensar en nosaltres,però també som humans i no ensmereixem que ens neguin el dreta treballar”, diu la Yacine.

L’EXCLUSIÓ LABORALTot i que la Yacine mai ha venutal carrer i ara, com l’Abdouyale,viu del teatre, va acudir al Sin-dicat de Manters perquè “la sevalluita és la mateixa”, diu. Aquestcol·lectiu s’ha organitzat per de-fensar els drets dels immigrantsi lluitar contra la desigualtat so-cial i la dificultat de “créixer en un

sistema laboral marcat peraquestes injustícies”, afegeix. La solució per posar fi a

aquesta situació la tenen moltclara i “és molt fàcil”, expliquenels sindicalistes: donar-los méspossibilitats per emancipar-secom a autònoms i fer que tots elsestrangers tinguin els mateixosdrets, “perquè no té les mateixesoportunitats laborals un alema-ny o un americà que un africà”.“La gent continua pensant

que venim a treure’ls la feina,però només intentem guanyar-nos la vida i, si no ens deixenfer-ho com ens agradaria, hemde buscar alternatives, com fa-ria qualsevol altre en la nostrasituació”, sentencia l’Abdouyale.I és que, si alguna cosa és evi-dent de tot plegat, és que “en-cara queda molta feina per fer imolt per lluitar i reivindicar”,conclou la Yacine.

Olga García GRANOLLERS

Una vida plena d’obstacles» Els manters defensen que la falta de drets i el racisme fan que vendre al carrer sigui l’única opció» El Sindicat de Manters i la Generalitat impulsen xerrades per als joves en escoles de la comarca

Un moment de la xerrada que es va fer ahir a l’Escola Municipal del Treball de Granollers. Foto cedida

Opinió

| 4

líniavallès.cat 4 de juny del 2021

Dipòsit Legal: B 22581-2001Difusió controlada

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Albert Alexandre, Anton Rosa

(Barcelonès Nord i Baix Maresme), Olga

García (Vallès), Pau Massip (l’Hospitalet i Baix

Llo bregat), Xavier Oliva (Barcelona), Anna Utiel

(Montserratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)

Dept. Producció: Susana Dicenta

Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

Els onze principalsbancs que operen a Es-

panya coordinadamentcomençaran a cobrar comissions demanteniment, les elèctriques fent labroma de les noves tarifes i el Bancd’Espanya demanant abaratir l’aco-miadament. Per molt menys han cre-mat els carrers de molts països.

El Twitter en paperAquí espiula

Feu cas dels experts:vacunar-se, sí o sí. Re-

bre segona dosi, fona-mental. Si la primera rebuda ha estatd’AstraZeneca, que la segona també si-gui d’AstraZeneca. I si d’aquesta no hiha disponibilitat, Pfizer. Però no dub-teu. Protegiu-vos i protegiu els altres:VACUNEU-VOS.

@jaumepadros

En esta semana heatendido dos intentos

de suicidio en dos niñasde 14 años. Ambas me han pedido queacabe con su dolor. Lo estamos ha-ciendo fatal como sociedad y como pa-dres. No tengo hashtag, ni conclusiónni solución. Sólo comparto porque lasllevo a las dos grabadas.

Aquest estiu, si conti-nuem vacunant al rit-

me actual i la taxa d’in-fecció es redueix, podrem anar totssense mascareta a l’aire lliure. Encaracaldrà portar-la sempre al damunt,per si de cas i per estar als espais in-teriors. Però, si tot va bé, ens veuremnovament les cares.

@ToniTrilla@mjesusglez@jmangues

El passat 20 de maig es va produir una troba-da, instigada per la Fundació Catalunya Eu-ropa, entre l’alcalde de València, Joan Ribó,i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L’al-

calde i l’alcaldessa van tractar diverses qüestions, di-guem-ne, d’interès mutu per a les dues ciutats en unainteressant conversa que es pot trobar a les xarxes.D’entrada, cal destacar que fou una trobada estra-

nyament infreqüent. Fa la sensació que les dues ciutatss’haurien de trobar més d’una manera molt més natu-ral perquè comparteixen moltes coses, en diversos nivells.Primer, hi ha una coincidència política evident. Des

del 2015, fa sis anys ja, les dues ciutats tenen alcaldiesa priori força alineades políticament. Els mateixos Ribói Colau van subratllar les seves complicitats. Tot i queno són membres del mateix partit, tots dos són alcal-des del canvi, que es reivindiquen fills del 15-M, i quea més són dels pocs supervivents d’aquella onada del2015: la majoria d’alcaldies del canvi, començant per lesde Madrid o Saragossa, van caure el 2019. Però més enllà d’aquesta coincidència conjuntu-

ral, Barcelona i València són dues ciutats molt pro-peres en termes geogràfics, econòmics, històrics i cul-turals. La història de la relació entre els dos caps-i-ca-sal és llarga i intensa, com va recordar el moderadorde la conversa, el geògraf Josep Vicent Boira, actualcomissionat del govern espanyol per al Corredor Me-diterrani. Això potser no es va recordar tant, però lamigració valenciana a Barcelona ha sigut freqüent iimportant. I sovint també ha sigut invisible, proba-blement per la proximitat cultural i lingüística, que ha

provocat la integració gairebé immediata dels valen-cians a Catalunya.Paradoxalment, només l’alcalde de València va

mencionar, un parell de vegades, la llengua i la cultu-ra compartides. Vist en perspectiva, no deixa de ser sor-prenent que, amb la història tan repetida de l’antica-talanisme valencià, sigui ara l’alcalde de València qui hagide recordar a l’alcaldessa de Barcelona que les dues ciu-tats comparteixen alguna cosa més. Fins i tot, hom di-ria que aquesta insistència de Ribó de no invisibilitzaraquest element compartit causava una certa incomo-

ditat a l’alcaldessa Colau. Però potser era només una im-pressió equivocada. El silenci era significatiu, en tot cas.Hi ha, sigui com sigui, molts elements de fons que

són compartits, però també una agenda més concre-ta que és comuna, com va quedar clar en part de la con-versa: l’eix mediterrani, les connexions ferroviàries,la millora de les infraestructures, el paper dels portsi els aeroports en els respectius entorns urbans i pe-riurbans o la visió de com han de ser les ciutats de latransició ecològica. I, sobrevolant tot això, la qüestió de Madrid i del cen-

tralisme madrileny. L’estat espanyol pateix articulació

radial de les infraestructures, una concentració abso-luta del poder polític estatal i una creixent concentra-ció també del poder econòmic i financer. Madrid, a més,competeix de manera absolutament deslleial en matè-ria fiscal i va concentrant més i més feines qualificades.Tot això ha buidat ja bona part del centre de la penín-sula per alimentar la macrocefàlia madrilenya. I ara ame-naça també espais urbans més perifèrics com València.Ribó va ser, de nou, força més explícit que Colau en

la denúncia de l’aspiradora en què s’ha convertit Ma-drid. Potser Ribó és més clar perquè València és més fe-ble que Barcelona davant el pol madrileny i, per tant,la urgència és més gran. Però també pot ser que a Co-lau li resulti incòmode fer aquest discurs per por de seridentificada amb l’independentisme. Quan l’alcalde deValència va reclamar transitar cap a un model “confe-deral”, l’alcaldessa de Barcelona va afirmar que ella de-fensava un model “més federal” (sic). No deixa de ser estrany, però, que la líder més vi-

sible d’un espai polític que té com a principal propos-ta territorial la transformació en sentit plurinacional del’estat no pugui articular un discurs més de fons i méscontundent davant l’evident espiral de centralització atots nivells en què ha entrat l’estat. Les conseqüènciespolítiques d’aquesta hipercentralització són fàcils d’en-devinar, si ens fixem en el resultat de les darreres elec-cions madrilenyes. En tot cas, cal celebrar la trobada i el to de la con-

versa. I desitjar que es reforcin els vincles i contactesentre les dues ciutats, perquè és una aliança que potalterar alguns equilibris.

Paradoxalment, només l'alcaldede València va mencionar la

llengua i la cultura compartides

Foto

: Fun

daci

ó C

atal

unya

Eur

opa

La lupa

per Jordi Muñoz

Barcelona i València

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

5 |

líniavallès.cat4 de juny del 2021

Els joves independentistes de Parets acusats neguen els fets1

2Reclamen més espais per als gossos al centre de Mollet

Es posa en marxa a Sant Fost la Setmana de la natura

Salvem el Calderí portarà el projecte urbanístic a la justícia

La Diputació ofereix suport als ens locals de laprovíncia en la implantació de l’Agenda 2030

El + llegit líniavallès.cat

3

4

5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

A les xarxes

@tv3cat: Campiones de Copa, campio-nes de Lliga i campiones d’Europa! Lesblaugranes aconsegueixen un triplethistòric.

@puchifluspi71: El presidente de Iber-drola gana 23.000 € al día y para pagárse-los nos van a poner a planchar a todos demadrugada. Esto es violencia de la buena.

#RentadoresNocturnes

@IgnasiMoreta: Indults reversibles: crecque en termes polítics, jurídics i humansno hi ha cap estratègia més perversa queaquesta.

#IndultsReversibles? #FanHistòria

Els semàfors

Entre gener i abril d’aquest anys’ha observat una davallada

considerable en el nombre deveïns de la comarca que fumen.

Això és possible, en part, per la bona feina que fan

els professionals de l’atenció primària.

pàgina 19ICS

El jove pilot de Sant Antoni deVilamajor va estar a punt de

guanyar la mítica cursa de les500 Milles d’Indianapolis.

Palou va liderar la cursa gairebéla meitat del temps,

però va deixar escapar la victòria a l’última volta.

pàgina 20Alex Palou

L’Ajuntament va presentar fa uns mesos un projecte per

restaurar i conservar la llera delriu Tenes. Ara obrirà la iniciativa

a la ciutadania per conèixer les seves prioritats i crear,

conjuntament, un espai natural i social per a tots els paretans.

pàgina 16Aj. de Parets

Safata d’entrada

El dol per la mort d’un nadódurant l’embaràs, el part opoc després de néixer se-

gueix sent un tema tabú en la nos-tra societat, silenciat i minimitzat.La pèrdua d’un nadó a la fase

de gestació (fins a les 28 setmanes),a la fase perinatal (de les 28 set-manes de gestació a la primera set-mana de vida) o a la neonatal(des del naixement als 28 dies devida) provoca que les mares, els pa-res i les famílies que pateixen unapèrdua d’aquestes característi-ques es trobin soles a l’hora d’a-frontar aquest dolor.L’any 2019, a Catalunya van

morir 157 menors d’un any, delsquals 34 van morir abans de les 24hores de vida i 96, entre el primerdia i els 28 dies de vida.Aquesta realitat invisibilitzada

socialment la pateixen moltes fa-mílies en silenci. Un silenci que co-mença a trencar-se gràcies al com-promís de moltes mares, pares, fa-mílies i entitats. Aquest dol peri-natal, o “dol no reconegut”, a poca poc disposa de més visibilitat, re-coneixement social i també mèdic.Avui hi ha moltes professionals

més preparades que acompanyenles famílies en tot moment i exis-teixen grups de suport per a fa-mílies que han passat per aquestprocés. Fins i tot, el Departament

Una realitat encara invisibilitzadaper Joan Tuset i Assia Cherdal (ERC Canovelles)

de Salut va publicar una guia el2016 sobre aquest tema. Tambésón diverses les entitats que tre-ballen per visibilitzar aquest feti acompanyar les famílies.Són també cada vegada més

nombrosos els ajuntaments delnostre país que, compromesosamb aquesta realitat, treballenper dotar el seu municipi d’unespai de reconeixement de lespèrdues perinatals, gestacio-nals i neonatals per fer extensiuaquest reconeixement social iper facilitar un espai de cultecomú per a totes les famílies.Es tracta de crear un espai

col·lectiu específic per facilitar eldol i l’acompanyament de les fa-mílies que pateixen la pèrdua delfill o filla durant l’embaràs o pocdesprés del part. Fins i tot algunsajuntaments realitzem activi-tats d’homenatge conjuntes el 15d’octubre, el Dia mundial de lamort gestacional i neonatal,amb l’objectiu de sensibilitzar ivisibilitzar aquest tema i donarsuport públic a les famílies. Esquerra Republicana, per

visibilitzar aquesta realitat, estàpresentant mocions als ajun-taments d’arreu de Catalunya,que estan sent aprovades perunanimitat. Malauradament, no podem

dir el mateix de Canovelles.En el ple municipal del 27 demaig, aquesta moció, presen-tada pel nostre grup, va ser re-butjada per part de l’equip degovern socialista.Costa d’entendre que aques-

ta moció, amb un clar contingutfeminista –perquè visibilitza eldolor de les famílies i, en pri-mera persona, el que pateixenles mares que es troben enaquesta situació– no sigui apro-vada en un municipi que esdeclara feminista des d’abril del’any passat, a proposta d’Es-querra Republicana. Des del municipalisme re-

publicà i d’esquerres, seguim iseguirem treballant per visi-bilitzar i donar veu a totes lesrealitats socials que avui encarasón considerades tabú a lanostra societat.

Foto

: Pex

els

Opinió

| 6

líniavallès.cat 4 de juny del 2021

N

Estic convençuda que estareu d’acord amb mi envalorar que la sostenibilitat és un dels reptes glo-bals més profunds que tenim com a societat. I,quan parlo de sostenibilitat, no em refereixo no-

més a l’impuls d’accions responsables amb el medi am-bient –que també–, sinó a un compromís integral que vamolt més enllà. Amb la definició dels Objectius de Des-envolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, se’nsva posar, per primera vegada sobre la taula, una agendaconcreta de propòsits que ens interpel·len individualmenti col·lectivament, en tots els àmbits, des de la salut i l’e-ducació fins al turisme. També en la gastronomia.Com pot contribuir la gastro-

nomia a fer més sostenible el nos-tre planeta? Realment la gastro-nomia pot satisfer les necessitatsactuals sense comprometre lesgeneracions futures? Per a mi, laresposta és clara: sí. La gastrono-mia té l’oportunitat de convertir-se en una palanca d’impuls cap ala sostenibilitat, aprofitant la sevavisibilitat com a sector clau alnostre país, des del vessant eco-nòmic, social i ambiental.Amb l’impacte de la Covid-19

hem vist de primera mà la im-portància que els negocis gas-tronòmics siguin també sosteni-bles des d’una perspectiva eco-nòmica. La restauració, en par-ticular, s’ha vist especialmentcastigada per les restriccions, i aracal fer possible la recuperaciódel sector des de la sostenibilitat.Aquesta transformació afectamolts dels àmbits de la restau-ració, des de l'aprovisionament fins a la creació de l'o-ferta gastronòmica, i cal el compromís i implicació detots els agents del sector per dur a terme accions quemillorin el nostre entorn, reduir el malbaratament ali-mentari, tenir una oferta inclusiva i introduir sistemesi processos per minimitzar l'impacte en el medi am-bient. Una gastronomia sostenible només serà possi-ble si els projectes culinaris i gastronòmics funcionensense malbaratar els recursos naturals, tenint conti-nuïtat en el futur sense perjudicar el medi ambient ola salut i considerant els orígens dels productes, la seva

distribució i com arriben als clients. És un canvi ne-cessari que no pot esperar més.Que el futur de la gastronomia passa per la soste-

nibilitat és innegable. Hi coincideixen professionals delsector tan reconeguts com Fina Puigdevall, del Res-taurant Les Cols. Des de l’alta gastronomia, impulsendes d’Olot un projecte basat en la sostenibilitat i ambl’objectiu d’arribar a ser autosuficients. Així ho va ex-plicar en la XV Trobada Gastronòmica del CETT-UB,en la qual va quedar palès que la sostenibilitat gastro-nòmica no és una quimera, sinó tot el contrari. Una prova clara d’això és el fet que, enguany, Bar-

celona sigui la Capital Mundial de l’Alimentació Soste-nible i la seu del 7è Fòrum Global del Pacte de PolíticaAlimentària Urbana de Milà, el primer tractat interna-cional de ciutats en matèria d’alimentació. Es basa en elpaper estratègic de les ciutats en el desenvolupament desistemes alimentaris sostenibles i impulsa l’accés a ali-ments saludables amb l’objectiu de reduir el malbara-tament alimentari, preservar la biodiversitat, mitigar elsefectes de la crisi climàtica i adaptar-s’hi. És una opor-tunitat que el sector no pot desaprofitar per assumir uncompromís ferm i fomentar-lo arreu.

LA FORMACIÓ, PUNTAL DE LA TRANSFORMACIÓEstablir i mantenir un creixement sostenible i compliramb els ODS ens exigeix impulsar canvis en l’estructu-ra dels negocis, en la manera de generar-los, de trans-metre’ls i de presentar-los als clients. Per això, la trans-formació del sector gastronòmic cap a la sostenibilitatnomés serà possible si integra noves generacions de pro-fessionals formats amb les habilitats i els coneixe-ments necessaris. Convençuts que aquest és el camí, elCETT-UB ha creat el Màster Oficial en Gastronomia Sos-tenible, en el qual brindem tots els coneixements clauperquè els professionals del present i del futur siguin ca-

paços, no només de ser part d’a-quest canvi, sinó de liderar-lo. És evident que el sector té el

repte urgent de recuperar-se del’impacte del coronavirus. Peròcal que faci un pas més enllà i sercapaç de posar les llums llarguesper poder albirar com ha de ser lagastronomia del futur. En aquesthoritzó s’hi troba la innovació, l’e-conomia circular, l’accessibilitat ila responsabilitat social. És, jus-tament en aquestes variables, ons’ha de centrar la formació actual.La Covid-19 ens ha obligat a atu-

rar-nos i ha suposat una gran opor-tunitat per repensar cap a on ha d’a-nar el sector i per projectar com elvolem. Cal no oblidar que la ciuta-dania cada vegada és més exigenti que demana a la restauració com-promís, transparència i ètica coma base de la seva activitat. Les no-ves ofertes han de respondre aaquestes noves demandes. La re-

cuperació de la normalitat suposarà el ressorgiment dela gastronomia. Serà el moment oportú per fer-ho ambconsciència i amb la voluntat d’assumir el gran repte dela integració de la sostenibilitat en el model de negoci.Ho reitero. A casa nostra, la gastronomia té la gran sort

de comptar amb molts i bons referents, que ja han demostratque el plaer gastronòmic pot –i ha de ser–sostenible. Queno és un objectiu per al dia de demà. Que ha de ser una re-alitat de present. I que només depèn de la nostra voluntat.

La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT

Les millorsperles

La faula del vestit nou de l’emperador feta realitat. L’artistaitalià Salvatore Garau s’ha embutxacat 15.000 euros venent

una escultura invisible. Diu que ha venut “el buit”. El comprador,tot un intel·lectual, té un certificat que n’acredita la propietat.

Els Mossos han detingut una dona a Sant Andreu de laBarca per tallar el penis al propietari del bar on treballa,

segons ha avançat la SER. Ella assegura que l’home, el seucap, l’havia intentat agredir sexualment. Autodefensa.

De tenir un 3% de visió i estar en risc de quedar-se del totcega, a poder llegir i moure’s amb seguretat. És l’evolució

que ha fet una nena de 12 anys de Sabadell gràcies a unateràpia pionera que li han fet a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Una presentadora argentina anuncia, commoguda, lamort de l’escriptor William Shakespeare. La notícia en

realitat era la mort del primer vacunat de coronavirus, quetambé es deia així, però la dona es va confondre. Molt.

LA FOTOAina Martí/ACN

Foto

: AC

N

Mirada pròpia

per Maria Abellanet

La sostenibilitat, el futur de la gastronomia

7 |

líniavallès.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 4 de juny del 2021

Opinió

| 8

líniavallès.cat 4 de juny del 2021

@mianrey: Fernando Simón declara enrueda de prensa que la mascarilla en es-pacios abiertos puede dejar de ser obli-gatoria a mediados o finales de junio.

@SalimaJK: 6 atacs homòfobs en un capde setmana a Barcelona! Concentracióconvocada el 5 de juny a les 11 hores a lesrodalies del Centre LGTBI.

@BerniSorinas: Botigues obrint els diu-menges, més creuers, desnonaments enpandèmia, la reforma laboral ni tocar-la, lallei mordassa a ple funcionament...

El dubte plana. Quina serà la concreció del modeleconòmic i fiscal en les polítiques públiques delnou Govern de la Generalitat de la 13a legislatu-ra? Quin serà el model de serveis públics respecte

de les externalitzacions? Cap a qui i cap a on s’adreçaran lesmesures de rescat econòmic? El compromís expressat pelpresident Aragonès de complir l’acord amb la CUP-Gua-nyem, amb mesures concretes de base anticapitalista, esmanté amb ferma paraula, però el fet que hagi nomenat unconseller d’Economia de perfil clarament neoliberal, a pro-posta de Junts, obre tots els interrogants i alertes. Des delcarrer i des de la institució cal estar vigilants a les decisions.Des del carrer no s’ha parat mai de fer-ho: les plataformesi moviments a favor dels serveis públics i d’una economiaalternativa treballen incansablement, governi qui governi.Les lliçons de la pandèmia no poden ignorar-se i seria ungreu error intentar rescatar l’economia aplicant les fórmulesque ja s’han demostrat ineficaces. Aquests dies mateix, ambla flexibilització de les normes preventives, són moltes lesconvocatòries de mobilitzacions en defensa dels serveis pú-blics, i també en defensa de les pensions dignes. Les de lespensions apunten l’Estat, contra un Pacte de Toledo abso-lutament impropi d’un gobiernoque s’autoanomena pro-gressista. Les dels serveis públics apunten clarament la Ge-neralitat. Les mobilitzacions mai s’han aturat, malgrat lesrestriccions, especialment les d’emergència, antirepressi-ves i contra els desnonaments. De mica en mica l’organit-zació i la veu popular recupera altra vegada el carrer.Sovint es vol fer creure que és indiferent quina opció o

model econòmic s’esculli, que totes són vàlides, com si es trac-tés d’escollir entre una carta de colors. Però no és així. Lesopcions neoliberals no serveixen per rescatar l’economia ila vida de totes, ni serveixen per salvar el clima i el planeta.Ja ho hem pogut comprovar durant molts anys i no és gensintel·ligent tornar a aplicar les fórmules que ja s’han demostratfallides. El capitalisme és depredador i s’alimenta de rebentarels drets de la majoria per sostenir els privilegis d’una mi-noria. No només és un sistema injust, sinó que és ineficaç,i en comptes d’aconseguir que cada vegada hi hagi més per-sones al bàndol de la riquesa aconsegueix tot el contrari.El que es faci al Govern i al Parlament, ara que comen-

ça un nou cicle, determinarà el present i el futur del país ide les nostres vides. I no serà el mateix país ni les mateixesvides si les decisions es prenen amb una perspectiva neo-liberal o amb una perspectiva anticapitalista. Fa dies, desdel nostre mitjà públic de televisió, TV3, es va emetre un con-

tundent documental a Sense Ficció que ho exemplificavaamb rigorositat, en el cas de les elèctriques. L’objectiu delsector públic és servir els drets de les persones. L’objectiudel sector privat lucratiu, no social ni comunitari, és servir-se de les persones i dels recursos per acumular beneficis iaugmentar les fortunes de les oligarquies. Així que no, noserà el mateix. No serà el mateix si ara trinxem el territoriplegant-nos als interessos dels grans oligopolis de l’Ibex quesi planifiquem i impulsem una transformació econòmicaarrelada, al servei de la gent, de la seva sobirania, i assumintels reptes climàtics que té el país i el planeta. Tampoc tin-drem el mateix país ni les mateixes vides si afrontem l’ha-bitatge com un negoci per a protegir els interessos de bancs,fons voltors i grans tenidors que si l’abordem com un dretbàsic a defensar. No serà el mateix, ni per al present ni peral futur, invertir en fortunes privades o invertir en serveispúblics per a tothom. No serà el mateix futur, especialmentper als infants i joves a qui les crisis econòmiques, climà-tica i ara la pandèmia estan deixant un present i futur in-cert, de risc. No serà el mateix deixar la gestió dels submi-nistraments bàsics per fer-hi negoci o per garantir drets, nifer polítiques educatives segregadores que fer-les inclusi-ves. Ni, en definitiva, posar al centre de la política el capi-tal o posar-hi la vida de totes.I en aquesta disjuntiva hi ha un element puntal. Els ser-

veis públics. Els serveis públics són un dels pilars fonamentalsper avançar cap a la igualtat d’oportunitats i d’accés als dretsbàsics, sense deixar ningú enrere. Són estructura de repú-blica i llibertat. Ja ho sabíem, però la pandèmia encara hoha fet més evident. I no pot ser ni que en faltin o no siguinde qualitat ni que les condicions laborals de les persones queels sustenten siguin precàries. Ni pot ser que aquests ser-veis no siguin de gestió pública. No pot ser que allò que ésessencial per a la vida depengui del mercat i de l’especula-ció del capital. Per això cal blindar aquells serveis que ja sónde propietat i de gestió pública, així com recuperar la ges-tió pública i comunitària de tots aquells que ara són gestionatsper empreses que busquen enriquir-se a costa d’allò que ésvital per a totes i tots. I això hauria de ser possible fer-ho tantals ajuntaments com a la Generalitat, massa experta en ex-ternalitzacions i retallades des de l’època de Mas.Per això, en aquest nou cicle que comença, el model

compta. El servei al país per fer possible avançar en dretsnacionals i en drets socials s’ha de produir alhora en elsdos eixos, i alhora des dels dos àmbits motor: des de dinsi des de fora de les institucions.

Flaixos

No pot ser que allò que és essencial per a la vidadepengui del mercat i del'especulació del capital.

Per això cal blindaraquells serveis que ja sónde propietat i de gestió

pública, així comrecuperar la gestió pública

i comunitària de totsaquells que ara són

gestionats per empresesque busquen enriquir-se a costa d'allò que és vital

“

“

Foto

: AC

N

Tribuna

per Dolors Sabater

Serveis públics, puntal de drets

9 |

líniavallès.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 4 de juny del 2021

4 de juny del 2021

Granollers

| 10

líniavallès.cat

El Palau d’Esports obre com a punt de vacunació massiva

SALUT4El nou punt de vacu-nació massiva del Palau d’Es-ports de Granollers ja ha obertles portes. Ho va fer dimartsamb la visita del conseller de Sa-lut, Josep Maria Argimon.L’equipament té 18 punts

de vacunació i 50 professionalsque poden arribar a administrar4.000 dosis diàries d’Astra Ze-neca i Pfizer. “És una cessió del’espai local molt important pererradicar la pandèmia”, deia elconseller Argimon. En aquesta línia, el conseller

va donar les gràcies al personal

logístic que va habilitar el Palaui va valorar positivament la tas-ca dels sanitaris, que treballavendimarts “amb molta gent i unacua ràpida”, afegia. Tot i que no es va pronunciar

sobre quan es podrà deixar de ferservir la mascareta al carrer, jaavançava que els locals d’ocinocturn haurien d’obrir perquè“una activitat controlada evitariael problema dels ‘botellons’”. Iaixí es va anunciar ahir. Però elconseller animava a “no con-fiar-nos massa per mantenir lasituació estable”.

Granollers recuperal’activitat cultural d’estiu

CULTURA4L’Ajuntament apos-ta per la cultura per a aquest es-tiu. Així ho va transmetre di-marts en la presentació del pro-grama Segueix Cultura que, du-rant aquest juny i el juliol, reco-llirà prop d’un centenar de pro-postes i activitats. Tornarà elMusik N Viu, el cinema a la fres-ca i una nova edició dels concerts,espectacles i tallers a la RocaUmbert amb l’Obert X Vacances.La regidora de Cultura, Ma-

ria Villegas, tot i això, avisava que“hi ha moltes coses que s’haurande fer diferent”. Tot i que les ac-

tivitats seguiran sent gratuïtes,caldrà reservar plaça per compliramb l’aforament i amb les nor-mes sociosanitàries.La decisió d’impulsar de

nou la cultura respon a la ne-cessitat de “donar una empen-ta al sector creatiu i artístic dela ciutat” per ajudar-los a recu-perar-se de la pandèmia, deial’alcalde, Josep Mayoral. Unadecisió que el món de la cultu-ra celebra, però que “no permetabaixar la guàrdia”, sentencia-va la regidora delegada de laRoca Umbert, Pietat Sanjuán.

Denuncien falta de dretslaborals a Burger King

EMPRESES4La política laboralde Burger King ha aixecat lesqueixes i el malestar dels treba-lladors de la cadena de menjarràpid. Per això, la Unió Interco-marcal de CCOO al Vallès Orien-tal, Maresme i Osona, va convo-car una protesta dimecres davantl’establiment que hi ha a tocar dela Ronda Sud. “La plantilla està patint con-

tínuament irregularitats i il·le-galitats que han portat a CCOO

a denunciar-ho”, diu el comuni-cat sobre el tema. Uns problemesque van “des de vestuaris inde-cents a fer més hores que un re-llotge i que després no te les pa-guin”, diu Ana Moreno, secretà-ria de CCOO a la comarca. Moreno informa que aques-

tes irregularitats es van descobriren diverses inspeccions a localsde Barcelona que van acabaramb multes. Però des de CCOOdesconeixen el seu import.

Una sanitària, l’alcalde i Argimon al Palau d’Esports. Foto: Albert Segura / ACN

La protesta de dimecres. Foto: CCOO

Història | Granollers commemora el bombardeigDilluns feia 83 anys del bombardeig del 1938 i la ciutat el va commemorar un

any més. A l’acte hi va ser la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet. Va ser el primer cop que una autoritat de l’Estat acudia a la cerimònia anual.

SOCIETAT4Fins als 16 anys res-pirant fums de cotxes, motos icamions, i en contacte amb lesmercaderies perilloses quetransporten. Aquesta és la re-alitat dels alumnes de les esco-les veïnes a la Ronda Sud que,durant tota la seva etapa d’es-colarització, viuen exposats a lacontaminació que genera el pasd’aquesta carretera pel tramresidencial.L’escola bressol municipal

La Tortuga, el centre d’infantil iprimària Mestres Montaña il’Institut Celestí Bellera estan aescassos metres de la Ronda i,junts, sumen més de 700 alum-nes. Per tant, “són molts elsnens que podrien tenir proble-mes respiratoris i de salut”, ex-plica Isabel Camacho, portaveud’Integració Ronda Sud.Segons informa l’Institut de

Salut Global de Barcelona, “mésde la meitat dels contaminantsdiaris que respiren els nens

provenen del trànsit que hi ha enel camí cap a l’escola i al voltantdel mateix entorn escolar”. Per això, i davant les mesu-

res aplicades en alguns munici-pis com per fer entorns escolarssense trànsit, segurs i saludables,el col·lectiu demana una solucióal respecte. Però “primer, cal

conscienciar als pares”, diu laportaveu. “Fa temps vam feruna reunió per tractar el temaamb l’AMPA del Mestres Mon-taña i no va venir ningú”, afegeix. Aquest problema encara no

l’han tractat amb l’Ajuntament,però sí que els han informat através de les xarxes.

Una de les protestes contra la contaminació. Foto: Integració Ronda Sud

La contaminació, un problemaa les escoles de la Ronda Sud

» Més de 700 nens respiren cada dia el fum del trànsit de la carretera» Integració Ronda Sud denuncia la situació i demana mesures

4 de juny del 2021

Mollet

11 |

líniavallès.cat

Brutícia i incivisme a Ca l’Estrada pels ‘botellons’

ESPAI PÚBLIC4Els actes incívicssegueixen sent un problema aMollet. Primer, al Parc de laPlana Lledó i ara, a Ca l’Estrada.“Cada dia Mollet es despertabrut i en mal estat”, explica Nu-ria Flores, portaveu de MolletOpina. Ampolles, vidres, plàstics,vòmits o excrements són algunesde les restes a les quals han de ferfront els veïns cada matí.Davant d’aquesta situació,

la plataforma ciutadana vol“conscienciar a l’Ajuntament i ferque sigui més proactiu perquè,si deixa que això passi, almenys

que l’endemà estigui tot net”, diuFlores. “No cal esperar que lagent es queixi per començar a ac-tuar”, afegeix.Aquests actes incívics són

resultat dels botellons diaris queels joves fan en aquest i en altresparcs. Per la seva banda, l’A-juntament ja està posant multespel consum d’alcohol a la via pú-blica, però Juanjo Baños, regidorde Seguretat Ciutadana i Convi-vència, diu que “és una tascaeducativa, perquè no serveix deres posar més papereres si lesque hi ha, estan buides”.

Salvem el Calderí portarà a lajustícia el projecte urbanístic

URBANISME4La plataformaSalvem el Calderí ha fet un noupas per intentar salvar l’espaiagrícola: obrirà un procés judicialper aturar el projecte urbanístic.Així es va anunciar en el seu dar-rer acte, fet divendres passat, que“marca un abans i un després enl’inici d’una nova etapa d’ac-cions”, diu Txus Carrasco, mem-bre de la plataforma. Tot i que, des de Salvem el

Calderí saben que el procés seràllarg i feixuc perquè “anar a judicisuposa enfrontar-te a un enemicmolt poderós”, Carrasco assegu-

ra que aportaran les argumen-tacions, les propostes i les alter-natives necessàries per guanyarla batalla. Un procediment quecombinaran amb més mobilit-zacions ara que tenen l’ajuda demés col·lectius, entitats i partitspolítics. Precisament, la CUP,Ara Mollet ERC i Mollet en Comúhan donat suport al procés legal. En l’acte també es va anun-

ciar l’inici d’una recollida de fonssolidaris a través d’una platafor-ma de finançament col·lectiuperquè “fer tot això suposarà in-vertir diners”, conclou Carrasco.

A judici per ocupar un pis que tenia la llum punxada

HABITATGE4Fa 3 anys que laFàtima i la seva família van ocu-par un pis del banc. Però, en en-trar-hi a viure, es van adonar quela llum ja estava punxada. Peraquest motiu, Endesa la va por-tar, ahir, a judici.Segons Juanjo Ramón, mem-

bre de la PAH Mollet i Baix Va-llès, la companyia, davant la si-tuació de vulnerabilitat de la Fà-tima demostrada pels serveis so-cials, hauria d’haver posat un

comptador solidari. Amb això,Endesa es veuria obligada a re-baixar la factura de llum de la fa-mília aplicant-los un descompte.“Així ho marca la llei”, diu Ra-món. “Però no ho han fet”. Tot i que la PAH denuncia

aquestes irregularitats, desprésdel judici respiren més tranquilsperquè “Endesa, ahir, es va mos-trar oberta a dialogar i a acordaruna solució amb la família”, sen-tència Ramón.

Així és com els veïns es troben el parc cada matí. Foto: Mollet Opina

Suport als jutjats. Foto: PAH Mollet

Salut | Una App ajudarà les persones sordes als CAPs L’aplicació per mòbil ‘061 Cat Salut Respon’ permetrà fer videotrucades amb un metge i un intèrpret perquè les persones sordes facin les seves

consultes. Una demanda de Mollet Opina que s’ha aconseguit implantar.

SALUT4La Revolta Escolar ésuna protesta que va començar aBarcelona ja fa mesos per de-manar menys contaminació imenys soroll als entorns esco-lars. Una demanda que les AFAsi AMPAs de les escoles han arti-culat amb talls de trànsit a da-vant els centres cada 15 dies i du-rant mitja hora. Ara, a aquesta reivindicació

s’hi han afegit les famílies dequatre escoles de Mollet que,avui a dos quarts de cinc, talla-ran el trànsit a la porta de l’Es-cola Montseny, de la Sant Jordi,de Can Besora i de l’Institut Ai-guaviva. Serà la primera vegadaque es farà aquesta acció al mu-nicipi i, alhora, l’última del cursescolar, que acaba aquest mes.“No volem una ciutat envol-

tada de fum i soroll per als nos-tres fills, però ja és hora de quei-xar-se perquè Mollet, des del2010, supera els límits de con-taminació establerts per la UE”,

diuen des de les AMPA. Un fetque pretenen demostrar des-prés del tall a l’Escola Montseny,on es mesuraran les partículescontaminants en suspensió.Aquesta reivindicació “se-

guirà el curs vinent”, asseguraVirginia Feria, membre de laPlataforma de Mollet per l’E-

ducació Pública i secretària del’AMPA Montseny. A més, Feriaavança que, de cara al setembre,aprofitaran els talls per fer unpas en la reivindicació i dema-naran “que les escoles siguinmés accessibles per anar cami-nant o en bicicleta i no es prio-ritzi tant l’ús del cotxe”.

La Revolta Escolar va començar a Barcelona. Foto: Carola López / ACN

La Revolta Escolar contra la contaminació arriba a Mollet» Les famílies de quatre escoles faran avui el primer tall de trànsit

» Reclamen uns entorns escolars amb menys trànsit i fum

| 12

líniavallès.cat 4 de juny del 2021 Entrevista

Justo MolineroPresident del Grup Teletaxi

"Defensaré Catalunya aquí, allà on vagi i davant de qui sigui"

El seu nom és sinònim deràdio. Però si no s’haguésdedicat a aquest ofici, què li

hauria agradat ser? Quins erenels seus somnis de nen?Jo era mecànic des de petit, i quanvaig arribar a Barcelona vaig treballaren un taller al carrer Wellington: el ta-ller de Pepito Domènech. D’allà vaiganar a la Renault i a la mili. Desprésde la mili, un amic que tenia un paretaxista em va explicar que en aquellafeina es guanyaven diners i alesho-res vaig comprar el taxi i vaig llogaruna llicència. Van ser 12 anys treba-llant com a taxista, fins que Barce-lona es preparava per al Mundial defutbol de 1982 i deien que vindriamolta gent. Llavors vaig pensar: “I simuntem una ràdio dedicada nomésa què la gent pugui recuperar objec-tes perduts als taxis?”. Aquesta va serla idea original.

Abans de parlar de la ràdio... Comera la Villanueva de Còrdova d’onva decidir marxar amb 18 anys? Aquella Villanueva no té res a veureamb la d’ara. Gràcies a la gent quevam haver de marxar-ne, els que

s’hi van quedar van tenir més feina.Jo era un xaval que tenia somnis. Hihavia la cooperativa d’oli Villanuevai vaig treballar-hi durant l’hivern. Empagaven 167 pessetes cada dia... Decobrar 100 pessetes a la setmana altaller a allò... Però treballava al taller8 hores i després anava a la coope-rativa. Era molt fotut i vaig pensar:“Jo a la fàbrica no torno més!”. L’anysegüent, cap al mes de novembre,quan s’acostava el moment de tor-nar a la cooperativa, vaig proposaral meu pare venir cap a Catalunya.Ell tenia un germà a Santa Coloma,em va fer cas i vam venir.

Va marxar de Còrdova per gua-nyar-se la vida.Sí, sí. A l’autocar que ens portavades de Villanueva cap aquí pensava:“La terra que em doni l’oportunitatde desenvolupar-me com a per-sona serà la meva terra”. Va ser Ca-talunya, i la defensaré aquí, allà onvagi i davant de qui sigui.

Què el va sorprendre més de laterra a la qual arribava?L’autocar que ens portava es va es-patllar a València i el vam arreglaruns familiars i jo mateix. Quan vamarribar a Santa Coloma vam cobrar-li al conductor el mateix que havíempagat pel bitllet. Vam anar a la ram-

bla Sant Sebastià, a casa, a dormir. Il’endemà al matí hi havia molt soroll,cap a dos quarts de sis. No sabia quèpassava. Vaig mirar per la finestra.Era gent que anava a treballar a unafàbrica tèxtil... No m’ho havien ditaixò! Perquè és clar, a les sis del matíal meu poble encara estàvem valo-rant si anàvem a dormir després dela festa [riu]. Llavors vaig dir-me:“Compte que aquí no regalen res”.

Com era la Santa Coloma delsanys 70? Hi havia relació amb elsaltres municipis de l’àrea metro-politana?La rambla Sant Sebastià encara noestava asfaltada. Era una Santa Co-loma molt desconeguda, i la con-nexió amb Barcelona era a travésde l’autobús SC. Després hi havia unaltre autobús, l’SM, que anava a

Montgat. No hi havia més conne-xions. Era com la relació que tenimara amb Montcada, que és la po-blació limítrofa amb Santa Colomaperò no hi ha relació. Sembla quevivim d’esquena. El metro ens haapropat, però encara estem unamica aïllats. Hi ha moltes coses a fer.Però és cert que Santa Coloma hacanviat molt.

En què ha canviat més?Ara la gent està contenta i té orgullde pertinença. Hi ha barris molt ar-reglats, com el de Singuerlín, o l’a-vinguda de la Pallaresa, que fins fapoc era una zona marginal. Jo m’es-timo molt aquesta Santa Coloma. Ala d’abans t’havies de buscar la vida.Recordo que quan el metro arribavaa Sant Andreu jo anava caminantcada dia fins allà per estalviar-me elbitllet de l’autobús. Cada dia!

Abans parlava de quan treba-llava de taxista i de mecànic. Quèli va ensenyar aquella època? Jo soc una persona que semprem’ha agradat fer la feina millor queningú. És el meu lema. No entenc lagent que s’aixeca i va a treballar mi-rant cap a un altre costat. Si faig d’o-perari, intento arribar a encarregat.I quan era mecànic feia el mateix. Alservei militar vaig ser el xofer del ge-

neral governador de Barcelona, donÁngel Vega Franco... Això era moltcomplicat per a un tio que haviavingut de fora. Quan vaig muntarl’emissora de ràdio vaig pensar quehavia de ser l’hòstia, perquè si no,no sé quin sentit tenia. Jo no henascut per fracassar.

Com va néixer la ràdio?Em va costar molt. Vaig anar a l’A-juntament de Barcelona i em vandir que havia de demanar una lli-cència, i jo vaig pensar: “A la merdael projecte!”. Però després em vaigdir: “I si munto la ràdio en plan pi-rata, què passa?”. Per fer-ho, emvaig vendre la llicència del taxi, quealeshores ja era meva. Els meuspares es van enfadar molt. Vamtirar endavant quatre anys, però el1986 ens van tancar la ràdio. Res ésfàcil. Per sort, ja teníem prestigi.

Com li van clausurar la ràdio?Jo feia un programa des de les sisdel matí fins a la una. A les nou es vapresentar la policia nacional per tan-car l’emissora. Jo ja ho sabia, perquèm’havien fet un chivatazo. La policiano tenia ni puta idea de com fun-ciona una ràdio, perquè nosaltresseguíem emetent des del Tibidabo.Vam agafar els trastos i vam seguiren antena. I vam convocar una4

“A la presó mai hi ha hagut genttan honrada com aquestsindependentistes”

A. Nadeu / A. AlexandreFotografia: J. Chichelnitzky

13 |

líniavallès.cat4 de juny del 2021Entrevista

1. Quin és el seu músic preferit? Rocío Jurado. Però la meva filla, des d'Austràlia, em vaensenyar els Stay Homas i també em van agradar molt.

2. I el seu menjar favorit? El gaspatxo. I el pernil amb pa amb tomàquet, és clar!

3. A qui li agradaria entrevistar? Sigui viu o mort...Voldria que tornés un dia a la ràdio l'Oriol Junqueras.

4. Digui’ns un llibre que l’hagi marcat...La vida no regalada, de Luis Cabrera. M’ha agradat molt.

5. I una pel·lícula? Esa voz es una mina.

6. Té alguna afició que ens pugui sorprendre?Jugar a billar.

7. Hi ha algun lloc de l’àrea metropolitana especial per a vostè?M’agrada Montcada, Santa Coloma, Badalona...

8. Digui’ns un lloc on passar les vacances... A Austràlia, per veure la meva filla.

9. Quin és el seu màxim referent professional?Luis del Olmo.

10. I un referent en la seva vida personal?La gent que creu en ella mateixa, que tira endavant.Aquesta és la meva gent.

3manifestació davant de la seu delgovernador civil, al Pla de Palau,perquè ens reobrissin la ràdio. Ésveritat que no teníem concessió,però perquè no ens l’havien volgutvendre! A la manifestació hi haviataxistes i oients de la ràdio... Alesho-res ja teníem quasi 250.000 segui-dors. La manifestació anava des deColom fins al Parc de la Ciutadella...

Quan ja van tenir la llicència,emetien a Catalunya, al País Va-lencià i a l’Aragó. Vostè ja teniauna idea dels Països Catalans? I tant! Tenia clar que la nostra emis-sora no s’entendria a altres llocs d’Es-panya. Sobretot per la nostra manerade ser. Nosaltres no tenim gaire aveure amb la resta d’Espanya.

Què vol dir?Tenim una manera de fer, de treba-llar, d’estalviar, de ser responsables...Som persones de paraula, quecomplim. Som persones amb seny.Això a altres llocs no passa.

Ara que parla d’identitat, com haviscut durant aquests anys el pro-cés independentista? A bandad’haver escrit un llibre junts, vostèés amic d’Oriol Junqueras...Recordo que un dia, quan ell encaraera lliure, vaig dir-li: “La independèn-cia sí, però ara no toca”. Ell em va res-pondre: “T’entenc i et dono la raó,però ara m’he posat aquí i he de tirarendavant”. Més tard, quan ja era a lapresó, ell em va dir: “Quanta raó te-nies quan deies que no era el mo-ment”. Puigdemont va tirar pel dret,però altres s’haurien esperat.

Per què diu que no tocava?La gent s’havia de preparar. Semblaque si ara hi hagués un referèndum,podria sortir el sí amb un 52%. Però hiha un 48% que diu que no vol la in-dependència. Catalunya és qui mésaporta a Espanya i a canvi rebemquatre cèntims. El que tenim perpagar les nostres despeses ens hodonen amb interessos. Per això, elprimer que cal fer és reclamar lahisenda pròpia. Després altrescompetències... I a mesura que entinguéssim més baixaria el nivellde demanda d’independència.

No tot són les competències.Cert. A mi Jordi Pujol em va ense-nyar què era el sentiment de perti-nença a un lloc. Vaig marxar deVillanueva i no entenia el sentimentd’estima al país que tenia Pujol. Araem sento un ciutadà d’aquí. Però siestimes la teva terra, no has de des-estimar la dels altres. Si Catalunya vaa més, Espanya anirà millor.

Vostè no és independentista, ésclar.Jo no, però entenc perfectament elsque ho són. No pot ser que a les es-

coles d’aquí els alumnes s’hagin depagar els ordinadors i altres els tin-guin subvencionats. Ara bé, de lamateixa manera que Catalunyaaporta molt a Espanya, també s’hade dir que Catalunya s’ha construïten part amb diners d’Espanya.

Què en pensa dels que diuen quel’independentisme ha fracturatla societat catalana?Potser hi havia una època en quèpassava una mica, però avui dia lagent ja entén que això és fals.

Vostè està a favor de donar l’in-dult als presos?Hi estic a favor, però serà compli-cat... El primer que haurien de fertots els espanyols és canviar laConstitució del 78. Una altra cosa

que crec que hauria de passar ésque els presos demanessin perdóper poder sortir al carrer. Però és clar,si ho fessin es buscarien enemicsarreu del món. Sigui com sigui, crecque a la presó mai hi ha hagut genttan honrada com aquest grup d’in-dependentistes.

I amb els exiliats, què cal fer?S’han de presentar davant dels jut-ges i adaptar-se a la llei. Em sap greuper la Marta Rovira, perquè també litinc afecte, però si tornen ja sabenel que els toca.

Deixant la política i tornant a par-lar de la seva faceta personal... El2006 va rebre el Premi Ondas.Creu que va arribar massa tardaquell reconeixement?No soc una persona que em posidavant del micròfon per rebre pre-mis. El millor reconeixement és eldel públic. Si jo vaig pel carrer acom-panyat del locutor que vulguin, aquin dels dos creuen que coneixeràla gent? El millor premi són els nos-tres 400.000 oients.

Quina creu que és la clau d’a-quest èxit?Fer la ràdio que l'oient vol. En altresràdios, el locutor fa el que li dona lagana, dona la notícia que vol... Nos-altres fem una ràdio a mida delsnostres oients... Jo veig que hi ha rà-dios on hi ha tertulians que sabende tot. La gent ja està una mica fartad'aquests programes.

La seva ràdio és un emblema cul-tural que ha arribat a comunitatsa les quals altres emissores no ar-riben.És possible. Però nosaltres posemmés música en català que CatalunyaRàdio, per exemple. La llei diu que johe de posar música en català, d’a-cord. Però a Catalunya Ràdio no séquè li diuen... Estic segur que si posouna cançó dels Pets agradarà, peròsi he d’escollir entre els Pets i la Pan-toja, no hi ha dubte: posaré dues ve-gades la Pantoja i una vegada elsPets. És el que la gent vol.

Creu que falten projectes comRadio Teletaxi que arribin al “patidel darrere” –tal com se senten al-guns– de Barcelona?Segurament. L'alcaldessa de Barce-lona diu que vol fer que es pugui ar-ribar d'un lloc a un altre de Barcelonaen 15 minuts, i això no és possible.Barcelona necessita un alcalde oberta la resta d'alcaldes de l'àrea metro-politana. Falta comunicació i faltenregidors a l'Ajuntament de Barce-lona nascuts a fora de la capital...Crec que aquest perfil podria apor-tar moltes coses. Estem parlant d'unmilió i mig de ciutadans entre l’Hos-pitalet, Badalona i Santa Coloma, ipotser la meitat van a Barcelona cadadia, sobretot per raons de feina. I aaquesta gent se l’ha de comprendre.

Potser caldria un superajunta-ment de tota l’àrea metropoli-tana.El que caldria és aprofitar un edificigran, posar-hi tots els alcaldes a dins,tancar la porta i no obrir-la fins queno haguessin aconseguit posar-sed'acord [riu].

El lema de la seva ràdio és “lo nu-estro”. Creu que cal reivindicarmés precisament això, les identi-tats d’aquestes ciutats?No ho sé, jo els puc parlar del quefem nosaltres a la ràdio. Diem “nosufras, no padezcas, ilusiónate”; “hayque dar ideas, no problemas”; “lavida es una obra de teatro que nopermite ensayos, por eso canta, ríe,baila, llora y vive intensamente”...

Són missatges molt vitalistes. Noxoquen amb el moment de pan-dèmia que estem vivint?Això sembla que ja està bastantcontrolat. Hem de ser optimistes imirar endavant, si no estaríem mésque fotuts. Al coronavirus també elguanyarem. Hem estat molt mala-ment, les hem passat molt putes isegurament encara ens queda untros de camí... Jo me n’he anat a dor-mir i m'he llevat alguns dies sensehaver dormit ni una hora. Aquítenim 28 treballadors i això a mi empesa molt. Però vull ser optimista imirar el món de forma positiva. Ensen sortirem segur i ja està.<

"No he nascut per fracassar: jo vaig muntar la ràdio perquèfos l'hòstia"

"Radio Teletaxi posa més músicaen català que Catalunya Ràdio"

JUSTO MOLINERO EN 10 RESPOSTES

| 14

líniavallès.cat 4 de juny del 2021 El reportatge del mes

Són sis. Beatriz Silva (PSC),Chakir El Homrani (ERC),Najat Driouech (ERC),Basha Changuerra (CUP),

Ignacio Garriga (VOX) i JessicaGonzález (comuns). Són sis de 135.El 4,4%. Aquesta és la represen-tació actual de persones no blan-ques al Parlament de Catalunya.Les similituds entre elles, tantpolítiques com ideològiques, sónescasses, però el fet de viure en unasocietat com la catalana les facompartir almenys una expe-riència: el racisme. Algunes sónnascudes a Catalunya de pares mi-grants, altres tenen un dels dosprogenitors nascut en un altrepaís. Algunes van venir a estudiari es van quedar aquí, altres van ar-ribar quan eren petites. Són catò-liques, musulmanes o no especi-fiquen si tenen religió. Les dife-rències són notables, però el fetque les uneix, la violència que re-cau sobre elles per tenir un origendiferent, un color de pell no reco-negut com a blanc, vehicula les se-ves vivències. I encara queda moltlluny el dia que aquests elementsdeixaran d'unir-les.

POCA REPRESENTACIÓL'any 2003, Mohammed Chaib esva convertir en el primer diputatmarroquí al Parlament de Cata-lunya. Ho va fer amb el PSC i vaexercir el càrrec fins a l'any 2010,quan va marxar a Madrid per serel primer diputat musulmà de lahistòria del Congrés espanyol.Han passat quasi dues dècades

des d'aquella fita i, en part, la pre-sència de persones musulmanes al'hemicicle ja no és nova. No es potdir el mateix, per exemple, de lespersones d’origen xinès o romaní. El 2015, Chakir El Homrani,

d'ERC, va ser elegit diputat, peròel salt qualitatiu arribaria quan el2018 el polític nascut a Granollersesdevindria conseller de la Ge-neralitat, el primer de pares mar-roquins en ser-ho. També el 2018Najat Driouech, d'ERC, es con-vertia en la primera catalana nas-cuda al Marroc –va emigrar ambnomés 9 anys– en ser diputada.En aquell mandat l'amaziga Sal-wa el Gharbi, de Junts per Cata-lunya, i Beatriz Silva, d'origen xilèi del PSC, també tenien un seiental Parlament. En les darreres elec-cions del 14 de febrer, a Driouech,Silva i El Homrani s'hi han sumattres diputats no blancs més: Chan-guerra, afrodescendent de pareguineà i mare cordovesa, Garriga,de mare guineana, i González,colombiana que va arribar a Bar-celona fa 15 anys.És suficient aquesta repre-

sentació? “Si un parlament ha deser el reflex de la societat en quèviuen els seus votants, la veritat ésque el català no ho és”, afirmaKarlos Castilla, de SOS Racisme.Per la seva banda, González de-nuncia que, “així com hi ha altresinfrarepresentacions com la de lesdones que es debaten, la de lespersones no blanques no és ni untema al Parlament”. En una líniadiferent, però, Driouech asse-nyala que cal “ser coherents” i re-

corda que “la migració no té elmateix impacte aquí que a Fran-ça”. “No podem inventar noms ales llistes”, argumenta. Sigui com sigui, a Catalunya vi-

uen 1,3 milions de persones que nohi han nascut. Són vora el 19% dela població i, per tant, no es cor-responen amb el 4% dels diputatscatalans. Potser el problema es tro-ba en la negativa del dret a vot queles persones nouvingudes pateixenal país. “Si no tenen la nacionali-tat, no tenen dret a sufragi passiu

ni actiu”, apunta Castilla. No po-den votar ni ser votats. Aquest no és l'únic motiu que

explica la manca de representacióa ulls de Castilla. “El racisme ins-titucional fa que les persones noblanques ho tinguin més difícil peraccedir a la universitat, un indreton es generen els primers con-tactes amb la política”, apunta.Per últim, l'integrant de SOS

Racisme dona una explicaciómés: “Hi ha moltes personesd'origen divers que es dediquen

a la política activista, però en àm-bits que no estan a l'agenda po-lítica dels partits”, assenyala.Temes d'estrangeria o de racis-me institucional en són algunsexemples. “Ara aquests debatscomencen a aparèixer als pro-grames polítics i per això es ve-uen més persones no blanquesals partits, però sigui com siguimoltes vegades van a les llistesper acomplir la quota i normal-ment no estan en posicions de di-recció”, considera.

EL MIRALL DELS JOVESLes persones d’origen divers no te-nen veu en molts àmbits públics.És per aquest motiu que la pre-sència de polítics no blancs al Par-lament és tan important. “No sapsquanta gent jove em contacta perdir-me que soc un referent... Jovesque ni es plantejaven que es podiendedicar a la política”, diu Gonzá-lez. També ho explica Driouech:“T'ho agraeixen i et diuen que elsmotiva veure on has arribat”.Amb tot, aquesta tasca és la

Imatges com aquesta de la diputada d'ERC Najat Driouech intervenint al ple del Parlament encara són testimonials. Foto: Sílvia Jardí/ACN

Per què no hi ha més representants d'origen divers als càrrecs de responsabilitatpolítica? Segons denuncia SOS Racisme, el desinterès dels partits pels temes

que afecten les persones no blanques o la negació del dret a vot a les personesmigrades són alguns dels elements que ho expliquen, però n’hi ha més

La política segueixsent cosa de blancs

15 |

líniavallès.cat4 de juny del 2021El reportatge del mes

n Després d'un any i mig aguan-tant actes de violència racista, final-ment Fàtima Taleb va dir prou. El ge-ner del 2017, la regidora de Guany-em Badalona en Comú va rebre dosatacs que la van portar a denunciarpúblicament el seu cas. El primer vasucceir quan un home la va insultar iescopir al mig del carrer, i el segon,tres dies després, quan un jove vaincrepar-la i altres persones que l'a-companyaven es van sumar al linxa-ment. Segons Taleb, aquells actes,més enllà de tenir relació amb el cli-ma de racisme que es viu a qualsevol

municipi de Catalunya, estaven rela-cionats amb el clima d'odi generatper Xavier García Albiol i els seus es-lògans xenòfobs que legitimavenposteriors agressions.

El cas de Taleb posa sobre la tau-la situació que viuen moltes perso-nes no blanques quan s'exposen deforma pública en el món local. Almateix temps, el seu testimoni po-dria explicar per què en les tres pri-meres ciutats del país no hi trobemcap regidor d'origen divers. Desprésque ella deixés la primera línia de lapolítica municipal en les darrereseleccions perquè el codi ètic de laseva formació no permet repetirmandat, actualment ni a Barcelona,

ni a l'Hospitalet ni a Badalona hi tro-bem cap representant no blanc.

“Com més gran és l'espai, més di-luïdes queden les identitats”, afirmaKarlos Castilla, de SOS Racisme, perexplicar les dificultats per a les per-sones d'origen divers per dedicar-sea la política en grans ciutats.

Al mateix temps, és en el mónmunicipal on s'expressa el racisme deforma més evident. Segons SOS Ra-cisme, durant les darreres eleccionsmunicipals a Catalunya la majoria deprogrames polítics dels partits –VOXencara era embrionari– no feien

pràcticament cap esment als temesque preocupen les comunitats noblanques: el racisme policial, les iden-tificacions per color de pell, el dret avot o la venda ambulant. A Barcelo-na, per exemple, la CUP era l'únicaformació que detallava propostes an-tiracistes en aquests àmbits. El PSC,el PP, Junts i Ciutadans no es mulla-ven, i en el cas de la venda ambulantfins i tot algun d’ells tenia propostesque feien el joc al racisme. Per la sevabanda, ERC i Barcelona en Comú esmantenien en una posició ambiva-lent i feien petites passes en algunstemes com el racisme policial, peròno es mullaven en altres qüestionscom les identificacions racistes.

Insults i escopinades

punta de l'iceberg. Driouech con-sidera que “la representació al'àmbit polític és molt important,però no pot anar sola, ja que elpersonal de la universitat, la po-licia o els ajuntaments tambéhaurien de ser diversos”. Per aChanguerra, la manca de repre-sentació és molt profunda: “No es-tem representades enlloc, ni alscontes, ni a la televisió ni a la his-tòria...”, lamenta.

DEL MÓN LOCAL AL PARLAMENTDriouech donava formacions dediversitat al Masnou. El Homra-ni va començar la seva militànciaa ERC a Granollers. Changuerrades de la seva joventut estavavinculada a les comunitats ne-grodescendents i amb el movi-ment independentista del Prat iSanta Coloma. González era acti-vista a Ciutat Vella.Un dels elements que agluti-

na la forma de fer política de lespersones no blanques és la sevaimplicació amb les comunitats ales quals se senten vinculades. “Elmeu escó no és meu, és un escócol·lectiu”, resumeix Changuerraper afegir que ella no es representaa si mateixa, sinó “a la comunitatnegrodescendent”. És per aixòque sent “un pes i una responsa-bilitat, perquè la comunitat ha llui-

tat molt” perquè ella “pugui ocu-par aquest espai polític”. És la ma-teixa forma d'entendre la políticaque té González. “El meu escó estàa disposició de la comunitat co-lombiana i d'allò que jo en dic lescomunitats dels ningú”, apunta.La visió d’ambdues xoca ambl’estereotip que s'ha instal·lat en-tre la població envers la política il'obsessió dels partits per conser-var cadires. “El concepte de co-munitat d'identitat és una cosaque les persones blanques no te-nen. Jo soc perquè nosaltres som”,sentencia la diputada de la CUP.

LA VIOLÈNCIALa coincidència més gran entre leshistòries de les polítiques no blan-ques és la violència rebuda. “Es-tic molt acostumada que m'insul-tin, que em diguin mora de mer-da o ves-te'n al teu país... Que m'in-sultin a mi, però no a la generaciódels meus fills”, diu Driouech. Laseva manera d'entomar la vio-lència amb resiliència és sem-blant a la de Changuerra quan afir-ma que “qui ha viscut els anys 90a Barcelona sap què és la violèn-cia contra les persones no blan-ques, les batudes nazis...”. “El pe-rill va amb el càrrec i per això tincels mecanismes de defensa”, rela-ta. La diputada de la CUP afegeix

“No estemrepresentades enlloc:ni als contes, ni a latelevisió, ni a lahistòria, ni a lesuniversitats, ni a la policia, ni als ajuntaments...”

que a les xarxes els atacs són cons-tants: “Si dic, per exemple, que Ca-talunya està sustentada en la suori la sang dels meus avantpassats,rebo tota classe d'insults”.Al carrer, a les xarxes, però

també a la política hi ha racisme.“Cap espai n’és lliure”, afirmaChanguerra. “Tot i que a la CUP fauns anys que fem revisió i se su-posa que és un espai més per-meable, també hi ha situacions dedesigualtat i de poder”, relata.Al carrer, a les xarxes, als par-

tits i també al Parlament. Encaraque Driouech assenyala que ellamai ha patit situacions de racismea la institució, González sí que s'hasentit menystinguda. Es refereixa la mirada de superioritat que de-tecta en els seus companys d'he-micicle, a la condescendència ambquè la tracten –també per serdona– i al descrèdit que hi ha alParlament cap a les maneres de ferpolítica de les persones diverses.“Sovint s'invaliden les altres for-mes de coneixement de les nostrescomunitats allunyades de l’aca-dèmia, com el coneixement oral”,detalla Changuerra. A tot arreu hi ha racisme, ja

que com coincideixen els diputatsno és un problema que tingui aveure amb les actituds individu-als, sinó un problema estructural.

VOX I EL CAS GARRIGAI com pot ser que un home noblanc encapçali una formació comVOX? “Garriga és un fill sa del ra-cisme, un cas d'èxit”, consideraGonzález. “El que ell no entén ésque si un dia no duu la barba afai-tada i s'oblida el DNI a casa, podriaacabar en un CIE”, afegeix. Aixímateix, Garriga és, segons la revistaAfrofèmines, la salvaguarda delpartit contra aquelles veus que acu-sen VOX de racista. Una salvagu-arda per poder seguir-ho sent.Més enllà d’aquesta estratègia,

el cert és que l'èxit de la formaciópreocupa els polítics antiracistes.“Tot i que ens passem el dia dientque no passaran, han passat”, eslamenta Changuerra. Gonzálezafirma que “a VOX hi ha gent queha estat vinculada a crims d'odi”i li preocupa “què pot passar” si undia es queda sola al Parlament capal tard i hi coincideix.Des de SOS Racisme afirmen

que VOX és el reflex d'una societatque no ha tancat les ferides del fran-quisme i que, tot i voler-se antira-cista, encara no es mereix el prefixde combativa.

Un reportatged’Albert Alexandre

“A VOX hi ha gent que ha estat vinculada a crims d'odi i em preocupa què pot passar si un dia em quedo solaal Parlament cap al tard i hi coincideixo”

Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona,les tres primeres ciutats de Catalunya, actualment

no tenen cap regidor d’origen divers als seus plenaris

4 de juny del 2021

| 16

líniavallès.cat

Parets

Un gran parc al voltant del riuconnectat amb la ciutat i, a la ve-gada, amb la zona industrial. Unpunt de trobada, lleure i oci de 7,5hectàrees amb valor ecològic,paisatgístic i promotor de la bio-diversitat. En tot això és en el quees convertirà la llera del Tenes alseu pas per Parets del Vallès. Es tracta d’un projecte en

què l’Ajuntament treballa des defa temps, ja que “és una de lesprioritats de l’equip de governper aquesta legislatura”, diuendes del consistori. L’objectiu,restaurar i conservar el riu i elseu entorn com un recinte es-portiu, social i respectuós amb elmedi ambient. Però, per fer-lo unespai de tots i perquè, com ex-plica la regidora de Medi Am-bient, Rosa Martí, “els paretansvisquin de cara i no d’esquena al

riu”, aquest projecte s’obrirà a laciutadania. Des d’aquest dis-sabte i fins al 2 de juliol, la gentde Parets podrà omplir un qües-tionari per fer les seves propos-tes i donar a conèixer les sevesprioritats per a l’espai natural.“Un projecte a llarg termini quedonarà valor al municipi”, afe-geixen des de l’Ajuntament. El disseny d’aquest nou espai,

anirà a càrrec de l’Estudi MartíFranch (EMF), guanyador delconcurs que l’Ajuntament va ob-rir, l’estiu passat, a diferents em-preses interessades a canviarl’entorn del riu. “El repte que su-posa convertir el Tenes en unequipament públic va ser el queens va motivar a fer el projecte”,diu Gemma Batllori, biòloga ipaisatgista de l’EMF. “Com a re-quisit d’aquest encàrrec, des d’unprincipi ja se’ns va avisar que tre-ballaríem conjuntament amb laciutadania i ens sembla bonaidea, perquè són ells qui conei-xen, de primera mà, les necessi-

tats i les problemàtiques reals d’a-quest espai”, afegeix. Des de les entitats i associa-

cions veïnals també valoren po-sitivament la proposta. “Enssembla una magnífica notíciaobrir aquest procés participa-tiu, no només pels valors demo-cràtics que implica, sinó perquèfarà que tothom senti la inter-

venció i el riu més seus”, explicaSanti Tous, president de l’Asso-ciació per a la Gestió Sostenibledel Territori de Parets del Vallès.Tot i això, Tous convida l’Ajun-tament a no oblidar altres pro-jectes que “són menys vistosos,però també són importants, composar un servei de clavegueramal barri de Can Riera”.

Per donar a conèixer aquestainiciativa, al llarg d’aquest juny l’A-juntament proposarà diversesactivitats que permetran als pa-retans apropar-se al riu, desco-brir-lo i fer-lo seu. “Això és, en de-finitiva, fer poble”, sentència Tous.Però, per davant de tot, hi ha d’ha-ver el “respecte a la naturalesa au-tòctona d’aquest espai”, conclou.

El projecte de recuperació de la llera del Tenes convertirà l’espai en un gran paratge natural i social. Foto: Ajuntament

Olga García PARETS

El Tenes, un espai per a tothom» Des de demà i fins al 2 de juliol els veïns podran dir la seva sobre la transformació de la zona del riu

» La millora d’aquesta zona natural és una de les prioritats de l’Ajuntament durant aquest mandat

Obres | Millores a la Protectora d’Animals L’Ajuntament s’ha compromès a millorar les instal·lacions de l’associació

perquè els animals tinguin més qualitat de vida. Així es va fixar en la visita de l’alcalde i la regidora de Benestar Animal a la Protectora.

4 de juny del 2021

Martorelles | Sant Fost

17 |

líniavallès.cat

Un projecte local, finalista de l’Audi Creativity Challenge RECICLATGE4El projecte Or-ganic Line, creat pels martore-llesencs Gerard Truyols i DenisCruces, i el santfostenc Pau Car-riedo, alumnes de quart d’ESOde l’Institut Alba del Vallès deSant Fost, és un dels 10 finalis-tes de la sisena edició de l’AudiCreativity Challenge. Els tresjoves han desenvolupat una appper facilitar la gestió dels residusque generem a casa.“Creiem que la ciutadania

no està prou conscienciada ambel reciclatge i aquesta pot ser unaeina eficaç per a gestionar els re-

sidus domèstics”, assegura Tru-yols, que diu que van rebre l’en-càrrec “com una activitat declasse per incentivar-nos a tirarendavant una idea d’empresaque canviés la vida de les perso-nes a través de l’ús de les novestecnologies”.Tot i que hi ha un jurat que

decidirà quin considera que és elmillor dels 10 projectes, un 20%de la decisió està oberta al votpopular a través del portal webvoting.audicrea.com. L’últimdia per votar serà el pròxim di-vendres 18 de juny.

MARTORELLES4L’Ajuntamentde Martorelles vol tenir encompte l’opinió dels veïns perelaborar el Pla Local de Comerçi, per això, ha posat en marxauna enquesta que es pot res-pondre fins al 30 de juny.Des d’abans-d’ahir, aquesta

consulta es pot respondre alportal web municipal (marto-relles.cat/enquestacomerç), toti que també existeix la possibi-litat d’emplenar-la en format fí-sic, ja que les butlletes estan en-

cartades en el butlletí d'infor-mació municipal El Lledonerd’aquest mes de juny. Qui pre-fereixi fer-ho d’aquesta segonaforma, haurà de dipositar l’en-questa contestada a les bústiesque hi ha a l’edifici de l’Ajun-

tament, la Biblioteca, el Cellerde Carrencà, el Pavelló, la co-missaria de la Policia local i elSafareig.L’enquesta comença amb

dues preguntes genèriques, elmunicipi de residència i l’edat,i aleshores entra ja en els hàbitsde consum. Planteja qüestionscom la periodicitat amb la quales fan compres i si es tria els pe-

tits comerços, el mercat set-manal o les grans superfícies.Altres aspectes que el go-

vern municipal vol saber és si elsveïns compren algun productefora del poble (en cas afirmatiu,perquè ho fan), si fan servir In-ternet en les seves compres, lapercepció que es té sobre el co-merç local i les accions que calimpulsar per millorar-lo.

Una imatge d'arxiu del mercat, Foto: Aj. de Martorelles

Els veïns ja poden opinarsobre el Pla Local de Comerç

Els joves autors del projecte. Foto: Aj. de Martorelles

Sant Fost | Ricard Torquemada visita l’AteneuEl director de La TDT de Catalunya Ràdio, Ricard Torquemada, vapassar abans-d’ahir per l’Ateneu Jaume Rifà per fer una conferència

sobre la situació actual del Barça i els reptes que ha d’afrontar.

L’enquesta es potrespondre al webmunicipal o en labutlleta del Lledoner

4 de juny del 2021

| 18

líniavallès.cat

Montmeló | Montornès

SEGURETAT4Aquest any notoca. Aquest és el lema que hatriat l’Ajuntament de Montmelóper a la campanya informativa enla qual anuncia que restringeixl’accés al poble avui i demà, elsdies previs a la celebració delGran Premi de MotoGP al Circuit.L’objectiu d’aquesta mesura

és evitar les concentracions mo-teres que, tradicionalment,acompanyen la celebració de lescurses. Per això, per evitar la

gran afluència de visitants, pa-trulles dels Mossos es col·loca-ran a les entrades del poble iidentificaran les persones quevulguin accedir-hi durant lesdues tardes i les dues nits. Úni-cament els veïns o les personesque treballen al poble podranaccedir-hi.De la mateixa manera, tam-

poc hi haurà activitats al carrerni punts de venda per a segui-dors de les motos.

COMERÇ4A principis d’aquestany l’Ajuntament de Montornèsanunciava la construcció d’unmercat municipal a MontornèsNord, i fa uns dies el projecte vafer un nou pas endavant. A finalsde la setmana passada, el governmunicipal va publicar el projec-te de l’equipament , que es cons-truirà en un solar de propietatmunicipal que hi ha a tocar del’actual Mercadona.Segons ha publicat Som

Montornès, l’equipament tin-

drà una coberta solar i un totald’11 parades, la majoria de lesquals serviran per acollir els pa-radistes de l’actual mercat. A la

part central de l’edifici hi hauràles zones comunes (i un baramb cuina, entre altres), mentreque les parades s’ubicaran a laresta de l’espai.

EQUIPAMENT SOSTENIBLEUn dels aspectes que més des-taca del projecte és la seva apos-ta per la sostenibilitat i l’estalvi

d’energia. La coberta solar, for-mada per una quarantena de pa-nells, servirà per generar part delconsum necessari per al fun-cionament de la instal·lació. Tot i que inicialment es pre-

via una inversió de 400.000 eu-ros, finalment caldrà una xifraque superarà per poc els443.000 per fer-lo realitat.

L’equipament es construirà a tocar de l’actual Mercadona. Foto: Google Maps

El nou mercat de MontornèsNord tindrà una coberta solar

Montmeló es blinda durantel cap de setmana de motos

LA LLAGOSTA4La gestió delComplex Esportiu Municipal(CEM) El Turó ha estat un delsgrans maldecaps del govern mu-nicipal de la Llagosta en els úl-tims 10 anys. A finals de la set-mana passada, però, durant laSessió Plenària del maig, l’A-juntament d’Óscar Sierra vaanunciar que el Tribunal Su-prem ha resolt a favor del con-sistori el procediment judicialobert amb l’empresa Geafe en re-ferència a la liquidació de la in-tervenció en aquest equipamentmunicipal.D’aquesta manera acaba un

procediment judicial que va co-

mençar l’any 2014, i que en totesles instàncies judicials prèvies al

Suprem s’havia resolt favorable-ment als interessos de la Llagos-ta. El següent pas, segons es vaapuntar en el Ple, serà un encàr-rec als serveis econòmics i jurídicsde la Corporació per tramitar elsexpedients per cobrar les liqui-dacions aprovades per acordsdel ple sobre el tancament defi-nitiu del procés d’intervenció dela gestió i explotació de l’espaimentre va gestionar-ho Geafe.

L’alcalde va afirmar que la de-cisió del Suprem és “una bona no-tícia”, mentre que Eva Miguel, dela Llagosta en Comú, va apuntarque el procediment es va posar enmarxa amb un govern lideratper Iniciativa per Catalunya.Encara hi ha un altre conten-

ciós judicial obert entre l’Ajun-tament i Geafe, iniciat el 2012, so-bre la rescissió del contracte perla gestió del CEM El Turó.

L’equipament esportiu, en una imatge d’arxiu. Foto: Google Maps

Victòria municipal en un delslitigis per la gestió del Turó

La Llagosta | Santa Perpètua

Montornès | Transformació de l’antic camp de futbolL’Ajuntament va treure a concurs, a finals de la setmana passada, el primer

tram de les obres transformació de l’antic camp de futbol de Montornès Norden un parc urbà. Tot plegat forma part de l’acord assolit amb la Fundació Cruyff.

La Llagosta | Pressupostos participatiusDes d’avui i fins al dia 22 d’aquest mes, els veïns de la Llagosta ja poden votar les 19 propostes finals dels pressupostos participatius d’aquest 2021.

Un detall del cartell que ha distribuit el consistori. Foto: Aj. de Montmeló

SALUT4Les obres de milloradel Centre d’Atenció Primària(CAP) de Santa Perpètua, ques’anirà millorant en diferentstrams, van començar dilluns. Siels terminis es compleixen, l’e-quipament estrenarà imatge iespais entre els mesos d’octubrei novembre d’aquest any.Les obres es fan per facilitar

l'accés a persones amb mobili-tat reduïda, tot i que el projectetambé inclou l’ampliació de con-sultes i noves finestres per mi-llorar la ventilació dels espais de

l’ambulatori, segons va explicarla regidora de Salut Pública,Sandra Gómez, qui també hademanat “paciència” als veïnsdurant aquests mesos.Les obres, però, no obliga-

ran a tancar el CAP i l’atencióassistencial tampoc es veuràafectada. En la primera fase lesobres es faran a la planta baixa,de manera que els usuaris hau-ran d’entrar pel soterrani, onactualment es fan les extrac-cions i la vacunació, a peu perla rampa de l’esquerra.

El CAP de Santa Perpètuaserà més accessible

El centre no tancarà mentre es facin les obres. Foto: Google Maps

Finalment la inversiónecessària serà de 443.000 euros i no de 400.000

El conflicte ambl’empresa Geafes’arrossega des defa prop de 10 anys

4 de juny del 2021

Comarca

19 |

líniavallès.cat

SOLIDARITAT4L’esport i les cau-ses solidàries van tornar a donar-se la mà dissabte passat. L’On-Codines Trail, la cursa de mun-tanya que col·labora amb la Fun-dació Oncovallès i la BarcelonaBrain Health Initiative de l’Ins-titut Guttmann va aconseguir re-captar gairebé 100.000 euros.La prova, a més, va tenir un

record per al paretà Sergi Min-gote, mort el gener d’aquest anya la muntanya del K2.

L’OnCodines Trailrecapta prop de100.000 euros

LA GARRIGA4Demà i demàpassat la Garriga celebrarà elCorpus, una festa que, com totacelebració, s’ha d’adaptar a lesmesures de seguretat i de con-tenció de la pandèmia.El Corpus va començar a es-

calfar motors dissabte passatamb la inauguració de de l’ex-posició del Concurs de cartells,i enguany també comptarà ambel Concurs d’Aparadors.

Un Corpusadaptat a lesmesures actuals

LES FRANQUESES4A finals de lasetmana passada van comen-çar les obres per reparar l’esvo-ranc del Pont de la Verge, a Lle-rona. Des de l’aparició del forat(a mitjans del mes passat), la viaEuropa ha estat tancada a lacirculació en els dos sentits.El consistori ha explicat que

vol enllestir la reparació commés aviat millor per tal de po-der reobrir el trànsit d’aquestpunt de la vila.

Obres per repararl’esvoranc delPont de la Verge

COMERÇ4A partir del diumen-ge de la setmana que ve, el mer-cat de Canovelles tornarà al seulloc habitual: el centre del poble.Aquesta és la intenció amb laqual treballa l’Ajuntament, quedesprés de les flexibilitzacionsque ha impulsat el Procicat haacordat amb les associacions demarxants fer el canvi. S’havia es-tudiat fer-ho en dos dies (aquestdiumenge i el que ve), però fi-nalment es farà de cop.

El mercat de Canovellestornarà al centre

L’AMETLLA4L’Ajuntament il’entitat l’Ametlla Rebel han sig-nat un conveni de col·laboracióque servirà perquè el consistoridoni 2.000 euros per a dife-rents projectes solidaris.Una de les iniciatives que

vol impulsar l’Ametlla Rebel és-potabilitzar l’aigua del pou queabasteix el centre sanitari deKribi, al Camerun, per millorarla vida dels seus veïns.

Acord percol·laborar ambl’Ametlla Rebel

MOBILITAT4FEMvallès ha ce-lebrat recentment el seu desèaniversari formalitzant la sevaconstitució en entitat i fent unapetició: que es creï una Autori-tat del Transport Metropolitàper a l’àrea del Vallès (tantOriental com Occidental).Les dades diuen que la mo-

bilitat interna al territori supo-sa el 85% dels trajectes, uns845.000 desplaçaments diarissegons el Departament de Ter-ritori. Tanmateix, la “quota mo-dal”, o més ben dit, el percen-tatge d’ús del transport públic alVallès és de només el 18%.“La realitat actual és que per-

tanyem a l’Autoritat del Trans-port Metropolità de Barcelona,però fora de l’entorn més im-mediat de la capital catalana lasituació és d’infrafinançament”,denuncia a Línia Vallès ManelLarrosa, un dels membres de lajunta de FEMvallès, que apuntaque, pel que fa a la mobilitat, sesenten “com uns ciutadans detercera o de quarta”.De fet, en un comunicat pu-

blicat divendres passat, FEM-

vallès comparava la seva reali-tat amb la de l’entorn de Tarra-gona, on des de l’any passatestà en procés de creació l’ATMTerres de l’Ebre. “En xifres d’in-versió, el greuge comparatiu ésenorme”, afegeix Larrosa, queva més enllà i apunta que “el PlaDirector d’Inversions del trans-port públic al Vallès Oriental ésinexistent”.Larrosa argumenta també

que “no té sentit que un consor-ci creat inicialment entre l’A-

juntament de Barcelona i la Ge-neralitat decideixi sobre la mo-bilitat d’1,3 milions de personessense que les autoritats locals hitinguin res a dir”, cosa que con-sidera “un escàndol democràtic”.El membre de FEMvallès

completa la seva argumentacióapuntant que “caldria teniruna visió molt més local, ambsolucions comunes, però on estingués molt més en compte lesnecessitats reals de cadascundels territoris”.

La mobilitat és una de les assignatures pendents de la comarca. Foto: Arxiu

Una Autoritat del TransportMetropolità vallesana?

Creix el nombre de veïns de lacomarca que deixen de fumarSALUT4Molts vallesans han dei-xat de fumar en els primers qua-tre mesos d’aquest 2021. Així horeflecteixen les dades recollidesper diferents equips d’atencióprimària de l’Institut Català de laSalut. En concret, entre els mesosde gener i abril s’han registrat1.858 persones que van deixar defumar, mentre que en tot el 2020la xifra va ser de 1.769 vallesans.Igualment, cal apuntar que

durant tot l’any passat, la Uni-

tat de Tabaquisme del Serveid’Atenció Primària de la co-marca va superar el centenar depersones que es van posar entractament per deixar de fu-mar, consolidant-se com el puntde referència per a tothom quivulgui abandonar aquest hàbit.S’estima que a Catalunya

moren cada any gairebé 10.000persones per malalties ocasio-nades pel consum de tabac o perl’exposició al fum ambiental.Foto: ICS

Turisme | Canvis a la senyalització dels sendersEl Consell Comarcal està treballant amb la Diputació en un projecte permillorar la senyalització dels senders turístics que passen pels principalsrius de la comarca: Mogent, Congost, Tenes, Riera de Caldes i Besòs.

OCUPACIÓ4El mes de maig vatancar-se amb una nova dava-llada de les dades d’atur, man-tenint una tendència a la baixaque ja dura tres mesos.En total, a les llistes de les Ofi-

cines de Treball del Vallès Orien-tal a finals del mes passat hi ha-via 25.534 persones, 515 menysque en el mateix moment de l’a-ny passat. El descens és moderat,però mostra una certa recupera-ció de l’activitat econòmica.

L’atur baixa pertercer mes seguital Vallès Oriental

| 20

Esports

Després que l’any passat la pan-dèmia fes que el Gran Premi deCatalunya de motociclisme esdisputés el setembre i a porta tan-cada, en aquest 2021 torna la nor-malitat: les motos i els aficionatstindran la seva cita a principis dejuny, com és habitual.I és que entre avui i diumen-

ge, l’atenció de l’univers de lesdues rodes es concentra al Circuit,escenari de la setena prova de latemporada. Com és habitual, lajornada de divendres serà la des-tinada a les tandes d’entrena-ments lliures, dissabte es decidi-ran l’ordre de les graelles de sor-tida i diumenge serà el dia de lescompeticions.Enguany, els organitzadors

de la competició han decidit can-viar l’ordre de les curses, perquè

la categoria reina no coincideixien horari amb el Gran Premi deFormula1 que s’estarà disputanta l’Azerbaidjan.Fabio Quartararo (MotoGP),

Remy Gardner (Moto2) i PedroAcosta (Moto3) arriben a Mont-meló com a líders de les seves res-pectives categories i el GP valle-sà planteja incògnites com elrendiment de Marc Márquez iAlex Rins en la categoria reina il’al·licient de tornar a veure els pi-lots de casa, els Espargaró, i el

jove murcià Pedro Acosta, gua-nyador de tres curses en aquestmundial 2021 i líder de Moto3.

23.600 ESPECTADORSDes de dimecres, a més, se sapque 23.600 espectadors podrangaudir en directe de les curses,gràcies al relaxament de les res-triccions que afecten l’esport. ElGP de Catalunya, doncs, seràl’esdeveniment esportiu mésmultitudinari a Espanya des deprincipis de març de l’any passat.

Diumenge tornarà a ser dia de curses. Foto: Miquel Rovira / Circuit

Les motos (i els aficionats) se citen de nou al Circuit

» El GP de Catalunya torna a celebrar-se en el seu mes habitual» Quartararo, Gardner i Acosta hi arriben liderant les tres categories

Palou frega la victòria a les 500 Milles d’Indianapolis

MOTOR4El pilot vilamajorí ÀlexPalou continua fent història alCampionat de les IndyCar Series.I és que diumenge va estar apunt d’escriure el seu nom en lle-tres daurades en una de les pro-ves automobilístiques més míti-ques de la història: les 500 Millesd’Indianapolis. Palou, que debu-tava amb l’escuderia Chip Ga-nassi, sortia sisè i, tot i dominarla prova durant aproximada-ment la meitat del recorregut, vahaver de conformar-se amb la se-gona plaça, per darrere del bra-siler Hélio Castroneves.

L’estratègia de Palou va sergairebé perfecta, amb una bonaseqüència d’aturades al box, man-tenint les distàncies i reservantcombustible. Tot i això, el vila-majorí veuria com l’experiènciadel pilot paulista s’imposava i lifeia l’avançament definitiu a duesvoltes d’acabar.“Tornarem i tornarem més

forts. Fa mal, però són moltspunts i és molta experiència per ami en una de les primeres carre-res d’oval. Espero que l’any vinentpugui guanyar”, va assegurar eljove pilot després de la prova.

Segon viatge al País Valencià:el CD la Concòrdia visita Elx

El CD la Concòrdiasegueix viu en el play-off d’ascens a Prime-ra Divisió femenina

de futbol sala i demà, a dos quartsde set de la tarda, jugarà el segonpartit de la post temporada a lapista del Joventut d’Elx.L’expedició llagostenca, però,

tindrà les baixes de Naiara (va pa-tir un cop en el darrer partit) iPaula (que arrossega molèsties algenoll i amb qui Javi Ruiz va dira Ràdio la Llagostaque no vol ar-riscar), de manera que caldràque les jugadores facin un esforç

extra contra un conjunt contraqui ja van perdre a l’EsperanzaLag (5-1) però a qui van derrotaral Pavelló Antonio García Ro-bledo fa tot just un parell de set-manes (2-1).

PATIMENT I VICTÒRIAL’equip s’ha guanyat ser en aques-ta altura de la temporada gràciesa la meritòria victòria aconse-guida dissabte passat a Castelló(1-2). Els gols de Villa i la capita-na Sonia abans del descans vandonar tranquil·litat, tot i que va to-car patir al segon temps.

El BM Granollers no jugarà aEuropa la temporada que ve

Dimecres va ser un diade comiats. D’entrada,el primer equip mas-culí del Balonmano

Granollers va acomiadar-se de lesseves opcions de jugar competi-ció continental el curs que ve des-prés de perdre a casa contra elGuadalajara (26-30).Després del partit, però, va

arribar el moment del comiat detres dels jugadors de la primeraplantilla que no seguiran al club

la temporada que ve: el capitàMarc García (ja va anunciar laseva retirada mesos enrere), Bor-ja Lancina i Mamadou Gassama(qui marxa a Portugal).El darrer adeu que s’ha co-

negut en les darreres hores haestat el del tècnic del sènior fe-mení, Robert Cuesta. L’entre-nador de Montornès posa puntfinal a la seva etapa al club, jaque el curs que ve dirigirà el Ro-casa Gran Canaria.

Una imatge del pilot vilamajorí. Foto: Twitter (@AlexPalou)

Gassama marxa. Foto: BMG

Les Franqueses | Obres al camp de futbol de LleronaL’Ajuntament de les Franqueses ha invertit 8.250 euros en la millora de lagespa artificial del camp de futbol de Llerona. També s’han retirat residus

que hi havia i s’han repintat les línies de joc paral·leles a les tanques.

Pau ArriagaMONTMELÓ

ATLETISME4Un dia esperadís-sim pels atletes de la comarca jaha arribat: demà se celebrarà laMitja de Granollers. La sortida iarribada serà al mateix lloc, elcarrer de l'Empordà de Grano-llers, però el recorregut de 21quilòmetres portarà els partici-pants per altres municipis de lacomarca: Canovelles, les Fran-queses i la Garriga.El primer tret de sortida es

donarà a les vuit del matí, quanarrencaran la Mitja tots els par-ticipants que tinguin acreditadauna marca d’una hora i mitja o

menys. Dos minuts després esposaran en marxa els corredorsque tinguin un millor tempsque oscil·li entre 90 i 105 minuts,a les vuit i cinc minuts comen-çaran a córrer els qui hagin fetuna marca entre 106 i 120 mi-nuts i, per últim, podran iniciarel recorregut tots els qui restin.

CANVISLa Mitja, com totes les proves es-portives del país, no és aliena aa la situació actual, i ha hagut delimitar les inscripcions a un mà-xim de 4.000 participants i can-

viar el recorregut i l’horari ha-bitual de la cursa.De fet, a principis de febrer,

quan es va tenir la seguretatque la prova podria fer-se, ini-cialment s’havia fixat per al 16 demaig, data que en última ins-tància va tornar a endarrerir-segairebé tres setmanes.El kenià Abraham Kiptum i

la badalonina Míriam Ortíz sónels vigents guanyadors d’unaprova que pot presumir d’havervist desfilar estrelles com HaileGebrselassie, Wilson Kipsang iCarles Castillejo, entre altres.

Sabatilles a punt: torna la Mitja

La cursa torna després d’un any d’absència. Foto: Twitter (@KH7_Sport)

21 |

líniavallès.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 4 de juny del 2021

| 22

Viu en línia

Un actor (Joan Carreras) s’enfronta al rep-te d’interpretar Ricard III, el monarca des-pietat de la tragèdia de Shakespeare. Hafet des de sempre papers secundaris ipensa que es mereix aquesta oportuni-tat. Durant la construcció del personat-ge, les afinitats entre l’actor i el monar-ca anglès comencen a aflorar.

Al teatre Lliure de Barcelona.

Teatre

Història d’un senglarGabriel Calderón

“Hem après a no posar-nos límits i fer elque ens ve més de gust”, ha dit recent-ment el cantant i compositor d’OquesGrasses, Josep Montero, en una entre-vista amb l’ACN sobre el nou disc delgrup. A tope amb la vida és el cinquè àl-bum de la banda osonenca, que l’any2019 va publicar el que seria el disc mésvenut d’aquests últims, Fans del sol.

Música

Henrik Kauffmann és l’ambaixador da-nès a Washington l’any 1939. En co-mençar la Segona Guerra Mundial, la si-tuació se li complica, sobretot desprésque les tropes alemanyes ocupin Dina-marca. En aquell moment, Kauffmannpren una decisió crucial per a la història:declarar-se l’únic representant real d’u-na Dinamarca lliure en contra dels nazis.

Pelis i sèries

The Good TraitorChristina Rosendahl

A tope amb la vidaOques Grasses

DimonisÚltima setmana per visitar l’exposició ‘Dimonis’ a l’Arts

Santa Mònica, a La Rambla de Barcelona. Es tracta d’unainstal·lació de Cabosanroque, un duo d’artistes format

per Laia Torrents i Roger Aixut, que s’aproxima al poetaJacint Verdaguer d’una forma ben curiosa, centrant-se en

el seu vessant més tètric. Torrents i Aixut recreen la casaon Verdaguer feia exorcismes, una faceta força descone-

guda de la seva vida. “‘Dimonis’ és una obra polifònica onl’espectador acaba formant part d’una altra obra que el

conté”, diuen des de l’Arts Santa Mònica. Qui s’hi atreveix?

“Culers, estic molt content de tornar a casa”.Amb aquestes paraules, Èric Garcia (Martorell,2001) confirmava el seu fitxatge pel FC Barce-

lona en un vídeo publicat pel mateix club. Des-prés d’haver crescut com a futbolista a les ca-tegories inferiors del Barça, el jove central va

deixar casa seva fa quatre anys per anar alManchester City. En aquest club anglès va de-

butar al primer equip la temporada 2018-2019de la mà de Josep Guardiola, l’entrenador quecada cop li ha atorgat més confiança. La seva

joventut, la seva experiència a un equip de pri-meríssim nivell i el suport de Guardiola (consi-derat per molts el millor entrenador del món)són els ingredients que l’han convertit en un

dels grans objectius del Barça. Objectiu assolit:el martorellenc tornarà a vestir de blaugrana la

temporada que ve i té contracte fins al 2026.

È R I C G A R C I AQUI ÉS?

A LES XARXES...

Ser un futbolista amb un futur prometedorHa jugat tres temporades al Manchester City de Guardiola 

Famosos

Fitxar pel BarçaTorna a casa quatre anys després convertit en un gran central

Li donen la benvingudaEls culers veuen amb il·lusió el seu fitxatge

QUÈ HA FET?

La fitxa

No t’ho perdis

A principis de setembre de 2018, l’ex-cèntric equip d’Andergraun Films, lide-rat pel director Albert Serra i la produc-tora i actriu Montse Triola, arriba a l’A-lentejo, al sud de Portugal, per rodar laque serà la pel·lícula més provocadora iprocaç del cineasta de Banyoles, Liber-té. Serra va convidar el poeta Gabriel Ven-tura a escriure una crònica del rodatge.

Llibres

La nit portuguesaGabriel Ventura

|NecromundaNecromunda: Hired Gun és un joc per a valents que vulguin conèixer

els racons més foscos d’una ciutat. Per a PC, PS4, PS5, Xbox One i XSX .

Foto

: Cab

osan

roqu

e

ÉS FAMÓS PER...

23 |

Viu en línia

CONSELLS PER VIURE MILLOR

ELECCIÓ

Has de triar on la col·locaràs basant-te en el seu creixementpotencial i en la seva necessitat i tolerància a la llum solar

CURA

UBICACIÓ

PLAGUES

E S T I L S D E V I D A

i LLAR

Sentir-nos a gust a casa sempre ha estat important, però enl’últim any n’hem sigut més conscients que mai. Una bonamanera de crear un ambient agradable a la nostra llar és

deixar que la natura hi entri. Com? Amb plantes!Ara bé, abans de comprar-nos una o més plantes a la babalà

i haver de lamentar, en qüestió de dies, que ja se’ns han mort,cal saber quines espècies triar i com tenir-ne cura. Així, si vols te-nir-les a dins de casa, has d’escollir plantes d’interior i, si sapsque no t’hi podràs dedicar gaire, necessites espècies resistents.Tenint en compte aquests supòsits, et convenen, per exemple,el ficus, la zamioculca o potos, que són poc exigents.

També és molt important que t’informis sobre el creixementde la planta (si serà molt gran i no tens espai, repensa-t’ho) i lesseves necessitats (com ara quin grau d’exposició a la llum solarnecessita i pot tolerar). Hauràs de decidir on la col·locaràs ba-sant-te en això. Un cop la tinguis a lloc, n’hauràs de tenir cura irecordar, entre altres coses, que regar una planta més del neces-sari és tan perillós com regar-la de menys: troba la mesura justa.Finalment, vigila-les i tingues les plagues i malalties sota control.

Tenir plantes a casa

És molt important triar una espècie que s’adapti a tu: si tens pocespai i poc temps, necessites una planta petita i resistent

Les claus

Informa’t de quines cures necessita la planta que t’has comprat: regar-la en excés o regar-la de menys són pràctiques perilloses

Tingues les teves plantes sota lupa per controlar possibles plagues o malalties: poden ser la causa de la seva mort

Foto

: Pex

els

Foto

: Pex

els

| 24

líniavallès.cat 4 de juny del 2021 Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517